E s pe cial
empresa La millor oferta en serveis per a l’empresa
E spe c ia l
empresa Per Salva Fernandez Fotos: Arxiu
Enguany es poden aplicar deduccions enfocades en ajudes i situacions laborals complicades
La campanya per presentar la declaració de la renda de l’exercici de 2009 es va encetar el passat 5 d’abril. En ella, els contribuents catalans presentaran més de 3’5 milions de declaracions de les quals s’espera que en el 80% dels casos els ciutadans tinguin dret a que se’ls retornin els diners. La resta els tocarà pagar. Des del 3 de maig s’inicien les devolucions corresponents, i totes les persones interessades en fer la declaració de la renda tenen fins el proper 30 de juny per presentar-la. Un dels passos endavant rellevant que s’ha fet en els darrers temps és la inclusió de l’esborrany, facilitat per Hisenda i que els interessats només han de confirmar si ho veuen tot correcte mitjançant diversos mecanismes de confirmació telemàtica i presencial en entitats financeres. Sense anar més lluny, gràcies al DNI electrònic es pot demanar i confirmar l’esborrany.
E s pecial
empresa A banda d’això, hi ha diverses novetats per aquest any. Les ajudes públiques a les quals s’han pogut adherir les persones residents a l’Estat espanyol en aquest darrer any s’han de declarar. Això vol dir que el Pla 2000E en el sector de l’automòbil s‘ha de tenir en compte per una part. Els 500 euros que aporta l’Estat i els 500 que pot haver aportat la comunitat autònoma han de declarar-se; no ho ha de fer la rebaixa de 1.000 euros addicional que han practicat els concessionaris, ja que es tracta d’una rebaixa comercial. En aquest sentit, la renda d’emancipació per ajuda al lloguer dels joves, impulsat per l’Estat, també s’ha de declarar pel fet de tractar-se d’una ajuda pública. Aquest any s’ha patit un fort atur a tots nivells, fet pel qual l’Estat ha tingut en compte algunes condicions per pal·liar aquesta situació. Les persones acomiadades per expedients de regulació (ERE) tenen un augment el mínim exempt per no haver de
milions de declaracions es presenten a Catalunya
pagar per les indemnitzacions que han rebut. Abans s’havia d’abonar impostos a partir dels vint dies de salari per any de servei cobrat; ara s’augmenta el màxim fins els 45 dies per tots els que van ser acomiadats a partir del mes de març de 2009. Això sí, fins un màxim de 42 mensualitats. Hisenda ha anunciat també que aquells acomiadats que no estan obligats a declarar per no arribar als 22.000 euros anuals mínims, és recomanable presentar la declaració per poder cobrar les retencions. Els empresaris també es veuen beneficiats amb diverses bonificacions i deduccions, però en aquest cas si mantenen o han
creat llocs de treball durant el darrer any i facturin menys de cinc milions d’euros anuals amb plantilles d’una mitjana de menys de 25 treballadors. Aquests tenen una reducció del 20% sobre el rendiment net positiu declarat. Compra d’habitatge La compra d’habitatge ha estat un dels elements importants a l’hora de deduir fins un 15% del total aportat. Aquest serà l’últim any, però, en el que els crèdits hipotecaris per adquirir un habitatge conservaran la situació fiscal actual. A partir de gener de 2011, de cara a la propera renda, només desgravaran les persones amb una renda inferior als 24.000 euros. Totes les compres que es facin durant el 2010 es mantendran els drets adquirits independentment de la renda (15% anual sobre un màxim de 9.015 euros). D’altra banda, les hipoteques anteriors al 2006 tenen dret a Pasa a la pàgina 4
E spe c ia l
empresa Ve de la pàgina 3
una deducció més gran, ja que es manté en coeficients incrementats de l’IRPF antic (fins un 25% en els primers 4.500 euros si han passat més de dos anys des del préstec i un 15% en la resta). Aquestes hipoteques, com que ja ha passat dos anys d’antiguitat, tenen dret a la rebaixa total d’impostos mencionada. Cal remarcar també la importància de revisar l’esborrany que l’Agència Tributària ofereix a aquells que el demanen. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, el delegat especial de l’Agència Tributària a Catalunya, Joan Cano, remarca la importància de fer-li una ullada “en tots els casos”, ja que segons ell hi ha normatives dels darrers temps, com el Pla 2000E, la renda bàsica per a l’emancipació o la deducció dels 400 euros anuals per aquells contribuents que tinguin rendiments del treball o d’activitats econòmiques (en els assalariats, cal comprovar que la mesura hagi estat efectuada en
les nòmines). El nou finançament La renda de 2009 és la primera que es fa amb el nou sistema de
finançament de Catalunya en vigor. Això significa que un cop les persones físiques la liquidin el 50% anirà a parar a l’Estat i l’altre 50% per la Generalitat.
