L'indult del Foc 2019 by Carlos Granell

Llibre

L’indult del foc

Falla

Plaça Cervantes Sueca 2019

CRÈDITS EDITA Associació Cultural Falla Plaça Cervantes. DIRECCIÓ I COORDOINACIÓ Amparo Vendrell Fos. DISSENY I MAQUETACIÓ Reclam Editorial. PORTADA Laura Granell i Paula Matoses. EQUIP DE REDACCIÓ Alba Fluixà Pelufo, Josep Antoni Fluixà i Vivas, Mariam Ruiz Vendrell, Amparo Vendrell Fos, Daniel Castelló i Laura Granell Moreno. COL·LABORADORS EQUIP REDACCIÓ Immaculada Cerdà, Josep Lluís Marín, Andrés Espasa, Conxa Prima, Mabel Ramón, Ignacio Rocher, Andrés Villena, Desirée Martí, Nerea Luz Juan, Raquel Rufí i Anna Segura. COL·LABORADORS LITERARIS Alba Fluixà, Noelia Martí, Mariam Ruiz, Amparo Vendrell, Vicent Baldoví, Lorena Sendra, Juan Gabriel Figueres, Josep Fuster, Andrés Espasa, Conxa Prima, Francisco Fernández, Honorat Ros, Rvdo. Andrés Ferri, Fina Girbés, Josep Antoni Fluixà, Pere Fuset, Josep Franco, Xavier Serra, Josep Daniel Climent, Coronació Ferrer, Desirée Martí, Raquel Rufí, Blai Serra Martín i Don Paco Llopis. COL·LABORADORS LITERARIS INFANTILS Àlia Vendrell, Lucia Benavent, Toni Bou, Alba Cebolla, Arnau Pascual, Blai Serra Martí, Andrea Galiana, Arnau Mahiques, Carla Bou, Alonso Valero, Andrea Sakalauskaite, Paula González, Claudia Parrell, Maria Hellín, Alvaro Ortells i Pau Mora. DIBUIXOS Carla Bou, Àlia Vendrell i Toni Bou. FOTOGRAFIES Jaume Tomás, Pablo Bosch fotògrafs, Joan Imprevist, Joan Josep Presencia, Amparo Vendrell, Mariam Ruiz, Mar Gregori, Anna Rocher, Dolores Palacios i Amadeo Serra.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis per a la promoció de l’ús del valencià de la Regidoria de Promoció Lingüística de l’Excm. Ajuntament de Sueca. “Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres”. “Sainet presentat al concurs de Lletres Falleres, que opta al Premi Bernat i Baldoví de la Junta Local Fallera de Sueca”. “Text poètic presentat al premi Joan Climent de l’any 2019”. DIFUSSIÓ DEL LLIBRET EN VALENCIÀ

fpcervantes.blogspot.com

Facebook

(Cal descarregar-se un lector de codis QR). COL·LABOREN

CORRECCIÓ DE TEXTOS Assumpta Cebolla Iborra. IMPRESSIÓ Set & Set Impressors, S.L. PUBLICITAT Josep Segura Alonso, Vicent Nicolás Cebolla i Amparo Vendrell Fos. DIPÒSIT LEGAL V-531-2011 EDICIÓ 1.000 exemplars.

L’Associació Cultural Falla Plaça Cervantes no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors.

CAmÍ COMPaRtit

El camí compartit ja no és travessia sinó joiós destí farcit d’aventures, que col·lecciona il·lusions i lluites per les mars més festives. Encesos pel foc d’una espurna tossuda, hem viatjat els segles a la recerca de les paraules d’un savi hem recorregut llunyans oests i hem transformat en festa la guerra. Els anys ens han dut una bella collita de sucoses amistats i de saboroses fites, de flors de somni i de llavors d’un futur ple de grans horitzons. Per això, hui brindem per la consciència d’haver embarcat en una nau que mai no para d’avançar entre fums de joia i cants de celebració. Alba Fluixà Pelufo

Falla Cervantes 2019

ÍNDEX SUMARI 03 SALUTACIÓ PRESIDENT 06 SALUTACIÓ PRESIDENT INFANTIL 08 FALLERA MAJOR INFANTIL 14 FALLERA MAJOR 20 MONUMENT FALLA GRAN 26 MONUMENT FALLA INFANTIL

COMISSIÓ MAJOR 32 COMISSIÓ INFANTIL 36 GUARDONATS 38 PROGRAMACIÓ D’ACTES 41 COL·LABORACIONS LITERÀRIES FALLERES

COL·LABORACIONS LITERÀRIES SANT VICENT FERRER

PART INFANTIL 98 CONCURS DE NARRATIVA “CELEBREM ANIVERSARIS” 102 SAINET 120 RECORDS D'UN ANY FALLER

136

PUBLICITATS 152

600 600é ANIVERSARI

Any de Sant Vicent Ferrer 1419-2019

Falla Cervantes 2019

celebrem aniversaris 60é AnIVERsaRi DE LA FALlA PLaÇA DE CERVaNTES

60 60é ANIVERSARI

Han passat molts anys, han passat moltes coses. Ha passat molta gent. Moltes històries viscudes i encara moltes més per viure. De vegades és fruit de la casualitat que dos dates tan rellevants coincidisquen en el temps. Aquest any celebreu el 60 é aniversari de la vostra falla, i també es compleix el 600 aniversari de la mort de Sant Vicent Ferrer, patró dels valencians. Teniu moltes coses en comú, l’estima per la literatura i per la cultura en general. Per això el seu personatge s’erigeix en protagonista, ja no solament de llegendes i miracles, sinó fins i tot de rondalles, predicant arreu del món sempre en eixa dolça i rica llengua valenciana en què parlava. Conegut com “Sant Vicent el del ditet”, molts de vosaltres, com ell va fer, esteu predicant amb l’exemple. Sou innovadors i heu canviat el comportament d’un món on no resulta gens fàcil introduir el vessant cultural. Les falles són Patrimoni de la Humanitat i això s’ha aconseguit gràcies al treball incansable de fallers i falleres que aposten per un dels trets més importants que marquen la identitat dels valencians i valencianes. Perquè les falles son festa, tradició, patrimoni, història, però també són cultura i les activitats culturals posen en relleu la creativitat i la imaginació. Vosaltres heu apostat per la renovació, heu evolucionat. A Sueca cada vegada més, es fan millors llibrets de falla. Són “joietes” que guardem i que, de segur, en el temps estarem orgullosos del resultat. Teniu un potencial molt gran, moveu a molta gent i, a més, la vostra trajectòria és impecable. Seguiu treballant de la mateixa manera, perquè cada vegada es feu més grans, en membres i en edat. Que en compliu molts més ...i que jo ho veja! Vicent Baldoví Martines Regidor d’Esports, Cultura, i Educació.

FALLA CERVANTES 1959-2019

Falla Cervantes 2019

Blai Serra Martín Estimats fallers i falleres, amics i veïns: Una vegada més tinc el privilegi de dirigir-me a tots vosaltres com a president de la Falla Plaça Cervantes. Voldria començar felicitant a tota la meua comissió i a la meua junta pel treball realitzat durant tot l'any per portar a terme la nostra festa, “Les Falles". Aquestes Falles 2019, són molt especials per a la nostra comissió, perquè celebrem el 60é aniversari, ja fa 60 anys que un grup de joves s'atreviren a plantar una falla a la placeta Cervantes; aquella llavor que varen sembrar ha fructificat generosament, i s’ha convertit en una gran comissió, on treballem, convivim i riem al voltant del cau, i ens esforcem junts per omplir el nostre veïnat i el poble de Sueca de l'alegria de la festa de les falles. També m'agradaria destacar que enguany em sent el President més satisfet i orgullós, perquè tindré la sort d'estar acompanyat del meu fill Blai, que ostenta el càrrec de President Infantil amb la meua neboda Andrea com a Fallera Major Infantil i Anna com a Fallera Major: a tots tres vos desitge que passeu unes Falles inoblidables, que les gaudiu i sigau molt feliços; jo per la meua part faré tot el possible perquè siga un any molt especial per a vosaltres tres. Només em queda desitjar a tots els fallers i falleres que passem unes grans festes de Sant Josep. També donar les gràcies a totes aquelles persones que col· laboren amb nosaltres, comerços, Fallers d'Honor, veïns: vos convide que gaudiu amb nosaltres aquestes festes, les portes del nostre cau estaran obertes per a tots vosaltres i vos demanem disculpes si en els pròxims dies podem ocasionar-vos alguna molèstia. Sols em queda dir, Visquen les Falles!!!! I Visca la Falla Plaça Cervantes!!!!

Falla Cervantes 2019

Salutació President 2019

Blai Serra Martín

Falla Plaça Cervantes

Blai Serra Martí Hola fallers i falleres de la Comissió Sóc molt feliç de poder-vos saludar des del nostre llibret com a President Infantil de la nostra falla, així com de donar-vos la benvinguda al nostre cau faller per a la festa de les falles. He de dir-vos que s’ha complit el somni que tenia. Enguany per a mi serà molt especial ja que compartiré el càrrec de President amb el meu papi Blai. Els dos acompanyarem a Andrea i Anna, unes Falleres Majors de molta categoria. Però amb a tots vosaltres formem la gran família fallera de Cervantes. M’encanta gaudir de totes les activitats que es realitzen en la falla, com són els jocs, els dinars... però el que més m’agrada és poder-ho fer amb vosaltres i, per descomptat, amb els membres de la comissió infantil de la falla Plaça Cervantes! És molt divertit jugar, tirar coets i riure’s al vostre costat, ja que m’ho passe d’allò més bé. A més, enguany gaudirem de moltes activitats molt emocionants com, per exemple, el lliurament de premis, o la cremà, un dia en què ens posem tristos perquè ja s’acaba tot, encara que també és l’inici d’un nou any faller. També celebrem una data especial, ja que la nostra comissió complix 60 anys. Vos convide a tots a gaudir de les Falles amb la nostra comissió, on teniu les portes obertes de bat a bat. VISCA LA FALLA PLAÇA CERVANTES! Blai Serra Martí.

Falla Cervantes 2019

Salutació President Infantil 2019

Blai Serra Martí

Falla Plaça Cervantes

Falla Cervantes 2019

Per a tu, Blai Et podria dir tantes coses… que no sé per on començar. Així doncs... que ets faller, des que la cigonya et va portar. Véns de família fallera, però no de fallers del muntó. Sinó dels que donarien el que fóra, per defendre esta comissió. Tu, Blai, continues la saga, d’una gran família amb solera, que som tots persones de deu i uns fallers de primera. Quan et vistes de faller, desfiles com un campió. I tens un porte i elegància, que valen tot el del món. Disfruta cada moment de la teua presidència, i gaudeix al costat d’Andrea, amb cortesia i elegància. Aguanta el que dure la festa, com tots els anys tu ho has fet. I no pares ni un minut, fins que esclate l’últim coet. I ara sols em queda dir-te que disfrutes en tot moment, i que estem orgullosos de tindre’t, com a nostre President. President Infantil de Cervantes, Blai Serra Martí Noelia Martí Fos

Falla Cervantes 2019

EL MEU BLAI “El meu Blai”, un trosset del meu cor, un dels xicons de la meua vida, i que des que vas nàixer hem compartit junts moltíssimes coses. “Eres especial per a mi, carinyo, i et vull!, que tots ho sapien!”. He de contar-te una cosa que no saps i estic segura, t’agradarà saber... El dia que tu vas nàixer, i abans de portar-te a casa amb els papis, la cigonya et va portar al casal de la falla, i et va passejar molt amb compte, per a que respirares eixe ambient que sols els que som fallers podem reconèixer a la primera alenada. Ella, molt sabuda, ho va fer sabent que series un Gran Faller. I després d’aquest passeig, et va portar a casa on tot el món t’esperàvem impacients i amb moltes ganes d’agafar-te al braç. Has anat fent-te major, i... què contar de tu que no m’òmpliga els ulls de llàgrimes? Faller d’arrels per part de pare i mare, Blaiet ets un xiquet acostumat a l’ambient del casal, a l’olor de la pólvora, als trons del masclet i al soroll de la nostra xaranga, la C25. Ets un xiquet molt carinyós, divertit, xarrador, imaginatiu i també ploró i presumit com ton pare i ta mare. Del València CF fins la medul·la! Ets amic dels teus amics i això és un punt molt a favor per a tu, perquè als amics cal cuidar-los, i molt.

Falla Cervantes 2019

Ets el meu nebot i sé que tens amics per tot arreu, al cole, amics en Agudo, en Fernandet, on tan bons moments passes a l’estiu i com no!..., tens al teu equip A + B que aquestes falles faran que siguen inoblidables tant per a tu com per a Andrea, ja que vos heu fet fadrins tots junts i, per tant, heu de gaudir aquest any com a bons amics. Encara recorde el primer dia que et vestiren de faller, els papis no cabien en la pell d’emocionats que estaven, especialment el papà, que plorava com un xiquet portant-te al braç. I la mamà sempre pendent que anares perfecte. El mocador ben posat, les morellanes ben lligades, els calcetins al lloc corresponent, bé, tu ja saps com és la mami. Ets un xiquet molt participatiu, per eixe motiu t’agrada participar en totes les activitats de la falla, cavalcades, concurs de dibuix, playbacks, passa carrers, fent dolcets..., t’agrada divertir-te amb els xiquets i xiquetes junt als teus cosins i cosines de qui mai no et separes. Això Blaiet és... ser un BON FALLER. De matí a la “despertà”, després passa carrer pel veïnat, un veïnat què és el millor del món. Però aquest any, ha de ser encara més, ets el President Infantil de la falla Plaça Cervantes i representes a tota la xicalla de la falla, per tant tot açò ho has de fer però... al màxim, a tope! I com et va dir Vicent a la Proclamació, amb Cor i Fetge, perquè un any com este, no el tindràs més! Amb el papà, Anna i Andrea sempre al teu costat. La tia voldria contar i no acabar de tu, però qui ens coneix de veritat sap que entre nosaltres s’encen un masclet cada vegada que ens mirem als ulls. I això no té preu! Per acabar, sols vull dir a tot el món que el nostre President Infantil d’enguany, no ens defraudarà, que ho farà de categoria i ens representarà com el que és, UN GRAN PRESIDENT INFANTIL. Noelia Martí Fos Fallera

Falla Cervantes 2019

Andrea Serra Escrivá

Poema Fallera Major Infantil 2019

Per a Andrea Serra Escrivá Dolça com la mel, blanca com el gessamí. A Cervantes contents estem per tindre’t com a Regina Infantil. Com una bonica sirena, el color blau t’enllumena, amb els teus llavis vermells, i llargs i daurats cabells. Vens de família molt fallera i això es nota a la sang, Segur que papis, iaios, tios i cosins, alegria tindran en veure’t lluir.

Andrea Serra Escrivá

Amb ganes esperaven aquest any que compartiràs amb el teu cosí Blai. Saboregeu al màxim el moment, que les falles passen corrent.

Al passar pels carrers Ningú quedarà indiferent Donaràs alegria per tot arreu Rient, cantant, ballant i corrent. Ets nostra reineta fallera, Andrea Serra Escrivà. Mariam Ruiz Vendrell

Falla Plaça Cervantes Falla Cervantes 2019

FALLERA, SIRENA, RIALLERA…, AIXí ÉS ELLA: ANDREA Guapa, alegre, riallera, balladora, juganera, festera. Així és enguany nostra Fallera Major Infantil ANDREA SERRA ESCRIVÁ No és una xiqueta de ficció, és una fallereta de la nostra Comissió. Però el que més destaca d’Andrea és el seu somriure i la cara de felicitat quan va vestida de fallera. Està guapíssima!. Li agrada molt la festa de les falles, per això, participa en tots els actes de la programació fallera: “despertà” infantil, presentació, playbacks, dibuixar el monument, xocolatades, jocs al cau faller junt als seus amiguets fallers. També és una gran admiradora i fans dels personatges de Disney fins al punt que amb alguns guarda molta relació.

mINNIE

Des de molt xicoteta Minnie té captivada a Andrea i és igual o més presumida que ella. A l’igual que la nostra falla que enguany celebra 60 anys, Minnie també celebra un aniversari molt especial, el del seu company Mickie que complirà 90 anys!. Per tant, per a Minie i per Andrea, el 2019 serà un any d’aniversaris molt especials. FELIÇ ANIVERSARI!

FROZEN

La princesa del gel és una de les seues favorites. Li encanta el seu vestit de tul blau amb la corona , les sabates de tacó, el pentinat amb eixes trenes blanques i llargues. Andrea més d’una vegada s’ha disfressat de Frozen i fins i tot algun dels seus aniversaris ha tematitzat. Canta i balla les cançons de la princesa del gel, Frozen, com una artista de veritat.

ARIEL

És la sirena que nada per les profunditats del mar, i juga amb tots els peixets i cavallets de mar fascinant a tots els xiquets. Així és Andrea: alegre, juganera, divertida, valenta i molt artista. Sempre a punt per a eixir als playbacks i disposta a passar-ho molt bé assajant.

BLANCANEUS

Altra princesa que li encanta i té com ella una pell molt blanca. La nostra fallereta infantil té encantats a tots els xiquets, a grans i a menuts com ho feia Blancaneus amb els set nanets.

Falla Cervantes 2019

RATOLINA BALLERINA

A aquesta xiqueta li encanta el ballet tant com a la Ratolina Ballerina. Molts anys ha assistit a classes de dansa amb una mestra que li encanta. Ha aprés a menejar el cos amb molta gràcia i elegància.

BELLA DORMENT

Andrea és com la Bella Dorment, una dolça i bonica princesa molt dormidora, li encanta dormir i li costa molt despertar-se com li costava a la Bella Dorment. Per les nits al cau faller no se'n vol anar a casa, però als matins li costa molt despertarse per a eixir als passa carrers. Algun dia arribarà el Príncep Encantador i amb un petó d’amor la despertarà. FADA?

VENTAFOCS

Aquesta princesa té la mateixa debilitat que Andrea per les sabates de taló ja que li agraden un muntó. A més li encanta la purpurina i maquillar-se és la seua passió!

Entre fades, prínceps i princeses, personatges de ficció, desitge per a Andrea tot el millor del món, què gaudisques molt d’allò que t’agrada i que visques amb molta il·lusió cada moment d’aquest any que amb tantes ganes has esperat. Sens dubte el 19 t’acompanya, vas nàixer el 19 de febrer de 2009 i el 19 de març et vestiren per primera vegada de valenciana amb tan sols un meset de vida. A més les falles de 2019 seran per a tu i la teua família unes falles úniques i inoblidables. De tot cor desitge que guardes per a sempre un bonic record i que les falles de 2019 siguen per a tu inoblidables. Mariam Ruiz

Falla Cervantes 2019

… Què a t e l l a ndevin caixeta? e , a n i Endev à dins de la haur

Falla Cervantes 2019

Per a Anna Rocher i Ramón

Anna Rocher i Ramón

Fallera Major 2019 Mirant la teua cara plena de gran alegria, la falla està encantada per a fer-te poesia.

Poema Fallera Major 2019

La flama encén les passions, la festa apaga les penes, i en aquesta falla per a tots bellesa fallera tu eres. De virtut acompanyada, ets caliu de les festes, i amb la teua dolça mirada, l’esperit faller conquestes. La teua família està feliç, la teua cara irradia felicitat. El teu somni aconseguit, ja és una realitat! Oh! fallera de Cervantes, la lluna el teu nom cridava. Ets l’estrela del firmament que més en la nit brillava.

Anna Rocher i Ramón

Eres amiga dels coets, traques, carcasses i tronadors, a tots ens tens contents, eres nostra Fallera Major. Destaques en elegància com un coet volador que puja amb molta gràcia i el cel ompli de color. Que retronen les carcasses! Que explote la mascletà! Que isquen de les cases! Tot el nostre veïnat.

Anna, bonica fallera, Nosaltres et desitgem el millor Nostra regina tu eres, Amunt! Nostra Fallera Major Anna Rocher i Ramon

Amparo Vendrell Fos

Falla Cervantes 2019

Falla Plaça Cervantes

PER A UNA FALLERA MAJOR MOLT ESPECIAL Eren les falles de l’any 2002 quan es van apuntar de falleretes dos germanetes molt guapes. Eren Anna i Alba, les filles del meu amic Ignasi, de la papereria Rocher. Des del primer moment les dos xiquetes es van integrar molt bé a l’ambient faller, participant en totes les activitats infantils, als playbacks, a les cavalcades, disfresses i a tot el que fera oloreta a falla, implicant a tota la família que sempre estaven a punt per a col·laborar a tot el que fera falta; també les iaies Isabel i Carmeta sempre pendents de les xiquetes; Mabel, la seua mare, una artista per a inventar les disfresses i el seu pare Ignasi sempre disposat a complaure a la família. Ells també es van apuntar a la comissió fallera. Recorde els primers anys de concurs de playback a Sueca i la falla Cervantes vam presentar el playback infantil de la cançó de l’abelleta “Maya” i eixien les dos germanetes al playback. Anna sempre ha demostrat ser molt amiga de les seues amigues recorde molt bé un playback molt graciós del “ barquito” que feien ella i la seua amiga Clara, les dos eren inseparables i les dos amigues somiaven ser algun dia Falleres Majors. Arribàrem a les falles de l’any 2003 i el dia de Sant Josep per la nit en la “cremà”, ja teníem per al proper any Fallera Major, però no teníem Fallera Major Infantil, cosa que ens preocupava. Passaren uns mesos i el dia dels Benissants de La Pedra, sona el telèfon i era Ignasi que em comunicava que la seua filla Anna seria la Fallera Major Infantil per a les falles de 2004. Quina alegria ens va donar a tota la comissió. Per fi tindríem representant de la comissió infantil, cosa que ens va omplir de goig i satisfacció. Anna, nostra Fallera Major Infantil de 2004, plena de la gràcia infantil, era una dolçor de criatura i es feia de voler. Ens tenia a tots encisats, però en especial al seu papi ja que tot el que li demanava la seua xiqueta Anna, ell revolava cel i terra per a fer-ho realitat. Volia un cavall?, cavall per a Anna!, que va haver de començar a anar a classes d’hípica. Anna tenia molta imaginació i li agradava molt escriure per això, quan encara era membre de la Comissió Infantil de la Falla Plaça Cervantes va guanyar el tercer premi de Narrativa Sambori de l’any 2007 amb el conte escrit en valencià, “La búsqueda”. Ella i la seua afició als cavalls en són els protagonistes del conte amb les seues amigues Alba i Bea que muntades amb unicorns viuran una aventura fascinant. Han passat els anys i Anna s’ha fet major, s’ha convertit en una jove molt guapa, amb uns ulls que son una preciositat. La seua pell molt blanca, suau i amb un somriure genial. Una jove intel·ligent i amable, graciosa i responsable, valenta i dolça, forta i bella. Així doncs, ix als playbacks i com artista del sainet és un tresor, enguany és nostra Fallera Major. Tots estem contents i el dia de la seua exaltació, el seu somni es va fer realitat. La seua amiga Clara li va posar la banda de Fallera Major. Tots estàvem emocionats. Tot eren

Falla Cervantes 2019

besos i somriures, felicitacions i abraçades. Ignasi i Mabel, els seus pares estaven emocionats, orgullosos i molt contents. Les seues iaies també. Ella és amiga dels coets, li agraden els masclets, els tronadors, els coets de canya, femella, el cuetó, el tro d’avís, el tro de bac, la traca, la carcassa i els voladors. Per això és la secretària de l’Associació dels Amics del Coet. Si la volem comparar amb un coet, escolliríem al coet volador perquè Anna és elegant com un coet volador de colors suaus i lluminosos, capaç de domesticar el foc i la flama. Capaç de desterrar l’hivern i de ser la portadora de la primavera. Anna amb tota la teua naturalitat i senzillesa que no has de perdre mai, has aconseguit ja escriure el teu nom amb lletres d’or amb Andrea i els nostres presidents a la història de la Falla Plaça Cervantes de Sueca. Junts regnareu sobre el foc i la flama. Junts desterrareu l’hivern dels cors de la gran família fallera amb el vostre somriure i junts caminareu per a portar a València un esclat de pólvora i foc novament la primavera. Moltes gràcies Anna, i desitge que tingues un regnat inoblidable. Amparo Vendrell Fos Mestra i fallera

Falla Cervantes 2019

EXPLICACIÓ EXPLICACIÓ FALLA FALLA GRAN GRAN

Lema: Fent l’indi, i fent fum! Xe, quin fum fa! Artista: Fede Alonso Autora: Amparo Vendrell Fos i Mariam Ruiz Vendrell

Falla Cervantes 2019

FENT FENT L’INDI, L’INDI, II FENT FENT FUM! FUM!

“Mundosenior” per ací, “Multiplan” per allà. La veritat siga dita que no podran fer cap plan. Primer ho intenten amb l’ordinador, quadrats blaus, rojos i verds, encara falta molt de temps, i les forces van perdent.

XÉ QUIN FUM FA! A Cervantes estem d’aniversari, seixanta anys fent falla, bufarem seixanta ciris, i gaudirem per la barriada.

Acudiran a una agència per arreglar l’excursió. Pensaven que era millor, però troben cua a “mogolló”.

Recordarem les disfresses, fent l’indi pel “Far West”, el concurs de barrets i el cap ple de pardalets.

Uns volen visites culturals, altres les illes i costa visitar. Pillaran el que pillaran i amb això es conformaran.

Al concurs de paelles fum i llenya no en falta, l’oloreta a socarrat a veurem qui guanya.

Per fi arribaran a l’hotel i es posaran molt contents, menjaran de tot al “buffet” i les pastilles per a després.

Cercavila amb els músics, la xaranga C25 ens acompanya, molta alegria dels veïns, soroll i festa assegurada.

Es dispara el colesterol, i els triglicèrids també. Els puja la tensió, però ho passen “superbé”.

El fum de les paelles, el fum del foc de la falla, fallers que trauen fum... tot és foc i borumballa.

ELS BANCS Els bancs trauen les pistoles Si diners t’han de deixar T’ofereixen moltes peles Però el doble has de tornar.

ALEGRIA A L’IMSERSO Els iaios d’avui en dia, porten molta marxa, volen ballar, viatjar i passejar per la platja.

El sherif entra en acció, no sap com posar pau atracament a “mogolló” i tothom es distrau.

Arriben a la jubilació, posant molta il·lusió. Pensant fer amb l’IMSERSO, alguna que altra excursió.

Arriba el dia de cobrar fan cua als caixers, que es queden bloquejats i ja no donen més diners.

Tenen un dia adjudicat per a escollir el lloc desitjat. Però fum ells tiraran, perquè ja està tot pillat.

La targeta del banc no funciona, la llibreta tampoc. Tot són queixes... i el caixer s’ha trencat.

Falla Cervantes 2019

El col·lectiu faller fa molts actes. Les bandes de música també. El poble de Sueca gaudiria, amb el MIM encara més.

Els clients calents estan, trauen fum per tots costats. Són els amos dels diners i el caixer se’ls ha quedat.

Seria fàcil d’ubicar, si es calfen un poc el cap..., els encarregats de gestionar... visitant la policia, ho sabran.

EL CEMENTERI El cementeri es troba fora el poble, i acudim per Tots Sants El “multiusos” també fora del poble i les presentacions allí fan.

Ara venen eleccions Bon moment per a començar. El poble de Sueca molt content, sabrà a qui votar.

Totes les setmanes al “multiusos” cal anar, per visitar a les falles germanes, i ser ben educats. Anirem per la passarel·la Des del tren ens veuran A la comissió fallera haurem d’acompanyar.

LA XICALLA Fallerets i falleretes, juguen al casal. Estan contents i alegres, de veure la falla “plantà”.

Els tacons de les falleres, de pols s’ompliran. Els vestits de seda, acabaran arrugats.

L'han de dibuixar, per a poder concursar. L’hauran d’observar, per a poder guanyar.

També van els músics fent molt de soroll alegrant la festa de la Presentació.

Tiraran coets, i molt feliços estaran. Però seran prudents, i... molta precaució tindran.

Altres acudiran, creuant el túnel. Molt es riuran, però fum trauran.

Gaudiran en la “xocolatà”, i amb ensaïmades sucaran. Gaudiran en la “globotà”, i molts globus explotaran.

El lloc és reduït, les cadires són de plàstic. Esperarem que arreglen, el centre Bernat i Baldoví.

“Master xeff” també faran, amb les coques gaudiran. Els dits es xuplaran, i així berenaran.

Volem un AUDITORI amb un bon aforament, situat dins del poble, i molt contents estarem.

També faran playback, moltes hores assajaran. Podran concursar... i la família molt gaudirà.

Falla Cervantes 2019

AMB EL DIT, DIT, DIT... Tots tenim dues mans i amb cadascuna cinc ditets, podrem portar guants, o… prémer botonets.

FINAL AMB FUM Per acabar aquests versets, volem festa al casal. Per a celebrar 60 anyets d’aquesta comissió genial.

Vivim a l’era digital i cal posar el ditet, per encendre el foc i calfar-nos la llet.

Fum tirarem de contents, i amb la vostra companyia, molt gaudirem, i amb cava brindarem!

Amb el mòbil i el ditet, podrem cridar un amic que es posarà content de parlar des de Madrid.

Brindarem pel veïnat, i també per la comissió. Alegria desbordant... i els millors desitjos del món.

També amb el ditet podrem veure pel·lícules i amb el comandament triarem les més boniques.

Si els han agradat els versets, sols falta felicitar a tota la Comissió i a vostè també.

Prement el ditet... podrem traure diners, o fer transferències des del caixer.

Comissió Falla Cervantes, moltes Felicitats! Per eixos 60 anys, fent fum i fent falla!

Sant Vicent feia miracles, sempre en alt el ditet, Nosaltres fem obres màgiques, sols prement el ditet. Amb el ditet et podràs rascar, sense tindre obsessió, però no et furgues el nas que és de mala educació. El ditet és molt famós però també pot aprofitar per a xuplar-se els dits si el pastís està molt dolç. Amb el dit, dit, dit... Canta i balla el Joan Petit. Amb el dit, dit, dit... Estarem ben divertits!

Falla Cervantes 2019

Explicació Falla Infantil

Lema: Gaudim de les platges de Sueca Artista: Joan Gimeno Autora: Dúlia Serra Roselló

Falla Cervantes 2019

Gaudim de les platges de Sueca

Convivint amb el perill de ser engolits per onatge quan en època de tronades es veu complicat el viatge. Però la infància és l’edat en què el perill és aventura i la xicalla se n’entra a la mar desafiant la seua bravura. Tot i que en la nostra costa no hi ha molta marejada sol més bé estar en calma nostra mar Mediterrània. Vos deixem amb un aplaudiment per a totes les nostres platges, que del Perelló al Mareny arrepleguen estiuejants vinguts de totes les parts.

