Í N D E X CETEMMSA
4
L’empresa ................................................................................................................................. 5 Convenis ................................................................................................................................... 6 Què és una fundació privada?.................................................................................................. 7 Norma iso ................................................................................................................................. 9 UNE 166000 ........................................................................................................................... 11 CADENA DE VALOR, ACTIVITATS PRIMÀRIES
13
Logística interior ...................................................................................................................... 14 Investigació i Desenvolupament ............................................................................................. 15 Open innovation .................................................................................................................. 16 Rapid prototyping................................................................................................................ 16 Producció................................................................................................................................. 17 La metodologia Scrum......................................................................................................... 18 Anàlisi estratégic de la gestió .................................................................................................. 22 Control de procesos ............................................................................................................ 22 Logística exterior ..................................................................................................................... 24 Màrqueting i vendes ............................................................................................................... 25 Competidors ........................................................................................................................ 25 Serveis postvenda ................................................................................................................... 29
CADENA DE VALOR, ACTIVITATS SECUNDÀRIES
30
Infraestructura de l’empresa .................................................................................................. 31 Visió empresarial ................................................................................................................. 31 Instal·lacions ........................................................................................................................ 33 Estats financers ................................................................................................................... 37 La direcció ........................................................................................................................... 38 L’Anna Escoda, la directora general .................................................................................... 38 Gestió de recursos humans ..................................................................................................... 40 Representació de l’organigrama ......................................................................................... 40 Les variables organitzatives de l’organigrama desde un punt vertical ............................... 43 La coordinació ..................................................................................................................... 45 La motivació dels empleats ................................................................................................. 46 Política en rsc a cetemmsa .................................................................................................. 47 Desenvolupament de la tecnologia......................................................................................... 51 Arees tecnològiques ............................................................................................................ 51 Recursos tècnics .................................................................................................................. 53 Transferència de la tecnologia ............................................................................................ 56 La patent.............................................................................................................................. 59 Últimes noticies ................................................................................................................... 61 CONCLUSIONS
63
CETEMMSA pels seus clients ................................................................................................... 64 D. A. F. O .................................................................................................................................. 66 Les 5 forces de Porter.............................................................................................................. 67
Pàgina | 3
CETEMMSA
L’EMPRESA CONVENIS QUÈ ÉS UNA FUNDACIÓ PRIVADA? NORMA ISO UNE 166000 Pàgina | 4
L’EMPRESA Nom complet de l’empresa Forma Jurídica CIF Registre Fundacions Privades de Catalunya Activitat (CNAE 93) Activitat (CNAE 2009)
Fundació Privada CETEMMSA Fundació Privada G-61768230 N º 1265 7300 Investigació i desenvolupament 7219 Altres investigació i desenvolupament experimental en ciències naturals i tècniques
Cetemmsa es va constituir l’any 1991 com a centre d’innovació i tecnologia al servei del teixit industrial i professional a la comarca del Maresme. Va ser resultat d’una iniciativa conjunta d’associacions empresarials i de diverses administracions públiques, per facilitar el procés d’innovació tecnològica i el desenvolupament empresarial, oferint suport en forma de serveis d’assessorament i la possibilitat de compartir recursos tècnics. Durant els darrers anys, Cetemmsa ha anat ampliant el seu àmbit d’actuació; avui és reconegut per diferents entitats i organismes autonòmics, estatals i internacionals com a centre tecnològic de referència en el tractament de superfícies flexibles dins del camp dels Printed Electronics. Cetemmsa centra la seva activitat en l’àmbit de la recerca i el desenvolupament de tractament de superfícies flexibles que mitjançant materials intel∙ligents – Smart Materials – deriven en dispositius amb capacitat per aportar noves utilitats a una amplia varietat de sectors econòmics: Salut i Benestar, Automoció i Transport, Esport professional, Seguretat i Protecció, Packaging, Arquitectura i Construcció, Tèxtil Tècnic, entre d’altres. A més a més, les tecnologies de la informació, la consultoria en organització i la formació són eixos complementaris en els quals es recolza la cartera de serveis i conjuntament afavoreixen que el concepte d’innovació sigui gestionat com un procés estratègic global. Les sinèrgies entre aquestes línies d’acció permeten assumir un paper d’organisme intermedi, coordinant els esforços de tots els agents implicats en un determinat pla d’innovació, sigui específic d’empresa o agrupat per a un sector d’activitat concret. Qualitat Son una entitat certificada conforme als requisits de la norma ISO 9001:2008 per a les activitats de projectes de R+D i serveis destinats a l’empresa: Tecnologies de la Informació, Assessorament Empresarial i Formació Contínua. Xarxa TECNIO CETEMMSA forma part de la Xarxa TECNIO que aglutina els principals agents experts en investigació aplicada i transferència tecnològica de Catalunya i té dues missions: consolidar i potenciar el model de transferència tecnològica per generar un mercat tecnològic català que Pàgina | 5
aporti competitivitat a l'empresa i dotar de tecnologia les empreses per aportar valor afegit als seus projectes i esdevenir un trampolí de projecció exterior per a les mateixes. Innovació En una societat complexa i fluida com l'actual, el procés empresarial va més enllà de la pròpia producció d'objectes físics. Els productes innovadors es dissenyen a partir de la intersecció de dades, imatges, símbols i tecnologies capaços de crear en l'usuari experiències memorables i enriquidores. Treballem amb empreses de totes les mides i de diversos sectors empresarials, en projectes conjunts empresa-centre tecnològic amb l'objectiu de reinventar tecnològicament els seus productes. Innovar forma part de la seva cultura, cosa de la que no pots desprendre't fàcilment i que ajuda a diferenciar-los en un sector tan competitiu com el d'automoció. Els seus clients exigeixen treballar amb proveïdors que garanteixin sistemàticament propostes de valor innovadores als seus productes. Innovar és ja una part molt important del mateix procés competitiu. CONVENIS Actualment, CETEMMSA té signats convenis de col·laboracions amb les següents entitats:
Diputació de Barcelona – centre de recerca i transferència tèxtil (escola canet de mar)
Fedit - Technology centers of Spain
Actec – Associació catalana de tecnologia
Tecnio - Generalitat de Catalunya
Otri - Office of transfer of results of investigation és un organisme de transferència tecnològica que te la funció de compartir informació i de promoure les relacions entre els grups d’investigació de les universitats amb el món empresarial.
Oe-a - Organic electronics association
Acte
TecnoCampus Mataró Maresme
Applus
3 neo – Plataforma tecnológica espanyola de nous materials, noves propietats i nous processos de tecnologies d’impressió e indústries afins. Aquesta plataforma té com a objectiu potenciar el desenvolupament de tecnologies d’impresió, nous materials i noves aplicacions en base a la funcionalització de materials i del producte imprès a Espanya.
Pàgina | 6
QUÈ ÉS UNA FUNDACIÓ PRIVADA? La fundació privada és una entitat legal que neix de la donació del patrimoni d’una persona o empresa per unes finalitats determinades, els quals estan establerts a l’acta fundacional. Es tracta d’una figura jurídica, molt similar al trust (concentració d’empreses sota la mateixa direcció, amb la finalitat d’exercir un control de les vendes i de la comercialització dels productes) o al fideicomís, (és un contracte o conveni en virtut del qual una persona transmet els seus bens, quantitats de diners o drets a un altre persona perquè aquest administri o inverteixi els bens en benefici propi d’un tercer.) però els primers son bàsicament contractes regulats per llei, la fundació privada es una entitat amb personalitat jurídica pròpia, al igual que succeeix amb les societats. Les fundacions poden posseir bens o drets, obrir comptes bancaris i tenir els seus deutes y obligacions. La fundació privada es diferencia de la resta de les fundacions en que el seu propòsit no es d’interès públic, sinó que es constitueix per a finalitats d’interès privat. D'altra banda, comparant-la amb una societat mercantil, la fundació privada no té socis ni accionistes i no pot dedicar-se a activitats comercials o amb afany de lucre, excepte si aquestes es produeixen de forma no habitual i serveixen als seus propòsits generals. També estan exceptuats d'aquesta norma els anomenats ingressos passius, és a dir, interessos, rendiments d'accions, lletres o bons, sempre que els seus dividends s'utilitzin per finançar els objectius de la fundació. Quines figures i documents intervenen en una fundació? El fundador És la persona o entitat (pot ser una empresa) que dona els béns o drets. Els bens Anomenats també el “corpus” (cos). Poden ser de qualsevol naturalesa, incloent immobles, diners en efectiu, títols, etc. El més habitual és constituir-la amb una aportació inicial de diners, que pot coincidir amb el capital mínim exigit per a la formació, i després anar transferint altres béns o actius amb posterioritat. Els beneficiaris Són les persones en el benefici de les quals es realitzen els propòsits de la fundació privada. El propi fundador també té l'opció d'establir-se com a beneficiari. El consell fundacional És l'òrgan encarregat de l'administració i de dur a terme els propòsits de la fundació. Normalment ho integren diverses persones nomenades pel fundador. Poden ser tant persones físiques com jurídiques (empreses). El propi fundador, si així ho desitja, pot formar part del consell fundacional.
Pàgina | 7
L’acta fundacional És l'equivalent a l'acta de constitució o “articles of association” de les societats i per tant el document més important. Sol ser obligatòria la seva inscripció en un registre públic i conté totes les dades rellevants sobre la fundació. Descriu el seu propòsit, identifica als membres del consell fundacional i estableix la forma de designar als beneficiaris, tot i que els beneficiaris no han de res identificats en la pròpia acta, sinó que es poden establir en un document complementari. Així podem nomenar a l’acta fundacional reglament o estatut complementari. Igual que succeeix en els trusts, el fundador pot normalment incloure una clàusula de revisió o revocació. El reglament o estatut complementari És un document molt similar a la nomenada “letter of wishes”, utilitzada en els trusts. En aquest reglament s’identifiquen els beneficiaris i s’estableixen les condicions en les quals aquests rebran els beneficis o les utilitats de la fundació. Aquestes fundacions ofereixen també moltes opcions per a la protecció de la privadesa. Així el fundador pot romandre en l'anonimat utilitzant un fundador i un consell fundacional nominals. És a dir, persones que a canvi d'una tarifa figuraran en els llocs esmentats. En aquests casos fundador i consell nominal subscriuen un poder general d'administració (general power of attorney). Mitjançant aquest document en el qual es nomena al fundador real Administrador General. D'aquesta manera manté el control sobre els béns i l'administració de la fundació. Una altra manera és introduir la figura d'un protector o un comitè de supervisió, que s'encarregarà de vigilar les actuacions del consell fundacional i que té la facultat de substituirho en cas necessari. Principals objectius de les fundacions privades
Alternativa al testament: Ofereix major flexibilitat i permet evitar drets de consanguinitat forçada, es a dir, les lleis que obliguen a lliurar un percentatge mínim de l'herència als familiars en primer grau. Finalitats familiars: Per garantir pensions, rendes vitalícies, per a l'educació dels fills, manteniment de menors o incapaços, servir de beneficiària i canalitzadora d'una pòlissa d'assegurances, etc. Per a la protecció d'actius: El patrimoni d'una fundació és per llei inembargable i insegrestable, excepte en el cas de deutes contrets per la pròpia fundació. Com a alternativa a una societat holding: La fundació pot posseir accions i títols d'altres entitats o societats. Així mateix pot administrar inversions en borsa, fons d'inversió, etc. i tot això amb un gran nivell de privadesa. Finalitats fiscals: En constituir un patrimoni separat del seu propietari, es poden obtenir avantatges fiscals. Garanties: Similar al fideïcomís. El be que serveix de garantia es pot traspassar a la fundació i aquesta ho distribuirà al creditor o al deutor segons s'hagi saldat o no el deute.
