Programció general de Valencià. 2011-2012. IES d eTeulada by Carles Mulet Grimalt

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

IES DE TEULADA. CURS 2011-2012

MEMBRES DEL DEPARTAMENT: Ambròs Comendador Duran Pilar Garcia Aparicio Joana Mateu Frau Carles Mulet Grimalt (cap de departament) Melani Puig Núria

ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ.................................................................................................... ................................................ 4 a) Justificació de la programació b) Contextualització A) PROGRAMACIÓ D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA 1. OBJECTIUS............................................................................................................................................................. 7 a) OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA b) OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA 2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ ..................................... 11 3. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ.......................................................................... 16 PRIMER CURS DE LA ESO SEGON CURS DE LA ESO TERCER CURS DE LA ESO QUART CURS DE LA ESO 4. UNITATS DIDÀCTIQUES ..................................................................................................................... 36 a) Organització de les unitats didàctiques b) Distribució temporal de les unitats didàctiques 5. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES....................................................................... 39 a) Metodologia general i específica de l’àrea o matèria b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge 6. AVALUACIÓ............................................................................................................................................. 42 a) Criteris d’avaluació b) Instruments d’avaluació c) Tipus d’avaluació d) Criteris de qualificació e) Activitats de reforç i ampliació f) Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge 7. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA........................................... 49 8. FOMENT DE LA LECTURA................................................................................................................. 51 9. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ........ . 54

10. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS………………………………………….. 56 11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES............................................................................................... 58 12. PROGRAMACIONS ESPECÍFIQUES DELS PROGRAMES I MATÈRIES DE DIVERSIFICACIÓ, REFORÇ I SUPORT................................................................................................ 59 a) Programació de l’optativa d’eso: taller de valencià

b) Programació de l’aula pase c) Progama de compensació ling>üística d) Programació de l’àmbit lingüístic i social del pdc de 4t d’eso e) Programació de l’àmbit lingüístic i social del PQPI1 neteja de superfícies i mobiliari en edificis i locals. Ocupació domèstica.

B. PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT a) VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA............................................................................ 118 1. Introducció 2. Objectius generals 1. PRIMER DE BATXILLERAT............................................................................................................. 121 1. Objectius/criteris d’avaluació 2. Continguts 3. Sistema d’avalució i criteris de qualificació 4. Materials i recursos 5. Metodologia 2. SEGON DE BATXILLERAT………………………………………………………………………… 134 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Objectius/criteris d’avaluació Continguts Distribució temporal dels continguts sSstema i instruments d’avaluació Materials i recursos Metodologia

b. OPTATIVA PRIMER DE BATXILLER: VALENCIÀ LLENGUA I IMATGE……….. 144 0. 1. 2. 3. 4. 5.

Introducció Objectius específics Continguts Sequènciació de continguts Criteris d’avaluació Lectures voluntàries

0. INTRODUCCIÓ a) Justificació de la programació L’objectiu d’aquesta programació és, d’una banda, planificar, ordenar i concretar el projecte educatiu per adecuar el procés d’ensenyament-aprenentatge al marc legal estasblert i per recollir les valoracions i les decisions que deriven de l’avaluació de la pròpia pràctica educativa per part del professorat d’aquest departament i, d’altra banda, reduir la improvisació o l’arbitrarietat tot i establint les bases de coordinació entre la pràctica d'ensenyament-aprenentatge dels membres de l'equip docent i de tota la comunitat educativa. Alhora, aquest document serveix com a punt de referència per al futur anàlisi i valoració dels resultats acadèmics i de convivència al centre. La programació didàctica és el tercer nivell de concreció curricular i, per tant, està lligada als dos nivells superiors: el currículum oficial (primer nivell) i el Projecte Curricular de Centre, el Projecte Educatiu de Centre i la Programació General Anual (segon nivell). La programació ha de ser oberta, dinàmica i en contínua evolució respecte de les múltiples variables que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, no pretenem donar unes pautes inamovibles sinó facilitar que tant el Departament com cadascun dels seus components prenguen les decisions oportunes una volta analitzats els resultats parcials o puntuals que s'obtinguen en un període o activitat concrets. Aquesta programació recull allò que el Departament entén que ha de ser la seua activitat dirigida als quatre nivells d'ensenyament obligatori i els dos de batxillerat. Per confeccionar-la hem tingut en compte la legislació vigent: -LLEI ORGÀNICA 2/2006 D’EDUCACIÓ, 3 de maig (LOE) -REIAL DECRET 1631/2006, 29 de desembre, d’ensenyaments mínims en ESO -DECRET 112/2007, 20 juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’ESO a la Comunitat Valenciana -ORDE 14 de desembre 2007, avaluació en ESO b) Contextualització L'IES de Teulada està situat en la población del mateix nom i té com a zona d’influència el municipi de Teulada, d’uns 14.000 habitants i el municipio del Poblenou de Benitatxell, de prop de 6000 habitants. Ambdues poblacions es troben situades a la franja costanera de la comarca de la Marina Alta i es caracteritzen tractar-se de poblacions históricamente constituïdes i emplaçades en un territori emblemáticamente valencià i catalano-parlant i, d’altra banda, per posseir actualmente 4

una población majoritàriament estrangera (al voltant d’un 70% del total) i d’orígens ben diversos (al voltant d’una seixantena de nacionalitats diferents), tot i què l’anglesa hi és, de molt, la component majoritària. A això cal aferir, a més a més, que a dins la población de nacionalitat espanyola hi ha també un percentatge rellevant de persones procedents d’altres territoris castellanoparlants. Es tracta, així mateis d’una población amb un alt grau de mobilitat atesa la seua dedicación a sectors laborals precaris com la construcción, la hosteleria i el turisme. D’acord amb la realitat sociolígüística que acabem d’esbossar, l'alumnat del centre és molt divers. Així, les dades aportades pel Pla de millora redactat el curs passat refectien “un percentatge molt elevat d’alumnat estranger en tots els nivells: 44,32% d’alumnat estranger en ESO i 23,19% de Batxillerat (41,40% d’alumnat estranger en el centre)”. Un alumnat, així mateix prou variat, ja que es distribueix en 25 nacionalitats, amb un predomi de residents (procedents de països de la UE) i una minoria significativa d’immigrants extracomunitaris sudamericans, d’Europa de l’Est, marroquins i, finalmente d’altres països asiàtics. Tot i això, aquest alumnat s’adscriu majoritàriament a grups PEV que presenten ja, per això mateix, una important diversitat interna encara que presenten els millors resultats acadèmics d emanera generalitzada, d emanera que “el major nombre d’alumnat amb un alt percentatge d’assignatures avaluades negativamente i que repeteix curs es concentra en el primer cicle de la ESO i especialmente en els grups PIP. Aquesta realitat sociolingüística exigeix, per a l’assoliment de l’èxit escolar, de l’adopció d’importants mesures d’atenció a la diversitat i de compensación educativa (grups flexibles, PDC, Papis, i programa d’absentisme escolar) El departament de Valencià de l’IES de Teulada està format per 7 professors, dels quals 4 són definitius en el centre. Aquest professorat imparteix: •

Valencià: llengua i literatura de 21 grups d’ESO (6 de 1r ESO més 2 grups flexibles; 4 de 2n ESO més 2 grups flexibles; 3 de 3r ESO , i 4 de 4t ESO

•

Valencià: llengua i literatura dels 3 grups de Batxillerat (2 de 1r. i 1 de 2on.)

•

L’optativa Taller de Valencià (a 1r., 2on. i 3r d’ ESO)

•

L’optativa Valencià: Llengua i Imatge (a 1r. de Batx.)

•

L’àmbit lingüísticosocial del PDC de 4t curs

•

L’àmbit lingüísticosocial (valencià) de l’aula PASE

•

L’ALS i l’ACT del PQPI de neteja de superfícies i mobiliari en edificis i locals. Ocupació domèstica.

Aquesta programació inclou el desplegament curricular (objectius/criteris d’avaluació, continguts, metodologia de treball, materials i recursos didàctics, activitats extraescolars i procediments d’avaluació i qualificació) de les les diferents matèries, cursos i programes que s’imparteixen. Inclou també una programació per a l’alumnat nouvingut que, per diverses raons, no assisteix a l’aula PASE (programació de compensatòria). No cal dir que incorpora, quan és possible, les diverses propostes realitzades pel professorat del curs 2010-11 en la memòria final.

A) EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA 1. OBJECTIUS

a) Objectius generals de l’etapa Els objectius són les metes que guien els processos d’ensenyament-aprenentatge. Els objectius s’expressen en termes de capacitats, les quals han d’assolir els alumnes durant aquesta etapa del procés d’aprenentatge. Estan fixats per la LOE i concretats en el Decret 112/2007. La finalitat de l’Educació Secundària Obligatòria és el desenvolupament integral i harmònic de la persona en els aspectes intel·lectuals, afectius i socials. D’aquesta manera els diferents objectius es poden agrupar en: a) Cognitius: L’alumnat ha d’adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic. b) Afectius: Cal que l’alumnat desenvolupe i consolide hàbits d’estudi i de treball individual i en equip. Ha d’enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres. c) Socials: Hem de preparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral i formar-lo per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadà. Objectius generals L’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permeten: a) Conèixer, assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica. b) Adquirir, desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal. c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en el centre escolar, familiar i social. d) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes i dones. 7

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, com també rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes. f) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació. g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència. h) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir les responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats. i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada. k) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural. l) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, per contribuir a la seua conservació i millora. m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i els ciutadans, i adoptar judicis i actituds personals respecte a aquests. n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, la cura dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir així a conservar-los i millorar-los. o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació. p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual. b) Objectius específics d’àrea L’ensenyament de la llengua i la literatura, tant en valencià com en castellà, en aquesta etapa tindrà com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats: 8

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural. 2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta. 3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació. 4. Reconèixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitjà dels quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte. 5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de l’àmbit acadèmic. 6. Conèixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües. 7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que ofereix el castellà com a llengua comuna per a totes les espanyoles i els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels països de parla castellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d’una de les comunitats culturals més importants del món. 8. Conèixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua expansió per Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l’idioma. 9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi. 10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes. 11. Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració. 12. Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i reconèixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà. 9

14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal. 15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals. 16. Conèixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conèixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana. 17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat. 18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. 19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents. Atenent a l’esperit d’equiparació d’objectius i capacitats entre les dues llengües oficials del territorio valencià, que emana del marc legal educatiu, aquest departament planteja un desplegament de que diu l’objectiu 11 respecte del valencià per fer-ne el paralal·lelisme amb els objectius 7 i 8 referits al castellà: 11.1. Apreciar les possibilitats extraordinàries que ofereix el valencià com a llengua comuna de tots els territoris espanyols i europeus que comparteixen la parla anomenada globalment i acadèmicament catalana, com a vehicle de comunicació i vertebració d’una de les comunitats culturals que ha jugat un paper rellevant en la conformació històrica d’Europa i per a l’accés al conjunt de les cultures llatines. 11.2 Conèixer les diferents manifestacions i varietats del català (aquí anomenat oficialment valencià), derivades de la seua expansió pels territoris espanyols i europeus que constituïren l’antiga corona d’Aragó, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l’idioma. En els Àmbits Ligüístics i Socials dels programes de diversificació que tenim assignats (PDC, PQPI), aquests objectius s’han de combinar amb els de les altres àrees que els conformen (Socials, ètica…) i treballar amb una metodologia i unes activitats globalitzades, mitjançant proyectes de treball.

2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

El terme competència indica la capacitat d’un individu per a reorganitzar allò aprés, per a transferirho a noves situacions i contextos. L’adjectiu bàsica indica la seua accessibilitat a tots els discents que integren l’ensenyament-aprenentatge. Les competències exerceixen un paper d’enllaç entre la definició dels objectius i la selecció dels continguts. Caracterització: -Són d’aplicació en l’ensenyament obligatori. -Constitueixen uns mínims que proporcionen tant als professors com als centres educatius referències sobre els principals aspectes en els quals cal centrar els esforços. -S’insisteix en l’enfocament interdisciplinari en el procés d’ensenyament-aprenentatge. -Suposen la capacitat per a usar funcionalment els coneixements i les habilitats adquirits, la qual cosa implica comprensió, reflexió i discerniment. Classificació: • Competència en comunicació lingüística • Competència matemàtica • Competència en el coneixement del medi i la interacció amb el món físic • Tractament de la informació i competència digital • Competència social i ciutadana • Competència cultural i artística • Competència per a aprendre a aprendre • Autonomia i iniciativa personal Per a una caracterització detallada d’aquestes competències ens remetem al desenvolupament que en fa l’Annex I del R.D.. 1631/2007, de 29 de desembre (BOE del 05/01/2007)

Contribució de l’àrea de valencià a l’adquisició de les CB: La nostra àrea té com a finalitat principal el desenvolupament de la capacitat per a interactuar de manera competent per mitjà del llenguatge en les diferents esferes de l’activitat social. Per tant, contribueix d’una manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectes que constitueixen la competència en comunicació lingüística (que és a la base de totres les altres competències). És a dir, contribueix a adquirir les destreses necessàries en les quatre grans macrohabilitats lingüístiques que es concreten en les següents microhabilitats:

DIMENSIÓ ACTIVITATS COMPRENSIÓ -Respondre a qüestions sobre una determinada informació verbal ORAL -Expressar verbalment el contingut d’una audició o exposició oral -Desenvolupar verbalment la informació de textos, gràfics, dibuixos, imatges... -Traduir a diferents codis la informació obtinguda oralment: escrits, esquemes, mapes conceptuals... -Distingir la informació rellevant de la complementària EXPRESSIÓ -Efectuar dictats apropiats al nivell ESCRITA -Realitzar resums dels continguts tractats -Elaborar composicions sobre temes d’actualitat social -Respondre per escrit a qüestions plantejades -Copiar informació extreta de diferents fonts -Usar diferents fonts d’informació en l’elaboració dels escrits COMPRENSIÓ -Elaborar resums o mapes conceptuals ESCRITA -Expressar verbalment les idees principals d’un text escrit -Respondre a qüestions plantejades sobre un text escrit -Expressar mitjançant diversos canals comunicatius la informació d’un text: cançons, expressió corporal... -Usar diferents fonts d’informació per ampliar coneixements i vocabulari EXPRESSIÓ -Lectures individuals i col·lectives sobre diversos continguts ORAL -Debats de temes actuals -Exposicions individuals, en xicotet grup o en gran grup -Respondre verbalment a qüestions plantejades -Produir missatges orals utilitzant diversos registres i fonts d’informació

Per tot això des d’aquest departament considerem la competència en comunicació lingüística com la competència axial de l’àrea. En segon lloc trobem un bloc de competències que incideixen majoritàriament en aspectes bàsics de la situación comunicativa: • En el context o marc social on es produeix la comunicación - competència social i ciudadana, competència cultural i artística -, en el codi o els mitjans utilitzats per a fer-la efectiva - tractament de la información i competència digital, , competència cultural i artística -, o en el procés d’ensenyament-aprenentatge per esdevenir un emissor competent – competència per a aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal . Aquest departament considera aquest grup de competències com a competències transversals, és a dir, compartides de manera més o menys generalitzada amb les restant àrees del curriculum i treballades básicamente a través d’activitats procedimentals i proyectes globalitzats o interdisciplinaris. • Dues competències amb les quals tenim una relació colateral, instrumental o tangencial: la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic què ens serveix per bastirnos de textos comunicatius, relacionats amb l’ecologia, la geografia, la geologia…, i a la competència matemàtica necesaria en aquelles activitats activitats en què siga necessari fer ús d’algun procediment matemàtic (estadística…). Aquest departament es refereix a elles com a competències auxiliars.

Relació de les CB amb els objectius d’àrea i els criteris d’avaluació

OBJECTIUS D’ÀREA

C. BÀSIQUES

C. AVALUACIÓ

Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació. Reconèixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitjà dels quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.

Comunicació lingüística

Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de l’àmbit acadèmic. Conèixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o

Comunicació lingüística / Social i ciudadana/Autonomia i iniciativa personal Comunicació lingüística / Social i ciutadana Comunicació lingüística / Tractament de la informació i competència digital/ Autonomia i iniciativa personal/coneixement del medi i interacción amb el món físic Aprendre a aprendre / Comunicació lingüística/ Tractament de la informació i competència digital

2-3

4-5 9-10

7-8

Cultural i artística / Social i ciutadana

14-15

Cultural i artística / Social i ciutadana / Comunicació lingüística

14-15

sexistes. Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració. Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i reconèixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. . Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals. Conèixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.

Social i ciutadana / Autonomia i iniciativa personal Comunicació lingüística / Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal / Aprendre a aprendre

16-17

11-12-13

Cultural i artística / Aprendre a aprendre 18-20

Cultural i artística / Social i ciutadana

18-20

Cultural i artística / Social i ciutadana

18-20

Comunicació lingüística / Autonomia i iniciativa personal Tractament de la informació i competència digital/

Tractament de la informació i competència digital / Autonomia i iniciativa personal / Aprendre a aprendre/Competència matemàtica

Relació de les CB amb els blocs de continguts

19-22

21-23-24

COMPETÈNCIA

Comunicació lingüística

Aprendre a aprendre

BLOCS DE CONTINGUTS -Eix temàtic

-Literatura

-Lèxic

-Llengua i societat

-Tipus de text

-Taller de comunicació

-Gramàtica

-Tècniques de treball

-Ortografia

-Autoavaluació

-Eix temàtic

-Literatura

-Lèxic

-Llengua i societat

-Tipus de text

-Tècniques de treball

-Gramàtica

-Autoavaluació

-Ortografia -Eix temàtic Cultural i artística

-Tipus de text -Literatura -Taller de comunicació -Eix temàtic

Social i ciutadana

-Literatura -Llengua i societat

Coneixement i interacció amb el món físic

-Eix temàtic -Lèxic -Tipus de text -Eix temàtic

Autonomia i iniciativa personal

-Llengua i societat

-Lèxic

-Taller de comunicació

-Tipus de text

-Tècniques de treball

-Ortografia

-Autoavaluació

-Literatura -Eix temàtic Tractament de la informació i competència digital

-Llengua i societat

-Lèxic

-Taller de comunicació

-Tipus de text

-Tècniques de treball

-Ortografia

-Autoavaluació

-Literatura

3. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ

Els diferents objectius que marca el currículum es concreten en els continguts específics de cada curs. Els continguts són l’objecte del procés d’ensenyament-aprenentatge i es classifiquen en: a) Conceptuals. Coneixements explícits de l’àmbit lingüístic i literari. b) Procedimentals. Es refereixen a destreses per a la producció i interpretació del discurs, així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i aplicació dels coneixements gramaticals i literaris. c) Actitudinals. Actituds afavoridores de la normalització de l’ús del valencià, d’un comportament lingüístic no discriminador i de la interacció comunicativa satisfactòria. Els diferents continguts del currículum s’organitzen en els següents blocs: BLOC 1: Comunicació BLOC 2: Llengua i societat BLOC 3: Coneixement de la llengua BLOC 4: Educació literària BLOC 5: Tècniques de treball L’eix del currículum són les habilitats i estratègies per a parlar i escoltar –incloent-hi la interacció, escriure i llegir– en àmbits significatius de l’activitat social. Aquests aprenentatges s’arrepleguen en tres dels blocs de continguts del currículum: Comunicació, Educació literària i Tècniques de treball. Relacionats amb els tres blocs anteriors, el bloc 2 i el 3 reuneixen els continguts que fan referència a la capacitat de l’alumnat per a observar el funcionament de la llengua i per a parlar-ne, als coneixements explícits sobre la llengua i les seues formes d’ús que es deriven de la diversitat geogràfica, social i d’estil, així com de les actituds adoptades pels usuaris de les llengües oficials. Els blocs de continguts exposen, d’una manera analítica, els components de l’educació lingüística i literària, i n’assenyalen els nivells assolibles en cada curs.

CONTINGUTS DE PRIMER D’ESO Bloc 1. Comunicació Elements de la comunicació. – Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l’àmbit escolar. – Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. – Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa. 1a. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar – Comprensió de notícies d’actualitat pròximes als interessos de l’alumnat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual. – Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions de documentals procedents dels mitjans de comunicació. – Exposició d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació. 16

– Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l’experiència, presentada de manera seqüenciada i amb claredat, en què s’incloguen descripcions senzilles i també sentiments i valoracions respecte al que s’exposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. – Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en la petició d’aclariments davant d’una instrucció, en les propostes sobre la manera d’organitzar les tasques, en la descripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, en l’intercanvi d’opinions i en l’exposició de conclusions. – Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit. – Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i judici personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia. – Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix. 1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits – Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara instruccions d’ús, normes i avisos. – Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en compte l’estructura del periòdic (seccions i gèneres) i els elements paratextuals, amb atenció especial a les notícies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informació de fets. – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial als de caràcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives. – Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejudicis lingüístics. 1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits – Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com cartes, notes i avisos. – Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies, destinats a un suport imprés i digital. – Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats. – Interés per la composició escrita com a font d’informació i d’aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat – La variació lingüística. – Usos formals i informals de la llengua. – Els usos discriminatoris de la llengua. – Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura. – Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana. 17

– Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. – Realitat plurilingüe d’Espanya i d’Europa. Coneixement general de la diversitat lingüística i de la distribució geogràfica de les llengües d’Espanya i d’Europa. Valoració del plurilingüisme com a font d’enriquiment personal i col·lectiu. – Respecte pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües. – Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. – Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere; i davant d’estereotips i prejudicis sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants. – Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i cultures.

Bloc 3. Coneixement de la llengua 3a. Fonètica i ortografia – Correspondència entre sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs. Vocals obertes i tancades. – La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i hiats. – Nocions bàsiques d’accentuació i puntuació. Ús de la dièresi. – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits. 3b. Norma culta de la llengua – Observació dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua en distints àmbits socials. – Reconeixement de les principals normes fonètiques. – Qüestions morfològiques: l’article (l’apòstrof, les contraccions, l’article personal), el gènere i el nombre. – Lectura en veu alta: l’enunciat. Dicció, entonació, intensitat i pausa. – Lèxic: barbarismes i vulgarismes. 3c. Gramàtica – Classes de paraules. El substantiu i l’adjectiu (característiques). El pronom (classificació). El determinant (classificació). El verb: la conjugació. L’adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció. – Estructura de l’oració simple. La concordança. – Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d’ús freqüent a partir del seu significat, identificació del subjecte i dels complements del verb, i constatació de l’existència de complements necessaris o argumentals i dels no necessaris o circumstancials; comprensió d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal. – Coneixement de les modalitats de l’oració i dels modes del verb com a formes d’expressar les intencions dels parlants. 18

– Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, amb especial atenció als temporals, explicatius i d’ordre, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims i el·lipsis). – Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als temps de pretèrit en la narració. La distinció entre el passat simple i el passat perifràstic. – Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció en l’oració d’expressions amb valor explicatiu, com l’aposició, l’adjectiu i l’oració de relatiu. – Distinció entre paraules flexives i no flexives; i reconeixement de les diferents categories gramaticals. – Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes. 3d. Lèxic – Estructura de la paraula. –Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i derivació. Ús del guionet. Bloc 4. Educació literària – Desenvolupament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement del món i del patrimoni cultural valencià. – Lectura de diverses obres adequades a l’edat. – Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada de fragments representatius d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels seus trets més característics. – El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari. – Lectura comentada, recitació de poemes i audició de poemes musicats de la nostra tradició, reconeixent els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques més rellevants. – Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures, reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Lectura comentada de rondalles, tot reconeixent la funció i les característiques de les narracions orals. – Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus, o de fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral. – Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna. – Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora. Bloc 5. Tècniques de treball – Iniciació a l’ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors ortogràfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta. – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia...) i normativa. – Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions. – Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums, mapes conceptuals. 19

– Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general, de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models per a la composició escrita. – Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (I). Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.). CONTINGUTS DE SEGON CURS D’ESO La comunicació Elements de la comunicació a) Elements lingüístics de la situació de comunicació: •

Emissor i destinatari.

•

Lloc i temps de la comunicació lingüística.

•

Elements que condicionen el registre: propòsit i assumpte del qual es tracta.

•

Relació entre els interlocutors (solidària, autoritària).

•

Característiques dels interlocutors (psicològiques, sociològiques, culturals).

b) Elements contextuals.

•

Comunicació formal i informal.

•

Comunicació oral i escrita.

•

Adequació del registre i del contingut a la situació de comunicació.

c) Les funcions del llenguatge. Comprensió i producció de textos pertanyents a les tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa Les habilitats lingüístiques

•

Escoltar, parlar i conversar Comprensió d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació audiovisuals.

•

Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic.

•

Exposició d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació.

•

Exposició d’informacions tretes de diversos mitjans de comunicació.

•

Presentació d’informacions sobre temes d’interés per a l’alumnat amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació.

•

Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic i exposició d’informes breus sobre les tasques realitzades.

•

Actitud de cooperació i respecte en situacions d’aprenentatge compartit.

•

Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu.

•

Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.

Llegir i comprendre textos escrits • Comprensió de textos de la vida quotidiana i d’ambients pròxims. •

Comprensió de textos dels mitjans de comunicació escrita, en suport paper i digital.

•

Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, sobretot, els expositius, els explicatius i els instructius.

•

Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació que implique qualsevol tipus de discriminació.

Escriure textos

•

Composició de textos propis de la vida quotidiana i d’ambients pròxims a l’alumnat, amb una atenció especial a la participació en fòrums i a les cartes de sol·licitud.

•

Composició de textos propis dels mitjans de comunicació escrita.

•

Composició de textos propis de l’àmbit acadèmic, sobretot, resums, exposicions i conclusions, en suport paper i digital.

•

Interés per la composició escrita com a font d’informació i d’intercanvi d’idees, d’experiències i de coneixements.

Les propietats textuals en la narració, la descripció, el diàleg, l’exposició, la instrucció, l’argumentació i la predicció El text narratiu a) Elements constitutius del gènere (tema, argument, personatges, accions, lloc i temps de l’acció). b) Les tècniques narratives: •

Tipus de narrador (narrador extern, narrador intern).

•

El tema, la trama i el temps.

•

El temps narrat i el temps narratiu.

•

El llenguatge literari: trets creatius i estètics.

c) El gènere narratiu (I): la novel·la. •

Característiques.

•

Estructura interna i externa.

•

L’espai narratiu (obert, tancat, real, imaginari...).

•

Tipus de novel·les.

•

Autors i títols de novel·les.

d) El gènere narratiu (II): el conte.

•

Característiques.

•

Estructura.

•

Els temps verbals en la narració.

•

L’ordre natural o cronològic.

•

L’ordre alterat o discontinu.

•

Autors i títols de contes.

e) El gènere narratiu (III): la carta.

•

Característiques.

•

Tipus de cartes.

•

Estructura.

•

Recursos lingüístics: les abreviatures i les sigles.

•

La narració en primera persona.

•

Els connectors explicatius i enumeratius.

•

Les cartes i la literatura.

•

Autors de textos que incloguen cartes: Glòria Llobet, Ovidi Montllor...

El text descriptiu a) El text descriptiu (I): el retrat. •

Característiques.

•

Estructura.

•

La descripció de persones en textos literaris (contes, rondalles, novel·les, poesies...) i en textos informals (cartes, diaris personals, anuncis, publicitat, converses...).

•

Recursos lingüístics: adjectius, sintagmes preposicionals, aposicions, oracions de relatiu i frases fetes.

•

Recursos literaris: personificació, comparació i metàfora.

b) El text descriptiu (II): la descripció d’espais.

•

Característiques.

•

Estructura.

•

La descripció d’espais en textos literaris (contes, rondalles, novel·les, poesies...) i en textos informals (cartes, targetes, publicitat, converses...).

•

Recursos lingüístics: els connectors enumeratius i espacials.

•

Recursos literaris: hipèrbole, asíndeton i polisíndeton.

El text dialogat • Característiques i estructura. •

Les funcions del text dialogat.

•

Els diàlegs en textos literaris (teatre, contes, novel·les...) i en textos informals (còmics, xat, missatges de mòbil...).

•

Recursos lingüístics: oracions simples (interrogatives, enunciatives, impertives...).

•

Recursos tipogràfics: ús del guió, majúscules, versaleta, cursiva...

El text instructiu • Característiques i estructura. •

Tipus d’instruccions: les normes, les regles, les receptes...

•

Textos instructius inserits en textos expositius i narratius.

•

Recursos lingüístics: imperatiu i perífrasis d’obligació.

El text argumentatiu • Característiques i estructura. •

Tipus de textos argumentatius: formals i informals.

•

Arguments i contraarguments.

•

Recursos lingüístics i no lingüístics.

•

L’argumentació oral: l’assemblea i l’acta de reunió.

•

L’argumentació escrita: la carta d’opinió

•

L’argumentació i la literatura: l’assaig.

El text predictiu

•

Característiques i estructura.

•

Tipus de prediccions: científiques i no científiques.

•

Recursos lingüístics: l’expressió de la predicció i de la probabilitat.

•

La predicció i la literatura: la novel·la de misteri, de terror i de ciència ficció.

El text expositiu

•

Característiques i estructura.

•

Tipus de textos expositius: l’examen, la instància i el fullet informatiu.

•

Recursos lingüístics: les abreviatures, les sigles i les fórmules de cortesia.

•

Recursos ortotipogràfics.

•

Les explicacions en l’àmbit acadèmic: el llibre de text, els treballs monogràfics.

Llengua i societat L’origen de la llengua

•

Principals famílies lingüístiques.

•

Les llengües romàniques.

•

Formació d’una llengua.

•

Evolució d’una llengua romànica.

La varietat lingüística

•

Llengua i dialecte.

•

Les varietats oriental i occidental.

•

El valencià.

•

Les llengües d’Europa.

La variació lingüística • Característiques (lèxiques, fonètiques, morfològiques) que afecten les varietats socials, generacionals i geogràfiques. •

La diversitat lingüística a través dels mitjans de comunicació social.

•

La realitat plurilingüe.

•

Conceptes bàsics sobre bilingüisme i diglòssia.

•

El procés de normalització lingüística.

•

Les llengües en contacte.

•

El valencià actual.

•

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

L’estàndard • Registres: col·loquial, estàndard, tècnic o científic i culte o literari. •

Varietat lingüística i llengua estàndard.

•

Trets lingüístics que varien segons el registre utilitzat (fonètics, lèxics, semàntics, morfològics i sintàctics).

•

La llengua en els mitjans de comunicació.

•

La normalització i la normativització.

Estudi de la llengua Fonètica i Ortografia • Sons i grafies. •

Pronúncia i escriptura. L’ortografia.

•

L’alfabet.

•

Les vocals.

•

Els diftongs i els triftongs.

•

La síl·laba.

•

L’accent tònic i l’accent gràfic.

•

L’accent diacrític.

•

La dièresi.

•

Els fonemes /p/ i /b/.

•

Els fonemes /b/ i /v/.

•

Els fonemes /k/ i /g/.

•

Els fonemes /s/ i /z/.

•

Les grafies g, j, tg, tj, x, tx, ig i ix.

•

Les grafies l, ll i l·l.

•

Les grafies r i rr.

•

L’apòstrof.

•

Ús del guionet.

•

Ús del punt, la coma, els dos punts, els punts suspensius i les cometes.

•

Ús de les majúscules.

•

La correcció ortogràfica.

Morfosintaxi

•

L’oració: categories, estructures i funcions.

•

El substantiu: classificació; formació del femení i del plural.

•

L’adjectiu: classificació; formació del femení i del plural.

•

Els determinants: articles, demostratius, possessius, numerals i indefinits.

•

El verb (I): els temps i els modes verbals.

•

El verb (II): els verbs regulars.

•

El verb (III): els verbs irregulars.

•

Les preposicions febles i fortes.

•

Els adverbis de manera, de lloc, de temps, d’afirmació, de negació i de dubte.

•

Les locucions adverbials.

•

Els pronoms demostratius i interrogatius.

•

Els pronoms relatius.

•

Els pronoms personals forts i els febles.

•

Les combinacions de pronoms febles.

•

El complement indirecte. Les proposicions per i per a.

•

El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les proposicions.

•

El complement circumstancial.

•

L’atribut i el complement predicatiu.

•

L’oració activa i l’oració passiva.

•

Les oracions juxtaposades.

•

Les oracions coordinades.

•

Les oracions subordinades (I): causals i finals.

•

Les oracions subordinades (II): de lloc, de temps i de manera.

•

Les perífrasis d’obligació.

•

Els mecanismes de referència interna gramaticals i lèxics.

•

La coherència, la cohesió i l’adequació.

Lèxic • Els diversos significats d’un mot: les accepcions. •

El context: selecció d’un dels significats d’un mot.

•

La sinonímia.

•

L’antonímia.

•

Les interferències lingüístiques.

•

La monosèmia.

•

La polisèmia.

•

Les abreviatures.

•

El camp semàntic.

•

Hipònims i hiperònims.

•

La derivació: prefixos i sufixos.

•

La composició.

•

Els barbarismes.

•

Les endevinalles, les frases fetes, les locucions i els refranys.

•

Els sinònims dialectals.

•

Ús de: ham, hem; bé, ben; aleshores, a les hores; alhora, a l’hora; què, que; cap, cap a; medi, mig, mitjà; només, no més; fins, fins a; perquè, perque...

Literatura Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments representatius i l’anàlisi dels seus trets més representatius.

Els gèneres literaris a) Concepte de discurs literari. b) Orígens dels gèneres literaris. c) Els gèneres literaris actuals. La narrativa a) Subgèneres narratius: la novel·la i el conte. b) Elements constitutius del gènere (tema, argument, personatges, accions, lloc i temps de l’acció). c) Les tècniques narratives: • Tipus de narrador. • L’espai narratiu. • El temps de l’acció narrada. d) El llenguatge literari: trets creatius i estètics. e) Tipus de novel·les: • La novel·la fantàstica. Característiques. Títols i autors. • La novel·la romàntica. Característiques. Títols i autors. • La novel·la de misteri i de terror. Característiques. Títols i autors. • La novel·la històrica. Característiques. Títols i autors. • La novel·la d’aventures. Característiques. Títols i autors. f) El conte.

• Tipus de contes. • Títols i autors. La poesia a) Concepte de discurs literari en forma poètica. b) Subgèneres poètics: la poesia lírica i la poesia èpica. c) Estructures formals de la poesia: el vers i l’estrofa. • Idea expressada en cada part o estrofa. • Versos que expressen la idea principal i versos que la desenvolupen. d) El ritme, la rima i la mètrica.

• Accent rítmic. • Ritme del vers. • Repeticions d’estructures morfosintàctiques en llocs equivalents. 26

• Combinacions de paraules atenent l’accent rítmic. e) Procediments retòrics i estilístics: • En la paraula (onomatopeia, rima, al·literació). • En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora). • De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia i sinècdoque). • De pensament (lítote, hipèrbole). f) Poetes i obres destacades. g) La cançó: • Característiques, temes i tipus de cançons. • La cançó en valencià i els cantautors. • La música en valencià: els mitjans de comunicació. El teatre Concepte de discurs literari en forma dramàtica. Origen del teatre. Els gèneres teatrals: aspectes de la tragèdia i de la comèdia. El teatre: text i representació. Elements constitutius del gènere: • Pla textual: diàlegs, rèpliques. • Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació. • Pla de la representació: actes. L’espectacle teatral: • L’escenografia (decorats, objectes, mobles, vestuaris, efectes lluminosos, efectes sonors). • Procediments retòrics de la representació dramàtica (onomatopeia, contrast, exageració). Obres destacades del gènere dramàtic. Autors de teatre de la literatura universal. Autors i companyies de teatre actuals. L’assaig a) Característiques. b) Estructura del text assagístic. c) Autors i obres. d) Els aforismes. Joan Fuster. Viure la literatura • Lectures de textos representatius dels diferents gèneres. • Lectura de novel·les i de contes. • Comentari personal (oral i escrit) de les lectures realitzades. • Lectura de ressenyes i crítiques literàries (revista, premsa, Internet...). • Contacte amb autors i autores (conferències, jornades...).