En esta falleta volem mostrar com de les platges podem disfrutar per aliviar de l’estiu el calor sufocant.

I no estaria malament que el passeig es perllongara i, en lloc d’acabar en el Mareny, fins a Cullera arribara.

Agafeu aire i no respireu, xiquetes i xiquets del món, ha aplegat l’hora de submergir en esta falleta infantil el cap, el cos i el nostre cor. Des de sempre la mar ha sigut territori desconegut venerat, respectat i temut per pirates i soldats bravucs. ¿Qui no ha somiat alguna vegada enrolar-se en un vaixell i fer el que li vinga en gana vivint com un mariner? Dormir engronsat per les ones despertar-se amb l’eixida del sol veure com cacen les orques i vetlar de nit, com els mussols. Envoltat de criatures marines: taurons, tortugues i dofins, polps, calamars gegants i grans colònies de pingüins.

Falla Cervantes 2019

COMISSIÓ JUNTA DIRECTIVA President Blay Serra Martin Vice-President 1º Amadeo Serra Ferrando Vice-President 2º Eloy David Vivas Llopis Vice-President 3º Gregori Mari Rosell Vice-President 4º Merche Arnazo Sancho Vice-President 5º Pilar Nadal Flors Vice-President 6º Ignacio Rocher Caplliure Secretaria Raquel Rufi Muñoz Vice-Secretaria Nerea Luz Juan Tressorera Ana Segura Fos Vice-Tressorera Noelia Pedros Simeon Comptador Carlos Granell Ribera Delegats Junta Local Fallera Juan Nicolas Matoses Vicent Aranda Roda Delegada Infantils Gloria Segura Fos Delegades De Quotes Eva Castro Gimenz Fani Mompo Viñoles Delegats Presentació I Protocol Dessire Marti Fos Alicia Sos Rodriguez Vanesa Llopis Soñes Demelsa Marti Fos Delegats 60 Aniversari Conxa Prima Soriano Andres Espasa Muñoz Delegats De Cuina Paco Gaona Garcia Pau Alberola Pedros Javier Vilanova Martinez Delegats De Passacarrers Miquel Ortells Martorell Javier Signes Castillo Delegats De Cartons Cristina Signes Cebolla Carla Signes Cebolla Arantxa Llopis Cervero Alba Latorre Gonzalo Delegat De Sainet Andres Espasa Muñoz Delegats De Festes I Act Diverses Alba Molina Muñoz Ana Toledo Flors Alba Cotaina Bernardo Delegada De Cultura Amparo Vendrell Fos Delegades Playbacks Clara Boix Marques Sara Muñoz Llopis Delegades Desfilada Del Ninot Paula Signes Cebolla Alba Salvador Palacios Paola Renart Fos Delegats Ral.li Humorístic Jesus Moncholi Mulet Carlos Corbera Juan Richard Cañavera Blay Delegats D’esports Noel Saez Santamaria Emilio Mompo Viñoles Delegat Xaranga I Pirotècnia Lucas Vivas Llopis Delegat Cremà Hector Culebras Sancho Delegat Xarxes Socials Josep Fuster Puchades Delegat Fallers D’honor David Baldovi Orti Bibliotecari-Arxiver Fermin Baldovi Mari

Falla Cervantes 2019

COMISSIÓ VOCALS Pau Alberola Pedros Vicente Aranda Roda Fermin Baldovi Mari David Baldovi Orti Jorge Baldovi Orti Josep Benedito Fuster Victor Bernabe Moncho Maxim Blay Ballester Antonio Bou Oltra Richard Cañavera Blay Carlos Carbo Domingo Emilio Carlos San Bartolome Andres Castro Gomez Salvador Clar Monto Carlos Corbera Juan Jose Manuel Crecente Penalva Hector Culebras Sancho Carlos Escriva Carbonell Andres Espasa Muñoz Jose Ferrer Lloret Sergi Fos Franco Josep Fuster Puchades Jose Francisco Galotto Ricós Francisco Gaona Garcia Carlos Granell Ribera Marcos Grau Granell Francisco Hermida Pedros Gregori Mari Rosell Antonio Miralles Laguna Francisco Molina Cascales

Falla Cervantes 2019

Damian Molina Rebull Emilio Mompo Viñoles Jesus Moncholi Mulet Antoni Monton Marti Jose Nadal Aliques Rafael Navallas Mars Vicent Nicolas Cebolla Josep Nicolas Marti Richart Nicolas Sarrion Miguel Angel Ortells Martorell Edgar Parrell Palomares Joan Pascual Baldovi Vicent Pascual Ferrer Vicente Pedros Corbera Ignacio Rocher Caplliure Llorenç Saez Beltran Noel Saez Santamaria Alfredo Sala Serra Fernando Sanchis Gallardo Jose Segura Alonso Amadeo Serra Ferrando Amadeo Serra Latorre Blay Serra Martin Javier Signes Castillo Jesus Soldado Catala Antonio Terol Chambo David Vicete Boix Javier Vilanova Martinez Eloy Vivas Llopis Lucas Vivas Llopis

CORT D’HONOR DE LA FALLERA MAJOR

Andrea Alberola Benedito Merche Arnazo Sancho Lucia Atanasio Tomas Alba Baixauli Perez Isabel Baldovi Navarro Sandra Beltran Escribano Monica Benedito Serrano Almudena Bernardo Andreu Ana Blanch Vidal Carmina Blay Ballester Susi Blay Ballester Clara Boix Marques Dori Bosch Diaz Mabel Carbonell Mascarell Eva Castro Gimenez Cristina Cebolla Ferrandis Rosa Cebolla Ferrandis Natalia Cerro Mora Tania Colomar Nacher Alba Cotaina Bernardo Estela Culebras Sancho Gema Escriva Carbonell Gema Escriva Juan Dolores Estornell Roig Mer Fernandez Catalan Laura Ferrando Cuña Purificacion Ferrando Nieto Felicidad Ferrando Nieto Maria Ferrando Piera Laura Ferrer Gomez Ainhoa Ferrer Merino Pepa Flors Rosello Mercedes Fos Mart Gloria Garcia Alcañiz

Falla Cervantes 2019

Nieves Granell Torres Inma Grau Baldovi Mar Gregori Bosch Ruth Hermida Marrades Maria Huerta Meseguer Rosa Hostalet Aunion Maria Juan Ortells Trini Juan Vidal Alba Latorre Gonzalo Arantxa Llopis Cervero Isabel Llopis Pardo Sandra Llopis Pons Vanesa Llopis Soñes Maitane Luz Juan Nerea Luz Juan Juani Marrades Bonet Demelsa Marti Fos Desiree Martí Fos Noelia Marti Fos Noelia Martinez Almodovar Irina Martinez Chacon Maria Martinez Gutierrez Angeles Matoses Climent Amparo Matoses Ferrando Pepa Merino Valero Arantxa Meseguer Lledo Gema Miralles Laguna Alba Molina Muñoz Estefania Mompo Niñoles Arantxa Montesinos Rosello Mª Jose Moya Bosca Sara Muñoz Llopis Pilar Nadal Flors Carla Navallas Llopis

Lorena Nicolas Sarrion Neus Ortells Granell Consuelo Orti Villena Angeles Orti Villena Dolores Palacios Lluna Raquel Palacios Mauro Marta Parrell Palomares Noelia Pedros Simeon Paula Peris Campillo Conxín Prima Soriano Paola Renart Fos Alba Rocher Ramon Anna Rocher Ramon Arantxa Ruiz Martinez Raquel Rufí Muñoz Mariam Ruiz Vendrell

Falla Cervantes 2019

Anna Salvador Angel Alba Salvador Palacios Mireia Sanchis Gallardo Pilar Sanchis Gallardo Pilar Sapiña Llopis Ana Segura Fos Gloria Segura Fos Paula Signes Cebolla Carla Signes Cebolla Cristina Signes Cebolla Angeles Simeon Maño Alicia Sos Rodriguez Ana Toledo Flors Monica Tomas Estruch Beatriz Velis Gimenez Amparo Vendrell Fos

COMISSIĂ&#x201C; INFANTIL Marc Atanasio Oller Miquel Atanasio Oller Manel Baldovi Atanasio Iker Baldovi Garcia Andreu Baldovi Garcia Carles Baldovi Salvador Toni Bou Ruiz Iker CaĂąavera Llopis Mario Carbo Escriva Alvaro Carbo Escriva Josep Carbo Ros Joan Carlos Fernandez Arnau Castro Nicolas Leo Cebolla Blasco Ferran Clar Palacios Carles Corbera Tomas Eric Crecente Segura Cristian Donet Peiro Bernat Fuster Juan Mario Fuster Juan Alejandro Garcia Sos Javier Garcia Sos Didac Grau Merino Marti Herreros Grau Ruben Huertas Pan Markus Llopis Marin Nico Lopez Ferrando Izan Mariner Colomar Leo Marti Sala Mario Marti Sala

Falla Cervantes 2019

Pau Marti Pedros Nelo Marti Pedros Ferran Matoses Martorell Alex Minguez Vivo Marc Miragall Astruells Joan Mompo Bernardo Oscar Mompo Bernardo Damia Moncholi Martinez Xavi Nicolas Gregori Marti Nicolas Gregori Vicent Nicolas Marti Miquel Ortells Granell Andreu Pan Gil Yeray Pascual Caplliure Marc Ramon Guirado Diego Ramos Serra Alejandro Rodriguez Del Amor Marc Saez Hermida Guillem Saez Tomas Bernat Sancasto Cortes Quique Sancasto Cortes Arnau Sendra Silva Jose Serra Luque Blay Serra Marti Pablo Simo Miralles Alex Sola Hervas Abel Tarraso Sos Pau Terol Marti Noah Tomas Lledo Arnau Viel Oller

CORT D’HONOR DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL Victoria Merino Almada Pilar Merino Baldovi Marta Minguez Vivo Anna Miralles Sempere Eva Moncholi Martinez Sofia Ortells Granell Marta Pan Gil Noa Pascual Caplliure Daniela Prima Del Amor Leire Pons Beltran Noa Ramirez Juan Irene Ramon Guirado Laura Ramon Guirado Lucia Ramon Primo Isabel Ramos Serra Lara Rubio Peiro Mina Ruiz Coves Mara Saez Tomas Chloe Saez Hermida Elena Sala Arlandis Mayra Santamaria Blay Valeria Sapiña Boix Andrea Serra Escriva Valeria Sos Grau Anna Vercher Estornell Paula Villena Diago Paula Vivas Castro Lucia Vivas Franco

Mª Amparo Aranda Llorca Aitana Benedito Ferrer Leire Bernabe Nadal Carla Bou Ruiz Maria Campillo Luz Aina Cañavera Llopis Mar Casado Roig Mar Cebolla Blasco Lucia Clar Palacios Maria Clari Marti Blanca Corbera Tomas Carmen Culebras Cañavera Clara Ferrer Merino Lucia Fuentes Cañizares Daniela Galotto Hostalet Sara Gras Matoses Alexandra Grau Cerro Maria Hellin Lopez Marta Hellin Lopez Maria Ibañez Cardo Gema Leon Carbo Maria March Carbonell Cristina Marti Iranzo Adriana Matoses Ogaru Maitane Matoses Luz Marta Matoses Martorell Martina Melero Garcia

Falla Cervantes 2019

GUARDONATS

BUNYOL D'OR I BRILLANTS 2018 AMB FULLES DE LLORER

Carlos Granell Ribera

Lucas Vivas Llopis

Juan Vicente Lledó Mafé

Noelia Martí Fos

Adoración Bosch Diaz

Eloy Vivas Llopis

Trini Juan Vidal

Raquel Rufí Muñoz

Falla Cervantes 2019

PRESIDENT D’HONOR 2018: JESÚS SOLDADO CATALÀ

ESPIGA D’OR I BRILLANTS 2018

Carmina Blay Ballester

BUNYOL D’OR I BRILLANTS 2018 AMB FULLES DE LLORER Trini Juan Vidal Noelia Martí Fos Raquel Rufí Muñoz Carlos Granel Ribera Lucas Vivas Llopis Eloy Vivas Llopis Juan Vte Lledó Mafé Adoración Bosch Diaz BUNYOL DE FULLES DE LLORER David Baldoví Ortí Carlos Carbó Domingo Tania Colomar Nácher Estela Culebras Sancho Felicidad Ferrando Nieto Mar Gregori Bosch Ruth Hermida Pedrós

Assumpta Ruiz Requeni

COMISSIÓ INFANTIL Distintiu D’or Iker Baldoví Garcia Carles Baldoví Salvador Arnau Castro Nicolás Martina Melero Garcia Sofia Ortells Granel Irene Ramón Guirado Miquel Rumbau Meseguer Andrea Serra Escrivà Abel Tarrasó Sos

Maria Juan Ortells Sandra Llopis Pons Maitane Luz Juan Noelia Martínez Almp Majors Estefania Mompó Viñoles BUNYOL D’OR Asunción Blay Ballester Maria Huerta Meseguer Sara Muñoz Llopis Ignacio Rocher Caplliure Pilar Sanchis Gallardo Mireia Sanchis Gallardo Pilar Sapiña Llopis Anna Salvador Angel BUNYOL D’ARGENT Mercedes Fernandez Catalán Alba Rocher Ramón

Falla Cervantes 2019

DISTINTIU D’ARGENT Marc Atanasio Oller Andreu Baldovi Garcia Leire Bernabé Nadal Andrea Cardo Granel Bernat Fuster Juan Marta Hellin López Natalia Nicolas Houd Noa Ramirez Juan Laura Ramón Guirado Marc Ramón Guirado

GUARDONATS DIA DE LA PRESENTACIÓ

Insígnia de coure de la Junta Local Fallera a Andrea Serra Escrivà

Insígnia de coure de la Junta Local Fallera a Anna Rocher Ramón

Insígnia d’Or de la Junta Local Fallera a Blai Serra Martí

Insígnia d’Or de la Junta Local Fallera a Amadeo Serra Ferrando

Guardonats el dia 25-2-2018

Falla Cervantes 2019

PRO- la l a GRAMA F FESa ç a l TES p

r s e e t 201₉ n C a v Falla Cervantes 2019

DIJOUS 31 DE GENER 20:00h. Presentació del llibre de la Falla Plaça Cervantes 2019 “L’indult del foc” a la Casa de la Cultura. 1 DE FEBRER AL 14 DE FEBRER Concurs de Sainets al Centre Municipal Bernat i Baldoví. DIVENDRES 1 FEBRER 20:00h. Representació del Sainet “Un sastre de carreró” pel grup de teatre de la Falla Plaça Cervantes al Centre Municipal Bernat i Baldoví. DISSABTE 2 FEBRER 21:00h. Sopar Nit del Faller d’Honor, a la Sala Cancela. DIUMENGE 3 FEBRER 12:00h. Lliurament de premis de play-backs al cau Multiusos. 18:00h. Lliurament de premis d’esports i jocs de taula al cau Multiusos. DISSABTE 9 FEBRER – FESTA 60é ANIVERSARI 11:00h. Missa pel 60é aniversari a l’església el Carme i cercavila per la barriada. 13:00h. Acte commemoratiu del 60é aniversari al cau faller. 14:00h. Disparada de 60 Salves 14:30h. Dinar al cau faller d’un “Bou torrat”, ens conviden el President Infantil, Blai Serra i Martí i el President Blai Serra i Martín. DIUMENGE 10 FEBRER 12:00h. Crida 2019 a la Plaça de l’Ajuntament. 14:00h. Mascletà. 14:30h. Dinar al cau faller. DIUMENGE 17 FEBRER 09:00h. Ral·li Humorístic i dia del xiquet a la Plaça de l’Ajuntament. 14:30h. Dinar al cau faller, ens conviden la nostra Fallera Major Anna Rocher i Ramón i la Fallera Major Infantil Andrea Serra i Escrivá.

21 FEBRER FINS EL 3 DE MARÇ 20:00h. Inauguració de L’EXPOSICIÓ DEL NINOT a la sala els Porxets (Sala Moret) i lliurament dels premis als ninots indultats. DIVENDRES 22 FEBRER 20:00h. Lliurament de premis de sainets al Centre Municipal Bernat i Baldoví. DISSABTE 23 FEBRER XXX Concurs Paelles Junta Local Fallera. 16:00h. Discomòbil al cau. DIUMENGE 24 FEBRER 10:45h. Cercavila “Última arreplegà” per la barriada. 14:30h. Dinar al cau faller. 19:00h. Lliurament dels bunyols d’or i brillants i espigues d’or al CM Bernat i Baldoví. DIVENDRES 1 MARÇ 1° Torn d’ALBADES. 01:15h. Albades a les Falleres Majors i Presidents en casa de la Fallera Major Infantil Andrea. DISSABTE 2 MARÇ 14:00h. Dinar al cau faller per colles. 18:30h. Eixida del cau faller per anar a la Desfilada del Ninot que començarà a les 19:00h, des de la Placeta del Convent i finalitzarà al carrer Sequial. En acabar podrem gaudir de la Macrodiscomòbil ubicada a l'aparcament Ciutat de Pamplona. DIUMENGE 3 MARÇ 12:00h. Crida 2019 al Mareny de Barraquetes. 14:00h. Dinar al cau. 18:00h. Desfilada Ninot Infantil. 19:00h. Xocolatada al cau faller, ens convida el President Infantil Blai, la Fallera Major Infantil Andrea i la Fallera Major Anna. DIVENDRES 8 MARÇ 08:00h. "Plantà" del monument. 14:00h. Dinar “De la Plantà” al cau faller. 21:00h. Sopar d’aixelleta al cau faller i Última

Falla Cervantes 2019

Reunió de l’exercici. 2° TORN D’ALBADES DISSABTE 9 MARÇ 08:00h. Remat monument amb la gespa. 11:00h. Concurs de Paelles i Dolços al cau faller. 16:30h. Actuació Xaranga C-25. 18:00h. Festa Remember. 22:00h. Sopar d’aixelleta al cau faller. DIUMENGE 10 MARÇ – DIA DEL XIQUET 11:00h. "DESPERTÀ" INFANTIL per la barriada, en acabar Esmorzar Infantil ens convida el President Infantil Blai, la Fallera Major Infantil Andrea i la Fallera Major Anna. 14:30h. Dinar al cau faller, obert a tots els pares, mares i xiquets que participen de les activitats. 15: 00h. Atraccions Infantils al cau faller. 18:00h. "GLOBOTÀ" i Xocolatada al cau faller ens convida el President Infantil Blai, la Fallera Major Infantil Andrea i la Fallera Major Anna. DILLUNS 11 MARÇ 14:00h. Dinar Setmana Gastronòmica “cadascú el que li pertoque” al cau faller. 22:00h. Concurs d’amanides al cau faller. DIMARTS 12 MARÇ 14:00h. Dinar setmana gastronòmica “cadascú el que li pertoque” al cau faller. 18:00h. Activitats Infantils i jocs per als menuts i berenar al cau faller. 22:00h. Concurs de truites al cau faller. DIMECRES 13 MARÇ 14:00h. Dinar setmana gastronòmica “cadascú el que li pertoque” al cau faller. 18:00h. Activitats Infantils i jocs per als menuts i berenar al cau faller. 22:00h. Concurs de pizzes al cau faller. DIJOUS 14 MARÇ 14:00h. Dinar setmana gastronòmica “cadascú el que li pertoque” al cau faller.

18:00h. Activitats Infantils i jocs per als menuts i berenar al cau faller. 22:00h. Concurs de mandonguilles amb mullador al cau faller. DIVENDRES 15 MARÇ 14:00h. Dinar setmana gastronòmica “cadascú el que li pertoque” al cau faller. 18:00h. Concurs Infantil de dibuix del monument a la placeta Cervantes. 19:00h. Xocolatada al cau faller. 21:00h. Sopar d’aixelleta al cau faller. 23:00h. Entrega de recompenses. 00:00h. Discomòbil. DISSABTE 16 MARÇ 14:00h. Concurs d’Arròs al forn i Bunyols. 18:00h. Desfilada Infantil de disfresses per la barriada. 19:00h. Entrega de Recompenses Comissió Infantil i Xocolatada al cau faller. 22:00h. Sopar d’aixelleta al cau faller. 23:00h. NIT TEMATICA. Concurs de disfresses i discomòbil. (Per participar al concurs s’ha d’anar al sopar disfressat de la temàtica de la nit.) DIUMENGE 17 MARÇ 08:00h. "Despertà" per la barriada. 10:00h. Esmorzar al cau faller. 11:00h. Missa en honor a Sant Josep i Visita a l'Asil dels Ancians. 14:00h. Dinar al cau faller. 18:00h. Cercavila per la barriada. 22:00h. Sopar d’aixelleta al cau faller. 23:30h. Discomòbil.

14:00h. Dinar al cau faller. 17:00h. Visita de cortesia als monuments fallers de Sueca. 22:00h. Sopar d’aixelleta al cau faller. 23:00h. Discomòbil. DIMARTS 19 MARÇ – FESTIVITAT DE SANT JOSEP 10:30h. Eixida del cau faller per recollir a les nostres FALLERES MAJORS i anar a l’Ofrena de Corones de Llorer a Joan Fuster, Mestre Serrano i Bernat i Baldoví. A les 11:30h. 14:00h. Gran "Mascletà" als Jardins del Sequial. 17:30h. Eixida del cau faller per recollir a les nostres FALLERES MAJORS i els rams de flors per a l’Ofrena. 18:30h. Ofrena de Flors a la Mare de Déu de Sales. En acabar, "Cremà" del Monument Infantil. 00:00h. Castells de Focs d’Artifici als Jardins del Sequial. 00:30h. Cremà del Monument Faller.

Aquesta programació podria sofrir canvis, en cas d’existir s’informarà degudament a la comissió i al veïnat pels canals habituals. En cas d’error o omissió igualment s’informarà amb antelació. BONES FESTES FALLERES PER A TOTS i TOTES!

DILLUNS 18 MARÇ 08:00h. "Despertà" per la barriada. 10:00h. Esmorzar al cau faller. 11:00h. Visita a la Capella de Sant Josep i Cercavila per la barriada.

Falla Cervantes 2019

s e r t s o Els n s t n a t n e s e r p e r

Falla Cervantes 2019

Presidents (2009-2019)

Fermín Baldoví i Marí (President del 50é aniversari ) 2009

Francisco Hermida 2009

Blai Serra Martín 2010, 2011, 2018 i 2019

Arturo Tomàs Aguilar 2012

Gregori Marí Rosell 2013, 2014 i 2015

Josep Fuster Puchades 2016 i 2017

Falla Cervantes 2019

Falleres Majors (2009-2019)

Sandra Llopis Pons 2009

Carmina Cañavera Blay 2010

Cristina Cebolla i Ferrandis 2011

Gemma Miralles Laguna

Mª Sales Viel i Raposo 2013

Sara Colechà i Franco 2014

2012

Gemma Escrivá Carbonell 2015

Ainhoa Ferrer Merino 2016

Anna Rocher i Ramón 2019 Falla Cervantes 2019

Clara Boix Marqués 2018

Presidents Infantils (2009-2019)

Moises Vera Jiménez 2009 i 2011

Pablo Blay Matoses 2010

Alfredo Sala i Serra 2015

Josep Nicolàs Martí 2016

Toni Bou Ruiz 2017

Arnau Viel Oller 2018

Blai Serra Martí 2019 Falla Cervantes 2019

Falleres Majors Infantils (2009-2019)

Ainhoa Ferrer Merino 2009

Arantxa Llopis Cerverรณ 2010

Paula Signes i Cebolla 2011

Carla Navallas Llopis 2015

Clara Ferrer i Merino 2016

Carla Bou i Ruiz 2017

Andrea Serra i Escrivรก 2019

Falla Cervantes 2019

Col·laboracions literàries Falleres

CELEbREM L’aNiVERsaRi Poema d’aniversari a la Falla Plaça Cervantes Tirarem una traca ben gran per celebrar el vostre aniversari, seixanta coets retronaran i més, si en són necessari.

Va recórrer tot el món, conegut pels seus miracles, este home posseïa un gran don i els convertia en espectacles.

Esteu de festa i celebració, la gent del carrer s’acosta, oferint la seua col·laboració i esperant ser corresposta.

Enguany hi hagut coincidència, sembla una gran casualitat, pareix fruit de la providència però és una gran veritat.

Si no em falla la memòria de la Humanitat sou Patrimoni, engrandint la vostra història on molta gent és testimoni.

Prediqueu amb eixa gran virtut perquè sou una falla potent, que ara molt ha crescut per tot el que esteu transmetent.

Que les falles són cultura això no és cap secret, esteu a una gran altura i es demostra en el llibret.

Treballeu per la creativitat, mostreu el vostre ingeni, per a tindre tanta expressivitat no fa falta ser un geni.

A esta festa s’ha sumat Sant Vicent “el del ditet”, que és un sant molt estimat pel seu bon discurset.

Agafeu forces per bufar en este 60 é aniversari, i els motors heu de calfar que esteu ja camí del centenari.

Sense parar ni miqueta predicava l’obra cristiana, anava amb la seua burreta parlant en llengua valenciana.

Ets festa, tradició, foc i flama, a falleres i fallers encantes per això tot el món exclama visca la falla Plaça Cervantes! Vicent Baldoví Martines Regidor de Cultura, Educació i Esports.

Falla Cervantes 2019

60 60, que vist individualment sembla sols un número, però si el lliguem a la paraula “falla” passa a tenir un significat més ampli, 60 anys de falla, 60 anys d’esforç, de treball, de lluita, de constància, de sentiment i sempre amb una gran dosi d’il·lusió i amor per la festa. Aquest any la falla Plaça Cervantes està de celebració!!!. Per als que som fallers, celebrar un aniversari és un esdeveniment molt important, és el reconeixement a molts anys d’història d’una comissió, d’una trajectòria, dels seus primers inicis, dels temps durs i d’instants feliços, de l’entusiasme d’un veïnat bolcat en la seua falla. En els inicis d’aquesta falla, un grapat d’amics i veïns de Sueca, pel 1952, van decidir celebrar cada 19 de març, amb la cremà d’un xicotet monument (encara sense comissió) al carrer Sant Antoni i davant la coneguda fabrica del gel, fins que la falla es va consolidar el 1959 com la Falla Plaça de Cervantes. Aquells fallers que van fer possible que la falla arrelara, amb molt d’entusiasme i moguts per la inquietud de gaudir de la festa fallera en tota la seua plenitud, crearen la primera comissió amb gran calat en el veïnat i en tota Sueca. 60 anys després, i recollint el millor de cadascú que ha format part de la comissió, heu fet realitat aquell gran somni, el dels primers fallers que lluitaren amb molt d’esforç i entusiasme perquè la falla tinguera una continuïtat i que ha sigut possible per la tasca de tots els que vingueren després i treballaren de valent per engrandir-la.

I com si no haguera passat el temps, ens trobem al 60é aniversari i amb la mateixa força, les mateixes ganes i sobretot la mateixa il·lusió que aquell març de 1959, seguiu fent falla i fent història en aquesta veterana comissió. 60 anys no es fan tots els dies i al parlar de la història d’una falla, és parlar dels sues monuments, dels representants, de les comissions i dels llibrets, que li donen sentit i són l’essència de la vostra evolució. Aquests elements que formen part de la vostra festa, són un bon record del passat, i resten al material gràfic que tant ens agrada recordar, plens de moments, emocions i persones reflectides a les fotografies i com no, als llibrets de la falla, els que formen, la falla de paper, la falla que mai no es crema. Felicitats i enhorabona a tots els que sou i els que han sigut part de la Falla Plaça Cervantes, als que sentim eixa flama dins del cor i FEM FALLA, perquè nosaltres els fallers som part d’eixe cercle màgic que generació darrere generació permet que de la cendra del monument germine la llavor d’un altre exercici faller. Som tradició , som cultura i som festa... 60 anys fent falla i per molts anys de superació!!! Lorena Sendra–Secretària de la JLF Sueca

Falla Cervantes 2019

FELICITACIONS A CERVANTES PER LA SEXTA DÈCADA EN UN CONTEXT TURÍSTIC MILLORABLE A SUECA Que una comissió arribe als seixanta anys significa que les coses s'han fet prou bé. És evident que sempre hi ha alts i baixos, però és molt complicat arribar a la seixantena ja siga per raons internes de les comissions falleres o pel context social i històric en el qual puga estar emmarcada la comissió. Aleshores, valga per davant la felicitació a la comissió de la falla Cervantes de Sueca, una comissió amb una gran història que lluita per la cultura fallera, com ho demostra amb L'Indult del Foc, el seu gran llibret que sempre intenta estar el més amunt possible dins dels premis de la Generalitat. També, vos escric aquesta felicitació des de la meua especialitat professional, el turisme. Tal com se m'ha encomanat, vos felicite dins del context d'una de les indústries més importants a escala mundial, que mou molts diners i que provoca un gran nombre de fluctuacions de persones pel món. El nostre territori no és una excepció, ja que és una de les regions que més moviment de més turistes acull per gaudir de les nostres platges, el nostre patrimoni cultural, el nostre entorn rural, del turisme d'aventura, i moltes altres opcions que no citaré, ja que no tindria prou espai. En aquesta tessitura, Sueca també rep turisme, gràcies a de les seues platges, al seu patrimoni cultural, al seu entorn natural dins del Parc Natural de l'Albufera... i com no, a les seues tradicions en les quals estan les Falles. La festa fallera de Sueca és una de les més antigues del nostre territori, està declarada com a Bé d'Interés Cultural i Festa d'Interés Turístic Local, i també està dins del reconeixement per part de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El problema és que en termes turístics, les ciutats falleres tenen la ferotge competència de València, que en aquest aspecte és un "monstre" pel seu potencial econòmic, ja que gaudeix dels monuments fallers més imponents i, també, presenta una oferta d'activitats complementàries importants com puga ser, per exemple, la il·luminació de carrers.