Pàgina | 8
NORMA ISO Què és la norma ISO 9001? L'organització Internacional d'Estandardització (ISO, segons l'abreujament acceptat internacionalment) té la seva oficina central en Ginebra, Suïssa, i està formada per una xarxa d'instituts nacionals d'estandardització en 156 països, amb un membre a cada país. La ISO 9001 és una norma internacional que s'aplica als Sistemes de Gestió de Qualitat (SGC) i que es centra en tots els elements d'administració de qualitat amb els quals una empresa ha d'explicar per tenir un sistema efectiu que li permeti administrar i millorar la qualitat dels seus productes o serveis. L'objectiu de la ISO és arribar a un consens pel que fa a les solucions que compleixin amb les exigències comercials i socials (tant per als clients com per als usuaris). Aquestes normes es compleixen de forma voluntària ja que la ISO, sent una entitat no governamental, no compta amb l'autoritat per exigir el seu compliment. No obstant això, tal com ha ocorregut amb els sistemes d'administració de qualitat adaptats a la norma ISO 9000, aquestes normes poden convertir-se en un requisit perquè una empresa es mantingui en una posició competitiva dins del mercat. Els clients s'inclinen pels proveïdors que compten amb aquesta acreditació perquè d'aquesta manera s'asseguren que l'empresa seleccionada disposi d'un bon sistema de gestió de qualitat (SGC). Aquesta acreditació demostra que l'organització està reconeguda per més de 640.000 empreses a tot el món. Cada sis mesos, un agent de certifcadores realitza una auditoria de les empreses registrades amb l'objecte d'assegurar-se el compliment de les condicions que imposa la norma ISO 9001. D'aquesta manera, els clients de les empreses registrades es lliuren de les molèsties d'ocuparse del control de qualitat dels seus proveïdors i, al seu torn, aquests proveïdors només han de sotmetre's a una auditoria, en comptes de diverses dels diferents clients. Els proveïdors de tot el món han de cenyir-se a les mateixes normes. La versió actual d'ISO 9001 data de novembre de 2008, i per això rep el nom d'ISO 9001:2008. Versions ISO 9001 fins avui:
Primera versió: ISO 9001:87 - ISO 9002:87 - ISO 9003:87 (15/03/1987)
Segona versió: ISO 9001:94 - ISO 9002:94 - ISO 9003:94 (01/07/1994)
Tercera versió: ISO 9001:2000 (15/12/2000)
Quarta versió: l'actual ISO 9001:2008 (15/11/2008)
Pàgina | 9
Què és ISO 9001:2008? La ISO 9001:2008 és vàlida per a qualsevol organització, independentment de la seva grandària o sector, que busqui millorar la manera en què es treballa i funciona. A més, les millors tornades en la inversió, vénen de companyies preparades per implantar la citada normativa en qualsevol part de la seva organització. Trets i Beneficis de la Norma ISO 9001:2008 Avantatge competitiu Segons la ISO 9001, hauria de ser la Direcció general la que s'asseguri que els directors dels diferents departaments s'estan apropant a un sistema de gestió. La seva avaluació i el procés de certificació asseguren que els objectius del negoci s'alimenten del sistema dia a dia, afavorint les millors pràctiques dels treballadors i dels processos. Millora del funcionament del negoci i gestió del risc La ISO 9001 ajuda als seus gerents a millorar el funcionament de l'organització i a diferenciarse d'aquells competidors que no usen el sistema. La certificació també fa més fàcil mesurar el funcionament i gestionar els possibles riscos. Atreu la inversió, realça la reputació de marca i elimina les barreres al comerç La certificació ISO 9001 millorarà la seva reputació de marca i pot ser utilitzada com una eina de màrqueting. Envia un missatge clar a tots els accionistes que la companyia està compromesa amb les normes i la millora contínua. Estalvi de costos L'experiència ens ensenya que els beneficis financers de les companyies que han invertit en un sistema de gestió de qualitat ISO 9001 han estat els següents: una major eficiència operacional, incrementant les seves vendes, amb una tornada en la inversió dels actius i una major rendibilitat. Millora l'operació i redueix despeses L'auditoria del sistema de gestió de qualitat està focalitzada en el procés operatiu. Això anima a les organitzacions a millorar la qualitat dels productes i dels serveis prestats, ajuda a reduir la despesa, així com les devolucions i reclamacions dels clients. Augmenta la comunicació interna i eleva la moral La ISO 9001 permet que els empleats se sentin més involucrats a través d'una millora en les comunicacions. Les visites d'avaluació contínua poden destacar qualsevol deficiència en les habilitats dels empleats i destacar qualsevol problema en el desenvolupament del treball en equip.
Pàgina | 10
Incrementa la satisfacció del client L'estructura “planejar, realitzar, revisar i actuar” (pla, do, check, act) de la ISO 9001 assegura que les necessitats dels clients van a seguir sent considerades i conegudes... Demostrar una cultura de treball acceptada internacionalment. UNE 166000 Les UNE, Una Norma Espanyola, són un conjunt de normes tecnològiques creades pels Comitès Tècnics de Normalització (CTN), dels quals formen part totes les entitats i agents implicats i interessats en els treballs del comitè. Per regla general aquests comitès solen estar formats per AENOR, fabricadors, consumidors i usuaris, administració, laboratoris i centres d'investigació. Després de la seva creació, tenen un període de sis mesos de prova en la qual són revisades públicament, per després ser redactades definitivament per la comissió, sota les sigles UNE. Per descomptat, són actualitzades periòdicament. La sèrie UNE 166000 és un conjunt de normes UNE dedicades a recolzar l'optimització de la gestió de la R+D+i (Investigació, desenvolupament i innovació és un concepte de recent aparició, en el context dels estudis de ciència, tecnologia i societat; com a superació del concepte d'investigació i desenvolupo R+D). Amb el propòsit de millorar la competitivitat de les empreses espanyoles mitjançant la innovació, s'han creat la sèrie de normes UNEIX 166000, dirigides a ajudar a optimitzar els processos de R+D+i. Les normes que componen aquesta sèrie són les següents:
UNE 166000, que estableix la terminologia i definicions que s'utilitzen en les diferents normes d'aquesta família. UNE 166001, que estableix els requisits dels projectes de R+D+i. UNE 166002, la més rellevants d'aquest conjunt, que estableix els requisits d'un sistema de gestió de la R+D+i. UNE 166004, que estableix els criteris de competència i avaluació dels auditors de sistemes de R+D+i. UNE 166005, una guia d'aplicació de la norma UNEIX 166002 als béns d'equip. UNE 166006, que estableix les característiques i requisits d'un sistema de vigilància tecnològica. UNE 166007, una guia d'aplicació de la norma UNEIX 166002.
Les normes anteriors estan alineades amb la ISO 9001 i la 14001.
Pàgina | 11
Objectiu de les normes A més del citat de contribuir a la competitivitat, les normes de la família UNEIX166000 tenen una sèrie d'objectius:
Fomentar el desenvolupament de les activitats de R+D+i.
Proporcionar directrius per planificar, organitzar i controlar ificazmente les unitats i activitats de R+D+i, amb especial èmfasi en:
o L'anàlisi de les tecnologies i la seva evolució. o La definició d'una estratègia de R+D+i. o La selecció i gestió de la cartera de projectes.
Facilitar un reconeixement a les organitzacions innovadores al mercat.
Pàgina | 12
CADENA DE VALOR, ACTIVITATS PRIMÀRIES
Logística interior
Logística exterior
Investigació i Desenvolupament
Màrqueting i vendes
Producció
Serveis postvenda
Anàlisi estratégic de la gestió
Pàgina | 13
Logística interior
Cetemmsa no és una fàbrica, per tant no compren matèries primes a l’engròs, ja que les matèries que utilitzen tenen un cost molt elevat i s’utilitzen en casos comptats. Les matèries primes provenen de diferents proveïdors i de diferents continents com Amèrica, Àsia i Europa. Quan necessiten demanar matèries primeres, cada laboratori o departament es el que s’encarrega de emmagatzemar-lo al seu lloc, es a dir, el laboratori de química emmagatzema en el seu propi espai destinat a les seves matèries primes i el laboratori de “smart objects” guarda les seves. Cada laboratori compra les unitats necessàries per produir el prototip pel seu projecte, o en el cas que hi hagi alguna matèria prima que sigui molt utilitzada, aleshores s’haurán de posar d’acord entre diferents departaments i parlar-ho si fos necessari amb algun directiu per realitzar la compra, el mateix passarà en segons quins materials químics s’utilitzin. Cetemmsa utilitza un software per millorar la gestió de comandes, fins l’any 2009 ho controlaven amb una base de dades pròpia. A partir de l’any 2009 van adquirir un ERP que els hi permet gestionar tot, desde àrea de finances fins àrea de compres, etc. El procés de compra passa per un procés que ha de ser acceptat per algun responsable del projecte, per tant, un operari del laboratori directament no pot fer la compra, ha d’entrar al programa i fer la sol·licitud de compra, i aquesta posteriorment serà acceptada o denegada segons cregui el responsable. Cetemmsa no te cap contracte amb cap proveïdor de matèries primeres. El que fan és que en el mateix software que utilitzen tenen un departament on s’evalua la qualitat de cada proveïdor, comptant el preu, la qualitat, les formes de pagament, garanties, etc. i segons convengui per cada producte es decanten per un proveïdor o per altre. Únicament porten un registre d’entrada de mercaderies primeres de dos tipus de materials, els quals són portats pel mateix laboratori que posteriorment l’utilitzarà, aquests són:
Els que valen molts diners. Els productes químics, per saber la data de caducitat de cada un.
Pàgina | 14
Investigació i Desenvolupament
Cetemmsa es dedica principalment a la recerca i desenvolupament en nous materials per dotar d’intel∙ligència les superfícies, augmentant el focus cap els materials flexibles. L’objectiu es que un objecte pugui reaccionar davant d’un estímul extern d’una manera programada i controlada (dotació d’intel∙ligencia), de manera que quan deixi de rebre aquest estímul extern torni al seu estat natural. Exemples: Cortina que depèn la llum que rebi es pugui tornar més translúcida o més opaca. Pijama que quan la temperatura corporal ascendeix de 37,5ºC canvia de color.
Hi ha projectes subvencionats, encara que en els temps que corren es donen menys diners que els proporcionats fa dos o tres anys. El procés consisteix en enviar un projecte d'innovació a la Generalitat, actualment a un departament d'aquesta anomenat ACC10, cal tenir en compte la internacionalització, ja que donen més punts per rebre l'ajuda com més gran sigui l'àmbit de venda al que està destinat. La resolució varia segons el projecte i els demandants que hi hagi, per això és important tenir una bona memòria, que és experiència i maduresa del projecte i de l'empresa que ho realitza. Primer s'ha de dur a terme el projecte i una vegada realitzat si et concedeixen la subvenció t'abonen l'import. Poden estudiar-te el prototip i rebaixar-te diners segons el que vagin veient. Cetemmsa també ofereix la gestió de la subvenció ja que és un procediment llarg i costós.
Generalitat
CIDEM i COPCA
AC10
Pàgina | 15
OPEN INNOVATION La Innovació oberta (Open Innovation), és una nova estratègia d'innovació sota la qual les empreses van més enllà dels límits interns de la seva organització i on la cooperació amb professionals externs pansa a tenir un paper fonamental. Open Innovation significa combinar el coneixement intern amb el coneixement extern per treure endavant els projectes de R+D. Significa també que les empreses utilitzen tant canals interns com a externs per posar al mercat els seus productes i tecnologies innovadores. Sota aquest context, universitats i centres d'investigació ofereixen noves perspectives i solucions a les companyies que utilitzen aquest model. Aquest tipus d'innovació respon a la possibilitat d'ocurrència del que es coneix com a intel·ligència col·lectiva. Sota el model Open innovation, els projectes poden originar-se tant dins com fora de l'empresa, poden incorporar-se tant al principi com en fases intermèdies del procés d'innovació, i poden aconseguir el mercat a través de la mateixa companyia o a través d'altres empreses (llicència de patents, transferència de tecnologia, etc). Aquestes són algunes dels avantatges que obtenen les empreses que treballen sota el model d'innovació oberta :
Projectes de R+D: redueixen temps i costos, i capturen solucions i idees innovadores que mai haguessin estat desenvolupades en l'empresa a causa de la falta de temps, coneixements i/o mitjans tecnològics Incorporen innovació d'organitzacions externes (empreses tecnològiques i centres d'investigació) en forma d'idees, patents, tecnologies i productes (transferència tecnològica: licencing-in, technology-in) Comercialitzen fàcilment la innovació generada pel departament de R+D (transferència tecnològica: licencing-out, technology-out). RAPID PROTOTYPING
El rapid prototyping és un procés utilitzat per fabricar articles de plàstic, metall o ceràmica. També coneguda com "Additive Technology", ja que el seu procés de fabricació és anar afegint material capa a capa. En alguns casos amb propietats físiques són similars als quals es produirien per mètodes convencionals, com el model per injecció i extrusió, o model per bufat, d'aquesta manera s'evita el fabricar els costosos motlles per realitzar un prototip que podria canviar la seva forma. Inicialment el ràpid prototyping solament s'utilitzava per la fabricació de prototips. Avui dia s'utilitza com un procés de fabricació més. Un exemple es troba en el sector dental; en el qual s'utilitza per fabricar les estructures metàl·liques que després aniran recobertes de ceràmica creant corones i ponts dentals.