• Assistència a representacions teatrals i al cinema (pel·lícules basades en novel·les). • Visita a la fira del llibre, biblioteques i llibreries. • Dramatitzacions, audicions, recitals. • Participació en concursos literaris juvenils. • Creació d’un pla per al foment de la lectura. Tècniques de treball Ús de diccionaris especialitzats • Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònims i antònims, ideològics, de locucions, de frases fetes, de refranys, de barbarismes, de dubtes i vocabularis especialitzats (ciències, informàtica, electricitat...). •

La localització de la informació: biblioteca, hemeroteca i videoteca.

•

La localització de la informació: Internet.

Consulta de diccionaris, enciclopèdies i altres obres de consulta a) Situació de lectura funcional: •

Per a extraure informació sobre un tema determinat.

•

Per a confrontar dades.

b) Situació de lectura recreativa: •

Lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, còmics, revistes... adequats als interessos dels lectors).

c) Activitats i recursos: •

Localitzar la documentació que es necessite per a realitzar una tasca determinada o un projecte de treball en relació amb un tema concret: consulta de fitxers.

•

Localitzar la informació en la documentació obtinguda.

•

Recopilar la informació imprescindible i relacionar-la amb el tema de la tasca o el projecte de treball (elaborar fitxes i ordenar-ne la informació segons determinats criteris).

• Utilitzar la documentació eficaçment atenent la finalitat de la tasca o el projecte de treball que es desitja realitzar. • Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic per a buscar-hi informació ortogràfica, gramatical, etimològica i semàntica. • Utilització del llenguatge escrit en la realització de tasques d’aprenentatge: elaborar un guió previ a una exposició oral, a un comentari oral, a la redacció d’un treball. Tècniques de treball a) Activitats d’anàlisi i de síntesi. • Tècniques per a la presa d’apunts i anotacions. • Utilització de la tècnica del subratllat en la lectura personal, tot servint-se de signes per a diferenciar les idees principals de les secundàries, i també per a indicar dades concretes d’interés segons la finalitat de la lectura. • Utilització de la tècnica del resum per a expressar per escrit el contingut d’un text oral prèviament escoltat, l’argument d’un conte, d’una novel·la curta, d’un relat, i també la informació més important continguda en textos no literaris adequats a les pròpies capacitats de comprensió lectora. • Realització d’un esquema a partir d’un text llegit o escoltat, tot servint-se de claus per a diferenciar les idees principals de les secundàries, distribuint l’espai adequadament.

• Elaboració de mapes conceptuals. • Elaboració de treballs monogràfics. b) Organització del treball. • Utilització del llenguatge escrit en la resolució de problemes quotidians: emplenar un imprés, contestar un formulari. • Utilització del llenguatge escrit en l’organització de l’activitat pròpia. • Preparació de l’agenda d’activitats o tasques que s’han de realitzar cada dia. • Organització d’una explicació. • Presentació d’instruccions i d’opinions. • Presa de notes i apunts. Presentació de la informació • La transmissió de la informació. •

Els documents de tipus administratiu: actes, rebuts, instàncies i cartes formals.

•

El treball manuscrit: cal·ligrafia, claredat i ordre.

•

La presentació de documents i textos escrits tant en suport paper com digital.

•

Tractament informàtic de textos.

•

Recursos ortotipogràfics i tipogràfics (titulació, marges, paràgrafs, lletres...).

•

Els correctors de textos.

•

El traductor informàtic.

•

L’intercanvi d’informació: Internet.

Els alumnes amb dificultats ordinàries (els atesos dins de l’aula i especialment els que conformen els grups de reforç) seguiran els continguts de referència de 2n ESO, tot atenent les següents prioritats: -

Continguts actitudinals: hàbits de treball (material, quadern de l’alumne, deures).

Continguts orals: activitats de comprensió i d’expressió.

Continguts lèxics: vocabulari dels diferents camps semàntics.

Continguts ortogràfics: ortografia bàsica de vocals i consonants.

Lectura de textos breus.

Continguts escrits: taller d’escriptura de textos usuals, bàsics i senzills (receptes, descripcions, fullet informatiu…).

Preferència d’aquests continguts sobre els gramaticals o els literari

CONTINGUTS DE TERCER CURS D’ESO Bloc 1 Comunicació – Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió (gèneres informatius). – Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral i 29

la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original. 1a. Estructures formals del text – Estructures narratives (conte, novel·la, notícia, crònica, reportatge, etc.). – Estructures descriptives (descripció científica, literària, etc.). – Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, teatre, etc.). – Estructures expositives i explicatives (exposició oral, esquemes, resums, mapes conceptuals, projectes, informes, documentals, convocatòries, reglaments, actes, etc.). 1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar – Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació audiovisual, com ara reportatges i entrevistes. – Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions dels mitjans de comunicació en informatius, documentals, reportatges o entrevistes. – Exposició de la informació treta d’un mitjà de comunicació sobre un tema d’actualitat, respectant les normes que regeixen la interacció oral. – Explicacions orals senzilles de forma ordenada i clara, prèviament preparades, sobre fets d’actualitat social, política o cultural, que siguen d’interés per a l’alumnat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. – Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d’organitzar l’activitat, en l’aportació d’informacions útils per al treball en comú i en l’exposició d’informes sobre les tasques realitzades. – Coneixement de les diferències entre usos orals informals i formals de la llengua; consciència de les situacions comunicatives en què resulta adequat cada ús. – Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit. – Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia. – Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix. 1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits – Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara convocatòries i ordes del dia, actes de reunions i reglaments. – Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, reconeixent les diferències entre informació i opinió en cròniques, reportatges i entrevistes. – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació. – Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejudicis lingüístics. 1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits – Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara participació en fòrums, diaris personals, reglaments o circulars. – Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, com ara reportatges o entrevistes, destinats a un suport escrit o digital, a àudio o a vídeo. 30

– Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment textos expositius i explicatius elaborats a partir de la informació obtinguda i organitzada per mitjà d’esquemes, mapes conceptuals i resums, així com elaboració de projectes i informes sobre tasques i aprenentatges. – Interés per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat – Origen i evolució del valencià. – Breu introducció a la història de les llengües constitucionals. – El bilingüisme: característiques generals. Situació actual de la Comunitat Valenciana. – Els fenòmens de contacte de llengües. – Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura. – Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana. – Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. – Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües. – Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. – Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d’estereotips i prejudicis sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants. – Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i cultures. Bloc 3. Coneixement de la llengua 3a. Fonètica i ortografia – Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II). – Particularitats de l’accentuació (monosíl·labs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius). L’accentuació diacrítica. – Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyirse a la norma lingüística en els escrits. 3b. Norma culta de la llengua – Identificació dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua en distints àmbits socials, i valoració de la importància d’usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa. – Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l’adjectiu. Combinació de pronoms personals àtons (I). – El verb. Les perífrasis verbals. – Les preposicions. Les conjuncions. – Lectura en veu alta: diàlegs. La funció expressiva de les pauses en el vers i la prosa. 31

– Lèxic: neologismes. 3c. Gramàtica – Categories i funcions. Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules, així com coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi de categoria. – Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als valors aspectuals de les perífrasis verbals. – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa. – Reconeixement i ús dels significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l’oració i la perífrasi verbal de caràcter modal. – Identificació i ús de les variacions (fórmules de confiança i de cortesia) que adopten les formes díctiques en relació amb la situació. – Identificació i ús reflexiu de connectors textuals, amb especial atenció als distributius, d’orde, de contrast, d’explicació i de causa, i dels mecanismes de referència interna, tant gramaticals com lèxics, especialment les nominalitzacions i els hiperònims de significat abstracte com fenomen, element o característica. – Comparació dels diferents comportaments sintàctics d’un mateix verb en algunes de les seues accepcions; identificació del subjecte i dels diferents complements verbals, incloent en aquestes funcions les que tenen forma oracional (subordinades substantives, adjectives i adverbials), i ús de la terminologia sintàctica necessària en les activitats: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oració activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials. – L’oració composta: coordinació i subordinació. – Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment per mitjà de la transformació d’oracions independents, coordinades o juxtaposades, en subordinades adverbials o en oracions subordinades per mitjà de les quals s’expressen diferents relacions lògiques: causals, consecutives, condicionals i concessives. – Coneixement de les funcions sintàctiques característiques de les classes de paraules i anàlisi de la seua forma (flexió, afixos...), especialment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa. 3d. Lèxic – Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició. – Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic. Bloc 4. Educació literària – Desenvolupament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement d’altres temps i cultures. – Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental. – Lectura d’obres o fragments adequats a l’edat i relacionades amb els períodes estudiats. – Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures. – Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna. – Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar amb sentit crític les preferències 32

personals en la selecció de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora. – Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la literatura des de l’edat mitjana fins al segle XVIII i aproximació a alguns autors i obres rellevants. – Lectura comentada i recitació de poemes, comparació del tractament de certs temes recurrents en distints períodes literaris; valoració de la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema. – Lectura comentada de relats; observar la transformació de la narrativa des de les primeres produccions literàries medievals a la narració moderna en prosa, i de l’heroi al personatge de novel·la. – Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus i fragments representatius del teatre anterior al segle XIX, tot reconeixent algunes característiques temàtiques i formals. – La literatura medieval. Característiques generals. – La lírica. La poesia trobadoresca. – La prosa. Les cròniques. – El teatre. El Misteri d’Elx. – El Segle d’Or. Característiques generals. – La lírica. Ausiàs March. – La prosa humanista. – La novel·la. Tirant lo Blanch. – Roís de Corella. – La literatura de l’edat moderna. Renaixement, Manierisme i Barroc. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi i Lluís Galiana. Bloc 5. Tècniques de treball – Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa. – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació. – Utilització autònoma de les biblioteques (del centre, de l’entorn i virtuals) i de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera autònoma per a la localització, selecció i organització d’informació. – Ús autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital. – Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (III). – Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc. CONTINGUTS DE QUART CURS D’ESO I. Model textual 1- Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres expositius (exàmens, ressenyes, exposicions orals, el llibre de text) i argumentatius (la publicitat, l’article d’opinió, la carta al director, la reclamació). Característiques, estructura i recursos.

II. Gramàtica 1- El verb: verbs regulars i irregulars. 2- L’article lo neutre. 3- Els pronoms relatius 4- Els pronoms febles. Combinació de pronoms febles. 5- Principals problemes morfològics i sintàctics. 6- Les oracions coordinades i subordinades. 7- Iniciació a la gramàtica del text: adequació, coherència i cohesió. III. Ortografia 1- Abreviatures. Acrònims. Sigles 2- Signes de puntuació. Majúscules i minúscules 3- Repàs de l’ortografia de vocal i consonants IV. Lèxic 1- Formació de lèxic: veus patrimonials, derivació. 2- Barbarismes 3- Vocabulari formal V. La llengua i els parlants 1- Situació actual del valencià 2- Característiques principals de les varietats geogràfiques VI. Tècniques de treball 1- Tècniques de recerca d’informació en suport informàtic 2- Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II). VII. Literatura 1- Lectura de textos literaris (narratius, poètics, dramàtics i assagistics). Coneixement dels elements dels diferents gèneres. 2- La literatura del segle XIX: Romanticisme i Realisme. Característiques generals. La poesia de la Renaixença. Teodor Llorente. El teatre culte i popular. Eduard Escalante. La narrativa realista 3- El segle XX: característiques generals. Modernisme, Noucentisme i avantguardisme. La poesia del segle XX. Vicent Andrés Estellés. L’evolució de la novel·la i el conte. Enric Valor. El teatre. Text i representació. L’assaig. Joan Fuster. Continguts mínims 1. Models textuals: comunicació α) Llenguatge oral: - Exposició oral d’un comentari d’una lectura (a partir d’un guió). Possibilitat d’ésser llegit en major o menor grau. - Lectura dramatitzada d’un fragment teatral, prèvia exposició del contingut general del llibre, del fragment o de l’escena. Descripció del personatge. - Participar activament com a espectadors en un debat, mitjançant aportacions i valoracions breus. β) Llenguatge escrit: - Comprensió: 1. Tècniques de determinació del significat principal d’un text: subratllats, anotacions, esquemes... 2. Anàlisi d’una carta de protesta - Producció: 1. Resum d’un text acadèmic senzill 2. Escriure, a partir d’un model o d’una plantilla, una carta de caire argumentatiu. 3. Redactar preguntes d’examen: valorar el grau de dificultat.

2. Llengua i societat. la llengua i els parlants

Divisió dialectal. Llibre, pàg: 68, act: 32 (simplificar) El valencià. Varietat meridional. Llibre, pàg: 168, act:40

3. Coneixement de la llengua 1. Ortografia: -

Repàs general i sistematització de les normes ortogràfiques.

2. -

Gramàtica: Repàs i sistematització de la diferenciació entre oració simple i oració composta. La conjugació verbal. Verbs regulars. Iniciació als verbs irregulars. Sistematització de l’ús dels pronoms febles. Iniciació al coneixement reflexiu de conceptes bàsics de la gramàtica del text ( o discurs): adequació / coherència /cohesió (models textuals, estructura, mots clau, paràgrafs, progressió del text, modalització...)

3. Lèxic: - Repàs general de lèxic: La sinonímia i la hiperonímia com a elements de cohesió en el marc textual. Material adaptat - Mecanismes de derivació lèxica (prefixos, sufixos, sobretot d’arrel llatina i grega), com a elements de riquesa lèxica. Material adaptat. Altres mecanismes de relació semàntica: monosèmia, polisèmia, homonímia i antonímia, com a elements de riquesa i de precisió lèxica, en el marc textual. Material adaptat. 4. Literatura

Coneixement dels elements bàsics dels gèneres literaris a partir de la lectura de textos complets: o Narrativa: versions adaptades o de lectura fàcil o Poesia: antologia de textos preparada a l’efecte. o Teatre: esquetxs o peces breus o Assaig: antologia de textos preparada a l’efecte

Coneixement elemental del períodes i corrents literaris del segle XX. Lectura de fragments dels autors més rellevants: Teodor Llorente, Àngel Guimerà, Narcís Oller...

UNITATS DIDÀCTIQUES

a) Organització de les unitats didàctiques Les unitats tenen una estructura bàsica que presenta els següents blocs de continguts: -Títol de la unitat: Els títols que encapçalen les unitats són temàtics i estan relacionats amb l’eix vertebrador de tots els continguts treballats. -Presentació de la unitat: índex de continguts amb suport visual. -Eix temàtic: bloc centrat en el treball de les destreses lingüístiques bàsiques (comprensió, expressió i interacció) a partir de textos de diversa tipologia. La selecció dels textos s’ha fet atenent 35

a criteris d’actualitat, textos reals escrits per adolescents i transcripcions de converses del xat o correus electrònics, etc. -Lèxic: Es treballen continguts relacionats amb la lexicologia i la lexicografia i, a més, hem inclòs un apartat Pareguts però diferents en què els alumnes han de discriminar entre mots semblants morfològicament o semàntica. -Tipus de text: anàlisi de tipologies textuals. -Gramàtica: continguts gramaticals (morfologia i sintaxi). -Ortografia: normes ortogràfiques. -Literatura: anàlisi dels gèneres literaris, lectura de textos significatius. -Llengua i societat: Apartat exclusivament pràctic dedicat als continguts sociolingüístics. -Taller de comunicació: A partir dels continguts conceptuals assolits en l’apartat de tipus de text, es presenten estratègies procedimentals amb la finalitat que l’alumne siga capaç de bastir textos. -Tècniques d’estudi: Els continguts procedimentals marcats en el currículum sota aquest epígraf es troben disseminats en diferents blocs. Són tractats en cada cas en els apartats on resulten més funcionals. Els objectius, continguts i criteris d’avaluació fixats per al primer curs d’Educació Secundària Obligatòria, els hem agrupat en nou unitats didàctiques que desenvolupem aquí esquemàticament per tal que servesca com a marc i estructura bàsica de la programació d’aula, o darrer nivell curricular, que ha de realitzar el professor encarregat d’impartir la matèria, atenent a les seus plartejaments didàctics, a la realitat de l’alumnat i a les possibilitats del centre. Els títols d’aquestes unitats de PRIMER són: Unitat 1. Canviar sendes velles per novelles Unitat 2. El món per un forat Unitat 3. Mirar-se el melic Unitat 4. Conviure és compartir. Unitat 5. El que importa és participar. Unitat 6. De tots colors Unitat 7. Depén de tu Unitat 8. No caigues en el parany Unitat 9. Fem balanç

Els títols d’aquestes unitats de SEGON són: Unitat 1. I tu, què lliges? Unitat 2. Compta amb mi. Unitat 3. Ha arribat el correu? Unitat 4. Jo et conec! Unitat 5. Terra a la vista! Unitat 6. Parlant la gent s’entén. Unitat 7. Seguim les normes. Unitat 8. Amb raó! Unitat 9. Si l’encerte, l’endevine.

Els títols d’aquestes unitats de TERCER són: Unitat 1. Destinació: el món Unitat 2. Es(TIC) connect@t Unitat 3. Que sone la música Unitat 4. Pobles i ciutats Unitat 5. Respectem la natura Unitat 6. Mons de ficció Unitat 7. Paraules d’amor Unitat 8. En temps remots Unitat 9. Em sent bé

Els títols d’aquestes unitats de QUART són: Unitat 1. Novel·les inoblidables Unitat 2. Camins personals Unitat 3. Comprar per comprar Unitat 4. En poques paraules Unitat 5. Parlar per parlar Unitat 6. En primera persona Unitat 7. Paraules d’amor Unitat 8. En temps remots Unitat 9. Em sent bé

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques L’àrea de Valencià: llengua i literatura, com que és una matèria instrumental, compta amb tres sessions setmanals durant el període lectiu. Convencionalment en un curs es donen aproximadament 105 sessions dividides equitativament en tres trimestres de 35 cadascun. Considerant que la programació consta de nou unitats, hem planificat treballar-ne tres en cada trimestre i dedicar unes deu sessions a cadascuna d’elles. La distribució dels diferents blocs de continguts treballats en aquestes deu sessions dependrà de les necessitats de l’alumnat. La resta de sessions estan dedicades a la realització d’activitats complementàries com extraescolars, lectura extensiva i/o activitats d’ampliació i reforç. La temporització ha de ser flexible, perquè durant el curs pot haver-hi imprevistos que reduïsquen el nombre de sessions programades. En aquest cas, caldrà readaptar la temporització a la situació real mitjançant diferents estratègies que ens permeten recuperar el ritme. En qualsevol cas, des del departament fem un recull de materials ja existents, i també n’elaborarem de nous, per tal de planificar o fer el seguiment d’aquestes programacions d’aula.

5. a)

METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES Metodologia general i específica de l’àrea o matèria

El marc metodològic general d’aquesta programació es planteja a partir dels tres principis metodològics que planteja la LOE: Principi de Qualitat, Principi d’Esforç i Principi d’Eficàcia.

A aquests principis bàsics cal afegir les fonts curriculars: sociològica, psicològica, pedagògica i epistemològica, tenint en compte que la font psicològica i pedagògica constitueixen la base de la metodologia que seguirem. L’aprenentatge entés com a construcció de coneixements és a la base del desenvolupament d’aquesta programació didàctica. Això vol duir que concebem l’alumne com a agent actiu de la construcció dels coneixements i entenem l’aprenentatge com l’apropiació d’uns sabers que s’interrelacionen amb d’altres coneixements ja adquirits, en un procés complex de construcció i reconstrucció. Aquest procés es desenvolupa en la interacció social que té lloc a l’aula entre el professor i els companys, i també en interacció amb els continguts a aprendre. L’aprenentatge ha de ser significatiu perquè l’alumne establisca vincles substantius i no arbitraris entre el nou contingut a aprendre i el que ja es troba en l’estructura cognitiva de la persona. Els aprenentatges conceptuals han de tenir una correlació amb els procedimentals per no caure en l’abstracció i aturar la motivació de l'alumne. Aquesta motivació, cal fomentar-la amb la presentació dels continguts per mitjà de textos i activitats lligats als seus interessos i que recreen situacions contextualment properes i recognoscibles per l’alumnat. El professor actua com a dinamitzador del procés d’ensenyament-aprenentatge alhora que els alumnes s’impliquen.

L'alumne ha d'aprendre a aprendre, aquest fet implica l'adquisició

d'estratègies cognitives de planificació i autoregulació. La interdisciplinarietat evita possibles repeticions de continguts, cal coordinar la programació amb les de les diferents assignatures de l’àrea de llengües. A més, tots els continguts treballats han de contribuir a l’objectiu global que és l’adquisició de les competències bàsiques. Pel que fa a la metodologia específica de l’àrea, les orientacions metodològiques faran èmfasi en l’ús de la llengua, en la seua funcionalitat i en el que s’aconsegueix utilitzant-la. L'ús i la comunicació són el veritable sentit últim de la llengua i l'objectiu real d'aprenentatge, és a dir, el que les noves metodologies de l’aprenentatge de llengües han convingut en anomenar “competència comunicativa”. Segons aquest plantejament, aprendre llengua significa aprendre a usar-la, a comunicar-se, o si ja se'n sap, aprendre a comunicar-se millor en situacions més complexes o compromeses. La

gramàtica i el lèxic esdevenen mitjans tècnics

per a aconseguir aquest propòsit, certament

necrssaris, però depenents de variable principal del fet comunitaiu.

Aquest plantejament comunicatiu de l’ensenyament-aprenentage de llengües implica l’exercitació dels processos cognitius complexos: comprensió i producció. La metodologia per a l’àrea propicia i necessita la realització d’activitats molt vinculades a allò cognitiu: recerca de la idea central, jerarquització d’idees, organització lògica del discurs, etc. La nostra feina se centrarà principalment en l’anàlisi i producció de diferents gèneres textuals, per això les activitats que realitzarem es basaran en l’observació i la construcció de textos. D’acord amb la consideració de la competènciqa comumnicativa que ja hem expressat, aquest departament considera prioritari el treball de comprensió i producció de textos orals i escrits.

El concepte de competència comunicativa, en tant que centrat en l’ús de la llengua, implica la competència pragmàtica. L’alumnat ha d’assolir, per tant, les convencions pragmàtiques per intervenir en el discurs de manera adequada. El desenvolupament de la competència comunicativa és indestriable del desenvolupament d’una metodologia participativa, per això intentarem que l’alumnat, a partir de les nostres indicacions i del treball personal, siga capaç de mostrar capacitat crítica i d’anàlisi Finalment, en aquesta programació també hem contemplat els recursos literaris, autors i diferents períodes de la nostra literatura. Així la lectura, la interpretació i la recreació de textos literaris adquireix prou importància en el desplegament del currículum de l’àrea. . Relacionat amb això, l’ensenyament del

valencià caldrà que fomente també la creativitat i l’hàbit lector. b)

Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge.

L’aprenentatge se sustentarà en un seguit d’activitats que es concretaran en el desenvolupament de les unitats didàctiques. De manera general presentem la classificació: a) De contacte: recull una bateria de preguntes que ens permetran conèixer quins són els coneixements previs del alumnes respecte dels continguts que es treballaran al llarg de la unitat. b) De reforç: activitats simplificades. c) De consolidació de continguts: activitats de discriminació i reconeixement i activitats de producció (elaboració d’exposicions orals, textos de diferents tipologies). Dificultat mitjana.

d) D’ampliació: en alguns apartats es presenten activitats adreçades a l’alumnat amb més capacitat o amb un ritme de treball més ràpid. e) D’autoavaluació: activitats que evoquen els continguts treballats en la unitat amb l’objectiu que docent i alumnat controlen els avanços aconseguits i preparar la prova objectiva.

6. AVALUACIÓ

L’avaluació es pot definir com l’anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet verificar la coherència i el grau d’eficàcia amb què s’han de concretar cadascun dels passos de l’esmentat procés i ajustar l’ajut pedagògic a les característiques individuals de l’alumnat. El primer referent que cal tenir en compte en el procés avaluatiu són els criteris d’avaluació marcats en el currículum. 41

a) Criteris d’avaluació 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir el contingut en textos orals o escrits.

2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit de la manera més adequada en cada situació de comunicació. 3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. 4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua, especialment a l’àmbit acadèmic, com a vehicle d’aprenentatge. 5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.

6. Reconèixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures formals. Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconèixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d’aquest curs. 8. Reconèixer el propòsit i la idea general en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global d’informacions sentides en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a dur a terme tasques d’aprenentatge. 9. Realitzar oralment narracions d’experiències viscudes de manera ordenada, clara i ben estructurada, a partir d’un pla o guió previ; seguir un ordre lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals; mantenir l’atenció del receptor. 10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconèixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut I aportar una opinió personal. 11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.

12. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en què

el tema general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicar tècniques d’organització d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals. 13. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar la importància de planificar i revisar el text. 14. Conèixer la diversitat lingüística d’Europa, la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte. 15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses. 16. Conèixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial atenció a les ortogràfiques. 17. Iniciar el coneixement d’una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús. 18. Conèixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconèixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. 19. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa adequada a l’edat; reconèixer-ne el gènere i l’estructura global; valorar de manera general l’ús del llenguatge; diferenciar contingut literal i sentit de l’obra; relacionar el contingut amb la pròpia experiència.

20. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la tradició, les característiques bàsiques del gènere, els elements bàsics del ritme i l’ús del llenguatge, amb especial atenció a les figures semàntiques més generals. 21. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a model un text literari dels llegits i comentats en l’aula, o fer-hi alguna transformació senzilla. 22. Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment personal. 23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d’investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.).

24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús I utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes b) Instruments d’avaluació

Per a poder avaluar correctament el procés d’aprenentatge de l’alumnat, cal diversificar els instruments avaluatius; des d’aquesta perspectiva, qualsevol activitat de classe pot ser útil per a obtenir informació. L’enregistrament de totes les dades ens permetrà ser objectius i coherents amb els criteris establerts. Instruments: -Interpel·lació directa a l’aula: enquestes, qüestionaris i posades en comú. -Observació sistemàtica a l’aula: intervencions a classe, realització de les tasques i realització del quadern. -Lectures (preceptives i voluntàries). -Proves objectives específiques (orals i escrites). -Elaboració de resums i esquemes. -Treballs optatius de recerca i aprofundiment. -Exposicions orals. -L’autoavaluació i la coavaluació: la informació que l’aprenent mateix ens proporciona sobre el seu treball i la percepció que en té de l’ensenyant i dels seus companys/es. c) Tipus d’avaluació

L’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge ha de ser contínua i diferenciada. L’avaluació contínua ens permetrà descobrir la diversitat d’interessos, motivacions i capacitats de l’alumnat, així com detectar les seues dificultats per poder adequar les estratègies didàctiques adoptades. El professorat la prendrà com a referent fonamental per a valorar el grau d’adquisició de les competències bàsiques i el de consecució dels objectius.

El procés d’avaluació contínua consta de diferents fases: Avaluació inicial: ens permet comprovar el nivell de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. També es tindran en compte els informes emesos en l’etapa o el curs anterior.

Avaluació processual: al llarg del curs l’equip docent realitzarà diverses sessions d’avaluació (mínim una per trimestre). Permetran conèixer l’evolució del procés d’aprenentatge de l’alumnat, detectar les possibles dificultats sorgides i prendre les mesures necessàries per a solucionar-les. Avaluació final o sumativa: es valoraran els resultats obtinguts: evolució de l’alumne al llarg del curs, nivell d’adquisició de les competències bàsiques, valoració global de les activitats fetes durant el curs i superació de les proves dissenyades per a aquesta fase final. Avaluació extraordinària: Se celebrarà en el mes de setembre i consistirà en la realització d’una prova objectiva escrita i la realització de tasques durant l’estiu. β) Criteris de qualificació La nostra proposta de qualificació és la següent: D’entrada, la competència bàsica en l’expressió oral (intervencions en classe, narració i descripció de fets i situacions habituals i sobre la pròpia experiència ...) és un requisit necessari per aprovar l’assignatura. La lectura de llibres voluntaris serà premiada amb 1 punt més per cada llibre llegit sobre la nota de l’apartat de lectura. Per al PRIMER CICLE: •

Continguts conceptuals (exàmens , controls o proves sobre qüestions teòriques) 35%

•

Treballs i activitats de comprensió oral i escrita (procediments comunicatius); llibreta de classe 30%

•

Treballs i activitats sobre les lectures (procediments comunicatius) 15%

•

Actituds (assistència a classe i puntualitat, interés i participació, treball a classe i a casa) 20%

Per tal de calcular la mitjana, l’alumnat haurà de tenir una nota mínima de 3,5 en cada apartat.

El lliurament de treballs fora dels terminis fixats serà penalitzat amb una disminució del 10% de la nota per dia de retard. Per a TERCER curs: •

Continguts conceptuals (exàmens , controls o proves sobre qüestions teòriques) 35%

•

Treballs i activitats de comprensió oral i escrita (procediments comunicatius); llibreta de classe 30%

•

Treballs i activitats sobre les lectures (procediments comunicatius) 15%

•

Actituds (assistència a classe i puntualitat, interés i participació, treball a classe i a casa) 20%

Per tal de calcular la mitjana, l’alumnat haurà de tenir una nota mínima de 3,5 en cada apartat.

El lliurament de treballs fora dels terminis fixats serà penalitzat amb una disminució del 10% de la nota per dia de retard.

Per a QUART curs: •

Continguts conceptuals (exàmens , controls o proves sobre qüestions teòriques) 35%

•

Treballs i activitats de comprensió oral i escrita (procediments comunicatius); llibreta de classe 30%

•

Treballs i activitats sobre les lectures (procediments comunicatius) 15%

•

Actituds (assistència a classe i puntualitat, interés i participació, treball a classe i a casa) 20%

Per tal de calcular la mitjana, l’alumnat haurà de tenir una nota mínima de 3,5 en cada apartat.

El lliurament de treballs fora dels terminis fixats serà penalitzat amb una disminució del 10% de la nota per dia de retard. En tots els cursos els continguts actitudinals tindran en compte: La relació de l’estudiant amb el professor o professora i amb els companys de classe L’assistència La participació en classe El treball a classe i a casa L’aportació de material El lliurament de treballs dins dels terminis. A més, serà penalitzat amb una disminució del 10% de la nota per cada dia de retard. L’ús de la llengua a l’aula. Criteris per a la recuperació de l’assignatura suspesa de cursos anteriors L’alumnat amb l’assignatura de valencià pendent del curs anterior serà informat a l’inici del curs actual dels procediments per a la seua recuperació. Seran aquestos: •

Si l’alumne o alumna aprova la primera avaluació amb una nota mínima de 6, recupera l’assignatura del curs anterior.

•

Si l’alumne aprova la segona avaluació amb una nota mínima de 6, recupera l’assignatura del curs anterior.

•

Si l’alumne aprova la primera i la segona avaluació, recupera l’assignatura del curs anterior.

•

Si l’alumne aprova el taller de valencià (cas que tinga aquesta opció) en la primera i segona avaluació, recupera l’assignatura del curs anterior.

•

Si l’alumne no compleix amb les condicions anteriors, realitzarà durant el mes de maig una prova en què demostre l’assoliment dels objectius i continguts bàsics del curs anterior. El contingut d’aquesta prova s’ajustarà a eixos objectius i continguts, però en tot cas valorarà la competència oral i escrita i els continguts mínims de la normativa.

d) Activitats de reforç i ampliació

El primer nivell de diversificació de les activitats és planteja als grups ordinaris, que poden seguir sense dificultats rellevants la programació i els materials generals (grups PEV i, amb alguna matització els grups ordinares de PIP). Aquí, les activitats plantejades en les diferents unitats presenten diferents graus de dificultat. De manera general presentem la classificació: De contacte: Recullen una bateria de preguntes que ens permetran conèixer quins són els coneixements previs del alumnes respecte dels continguts que es treballaran al llarg de la unitat. De reforç: exercicis bàsics i senzills que permeten als alumnes assolir millor els continguts de la unitat. El professor, a més a més, pot aportar fitxes amb activitats adaptades per a aquells alumnes que ho necessiten. De consolidació de continguts: activitats de discriminació i reconeixement i activitats de producció (elaboració d’exposicions orals, textos de diferents tipologies). Dificultat mitjana. D’ampliació: en alguns apartats es presenten activitats adreçades a l’alumnat amb més capacitat o amb un ritme de treball més ràpid. Aquests exercicis presenten un grau de complexitat més elevat i estan destinades a ampliar els continguts treballats en el bloc corresponent, en què l’alumnat haurà de reflexionar o cercar informació sobre algun aspecte concret. A més, estan relacionades amb estratègies d’autoaprenentatge i amb l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. D’autoavaluació: activitats que evoquen els continguts treballats en la unitat amb l’objectiu que docent i alumnat controlen els avanços aconseguits i preparar la prova objectiva. En un segon nivell hi ha l’alumnat dels grups PIP amb una menor competència, que són atesos ordinàriament als grups flexibles, amb una programació parcialment o totalment diferenciada del grup anterior i que, com a regla general, no utilitzen els materials ordinàris sinó aquells que el professor considera més adients per a la seua situació, d’eñlaboració pròpia o triats i adaptats d’entre el material existen, ja en forma de llibre de text, quaderns d’activitats o projectes i materials on-line. Aquesta problemàtica és desenvolupa d eforma més exaustiva al següent apartat: Mesures 47

d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa f) Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge

L’avaluació dels processos d’ensenyament- aprenentatge és un component del procés educatiu, a través del qual s’observa, es recull i s’analitza informació significativa respecte a les possibilitats, les necessitats i els assoliments dels alumnes, amb la finalitat de reflexionar, emetre judicis de valor i prendre decisions pertinents i oportunes per a la millora dels seus aprenentatges. La seua finalitat és la de millorar la intervenció didàctica, controlant tots els elements que intervenen en la programació per adequar-la cada vegada més als alumnes i comprovar si aquestes intervencions didàctiques han estat eficaces. L’avaluació de la pràctica docent, així com de l’assoliment de tots els objectius programats a principi de curs, ens permetrà modificar aquells elements que han plantejat alguna dificultat i millorar així el procés d’ensenyament. Les propostes de millora que es realitzen seran incloses en la memòria de fi de curs i figuraran en la programació del curs següent.

7. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

a. Alumnat amb necessitats educatives especials per dificultats d’aprenentatge importants

Aquest alumnat compta amb una ACIS i és atés per una professora de pedagogia terapèutica. El professorat de valencià s’ha de coordinar amb aquesta professora per tal de determinar si l’alumne/a en les hores de valencià pot seguir amb adaptacions la classe ordinària (situació més desitjable) o realitzar tasques pròpies (cas que l’ACIS de l’alumne siga dels primers cursos de l’E.Primària). L’avaluació d’aquest alumnat es realitzarà també conjuntament per ambdós professors, i, en qualsevol cas, la nota serà “amb asterisc”. b. Alumnat amb 16 anys o més de 16 anys amb risc de no obtenir el títol de graduat escolar per falta de capacitats i desmotivació Aquest alumnat va ser seleccionat en la segona i tercera avaluació del curs anterior, així com en la prova extraordinària de setembre, i va ser inclós al PDC de 4t. En aquest programa els continguts de valencià es desenvoluparan de forma integrada, al fil de l’eix de les ciències socials, en el que es coneix com “àmbit lingüísticosocial”. Això però, hi haurà també sessions destinades a un treball estrictament lingüístic, centrades en les estratègies de comprensiíó i producció d etextos i en aspectes bàsics de normativa ortogràfica i gramàtica. Per a tot això s’utilitzaran, de manera significativa, programes on-line c. Alumnat amb necessitats educatives especials per incorporació tardana al sistema educatiu valencià i desconeixement de la llengua Atenent la realitat sociolingüística de la zona del nostre institut, aquest és un alumnat molt abundant, ja que tenim al voltant del 50% d’alumnat estranger. Es tracta d’un alumnat amb característiques molt diverses i heterogènies derivades de: Edat i curs d’accés al sistema educatiu valencià. La incorporació d’un alumne o alumna als últims nivells d’ESO (sobretot, a 4t.) significa en molts casos la impossibilitat d’aconseguir el títol de Graduat Escolar, si no es treballa adequadament. Motivació i interés de l’alumnat i també de la seua família Capacitats de l’alumnat Grau d’aprofitament de l’escolarització en la pròpia llengua. Aquestes variables donen lloc a alumnes amb situacions d’aprenentatge i necessitats molt diferents, que es concretarien de la següent manera: - L’alumnat estranger incorporat aquest curs al sistema educatiu valencià assistirà a l’aula PASE en les condicions legalment establertes. - L’alumnat incorporat al sistema educatiu valencià en cursos anteriors que no pot seguir la programació ordinària del seu grup assistirà als grups de compensatòria (alumnat de compensatòria en valencià), sempre que siga possible. 49

d. Alumnat amb dificultats ordinàries Per tal d’atendre aquest alumnat el departament ha pogut formar, en aquest curs acadèmic, dos grups flexibles en 1r ESO i dos grups flexibles en 2n ESO, entenent que és en aquests cursos on es concentren les majors carències lingüístiques i actitudinals en el nostre alumnat. Als grups de 4t ESO el professor de l’aula ordinària serà qui s’encarregarà d’atendre aquest alumnat amb dificultats. En resum, com a resultat de totes les consideracions anteriors, aquest alumnat amb dificultats en l’ESO quedaran integrats en els següents grups: Grups flexibles de 1r d’ESO: 1ESO C/D i 1ESO E/F Grups flexibles de 2n d’ESO: 2 ESO C/Ref i 2 ESO D/Ref Per organitzar aquests grups d’atenció a la diversitat comptem amb la informació recollida pel professorat de valencià del curs anterior, a partir de la plantilla elaborad a l’efecte i que funciona des de fa ja uns cursos, la que aporten les escoles de la zona (pel que fa al primer nivell), la que ens aporta el departament d’orientació i les proves d’avaluació inicial. Prèviament a cada sessió d’avaluació, revisarem l’adscripció de l’alumnat als diferents grups en funció dels resultats aconseguits.

8. FOMENT DE LA LECTURA La lectura és important ja que es tracta d’una de les eines més potents amb què comptem per a aprendre una llengua. Com assenyala el currículum, cal fomentar l’hàbit lector des de totes les àrees de l’ESO. Per això cal fer èmfasi en el desenvolupament de la lectura comprensiva i s’ha de 50

potenciar el fet de llegir com un mecanisme per a assolir tot un seguit d'objectius relacionats no només amb la lingüística, sinó amb tots els àmbits d'aprenentatge, i finalment, com una font de plaer i maduració personal. Per aquest motiu, manllevat del camp de l'ensenyament de segones llengües, actualment s'han potenciat dos tipus de lectura diferents: la lectura intensiva i la lectura extensiva. La lectura intensiva es treballa a l’aula, amb textos curts que ens permeten treballar les microhabilitats i els diversos tipus de comprensió. El primer apartat de cada unitat (Eix temàtic) conté una gran varietat de textos pertanyents a tipologies textuals diferents per a treballar la comprensió i, al mateix temps, l’expressió oral. La lectura extensiva es durà a terme també a l’aula i, complementàriament, fora de l’aula. Durant el curs els alumnes hauran de realitzar tres lectures preceptives que valorarem com a contingut procedimental. A més, podran realitzar lectures voluntàries triades de la selecció proposada pel departament. En el moment de redactar aquesta programació, el Departament encara està discutint els títols de lectura que proposarà i tan bon punt els haja acordats, en donarà publicitat a través dels mecanismes habituals. LLIBRES DE LECTURA: Primer curs:

1a AVALUACIÓ 2a AVALUACIÓ 3a AVALUACIÓ Els alumnes llegiran un llibre per cada gènere literari. En narrativa podran triar el llibre que els interesse sempre i quan justifiquen adequadament la seua elecció. (A tal efecte, se’ls orientarà perquè aprenguen a buscar en webs d’editorials, biblioteca, llibreries, orientats per la professora, pels companys...). En la resta de gèneres la tria es farà d’un llistat reduït. Per tal de valorar-ne el grau d’aprofitament de les lectures, es proposaran tasques diverses (orals i escrites) segons el gènere. En qualsevol cas, l’objectiu fonamental serà fomentar el gust per llegir. A més, es fomentarà la realització de la lectura de manera continuada.

Segon curs:

1a AVALUACIÓ 2a AVALUACIÓ 3a AVALUACIÓ

Els alumnes llegiran un llibre a cada trimestre, un de cada gènere literari. Per tal de valorar-ne el grau d’aprofitament de les lectures, es proposaran tasques diverses (orals i escrites) segons el gènere. En qualsevol cas, l’objectiu fonamental serà fomentar el gust per llegir. A més, es fomentarà la realització de la lectura de manera continuada.

Tercer curs: 1a. AVALUACIÓ (Narrativa. Cal triar una) 2a. AVALUACIÓ (Narrativa) Triar una 3a. AVALUACIÓ (Teatre. Cal triar una)

LECTURES VOLUNTÀRIES: -

L’enigma del medalló de Vicent Pascual, ed. Bromera L’estirp de l’horror de V.Enric Belda, ed. Bromera El temps no passa per Montmartre de Joan Pla, ed. Bromera El cas misterios del Dr.Jekill i el Sr.Hyde de R.L Stevenson. ed. Bromera L’amenaça de les grues de Carme Miquel, ed. Bromera

Quart curs: Els alumnes llegiran un llibre per cada gènere literari. En narrativa podran triar el llibre que els interesse sempre i quan justifiquen adequadament la seua elecció. (A tal efecte, se’ls orientarà perquè aprenguen a buscar en webs d’editorials, biblioteca, llibreries, orientats per la professora, pels companys...). Per tal de valorar-ne el grau d’aprofitament, es proposaran tasques diverses segons el gènere. En qualsevol cas, la lectura ha de servir per aprofundir en els elements dels gèneres literaris. A més, es fomentarà la realització de la lectura de manera continuada i, per això, s’hi dedicarà una sessió setmanal per tal de fer-ne un seguiment. Cada llibre llegit, a banda dels obligatoris, pujarà 1 punt la nota en l’apartat de lectura.

ATENCIÓ A LA BIBLIOTECA DEL CENTRE:

Aquest any de nou una professora del departament és responsable de la biblioteca de l’institut. Les tasques que es proposa per al curs 2011-12 són: -

Obertura de la biblioteca en els dos esplais.

Continuar amb les tasques d’organització: catalogació i teixells dels llibres de coneixement.

Donar a conéixer el fons de la biblioteca a la comunitat educativa a través d’una guia d’ús.

Facilitar al professorat de cada departament el fons disponible a la biblioteca de la matèria que ensenya.

Desenvolupar el bloc de la biblioteca.

Millorar la infraestructura de la biblioteca: la decoració i la instal·lació de nous ordinadors.

Assessorar el professorat i, especialment, l’alumnat en tot el que es relacione amb l’ús de la biblioteca.

Col·laborar en l’elaboració del pla lector.

9. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Els alumnes durant l’educació secundària han d’assolir la competència bàsica de tractament de la informació i competència digital, és a dir, hauran de dominar les habilitats necessàries per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació en diferents formats (textual, digital, audiovisual, gràfic i sonor). Com ja em dit abans, des del nostre departament considerem que aquesta és una competència transversal, compartida amb altres àrees curriculars. Tot i això, volem deixar constància també del seu alt grau de centralitat en el nostre treball, ja que les TIC constitueixen ja a hores d’ara, i ho seran cada vegada més – per la connexió fonalmental amb el desenvolupament de les habilitats comunicatives - un recurs insubstituïble per assolir els objectius específics de la nostra àrea. Per tot això, ens cal afavorir aquest aprenentatge, intruduint en la planificació de les unitats didàctiques l’aprenentatge, entre altres, de continguts bàsics com: - La recerca d’informació i l’ús de diccionaris en línia - Aspectes formals per a la presentació de treballs en format digital - Eines de treball cooperatiu (grups, forums, xats…) - Elaboració de blogs. -Activitats interactives de reforç dels continguts treballats -… Existeix ja entre el professorat del nostre departament una certa tradició en l'ús de les TIC. A tall d’exemple podem ressenyar la posada en funcionament en 2005, durant curs que s’inicava l’IES de Teulada, de Calaix de llengua (http://sites.wanadoo.es/calaixdellengua), una

pàgina web del

departament que ha estat ben activa durant alguns cursos o, al curs següent, l’experiència de llençar un diari digital (http://escolesenxarxa.vilaweb.cat/ies-de-teulada/) i desenvolupar un blog educatiu, imaginari (http://imaginari.bloc.cat), per tal que fos l’eix central del treball de la optativa de Valencià: Llengua i Imatge, amb el qual vam guanyar el segon premi del concurs d’edublogs de la Universitat de València. Durant aquest curs hem volgut començar una nova fase caracteritzada per la posada en funcionament d’un lloc web, A la vora del pinaret (http://sites.google.com/site/deptvalteulada/), que faça de portal digital des d’on coordinar el treball del departament i anar emmagatzemant i organitzant tot el material disponible tant a nivell general com pel que fa a cadascun dels nivells, àrees i programes que estan al nostre càrrec, de forma destacada els accessos a les diferents eines digitals desenvolupades pels diferents membres del departament com a complement de la seua tasca didàctica: Beceroles 1 (http://sites.google.com/site/beceroles1) L’obrador de les paraules (Taller de Val. 1): (http://sites.google.com/site/lobradordelesparaules) Beceroles 3 (http://sites.google.com/site/beceroles3) Llengua i Literatura. Valencià de 1r de Batxillerat (http://sites.google.com/site/vll1batxillerat) 54

PDC de Teulada (http://sites.google.com/site/pdcdeteulada) Imaginari (Valencià:Llengua i Imatge) (http://sites.google.com/site/imaginarivirtual) Aula de Pas (http://sites.google.com/site/auladepas) BiblioWeb (http://sites.google.com/site/biblioteu)

10. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Cal assenyalar la importància de la utilització per part del docent de diversos materials i recursos a l’aula. A l’hora de fer la selecció de materials caldrà seguir els següents criteris: -Coherents amb els objectius i continguts -Adequats al medi, al context i a la modalitat d’ús -Adaptats al nivell de l’alumnat -Innovadors, motivadors i integradors − CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS: 1. Materials impresos - Manuals ESO: Pel que fa als curs 1r i 3r de la ESO, encetem en aquest curs els materials elaborats per tal de desenvolupar el nou currículum de la ESO, mentre que, per a 2n i 4t, mantenim encara els materials curriculars utilitzats durant el passat curs: 1r Nivell: Enllaç 1. Valencià: llengua i literatura, Edicions Bromera 2n Nivell: Projecte ONA, 2n d'ESO. Edicions Bromera 3r Nivell: Enllaç 3. Valencià; llengua i literatura. Edicions Bromera 4t Nivell: Projecte ONA, 4t d'ESO. Edicions Bromera BATXILLETAT: 1r Nivell: Batec. Valencià: Llengua i Literatura, Edicions Bromera 2n Nivell: Paraules i lletres, Editorial Marfil ALTRES MATERIALS IMPRESOS: Extrets de la premsa escrita. Quaderns diversos de pràctiques gramaticals i ortogràfiques. Diccionaris i vocabularis. Material d'elaboració pròpia del departament o del professora. Materials específics per a l’alumnat amb NEE o NCE. 2. Materials audiovisuals -CD de recursos sonors d’Edicions Bromera (diàlegs, narracions, cançons...). -Materials audiovisuals d’Edicions Bromera (digital.bromeratxt.com). -DVD (pel·lícules relacionades amb els continguts del curs o temes transversals). 3. Materials informàtics -Cercadors (cerques guiades: Webquest i Caceres del Tresor) -Diccionaris en línia i correctors -Materials en xarxa d’Edicions Bromera (Bromera.txt i digital.bromeratxt.com): • Comprensions lectores descarregables • Recursos informatius: webs informatives específiques • Llibres digitalitzats a la plataforma VirtusBooks (amb pins i activitats digitals) 56

Materials d'ortografia i de gramàtica: informatius, d'autoaprenentatge... • Cercadors • Jocs de llengua • ... Aquests recursos es poden trobar, degudament organitzats als diferents portals digitals de l'assignatura. •

4. Recursos organitzatius Les activitats seran individuals (exercicis de continguts diversos, exposicions, etc.) o col·lectives (representació de diàlegs, preparació de debats organitzats, treballs en petits grups, etc.). L’objectiu d’aquesta manera de plantejar el treball a l’aula és fomentar tant el treball cooperatiu com el treball individual, així com afavorir la consecució dels objectius actitudinals. L’espai habitual serà l’aula assignada al grup, utilitzant, segons les possibilitats, altres espais comuns del centre com la biblioteca, l’aula d’informàtica o la sala d’audiovisuals.

11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Al llarg del curs es faran una sèrie d’activitats extraescolars i complementàries que triarem en funció de la relació amb els continguts del curs i de l’oferta al nostre abast. Aquesta proposta ha de ser del tot flexible, atés que depenem de programes externs al centre on desenvolupem la nostra tasca. De tota manera, comptem amb aquest llistat inicial de propostes ja programades i, en la seua major part experimentades amb èxit en cursos anteriors: ACTIVITAT Commemoració del Nou d’Octubre. Sentit i impotància de la Diada. Projecte de la “Mocadorà” (Dia dels enamorats valencians) Xerrada-col·loqui amb escriptors, per tal d’estimular la tasca de creació d’un relat Assistir a repres.teatrals , per apropar els alumnes a la finalitat última d’un text teat

LLOC Institut

CURS Tots

DATA 7 a l’11 d’octubre

institut

ESO

Alacant, o València o Dénia

3r-4t ESO Batxillerat

Segons disponibilit. 2on Trimestre

Visita guiada pel teatre: El fantasma del teatre Sala

Escalante

1r cicle d'ESO

2n Trimestre

Cinema en valencià

Universitat Politècnica de Gandia

Tots

Assistència al “Tirisiti”

Alcoi

Tots

Ruta literària medieval, organitzada pel CCC Octubre

València

1r Batx.

Quan siga la programac ó 2n trimestre 2n trim

institut

4t ESO 1r Batxill.

8-9 març

València o Alacant

3r ESO

2on trim.

PDC Tallers ESO Batxillerat batxillerat Tots

1r o 2on trimestre

Recital per al dia de la dona, per conscienciar l’alumnat dels drets de les persones (en concret de les dones) Visita instal·lacions diari Levante o Información, perquè vegen “in situ” com es fa un diari, tot el seu procés Visita al casc antic de Teulada, per veure les restes de l’antiga vila de Teulada Concurs de narrativa i poesia, per tal d’estimular la creació literària de l’alumnat Olimpíada de Literatura Visites programades a la Biblioteca del centre i/o les biblioteques públiques municipals per veure el seu funcionament. Participació en activitats de foment lector 2on congrés de llengua i literatura, per tal que l’alumne expose públicament un treball de creació propi Activitats promogudes per l’ajuntament, sempre que suposen un recolzament en el desenvolupament dels continguts dels diferents nivells

Teulada institut institut Institut i poblacions de la zona Saló actes Teulada

1r batxill.

Institut o Saló d’actes Teulada

Tots els nivells

2n trim. 2n trim. Al llarg de tot el curs. Final 2on trimestre o final curs Tot el curs

12. PROGRAMACIONS ESPECÍFIQUES DELS PROGRAMES I MATÈRIES DE DIVERSIFICACIÓ, REFORÇ I SUPORT

a) PROGRAMACIÓ DE L’OPTATIVA D’ESO: TALLER DE VALENCIÀ 0. INTRODUCCIÓ. Aquesta optativa es presenta com una matèria de reforç dirigida a l’alumnat de 1r, 2n i 3r de l’ESO, i que presenten dificultats en l’aprenentatge, en l’organització personal del treball i en el desenrotllament en la competència en la comunicació lingüística. L’objectiu principal d’aquesta optativa és dotar als alumnes de les habilitats necessàries per a comprendre i expressar-se oralment i per escrit, contribuint a possibilitar i garantir la continuïtat en l’aprenentatge. Els continguts d’esta optativa estan orientats a l’acció, per tant, tot el que es treballe ha de mobilitzar aprenentatges susceptibles de ser aplicats en diversos contextos i ha d’exercitar l’alumnat en l’ús d’estratègies adequades que milloren progressivament la capacitat d’aprendre. L’eix del currículum d’aquest Taller de llengua el constitueixen els procediments, tècniques i estratègies que es posen en funcionament per a parlar, escriure, escoltar, llegir i interactuar en àmbits significatius de l’activitat social, cultural i acadèmica. 1. OBJECTIUS (Segons l’Orde del 27 de maig de 2008 (2008/7244) del DOGV) 1.Participar en l’organització i realització de les tasques grupals, amb flexibilitat i responsabilitat, prenent consciència de la importància de les aportacions individuals en l’enriquiment del treball col·lectiu. 1. Comprendre textos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social, cultural i acadèmica, i analitzar-los amb sentit crític 2. Reconéixer i utilitzar les diverses tipologies del textos escrits i orals, i les seues estructures formals, per mitjà de les quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte. 3. Utilitzar el valencià per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada a les distintes funcions, en cada situació de la comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer les necessitats de comunicació, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta, amb una actitud respectuosa i de colaboració. 4. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits, i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció en valencià. 5. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) per poder participar en diverses situacions de l’activitat escolar, tant orals com escrites, per a adquirir nous coneixements, per a buscar, seleccionar i processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, i per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic. 6. Llegir amb la fluïdesa i l’entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta. 7. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propòsits comunicatius. 8. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, aquells coneixements conceptuals i estratègics ja apresos en el procés d’adquisició d’altres llengües. 9. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat. 10.Comprendre textos literaris de gèneres diversos, adequats quant a temàtica i complexitat, utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. 11.Utilitzar estratègies d’autoaprenentatge i desenrotllar hàbits de treball i estudi, identificant els factors que milloren l’eficàcia i el treball personal i grupal, i fent ús de ferramentes per a l’organització i seguiment del treball personal. 12.Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació (recerca, elaboració, interpretació, presentació i valoració) com a instruments de treball i aprenentatge, amb l’ajuda dels mitjans tradicionals, les biblioteques, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació, així com per a la producció escrita de notícies.

2. CONTINGUTS. PRIMER CURS. Bloc 1. La llengua com a instrument d’aprenentatge i comunicació. 1. Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià (treball en grup, explicacions en classe, documentals, entrevistes, debats) com de caràcter més formal (resums orals de textos, contes populars i narracions senzilles, narracions d’experiències personals) per a aprendre i per a informar-se. 2. Ús de les estratègies adequades en situació d’escolta específiques del llenguatge oral com a instrument d’aprenentatge: mantindre l’atenció, comportar-se de manera adequada durant l’exposició, prendre notes i dades i participar activament en el col·loqui. 3. Participar com a oient en exposicions oral formals (del professorat, d’un visitant expert, d’un autor), amb la finalitat de rebre informacions d’interés o conéixer les opinions d’un personatge. 4. Comprensió de textos orals amb seqüències narratives, descriptives, informatives i persuasives (com notícies, entrevistes, reportatges, debats), procedents dels mitjans de comunicació o d’Internet, captant el sentit global del text i les idees principals i secundàries, reconeixent les idees no explícites i valorant els continguts transmesos distingint informació d’opinió. Producció de tals textos per a oferir i compartir informació i opinió. 5. Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d’obtindre, seleccionar i relacionar amb progressiva autonomia, informacions rellevants per a ampliar l’aprenentatge. 6. Comprensió de textos de l’àmbit escolar produïts amb la finalitat d’aprendre i informar-se. 7. Ús d’estratègies per a la comprensió lectora: descobriment del significat de paraules a partir del context, de la informació paratextual (divisió en capítols, títols, subtítols i il·lustracions) i de l’aplicació dels coneixements previs; consulta al diccionari, i si falla la comprensió adoptar mesures correctores (relectura) i resum final. 8. Participació com a ponent en exposicions formals orals que exigisquen una preparació prèvia i una organització del discurs (breus exposicions orals, debats) per a exposar els resultats d’una xicoteta investigació o treball, manifestant la seua opinió o emetent juís de valor. Ús de les estratègies adequades en una exposició oral formal, atenent les diferents parts de l’exposició amb ajuda d’un guió més o menys extens. 9. Coneixement de l’estructura de textos escrits propis de l’àmbit acadèmic, social, cultural i d’interrelació amb l’entorn (qüestionaris, enquestes, resums, esquemes,...) i aplicació de tals coneixements a la comprensió i composició de textos. 10.Coneixements dels elements bàsics dels discursos narratius, explicatius, argumentatius, descriptius, informatius I persuasius (estructura, sentit global i intenció) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció oral i escrita. 11.Jocs motivadors amb la llengua que faciliten la comprensió lectora i la memorització de textos populars i cultes llegits, en veu alta o en silenci, llegits amb fluïdesa i entonació adequades. Transposició de textos (dramatització d’un relat, conversió d’un relat en còmic, pràctica del pas d’estil directe a indirecte en la narració) 12.Ús d’estratègies per a ampliar i donar sentit als aprenentatges: localitzar, comparar, classificar, identificar, interpretar i reelaborar els coneixements i les informacions (gràfics i esquemes, taules, mapes conceptuals i altres il·lustracions). 13.Localització de la informació en textos documentals (enciclopèdies, diccionaris, catàlegs,..) i reelaboració de la informació (síntesi, nota, fitxa, esquema,...) per a la seua utilització posterior. 14.Ús de les estratègies bàsiques en la producció de textos : planificació (concreció de la intenció comunicativa, del tipus de text, de l’organització del contingut), redacció de l’esborrany i avaluació i revisió del text per a millorar-lo. 15.Aplicació de les normes ortogràfiques i tipogràfiques; les que regulen l’accentuació gràfica i l’ús dels signes de puntuació i d’entonació, tant en l’escriptura manuscrita com en l’ús dels mitjans informàtics. 16.Atenció en la qualitat, orde, cal·ligrafia i presentació dels textos propis i dels altres com a mitjà per a garantir una comunicació fluïda, clara, i com a eina de recerca d’expressivitat i de creativitat. 17.Interés pels textos escrits com a font d’informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d’experiències i de regulació de la convivència.

18.Producció de treballs per a organitzar la comunicació i per a comunicar coneixements, experiències i necessitats ( murals, investigacions, treballs en grup, presentacions multimèdia). 19.Producció de textos escrits propis de la vida social de l’aula per a comunicar coneixements, experiències i necessitats (normes, notes, cartes, notícies,...) d’acord amb les característiques pròpies d’estos gèneres. 20.Composició de textos d’informació i d’opinió propis dels mitjans de comunicació social (en particular la premsa local) sobre fets i esdeveniments que resulten significatius amb especial incidència en la notícia, l’entrevista, la carta al director,.. en mitjans de l’àmbit escolar i la premsa local, en situacions reals o simulades. 21.Ús de les tecnologies de la informació i de la biblioteca d’aula i de centre com a llocs privilegiats d’aprenentatge, i per a la recerca i consulta de fonts d’informació i elaboració de treballs personals, respectant les normes d’ús. 22.Valoració de l’escolta, la lectura i l’escriptura com a ferramenta de comunicació, font d’informació i aprenentatge, i com a mitjà d’organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana. Bloc 2. Coneixement de la llengua. 1 . Anàlisi i identificació de la importància del context i de la relació entre els seus elements i les formes lingüístiques en què es manifesten els discursos orals i escrits; identificació dels components i tipus de situacions comunicatives (informals i formals) 2 . Reconeixements dels diferents significats, equivalències alteracions del significat. 3 . Observació i comparació en les seqüències textuals de les formes lingüístiques i de les estructures sintàctiques que fan el missatge adequat a la situació comunicativa en funció del registre, per a reconéixer les estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives, 4 . Descobriment i domini dels mecanismes i recursos lingüístics bàsics per a assegurar la coherència i la cohesió textual (causa, conseqüència, finalitat,...), especialment la inserció i coordinació oracional en el text explicatiu. 5 . Sistematització de l’ortografia, apreciant el seu valor social i la utilització constant en els propis escrits. Ús dels signes de puntuació per a cohesionar el text i superar el llenguatge numeratiu. 6 .Observació de formes ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques a partir de l’anàlisi, la manipulació i la transformació de fragments de textos senzills utilitzant pronoms i combinació de pronoms, l’elipsi, la inserció, la supressió, el canvi d’orde, la segmentació i la reescriptura. Sistematització de les observacions realitzades per a facilitar el desenrotllament dels conceptes lingüístics i del metallenguatge i per a observar l’equivalència semàntica o els canvis de segnificat. 7 . Explicitar coneixements gramaticals que es dominen implícitament. Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques adquirides en etapes anteriors. Aplicació d’estos coneixements a la pròpia producció discursiva. 8 . Observació, per comparació i contrast, i classificació de les paraules en primitives, derivades i compostes d’acord amb la seua estructura morfològica per a la generalització de les normes ortogràfiques. 9 . Exploració del lèxic general de la llengua per a descobrir les particularitats del vocabulari: els arcaismes, els neologismes i els estrangerismes; les paraules homònimes i les paraules polisèmiques, les locucions i frases fetes. Estudi de les seues formes, significats i àmbits d’aplicació. 10. Observació, anàlisi i creació de paraules noves per mitjà de la derivació (els augmentatius i els diminutius) i la derivació. 11. Observació de la relació entre una paraula genèrica i les paraules específiques corresponents; les paraules que configuren una família lèxica i un camp lèxic; paraules sinònimes i antònimes; tot açò per a consolidar-ne l’adquisició i facilitar el seu ús. 12. Ampliació del domini del vocabulari a través de l’aprenentatge incidental en la lectura, la discussió col·lectiva i l’ús eficaç del diccionari. 13. Exploració de l’estructura morfològica de les paraules a fi de descobrir les formes, significats i usos bàsics en la flexió i la derivació i d’aplicar-les a la pròpia producció discursiva: - la persona gramatical - singular i plural - el mode imperatiu, indicatiu i subjuntiu dels verbs regulars i irregulars més freqüents. - Temps verbals: passat imperfet, passat perfet simple, perifràstic i compost.

14. Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oració simple i manipulació d’oracions senzilles per a identificar les funcions bàsiques (subjecte i predicat) i descobrir els elements i l’organització dels grups que realitzen estes funcions (complements del nom i del verb). Paper semàntic del subjecte (agent, pacient i causa). 15. Observació de fenòmens sil·làbics. La síl·laba tònica i àtona, diftong i hiat.Separació d’una paraula en síl·labes. Classificació de la paraula segons la síl·laba tònica. Les regles d’accentuació gràfica (monosíl·labs, interrogatius i hiats). L’accent diacrític. Utilització en els propis escrits. 16. Transformació d’oracions d’activa en passiva i viceversa, amb la finalitat de construir els conceptes d’agent i d’objecte per a la comprensió de determinats textos. 17. Inserció, coordinació i enllaç d’oracions com a procediments propis de l’explicació, per a practicar el pas d’estil directe a indirecte en la narració i per a explorar les possibilitats del seu ús per a expressar causa, conseqüència, finalitat, o condició en la composició de textos. 18. Inventari, adquisició i automatització de formes genuïnes valencianes en referència al gènere de certes paraules, formes de plural, de partitiu, els quantificatius, les preposicions, ús dels pronoms adverbials en/hi, deure+infinitiu per a indicar probabilitat, haver+infinitiu per a indicar obligació, usos bàsics dels verbs ser i estar. 19. Observació i sistematització dels usos bàsics de l’apòstrof, el guió i la dièresi, i aplicació a les pròpies produccions escrites. 20. Pràctica constant de la pronunciació correcta de certs elements (consonants sonores,enllaços fònics, elisions) relacionant-los amb la realització gràfica. 21. Reflexió sobre semblançes i diferències entre castellà i valencià per aclarir determinades formes, significats i usos. 22. Valoració de la reflexió sobre la llengua com a mitjà d’enriquiment dels recursos lingüístics personals en l’èxit d’una bona comprensió i d’una expressió correcta i apropiada. 23. Acceptació, respecte i valoració positiva de les normes i convencions lingüístiques bàsiques. Valoració de la qualitat i efectivitat dels textos propis i dels altres quant a l’adequació, coherència i cohesió. Bloc 3. Educació literària. 1. Coneixements, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris. 2. Audició, comprensió i memorització de diferents textos poètics adaptats a l’edat i de producció pròpia, amb el ritme, la pronunciació i l’entonació adequades. 3. Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals. 4. Pràctica de diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris ajustats a l’edat i als interessos de l’alumnat. 5. Producció de textos d’intenció literària per a comunicar sentiments, emocions, estats d’ànim o records (contes, descripcions, redaccions) a partir de l’exploració de les possibilitats expressives de la llengua per mitjà de l’observació i l’anàlisi de textos model (històries o contes narrats pel professor) i l’ajuda de distints recursos que estimulen la imaginació. SEGON CURS Bloc 1. La llengua com a instrument d’aprenentage i comunicació 1 Elements de la comunicació. 2 Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l’àmbit escolar. 3 Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de forma directa. 4 Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa. 5 Comprensió de notícies d’actualitat pròximes als interessos de l’alumnat i procedents dels mitjans de comunicació audiovisual.

6 Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions de documentals procedents dels mitjans de comunicació. 7 Exposició d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació. 8 Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l’experiència, presentada de forma seqüenciada i ambclaredat, en què s’incloguen descripcions senzilles i també sentimentsvaloracions respecte al que s’exposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. 9 Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic,especialment en la petició d’aclariments davant d’una instrucció, en les propostes sobre la manera d’organitzar les tasques, en la descripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, en l’intercanvi d’opinions i en l’exposició de conclusions. 10 Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit. 11 Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, lesexperiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia. 12 Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix. 13 Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara instruccions d’ús, normes i avisos. 14 Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en compte l’estructura del periòdic (seccions i gèneres) i els elements paratextuals, amb atenció especial a les notícies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informació de fets. 15 Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial als de caràcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives. 16 Actitud reflexiva i crítica quant a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics. 17 Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com cartes, notes i avisos. 18 Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies, destinats a un suport imprés i digital. 19 Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossarisi conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats. 20 Interés per la composició escrita com a font d’informació i d’aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta. 21 Iniciació a l’ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors ortogràfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta. 22 Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionenels diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialmentsobre classes de paraules, relacions semàntiques del lèxic (polisèmia,homonímia, sinonímia, antonímia), i la normativa lingüística. 23 Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions. 24 Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums, mapes conceptuals. 25 Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general, de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models per a la composició escrita. 26 Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos. 27 Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.). Bloc 2. Coneixement de la llengua 1 Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits. 2 Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l’ús de la llengua en distints àmbits socials.

3 Correspondència entre sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs.Vocals obertes i tancades. 4 La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i hiats. 5 Nocions bàsiques d’accentuació i puntuació. Ús de la dièresi. 6 Reconeixement de les principals normes fonètiques. 7 Qüestions morfològiques: l’article (l’apòstrof, les contraccions, l’article personal), el gènere i el nombre. 8 Lectura en veu alta: l’enunciat. Dicció, entonació, intensitat i pausa. 9 Lèxic: barbarismes i vulgarismes. 10 Estructura de la paraula. 11 Classes de paraules.El substantiu i l’adjectiu (característiques).El pronom (classificació). El determinant (classificació). El verb: la conjugació. L’adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció. 12 Estructura de l’oració simple. La concordança. 13 Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d’ús freqüent a partir del seu significat, identificació del subjecte i dels complements del verb: necessaris o argumentals i no necessaris o circumstancials; comprensió d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal I predicat verbal. 14 Coneixement de les modalitats de l’oració i dels modes del verb com a formes d’expressar les intencions dels parlants. 15 Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, amb especial atenció als temporals, explicatius i d’orde, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims i el·lipsis). 16 Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als temps de pretèrit en la narració. La distinció entre el passat simple i el passat perifràstic. 17 Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estilcohesionat, especialment la inserció en l’oració d’expressions amb valor explicatiu, com l’aposició, l’adjectiu i l’oració de relatiu. 18 Distinció entre paraules flexives i no flexives; i reconeixementde les diferents categories gramaticals. 19 Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal(pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos oralsi escrits com cartes i normes. 20 Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i derivació. Ús del guionet. 21. Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i el castellà per a aclarir determinades formes, significats i usos. Bloc 3. Educació literària. 1 Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement del món i del patrimoni cultural valencià. 2 Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada de fragments representatius d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels seus trets més característics. 3 El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari. 4 Lectura comentada, recitació de poemes i audició de poemes musicats de la nostra tradició, reconeixent els elements bàsics delritme, la versificació i les figures semàntiques més rellevants. 5 Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures, reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Lectura comentada de rondalles, tot reconeixent la funció i les característiques de les narracions orals. 6 Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus, o de fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral. TERCER CURS Bloc 1. La llengua com a instrument d’aprenentatge i comunicació 1 Funcions del llenguatge. 2 Reconeixement de les diferències contextuals i formals rellevants entre comunicació oral i escrita, entre els usos col·loquials i formals, en els discursos aliens i en l’elaboració dels propis. 3 Reconeixement d’alguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l’oració.

