Carcassonne la ciutat medieval by carcassonne muralla

PROJECTE DE RECERCA

CIUTAT MEDIEVAL DE CARCASSONNE

Santa Teresa de Jesus Ganduxer 6 de maig curs 2010/11 Cristina Bresca de Balanzó Danae Mañé Fradera Andrea Roig Díez María Clavell Labastida

Índex 1. Presentació.......................................................................................................pàg.2 1.1. Objectius del treball.....................................................................................pàg.2 2. Creació de la ciutat…………………………………………………………………pàg.4 3.

La vida a l’Edat Mitja 3.1. Característiques de la societat....................................................................pàg.6 3.2. Les classes socials......................................................................................pàg.6 3.3. Els habitatges..............................................................................................pàg.8

4. Els Càtars a França 4.1. Introducció.................................................................................................pàg.10 4.2. Ruta dels Càtars........................................................................................pàg.11 4.3. La inquisició...............................................................................................pàg.11 4.4. La jerarquia de l‟església Càtara...............................................................pàg.13 5. La historia de Carcassonne 5.1. Els visigots dominen la ciutat....................................................................pàg.14 5.2. El comtat de Carcassonne........................................................................pàg.15 5.3. El vescomtat dels Trencavel......................................................................pàg.16 5.4. La croada albigensa..................................................................................pàg.17 5.5. La ultima etapa de la ciutat de Carcassonne............................................pàg.18 6. Llegenda de la dama Carcas.........................................................................pàg.20 7. La restauració.................................................................................................pàg.21 8. Carcassonne actual 8.1. Localització................................................................................................pàg.25 8.2. Població.....................................................................................................pàg.26 8.3. Clima.........................................................................................................pàg.27 8.4. Flora i fauna...............................................................................................pàg.28 8.5. Gastronomia..............................................................................................pàg.29 8.6. Festes........................................................................................................pàg.30 8.7. Monuments rellevants...............................................................................pàg.31 9. Conclusió........................................................................................................pàg.35 10. Bibliografia .....................................................................................................pàg.36

1.Presentació Aquest treball el vam escollir entre un conjunt de temes que les tutores ens van oferir. Totes el temes aquest any estan relacionats em el viatge que realitzarem el 30 de Març al sud de França. Hi havia diverses propostes, però nosaltres varem escollir el de la Ciutat Medieval de Carcassonne per que era el tema que més ens cridava l‟atenció, i que degut a les nostres inquietuds podríem fer millor. També vam creure que seria una bona oportunitat per conèixer a fons la ciutat que visitarem i que durant alguns segles ha estat tan unida a la nostre regió.

1.1Objectius del treball Tot just vàrem saber que aquest era el treball que ens havien assignat, en vam plantejar una sèrie de preguntes en les que hem basat el nostre projecte de recerca, i a les quals hem intentat donar resposta. En primer lloc hem volgut situar en el temps dels orígens de la ciutat, per això hem fet una petita introducció del segles anteriors a l‟Edat Mitja que es la època en la qual ens hem centrat, hem descobert qui i com van construir la ciutat i qui van ser els seus primers habitants. Tot just començar la recerca, el professor de religió ens va parlar dels Càtars un poble que va tenir molta importància per al desenvolupament de la ciutat, per això hem cercat qui van ser i que van aportar a la ciutat de Carcassonne. Com que al nostre treball la Edat mitja te molta importància, primer hem volgut fer una introducció de la societat medieval, com vivien, les diferents classes socials, els seus habitatges... i així poder entendre millor l‟organització de la ciutat de Carcassonne durant aquesta època. Durant la recerca d‟informació històrica de la ciutat, vam trobar que hi havia una llegenda que parlava de la creació del nom de Carcassonne, i ens va semblar interessant, relacionar-la amb els orígens de la mateixa. Una de les nostres tutores en aquest treball, ens va dir que la ciutat es va deteriorar molt a partir del segle XVI i que un arquitecte que es deia Viollete-le-duc al segle XIX 3

la va voler reconstruir per que tornés a ser tant espectacular com abans ho era. Així doncs, vam profunditzar en aquest punt del treball relacionat amb la reconstrucció de la ciutat. També ens va semblar interessant la Carcassonne actual, per això vam buscar informació sobre la gastronomia, la població, el clima, la flora i la fauna... Per a fer aquest treball no només creiem que s‟ha de buscar informació a Internet, sinó que com el seu propi nom indica s‟ha de fer una recerca. Per això

vam buscar

diferents maneres d‟obtenir aquesta informació, com per exemple vam anar a una biblioteca pública, vam demanar informació via correu electrònic a la oficina de turisme de Carcassonne, a la botiga de la ciutat vàrem comprar un llibre com el dels guies...

2.Creació de la ciutat L‟ origen de la ciutat de Carcassonne data del segle IX a.C. El 800 a.C. La ciutat, situada en una colina, es va convertir en un important centre d‟ intercanvi comercial. Durant aquella època, se l‟ anomenava Carsac. Al segle VI a.C., els habitants de Carsac, van abandonar la ciutat per raons desconegudes i es van instal·lar sobre la colina d‟ Aude, l‟ actual emplaçament. Des del segle VI a.C. fins al segle IV a.C., la colina va estar habitada pels ibers. El 300 a.C., els Volcae - Tectosages, una tribu d‟ origen centreeuropeu, va desplaçar als ibers. El 120 a.C., els romans van conquerir la ciutat. La romanització va ser lenta i sense grans xocs. Els romans van fortificar la cima de la colina i la van convertir, a l‟any 27 a.C., en el centre administratiu de la colònia llatina Julia Carcasso, denominada posteriorment com Carcasum i Carcasso, ja que s‟ establia en la via que es dirigia cap a Aquitània, un important centre d‟ administració i comerç francès que comunicava Narbo amb Burdigala, passant per Tolosa. Per una altra part, el riu Aude (el riu Atax en l‟ època) permetia la navegació amb embarcacions de fons pla, el que

contribuir

desenvolupament comercial de la colònia.

Gràcies

colònia,

l‟

oppidum

aquesta (ciutat

fortificada) romà, Carcasso, va gaudir de la pau romana durant quatre segles. D‟ aquesta època, han aparegut nombrosos vestigis de parets estucades en rosa i terres

revestits

amb

mosaics

blancs amb motius negres de gran simplicitat. Això indica que els seus habitants portaven una vida simple i acomodada, però, sense excessius luxes.

A finals del segle II d.C i durant tot el segle III d.C., es van iniciar les anomenades invasions bàrbares dels pobles germànics, especialment dels francs. La inseguretat va fer que els habitants de la ciutat comencessin a construir fortificacions i a ampliar les petites obres ja existents amb anterioritat. Les obres de fortificació van conferir seguretat als habitants de la ciutat, a la vegada que van ajudar a la protecció del gual sobre el riu Aude i de les rutes comercials i de comunicació. Alguns exemples d‟ obres construïdes durant aquest període són algunes de les 52 torres existents, com la de la Marquière, la de Sansón o la del Molí d‟ Avar. La construcció del recinte gal·loromà de Carcassonne es remunta a finals del segle III, en la qual trobem les característiques de l‟ arquitectura militar del Baix-Imperi: murs molt amples (al voltant d‟ uns tres metres), regularment flanquejats de torres en forma de ferradura que no sobrepassaven els tretze metres d‟ altura. Recolzades sobre una base cúbica, freqüentment enterrades en fundacions, aquestes torres estan repletes fins el primer pis. Aquest es completava amb un segon nivell entaulat. Els sostres (si hi havia) havien de ser de poca pendent per mantenir les teules. En cada nivell hi havia tres finestres sobre la campanya que permetien el llançament del piló. Aquesta arma era la preferida de l‟ exèrcit romà, l‟ abast de la qual era d‟ uns seixanta metres.