Falla Cervantes 2019

En aquest sentit, tant les Falles de Sueca com de la resta de poblacions han de reinventar-se per tal d'atraure els turistes, és a dir, intentar diferenciar-se de la capital amb activitats innovadores. A Sueca hi ha diverses com, per exemple, el ral·li humorístic o l'ofrena als suecans il·lustres, encara que, des de la meua visió experta, pense que no és prou. No obstant això, Sueca té una gran carència respecte a altres ciutats com, per exemple, Alzira, Gandia o Cullera, i no és altra que el monument faller. A Sueca predomina, des del meu paréixer, la festa davant l'element fonamental de la festa, el monument faller. El fet de no tindre premis als monuments fallers minva la competitivitat entre les comissions falleres. Sé que no teniu premis perquè en el passat, sempre guanyaven les mateixes, però això té una fàcil solució: les seccions. Aquestes, enforteixen la competitivitat en les comissions que formen part en cadascuna d'elles i aquesta millora fa que el treball dels artistes que planten a Sueca siga reconegut i adquirisca una major repercussió a escala autonòmica, dotant d'interés a tots els curiosos que visiten Sueca en Falles, ja que el turista vol, principalment, és veure Falles. Cal no oblidar que el monument és l'eix de la festa, i per tant, sense la seua carència, la festa no existiria. Bé, espere que, com una de les comissions històriques de Sueca, compliu, com a mínim, seixanta anys més, ja que serà símptoma que les coses s'han fet bé i que les Falles de Sueca seguiran un gran camí dins del teixit faller del territori valencià. Moltes felicitats!! Juan Gabriel Figueres Hernández Coordinador del llibret Faller 2019 AC Falla el Canet Cullera

Falla Cervantes 2019

LES EXPLICACIONS FALLERES I ELS ARTISTES FALLERS A les Comissions falleres trobem gent que fa un treball silenciós a sa casa, on no el veu ningú, sols els membres de la seua família. Són com les formiguetes que any rere any es posen en contacte amb l’artista faller per a saber la temàtica de la falla i escriure els versos per a manifestar la sàtira política, reflexions socials, reivindicar temes ecològics. Algunes comissions paguen per a que el poeta escriga els versets. Altres tenen la sort de tindre fallers que fan els versets debades simplement perquè són fallers i els agrada. Encara millor si al veïnat troben persones que fan els versets desinteressadament. Gràcies als llibrets de falles, testimonis fidels del temps hem pogut fer, amb ells, la memòria històrica de les explicacions falleres a la falla Cervantes i dels artistes fallers.

Any 1998- Lema “Bufons”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artista Rafa Beltrán. Any 1999- Lema “Vingues d’on vingues...benvingut”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artista Rafa Beltrán. Any 2000- Lema “Sueca, tot l’any ...carnestoltes”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2001- Lema “Moros i cristians”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2002- Lema “Vivim en un gran planeta cuidat de forma discreta”. Autor Vicent Miquel. Artistes Paco i Toni Vizcaíno Any 2003- Lema “Salvatges”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2004- Lema “Barbaritats”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2005- Lema “Pirateries”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2006- Lema “Entre contes i romanços”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2007- Lema “Donyets”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2008- Lema “Construcció o,,, destrucció?. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2009- Artista Guti. Any 50 aniversari Any 2010- Lema ”És l’amor el que pareix?”. Autora Conxa Prima Soriano. Artista Francisco Vizcaíno. Any 2011- Lema “Obres faraòniques”. Autora Conxa Prima Soriano . Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2012- Lema “La mar salada”. Autora Conxa Prima Soriano. Artista Francisco Vizcaíno. Any 2013- Lema “Somnis”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artista Guti Any 2014- Lema “Alicia al país de les meravelles i...el conte s’ha canviat”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artista Paco Vizcaíno. Any 2015- Lema “Temptacions”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artista Paco Vizcaíno. Any 2016- Lema “pugem al drac gegant”. Autors Luis Ruiz i Amparo Vendrell. Artista Francisco Vizcaíno.

Falla Cervantes 2019

Any 2017- Lema “S’ha cremat... fins la palla!” Autor Luis Ruiz Requeni i Amparo Vendrell. Artista Paco Vizcaíno. Any 2018- Lema “Endevina, endevinalla... qui s’amaga a la falla?. Autores Mariam Ruiz i Amparo Vendrell. Artista Paco Vizcaíno. Any 2019- Lema ”Fent l’indi i fent fum” Autores Mariam Ruiz i Amparo Vendrell. Artista Fede Alonso.

MONUMENTS INFANTILS Any 1998- Artista Rafa Beltrán Any 1999- Autor Luis Ruiz Any 2000- Artistes Paco i Toni Vizcaíno Any 2001- Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2002- Lema “les quatre estacions”. Autor Vicent Miquel. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2003-Lema “Un món de rialla”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2004- Lema “Bruixeries”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2005- Lema “Un món fantàstic”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2006- Lema “Morets i moretes”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2007- Lema “Xiquets, valencians tots!”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2008- Lema “Somnis infantils”. Autor Luis Ruiz Requeni. Artistes Paco i Toni Vizcaíno. Any 2009- Sense informació. Any 2010- Lema “Una granja diferent”. Autors Josep Cuenca Calatayud i Dúlia Serra Roselló. Artista Josep Cuenca Calatayud. Any 2011- Lema “El somni”. Autors Josep Cuenca Calatayud i Dulia Serra Roselló. Artista Josep Cuenca Calatayud. Any 2012- Falta informació. Any 2013- Lema “El reduït món dels xiquets”. Autora Dulia Serra Roselló. Artista Josep Cuenca. Any 2014- Lema “Els Picapedra”. Autora Dulia Serra Roselló. Artista Josep Cuenca Calatayud. Any 2015- Lema “Un dia divertit en el circ”. ”. Autora Dulia Serra Roselló. Artista Josep Cuenca Calatayud. Any 2016- Lema “Deixa’t portar per la màgia”. Autora Dulia Serra Roselló. Artista Josep Cuenca Calatayud. Any 2017- Lema “Un conte molt real”. Autora Dulia Serra Roselló. Artista Josep Cuenca Calatayud. Any 2018- Lema “El despertar dels còmics”. Autora Dulia Serra Roselló. Artista Vicente Zacarés. Any 2019- Lema “Gaudim de les platges de Sueca”. Autora Dulia Serra Roselló. Artista Joan Gimeno. Amparo Vendrell Fos Coordinadora llibret 2019 Falla Cervantes 2019

REFLEXIONS A PROPÒSIT DEL BLOG “Posar imatge del primer article del blog, adjuntada al correu electrònic” Així, amb aquest article, l’1 de març del 2007, començava la història del blog de la Falla Plaça Cervantes. Corrien temps de canvi per a les falles de Sueca, entre elles, la nostra comissió. Hi havia una comissió fallera que havia tingut la iniciativa d’emprendre un blog faller on publicar articles, fotos, etc. i, sobretot, deixava l’oportunitat que un faller o qualsevol persona poguera escriure comentaris a cada article publicat. Així s’obria un ventall de possibilitats per al contacte diari entre fallers i simpatitzants. Cal recordar que, en aquell moment, no existia el Whatsapp, ni el Facebook, ni l’Instagram, ni el Twitter, etc., ni eixes xarxes socials sense les quals no podem viure hui en dia (que agosarats érem!). Prompte s’animaren noves comissions a eixa bonica iniciativa i, com que sempre he tingut moltes inquietuds, i, llevat que, en aquell moment la falla ja m’ocupava gran part del meu temps lliure, vaig pensar que la nostra comissió havia d’estar ahí. Havia de tindre un blog per mantenir contacte diari entre membres de la comissió. Tenia la idea en el cap que, si la gent responia, segur que la falla podia créixer en molts aspectes. I crec que, almenys per un temps, es va aconseguir. Moltes van ser les iniciatives que es produïren a través del blog, des de concursos per vore qui portava més lluny a Cervantes, passant per la publicació del llibret de la falla, continuant per endevinalles, enquestes, esdeveniments, bromes, critiques, informacions, felicitacions, i moltes més coses, fins a arribar a una gran festa que va esdevenir del que podríem anomenar com un gran “agermanament” que va sorgir dels impulsors dels blogs fallers de les diferents comissions, i que es va estendre a totes les comissions de Sueca, El Perelló i El Mareny. S'involucrà a tota la família fallera i, en part, al poble de Sueca. Eixa bonica iniciativa que es va repetir durant quatre anys, va ser AGERMANATS, festa de germanor fallera. Que, com moltes decisions falleres, es va forjar a la calor d’un esmorzaret a un bar de la nostra localitat, fruit del somni o la visió d’uns pocs fallers de distintes comissions. Com dic, corrien temps de canvi, corrien temps en què les comissions falleres estaven farcides de fallers que, gaudien de la seua festa, però no sols això, sinó que volien que tot el món s’adonara del que hi ha darrere de la festa fallera i quin treball es realitza durant tot l’any, no sols al mes de març. Volien compartir experiències amb companys d’altres comissions i, tot açò, va portar a la creació dels blogs fallers i la festa AGERMANATS. Mirant cap a dins de casa, en el moment de la creació del blog, la nostra comissió estava en ple creixement. Any rere any el nombre de fallers augmentava, la llista d’activitats que es realitzaven fora dels actes fallers era enorme. S’apropava el Cinquantenari de la fundació de la falla, estàvem immersos en plena reforma d’un cau que es quedava menut i obsolet. El blog pretenia ser una eina per a tindre contacte i encendre la flameta a molts fallers que es deixaven caure per a la presentació, i desembarcaven a les

Falla Cervantes 2019

(antigues) paelles del sindicat per a no anar-se’n ja fins al 20 de març, quan desapareixien de nou fins al pròxim acte faller. Ràpidament, el blog, va saber “enganxar” als fallers que sabíem que les falles eren tot l’any, i gràcies a l’acceptació d’eixos fallers, a poc a poc, va anar enganxant a la resta de fallers. Les visites diàries al blog corrien com la pólvora, així com els comentaris es succeïen als articles que cada dia es publicaven. No van ser poques les seccions que es posaren en marxa des del blog, ni pocs els personatges anònims que aparegueren als comentaris, gent que utilitzava un pseudònim per a comentar i, alguns que, amb la intriga de la seua identitat, van donar molt de joc. Com ara Sambori, Rodabars, San Casalla, Pep Cerveró, Allioli, etc. Una secció que recorde amb molta estima va ser CERVANTES AL MÓN, no per la secció en si, sinó pel que aportava a la falla. Se’ns va ocórrer que tindre l’al·licient de portar a Cervantes als viatges dels fallers podria fer, com déiem abans, que la flameta fallera es fera cada dia més intensa. Proposàrem que cada faller que eixira de viatge (fora prop o lluny) es fotografiara amb l’escut de Cervantes. No era qüestió dels premis per al que més lluny arribara, sinó que cada vegada que un faller fera una maleta, recordara endur-se a Cervantes. I la satisfacció d’aconseguir-ho va ser molt gran. El concurs es va repetir durant uns anys i fallers amb negocis col·laboraven aportant articles per a fer l’entrega de premis com a cloenda de cada edició. Cervantes es va poder vore a molts llocs d’Espanya i del món, en samarretes, banderoles, bunyolets, bandes de fallera, bruses bordades, etiquetes, llibrets, etc. Qualsevol cosa valia per deixar constància que Cervantes es portava a la maleta, al cor; que la falla forma part de la nostra vida i que tenim una família fallera, encara que de vegades se’ns oblida. Hui en dia, no estem al nivell, en nombre de components de la comissió, com a l’època en què el blog va estar viu. Com bé deia a algun article publicat, el blog estaria viu mentre existira el contacte diari entre fallers, com una mena de profecia que es va acomplir. Siga per la crisi econòmica que va colpir molt fort o per qualsevol altre motiu, la nostra comissió va vore reduïts els seus integrants, alhora que el blog quedava sense visites, sense comentaris, com un paral·lelisme dolent. L’eina que havia ajudat a tindre a la nostra comissió en contacte va perdre

Falla Cervantes 2019

força i d’això, la comissió se’n va ressentir. Com una família, en què els integrants es fan majors, tenen fills i altres obligacions i deixen de vore tan sovint al seu avi. Estic molt orgullós del projecte que es va fer, i del que va significar per a aquesta comissió, així com la contribució a l’harmonia i germanor entre les falles del poble. I també estic molt agraït al meu Company d’iniciativa Carlos Granell, que sols ell sap, com n’és de complicat escriure un article faller cada dia i crear continguts al blog. Espere que la Falla Plaça Cervantes recupere el contacte diari, com eixe avi que sempre estarà ahí i que ens divertia i ens contantava històries, i amb la gran fornada de xiquets que tenim a la nostra comissió, no perdem eixe contacte familiar, tan necessari en la nostra societat. Al cap i a la fi, la vida, com les falles, estan fetes de moments que valen la pena viure.

Josep Fuster i Puchades co-fundador del blog junt amb Carlos Granell i Ribera Dedicat als avis i a les falles que, d’una manera o altra, portarem sempre al cor.

SENTIMENTS FALlERS

Bé, ja estem un altra vegada a punt d’entrar a la primavera, després de passar un hivern en què hem tingut pluja per a donar i vendre, és temps de parlar de falles. Esta festa tan nostra, que ompli places i carrers de colorit, música, soroll i olor a pólvora, a més de monuments que són l’alegria i l’orgull de tots els valencians i valencianes. Per als membres de les comissions falleres, és la culminació de tot un any d’esforços, especialment econòmics, i de temps, ja que s’han de dedicar moltes hores de treball per poder portar la festa endavant. I ara que arriba el moment de vestir-se de faller o fallera, sents unes picoretes a l’estómac molt difícils d’explicar, però que estan amb el sistema nerviós donant alegria i ganes de viure-ho. I quan escoltem a la xaranga tocar el pasdoble “El Fallero”!, oi, oi, oi, especialment a l’eixida de casa de les Falleres Majors!, això sí que ja no té nom, és una pujada de tensió i una emoció tan gran, que difícilment pots aguantar que, caiga una llàgrima, aplaudint tots com a bojos amb una cara d’alegria i satisfacció que no es pot pagar amb diners, això cal sentir-ho. Tot seguit al passacarrer on veus falleretes i fallerets amb el bonic i luxós vestit de la indumentària fallera, sents la festa molt a dins, ja que veus les dones que any rere any, han estat fent-se un lloc dins de la Comissió fallera, per tal de millorar-la. I, és que és així, les comissions que durant molts anys eren majoritàriament masculines, ja són mixtes, i poc a poc la dona va entrant en juntes directives, aportant les seues idees fins arribar en algunes falles, a ser presidentes, i amb ganes de desenvolupar una llavor molt encertada. Com tot en la vida va canviant, en les falles també, i està demostrat que unificar idees dels dos sexes, sempre és positiu per donar més rellevància a la festa. Mira si és canviant, i faig menció com anècdota, que aquest any, la Junta Central Fallera de València ha donat suport al fet que siga un home el que puga ostentar el càrrec de Faller Major, que fins ara sols ho podia fer una dona, però tot va canviant, buscant igualtat total. Aquest any, la falla Plaça Cervantes compleix 60 anys, ja són anys! Eh!; els que hem tingut la sort de poder-los gaudir, pensem que és una data per a celebrar com cal. Per això tenim pensat uns actes commemoratius. El dia 9 de febrer anirem a missa en acció de gràcies, farem una cercavila per la barriada, acudirem al casal i amb germanor i reconeixement faller, gaudirem de les 60 salves commemoratives que culminaran amb el dinar per a tota la Comissió i convidats. Serà una jornada amb la qual els majors reviurem batalletes passades entre la nostàlgia i l’alegria dels que estan i els que ja no hi estan, però que segueixen vius al cor de la falla. Aquests esdeveniments ajudaran a unir més, si cap, als membres de la Comissió, fent pinya per a fer festa i gaudir-la, si senyor; i colze a colze, any rere any, fer la falla més gran. És a dir, 60 anys, ja són anys. Però encara queda corda per a molts anys més. Un bes ben fort. Andrés Espasa. Sols un faller de Cervantes. Per Andrés Espasa Delegat sainet Delegat 60é aniversari

Falla Cervantes 2019

ELS NOSTRES LLIBRETS

La festa de les falles culmina el dia 19 de març, dia de Sant Josep, en la nit de la “cremà”. Eixa nit finalitza tot un any d’esforç, treball i sacrifici quedant convertit el monument en cendra. Sols se salvaran els ninots indultats o els que hauran escollit els nostres representants. “Els nostres llibrets” també se salvaran de les flames del foc i perduraran com a testimoni fidel de la festa. Per eixe motiu últimament els anomenem “L’indult del foc”. Hi trobarem poemes a les Falleres Majors, salutacions dels Presidents, els membres de la Comissió, la xicalla de la Comissió Infantil, la poesia satírica, l’explicació del monument gran i del monument infantil, els noms dels artistes fallers, articles, col·laboracions literàries, guardonats, fotos de tots els actes, portada, publicitat. A Cervantes portem ja uns anys apostant pels llibrets com a una font de cultura escrits en valencià. Busquem que els llibrets de falles tinguen un disseny atractiu, que aporte un valor afegit. També pensem que és important una bona impressió, encara que ens hem d’adaptar al pressupost que tenim. Per a concursar als premis, que atorga la Generalitat Valenciana, completem el llibret amb una temàtica atractiva que siga coherent. Però el més important de tot serà la memòria històrica que amb ells perdurarà:

“ Els llibrets ens parlen també de les persones que feien la festa. Apareixen rostres, noms i cognoms de gent del poble que, d'altra manera, haurien desaparegut arrossegats pel pas de la història. Gràcies als llibrets sabem que existiren, que estimaren València i esta llengua, que es divertiren en estos mateixos carrers sentint-se quotidianament valencians. Un eco llunyà de traques i rialles ens arriba cada vegada que ens acostem a un llibre antic. Hui els llibrets són això i més. Són cultura en valencià, són cultura valenciana. Són poesia satírica, monografies fonamentals sobre temes diversos, expressió artística”. Jesús Peris Llorca President de l’Associació d’Estudis Fallers

Vicent Marzà: 'Cultura, llengua i festa són sinònims de cohesió dels pobles i els llibrets de falles en són una bona mostra'. Conseller de d'Educació, Investigació, Cultura i Esports.

Falla Cervantes 2019

Una dĂ¨cada dels nostres llibrets

Falla Cervantes 2019

premis aconseguits als nostres llibrets

març 2008

Any 2008 - 16é premi a l’Ús del Valencià per la Generalitat Valenciana - 1r premi a l’Ús del Valencià per l’Ajuntament de Sueca Any 2009 (Març) - 36é premi a l’Ús del Valencià per la Generalitat Valenciana - 1r premi a l’Ús del Valencià per l’Ajuntament de Sueca

març 2017

Any 2017 - 32é premi a l’Ús del Valencià per la Generalitat Valenciana -2n premi a l’Ús del Valencià per l’Ajuntament Sueca

Falla Cervantes 2019

març 2018

Any 2018 - 51é premi a l’Ús del Valencià per la Generalitat Valenciana i corbatí per la utilització de llenguatge inclusiu - 1r premi a l’Ús del Valencià per l’Ajuntament Sueca

Falla Cervantes 2019

AndRÉs ESPasA i MUñoZ Gran artista i gran faller

Andrés Espasa, faller de la Comissió de la falla Plaça de Cervantes ha demostrat des de sempre ser un gran artista i un gran faller a més de ser una gran persona. Naix a Sueca un cinc de maig de 1947, destacant sempre en ell moltes qualitats artístiques però és en l’especialitat d’arts plàstiques en la que més a gust se sent, concretament, en la pintura, prova d’açò és el gran nombre d’exposicions d’olis fetes a Sueca i voltants. Va formar part del Cercle de Belles Arts “La Agricultura” i actualment, l’esmentat casino, encara és el lloc de treball i de reunió d’alguns pintors, entre ells Andrés. Com a pintor mostrarà part del seu treball que ha preparat amb molta il·lusió, del 3 al 13 de Març en una exposició titulada “Una vida pintant”, la temàtica serà variada apareguent pintats amb molta tendresa i estima els seus nets. Andrés escriu: “Per a tota persona amb inclinacions artístiques, el mostrar el seu treball, és un fet que ompli el cor i fa sentir l’ànima, i si aquest treball té bona acceptació, se sent més que satisfeta”. Amb estes aptituds i sent faller un grapat d’anys, és normal que prompte tirara una maneta en totes les coses relacionades amb la creativitat i la imaginació com decorats, Proclamació i Presentació de les Falleres Majors. Per això des de l’any 1990, es fa càrrec de la direcció de la Presentació i, és ahí quan surt d’ell l’altra part artística: escriptor, rapsoda, artista, presentador, mantenidor i director, doncs del seu puny i lletra ix pràcticament, tot el que es diu i es realitza en este acte. Va ser a l’any 1994 quan s’estrena la seua 1ª obra escrita: “El cafenet de les veïnes” que havia promès escriure a un grup de falleretes. A partir d’ahí, tots els anys en arribar la tardor sempre escrivia un sainet o una revista per a estrenar com a obra inèdita el dia de la Presentació de les Falleres Majors. Els papers els escrivia pensant en les persones que volien actuar i els acoblava a les seues característiques particulars.

Falla Cervantes 2019

L’obra escrita fins a hui, a més de monòlegs, duets, entremesos i esquets en prosa i vers, és la següent: EL CAFENET DE LES VEÏNES- Sainet VALENCIANS TOTS ARTISTES- Revista L’ORGULL SUECÀ- Revista LES XIQUES DE LEONOR- Revista LES DE DALT I LA DE BAIX – Revista EL TRANVIA DE L’ONZE – Revista SI VOLAREN – Revista MATXUTXOS – Sainet LA CAIGUDA DEL PÀMPOL – Sainet LA VERITAT AMARGA- Sainet EL MÓN AL REVÉS – Sainet EL FUSTER MOLDURA –Sainet JA VOREM – Sainet XÉ, QUIN LLIBRER! – Sainet (encara no s’ha estrenat) En totes les obres apareixen anècdotes originals com en “L’orgull Suecà” que anomena molts malnoms suecans. Una de les obres de més èxit és “Les xiques de la Leonor” pel seu homenatge a Ca la Leonor, antiga casa de fulanes entre els anys 50 i 60. Hi havien quatre cases de xiques a Sueca la més important era Ca la Leonor, les altres eren la Roja, la Botijo i la Manya, totes en l’avinguda de Bernat Aliño. La Leonor era del Grao de València i tenia bons contactes per allí i renovava prou a sovint el gènere. El dia que es feia el canvi, Leonor exhibia a les xiques passejant-les pel carrer Sequial fins arribar a la pastisseria La Hoz on les convidava a uns pastissets. Eixa nit en Ca la Leonor es doblava la caixa. En “el món al revés” parla d’una família molt destarifada de poble: l’àvia sorda que no sap com funciona el mòbil- “refotre ja està la rata tocant”. També és de molt èxit “La caiguda del pàmpol”, on apareixen els jardins del Sequial i Sant Cotufato, que li recitaven la famosa frase quan havien perdut alguna cosa: “San Cotufato los cojones te ato i si no aparece no te los desato”

Els sainets d’Andrés Espasa igual que tot sainet són el retrat d’un temps. En les seues obres hi recull costums, dites, fets de la vida diaria del seu poble Sueca. En les revistes mescla cançons com; “Francisco Alegre”, “El Barón de Videt” “Valencia canta” Libertat”. També posa cançons per als xiquets ” Como me pica la nariz” etc. Totes les seues obres estan pensades i dedicades a la Falla Cervantes amb motiu de la seua Presentació. Però una de les obres, ”Les xiques de la Leonor” està dedicada al desaparegut amic i faller Daniel Català Tarrasó, molts anys secretari de la falla. L’any 2003 la Junta local fallera de Sueca li van publicar en la col·lecció “Els nostres sainets” Volum 4 Matxutxos A les falles de Sueca, tenim una llarga tradició teatral, ja que així podem gaudir de tot el que el teatre pot donar: reunir-nos i compartir hores d’assaigs, bromes i esforços entre idees noves, algunes més i d’altres no tant; algunes genials, les més destrellatades. Andrés Espasa escriu els sainets per a que la falla disfrute i ha sigut capaç de fer pujar a l’escenari una gran quantitat de persones que han cantat, ballat, actuat i el més important s’han divertit i han fet passar uns moments agradables a la resta. El fet que una bona part de l’obra escrita, siguen “revistes”, és per donar participació a més gent, ja que com ell sempre diu, és Falla d’artistes i compta amb un gran planter de voluntaris, perquè no hi ha més pretensió que passar-ho tots bé i donar festa al poble de Sueca.

Falla Cervantes 2019

PLAYBACK Conxa Prima Soriano Delegada 60é aniversari Parlar de playback molt objectivament , és dir que és un tècnica usada per reproduir allò que ja està enregistrat, i simular la interpretació, però… parlar així en gelat no és el que senten els fallers i falleres; per a tots, el playback és el moment en el qual els artistes ixen a l’escenari, i es transformen en personatges diferents i variats, poden ser... pirates, dragons, fades, donyets, salvatges..., tot el que pot cabre en la imaginació. Durant la interpretació es produeix una màgia que a tots transporta, canten, ballen, i escenifiquen en 10 minuts una autèntica representació teatral, és com estar mirant un musical, una obra de teatre, una pel·lícula, és… un moment “magistral”. Els artistes del playback són xiquets i grans, no hi ha edat per a poder fer-ho, tots són uns grans artistes, i treballen sense descans molts mesos perquè tot siga el més perfecte possible, assajos en fred i calor, estiguen bons o malalts, tristos o contents, van a poc a poc, dia rere dia, donant forma a l’espectacle que oferiran al públic. A més a més, no oblidem també els decorats i les disfresses, que entre tots s’encarreguen de pintar i de cosir, els complements, sabates, barrets, perruques, tot és treball i molt de treball. I he començat pel final, pel dia que tots admirem a aquests artistes, però darrere d’aquest espectacle, hi ha un inici… una idea, que mesos enrere comença a rodar pels caps dels grups de playbacks, són hores i hores de reunions, posades en comú, busca de música, muntatge de coreografies, tria de disfresses i complements... Pareix molt fàcil parlar de playback... reproduir allò que està enregistrat i simular la interpretació, però jo que tinc la gran sort de conèixer des de fa molts anys aquest món, de treballar braç a braç amb els artistes, de viure cada dia com creix i es transforma una idea, voldria en aquesta xicoteta reflexió que veiéreu d’una altra manera el playback, és un gran treball, on totes les manifestacions artístiques de grans i xiquets afloren, on es contagia l’alegría, l’harmonia, i el treball en equip, i voldria que des d’ara tots miraren amb uns altres ulls el Gran Espectacle del Playback.

Falla Cervantes 2019

Records Fallers Falla Plaça de Cervantes

"GLOBOTÀ" INFANTIL El dia 16 de Març de 2003, en la falla Plaça de Cervantes, férem la primera "Globotà" Infantil per als nostres fallerets i falleretes. Des d'aleshores, tots els anys, en arribar la setmana fallera, repetim aquesta experiència de fer "Globotà" Infantil i així aconseguim fer feliços als més menuts. Des de bon matí, un grup de fallers i falleres acudim al casal, per a fer els preparatius. Omplim un miler de globus amb compressors que després lliguem en fils i coloquem dins del casal fins que arriba l'hora de la "Globotà" i traem els globus al carrer Cantant la Vendrell, davant del casal. Al migdia, repartim furgadents, primer als més xicotets després als més majorets, i quan finalitza aquesta explosió ecològica, entre el soroll i molt de moviment de grans i xicotets, pensem: ELS GLOBUS COSTEN MOLT D´OMPLIR I MOLT POC DE REBENTAR! PERÒ ACONSEGUIM EL SOMRIURE DELS XIQUETS I TAMBÉ DELS FAMILIARS DISFRUTEM MOLT TOTS JUNTS COMPARTINT UN DIA DE GERMANOR PRIMER ELS GLOBUS UNFLANT I DESPRÉS MIRANT COM ELS VAN REBENTANT.

Falla Cervantes 2019

HALLOWEEN RUN

La falla plaça Cervantes de Sueca, ha organitzat per dos anys consecutius (2016 i 2017), esta simpàtica cursa temàtica, on xiquets, xiquetes, joves i no tan joves, corren, riuen, es diverteixen i participen en la Halloween Run amb unes originals disfresses de bruixes, bruixots, calaveres, zombis, fantasmes, monstres, aranyes, vampirs, vampiresses i també simpàtiques carabassetes. Tot preparat per a la cursa i davall d’un gran arc de Caixa Popular al carrer Sequial, es preparen els participants per a l’eixida amb al Regidor d’Esports, Vicent Baldoví i del faller Fermín Baldoví com a Speaker, que ha donat les gràcies a tots els col•laboradors i ha amenitzat molt bé tota la vetllada. Josep Fuster fa el reconeixement del circuit per a comprovar que tot està en ordre. Ben puntuals comencen a recórrer els carrers de Sueca per a fer un recorregut d’uns 3 quilòmetres, acabant al pàrquing del casal de Cervantes. Allí els espera un enorme arc d’ Atmósfera Sport i l’avituallament: aigua, fruita, bosses de valenciaturisme. Cal destacar que el campió absolut és el xiquet Yeray Pascual Caplliure, que també va guanyar l’any passat. Per a entrega de premis hem comptat amb la presencia de la Diputada Delegada de Turisme, Pilar Moncho, tot, un honor, que amb als nostres representants, Blai, Clara i Arnau, ha fet entrega dels premis. També s’han donat premis a les millors disfresses, a Carles Baldoví, a les gracioses carabas-

Falla Cervantes 2019

setes, a vampirs i a una xicoteta fantasmeta. Una vegada finalitzat l’acte de l’entrega de premis, amb un casal ben ornamentat per a l’ocasió ple de teranyines, aranyes, Photocall i tots disfressats s’ha donat pas al sopar d’una suculenta maxi burguer amb molt bona preparació que ha agradat molt. En tot moment ens han acompanyat quatre membres de Protecció Civil, als que volem agrair la seua dedicació, oferint-nos la seua farmaciola en cas de necessitat. Finalment ha començat la discomòbil de Power Events amb la col·laboració de Sonycolor. Ha estat una nit màgica i divertida.

CONCURs DE BARrETS Falla Plaça de CeRvantes de Sueca Tots els anys des de les Falles de 2003, en arribar la setmana fallera, els fallers de la falla Plaça de Cervantes deixem volar la nostra IMAGINACIÓ i amb molta creativitat, enginy, i il·lusió ens confeccionem uns barrets que resultem ESPECTACULARS, DIVERTITS, ATREVITS I ALGUNS MOLT ELEGANTS. Per sopar cal dur el barret posat i després cal desfilar perquè el jurat trie els que guanyaran. És molt divertit! Ho passem molt be!