4 Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral i escrita,fent resums de la llengua de l’emissor, quan el receptor no comprén el missatge original. 5 Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, argumentació, conversa i diàleg. 6 Comprensió d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual. 7 Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los,a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions dels mitjansde comunicació a través d’informatius i documentals. 8 Exposició d’informacions tretes de diversos mitjans de comunicació, posant en relleu les diferències observades en la manera de presentar uns mateixos fets. 9 Presentació d’informacions, prèviament preparades, sobre temes d’interés per a l’alumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda demitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. 10 Participació activa en situacions de comunicació pròpies del’àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d’organitzar l’activitat, en l’aportació d’informacions útils per al treball en comú i en l’exposició d’informes breus sobre les tasques realitzades. 11 Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit. 12 Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i fent ús de les fórmules de cortesia. 13 Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix. 14 Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com aranormes, avisos i comunicacions. 15 Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, especialment d’informació sobre fets, notícies i cròniques, tot considerant l’estructura del periòdic, en suport de paper i digital, i els elements paratextuals. 16 Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial als expositius i explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives. 17 Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics. 18 Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, amb especial atenció a la participació en fòrums i a les cartes de sol·licitud. 19 Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cròniques, destinats a un suport imprés o digital, a àudio o a vídeo. 20 Composició, en suport de paper o digital, de textos propis del’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes i conclusions de les tasques i els aprenentatges efectuats. 21 Interés per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta. 22 Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital. 23 Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia), i la normativa lingüística. 24 Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions. 25 Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums i mapes conceptuals. 26 Utilització, progressivament autònoma, de les biblioteques (delcentre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models per a la composició escrita. 27 Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos. 28 Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.). Bloc 2. Coneixement de la llengua

1 Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits. 2 Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l’ús de la llengua en distints àmbits socials; valoració de la importància d’usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa. 3 Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques. 4 Ús de l’accent gràfic i la dièresi en combinacions vocàliques (diftongs, triftongs, hiats). 5 La puntuació. Ús dels signes d’exclamació i interrogació. Ús del guió,la ratlla, les cometes i el parèntesi. 6 Pronunciació dels grups cultes. 7 Pronoms personals tònics i àtons. 8 Interrogatius. 9 Lectura en veu alta: paràgrafs de distinta estructura. Funció distintiva de la dicció, l’entonació, la intensitat i la pausa. 10 Lèxic: dialectalismes. 11 L’oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d’oracions. 12 Reconeixement del funcionament sintàctic del verb a partir del seu significat; identificació del subjecte i dels complements del verb: argumentals i no argumentals; transformació d’oracions per a observar diferents papers semàntics del subjecte (agent, causa, pacient); utilització d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte i predicat;predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient. 13 Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, com els d’orde, explicatius i de contrast, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics, especialment l’el·lipsi i l’ús d’hiperònims de significat concret. 14 Coneixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als distints valors del present d’indicatiu. 15 Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció d’expressions explicatives i la utilització de construccions de participi i de gerundi. 16 Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals escrits. 17 Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia. 18 Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i castellà per a aclarir determinades formes, significats i usos. Bloc 3. Educació literària 1 Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement del patrimoni cultural valencià i d’altres cultures. 2 Els gèneres literaris. Trets característics. Diferenciació dels principals subgèneres literaris a través de la lectura comentada de diverses obres adequades a l’edat. 3 La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitació de poemes, posant atenció al valor simbòlic del llenguatge poètic i al sentit dels recursos retòrics més importants, reconeixent els procediments de la versificació. Valoració de la funció de tots estos elements en el poema. 4 La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la. Lectura comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la història, formes d’inici, desenrotllament cronològic, desenllaços... 5 El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia de la comèdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments d’obres teatrals; reconéixer alguns subgèneres; posar atenció a l’estructura als components del text teatral i a les possibilitats de plasmació en una representació teatral. 3. CRITERIS D’AVALUACIÓ. PRIMER CURS. 1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies,respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

2. Expressar-se de forma oral per a transmetre fets, coneixements i opinions o per a dur a terme les diferents funcions comunicatives, utilitzant un vocabulari precís i una estructura coherent. 3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals secundàries i identificant idees o valors no explícits. 4. Interpretar i integrar les idees pròpies amb les contingudes en els textos,comparant i contrastant informacions diverses, i mostrar lacomprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i la fluïdesa adequades. 5. Narrar, explicar, descriure, resumir i exposar opinions i informacions en textos relacionats amb situacions quotidianes i escolars,de forma ordenada, adequada, relacionant els enunciats entre si, usant de forma habitual els procediments de planificació i revisió dels textos així com les normes gramaticals i ortogràfiques i tenint cura amb la cal·ligrafia, l’orde i la presentació. 6. Utilitzar estratègies de lectura i d’escriptura per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, esquemes, i resumir els textos llegits reflectint l’estructura i les idees principals i secundàries. 7. Usar les biblioteques, videoteques, etc. i comprendre els mecanismes i procediments d’organització i selecció d’obres i altres materials. Col·laborar en l’atenció i millora dels materials bibliogràfics i altres documents disponibles en l’aula i en el centre. 8. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del curs en les activitats de producció i comprensió de textos. 9. Usar les tècniques (enumeració, referència, aclariments, paràfrasis, comparació, classificació, etc.) que despleguen les estratègies d’aprenentatge aplicades a continguts de les àrees no lingüístiques per construir coneixements, processar informació i exposar conclusions i resultats per mitjà de textos orals i escrits. 10. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. 11. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de breus treballs d’investigació. Iniciar-se en l’ús dels processadors de textos per aplicar-los a treballs senzills, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.). SEGON CURS. 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements. 2. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures formals. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 3. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d’este curs. Identificar els elements de la comunicació. 4. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. 5. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global d’informacions escoltades en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a realitzar tasques d’aprenentatge. 6. Narrar oralment, de manera ordenada, clara i ben estructurada, experiències viscudes, partint d’un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals; mantindre l’atenció del receptor. 7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.

8. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi. 9. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en què el tema general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicar tècniquesd’organització d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals. 10. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar la importància de planificar i revisar el text. 11. Conéixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial atenció a les ortogràfiques. 12. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús. Conéixer i aplicar correctament les normes d’accentuació vigents. Conéixer l’estructura de l’oració i les diferents classes d’oracions. 13. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. 14. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs monogràfics. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.). TERCER CURS. 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements. 2. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. 3. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues estructures formals. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 4. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a compondre i revisar, de manera progressivament autònoma, els textos propis d’este curs. Reconéixer en un text les diferents funcions del llenguatge. 5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral, fent resums de la llengua de l’emisor, quan el receptor no comprén el missatge original. 6 Reconéixer, junt amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global i la rellevància d’informacions escoltades en ràdio o en televisió i seguir instruccions per a realitzar autònomament tasques d’aprenentatge. 7 Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen interés per a l’alumnat i que siguen pròxims al seu entorn, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, de manera ordenada i fluïda, ajustant-se a un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa; mantindre l’atenció del receptor. 8 Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificar- ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal. 9 Elaborar el resum d’una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.

10. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i punts de vista trobats com el punt de vista propi. 11. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions de certa extensió en processos poc complexos; identificar el tema general i els temes secundaris; i distingir com està organitzada la informació. Aplicar tècniques d’organització d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals. 12. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques. Valorar la importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodístiques breus i amb una organització jeràrquica de la informació. 13. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús. Conéixer i aplicar correctament les normes d’accentuació vigents. Conéixer l’estructura de l’oració i les diferents classes d’oració. Esbrinar les principals relacions de significat. 14. Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gèneres literaris. 15. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs monogràfics. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).

4. CRITERIS D’AVALUACIÓ I PROCEDIMENTS DE QUALIFICACIÓ L’avaluació de l’alumnat serà bàsicament procedimental i qualitativa, és a dir, s’integrarà en el procés de treball i s’assentarà en la reflexió de l’alumnat (individual i col·lectiva) sobre el propi treball i en la intervenció orientadora del professor A aquesta avaluació qualitativa, de caràcter permanent, s’organitzarà a partir de les següents operacions diagnòstiques: ♦ L’avaluació inicial: identificar l’estat de l’alumnat en començar un període d’aprenentatge. Amb aquesta intenció, en començar la unitat, un qüestionari ample i de contacte previ permetrà diagnosticar els coneixements sobre el tema i despertarà la curiositat per corregir-ne les possibles desinformacions. ♦ L’avaluació formativa: que implica avaluar l’accés progressiu dels alumnes als continguts nous per mitjà d’activitats diverses — seguiment del treball individual i en grup, activitats extraescolars, debats, exposició de les dificultats en la successió de fases, ...—, incardinades en la realització del projecte d’investigació corresponent. ♦ L’avaluació final: que permet comprovar l’assoliment dels objectius que ens hem proposat al començament de l’activitat. Individualment i per equip, es farà una síntesi dels coneixements adquirits, dels recursos utilitzats i de les dificultats per a realitzar el treball.. La concreció final d’una nota qualificadora del rendiment de l’alumnat ha de ser coherent amb la metodologia d’avaluació que hem desenvolupat a l’apartat anterior. En el taller de valencià no hi haurà proves globals i sistemàtiques, tipus examen o control de comprovació de l’adquisició de conceptes (tot i que pot haver diverses activitats que tinguen com a objectiu concretar l’adquisició de coneixement per part de l’alumnat, amb caràcter fonamentalment propedèutic)

En conseqüència, la nota global és determinarà bàsicament avaluant el grau d’assoliment de continguts procedimentals i actudinals, i es calcularà de la següent manera:

Treball continuat: Presentació, correcció, organització i conservació del material i treball individual (llibreta, agenda, treballs parcials...)................................................ ........70 %

Actitud (assistència i puntualitat, portar el material a classe, treball diari, esforç i atenció, cooperació i participació, comportament...) .............................................. 30 %

5. MATERIALS: Al llarg del curs hom anirà elaborant el material necessari per al desenvolupament del projecte (enquestes, qüestionaris, guions de treball...). El professor aportarà a l’alumnat el material necessari per tal d’aconseguir els objectius de l’assignatura, tenint en compte l’experiència enriquidora de cursos anteriors en altres optatives del nostre departament tals com Cultura popular o taller de redacció i premsa 6. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Utilitzarem els recursos relatius a la cultura popular amb què compta l’ajuntament de Teulada i participarem en les activitats promogudes per aquest que suposen un recolzament complementari en el desenvolupament dels continguts que tenim programats.

PROGRAMACIÓ DE L’AULA PASE

B.3. ATENCIÓ A L’ALUMNAT NOUVINGUT: PASE 1. INTRODUCCIÓ L’atenció a l’alumnat nouvingut ha de ser sempre en l’IES de Teulada un aspecte prioritari, atés que més de la meitat del nostre alumnat és d’origen estranger. De fet, cada període escolar rebem un nombre considerable d’alumnes que s’incorporen per primera vegada al nostre sistema educatiu, bé a l’inici, bé al llarg del curs. Aquest

2011-12 comptem amb 7 nous alumnes (tots ells incorporats a setembre) i

mantenim del curs anterior 5 alumnes més. Aquest alumnat serà l’objecte d’aquesta programació. No cal dir que la programació del PASE té unes característiques especials. Més que cap altra, es tracta d’una programació oberta que generalment es modifica en funció de les necessitats de l’alumnat que acull. De manera que serveix com a marc de referència del treball a desenvolupar, però s’ha d’adaptar a cada alumne i a les peculiaritats del grup que cada any es forma. Es tracta també d’una programació que, a més de recollir aspectes estrictament didàctics, ha d’explicitar qüestions organitzatives i tutorials, atés que el seu propòsit és facilitar el pas dels alumnes al currículum ordinari en les millors condicions. Així i tot, en aquests moments, després de diversos cursos aplicant el PASE, el centre es troba en condicions de proposar una programació més ajustada a la realitat dels alumnes a qui s’adreça. El programa és impartit aquest curs per dues professores definitives, Fina Domènec, que impartirà l’àmbit lingüísticocientífic (en castellà) i i Pilar García que s’encarregarà del lingüísticosocial (en valencià) i, a més, serà la tutora del grup. 2. OBJECTIUS GENERALS •

La integració no traumàtica de l’alumnat nouvingut al nou centre.

•

L’aprenentatge de les dues llengües del sistema educatiu valencià.

•

La incorporació de l’alumnat nouvingut al currículum ordinari en condicions òptimes.

2. CONTINGUTS 71

Els blocs de continguts de l’àmbit lingüísticosocial són: •

Aprenentatges relacionats amb la coneixença del centre (el plànol, l’horari, les assignatures, el RRI), del sistema educatiu (l’ESO, els estudis posteriors) i de la societat d’acollida (institucions i forma de vida).

•

Aprenentatges estrictament lingüístics: coneixement bàsic del valencià.

•

Aprenentatge de llengua associats a les Ciències Socials: continguts de geografia i història.

3. UNITATS DIDÀCTIQUES CONTINGUTS Coneixement de l’IES

TEMPORALITZACIÓ Una setmana

MATERIALS Plànol de l’institut Horari Documents bàsics: carnet escolar, justificació de faltes...

Iniciació a la llengua:

Dos mesos

●COMENCEM. Materials per a

estructures

usuaris bàsics A.

comunicatives bàsiques; alfabet;

●NEXE 1, 2, 3. Català bàsic per a

vocabulari; acostament

estrangers. Ed. Casals.

intuïtiu a la gramàtica; ●NEXE 1 (l’escola-l’institut), 2

normes ortogràfiques

(la

bàsiques.

roba),

números

(Una programació més

3 i

(els

colors,els

les

figures

geomètriques), 4 ( el cos), 5 (els

detallada d’aquest bloc

aliments), 6 (la mesura del temps,

de continguts es troba

el temps meteorològic). Català

en la programació

inicial per a estrangers. Ed.

d’aula)

Casals. ●NEXE A (conceptes bàsics), B (sanefes), C (sons i gafies I), D (sons i grafies II), E (lectura). Català inicial per a estrangers. Ed. Casals. • 72

VINE

GENERADOR

NUMÈRIC,

Generalitat

valenciana • Gramàtica bàsica: la

Tres setmanes

MUD DE MOTS

●NEXE 1 (el nom), 2 (l’adjectiu),

flexió del nom, de

3 (El verb). Català inicial per a

l’adjectiu i del verb

estrangers. Ed.Casals.

Ortografia bàsica

Dues setmanes

Material d’elaboració pròpia. Programes informàtics: ORTOGRAFIA BÀSICA; AVENTURA’T AMB

Llengua i Ciències

L’ORTOGRAFIA Unitats didàctiques elaborades pel

Tres mesos

Socials

professorat dels institut de la Marina Baixa. (En annex s’adjunta la programació d’aquestes unitats) Diversos programes informàtics: mapes interactius...

Aquesta temporalització és sobretot una hipòtesi de treball, ja que sempre estarà en funció de les característiques de l’alumnat del grup. De fet, alguns alumnes podran, aviat, compartir el treball específic de llengua amb el de les unitats de CCSS. Es pretén que entre sis mesos i un any l’alumne estiga preparat per incorporar-se a l’aula ordinària amb un coneixement bàsic de la llengua. Les tasques d’expressió oral i de lectura s’efectuaran des de l’inici de la programació. 4. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES Tenint en compte que l’alumnat estranger pot incorporar-se al PASE en qualsevol moment del curs escolar i també les diferències en el ritme d’aprenentatge, cal preveure la preferència pel treball individual o en petit grup. Això però, sempre hi haurà sessions de treball conjunt per a tasques de comprensió i expressió oral. En l’aprenentatge de cadascuna de les llengües farem referència a l’altra per tal d’establir semblances i diferències i evitar interferències. Intentarem també conéixer (encara que només 73

siga de forma teòrica) el funcionament de les llengües d’origen de l’alumnat per tal d’establir lligams i preveure dificultats. Els materials per treballar les Ciències Socials han de tenir en compte, d’una banda, l’escassa competència lingüística de l’alumnat i, de l’altra, el coneixement ordinari que aquest pot tenir dels conceptes treballats en la seua pròpia llengua. Per tant, usaran un llenguatge senzill i abundant llenguatge no verbal (dibuixos, esquemes, diagrames...). S’intentarà crear un ambient d’aula agradable i positiu que afavoresca l’autoconfiança de l’alumnat per usar la llengua. Hi haurà una actitud receptiva per part del professorat i es consideraran els errors una ocasió per millorar. 5. AVALUACIÓ a) Criteris d’avaluació L’alumne haurà de ser capaç, en acabar la seua estada al PASE de: - Comprendre el sentit global d’intervencions orals. - Expressar-se en valencià de forma bàsica. - Ser capaç d’entendre el significat de textos breus. - Ser capaç de produir textos senzills. - Entendre els conceptes de geografia i història treballats. - Valorar de forma positiva l’aprenentatge del valencià. - Classificar i ordenar de forma adequada el seu material de treball. - Mantenir una actitud correcta envers els membres de la comunitat educativa en l’aula PASE i en l’aula ordinària. - Assistir diàriament a classe amb el material necessari i amb els deures fets. b) Criteris de qualificació: Durant la primera i la segona avaluació, el professorat de PASE emetrà un informe d’avaluació per a les famílies i per arxivar en l’expedient de l’alumne, substitutiu del butlletí de notes. En aquest informe es recollirà el seu progrés en els aprenentages que s’efectuen en l’aula PASE. Cas que l’alumne assistesca a l’aula ordinària per cursar alguna assignatura, es consignarà la seua nota només en el cas que siga aprovada. En l’avaluació final apareixeran les qualificacions ordinàries. El professorat de PASE podrà aprovar les matèries que ha impartit l’alumne en el programa cas que haja assolit els criteris d’avaluació esmentats abans i, especialment, si considera que d’aquesta manera pot beneficiar el seu procés d’aprenentatge i les seues expectatives de progrés. c) Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge:

Les professores de PASE realitzaran els canvis i ajustaments necessaris en aquesta programació en una sessió de coordinació setmanal. En acabar el curs es reflectirà en la memòria l’avaluació del desenvolupament del programa i les propostes de millora que es plantegen.

6. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS A més del que s’ha anotat en el desenvolupament de les unitats didàctiques, s’usaran altres materials publicats o elaborats per grups de professors o per les pròpies professores del programa. No cal dir que la xarxa informàtica permet tenir a l’abast gran quantitat de documents en format paper o digital que usarem si ho trobem convenient. En qualsevol cas, trobem especialment útil els traductors i diccionaris on line, ja que a l’aula disposem de quatre ordinadors. Tots els recursos informàtics que utilitzen apareixen recollits en la pàgina que hem elaborat per a l’aula PASE( http://sites.google.com/site/auladepas/ ). Una part important del treball de les professores de PASE i, en especial, de la tutora consistirà en facilitar la integració de l’alumnat en el grup ordinari des del primer moment, atés que l’horari de l’ESO no coincideix amb el de PASE i, per tant, l’alumnat ha d’assistir al grup de referència dues o tres hores cada dia (segons siga de primer o de segon cicle) a qualsevol assignatura, ja que la diversitat de nivells de l’alumnat impedeix organitzar un horari racional. Aquesta tasca tutorial i organitzativa es concreta, de manera més o menys cronològica, en les següents actuacions: 1. Entrevista amb les famílies 2. Estudi de la documentació i de la situació acadèmica 3. Elaboració d’un horari provisional 4. Elaboració de proves de competència matemàtica 5. Informació sobre l’alumnat al professorat del grup de referència i detecció de la seua situació en l’aula ordinària en la sessió d’avaluació inicial 6. Progressiva modificació de l’horari per tal de facilitat la integració a les diverses assignatures, tot començant per EF, EPV, MUS, MAT (cas de tenir bon nivell en el seu país) i TEC. És a dir, aquelles matèries en les quals s’usa un llenguatge no exclusivament verbal. 7. Contacte continuat amb el professorat i amb el tutor del grup ordinari. Aquesta tasca tutorial serà especialment important en aquells alumnes que s’incorporaren al PASE el curs anterior i que en aquests moments es troben integrats en els grups ordinaris. Ens ocuparem de l’adscripció als grups adequats i a les diverses optatives; farem el seguiment en les

sessions d’avaluació i actuarem per resoldre els problemes que se’ls presenten. Evitarem l’atenció directa en el grup PASE, però buscarem altres moments i vies d’atenció. 8. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES Realitzarem tota mena d’eixides a la localitat on es troba l’IES i als pobles d’adscripció per tal de conéixer l’entorn més pròxim.

ANNEX 1 UNITAT INICIAL PRESENTACIÓ PERSONAL, CONEIXEMENT DE L’ENTORN ESCOLAR I DE LES RUTINES DE TREBALL A L’AULA OBJECTIUS -Saludar i presentar-se. -Preguntar i dir el nom. -Demanar i dir el nom de les lletres de l’alfabet. -Demanar com s’escriu un nom i lletrejar-lo. -Demanar informació sobre com es diu el nom d’un objecte. -Demanar i dir els numerals del 0 al 40. -Demanar i dir l’edat, i comparar-les. -Demanar i dir la data de naixement. -Demanar i donar informació sobre dies i dates. -Demanar i dir l’hora. -Demanar i donar informació sobre l’horari d’activitats escolars i extraescolars. -Preguntar i dir on es troba una dependència del centre educatiu. -Descriure una persona (aspecte físic, i roba i complements). -Entendre i fer accions relacionades amb l’entorn educatiu i amb la relació amb el professorat i la classe. -Conéixer els elements gramaticals i lèxics necessaris per a l’aconseguiment dels objectius de tipus comunicatiu enumerats, i ser capaç d’aplicar-los a la pràctica lingüística i comunicativa quotidiana. -Aconseguir una actitud positiva envers l’aprenentatge de la llengua a partir del primers contactes amb la matèria i amb el professorat. CONTINGUTS Continguts de Valencià 1.Comunicatius. -Saludar. -Presentar-se. -Preguntar i dir el nom. -Demanar i dir el nom de les lletres de l’alfabet. -Demanar com s’escriu un nom i lletrejar-lo. -Demanar informació sobre com es diu el nom d’un objecte. -Demanar i dir els numerals del 0 al 40. -Demanar i dir l’edat. -Comparar edats. -Demanar i dir la data de naixement. -Demanar i donar informació sobre dies i dates. -Demanar i dir l’hora. -Demanar i donar informació sobre l’horari d’activitats escolars i extraescolars. -Preguntar i dir on es troba una dependència del centre educatiu. -Descriure una persona (aspecte físic, i roba i complements). -Entendre i fer accions relacionades amb l’entorn educatiu i amb la relació amb el professorat i la classe, entre altres: -Demanar i dir el nom del centre educatiu. -Demanar i dir les persones que formen part del centre. -Demanar i dir el nom del professorat.

-Demanar i dir com està distribuït l’espai a l’aula. -Demanar per un número de pàgina. -Demanar que li deixen alguna cosa. Respondre a la pregunta. -Demanar i dir on és alguna cosa. -Dir que ja s’ha acabat un treball. -Disculpar-se. -Demanar per entrar. -Demanar el significat d’una paraula. -Demanar com es diu alguna cosa. -Dir que no s’entén alguna cosa. -Demanar que parlen més a poc a poc. -Demanar que li ho repetisquen. -Demanar com es pronuncia una paraula. -Demanar que alguna paraula li siga lletrejada. 2.Lingüístics. -Present d’indicatiu del verb SER. -Present d’indicatiu del verb DIR-SE. -L’article definit. L’apòstrof. -Les lletres de l’alfabet i la seua pronúncia. -Present d’indicatiu del verb TENIR. -Els mesos de l’any i els dies de la setmana. -Comparatius. -Pretèrit perfet simple /perifràstic de NÀIXER. -Lèxic relacionat amb l’estudi i el centre educatiu: aula, biblioteca, gimnàs, nom de les assignatures, etc. -Adjectius qualificatius: gènere i nombre. -Lèxic de les parts del cos. -Lèxic de la roba i els complements. -Adverbis de temps: AVUI, DEMÀ, etc. -Lèxic de les activitats a l’aula i de la relació amb el professorat i amb la classe: ENTRAR, EIXIR, OBRIR, TANCAR, ESCRIURE, PISSARRA, LLIBRE, etc. -Imperatius dels verbs més usats en les instruccions que dóna el professorat a l’hora de dirigir el treball a l’aula. -Pronunciació de les grafies. -La importància de l’accent en la pronunciació: nocions bàsiques. -Present d’indicatiu de les tres conjugacions, en especial dels verbs PORTAR / DUR, FER i PESAR. -Lèxic bàsic de verbs. -Lèxic dels colors. -Lèxic dels estats físics i psicològics de les persones. UNITAT 1 OBJECTIUS -Conéixer, localitzar i situar els continents i els oceans. -Conéixer, localitzar i situar les principals formes de relleu. -Entendre la importància de l’aigua per a la vida i l’activitat econòmica, i esbrinar-ne les conseqüències. -Conéixer, situar i localitzar els mars i els rius més importants.

-Conéixer, localitzar i situar les principals formes de relleu de la Comunitat Valenciana i de la pròpia comarca. -Conéixer els noms de diversos estats del món, els de les seues capitals, i saber localitzar-los en el continent adequat. -Conéixer els gentilicis de diversos estats del món. -Preguntar i dir la procedència. -Preguntar i dir el lloc de naixement. -Preguntar i dir el temps d’estada en un lloc. -Explicar, oralment i per escrit, les diferències entre dues situacions. -Exposar, oralment i per escrit, les característiques dels països i de les ciutats de procedència. -Elaborar un arbre familiar a partir d’una explicació oral. -Preguntar i dir l’hora. -Conéixer els elements gramaticals i lèxics necessaris per a l’aconseguiment dels objectius de tipus comunicatiu enumerats. -Saber interpretar els signes bàsics d’un mapa físic i polític. -Saber elaborar mapes físics i polítics senzills. CONTINGUTS Continguts de Ciències Socials 1.Conceptuals. -La superfície terrestre: continents i oceans. -El relleu terrestre. Les grans unitats del relleu dels continents i la seua distribució. Les aigües continentals. El relleu costaner. -Els països del món i la seua localització. -Elements del relleu de la Comunitat Valenciana i de la pròpia comarca. 2.Procedimentals. -Elaborar mapes físics i polítics senzills. -Explicar oralment els elements de geografia física d’un lloc determinat. 3.Actitudinals. -Valoració del medi natural, especialment del més proper, com a recurs i element fonamental de la qualitat de vida. Continguts de Valencià 1.Lingüístics. -Situacionals: PROP, LLUNY, etc. -Topònims. -Gentilicis: gènere i nombre. -Comparatius. -Present d’indicatiu dels verbs SER i ESTAR. -Numerals cardinals. -Els dígrafs. -L’ortografia i la pronunciació de les lletres R/RR. -Les grafies S, C, SS, Ç, Z com a representants de la S sorda i la S sonora. -L’apòstrof. -El gènere i el nombre dels substantius. -Present d’indicatiu de diversos verbs. -Interrogatius: ON, D’ON, QUAN, QUÈ, COM, PER QUÈ, etc. -Les preposicions A, AMB, PER, PER A. -El verbs HAVER-HI.

-Pretèrit perfet simple de NÀIXER. -Present d’indicatiu del verb VIURE. -El condicional. -Lèxic de les relacions familiars i dels oficis. -L’imperatiu afirmatiu i negatiu. -Present d’indicatiu de PODER. -Possessius i demostratius. -Present d’indicatiu del verb FER. -La composició de paraules. -La polisèmia. -Lèxic dels aspectes relacionats amb la Geografia i les Ciències Socials treballats a la unitat. -Les grafies J/G/TG/TJ com a representants de dels fonemes africats i fricatius palatals sonors. -Futur imperfet. -La derivació. -Els camps semàntics. 2.Comunicatius. -Preguntar i dir la procedència. -Preguntar i i dir el lloc de naixement. -Preguntar i dir el temps d’estada en un lloc. -Explicar, oralment i per escrit, les diferències entre dues situacions. -Exposar oralment i per escrit les característiques dels països i de les ciutats de procedència. -Elaborar un arbre familiar a partir d’una explicació oral. -Preguntar i dir l’hora. 3.Actitudinals. -Actitud positiva envers l’ús del valencià en qualsevol circumstància de la seua comunicació quotidiana i, en especial, a l’aula amb el professorat i amb la resta de companys i companyes. -Actitud de respecte envers els companys i lescompanyes i el professorat, tot respectant el torn de paraula i les opinions aportades. UNITAT 2 OBJECTIUS -Preguntar i dir l’adreça i el lloc de residència. -Explicar, oralment i per escrit, com és el lloc on es viu. -Preguntar i dir com es va a un lloc determinat. -Explicar, oralment i per escrit, com és l’habitatge i l’habitació d’algú. -Explicar, oralment i per escrit, les accions que es fan habitualment en una ciutat i que mostren com s’hi viu. -Explicar, oralment i per escrit, fets del passat. -Comprendre textos breus sobre un tema concret, i extreure’n determinada informació per a explicar-la oralment i per escrit. -Conéixer els elements gramaticals i lèxics necessaris per a l’aconseguiment dels objectius de tipus comunicatiu enumerats, i ser capaç d’aplicar-los a la pràctica lingüística i comunicativa quotidiana. -Assenyalar les funcions i les activitats que es fan al medi urbà. -Enumerar els problemes derivats del creixement de les ciutats. CONTINGUTS Continguts de Ciències Socials 1.Conceptuals.

-La ciutat. Les activitats urbanes. L’espai interior de les ciutats. -Els problemes urbans. 2.Procedimentals. -Traçat d’itineraris i plànols del municipi. -Maneig i interpretació de font bibliogràfiques. -Anàlisi de la problemàtica de les ciutats en l’actualitat. 3.Actitudinals. -Sensibilitat envers els problemes de les ciutats: contaminació, marginació, etc. Continguts de Valencià 1.Lingüístics. -Pretèrit imperfet d’indicatiu i present d’indicatiu del verb VIURE. -Numerals cardinals i ordinals. -Adverbis de temps: ABANS / ARA. -Lèxic de l’entorn urbà. -Lèxic de l’habitatge i dels mobles i eines de la casa. -Situacionals. -Adverbis i locucions temporals. -Present d’indicatiu dels verbs SER i HAVER-HI. -Pretèrit perfet perifràstic. -Noms de ciutats del País Valencià. -Lèxic geogràfic relacionat amb els continguts de Ciències Socials. 2.Comunicatius. -Preguntar i dir l’adreça i el lloc de residència. -Explicar, oralment i per escrit, com és el lloc on es viu. -Preguntar i dir com es va a un lloc determinat. -Explicar, oralment i per escrit, com és l’habitatge i l’habitació d’algú. -Explicar, oralment i per escrit, les accions que es fan habitualment en una ciutat i que mostren com s’hi viu. -Explicar, oralment i per escrit, fets del passat. -Comprendre textos breus sobre un tema concret, i extreure’n determinada informació per a explicar-la oralment i per escrit. 3.Actitudinals. -Actitud positiva envers l’ús de valencià en qualsevol circumstància de la seua comunicació quotidiana i, en especial, a l’aula amb el professorat i amb la resta de companys i companyes. -Actitud de respecte envers els companys i les companys i el professorat, tot respectant el torn de paraula i les opinions aportades. UNITAT 3 OBJECTIUS -Demanar tanda en una botiga. -Preguntar i dir quant val un producte. -Dir què es vol comprar en una botiga. -Expressar gustos i preferències respecte d’un producte determinat. -Preguntar i dir quin temps fa en un lloc determinat. -Preguntar i dir quin temps farà a curt termini. -Comprendre la informació que es puga escoltar o llegir sobre la meteorologia. -Exposar, oralment i per escrit, les raons d’un fet -Preguntar i dir les diferències entre dos elements o situacions.

-Preguntar i dir per a què serveix un element. -Expressar opinions i proposar solucions per a un problema determinat. -Preguntar i dir com funciona un vehicle. -Informar-se i donar informació sobre diferents tipus d’establiments i l’ofici de la persona que se n’ocupa. -Demanar i dir el lloc més adequat per trobar un producte o article determinat. -Demanar els productes més comuns de roba i calçat. -Precisar de quina varietat o quin tipus es vol un producte o article de roba i calçat. -Demanar els articles més comuns d’ús domèstic. -Demanar articles de papereria i llibreria, indicant-ne les característiques específiques. -Demanar i donar informació sobre un itinerari o un lloc d’interés que es vulga visitar. -Preguntar i dir com es troba un físicament i psíquicament. -Explicar un fet o accident que li ha passat a algú, i que haja incidit en la seua salut física o en el seu estat d’ànim. -Conéixer els elements gramaticals i lèxics necessaris per a l’aconseguiment dels objectius de tipus comunicatiu enumerats, i ser capaç d’aplicar-los a la pràctica lingüística i comunicativa quotidiana. -Reconéixer les principals activitats del sector de serveis. -Conéixer els diferents tipus de mitjans de transport. CONTINGUTS Continguts de Ciències Socials 1.Conceptuals. -Els serveis, el comerç, els transports i les comunicacions. Els espais comercials. -Els espais d’oci. -La distribució territorial espanyola i europea. 2.Procedimentals. -Selecció de fonts per a l’obtenció i registre de dades. -Elaboració de resums i esquemes a partir de diferents fonts. -Lectura i intepretació de mapes temàtics. -Elaboració de mapes polítics. 3.Actitudinals. -Valoració crítica dels espais comercials i d’oci com a elements importants de la vida actual. Continguts de Valencià 1.Lingüístics. -Lèxic de les fruites i verdures. -Lèxic de la meteorologia i l’oratge. -Futur imperfet d’indicatiu. -Perífrasis i estructures de probabilitat. -Lèxic dels productes del forn i la pastisseria. -Lèxic dels arbres fruiters. -Lèxic d’animals i productes de la ramaderia. -Lèxic de la carnisseria. -Elaborar una recepta de cuina. -Lèxic dels arbres. -Lèxic del port i la pesca. -Lèxic de la indústria. L’automòbil i la moto. -Verbs d’acció. -Estructura de la causalitat i de la finalitat. -Perifràsis i estructures d’obligació. L’imperatiu com a temps de la instrucció.

-Numerals. -Lèxic dels tipus d’establiments i dels productes que s’hi poden comprar. -Lèxic dels oficis. -Lèxic dels mitjans de transport. -Estructures interrogatives. -Lèxic dels senyals de trànsit i la seguretat vial. -Lèxic de la cuina i la preparació del menjar. -Lèxic de les begudes. -Lèxic de les parts del cos. -Adjectius que indiquen l’estat físic o psíquic d’una persona. -Present de subjuntiu. -Futur imperfet. -Participi. -Pretèrit indefinit. 2.Comunicatius. -Demanar tanda en una botiga. -Preguntar i dir quant val un producte. -Dir què es vol comprar en una botiga. -Expressar gustos i preferències respecte d’un producte determinat. -Preguntar i dir quin temps fa en un lloc determinat. -Preguntar i dir quin temps farà a curt termini. -Comprendre la informació que es puga escoltar o llegir sobre la meteorologia. -Exposar, oralment i per escrit, les raons d’un fet -Preguntar i dir les diferències entre dos elements o situacions. -Preguntar i dir per a què serveix un element. -Expressar opinions i proposar solucions per a un problema determinat. -Preguntar i dir com funciona un vehicle. -Informar-se i donar informació sobre diferents tipus d’establiments i l’ofici de la persona que se n’ocupa. -Demanar i dir el lloc més adequat per trobar un producte o article determinat. -Demanar els productes més comuns de roba i calçat. -Precisar de quina varietat o quin tipus es vol un producte o article de roba i calçat. -Demanar els articles més comuns d’ús domèstic. -Demanar articles de papereria i llibreria, indicant-ne les característiques específiques. -Preguntar i dir com es troba un físicament i psíquicament. -Explicar un fet o accident que li ha passat a algú, i que haja incidit en la seua salut física o en el seu estat d’ànim. 3.Actitudinals. -Actitud positiva envers l’ús de valencià en qualsevol circumstància de la seua comunicació quotidiana i, en especial, a l’aula amb el professorat i amb la resta de companys i companyes. -Actitud de respecte envers els companys i les companys i el professorat, tot respectant el torn de paraula i les opinions aportades.

ANNEX II L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS (Eugènia Mascaró i Jaume Galiana. IES Callosa i IES Pere Mª Orts) OBJECTIUS CONCEPTUALS ●ACTIVITATS AMB EUROS. 1.Identificació dels euros. ●UNIÓ EUROPEA. 1.Conéixer el mapa polític d’Europa. 2.Conéixer els països de la Unió Europea. 3.Conéixer la capital d’aquests països. 4.Conéixer les llengües d’Europa. 5.Conéixer i valorar la realitat plurilingüe de la majoria dels estats. 6.Conéixer les banderes d’alguns països. 7.Conéixer l’euro. ●EL MÓN. 1.Conéixer els cinc continents. 2.Distingir continents, països i capitals. 3.Localitzar els seus països en el mapa del món. 4.Localitzar els països veïns i orientar-se en el mapa fent ús dels punts cardinals. 5.Situar els països en els seus continents. 6.Conéixer algunes banderes. ●L’ESTAT ESPANYOL 1.Familiarització amb l’estat espanyol. 2.Diferents comunitats i territoris de l’estat espanyol. 3.LLengües de l’estat espanyol. ●EL PAÍS VALENCIÀ. 1.Mapa polític del País Valencià 2.Les comarques. 3.Les capitals de comarca. EXPONENTS LINGÜÍSTICS 1- Tots els numerals cardinals.

7- Els gentilicis. Mecanismes de creació.