3.La vida a l’Edat Mitja 3.1 Característiques de la societat La societat durant l‟Edat Mitja es va organitzar en un sistema feudal, que es basava en l‟entrega de terres per part dels nobles, a canvi de que els serfs les treballessin. Les terres eren dels reis que regalaven les terres als nobles més importants, i ells a canvi els deixaven els seus exercits en cas de guerra. Els nobles tenien uns serfs que eren els pagesos, ells eren els encarregats de treballar les terres. Els pagesos es comprometien a treballar les terres dels nobles mitjançant una cerimònia de vassallatge. Els serfs havien de donar una gran part de les seves collites als nobles.

3.2 Classes socials Un home a l‟Edat Mitja podia estar en diferents posicions socials, depenent de a quina classe social vivies molt bé o molt malament. A continuació explicarem com vivien les persones als diferents estaments en que es dividia la societat a) En primer lloc estava situat el rei: que tenia el màxim poder. Controlava a tots els seus vassalls, no era un rei absolutista, per que el seu poder estava molt dividit. Això a finals de la Edat Mitja va canviar, per que la societat va deixar de ser regida per un sistema feudal i els reis van ser més absolutistes.

b) Els grans nobles: Eren els ducs, els comtes i l‟alta jerarquia eclesiàstica. Aquests eren privilegiats, el rei els hi donava molt poder, a canvi de que en cas de guerra cedissin els seus exèrcits. Vivien amb molt luxe, i es consideraven grans privilegiats. Tractaven molt malament als no privilegiats perquè es creien superiors a ells ja que tenien grans riqueses.

c) Els nobles inferiors: Eren els cavallers, i la baixa jerarquia eclesiàstica. Aquests no tenien tantes terres com els

grans nobles, i eren considerats com a

privilegiats, encara que no vivien tan bé com l‟alta noblesa. 7

d) Els no privilegiats: Els soldats i els pagesos. Eren treballadors que no tenien cap propietat privada i treballaven a canvi d‟un salari. Les seves condicions de vida eren molt dolentes i això feia que sovint estiguessin malalts, agafaven infeccions i morien per fam en èpoques de males collites.

e) Els esclaus: eren una altre estament, encara que no eren considerats persones. Els seus amos decidien sobre les seves vides. Si ells volien matarlos els mataven, però també podien fer homes lliures.

Durant aquest període feudal un noble vivia molt bé, però els que pertenyien als altres estamens no tenien ni drets ni propietat, i només podien fer cas a les ordres que algú els hi donava. El rei en aquesta societat feudal, no tenia quasi bé preocupacions per que el seu poder era molt repartit. En concret a la ciutat de Carcassonne durant d‟Edat Mitja es dedicaven a l‟agricultura i el comerç.

3.3 Els habitatges Les cases eren molt diferents depenent de la classe social a la qual pertanyies. A continuació us demostrarem les diferencies de les cases depenent del estament al que pertanyies.



Cases dels nobles

A l‟edat mitja es va introduir el luxe als habitatges dels nobles. Es va anar introduint un nou model d'habitatge, els edificis de pisos que albergaven a diverses famílies i en el qual el noble es reservava la planta principal o noble, a la qual s'accedia a vegades per una escala diferent de la resta de les plantes. L'estructura de l'edifici, reproduïa a menor escala la distribució de la planta o pis principal. En aquestes noves cases hi havia: l'escriptori, habitació bàsica per als comerciants, que seguia sent la peça principal i més destacable, tot i que es van tractar de crear nous espais per a la domesticitat i per a la sociabilitat, així com per a la demostració material del nivell econòmic i social dels seus propietaris. Aquestes cases eren: casa amb cinc balconets oberts sobre el carrer. Els dos extrems corresponents a les alcoves principals, mentre que els centrals il·luminaven el saló: una estada neta amb abundant mobiliari l'organització permetia crear ambients diferenciats. Tenien un passadís paral·lel a la façana actua sempre com a eix distribuïdor de l'habitatge separant la zona noble exterior de la zona de servei interior. En aquesta zona de rang social inferior és on es localitza la cuina, amb un excusat adossat, així com una petita sala menjador d'ús diari abocada a un pati de llums i alguns dormitoris menors.



Cases dels no privilegiats.

Mentre les classes altes van desplaçant cap als barris menys saturats o cap a zones rurals on aixecar cases de camp, les classes treballadores i populars es va anar traslladant cap als antics ravals i els nous barris dels extraradis. Uns barris on els lloguers eren mitjanament assequibles per als treballadors. Els higienistes de l'època van posar de relleu les males condicions de salubritat dels habitatges populars. En els barris es solien formar freqüents femers a l'aire lliure i després de les temporades plujoses quedaven infinitat de basses. La proliferació de rates i paràsits en aquestes condicions era molt comú i freqüent, sent un dels problemes del dia a dia. Altres de les dificultats de pes eren la manca de llum artificial i aigua potable. A les cases de la classe treballadora guardaven els animals dintre de casa.

4.Els Càtars 4.1 Introducció El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica difosa des del segle X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental bizantina ortodoxa. Els seguidors d'aquest corrent es coneixen com càtars o també albigesos. Sovint s'anomenaven a ells mateixos Bons homes o Bons cristians.

El catarisme va ser una religió cristiana fonamentada en la interpretació dualista de les Escriptures. La Bíblia càtara, el llibre sagrat que els predicadors itinerants portaven a tot arreu amb ells i que era la base del seu ensenyament, era un Nou Testament complet que incloïa els quatre Evangelis, els Fets dels Apòstols, les Cartes Canòniques i els llibres sapiencials de l'Antic Testament. Els càtars rebutjaven l'Antic Testament, per considerar-lo una crònica de la creació d'aquest món baix, pel fals Déu, en el qual veien l'expressió del principi dolent. La Bíblia càtara (traducció occitana d'un original llatí anterior a la Vulgata de Sant Jeroni), no era gairebé gens diferent de la Bíblia catòlica. La principal diferència es troba en els primers versets del pròleg de l'Evangeli segons Sant Joan.

Això vol dir, que els càtars distingien dues creacions: la veritable, la de les coses que "són" realment, és a dir la de Déu ("Tot ha esta fet per ell"); i la il.lusòria, la de les coses que no tenen una existència veritable, aquest món visible assimilat al "no-res" ("És sense ell que ha estat fet el no-res"), o "totes les coses han estat fetes sense ell". El món visible, "aquest baix món", no és la creació divina. Aquest món visible, en el qual res no és estable, en el qual tot allò que és manifesta està sotmès a la corrupció i a la mort, aquest món visible víctima del desordre, del mal, del sofriment, de la violència, aquest món ha de ser creació d'un altre principi, del principi dolent, del principi maligne, en una paraula del diable. Efectivament, el dualisme no es resumeix en una constatació moral de l'acció del bé i del mal en aquest món, en el seu antagonisme. Si així fos, totes les esglésies cristianes que creuen en Déu i en el diable

serien dualistes. El veritable dualisme suposa la independència absoluta d'una arrel del bé i d'una arrel del mal, relacionades l'una amb l'altra. "Hi ha dos mons: un és visible i l'altre és invisible. Cadascú té el seu déu. L'invisible té el bon Déu, el que salva les ànimes. L'altre, el visible, té el déu dolent, que fa les coses transitòries."