Falla Cervantes 2019

RECoRdanT LA CoMissiÓ FEMENINa Al llibre del 50 aniversari de la Falla Plaça Cervantes, trobem un article titulat “Les fundadores de la Comissió Femenina”. “Consuelo Ortí, Mari Carmen Devesa, Mª Angeles Matoses, Juani Marrades i Mercedes Fos, constituiren la Comissió Femenina de la Falla Plaça Cervantes a principi dels anys 80”. Després per l’any 1991, es van fer noves incorporacions com Desi, Ivana, Raquel, Fany, Cristina, Elena, que eren membres de l’Equip A. Un any després, l’any 1992, ja s’incorporen a formar part de la Comissió Femenina totes les joves que quedaven de l’Equip A. A l’article s’explica molt bé com va sorgir tan bona iniciativa a les falles de l’any 1984, quines eren les seues inquietuds i quin era el seu objectiu. Hem de reconèixer el seu mèrit i la seua dedicació a la festa fallera. En aquest article i aprofitant el 60é aniversari, volem recordar les activitats que organitzàvem i la lluita per aconseguir fer tota una comissió. Formar part de la Comissió Femenina era com reunir-se amb un grup d’amigues tots els dimecres per a sopar. Ens reuníem al bar Reguerot, els últims anys, però al principi es feien les reunions a altres llocs com “El cafè llarg”. La Comissió femenina organitzava moltes activitats com viatges a Andorra, passe de moda, la Comissió Infantil anava a Canal 9 per a participar al concurs de Babalà. El dia de Sant Josep pagàvem les flors de la cistella per a l’ofrena. Quan acabaven les falles fèiem entrega d’un xec de diners per a la comissió masculina. Ells molt contents, com agraïment ens donaven un fort aplaudiment i després anàvem de sopar tots junts. En les reunions es pagaven les quotes, la loteria i es comentaven temes relacionats amb la festa fallera per a informar-nos de les decisions que s’havien pres en la comissió masculina que es reunia els dilluns, com el faller d’honor, la presentació, proclamació, l’artista faller, disfresses, playbacks, etc.. Els encarregats de vindre a la reunió de les dones eren els Delegats de la Comissió Femenina o Delegats de les Dones, venien, escoltaven i ens informaven. De vegades es plantejaven situacions on es notaven acords diferents. Per les falles de l’any 2001 quan va arribar l’hora de la cavalcada infantil ens Falla Cervantes 2019

trobarem amb la sorpresa de que a la xicalla no els acompanyava la xaranga, ni portaven música, cosa que a les dones no ens va agradar. Es produïa un poc de disconformitat i no faltaven els comentaris com: és que els homes...o a l’inrevés...és que les dones... Començarem a manifestar que seria convenient fer una comissió mixta per a poder opinar i prendre les decisions consensuades tots junts. Manifestàvem que ni dones ni homes, érem persones. Aquesta iniciativa no va ser gens fàcil, va ser un festeig de prou de temps fins l’any 2005, amb fortes i acalorades discussions. Recordem frases com: “Si quieres ser como yo, saco tu y saco yo”, ja que les quotes de la comissió masculina eren més elevades que les de la comissió femenina. Les dones vam acceptar pagar igual i finalment aconseguirem l’objectiu: ser una única comissió. Hem de dir que també hi havíem homes que si que eren partidaris de la comissió mixta. Actualment les reunions són divendres i acudim tota la família, fallers i falleres amb els fills, sopem, opinem i ho passem molt bé. La unió ha resultat una experiència molt positiva i molt interessant. ÚLTIMS DELEGATS DE LA COMISSIÖ FEMENINA o DELEGATS DE LES DONES Any 2000- Andrés Espasa i Muñoz Any 2001- Vicent Aranda i Roda Any 2002- Blai Serra Martín Any 2003- Héctor Tomás Franco Any 2004- Francisco Talens Sales PRESIDENTES 1985- Coronación Ferrer i Ribera 1986, 1987,1988,1989- MªAngeles Matoses Climent 1990, 1991- MªCarmen Devesa Pastor 1992, 1993- Consuelo Ortí i Villena 1994, 1995- MªÁngeles Matoses i Ciment 1996, 1997- Coronación Ferrer i Ribera 1998- Carmina Blay Ballester 1999, 2000- Coronación Ferrer i Ribera 2001- Amparo Vendrell Fos 2002, 2003- Desiré Martí Fos 2004, 2005- Raquel Rufí i Muñoz

Poema a la Comissió Femenina Si jo tinguera pinzells, amb les paraules que dic, em faria el compromís de pintar-vos en un llenç. Com a fons, el blau cel i el verd dels nostres jardins, pinzellades al mig que facen vostre pomell. Però com pintar no sé, ni tan sols porte estil; nascut sincer des de dins, Un poema us he fet. Coronación Ferrer i Ribera Presidenta de la Comissió Femenina (Falles 2000)

Falla Cervantes 2019

Poesia satírica LEs FAllES, QUiN MÓN!

Si parlem de festa gran les falles són la primera, com vostés endevinaran a molta gent aglomera.

També estan els/les de la loteria que volen cobrar molt prompte, que fan treballs d’enginyeria per poder quadrar el compte.

Falleres i fallers desfilant, sempre animant la festa, encara que els de davant destaquen sobre la resta.

Altres s’encarreguen del llibret i d’arreplegar les propagandes, van sempre amb el paperet perquè tenen moltes encomandes.

Desfilades i passacarrers, coets i mascletades, tabaleters i dolçainers que animen les barriades.

Assajant els playback i el sainet sempre estan els més artistes que mouen al xiquet i al fadrinet i a totes les mares i pares retratistes.

Les vivim amb intensitat, amb una bona acalorada, hi ha qui acaba esgotat perquè no para fins la matinada.

El monument és una obra d’art, llàstima que s’haja de cremar, sempre ens quedarà una part que la podrem indultar.

Tenen un mèrit molt gran els que es queden al “Casal” de quasi tot se n’ocuparan fent una faena colossal.

Podria allargar-me més però no vull ser pesat, una pinzellada només per no ser agosarat.

Són les dones les primeres que es posen darrere la barra escoltant totes les quimeres dels que els donen la tabarra.

Ací hi ha molt d’erudit, perquè les falles tenen molta entitat i amb tot el que vos he dit m’he quedat a la meitat. Vicent Baldoví Martines Regidor de Cultura, Educació i Esports.

Falla Cervantes 2019

Poesia satírica entre les nou i les deu

He de perdre uns quants quilets perquè diuen que estic gros, no m’entren els calçotets perquè ja em venen justets de tant de menjar arròs.

Molts esmorzaran a casa, d’altres aniran als bars a fotre’s un entrepà amb embotit a la brasa, amb sèpia o amb calamars.

Dinar bé és un plaer que ningú podrà negar, però encara és més plaer poder anar d’esmorzar.

És que hi ha tant on triar! Hi ha ‘chivito’, hi ha ‘brascada’, fins i tot, carn de cavall, que si et menges un de cada ja no tornes ni al treball.

Vages o no a treballar és costum, com tots sabeu, que la gent pare a esmorzar entre les nou i les deu.

I si parlem de les truites... en trobaràs més de mil: la de faves, la d’alls tendres, de formatge o de pernil...

Van a esmorzar els obrers el metge, el funcionari, el pintor, el del taller..., l’alcalde i el secretari.

No he parlat de l’allioli que fiquen dins l’entrepà, per respecte a un bon amic que quasi es mor l’altre dia per culpa d’una "brafà".

Una cosa que em molesta - i açò ho pensa molta gent és que estiguen esmorzant quan vas a l’Ajuntament.

Es fa l’hora d’acabar, i com a bon valencià, crec que me’n vaig a sopar, un parell de botifarres dos ouets i cansalà.

“Faça el favor d’esperar..., tornaran d’ací a un moment”. I damunt has de callar perquè et poden contestar: “Ells tenen dret igualment”.

Paco Fernández Ruiz 2019

Falla Cervantes 2019

Sant Vicent Ferrer

ColÂˇlaboracions literĂ ries de Sant Vicent Ferrer Falla Cervantes 2019

INTRODUCCIÓ

DEIXANT A PART LES DEVOCIONS populars, i les representacions locals i amables, la imatge més habitual de sant Vicent Ferrer és la d’un home irat i eixut, exigint el temor de Déu amb un dit amenaçador, i anunciant penitències i desgràcies. Aquesta figura d’Àngel de l’Apocalipsi és una imatge que expressa només una part, un aspecte, de la prodigiosa aventura històrica del sant, però que ens recorda molt bé el temps que li tocà viure: un temps de desgràcies ben reals, de pestes, desordres i incerteses, de guerres endèmiques, i sovint de temors i amenaces sobre una societat desconcertada. Segurament l’Europa occidental no ha conegut mai un predicador amb un èxit tan espectacular i massiu com el de Vicent Ferrer. Però segurament, també, mai no ha conegut un temps com aquell, tan propici per a un sant com aquest. Un gran sant europeu, doncs, i segurament un dels personatges que expressen millor la societat i l’època d’aquella cristiandat occidental, on l’ordre medieval entrava en crisi per deixar pas a un nou temps. Però també un personatge immensament popular en el seu propi país: el sant que els valencians consideren com la més alta expressió simbòlica encarnada. Un sant carregat de miracles excessius, de llegendes impossibles, i d’una imatge tan fascinant com sovint deformada. Però sobretot, i això es pot afirmar sense el mínim dubte, una figura històrica tan rigorosament excepcional com profundament desconeguda pels mateixos compatriotes que el celebren i el veneren. Joan Francesc Mira ( Llibre: San Vicent Ferrer vida i llegenda d’un predicador Editorial Bromera)

Falla Cervantes 2019

CERVANTES, EL CARME, SANT VICENT FERRER Don Paco Llopis Rector Parròquia del Carme

Cervantes, el Carme i Sant Vicent Ferrer són tres noms units per a celebrar el 60é aniversari de la Comissió de la Falla Plaça Cervantes i adjacents. Ara fa deu anys, vam celebrar el 50é aniversari de la falla Cervantes i per a commemorar l’acte, es va col·locar una placa de ceràmica a la façana de l’església del Carme què prèviament es va beneir. Molt important serà esta comissió per a la barriada i per a la nostra parròquia del Carme per tindre ubicada la placa commemorativa en aquest lloc. La festa forma part de la vida; el cristià es prepara al llarg de tota la seua vida per a la gran vida del cel. La falla Cervantes sempre ha cuidat la festa valenciana més important del nostre veïnat durant 60 anys. Gràcies per la vostra generositat i per alegrar els nostres carrers i les nostres places! Aquest any 2019, celebrem el 600 aniversari de la mort de Sant Vicent Ferrer (5 d’abril de 1419). És el patró de tota la Comunitat Valenciana. Aquests dies, llegint la vida del “Pare Sant Vicent”, del dominic Vicente Justiniano Antist, vaig descobrir en un paràgraf un dels miracles que té a vore en Sueca i així vos ho transcric: “A un sagristà de Sueca, no li va permetre el seu amo que anara amb ell a València per a escoltar el sermó del Sant i després de regressar el rector, li va contar tot el sermó, el bo del sagristà, perquè efectivament l’havia escoltat des de Sueca, que es troba situada a quatre llegües de València”. Què escoltem el soroll d’aquesta gran festa i que puguem escoltar la Paraula de Déu com va fer Sant Vicent Ferrer. Vos espere a tots en la missa d’acció de gràcies, el dissabte 9 de febrer a les 11:00 en la parròquia. FELICITATS!

Falla Cervantes 2019

Sant Vicent Ferrer Honorat Ros i Pardo Membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Context històric i biografia Buscant la pau al vent del món L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha declarat Sant Vicent Ferrer Escriptor de l’Any 2019, coincidint amb els sis-cents aniversari de la seua mort, amb el lema «Sant Vicent Ferrer, un valencià universal». L’Any Sant Vicent Ferrer vol ser una celebració acadèmica i cívica per a lloar i recordar la trajectòria humana, intel·lectual i religiosa d’este valencià universal. I. CONTEXT POLÍTIC I SOCIAL Vicent Ferrer (València, 1350- Vannes 1419) va viure en el context sociopolític de la baixa Edat Mitjana (la segona mitat del segle XIV i el primer terç del segle XV), un període de múltiples crisis polítiques, socioeconòmiques i religioses a tota Europa: «un temps de desgràcies ben reals, de pestes, desordes i incerteses, de guerres endèmiques, i sovint de temors i amenaces sobre una societat desconcertada». Eren mals temps a Europa i al Regne de València. Es va haver de fer front a la pesta negra (la pesta bubònica:1348-1376 i amb els rebrots del 1361 i la represa del 1375 i el següent.), a les guerres, tant la Guerra dels Cent Anys (1337-1453) entre França i Anglaterra i els seus respectius adlàters, com, sobretot, la guerra entre les corones de Castella i d’Aragó, anomenada Guerra dels dos Peres (el rei de Castella, Pere I, el Cruel i el d’Aragó, Pere IV, el Cerimoniós), nascuda de les pretensions castellanes d’ocupar terres del Regne de València. També van ser temps de sequera (Iniciada el 1367, dilatada i aguda, que va durar fins a 1377), en què les collites van començar a ser insuficients, la fam es va apoderar del camp i de les ciutats i es va estendre la misèria i la mortaldat dels més humils. Eren temps de canvis socials, amb enfrontaments en la vida urbana, sobretot entre els clans que pretenien governar-la; temps de conflictes entre les

Falla Cervantes 2019

La predicació Vicentina al Retaule de sant Vicent Ferrer del Mestre de Grifó.

Retaule de Vicent López que representa el naixement de Sant Vicent Ferrer, i que es troba en la mateixa casa nadiua

Falla Cervantes 2019

diferents religions i d’inestabilitat en l’estructura jeràrquica de l’Església catòlica, que va culminar en el Cisma d’Occident, amb dos o més papes i una cristiandat dividida: Dos papes entre 1378 i 1409, i fins a tres entre 1410 i 1415: Gregori XII a Roma, Benet XIII a Avinyó i Alexandre V (1409-1410) a Pisa / Joan XXII (1410-1415). Tot sense oblidar les diferents propostes de reforma de l’Església dels diferents ordes religiosos i les que hi va haver d’altres més heterodoxes que van ser perseguides i condemnades. En la Corona d’Aragó ens situem en l’etapa històrica de canvi dinàstic: els tres últims reis de la dinastia catalanoaragonesa (Pere el Cerimoniós, Joan I i Martí I) i els dos primers de la casa de Trastàmara a Aragó (Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim), amb l’ínterim de la mort de Martí l’Humà sense haver legitimat el successor, i les subsegüents bandositats i enfrontaments socials, fins a una veritable guerra civil, sobretot al Regne de València. Este conjunt de mals podien ser la base de consideracions i creences apocalíptiques, que facilitaven les crides generals als plors, la penitència i la contrició, com feia Vicent Ferrer en els seus sermons, que són el millor testimoni de la vida quotidiana de l’època. La imatge més utilitzada en la seua predicació és la del judici final, que anuncia imminent («Timete Deum... quia venit hora iudici eius») i del qual ell es presenta com l’àngel de l’apocalipsi. II. RESUM D’UNA VIDA: Buscant la pau al vent del món Vicent Ferrer va nàixer a València el 23 de gener de 1350, fill de Guillem Ferrer, gironí de Palamós i notari, nouvingut a Dénia cap a l’any 1335, i d’una valenciana, Constança Miquel i Revert. El 1367 va ingressar en l’Orde dels Predicadors. Va adquirir una formació excepcional estudiant lògica, filosofia i teologia (1368-1378) a Barcelona Lleida i Tolosa. Va ser ordenat prevere el 1378. Entre 1378 i 1392 té com a destí el convent de Sant Domènec a València, on va ser elegit prior, i amb gran prestigi en la ciutat va actuar d’assessor dels jurats i com a pacificador tant dels enfrontaments entre les bandositats valencianes com dels conflictes entre el clergat i els ordes mendicants. A València va viure el colp del Cisma d’Occident (1378), amb l’existència de dos papes: Urbà VI, resident a Roma, i Climent VII, a Avinyó, que van disputar la legitimitat en una cristiandat dividida. Va escriure el Tractat del cisma modern (1380), on demanava el reconeixement

de Climent VII, tasca en la qual va assistir i acompanyar el cardenal Pedro de Luna, delegat del papa d’Avinyó, per les corts dels regnes d’Aragó, Navarra, Castella i Portugal. Va rebre el títol de Mestre en Teologia i fou nomenat per l’Orde dels Dominics predicador general (1389). Va ocupar la càtedra de Teologia de la catedral de València (1390). Entre 1392 i 1398 Vicent Ferrer va viure entre la Cort de la Corona d’Aragó (1392-1395) i la cúria d’Avinyó (1395-1398), centrat en actuacions per a solucionar el Cisma. Quan va ser elegit Pedro de Luna papa, com Benet XIII, va cridar a Vicent Ferrer a la cúria, on va ser nomenat capellà i confessor del papa i teòleg i penitenciari apostòlic. Però no va acceptar ni l’episcopat ni el cardenalat. Quan Carles VI de França va optar per solucionar el Cisma per la via del conflicte bèl·lic, assajant Avinyó i coneguda la via conciliar de la Universitat de París, Vicent Ferrer va començar a dubtar sobre el procés de solució. Va escriure el Tractat de la vida espiritual (1395). Va caure malalt i amb una crisi anímica, coneguda com la visió d’Avinyó (1398), on, vista la catàstrofe universal, es va sentir cridat directament per Jesucrist per a anunciar l’arribada de l’anticrist i centrar-se fonamentalment en la predicació. Va sol·licitar al papa que li permetera abandonar les tasques curials i solament va conservar el títol de legat a latere Christi, representant directe d’ell. Va abandonar el palau papal (1398) i es va recloure en el convent dominic. Entre 1399 i 1419 va protagonitzar un dels fenòmens de predicació de masses més impressionants de la història de la cristiandat. Gràcies a la seua capacitat oratòria, el to apocalíptic dels sermons i la seua fama de taumaturg, va obtindre nombroses conversions, tant de cristians com de jueus i musulmans. I en el centre de la seua predicació, el judici final, que anuncia imminent: «Timete Deum … quia venit iudici eius», arribant a tindre’s com l’àngel de l’apocalipsi. Els seus sermons eren precedits d’una processó de flagel·lants penitents. En el seguici hi havia escrivents que s’encarregaven de prendre nota de tot el que deia i com ho deia. Els reports escrits que ens han pervingut són la millor mostra del registre oral que tenim de tota l’Edat Mitjana (segons Riquer), un paradigma excel· lent d’exercitació retòrica (segons Fuster) i un dels millors testimonis sociològics de la vida quotidiana de la Corona d’Aragó en temps del Cisma. La seua manera de parlar, amb proximitat i claredat, utilitzant metàfores que tothom entenia. Sempre predicava en valencià, la llengua de sa casa i el seu poble.

Falla Cervantes 2019

Retaule ceràmic a la casa nadiua de Sant Vicent Ferrer que representa el "miracle del mocadoret".

En els últims deu anys va intervindre en la solució successòria a la mort del rei Martí l’Humà (1410) sense descendència directa: en el Compromís de Casp (1412) és un dels tres representants del Regne de València, i amb el seu vot va contribuir a designar el candidat Ferran d’Antequera en detriment de Jaume d’Urgell. També va estar present en l’últim tram del Cisma: va intervindre activament en el Concili de Perpinyà (1408), on va demanar a Benet XIII que prenguera la iniciativa de renunciar al papat; va assumir els plantejaments del Concili de Pisa (1409-1410) i de Constança (14141418), als quals no va assistir, amb el triomf del conciliarisme (el concili órgan màxim de l’Esglèsia)i l’elecció del nou papa després de la destitució dels anteriors. I va lamentar la persistència a continuar dels dos papes destituïts, amb una cristiandat amb tres caps. Junt al nou rei de la Corona d’Aragó va insistir a demanar la renúncia a Benet XIII, resistent a Peníscola. Després de les decepcions finals, un cisma persistent i el rebuig de gran part dels valencians pel seu vot a Casp, va seguir predicant; va deixar les terres del Regne de València (Morella és l’última ciutat que visita) i les terres de la Corona d’Aragó

La font i la pica del pouet, amb un retaule ceràmic que representa el bateig de sant Vicent.

i va continuar predicant anant cap a Bretanya. Va morir a Gwened/Vannes, a la Bretanya, el 5 d’abril del 1419. El procés de canonització va ser iniciat formalment el 29 de juny del 1455 pel papa valencià Calixt III, i a la mort d’este, la canonització va ser efectiva l’any 1458, amb la butla de Pius II. III. CANONITZACIÓ I HOMENATGE POPULAR 1451-1458. Canonització. Immediatament després de la seua mort, les autoritats eclesiàstiques de Vannes i el seu duc van demanar l’inici del procés de canonització. En 1431 el papa Eugeni IV va ordenar l’estudi de la canonització de Vicent Ferrer. El 1453 el papa Nicolau V va encarregar a tres cardenals, entre ells Alfons de Borja, que investigaren la seua vida i miracles, dels quals la cúria romana en va reconéixer com autèntics 873. El 1454 el Consell de la ciutat de València es va implicar en el procés: «la qual cosa serà molt gran honor així de la dita ciutat com de tot lo regne, que un religiós tal e natural d’aquesta ciutat fos canonitzat». El procés de canonització el va iniciar formalment el 29 de juny del 1455 el papa Calixt III. Mort este, la canonització va ser feta efectiva

Falla Cervantes 2019

pel papa Pius II, amb butla del 1458, que va fixar la festivitat el 5 d’abril. 1594. Patró del Regne de València. Sant Vicent Ferrer va ser nomenat nou patró del Regne de València, i a instàncies de l’arquebisbe Joan de Ribera i el Capítol Catedralici valencià, va concedir una butla perquè es poguera celebrar el dilluns de la segona setmana de Pasqua. L’homenatge permanent del Poble Valencià. Possiblement el fet de ser el primer sant canonitzat de l’antic Regne de València va ser fonamental per a la devoció del poble valencià cap al seu sant per antonomàsia. Recapitulem algunes dades • Moltes poblacions valencianes tenen sant Vicent com a patró. És el cas, per exemple, d’Agullent, Busot, Cullera, la Vall d’Uixó, Oliva, Sant Vicent del Raspeig, Terrateig, Teulada, Xirivella... • És estrany el poble o la ciutat que no té un carrer, una plaça, una ermita o una església dedicada a l’advocació del sant dominic. • Algunes poblacions recorden i celebren el pas de sant Vicent , així en la majoria de les comarques valencianes: els Ports: Morella; l’Alt Maestrat: Catí; el Baix Maestrat: Peníscola, Sant Mateu, Traiguera i Vinaròs; l’Alcalatén: l’Alcora i Llucena; l’Alt Palància: Sogorb; la Plana Alta: Borriol i Castelló; la Plana Baixa: Borriana, Onda, la Vall d’Uixó i Vila-Real; el Camp de Morvedre: Algímia d’Alfara i Sagunt; el Camp de Túria: Llíria; els Serrans: Villar del Arzobispo; l’Horta: Paterna i Torrent; la Ribera Baixa: Cullera; la Costera: Terrateig i Torrella; la Vall d’Albaida: Agullent, Bocairent i Ontinyent; l’Alcoià: Alcoi i Castalla; la Marina Alta: Calp, l’Atzúbia i Teulada ; la Marina Baixa: Altea. Alfàs del Pi i la Nucia; l’Alacantí: Alacant, Sant Vicent del Raspeig i Xixona; el Baix Vinalopò: Elx; Vinalopó Mitja: Novelda i al Baix Segura: Oriola. • Al Cap i Casal és festa gran. Hui Sant Vicent Ferrer és la figura central del teatre religiós popular anomenat miracles de Sant Vicent, que organitzats per diferents associacions vicentines veïnals escenifiquen xiquets i xiquetes de menys de catorze anys en diferents places i carrer de la ciutat, entre els quals són els més tradicionals els altars del Carme, de la Mar, del Mercat, del Mocadoret, de la Pila Baptismal, del Mercat de Colom, de la Platja, de la plaça del Pilar, de Russafa, del Tossal i del Sant Àngel Custodi. «La fama de Vicent Ferrer com a taumaturg, és a dir, com a “autor de meravelles” o miracles, resulta

ella mateixa prodigiosa, i difícilment superable per la de cap altre sant canònic, posterior o anterior. I una fama com aquesta té en ella mateixa el seu propi fonament: la gent creu en els miracles perquè creu en la potència taumatúrgica del sant (i viceversa), no pel rigor històric de la documentació que els acredita».

La font i la pica del pouet, amb un retaule ceràmic que representa el bateig de sant Vicent.

Imatge de sant Vicent a l'altre costat del pont. Un element característic d'un dels paissatges urbans més representatius de la ciutat.

Falla Cervantes 2019

IV. REFLEXIONS D’AUTORS • «Vicent Ferrer és possiblement el valencià més universal de tots els temps: Un gran sant europeu i segurament un dels personatges que expressen millor la societat i l’època d’aquella cristiandat occidental. El seu nom i el seu itinerari vital expressen, de manera difícilment comparable, les convulsions i els temors, el pensament, els conflictes i la vida de l’Europa del seu temps. [...] La fama de Vicent Ferrer com a taumaturg, és a dir, com a “autor de meravelles” o miracles, resulta ella mateixa prodigiosa, i difícilment superable per la de cap altre sant canònic, posterior o anterior. I una fama com aquesta té en ella mateixa el seu propi fonament: la gent creu en els miracles perquè creu en la potència taumatúrgica del sant (i viceversa), no pel rigor històric de la documentació que els acredita» ( Joan Francesc Mira Sant Vicent Ferrer: vida i llegenda d’un predicador. ) • «Sant Vicent Ferrer protagonitzà un dels fenòmens de predicació de masses més impressionants de la història de la cristiandat [...] va ser un comunicador colossal, amb una paraula potent i seductora, capaç de commoure i arrossegar milers de persones amb posades en escena pròpies dels grans artistes de la música actual [...] Tot el que envoltava la predicació del pare dominic era un autèntic espectacle» (Alarcon Menargues en Sobre la Vida de Sant Vicent Ferrer). • «Sant Vicent Ferrer començava sempre els sermons amb l'enunciació en llatí del tema del sermó, tret generalment de l'Evangeli o l'Epístola del dia, i adreçava a l'auditori la seua habitual salutació: ‘Bona gent!'. Mestre Vicent, orador de masses, predicava per a tothom, però manifestava sempre una clara predilecció pels humils i indoctes, i amb aquesta amable salutació començava a inspirar confiança, a predisposar els pecadors per a la seua reconciliació amb Déu» (Manuel Sanchis Guarner). Uns sermons raonats, pintorescos i persuasius). • «Els reports escrits que ens han pervingut són la millor mostra del registre oral que tenim de tota l’Edat Mitjana, un paradigma excel·lent d’exercitació retòrica i un dels millors testimonis sociològics

de la vida quotidiana de la Corona d’Aragó en temps del Cisma». (Rafael Alemany en El context literari i intel·lectual de la Corona d’Aragó en l’època de sant Vicent Ferrer). • «De l'oratòria vicentina cal destacar-ne tota la gamma de recursos i estratègies persuasives, la simplicitat de les paràboles i els apòlegs, el llenguatge directe i expressiu i la caracterització dels eximpli, capaços de commoure els oients. [...] En els Sermons, on la destresa de l'escriptor ho deixa al descobert, trobem una gran quantitat de passatges que demanen un recitat pròdig en aquells expedients. El predicador explica, conta, amonesta, clama, i el copista malda per retenir per escrit la característica vocal de cada moment. Per ell sabem que mestre Vicent posava una especial calor en la presentació d'escenes reals o fictícies --paràboles o exemples, fets bíblics o hagiogràfics, quadres de la vida quotidiana--, en les quals abunden els diàlegs, i l'orador simulava graciosament les veus dels personatges». (Joan Fuster en Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer). • «La importància històrica del dominic valencià Vicent Ferrer i Miquel no solament ha quedat reflectida en el corresponent procés de canonització, les professions de fe, la reportació dels sermons, el protagonisme històric en el Cisma d’Occident o el reconegut pes polític en el Compromís de Casp: s’ha traduït igualment en la fertilitat d’un cicle narratiu popular que ha embolcallat –encara fins avui dia– la memòria del personatge. [...] Les llegendes són com un espill on a fi de comptes es projecta i es reflecteix la personalitat col·lectiva dels valencians. Ni que siga per aquest valor nuclear que ocupa en relació amb l’imaginari popular valencià, ben mereixen un estudi» ( Joan Borja en Sant Vicent Ferrer en l’imaginari popular valencià.) • «En els seus sermons l'única cosa que cerca és arribar al cor dels qui l'escolten i portar-los pel camí de la fe i de la pietat, i per tal d'aconseguir aquests propòsits recorre a tots els procediments que pot arribar a imaginar, entre els quals hi ha l'art suasòria, de vella nissaga clàssica. Però, [...] no és per aquest camí, el de la retòrica culta, on trobarem els més destacats valors literaris de sant Vicent. No oblidem, però, que ell només cercava una eficàcia missional, i que el preu literari que avui atorguem als seus sermons està precisament en relació amb aquesta eficàcia.» (Martí de Riquer. Sant Vicent Ferrer) • «Vicent Ferrer fou un gran sant, un gran savi i un gran valencià, i, sobretot, un gran predicador,

Falla Cervantes 2019

que encenia els cors amb les flames de la caritat i convertia moros, jueus i mals cristians. Ell no buscà ningú, sinó que a ell el buscaven els reis, els papes, els grans, els petits, les viles, els pobles, les ciutats. I ell hi anava sempre, però predicant, buscant la conversió de tots, sense mires personals, sense profit propi, i sempre esguardant la glòria de Déu. Documentalment pot provar-se tot això.» (Josep Sanchis Sivera. "Pròleg" dels Sermons de sant Vicent Ferrer.)

Retaule de Sant Vicent Ferrer del Mestre del Grifó.