2- Present d’indicatiu del verb Tenir..

8- Els noms de les llengües.

3- Repassem l’alfabet i lletregem.

9- Present d’indicatiu del verb parlar.

4- Ens familiaritzem amb l’ortografia mitjançamt els noms d’alguns països.

10- Els colors. 11- Els numerals cardinals.

5- Present d’indicatiu del verb ser.

12- L’article.

6- Present d’indicatiu del verb venir.

13- L’alfabet.

14- El nom de les llengües.

17- Els gentilicis.

15- Les llengües de la Península.

18- El gènere i nombre.

16- Els noms de les comunitats autònomes.

19- Poblacions i comarques del País Valencià.

LA CIUTAT COM A ESPAI GEOGRÀFIC. (Mercé Cardona i Lorena Cantó. IES La Nucia) OBJECTIUS CONCEPTUALS ●ELS PAÏSOS, LES NACIONALITATS I LES CIUTATS 1.Saber dir quin és el país al qual pertanys i on vius actualment. 2.Relacionar les nacionalitats amb els països. 3.Formes de salutacions. 4.Preguntar el nom, la procèdencia i la nacionalitat. ●UN LLOC ANOMENAT CIUTAT 1.Distingir entre un poble i una ciutat. 2.Saber dir de quin poble eres i la nacionalitat. 3.Saber dir i dintingir què és un poble i què és una nacionalitat. 4.Saber dir el lloc on vius, d’on eres i explicar-ho als teus companys. 5.Donar a conéixer els pobles, ciutats i països que coneixes. ●TIPUS D’HABITATGE 1.Saber distingir els tipus d’habitatge que hi ha al món. 2.Saber situar els tipus d’habitatges en el país corresponent. 3.Saber preguntar i dir quin és el tipus d’habitatge on vius i de quin país és. ●LES ZONES D’UNA CIUTAT 1.Diferenciar les zones d’una ciutat. 2.Adquirir vocabulari de les respectives zones. 3.Els colors. ●ESTRUCTURA URBANA 1.Aprendre el mobiliari del carrer i alguns senyals. 2.Distingir i diferenciar les característiques que hi ha al carrer en un poble i en una ciutat. 3.Fer comparacions. 4.Descriure. ●LES CIUTATS TENEN PROBLEMES 1.Conéixer els problemes existents a les nostres ciutats. ●EL PLÀNOL DE LA CIUTAT 1.Saber interpretar un plànol. 2.Saber localitzar els eficis i carrers que hi ha en un plànol. 3.Situacionals.

4.Saber orientar-se en un mapa i explicar com es pot anar a un determinat lloc. ●ELS MODELS DE CIUTAT 1.Reconéixer els diferents models de ciutat i les seues característiques. ●UN MÓN DE SERVEIS 1.Saber reconéixer els serveis que hi ha a un poble o ciutat. 2.Relacionar els serveis amb la professió corresponent. 3.Saber en què consisteix cada servei. EXPONENTS LINGÜÍSTICS

1.Jo sóc de ___________.

22.Adjectius: estret, costerut, antic, tranquil, silenciós, espaiós...

2.Jo visc a ___________.

23.Comparacions: més i menys.

3.Sóc (nacionalitat).

24.Quant /a/s/es _______________ ?

4.Com et diuen?

25.Quin/a __________ ?

5.D’on eres?

26.Conceptes: contaminació acústica, aigües residuals, contaminació industrial, fem i abocadors, superpoblació, contaminació lumínica, trànsit, pobresa i marginació.

6.Quina és la teua nacionalitat? 7On vivies? 8.Salutacions: bon dia, bona vesprada, hola.

27.Conceptes: aeròdrom, alberg, aparcament, asistencia sanitària, auditori, autobús, bicicleta tot terreny, castell, cinema, claustre, correus, esports, estació de tren, hotel, gasolinera, informació, mercat municipal, parc, parc aquàtic, pesca, autocar turístic, piscina, policia, taxi, teatre, vista panoràmica, restes arqueològiques.

9.Conceptes: ciutat, país, poble, nacionalitat. 10.Jo sóc de ____________ 11.(nom) és (ciutat/poble) 12.Visc a ______________ 13.Sóc ______________

28.Situacionals: esquerra, dreta, amunt, avall, al principi de, enmig de , al costat de, damunt de, al final de, darrere de, davant de, davall de, fora del, dins del, primer, segon, tercer, últim.

14Quines ciutats has escrit? 15.Quins pobles has pensat? 16.De quin país o països són?Tipus d’habitatges: haima, casa de camp, casa de poble, cabana, xalet, edifici de pisos, tipi, iglú, gratacels. 17.Quin és el teu país? 18.Quin tipus d’habitatge hi ha? 19.El vocabulari de les zones de la ciutat: barri modern, l’eixample, el centre històric, la perifèriazona residencial, la zona esportiva, el polígon industrial, les zones verdes i la perifèria. 20.Vocabulari que pertany a les diferents zones: museus, fàbrica, estàtues, pistes d’atletisme, urbanitzacions, catedral, electricistes, ajuntament, edificis, trinquet, camp de futbol... 21.Mobiliari de la ciutat: pas de vianants, farola, senyal, arbres, edifici, semàfor, camió, cotxe, vorera, paperera.

29.Verbs: girar, anar. 30.Adjectius: ample, recte, alt, residencial, baix, nou, luxós, pobre, caòtic, irregular, tradicional, antic, irregular. 31.Models de ciutats: ciutat nord-americana, africana, asiàtica, europea. 32.Aquest model pertany a... 33.Els serveis: ajuntament, policia, biblioteca, correus, institut, escola, centre de salut, hospital, poliesportiu, escola d’adults, escola de música, parc, autoescola, bar, supermercat, botiga de roba, banc o caixa, cinema, farmàcia, perruqueria, gasolinera, gimnàs, llibreria, quiosc. 34.Vocabulari dels serveis: quiròfan, clarió, postal, guitarra, conserge, xeringa, prestageria, llibre, platerets, músic, tennis, professor, camí,

agulla...

quiosquer, llibreter, perruquer, botiguer, professor d’autoescola, caixer...

35.Professions:farmacèutica, banquer,

EL PLANETA TERRA (Mª Creu Trujillo, Dolors Melgarejo i Glòria Vidal. L’Almadrava i IES Beatriu Fajardo) OBJECTIUS CONCEPTUALS ●LES GALÀXIES. LA VIA LÀCTIA, LA NOSTRA GALÀXIA. 1.Localitzar el nostre planeta en l’ univers. ●ESTRELLES: EL SOL, L’ESTRELLA MÉS PRÒXIMA A NOSALTRES. 1.Conéixer el moviment de rotació de la Terra i els seus efectes: successió dels dies i les nits, divisió de la Terra en 24 hores, els fusos horaris. ●SISTEMAS PLANETARIS: EL SISTEMA SOLAR, EL NOSTRE SISTEMA PLANETARI 1.Conéixer i identificar el elements que formen el sistema solar. ●PLANETES: LA TERRA, EL NOSTRE PLANETA. EL MOVIMENT DE ROTACIÓ DE LA TERRA. EL MOVIMENT DE TRANSLACIÓ DE LA TERRRA. •

Conéixer el moviment de traslació de la Terra i les característiques de la seua òrbita.

●SATÈL.LITS: LA LLUNA, EL NOSTRE SATÈL·LIT. 1.Reconéixer la Lluna com el nostre satèl.lit i identificar les seues fases. EXPONENTS LINGÜÍSTICS 1.Present d’indicatiu dels verbs: ser, estar, tenir i viure.

8.1.Elements de l’univers: planeta, estrella,cometa...

2.L’article determinat i indeterminat.

8.2.Els noms dels planetes del sistema solar.

3.Els possessius àtons i tònics.

8.3.Els dies de la setmana.

4.Els numerals. Ordinals i cardinals.

8.4.Els mesos de l’any

5.Els situacional: prop, lluny, a la dreta , a l’esquerra

8.5.Les estacions.

6.Interrogatius: quan, quin/quina, quins/quines, quants/quantes, què...

8.6.Els colors. 8.7.Nit, dia, matí, vesprada...

7.Els pronoms personals forts.

8.8.Els horòscops.

8.LÈXIC:

8.9.Girar, durar, dir.

EL RELLEU TERRESTRE (Rut Bono i Miquel Blanes. IES Altaia. Altea) OBJECTIUS CONCEPTUALS ●ELS CONTINENTS I ELS OCEANS 1.Conéixer què són els continents i la seua formació. 2.Conéixer els noms dels continents i la seua situació 3.Conéixer què són i on estan els els mars i oceans

4.Conéixer els moviments marins 5.Conéixer les parts del continent americà 6.Conéixer la situació i relleu del continent europeu 7.Conéixer la situació i forma del continent asiàtic 8.Conéixer la situació i distribució d’Oceania 9.Conéixer la situació i forma de l’Antàrtida 10.Comparar els continents 11.Els països i les nacionalitats 12.Repassar el vocabulari i coneixements adquirits en la unitat ●LA COSTA 1.Conéixer el vocabulari que es proposa i situar-lo al dibuix. 2.Conéixer nous accidents costaners i situar-los en un dibuix. 3.Conéixer els principals accidents geogràfics d’Altea i situar-los al dibuix. 4.Conéixer nous elements del relleu de la costa, identificar estos accidents a Espanya i situar-los en un mapa. 5.Conéixer els dos arxipèlags espanyols i situar-los en un mapa. ●EL RELLEU 1.Conéixer el vocabulari que es proposa i situar-lo en el dibuix. 2.Distingir entre serra, massís i serralada. 3.Conéixer dos conceptes nous: plana i altiplà i situar-los en un dibuix. 4.Conéixer i situar els elements més destacats del relleu de la localitat. 5.Conéixer les principals elevacions de la Comunitat Valenciana. 6.Conéixer que Espanya és un país amb una altura mitjana important, els principals elements del relleu i situar-los. ●ELS RIUS 1.Conéixer què és un riu i alguns elements seus. 2.Conéixer les diferents parts del curs d’un riu, les característiques de cada part i situar-les sobre un dibuix. 3.Conéixer el riu més destacat de la seua comarca i algun dels seus trets característics. 4.Conéixer els rius valencians més importants, els trets que els distingixen i veure la seua situació al mapa EXPONENTS LINGÜÍSTICS 1.Noms de països i mars.

8.Paraules compostes: trencaones.

2.Noms de països, mars, oceans i accidents geogràfics.

9.Polisemia: cap.

3.Noms de països i oceans. 4.Noms d’oceans i accidents geogràfics. 5.Adjectius, comparatius. 6.Nacionalitats, noms de països.

10.Diminutius: port-portet 11.Illa-illeta. 12.Ortografia: sons de la «x» 13.Verb: envoltar. 14.Adverbis: ací-allí, més-menys.

7.Ortografia: tg – tj.

15.Gran-xicotet.

37Adverbis: prop-lluny.

16.Ortografia: ny, ss.

38Adjectius: alt-baix.

17.Comparacions: més … que, menys … que.

39.Ús de l’article: apostrofació.

18Verbs ser i estar (present).

40.Gènere de les paraules.

19.Lletres de l’alfabet: lletrejar i ordenar paraules alfabèticament.

41.Numeració: ordinals.

20.Pràctiques amb la b-v

42.Mig-mitja. 43.Ortografia: ig-g-j-tg-tj.

21.Ortografia: ny, ss.

44.Camp semàntic.

22.Polisèmia: serra.

45.Ortografia: gua-qua.

23.Ortografia: ss. 24.Paraules compostes: altiplà.

46.Situacionals: davant-darrere.

25.Adverbis: dalt-baix, prop-lluny.

47.Ortografia: ig.

26.Present dels verbs: pràctica.

48.Adjectius: alt-mitjà-baix.

27.Antonímia: llarg, estret, prop, gran.

49.Adverbis: de pressa- a poc a poc- méslentament.

28.Ortografia: ss, ny.

dalt-baix,

damunt-davall,

50.Ortografia: gua-gües.

29.Ús del guionet en els números.

51.Possessius: meu/a-teu/a....

30.Adverbis: dalt-baix prop-lluny.

52.Adverbis: més-menys.

31.Adjectius: alt-baix.

53.Adjectius: llarg-curt.

32.Present dels verbs: ús.

54.Estacions de l’any.

33.Pràctica de nombres cardinals.

55.Adjectius: llarg-curt.

34.Ortografia: ss, ny, ç. 35.Comparatius: més ... que, menys ... que.

55.Adverbis: molt-poc, més-menys, dins-fora, pròxim-llunyà.

36.Ús del guionet en el números.

EL TEMPS I EL CLIMA. (Rosa Montiel i Mª Àngels Diéguez. IES Bellaguarda. Altea) ●LES ESTACIONS I ELS MESOS. 1.Conéixer el nom de les estacions de l'any i les seues característiques. 2.Conéixer el nom dels mesos de l'any. ●ELS FENÒMENS ATMOSFÈRICS. 1.Lèxic sobre la roba. 2.Verbs: posar-se, vestir-se, relacionar, usar, agafar, banyar-se, necessitar, encerclar, tindre por, caure, canviar. 3.Colors: blanc, negre, roig, blau, verd, groc, gris, marró, morat, taronja, rosa, beix. 4.Adverbis: ràpid, lent. ●EL VESTIT I EL CLIMA. 1.Conéixer el lèxic de la roba.

2.Relacionar el lèxic de la roba amb l’oratge. 3.Expressar oralment i per escrit el tipus de roba que porten ●L’ORATGE. 1.Saber interpretar un mapa del temps mirant els símbols. 2.Conéixer el nom dels fenòmens atmosfèrics principals per fer previsions climàtiques. 3.Comprendre un text breu sobre el temps que farà. 4.Saber diferenciar entre present, passat i futur referit a l’oratge. ●L’ATMOSFERA I ELS ELEMENTS QUE INFLUEIXEN EN EL CLIMA. 1.Conéixer les capes de l’atmosfera. 2.Conéixer els factors que influïxen en els diferents climes del món. 3.Saber situar determinats països del món en un mapa. 4.Relacionar el clima amb la geografia. ●ELS CLIMES I EL SEU REPARTIMENT GEOGRÀFIC. 1.Conéixer els climes de la Terra. 2.Saber fer i interpretar un climograma. 3.Conéixer el nom de diferents animals. 4.Conéixer el nom de plantes i arbres diferents. 5.Saber buscar en un atlas. ●CLIMES TEMPERATS I POLAR 1.Conéixer els climes temperats: característiques climàtiques. 2.Conéixer el clima polar: característiques climàtiques, tipus de població. 3.Conéixer el nom de diferents animals. 4.Conéixer el nom de plantes i arbres diferents. EXPONENTS LINGÜÍSTICS 1.Conéixer el lèxic relacionat amb les estacions.

9.Verb fer, per indicar el temps que fa. Verb haver-hi. Accions: col·locar, ordenar, buscar, enumerar, dibuixar, escriure.

2.Saber llegir i escriure el lèxic estudiat.

10.Interrogatius: quin, on.

3.Verbs: agradar, agrupar, ajuntar, enganxar, completar, faltar.

11.Alguns adverbis: ací, ara, hui. Més i menys.

4.Vocals i consonants. Els primers ordinals.

12.Indefinits: cada

5.Lèxic sobre la roba. 5.Verbs: posar-se, vestir-se, relacionar, usar, agafar, banyar-se, necessitar, encerclar, tindre por, caure, canviar.

13.Lèxic sobre la els fenòmens meteorològics. 14.Verbs: en present, passat i futur per parlar de l’oratge i fer previsions.

6.Colors: blanc, negre, roig, blau, verd, groc, gris, marró, morat, taronja, rosa, beix.

15.Adverbis: ahir, hui, demà, més, menys, gens; habitualment; anterior, següent.

7.Adverbis: ràpid, lent.

16.Sinònims.

8.Lèxic sobre els fenòmens atmosfèrics.

17.Lèxic sobre l’atmosfera, elements que determinen el clima (insolació, temperatura,

pressió atmosfèrica, precipitacions, humitat, vent). 18.Numerals. 19.Adjectius: humit, banyat, eixut, fred, calor; alt, pla. 20.Preposicions: sobre, sota, davall, damunt. 21.Verbs: correspondre, incloure, produir, respirar, evitar, cremar, refrescar. 22.Lèxic sobre el clima, vegetació, fauna. 23.Adjectius: fort, gran, lleig, bonic, cabalós, regular, permanent. 24.Verbs: fer por, pesar, menjar, passar, rebre, interpretar, passar, obtenir, menjar, tastar, extraure, fabricar. 25.Lèxic sobre el clima, vegetació, fauna. 26.Adjectius: suau, fresc, fred, baixa, alta, caduca 27.Verbs: menjar, paréixer, esvarar.

ESPAIS GEOGRÀFICS I ACTIVITATS ECONÒMIQUES (Carolina Pérez i Beatriu Garcia. IES l’Alfàs) OBJECTIUS CONCEPTUALS ●HÀBITAT RURAL/HÀBITAT URBÀ. 1.Reconèixer l’hàbitat rural i l’hàbitat urbà. 2.Localitzar en làmines el vocabulari bàsic dels dos hàbitats. ●LA CIUTAT 1.Diferenciar les funcions de la ciutat. 2.Reconèixer els espais d’una casa, d’una ciutat. ●LA GRANJA 1.Conèixer les famílies d’animals de granja. 2.Conèixer les cases dels animals. 3.Reconèixer lèxic de les verdures, animals. ●L'AGRICULTURA MEDITERRÀNIA 1.Diferenciar els cultius tradicionals mediterranis de regadiu i de secà. 2.Reconèixer els arbres, fruites i plantes autòctones del clima mediterrani: secà i regadiu. 3.Diferenciar els sistemes de regadiu actuals i tradicionals. 4.Diferenciar paisatges. EXPONENTS LINGÜÍSTICS 1.Present d’Indicatiu del verb SER/ ESTAR. 2.Els situacionals: prop, lluny, a la dreta, a l’esquerra, amunt, avall... 3.Famílies lèxiques. 4.Formació dels plurals; -s/ - es /- ns. 5.Construcció d’oracions. 6.Diàlegs. 7.Utilització de la forma impersonal HI HA. 8.Formació de paraules derivades amb –er/- era. 9.Treballar lèxic específic: 9.1.Animals de granja. 9.2.Oficis de l’hàbitat rural. 9.3.Plantes, arbres fruites autòctones. 9.4.Famílies d’animals. Gall, gallina... 9.5.Espais de ciutat: ajuntament, teatre... 9.6.Espais d’una casa: cuina saló...

9.7.Objectes d’una casa: taula, forqueta... 9.8.Lèxic de regadiu: Sénia, sèquia, aljub...

EGIPTE (Assumpció Rogles i Mª F. Llinares. IES La Malladeta i IES Bellaguarda.) OBJECTIUS CONCEPTUALS 1.Localitzar Egipte geogràficament. 2.Reconèixer la importància del riu Nil per a la civilització egípcia. 3.Distingir les diferents etapes de l’antic Egipte.. 4.Analitzar la distribució social i les activitats econòmiques i polítiques de la societat egípcia. 5.Conèixer la forma de vida dels habitants d’Egipte.(5.1-la família) 6.Conèixer les creences religioses dels egipcis. 7.Conèixer el patrimoni artístic de la cultura egípcia. 8.Conèixer l’escriptura jeroglífica. EXPONENTS LINGÜÍSTICS 1.Situacionals: nord, sud, est ,oest, dreta, esquerra... 2.Els colors: roig, groc, blau, taronja, marró, rosa, gris, verd... 3.Gentilicis. 4.Lèxic: els transports. 5.Lèxic: la roba. 6.Lectura i comprensió d’un text. 7.Noms comuns: dies de la setmana, mesos, estacions. 8.Adverbis de temps. 9.Lectura d’un eix cronològic. 10.Numerals. 11.Representació de les quantitats en xifres i lletres. 12.Repàs de l’escriptura de quantitatius amb guionet. 13.Vocabulari: faraó, escriba, noble, sacerdot, camperols, esclaus, artesans, comerciants, soldats... 14.Els oficis, les eines de treball. 15.Derivació. 16.Gènere i nombre. 17.Lèxic relacionat amb la família. 18.Present d’indicatiu del verb ser. 19.Lèxic: el que fa referència a les parts exteriors d’una casa, les dependències interiors, els mobles, els electrodomèstics... 20.L’article i l’apostrofació. 21.Adjectius qualificatius.

22.Possessius. 23.Polisèmia. 24.Les endevinalles 25.Lèxic: repàs del vocabulari dels aliments 26.Demostratius 27.Lèxic: repàs del vocabulari de la roba i el cos humà. 28.Adjectius qualificatius: llarg, llis, curt, arrissat, pelut... 29.Vocabulari: Els déus egipcis (Ra, Amon, Aton, Isis....) , la momificació. 30.Comprensió lectora. 31.Vocabulari: mastaba, piràmide, hipogeu, temple. 32.L’alfabet. 33.La síl·laba. 34.Les llegendes.

EL GÒTIC I EL ROMÀNIC (Mª del Mar Picó i Raquel Miralles. IES B. De Sarrià i IES La Malladeta) OBJECTIUS CONCEPTUALS 1.Conéixer el vocabulari bàsic de l’art romànic i gòtic (arquitectura, escultura, pintura) 2.Identificar l’art romànic i gòtic (arquitectura, escultura, pintura) EXPONENTS LINGÜÍSTICS 1.Article determinat i indeterminat. 2.Nombre i gènere. 3.Vocalisme. 4.La síl·laba. 5.Present, passat imperfet i futur del mode indicatiu de la 1a conjugació. 6.Oracions simples. 7.Diminutius. 8.Sinònims i antònims. 9.Quantitatius. 10.Vocabulari d’art.

c) PROGRAMA DE COMPENSACIÓ LINGÜÍSTICA

0. INTRODUCCIÓ Aquesta programació va adreçada a aquells alumnes que no assisteixen per diversos motius al programa PASE, però que tenen un nivell de competència lingüística baix i necessiten ajudes específiques per seguir la programació ordinària. Aquest curs disposem de 5 hores per atendre aquest alumnat: 3 en un grup flexible de 1 ESO i dues hores en els altres nivells, especialment en 4ESO (aquests alumnes assistiran al grup ordinari de valencià i rebran l’atenció de compensatòria en horari d’AE). La composició d’aquests grups pot variar al llarg del curs en funció del progrés d’alguns alumnes, que s’integrarien en el grup ordinari, i de la possible incorporació d’altres des del PASE. Aquesta programació pretén establir només unes línies bàsiques de treball, a partir de les quals el professorat elaborarà el programa de treball de cada alumne/a, d’acord amb les necessitats, del grup, derivades de la diversitat de competència lingüística de l’alumnat i de la seua actitud front a l’aprenentatge. La programació base, que tot seguit desenvoluparem, contempla les següents directrius: . Treball simultani del llenguatge oral i de l’escrit, però, en tot cas, considerem prioritari el primer. . Treball sistemàtic del vocabulari. . Prioritzarem la comprensió lectora sobre l’expressió escrita. . Aprofundiment en la comprensió lectora de textos complets de diversos tipus, sobretot de l’àmbit literari i acadèmic. . Treball sistemàtic de l’ortografia bàsica. . Treball d’expressió escrita de textos senzills

La programació bàsica és la següent: 1. OBJECTIUS -Saludar i presentar-se. -Preguntar i dir el lloc de procedència. -Preguntar i dir qui és algú. -Preguntar i dir les relacions entre membres d’una família. -Saludar i presentar algú. -Preguntar i dir com és una persona. -Preguntar i dir com va vestida una persona.

-Preguntar i dir informació sobre algun aspecte concret (salut, viatges, etc.). -Demanar algun objecte escolar. -Preguntar i dir què es fa. -Preguntar i dir quan ocorre alguna cosa. -Demanar i donar informació sobre l’horari escolar i les diferents assignatures. -Preguntar i dir què està fent algú. -Acomiadar-se. -Demanar i dir el nom de les fruites. -Demanar i dir el nom dels instruments musicals. -Preguntar i dir com és la casa on es viu. -Preguntar i dir com es va a un lloc. -Preguntar i dir on es va i per quin motiu. -Preguntar i dir les mesures i les preferències. -Demanar i dir noms de ferramentes i de paraules del camp semàntic de la carnisseria i la fusteria. -Preguntar i dir la causa i la finalitat. -Preguntar i dir a què es dedica algú. -Produir textos orals i escrits, que acomplisquen les caracterísques textuals, explicant fets referits en obres naratives llegides. -Usar el valencià en tots els àmbits possibles, d’acord amb el nivell establert per aquesta programació. -Adquirir el gust per la lectura d’obres literàries en valencià. (Tots els objectius anteriors de caire comunicatiu s’entendran referits a la producció oral i a l’escrita)

2. CONTINGUTS UNITAT 1 Continguts lingüístics

Continguts comunicatius

-Els verbs SER i DIR-SE.

-Saludar i presentar-se.

-L’alfabet.

-Preguntar i dir el lloc de procedència.

-Les vocals

-Preguntar i dir qui és algú.

-Les majúscules.

-Preguntar i dir les relacions entre membres

-Els noms propis.

d’una família.

-Els animals. -Les relacions familiars. -Els gentilicis

UNITAT 2 Continguts lingüístics

Continguts comunicatius

-El verb TENIR o TINDRE.

-Saludar i presentar algú.

-La síl·laba.

-Preguntar i dir com és una persona.

-Els nombres.

-Preguntar i dir com va vestida una persona.

-La concordança. -Els articles determinats. -Les parts del cos. -Les qualitats. -La roba. -Els antònims. UNITAT 3 Continguts lingüístics

Continguts comunicatius

-El verb VENIR o VINDRE.

-Preguntar i dir la procedència d’algú.

-Els articles determinats.

-Preguntar i dir informació sobre algun

-Els articles indeterminats.

aspecte concret (salut, viatges, etc.).

-La concordança.

-Demanar algun objecte escolar.

-L’apòstrof. -Els topònims. -Els viatges i els mitjans de transport. -El material escolar. -Les qualitats. -El superlatiu. UNITAT 4 Continguts lingüístics

Continguts comunicatius

-Els verbs ESTUDIAR i TREBALLAR.

-Preguntar i dir què es fa.

Altres verbs de la primera conjugació.

-Preguntar i dir quan ocorre alguna cosa.

-Els adverbis de temps.

-Saludar.

-Els nombres.

-Demanar i donar informació sobre l’horari

-El guionet.

escolar i les diferents assignatures.

-El temps. -Les assignatures. -Els animals. -Augmentatius i diminutius.

UNITAT 5 Continguts lingüístics

Continguts comunicatius

-Els verbs FER, AGRADAR, JUGAR i

-Saludar.

TOCAR.

-Preguntar i dir què està fent algú.

-Els demostratius.

-Acomiadar-se.

-La concordança.

-Demanar i dir el nom de les fruites.

-Ús de c/q i de g/gu.

-Demanar i dir el nom dels instruments

-Els entreteniments.

musicals.

-Les fruites. -Els instruments musicals. -La polisèmia. UNITAT 6 Continguts lingüístics

Continguts comunicatius

-Els verbs VIURE i COMENÇAR.

-Saludar: acollida i cortesia.

-Els possessius.

-Preguntar i dir com és la casa on es viu.

-Situacionals. -Ús de c/ç. -Els elements i les parts de la casa. -Tipus de cases. -Les formes. -Les frases fetes. UNITAT 7 Continguts lingüístics -Els verbs ANAR, GIRAR i PASSAR.

Continguts comunicatius -Preguntar i dir com es va a un lloc.

-Les ordres. -Els ordinals. -Situacionals. -Ús de s/ss. -Els senyals. -Lèxic del carrer.

UNITAT 8 Continguts lingüístics

Continguts comunicatius

-Els verbs DUR i PARÉIXER. Altres verbs de

-Preguntar i dir on es va i per quin motiu.

la 2a conjugació.

-Preguntar i dir les mesures i les preferències.

-Els múltiples.

-Demanar i dirnoms de productes del camp

-Les preposicions.

semàntic de la carnisseria.

-Ús de z/s. -Les botigues. -Els productes. -Els colors. -Lèxic de la carnisseria. UNITAT 9 Continguts lingüístics

Continguts comunicatius

-Els verbs VOLER, SERVIR i TREBALLAR.

-Preguntar i dir la causa i la finalitat.

-La 3a conjugació.

-Preguntar i dir a què es dedica algú.

-Les conjuncions.

-Preguntar i dir noms de ferramentes i de

-Ús de j/g i tg/tj.

paraules del camp lèxic de la fusteria.

-Les ferramentes. -Els oficis. -Lèxic de la fusteria.

3.RECURSOS MATERIALS I METODOLOGIA Per a les classes de compensatòria utilitzarem materials diversos. Entre aquestos materials, proposem els següents:

COMENCEM.

Materials

per

usuaris

bàsics

pot

trobar

http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_propostes3.htm. ●NEXE 1, 2, 3. Català bàsic per a estrangers. Ed. Casals. ●NEXE 1 (el nom), 2 (l’adjectiu), 3 (El verb). Català inicial per a estrangers. Ed.Casals. ●NEXE 1 (l’escola-l’institut), 2 (la roba), 3 (els colors,els números i les figures geomètriques), 4 ( el cos), 5 (els aliments), 6 (la mesura del temps, el temps meteorològic). Català inicial per a estrangers. Ed. Casals. ●NEXE A (conceptes bàsics), B (sanefes), C (sons i gafies I), D (sons i grafies II), E (lectura). Català inicial per a estrangers. Ed. Casals. ●VINCLES

Llengua

per

alumnat

d’incorporació

tardana.

pot

trobar

http://www.xtec.es/sedec/vincles/vincles.htm. ●HOLA! EUMO editorial. ●PROJECTE D’ACORD, que consta de tres quadernets: JO I LA FAMÍLIA, APRENEM JUNTS i SOM AMICS. Ed. 96. ●PARLEM, LLEGIM I ESCRIVIM AMB LA NADIA I EN LI. Es tracta d’un conjunt de 4 llibres, en lletra d’impremta i lletra lligada: 1.Anem a l’escola, anem a l’institut / 2.El nostre cos / 3.La casa i la família / 4.El

carrer.

Els

mitjans

transport.

poden

trobar

http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_propostes3.htm. ●EL PROJECTE MÓN. MATERIAL PER A L’ALUMNAT NOUVINGUT A1, A2, B1, ed. Santillana. BENVINGUTS BÀSIC, BENVINGUTS 1 i BENVINGUTS 2 d’edicions Bromera. En l’apartat de les lectures, l’alumnat llegirà obres completes que haurà d’escollir de la llista que elaborarà el professorat. Aquesta llista inclourà obres del tipus “Lectura fàcil” i altres obres que es consideren adequades per als coneixements de l’alumnat. Finalment, ensenyarem a l’alumnat diversos jocs de llengua a través de l’ordinador per tal que exercite a casa els diferents continguts lingüístics (Juga llengua, Generador numèric, Vine de la Generalitat Valenciana o Una mà de contes, Quadern digital de la Xarxa Telemàtica de la Generalitat de Catalunya). Així mateix, li donarem a conéixer eines informàtiques com correctors, diccionaris en xarxa... Utilitzarem també la pàgina de l’aula PASE ( http://sites.google.com/site/auladepas/ ) 4. CONTINGUTS MÍNIMS

Aquesta programació, pel tipus d’alumnat al qual va adreçada, ja és en ella mateixa una programació bàsica i de mínims. Amb tot, l’aplicació dels continguts mínims que hi ha a continuació tindrà present dos punts: a) L’esmentada aplicació tindrà en compte la diversitat de l’alumnat exposada a la introducció.. b) Pel que fa a l’alumnat de 4t, caldrà tenir present els objectius de l’etapa, que són els que, en totes les matèries, però especialment en les instrumentals, acaben condicionant la concessió del títol de Graduat en ESO. Per tant, aquest alumnat haurà de realitzar a mínims les tasques que es proposen en el grup de referència. Per tal de ser avaluat positivament, l’alumnat haurà de ser capaç de: -Donar informació, oralment i per escrit, sobre ell mateix, les seues circumstàncies personals (edat, data de naixement, família,etc.) i sobre terceres persones. -Entendre missatges orals i escrits que donen informació sobre ell mateix, les seues circumstàncies personals (edat, data de naixement, família, etc.) i sobre terceres persones. -Emetre i comprendre informació oral i escrita sobre l’entorn escolar i acadèmic, i tot allò que s’hi puga relacionar: accions, eines, horaris, espais del centre educatiu, etc. -Descriure oralment i per escrit estats físics i psíquics propis o de terceres persones, i la seua indumentària. -Comprendre informació oral i escrita sobre estats físics i psíquics propis o de terceres persones, i la seua indumentària. -Llegir i entendre els textos narratius proposats per al curs, i donar-ne informació en textos breus orals i escrits. -Usar el valencià en tots els àmbits possibles, començant per l’aula. -Demanar i donar informació oral i escrita sobre el lloc de residència i l’habitatge propis i de terceres persones. -Entendre missatges orals i escrits que donen informació sobre el lloc de residència i l’habitatge propis i de terceres persones. -Explicar oralment i per escrit un fet, i les seues causes i finalitats. -Entendre missatges orals i escrits que expliquen un fet, i les seues causes i finalitats. -Preguntar i dir, oralment i per escrit, com es va a un lloc.

-Entendre missatges orals i escrits que expliquen com es va a un lloc. -Explicar oralment i per escrit a què es dedica algú, i entendre explicacions orals i escrites en aquest sentit. -Conèixer i usar el lèxic bàsic relacionat amb els continguts d’aquesta programació. -Mantenir una actitud respectuosa envers el professorat i la resta de companys i companyes, afavorint una dinàmica adequada del procés d’aprenentatge i sense obstaculitzar ni menystenir el dret a aprendre de l’alumnat. -Assistir amb puntualitat a classe, amb el material necessari, organitzat i a punt per al treball a l’aula o per a l’estudi. 5. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

En el grup flexible de 1ESO els criteris d’avaluació s’adaptaran als acordats per al grup de referència. En el cas dels alumnes que cursen l’assignatura de valencià en el grup ordinari, el professorat de compensatòria informarà el professorat de valencià del treball realitzat pels alumnes i del grau d’adquisició dels continguts treballats. En tot cas serà aquest qui farà l’avaluació i la qualificació dels alumnat.

d. PROGRAMACIÓ DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC I SOCIAL DEL PDC DE 4t D’ESO 0. OBSERVACIONS PRELIMINARS Aquest és el sisé curs que el nostre IES imparteix un PDC i, fins ara l’Àmbit Lingüístic i Social havia estat impartit en exclusiva per aquest departament. El curs 2009-2010 havia estat, fins ara, l’únic en el qual havíem comptat amb dos novells –PDC d e3r i PDC de 4t, una experiència que ja no va tenir continuïtat. Enguany però, tornem a tenir els dos nivells tot i que l’ALS de 3r ha estat assignat al departament de Castellà.