Prototips de disseny: Serveixen per avaluar aspectes estètics i ergonòmics. Prototips geomètrics: S'utilitzen per provar concordança geomètrica i la forma. Prototips funcionals: Mostren les característiques és una prova del producte final. Prototips tècnics: S'usen per avaluar totes les funcions de la peça final.
Pàgina | 16
Producció
A continuació tractarem la metodologia per la fabricació de cada producte: 1. Creen el projecte pel client. 2. S’organitza i es determina els membres que portaran endavant el projecte. 3. Donen d’alta el projecte al software. 4. Assignen un ”PROJECT MANAGER” del projecte, el qual s’haurá d’encarregar de complir terminis, objectiu que espera el client del projecte i obtenir el màxim benefici possible. Per obtenir aquest benefici al crear el projecte determinen tots els costos, que són desde el personal que haurà de treballar en aquest projecte fins a les despeses que tindrà tot. A més, s’encarrega del seguiment i el registre total del projecte. Aquest registre es du a terme en els laboratoris i és tracte d’indicar quina ha sigut la quantitat de cada substrat o producte químic utilitzat per a la fabricació del producte. 5. Li donen el pressupost del que costarà el projecte i posteriorment es comunica al client com s’està desenvolupant el projecte, això rep el nom de “WORKING PROCESS”. 6. Cada mes declaren les hores de cada treballador i les despeses que te cada projecte.
També pot ser que aparegui la figura del “CONTROLADOR”. Aquesta persona es l’encarregada de controlar un conjunt de projectes relacionats. Alguns d’aquest productes o projectes s’han de dur a terme fora del recinte de Cetemmsa, pero generalment el 99% es realitzen al centre. Un d’aquets centres externs és a l’Escola d’Ingenieria Tèxtil ,escola la qual Cetemmsa és qui s’encarregat de dirigir la secretaria general i du a terme algunes de les proves necessàries per la producció dels seus productes i/o projectes, ja que en aquesta escola tenen maquinaria molt especialitzada que ells necessiten per a la fabricació d’alguns productes.
Pàgina | 17
En alguns casos han subcontractat serveis en altres empreses externes, però nomes en un servei especial que ells no poden realitzar a l’empresa. En quant al tema de treballadors assignats a la fabricació de cada producte, pot variar en funció del projecte a realitzar. Des de 5-6 persones en el cas màxim, a 2-3 en el cas més senzill. A Cetemmsa únicament és produeix una mostra per al client i facilita tot el procés productiu i els mètodes a seguir en la producció, això vol dir que no es queden només amb el projecte finalitzat sinó amb tota la metodologia a emplear. Posteriorment és el client qui s’encarrega de buscar un proveïdor per produïr-ne més. El temps per fabricar un producte depèn de la tecnologia a aplicar, del grau de maduresa i del objectiu al que volen arribar. Un projecte pot arribar a trigar des de un més, fins a cinc anys per a la seva realització, tot depenent de la seva dificultat, de la tardança de la fabricació de la mostra, i de les proves a realitzar. Un cop finalitzat el producte s’ha de realitzar una prova de qualitat, però tot depèn del tipus de producte, ja que alguns han de passar proves més estrictes que uns altres. Cetemmsa només produeix els productes que els hi demanen els seus clients, ja que ells no creen productes per a si mateixos, sinó que desenvolupen la tecnologia i posteriorment miren a quin sector la poden vendre. Ells produeixen idees. Els projectes es prioritzen en base al seu focus científic i tecnològic que a la vegada es basa en criteris de mercat i de base científica i tecnològica provada per altres grups de recerca a nivell mundial i que com ja hem dit anteriorment, aquets projectes estan formats per un equip de professionals coordinats per un project manager. En un projecte s’analitzen dos variables: el rendiment econòmic del propi projecte i la capacitat d’explotació posterior. LA METODOLOGIA SCRUM En moltes ocasions, els models de gestió tradicionals no serveixen per afrontar un repte que avui dia resulta fonamental: incorporar canvis amb rapidesa i en qualsevol fase del projecte. Es tracta d'evitar el que tantes vegades passa: quan el projecte es troba força avançat, a vegades s'adonen que no es va pel bon camí o, simplement, el client decideix introduir canvis substancials, i aquests canvis obliguen a tirar per la borda tot el treball realitzat fins llavors, i impedeixen acabar en el termini previst. Atès que els canvis mai van a deixar d'existir, el que es necessita és ser capaç de gestionar els projectes d'una forma més àgil. Amb aquest objectiu, en els anys 80 els japonesos Takeuchi i Nonaka van estudiar les pràctiques d'empreses amb bons resultats de rapidesa i flexibilitat en la producció: Xerox, Cànon, Profunda, NEC, Epson, Brother, 3M o Hewlett-Packard. D'aquí van Pàgina | 18
extreure la base de la metodologia SCRUM que, encara que va néixer en l'àmbit tecnològic, ha anat creixent fins a consolidar-se en camps d'activitat molt diferents. Aquestes són algunes de les claus de SCRUM: Millor amb equips petits i actes organitzats Els equips petits i formats per membres de diferents disciplines aconsegueixen millors resultats. És fonamental que l'equip pugui organitzar-se per si mateix i la comunicació sigui transparent. Aquesta és la manera que tots els membres es comprometin i es trobin motivats. De fet, la paraula SCRUM procedeix del vocabulari del rugbi i significa melé; és a dir, aquesta “figura” en la qual els companys de l'equip s'amunteguen, formen una pinya i empenyen tots en la mateixa direcció.
Punt de vista de l'usuari La recollida de requisits per crear un producte es realitza tenint en compte la visió del client i de l'usuari. Per això s'utilitzen les històries d'usuari, unes senzilles targetes en les quals es recull (de forma esquemàtica i en un llenguatge clar) QUÈ és el que volem fer. Amb aquestes històries d'usuari construïm la llista de requisits del producte o “product backlog”. A cada item de la llista se li assigna una prioritat. L'equip ha d'estudiar quant temps és necessari per realitzar cadascuna de les tasques. Sprints curts, lliuraments freqüents El mercat exigeix cicles de desenvolupament cada vegada més curts. Per aconseguir-ho s'utilitza el sprint de requisits o “sprint backlog”, una llista en la qual es detalla COM es van a construir els diferents requisits del producte.
Pàgina | 19
Els requisits del product backlog es “trossegen” per transformar-los en tasques de no més de 16 hores. Cada sprint sol realitzar-se en un termini d'entre 2 i 4 setmanes. Al final, l'objectiu és lliurar alguna cosa que funcioni, per a l'usuari pugui provar-ho i es puguin introduir els canvis necessaris abans que sigui massa tard. Això és el que ens permetrà ser flexibles. Rols dins de SCRUM Encara que soni de broma, els rols es divideixen en dos: els “porcs” i les “gallines”. I la millor manera d'entendre la diferència entre els uns i els altres és un acudit. Un porc i una gallina van caminant per la carretera. La gallina li diu al porc: -Porc, per què no obrim un restaurant? El porc es torna i li respon: -Bona idea, com vols que li diguem? La gallina ho pensa i proposa: -Per què no li diem “Ous amb pernil”. -No comptis amb mi (respon el porc). En aquest cas, tu només estaries IMPLICADA, mentre que jo estaria realment COMPROMÈS.
Seguint aquesta lògica, el paper dels porcs (que són els que estan realment compromesos pel fet que han de morir per poder donar el pernil) ho exerceixen:
El product owner o amo del producte, que representa la veu del client i aporta la visió de negoci. Ell s'encarrega d'escriure les històries d'usuari, els dóna prioritat i les situa en la llista de requisits del producte.
El ScrumMaster o facilitador, que té com a principal paper el de deixar el camí lliure d'obstacles i impediments perquè la resta de l'equip aconsegueixi l'objectiu del sprint.
L'equip, que té la responsabilitat de lliurar el producte. L'ideal és que inclogui entre 5 i 9 membres, i que pertanyin a diferents disciplines (desenvolupadors, dissenyadors, etc.).
El paper de les “gallines”, que no són figures essencials però sí estan implicades i han de ser tingudes en compte, ho juguen:
Els usuaris del producte o aplicació.
Els clients i venedors.
Els gestors i directius. Pàgina | 20
Reunió diària. Transparència total Una de les figures fonamentals de la metodologia SCRUM és la reunió diària de tot l'equip. Ha de fer-se de la següent forma:
La reunió és diària i es fa sempre a una hora predefinida, normalment al matí. És important que tots els membres de l'equip acudeixin puntuals.
La reunió ha de durar al voltant de 15 minuts i es realitza de peu, per mantenir el màxim de concentració i atenció.
Tots els rols són benvinguts, però només els “porcs” poden parlar
En la reunió es realitzen les següents 3 preguntes clau: 1. Què has fet des d'ahir? 2. Què tens planejat fer matí? 3. Has trobat algun problema per aconseguir el teu objectiu?
Un dels punts més importants és el de la transparència: tots els membres saben que estan fent els altres, i els problemes han de ser trets a la llum quan es detecten.
En definitiva, SCRUM permet la creació d'equips motivats, capaços d'organitzar-se per si mateixos, on la comunicació i la transparència és total. I a més, amb aquesta metodologia, l'usuari guanya protagonisme i el client es converteix en part de l'equip de desenvolupament.
Pàgina | 21
Anàlisi estratégic de la gestió
A CETEMMSA, la tasca de recerca i desenvolupament neix d'una vigilància permanent d'aplicacions finals de productes i serveis, i els resultats aconseguits han de ser avaluats directament en funció del valor aportat a fabricants i usuaris finals. Quan s'analitzen les barreres d'introducció d'una innovació en producte sempre són les tradicionals dinàmiques empresarials les més difícils de resoldre. Les innovacions tecnològiques generades en productes són fruit de l'enginy nascut de la intersecció entre el coneixement tècnic, els canvis socials i culturals i les mutacions en els diferents models empresarials. Transformen els tradicionals productes en Smart Products socials convertits en veritables objectes compartits i participats, creadors de valor a usuaris finals, i diferents al producte inicial, en què han intervingut molts criteris i visions diferents: - Vigilància tecnològica competitiva - Brainstorming tecnològics - Disseny de nous conceptes - Open & Cross Innovation L'estratègia canvia i seguirà canviant segons l'entorn que els envolta. Actualment, recerquen i desenvolupen en nous materials per incorporar a diferents superfícies (teixits tèxtils calefactores, tèxtil-bateria, bateria flexible), però d'aquí a uns anys, no se sap. Renovar-se o morir. A Cetemmsa es van adaptant constantment al que demana el mercat. CONTROL DE PROCESOS Fa anys enrera Cetemmsa era usuaria d'una eina software WorkFlow. Cansats de pagar llicències cada any pel seu ús, van decidir que amb l'experiència adquirida, es podíen fer el seu propi WorkFlow. Així va ser, es van fabricar el nostre WorkFlow, basat en entorn Web i, més endavant es va convertir en una eina comercial que van arribar a vendre a uns quants clients.
Pàgina | 22
En conseqüència, i partint de l'eina WorkFlow, van desenvolupar una eina d'e-Producció que també van vendre a unes quantes empreses. Aquesta darrera eina mai li han donat ús intern a Cetemmsa perquè només serveix per centralitzar en una plataforma on-line tots els missatges que s'intercanvien fabricants i proveïdors distants en tot el procés de negociació, encàrrec i control de la fabricació a altres països. Cetemmsa no fabrica fora i per això no la fa servir. El WorkFlow, malgrat que ja no es comercialitza, encara té vida dins la seva estructura. Cetemmsa té implementada una normativa de qualitat ISO 9000 i això els obliga a enregistrar i validar determinada informació interna. Per no fer-ho en un suport paper i que aquest circuli de forma manual per l'empresa, fan servir aquesta eina, independentment de l'ERP. Alguns exemples que enregistren al WorkFlow serien:
Reclamacions de clients. Propostes de millora interna. Accions correctives i preventives. Sol·licituds de viatges. Despeses de desplaçament dels empleats. (Tant per controlar la despesa de dietes, taxis, etc. com el quilometratge amb vehicles particulars). Sol·licituds de tramesses. Sol·licituds de formació interna. Incidències en les instal·lacions, infrastructures, etc.
