Capgròs Verd
capgròs Verd Més espai protegit al Parc Serralada Litoral
Vistes de Mataró amb al Serralada Litoral de fons | FOTO : ROMUALD GALLOFRÉ
El Govern de la Generalitat preveu aprovar a principis de l’any els nous límits d’aquest espai situat entre Vallès i Maresme per: Redacció
Medi Ambient | El Parc de la Serralada Litoral ampliarà l’any que ve el seu nombre d’hectàrees protegides. El parc natural situat entre el Vallès Oriental i el Maresme, passarà de les 4.706 hectàrees protegides actuals a tenir-ne més de 7.400. El Govern de la Generalitat, que ha consensuat aquesta ampliació amb els municipis i la Diputació, té previst aprovar la nova delimitació el febrer del 2013 a partir d’un decret. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, explica que així se salvaran “molts espais condemnats a la urbanització”. L’alcalde de La Roca del Vallès i president del Consorci del Parc, Rafael Ros, al seu torn, considera que amb aquesta ampliació, “es corregeix la història 46
núm.1237
que fins ara estaven condemnats a ser urbanitzats”.
Flora, fauna i patrimoni i s’aconsegueix el parc que sempre hauria d’haver estat”. La superfície del Parc s’ampliarà gairebé en un 60% i el nou territori s’inclourà en l’actual espai protegit de La Conreria-Sant Mateu- Céllecs. Aquesta zona abraça els municipis d’Alella, Argentona, Badalona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalts. Tots són municipis del Vallès Oriental i del Maresme, excepte Badalona que és el Barcelonès. Segons el conseller, d’aquesta manera passaran a estar protegits espais “emblemàtics”, com boscos, camps de conreu, o valls. Recoder ha indicat que es protegiran “espais
El Parc de la Serralada Litoral està dominat pels boscos típicament mediterranis d’alzinars o pinedes de pi blanc però també hi podem trobar comunitats més pròpies d’ambients centre-europeus com algunes rouredes presents als sectors més frescos de la vessant vallesana. També hi són presents àrees de matollar o d’herbassars molt característics de la mediterrània on hi destaca alguna espècie de flora d’interès, considerada rara en el conjunt de Catalunya, com l’albellatge. Pel que fa a la fauna, l’espai conté espècies com la mostela, el toixó o l’eriçó. Així mateix és destacable la nombrosa presència d’elements d’interès del patrimoni històric com ara dòlmens, coves, poblats ibèrics, ermites romàniques, castells medievals i masies.
consells
la ciutat verda
verds
L’Agenda 21, recull dels compromisos de la ciutat per lluitar contra el canvi climàtic
Aprofita l’aigua que has fet servir per bullir ous o verdura. Un cop freda, pot servir per regar i adobar les plantes.
Prioritza el transport públic al vehicle privat i, si has d’agafar el cotxe, comparteix-lo i omple’l de gent abans de viatjar sol.
Reemplaça el paper d’alumini per tovallons o tupperwares a l’hora d’embolcallar els entrepans de l’esmorzar. Mataró s’ha compromès a lluitar contra el canvi climàtic | R. GALLOFRÉ Sostenibilitat
Mataró ha plasmat el seu compromís amb la sostenibilitat en l’Agenda 21, aprovada per primer cop l’any 1995 i revisada en anys posteriors. Aquest document marca el full de ruta que la capital del Maresme segueix en la seva lluita contra el canvi climàtic. La primera Agenda 21 incloïa un Pla d’acció amb actuacions per a un període de 10 anys. Després d’una dècada es va assolir un grau d’implantació del 80 %. L’any 2009 es va revisar l’Agenda 21 Mataró per tal d’adaptar-la a les iniciatives de lluita contra el canvi climàtic. En aquesta revisió es van tenir en compte els objectius fixats al Pacte d’alcaldes i alcaldesses, impulsat per la Comissió Europea i al qual Mataró s’hi va adherir l’any 2008, comprometent-se a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjançant actuacions d’eficiència energètica i d’energies renovables. Així mateix es va com-
| Redacció
prometre a definir un Pla per a assolir la reducció del 20 % de les seves emissions a l’any 2020. Entre els objectius fixats en la revisió de l’Agenda 21, destaquen els d’aconseguir un entorn territorial que permeti una major eficiència, reduint les necessitats de desplaçament, afavorir els modes de mobilitat sostenible
Aquest document marca el full de ruta de la ciutat en la millora de la sostenibilitat millorant l’accessibilitat, preservar la biodiversitat i gestionar adequadament els sistemes agroforestals, incentivar l’ús eficient de l’aigua, reduir la generació de residus i implicar la societat en la consecució d’una ciutat més sostenible, entre d’altres.
Quan vagis a comprar, porta un capaç o una bossa de roba i mira de reduir al màxim l’ús de les bosses de plàstic.
No llencis l’oli de fregir a l’aigüera, pot acabar contaminant l’aigua potable. Fica’l en un envàs i portal a la deixalleria.
Redueix al màxim l’ús de sabons i detergents que continguin altes quantitats de bactericides, nitrats, sulfats i clor.
Compra a botigues de comerç just, productes elaborats en cooperatives i empreses ecològiques i amb materials sostenibles.
núm.1237
47