Aquell curs 2009-2010, el departament va fer un primer acostament a una nova distribució del currículum entre els dos nivells que, pensàvem, tindria el seu desenrotllament ila seua ampliació en els cursos successius. L’experiència però va resultar significativament frustrada, d’una banda, per la baixa per malaltia del professor que impartia l’ALS i la seva no substitució al llarg del curs, cosa que com podem veure ben explicada la memòria final -“El professor de l’ALS del curs passat va tenir una baixa de llarga durada que no va ser substituïda, cosa que va comportar que l’alumnat s’estigués pràcticament sense classes de la matèria a partir de gener i fins a la fi de curs (només vam poder impartir unes poques sessions, aïllades, quan algun professor de valencià coincidia amb 4el seu horari quan era d eguàrduia). Cosa que va suposar una llacuna essencial, quan a l’adquisició dels continguts del curs i la consolidació d’un ambient de no treball relacionat directament amb l’àrea i que ha costat de corregir durant el curs actual-, i de l’altra, per las no continuïtat del programa que va obligar, el curs següent a reprendre la programació dels primers anys i a intentar pal·liar les llacunes del curs anterior. Ara, tornem a tenir un curs de 4t d ePDC que no ha impertit el nivell anterior, i per al qual hem fet una seqüenciació de continguts que combina la programació primitiva de curs terminal amb una priorització dels continguts assignats específicament al seu nivellcposa que ens obliga a refer més o menys els materials i no ens permet de predir fins a quin punt podrà completar-se. D’altra band, el fet que en aquests moments el programa del PDC estiga repartit entre el departament de castellà i el de valencià ens obliga a plantejar una coordinació forta per tal de veure com es poden ensamblar els materials usats en un nivell i en l’altre i per garantir, en els dos casos el tdesenvolupament de l’ensenyament-aprenentatge en totes dues llengües. Esperem que no s’interrompesca de nou la dinàmica de desplegament del programa integral del PDC per als propers anys, cosa que suposara aprofundir en els problemes que ja hem relatat.

1. DIVERSIFICACIÓ PER A QUÈ? OBJECTIUS GENERALS DEL PROGRAMA El Programa de Diversificació comparteix en principi les dues grans finalitats del conjunt de l'ESO. •

Finalitat terminal. Busca la preparació dels individus com a futurs ciutadans, pensant en la

possibilitat que no seguesquen en el sistema educatiu i s'incorporen per tant a curt termini a la societat i, almenys en teoria, al món del treball. Des d'aquesta perspectiva ens interessa sobretot fomentar la maduresa de la persona, afavorint la seua autonomia moral (capacitat de prendre decisions i acceptar normes en un marc democràtic), i intel·lectual, encaminada aquesta última cap a la resolució de problemes i actualització de la informació necessària al llarg de la vida professional, familiar o ciutadana. Es tracta, doncs, d'impulsar per mitjà de l'acció educativa, en el marc del programa, la integració crítica de l'alumne en la societat, la seua intervenció en processos i fets que li afecten d'un o un altre mode, la seua percepció de la realitat global com a clau interpretativa del nostre món. •

Finalitat propedèutica. No podem oblidar que el sentit últim d’aquest programa consisteix a oferir

una oportunitat més (segurament l'última) per a obtindre el Graduat en ESO, dins del sistema educatiu

reglat. És necessari, per tant, encaminar l'acció educativa cap a l'aprenentatge de les nocions i procediments indispensables per a cursar amb certes garanties d'èxit escolar les etapes postobligatòries d'ensenyament, així com afavorir el desenrotllament de les capacitats previstes en els objectius de l'ESO, amb els quals enllacen tant els objectius del Batxillerat com els dels cicles formatius de Grau Mitjà. Açò suposa: a) Reforçar el plantejament procedimental/instrumental, orientat a les exigències dels cicles formatius, ja que aquest serà previsiblement el camí triat (el paper de l'orientació educativa resulta ací clau) per la gran majoria de l'alumnat avaluat positivament al finalitzar el programa. b)

Realitzar una adequada selecció de continguts conceptuals i procedimentals, que

proporcione a l'alumnat un marc d'aprenentatge bàsic però rellevant de les qüestions i mètodes que estan en la base del pensament disciplinar, necessari especialment per als que puguen accedir en algun dels Batxillerats (possibilitat que no pot excloure's a priori), però també recomanable per a aquelles persones que vagen a cursar algun cicle formatiu. El plantejament acadèmic/conceptual, proposat i formulat de manera adequada des del punt de vista de la complexitat, abstracció i amplitud dels continguts, no pot, per tant, obviar-se o quedar reduït a una mínima expressió en un Programa de Diversificació, si efectivament intentem preparar per a superar les exigències de les etapes postobligatòries. •

L'atenció a aquesta doble finalitat (terminal i propedèutica) només pot fer-se si mantenim el caràcter

comprensiu del programa; açò és, si definim el marc d'objectius generals i el conjunt de continguts dels àmbits segons els que s'estableixen en els decrets d'ensenyaments mínims i els dissenys curriculars d'àrea i matèria publicats pel MEC i les diferents Comunitats Autònomes. La comprensivitat del programa suposa que ens movem en tot moment dins del currículum establert per a l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria, única forma d'aconseguir els objectius mínims establerts al finalitzar l'ESO, condició sense la qual no s'obtindrà el títol de graduat. aquest caràcter comprensiu que revesteix l'oferta educativa en Diversificació suposa, d'una banda, un condicionant que ha de tenir en compte l'equip docent a l'hora d'intervenir, adaptar o proposar nous continguts i objectius i, per un altre, marca una diferència fonamental amb altres programes que no tenen com a objectiu propiciar la continuïtat de l'alumnat en l'etapa postobligatòria i poden, per tant, situar-se fora d'aquest marc, com ocorre amb els programes de garantia social. •

De la mateixa manera, la relació que ha d'establir-se en la proposta de continguts entre

procediments, conceptes/fets, actituds i valors, no té per què reproduir l'existent en el currículum ordinari de l'ESO. Més bé al contrari, si tenim en compte el sentit propi del programa tal com l'hem expressat anteriorment, hauríem d'atorgar una major rellevància a l'aprenentatge de procediments i al desenrotllament de capacitats des d'una perspectiva crítica, la qual cosa suposa incorporar tres intencions educatives:

- Intenció sociocrítica: que té a veure sobretot amb la finalitat terminal a què hem fet referència. Es tracta ací d'assumir un determinat enfocament en l'aprenentatge de conceptes, fets i procediments, que propicie el seu ús, més enllà del món acadèmic, com a instruments per a comprendre la realitat amb què interactuen, dotant l'alumnat de 1

ferramentes per a intervenir en ella de manera conscient, crítica i activa. Les relacions que en aquest sentit s’estableixen entre geografia, literatura, història i llengua són conseqüència d'aquest intent per comprendre i construir la realitat. -

Intenció capacitadora: amb un gran pes en el conjunt de la programació perquè, com ja hem assenyalat,

l'alumnat de diversificació sol orientar-se cap als cicles formatius. S’aconsegueix

per mitjà de l'aplicació de procediments diversos, i per mitjà de la posada en pràctica de capacitats generals, expressades a través de continguts específics d'àrea. -

Intenció culturalista/acadèmica: complementària de l'anterior (s'alimenten i exigeixen mútuament), ja que ni les capacitats i procediments poden construir-se sobre el buit o l'absència de conceptes i fets claus, ni els conceptes poden aprendre's de mode significatiu sense posar en joc procediments i capacitats d'indagació, reflexió, anàlisi i síntesi, tractament de la informació, expressió i comunicació o localització espacial i temporal, per citar alguns exemples.

ORIENTACIONS

ESPECÍFIQUES

PER

DESENROTLLAMENT

L’ÀMBIT

SOCIOLINGÜÍSTIC

•

La integració sociolingüística afavoreix la consecució d'objectius generals d'etapa comuna, com a

conjunt d'intencions educatives que estan en la base de l'ensenyament de la Llengua i de les Ciències Socials. Citarem, entre altres, els processos de socialització de l'alumnat, la participació en la societat, el desenrotllament del relativisme i la tolerància en relació amb diferències culturals i lingüístiques, la descentralització respecte als grups socials i a la comunitat de pertinença, la capacitat progressiva de manejar i utilitzar informació, i de comunicar-se per mitjà de codis orals i escrits, etc. •

Hi ha evidents interrelacions entre la comprensió del funcionament dels sistemes socials en la seua

perspectiva diacrònica, sincrònica i espacial –objecte d'estudi de les Ciències Socials– i l'estudi de la Llengua com un sistema d'expressió-comunicació que fa possible l'existència mateixa de la comunitat social i que al seu torn es troba condicionat i explicat per les estructures socials i culturals en les que s’insereix el parlant. •

Les Ciències Socials ofereixen el suport experiencial i organitzatiu (temes, objectes d'estudi) entorn

del qual s'interrelaciona el conjunt de l'àmbit. Estos temes s'extrauen, en la major part de les ocasions, de problemes i situacions relacionats amb l'experiència socioafectiva de l'alumnat (estudi d'espais urbans o naturals, relacions socials de cooperació o conflicte, processos i esdeveniments a escala planetària...). La definició de l'àmbit sociolingüístic pot afavorir l'eficàcia motivadora de la proposta didàctica, permet la percepció instrumental dels continguts sociolingüístics per a entendre el món que li concerneix i, finalment, afavoreix la consolidació dels continguts nuclears i bàsics de les àrees de Ciències Socials i de Llengua i Literatura, distingint-los de conceptualitzacions i fets de caràcter secundari.

2.1. Objectius 1. Obtenir, processar i transmetre informació de manera crítica i autònoma, a partir de la utilització de fonts diverses, sobretot per mitjà de la construcció i expressió de discursos orals i escrits ajustats a distintes finalitats i situacions comunicatives, de manera que l'alumnat desenrotlle un ús creatiu de la llengua i una creixent autonomia intel·lectual i moral. 2. Participar en la solució dels problemes col·lectius de forma individual i cooperativa, manifestant actituds de solidaritat, compromís amb la pau i rebuig de les discriminacions, i col·laborar en projectes que tendesquen a configurar un orde social i internacional basat en el respecte als drets i llibertats. 3. Conéixer el medi natural, cultural i històric, desenrotllant la capacitat de valorar-lo, recrear-lo i enriquirlo, i reconéixer els traços que l'identifiquen en el conjunt de les Comunitats de l'Estat. 4. Reconéixer les diferents finalitats dels discursos orals i escrits, reflexionant sobre els elements formals de la llengua, a fi de desenrotllar la seua capacitat per a millorar la producció lingüística, i procurant l'adquisició de l'hàbit lector des del gaudi de la lectura i l'escriptura. 5. Identificar i analitzar els elements i les relacions que caracteritzen l'organització de les societats humanes com a realitats complexes, relacionant esta organització social amb les condicions de producció i recepció dels missatges en contextos socials de comunicació. El coneixement d'estos traços bàsics de l'organització social ha de suposar l'anàlisi de determinats processos de canvi de les societats humanes a través de la història. 6. Identificar i analitzar, a diferents escales, les interaccions que distintes societats estableixen amb el seu medi, en l'ocupació de l'espai, l'activitat econòmica, l'aprofitament dels recursos naturals i el desenrotllament de les noves tecnologies aplicades a la comunicació. 7. Usar la llengua com un instrument per a l'adquisició de nous aprenentatges, per al desenrotllament del pensament i com a regulació de la pròpia activitat. 8. Reconéixer i analitzar els elements i característiques dels mitjans de comunicació, en la seua vessant social i lingüística, i

interpretar amb propietat els signes verbals i no verbals que utilitzen, tot

desenrotllant actituds crítiques i reflexives davant de les seues informacions i opinions, i valorant la importància d'estos mitjans en la cultura contemporània.

2.2. Organització dels continguts de l'àmbit 2.2.1.Els continguts de l'àmbit s'articulen i interrelacionan entorn dels següents Projectes de treball, bastits sobre l’eix d’un tema propi de les Ciències Socials:

1. Els moviments migratoris 2. Els Orígens de la Humanitat: La Prehistòria. 3. Antecedents històrics a l’època actual: Edat Antiga, Edat mitjana i Edat Moderna. 4. Història de l’Edat Contemporània. 5. Grans Àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món actual. 6. Introducció a l’activitat económica. Globalitació i creixement desigual 7. Europa: Geografia física. Economia. Organització política. La Unió Europea 8. Espanya: Geografia física.Eeconomia. Organització política. L’estat de les autonomies.

9 El País Valencià: geografia física. Economia. Organització política. L’Estatut de la Comunitat Autònoma Valenciana.

Complementàriament al desenvolupament d’aquests projectes, es dedicaran algunes sessions setmanals a fer un treball més sistemàtic de l’àrea de llengües (Valencià i Castellà) seqüenciat en els següents blocs de continguts: -

Recerca d’informació: Diccionaris, enciclopèdies coneixement bàsic de la biblioteca...

Tècniques d’escriptura: Notes de lectura, apunts, esquemes, resums...

Coneixement bàsic de les Tecnologies de la informació i la comunicació: Elaboració d’un bloc personal, tractament informàtic de textos...

2.2.2

Redacció de textos narratiu-descriptius, expositius i argumentatius.

Seqüenciació temporal : -

Primera Avaluació: Projectes 1, 2 i 3

Segona Avaluació: Projectes 4, 5 i 6

Tercera Avaluació: Projecte 7 i 8

2.3. Plantejament didàctic: - Criteris generals:

L'organització i el desenrotllament de l'ensenyament i aprenentatge de la Llengua i la Literatura busquen al llarg de la programació la consecució d'un objectiu ambiciós: fer que l'alumnat adquirisca les habilitats lectores, escriptores, gramaticals i literàries suficients per a desenvolupar-se en la societat i en la possible continuació dels seus estudis. Per a això s'han analitzat les deficiències bàsiques amb les que s’accedeix al Programa de Diversificació: –

distintes dificultats lectores: sil·labeig, balbuceigs o entrebancs en el reconeixement fonològic, escassa o nul·la expressivitat com a conseqüència del desconeixement del funcionament dels grups fònics i la seua execució verbal;

–

errors generalitzats en l'escriptura: faltes d'ortografia de la paraula, l'oració i el paràgraf; absència de cohesió semàntica i poc de domini en l'organització de les idees, així com incapacitat per a discriminar la rellevància o irrellevància en la informació; falta de destresa a l'hora de distribuir l'escrit en el paper –solen desconéixer l'ús i funció de les sagnies, l'estructuració del text en paràgrafs, l'ús i significat dels espais en blanc que separen els paràgrafs, els diferents apartats d'un escrit, etc.–;

–

escassa capacitat de relació entre els sabers gramaticals i la seua aplicació a la lectura i l'escriptura: falta de concordança nominal i verbal, realització d'anacoluts, ús defectuós del sistema verbal, creació d'ambigüitats, desconeixement de l'ús i funció dels connectors i enllaços conjuntius, poca riquesa lèxica, etc.;

–

desconeixement i poca valoració de la literatura: no saben que la literatura respon a les grans qüestions que es planteja la humanitat, ignoren l'existència de textos que parlen sobre la importància de la conservació de la naturalesa, que alerten dels perills de l'explotació industrial desmesurada, que arrepleguen la història íntima i de discriminació de la dona al llarg de les etapes històriques; desconeixen que va haver-hi una història de l'oralitat que era font de cultura i humanització, i que més tard va passar als llibres i va adquirir importància, i se sorprenen que existesquen pobles en el planeta que no saben llegir i que posseeixen una amplíssima cultura oral... D’acord amb això, l'aprenentatge literari que es proposa pretén l'acostament d'aquestes persones al fet literari en la seua complexitat: l'encant, la suggestió i el gaudi que produeix el text ben escrit, la construcció del món i la realitat que moltes històries ens presenten i que ens serveixen de guia i informació per a experiències tingudes o situacions actuals que vivim, com a mostra de com podem utilitzar el llenguatge i ordir les històries (girs i expressions que ens criden l'atenció, paraules noves que ens expliquen el món, estructures sintàctiques que se'ns graven i posteriorment utilitzarem –competència intertextual–, frases que ens expliquen interiorment i que ens ajuden a mostrar-nos a altres persones, modes i maneres de narrar esdeveniments i sentiments); i també ens ajuda l'educació literària al coneixement d'escriptores i escriptors que van existir al llarg del temps, que van arreplegar el sentir i el viure d'unes gents i que ens van mostrar les grandeses i misèries humanes i la comprovació que estes es repeteixen en distintes èpoques, etc. La proposta de lectures que suggerirem a l’alumnat és la plasmació de la intenció que ací s'explica. I tot açò unit, com si d'un viatge o somni es tractara, al desenrotllament de temes de caràcter geogràfic o històric, com l'explicació fantàstica dels esdeveniments i els llocs recorreguts per la humanitat al llarg del temps.

El tractament de l'educació lingüística s’organitza i es du a termini, tot tenint en compte els diferents nivells i els diferents ritmes d’aprenentage que trobem en el grup-classe. - Seqüenciació didàctica: Totes les unitats responen a un esquema organitzatiu comú, que intenta afavorir l'aplicació d'una metodologia activa en l'aula, així com la interrelació dels continguts sociolingüístics: 1. Presentació del tema. El nom del tema. ¿Què suggereix a l’alumnat? 2. Expressió de les idees prèvies. Se sol·licita de l'alumnat que responga a determinades qüestions o que done la seua opinió sobre aspectes concrets del tema, de manera que avaluant estes respostes puguem conéixer de mode aproximat el nivell de coneixements previs en relació amb els continguts que anem a començar a treballar i, per tant, ens siga possible establir el nivell adequat de dificultat de continguts i activitats, intervenint sobre el text per a personalitzar, en la mesura que es puga, la proposta editorial. 3. Tractament de la informació. Ocupa les pàgines centrals de la unitat, i constitueix la fase metodòlogica més àmplia i important en el conjunt de la unitat. Pretén l'adquisició de nous coneixements i la posada en pràctica de tècniques i procediments relacionats amb els fets dels que s'ocupa la unitat. Intentarem utilitzar, en la mesura que ens permet l'espai disponible, diferents fonts d'informació (textos, imatges, gràfics, esquemes) que han de ser completades amb la transmissió oral del professor. En esta fase, el tractament de continguts es combina amb la resolució d'activitats diverses, que procuren afavorir l'anàlisi de la informació i la construcció de conceptes rellevants. 4. Aplicació d'un procediment. En cada unitat se singularitza l'ús d'un procediment, especialment relacionat amb el tipus de continguts que s'han anat treballant amb anterioritat. Esta activitat presenta habitualment una primera part on es descriu i seqüència el procediment, i es proposa un exemple aclaridor, seguida d'una segona part en què l'alumnat –individualment o en grup– ha d'aplicar el procediment a una situació concreta i lligada a la seua experiència personal, sempre que siga possible. 5. Ampliació - Dossier. Es planteja un aprofundiment de determinats aspectes tractats en la unitat, de gran rellevància científica o social. 6. Activitats complementàries i extraescolars. S’aprofitaran sistemàticament els recursos de l’entorn local (xerrades efectuades per personal extern, visites a espais, exposicions...), També es podrà programar alguna eixida extraescolar , d’àmbit comarcal o de País fonamentalment, que les circumstàncies ho permeten, en aquest cas se’n farà una planificació especícica 6. Avaluació. Activitats dedicades a valorar l'aprenentatge del tema, dirigides a comprovar el nivell de memorització comprensiva de conceptes i fets, la capacitat d'aplicar estos conceptes a situacions diverses, la capacitat d'establir relacions i explicacions causals, o el domini de determinats procediments que han sigut treballats al llarg de la unitat.

2.4 Organització de l’aula:

Ordinàriament l’alumnat seurà en grups fixos de 3 persones. Els integrants del grups podran

ser assignats a un altre grup en qualsevol moment del curs, si ho estima convenient el professorat. La composició dels grups es reconsiderarà de forma sistemàtica al final de cada avaluació. L’objectiu és que al llarg del curs tots els components de la classe classe hagen format grup amb els altres companys i companyes. -

Extraordinàriament,

funció

d’una

activitat

seqüènciua

d’activitats

concretes

s’organitzaran altres tipus d’agrupaments : grup-classe, grups més nombrosos, parelles, treball individual... 2.5 Material: • -

El centre subministrarà a cada alumne / alumna el següent material: Una carpeta arxivador: on hom anirà guardant totes les activitats individuals realitzades,

degudament revisades, així com les fitxes i material de suport que se us vaja aportant al llarg del curs. -

Fundes de plàstic, per arxivar el material degudament classificat.

Un calaix organitzador: on podran guardar el material de treball que calga tenir a classe

Material curricular d’estudi i treball dels diferents projectes de treball i altre material complementari fotocopiat i en format digital (bloc de l’assignatura...). •

L’alumne / alumna aportarà: El material de treball propi: : tissores, llapis, bolígraf, colors, llapis fluorescent, pegament de

barra, reglets, compassos...

Diccionaris: Català, castellà, anglès...

Llibreta microperforada. Índex de vocabulari

Agenda.

Llibres de lectura obligatòria

Llibreta de notes de lectura. •

Material de consulta per estudiar i fer treballs a casa: diccionari general, diccionari bilingüe,

diccionari de sinònims i antònims, manual d’ús de verbs, enciclopèdia o diccionari enciclopèdic...

•

Web de consulta: http://sites.google.com/site/pdcdeteulada i Bloc de l’assignatura:

http://pdcteulada.blogspot.com 2.5 Criteris d’avaluació : •

L’alumne / a serà avaluat d’acord amb els següents tipus d’activitats i materials: La llibreta amb les activitats fetes, corregides i ben presentades, amb anotacions, apunts, etc.

També lliurarà l’índex de vocabulari amb les noves paraules apreses.

Exàmens, controls o proves.

Activitats orals individuals o col·lectives. - Textos escrits, individuals o col·lectius, fets a classe o preparats a casa.

Treballs diversos (orals i escrits) sobre els llibres de lectura.

Participació en la classe, presentació dels treballs dins dels terminis i interès pels continguts de l’assignatura. •

La nota global es calcula de la següent manera:

Proves i exàmens sobre continguts conceptuals ................................... 20 %

Continguts procedimentals ................................................................... 35 % - Presentació, correcció, organització i conservació del material i treball individual (llibreta, agenda, treballs...) .. 10 % - Treballs en equip o individuals ...................................... 10 % - Lectures obligatòries (10) i Taller de narració (5) ........ 15 %

Actitud (assistència i puntualitat, treball diari, esforç i atenció, cooperació i participació, comportament...) ......................................... 35 %

Autoavaluació / coavaluació .............................................................. 10 % (No podrà oscil·lar en + /- 20% de la mitjana de les altres notes) 1. Cada llibre llegit, a banda dels obligatoris, pujarà 1 punt la nota global de l’avaluació

→ La competència bàsica en l’expressió oral (intervencions a classe, narració i descripció de fets i situacions habituals i sobre la pròpia experiència...) és un requisit necessari per aprovar l’assignatura. → El lliurament del treball fora dels terminis fixats serà penalitzat amb un disminució del 10% de la nota per dia de retard.

2.6 Lectures obligatòries: - Durant el curs hauran d’haver elegit almenys un llibre en castellà i un altre en català. L’elecció dels més adequats per a cadascun dels alumnes es farà en diverses sessions d’animació lectora preparades a l’efecte. - Es formalitzaran també diverses activitat de foment lector, al voltant d’una tertúlia literària, on es posaran en comú, exposicions orals, ressenyes, les lectures voluntàries.

e) PROGRAMACIÓ DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC I SOCIAL DEL PQPI1 NETEJA DE SUPERFÍCIES I MOBILIARI EN EDIFICIS I LOCALS. OCUPACIÓ DOMÈSTICA.

1 - INTRODUCCIÓ L’àmbit lingüisticosocial planteja de forma globalitzada continguts propis de diverses àrees –la de llengua i literatura: valencià i castellà, així com la de ciències socials: geografia i història– que, si bé en altres nivells educatius es diferencien, en els programes de qualificació professional inicial requerixen ser abordats de manera integrada. L’àrea de ciències socials té com a objecte d’aprenentatge el coneixement de la dimensió social dels sers humans, centrat en la comprensió i explicació de fets geogràfics i històrics, mentres que en l’àrea de comunicació l’objecte és l’aprenentatge de les habilitats lingüístiques – comunicatives i el domini efectiu del llenguatge en diferents contextos i amb fins diversos. 1

La unió d’ambdós àrees en un mateix mòdul es veu justificada per un objectiu comú: aprendre de forma globalitzada els diferents continguts, contextualitzant les realitats socials més importants a través de les adequades habilitats lingüístiques i comunicatives.

2 - OBJECTIUS GENERALS 1. Desenrotllar un nivell de comprensió i expressió oral i escrita en llengua castellana i valenciana adequat per a comunicar-se, desenrotllar-se socialment, exercir l’ofici i accedir a la informació que necessita en la seua vida quotidiana. 2. Expressar-se amb fluïdesa, seguretat i de forma comprensible, per a comunicar pensaments, intencions, sentiments, accions i aprenentatges. 3. Comprendre i produir textos d’ús habitual en l’àmbit personal, laboral i social, utilitzant el vocabulari adequat per a denominar allò que es tracta, realitza, aprén i sent. 4. Desenrotllar la capacitat d’observació i pensament crític. 5. Aprendre a treballar per objectius i projectes, així com assumir i col·laborar en el treball en grup com un mitjà d’aprendre per mitjà de la confrontació i el debat d’opinions. 6. Utilitzar fonts i tecnologies de la informació i la comunicació per a informar-se, comunicarse, aprendre i ajudar-se en el treball. 7. Explicar distintes realitats socials valorant els diversos elements socials i ambientals que influïxen en el seu origen. 8. Estudiar, a partir del coneixement dels distints personatges històrics, la seua importància en el transcurs de la història. 9. Conéixer les característiques fonamentals del seu medi físic, social i cultural, i les possibilitats d’acció en el mateix. 10. Aplicar en les explicacions de processos espacials i històrics conceptes com distribució, localització, interacció, duració, canvi o continuïtat. 11. Identificar els aspectes bàsics de la situació sociolingüística espanyola i, en particular, de la Comunitat Valenciana. 12. Descriure verbalment i de forma escrita la informació continguda en taules, estadístiques, gràfiques i mapes. 13. Interpretar mapes temàtics i gràfiques dels diferents processos socials sotmesos a estudi. 14. Produir textos de gèneres diferents per a comunicar de forma escrita o oral el coneixement adquirit, per a relacionar-se amb institucions de l’entorn escolar i amb intencionalitat expressiva i literària. 15. Utilitzar la lectura com a font de gaudi, informació i com a ferramenta d’aprenentatge, alhora que com a perfeccionament i enriquiment lingüístic, cultural i personal. 16. Participar en situacions de comunicació col·lectives utilitzant el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes interpersonals i de garantir una comunicació fluida. 17. Valorar i disfrutar de forma individual i col·lectiva obres literàries, artístiques, arquitectòniques, musicals… com una forma de plaer i d’accés al coneixement de l’experiència humana. 18. Mostrar una actitud oberta cap al coneixement, com quelcom que es construïx socialment a partir de successius plantejaments de problemes i interrogants. 19. Mostrar actituds crítiques cap a actuacions i situacions discriminatòries i injustes que produïxen o agreugen les desigualtats socials en diversos àmbits de la vida social. 20. Desenrotllar actituds crítiques i comportaments favorables cap als problemes socials actuals: salut, medi ambient, igualtat de gènere i convivència pacífica. 21. Fomentar l’autoestima i la resolució de conflictes dins de l’aula i del centre. 22. Aprendre a treballar en equip desenrotllant actituds de respecte, diàleg, cooperació, tolerància i solidaritat.

3 – ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS: GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1

3.1 - CONTINGUTS Bloc 1: El nostre món i el nostre entorn • Les característiques de l’espai físic i les relacions ser humà medi. • Vocabulari bàsic i essencial relacionat amb la geografia física i política. • Observació i interpretació de mapes: llegendes, coordenades geogràfiques, escales, mapes del temps. • Observació i interpretació de gràfics: lineals, de barres i sectorials simples, relacionats amb diferents i variats aspectes de la geografia (climogrames, població, taxes de natalitat, etc.) • Anàlisi i descripció d’un paisatge, així com de fotografies de contingut geogràfic i d’esdeveniments o fenòmens relacionats amb el medi físic. Bloc 2: Societat i cultura a través del temps • Nocions temporals bàsiques: any, dècada, segle, mil·lenni. • Coneixement i establiment de relacions entre els distints períodes de la història: prehistòria, les grans civilitzacions de l’antiguitat, Grècia i Roma, l’edat mitjana, els estats i imperis moderns, l’edat contemporània • Ubicació en línia del temps en successió correcta dels fets més rellevants de la història, des de la prehistòria a l’actualitat. • La població: la seua distribució i creixement. Moviments migratoris Bloc 3: La creació artística • Establiment de relacions entre moviments que constituïxen referents claus en la història de l’art i de la música, així com dels elements més destacats del context social i històric en què van aparéixer, valorant les obres més rellevants com a patrimoni universal cultural. • Anàlisi i interpretació d’obres rellevants de l’art i la música com a exemples de la creació artística i del patrimoni cultural, distingint la intenció i funcions que complixen, amb l’objectiu d’apreciar-les i de relacionar-les amb els propis gustos estètics i culturals propis i temporals. • Desenrotllament d’una actitud crítica i de gaudi enfront de les creacions culturals i artístiques, enteses com a formes de comunicació i d’expressió cultural i històrica. Bloc 4: Pensament social • Discernir entre causes i conseqüències. • Foment de la participació de manera deliberada i crítica en l’espai de diferents institucions: polítiques, socials, culturals… fent ús dels drets del ciutadà. • Realització de tasques en grup i participació en discussions i debats amb una clara actitud crítica i tolerant, de manera que es fonamenten les opinions i propostes, sent conseqüència inequívoca valorar la discrepància i el diàleg com a vies necessàries per a la solució de problemes humans i socials. • Identificar més d’una causa i/o conseqüència per a explicar un fenomen o resolució de problemes, de forma individual i col·lectiva, referits a fets socials. • Coneixement dels mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els referents a drets i deures que regulen la participació política, econòmica i cultural dels ciutadans.

3.2 - CRITERIS D’AVALUACIÓ 1

1. Identificar i valorar de forma crítica els principals trets i expressions culturals. 2. Reconéixer i argumentar el dret propi i dels altres a expressar i conservar la pròpia cultura, en el marc del respecte a la convivència democràtica. 3. Utilitzar coneixements geogràfics bàsics sobre relleu de la Comunitat Valenciana, Espanya i del planeta (clima, activitats humanes, població) establint conclusions, semblances i diferències amb altres. 4. Planificar i obtindre informació referent a les ciències socials utilitzant distintes fonts d’informació (premsa, Internet, revistes, etc.), i discernir entre dades i opinions i transmetent els resultats de l’estudi. 5. Identificar els grans trets de canvis i evolució de la història de la humanitat, en especial algunes grans transformacions i conflictes mundials. 6. Identificar i analitzar la riquesa del patrimoni artístic cultural de la humanitat. 7. Identificar i localitzar les comunitats autònomes espanyoles, estats europeus, principals països del món, analitzant exemples de desequilibris i desigualtats en el desenrotllament dels territoris. 8. Participar de forma activa en debats referents a problemàtiques de la societat actual, manifestant actituds de respecte davant de les opinions dels altres. 9. Identificar, definir i delimitar problemes i conflictes del món actual, fent especial rellevància a aquells que, per la seua proximitat (Comunitat Valenciana i Espanya), més es puguen conéixer, respectant i analitzant críticament formes de vida, valors, creences, opinions i juís diferents dels propis.

4 - ÀREA LINGÜÍSTICA: VALENCIÀ - CASTELLÀ 4.1 - CONTINGUTS Bloc 1: Comunicació oral: usos i formes • La llengua oral com a font d’informació, plaer, coneixement, manipulació, etc.: reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies… • Reconeixement de la situació de comunicació que envolta al fet oral i els seus elements de la comunicació: emissor, missatge, receptor, codi, canal, context. • Diferenciació i interpretació dels trets distintius de la llengua oral: fonètics, paralingüístics, prosòdics, etc. • Comprensió de textos orals d’elaboració pròpia que reflectisquen situacions de relació social propis de la vida diària i de l’àmbit laboral. • Ús de tipus i formes propis de la llengua oral: conversació, col·loqui, debat, entrevista, etc. • Distinció, ús i reconeixement d’argots i llenguatges professionals. • Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua oral, ressaltant la varietat plurilingüe i pluricultural d’Espanya, els fenòmens de contacte entre distintes llengües i l’ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d’Espanya. Bloc 2: Comunicació escrita: usos i formes • La llengua escrita com a font d’informació, plaer, coneixement, manipulació, etc. reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies… • Ús de tipus i formes propis de la llengua escrita: narració, descripció, exposició, argumentació, etc. • Utilització de la llengua escrita per a fins específics com la memòria, el resum, l’informe, etc.

• • • •

Ús d’elements gràfics i paratextuals (il·lustracions, taules, gràfics, imatges, tipografia) en les pròpies creacions escrites. Comprensió de textos escrits d’elaboració pròpia que reflectisquen situacions de relació social propis de la vida diària i de l’àmbit laboral. Interés per l’atenció i presentació dels textos escrits i adequació a les normes ortogràfiques pròpies de la llengua utilitzada, reconeixent el seu valor per a la comunicació. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua escrita, ressaltant la varietat plurilingüe i pluricultural d’Espanya, els fenòmens de contacte entre distintes llengües i l’ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d’Espanya.

Bloc 3: La llengua i la seua reflexió com a objecte de coneixement • Reconeixement i utilització de categories: determinants, substantius, adjectius, verbs, pronoms, conjuncions, preposicions i adverbis. • Reconeixement de relacions entre les paraules per la seua forma (famílies, lèxiques, sigles, derivació, etc.) i pel seu significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, frases fetes, sexismes, modismes, etc.). • Reconeixement i distinció entre oració simple i oració composta, classificació dels tipus d’oracions i la seua funció: enunciativa, interrogativa, apel·lativa, etc. • Ús d’enllaços entre paraules i oracions, així com la concordança nominal i verbal, amb el fi expressar finalitat, causa i conseqüència a l’hora de produir textos propis. • Coneixement de la intenció comunicativa dels parlants per mitjà del coneixement de les modalitats de l’oració i del verb. • Utilització i reconeixement d’estructures de diferent tipologia textual: narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa i argumentativa per a produir i comprendre textos. • Ús i coneixement de les normes ortogràfiques bàsiques. Bloc 4: La literatura • Comprensió del fet literari com a producte lingüístic i estètic. • Coneixement de les principals obres i autors, així com la seua inclusió dins del període històric a què correspon, propis de la llengua valenciana i castellana. • Reconeixement i distinció dels gèneres literaris: l’èpica, la lírica, el dramàtic, l’assaig. • Reconéixer i saber distingir en un text les principals figures estilístiques: anàfora, comparació, metàfora, hipèrbole, paral·lelisme, etc. • Creació de textos literaris propis, buscant un estil propi d’expressió.

4.2 - CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Captar el sentit i intencions de textos orals i escrits, de diferent tipus, nivell i propòsit. 2. Saber integrar en un text de creació pròpia informacions de diferents textos sobre un mateix tema, on es reflectisca tant el punt de vista propi com els oposats. 3. Exposar i elaborar de forma clara i ordenada, tant oral com escrita, les idees i pensaments propis com els dels altres. 4. Exposar de forma oral un tema seguint unes pautes lògiques i ordenades, adequant el llenguatge i vocabulari al contingut i a la situació comunicativa, alhora que s’aconseguix l’atenció del receptor. 5. Produir textos escrits que responguen a determinades estructures (narratives, descriptives, etc.) respectant criteris ortogràfics i adequant el text a la situació de comunicació. 6. Aplicar en les seues produccions la reflexió de la llengua respecte a normes, utilització d’enllaços, connectors, etc., amb la finalitat de transmetre adequadament els seus pensaments, idees, conclusions, o els de tercers. 1

7. Identificar i descriure la realitat plurilingüe d’Espanya, així com els fenòmens de contacte entre llengües i les conseqüències que es deriven. 8. Valorar la lectura, tant individual com col·lectiva, com a font d’informació, aprenentatge i de gaudir. 9. Identificar el gènere a què pertany un text literari reconeixent les seues característiques pròpies i principals recursos estilístics. 10. Establir i conéixer relacions entre les principals obres, autors i moviments.