Sant Vicent Ferrer i Sueca Rvdo. Mossèn Andreu de Sales Ferri i Chulio Director de l’Arxiu de Religiositat Popular de l’Arquebisbat de València

La repoblació cristiana de l’any 1245 del loc de Çuequa, un mercadet islàmic al mig d’encreuaments de camins rurals, marca l’inici de la història religiosa occidental a la nostra ciutat. Al pas dels temps, eixos camins que porten als llauradors al terme municipal, es poblen de famílies cristianes, i van sorgint els carrers, que portaran el nom d’una singularitat també local i molt humana, com trobem al conegut com el carrer del Moro, on vivia un moret al mig d’un poble cristià. Una singularitat que deixa ben clar que tots els veïns de Çuequa eren cristians vells. Per tant, no sorprèn a l’investigador local que el pare Sant Vicent Ferrer no passara per Sueca quan anà a Cullera, poblat per molts moros, i amb un castell de cristians que portà el rei Jaume I d’Aragó per a defendre el territori valencià. No consta documentalment que Sant Vicent Ferrer estiguera en Sueca. És molt normal si considerem que el carrer del Moro el trobem en els documents del segle XV, poc temps després de la mort del gran sant dominicà. Si Çuequa només tenia un moret i els altres eren cristians vells no calia anar a predicar, perquè ja tenien un bon vicari al front de l’església parroquial de Sant Pere Apòstol des de l’any 1311.

Anònim. Sant Vicent Ferrer. Pintura sobre taule. Segle XVII. Església de Sant Pere Apóstol. Retaule de l'altar del Sagrat Cor de Jesús.

Falla Cervantes 2019

Benedicció del retaule ceràmic en el balcó del casal Cardona el 2 de setembre del 1995 dedicat a sant Vicent Ferrer. Fotos López-Egea.

La primera notícia de que en Sueca hi havia devoció a Sant Vicent Ferrer la tenim l’any 1607, quan una veïna del poble que li deien “Elisabeth Ortells, muller d’Anthoni Guerau, ab son últim i darrer testament ha dispost i manat haver de fer per a la Església parrochial del present lloch un retaule a honor i reverència del gloriós Sant Vicent Ferrer, lo qual retaule està ja en dita Església daurat i pintat a l’oli, posat en perfecció, asentat com convé, i en la pastera d’aquell posada i asentada la imatge del gloriós Sant Vicent Ferrer, feta de bult, la qual dien haveu fet fer en la ciutat de València” . Aquest retaule el va fer el mestre fuster Andreu Mathoses. (Arte i Arquitectura en Sueca. 1996, p. 55). Al mateix segle XVII pertany una taula de dimensions xicotetes que trobem en el retaule de l’altar del Sagrat Cor de Jesús en la parròquia de Sant Pere Apòstol de Sueca. És anònim i ens mostra a Sant Vicent Ferrer en una representació iconogràfica tradicional. Tampoc tenim cap notícia documental al respecte. La trobem actualment en el retaule dedicat al Sagrat Cor de Jesús que va costejar Carolina Carrasquer Camilleri.

Falla Cervantes 2019

El segon testimoni de la devoció local a Sant Vicent Ferrer el trobem en el carrer Cantarrana, un nom d’aquells tradicionals del poble com nomenava a l’inici d’aquest article, que naix quan s’obri el carrer Nou a Sueca en direcció al nou convent de la Mare de Déu de Sales. Un tram d’eixe carrer Nou es dedica a Sant Francesc d’Asís, com era ben normal si es dirigia directament al convent dels frares franciscans, però la gent del poble sempre el va conèixer com el carrer Nou. El mateix va passar amb el carrer de Cantarrana, encara que els veïns el dedicaren a Sant Vicent Ferrer. Per eixe motiu trobem a la primera casa de la mà esquerra, entrant pel carrer del Moro, un retaule ceràmic de factura popular però molt preciós, de l’inici del segle XIX, on l’ignot autor mostra al sant amb la millor representació iconogràfica: un angelet toca una trompeta del Judici Final; el sant amb ales d’àngel com a representació de l’àngel de l’Apocalipsi, i als peus del sant un capel de cardenal i dos mitres de bisbe, a les quals per humilitat va renunciar sempre. És una peça de ceràmica valenciana de gran valor artístic i històric que cal conservar. Un altre testimoni devocional a Sant Vicent Ferrer el trobem en el prevere Vicent Sanz morell quan obté un benefici en la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Sueca l’any 1821, qui devia professar gran devoció al sant del seu nom. En 1840 l’arquebisbe el nomena retor ecònom de Sant Pere Apóstol, i durant els anys que va exercir a Sueca comprà dels seus propis bens dos cases a la mà dreta del carrer del Sequial, front a l’hort de Palmera, i les dedica com asil de xiquetes abandonades. Entre la decoració de dita casa trobem un retaule ceràmic de major tamany que l’anteriorment mencionat al carrer de Cantarrana, encara que li falten tres taulells, on podia llegir-se “HOSPICIO DE NIÑAS HUÉRFANAS DE SANT VICENTE FERRER”. Aquest benefactor i exemplar sacerdot, va morir a València el 9 d’abril de 1863. En l’any 1875 el clergat de Sant Pere Apòstol de Sueca publica la relació i ordre dels assistents a la processó del Corpus. Segons el Pare Amado en aquesta relació en el número 37 desfilava “San Vicente Ferrer con los alumnos de la enseñanza”. Al segle XX tenim els dos últims testimonis de la devoció local a Sant Vicent Ferrer. Per una part en el temple de Sant Pere Apòstol, l’any 1941 el doctor i prevere José Maria Mulet Viñoles, beneficiat parroquial i fill il·lustre de Sueca, demanà permís en

Sant Vicent Ferrer. Retaule ceràmic (4x3) (1800). Carrer de Cantarrana, 1.

Sant Vicent Ferrer. Retaule ceràmic (5 x 3) (1875). "Hospicio de niñas huérfanas de sant Vicente Ferrer". Arxiu Municipal. Falla Cervantes 2019

Vicent Beltrán Grimal. Retaule i altar de Sant Josep, Sant Jaume i Sant Vicent Ferrer. 1941-1943. Església parroquial de Sant Pere Apóstol. En la fotografía celebra la missa el Dr. José María Mulet Viñoles, el seu promotor. 1943. Foto López-Egea.

l’Arquebisbat per a poder erigir un magnífic retaule i altar al patriarca Sant Josep, patró de l’Església Universal, Sant Jaume Apòstol, Patró d’Espanya, i Sant Vicent Ferrer, Patró del Regne de València. Obtingut el permís necessari, l’escultor Vicent Beltrán, va entallar aquesta extraordinària obra d’art, orgull dels suecans amants de les belles arts, en el qual participà també Francesc Gutiérrez Frechina. L’arquebisbe Melo Alcalde el va beneïr el 16 de maig de 1943, assistint el degà de la catedral, el vicari general Pere Tomàs Montañana que va predicar el sermó, el prefecte de cerimònies i el secretari de Càmera de l’Arquebisbat. Foren els padrins Vicent Viel Burguera i Pepita Carbonell Andrés. Per últim, l’any 1955 els valencians celebraren el Quint Centenari de la canonització de Sant Vicent Ferrer pel Papa valencià Calixt III i Sueca va voler no ser menys. El 2 de setembre es va beneïr un retaule ceràmic al balcó del casal Cardona, en la plaÇa de l’Ajuntament, on aleshores estava el Registre de la Propietat. En memòria de què?. Puix ni més ni menys d’haver predicat l’any 1410 Sant Vicent Ferrer des d’eixe lloc als suecans, anant camí a Cullera. El retaule el va beneir el doctor i prevere arxipreste Rafael Revert Gomis, rector de Sant Pere Apòstol de Sueca, en companyia de les autoritats locals i en la plaça molts suecans. En la reforma de dita finca, fa ja uns anys, el retaule no ha tornat al seu lloc. I açò és tot. Visca el pare Sant Vicent Ferrer!

Benedicció del retaule ceràmic en el balcó del casal Cardona el 2 de setembre del 1995 dedicat a sant Vicent Ferrer. Fotos López-Egea. Falla Cervantes 2019

Vicent Ferrer, un sant valencià i universal Pere Fuset i Tortosa Regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València

Enguany commemorem el sext centenari de la mort de sant Vicent Ferrer. Nascut a mitjans del segle XIV, en una època de convulsions i de canvis, este valencià ha deixat la seua empremta en forma d’imatges, noms de carrers o escultures que podem trobar per molts països del nostre entorn. Però, al mateix temps, estem davant d’un personatge plenament integrat en la cultura popular des de fa segles. No hem d’oblidar que Vicent Ferrer va ser el primer sant plenament valencià: el primer canonitzat en el nou regne cristià de València després de la conquesta del rei Jaume. Vicent Ferrer és el sant valencià més popular, i en ell s’unixen alhora una gran projecció local i internacional. És justament eixa conjunció popular de valencianitat i d’universalitat la que es reviu cada any als nostres carrers a través de les celebracions que l’acompanyen cada mes d’abril, ocasió en què la nostra cultura festiva s’expressa en tota la seua plenitud, com recullen els versos amb què Maria Ibars retratava la festa de finals dels anys quaranta: Per Sant Vicent és València jardí que de goig esclata. Són els altars dels miracles, flor i llum, albada i traca, fervor que vessen els cors, alegria i coloraina. Però la figura de sant Vicent Ferrer és també un exemple de com els valencians, sent fidels a la nostra llengua i cultura, gràcies a aquells elements que ens fan singulars, podem aconseguir mantindre un perfil propi que ens identifique davant del perill d’este món on la globalització a voltes esdevé sinònim d’uniformització. I la màxima expressió de la singularitat d’esta festa és la representació dels miracles del sant a les places i els carrers dels pobles valencians. No sols perquè ens conviden a conéixer millor el nostre passat, a aprofundir en la reflexió col·lectiva a partir de la recreació de la vida de sant Vicent, sinó també perquè han sigut un àmbit favorable al manteniment del valencià, inclús en temps difícils de silenci i prohibicions. Així ens ho va deixar escrit un altre Vicent, el poeta Estellés: Vespres de Sant Vicent Ferrer, amb la vivesa dels altars i els seus versos en el carrer. L’esperit de València assoma en els miracles clarament. I amb ell canta, ditxosament, la joia viva de l’idioma.

Falla Cervantes 2019

Per tant, conscients de la importància i transcendència de la figura de sant Vicent, hem de treballar perquè esta efemèride ens servisca per a aprofundir en el nostre coneixement d’un dels personatges amb major projecció en la nostra història, ja que el dominic valencià va tindre un paper destacat en l’evolució política i religiosa del seu temps. Són moltes les institucions públiques i entitats ciutadanes que al llarg d’estos mesos desplegaran un complet programa que repassarà la dimensió literària, religiosa, política i històrica de sant Vicent Ferrer, alternant aquelles destinades a l’àmbit acadèmic amb altres de caràcter més general, inclús amb activitats d’un marcat caràcter festiu i popular. La Junta Central Vicentina, la Comissió Interdiocesana, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de Cultura, la Universitat de València i el mateix Ajuntament de València són algunes de les instàncies que es coordinaran per sumar esforços a través dels seus respectius actes commemoratius. D’esta manera, gràcies al treball conjunt de la ciutadania, de les institucions i de l’Ajuntament de València, sempre compromés amb la salvaguarda del nostre patrimoni cultural i festiu, contribuirem a aconseguir un millor coneixement i difusió d’una personalitat tan complexa i representativa d’una època.

Falla Cervantes 2019

ELs PERillS DE LA HiSTÒRiA Xavier Serra Escriptor i professor

Els processos històrics són molt el braç en alt saludant com els seus complexos. Per això, davant de qualamics nazis, quan deien Imperio feien sevol pronòstic sobre el futur, la gent riure. Per això, la paraula caigué ràpisensata reacciona amb escepticisme. I dament en desús o va ser considerada per això també desconfiem davant les només una relíquia arqueològica. Benet XIII. interpretacions del passat, que solen L’altra manipulació franquista, la ser interessades o simplement llegenque s’havia fet sobre la interpretació del dàries. La dictadura franquista produí un fort efecte passat, era més insidiosa i més difícil de desmuntar, cultural en els dos sentits, i van ser nombrosos els in- perquè la intoxicació venia de molt enrere i era molt tel·lectuals que s’adheriren entusiàsticament a l’ope- espessa. Tenia la seua base en la ignorància, evidentració. Els pronòstics sobre el futur eren bàsicament ment. I ací és on apareix el problema de l’aprofitament dos: Espanya seria la reserva espiritual d’Occident i per part dels historiadors de la figura del dominic Vies convertiria en una potència imperial al servei del cent Ferrer, o la de Lluís Vives, o la de Jaume Balmes. catolicisme (Por el imperio hacia Dios). Pel que fa a A Lluis Vives, que procedia d’una família de les interpretacions del passat, produí aquella famo- jueus perseguits per la Inquisició, el van voler consa frase inintel·ligible que definia Espanya ni més ni vertir en símbol de la Hispanidad. A Vicent Ferrer, menys que com una unidad de destino en lo universal. pel seu paper en el Compromís de Casp i en el CisDir que Espanya estava en camí de tornar a ser ma d’Occident, el volgueren elevar a la categoria un imperi quan la gent passava fam i s’aplicava el de precursor de la unitat d’Espanya i li encolomaracionament d’aliments ja era difícil de creure. Im- ren el paper de defensor del papat i el catolicisme. perio de què? De la misèria? Allò de la reserva espiri- Amb quatre tòpics històrics i un grapat de llegendes, tual, després de fer una «guerra de religió» contra el s’havia muntat una Història d’Espanya. «marxisme» –una Cruzada, en digueren– semblava Evidentment, el frare Vicent Ferrer, l’any 1412, que tenia més crèdit, si més no en algunes ments. quan maquinava a favor de Ferran d’Antequera i en Però les il·lusions induïdes pels ideòlegs de la dic- contra de Jaume d’Urgell, l’única «unitat política» tadura van durar poc. Exactament, aquesta creença que podia tindre en el cap era la de la Confederaen unes reserves de força va durar fins que els soldats ció catalano-aragonesa-sardo-sicialiana –es a dir, de la División Azul van arribar al front rus i van ser una mena de regnes cristians mancomunats de la esborrats del mapa. Mediterrània Occidental. I pel que fa a la qüestió Abans del 1945, per tant, els pronòstics fran- del papat, en realitat, tingué temps de fer-ne de quistes sobre el futur ja se n’havien anat a terra i tots colors. Així, primer va ser un partidari acèrrim el seu enfonsament era tan evident que no calia ni dels papes cismàtics d’Avinyó, fins al punt de contan sols combatre’ls. D’imperis, n’hi havia dos: els vertir-se en l’home de confiança de Benet XIII, i Estats Units i la Unió de Repúbliques Socialistes després passà a segar-li a aquest papa –o antipapa– Soviètiques. I per molt que els espanyols alcessin l’herba sota els peus.

Falla Cervantes 2019

Ferran d'Antequera.

Falla Cervantes 2019

Si els historiadors franquistes hagueren estat més historiadors i menys franquistes, haurien vist que el personatge no els aprofitava. Però, a més, hi havia els sectors eclesiàstics locals, que no reivindicaven el Vicent Ferrer que feia i desfeia en política i nomenava reis o arruïnava papes, sinó el sant que feia miracles i que tan aviat curava malalts com feia volar mocadors. El més curiós, en tot aquest embolic de l’utilització del frare dominic per part d’uns i d’altres, és la cautela amb què Joan Fuster s’encarà amb el personatge i el començà a estudiar. En lloc de mirar d’interpretar sense anacronismes les seues controvertides actuacions polítiques i eclesiàstiques, Fuster s’encarà amb els documents més accessibles: els sermons del frare. I començà a llegir-los i analitzar-los com a filòleg i crític literari. El resultat va ser el seu estudi sobre l’oratòria vicentina, que és fabulós des de tots els punts de vista, perquè va mostrant pas a pas i amb exemples triats no sols els trucs retòrics que feia servir el frare –les digressions, l’efusivitat, la gesticulació histriònica, l’ús d’onomatopeies, els diàlegs simulats– sinó també els principis doctrinals que sustentaven l’activitat del dominic, com ara la prevenció que sentia davant les humanitats, la completa adhesió que professava a la filosofia de Tomàs d’Aquino, o aspectes que avui ens semblen demencials i irrisoris, com ara el seu reiterat anunci de la fi imminent del món o la seguretat amb què parlava de la vinguda de l’Anticrist. Així, partint de l’esplèndida documentació disponible, que ben pocs s’havien molestat a consultar, Fuster elaborà alhora un estudi historiogràfic exemplar sobre la mentalitat medieval –en la línia del seu admirat Huizinga – i un retrat objectiu i contrastat d’un personatge que solia presentar-se davant dels seus oients com un «Àngel de l’Apocalipsi» i que perseguia bàsicament promoure el penediment, els dejunis, la mortificació, la conversió sincera al cristianisme i la pràctica de la «virtut». De fet, mirada l’operació en perspectiva, el que va fer Fuster amb el dominic Vicent Ferrer va ser, al cap i a la fi, deixar de banda les controvèrsies estèrils i pseudohistòriques sobre un personatge més inventat que real, i demostrar que els valencians teníem a la mà documents eclesials interessantíssims que, juntament amb les obres de Francesc d’Eiximenis, Joanot Martorell, Ausiàs March, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella, constituïen un esplèndid repertori de la tardor medieval a Europa. Així, quedava clar que el perill de la Història, en el nostre cas, no era haver tingut un sant Vicent Ferrer, sinó no haver pogut comptar amb un historiador com Huizinga.

Tres miracles Josep Franco escriptor.

Una nit de l’any 1399, mentre visitava la vila d’Alcanyís, el pare Vicent Ferrer va vore Jesucrist i els seus apòstols en una visió i va decidir dedicar-se en cos i ànima a la predicació, tan necessària per a la conversió dels infidels i per a fomentar la justícia i la misericòrdia entre els creients. Des d’aquell dia, el pare Vicent va recórrer mig món predicant l’evangeli i es va fer entendre per tots els qui l’escoltaven, a pesar que sempre predicava en valencià. Centenars de fidels el seguien allà on anava, convençuts que escoltaven la paraula d’un sant, com posaren de manifest les conversions que va aconseguir amb els seus sermons, llargs i molt sentits. El seguien també molts malalts del cos i de l’ànima que esperaven un miracle: homes paralítics, dones cegues, xiquets deformes, malalts de melangia, orats, beneïts, pecadors que buscaven el perdó i criatures monstruoses. Darrere de tota aquella gent, anaven santers que oferien als fidels estampes, gojos, auques i vides de sants; venedors de butlles papals que esperaven fer un bon negoci, falsos profetes que anunciaven la fi del món, rodamóns que no tenien on caure morts, baldats que caminaven a pas agònic, bavosos, lleganyosos, contrafets i un núvol de músics de carrer que, per una rara virtut, eren capaços d’olorar un moneda de coure a tres llegües de distància.

Falla Cervantes 2019

Diuen els que ho entenen que, de tots els miracles de sant Vicent, el més gran el va fer el dia 18 de juny de 1414, a la ciutat forta de Morella, on havien de celebrar una junta tres dels homes més importants del segle: el rei Ferran d’Aragó, el papa Benet XIII i ell mateix. L’espasa, la creu i la paraula no tenien millors valedors al món conegut i l’assumpte que havien de resoldre era molt delicat: acabar amb la divisió de l’església catòlica, que tenia un papa a Roma i un altre a Avinyó. El rei Ferran i el papa Benet arribaren a Morella la vespra. Ferran d’Aragó venia a cavall, sense pompa ni música, precedit per la guàrdia reial i acompanyat per la reina i pels prínceps, que el seguien en unes tartanes lleugeres, per a evitar que els cavalls patiren en enfilar les costeres. El papa Benet XIII, que a penes podia valdre’s ni, molt menys, caminar, va pujar a Morella acomodat en una llitera de vímet, tota encoixinada i coberta amb una tela de domàs, construïda per uns mestres d’aixa damunt d’un carro de bous tan gran que a penes podia passar pels carrers del poble. L’endemà, quan l’alba encara no havia acabat de pintar de blau el cel, des de totes les masies i tots els caserius que dormien als peus de Morella, la gent ascendia a poc a poc cap a la vila, amb l’esperança de poder entrar a la basílica de Santa Maria, on el rei, la seua família i els cavallers i dames de la cort havien d’oir missa. El papa en persona, a pesar de la seua salut fràgil, s’havia compromés a celebrar aquella missa solemne i la gent assegurava que, després de la lectura de l’evangeli, el pare Vicent Ferrer pujaria a la trona per a pronunciar un dels seus sermons. La basílica de Santa Maria es va omplir de gom a gom així que els sagristans n’obriren les portes: primer la dels Apòstols i, després, la de les Verges, com manava la tradició. I els qui, per la seua condició, ja sabien que no podrien entrar a l’església, s’afanyaren a buscar les parets més altes, per a poder vore, almenys, com passaven els seguicis del rei i del papa. Encara no eren les set del matí del dia 18 de juny, des del castell de Morella, des dels terrats de les cases, des dels balcons i des de tots els llocs on s’havien instal·lat els curiosos, ja es podia vore en la llunyania una polseguera que pujava cap al cel com un núvol d’or: era el pare Vicent, que caminava a bon pas cap a la ciutat, seguit per una comitiva tan nombrosa com pintoresca. El predicador amb fama de sant va entrar a Morella pel portal de Sant

Falla Cervantes 2019

Mateu, aclamat pel poble, va enfilar l’escala de trescents graons que pujava cap a la placeta de l’església i va entrar a la basílica per la porta dels Apòstols. Quan les persones principals s’havien situat als llocs que els corresponien, segons la seua categoria, el papa Benet XIII, revestit amb una casulla de seda blanca brodada amb fils d’or i argent, amb la tiara papal sobre el cap i el bàcul en la mà dreta, va eixir de la sagristia i es va dirigir, lent i solemne, cap al centre del presbiteri, va fer el senyal de la creu i es va quedar immòbil, mirant l’absis. –In nomine Patris et Filii et Spiritus Sanctis Amen –va ressonar, en un silenci sepulcral, la veu ronca i gastada del papa–. Introibo ad altare Dei... Mentrestant, als carrers de Morella, hi havia tant de rebombori i tanta gent com qualsevol altre dia de festa grossa. Els venedors ambulants pregonaven a crits els seus productes, els músics i els malabaristes recorrien els carrers i les places, els curiosos i les criatures no sabien on mirar i des de les cuines de totes les cases, començaven a escampar-se per la ciutat les aromes suculentes dels sofregits. Però quan, acabada la lectura de l’evangeli, el pare Vicent Ferrer va pujar a la trona per l’escaleta de caragol i va ocupar el seu lloc, molt per damunt de tots aquells caps tan importants que s’havien reunit a l’església, tots callaren de sobte. Just en aquell moment, Magdalena Beltran, la muller de l’home més pobre de Morella, que estava alletant el seu fill a la porta de casa, va rebre la visita d’un àngel que li va comunicar que, en acabant el sermó, sant Vicent volia dinar a sa casa. La pobra dona es tirava les mans al cap perquè, just aquells dies, entre el part, que va ser llarg i difícil, el nadó, que no la deixava viure, i totes les altres desgràcies que solen afligir la casa d’un pobre, tenia el rebost més buit que mai. Buscant i rebuscant pel rebost, la cambra i la pallissa, la pobra dona només va trobar unes cabeces d’alls, una lliura de cebes i unes poques dotzenes de caragols que tenia a la fresca, porgant-los, feia uns dies. Amb tot allò, no hi havia ni per a fer una sopa de pedres i la dona va començar a perdre la serenitat perquè anava fent-se l’hora de dinar i ella encara no tenia res amb què obsequiar el predicador valencià. En això, va mirar el seu fill de reüll i li vingué al cap una ocurrència que la podia salvar, encara que també podia enviar-la de cap a l’infern, perquè el dimoni no descansa ni els dies de festa. Desesperada, la dona de Ramon Rovira va decidir tirar al dret i, sense pensar en les conseqüències

del seu acte, va anar posant damunt la taula de la cuina les cebes, els alls, els caragols, un parell de ganivets grans i esmolats, una cassola de bona mida i totes les altres coses que necessitava per a preparar aquell dinar tan especial que li havia inspirat el dimoni. A l’hora de dinar, després de la benvinguda, el pare Vicent va ocupar el lloc d’honor, al cap de la taula, amb el malalt Rovira a la seua dreta. Els altres membres de la família es van rentar les mans i van seure, també, cadascun al seu lloc habitual. I quan tots estaven ja acomodats al voltant de la taula, Magdalena Beltran va posar una cassola gran i fumejant damunt la taula, mentre, amb la veu trencada per l’emoció, anunciava: –Conill amb caragols per al nostre convidat... Tots es van alegrar bona cosa en vore la cassola plena, amb la certesa que estaven a punt de traure els ventres de penes, després de tantes setmanes d’haver menjat només col i naps a l’hora de dinar i de sopar. Però quan Magdalena, amb la mà tremolosa, va posar el cullerot dins la cassola, amb la intenció d’escudellar els plats, començant pel convidat, el pare Vicent va botar de la cadira i, amb els ulls encesos en flama, va bramar: –Alerta! No toqueu res! –i, assenyalant la dona amb aquell dit acusador que tanta fama li havia donat en les predicacions, li preguntà–: Què has fet, desgraciada? Això és carn de cristià! El pare Vicent, fora de si, no va dir res més. Dret com un gegant furiós, el frare dominic va mirar cap al cel i, solemnement, va dibuixar en l’aire, amb la mà dreta, el senyal de la creu. En l’acte, el nadó innocent que aquella mare insensata havia trossejat i cuit per a obsequiar-lo, va reaparéixer, sencer, somrient i llustrós, dins la cassola. Aquell va ser el segon miracle que va fer sant Vicent aquell dia tan assenyalat, després de la visita de l’àngel a Magdalena Beltran. Ara, alguns lectors i totes les lectores es preguntaran quin va ser el tercer miracle i la resposta és ben senzilla: el tercer miracle és que vosté haja arribat al final del conte, si considerem la poca afició a la lectura que tenen els valencians i que açò que acaba de llegir està escrit en la mateixa llengua que parlava el pare Vicent quan anava predicant pel món per a fomentar la justícia, la misericòrdia i la conversió dels infidels. Que tot siga a fi de bé.

Quin serà el tercer miracle?

Falla Cervantes 2019

Dones, llengua i valencianisme. Una lluita històrica contra la invisibilitat Josep Daniel Climent (La Granja de la Costera, 1959) és catedràtic de secundària, historiador i doctor en Filologia. És autor de llibres com Les Normes de Castelló, Enric Valor. Estudi i compromís per la llengua o L’interés per la llengua dels valencians.

En repassar la història contemporània sorprén l’escassíssima presència de dones en els contorns del valencianisme. La constatació també ens duu a qüestionar-nos sobre el paper de la dona en el món cultural valencià, especialment durant el segle XX, i més específicament pel que fa als estudis lingüístics, la reivindicació de l’ús del valencià o la seua participació en el camp de la literatura. El ben cert és que un repàs a la nòmina d’autores valencianes relacionades amb el camp de la llengua i la literatura en valencià és totalment desolador, encara que es trobe en consonància amb el paper que la societat tradicional ha volgut reservar a la dona en les diferents èpoques de la nostra història. No obstant això, també cal ressaltar el fet que les escasses veus de dones que han aconseguit fer-se presents en aquest àmbit han sigut habitualment deixades de banda i de vegades, fins i tot, amagades. Tant és així que Maria Lacueva i Lorenz ha parlat d’una “interpretació androcèntrica de la cultura literària”, que ha ocultat “l’existència d’unes genealogies femenines literàries valencianes” des del segle XIII fins a l’actualitat. No cal dir que la invisibilitat de les dones que s’han dedicat a la reivindicació de l’ús del valencià, del seu ensenyament o a la creació literària al llarg del segle XX és especialment alarmant, atés l’escàs interés que la seua tasca ha despertat entre els estudiosos, que no han valorat la possibilitat de rastrejar

Falla Cervantes 2019

el seu paper i importància. S’ha de dir, però, que en els darrers anys hi ha hagut un canvi notable en aquesta dinàmica, que ha propiciat l’aparició d’un corrent investigador dedicat a combatre la invisibilitat de les dones al llarg de la història i, en particular, en la nostra historiografia literària. Amb tot, la tasca que cal dur a terme no és senzilla, tant per la dispersió dels materials escrits com perquè molts dels textos són inèdits, i especialment, com denuncia Verònica Zaragoza, “pels evidents prejudicis de gènere amb què històricament s’ha menystingut l’obra femenina”. En qualsevol cas, tot i la manca evident d’estudis i el llarg camí per recórrer en aquest camp, podem referir-nos a dos àmbits en què la presència de la dona ha exercit una influència significativa en favor de la recuperació, difusió i consolidació del valencià: l’educació i la literatura. Dones i educació en els inicis del valencianisme polític Fou Carme Agulló qui estudià el paper de les Mestres valencianes republicanes i qui primerament manifestà la seua estranyesa per l’aparent absència de dones en la reivindicació del valencià a l’escola, especialment si tenim en compte l’abundant presència femenina en el camp de la docència. Sense cap mena de dubte, la presència pública aclaparadora

de personatges com Carles Salvador o Enric Soler i Godes com a principals defensors del valencià a l’escola ha invisibilitzat les decidides i callades actuacions de moltes mestres, com ara les d’Empar Navarro i Giner, tot un exemple de dona valencianista, compromesa amb el seu país i la seua llengua. De fet, Navarro defensà el 1922 una ponència en l’assemblea de Nostra Parla sobre “El valencià a l’escola”, en la qual afirmava, segons l’extracte publicat en El Crit de la Muntanya, que “Deu començar la ensenyança dels nens en valencià en les localitats valencianes; després s’ensenyarà el castellà; en els pobles on es parle valencià deuen conéixer-lo i parlar-lo els mestres. Creació d’una classe de valencià en la Normal; als mestres de pobles valencians que desconeguen el valencià se’ls concedix un plaç prudencial pera que’l coneguen”. La importància de la intervenció no rau tant en la novetat dels plantejaments, que ja havien sigut formulats per diversos valencianistes, especialment per Carles Salvador en la conferència “L’idioma valencià a les escoles”, pronunciada en l’Associació Provincial de Mestres Oficials de Castelló el 3 de juliol de 1919, i que constituïa el corpus teòric més sòlid en defensa d’aquelles idees. Per contra, la seua significació provenia del fet que era la jove Empar Navarro, de tan sols 22 anys, l’encarregada de posar veu a les reivindicacions de tots els mestres valencianistes en un acte tan rellevant com l’assemblea de Nostra Parla. Així mateix, anys després, tant durant el període republicà com en el transcurs de la Guerra del 36, Empar Navarro s’involucrà en nombroses iniciatives relacionades amb la reivindicació del “valencià a les escoles”. Com a mostra de les activitats que dugué a terme, per exemple, el 1933 participà com a ponent en la Conversa Pedagògica sobre “L’idioma valencià a les escoles” que se celebrà dins dels actes de la II Setmana Cultural Valenciana. És més, arran de les diverses iniciatives plantejades durant aquells dies, es decidí constituir l’Associació de Mestres Valencians, que el desembre d’aquell any elegí Empar Navarro com a presidenta. Amb posterioritat, el seu compromís amb la llengua i cultura dels valencians la portaren a militar en l’Agrupació Valencianista Republicana (1933) i el Partit Valencianista d’Esquerres (1935), a integrar-se en la Secció Pedagògica de l’Aliança Intel·lectual per a la Defensa de la Cultura i, durant el període bèl·lic, a participar en el Congrés Internacional de Dones contra la Guerra i el Feixisme, celebrat a París el 1937.