És difícil trobar un software ERP que tingui un WorkFlow tant polifacètic. El seu ERP té un WorkFlow que només els serveix per autoritzar les sol·licituds de compres però per res més, la resta de circuïts es fan via WorkFlow. Aquest WorkFlow és una eina desenvolupada a Cetemmsa, per antics tècnics de tecnologies de la informació i comunicacions de Cetemmsa, basat en programació ASP. Està instal·lada en un dels servidors de Cetemmsa i els usuaris hi accedeixen a través del navegador Web i autenticant-se amb usuari i paraula de pas. Lligat a aquest WorkFlow, tenen fet, també amb ASP, una petita aplicació de Gestió Documental per a la cerca de factures de clients i/o proveïdors. La cerca tant es pot fer per número de factura, compte comptable o contingut del document ja que, en el moment d'escanejar els documents, se'ls passa l'OCR per a reconèixer els seus caràcters i disposar d'un índex per a la cerca. Actualment Cetemmsa està plantejant la possibilitat d'implementar una eina de gestió documental del tipus Open-Source; més concretament l'eina que es diu “Alfresco” per disposar de tota la va documentació de forma on-line, sense perill de ser esborrada i amb la gràcia de poder tenir versionats de documents i processos de revisió d'aquests.
Pàgina | 23
Logística exterior
Tots els projectes de clients s’envien directament al client, és a dir, Cetemmsa no es queda cap mostra (ja que tenen un conveni de confidencialitat, a no ser que el client els hi doni el permís per tenir-ho a la sala de showroom per si venen visites i ho volen expossar, però sempre amb l’autorització del client). El que sempre guarden es el procediment empleat i la tècnica utilitzada per la seva producció, per dir-lo d’alguna forma, la fórmula de creació. Un cop finalitzat el producte s’envia directament al client, i ell mateix durant la creació del producte ha estat en contacte amb Cetemmsa per conèixer proveïdors i tots el mitjans per a que el projecte tingui éxit. Aleshores és el client qui finalment rep el manual de guia tècnica del producte i dels proveïdors amb qui han parlat.
Pàgina | 24
Màrqueting i vendes
A Cetemmsa hi ha un equip comercial (TRATE, transferència tecnològica). El departament de Transferència tecnològica s'encarrega de buscar clients als quals els poden interessar les diferents tecnologies que estudien. A més a més tenen un pressupost destinat únicament i exclusivament a la publicitat. Cada any presenten una despesa aproximada del que creuen que necessitaran per fires, exposicions, periòdics, etc. Cal explicar el personal que acudirà i els prototips que s'hagin de fabricar per a l'exposició.
COMPETIDORS Qualsevol Centre Tecnològic que centri la seva activitat en quelcom semblant al que fan a Cetemmsa són considerats competidors. Nivell nacional
Pàgina | 25
Quan parlem d'altres centres tecnològics no volem dir que fan exactament el mateix però sí que poden ser competidors en determinades tecnologies i al mateix temps ser col·laboradors perquè desenvolupen tecnologies complementàries l'una de l'altra per poder acabar de concebre un prototip per un client en comú (aquest darrer seria un cas estrany però que es pot donar). Sovint es desenvolupen tecnologies que si arriben a orelles dels principals competidors, es podrien patentar abans una tecnologia que haguessin desenvolupat ells a partir de idees sorgides de Cetemmsa, per això utilitzen convenis de confidencialitat i patents.
El que fan per lluitar contra aquesta competència, és intentar ser millors cara al mercat fent que la seva tecnologia tingui un grau prou madur com per poder desenvolupar prototips fiables, de qualitat, etc. Exemple: Dins l'R+D per exemple AITEX a València són més un centre de recerca; o sigui la R i Cetemmsa seria més de la D de desenvolupament. Aitex és més laboratori de productes químics i nanotecnologia i Cetemmsa agafen aquests productes químics i nanotecnologia i la intenten aplicar sobre les superfícies per dotar-les d'intel·ligència. Per això tampoc és preocupant que treballin en projectes similars perquè dins l'escala de valor, estem a esglaons diferents. Cetemmsa mai desenvoluparà, ara per ara, un microencapsulat antibacterià ... això sí que ho farà un AITEX; però el que farà CETEMMSA és aplicar aquest microencapsulat sobre un teixit per dotar-lo de propietats antibacterianes, o d'aromateràpia o més per caire mèdic. Nivell internacional El HOLST Centre dels Païssos Baixos Holst Centre és una organització independent d'innovació de R + D que desenvolupa tecnologies genèriques per a sensors sense fils i de l'electrònica flexible.
Pàgina | 26
Una característica clau del Centre d'Holst és el seu model d'associació amb la indústria i l'acadèmia al voltant de plans i programes compartits. Aquest tipus de fertilització creuada li permet a Holst Centre ajustar la seva estratègia científica a les necessitats industrials. Holst Centre va ser creat el 2005 per l'IMEC (Flandes, Bèlgica) i TNO (Holanda) amb el suport del Ministeri holandès d'Afers Econòmics i el Govern de Flandes. Porta el nom de Gilles Holst, pioner holandès d'Investigació i Desenvolupament i el primer director d'investigació de Philips. Situat en Alta Tech Campus d'Eindhoven, Holst Centre compta amb més de 160 empleats de 28 nacionalitats i un compromís de més de 30 socis industrials. Holst Centre té forts vincles amb algunes de les universitats tècniques líders en Benelux, entre elles la Universitat de Tecnologia d'Eindhoven, la KU Leuven i la Universitat de Twente.
Holst Center amb base a l'Edifici 31 del Alt Tech Campus d'Eindhoven, Holst Centre alberga més de 200 oficines i laboratoris de diverses més petites. El VTT a Findlàndia VTT Technical Research Centre de Finlàndia és l’organització global en xarxa multitecnologica de recerca per contracte més gran al nord d’Europa. VTT ofereix solucions d'alta gamma de tecnologia i serveis d'innovació. Poden millorar la competitivitat dels seusclients, creant així condicions per al desenvolupament sostenible de la societat, l'ocupació i el benestar. VTT és una part del sistema d'innovació finlandès sota el domini del Ministeri de Treball i Economia, és una organització sense ànim de lucre. Des de la seva base de coneixements àmplia, es poden combinar diferents tecnologies, crear noves innovacions i una gamma important de tecnologies de classe mundial i serveis de recerca aplicada, millorant així els seus clients la competitivitat i competència. A través de la seva xarxa internacional científica i tecnològica, VTT pot produir la informació, millorar els coneixements de tecnologia, intel · ligència de negoci i crear valor afegit als seus grups d'interès.
Pàgina | 27
El servei de VTT és cobrir totes les etapes clau del procés d'innovació del client. El seu objectiu és augmentar la competitivitat de les empreses dels seus clients, promoure la creació de nous negocis, i millorar i accelerar la productivitat de R + D. Creen solucions personalitzades en estreta col · laboració amb els seus clients Serveis que ofereix VTT:
La tecnologia i la visió empresarial
La investigació estratégica
Desenvolupament de productes i serveis
Drets de propietat intel · lectual i llicències
VTT de Serveis Pericials - Avaluacions, proves, certificacions i inspeccions
Innovació i gestió tecnológica
Tecnologia de l'associació
Pàgina | 28
Serveis postvenda
CETEMMSA No ofereix cap garantia del producte. En el cas que hi hagués algun problema, se’l mirarien, l’estudiarien i ho millorarien, però mai els hi ha passat anteriorment. Tampoc es realitza cap seguiment de manteniment, i en el cas que fos necessari millorar-ho ja estaríem parlant d'un nou projecte. L’objectiu principal és cobrir les expectatives dels clients. S'intenta evitar cap tipus de problema, per a això envien qüestionaris de satisfacció als seus clients durant la durada de tot el projecte, no solament al final d'aquest, per si fos necessari prendre alguna modificació amb temps.
Pàgina | 29
CADENA DE VALOR, ACTIVITATS SECUNDÀRIES
Infraestructura de l’empresa Gestió de recursos humans Desenvolupament de la tecnologia
Pàgina | 30
Infraestructura de l’empresa
VISIÓ EMPRESARIAL Technological vision Transferència de Tecnologia a l'empresa Els resultats de la recerca pròpia de CETEMMSA en combinació amb tecnologies existents al mercat permeten l'obtenció del Smart Products amb prestacions intel·ligents. Aquests resultats en forma de dispositius o components són treballats a nivell d'enginyeria de producte per aconseguir que l'usuari obtingui noves experiències en l'ús d'aquests productes. Treballen amb empreses de totes les mides, de diversos sectors empresarials, en projectes conjunts empresa-centre tecnològic amb l'objectiu d'enriquir el producte i millorar la seva posició en els seus mercats de referència. Per als clients, és un factor crític que la innovació arribi al mercat de manera eficient. A través dels seus especialistes en electrònica, materials, telecomunicacions i disseny industrial, formen una cartera de serveis orientada clarament a l'obtenció del avantatge competitiu dels clients:
Estudis de viabilitat tecnològica Vigilància tecnològica competitiva Disseny de nous conceptes Desenvolupament de prototipus IP Licensing Aplicacions basades en Internet Desenvolupament i implantació de software Aplicacions workflow Llicencies de software propi Asistencia tècnica Venda de hardware Solucions de comunicació electrònica per la cadena de valor tèxtil. Centre de serveis d’internet
Pàgina | 31
Market vision Focus al mercat A CETEMMSA, la tasca de recerca i desenvolupament neix d'una vigilància permanent d'aplicacions finals de productes i serveis, i els resultats aconseguits han de ser avaluats directament en funció del valor aportat a fabricants i usuaris finals. Quan s'analitzen les barreres d'introducció d'una innovació en producte sempre són les tradicionals dinàmiques empresarials les més difícils de resoldre. Les innovacions tecnològiques generades en productes són fruit de l'enginy nascut de la intersecció entre el coneixement tècnic, els canvis socials i culturals i les mutacions en els diferents models empresarials. Transformen els tradicionals productes en Smart Products socials convertits en veritables objectes compartits i participats, creadors de valor a usuaris finals, i diferents al producte inicial, en què han intervingut molts criteris i visions diferents.
Vigilància tecnològica competitiva Brainstorming tecnològics Disseny de nous conceptes Open & Cross Innovation
Production vision Producció de series curtes La producció de sèries curtes és un complement necessari de la seva oferta tecnològica i un servei essencial per a les empreses que necessiten exposar les utilitats dels nous prototips davant el canal de distribució i agents propers. Posen a disposició de les empreses, a més de coneixement i experiència en l'enginyeria de producte, una xarxa especialitzada de partners tecnològics per fer possible els conceptes i prototips desenvolupats en fases anteriors i incorporar-los amb les majors garanties en les cadenes de producció existents. A través d'aquestes línies de treball, desenvolupen o integren tecnologies pròpies i externes en sistemes d'intel·ligència incorporats als productes i creats a mida de les necessitats de cada projecte. Business vision Business Plan: CETEMMSA elabora plans de negoci amb l'objectiu d'analitzar la viabilitat d'una empresa o d'una oportunitat de negoci definint els seus punts clau i estratègics com a element fonamental en la presa de decisions. El Bussiness Plan recull tant la viabilitat tècnica com l'econòmica del desenvolupament del producte o empresa de nova creació. Pàgina | 32
A partir de l'anàlisi del know-how, la propietat industrial i les capacitats tecnològiques actuals, s'avaluarà la viabilitat del projecte pel que fa a sectors, mercats i solucions. Ad hoc Projects: Desenvolupen serveis intensius en coneixement a mida sobre una base de personal altament qualificat amb l'objectiu de millorar la competitivitat, fomentar la reflexió estratègica i el desenvolupament corporatiu. Són projectes on la innovació i les tecnologies de la informació i comunicació juguen un paper decisiu per a la consecució de l'objectiu final. Project Management: CETEMMSA desenvolupa solucions innovadores amb un elevat valor afegit sota un enfocament tècnic i econòmic, planificades en perfecte consonància amb els requisits i sol·licituds de les Administracions i amb un ampli coneixement de l'estat de l'art i la gestió de les noves tecnologies. En el marc de la gestió de projectes destacaríem els projectes col·laboratius tant amb entitats públiques com privades. Transferència del Coneixement CETEMMSA, actuant com a centre per a la formació del personal en actiu de les empreses, ha donat suport a una gran part de l'estratègia de transferència d'innovació. La qualitat del servei pedagògic empresarial i professional s'ha anat incrementant any rere any.
Gestió de plans de formació Formació a mida -In Company Formació continuada Formació de postgrau INSTAL·LACIONS
Cetemmsa ha estrenat aquest 2011 nova seu central en un edifici de 2.800 m² repartits en quatre plantes i situat al Parc Científic i de la Innovació TecnoCampus Mataró‐Maresme. Aquest nou edifici ofereix molt més espai, permet dimensionar millor el procés de recerca, desenvolupament i innovació en l’àmbit dels Printed Electronics i facilita un accés molt més còmode i ràpid al centre tecnològic per tots aquells partners i empreses que el visiten.