4.2Ruta dels Càtars La ruta dels càtars (el Camí dels Bons Homes) és un itinerari de 189 km entre el santuari de Queralt (Catalunya) i el castell de Montségur (Ariège-França). El Camí dels Bons Homes, ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els càtars als segles XII i XIV, quan fugien de la persecució de la creuada i la Inquisició. El Camí dels Bons Homes segueix les petjades càtares a través dels pobles medievals, d‟esglésies romàniques i de castells. Aquesta és una ruta que, a part de la seva vessant històrica, circula per la zona protegida del Parc Natural Cadí-Moixeró, permet contemplar bonics paisatges i facilita la visita de pobles i nuclis de muntanya, llocs que conserven llegendes i tradicions literàries.

4.3La inquisició, eliminació de l‟església càtara La institució d'una Inquisició apareix l'any 1231 en la Historia, en territori germànic, contra els càtars renans, l'eliminació dels quals el papat confia a Conrad de Marburg. L'any 1233, a Occitània, l'Inquisició, és oficialment instaurada i Gregori IX, investeix a dominics i franciscans, d'aquest sant ofici. La paraula Inquisició significa pròpiament investigació. El procediment dirigit per un veritable tribunal, amb un jutge que "instrueix" cada assumpte, interrogant els testimonis aportats sota jurament, per tal de fer-los dir tota la veritat sobre ells mateixos i sobre els altres. La Inquisició doncs, com a procediment d'investigació, exigia testimoniatges, reclamava llistes de noms i es basava en el sistema de la delació. El seu objectiu va ser conduir a la mort una religió, mitjançant l'eliminació dels seus pastors i el desmantellament de les xarxes de solidaritat vers ells. La Inquisició era odiada, perquè d'alguna manera arribava en els furgons de l'exèrcit d'ocupació, i es dividia escorcollant el país fins al punt que feia de cada vilatà, un sospitós en potència i de l'Església dels Bons Cristians, una Església del desert. Va funcionar i es va organitzar a poc a poc, de manera cada vegada més burocràtica i més sistemàtica. 12

L'objectiu de les seves investigacions era simple: identificar, amb el joc de lligar caps a partir de testimoniatges, tots els perfectes i les perfectes clandestins, tots els ministres i pastors de la religió dissident. Els registres d'interrogatoris o de deposicions, funcionaven en aquest aspecte com a veritables fitxers que destacaven noms i llocs. Cada perfecte o perfecta identificat i arrestat, era sistemàticament "lliurat al braç secular", és a dir, lliurat a la foguera si refusava abjurar. Si abjurava, incorria en penes menors: la condemnació a les "quatre parets", la presó, perpètua o no, "estricta" o no (la presó "estricta" equivalia a una condemna de mort dissimulada). Si abjurava i acceptava fer-se col.laborador de la Inquisició, recobrava la llibertat, però sota la protecció d'armats. Sens dubte la immensa majoria de perfectes no van abjurar, i és així com la repressió selectiva, el terror generalitzat i la delació erigida en sistema per la por i la cobdícia, duta a terme per la Inquisició des de 1234 a 1325, va aconseguir la total desaparició de l'Església càtara a Occitània. Alguns dels seus membres es van refugiar a la Llombardia i fins i tot a Catalunya, i els altres, un rera l'altre, van ser eliminats pel foc.

4.4 La jerarquia en l‟església Càtara L'Església dels Bons Cristians, assemblea o comunitat de fidels, que aconseguia la seva salvació seguint una regla i seguint al peu de la lletra els preceptes de l'Evangeli, tenia una ordenació interna, lligada a la pròpia eclesiologia, i estava estructurada per tal d'acomplir eficaçment la seva vocació universalista: difondre la Paraula de Crist i el consolament (el seu sagrament salvador del baptisme espiritual).

Aquesta Església es repartia en tres graus: a) CREIENTS, b) CONSOLATS i c) BONS CRISTIANS.

a) El CREIENT és l'oient, el que ve a escoltar la pràctica càtara. b) El grau de CONSOLAT és més imprecís. Hi ha el "simple consolat", és a dir, el malalt que ha rebut el sagrament dels moribunds i després ha sobreviscut, per la qual cosa està potser en espera de ser realment batejat?. El "simple perfecte o perfecta", és el batejat, però durant les èpoques de pau, només tenien el poder de dir la Pregària, de beneir el pa i de donar el consolament als moribunds. c) El paper realment sacerdotal, de la predicació solemne i de l'ofici del baptisme de l'esperit, que s'atorgava al neòfit durant molt de temps preparat i iniciat, i que era

destinat a entrar en els ordes càtars, sembla haver estat reservat a una jerarquia de BONS CRISTIANS o PERFECTES anomenats ANCIANS, DIAQUES o BISBES. És clar, molt de pressa, des de l'època de les persecucions, la diferència entre simple perfecte, consolat o membre de la jerarquia va desaparèixer completament. Llavors, el més humil dels perfectes clandestins, la més aïllada de les perfectes dels boscos, representava tota l'Església en ells mateixos i reunien en ells totes les funcions pastorals i sacerdotals dels cristians recoberts per un poble de creients encasellat per la burocràcia inquisitorial. L'Església càtara, va ser en realitat la suma d'un determinat nombre d'esglésies autònomes, que mantenien en general lligams de bona amistat entre elles. Quan una comunitat local esdevenia suficient nombrosa i influent, aquesta s'organitzava com a Església, és a dir, escollia un capdavanter, un bisbe gestor, i s'atorgava un cert nombre de diaques destinats a assegurar la predicació i la vida religiosa de les cel.les cristianes de la base: LES CASES CÀTARES. Les cases càtares no sabrien ser assimilades a un monestir o a un convent catòlic: ignoraven tota clausura, estaven obertes al món i a la societat i tenien trets d'hostal i de taller. Eren sobretot el lloc on el ritu de l'Església es mantenia, i on tot creient sabia que podia anar a escoltar parlar de Déu i tornar a les seves arrels, mitjançant pràctiques pietoses. Hem explicat, que la jerarquia era composta per BISBES, que compten amb dos coadjutors: un FILL MAJOR destinat a succeir-lo un dia, i un FILL MENOR cridat llavors a esdevenir "fill major" (el prestigiós Guilhabert de Castres, havia estat "fill major” del bisbe Gaucelm). No hem d'imaginar el bisbe càtar com un prelat catòlic, residint en un palau episcopal en la seva ciutat catedralícia: el bisbe càtar continua sent pobre i itinerant com tot Bon Cristià. Se'l crida per les cerimònies i les ocasions solemnes i, sens dubte, manté fins al final la funció de gestor "temporal" i "financer" de l'Església-comunitat. El "socius", company de vida i de camí del bisbe, era generalment un jove diaca format per ell. Els DIAQUES, presidien prèdiques i fins i tot ritus en la vida de les comunitats locals agrupades en "cases". Sens dubte eren ells els que, anaven a celebrar el service o aparellament a cada casa càtara, organitzaven les missions de predicació i la vida itinerant dels BONS HOMES, lligada al seu treball i a la comercialització de la seva producció.

5. La història de la ciutat 5.1 Els visigots dominen la ciutat A mitjans del segle V els visigots van ocupar la ciutat de Carcassonne. Eren un poble germànic que després de la caiguda de l‟Imperi Romà Occidental va tenir un paper molt important a Europa. La ciutat va quedar dintre del Regne visigot de Tolosa, la capital d‟aquest regne era Toulouse. Amb l‟ocupació dels visigots, la ciutat de Carcassonne va passar a ser una de les fortificacions que protegien les fronteres del nord del regne així que aquest nou poble va decidir reformar les muralles i millorar-les. Al 507 es va produir una guerra entre el rei visigot Alarico II i el rei dels francs, un altre poble germànic que ocupava la resta de França.