Paràmetres per saber si s’ha de fer o no la declaració de la renda Per norma estan obligats a presentar la declaració de la renda tots els que hagin obtingut rendes subjectes a impostos. Tot i això, hi ha algunes excepcins. La primera té a veure amb les persones que no superin els 22.000 euros anuals o 11.200 euros si els rendiments de treball arribin de més d’un pagador. Si hi ha més de dos pagadors i la suma superen els 1.500 euros, s’ha de declarar sense tenir en compte els límits mencionats anteriorment. Si s’obtenen rendiments íntegres de capital mobiliari o guanys patriomonials que hagin estat stomesos a retenció o ingrés a compte que no superi els 1.600 euros anuals tampoc s’ha de declarar. Per últim, tampoc es declaren les rendes immobiliàries imputades que derivin de la titularitat d’un inmoble propi encara que estiguin desocupats, així com el rendiment de capital mobiliari no subjecte a retencions derivades de Lletres i subvencions per a l’adquisició d’habitatge protegit o de preu taxat amb un límit de 1.000 euros anuals.
E s pecial
empresa El reciclatge professional és una aposta necessària però encara cal tombar reticències
Per Vern Bueno Fotos: Arxiu
En època de crisi toca reciclar-se professionalment. La formació, ja sigui ocupacional o contínua, és l’element clau per adequar-se a la nova realitat laboral i empresarial entrar en nous sectors i esdevenir més
competitius. Malauradament, però, encara no s’ha assumit aquesta realitat. Segons David Antón, gerent de l’empresa especialitzada en formació Mataró In, “el rati de reciclatge professional al nostre país és del 19%, quan a la resta d’Europa la mitjana arriba al 35%”. Queden, per tant,
molts deures per fer. L’IMPEM n’ha pres nota i, tot i que a les administracions els toca ajustar -se el cinturó, ha dedicat més recursos que mai aquest 2010 en accions formatives “La formació és una garantia de present i de Pasa a la pàgina 6
E spe c ia l
empresa Ve de la pàgina 5
futur” constata la seva presidenta. Alícia Romero. Abans, però, cal trencar amb certes barreres. Per una banda, la majoria de gent oblida la formació un cop ha acabat els seus estudis. “Cal entendre que la formació contínua és necessària per adaptar-se a les noves tecnologies i formes de treball”, constata Ramon Pou, director del centre General Formació de Mataró. Per l’altra, molts empresaris són reticents per apostar en formació, en especial aquells que capitanegen pimes. “Molts d’ells la veuen com una despesa innecessària i no la incorporen a les seves empreses”, resol Antón, que recorda que “si inverteixen en desenvolupar nous productes i en adquirir noves instal·lacions i maquinària, també ho han de fer en el capital humà”. El teixit empresarial maresmenc està format gairebé exclusivament per petites i mitjanes empreses, que són precisament les que menys esforços dediquen al reciclatge
dels seus empleats. La majoria d’empreses i treballadors que aposten per formar-se ho fan en el camp de la informàtica i les noves tecnologies. El gerent
de Mataró In apunta que està creixent molt la demanda en idiomes i, sobretot, en habilitats directives. “Notem que ha crescut la sensibilitat en àmbits
Recursos per a formació que passen massa desapercebuts L’Estat recapta el 0,7% dels sous bruts (el 0,1% al treballador i el 0,6 a l’empresari) per destinar-los a una bossa comuna que gestiona una entitat anomenada Fundació Tripartita per a la formació en el treball, participada per l’Estat, els sindicats i la patronal. Cada empresa té a utilitzar aquests diners en accions formatives per als seus treballadors. Per fer-ho, pot contractar els serveis d’una firma homologada que es dediqui a la formació, pagar els serveis i després la Fundació Tripartita li pagarà la totalitat o part de la factura. David Antón constata, però, que “moltes empreses desconeixen aquesta variant”. Any rere any, disposen d’una quantitat econòmica específica per a formació i ni en són conscients. “Manca molta feina de sensibilització en aquest àmbit”, afirma Antón. En el cas de les empreses que compten amb una plantilla d’entre un i cinc treballadors, disposen d’un crèdit anual de 420 euros per contractar accions formatives.