Pàgina | 33
Cetemmsa també té assumides la direcció científica i tècnica del Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil de Canet de Mar (antiga Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt). Cetemmsa realitza un esforç permanent per al manteniment i la millora de les seves infraestructures de suport. Es realitzen inversions contínues en l’adquisició d’equipaments d’última generació i en l’adequació dels edificis on es desenvolupa l’activitat quotidiana.
Pàgina | 34
PĂ gina | 35
PĂ gina | 36
ESTATS FINANCERS Balanç de Situació Abreujat ACTIU 2009 7.346.429,96 € 14.3843676,49 € 21.731.106,45 € PATRIMONI NET I PASSIU 2009 Patrimoni net 13.950.121,00 € Passiu no corrent 3.120.780,10 € Passiu corrent 4.668.880,44 € TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 21.739.781,54 € Actiu no corrent Actiu corrent TOTAL ACTIU
2010 9.275.343,13 € 15.181.571,99 € 24.456.915,12 € 2010 14.996.409,91 € 5.590.206,99 € 3.870.298,22 € 24.456.915,12 €
Pèrdues i Guanys
Ingressos activitat ordinària Despeses activitat ordinària RESULTAT D’EXPLOTACIÓ RESULTAT FINANCER RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS
2009 6.339.589,03 € -5.971.541,74 € 368.047,29 € 48.018,79 € 744.811,04 €
2010 7.406.484,42 € -6.014.435,23 € 692.493,92 € 52.317,12 € 416.018,79 €
Evolució dels ingressos
Distribució dels ingressos
Pàgina | 37
LA DIRECCIÓ Els directius tenen assignats 3 grans responsabilitats: Captació Captació de negoci. Rendibilitat La feina s’ha de fer amb criteris deficiència. Son una empresa semipública però que s’autofinancen. Tots els beneficis s’inverteixen en l’empresa. Un 70% de la plantilla funcionen a partir de retribució fixa+variable (fins i tot la directora general) menys llocs de treball que no intervenen a la rendibilitat de l’empresa (com una secretaria). Gestió de persones Els directius s’han de preocupar del benestar dels seus treballadors (de la seva formació, de la seva motivació, de problemes de salut o familiars, disponibilitat per anar a reunions dels fills, etc). L’ANNA ESCODA, LA DIRECTORA GENERAL Les habilitats que destacaríem de la directora de CETEMMSA son:
Bon coneixement tecnològic aprés durant els 15 anys que porta a l’empresa.
Orientació molt comercial.
Confiança que dona a la gent que treballa amb ella
El president, previ assessorament de la direcció operativa de l’empresa, va ser qui va escollir l’Anna com a directora general. El fet d’escollir a l’Anna va ser el moviment necessari a l’empresa per anar pel nou pla estratègic de CETEMMSA que aposta per enfocar la recerca a les necessitats reals dels mercats, aportant innovació i valor als productes que desenvolupen per a empreses i marques nacionals i internacionals.
Pàgina | 38
Per altre banda, l’Ariadna (directora adjunta), també va ser un bon moviment, ja que entre l’Anna i l’Ariadna s’entenen molt bé. CETEMMSA en un primer moment, volia escollir per aquest dos llocs de treball, a un treballador de CETEMMSA i a una nova persona de l’exterior de l’empresa. Però al final, i per votació dels directius de la companyia, van sortir escollides per igualtat de votació elles dues. Gràcies a l’Anna, trobem una forma de direcció ideal. Aquesta és la que engloba totes les virtuts d’un directiu: organitza i no realitza el treball dels demés, sinó es dedica a realitzar la seva feina, suggereix, avalua, ajuda, profunditza, interpreta i estimula. És un directiu que premia el bon resultat dels seus treballadors i valora el seu esforç. Es compromet i aconsegueix que la resta de treballadors també es comprometin. I sobretot intervé per a solucionar conflictes.
Pàgina | 39
Gestió de recursos humans
REPRESENTACIÓ DE L’ORGANIGRAMA La composició de l’equip s’ha anat incrementant contínuament. En aquests moments, CETEMMSA té una plantilla fixa de 85 professionals i el suport de més d’una trentena de col∙laboradors habituals.
Les capacitats de l’equip investigador es reparteixen en un ampli ventall científic i tecnològic multidisciplinar d’especialitats: Química, Electrònica, Ciències dels Materials, Telecomunicacions, Física, Biologia, Enginyeria Industrial i Enginyeria Tèxtil.
Aquest organigrama era molt semblant a l’any passat, però va ser actualitzat al gener per implantar la gestió per projectes. Aquest sistema afecta de manera transversal, ja que per poder realitzar-ho es necessita personal de tots els departaments. Existeix la figura del project manager o director de projecte, que no es una persona fixa. Es l’encarregat de fer que el projecte es desenvolupi correctament. Es una tasca difícil, ja que per poder fer el projecte s’ha de sincronitzar la feina dels treballadors de manera vertical i horitzontal o transversal (ja que estem treien hores de
Pàgina | 40
treball al departament d’on correspongui el treballador). Al ser el primer any, serà difícil valorar aquest canvi. La direcció tècnica esta formada pels següents departaments: Direcció General Dedicat a temes comercials i marketing (captació, relacions institucionals amb l’administració, relacions polítiques) Direcció general adjunta Dedicat a temes productius (el trasllat a l’edifici nou, reorganització, recursos humans i financers). Valorarització Es treballa molt a nivell de centres tecnològics. Incorporar la tecnologia a les empreses. Fer que empreses incorporin la innovació. Anar a vendre a les empreses la innovació. Transferència tecnològica Departament encarregat de crear innovació. Direcció científica Encarregada de la producció tradicional. Direcció de negoci Realitzen els estudis de mercats tan a nivell nacional com internacional. Transferència de coneixement Responsable del departament que realitza la formació.
Pàgina | 41
PĂ gina | 42
LES VARIABLES ORGANITZATIVES DE L’ORGANIGRAMA DESDE UN PUNT VERTICAL Nuclis d’autoritat L’estructura de comitès té com a objectiu basic i principal d’assegurar el govern del centre, a la vegada d’assegurar una correcta transmissió d’informació entre els diferents nivells jeràrquics, coordinar els treballs de captació i execució de projectes i ofertes, i assegurar un correcte funcionament de l’empresa. Patronat de la Fundació Privada Cetemmsa És l'òrgan màxim de govern. Junta de Patronat Traça l’estratègia del Centre Tecnològic, i fa el seguiment de la seva implantació. A més també fa el seguiment dels comptes anuals i de les activitats que es porten a terme a l’empresa. Es reuneixen semestralment. Consell Executiu És la màxima representació de govern a nivell executiu. Actua per delegació del Patronat. Té relació amb la junta de patronat. S’encarrega d’assegurar la implantació de l’estratègia del centre i assegurar la bona gestió d’aquest. ES reuneixen mensualment. Comitè de Direcció Te connexió amb el Consell Executiu. Estableix i fa el seguiment de les principals línies de desenvolupament i captació de negoci. Es reuneix setmanalment. Comitè de Direcció Operativa Està vinculat amb el Comitè de Direcció. Gestiona els recursos per àrees. S’encarrega d’assegurar una bona transmissió de la informació ja sigui en sentit vertical (diferents nivells jeràrquics) o en sentit horitzontal (entre els diferents departaments).Assegurar que tant els recursos humans com materials de cadascuna de les àrees estiguin alineats amb l’estratègia operativa a curt i mig termini de l’empresa. Es reuneix cada 15 dies. Comitè de Direcció Projectes en Execució S’encarrega del seguiment dels projectes que es troben en estat d’execució, assegurant-ne una bona execució d’aquests referent als terminis, als recursos assignats i als resultats obtinguts. Es reuneix cada mes. Comitè de Direcció en Projectes en Captació Fa el seguiment dels projectes en fase de captació. S’encarrega de que hi hagi una bona planificació , de que els terminis de presentació de les sol·licituds es compleixin, i de que hi hagi una bona assignació dels recursos i dels resultats obtinguts. Es reuneix un cop al mes. Pàgina | 43
Comitè de Participació Òrgan de decisió per a qüestions que afecten al reglament de règim intern. S’encarrega de la gestió i seguiment dels temes relacionats amb el funcionament intern de l’empresa. Es reuneix mensualment. Comitè de Qualitat Avalua el funcionament del Sistema de Gestió de la Qualitat segons ISO. També s’encarrega de passar les auditories anuals externes de Qualitat amb el menor nombre de "NO CONFORMITATS" possibles. L’autoritat de línea i de staff L’autoritat de línia es pot observar destacadament des del nivell més alt de l’organigrama la Junta de Patronat o el Consell Consultiu, el qual pren les decisions més importants. Però tot i així també es dona l’autoritat de línia en cada departament, en el qual els directius prenen les decisions més importants, i aquestes son notificades als treballadors. L’autoritat de staff la podem observar entre els diferents departaments, els quals s’assessoren entre ells o s’ajuden. Un punt molt important d’autoritat de staff es troba en la departamentalització per projectes, en els quals necessiten un dels nivells de cada departament per poder dur a terme el projecte. Nivells jeràrquics A CETEMMSA trobem un total de 5 nivells jeràrquics. Per tant, podríem dir que no es una estructura plana. Això portat a la teoria significarà que la comunicació vertical podria ser molt difícil, però un cop estudiada l’empresa podem afirmar que no és així, ja que disposen de moltes eines per aquesta tasca. Amplitud de gerència A CETEMMSA hi ha un total de 10 directius + 2 (les dues direccions generals). L’amplitud de gerència queda indefinida, ja que els directius no tenen un nombre determinat de persones al seu càrrec. Depenent del departament hi ha mes o menys treballadors. L’especialització i la delimitació dels llocs de treball A les posicions jeràrquiques mes baixes parlaríem de especialització horitzontal, ja que trobem que els treballadors centren el seu esforç en una única tasca especialitzada que repeteix sempre degut a una especialitat professional especifica. Als càrrecs més alts es on potser podríem trobar una mica més d’amplitud, ja que el seu treball és més variable. Pel que fa al punt de vista vertical, son de ampliació perquè el treballador té capacitat d’administrar les tasques, en totes o en alguna de les fases, a més de realitzar-les. Pàgina | 44
A CETEMMSA existeix una delimitació dels llocs de treball, ja que no hi ha rotació de tipus formal, però si informal, ja que en una situació puntual dintre de l’empresa els propis directius es poden donar compte que un treballador té molts valors per aportar en un altre departament. La departamentalització Els tipus de departamentalització existents son per àrees de coneixement i per projectes a desenvolupar (disseny Ad Hoc). LA COORDINACIÓ Els mecanismes de coordinació depenen dels requeriments que comporten cada lloc de treball. Dels mecanismes verticals podríem trobar els tres casos. Coordinació vertical Adaptació mútua Als llocs de treball que trobem a les posicions jeràrquiques més altes poden aconseguir la coordinació mitjançant la simple comunicació informal. Supervisió directa El manager encarregat dels llocs de treball més baixos a d’aconseguir la coordinació de varies persones o activitats a partir de responsabilitzar-se del treball que fan els seus subordinats. Normalització Les normes a CETEMMSA son molt importants i s’han de complir a la perfecció. Coordinació horitzontal Coordinen activitats entre unitats o departaments:
Per realitzar el pressupost general.
Per coordinar directors integrats a diferents unitats.
Reunions periòdiques de treball.
Els sistemes d’informació son avui dia una de les eines més importants a les empreses. Gràcies a aquestes, CETEMMSA es pot comunicar horitzontalment i verticalment d’una manera molt dinàmica. Aquestes son les eines que utilitzen: Workflow (importantíssim pels nous treballadors), ERP, Outlok per comunicacions internes més importants (reunions), Intranet per notícies internes més informals i Intranet dedicat a notícies relacionades amb el sector de CETEMMSA o de la seva competència.
Pàgina | 45
LA MOTIVACIÓ DELS EMPLEATS El salari variable per resultats Per una banda reben retribucions variables en funció de la rendibilitat de l’empresa i pels objectius assolits. Tot hi això s’ha de fer menció també que el fet de no assolir els objectius podria arribar a desmotivar al treballador. La retribució emocional A CETEMMSA el que veritablement valoren a l’hora de motivar als seus treballadors son a partir del salari emocional o en la gestió de les persones. Sopars d’empresa Fan dos sopars anuals, un al nadal pagat per CETEMMSA i un altre a l’estiu pagat entre tots els treballadors assistents. Sortides Per iniciativa esporàdica de grups de treballadors s’han fet calçotades, sortides amb bicicleta i excursions. De totes aquestes sortides, l’empresa paga el 50% del que per exemple ha costat el sopar d’estiu, la calçotada, etc. Cangurs pels nens A més a més, durant l’estiu, nadal o dies de festa, CETEMMSA contracta una persona per a que pugui estar pels nens dels treballadors, els quals porten els seus fills a CETEMMSA i es queden a unes de les aules veien vídeos, als ordinadors, jugant, etc. Jornada laboral A CETEMMSA, els treballadors tenen l’oportunitat d’escollir dos horaris segons millors els hi convingui:
Opció 1: Tenir els divendres a la tarda lliure tot l’any, recuperant les hores durant la resta de la setmana.