Empar Navarro.

Falla Cervantes 2019

Acabat el conflicte bèl·lic, Empar Navarro fou empresonada durant tres anys i posteriorment sotmesa a un expedient de depuració que l’apartà del càrrec de mestra, i que no pogué recuperar ni més ni menys que fins a 1963. Com veiem, doncs, estem davant d’una figura molt rellevant en la defensa del valencià i del seu ús a l’escola, una dona que posteriorment ha sigut, com afirma Carme Agulló, “injustament oblidada i silenciada, una mestra valenciana i valencianista que, encara avui en dia, espera l’homenatge de l’escola valenciana”. Dones i literatura durant el franquisme La pràctica de l’escriptura per part de les dones en plena postguerra comportava enormes dificultats, tant les pròpies de l’ofici com les derivades del seu gènere, i molt més si la llengua de creació era el valencià. El cúmul d’obstacles era molt elevat i les possibilitats d’obrir-se camí en el reduït circuit cultural valencià eren ben minses. Tant és així que, en el pròleg de la segona edició de la seua obra La dona forta (1989), Maria Beneyto afirmava que “és una novel·la escrita [en els anys 60] sota la pressió de vàries dictadures. En primer lloc, la que patia el país, a dalt, i després una o dues més, que podrien ser de la meua pròpia condició de dona, en el pla personal la meitat de la franja humana anomenada home ens volia humils i submises”. En relació amb açò, trobem el cas ben cridaner de la poetessa Anna Rebeca Mezquita, nascuda a Onda el 1890, que guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de 1952, convocats per Lo Rat Penat, amb el poema “Ratxa”, de temàtica amorosa. Quan Carles Salvador i Enric Soler i Godes, president i secretari del jurat, obriren la plica, degueren pensar que era massa agosarat per a l’època que una dona dedicara un poema amorós a la regina del certamen, i per això decidiren atorgar-li el segon premi, reservant-ne el primer per a un home, segons explicava Concha Piñón Cotanda. Amb tot, dos anys després, en idèntiques circumstàncies, Mezquita sí que guanyà un accèssit al mateix premi convocat anualment per l’entitat ratpenatista. En tot cas, el fet de ser desmerescuda per la seua condició femenina, que segurament no fou únic ni aïllat, és ben significatiu de les dificultats que havien de véncer les dones per aspirar a la normalitat. En la mateixa línia, també podem fer referència als problemes

Falla Cervantes 2019

Maria Beneito.

que tingué Maria Ibars per a publicar la novel·la Vides Planes, guanyadora del premi de narrativa dels Jocs Florals de 1949, que no aparegué fins a 1962, en l’editorial Sicània, un projecte impulsat per Nicolau Primitiu Gómez. No obstant això, a pesar dels molts obstacles, un significatiu estol de dones aconseguiren fer-se un lloc, i ben digne, en l’univers literari valencià de l’època. És ací on hem de destacar, per exemple, els noms de Beatriu Civera, Maria Ibars, Maria Beneyto, Sofia Salvador, Matilde Llòria, Carmelina Sànchez-Cutillas o Maria Mulet, entre altres. Ara, però, som nosaltres els qui hem de treballar perquè la pesada llosa de la invisibilitat, a què la nostra societat ha sotmés tradicionalment les dones, no acabe sepultant el seu esforç per dignificar el valencià en el camp social, educatiu i literari en una època tan difícil com la que els tocà viure. Josep Daniel Climent (La Granja de la Costera, 1959) és catedràtic de secundària, historiador i doctor en Filologia. És autor de llibres com Les Normes de Castelló, Enric Valor. Estudi i compromís per la llengua o L’interés per la llengua dels valencians.

Carmelina Sánchez Cutillas.

Falla Cervantes 2019

Visita cultural a valència La Comissió de la falla Plaça Cervantes va organitzar una visita cultural el passat dia 2 de novembre a València, per a conèixer més coses al voltant de la vida de Sant Vicent Ferrer. En primer lloc visitàrem la casa nadiua de Sant Vicent Ferrer. A través de la visita guiada ens explicaren els miracles representats en la ceràmica valenciana de Manises, el pouet de Sant Vicent, el lloc on va nàixer, la capella. Per la vesprada vam anar a la Basílica de Sant Vicent Ferrer per escoltar l’explicació d’ un Pare dominic.

Casa nadiua de Sant Vicent Ferrer.

Basílica de Sant Vicent Ferrer.

Plaça de Tetuán. Falla Cervantes 2019

Part infantil La nostra xicalla

Falla Cervantes 2019

Un 2019 especial Fina Girbés I tant com m’agraden les celebracions! Saludar els anys, quadrats o redons.

I, com ens agrada anar acompanyats, una altra gran fita volem celebrar. La mort d’un gran home, gran predicador, que dels valencians, n’és ara el patró. Sant Vicent Ferrer farà sis-cents anys ens va deixar orfes de sermons valents, que meravellaven a tota la gent.

M’agrada la festa, siga hivern o estiu i més al casal, que és un segon niu. El 2019 serà especial dos aniversaris en un mateix any. Seixanta redons la falla en farà. Això ben demostra el seu tarannà: feta de projectes, feta d’il·lusions, una gran família i bones lliçons.

Falla Cervantes 2019

Dis-me tu què en penses: És o no especial? És un dos per un! És fenomenal!

100

EL MIRACLE Josep Antoni Fluixà

Hola! Soc fra Vicent Ferrer i tinc molta pressa. He d’anar a parlar urgentment amb els meus superiors. Fins i tot, és probable que l’abat del meu convent m’envie a parlar amb el senyor Bisbe. –Per què ens fas patir tant! No pares de donar-nos maldecaps! –em dirà, segurament. –Però, pare Prior! M’he vist obligat i ho he fet sense voler –li contestaré. Però ell insistirà: –No et dónes compte que, amb la teua actuació, desobeeixes l’ordre que et van imposar. –Sí, però es tractava d’un cas greu –em defensaré. –Un cas greu, un cas greu! Tots els casos ho són per a tu! –em retraurà enèrgic. I és que m’han prohibit fer miracles. Sí, sí, miracles! Diuen que no és massa correcte que vaja fent-ne per ací i per allà. Que la gent acaba perdent l’enteniment i confon, tot en un sac, les accions fruit del bé i les del mal! Que ja hi ha massa testimonis de les meues freqüents accions inexplicables! –Ves amb compte, no et deixes caure en el pecat de la vanitat –m’adverteix contínuament. Però, jo vos promet que no sóc gens orgullós. Simplement, em passen uns fets que per a mi tampoc no tenen explicació. Quan veig una injustícia, desitge reparar-la, quan trobe un malalt, pregue per la seua curació, i tot allò que anhele es fa realitat. Hui, per exemple, he eixit de l’abadia per visitar un ferrer i, quan anava pel carrer Major, he vist un pobre home que treballava reparant la teulada d’una casa senyorial. De lluny, he vist com s’esvarava amb una teula mal col·locada i queia redolant per la pendent. Com és lògic, m’he espantat i he acudit corrent a socórrer-lo, però, a pesar dels meus crits que tractaven d’alertar-lo, l’home no s’ha pogut agarrar a res i ha caigut al carrer. No he tingut cap altra alternativa i li he dit: –Para’t en l’aire i espera’t un poc! Per això, tinc molta pressa, perquè el pobre home està allí penjat, enming del carrer i sense res que el sostinga, i jo he d’anar a parlar amb els meus superiors. Soc un home obedient i no voldria que pensaren que soc un malcregut. Potser, si els conte les circumstàncies del succés em donaran permís i em deixaran que faça el miracle. No m’agradaria tampoc que el pobre home es matara d’un bac. I ara vos deixe que se’m fa tard! Segur que el senyor Bisbe hi troba algun motiu per renyir-me!

Falla Cervantes 2019

101

2n concurs de narrativa infantil i juvenil (Celebrem aniversari) MEMBRES DEL JURAT - Regidor d’Esports, Cultura i Educació Ajuntament de Sueca: Vicent Baldoví - Professora de Lluis Vives: Carmina Martí Ventura - Professora d’Escoles Jardí: Julia Màñez - Faller de la Falla Cervantes: Andrés Espasa - Fallera de la Falla Cervantes: Conxa Prima

A tots ells moltes gràcies!!!

Falla Cervantes 2019

102

ANIVERSARI DE CANYELLA -Hola, em diuen Leia, tinc 7 anys i vaig a complir-ne 8. No vull celebrar el meu aniversari, estic molt trista perquè l’aniversari passat es va morir el meu gos Dudú i jo mai més ho celebraré. La mare patia de vore-la trista i que perdera la il·lusió de complir anys, així que la va convèncer per a celebrar la festa d’aniversari. Ja estaven tots els seus amics i amigues berenant quan un d’ells va dir: -Mireu! Eixa caixa es mou sola! Leia va clavar els ulls en una caixa enorme amb un gran llaç roig,que no parava de moure’s. Va anar corrent a deslligar el llaç i de la caixa va sortir un cadellet adorable color canyella, que la va llepar de dalt a baix. La cara de Leia era pura felicitat i els seus pares estaven molt contents de veure-la disfrutar trant. Leia va mirar el cadellet i li va dir: -Sé que mai oblidaré a Dudú, però ara tu seràs el meu nou amic i et diré Canyella. 1r Premi: categoria 3r i 4t primària “Aniversari de Canyella”, Àlia vendrell Fos, (CEIP Cervantes).

Falla Cervantes 2019

103

L’ANIVERSARI MERAVELLÓS El dia 21 de juny és el dia del meu aniversari. Jo no sabia res, però vaig tocar per telèfon a la meua cosina Sara quan vaig escoltar un globus explotar i m’entrà nerviós. Després ens anàrem a la mar. A mi em dugueren a l’Oceanogràfic. Em posí un mono de vestir de nadadora. Vaig nadar amb els dofins i un dofí quasi m’ofega. Ens n'anàrem al Bioparc, vaig pujar a una girafa que em deixà enganxada davall d’un arbre. Quan tornàrem a casa, la meua cosina Claudia, em tapà els ulls i es va vestir de papallona. Quan em llevaren la vena dels ulls, em tiraren una torta en la cara. Després ballàrem i férem festa de pijama a casa de la meua amiga Irene i totes dormirem juntes. 2n Premi: categoria 3r i 4t primària “L’aniversari meravellós”, de Lucia Benavent Roselló, (Fàtima).

Falla Cervantes 2019

104

UN GENI AL MEU ANIVERSARI

Enguany com tots els anys he celebrat el meu aniversari al meu campet, però per a mi, ha estat un aniversari fantàstic, un aniversari molt especial. Amiguets i amiguetes vingueren a la festa on no faltava el que més mágrada: pizza, papes, coca-cola, entrepans de pernil, ...i un bonic pastís que era un gran camp de futbol, el meu esport favorit. Jo estava molt feliç de veure’m tan ben acompanyat. Començàrem a berenar mentre parlàvem de cromos i de jugadors de futbol. Arribà l’hora de traure el pastís i cantar “aniversari feliç”. En bufar els ciris i donar-me els regalets els xiquets i xiquetes ens vam donar pressa per anar a jugar per tot el camp. La meua germana davall dún arbre es va trobar una botella estranya i bonica al mateix temps. Jo em vaig acostar i no vaig poder resistir-me a obrir-la. En eixe moment va sorgir de dins una gran polseguera que quasi ens va cegar a tots els presents. De sobte en acabar la pols blanca, com si fora fum, vaig veure una figura que semblava com treta del conte dÁladín! Era un geni!!!, un home menut, sense pèl i una xicoteta barbeta negra que li arribava quasi fins al coll. Amb un gran somriure va començar a parlar: -Hola, sóc un geni que estava dins dáquesta botella fa molts anys, i esperava amb moltes ganes que algú aconseguira obrirla per a poder fer realitat tres dels seus desitjos. Jo no m´ho podia creure!. Un geni al meu aniversari! I havia de pensar en tres desitjos! El primer desig que em va passar pel cap va ser demanar anar a veure al meu jugador favorit, Messi, al camp del Barça. El segon desig que li vaig demanar va ser tindre moltes galetes i bombons per a poder-los compartir amb molts xiquets que no tenen res per a menjar. I per últim mágradaria ser com el Pare Noel i així fer que cap xiquet es quede sense cap regalet. El Nadal és molt bonic si tens la sort que tinc jo, que no em falta de res. El geni immediatament en un obrir i tancar d’ulls, va fer realitat els meus desitjos. Vaig anar a veure a Messi en un partit de futbol Madrid-Barça. Messi em va deixar el baló i em va demanar que li xutara per a fer el "saque" d’honor i així començar el partit. Messi em va regalar la seua samarreta i també el baló. Jo estava molt content. Després el geni va fer que tots els xiquets i xiquetes del món pogueren menjar les galetes i els bombons. Tots volien ser amics meus. Tenia amiguets per tot el món. Per últim em vaig veure dalt d’un trineu amb sis cérvols viatjant per tot el món repartint joguets, jo era el Pare Noel. Quina felicitat poder veure l’alegria dels xiquets i les xiquetes. El seu somriure m’omplia de goig i satisfacció. Com jo era el Pare Noel vaig aconseguir que no hi haguera xiquets malaltets. Tots es curaren i pogueren passar el Nadal a casa. El geni després de fer realitat els tres desitjos, va desaparèixer i jo vaig tornar a ser un escolar content i feliç d’haver conegut a un geni. Finalista: categoria 3r i 4t primària “Un geni al meu aniversari”, de Toni Bou Ruiz, (Fàtima).

Falla Cervantes 2019

105

Era el dia del meu novè aniversari, ja estaven traent-me el pastís i abans de bufar els ciris, vaig tancar els ulls i vaig demanar un desig... El meu desig era tindre un unicorni. Després, vam traure els regals. M’ho vaig passar molt bé obrint-los. Un dels meus preferits era un preciós unicorni de peluix. La festa d’aniversari va acabar. Tots van tornar a casa. Jo estava molt contenta i, quan vaig agafar el meu unicorni per a dormir, de sobte, vaig vore que cobrava vida, MÀGIA, que així es deia el meu unicorni, va començar a parlar-me: el meu desig, s’havia fet realitat! No m’ho podia creure, MÀGIA i jo ens vam quedar fins molt tard parlant de possibles plans i aventures a viure, només havia de respectar una norma: cap persona, havia de saber de l’existència de MÀGIA, de ser així serà terrible perquè, la il·lusió, la fe en creure que tot és possible, és el que mantenia MÀGIA en vida i el món dels adults està ple d’inseguretats, desil·lusions i tristesa. De vegades, una falta de motivació que posa barreres on no hi ha. MÀGIA i jo vam dissenyar un pla i ens vam marcar un objectiu: havíem d’aconseguir que tothom tornara a creure en la màgia, A partir d’aquell moment ens vam convertir en inseparables, vam viure moltes aventures i aconseguírem el nostre objectiu. Finalista: categoria 3r i 4t primària “El meu unicorni” d’Alba Cebolla Pérez, (Fàtima)

Falla Cervantes 2019

106

EL M UNI EU COR NI

SORPRESA Hui és un dia meravellós per a mi perquè hui és el meu aniversari. Jo no sabia que me n'anava de viatge. Vaig anar al Santiago Bernabeu!, a la sala VIP!, i m’estaven esperant els meus amics. Allí vaig celebrar el meu aniversari. També vaig vore un partit de futbol i ens vam emocionar tant que quasi arruïnen el meu aniversari. Quan ens vam anar, vaig tindre una SORPRESA, estava tota la classe i la senyo Leyre que també hi va anar. Em vaig posar molt feliç al veure’ls. Vaig seguir el meu dia. Vaig anar a La muntanya amb tota la classe, vam vore moltes especies d’insectes. Férem manualitats a la muntanya i vam berenar Danone i pizza. De sobte vam veure que s’aproximava un animal. Tot el grup es va esglaiar i cridaren tots a l’hora. -Serà perillós, haurem de fugir!. Quan va arribar on estàvem, ens adonàrem que era Iker disfressat de lleó. La por que teníem tots se’ns va anar al veure qui estava davall d’aquella disfressa. Aquell lleó portava el pastís del meu aniversari que menjàrem per a sopar acompanyat d’hamburguesa i llonganisses. Tot estava molt bo. Després vaig bufar els nou ciris dels nou anys que em feien molt feliç. Em van regalar una col·lecció d’animals exòtics i una caixa de cotxes de "hot ueheels". Els dos regals em van agradar nolt. Vaig donar les gràcies a tots els que m’acompanyaren i feren possible que el dia fora MERAVELLÓS! Finalista: categoria 3r i 4t primària “Sorpresa”, d’Arnau Pascual Perales, (Fàtima).

Falla Cervantes 2019

107

UN ANIVERSARI PER A RECORDAR

Sempre m’agrada celebrar els meus aniversaris amb la meua família junta, però com el meu pare i la meua mare treballen molt, de vegades és difícil poder ajuntar-nos tots per a celebrar els esdeveniments en les dates exactes. El 27 de setembre és el meu aniversari i, aquest any, jo volia anar a algun lloc diferent. Però com és tan difícil coincidir en les vacances mon pare i ma mare ho havien desestimat. El dia 24 de setembre, ja començat el col·legi, els meus pares em van cridar per a dir-me que ja havien decidit com celebrar el meu aniversari. La meua sorpresa va ser quan em van comunicar que fera la maleta immediatament perquè ens n’anàvem de càmping. No ho vaig entendre molt bé al principi perquè era dimecres dia 24 i el meu aniversari era dissabte. Els meus pares em van explicar que com era el meu desig celebrar l’aniversari fora de Sueca i estàvem els tres en casa i no havien d’anar a treballar, havien decidit eixir immediatament cap a un càmping que ja havien reservat, encara que no aniríem a classe el dijous 25 i el divendres 26. Els meus pares havien parlat amb el meu tutor i els havia autoritzat, no era necessari anar al col·legi. Eixa setmana el meu cosí Vicent estava quedant-se en ma casa perquè ma tia estava fora, per la qual cosa també venia amb nosaltres al càmping. Em vaig posar tan nerviós que no sabia com reaccionar. En mitja hora em vaig posar a fer la meua maleta i vaig ajudar al meu cosí a preparar la seua. El dia 25 ens vam alçar molt prompte i estàvem tots molt emocionats per l’eixida. Vam pujar al cotxe i ens vam posar de camí cap al càmping “La Marina” a Oliva. Quan vam arribar ens vam quedar bocabadats en veure tot el que hi havia al càmping. Hi havia una piscina molt gran, un camp de futbol, una pista de pàdel i tenis, diverses zones de jocs i, inclòs zona amb tirolina. El meu cosí i jo ens vam tornar bojos i sols volíem anar a nadar a la piscina i tirar-nos pels tobogans perquè feia molta calor. La nostra il·lusió ja no va ser tan gran quan no ens van deixar entrar sols i vam haver d'esperar als meus pares per poder entrar. Vam desfer les maletes, ens vam posar els banyadors i vam anar a la piscina. No ens podíem creure la quantitat de tobogans i la grandària de la piscina, almenys jo no havia vist mai res igual. Vam passar un matí genial, però quan ja estava molt cansat i quasi era hora de dinar vaig caure i em vaig fer un esquinç. Encara com que hi havia metgessa en el càmping i em va posar una fèrula al braç i em va donar medicaments per al dolor. El dia següent no vam anar a la piscina però ens vam passar el dia d’excursió i fent totes les activitats que hi havia al càmping. Per fi, el dia del meu aniversari, estàvem cansats i ens vam alçar tard, però els meus pares em van organitzar una barbacoa. Va acudir allí tota la meua família, iaios, oncles, ties i tots els meus cosins, inclòs el més xicotet que només tenia un mes. Vam jugar fins caure rebentats. Fins ara ha sigut l’aniversari més divertit de la meua vida que no oblidaré mai i agrairé als meus pares sense mesura. Espere gaudir tots els meus aniversaris com aquest, la resta de la meua vida. Finalista: categoria 3r i 4t primària “Un aniversari per a recordar”, de Blai Serra Martí, (C. E.Wisdow).

Falla Cervantes 2019

108

UN ANIVERSARI DIFERENT La meua pregunta és, perquè no vaig nàixer un altre dia, perquè en tants dies, havia de ser el 31 de desembre. Tots em diuen que quina sort poder celebrar dos coses un mateix dia, el cap d’any i la festa del meu aniversari. Per a mi no és sort, primer perquè no puc celebrar-lo amb les meues amigues i segon perquè no m’agrada ser la més xicoteta de la classe. Enguany m’agradaria que fora un aniversari diferent, en què estiguen totes les meues amigues i poder jugar, xarrar, cantar, en fi divertir-nos com ho fem en els aniversaris de totes les meues amigues. La meua mare està intentant organitzar-lo abans de les festes de Nadal, ja que una de les meues millors amigues ha d’anar-se’n a passar les vacances de Nadal a Romania, que és d’on és el seu pare. Espere poder celebrar-lo. I com m’agradaria que fora? Doncs... DIFERENT, ja que enguany celebrem el meu dècim aniversari. En primer lloc convidaria a totes les meues amigues, que en són unes quantes, però pense que 10 anys no es celebren tots els anys. Després en la decoració m’agradaria tindre fades, unicorns, no sé, és que és molt difícil triar perquè m’agraden tantes coses. Després també m’agradaria fer un taller de slime i així que totes s’emportaren un record del meu cumple. Per a berenar doncs el que més ens agrada a totes: pizza, nuggets, entrepans de xocolate, gusanitos i un pastís d’aniversari d’eixos que fa la meua mare. Ja posats a demanar ens podíem quedar totes a fer una festa pijama i dormir en el menjador de ma casa, que és molt gran, i així tindre més temps per a jugar i contar-nos moltes coses. Ja està decidit! Enguany vaig a celebrar el meu aniversari abans de les vacances. Quan arribe a casa li diré a ma mare tot el que tinc pensat i espere que em diga que sí, perquè és el que més desitge en aquest moment, poder celebrar el meu aniversari abans del 31 de desembre. 1r Premi: categoria 5é i 6é primària “Un aniversari diferent”, d’Andrea Galiana Gorris, (Fàtima).

Falla Cervantes 2019

109

EL MEU OCTAU ANIVERSARI en rar nar b le ce lem a tots g i i e so va el pre aris d molt llí i r m rs a A m ers n. Se nive gue als. v i e u an rm nim ls a è j ls tau a Ca rar e erqu els a s. rega s c m o i b p lo eu u lts m leb r at me e m a ce ana rtit a s i co r mo als m l E p d ília a ve fe s so stí m am grad lt di , gos van s que a a o c a f p el a la i m’ m m lines i em udit el on tio s r c l t a to . A m asse s, ga ersa nt a -no e. M per r í a l p a l v . j al ho aval ani ont olt en term alls l tra l v s en té c quel olt c en m de m r pel ls ca no e r cas d i a m a l a e a l e En ure agr inar ssej n d ir que va fe l d l no ri els e d pa re u re a m m l a d r s u a riar i va i tie prés anar r tra s li v erò e ag s pe ia it os Des idir cidi . Tot ós, p è y v e oc rill rd men apar let c d a e d va a a al du n p pe m i E e er ue v l cav pels va uard ara u è era s l l u q l q s . E er va Ed trot erqu . ca sant é fin oroll córr iar a a e s t p b a e qu era aur mol pen olt de s ar a sgl ltav gu va tr ia té cotet va m molt enç am e si so ar-lo t f i a i el Ma és x t an feia a com ens v a que aga l i o i e v m s b T i u t íc nts . ll va ur-lo oto q molt s. To .Ell sa lt dif ua -lo a q c o d ar m ar er ra ns t u i tanc uard llós una pant rong r ter eria m a e seg r-lo et Ed lt de xer va es de ta tio p llet s ia. s o o r a es ps mon cava fugir arr min l pob ia m o m o e l i l ca re a de da ver- er d ra. E è li f i va l l u a a u d d o ve ord veg d’ha po qua erq en a p c lg er e la altra prés tio v n la pital lp li . e a s s s r n n u De mo ada l’ho im se ra s , g ra pe cros p an s e o e ’ v mé e d mb e ca tr tra ana t. l e r e m a al r d’ ut se qu u dre have os a ar d g l i l e n s s o n u hav en ta an s me de fi ha ot pe u oc v g i a l l r t v l e na an nim sa ret me ma Al fi s qu ns te rega. niver i sob à el r n ia r u i no e e pa est a vida blida a t àr u es Ma cil q aqu eua e li o im u pr rna . dò que la m mai s t é ) l e i 6 , d’A ma mo Crec tat d ard é ” i 5 ri t en Edu ria rsa , (Fà cid tio . c o a e g o on ari te niv nd a m ivers a a i: c 8é a err an m F e eu es Pr 2n El m iqu “ ah M

Falla Cervantes 2019

110

UN ANIVERSARI ESPECIAL, FAIG 10 ANYS Enguany espere amb moltes ganes el meu aniversari. Faig 10 anys! Des de molt menuda desitjava viatjar a França per visitar el parc Disneyland on es troben els superherois i princeses que tant mágraden. Una nit vaig somiar que ja havia arribat el dia del meu aniversari i que la meua família i jo viatjàvem a Disney. En arribar no podia parar de somriure de felicitat, era com si estiguera a un país encantat amb el Castell de la Bella Dorment de fons. Els colors màgics del carrer principal tenien a tots encantats. Els espectacles eren impressionants on els protagonistes principals eren Mickey i Minnie. Totes les princeses: Frozen, Blancaneus, la Ventafocs, Aurora,... ballaven al seu voltant amb uns vestits espectaculars. Les atraccions eren meravelloses: Dumbo, Peter Pan, i en particular, El Petit Món, lloc on no sabies on mirar. Per a dinar la sorpresa encara va ser més gran: Al Café Mickey, ell mateix va ser léncarregat de traure´m el pastís per a jo els ciris bufar. Molt content a lórelleta em va felicitar, i em va dir: -Moltes felicitats pels teus 10 anys! Enguany jo també estic dániversari, compliré 90 anys i per això ben bé ho vull celebrar. Sé que a la teua falla també esteu dániversari especial, ja són 60 anys fent falla!. Quasi res! Estic segur que ho celebrareu com cal. Vull que comuniques a tots els fallerets i falleretes que per a mi són especials i espere que gaudisquen dúnes boniques festes falleres on regne lámistat. Vull que tiren molts coets, però sempre supervisats per un adult, i així evitar qualsevol perill. A la falla és un lloc on es poden fer molt bons amics i aprendre les nostres tradicions. Els valencians sou afortunats per tindre unes festes tan meravelloses amb preciosos cadafals plens de gracia, ingeni i imaginació. La música de les xarangues, i el soroll dels coets. Jo no tenia paraules per agrair la seua felicitació i per tots els bons consells de Mickey. Sols li vaig poder dir molt fort: -GRÀCIES, AMIC!!!. MOLTES GRÀCIES!! Vaig xillar tan fort que en eixe moment va entrar ma mare a l’habitació per veure què em passava. Jo em vaig despertar i li vaig contar tot el que havia somiat. Estava tan contenta i feliç d’haver parlat amb Mickey Mousse!. Era tan real el meu somni!, que quan vaig anar el divendres al cau faller, vaig decidir contar el meu somni per a comunicar als fallers i falleres que el meu amic Mickey ens desitjava MOLTES FELICITATS. Tota la xicalla fallera estava contenta i vam decidir fer per al concurs de Playback, la cançó de la casa de Mickey Mouse. El dia del concurs per la nit, Mickey tornà a aparèixer en somni i em va parlar en valencià. -Guanyareu el concurs de Playback. Heu estat genials!. I així va ser! Per eixe motiu el meu aniversari dels deu anys, va ser un aniversari MOLT ESPECIAL. Finalista: categoria 5é i 6é primària “Un aniversari especial. Faig 10 anys”, de Carla Bou Ruiz, (Fàtima).

Falla Cervantes 2019

111

A per vui fai g la m La m eua deu an de b eua m festa d ys i es t ’ reg on mat are i el anivers ic molt al. D í. He ari a imp meu per a e a pr sprés desdeju pare m mb els cient men a de d epa nat mic ’ha el n tre obr rar la inar h i m’han n felici s. m t ia o e “tor stre ga el reg eua fe m tret donat at u tà”. a s l t a “tor n arre Qui estav l, o ens ta d’a tà n n a p xat legat disgu molt hem a iversa ” a gu don ri i st e tot, a pe ns h no q ens st m at qu l co cam uedava txe, am hem a a dona enjant e rr t! inan la b gas olin tan m eglat i Ho he Per t. m a h a , e així la mb enc fi ar que sort a r d e q aideix ra que ibàrem ens ue tocà tics ar les s un poc camin ana a am a t n r b ar t a b i bo tar, els m tes i va d. A l'e al Form eus ntra seg pujà ig a igue u a via it vaig rem pe mics. nar als r allí, va r, i qu Des cau r da ig llits e r Des duia a e per u lt d’un prés de elàses e meu n to pré una vota s s gué beren beren piscin bogan cales, r a a t q ! por . Quina r , a la àrem de bo ue hi h ot tar l p x es. amal e rò ica ij Des prés a no li c a sort!. que el al por p elàs D tics tornàr aigué, u espré ortava tar el , de e s li ca f!, p ma me sp A a la rribà rés en l parc, er fi!. Q ’l tornà il’ s u por person hora d vam a pujàrem ina so a te!. s e a s a al rt!. rega Per fi que l la “to eure s lli i a r p , l lina s, els v vaig b porta tà” i q arlare ts u a u v m a es v l cotxe ig gua far els a. Vaj asi li c . r a a a ac c d i se’ u iris, qu ar mol t co abar l’a ls va em i mon p vaig o in dia br nten a n t i m iversa portar re fica ir els ga a r olt c i, to Fin rna casa. Q soa n s ali re at e m v m a c uan sta “Un a : ig g asa i an 6é cate itar i p . ver d’A rim gor s lon ari àri ia 5 so éi a Va per a l e r e (Fà r tim o Gu cord i me ar” a). , rà,

UN ANIVERSARI PER A RECORDAR Falla Cervantes 2019

112

I R A S R E V I S N É L’A REV AL

S’aproxima el meu aniversari i he pensat que tots els anys faig la mateixa festa amb els mateixos amics, així que he decidit que aquest any faré un aniversari del revés. En compte de convidar als mateixos amics de sempre a la meua casa, vaig a visitar als meus amics que mai no he convidat. Segur que es sorprenen i s’alegren molt de veure’m. Després de pensar-ho millor... i si els duc també un trosset de "torta" i un xicotet regal a cadascú?... Pensat i fet! M’he passat tot el dia del meu aniversari visitant als meus amics i donant-losels regals. Estarem tots molt contents i jo també!. El millor regal de l’aniversari és estar amb els meus amics i vore els seus SOMRIURES! Finalista: categoria 5é i 6é primària “L’aniversari al revés”, d’Andrea Sakalauskaite, (Fàtima).