E sp e c i a l
empresa
com el lideratge, la gestió de l’estrès i la motivació”, constata. Tots els camps formatius relacionats amb les vendes, com ara l’atenció al client o el màrketing també tenen molta sortida. Des de l’IMPEM s’ha apostat enguany per accions formatives en sectors emergents a Mataró com les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica, l’administració de sistemes Linux o la gestió de xarxes.
E spe c ia l
empresa
La propietària de Pedra Paper Tisora va rebre assessorament del TCM per obrir el seu negoci
Per Judith Vives Fotos: R. Gallofré
Mònica Cuenca treballava com a educadora en una escola quan li va sorgir la idea d’agafar les regnes d’una empresa. Els propietaris de la Comercial Figueras de la Riera es
jubilaven i traspassaven la botiga. Cuenca va veure l’oportunitat de negoci i es va llençar a l’aventura. Va plegar de la feina, va capitalitzar l’atur – opció que permet disposar d’uns diners de base i no haver de començar de zero- i
va afrontar un nou repte a la seva vida, el de dirigir la papereria Pedra Paper Tisora. El procés per posar en marxa el negoci no va ser fàcil, però no el va fer sola, sinó que va comptar amb l’assessorament que l’Ajuntament ofereix als emprenedors, a través de la secció d’emprenedoria i innovació del TecnoCampus. Des d’aquest servei s’ofereix tot l’assessorament necessari, començant per l’elaboració del Pla d’Empresa, que és “fonamental”, explica la tècnica Antònia Gonzàlez, que va assessorar en el procés per posar en marxa la botiga Pedra Paper Tisora. Fa prop d’un any que Mònica Cuenca porta aquesta papereria especialitzada en material d’oficina i diferents tipus de paper, i valora molt positivament el servei ofert des del TecnoCampus. El servei proposa un itinerari a seguir per posar en marxa el negoci. El primer pas és una sessió de grup on es proposa la reflexió sobre el projecte a endegar i s’explica als emprenedors
E sp e c ia l
empresa la necessitat de disposar d’un pla d’empresa, que haurà de servir com a “targeta de presentació” i que és bàsic per aconseguir finançament. Cuenca explica que va elaborar el pla d’empresa on-line, tot i que també feia reunions per aclarir dubtes. Entre les principals dificultats que es troben els emprenedors, destaca Gonzàlez, hi ha el dels diferents tràmits que cal complir i els aspectes fiscals. Per Cuenca, la dificultat principal té a veure amb l’aspecte econòmic. Amb el Pla d’empresa fet, el servei d’emprenedoria continua informant sobre els diferents tràmits per a l’obtenció de subvencions o sobre formació o altres temes d’interès. Durant el 2009, el servei va atendre 622 emprenedors, un 46% dels quals eren donen i al voltant d’un 65% tenien entre 25 i 45 anys.
E spe c ia l
empresa
L’objectiu és el de cercar noves oportunitats de negoci per fer les empreses competitives
tègia transversal que persegueix l’objecti de generar oportunitats de negoci i fer que les empeses siguin més competitives i puguin créixer. Les experiències dutes a terme fins ara s’han centrat en la cooperació d’empreses del mateix sector, al 2008 centrat en empreses TIC i al 2009, en les del sector audiovisual. El programa que es posa en marxa aquest any, però, aposta per la cooperació entre empreses de diferents sector. Concretament, entre les d’un sector tradicional com és el comerç, amb les de l’àmbit de les noves tecnologies.