Opció 2: Treballar els divendres a la tarda a canvi de fer jornada intensiva durant tot el juliol i l’agost. Formació
Aquesta empresa dona suport i col·labora al màxim en la formació continua dels treballadors, sempre i quan tingui repercussió directa al seu lloc de treball, es a dir, que la formació obtinguda pugui ser aplicada posteriorment al seu treball. També flexibilitzen al màxim l’horari del treballador que esta realitzant formació continua, sempre i quan no afecti al seu treball. Pàgina | 46
L’empresa ajuda amb el finançament d’aquesta formació sempre i quan els valors assolits siguin aplicats a l’empresa i es realitzi la formació en un centre d’ensenyament públic. POLÍTICA EN RSC A CETEMMSA Flexibilitat laboral. Conciliació vida laboral – familiar:
Es permet reduir la jornada laboral a “conveniència”.
Es permet adaptar l’horari laboral en cas de necessitats.
Es permet agafar dies per assumptes personals sense tenir en compte els dies que s’especifiquen en el conveni de treballadors.
Es prioritza la utilització del pàrking de l’empresa (8 places al parquing del TecnoCampus) a aquells treballadors que tenen necessitat d’anar amb cotxe a la feina i amb horari ajustat, perquè han d’acompanyar els seus fills a l’escola. Suport Professional:
S’ofereix suport professional per a la formació contínua. S’ofereixen cursos grupals per al personal.
Es valoren individualment totes les sol∙licituds de formació interna i s’ajuda econòmicament, en diferents formats, en els cursos que directa o indirectament estan relacionats amb l’activitat del Centre o de la Persona. Serveis dins de l’empresa:
Existeix un espai habilitat per al descans del personal (sala de cafès).
Existeix un espai habilitat per poder dinar (nevera i microones) per les persones que desitgin portar-se el dinar de casa.
L’empresa promou un Bon Clima Laboral, organitzant sopars per Nadal i per l’estiu, l’amic invisible, regals pels naixements, dijous llarder...
S’intenta oferir bones ofertes en material informàtic als treballadors.
Tots els “regals de Nadal” que rep el personal de Cetemmsa (direcció i treballadors) es posen en comú i es sortegen l’últim dia abans de Nadal, per tal que tothom pugui tenir opció a aconseguir algun d’ells (ampolles de vi, bombons, agendes, calendaris...) independentment de la seva situació dins l’empresa.
Pàgina | 47
Contractació i Retribució:
Es negocia individualment el sou de cada un dels treballadors i quan es considera adient, es contempla la retribució en espècie.
Existeix la política de retribució variable lligada als beneficis de l’empresa.
Continuar recolzant la “flexibilitat horària” en casos de necessitats personals. Suport Econòmic:
S’ofereix una bestreta per a fer front les despeses mensuals per part d’aquells treballadors que habitualment incorren en un import elevat de despeses mensuals per compte de l’empresa. Les Bones Pràctiques que es van proposar de cara a l’exercici 2008 eren:
CETEMMSA per fer front a les necessitats de diferents treballadors, es contracta al Port de Mataró places addicionals per aquells treballadors que han d’anar amb cotxe a la feina i tenen l’horari ajustat degut a obligacions familiars quotidianes (acompanyar als fills a l’escola,etc.)
S’instal∙len a la Sala de cafès dues màquines Nespresso pels treballadors.
S’instal∙la a l’espai habilitat per poder dinar un segon microones degut a l’augment de treballadors que es porten el dinar de casa.
Es gestiona i cofinançament serveis de cangurs pels fills dels treballadors en períodes de mancances escolars.
Es realitzen actes familiars amb els treballadors per potenciar les activitats de cohesió i motivació de grup dins del marc d’RSC de l’empresa (excursió al Burriac, Calçotada).
Clients - Proveïdors En aquest àmbit, les Bones Pràctiques que s’estan duent a terme són:
Es compleix rigorosament amb el pagament als proveïdors segons les condicions preestablertes contractualment.
Millorar en la gestió dels pagaments per confirming de l’equip docent, però principalment d’aquells docents que treballen amb nosaltres per primer cop.
Continuar complint totes aquelles condicions preestablertes contractualment tant amb clients com amb proveïdors.
En cas que algun client no ha estat satisfet amb el servei donat, s’ha retornat l’import que s’havia cobrat.
Pàgina | 48
Retorn a la Societat/Comunitat En aquest àmbit, les Bones Pràctiques que s’estan duent a terme són: Col·laboració amb organismes educatius:
Periòdicament s’ofereixen xerrades als instituts, així com ensenyar les instal·lacions de CETEMMSA.
S’ofereix la possibilitat de realitzar pràctiques a alumnes, tant en àrees tècniques com d’administració.
S’ofereix la recollida del paper per a reciclar a una empresa que treballen amb persones disminuïdes. Cessió d’espais a la comunitat:
Puntualment es cedeix part de les nostres instal∙lacions a “la societat”: associacions de veïns, col∙legis electorals…
Es cedeixen gratuïtament equips i/o instal·lacions als alumnes, en moments en què no s’utilitzen. Donacions econòmiques i/o materials:
Fan donacions puntuals per a fins socials: donatiu al Patronat de la Vellesa, als Amics de la Música.
Col·laboren en el Premi a la Innovació Tecnològica a l’Empresa Tradicional (pendent de valorar) Participació en organismes empresarials:
Es col∙labora en la representació i en el desenvolupament d’accions en nom de certes Federacions i Associacions: Fagem, Gentic, Aijec,. Les Bones Pràctiques que es van proposar de cara a l’exercici 2009 eren:
Donacions a diferents entitats per ajudar als projectes que estan desenvolupant en l’àmbit de les persones (Creamon, Fundació Gimm, Empreses amb Cor).
Donació de material/mobiliari per a les escoles o associacions locals (Escola Anxaneta, Fundació Hospital).
Organització campanya donació de sang a les instal·lacions de Cetemmsa.
Visites i Xerrades per alumnes dels diferents àmbits educatius.
Continuar duent a terme les Bones Pràctiques descrites, amb la Comunitat.
Pàgina | 49
Organització campanya recollida d’aliments, 76 kg. Recollits i lliurats a Càritas Interparroquial de Mataró.
Organització campanya recollida de joguines a través de Creu Roja de Mataró. Les Bones Pràctiques pendent de valorar:
Fer donatius d’equips informàtics obsolets a ONG’s per tal que els puguin enviar a països subdesenvolupats.
Mediambient En aquest àmbit, les Bones Pràctiques que s’estan duent a terme són:
S’utilitzen papereres per a reciclar el paper.
Es té cura d’apagar els aparells d’aire condicionat / calefacció, durant les hores que ho hi son (migdies…).
Es mantenen les finestres i les portes tancades en cas de tenir l’aire condicionat i/o la calefacció encesos.
Incorporació d’una nota estàndard al peu dels correus electrònics com a mesura de “conscienciació pel mediambient”.
Utilitzen conscientment el paper, aprofitant-ne el seu ús en la mesura que és possible (imprimir a doble plana, o dues pàgines per planes, prendre notes en paper ja fet servir...)
Reciclatge de piles en contenidors especials. Les Bones Pràctiques pendent de valorar:
Reciclar el material informàtic en contenidors especials (disquet, DVD, CD)
Pàgina | 50
Desenvolupament de la tecnologia
AREES TECNOLÒGIQUES Fotovoltaic i bateria flexible CETEMMSA té una línia d'investigació dedicada al desenvolupament de dispositius flexibles per a la producció d'energia. Aquesta investigació es focalitza en dues àrees d'actuació: transformació d'energia lluminosa en energia elèctrica (cel·les fotovoltaiques) i conversió d'energia química en energia elèctrica (piles electroquímiques). En tots dos casos, el desenvolupament dels dispositius es basa en la deposició d'una estructura multicapa sobre un substrat flexible (plàstic, tèxtil, paper, etc.) mitjançant tècniques d'impressió. En el cas de les bateries, aquestes capes són els elèctrodes i l'electròlit propis d'una pila , mentre que les cèl·lules fotovoltaiques estan constituïdes pels elèctrodes i la substància activa de tipus orgànic capaç de captar la llum i convertir-la en un corrent elèctric. El +OLED CETEMMSA realitza investigació en el camp dels dispositius fotònics, que responen a un cert estímul elèctric emetent llum. Les línies d'investigació en aquesta àrea se centren en el desenvolupament de díodes orgànics d'emissió de llum (OLEDs) i de dispositius electroluminiscents (ELs) mitjançant tècniques d'impressió. CETEMMSA treballa en l'optimització de l'estructura multicapa (materials i tècniques de deposició) que conté els elèctrodes i la substància electroluminiscent amb la finalitat de millorar les propietats lumíniques del dispositiu. Així mateix, un altre dels objectius principals és implementar aquest tipus de dispositius sobre substrats flexibles (plàstic, tèxtil, paper, etc). Electrònica flexible - Printed Electronics L'electrònica flexible (també coneguda com a electrònica impresa o electrònica orgànica) fa referència a la fabricació de circuits electrònics sobre substrats flexibles mitjançant tècniques d'impressió. Aquesta tecnologia pretén substituir a la tecnologia rígida tradicional basada en el silici per satisfer algunes necessitats recents com, per exemple, pantalles flexibles i targetes o teixits intel·ligents. En aquest sentit, CETEMMSA és membre de l'agrupació europea Organic Pàgina | 51
Electronics Association (OEA) i està especialitzat en la impressió de circuits electrònics (circuitería, resistències, díodes, antenes, condensadors, etc.) i sensors sobre substrats flexibles (plàstic, tèxtil o paper) mitjançant la utilització de tintes conductores, semiconductoras i dielèctriques. Biofuncionalizació de superfícies/Biosensors Un biosensor és un dispositiu analític la detecció del qual està basada en interaccions biològiques. Consta d'un element de reconeixement de naturalesa biològica (enzims, anticossos, microorganismes, ADN, etc) o biomimética acoblat a un transductor físic-químic (electroquímic, òptic, tèrmic, piezoelèctric, etc), que converteix el senyal biològic produït per la interacció entre l'element de reconeixement i l'anàlit en un senyal elèctric. Aquest tipus de sensors destaquen per la seva especificitat i la seva elevada sensibilitat. Dins del camp dels biosensores, CETEMMSA treballa tant en la impressió i immobilització de les biomolècules responsables del reconeixement molecular com en el desenvolupament de transductors. RFID. Identificació per Radiofreqüència CETEMMSA treballa en la creació de dispositius i sistemes de trazabilidad i/o monitoratge d'entorns i/o activitats integrant tecnologies sense fils noves, que permeten una taxa de transmissió d'informació baixa (RFID, Zigbee, UWB, WiFi, etc.) alhora que proporcionen millor autonomia i baix cost, amb sensors/actuadors ambientals per donar solucions a sectors socials amb necessitats que no queden cobertes per l'oferta actual. Aquesta línia de desenvolupament interacciona amb la resta d'especialitats anteriorment esmentades (biosensores, electrònica flexible, fotovoltaic, etc.), ja que pot fer ús dels desenvolupaments de la mateixes per integrar-los en un dispositiu més complex. El desenvolupament de la tecnologia es duu a terme en una fase experimental de prototip que després es reorientarà per adaptar-se al procés productiu. CETEMMSA també ofereix un servei de desenvolupament solucionis de trazabilidad RFID passiva per a l'optimització dels processos logístics i productius de les nostres empreses clients. En aquest àmbit, CETEMMSA treballa desenvolupant solucions integrals a mesura o aplicant productes desenvolupats per a sectors diversos. Enginyeria en Smart Objects Els resultats de la investigació pròpia de CETEMMSA en combinació amb tecnologies existents al mercat permeten l'obtenció de productes finals amb prestacions intel·ligents que cridem Smart Objects. Aquests resultats en forma de dispositius o components són treballats a nivell d'enginyeria de producte per aconseguir resoldre una necessitat real de mercat. CETEMMSA disposa d'un laboratori d'enginyeria i integració de tecnologies format per especialistes en diferents àmbits (electrònica, materials, telecomunicacions, industrial o
Pàgina | 52
disseny) que permet treballar directament amb l'empresa i obtenir productes finals innovadors. Teixits d'altes prestacions Els teixits de High Performance o altes prestacions són teixits d'ús tècnic que doten al producte final del que formen part d'unes funcionalitats amb exigències de gran nivell. CETEMMSA desenvolupa conjuntament amb el CRTTT (Centre d'Investigació en Tecnologia Tèxtil de Canet de Mar) productes amb base tèxtil per a aplicacions en sectors com a automoció i aeronàutica, industrial, metge, etc. L'ús de materials com la fibra de carboni, les fibres d'alt rendiment, resines o combinació de diverses fibres per obtenir composites són algunes de les matèries basi amb les quals treballa el grup d'investigació. Conjuntament amb els equips propis de desenvolupament i els equips d'anàlisis i caracterització del laboratori físic-químic s'obtenen productes nous per a aplicacions reals de mercat. El centre disposa d'un ampli laboratori tèxtil amb un excel·lent ventall de maquinària tèxtil, principalment de màquines de gèneres de punt adequades per a la producció de teixits de punt de recollida i d'ordit per a ús tècnic. Entre les últimes adquisicions es pot destacar la màquina Raschel amb doble frontura apta per al desenvolupament de teixits de punt 3D per a aplicacions tècniques. RECURSOS TÈCNICS Evaporadora tèrmica. L'evaporació tèrmica és una tècnica de deposició basada a escalfar a alt buit el material que es pretén dipositar. El vapor del material acaba condensant-se en forma de làmina prima sobre la superfície freda del substrat, amb un creixement mitjà de Amstrongs per segon. Basecoater / Roll-to-roll Aquest equip és un sistema d'impressió roll-to-roll que permet la impressió en continu sobre un rotllo de substrat flexible, minimitzant el temps i el cost de la impressió. L'equip inclou diversos mètodes de deposició: slot-die, gravure i knife-overedge coating.