Aquesta batalla va fer que els

visigots perdessin gairebé tot el seu territori francès. Només van conservar Septimania el que avui en dia seria la regió de Languedoc-Rosellón i la ciutat de Carcassonne. Després d‟aquesta guerra els visigots van conservar el seu poder de la ciutat fins l‟any 713 quan el regne de Tolosa va desaparèixer totalment amb l‟arribada dels musulmans a la península. A l‟any 725 la ciutat va ser ocupada pels àrabs, per que els visigots havien perdut tot el seu poder amb la destrucció del seu regne a la península ibèrica. Els musulmans van estar assentats durant poc temps. Al 752 va ser conquerida per una exèrcit franc, un altre poble germànic que va conquerir la major part de les Gàlies i que va donar nom a l‟actual França. L‟exèrcit de francs estava comandat per el rei Pipino el Breve. Aquest fet va ser molt important per a la ciutat, perquè des d‟aquest moment va formar part de el que avui en dia seria el país Francès. Potser si els francs no haguessin conquerit la ciutat i els musulmans haguessin mantingut el poder Carcassonne formaria part d‟Espanya. 15

A partir de la ocupació franca, la ciutat de Carcassonne va començar evolucionar molt. Va aparèixer el feudalisme,una organització social política i econòmica en que es va basar l‟alta Edat Mitjana. Les muralles de la ciutat es van ampliar, ja que era la frontera entre el regne franc i l‟islàmic.

5.2 El comtat de Carcassonne A finals del segle VIII i principis del IX Carlemany el rei dels francs va crear el comtat de Carcassonne. Durant l‟època en que va existir aquest comtat, el van governar diverses famílies de les que us volen parlar a continuació. El primer comte Carcassonne va ser Belló al 790, un home d‟origen god que va néixer en el si d‟una família noble de la època. El rei Carlemany el va anomenar comte del nou comtat per que la noblesa goda havia format part de l‟antic regne visigot de Tolosa, i com que van viure l‟ocupació musulmana de la que no van sortir beneficiats, el rei estava segur que oferint-los aquest nou càrrec de tanta importància li serien molt fidels, i d‟aquest manera Carlemany s‟assegurava tenir controlada una de les fronteres del seu regne. Amb aquest primer comte es va crear la primera dinastia de comtes del territori. A Belló el va succeir el seu fill Guiscalfred I de Carcassonne, que va morir sense descendència, per tant el seu successor va ser el seu germà Oliba I. Després de un segle de govern dels descendents de Belló, al 933 el comte Acfredo va morir sense descendència masculina, així que el comtat va quedar en mans de la seva filla Arsenda. Ella va renunciar al seu títol per donar-se‟l al seu marit Arnau I de Cominges. Cominges era un altre comtat pròxim a Carcassonne i amb aquesta unió matrimonial es van annexar, temps abans havia passat amb el comtat de Rasez que també es va unificar amb el de Carcassonne. Per tant a mitjans del segle X es va inicar una nova dinastia la de ComingesCarcassonne. Roger I de Carcassonne va ser el fill de Arnau i Arsenda i va heretar el comtat. Aquest es va cassar amb una vescomtessa i quan aquesta va morir el seu territori es va unir al del seu marit. Roger I va governar amb els seus tres fills Ramón I, Bernat I i Pere I a la vegada, i va casar a la seva filla amb Ramón Borrell que era comte de Barcelona i Girona. Quan va morir Roger I, el va succeir el seu fill Ramón I que va morir al 1010 i va ser succeït a la vegada pel seu fill Guillem. Durant la etapa de poder d‟aquesta dinastia per mitjà de les unions matrimonials es va unir molts territoris i Carcassonne es va 16

reafirmar com un potencia molt important. El poder d‟aquesta dinastia va acabar quan se‟l va repartir tres germanes. El comte de Barcelona, Ramón Berenguer I al 1069 els hi va comprar el comtat a les tres germanes de la dinastia Cominga am tots els dret feudals. Així es va convertir en comte de Carcassonne, Rasez, i vescomte de Beziers i Agde. El seu fill Ramón Berenguer II va perdre els territoris que el seu pare va comprar. Els va perdre perquè al 1082 Bernat Aton IV Trencavel va reclamar que ell havia de ser el proper comte, ja que era fill de Ermengarda de Carcassonne, una de les tres dones de la dinastia dels Coninges que va vendre la ciutat a els comtes de Barcelona. El que el comte de Barcelona va dir es que els hi deixaven governar però que la seva família tenia els drets sobre el territori, aquesta mena de pacte va ser acceptat pels Trencavel que es van convertir en vescomtes. A part del vescomtat de Carcassonne la família dels Trencavel era molt poderosa i tenia altres territoris.

5.3 El vescomtat dels Trencavel Al 1090 quan

la ciutat de Carcassonnne va esta dirigida pel primer vescomte

Trencavel, s‟hi van fer moltes construccions noves com la catedral de Saint- Nazaire, durant aquest anys també es va produir un esdeveniment molt important que va marcar el futur de la ciutat; una nova religió el catarisme va arribar a la ciutat, aquesta nova religió va ser classificada d‟heretgia per l‟Església Catòlica. Bernat Aton IV de Trencavel, no va complir el seu pacte amb els comtes de Barcelona, i el que va fer es que per que no li prenguessin el poder es va aliar amb el comtat de Tolosa que eren enemics del comtat de Barcelona. El comte de Barcelona Ramon Berenguer III, va intentar recuperar el domini del comtat sense èxit al 1093. Al 1101 Bernat Aton IV Trencavel va ser anomenat vescomte de Carcassonne. Aquell mateix any el primer vescomet de Carcassonne, va marxar a defensar la fe cristiana a les creuades, unes guerres que es feien en nom de Crist per a reconquerir Terra Santa, que era en mans dels musulmans, als qui ells consideraven infidels. Quan el vescomte de Carcassonne va tornar de Palestina,els habitants de la ciutat , no estaven d‟acord amb que els Trencavel es fessin amb el poder, per això es van revelar per primer cop a l‟any 1107. Bernat Aton, amb l‟ajuda del comte de Tolosa,

aconseguir parar les protestes. Les guerres entre el comtat de Barcelona i el 17

vescomtat de Carcassonne van acabar quan els arquebisbe de Narbona els va fer signar una treva. Al 1130 Bernat Aton va ordenar la construcció d‟un castell al qual va anomenar Palatium, també va ordenar la rehabilitació de les muralles gal·loromanes. Aquestes reformes, van fer que la ciutat millores notablement la seva defensa, ja i que va quedar completament rodejada per muralles. Un temps després quan es va unificar la Corona d‟Aragó, el vescomtat de Carcassonna es va declarar el vassall d‟aquesta nova corona. Durant aquesta època, la ciutat va evolucionar molt, la seva població va créixer i fora de les muralles es van crear dues ciutats, la que es trobava al nord, es va anomenar Saint-Vicent i la de sud Saint-Michel. Com a conseqüència a aquestes millores es van crear nous organismes de poder, que s‟encarregaven de controlar el funcionament de la ciutat.

