18 col·laboracions
Bruc d’hivern o cepell (Erica multiflora L.) Encetem nova secció dels nostres col·laboradors dedicada a curiositats de la flora del terme; en aquesta ocasió el protagonista és el bruc d’hivern o cepell. Carles Mir Pegueroles
Pels camins de la muntanya Hi ha estepes i bruc florit Melangia, dolça companya: Ni una flor he collit. Marià Manent Camis BRUC D’HIVERN (Erica multiflora L.) El nom genèric d’Erica probable· ment ve de la muntanya siciliana Erice, centre de culte de la dees· sa romana Venus Ericina i lloc on degué ser abundant quan l’insigne botànic Carl Von Linné va descriure el gènere. Al País Valencià, trobem tants noms per anomenar aques· ta planta com flors presenten les seues branques: bruc d’hivern, xipell, petorrera, cepell, petorrell,
sapell, tirapets, burga, bruguera, ciprelló... Flor d’hivern Sense cap dubte es tracta de la flor de l’hivern a les nostres bro· lles. La seua curiosa floració als mesos d’hivern la fa destacar entre totes les plantes que l’envolten. És l’anunciadora i predecessora de la grogor de les argelagues i la blan· cor del romaní, que floreixen tot just després que s’envellesquen les caputxetes del Bruc. El bruc d’hivern es tracta d’un arbust autòcton perennifoli de la regió mediterrània que presenta nombroses flors, característica que li dona nom a l’epítet: multiflo· ra. Aquestes flors es caracteritzen per ser petites caputxetes rosen· ques d’on sobreïxen els estams
amb les anteres de color marró fosc, que omplin la flor d’una im· mensa bellesa si la mirem de ben a prop. Si bé les florescències són molt característiques, el que més po· dríem destacar del bruc és la fus· ta que es forma en el cepelló sota terra, també anomenat rabassa. El bruc, que no fa branques ni gros· ses ni grans, desenvolupa en canvi una rabassa de fusta extremament dura i sense vetes. La fusta de la rabassa és la que li ha donat la fama de ser una de les millors fustes de les plantes medi· terrànies, ja que fa un brasa excel· lent, difícil de cremar però durado· ra una vegada es troba encesa. És per aquesta propietat resistent al foc, per la qual ha sigut emprada des de temps immemorables per fer pipes de fumar i la que li ha possibilitat reviscolar amb rapide· sa després dels incendis. Resis· tent en la fracció soterrada i sub· misa al foc en la part aèria, el bruc es tracta d’un arbust de caràcter piròfit, pren amb facilitat i de forma sonora. Qui no ha tirat una branca de bruc al fumeral per sentir-la pe· torrar? Propietats Si bé el bruc no és una planta que destaque per les seues propie· tats medicinals, sí se li atribueixen efectes beneficiosos en el tracta· ment de les afeccions urinàries. Les tisanes de fulles i flors de bruc han sigut emprades per combatre les infeccions d’orina, com a diü· rètica per evitar les retencions de líquids, per netejar els ronyons, i per tallar les diarrees, ja que té efectes astringents. ...i la mel El bruc, a més, és una planta mel· lífera, és a dir, de les emprades per les abelles per fer mel. Al nostre
col·laboracions 19 territori, a diferencia d’altres zones de més al nord, no s’hi produeixen mels monoflorals de bruc. Malgrat això, les visites de les abelles a les flors del bruc aporten característi· ques a les mels que ací es produ· eixen. Les mels de bruc són mels de color del ambre, fosques, amb poc olor i amb sabor una mica amarg. Presenten gran contingut de minerals que li donen propie· tats com les atribuïdes a les infusi· ons: combatre les afeccions de les vies urinàries. Es pot confondre? A més de l’Erica multiflora L., a la nostra comarca trobem altres es· pècies de la mateixa família, inclús del mateix gènere. Una d’elles és l’Erica arborea L., anomenada co· munment bruc boal o bruc mascle. L’Erica arborea és una planta es· velta i amb les flors de color blanc, trets que la diferencien del bruc d’hivern, planta xaparra i amb flors rosenques. A les Coves difícilment trobarem el bruc mascle, ja que es tracta d’una planta que creix en terrenys silícics com les are· nisques, les quals no abunden al terme, que és de dominància cal· cícola. En resum, una de les nos· tres plantes que afortunadament abunden i que no es troba sota cap amenaça. Un dels tresors que podem buscar, gaudir, recol·lectar, fotografiar i utilitzar en aquestos mesos d’hivern on la resta de flors encara no han despertat.