Un component tecnològic i innovador
Per Judith Vives Fotos: Arxiu
L’Institut Municipal de Promoció Econòmica engegarà aquest 2010 un programa per impulsar la cooperació entre els
comerços i les empreses tecnològiques. Aquest programa dóna continuïtat a la feina que des de l’IMPEM s’està duent a terme per tal de promoure la cooperació empresarial. Es tracta d’una estra-
En aquest cas, a banda d’impulsar la cooperació entre petites i mitjanes empreses, es cerca un segon objectiu, que és el d’integrar el component tecnològic i innovador en els projectes de cooperació empresarial que es recolzen des de l’administració. El programa de cooperació preveu actuacions en diferents
E sp e c ia l
empresa nivells. Per una banda, la cooperació entre pimes de serevis tradicionals per tal d’impulsar projectes innovadors. Per altra, la col·laboració de les empreses TIC en projectes comuns que es puguin oferir posteriorment als comerços. Per últim, la cooperació entre les empreses TIC i el comerç per desenvolupar nous models de negoci. “L’apropament i confluència de grups d’empreses d’un sector emergent com les TIC amb les d’altres serveis com el comerç poden generar sinèrgies i noves idees de negoci que difícilment es crearien de forma casual”, expliquen des de l’IMPEM. Per tal d’afavorir la cooperació entre aquestes empreses, l’IMPEM durà a terme un seguit d’accions que inclouen l’organització de reunions per posar en comú necessitats i interessos comuns, però també es faran entrevistes individuals d’empreses i experts, trobades i sessions en grups, així com tallers de formació en cooperació, entre d’altres.
E spe c ia l
empresa Per Redacció Fotos: Arxiu
Racionalitzar els espai i garantir la ventilació, la llum i l’ordre, és clau a l’hora de treballar
L’interiorisme i decoració de l’oficina és un aspecte clau per garantir un bon ambient de treball. Passem moltes hores en el lloc de feina i per afavorir el rendiment dels treballadors, cal proporcionar-los un entorn acollidor i agradable. Per això, hi ha dos aspectes determinants a l’hora d’organitzar un lloc de treball, segons explica l’interiorista Pep Ros. Per una banda, la gestió i racionalització dels espais, per evitar que s’obstaculitzi l’espai i la capacitat de treball. Per altra, la confortabilitat, que passa per garantir una bona ventilació i illuminació de l’espai . Per treballar cal, en primer lloc, garantir una bona il·luminació, ja sigui natural,
E sp e c ia l
empresa a través de grans finestres, o a través de sistemes d’il·luminació artificial, però evitant l’excés de llum que pot també arribar a ser molesta. Cortines i estors poden regular l’excés de llum que pugui entrar per les finestres. Parets de color blanc o tons clars que no absorbeixin la llum també són essencials. Per altra banda, un altra aspecte clau en una oficina, botiga o lloc de treball és l’ordre. Ral racionalitzar l’espai, planificar la circulació dins l’oficina per tal que no entorpeixi la feina, i buscar els elements que garanteixin l’ordre. Per això, llibreries, mobles arxivadors i altres elements que permetin classificar són indispensables en qualsevol oficina. Els mobles i prestatgeries poden servir com a elements separadors o integradors.
E spe c ia l
empresa
Per Albert Gual Moreno Advocat g·a gual advocats s.l.p.
La Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD) va adaptar el nostre ordenament al disposat per la Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del Consell de 24 d’octubre de 1995, relativa a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades. Posteriorment s’ha dictat el Reial Decret 1720/2007, de 21
de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei, l’entrada en vigor del qual es produí el 19 d’abril de 2008. Tal i com diu el preàmbul del Reglament, la nova llei preveu al seu article 1 que «té per objecte garantir i protegir, quant al tractament de les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques, i especialment del seu honor i intimitat personal». Comprèn per
tant el tractament automatitzat i el no automatitzat de les dades de caràcter personal. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades té la funció de controlar i sancionar les infraccions a la normativa amb multes que van des dels 600 als 600.000 euros, en funció d ela gravetat d ela infracció. S’ha Pasa a la pàgina 16
E spe c ia l
empresa Ve de la pàgina 14
de destacar que a pesar de tractarse de normativa harmonitzada a nivell europeu, cada país aplica el règim sancionador a la seva manera, essent Espanya, juntament amb Itàlia, Grècia i Portugal, els països on s’aplica el règim sancionador amb major rigor. A l’actualitat l’AEPD ha estat sancionant l’ incompliment dels dos principis que considera bàsics en la protecció de dades, el principi d’ INFORMACIÓ i el principi de CONSENTIMENT, sens perjudici que en qualsevol moment pugui sancionar altres incompliments de les diverses obligacions que contempla la normativa. És important destacar que lluny del que pugui pensar-se, la pràctica totalitat d’empreses i negocis estan afectats per la LOPD. Així, n’hi ha prou que l’empresa/comerç tingui treballadors, per que la
LOPD l’obligui a crear un fitxer amb les dades personals, el qual s’haurà de remetre a l’Agència, i donar-li la protecció legalment exigible. De la mateixa manera l’àmbit de la protecció de dades pot incloure també las dels clients i col·laboradors en determinades circumstàncies. El compliment de la normativa obliga a la implementació inicial de diverses mesures de caràcter formal, que han d’actualitzar-se de manera periòdica, per la qual cosa és important crear els mecanismes que permetin aquest compliment en tot moment. A més, és bàsic conscienciar de les seves obligacions els treballadors que tinguin accés a dades de caràcter personal, ja que una mala gestió de dades por donar lloc a la corresponent sanció per a l’empresa. Les empreses, en funció de les
seves característiques pròpies, han d’aplicar i acomplir la normativa en referència a les dades personals de què disposin o tractin per qualsevol mitjà, corrent el risc en cas contrari d’ésser denunciats davant l’AEPD per qualsevol persona que pugui sentir-se agreujada en algun moment, argumentant que no ha estat informada o no ha donat el seu consentiment per a tenir les seves dades personals. No s’ha d’oblidar que es tracta, en definitiva, d’una normativa originària de la Comunitat Europea, per la qual cosa es tracta d’una regulació dictada amb voluntat de permanència al nostra ordenament jurídic, així que tard o d’hora totes les empreses hauran d’acomplir la llei. La prudència aconsella no esperar a rebre una primera sanció per a actuar.
E spe c ia l
empresa
Per Pep Llimona Tècnic de Prevenció
Ja fa forces anys que es parla de la prevenció de riscs laborals, de la seva importància, i malgrat que el nombre d’accidents sempre és massa elevat, cal reconèixer que s’ha fet una important millora; només cal pensar en les condicions en les que es treballava a les fàbriques durant el segle XX, quan Espanya i Catalunya entraven a marxes forçades al carro de la modernització i la industrialització.
De fet això ens va fer més competitius: salaris baixos, grans ganes (i necessitat) de treballar i, evidentment, la prevenció no era una qüestió prioritària; segurament podríem trobar el paral·lelisme amb les economies emergents que ara estan “robant” la producció a les empreses afincades aquí (que no passava el mateix quan les marques de cotxes van decidir instal·lar les seves fàbriques a l’estat espanyol?).