5.4 Croada albigensa Sobre tot al sud de Franca cap al segle X va aparèixer una nova branca del cristianisme, el catarisme. Els cristians van classificar aquesta nova religió com a heretgia i per això els càtars van ser perseguits i finalment exterminats. Al 1208 el papa Inocenci III va veure com el catarisme s‟expandia, i va decidir prendre mesures. Va organitzar la croada albigesa, es a dir una guerra en nom de Déu per acabar amb els càtars. El conde de Tolosa i l‟actual vescomte de Carcassonne van ser acusats d‟heretgia i els seus territoris van ser envaïts pels que defensaven que el catarisme era una heretgia. Al 1209 el vescomte que governava Carcassonne Raymond Roger Trencavel es va veure obligat a entregar-se als enemics per a salvar al seu poble. Els exèrcits van destruir les ciutats que anys abans s‟havien construït al voltant de la ciutat. El vescomte de Raymond Roger de Trencavel, va ser empresonat, i va morir, no se sap si per causes naturals o per que Simón de Montfort va organitzar el seu assassinat.

La ciutat de Carcassonna va passar a estar en mans de Simón de Montfort, cap militar de l‟exèrcit croat es va fer amb el poder de la ciutat. Poc després al 1218 va morir en una batalla, i el seu fill no va saber com manterir el poder de la ciutat i la va cedir els seus drets al rei Lluis VIII de França. Per una sèrie de aliances contra el rei, Ramón Trencavel II va recuperar el govern de la ciutat, però durant molt poc temps per que al 1226 es va proclamar un altre croada i es va veure obligat a fugir de la ciutat. A partir d‟aquest moment, la ciutat torna a quedar en mans del rei de França. Els habitants de la ciutat es van veure perjudicats per les constants lluites i es va instaurar el Tribunal de la inquisició que s‟encarregava de cremar i jutjar a tots els càtars que encara quedaven a la ciutat. Durant més de 10 anys la ciutat va restar en mans del rei de França, però al 1240 Ramón Trencavel va intentar recuperar la seva ciutat, amb l‟ajuda d‟alguns nobles de la regió. Com que la ciutat havia millorat moltíssim la seva defensa durant els anys que havia estat sota domini del rei, els Trencavel van haver de buscar diferents maneres d‟assaltar la ciutat amorrallada. Van fer que els habitants de les ciutat que rodejaven les muralles, construïssin túnels per a arribar a la ciutat. Aquest intent que va fer la família Trencavel no va servir de res, perquè quan el rei es va adonar del que volien fer va reforçar la vigilància de la ciutat. Com que ja havien fracasat molts cops en els seus intents de recuperar la ciutat, els Trencavel es van rendir al 1247, i van cedir els seus drets sobre la ciutat a favor del rei Francès.

5.5 Última etapa de la ciutat de Carcassonne Durant els anys següents la ciutat de Carcassonne va estar en pau, i es va aprofitar per fer-hi reformes. Es van reparar les muralles, i es van afegir més pisos al castell. Es va construir la porta més important de la ciutat la de Narbona, i altres punts molt importants con la torre del Tresor o la ports de Saint-Nazaire. Les ciutats que estaven fora de les muralles i que rodejaven la ciutat, van ser destruïdes per a evitar que com havia passat uns anys abans es revelessin en contra del rei,i ataquessin la Cité. Els segles següents la Cité es va convertir en un punt estrategic a la frontera entre França i la Corona d‟Aragó que van estar en guerra per alguns territoris. Al 1592, es van produir diversos problemes interns a la ciutat, que van acabar amb un incendi i amb l‟acceptació del rei per part dels habitants de la ciutat. 19

Després de la guerra dels trenta anys, es va signar el tractat dels Pirineus, que va suposar que Rosellón s‟annexionés a França. Amb aquesta nova organització, la ciutat de Carcassonna va quedar molt lluny de la frontera i va perdre la seva importància militar i de defensa de la frontera. Així que la ciutat va quedar molt abandonada pel rei de França, i va passar a tenir un paper secundari a la defensa del país.

Vista d‟ocell de la ciutat de Carcassonne

6. La llegenda Fa molts i molts anys, a l'edat mitjana, l'emperador Carlemany va decidir posar setge a la ciutat del rei sarraí Ballak. Quan aquest va morir, la seva muller, la dama Carcas, el va succeir al capdavant de la ciutat. Després de cinc anys de resistència, la fam estava a punt de vèncer els últims defensors de la ciutat. A la dama Carcas, mentre vigilava sola al capdamunt de la muralla, se li van acudir un parell d'estratagemes per trencar el setge. Per fer creure als atacants que encara hi havia guàrdies defensant la ciutat, va posar uns ninots de palla vestits de soldats a dalt de les muralles. També va decidir que amb l'última mesura de blat que quedava a la ciutat alimentaria l'últim porquet, i quan va ser ben tip el va llançar des del dalt dels murs de la ciutat. Quan va tocar a terra es va rebentar i de la panxa en va sortir tot el blat. Carlemany, veient això, va decidir posar fi al setge perquè va deduir que si tenien tant blat que podien alimentar els porcs encara podrien resistir molt més temps. Abans que l'exèrcit marxés, la dama Carcas va fer sonar les campanes. I el comte Oliban, el preferit de Carlemany i alhora admirador secret de la reina, va exclamar: «Sire, Carcas sonne» (Senyor, Carcas sona). L'emperador va tornar per signar la pau i va batejar la ciutat amb el nom de Carcassona en homenatge a la seva defensora. I,amb la seva benedicció, el comte d'Oliban i la dama Carcas es van casar, van tenir molts fills i van viure feliços a Carcassona.

7.La restauració La ciutat medieval de Carcassonne va ser reconstruïda a mitjans del segle XIX sota la direcció del gran arquitecte francès restaurador i reivindicador de l‟ arquitectura de l‟Edat Mitjana, Eugène Viollet-le-Duc, per un encàrrec de Napoleó III. En la restauració del patrimoni històric han estat importants els aspectes històrics relacionats amb l‟ evolució del pensament, centrats, bàsicament, en el que anomenem monuments o patrimoni històric- artístic o béns d‟ interès cultural. A mitjans del segle XIX, es va començar a prendre consciència sobre la conservació dels monuments com a béns a protegir o de recuperar els seus valors perduts. Els factors principals d‟ aquesta toma de consciència van ser, en primer lloc, la constatació de la ruïna o degradació que havien patit els monuments per el pas del temps i, en segon lloc, com a conseqüència dels desastres naturals i de les guerres que havien assolat bona part d‟ aquest patrimoni. Viollet-le-Duc (1814-1879), va ser un notable arquitecte i figura emblemàtica de les primeres teories sobre la restauració que van influenciar notablement en tota l‟ Europa. En aquella època, els monuments estaven en molt mal estat, degut als desastres de la Revolució Francesa i, per això, es volia recuperar l‟ antic esplendor dels edificis medievals, catedrals, castells, esglésies,... de Carcassonne. El que va realitzar Viollet-le-Duc, va ser una restauració estilística, és a dir, refer els monuments tal com eren en l‟ antiguitat. Eugène estava obstinat en l‟ estil gòtic com estil oficial francès, per això, va restaurar els monument de la ciutat amb aquest estil, encara que fossin d‟altres estils (repristinació). Per aquest motiu, va ser acusat de produir obres no autèntiques i, per tant, crear els anomenats falsos històrics.