5 - CRITERIS DE QUALIFICACIÓ Es realitzaran 3 avaluacions i la nota final serà la mitjana d’aquestes La nota de cada avaluació serà la formada per: • El 50% del treball en classe • El 30% de la mitjana de les proves objectives • El 20% de l’actitud

B. PROGRAMACIÒ DE BATXILLERAT A) VALENCIA: LLENGUA I LITERATURA

1. introducció. L’ensenyança de la Llengua i Literatura té com a objectius primordials l’ampliació de la competència comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dos llengües oficials de la Comunitat, especialmen en els discursos científic, tècnic, humanístic, cultural i artístic; i el desenrotllament de la capacitat de comprensió dels textos literaris per mitjà del coneixement dels aspectes més rellevants de la literatura de les dos llengües.

Estes dos matèries comunes per a totes les modalitats del Batxillerat, en concurrència amb altres matèries i d’acord amb les finalitats educatives establides per a l’etapa, incidixen en el desenrotllament del raonament lògic, en l’adquisició de nous sabers per mitjà de l’accés a la documentació i al tractament de la informació, en l’educació de la sensibilitat artística i en l’anàlisi i la valoració crítica de la realitat. L’educació lingüística específica del Batxillerat es referirà a l’ús actiu de la llengua en aquells àmbits que resulten especialment significatius per a la formació dels estudiants d’esta etapa: discursos de l’àmbit acadèmic (científics, tècnics i humanístics), discursos formals de la vida social, discursos dels mitjans de comunicació i discurs literari. S’atendrà, per tant, l’aprenentatge de la producció oral i escrita de les formes convencionals del discurs acadèmic (memòries, informes, monografies, exposicions orals, etc.) i dels esquemes textuals predominants en estos gèneres discursius, a través de l’anàlisi i la interpretació de textos de divulgació científica, estudis de crítica literària, assajos, etc.; així com la utilització d’estratègies per a seleccionar la informació i per a reelaborar-la per mitjà d’esquemes, resums, fitxes, quadres sinòptics, bases de dades, etc., i tots aquells elements que la tecnologia posa al nostre abast. És important, a més, que l’alumnat es familiaritze amb l’anàlisi la posada en pràctica dels esquemes argumentatius i les estratègies orientades a la persuasió, així com amb el desenrotllament d’actituds crítiques i, en general, dels discursos que regulen la vida social. Els discursos d’expressió de l’opinió, atesa l’especial rellevància dels mitjans de comunicació social a través dels quals els ciutadans amplien els seus coneixements del món alhora que reben valoracions i aportacions ideològiques que es manifesten en diversos àmbits (polític, periodístic, religiós, publicitari, etc.) i que es transmeten a través de canals i suports diversos –diaris, cartells, ràdio, pamflets, etc. Quant als discursos reguladors de la vida social, es localitzen fonamentalment en l’àmbit de les institucions, tant públiques com privades, i en la relació interpersonal formal. L’aprenentatge se centrarà, per tant, en el desenrotllament d’habilitats i destreses discursives, és a dir, el treball sobre els procediments ha d’articular l’eix de tot el procés d’ensenyança i aprenentatge. Així, l’estudi del discurs literari ha de contribuir, de manera molt especial, a l’ampliació de la competència comunicativa, ja que l’objectiu bàsic d’esta etapa consistix en l’ampliació de la competència literària entesa com la capacitat per a llegir, analitzar i interpretar textos produïts amb intencionalitat artística o considerats actualment com a literaris. Este objectiu implica consolidar l’hàbit de la lectura, aprofundir en el coneixement de les convencions de la tradició literària, ampliar els coneixements relatius al context cultural, ideològic i lingüístic en què s’han produït els textos literaris. Considerem la literatura com a memòria universal de la humanitat, arxiu d’emocions, idees i fantasies, raó per la qual col•labora en la maduració intel•lectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la literatura ben dirigit contribuïx a l’autoconeixement, a la comprensió del comportament humà i a l’enriquimentcultural en una diversitat de direccions; objectius formatius d’esta etapa. La progressió en l’aprenentatge, respecte a etapes anteriors, radicarà en l’aprofundiment del coneixement sobre les transformacions històriques dels

gèneres encunyats per la tradició i els seus contextos culturals sobre l’ús crític de fonts bibliogràfiques i documentals amb finalitat interpretativa, i, en general, sobre la modalitat especial de comunicació que representa el discurs literari. La reflexió sobre les unitats lingüístiques en els diferents àmbits d’ús serà objecte d’aprenentatge en les dos llengües, la variació lingüística i els factors que l’expliquen, l’adequació dels registres i usos socials, les exigències dels discursos científics en l’ús de terminologies, les formes lingüístiques que indiquen la presència dels factors del context, els procediments que contribuïxen a cohesionar el text, les diverses possibilitats lèxiques i sintàctiques que són utilitzables per a expressar un mateix contingut, els procediments gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat, els mecanismes per a la formació de paraules, el coneixement de les relacions entre sons i grafies en relació amb la varietat i amb les normes socials en usos orals i escrits. L’activitat gramatical és un component dels processos de comprensió i producció de textos i contribuïx a assolir estes capacitats. La reflexió gramatical haurà de contribuir, a més, a sistematitzar i consolidar els aprenentatges sobre l’estructura de la llengua assolits en etapes anteriors, així com a ampliar estos coneixements en la mesura que la reflexió sobre la llengua s’aborda en relació amb pràctiques discursives més complexes. L’educació lingüística de l’alumnat de Batxillerat ha de referir-se també al coneixement de la varietat lingüística, que dependrà de factors geogràfics o històrics, així com de les variacions relacionades amb l’ús. Això inclou la comprensió del caràcter plurilingüe d’Espanya, del bilingüisme i de la situació actual del valencià i del castellà, continguts que són rellevants per a erradicar prejuís i estereotips responsables d’actituds negatives cap a les llengües i cap als que les utilitzen, i, amb això, per a promoure canvis afectius i de conducta que afavorisquen una convivència democràtica. D’acord amb tot l’anterior, el currículum s’organitza en quatre nuclis de continguts: estudi del discurs, estudi de la llengua, tractament de la informació i el discurs literari.

2. objectius generals (segons orde 102/2008 del dogv ) El desenrotllament d’esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents: 1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes estructures formals, i, especialment en l’àmbit acadèmic i en el dels mitjans de comunicació, posar atenció en els elements del context que en condicionen una adequada interpretació. 2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en l’àmbit acadèmic, per mitjà de discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar i valorar la llengua oral i la llengua escrita com a mitjans eficaços per a la comunicació interpersonal, l’adquisició de coneixements nous, la comprensió i anàlisi de la realitat i l’organització racional de l’acció.

3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, prestant una atenció especial a la Comunitat Valenciana, a l’Estat Espanyol, a Europa i als estats americans castellanoparlants, valorant la diversitat lingüística com a manifestació de la naturalesa social de les llengües, afavorint una actitud respectuosa cap a totes les llengües i els seus parlants, coneixent els distints orígens i històries, i valorant, especialment, la importància de la normalització del valencià per a aconseguir la seua plena incorporació en tots els àmbits d’ús. 4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingüístics i discursius per a ser utilitzats en la comprensió, l’anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, la composició i la correcció de les pròpies produccions. 5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l’opinió i els discursos reguladors de la vida social, i valorar la importància de l’acostament a estos discursos per al coneixement de la realitat. 6. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de coneixements nous i per a produir i interpretar textos propis de l’àmbit acadèmic, obtenint, interpretant i valorant informacions de diferents tipus i procedències, sent capaç d’emprar tècniques de busca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant, amb autonomia i esperit crític, mitjans tradicionals i les noves tecnologies. 7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les formes convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.), de la informació pertinent sobre el context historicocultural de producció, així com sobre les condicions actuals de recepció, i dels trets identificadors dels grans períodes en valencià i en castellà, així com d’obres i autors significatius, utilitzant de manera crítica les fonts bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi. 8. Llegir i valorar les obres literàries com a manera d’enriquiment personal i de trobar plaer, com a manifestacions de la sensibilitat artística del ser humà i com a expressió de la identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de representació i interpretació del món. 9. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les produccions pròpies, aquells que manifesten actituds discriminatòries o d’abús de poder, evitant estereotips lingüístics que suposen juís de valor o prejuís.

1. PRIMER DE BATXILLERAT 1. OBJECTIUS/ CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Analitzar i valorar textos escrits de diferent grau de formalització, tenint en compte la funció social que exercixen, la tradició cultural en què s’inscriuen, l’estructura i els valors que transmeten, Este criteri pretén valorar la capacitat de l’alumnat per a interpretar el sentit d’un text a partir de l’anàlisi de l’estructura semàntica, del coneixement dels esquemes textuals i de les dades rellevants sobre la situació comunicativa. S’ha de tindre en compte, així mateix, la capacitat per a analitzar els valors, implícits o manifestos, del text (en especial els que reflectixen usos discriminatoris) i per a reflexionar-hi d’una manera crítica.

2. Elaborar treballs crítics a partir de la consulta de fonts de divers tipus i integrar la informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts de vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de documentació i tractament de la informació propis de l’àmbit acadèmic. Este criteri orienta la valoració de la capacitat per a accedir de manera autònoma a les fonts d’informació, seleccionar-hi les dades pertinents i reutilitzar-les en l’elaboració de textos crítics propis de l’àmbit acadèmic, respectant, per tant, les convencions pròpies d’este tipus de discursos. 3. Compondre textos escrits expositius i argumentatius de caràcter formal, sobre temes literaris, literaris o relacionats amb l’actualitat social i cultural. El criteri atén el desenrotllament de la capacitat de l’alumne per a elaborar textos formals, de caràcter acadèmic, orientadors de l’opinió de la conducta o reguladors de la vida social, i també per a situar-se com a emissor per a utilitzar procediments que garantisquen la cohesió per a emprar correctament la varietat estàndard de la llengua. 4. Identificar en intercanvis comunicatius de qualsevol tipus, especialment en textos específics, expressions i valoracions que denoten usos discriminatoris (en relació amb el gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença a grups considerats marginals en la nostra societat), reflexionar críticament sobre estes i evitar-les en les produccions pròpies. El criteri pretén comprovar la capacitat per a reconéixer en els usos lingüístics, com a forma del comportament humà, els prejuís i les valoracions pejoratives que revelen les relacions socials entre els membres d’una comunitat de parlants. S’ha de valorar, així mateix, la capacitat per a reflexionar explícitament sobre estos usos i per a evitarlos, de manera autònoma i conscient, en les produccions pròpies. 5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les produccions pròpies, els coneixements sobre les diferents unitats de la llengua,les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats; utilitzant-hi la terminologia adequada. Este criteri pretén orientar la valoració de la capacitat per a utilitzar la reflexió lingüística en la millora de la comprensió dels textos i en la millora de la composició i revisió de les produccions pròpies. Per a això caldrà ajustar-se al domini dels procediments que inscriuen el text en la situació de comunicació, que en configuren el significat global o que n’articulen els enunciats. 6. Comprendre l’origen i la formació del castellà i del valencià en la seua història i en el moment actual; valorant-ne les varietats. El criteri se centra en la valoració del coneixement dels trets generals dels processos de formació de les llengües, en concret, la consolidació, normalització i substitució de llengües i de la seua aplicació a l’anàlisi crítica de la realitat del nostre entorn. Per a això, caldrà ajustar-se tant als aspectes lingüístics com als condicionants sociopolítics, en èpoques passades i en el món contemporani, implicats en estos processos (per exemple, en la fixació de la norma culta, en la configuració i consolidació de l’estàndard, etc.). Així mateix, s’analitzarà i valorarà la normalització lingüística com a procés oposat al de substitució i necessari per a detindre la pèrdua de vitalitat del valencià.

7. Distingir les diferents llengües constitucionals d’Espanya, conéixer-ne l’origen i l’evolució, promoure’n l’ús normalitzat en tots els àmbits i valorar críticament les situacions de bilingüisme. El criteri tracta d’orientar la valoració dels aprenentatges realitzats per l’alumne pel que fa a les llengües del territori espanyol. 8. Conéixer, identificar i analitzar les varietats lingüístiques (espacials, socials i d’estil) del castellà (també el d’Amèrica) i del valencià. El criteri se centra en la capacitat per a utilitzar, en l’anàlisi de l’activitat comunicativa, la informació que determinades marques lingüístiques proporcionen sobre l’origen geogràfic dels parlants, sobre la seua pertinença a un grup social i sobre el moment històric en què es produïx el discurs. En tots els casos caldrà ajustar-se a l’anàlisi crítica de les actituds sobre la llengua i els parlants que comporta l’elecció d’una llengua o d’una varietat determinada, així com les implicades en canvi de llengua. 9. Analitzar l’evolució històrica dels gèneres literaris en castellà (des del segle XVIII fins a l’actualitat) i en valencià (segle XX i XXI), atenent el marc històric i cultural i la seua relació amb les obres els autors més destacats, coneixent i aplicant tècniques d’anàlisi i de comentari de textos per a interpretar obres literàries breus i fragments significatius d’estes èpoques, utilitzant els coneixements pertinents sobre les formes literàries i els distints períodes, moviments i autors. Es tracta de valorar la capacitat per a comprendre el fenomen literari com a producte cultural situat en un context sociohistòric determinat i per a interpretar obres literàries en relació amb el gènere al qual s’adscriuen convencionalment i amb els procediments retòrics que les singularitzen. Serà necessària la lectura d’obres literàries completes o de fragments extensos a què aplicar els criteris d’anàlisi literària i d’interpretació d’acord amb el context de producció. 10. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los a la busca d’elaboració de la informació.

Este criteri pretén que l’alumnat siga capaç d’utilitzar les tecnologies de la informació i que les incorporen al seu treball acadèmic. 2. CONTINGUTS. D’acord amb els objectius fixats per a l’ensenyança i l’aprenentatge de la llengua i literatura en el Batxillerat, s’establixen tres tipus de continguts: *a) Procediments que es referixen a destreses per a la producció i interpretació del discurs, així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i aplicació dels coneixements gramaticals i literaris. *b) Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el seu funcionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre les convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció. *c) Actituds afavoridores de la normalització de l’ús del valencià, d’un comportament lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria.

Estos tres tipus de continguts recorren els quatre nuclis següents: 1. ESTUDI DEL DISCURS 2. ESTUDI DE LA LLENGUA 3. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ 4. EL DISCURS LITERARI La interrelació dels continguts és un factor que s’haurà de tindre en compte en la seua seqüenciació al llarg d’esta etapa educativa, en l’elaboració de materials didàctics, en la planificació de les activitats i tasques per a l’aula i en l’avaluació dels processos d’ensenyança i aprenentatge. 1. Estudi del discurs. Els continguts que corresponen a este nucli són: -Coneixement del paper que exercixen els factors de la situació comunicativa en la determinació de la varietat dels discursos. -Classificació i caracterització dels diferents gèneres de textos, orals i escrits, d’acord amb els factors de la situació, i anàlisi del seu registre i la seua adequació al context de comunicació. 2. Estudi de la Llengua Els continguts que corresponen a este nucli són: -Reconeixement de la relació entre la modalitat de l’oració i els actes de parla i interpretació del significat contextual de les modalitats de l’oració. -Reconeixement i ús de les formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat i de les seues formes d’expressió en els textos. -Reconeixement i anàlisi de les relacions lèxiques de caràcter formal (composició i derivació) com a formes de creació de paraules. -Distinció entre l’ús objectiu (denotació) i subjectiu (connotació) de les paraules. -Sistematització de conceptes relatius a l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració i a la unió d’oracions en enunciats complexos, a fi de reconéixer i utilitzar distintes possibilitats de realització en diferentscontextos lingüístics i de comunicació. -Reconeixement dels trets configuradors del sistema fonològic del valencià en relació amb el contacte entre llengües, amb les varietats sincròniques i amb les convencions ortogràfiques. -Coneixement del fenomen de l’existència de distints registres i usos socials i valoració de la necessitat d’una norma. -Coneixement dels trets més característics i de l’origen del valencià. -Coneixement de la pluralitat lingüística d’Espanya, de les seues causes històriques, de les situacions de bilingüisme i diglòssia, i desenrotllament d’una actitud positiva davant de la diversitat i convivència de llengües i cultures. 3. Tractament de la informació Els continguts que corresponen a este nucli són:

-Utilització de procediments per a l’obtenció, el tractament i l’avaluació de la informació, a partir de documents procedents de fonts impreses i digitals, per a la comprensió i producció de textos. 4. El discurs literari Els continguts que corresponen a este nucli són: -Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social. -Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d’altres mons, temps i cultures. -Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los. -Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i comentats. -Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques virtuals. -Les formes narratives al llarg de la història, des de la prosa medieval al Modernisme. -Les Cróniques medievals, Jaume Roig, Isabel de Villena, roís de Corella, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch. -La poesia, culta i popular, des dels trobadors al Modernisme. -Ausias March i Teodor Llorente. -El teatre, culte i popular, des dels orígens fins al segle XIX. El -Misteri d’Elx. Francesc Mulert, Eduard Escalante, Bernat i Baldoví.

Tenint en compte aquests continguts publicats en l’orde 102/2008 dels nous currículums per a primer de batxillerat, i seguint la distribució de continguts del llibre de text Batec 1, de l’editorial Bromera per a 1r de batxillerat, podem classificar aquests en els següents apartats: 1. Història de la literatura. *Concepte de literatura. La narrativa *La poesia i el teatre. *La prosa medieval. *Entre el medievalisme i els nous temps. *Dels trobadors a Ausiàs March. *La narrativa de cavallers. *Renaixement, Barroc i neoclassicisme. *La tradició teatral. *La Renaixença. 2. Un passeig pel segle XX. *Primer terç del segle XX *La literatura de posguerra.

*La literatura en el període constitucional. *La literatura ètica i el compromís. *Vicent Andrés Estellés. *Mercé Rodoreda. *Joan Fuster. *Rodolf Sirera. *Renovació i experimentació literàries. 3. Tècniques de treball. *Escriure. El procés d’escriptura. L’escriptura literària. *Recerca d’informació(fonts tradicional i noves fonts). La XLPV. *El subratllat, el resum i l’esquema. Noves tecnologies. *El treball monogràfic i l’exposició oral. *Comentari de poesia. *Comentari de narrativa. *Textos crítics: ressenya i dissertació. *Comentari de teatre. *La reescriptura i els processadors de textos. 4. La llengua en el seu context. *La comunicació. Funcions del llenguatge. La llengua com a sistema. *Àmbits d’ús, gèneres discursius i registres lingüístics. *Els dialectes geogràfics. El valencià. Origen del valencià. *Del fonema al text. La fonologia de la nostra llengua. La morfologia. *Nivells i disciplines lingüístiques. *La formació i la creació de paraules. *La sintaxi. Els constituents bàsics de l’oració. Els complements. *Les propietats textuals del text. La modalització i la impersonalització. *Conceptes bàsics en sociolingüística. El contacte de llengües. Les actituds lingüístiques. 5. Normativa. *Obertura de vocals. L’article. Verbs irregulars. Nexes i/o. Detivats cultes. *Separació sil·làbica. Possessius i numerals. L’imperfet. Composició de mots. *Apostrofació i contracció. Res, gens i cap. 2a conjugació. Perquè, per què i per a què. Cultismes, neologismes i arcaismes. *L’accentuació. L’article neutre. Partícules adversatives. Vulgarismes. Els verbs cloure i fondre. *L’accent diacrític. La dièresi. Els pronoms febles (I). Els verbs pondre i posar. Que i què. Coherència lèxica del derivats.

*Les oclusives (I).Pronoms febles (II). Com a, per a, fins a, des de i cap a. Verbs acabats en –metre i –cebre. *Les oclusives (II). El CD i la preposició a. Verbs velaritzats. Expressions genuïnes amb preposicions. *El CD I el participi. Verbs acabats en –éixer. Les prepos. a/en temporals. Les consonants z/s/ss/c/ç . Locucions adverbials. *Grafies palatals. Adverbis en –ment. Els verbs de la 3ª conjugació. Coherència lèxica interna.

2. DISTRIBUCIÓ DE CONTINGUTS PLANIFICACIÓ CURS 2011-2012 1r de BATXILLERAT PRIMER TRIMESTRE -, -, 14, 15, 16 de setembre Informació i recollida de dades inicials 19, 20, 21, 22, 23 de setembre Unitat 1 26, 27, 28, 29, 30 de setembre 3, 4, 5, 6, 7 d’octubre

Avaluació inicial. LIT: Concepte de literatura. Gèneres literaris. Tec. TREB: El procés d’escriptura LING. TEXT/ S-L: El. Comunicació. Funcions del llenguatge

10, 11, -, 13, 14 d’octubre

NORM: Art. V. Irregulars. Deriv.cultes. 17, 18, 19, 20, 21 d’octubre Unitat 2 24, 25, 26, 27, 28 d’octubre -, -, 2, 3, 4, 5 de novembre 7, 8, 9, 10, 11 de novembre

LIT: Els orígens literaris: Cròniques. Ramon Llull (s XIII) Tec. TREB: Tècniques de recerca i processament de la informació. LING. TEXT/ S-L: Àmbits d’ús, gèneres, registres. NORM: Síl·labes, possessius i numerals. Imperfet en –eia. Composició de mots.

14, 15, 16,17, 18 de novembre Unitat 3 1

21, 22, 23, 24, 25 de novembre 28, 29, 30-N, 1, 2 de desembre 5, -, 7, -, 9 de desembre

12, 13, 14, 15, 16 de desembre 19, 20, 21, 22 de desembre

LIT: Literatura d’idees a l’època medieval. (s. XIV) Tec. TREB: TICs, Reescriptura, processadors de textos. LING. TEXT/ S-L: Els dialectes geogràfics, el valencià. NORM: Geminacions, apostrofament, contracció, Segona conj. Perquè..., Cultismes, neologismes i arcaismes. Unitat 4 LIT La poesia a l’època medieval: Ausiàs Marc (s. XV) Tec. TREB: Comentari de poesia LING. TEXT/ S-L: Conceptes bàsics de sociolingüística. (...)

SEGON TRIMESTRE 9, 10, 11, 12, 13 de gener

NORM: Accentuació, art.neutre, verbs cloure, fondre, Vulgarismes. Formació, creació de paraules: metaforització, prèstec...

16, 17, 18, 19, 20 de gener 23, 24, 25, 26. 27 de gener

Unitat 5

20, 21, 22, 23, 24 de febrer

LIT: La narrativa a l’època medieval: Tirant lo Blanc (s XV) Tec. TREB: Comentari de Narrativa LING. TEXT/ S-L: Propietats textuals: Adequació pragmàtica. NORM: Diacrític, dièresi, pron. Febles en, hi, ho, verbs pondre, posar, acabats en –soldre, que – què. Components bàsics de la oració.

27, 28, 26-F, 1, 2 de març

Unitat 6

6, 7, 8, 9, 10 de febrer 13, 14, 15, 16, 17 de febrer

5, 6, 7, 8, 9 de març 12, 13, 14, 15, 16 de març

LIT: El Renaixement: Rois de Corella (s XVI) Tec. TREB: Comentari d’assaig, ressenya, dissertació... LING. TEXT/ S-L: Propietats textuals: Coherència NORM: ort b/v, b/p, t/d, pronoms febles CD i CI, verbs acabats en –metre, -cebre.

-, 20, 21, 22, 23 de març 26, 27, 28, 29, 30 de març Unitat 7 2, 3, 4, -, - d’abril

LIT: El Barroc (s XVII) Tec. TREB: Comentari teatre. (...)

TERCER TRIMESTRE -, -, -, 19, 29 d’abril 23, 24, 25, 26, 27 d’abril

LING. TEXT/ S-L: Modalització i impersonalització NORM: ort. C/G, C/K/Q, com a, per a, fins a, des de, cap a, CD i prep a, verbs velaritzats.

30.A, -, 2, 3, 4 de maig

Unitat 8

7, 8, 9, 10, 11 de maig

LIT: El Neoclàssic (s XVIII) Tec. TREB: El treball monogràfic .NORM: ort. Z/S/SS/Ç, verbs en –éixer, CD i PP, a/en, locucions adverbials.

14, 15, 16, 17, 18 de maig 21, 22, 23, 24, 25 de maig 28, 29, 30, 31-M, 1 de juny Unitat 9 4, 5, 6, 7, 8 de juny 11, 12, 13, 14, 15 de juny

LIT: La Renaixença (s. XIX) Tec. TREB: L’exposició oral. NORM: Ort. Palatals, verbs 3a conjugació, coherència lèxica de derivats, coherència lèxica interna.

19, 20, 21, 22, - de juny

3. SISTEMA D’AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ: Hi haurà una avaluació inicial per tal de comprovar el nivell de comprensió i expressió escrita de l’alumnat. En els casos que aquest nivell se situe per sota dels mínims exigits en acabar l’ESO, se’ls diagnosticarà el grau de dificultat que poden tenir per assolir-los i se’ls proposarà un pla de treball 1

amb el material i les orientacions necessàries perquè puguen recuperar aquells continguts mínims; programa que hauran de seguir autònomament, amb la supervisió del professor. El sistema per a avaluar els procediments bàsics (llegir, escriure, escoltar i parlar) serà el d'avaluació contínua. L’avaluació dels conceptes no tindrà caràcter continu, tot i que el professor farà els feed-back necessaris que asseguren la fixació i interrelació de tots els continguts, i al final de curs hi haurà una prova de recuperació dels conceptes no aprovats. Les actituds, tant de caràcter general, com les específiques de l’assignatura, també tindran la seua plasmació en l’avaluació de l’alumne i s’extrauran de l’observació diària. Per a l’avaluació final es tindrà en compte el rendiment de l’alumne/a durant tot el curs. En la primera avaluació es realitzaran exàmens teòricopràctics de les tres primeres unitats, així com una prova sobre llibre de lectura (última setmana de novembre). En la segona es realitzaran exàmens teòricopràctics de les unitats quatre, cinc i, possiblement, sis, així com una prova sobre el llibre de lectura (a finals de febrer). I en la tercera es realitzaran exàmens teòricopràctics de les unitats set, vuit i nou, així com un treball monogràfic a presentar en la segona setmana de juny. La qualificació de cadascuna de les avaluacions programades s'obtindrà així: a) Una prova escrita de cada unitat per avaluar els conceptes. b) Un treball escrit o oral de cada unitat, que avaluarà les aptituds de cada alumne pel que fa a la correcció gramatical, la coherència, la cohesió, l'adequació dels textos i la presentació segons les pautes establertes. c) Notes de lectura, treball, exposició oral, control o fitxa per avaluar la lectura obligatòria. d) Es farà un seguiment continuat del treball diari fet a classe i a casa. En cada prova, el professor informarà prèviament l’alumne dels criteris de qualificació i de la puntuació de cada un dels apartats. En els treballs d'expressió escrita, l’avaluació es farà d’acord amb els següents criteris: - Es valorarà el contingut del treball - Es valorarà també l’expressió, tenint en compte les característiques del text i el nivell en què s’ha impartit. - Es valorarà, finalment, l’adequació a la normativa ortogràfica i gramatical.

Per a la determinació de la nota global es tindran en compte els següents apartats: Controls sobre els continguts conceptuals: 55% Treballs: 15% Control de les lectures i treball monogràfic: 20%. Cada lectura voluntària pot pujar fins a 1 punt la nota d’aquest apartat. Actitud (treball diari, participació, assistència ...): 10% 4. MATERIALS I RECURSOS: 1.- Batec, 1.ValenciÀ, llengua i literatura de 1r de Batxillerat. Ed. Bromera 2.- Llibres de lectura proposats. A. Llistat per a les lectures obligatòries: AUTOR

Títol

Editorial

PRIMER TRIMESTRE Un llibre a elegir entre: MONZÓ, QUIM Mil cretins SOLSONA, RAMON Llibreta de vacances MIQUEL, CARME La mel i la fel ANDRÉS ESTELLÉS, Llibre de meravelles VICENT CASASSAS, ENRIC Sota el garrofer. Antologia poètica. FLUIXÀ, J.A. I Ser Joan Fuster MARTÍNEZ, A SEGON TRIMESTRE Un llibre a elegir entre: GOMAR, RAFA Batecs PAMIES, SERGI Si menges llimona una llimona sense fer ganyotes CAMBRILS, ELVIRA El bes de l’aigua MARÇAL, MARIABruixa de dol MERCÈ RODA, LLUÍS Antologia poètica. SUAY, F. i SANGINÉS, G

Sortir de l’armari lingüístic

Quaderns Crema Ed. 62/Labutxaca Tàndem Ed. 3 i 4 Portal de poesia catalana Ed. Bromera

Ed. Proa Ed. Quaderns Crema Ed. Bullent Edicions 62 Portal de poesia catalana Angle Editorial

B. Llistat per a les lectures voluntàries (serviran per a augmentar la nota en l’apartat de lectura): Autor FUSTER, JOAN FUSTER, JOAN MARQUÉS, JOSEP V.

Títol Nosaltres els valencians Diccionari per a ociosos No és natural

Editorial Ed. 62 / Bromera Bromera Ed. 3i4 1

A A A

TUSÓN, JESUS XAMBÓ, RAFA ARTÍS-GENER, AVEL·LÍ BERTRANA, PRUDENCI CALDERS, PERE CATALÀ, VÍCTOR ESPINÀS, JOSEP MARIA FUSTER, JAUME IBARS, MARIA MIRA, JOAN FR. MONZÓ, QUIM MORA, IGNASI OLLER, NARCÍS PÀMIES, SERGI RIERA, CARME RIERA, CARME ROIG, MONTSERRAT SIMO, ISABEL-CLARA SIMÓ, ISABEL-CLARA SOLDEVILA, CARLES VALOR, ENRIC VALOR, ENRIC LLOR, MIQUEL MIQUEL, CARME PLA, JOSEP RODOREDA, MERCÈ VERDAGUER, JACINT VILLALONGA, LLORENÇ ANDRÉS ESTELLÉS, V. CARNER, JOSEP ESPRIU, SALVADOR FERRATER, GABRIEL FOIX, J. V. MARAGALL, JOAN MARÇAL, MARIA MERCÈ MARTÍ I POL, MIQUEL QUART, PERE ROSSELLÓPORCEL, B. VERDAGUER, JACINT RIBA, CARLES ALBEROLA, CARLES BELBEL, SERGI SIRERA, RODOLF CALDERS, PERE

Patrimoni Natural Sexualitat provisional Paraules d’Opoton el vell

Ed. Empúries ed. 3i4 Edicions 62

A A N

Josafat Croniques de la veritat oculta Solitud El teu nom és Olga

Edicions 62 Ed. 62

N N

Edicions 62. MOLC La campana

N N

La corona valenciana Vides Planes El desig i els dies Guadalajara Un corrent interminable L’Escanyapobres L’últim llibre de Sergi Pàmies Dins el darrer blau Epitelis tendríssims El temps de les cireres Júlia Dones Valentina Sense la terra promesa L'ambició d'Aleix Laura a la ciutat dels sants La mel i la fel El quadern gris (tria) La Plaça del diamant L'Atlàntida (Adaptació) Bearn

3i4 Ed. Aguaclara Ed. 3i4 Quaderns Crema Destino Edicions 62. Quaderns Crema

N N N N N N N

Ed. 62 / Destino Columna Ed 62 La Magrana Bromera Edicions 62 MOLC Tàndem Tàndem Edicions 62 MOLC Tàndem Destino Bromera 3i4 Edicions 62 MOLC

N N N N N N N N N N N N N N

L’Hotel Paris Els fruits saborosos La pell de brau Les dones i els dies Tocant a mà Visions & cants Bruixa de dol

3i4 Edicions 62 Edicions 62 Edicions 62 MOLC Edicions 62 Edicions 62 Edicions 62

P P P P P P P

Els bells camins Bestiari Obra Poètica

Ed. 62. Proa Ed. Moll

P P P

Canigó Del joc i del foc 23 centímetres Carícies La primera de la classe Antaviana

Ed. 62 Empúries 3i4 Ed. 62 Ed. 62 Ed. 62

P P T T T T

ESPRIU, SALVADOR GUIMERÀ, ÀNGEL

Primera història d’Ester Terra baixa

Edicions 62 Ed. 62

T T

Qualsevol altra lectura voluntària que propose l’alumne haurà de ser raonada amb el professor. 3. – Altre material complementari de treball i de consulta - Quadern d’activitats i/o d’apunts, quadern de notes de lectura, fitxes... - A casa hauràs de tenir material de consulta per estudiar i fer treballs: diccionari general, diccionari bilingüe, diccionari de sinònims i antònims, manual d’ús de verbs, enciclopèdia o diccionari enciclopèdic... - Podeu consultat la pàgina web de l’assignatura:

http://sites.google.com/site/vll1batxillerat

i d’altres llocs web (blocs, forums de lectura, grups de treball...) que activarem al llarg del curs.

5. METODOLOGIA Els objectius generals del Batxillerat expressen algunes capacitats que cal desenvolupar en l’alumnat des de totes i cada de les matèries del currículum. En el cas de la matèria de Valencià: llengua i literatura, creiem que cal fixar–se sobretot en les següents capacitats:

A Analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedents i factors que hi influeixen. B) Comprendre els elements fonamentals de la investigació i del mètode científic. C) Consolidar una maduresa personal, social i moral que els permeta actuar de forma responsable i autònoma. D) Participar de forma solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social. E) Dominar els coneixements fonamentals i les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat escollida. F) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària com a font d’informació i enriquiment cultural. En la nostra programació aquestes capacitats s’han tingut en compte tant en el moment de seleccionar determinats continguts, com sobretot a l’hora d’establir una determinada metodologia per tractar cada un d’aquests continguts. Així, el plantejament funciona a partir d’una metodologia orientada a afavorir la capacitat de l’estudiant per a: · aprendre per si mateix · treballar en equip · aplicar mètodes apropiats d’investigació

i orientada, a més, a subratllar la relació dels aspectes teòrics de la matèria amb les seues aplicacions pràctiques. Partirem dels coneixements previs de l’alumnat en tots els temes i, des d’ací, els encaminarem cap a noves adquisicions intel·lectuals, conceptuals, d’habilitats i d’actituds. En tots els apartats que configuren les unitats, els estudiants tenen activitats que poden ser individuals o/i en equip. I molt sovint hi trobaran propostes de recerques fora del material curricular base, per tal que practiquen la investigació i completen, comparen i seleccionen dades altres que les que proporciona el nostre material. És obvi que una de les millors maneres d’aplicar els coneixements teòrics a situacions pràctiques és el comentari de text (tant el literari, com el lingüístic) i el treball monogràfic. Això justifica que la base orientadora de tot el nostre treball gire al voltant del treball de textos.Nosaltres proporcionarem a l’alumnat les diverses estratègies per dur a terme aquest tipus d’activitats. Es proposa que en ocasions siga el mateix professor o professora qui conduesca el treball; en altres, hauran de ser ells mateixos qui resolguen les incògnites que els textos presenten. Incògnites referides a una comprensió millor i més completa. Per això caldrà fer ús tant de coneixements historicoculturals com d’altres propis del tipus de text o de l’època en què el text en qüestió ha estat produït.

