2018.1 Divendres 2 de febrer
29 de setembre
GUIA DE LECTURA BIBLIOTECA DE CAPDEPERA
L’autor
Barcelona, 1917- Madrid, 2013
Economista i escriptor. Neix a Barcelona l’1 de febrer de 1917. Quan tenia un any, anà amb la seva família a viure a Tànger i el 1924, a Madrid. El 1935 aprova oposicions a tècnic d’aduanes i fou des)nat a Santander. Mobilitzat per l’exèrcit de la Segona República, passà al bàndol franquista. Després de la guerra, l’any 1944 s’establí a Madrid i hi estudià econòmiques. Es casà el 1946 amb Isabel Pellicer, l’any següent tengueren la seva única filla, Isabel. Es va llicenciar el 1947 . Treballà al Banc Exterior d’Espanya (on arribà a ser subdirector general) a més de fer classes a la universitat. Es doctorà al 1950, fou catedrà)c d’Estructura Econòmica a la Universitat Complutense de Madrid (1955-69) i, en protesta per les depuracions a la universitat, va fer de professor visitant a les universitats britàniques de Salford (1969-70) i Liverpool (1970-71). Després demanà l’excedència a la Complutense. Exercí diversos càrrecs a l’administració pública. El 1977-79 fou senador per designació reial . L’1 d febrer de 1990 ingressà a la Real Acadèmia Espanyola (sillón F) amb el seu discurs dedicat al consumisme i el seu perniciós influx en la societat actual. Paral·lelament, a finals dels anys trenta s’inicià en l’escriptura, bé que no es donà a conèixer fins el 1948 que publicà i estrenà La paloma de cartón, obra de teatre amb la qual guanyà el premi Calderón de la Barca de 1950. El gruix de la seva obra és, però, la novel·la. És autor d’estudis i treballs de divulgació en el camp de l’economia, d’un declarat esquerranisme que, amb els anys, derivà vers posicions properes a l'altermundisme i els moviments an)globalització. És indica)u, en aquest aspecte, el seu pròleg a l’edició castellana del pamflet Indigneu-vos! de Stéphane Hessel (2011) i es va parlar d’ell com a teòric del 15M. El 1995 el cardiòleg ValenI Fuster el va tractar a Nova York d’una greu infecció a la sang. Amb ell i O. Lucas, va escriure “La ciencia y la vida”. Un cop recuperat va con)nuar amb les seves ac)vitats i conferències. El 2003 es va casar amb la poetesa, lectora i traductora de la seva obra Olga Lucas. Rebé, entre d’altres, EL Premi Terenci Moix (2005), la Medalla Carlemany del Principat d’Andorra (2008), el Premio Internacional Menéndez Pelayo (2010), la Orden de las Artes y las Letras de España (2010), el Premio Nacional de las Letras Españolas (2011), Doctor Honoris Causa per les Universitats de Sevilla (2009) i de Alcalà (2012), la Gran Cruz al Mérito en el Servicio de la Economía (2013) i pòstum (2014) el premi Internacional Humanismo Solidario E. De RoRerdam. Fins els darrers dies, lúcid i gairebé centenari, va exercí d’humanista crí)c de la decadència moral i social d'Occident i del neoliberalisme i les brutalitats del capitalisme salvatge. Morí l’abril de 2013.
Bibliografia Obres d'economia i política: -Principios prácticos de la localización industrial, 1957. -Las fuerzas económicas de nuestro tiempo, 1967. -Conciencia del subdesarrollo,1972. -La inflación en versión completa, 1976. -El mercado y nosotros ,1986 BCP -El mercado y la globalización, 2002. BCP -Los mongoles en Bagdad, 2003. BCP -BCR -Sobre política, mercado y convivencia, 2006. -Economía humanista. Algo más que cifras, 2009. BCP Novel·la: -Congreso de Estocolmo, 1952. -El río que nos lleva, 1961. BCP -BCR -El caballo desnudo, 1970. -Octubre Octubre, 1981. BCP- BCR -La sonrisa etrusca, 1985. BCP- BCR -La vieja sirena, 1990. BCP -BCR -Real sitio, 1993. BCP- BCR -El amante lesbiano, 2000. BCP -La senda del Drago, 2006 .BCP -Cuarteto para un solista, 2011, (amb la seva muller Olga Lucas). Teatre: -Un sitio para vivir, 1958. Autobiografia i memòries: -La escritura necesaria, 1996. -Escribir es vivir, 2005.
BCP Biblioteca Capdepera BCR Biblioteca Cala Rajada
A La sonrisa etrusca, ens explica la tendra història d'en Salvatore Roncone (àlies Bruno), un vell pagès calabrès acostumat a una vida rural que viatja a Milà a casa del seu fill per sotmetre’s a exàmens mèdics per una malal)a greu, on descobrirà coses que capgiraran el que fins llavors pensava i conexia. Dues relacions ocuparan els seus úl)ms mesos de vida: el descobriment del seu nét, amb el qual aprèn la tendresa, i l'amor d'una dona que, en mostrar-li un món desconegut per a ell, li fa posar en dubte tots els seus valors. En el transcurs de l'obra, el carismà)c Salvatore, amb la seva força moral i de forma diver)da i incansable, afronta l’es)l de vida de la ciutat.
L’ancià coneix un altre món, nous costums i s’hi acosta. Poc a poc s’adona que l’es)mació es pot interpretar d'una manera més profunda i intensa de la que ell coneixia. Amb el seu ímpetu i la seva energia es proposa un objec)u: aconseguir l'amor del seu pe)t tresor, BruneVno. Sampedro, paraula rere paraula, ens omple d’afecte, de rialles, de llàgrimes; fa que ens brollin les emocions.
- Jesús Quintero entrevista a José Luis Sampedro (El Vagamundo - 2002) hRps://youtu.be/vbajLrhdNHo - Mara Torres entrevista a José Luis Sampedro (La 2 No)cias) 2008 hRps://youtu.be/oqAkTSYJaOg - Entrevista Iñaki Gabilondo 2011 hRps://youtu.be/rvh1__l54Bs - Entrevista a José Luis Sampedro programa 59 segundos TVE. ( 2011) hRps://youtu.be/6uySd8CnVrw - Entrevista a José Luis Sampedro - Encuentros POR - 17 junio 2011 hRps://youtu.be/eIZrcC3IYyU - Salvados. Enero 2012 hRps://youtu.be/ANvhGRT7EMk