Al 1844, se li va encarregar a Viollet-le-Duc, la restauració de la basílica de Saint-Nazaire i SaintCelse (A). Va emprendre l‟ estudi complet de les fortificacions que va servir de base per a la seva restauració. La ciutat de Carcassonne, es va convertir , durant més de 50 anys, en una de les majors obres de restauració d‟ Europa. El 1853, Eugène va proposar un primer projecte de restauració, relatiu a una part del recinte interior i de la porta Narbonnaise (B). Va fer propostes realistes que tenien en compte l‟ economia,

amb

nou

torres

previstes

sense

cobertes. El 1862, Eugène va presentar un segon projecte que s‟ allunyava del pragmatisme del primer, amb una proposta de restauració completa. En aquest projecte, s‟ incloïa la porta Saint-Nazaire (C). Viollet-le-Duc va rematar les torres amb sostres punxeguts coberts de lloses, la pissarra local. Durant aquests anys, es va voler diversificar l‟ aspecte de la ciutat amb les diferents formes que podria haver deixat la

història,

reintroduint

les

torres

gal·loromanes (D), la forma plana del sostre, així com la teula. Quan va morir Viollet-le-Duc, el 1879, Paul Boeswillwald va finalitzar la campanya de restauració i va expropiar i destruir un total de 112 cases que estaven adossades a la muralla i que no servien per a res.

Viollet-le-Duc, acostumat a reconstruccions en territoris situats al nord de França, va cometre errors que, posteriorment, s‟ han revelat de gran importància. Per exemple: utilitzar la pissarra en colors foscos en comptes de la tradicional teula en colors ocres i modificar la pròpia estructura de les torres, tant del castell com de la muralla, que , en comptes d‟ estar rematades per una terrassa, com és propi de la regió, van passar a estar cobertes per una cúpula recoberta de lloses de pissarra. Això ha obligat modernament a una llarga i difícil intervenció, per reintegrar la fortalesa en el seu entorn, mitjançant la substitució de la pissarra per altres elements constructius més adequats al seu entorn. La reconstrucció per Viollet-le-Duc ha petit diverses crítiques, entre d‟ elles cal destacar: -

Les crítiques de l‟ historiador i polític Hippolyte Taine

Les crítiques d‟ Hippolyte estan especialment referides a un punt de vista romàntic de la història. Hippolyte pensava que les parts del conjunt monumental que estaven en ruïnes no s‟ havien de reconstruir ja que, això, privaria a la Cité de Carcassonne de gairebé tot el seu encant romàntic. -

Les crítiques de l‟ escriptor i polític Nicolas-Louis François de Neufchâteau

Les crítiques de François de Neufchâteau van dirigides a qüestionar l‟ estil de les restauracions de Viollet-le-Duc i la seva concepció mental del que ha de ser un castell o una fortalesa, apropant les restauracions a un estil gòtic, no propi de la ciutat. -

Les crítiques de John Ruskin

John Ruskin (1819-1900), contemporani de Violletle-Duc, era un crític anglès totalment oposat a les teories d‟ Eugène. Per Ruskin, la vida d‟ un edifici es com la de l‟ ésser humà: neix, viu i mor. Restaurar un monument és destruir-lo, és crear falses còpies i imitacions, admetent com a única operació la conservació per evitar la ruïna.

A part d‟ aquestes crítiques, també han hagut d‟ altres referides a detalls menors com, per exemple: -

La reconstrucció del pont llevadís que actualment es troba junt a una de les portes de la ciutat medieval, la porta de Narbona i que, avui en dia, és l‟ accés principal al conjunt monumental.

La mala qualitat del gres escollit per a la restauració de Saint Nazaire.

No obstant, més enllà de la major o menor importància de les crítiques acumulades al llarg dels segles, cal destacar que gràcies a la visió personal de Viollet-le-Duc ha estat possible arribar a la situació actual, en la que existeix una presentació completament coherent del conjunt monumental, encara que, part dels detalls de la reconstrucció, posseeixen major o menor fidelitat a la història de la ciutat medieval.

8.Carcassonne actual 8.1 Localització Carcassonne, se situa a 160 km de la frontera amb Espanya i a 90 km de la ciutat de Toulouse, està clarament dividida en dos pel riu Aude, en el seu marge esquerra es veu l Bastide Saint-Louisa, i en seu marge dret, La Cite, una adorable ciutadella medieval. La Cité es troba emplaçada al sud-est de la ciutat moderna de Carcassona existent als seus peus i ocupa un petit promontori encarat a un gual natural del riu Aude (la ciutat actual se situa a l'altre costat del riu), encara que amb posterioritat es va construir un pont sobre el mateix. La posició de l'oppidum fortificat permetia així no només un fàcil accés a una font segura de subministrament d'aigua potable, sinó que a més permetia el control eficient de les vies de comunicació a la zona, que confluïen en aquest gual. Adjacent a la Cité es troba l'anomenada ciutat baixa o bastida de Saint-Louis, en realitat un barri de la ciutat moderna de Carcassona, que ocupa l'espai que queda lliure entre la Cité i el riu Aude, al costat del Pont vieux o Pont vell , que la connecta a la resta del casc urbà. Per la seva banda, el castell, autèntic nucli del lloc, està situat al nord, enfrontant directament el gual i l'actual pont. Ara us ensenyarem un mapa de com arribar a Carcassonne:

8.2 La població La Cité té uns 49600 habitants que porten una vida ordinària, més enllà del màgic entorn que és visitat assíduament pel turisme. Els habitants de la Ciutat Baixa es dediquen a treballar les vinyes que hi ha a la zona. Durant el nostre viatge a la ciutat de Carcassonne, vam fer unes enquestes a els habitants de la mateixa. Les conclusions que vam extreure són les següents: 

Pregunta: és catòlic/a? Els hi vam fer aquesta pregunta perquè la vida dels ciutadans de la Cité ha estat sempre molt lligada amb la religió i volíem comprovar si actualment ho continua estant. Un setanta per cent dels enquestats van dir que sí que ho eren i un trenta per cent que no.



Pregunta: ha viscut sempre a Carcassonne? Ens ha cridat molt l‟atenció aquesta resposta, perquè nosaltres creiem que una majoria més gran hauria viscut sempre a la ciutat. Amb aquest resultat ens hem adonat de que estàvem equivocades i que la ciutat de Carcassonne, és un bon lloc per al turisme, i que la gent hi va per a obrir les seves botigues.



Pregunta: la seva família te relació amb Catalunya?Tots els enquestats van coincidir que el seva família molt llunyana havia tingut relació amb Catalunya. Encara que tots coneixien la història de la ciutat no la coneixien molt bé, només per sobre.



Pregunta: ha fet una visita guiada a la Cité? La Cité té molt turisme? Encara que no tots havien fet una visita amb guia a la Cité, creuen que aquesta té molt turisme. I això com a comerciants els hi agrada molt, però creuen que la ciutat hauria de tenir més importància internacional. El monument que en general més els hi agrada, es el la basílica de Saint-Nazaire. Tots van comentar-nos orgullosos que a la Cité arriben a l‟any més de 4.000.000 de turistes

8.3 Clima La ciutat de Carcassonne, com tot el sud de França, gaudeix d‟ un clima mediterrani. Aquest clima es caracteritza per estius calorosos i secs, és a dir, amb escasses precipitacions, mentre que, els hiverns són suaus i plujosos, rarament amb temperatures menors que 0º i nevades. El clima mediterrani es localitza entre els 30º i els 45 º de latitud i a l‟ oest dels continents. Les precipitacions són variables i escasses, entre els 400 i els 600 litres per metre quadrat. Principalment, es presenten durant la tardor i la primavera i poques vegades són torrencials. Al final de l‟ estiu són freqüents les tempestes. Els hiverns són humits i els estius secs, dominats per l‟ anticicló de les Açores. Les masses d‟ aire d‟ aquest clima són de tipus tropical i polar. Les d‟ aire polar dominen a la tardor, a l‟ hivern i a la primavera. Aquestes, són les responsables de gairebé totes les precipitacions. No obstant, el clima mediterrani es tracta d‟ un clima molt irregular en el que succeeixen llargs períodes de sequera amb alguns anys molt humits, així com anys molt calorosos, seguits d‟ anys que arriben a ser freds. És un clima d‟ extrems molt difícil de predir.