2. SEGON DE BATXILLERAT 1. OBJECTIUS/CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Analitzar, interpretar i valorar textos escrits específics (humanístics, periodístics, científics, literaris, etc.), de diferent nivell de formalització, tenint en compte la funció social que exerceixen, la tradició cultural en què s'inscriuen, la seua estructura i els valors que transmeten. 2. Elaborar memòries, informes, treballs d'investigació, etc., a partir de la consulta de fonts de divers tipus i integrar la seua informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts de vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de documentació i tractament de la informació propis de l'àmbit acadèmic. 3. Crear textos escrits de caràcter formal adequats a la situació de comunicació, utilitzant mecanismes que els donen coherència i cohesió i atenent les seues diferents estructures formals. 4. Identificar en intercanvis comunicatius de tota classe, especialment en textos específics, expressions i valoracions que denoten usos discriminatoris (en relació amb el gènere social, amb la llengua, amb el grup

ètnic o amb la pertinença a grups considerats marginals en la nostra societat), reflexionar críticament sobre aquestes expressions i evitar-les en les produccions pròpies. 5. Comprendre l'origen i el desenrotllament del castellà i del valencià en la seua història i en el moment actual, valorant les seues varietats. 6. Distingir les diferents llengües constitucionals d'Espanya, conèixer el seu origen i evolució, promoure el seu ús normalitzat en tots els àmbits i valorar críticament les situacions de bilingüisme. 7. Conèixer, identificar i analitzar les varietats lingüístiques (espacials, socials i d'estil) del castellà i del valencià i les actituds sociolingüístiques que en elles es manifesten, així com les diferents causes que pot tindre, en una situació de contacte de llengües, l'elecció d'una d'elles o l'alternança de codis en un mateix discurs. 8. Analitzar l'evolució històrica dels gèneres literaris en català des del segle XVIII fins a l' actualitat, atenent el marc històric i cultural i la seua relació amb els autors i les obres més destacats. 9. Conèixer i valorar les obres i els autors més representatius de la literatura dels segles XVIII XIX, XX i XXI en les diverses llengües constitucionals i en les grans línies de la literatura universal. 10. Manejar els recursos informàtics bàsics (processadors de textos, correctors ortogràfics, bases de dades, Internet, multimèdia...), i aplicar-los a la recerca i elaboració de la informació. 11. Conèixer i aplicar tècniques d'anàlisi i comentari de textos, així com d'elaboració de treballs acadèmics.

2. CONTINGUTS Els continguts per a segon de batxillerat són els següents: 1. Estudi del discurs Els continguts que corresponen a este nucli són: *Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre detextos de caràcter expositiu i argumentatiu, procedents de l’àmbit acadèmic. *Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, a partir de models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament els esquemes textuals. *Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre dels textos periodístics i publicitaris.

*Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats. 2. Estudi de la Llengua Els continguts que corresponen a este nucli són: *Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i procediments anafòrics que contribuïxen a la cohesió del text. *Coneixement de les relacions que s’establixen entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals. *Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb especial atenció als contextos acadèmics i socials. *Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements acadèmics. *Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques, apreciant-ne el valor social. *Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d’inclusió del discurs d’altres en els propis. *Aplicació reflexiva d’estratègies d’autocorrecció i autoavaluació per a progressar en l’aprenentatge autònom de la llengua. 3. Tractament de la informació Els continguts que corresponen a este nucli són: *Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com digital, i estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques. 4. El discurs literari Els continguts que corresponen a este nucli són: *Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social. *Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d’altres mons, temps i cultures. *Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los.

*Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i comentats. *Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques virtuals. *Les formes narratives des del Modernisme fins a l’actualitat. *Martí Domínguez i Enric Valor. *La poesia des del segle XX fins a l’actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent Andrés Estellés i María Beneyto. *Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies. *L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster. Aquestes línies generals dels continguts de segon de batxillerat (segons l’Orde 102/2008 del DOGV) ) es concreten més específicament en els següents aspectes: 1. Lingüística - La comunicació. Elements que hi intervenen. - El llenguatge. Les funcions comunicactives. - La llengua: sistema de signes i instrument de comunicació. - Llengua / Llenguatge. - La variació lingüística. - Les manifestacions de la variació lingüística: les varietats lingüístiques. - Els motors del canvi lingüístic. - Les llengües del món. - El llatí. Les varietats del llatí: les llengües romàniques. - Les llengües i l’organització de les societats. - Naixement i construcció de la llengua. - L’arrancada del conflicte lingüístic: el camí cap a la minorització. - L’estandarització lingüística: La normativització. La codificació entre els valencians. - Llengües en contacte. - Planificació lingüística. - El reconeixement de la diversitat lingüística a l’estat espanyol. - El present de l’ús social de la llengua. El valencià a l’hora d’ara. 2.- Tipologia textual - El text com a unitat de comunicació. - Tipus de textos. Els textos escrits específics. - Característiques textuals dels textos comunicatius: adequació, coherència, cohesió, estilística. - La coherència semàntica.

gramàtica i

- L’adequació textual. El text i el seu context. Els registres lingüístics i els factors que en condicionen l’ús. La polifonia: les veus del discurs. - Cohesió textual: els mecanismes de referència, la connexió, la modalització, els procediments de condensació i ampliació de la informació. Els temps verbals. 3.- Tècnica de treball - El comentari de text: un comentari crític. Teoria i pràctica. - Redacció de treballs acadèmics que incorporen els elements complementaris (índexs, cites, bibliografies, etc.). 4.- Gramàtica -

Fonètica i ortografia:

Els sons. Vocals i consonants.

La síl.laba i els diftons

L’accentuació.

Lèxic:

El significat. La polisèmia lèxica.

Els camps semàntics.

La variació lèxica.

L’origen dels nostres mots.

Criteris de depuració lèxica.

La terminologia i la planificació lingüística.

Sintaxi

L’oració i els seus constituents.

Estructura i funcions del SN i del SV.

Classificació de les oracions. Tipus d’oracions predicatives / Classes d’oracions segons la modalitat.

L’oració simple i l’oració composta.

Tipus d’oracions coordinades.

Tipus d’oracions subordinades.

Pronoms febles. Combinacions binàries de pronoms febles.

Usos i funcions de les preposicions “a”, “per”, “per a”.

Canvi i caiguda de preposicions davat d’infinitiu i conjunció “que”.

Morfologia

La derivació i la composició.

Els indefinits.

Les conjugacions verbals.

Formes no personals del verb.

3. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS

Primer trimestre (Unitats 1, 2 i 3 del llibre de text) Lingüística •

El llenguatge i les funcions comunicatives.

•

El llenguatge com a mitjà per a comprendre el món.

•

La llengua com a instrument de comunicació i com a sistema de signes.

•

La variació lingüística. Els usuaris i la variació lingüística: les varietats geogràfiques o diatòpiques, les varietats històriques o diacròniques, les varietats socials o diastràtiques, la varietat individual o idiolecte; la varietat estàndard. La situació i la variació. Les varietats diafàsiques o registres. Els motors del canvi lingüístic.

El text

•

El text com a unitat significativa. El text i la comunicació. Oralitat i escriptura. Tipus de textos. Els textos comunicatius.

•

Característiques textuals dels textos comunicatius: adequació, coherència, cohesió, gramàtica i estilística. El tema, parts del text. Com fer un resum.

•

Propietats textuals: La coherència semàntica (Estructura temàtica. Selecció de la informació. Isotopia. L’adequació (La variació lingüística).

Tècniques de treball •

El comentari de text. Procediments per a la redacció d’un comentari de text. Model de comentari crític d’un text.

•

Pràctica de comentari de text, centrat en els aspectes estudiats en aquesta unitat.

Literatura •

Finals del segle XIX i principis del XX: modernisme, noucentisme i avantguardes.

Estudi de la llengua.

•

Els sons: vocals i consonants. La síl·laba, els diftongs, l’accent i la dièresi

•

Lèxic: el significat. La polisèmia lèxica. Els camps semàntics. La variació lèxica.

•

Morfologia: La derivació i la composició.

•

L’oració: les parts de l’oració. Estructura i funcions del SN i SV

Segon trimestre (Unitats 4 i 5 del llibre de text)

Lingüística •

Les llengües del món. El llatí. Les varietats del llatí: les llengües romàniques.

•

Les llengües i l’organització de les societats.

•

Naixement i construcció de la llengua. Les primeres manifestacions. L’expansió cap al sud i cap a la Mediterrània

•

La interrupció d’un procés. La normalitat lingüística del segle XV. El camí cap a la minorització

El text

•

Propietats textuals: l’adequació textual (II). El text i el context. La comprensió del text: el coneixement enciclopèdic i el marc. La polifonia: les veus del discurs.

Tècniques de treball •

Pràctica de comentari de text, centrat en els aspectes estudiats en aquesta unitat.

Literatura •

La literatura de postguerra

Estudi de la llengua •

Lèxic: l’origen dels nostres mots.(1 i 2)

•

Morfologia: les conjugacions verbals.

•

Sintaxi: la classificació de les oracions. L’oració composta (I)

Tercer trimestre (Unitats 6 i 7 del llibre de text)

Lingüística •

L’ estandardització lingüística: conseqüències sociolingüístiques.

•

Llengües en contacte i planificació lingüística. El reconeixement de la diversitat lingüística a l’Estat espanyol i a Europa. El present de l’ús social de la nostra llengua.

El text

•

La cohesió textual (I): mecanismes de referència. La connexió. La modalitat oracional i la modalització. Els procediments de condensació i ampliació de la informació.

Tècniques de treball •

Pràctica de comentari de text, centrat en els aspectes estudiats en aquesta unitat.

Literatura •

La literatura actual

Estudi de la llengua •

Lèxic: Criteris de depuració lèxica. La terminologia i la depuració lèxica.

•

Morfologia: Conjugació verbal. Les perífrasis verbals. Les formes no personals dels verbs.

•

Sintaxi: L’oració composta (II). Subordinades adverbials. Pronoms febles. Usos i funcions de les preposicions “a”, “per”, “per a”. Canvi i caiguda de preposicions davat d’infinitiu i conjunció “que”.

4. PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ Els instruments utilitzats per a l’avaluació del procés d’aprenentatge i la determinació d’una qualificació seran:

Proves avaluables escrites que seguiran el model de les PAU :

1- comprensió del text, que comprendrà: (3 punts) A partir d’un text (literari o no literari) caldrà respondre: -

tema i parts del text

resum del text (màxim de 10 línies)

altres dues qüestions sobre les característiques del text

2- anàlisi lingüística del text, que comprendrà: (3 punts) -

qüestions sobre la pronuncia de les vocals i/o consonants

altres dues qüestions gramaticals (lèxic, verbs, oracions, pronoms febles, etc.)

3- expressió i reflexió crítica, que comprendrà: (4 punts) -

realitzar un escrit de 15-20 línies sobre un tema de literatura determinat (mirar llistat)

realitzar un escrit de 15-20 línies sobre un tema vinculat al text de la qüestió nº 1.

En cada avaluació es realitzaran, com a màxim, DUES proves d’aquestes característiques, la mitjana de les quals serà la nota corresponent al concepte controls. També es podrà determinar la realització de treballs dels períodes literaris que cal estudiar en aquest curs, a saber, la literatura des del Noucentisme fins als nostres dies. Per a determinar la qualificació global caldrà partir dels següents percentatges:

Controls: 70%. El contingut és acumulatiu, és a dir, l’alumne ha d’aplicar en cada control els continguts treballats des de l’inici del curs. A efecte de nota, només computaran els controls fets en cada avaluació. Per a la qualificació final es tindrà en compte, sobretot, les notes de la tercera avaluació; però també podran considerar-se les de les anteriors. En cada avaluació, es traurà la mitjana aritmètica dels comentaris avaluats.

Control de lectura: 10%. Aquesta nota servirà per a fer mitjana en cada avaluació, però a l’avaluació final es traurà la mitjana de les dos lectures per tal de completar la nota final amb els altres conceptes . L’alumne o l’alumna podrà recuperar lectures en l’avaluació següent.(però no mai després del 10 de maig)

- Actitud: 20%. L’actitud de l’alumne en l’assignatura tindrà en compte els següents aspectes: les faltes d’assistència no justificades, l’incompliment del treball diari a classe i a casa, els treballs, el desinterés evident per l’assignatura, i l’ús de la llengua a l’aula. 5. MATERIALS I RECURSOS •

Paraules i lletres.. Valencià: llengua i literatura. 2n. Batxillerat. Josep Martines (Coord.). Editorial Marfil. Alcoi.

•

Fragments de lectures, articles d’assaig, i d’altres lectures dirigides pel professor i treballades i comentades per l’alumnat: Primer trimestre: textos sociolingüístics, extrets de llibres com Patrimoni

natural:. Elogi

i defensa de la diversitat lingüística ,de Jesús Tuson, ed. Empúries. O textos d’altres autors com Aracil o Ninyoles. Segon trimestre: articles d’assagistes reconeguts, extrets de llibres, com Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians, o Babels i babilònies.ed. Bromera •

Apunts i materials aportats pel professorat .

•

Diccionaris. Enciclopèdies

•

Periòdics, revistes...

•

Pàgina del departament de valencià: http:// perso.wanadoo.es/calaixdellengua

•

Pàgina amb informació sobre les PAU: http://www.uv.es/filocat (Informació general/PAU)

LLISTAT DE LECTURES: (triar-ne una en cada avaluació) En la 1ª i 2ª avaluació l’alumne haurà de llegir un llibre, (a triar del llistat següent) i se’ls farà una prova avaluable, mitjançant un control escrit (o oral) o un treball. NARRATIVA: La mestra de Victor G.Labrado, ed. 3 i 4 Vides planes de Maria Ibars, ed. Aiguaclara La plaça del diamant de Mercè Rodoreda, ed. Bromera Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga. L’ambició d’Aleix d’Enric Valor, ed. Tàndem Guadalajara de Quim Monzó, ed. Quaderns Crema Societat limitada de Ferran Torrent.ed.Bromera Borja, papa de Joan Francesc Mira. POESIA: Llibre de meravelles de V. Andrés Estellés, ed. 3 i 4 Els bells camins de Miquel Martí i Pol, ed. 62

TEATRE: La primera de la classe de Rodolf Sirera , ed. Bromera Antaviana de Pere Calders, ed. 62 ASSAIG: Babels i babilònies de Joan Fuster, ed. Bromera El valencià és una llengua diferent? de Maria Josep Cuenca, ed. Tàndem Quadern gris de Josep Pla. També els alumnes podran triar qualsevol altre títol dels anteriors autors (del mateix nivell de dificultat), com altres assaigs de Fuster o altra novel·la de Torrent o de Rodoreda.

6. METODOLOGIA El tractament d’aquesta matèria centra el seu treball sobre «tècniques, mètodes i procediments», però, malgrat no haver canviat l’orientació que abans se li donava, si en l’ESO els objectius eren «escoltar, parlar, llegir i escriure», en el Batxillerat són «parlar millor i escriure millor per a pensar millor». I la clau d’açò es troba, considerem, en continuar el procés iniciat en l’etapa anterior, és a dir, a ampliar l’exercici de la lectura, l’anàlisi, la interpretació i la valoració de textos.

L’explicació i el comentari de textos ha de ser el marc d’actuació, i sobre aquest, el professorat tractarà d’educar la sensibilitat, promoure la creativitat i afavorir el desenvolupament d’habilitats i destreses discursives. Però açò no ens pot fer oblidar que els nuclis de continguts de la matèria han d’unir estretament el context històric, el text literari, els usos de la llengua i l’anàlisi reflexiva sobre aquesta. Es tracta, doncs, d’un tractament integrat, que aconsella que l’estudi de la llengua es faça principalment en els textos. Els dos cursos de Batxillerat suposen l’última etapa en la preparació guiada d’una part considerable del col·lectiu estudiantil cap a una competència comunicativa òptima o, si més no, suficient per a desenvolupar autònomament la seua vida personal i professional en el futur. Per a saber adequar les formes lingüístiques al tipus de text o de discurs que s’ha de produir, l’escriptor o el parlant s’han de trobar en situacions d’ús que les demanen. Per aquest motiu proposem –a més d’una metodologia basada en la definició i l’anàlisi– l’ús, la manipulació, la constatació dels efectes d’aquesta manipulació, l’observació de regularitats, la utilització de procediments de recerca diversos a fi de descobrir tant els aspectes sistemàtics com les diferències segons els usos. En el procés intel·lectual que l’alumne haurà de desenvolupar al llarg dels dos cursos de Batxillerat, hi farà un paper molt important la utilització estratègica de les habilitats cognitives i dels procediments d’aprenentatge, especialment a segon curs. La plena autoregulació de l’aprenentatge esdevé l’actitud i la capacitat ideals que s’han d’anar fomentant progressivament.

b. OPTATIVA DE PRIMER DE BATXILLER: VALENCIÀ, LLENGUA I IMATGE

1. INTRODUCCIÓ

La matèria de Valencià: llengua i imatge comparteix els objectius i continguts generals de l’àrea de llengua i literatura pel que fa a la millora de la competència comunicativa dels alumnes a partir l'ampliació de les destreses discursives. Efectivament, l'ampliació del camp de les manifestacions textuals a altres sistemes semiòtics sobre els quals es pot aplicar el mateix tipus d'anàlisi discursiva enriquirà la visió que els alumnes poden obtenir dels fenòmens comunicatius, alhora que contribuirà a una millor comprensió dels esmentats fenòmens. La matèria se centra en l'estudi de la comunicació audiovisual, mitjançant l’anàlisi dels factors contextuals que hi intervenen, les estructures textuals, i les formes i marques de l'enunciació, tot establint la comparació entre les manifestacions superficials o gramaticals d'aquests elements als textos verbals, per una banda, i a la fotografia, el cinema i a la televisió, per una altra. Així, la connexió amb la llengua s'estableix a partir de la presència de macroestructures comunicatives comunes: narració, informació, argumentació. L' apropament a la comunicació audiovisual es fa, per tant, des d'un punt de vista textual. D'altra banda, la relació amb la literatura es materialitza a través de l'estudi del concepte de gènere des d'un punt de vista pragmàtic i de la consideració social del discurs artístic. D’una banda, atendrem a l'objectiu general d'ampliació de la competència lingüística dels alumnes se centra en tres aspectes:

•

L'ús del valencià com a llengua vehicular en la comunicació a l'aula.

•

L'ús de materials en aquesta mateixa llengua.

•

L’ús del valencià com a llengua en l’elaboració dels materials a produir per l’alumnat.

D’altra banda, atendrem a la relació que s'estableix entre sistemes semiòtics diferents, i que constitueix la base de partida per al currículum.

•

Considerar el fet icònic com un sistema semiòtic la finalitat fonamental del qual, a l'igual que la de les llengües naturals, és la comunicació.

•

Els productes elaborats amb imatges s’analitzaran també com a unitats textuals amb una finalitat comunicativa precisa. Així doncs, podrem utilitzar els mateixos procediments en analitzar la funció comunicativa de les imatges que els que utilitzem en analitzar la funció comunicativa de les llengües naturals, tot tenint en compte que la unitat mínima d'anàlisi és el text.

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Interpretar produccions audiovisuals expressades en diferents mitjans i amb distintes finalitats comunicatives, tot aplicant els models textuals que es deriven de l'anàlisi de les produccions verbals. Prenent com a premissa inicial la possibilitat d'un enfocament textual en l'anàlisi de les produccions audiovisuals, aquest criteri pretén valorar la capacitat de l'alumne per a reconèixer estructures comunicatives generals en qualsevol tipus de missatge, independentment dels codis de base emprats, tenint sempre en compte els factors contextuals que hi concorren.

2. Planificar i produir textos audio-visuals pertanyents a situacions de comunicació convencionals i adequats al context en què s'inscriuen, amb la utilització dels procediments macro-estructurals que ofereixen les tipologies textuals. El criteri valora la capacitat dels alumnes per a aplicar els procediments macroestructurals i la definició dels factors contextuals en l'elaboració de produccions audiovisuals pròpies, dintre de les possibilitats que oferisquen els recursos materials de què es dispose. No es tracta tant de valorar el producte final com d'avaluar el procés de planificació i estructuració dels missatges. 3. Reconéixer les específiques marques gramaticals dels textos verbals referides a l'enunciació i a les formes de cohesió, i relacionar-les amb mecanismes equivalents dels textos audiovisuals. El criteri fa referència a una doble valoració: primer, la capacitat per a establir relacions entre formes gramaticals de codis distints; segon, comprendre que aquestes formes gramaticals conformen l'estructura superficial que depén del codi de base emprat. Això representa una visió més globalitzadora del fet gramatical. 4. Identificar les marques genèriques com a guies orientadores tant de la interpretació com de la producció. Aplicar els procediments de la intertextualitat, especialment els de la paròdia, en l'elaboració de missatges audiovisuals propis. Aquest criteri fa referència a la consideració dels gèneres i dels recursos intertextuals com a mecanismes de producció de sentit i d'economia discursiva. Es valorarà la capacitat de l'alumne per a aplicar els instruments que aquests fenòmens ofereixen, tant en la interpretació com en la producció. 5. Comparar la consideració artística que s'atorga a les manifestacions literàries, cinematogràfiques i televisives, i analitzar quins factors, de caràcter social, històric, ideològic, influeixen en aquesta consideració. Partint del concepte d'«art», aquest criteri pretén valorar la capacitat reflexiva dels alumnes per a determinar els factors convencionals que intervenen en la consideració social del discurs artístic. 6. Analitzar l'ús del valencià als mitjans de comunicació audiovisuals en relació amb el procés de normalització lingüística i dintre del marc dels models de televisió pública i privada. Amb aquest criteri es pretén valorar la capacitat crítica i la consciència social dels alumnes a l'hora d'establir les funcions que hauria d'acomplir, en relació amb la llengua, una televisió pública autonòmica dintre del procés de normalització lingüística i a partir de la instauració del règim democràtic. 7. Identificar en les produccions audiovisuals, i evitar en les pròpies, conductes que manifesten actituds discriminatòries, d'abús de poder o de violència, en relació amb el gènere social, la llengua d'ús o la pertinença a grups marginats del nostre entorn social, amb atenció especial a aquelles que fan referència a la infantesa i al paper social de la dona. Aquest criteri, referit a objectius d'actitud, pretén valorar la capacitat dels alumnes per a identificar les conductes discriminatòries que es donen als mitjans audiovisuals, moltes vegades de forma encoberta, tot tenint en compte la gran influència que aquests mitjans tenen en la conformació d'actituds, valors i creences a la societat actual. La identificació serà el pas preliminar per a evitar, de forma conscient, aquests tipus de conducta en les pròpies produccions. 8. Analitzar el rerafons ideològic associat al poder que s'amaga en el macrodiscurs televisiu i les seues formes encobertes de manipulació, amb atenció especial als missatges publicitaris. El paper central de la televisió en la conformació del model de societat actual s'orienta fonamentalment cap als valors de consum i

individualisme. Els alumnes hauran de ser conscients de la capacitat de manipulació del mitjà televisiu a partir del distanciament crític que ofereix l'anàlisi dels seus continguts ideològics i de la forma de vehicularlos 3. CONTINGUTS Conceptes

•

Coneixements explícits que fan referència a l'aplicació dels esquemes textuals al discurs audiovisual, a les convencions genèriques i a les qüestions gramaticals relacionades amb els tipus de textos i l'especificitat del mitjà en què s'expressen.

•

Coneixements explícits de determinats subgèneres literaris i recursos estilístics compartits, o que incorporen, el llenguatge icònic. Així com aquellsque resulten necessaris per a la comprensió i l’optimització de les eines necessàries per a l’elaboració dels productes audiovisuals: funcionament dels diversos instruments que intervenen en la plasmació de la imatge, de programes informàtics de tractament d’imatges, disseny i presentació de materials...

Procediments

•

El punt de contacte entre els dos sistemes de comunicació −el verbal i l'audiovisual−: s’actualitza, existeix, a l'interior d'un acte comunicatiu, i per això coincideixen també en les finalitats, en els procediments i en els recursos posats en joc (en un sentit macro-estructural) per a l'elaboració del text. Els mitjans es diferencien pel seus codis específics (ateses les limitacions tècniques que els impose), però coincideixen en allò que és fonamental: són instruments per a la comunicació. Caldrà, doncs, partir dels diferents nivells d'anàlisi del discurs: l'adequació, la coherència i la cohesió. - L'adequació correspon als factors contextuals que participen en la planificació i elaboració del producte −definició dels participants, de la relació entre ells, de la intencionalitat comunicativa, de la situació espacio-temporal−, la qual cosa es tradueix en l'elecció del registre o nivell d'ús del codi emprat, en les formes de tractament, en els recursos modalitzadors de l'enunciat, etc. En definitiva, les qüestions que són objecte d'estudi de la pragmàtica.

- La coherència es refereix al significat global del producte, a la relació entre les seues parts o unitats més petites que s'articulen en funció d'allò que el material com a totalitat pretén comunicar. Aquest significat global, o marc d'integració global, es pot representar mitjançant un esquema a través del qual es visualitze l'estructura jeràrquica que el text estableix: el que constitueix la macroestructura. La cohesió s’assegurarà al llarg de tot el procés de producció, per tal d’aconseguir l’eficàcia del discurs comunicatiu: relació i jerarquització entre les unitat de significació, manteniment

dels referents, elements de modalització... Cosa que suposa l’aplicació permanent de procediments d’avaluació permanent i recursiva.

•

El procés d’elaboració de materials audiovisuals comportarà així mateix l’ensinistrament en el funcionament pràctic de les eines i dels instruments que intervenen en la plasmació de la imatge i dels programes informàtics de tractament d’imatges, disseny i presentació de materials...

Actituds

•

Reforçar la imatge del valencià com a llengua apta per a l’ús de les noves tecnologies, i així com el fet que la cultura que amb ella s’expressa es troba ben integrada en la modernitat.

•

Augmentar la percepció per part de l’alumnat de la complexitat que comporta la realització d’aquest tipus de materials, tot i desvetllar-hi l’interés per millorar la seua producció, i acostarse al major grau d’execel·lència que les seues condicions i les dels mitjans utilitzats possibiliten

•

Potenciar un posicionament crític respecte als mitjans audiovisuals.

Aquests tres tipus de continguts s'organitzen en els següents blocs: 1. L'univers comunicatiu i la seua concreció en els mitjans audiovisuals: Fotografia, cinema i televisió. - Treballar gèneres textuals que combinen la llengua i la imatge en un sol producte global: Graffiti, Cal·ligrama, Cartell publicitari, col·lage, poesia visual, còmic... - Aplicació del model del procés comunicatiu als mitjans de comunicació social. La iconosfera audiovisual. - Anàlisi de les característiques particulars dels processos comunicatius als mitjans fotogràfic, cinematogràfic i televisiu. - Anàlisi de les característiques comunicatives del discurs artístic. - Utilització dels elements contextuals per a la planificació de les produccions textuals (Audiovisuals). - Valoració crítica de la situació sociolingüística als mitjans de comunicació audiovisual. La situació del valencià. 2. La informació audiovisual.. Els mecanismes persuasius audiovisuals. El llenguatge publicitari - Anàlisi crítica dels procediments utilitzats pels mitjans de comunicació per a la persuasió i l'engany, així com de les conductes , en aquests mitjans, que indiquen actituds discriminatòries, d'abús de poder o manifestacions de violència, en especial les que evidencien sexisme, racisme o marginació social. Tot això com a expressió del poder polític i de les relacions que s'estableixen entre saber, ideologia, valors i interessos socials. - Reconeixement de les diverses pràctiques discursives informatives com a pertanyents a una macroestructura que es pot aplicar en l'anàlisi i producció de textos informatius, independent del suport (verbal, audiovisual) emprat.

- Anàlisi del component pragmàtic en la informació audiovisual per a la comprensió dels significats globals dels textos, amb especial atenció als modes de l'enunciació i a les seues manifestacions formals. Anàlisi crítica del component ideològic de la comunicació. Reconeixement de les estructures informatives i de les diverses estratègies expositives al documental cinematogràfic i als informatius televisius, així com dels recursos específics dels mitjans audiovisuals en la jerarquització de la informació. - Reconeixement i utilització de les formes de cohesió textual als informatius verbals i les equivalències en les produccions audiovisuals. Anàlisi de la coherència del text informatiu a partir de l'expressió temàtica i de la reformulació sintètica de la informació mitjançant esquemes. - Utilització dels procediments per a l'obtenció, el tractament i l'elaboració de la informació en la producció d'informatius audiovisuals: documentació, selecció, planificació, estructuració i jerarquització, i realització. 3. La narració audiovisual. - Aplicació dels esquemes narratius al mitjà televisiu. Coincidències i diferències amb la narració cinematogràfica. Anàlisi dels condicionaments tècnics i ideològics en la narració televisiva (La qüestió de l'enunciació i del tractament i estructuració de la matèria narrativa) . o

Utilització del concepte de gènere com a procediment per a l'anàlisi i producció de textos narratius. Comparació entre els gèneres literaris, cinematogràfics i televisius.

Reflexió sobre l'artisticitat de la narració en els tres suports. Influència de la consideració social.

- Producció de textos narratius audiovisuals a partir dels procediments narratius, amb incidència especial en el component verbal. La paròdia genèrica com a mecanisme de producció. - Anàlisi de les marques lingüístiques del narrador: expressió de l'enunciació. Comparació amb les marques enunciadores en cinema i televisió. - Procediments de cohesió narratius: els connectors temporals i espacials. Comparació als tres suports.

El primer nucli té com a objectiu principal posar en evidència la gran presència d'imatges a la societat actual. Els sistemes icònics han esdevingut les principals formes de comunicació per quantitat i intensitat, representades, en primer lloc, per la televisió, la importància de la qual com a reguladora de l'activitat humana i del pensament i que conforma les actituds, valors i creences que configuren la nostra societat, és evident. Així doncs, es partirà de l'aplicació del model clàssic als processos comunicatius que tenen lloc quan intervenen els mitjans de comunicació social, en general, i els mitjans cinematogràfic i televisiu, en particular. D'aquesta forma s'anirà descobrint algunes característiques d'aquests mitjans, sobretot pel que fa a l'enunciació −es definirà l'emissor/emissors i la relació que s'estableix amb el receptor/receptors−. Es veurà com el model clàssic és insuficient per donar compte de la gran complexitat de factors que entren en joc en analitzar els mitjans de comunicació social.

Quant al cinema i la televisió, resulta molt interessant descobrir les diferències que hi existeixen tot i tractar-se de dos mitjans que treballen amb el mateix material significant: imatges i sons. Aquestes diferències les centrarem en les distintes configuracions tecnològiques (Lloc d'emissió de la llum) i en les condicions d'emissió i recepció (Especialment significatives aquestes últimes per la quantitat d'interferències que es produeixen en la recepció televisiva). Per últim, analitzarem com s'expressa el model comunicatiu quan ens enfrontem als discursos considerats artístics en els quals la producció de sentit ocupa el paper més important i tots els elements posats en joc s'orienten en aquesta direcció. Una vegada definits els factors contextuals que intervenen en els processos comunicatius, aquests factors hauran de ser tinguts en compte en les produccions pròpies, tant a l'hora de triar el mitjà, com el tipus de text que s'utilitzarà. Constitueix, doncs, un procediment previ per a la planificació i determinació de les característiques textuals del producte a dissenyar. La resta de continguts, a més de la vessant procedimental, tenen una important componen actitudinal. D'una banda, des d'un punt de vista diacrònic, es tracta de reflexionar sobre la importància que han tingut els mitjans de comunicació, en el procés de normalització lingüística del valencià; i des d'un punt sincrònic es tracta de reflexionar sobre quina és la presència quantitativa i qualitativa del valencià en aquests mitjans. D'altra banda, s'analitzen els procediments utilitzats pels mitjans de comunicació per a la persuasió i per a l'engany, i les manifestacions que indiquen actituds discriminatòries, d'abús de poder o de violència, en especial aquelles que evidencien sexisme, racisme o marginació social.

SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS

PRIMER TRIMESTRE -, -, 14, 15, 16 de setembre 19, 20, 21, 22, 23 de setembre

Presentació. Fitxa inicial. Pla de treball. Portal digital El bloc. Elabortació dels blocs i altres eines individuals de l’alumnat

26, 27, 28, 29, 30 de setembre 3, 4, 5, 6, 7 d’octubre

Principis tècnics de la fotografia. Rèflex / Digital Elaboració de la imatge (enquadrament, llum…) Act: Passejada fotográfica. Comentari de les fotos, paisatge-llum…

10, 11, -, 13, 14 d’octubre

- Relació llenguatge – imatge: Simbolització Foto que inspira o il·lustra (suggereix) un text (invers). Slide show.

17, 18, 19, 20, 21 d’octubre 24, 25, 26, 27, 28 d’octubre

- Relació llenguatge – imatge fotogràfica: realitat, creació, simbolització... Foto que inspira o il·lustra (suggereix) un text. Slide show.

-, -, 2, 3, 4, 5 de novembre 7, 8, 9, 10, 11 de novembre 14, 15, 16,17, 18 de novembre

Textos híbrids: graffiti cal·ligrama collage poesia visual...

21, 22, 23, 24, 25 de novembre 28, 29, 30-N, 1, 2 de desembre

Disseny i maquetació de documents: tipografies capçaleres portades...

5, -, 7, -, 9 de desembre 12, 13, 14, 15, 16 de desembre

El document publicitari: anàlisi producció

19, 20, 21, 22 de desembre SEGON TRIMESTRE 9, 10, 11, 12, 13 de gener 16, 17, 18, 19, 20 de gener

La manipulació digital de la imatge. Iniciació a programes informàtics: GIMP Photoshop...

23, 24, 25, 26. 27 de gener 6, 7, 8, 9, 10 de febrer 13, 14, 15, 16, 17 de febrer 20, 21, 22, 23, 24 de febrer

La presentació audio-visual. Iniciació a programes informàtics: Power Point... Elaboració de presentacions del treball fotogràfic per part de l’alumnat

27, 28, 26-F, 1, 2 de març 5, 6, 7, 8, 9 de març 12, 13, 14, 15, 16 de març

La cinematografia: Història del cinema. Iniciació a la tècnica i al llenguatge cinematogràfic.

-, 20, 21, 22, 23 de març 26, 27, 28, 29, 30 de març 2, 3, 4, -, - d’abril

TERCER TRIMESTRE -, -, -, 19, 29 d’abril 23, 24, 25, 26, 27 d’abril

El guió cinematogràfic Elaboració del guió d’un curtmetratge o spot publicitari per part de l’alumnat

30.A, -, 2, 3, 4 de maig 7, 8, 9, 10, 11 de maig 14, 15, 16, 17, 18 de maig 21, 22, 23, 24, 25 de maig

Rodatge de la producció audio-visual

28, 29, 30, 31-M, 1 de juny 4, 5, 6, 7, 8 de juny 11, 12, 13, 14, 15 de juny Muntatge i presentació de la producció audio-visual 19, 20, 21, 22, - de juny

5. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Atès el caràcter predominantment procedimental de la matèria a impartir, l’avaluació serà continuada i es realitzarà a partir de la valoració dels diferents treballs que l’alumnat vaja elaborant durant el curs. Aquests materials hauran de guardar un equilibri entre aquells que es realitzen en equip i els estrictament individuals. Aquest apartat comptarà un 80% de la nota global. A més a més, també es tindrà en compte l’apartat actitudinal, tant en el sentit d’habits de treball i comportament (assistència, puntualitat en el lliurament dels materials, participació…) com en l’assumpció d’una actitud crítica, personal, respecte de l’ús dels mitjans de comunicació social i dels productes audiovisuals o respecte a la potenciació del valencià en aquests mitjans. Aquest apartat comptarà un 20% de la nota global.

6.LECTURES VOLUNTÀRIES

El professor aportarà un llistat de textos fragmentaris (o, fins i tot llibres) sobre art, fotografia, cinema, creació audio-visual..., la lectura dels quals servirà per augmentar un punt en l’apartat actitudinal.

Teulada, 30 de setembre de 2.011. Departament de valencià