Falla Cervantes 2019

113

Era un dia d’estiu, específicament el dia 20 d’agost, quan una cosa genial em va passar. Era pel matí i jo em vaig alçar com un dia normal, vaig baixar i no hi havia ningú, no hi havia res decorat, va ser molt estrany per a mi, però vaig continuar amb el que havia de fer. Vaig desdejunar i em vaig vestir per a fer les meues rutines diàries. Quan vaig acabar ja eren sobre les 12:30. No trobava a ningú i aleshores em vaig dedicar a buscar-los pel carrer. A l’eixir de casa, vaig trobar un sobre amb un paper dins, en el qual deia: -“si vols trobar a la teua família, segueix aquestes pistes”. Em vaig esglaiar però em vaig encoratjar i vaig llegir la pista, que posava: -“Sóc cabalós, al costat dels arbres estic i ací viuen els ànecs. Qui sóc?”. -Ah!. El riu! Vaig anar corrents cap allà i allí vaig trobar un altre sobre que portava escrit: -“Molt bé. Sols et falten dos pistes més, allà anem. Visc en un quadre. Dintre de mi es banyen les persones. Qui sóc?”. - Altra vegada... No sé... On es banyen les persones... A la piscina! Allí estava l’última carta. No vaig llegir més, sols volia trobar a la meua família. I l’endevinalla era curta i posava: -“Allí habites tu” -Bo, què fàcil! És ma casa, i allí estaven, tota la meua família cridant FELIÇ ANIVERSARI!. Em vaig alegrar moltíssim de veure’ls i vam celebrar l’aniversari tots junts. Va ser el millor aniversari del món! 1r Premi: categoria 1r i 2n ESO “Les tres cartes”, de Paula González Serrano, (Mª Auxiliadora).

S E R T S E L S E T CAR

Falla Cervantes 2019

114

EL REGAL Estava al llit i de sobte m’he recordat que hui és el meu aniversari. Què bé! Complir 12 anys és una altra cosa, ara ja podria eixir amb les meues amigues tota sola i fins un poc més tard. Encara no havia sonat el despertador i ma mare entrà a la meua habitació cridant a tot volum que m’alçara i que faria tard a l’escola. Jo no entenc ma mare de vegades, perquè tanta presa i tant de soroll si sempre arribe a hora. Bé, hui si que hi havia un motiu, quan vaig entrar a la cuina a desdejunar vaig trobar damunt la taula al costat del tassó de llet, un regal amb un llaç ben gran. Volia obrir-lo de seguida però ma mare no em deixava fins a la nit. -No puc esperar tant, mamà! Li vaig dir jo, i ella em va dir que com més tardara a obrir-lo més il·lusió em faria el regal. No m’ho podia creure. Això era genial. Vaig passar el dia molt contenta encara que estava molt ocupada amb tots els treballs de classe que havia de fer, era època d’exàmens i volia traure bones notes. Així que el dia em va passar molt lentament. Al final del dia ja no aguantava més, volia descobrir el regal per fi, havia fet el deure de l’endemà, havia sopat i m’havia dutxat. Havia arribat el moment d’obrir el regal. Allí estava el regal, damunt del llit tan ben empaquetat, però de sobte va cridar la meua amiga Silvia per telèfon. Quina alegria! Silvia és una amiga meua des de fa molts anys, però viu a un altre poble, així que sabia que cridaria per a felicitar-me. Estiguérem parlant una bona estona i vam quedar que ens veuríem al cap de setmana següent. En acabar la trucada vaig tornar al meu llit però el regal havia desaparegut. Oh! no!. El meu gos l’havia desfet en mil trossos. Eren unes entrades per al concert del dissabte!. Ara tenia un gran regal escampat per tota la meua habitació. No sabia si cridar o plorar, però en eixe moment Silvia torna a trucar per telèfon per a dir-me que s’havia oblidat de dir-me el més important, que tenia entrades per al concert del dissabte. No m’ho podia creure. Aniria al concert i amb la meua millor amiga. Finalment va ser un aniversari genial. 2n Premi: categoria 1er i 2n ESO “El regal”, de Claudia Parrell Sànchez, (Fàtima) Falla Cervantes 2019

115

UN ANIVERSARI MOLT ESTRANY Hui he celebrat la festa del meu aniversari amb les meues amigues. Com la festa s’ha acabat, elles ja estan en sa casa. Ma mare i jo, ens hem hagut d'encarregar de netejar tot el que havíem embrutat. Quan acabàrem jo estava molt cansada i per això vaig seure al sofà a veure la televisió. En eixe moment vaig rebre una telefonada de la meua àvia per a dir-me que una veïna havia anat a sa casa i m’havia portat uns regals, que anara a per ells, si volia. Vaig eixir corrents cap a sa casa, però el carrer estava estrany. El cel començà a posar-se de color verd, hi havia flors i bolets per totes les parts, jo juraria que abans no estaven allí, papallones de mil colors volaven al meu voltant i l’aire feia olor a llepolies..., què bonic i que estrany al mateix temps!. Quan vaig arribar a casa de la meua àvia junt als dos regals que m’havia dut la seua veïna. Un era un gosset xicotet de color cafè, del que m’enamorí de seguida. L’altre era un despertador redó, gran i amb una campana a la part superior, d’estil antic. El gosset i jo començàrem a jugar, ell botava per tot arreu fins que em tirà a terra per posar-se damunt meua i així continuà jugant i llepant-me les galtes però, de sobte, una forta campana començà a sonar al meu costat. Una, dos, tres, quatre... Em vaig despertat sobresaltada pel so de la campana i m'adoní que estava asseguda en el meu sofà, en ma casa, davant la meua televisió i allí estava el meu gosset llepant-me la cara mentre en la tele un fort rellotge ens indicava que eren les dotze de la nit. M’havia quedat dormida després de la festa del meu aniversari. Tot havia sigut un somni!. Finalista: categoria 1er i 2n ESO “Un aniversari molt estrany”, de Maria Hellín López, (MªAuxiliadora)

Falla Cervantes 2019

116

AVENTURA AL CANYÓ DE TALAYUELAS

Tot començà el cap de setmana del 12 d’octubre, eixe cap de setmana aprofitàrem que era festiu per anar uns dies a un poblet anomenat Talayuelas, on els meus pares tenen una casa. Vingueren amb nosaltres uns amics dels meus pares, per celebrar el meu aniversari. Com anava dient, eixírem un dissabte després d’esmorzar, així arribaríem sobre la una, bona hora per organitzar-ho tot. Fins ahí tot bé, però mentre dinàvem, tinguérem la brillant idea de fer una excursió per la muntanya. El lloc escollit era el "canyó", lloc que s’anomena així per les vistes que té, són precioses. Jo ja havia estat visitant aquell lloc, en companyia dels meus pares. Arribà el dia en qüestió, i ens alçàrem tots a les huit del matí, per a tindre temps d’organitzar el pícnic per anar a la muntanya, l’aventura anava a començar. En arribar al lloc, aparcàrem els cotxes en la zona indicada, ja que no es pot accedir en cotxe al "canyó", per ser paratge protegit, sols podem anar fent cama, és a dir, caminant pel mig del bosc. Deixàrem els cotxes i agafàrem tot el necessari i ens ficàrem en marxa. Anaven els pares davant obrint camí i els xiquets i jo enrere. Per a que no ens perdérem, anàvem tots lligats amb una corda. Anàvem tots en fila índia, jo anava l’últim dels xiquets per a controlar que no se'n perdera cap. Escalàrem la muntanya que estava molt empinada, només de mirar cap avall se t’esborronava la pell, però era divertit i excitant... Una vegada arribàrem al "canyó" ens quedàrem bocabadats, ja que les vistes eren de vertigen, uns precipicis al·lucinants. Tot anava genial, estaven tots encantats, el dia era fabulós, però de sobte, el temps començà a ennuvolar-se i la boira era cada vegada més espessa, vam pensar que havíem de tornar. De sobte mentre tornàvem, tinguérem un aldarull, a causa de la boira tan espessa que hi havia al bosc, ens vam confondre de camí agafant la senda equivocada, fins el punt de perdre’ns. Jo que era el major dels xiquets vaig intentar guardar la calma, fer que els menuts no tingueren por, però la situació no era per a menys. Jo sabia que allò no pintava bé, ja que els mòbils no tenien cobertura, cada vegada es feia més fosc, estàvem més esglaiats i completament incomunicats. Jo vaig recordar que el meu pare porta a la motxilla unes bengales d’emergència. Va ser quan vaig traure’n una de la motxilla llançant-la a l’aire, passaren deu minuts i no venia ningú, torní a encendre la segona bengala, esta vegada tinguérem sort, i al moment, un helicòpter estava sobrevolant per dalt nostra. Ens havien localitzat, i de seguida arribà un pàtrol del guarda forestal. Va ser un aniversari que no oblidarem mai. Finalista: categoria 1er i 2n ESO “Aventures al canyó de Talayuelas”, d’Alvaro Ortell Egea, (Mª Auxiliadora).

Falla Cervantes 2019

117

ESPILL I UN MÓN D’OMBRES Esta és la història d’un aniversari inoblidable, però no per a bé, sinó per a mal... Em dic Xendal i visc a Múrcia, encara que sóc emigrant d’Argèlia. La meua mare, el meu pare i jo vivim a una casa pobra, en un barri pobre als afores de Múrcia. Era un dotze de novembre, aquest dia era el meu tretzè aniversari, sols vaig tindre un únic regal, un xicotet espill, amb un marc de bronze, amb un cristall un poc trencat i borrós, en el qual no és podia vore molt. Jo vaig agrair-li a mon pare el detall, al cap i a la fi, era un regal, però jo estava disgustat. El meu pare em digué que no havia pogut comprar rés més. A la nit, em va sorprendre el que tenia darrere meua al mirar-me a l’espill..., era un espectre, amb el rostre deformat i amb un somriure que pronunciava uns paraules que no podia entendre. Aterrat vaig anar a dormir. Em vaig despertar a mitja nit i vaig veure una ombra que es desplaçava a la meua habitació. Vaig encendre el llum i vaig veure una frase gravada a la paret. Aquesta estava escrita amb mala cal·ligrafia que deia: “Feliç aniversari Xendall”. Sobresaltat, vaig eixir de la meua habitació. Quan eixia em vaig fixar amb un detall: l’espill que em regalaren estava trencat. Al passadís no hi havia ningú, sols ombres que es desplaçaven ràpidament per la meua casa. Vaig pegar un crit, però ningú em contestava... vaig eixir al carrer, però no hi havia ningú... Sols ombres que es desplaçaven ràpid. On estava? De sobte, vaig veure a un estrany home. Aquest em va dir que l’espill era màgic i que al menysprear-lo, açò havia provocat que em portara on estava, però ni ell sabia on estàvem. Com podria eixir d’ací?... Finalista: categoria 1er i 2n ESO “Espill i un món d’ombres”, de Pau Mora Morell, (Mª Auxiliadora).

Falla Cervantes 2019

118

Falla Cervantes 2019

119

Sainet

Francisco Fernández Ruiz

T’has casat..., l’has cagat! Però tot té solució (Sinopsi) La història transcorre a l’interior d’una agència matrimonial en la qual el Director s’ha absentat momentàniament per una molèstia intestinal i el seu pare, el senyor Genaro, es queda al càrrec mentre el fill va un moment a l’ambulatori. A Genaro li toca atendre un parell de clients que arriben a la consulta. PERSONATGES: GENARO: EL PARE del Director de l’Agència matrimonial PASQUAL: EL DIRECTOR de l’Agència (no apareix en l’obra) NICASIO: CLIENT que va per primera vegada al consultori AMPARO: CLIENTA que va per primera vegada al consultori INTERLOCUTOR / A AL TELÈFON, veu en off (no apareix en l’obra) Nota sobre els personatges: Sainet curt escrit inicialment per a tres personatges. No obstant això, els dos interlocutors telefònics que no apareixen físicament en l’obra, podrien hi aparéixer si fóra necessari. En eixe cas, tan sols s’hauria d’adaptar lleugerament el guió per tal de fer-los aparéixer en escena.

Falla Cervantes 2019

120

ESCENA I (S’obri el teló i veurem un gran cartell que diu: AGENSIA MARTIRIMONIAL, “EL DIVORSIO” i el senyor Genaro admirant-lo i tot pagat perquè el seu fill havia obert una agència matrimonial) GENARO: Xe, que content estarà el meu fill quan vinga de l’ambulatori i veja el cartell tan ‘bonico’ que li acabe de fer! (Llegint-lo en veu alta)‘Aquensia martirimonial, El Divorsio’! No és perquè ho haja fet jo, però està de ‘puturrú de fua’. (En eixe moment sona el telèfon i Genaro va a contestar) GENARO:

(Despenjant el telèfon) ‘Aquensia martirimonial, El Divorsio’, dígame...

TELÈFON:

(Veu en off, interlocutor/a parlant castellà) ¡Buenos días! ¿El señor Pascual, por favor?

GENARO: (Intentant parlar en Castellà amb accent valencianot) ¡Xe, güenos días! El señor Pascual no està, s’acaba de ir hase un momento al ambulatorio, en què li puedo ajudar? TELÈFON:

(Veu en off, en castellà) ¿Al Ambulatorio? ¿Y tardará mucho en volver?

GENARO: (Sempre intentant parlar en Castellà) ¡Pos que quiere que le diga! Como tenía mal de panxa i s’ha pasao toa la noche de cagarrinas..., a saber...! TELÈFON:

(Veu en off, en castellà) ¡Perdón!

GENARO: (Sempre intentant parlar en Castellà) Que le desía que como s’ha pasao toa la noche de cagarrinas, que igual no torna por la aquensia... TELÈFON:

(Veu en off, en castellà) ¿Pero usted quién és?

GENARO: (Sempre intentant parlar en Castellà) Ei! Quién tiene que ser, xe! Pos el padre de Pasqualet...!, bueno de Pascual..., de Pascual para los clientes... TELÈFON:

(Veu en off, en castellà) Pues podría ser usted un poco más discreto...

GENARO: qué, xe?

(Sempre intentant parlar en Castellà) Discreto? Que le he amollado yo alguna animalada o

TELÈFON:

(Veu en off, en castellà) Bueno, ya llamaré en otro momento..., gracias.

GENARO:

(Sempre intentant parlar en Castellà) ¿Entonses no quiere que le diga nada a Pasqualet?

TELÈFON:

(Veu en off, en castellà) No, no, muchas gracias. Adiós. (I penja)

GENARO: (Mirant el telèfon i repetint en to burló la frase anterior ) ‘No, no, muchas grasias. Adiós’. La tia figa! He estat a punt d’enviar-la a tocar-se el que es va tocar el gitano cara al sol! Dir-me a mi: ‘..Podría ser usted un poco más discreto...’ Xe, ves, xe! La mare que va! (Toquen a la porta i Genaro va a obrir) GENARO: No crec que siga Pasqualet! Ara..., que no m’estranyaria res que li hagen posat un paquet, per si se l’amolla damunt i l’hagen enviat a casa..., que en eixe ambulatori són molt animals. (És Nicasio, el primer client que ve a informar-se de com funciona l’agència, perquè té intencions de buscar parella) NICASIO:

(Un poc tímid) Bon dia!

GENARO:

Bon dia, passe, passe..., vosté dirà?

Falla Cervantes 2019

121

NICASIO: (Un poc tímid) Mire, jo venia perquè passant per la porta he vist una placa que deia: Agencia Matrimonial “El Divorcio”, consúltenos sin compromiso... i..., ací estic jo..., a veure com funciona açò... GENARO:

Molt bé..., ha fet vosté molt bé..., però diga’m el seu nom, per favor... (Asseuen els dos).

NICASIO:

A mi em diuen Nicasio.

GENARO: NICASIO:

Xe mira! Com el meu rellotge..., quina casualitat (ensenyant-li el rellotge) mire, mire... No home, no..., ahí diu només CASIO i jo sóc: Ni-ca-sio...

GENARO:

Ah! Ja deia jo que vosté no tenia cara de japonés!

NICASIO:

I a vosté com li diuen?

GENARO: A mi? Jo sóc Genaro..., Ge-na-ro, com mon pare i com ‘m’agüelo’. Ja som tres ‘genaracions’ de Genaros. Què li pareix? NICASIO:

Home, que és un nom poc comú i que no se’n veuen molts amb eixe nom.

GENARO:

Jo no en conec cap fora de la família..., ara que el de vosté... també és ‘raret’ de collons..., eh?

NICASIO:

Sí, també és un poc ‘raret’..., però anem al gra si no té inconvenient...

GENARO:

Vosté dirà, què vol saber?

NICASIO: Home, vull saber com funciona açò..., quines possibilitats tinc de trobar parella..., en quant de temps podria trobar-la..., quines són les minutes de l’agència..., tot allò que es vol saber en estos casos. GENARO:

Mire senyor Casio...

NICASIO:

Casio no, Nicasio...

GENARO: Ah, sí! Mire senyor Nicasio..., això de trobar parella dependrà de si vol mascle... o de si vol... femella. Xe, mira! Acabe de fer un ‘emparedado’... NICASIO: Voldrà dir un ‘pareado’. Jo, senyor Genaro, evidentment busque una dona..., però millor que la que tinc ara, i a ser possible sense sogra. GENARO:

Jo que sé! Com ací ve de tot i demanen de tot...

NICASIO:

Té raó..., ací demanaran de tot, no?

GENARO: Uf! No ho sap vosté bé! (Al públic) Si sabera que vam obrir ahir l’agència i que ell és el primer client que atenem... (Nicasio es queda mirant el cartell que havia penjat Genaro en la consulta) NICASIO:

Crec que el cartell eixe té un error...

GENARO:

El cartell eixe està perfecte!

NICASIO:

És que la paraula ‘matrimonial’ està mal escrita, ahí posa ‘Martiri...monial’.

GENARO: Normal! Perquè la majoria dels que es divorcien i passen per ací diuen que el seu matrimoni ha sigut un martiri..., per això posa ‘Martiri...monial’. Ho entén ara? NICASIO: Xe! Molt ocurrent, no havia caigut en eixe detall... I ara que ho diu, això és justetament el que em passa a mi, que de moment el meu matrimoni és un martiri... Em vaig casar fa deu anys i he patit més que els que venen en pastera.

Falla Cervantes 2019

122

GENARO:

Xe! Conte, conte...?

NICASIO: Resulta que la meua sogra viu amb nosaltres i ja no la suporte més, ni a ella ni a la meua dona..., perquè sempre va a favor seu... GENARO:

Xe! Això com és?

NICASIO: Perquè es queixa de tot..., si fume..., perquè fume...; si badalle..., perquè badalle; si canvie de canal..., perquè canvie de canal... Ja n’estic fart! GENARO:

I la seua dona què diu?

NICASIO:

La meua dona? Tot el que diu sa mare va a missa i això que és atea...

GENARO:

Això de viure amb la sogra sí que deu ser un martiri, sí.

NICASIO: A mi em tenen anul·lat, sóc un zero a l’esquerra. L’altre dia perquè li vaig dir a la meua dona que sa mare roncava, quasi em maten. GENARO:

Qui? La seua dona o la seua sogra?

NICASIO:

Les dos. Primer una i després l’altra.

GENARO:

Ei, perquè no roncaria tant com diu.

NICASIO: GENARO:

Que no? Si baixaren tres veïns de la finca a preguntar-me si havíem comprat un tigre. Ah, collons! Això si que és roncar..., sí.

NICASIO: Xe, no puc amb ella! L’altre dia em cridaren els de Vodafone i em preguntaren que en quina companyia estava i que, si volia canviar de companyia, em farien una bona oferta. GENARO:

I què volien?

NICASIO: Ei, com em preguntaren que en quina companyia estava..., jo els vaig dir que estava en companyia de la meua sogra i em penjaren. Jo que ja m’havia fet il·lusions i tot. GENARO: Xe, totes les companyies eixes són iguals, primer et prometen unes coses i després: ‘si te he visto no m’acuerdo’. NICASIO: Ai, mare! Aleshores, com quedem? Vosté creu que podrà buscar-me parella per anar coneixent-la i veient si em convé o no abans de divorciar-me? GENARO:

Jo li ho preguntaré al meu Pasqualet, però crec que sí.

NICASIO:

Al seu Pasqualet? Però eixe qui és?

GENARO:

(Al públic) Altre que tal! Pasqualet és el meu fill, l’amo de l’agència.

NICASIO:

I aleshores vosté qui és, què fa ací? Per què no està ell?

GENARO:

Perquè ell ha anat un moment a l’ambulatori i jo estic ací per si ve algun client...

NICASIO:

(Sorprés) Doncs, podria haver-m’ho dit i hauria vingut un altre dia...

GENARO:

(Un poc enfadat amb Nicasio) Que què passa! Que no es fia de mi o què?

NICASIO:

Home, no és que no em fie..., és que jo busque el consell d’un professional.

GENARO:

Mire vosté senyor Casio...

NICASIO:

Nicasio..., Nicasio...

Falla Cervantes 2019

123

GENARO: Mire vosté senyor Nicasio..., experiència no me’n falta, jo no seré l’amo de l’agència però tot el que sap el meu Pasqualet d’estes coses li ho he ensenyat jo. NICASIO:

Vosté? Que tenia també una agencia o què?

GENARO: No senyor, no... agència no, però he tingut deu fills..., els he casat a tots i ja s’han divorciat tots... i per això entenc d’estes coses... NICASIO:

I la seua dona com està després de tant de fill...?

GENARO:

Quina de totes? Perquè cada dos fills és d’una mare diferent...

NICASIO: Com? GENARO:

Sí, sí, jo em vaig casar cinc vegades i m’he divorciat cinc més.

NICASIO:

La mare que va! Sí que tindrà experiència, sí...

GENARO:

Que si en tinc...? Mire senyor Casio...

NICASIO:

Nicasio..., Nicasio...

GENARO: Mire senyor Nicasio..., tinc un fill capellà, que casa la gent; un altre que és advocat, que els divorcia; un altre que és psiquiatre, que els tracta durant el procés de divorci; Pasqualet que té l’agència i fa de Celestino ajuntant parelles. I ara, per si no n’hi haguera prou, els altres fills, entre tots, han decidit obrir un tanatori, total..., que ací no s’escapa ningú. NICASIO:

Colló! Ho tenen tot controlat! No?

GENARO:

Entén ara perquè li dic que experiència no me’n falta?

NICASIO:

Ja ho veig, ja! Aleshores creu que sí que trobaré alguna parella que em convinga, no?

GENARO: Ja ho crec, no se les acabarà, no! Però he d’obrir-li una fitxa amb les seues dades i amb els seus desitjos. NICASIO:

Doncs, anem allà! Pregunte tot el que vullga saber... (En eixe moment torna a sonar el telèfon)

GENARO: (A Nicasio) Senyor Casio, perdone un moment. (Contestat al telèfon) ‘Aquensia martirimonial, El Divorsio’, dígame... TELÈFON: (Veu en off, interlocutor/a parlant castellà) ¡Buenos días! Mire, quisiera pedir una cita para que me digan si me pueden ayudar a encontrar pareja... GENARO:

(Contestant al seu estil en castellà) Ei! Pos claro..., aquí no hasemos otra cosa...

TELÈFON:

¿Y qué día podría pasar a verles?

GENARO:

(Contestant al seu estil en castellà) ¿Le parese bien este cueves pacallá a las sinco?

TELÈFON:

Muy bien, el jueves sobre las cinco me paso ¿y por quién pregunto?

GENARO:

Por Pasqualet..., és que hoy le hasía mal la pancha y no ha podío venir..., sabe usted...

TELÈFON:

De acuerdo, gracias..., hasta el jueves.

GENARO:

A las sinco, eh? El cueves a las sinco..., enrecuerdese.

NICASIO:

Veig que tenen molta faena..., i sempre despenja el telèfon parlant en castellà?

Falla Cervantes 2019

124

GENARO: Ei! Instrucsiones de Pasqualet, diu que fa més ‘pofesional’. Bé anem a fer la fitxa... (Trau un formulari i li’l dóna a Nicasio) Vaja omplint el nom, el cognom i l’adreça i si té dubtes, pregunte..., jo mentrestant preguntaré pel meu fill. (Mentre Nicasio ompli el formulari Genaro telefona a Pasqual per a interessar-se per ell). GENARO: (Marcant el telèfon, parlant ell a soles) El meu fill m’ha comprat un mòbil tan complicat que no sé si estic marcant el número o fent-me una foto..., ja dóna senyal...: (despengen de l’altre costat, però no se sent la veu de l’interlocutor) Pasqualet, eres tu? Com? ‘...que me he enquivocao..., recollons! no serà que usted ha despenjao el teléfono que no es, xe? ¿Cómo, que me vaya dónde? ¿A tomar por qué...? (li pengen i es queda molest mirant el telèfon) Xe, altre que penja? Que maleducada és la gent! NICASIO:

Haurà marcat mal, senyor Genaro..., quina marca de telèfon és?

GENARO:

(Volent dir un IPhone) El meu fill diu que és un ‘ifone’.

NICASIO:

Un ‘ifone’? Voldrà dir un IPhone, eixe és molt bo, tindrà el Siri i tot, no? (Genaro entén ‘ciri’).

GENARO: Ciri? Este no té un ciri, este ja du una llanterna perquè és més modern, mire, mire... (Li encén la llum un parell de vegades) NICASIO: Sí ja ho sé, ara quasi tots els mòbils duen llanterna, però el Siri és una aplicació que li preguntes coses i et contesta... GENARO:

Sí home! I el telèfon et contesta sense telefonar a ningú, xe?

NICASIO:

Així és! Vol que ho provem?

GENARO: No serà vosté un ‘ventriculo’ d’eixos, com Mari Carmen y sus muñecos, i voldrà fer- me creure que un burro vola, no? NICASIO: Un ventríloc? No home, no. Porte ací i veurà. (Nicasio li fa unes preguntes al Siri per demostrar-li a Genaro com funciona l’aplicació) Siri..., qué hora es? (Siri contesta l’hora: ‘son las diez y treinta y seis’, per exemple ). GENARO: pot ser?

(Sorprés i comprovant-ho en el seu rellotge) Xe, mira! Sí que ho ha encertat, sí! Això

NICASIO: (Nicasio torna a fer-li una pregunta al Siri, per exemple) Espere i veurà, Siri..., multiplica 123 x 425 (Siri contesta: el resultado es 52.275). GENARO: (Sorprés) La mare que va! Però com pot ser? Si és més ràpid que jo multiplicant 2 per 2. Això és bruixeria... , xe! NICASIO:

És una aplicació molt bona i contesta a moltíssimes coses que li preguntes. (Genaro, per curiositat, vol provar de fer-li una pregunta)

GENARO: A veure..., a veure..., que li pregunte jo...: ‘Bon dia senyor Siri, em pot dir com està el meu fill Pasqualet?’ (Siri contesta: no le he entendido) Ara diu el senyor Siri que no me ha entendido..., xe! Això com és? NICASIO:

Això serà perquè li ho ha dit en valencià i este Siri parla en castellà.

GENARO: Ah, colló! Tornaré a provar, però ara en castellà. ‘Buenos días señor Sirio, que le estaba disiendo si me puede desir como está mi hijo Pascualito’ (Siri contesta de nuevo: no le he entendido) Recolló!

Falla Cervantes 2019

125

El Cirilo este..., ni que li parles en castellà, ni que li parles en valencià..., este només sap que dir-te l’hora i multiplicar. NICASIO:

Home, és que eixa pregunta que li ha fet és un poc difícil...

GENARO:

Ei! Més difícil és multiplicar per tres xifres i ‘Don Ciruelo’ ho ha fet en un ‘plis-plas’.

NICASIO:

Es diu Siri..., i no Cirilo..., ni Ciruelo..., Si-ri.

GENARO:

Xe, té igual..., per a mi estes coses..., ja li ho he dit, són bruixeria...

NICASIO: Bruixeria és el que fa la meua sogra i la meua dona en casa pa fotrem a mi. L’altre dia la meua sogra va fer dos tortilles de creïlles per a sopar, una per a ella i per a la meua dona, i l’altra per a mi. GENARO:

I què passa? Això no té importància. Fora discutir..., no?

NICASIO: Que no té importància, diu! La meua sap com la feren? Amb totes les peladures de creïlla i les corfes de l’ou..., és o no és pa divorciar-se? GENARO:

Ostres! Això sí que és mala llet..., sí.

NICASIO: Mala llet és la que em varen posar també l’altre dia en el desdejuni, que m’arrearen una ‘gotà’ de llet que estava caducada des de feia tres anys. GENARO:

I se la va beure?

NICASIO: No, perquè vaig veure que feia molta olor d’agre..., mira sí és que li la vaig donar a la gata de la meua sogra i va caure en redó. GENARO:

Qui, la seua sogra?

NICASIO:

No, home no..., la gata. I ara volen acusar-me de maltractament animal. Serà possible!

GENARO: No m’estranya que estiga pensant a divorciar-se... Per cert, ja ha acabat d’omplir les seues dades en el formulari? NICASIO:

Sí, però només les dades personals, la resta de preguntes no. (Li torna el formulari).

GENARO: No, d’eixes altres aniré preguntant-li jo les dos o tres que m’ha dit el meu Pasqualet que pregunte sempre..., a veure..., a vosté com li agraden, grossetes o primetes? NICASIO: A mi m’agraden totes en tal que tinguen d’on agarrar-se..., vosté ja m’entén... (Genaro va apuntant en el formulari). GENARO:

Que la seua dona actual no té d’on agarrar-se? (Gesticulant)

NICASIO:

Sí, la meua dona els únics agarradors que té són les orelles...