Sense entrar a fons en el tema, una important diferència entre les dues èpoques és que avui en dia el consumidor valora les empreses socialment responsables – evitar treball infantil, condicions infrahumanes, etc. Centrant-nos aquí, durant els darrers 15 anys la prevenció ha experimentat una important injecció per passar al primer pla Pasa a la pàgina 20
E spe c ia l
empresa Ve de la pàgina 18
de la gestió empresarial: ara és impensable que una gran empresa es pugui plantejar seguir produint a casa nostra sense tenir un sistema de gestió de la prevenció de riscs laborals definit, haver avaluat els riscs mirant d’eliminar-los o controlar-los, fer partícips als treballadors (mitjançant els seus representants) d’aquesta gestió, etc., així com s’estan gestionant, per exemple, les finances, la qualitat i els stocks. Ara bé, també és cert que per les PIMES (que segons les dades del 2007 de PIMEC representen un 90% del teixit empresarial i donen feina a un 74% de la massa laboral), i en especial per les petites empreses de fins a 10 treballadors, tota la legislació que ha permès millorar les condicions
de treball els hi ha suposat una càrrega feixuga. Per tal de poder gestionar la prevenció la legislació preveu una sèrie de casos que cada empresa pot o ha d’escollir. Aquests són: 1. Assumpció pel propi empresari 2. Treballador designat 3. Servei de prevenció aliè 4. Servei de prevenció propi La primera opció es pot escollir quan l’empresa no passa dels 10 treballadors i l’empresari passa bona part de la jornada al centre de treball, i aquest tipus d’empresa té un pes específic molt important a casa nostra. Per tal de poder portar a terme la gestió, l’empresari ha de passar un curs de 30 hores, anomenat
curs bàsic de prevenció. Al meu entendre això és del tot insuficient, perquè una cosa és que t’expliquin de manera genèrica els riscs (aquests són els continguts) i una altra que t’expliquin com gestionar la prevenció: què cal fer, com cal fer-ho, com arxivar la documentació i gestionar-la, etc., i aquesta formació és la realment necessària. Respecte a la segona opció, es pot escollir quan no s’estigui obligat a tenir un servei de prevenció propi, i els comentaris poden ser anàlegs al cas anterior. La tercera opció, el servei de prevenció aliè, és la més utilitzada per les empreses petites en general. Un servei de prevenció aliè (SPA) és una entitat acreditada davant l’Autoritat Laboral que
E spe c ia l
empresa Ve de la pàgina 20
dóna o pot donar els serveis integrals en quant a la gestió de la prevenció: farà la identificació dels riscs, els avaluarà, determinarà les mesures preventives i/o correctores pertinents, formarà, però la responsabilitat de portar a terme aquestes mesures és de l’empresari, per tant també l’obliga a implicar-se: ja està bé que la gestió preventiva s’obligui a portar, encara que sigui parcialment, des de la direcció de les empreses, això ha de repercutir en la qualitat final, evitant així la falsa percepció d’estar contractant una assegurança. La darrera opció, el servei de prevenció propi, l’han d’agafar per llei les empreses grans (més de 500 treballadors, o més de 250 treballadors en el cas de ser
una empresa que desenvolupi activitats perilloses - construcció, treballs en alçada, explosius, etc. definit en l’annex I del RD 39/1997). Quan una empresa es decideix per constituir un servei de prevenció propi haurà de cobrir les 4 especialitats preventives: • Seguretat en el treball
• Higiene industrial • Ergonomia i psicosociologia • Vigilància de la salut Ara bé, també pot assumir-ne 2 o 3 d’aquestes especialitats i l’altra contractar-la a un servei de prevenció aliè (moltes empreses contracten a un SPA la vigilància de la salut). El veritable objectiu de tanta legislació és assegurar que la prevenció està integrada dins l’empresa: si només es fa la prevenció sobre el paper, aquesta no serà efectiva, cal creure-se-la i fer-ne partícips a tota la plantilla, per tal d’anar detectant els riscs al seu origen (i qui millor que les persones que hi estan directament exposats) i prendre les mesures corresponents per evitar-los.
E spe c ia l
empresa A M.Márquez, podem trobar un ampli ventall d’articles. Una col·lecció de llibretes de la casa Paperblanks que ofereix una gran varietat d’acabats. Aquí tenim les més identificatives, les llibretes d’autor, amb portades que fan referència a genis com Shakespeare, Freud, Van Gogh...
Preu: de 11€ a 18€ LLIBRERIA M.MÁRQUEZ Muralla de St. Llorenç, 2 Mataró 93 796 02 81
Preu: 33 DRAS Miquel Biada, 48 Mataró 93 758 60 38
Equip multifunció professional A3 de tinta color amb pantalla LCD tàctil de 4,2” amb retoc fotogràfic i xarxa inalambrica i cablejada. Inclou software, cartutxs de tinta de llarga durada,...