8.4 Flora i fauna La flora i la fauna de Carcassonne tenen les característiques dels boscs mediterranis del nord-est d‟Espanya i del sud de França. El bosc mediterrani es un bioma que es troba a lloc que tenen un clima mediterrani, es a dir els hiverns son suaus com els estius, i a la tardo i a la primavera hi son abundants les precipitacions. Aquests boscs estan en perill constant per que els incendis hi son freqüents . La vegetació en aquestes zones en variada, però són més comuns els arbres de fulla perenne, com els pins, l‟alzina i l‟alzina surera. A les zones on el clima es més inestable i hi son mes freqüents les precipitacions es poden trobar arbres de fulla caduca com l‟avellaner i el roure. La fauna canvia depenent de les altituds i de la orientació. Els mamífers més comuns són el porc senglar, la cabra salvatge, el conill... Els amfibis que es poden trobar son Gripaus de diversos tipus i granotes. Els rèptils que viuen a els boscs mediterranis són; la sargantana cuallarga i les colobres de ferradura, bastarda i d‟escala. Les aus son el grup més gran d‟animals que viuen en aquests boscs, es poden trobar, orenetes, molts tipus d‟àligues, i aus nocturnes com el mussol o el gamarús. Als rius es poden trobar peixos com carpes i truites de riu.

8.5 Gastronomía



Salat de Chevre Chaud:

Feta d‟enciam, fulls d‟espinacs, tomaquets cherry, formatge de cabra arrebossat i vinagreta. Cal posar el formatge recen fet sobre l‟amanida.



Típica Caussolet.

Feta amb monjeta blanca, costelles de porc, salxiches de Toulouse que son semblant a les butifarras i ànec confitat. Plat típic de Carcassonne i de tota la regio del Languedoc i Midi-Pyrénées.



Illes Flotants. Amb una base de crema francesa (ara també es diu crema anglesa), posar-hi claras d‟ou batudes banyades en carmel

Podem acabar el dinar amb una tabla de formatges típics de la regió del Languedoc, com el formatge de cabra i el Tomme de vache.

8.6 Festes i celebracions 

L‟incendi de la ciutat

Tots els anys en la mateixa data, el 14 de juliol (festa nacional en França), podem assistir a la ciutat de Carcassonne, a partir de las 22,30 hores i durant aproximadament mitja hora, a un colorit espectacle de focs artificials. L‟origen d‟aquesta festa es remunta l‟any 1898, amb l‟arribada a Carcassonne dels « Cadets de Gascogne » una companyia formada per notables de la literatura, l‟art i la política. El poble els va brindar una gran festa de benvinguda, que és la que es recorda cada any amb l‟Embrasement de la Cité. 

El mercat de Nadal Durant quasi tot el mes de desembre, des del 4 o 5 fins el 31, la ciutat de Carcassonne celebra un mercat nadalenc. Les places del centre de la ciutat, així com la ciutat antiga i emmurallada, tot s‟omple de llum, decoració i animació. A més del tradicional mercat, s‟ofereix activitats tant per nens com per adults, pista de patinatge sobre gel, concerts i nadales.



Festival de la Bastide

El festival de la Bastide, es desenvolupa a la ciutat de Carcassonne des de l‟any 2006 durant la primera setmana de juliol. Està catalogat com a Patrimoni Mundial i discorre en diversos llocs de la ciutat, entre ells, el Jardí du Musée, el parc André Chenier, la Place Canot o la Place Marcou, l‟Esplanada Gambetta, entre d‟altres. Ofereix diversos concerts de música del món, contemporània, rock o de jazz així com obres de teatre i espectacles de dansa. Dins dels seus objectius és el de descobrir joves talents dins del món artístic, encara participen també en ell nombrosos artistes de fama mundial. Aquests espectacles poden ser gratuïts o de pagament, podent consultar en la seva web oficial.

8.7 Monuments rellevants

 Torres A Carcassonne hi ha un total de 52 torres, que es van construir per vigilar en cas de guerra o algun atac. Les torres més importants que es poden trobar a la Cité de Carcassonne són les següents. • Torre de Saint Nazaire. Aquesta torre té la planta quadrada, la seva funció era protegir i defensar la basilica de Saint-Nazaire, situada a 25 metres d‟ella. Al principi, quan es va construir només es podia accedir a ella per una escala de fusta que es retirava en cas de perill. Té dues plantes condicionades per l'estada de cossos de comandament, amb una llar de foc, perquè en cas de guerra es poguessin amagar i protegir. • Torre del Tresau (o del Tresor). Està situada al nord-oest de la Cité. Es d‟estil gòtic. • Torre de la Justícia. És una torre rodona amb una volta ogival . Va ser un refugi, durant l'època de la família Trencavel. Va ser reforçada posteriorment pels enginyers reals de Lluís IX. Probablement també s‟hi van amagaven dintre les masmorres del Tribunal de la Inquisició. Dintre té una galeria que la comunica amb la porta de l'Aude,

 Basílica de Saint-Nazaire La basílica de Saint- Nazaire es troba a la Cité de Carcassonne. Va ser construïda a l‟any 925 i va ser anomenada Catedral perquè era l‟església del bisbe. Però l‟any 1801 el bisbe es va traslladar a la ciutat baixa, es a dir la catedral de Carcassonne va passar a ser la se Saint-Michel. L‟Església de Saint-Nazaire va rebre el títol de basílica per part del papa Lleó l‟any 1898.



El castell de Carcassonne La seva construcció va ser iniciada per Bernard Aton IV Trencavel durant el període romànic, cap a l'any 1130, per substituir a un primitiu castell probablement situat on es troba la porta de Narbona. Durant l'època de domini real francès, entre 1228 i 1239, el castell va ser completament redissenyat a fi de convertir-se en una fortalesa dins de la ciutat. Es van construir diverses estructures. Una barbacana amb un camí de ronda i una muralla de parapet vigilava l'entrada del castell, just abans del fossat que envolta completament la paret interna. La porta d'entrada al castell, emmarcada per dues torres, 57 amb matacà, solament és accessible per un pont amb una part fixa de pedra seguit d'una banda llevadissa impulsada per contrapesos. Les muralles van substituir a l'estacada original i envoltaven completament els edificis. El Castell Comtal s‟articulava en dos edificis d‟una sola planta, dominats per una torre quadrada i disposats en angle recte entorn a un pati tancat a l‟est per una empallissada, reconstruïda en la dècada dels anys cinquanta del segle XX. Des del pati avui es poden veure les parts més antigues del castell, caracteritzades per arquitectures medievals romàniques i gòtiques: l‟ala occidental, l‟ala sud i la planta baixa de la "Tour Pinte", una torre de vigilància de deu pisos i 28 metres d‟altura. 33

Del pati principal es passa després al pati "de Migdia", en el seu origen una gran habitació demolida en el segle XV: d‟allà queden les monumentals xemeneies i el solado de lastrones. Al 1150 en el costat nord es construeix la capella privada dels vescomtes, la Capella de Santa María, de la que es conserven les restes de l‟àbsida. L‟espai ocupat antany per el castell era molt més petit que l‟actual: reconstruït i ampliat varies vegades al llarg dels segles, el castell va aconseguir l‟extensió que presenta avui només en el segle XIII després de la incorporació de la ciutat a la Corona de França; en l‟actualitat és el millor exemple existent d‟arquitectura militar.