Pàgina | 53
Espectrofotòmetre UV-VIS-NIR Mitjançant l'ocupació d'una esfera integradora, aquest equip permet analitzar la llum reflectida per una mostra líquida o sòlida en el rang de longituds d'ona 175-3300 nm.
FTIR Aquest equip permet adquirir l'espectre d'absorció infraroig proper, mitjà i llunyà (7800-300 cm-1) tant de mostres líquides com a sòlides.
Impressora Ink-Jet Es tracta d'una impressora d'injecció de tinta drop-on-demand basat en un capçal piezoelèctric que permet la impressió automàtica de dissenys digitals amb alta resolució i una despesa mínima de tinta.
Perfilómetro Aquest equip s'utilitza per determinar el grossor de capa i analitzar la rugositat de la superfície dels materials.
Angle de contacte Aquest equip s'empra per mesurar l'angle de contacte que forma la superfície d'un líquid en entrar en contacte amb un sòlid. Aquest tipus de mesures són molt útils per conèixer la mullabilitat de la tinta i el seu grau d'extensió sobre una superfície sòlida prèviament al procés d'impressió.
Pàgina | 54
Analitzador dinamo-mecànic / DMA Aquest equip s'utilitza per dur a terme assajos dinamomecànics amb la finalitat d'avaluar l'elasticitat d'un material. L'equip permet exercir petites deformacions sobre la mostra de forma cíclica i inclou un forn per controlar la temperatura de l'assaig. Per això, està especialment indicat per a la determinació de les temperatures de transició vítria de materials termoplàstics. Amb aquest equip es poden aconseguir capes molt fines (inferiors als 20 nm). Aquesta tècnica d'impressió es basa a col·locar la tinta sobre el substrat i fer girar aquest de manera que per efecte de la força centrífuga la tinta s'escampi sobre la superfície del substrat. Bar-coating Es tracta d'un equip d'impressió basat en una barra que arrossega de forma mecànica la tinta sobre el substrat a imprimir. Segons el diàmetre de barra utilitzat poden obtenir-se grossors de capa entre 4 i 500 micres.
Càmbra climàtica Aquest equip permet regular la temperatura i humitat de la càmera i programar cicles higrotèrmics a fi de sotmetre les mostres a unes determinades condicions climàtiques. També permet simular l'espectre solar.
Microscopi òptic Aquest equip permet adquirir imatges de la superfície d'un material amb 5-100X augments òptics. Equip de serigrafia Es tracta d'una tècnica d'impressió que consisteix a transferir una tinta a un substrat a través d'una malla tibada en un marc. La tinta es diposita sobre el substrat en exercir certa pressió sobre la malla situada damunt del mateix. És possible aconseguir diferents dissenys d'impressió bloquejant el pas de la tinta en algunes àrees de la malla.
Pàgina | 55
TRANSFERÈNCIA DE LA TECNOLOGIA La transferència tecnològica és el conjunt d’accions orientades a facilitar el rendiment comercial en el mercat dels resultats de les activitats de I+D que realitzen les universitats, institus i centres d’investigació. Tambè es poden donar procesos de tranferència tecnològica entre empreses que desenvolupin innovacions tecnològiques. La transferència tecnològica correspon a una etapa del procés global de valorització i posteriorment a la comercialització de la tecnologia i engloba la transferència de coneixements: capital intelectual, tècnic i know-how entre organitzacions. Les diverses unitats de transferència de tecnologia són els agents del Sistema d'Innovació encarregats de transferir des dels centres de recerca els coneixements tecnològics a les empreses. Per això, les activitats de transferència més comuns són:
Activitats de R + D: quan és necessari experimentar, optimitzar o desenvolupar una hipòtesi per obtenir un producte o procés nou o millorat. Es signa un contracte de transferència on es defineixen els drets de propietat i explotació dels resultats.
Suport Tècnic: quan s'aplica l'estat de l'art a l'anàlisi o resolució d'un problema que necessita la capacitats i els mitjans d'investigadors d'un centre d'R + D. Es signa un contracte de transferència que reguli el servei de consultoria o suport tècnic prestat.
Serveis: quan s'utilitza un equipament o instal·lacions especialitzades per a realitzar assajos o anàlisis. Pot no haver-hi la necessitat de signar contracte.
Mobilitat de personal: quan hi ha estades temporals d'investigadors en empreses o de personal de l'empresa en els centres de recerca.
Els resultats que derivin de les activitats anteriors freqüentment poden ser patentables:
Invencions
Organismes modificats genèticament
Noves varietats vegetals
Si són programes d'ordinador o informació disposada en bases de dades s'inscriu en els drets de còpia i el know-how es protegeix a través de secret. Valorització de la R + D La valorització de la R + D per definició és l'acció per i l'efecte d'augmentar el valor d'alguna cosa associat a la investigació i al desenvolupament. Consisteix en l'aportació de valor a les capacitats i resultats de recerca susceptibles d'ús econòmic o social amb l'objectiu que siguin d'interès per empreses i organismes i que els porti a adquirir ia aprofitar el seu valor.
Pàgina | 56
Els elements que proporcionen valor als resultats de la investigació normalment són els següents:
Detectar o identificar una manera d'explotació econòmica dels resultats que representi avantatges competitives en un determinat mercat i que generin beneficis empresarials o socials.
Protegir el coneixement per alguna via que permeti disposar de condicions d'exclusivitat per a qui l'exploti perquè pugui du a terme les inversions que es necessiten amb un cert nivell de garantia per al seu retorn.
Valorar (no valoritzar) el preu i altres condicions econòmiques que es puguin plantar en compensació pels drets d'explotació.
Promoure de manera a donar a conèixer les capacitats i resultats a les persones i organitzacions que puguin mostrar interès per l'explotació econòmica o social.
Prova de Concepte: fer proves, demostracions i estudis addicionals en condicions reals (no en laboratori) que validin tècnicament l'interès en els resultats per a la seva explotació econòmica.
Des d'aquest enfocament, la Valorització de la R + D consisteix en: detectar, avaluar, protegir, valorar, desenvolupar, promoure i comercialitzar la tecnologia innovadora en el mercat. Comercialització de la R+D La comercialització de l'R + D engloba tots els processos que permeten apropar el coneixement a les empreses per generar un impacte en el mercat, que reverteixi en riquesa econòmica i benestar social per a la comunitat. Les principals modalitats de valorització i comercialització de tecnologia innovadora que tenen a la seva disposició els organismes i grups de recerca són:
Contracte de llicència: és una de les modalitats més utilitzades per a la comercialització d'una tecnologia innovadora. La institució, "llicenciada", transfereix a una altra, "llicenciatària", els drets d'explotar una tecnologia per: o
Aplicacions: Pot ser que la transferència de drets sobre l'explotació de la tecnologia es limiti només a determinades aplicacions, i no per a qualsevol ús.
o
Mercats: Els drets es limiten habitualment a determinat espai geogràfic.
o
Un període de temps: sempre s'estableix un màxim de temps.
Pàgina | 57
No es transfereix la propietat de la tecnologia, ja que no és una venda pròpiament dita, sinó els drets d'explotació per un temps determinat. Els ingressos per llicències de tecnologies provenen normalment d'un pagament fix inicial per transferir els drets a explotar la tecnologia i d'un pagament variable o royalties segons la facturació, realitzada pel llicenciatari, de productes que incorporin aquesta tecnologia.
Venda de tecnologia: correspon a la modalitat en la qual la propietat de la tecnologia es traspassa totalment a l'empresa que la compra. És típica en els casos en què la tecnologia té poc a veure amb el negoci de l'empresa que la genera i / o els costos de desenvoluparla comercialment són excessivament alts.
Contractes de Know-How o Assistència Tècnica: permeten transferir coneixements, moltes vegades de caràcter secret, que no poden ser patentats per no complir els requisits de les patents. En la majoria dels casos es tracta de tecnologia tàcita, no codificada, habilitats i rutines molt específiques de l'empresa. Normalment exigeixen el contacte personal, la presència de tècnics i assessors, ja que no n'hi ha prou amb la documentació.
Joint Ventures i Desenvolupaments Conjunts amb altres Empreses: són modalitats basades en explotar comercialment una tecnologia en conjunt amb altres empreses per tal de reduir costos i riscos. Si l'aliança amb altres empreses implica la creació d'una nova entitat jurídicament independent, es parla de Joint Venture. Si això no passa, es tracta d'un simple Desenvolupament conjunt, els resultats i beneficis es reparteixen entre els socis d'acord amb un acord previ.
Spin-Off o EBT: una institució pot externalitzar el desenvolupament i explotació comercial d'una tecnologia a través de la creació d'una nova empresa independent, però vinculada a ella mitjançant participacions de capital o altres nexes. Aquestes es denominen Spin-Off o Empreses de Base Tecnològica (EBT). La creació de Spin-Off i EBT permet a la institució-mare: o
Aïllar el risc financer d'un projecte molt innovador
o
Canalitzar la vocació emprenedora dels investigadors
o
Reduir i flexibilitzar plantilles
o
Atacar àmbits de negoci que s'aparten de la seva línia tradicional
o
Valoritzar tecnologies per després ser venudes mitjançant altres modalitats.