Maletí porta documents, ordinador, per home i dona. Fet de material de cordura i disponible en color marró i vermell, de la col·lecció 2010 de Gladiator.
Preu: 306 Equimar Tomàs Vinyas, 14 Mataró 93 790 33 43 www.equimar.com
MARKET SOFTWARE Bialet i Masé, 1 Mataró 93 799 79 11 www.marketmataro.com
Posa ordre als teus llibres antics, fiscals i de comptabilitat, copisteria Castellà ens ofereix totes les opcions per poder enquadernar tot tipus de documents.
Ordinador portàtil Acer Aspire 5740G amb el nou procesador Intel Core i3, pantalla de 15,6 “, 4 Gb de Ram, Disc dur de 320 Gb i Windows 7 Premium 64Bit
COPISTERIA CASTELLÀ Pujol, 40 Tetuán, 34 (Copy-Rap) Mataró 93 796 40 9 (Pujol) 93 757 34 40 (Copy-Rap)
E s pecial
empresa Preu: 330 SATERRA JOIERS La Riera, 26. Mataró 93 790 20 91
Bolígrafs i portamines de la sèrie Starwalker de la firma Montblanc. Superfície de cautxú amb gravat quadriculat i detalls platinats polits.
Preu: 3.629 (Conjunt complet) NOU ESQUEMA Rda. Prim, 7. Mataró 93 741 16 67
Mobles d’oficina adaptables a la forma de treballar i a l’espai que el rodeja. La possibilitat d’incorporar diferents sobres de taula permet adaptar el moble als diferents tipus d’activitats, completant l’ organització de l’entorn amb els diferents mòduls que serviran tan de separador com de moble d’emmagatzematge.
Pedra Paper Tisora t’ofereix articles de papereria d’importació únics per a regals d’empresa amb personalitat. Seleccionem una varietat de productes: material escolar i d’oficina, articles de regal, pícnic, embalatge, cintes i una infinitat de papers especials.
PEDRA PAPER TISORA La Riera 127-129 Mataró 93 757 25 41 www.pedrapapertisora.com
els records, aquells moments inoblidables i per l’aparador de la botiga. Porti’ns el seu arxiu i l’imprimirem a la mida i amb l’acabat que desitgi. Vol un treball de qualitat a un preu raonable? No dubti en visitar-nos! Li oferim la nostre experiència en disseny gràfic, fotografia d’estudi i impressió digital en petit i gran format. Més de 30 anys ens avalen!
TAG-CS Passatge Ca l’Ymbern, 2 2n.2a. Mataró 93 757 53 78 www.tag-cs.es
E spe c ia l
empresa
David Ruiz. Càpsula media.
Quan el núvol de tempesta escampi, que ho farà, les empreses que hagin sobreviscut necessitaran haver assentat les bases del futur. Les arrels d’aquesta base es consoliden amb la comunicació i el màrqueting (amb les seves quatre “P”, en les que s’inclou la publicitat). Però cal tenir present que, en molts casos, serà clau la comunicació digital, la comunicació 2.0, la comunicació interactiva.
Sovint, sobretot a les pimes, es desconeix el potencial d’aquestes eines. Per poc que es planifiqui, la comunicació digital suposa una inversió amb un retorn considerable i en molts casos fàcilment quantificable: presència web, posicionament digital, SEO/SEM, virals, mail/sms màrqueting, presència a xarxes socials, realitat augmentada... Aquests termes no ens han d’espantar, han de formar part del nostre vocabulari
habitual si no volem acabar en l’oblit del mercat. Cal un esforç més gran per part del sistema educatiu per acostar l’estudiant a aquesta nova (o no tant nova) realitat digital. Cal més i millor formació en les TIC, i cal més i millor docència a les empreses en el seu conjunt. En aquest sentit ja s’estan aplicant mesures, i anem per bon camí, però en el tema educatiu queda encara molt per córrer. Tot això perquè finalment les empreses del nostre entorn siguin més competitives i puguin, en definitiva, oferir un millor servei als seus clients i aconseguir un millor posicionament . Cal potenciar la comunicació en general i apostar per la comunicació digital.