GENARO:

Mare meua! I li agraden grans o xicotetes?

NICASIO:

El què, les orelles?

GENARO:

No home, no..., les dones..., que si li agraden altetes o baixetes?

NICASIO:

Ah, les dones! Una cosa com jo.

GENARO:

De quina edat li agradaria?

NICASIO:

Mentre no siga de l’Edat de Pedra com la meua sogra..., prou.

Falla Cervantes 2019

126

GENARO:

Ja, però diga’m una edat aproximada...

NICASIO:

Ei..., si jo en tinc 42..., amb una de 30 m’apanyaria...

GENARO: Xe! Deixa la xiqueta calent..., que és molt xicoteta..., que això ja ho diu la cançó. I vosté es pensa que una de trenta voldria un de quaranta-dos? NICASIO:

No? Doncs busque’m una d’uns quaranta..., va..., que sàpia cuinar, llavar i planxar..., i tot això!

GENARO: Sí, home sí, i vosté tot el dia rascant-te la bossa, no? No sap que les faenes de casa s’han de compartir entre l’home i la dona o què? NICASIO:

En ma casa això no ho he fet mai...

GENARO: en casa.

Per això li tindrà tanta mania la seua dona i la seua sogra..., perquè no col·labora gens

NICASIO: Com que no? Quan jo estic mirant el futbol i elles passen la ‘fregona’ jo alce els peus..., això no és col·laborar, xe? Que jo també vinc cansat de treballar tot el dia. GENARO:

Que vosté de què treballa?

NICASIO: Jo treballe de provador de matalafs..., he de dir si estan molls, si estan durets, si s’afonen, si no s’afonen..., és pesadet, pesadet... GENARO:

Colló! No s’escaldarà, no, senyor Casio!

NICASIO:

Nicasio..., Nicasio...

GENARO:

Bé, seguim..., i què em diu dels ulls, com li agraden?

NICASIO: Que en tinguen dos i prou, no com la meua dona i la meua sogra que pareix que en tinguen cinquanta. Fotre! Que tot ho veuen! GENARO:

Però com li agraden, blaus, verds?

NICASIO:

Què li queda en verd?

GENARO: Però vosté es pensa que açò és una botiga..., jo què sé..., això ho buscarà l’ordinador i ja em dirà el que ha trobat... NICASIO:

D’acord, d’acord..., doncs pose verds, no, no blaus, blaus..., no verds, pose verds...

GENARO: Xe, com quedem, verds o blaus? Sap què? Que jo li pose que tinga un ull de cada color i a fer la mà, a veure què passa... NICASIO: A veure si en lloc de buscar-me una dona em troba un Husky Siberiano, que eixos gossos tenen un ull de cada color. GENARO: Xe, no siga animal! Que la nostra agència és una casa seria especialitzada a buscar parella a gent que vol divorciar-se o que s’acaba de divorciar... NICASIO: Ja, ja..., però com ara hi ha gent que també es casa amb animals de companyia..., per això ho dic... L’altre dia vaig llegir que un home s’havia casat amb una serp. GENARO:

Això pot ser?

NICASIO: Jo què sé! Ara que si el meu sogre es va casar amb la ‘víbora’ de la meua sogra, ja no m’estranya res.

Falla Cervantes 2019

127

GENARO: Bé, deixem-ho estar, de moment no vaig a fer-li més preguntes i ara quan vinga Pasqualet ja ficarà tota esta informació en l’ordinador i a veure què ens proposa. Ara el que necessite és una còpia del seu DNI. NICASIO: Del DNI? Crec que no el porte damunt... (Mirant en la cartera) En efecte, no el porte..., hauré d’anar a casa a buscar-lo..., en faré una còpia i li’l portaré només ho tinga tot. GENARO:

Molt bé.

NICASIO:

Ah! El que no m’ha dit són els honoraris de l’Agència.

GENARO: La primera visita és debades i després, si li trobem parella, ja seran 500 € de vosté i 500 € que haurà de pagar la parella. NICASIO:

Colló! I si després no funciona la relació amb la parella, què fem?

GENARO:

Molt fàcil..., haurà perdut la parella i els 500 €.

NICASIO:

Ei, i ja està bé així? No reemborsen els diners com en el Corte Inglés?

GENARO: No, ací no, quina culpa tenim nosaltres de què no funcione després... Per cert, ni li he preguntat si tenia fills... NICASIO: Jo fills? Però vosté creu que vivint la meua sogra en ma casa jo puc tindre fills. ‘Ni lo sueñes!’ No veu que ella es gita en la nostra habitació... GENARO:

No m’ho puc creure!

NICASIO: Que no! Però si ella va vindre de viatge de bodes amb nosaltres i des que tornàrem del viatge que viu en ma casa. GENARO:

I eixe dia tan especial no tingueren intimitat matrimonial?

NICASIO: GENARO:

Impossible! Ni eixe dia ni cap altre... No veu que ella es gita sempre al mig dels dos... Això és veritat? I la seua dona què diu?

NICASIO:

La meua dona? Res de res, no veu que és sa mare...

GENARO:

Home, però vosté es va casar amb la filla, no amb la mare...

NICASIO: Què vol que li diga! Jo ja no sé amb qui em vaig casar, perquè en la cerimònia, quan la meua nóvia em va posar l’aliança va dir: ‘Nicasio, recibe esta alianza y también a mi madre en señal de mi amor y de fidelidad a ti...’ GENARO:

Ostres! I per què no va dir que no en eixe moment?

NICASIO: Perquè jo estava tan emocionat que només vaig escoltar ‘alianza y fidelidad’..., perquè si arribe a escoltar allò de: ‘...y también a mi madre...’ a bona hora em case jo. GENARO:

Doncs ja saps el que diuen per ahí: ‘T’has casat..., l’has cagat! Però tot té solució.

NICASIO: La meua sogra mana en casa més que ningú i es pensa que jo sóc del ‘Alavés’... ‘Hala, ves a tirar el fem...; hala, ves a Mercadona; hala, ves pel pà...’ Xe, hala ves a fer punyetes, xe! GENARO:

Sí que és ‘manaora’, sí

NICASIO: I ‘dominanta’. Entén ara perquè ja estic buscant una altra parella? Perquè ja no puc més! Per això busque companyia, però no amb intencions de tornar-me a casar..., que quede clar.

Falla Cervantes 2019

128

GENARO:

I què passa, que la seua dona ja no el torna ‘loco’, no?

NICASIO: Ara ja no, i tot per culpa de sa mare! Ara només em torna ‘loco’ quan fan partit per la tele i m’amaga el comandament a distància... GENARO:

Com són les dones! Aleshores de relacions íntimes amb la seua dona..., poquetes no?

NICASIO: Una volta.

Poquetes no..., cap des de fa quatre o cinc anys! Però amb la meua sogra, crec que sí!

GENARO:

Com que amb la seua sogra creu que sí, xe?

NICASIO: Ei, perquè un dia vaig arribar a casa a les quatre del matí, "mamaet" i amb ganes de festeta, i per equivocació, em vaig clavar en el llit de la meua sogra i ja sap..., jo mamat i ella viuda des de fa més de vint anys... allò va ser una batalla campal..., com jo anava bufat, no sé si arribàrem o no a fer alguna cosa. GENARO:

Xe! I la seua sogra no li va dir res?

NICASIO: No, perquè es pensava que estava somiant, que si arriba a saber que era jo, segur que no isc viu d’aquella batalla. GENARO:

Ei..., i vosté no va notar que no era la seua dona, xe?

NICASIO: Home..., jo si que notava que estava un poc molla i pansida, però jo, com anava..., com anava, em pensava que era l’efecte de la cassalla. GENARO:

I la seua dona no es va assabentar d’eixa batalla campal?

NICASIO: No, perquè com es pren una pastilla per a dormir..., a eixes hores estava més ‘torrà’ que un tronc. GENARO:

I quan la seua sogra es va despertar vosté encara estava en el seu llit?

NICASIO: Nooo, gràcies a Déu no..., perquè em vaig alçar a pixar i vaig caure de morros dins de la banyera i allí em vaig quedar a passar la nit..., que sinó a saber què hauria passat. GENARO:

Total..., que la seua dona no es va assabentar de res i la seua sogra tampoc...

NICASIO: I jo tampoc me’n recorde massa. Però la meua sogra quan es va alçar portava les bragues al cap i tenia una cara de satisfacció que estava desconeguda..., tot era cantar: ‘...pajaritos por aquí, pajaritos por allà, tu colita has de mover..., chiu, chiu, chiu, chiu. ’ Quatre dies va estar cantant la cançó dels ‘pajaritos’ sense parar. GENARO:

I això fa molt que va passar?

NICASIO:

Deixe’m pensar…, això farà, pam dalt pam baix, uns cinc anys.

GENARO:

I des d’aquell dia vosté no..., com li ho diria jo…, ja no ha tocat mareta?

NICASIO:

Mareta? Li pareix poca mareta haver tocat eixe dia la mare de la meua dona, calle, calle.

GENARO:

No, home no, el que jo vull saber és si des d’aquell dia ja no ha tingut relacions carnals.

NICASIO: Mire senyor Genaro, des d’aquell dia les úniques relacions carnals que tinc són amb la carn de pollastre, perquè la de conill no sé per què, des d’eixe dia, la vaig avorrir pa tota la vida. GENARO: Estic mirant que vosté necessita ràpidament la nostra ajuda. Per tant, vaja, vaja a buscar el DNI i començarem només tinguem tots els requisits.

Falla Cervantes 2019

129

NICASIO: Té raó, ara aniré a buscar-lo perquè, si em quede ací a contar-li la meua vida, no acabarem mai. Me’n vaig i només puga vindré a portar-li’l, no crec que tarde massa. (Nicasio se’n va i Genaro es queda pensatiu repassant el seu formulari) GENARO:

Recolló el Nicasio este en quina mala hora es va casar. (mirant el formulari)

(Al moment toquen a la porta de la consulta. Entra una senyora (Amparo) que també buscava informació) GENARO:

(Obri la porta) Bon dia! Vosté dirà...

AMPARO:

Bon dia, és ací l’agència matrimonial, no?

GENARO: Sí senyora, passe, passe, en què podem ajudar-la? (S’asseguen els dos i Genaro trau un formulari per anar prenent notes) AMPARO: Home, jo voldria un poc d’informació sense compromís, perquè estic plantejant-me buscar parella... GENARO:

Doncs està vosté en el lloc ideal per a trobar-ne una que li convinga...

AMPARO:

Però és vosté el titular de l’Agència? És vosté qui m’ha d’ajudar?

GENARO:

Ho diu perquè li semble un poc entrat en edat o per què?

AMPARO: Ara veurà..., la veritat és que m’havien dit que ací hi havia un assessor matrimonial més jove... i com vosté ja té una certa edat, per això ho pregunte. GENARO: Té tota la raó, eixe assessor de qui vosté parla és el meu fill Pasqualet, millor dit Pasqual, però com anava un poquet soltet de panxa, ha anat a què li peguen una miradeta a l’ambulatori. AMPARO:

Ah! Ja deia jo...

GENARO:

Però vosté no patisca perquè jo també tinc molta experiència...

AMPARO:

Això espere perquè jo necessitaria ràpidament trobar parella..., estic molt a soles, sap vosté.

GENARO:

Vosté està casada, divorciada, viuda?

AMPARO:

No senyor, no, cap de les tres coses, estic matxutxa.

GENARO:

I quina edat té vosté, si es pot saber?

AMPARO:

Faré quaranta anys.

GENARO:

Quaranta? Això és perfecte! (Al públic) A esta li encolome jo al Nicasio.

AMPARO:

No seré massa major per a buscar parella?

GENARO:

Però què diu! Si està vosté en la flor de la seua vida. Ací vénen de totes les edats...

AMPARO:

Més majors que jo?

GENARO: Ja ho crec, no fa molt va vindre una senyora de huitanta-cinc anys que buscava una persona d’uns vint-i-cinc..., perquè també deia que estava molt a soles. AMPARO:

I la va trobar?

GENARO:

Clar que sí, aparegueren deu pretendents que estaven interessats...

AMPARO:

Tants, per a una dona tan major?

Falla Cervantes 2019

130

GENARO: Sí, sí, no veu que en la seua fitxa en lloc de posar la seua foto va posar la del saldo de la llibreta del banc... i clar com tenia dinerets... AMPARO:

I al final com va quedar?

GENARO: Tres a zero i la pilota encalà, com els seus néts van veure el saldo de la llibreta es pegaren de bufetades per tindre-la en sa casa. AMPARO:

Mare meua quina vergonya de néts. Tot pels punyeters diners!

GENARO:

Sí, sí, el que no saben eixos néts és que la iaia els desheretarà a tots per convinencers.

AMPARO: I ha fet bé, el mal és que ella es va quedar sense els xicons de vint-i-cinc anys. A mi també em faria goig trobar-ne un de vint-i-cinc o trenta anys, però com no tinc dinerets em conformaré amb un de quaranta. GENARO:

I vosté quines intencions tindria..., per a casar-se, per a eixir de tant en tant, o què...?

AMPARO:

De moment... de casar-se res, després ja veuríem...

GENARO:

Jo vaig prenent notes de tot el que va dient-me vosté, perquè és molt important, eh?

AMPARO: Sí, sí, doncs pose també que sàpia cuinar i que siga col·laborador en casa... perquè tinc amigues que han acabat farts de l’home perquè no fa un brot. GENARO: D’eixos col·laboradors en queden pocs, no sé, no sé si en trobarem algun... (al públic) espere que no pose massa condicions que jo només tinc al Nicasio. AMPARO:

Ei, buscarem i si no trobem, buscaré en una altra agència...

GENARO: D’això res, vosté se’n va d’ací emparellada, perquè tenim molt on triar. Diga’m com li agraden: alts, baixets, morenos, amb ulls verds..., com? AMPARO: Mentre no siga un ‘pica flor’ d’eixos que tenen més experiències que Nacho Vidal, el de les pel·lícules guarrindongues, prou... GENARO: Pel que està contant-me..., estic pensant en un xicot que crec que li aniria ‘al pelo’. Ell també està buscant una parella que no vullga casar-se i d’uns quaranta anys, com vosté... AMPARO:

Però és fadrí, casat o divorciat..., què és?

GENARO: De moment està casat, però vol demanar-li el divorci a la dona, perquè diu que ja no pot més per culpa de la sogra. AMPARO: Pobret, com estarà patint! És que hi ha cada sogra! De segur que amb mi no patiria tant. Per això jo tampoc voldria casar-me..., total per a divorciar-te després, calle, calle. (En eixe moment pareix que li entra un Whatsapp a Amparo i ella trau el telèfon per a consultar-lo) GENARO:

La campaneta eixa és del seu mòbil o del meu?

AMPARO:

(Mirant el seu mòbil) Del meu, del meu, és un Whatsapp, pero no té importància.

GENARO:

Això del ‘guaysap’ què és, que tots parlen d’això?

AMPARO:

És una aplicació del mòbil.

GENARO: Refotre, ara tot són ‘explicacions’ de mòbils. Jo no m’aclarisc. I vosté sap per a què serveix el ‘guay...sap’ ?

Falla Cervantes 2019

131

AMPARO:

Clar! Per a enviar missatges, fotos, vídeos..., està molt ‘guay’.

GENARO:

Aaaah! Per això es dirà ‘guay...sap’, no?

AMPARO:

No, s’escriu Whatsapp però es pronuncia ‘wasap’.

GENARO:

Ah sí? I vosté sap si jo tinc ‘guay...sap’?

AMPARO:

Vosté no sap... si té Whatsapp?

GENARO:

Qui sap si tinc ‘guay...sap’ serà el meu fill que tot ho sap.

AMPARO: d’acord?

Sap què li dic? Que quan vinga qui tot ho sap que li diga si té o no té Whatsapp...,

GENARO:

D’acord! I el seu mòbil també té el ‘Ciruelo’, com el meu?

AMPARO:

Ciruelo? Això què és?

GENARO:

Ara li ensenyaré el ‘Ciruelo’ i veurà... (buscant-se el mòbil)

AMPARO: Un moment, un moment..., a veure què és el que em vol ensenyar, que vosté i jo no tenim tanta confiança... GENARO: No dona, ‘el Cirilo’ és una ‘explicació’ (en lloc d’aplicació) del mòbil que si li preguntes, parla i sap multiplicar... AMPARO:

Aleshores voldrà dir el Siri...

GENARO:

Això és, el Siri, el Siri! Que jo què li he dit?

AMPARO: Home, primer m’ha dit ‘el ciruelo’, després ‘el Cirilo’, que jo ja no sabia de què estava parlant-me. GENARO: Dona, és que ara tot són ‘explicacions’ per al mòbil..., i entre això i ‘facebus’, el ‘tuister’, el ‘pistagram’ eixe... (en lloc de facebook, Twitter, Instagram), jo ja no m’aclarisc. AMPARO:

Serà el facebook..., twitter..., instagram..., no?

GENARO: AMPARO:

Això serà..., vosté s’aclarirà, però jo no, perquè a mi ja m’ha agarrat un poc major... No home, no. Vosté encara està molt bé...

GENARO:

No sé, no sé..., perquè amb tanta tecnologia l’altre dia crec que em varen ‘timar’.

AMPARO:

Això com és, xe?

GENARO: Perquè vaig comprar este rellotge, que em va costar dotze euros, i em varen dir que em podia dutxar amb ell i no és de veres... AMPARO: No? GENARO: No senyora, no, tot és apretar botonets i no ix aigua, mire, mire... (Alçant el braç i apretant els botons del rellotge), veu, com no ix res..., com agarre a qui me’l va vendre li cantaré les quaranta... AMPARO: Anem a veure senyor Genaro, quan li digueren que es podia dutxar amb ell el que volien dir és que quan es dutxe vosté a sa casa, no cal llevar-se el rellotge perquè no li passarà res... GENARO: Aaaaah! Aleshores, de ‘xorrets’ i tot això... res, no? Xe! Jo que estava convençut que un botonet era de l’aigua calenta i l’altre de l’aigua gelada. Ja deia jo! A on estarà el depòsit de l’aigua?

Falla Cervantes 2019

132

AMPARO: nyada, sí!

(Al públic) Mare meua! I este és qui m’ha de trobar parella a mi? Sí que estic apa-

GENARO: Bé, deixem-nos de tecnologies i anem al gra, vol fer el favor d’omplir les seues dades personals en este formulari...(li dóna el formulari) AMPARO:

Sí senyor, done’m... (comença a omplir-lo)

GENARO: (Mentre l’ompli va comentant-li) El cas és que si no té molta pressa, igual d’ací a un moment ve el xicot eixe que li he dit abans i el podrà conéixer, perquè ha anat a buscar una cosa i no tardarà a vindre... AMPARO: Caram! Açò sí que va ràpid ací, sí..., però si ve no li diga res de mi, que jo primer vull veure’l no siga cosa que després no m’agrade... (li torna el formulari). GENARO: No patisca, quan vinga vosté se’l mira de dalt a baix amb tota discreció i quan ell se’n vaja ja parlarem. (Es queda repassant el formulari i Amparo esperant per si li feia alguna observació) AMPARO:

Perfecte! Així dóna gust..., mira que si tinguérem un ‘flechazo’.

GENARO: Tot podria ser..., ja m’agradaria a mi també que tingueren un ‘flechazo’, ja... (al públic) I així em tiraria mil eurets a la pera... (En eixe moment toquen a la porta. És Nicasio que porta la còpia del DNI) GENARO:

Mire, igual ja està ací, vaig a obrir...

AMPARO:

Ai Mare de Déu que nerviosa estic! Què faig senyor Genaro?

GENARO: Vosté no es menege ni es gire, jo el faré passar ací i quan s’acoste a la taula a deixarme el DNI vosté el podrà veure de dalt a baix, com havíem quedat. AMPARO:

D’acord, però és que estic tremolant com una xiqueta de quinze anys...

GENARO:

Això és normal, no es preocupe. Vaig a obrir.

NICASIO: (Veient que tenia una visita parla en veu baixeta) Ja estic ací senyor Genaro, però volia comentar-li una cosa! GENARO: la taula)

Molt bé, passe, passe, perquè també ha de firmar el formulari... (acostant-se cap a

NICASIO:

(En veu baixeta) És que no vull molestar la visita, sap vosté.

(Només arriba a la taula, Amparo es gira i en veure Nicasio pega un bot de la cadira exaltada) AMPARO:

(Exaltada i nerviosa) Roberto! Tu què fas ací? (Sense poder articular paraula) Però..., però...

NICASIO:

(Exaltat i nerviós) Que què faig jo ací? I tu Cristina, tu què collons fas ací, tu?

(El senyor Genaro que no comprenia res de res...) GENARO: (Tot exaltat) Un moment, un moment... Com que Roberto? (A Nicasio) Però a vosté no li diuen Nicasio? AMPARO:

(Exaltada i nerviosa) Nicasio? A este senyor li diuen Roberto!

GENARO:

(Tot exaltat) Roberto? (A Amparo) Que vosté coneix este senyor, Amparo?

NICASIO:

(Exaltat) Amparo, eh? A esta senyora li diuen Cristina i és la meua dona!

Falla Cervantes 2019

133

GENARO: (Tot exaltat) Com que és la seua dona? Si m’acava de dir que és matxutxa! Ací què collons està passant? NICASIO: Matxutxa? Això voldria ella, ser matxutxa! I jo també voldria estar matxutxo, ara... I tot per culpa de sa mare..., per això estic ací... (Es crea un moment de tensió entre tots) AMPARO:

(Exaltada i nerviosa) Amb ma mare no et claves, que és una santa...

NICASIO: Sí, santa i martir..., però martir...itzadora que a mi em du fregit..., saps que et dic Cristina... que o traus ta mare de la nostra habitació pa sempre o demà mateix demane el divorci... AMPARO: I tu saps que et dic jo, Roberto..., que o col·labores a casa com Déu mana o demà mateix sóc jo la que demane el divorci, està clar! Tu que t’has pensat! NICASIO: D’acord, d’acord! “Trato hecho!”. No cal posar-se així! Ta mare se’n va del nostre dormitori i jo et promet que col·laboraré a casa. GENARO: (Als dos) A veure, parella..., això com és que, tant un com l’altre, m’heu contat una ‘milonga’? Sou uns mentiders, m’heu pres el pèl com a un ‘chino’ i això no està gens bé! NICASIO: Té tota la raó del món, però jo, com no estava segur del que anava a fer, no li he dit el meu verdader nom, ho sent molt senyor Genaro..., espere que m’entenga i que em perdone... AMPARO: A mi m’ha passat un poc el mateix i com només volia informació..., tampoc no m’he atrevit a donar-li el meu nom verdader... GENARO: (Als dos) Aleshores si els dos penseu el mateix, això vol dir que sou... ‘tal para cual’, que esteu fets ‘l’un per a l’altre’. O no? (La parella es queda mirant-se i pensant que probablement el senyor Genaro tenia raó) NICASIO:

Si vosté ho diu que és l’expert...

AMPARO:

Això serà, no?

GENARO: (Els agarra als dos de l’orella) Veniu ací els dos, bonicos, veniu... Pel que veig acabeu d’arribar a un acord, veritat? NICASIO: Home, no és exactament la idea que jo portava, però ‘visto lo visto’ intentarem posar remei al nostre matrimoni, no Cristina? AMPARO: Home, tampoc era la idea que jo tenia, però abans d’arribar al divorci o a les mans crec que val la pena reconsiderar tot el que ha passat entre nosaltres, no Roberto? GENARO: (Sense soltar-los de l’orella) Això és perfecte! Aleshores, si gràcies a l’Agència han arribat vostés a un primer acord, això saben què vol dir? NICASIO:

Vosté dirà!

GENARO: (Sense soltar-los de l’orella) Això vol dir, que entre els dos, m’han de pagar mil eurets..., cinc-cents eurets cadascun, així que ja poden anar rascant-se la butxaca o se’n tornen a casa sense orelles... Està clar! NICASIO: (Atemorit) Sí, sí! Jo li ho pagaré tot, no patisca. Però solte’ns l’orella, per favor. Accepta un xec?

Falla Cervantes 2019

134

GENARO:

Sí, mentre no siga fals com el seu nom o el de la seua dona...

NICASIO:

No, no, és bo..., li ho jure per la meua sogra!

GENARO: Com? NICASIO:

No, no, li ho jure a seques! A seques! (Firma el xec i li’l dona) Ací té.

GENARO:

Ah! Així sí!

NICASIO:

Anem Cristina..., ja ens en podem anar. Ah! I moltes gràcies per tot senyor Genaro.

AMPARO: (Al públic) No sabia que, després de tants anys casats, al meu home li molestara tant que ma mare dormira sempre en la nostra habitació. Serà perquè ronca? (Nisasio agarra de la mà a Amparo i se’n van corrent de l’agència) NICASIO:

Adéu senyor Genaro, fins a la pròxima...

AMPARO:

Sí, sí i que tarde...!

GENARO: Adéu parella! Ah! Senyor Nicasio..., o senyor Roberto, com li diguen, diga-li a la seua sogra que es passe per ací per l’agència, que igual li puc trobar un viudo que estiga en bon estat... AMPARO:

No patisca! Jo li ho diré a ma mare... Adéu!

VERS FINAL DE GENARO Una parella són dos i no poden haver-n'hi tres, perquè pot ser desastrós si en lloc de dos en són més. Us ho dic per experiència, entre marit i muller no heu de ser manifessers o passareu per l’Agència. Moltes gràcies, bona nit i us agraïm l’assistència. CAU EL TELÓ

Falla Cervantes 2019

135

RECORDS D'UN ANY FALLER Visita a casa dels nostres representants

Nomenament

Falla Cervantes 2019

136

Falla Cervantes 2019

137

Ofrena arrĂ˛s

Falla Cervantes 2019

138

Mare de Déu de Sales

Proclamació 2019 amb la nostra comissió infantil

Falla Cervantes 2019

139

Proclamaciรณ 2019

Falla Cervantes 2019

140

Presentaciรณ

Falla Cervantes 2019

141

Cuadrifalla

Equipo A i B

KAS

Cacatues

Falla Cervantes 2019

142

Xaranga C25

Premis 2018

Falla Cervantes 2019

143

Falla Cervantes 2019

144

Comissiรณ

Dia de Sant Josep

Falla Cervantes 2019

145

Cuiners

Falla Cervantes 2019

146

Dinar del President dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

Falla Cervantes 2019

147

Disfresses

Falla Cervantes 2019

148

Dolรงos

Falla Cervantes 2019

149

La gran cagĂ

Visita al Museu de la Festa i Anna

Falla Cervantes 2019

150

Falla i esport

Falla Cervantes 2019

151

La Comissió de la Falla Plaça Cervantes, volem agrair la col·laboració a totes les entitats col·laboradores que any rere any ens ajuden amb la seua aportació econòmica perquè el nostre llibret de falla siga una realitat.

Gràcies per estar ahí! DESITGEM QUE LA FLAMA DE LA NOSTRA AMISTAT, MAI S’APAGUE.

RS,

BORADO A L · L O C , RS , CINADO O R T FALLERS A , T P A S L N Ï A E GRÀCIES RS D’HONOR, V MOLTES S, FALLE I R A S E R EMP FALLE

TS. O T S C I M RES... A

Publicitat Aigües Sueca Assempreses Corrent Llum i Aigua S.L. GMR instalacions Maxi Cash Pirotecnia Aitana Segur Sueca S.L. Toni Bou Instalacions Electricitat i Fontaneria Administració Eugenio Antonio Cebolla Olives Autoescola Ferrer Blanc i Negre. Bar cafetería Ganados Blayet El comerciet Els porxets/ El nuvolet Estudio Jurídico Abogados Extinsu Flors Daria Flors Natura El Formiguer Ideagràfica La Boheme Mou-te Peu Sa Sonycolor Vicent Aranda Roda Carniceria Amadeo La Casona Mossets Noelia Martinez Estilista Forn de la Patacota Transplant Sueca Etygraf Reclam Editorial Suecopy Gesfinsu Jardins Blau Mar Papereria Rocher Forn Iborra GVA Ajuntament de Sueca Editorial Bromera Perruqueria Mar Gregori Estilisme SonoCenter

Publicitat

Falla Cervantes 2019

154

ASSESSORAMENT FISCAL - LABORAL COMPTABLE - JURÍDIC - FINANCER

40 ANYS AMB RESPOSTES INTEL·LIGENTS

ASSESSORAMENT INDEPENDENT, DE CONFIANÇA I A LLARG TERMINI EN: - FONS D’INVERSIÓ DE GESTORES NACIONALS I INTERNACIONALS - PLANS DE PENSIONS - BROKER BANKINTER: ACCIONS NACIONALS I INTERNACIONALS - INVERSIÓ DELEGADA: CARTERES DE FONS, VALORS I PENSIONS - DIPÒSITS TRADICIONALS I A MESURA - HIPOTEQUES, PRÉSTECS, TARGETES I SEGURS

Falla Cervantes 2019

155

Falla Cervantes 2019

156

Falla Cervantes 2019

157

Tenda ON LINE: www.papereriarocher.com Falla Cervantes 2019

158

Toni, lâ&#x20AC;&#x2122;olivero

Falla Cervantes 2019

159

Falla Cervantes 2019

160

Falla Cervantes 2019

161

Falla Cervantes 2019

162

Advocats - Admin. de Finques Assegurances - Inmobiliaria D. Salvador Mateu Berrendo Advocat Col. 257 ICAS C/ Santo Domingo, 2, Bajo 46410 Sueca

Falla Cervantes 2019

163

D. Juan Carlos MĂŠndez Artal Advocat Col. 254 ICAS

gesfinsu@live.com 96 203 33 73

Falla Cervantes 2019

164

Falla Cervantes 2019

165

Falla Cervantes 2019

166

Aquest llibret, fet a la Ribera del Xúquer, s’acabà de maquetar, el dijous 17 de gener de 2019, Festivitat de Sant Antoni del Porquet, o Sant Antoni Abat, patró de Fortaleny i protector dels animalets. Les fogueres de Sant Antoni, omplin els carrers de molts pobles de la Comunitat com un ritual de renovació , per propiciar el pas de l’hivern a la primavera, i de purificació, cremant el mal, igual com és la festa de les falles. Desitgem que passen, bones festes falleres!

Falla Cervantes 2019

167