Pàgina | 58
La patent Patents, drets d'autor i llicències, entre d'altres modalitats de protecció del coneixement, són un procés clau en la gestió de la recerca i la innovació (R+D). Les empreses i institucions l'activitat de les quals genera coneixement han d'adoptar mesures i fórmules per protegir jurídica i estratègicament la propietat industrial i intel·lectual dels seus resultats d'investigació. Sense aquesta protecció, en la majoria dels casos, l'esforç investigador i innovador no serà rendible i serà difícil recuperar les inversions realitzades. Adoptar mecanismes de protecció del coneixement com patents i diversos registres en qualsevol entitat implica: identificar de manera sistemàtica les innovacions i el coneixement que necessita protegir, seleccionar i combinar els mecanismes de protecció més adequats en cada cas: legals, control intern i estratègies empresarials, i gestionar el sistema de protecció pactat. L'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) és un organisme especialitzat del sistema d'organitzacions de les Nacions Unides. El seu objectiu és desenvolupar un sistema de propietat intel·lectual (PI) internacional, que sigui equilibrat i accessible i recompensi la creativitat, estimuli la innovació i contribueixi al desenvolupament econòmic, salvaguardant alhora l'interès públic. Es va establir al 1967 en virtut el Conveni de l'OMPI, amb el mandat dels Estats membres de fomentar la protecció de la propietat intel·lectual en tot el món mitjançant la cooperació dels Estats i la col·laboració amb altres organitzacions internacionals. La seva Seu es troba a Ginebra (Suïssa). Quan sol·licitem una patent d'invents a Espanya, se'ns presenta l'opció de sol·licitar la concessió accelerada. La concesió accelerada És una forma de concessió de patents, en què certs tràmits en sol·licitar la patent s'acceleren. L'avantatge d'aquest tipus de concessió de patents, és que la concessió es realitza en terminis molt més ràpits, però no obstant això la publicació també, ja que es publica la sol · licitud de patent als 6 mesos d'haver-la sol·licitat, mentre que pel procediment normal de concessió de patents aquest termini és de 18 mesos. Costos Els costos de redacció de la patent depenen de l'extensió d'aquesta, així com del nombre de reivindicacions. Els preus per redacció de patents que descrivim a continuació, es calculen per a una patent de 15 pàgines i 15 reivindicacions, cosa habitual en el registre de patents. Si anem a sol·licitar una patent o un model d'utilitat en un país no gaire gran, per exemple Espanya, ens podem fer una idea que els costos de la patent són els següents:
Pàgina | 59
Redacció de la memòria i reivindicacions: 2.000 € Dipòsit de la sol ∙ licitud davant l'oficina de patents: 800 €
Les anualitats a pagar per país depenen molt de l'oficina de patents de cada país, però els costos d'anualitats ronden des dels 150 € el tercer any (que és quan se sol començar a pagar el manteniment), fins als 1.000 € l'any 20. Aquest és el cas de CETEMMSA, ja que per ara no tenen cap patent europea. Si anem a demanar una sol·licitud de patent europea, per tenir opcions en el futur d'estendre als països d'Europa que més ens convinguin, es que els preus pugen:
Redacció de la memòria i reivindicacions: 2.000 € Dipòsit de la sol·licitud davant l'oficina de patents: 3.000 €
Si anem a demanar una sol·licitud de patent PCT, o sol·licitud de patent internacional, que ens facilita la sol·licitud de patent en més de 130 països, llavors els preus de la patent estan de la següent manera:
Redacció de la memòria i reivindicacions: 2.000 € Dipòsit de la sol·licitud davant l'oficina de patents: 5.000 €
Aquestes patents PCT poden semblar una mica cares, però en realitat estalvien molts diners a la llarga, ademés serveixen per guanyar temps a l'hora de prendre la decisió d'estendre a altres països, ja que el sol·licitant disposa de fins a 18 mesos més que els que hauria mitjançant un altre procediment diferent al del PCT per reflexionar sobre la conveniència de buscar protecció en països estrangers, nomenar un mandatari local a cada país estranger, preparar les traduccions necessàries i pagar les taxes nacionals. Tots aquests preus són orientatius i són una mitjana dels utilitzats pels diferents agents de patents, incloent les taxes de les oficines de patents i els seus honoraris. Hi ha altres molts conceptes pels quals es paga en patents, per exemple, informe de patentabilitat, suspesos de patents, petició de l'informe sobre l'estat de la tècnica, exàmens, traduccions, etc.
Pàgina | 60
ÚLTIMES NOTICIES Desenvolupament d'una plantilla anticaigudes per a persones grans Les caigudes són un problema de salut important pels adults grans, tant pels seus efectes immediats: fractures i lesions al cap; com per problemes a llarg termini: discapacitat, inseguretat i pèrdua d'independència. Per disminuir la incidència de caigudes de la gent gran s'ha creat el projecte europeu WIISEL (Wireless Insole for Independent and Safe Elderly Living). Liderat pel centre tecnològic CETEMMSA, de la xarxa de centres TECNIO, té un pressupost de 3,9 milions d'euros, una durada de tres anys i hi participen vuit empreses de sis països. L'objectiu de WIISEL és desenvolupar una plantilla per a persones grans que, col·locada dins la sabata, monitoritzi la manera de caminar. Amb les dades obtingudes es podrà realitzar una tasca preventiva i així disminuir el risc de caigudes. D'altra banda, el sistema aportarà seguretat a la persona gran afectant directament la seva qualitat de vida. Gràcies a un sistema wireless (sense fils) i xips integrats a la plantilla, les dades captades pel moviment del peu s'envien a un dispositiu mòbil o a un ordinador, perquè el metge, el cuidador o l'infermer, pugui seguir l'evolució del pacient, saber si segueix correctament la rehabilitació o si torna a tenir mals hàbits que augmenten el risc de caiguda i, si cau, s'envia una alerta immediata al cuidador responsable. Innovador camp de recerca Amb el projecte WIISEL, Europa inicia un camp de recerca que millorarà la competitivitat de la indústria europea i reforçarà el seu potencial per convertir-se en líder mundial en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) relacionades amb el concepte d'"envelliment saludable", incloent el desenvolupament d'estàndards d'interoperabilitat global en el sector. A més a més de CETEMMSA, que lidera el projecte, participen a WIISEL, les entitats National University of Ireland, Galway (Irlanda), Spring Techno (Alemania), The Tel Aviv Sourasky Medical Center (Israel), Universitat Autònoma de Barcelona (España), INRCA (Itàlia), IMEGO (Suècia), CAIAC (Espanya) i GEISA (España). La primera reunió dels socis del projecte es fa avui, 7 de novembre, a CETEMMSA.
Pàgina | 61
Cap a sistemes socials i de salut més sostenibles Segons dades de la Unió Europea, l'any 2050 el nombre de persones a Europa de més de 65 anys creixerà un 70% i el de 80 anys, un 170%. És un fet que l'envelliment de la població és un repte per els sistemes socials i de salut europeus. Un sistema com WIISEL, que d'una manera discreta i no intrusiva permetrà analitzar el moviment, la postura i l'activitat de la població d'edat avançada mitjançant l'extracció d'una informació directa i continuada de la pressió dels peus és, sens dubte, de gran importància. Això ajudarà a disminuir la incidència de caigudes a les persones grans, fet que pot retardar considerablement la seva institucionalització, i que per tant els hi permetrà viure més independentment a la seva llar, reduint la necessitat de cuidadors, costos ambulatoris i clíniques.
Pàgina | 62
CONCLUSIONS
CETEMMSA pels seus clients D. A. F. O Les 5 forces de Porter
PĂ gina | 63
CETEMMSA pels seus clients
Innovar es la recerca de noves oportunitats de negoci que ens permetin creixer. Cetemmsa per KIBUC es un partner on poden cocrear per desenvolupa productes.
Cetemmsa per APPLUS-LGAI va tenir un paper primordial al donal’s-hi coneixement tecnològic per vendre als seus clients.
Per NZI, els centres tecnològics per a les PIMES en la innovació, representen l’accès a aquelles tecnologíes que no son cor bussines de l’ empresa.
Para COLCHONES EUROPA-ECUS els centres tecnològics juguen un paper fonamental en el procès d’investigació i desenvolupament ja que recolza y complementa a aquesta empresa en les carències tecnològiques que ells mateixos puguin tenir.
A VELCRO Cetemmsa els ha ajudat i impulsat en la creació de nous productes intel·ligents de la marca. A CQF Cetemmsa li permet arribar a noves cotes tecnològiques, és a dir, arribar a on no han arribat mai. Pàgina | 64
Per ESTEVE TEIJIN HEALTHCARE Cetemsa representa la peça clau del seu procès d’innovació oberta. Cetemmsa aporta a SHIRTS 3 la base de tota la innovació per poder crear nous productes i dissenys.
Para RG MEDICAL la innovació és fonamental per poder ser competitius en un mercat cada cop més complex en el món dels signes vitals, per això Cetemmsa ha sigut un gran descobriment desde el moment en que complementa les seves capacitats.
Pàgina | 65
D. A. F. O
ANÀLISI INTERN Fortaleses Debilitats Depèn del desenvolupament tecnològic. Crear projectes per a si mateixos. Fan recerca en noves tecnologies per a la Alguns projectes són massa costosos i posterior venda d’aquestes. llargs de realitzar. No precisa d’altres empreses per al la No totes les empreses precisen del seva producció. desenvolupament tecnològic. Els seus clients els fan conèixer. Moltes matèries primes han de ser importades. Innoven dia a dia amb les tecnologies. Es un centre sense ànim de lucre. Localització a un parc tecnològic amb projecció futura. Alguns projectes poden rebre subvenció. Treballen amb moltes empreses conegudes. Tots el projectes estan controlats per una persona encarregada. Tecnologia punta. Personal molt professional i especialitzat. Nou local de treball. ANÀLISI EXTERN
Oportunitats Destinar part dels ingressos a activitats de caràcter social (això els hi donaria més nom). Investigació en productes químics i en nanotecnologia (no únicament dotar d’intel∙ligència als productes creats amb aquesta tecnologia). Investigar en altres sectors i productes. Patentar les seves tecnologies o projectes. Investigació en nous departaments.
Amenaces Cada cop més empreses tenen el seu departament de I+D i deixen de subcontractar. Creació de nous competidors més potents que ells en quant al tema de pressupost i tecnologia empleada. Inversió constant en la renovació de maquinaria.
Pàgina | 66
Les 5 forces de Porter
Substitutius
Poder proveïdors
Rivalitat mercat
Poder clients
Nous entrants
1. Amenaça dels nous competidors La amenaça de nous competidors a Cetemmsa és posible ja que l’única competència coneguda son LEITAT i AITEX. De tal manera que algú que cregui convenient crear una empresa per aplicar preus més baixos, per retallar el temps d’espera de projectes, o algú que consideri elevada la demanda en aquest sector seria un nou competidor per a Cetemmsa. 2. Poder de negociació del proveïdors En aquest cas, els proveïdors disposen de poc poder de negociació, ja que CETEMMSA disposa de molts proveïdors repartits per tot el mon. Per altre banda i per augmentar aquest poder, els fabricants químics, tèxtils, de nanotecnologia, etc, no disposen de tants clients i per tant no es poden permetre perdre’ls. 3. Poder de negociació dels clients Els clients de Cetemmsa careixen de poder de negociació, ja que són clients que si recòrren a ells és per que ells mateixos no tenen recursos suficients o la capacitat per a desenvolupar aquesta tecnologia ells mateixos, ja sigui perque és massa innovador o perque no saben com realitzar-ho correctament. Pàgina | 67
D’altra banda els costos que ha de soporta Cetemmsa per a les matéries que utilitzi per a la realització del projecte, serán les que posteriorment haurá de pagar el client, inclöent les hores de treball, les dietes, etc... 4. Amenaça d’ingresos de productes substitutius En aquest sector Cetemmsa no té una gran Amenaça, ja que com hem dit no hi ha gaires competidors en aquest mercat, però si es donés el cas de que es crees una empresa similar, els seus ingresos es veurien amenaçats de forma considerada. Tampoc podem destacar gaires productes substitutis dels de Cetemmsa ja que els que realitzen són de clients i consisteixen en que siguin innovadors, els productes que podriem considerar subtitutius sería que els clients recorrísin a una empresa especialitzada en quimica o en tèxtil i els hi solicités un nou producte, per aquest motiu podriem dir que els productes de CETEMMSA son únics. 5. Rivalitat del mercat El centre tecnològic Cetemmsa com a tal, no podem dir que tingui competidors en aquest sector, ja que els únics centres similars a España són LEITAT (Tarrassa) i AITEX (València). No són grans competidors entre ells perquè cadascú està dirigit a un sector diferent, però si que poden ser competidors en determinades tecnologies i al mateix temps podrien ser col·laboradors ja que desenvolupen tecnologies complementàries. Aitex o Leitat són més un laboratori de productes químics i nanotecnologia, en canvi Cetemmsa agafa aquests productes químics i aquesta nanotecnología i la intenten aplicar sobre superfícies per dotar-les d’inteligència.
Pàgina | 68
F O N S D ’ I N F O R M A C I Ó Pàgina web de CETEMMSA www.cetemmsa.com Entrevista a Vicenç Llobet, Consultor d'Smart Technologies / Àrea de Transferència del Coneixement.
Manual d’acollida 2011 i Memòria d’Activitats 2010.
Webs de consultes ràpides www.google.com www.gencat.cat www.wikipedia.org
A G R A I M E N T S Li volem donar les gràcies a Vicenç Llobet perquè sense les hores que ha invertit en nosaltres, aquest treball no hagués pogut tenir el mateix contingut. Tant a l’entrevista que ens va donar l’oportunitat de realitzar com a tots els emails que ens ha contestat (sempre amb la major rapidesa) ho ha fet de manera molt ben explicada i sintetitzada per tal que ho poguéssim entendre tot. Sabem que s’ho hem dit a tots els emails, però ho volíem dir aquí per últim cop aquí:
Moltes gràcies Vicenç.
Pàgina | 69