 Muralla La primera muralla de la Cité de Carcassonne data de la època romana,és a dir del segle VI abans de Crist, era una muralla molt precària feta de fusta. Molts segles més tard quan la ciutat va passar a mans del rei després de la Croada, el senescal que va viure al castell, va ordenar per a la seva protecció la construcció d‟ una muralla exterior i una altra més petita que protegís el castell on ell vivia. Això va passar al segle XII.

Segle VI a.C

Segle XII

Segle IV-V

Segle XIII

Evolució de la ciutat amb el pas dels segles.

9.Conclusió Aquest treball de recerca que hem realitzat basat en la ciutat medieval de Carcassonne, en ha ajudat a respondre totes les preguntes sobre la ciutat, que ens vam fer prèviament, un cop ens van destinar aquest tema. Al principi, vam començar realitzant les parts dels treball que eren més teòriques i vam deixar per al final els monuments, ja que vam decidir explicar-los, un cop haguéssim viatjat a Carcassonne, amb la informació que ens van aportar els guies. Durant el viatge, vam aprofitar per realitzar una sèrie de qüestions als habitants de la Cité de Carcassonne, per tal de conèixer millor com viuen i quina influència té la importància de la ciutat emmurallada en les seves vides. Gràcies a aquest viatge, també hem pogut completar la informació, que ja teníem, sobre la creació de Carcassonne, la vida a l‟edat mitja, la història de la ciutat, la llegenda de la Dama Carcas, la religió càtara, la restauració de Viollet-le-Duc,... En el treball de recerca, a part d‟explicar tot el que ha anat experimentant la ciutat al llarg de la història, també hem volgut expressar com és la Carcassonne actual, ja que és el que en realitat s‟ observa quan es visita la ciutat. Amb això, hem explicat la seva localització, quin és el seu clima, la seva fauna, flora, gastronomia i festes. Hem arribat a la conclusió de que els seus clima, fauna i flora són molt semblants als nostres i de que tenen una gastronomia molt particular, en la que el plat més característic de la zona és la “Cassoulet”, feta a base de fesols secs i de cansaladeria o carn, tal com ens van respondre els habitants de la ciutat en una de les preguntes que els hi vam fer. Realitzant la recerca en la que es basa aquest treball, ens vam assabentar de l‟existència d‟un joc de taula amb el nom de la ciutat, “Carcassonne”. Aquest joc consisteix en fer-se amb el control de la ciutat de Carcassonne, del camins que arriben a ella, dels claustres, dels camps i de les granges que la proveeixen i anar creant construccions. El jugador que tingui més habilitat per a fer prosperar la regió i treure partit als seus lladres, cavallers, grangers i monjos, serà el vencedor. Un cop acabat el treball i desprès d‟haver viatjat a Carcassonne, podem concloure que aquesta ciutat és molt atractiva, amb un total de 4.000.000 turistes a l‟any i amb una història molt interessant i extraordinària. Per aquest motiu, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1997. 36

10.Bibliografia i fonts d’informació  Association des sites du pays cathare, Château et Remparts de la Cité de Carcassonne http://www.payscathare.org/4-6511-Historia.php Consultat el mes d‟ abril de 2011  Autor desconegut, La Opinión Rafaela – La ciudad medieval de Carcasona http://www.laopinion-rafaela.com.ar/opinion/2010/08/25/t082501.php Consultat el mes de març de 2011.  Autor desconegut, Ciudadela de Carcasona http://es.wikipedia.org/wiki/Ciudadela_de_Carcasona Consultat el mes de març de 2011.  Autor desconegut, Cité de Carcasona – Centre des monuments nationaux. http://www.monumentsnationaux.fr/fichier/m_docvisite/178/docvisite_fichier_15F.carcassonne.ES.pdf Consultat el mes de març de 2011.

 Autor

desconegut,

Francia -

Languedoc-Roussillon

- Carcassonne

http://www.hernandezrabal.com/europa/francia/languedoc/carcassonne.htm Consultat el mes de març de 2011.  Autor desconegut, Oficina de turismo de Carcassonne http://www.carcassonne.org/carcassonne_SP.nsf/vuetitre/docpgeIntroVisiter Consultat el mes de març de 2011

 Autor desconegut, Carcasona: sus orígenes y leyendas http://sobrehistoria.com/carcasona-sus-origenes-y-leyendas/ 37

Consultat el mes de març de 2011  Autor desconegut, Francia Clima. El tiempo: Cuando ir a Francia, el mejor mes para... http://www.colonialvoyage.com/paesi/es/francia/clima.html Consultat el mes de març de 2011  Autor desconegut, Clima mediterráneo – Wikipedia, la enciclopedia libre http://es.wikipedia.org/wiki/Clima_mediterr%C3%A1neo Consultat el mes de març de 2011  Autor desconegut, Carcassonne http://www.tarraconensis.com/francia/carcasone.html Consultat el mes de març de 2011  Autor

desconegut,

Carcassonne,

una

ciudad

película

http://www.hola.com/viajes/rutas/viajesensueno/2003/12/22/10052_carcassonn e_2C_un.html Consultat el mes d‟ abril de 2011  Autor desconegut, Clima Mediterráneo – IES „CINCA-ALCANADRE‟ http://iescinca.educa.aragon.es/Alumnos/Infor0506/grupo%20E%20%20Cimas%20del%20mundo/MEDITERRANEO.htm Consultat el mes de març de 2011  Emmanuel Buchot, Geografía de Francia y el clima en Francia http://www.voyagesphotosmanu.com/geografia_francia.html Consultat el mes de març de 2011  France-Voyage, Carcassonne - Guía, turismo, información turística http://www.france-voyage.com/francia-municipios/carcassonne-601.htm Consultat el mes d‟ abril de 2011  Hilda Fingermann (profesora de ciències jurídiques i socials), Joaquín Montaño (Licenciat en ciències de la informació), Malena Lede (licenciat en psicologia), Santiago Pastrana (licenciat en geografia i història) i Chus Meaños (licenciat en geografia i història), Clima mediterráneo – La guía de Geografía 38

http://geografia.laguia2000.com/climatologia/clima-mediterraneo Consultat el mes de març de 2011  La Vanguardia, Hemeroteca - LaVanguardia.es http://hemeroteca.lavanguardia.es/search.html?fromISO=true&q=carcassonne& aux=carcassonne&bd=01&bm=02&by=1881&ed=01&em=12&ey=2011&x=0&y =0 Consultat el mes d‟ abril de 2011  Oberon Misteria, CARCASSONNE DETALLES - www.oberon-misteria.org http://www.oberon-misteria.org/carcassonne-detalles/ Consultat el mes de març de 2011  PANOUILLÉ, Jean-Pierre, Carcassonne Historia y arquitectura, Editorial OuestFrance, Luçon, 1999  PANOUILLÉ,

Jean-Pierre,

Conocer

Carcassonne,

Editorial

Sud-Ouest,

Bordeaux, 1992  Travel Friends, Gastronomía en Carcassonne, ofertas viajes Francia con TravelFriends http://www.travelfriends.es/es/destinos/francia/carcassone/gastronomiacarcassone.php Consultat el mes d‟ abril de 2011