Vinaixa i Fills SA

Carlos MartĂ­nez Carla Carrasco Elena HervĂĄs Cristina Calvet Tecnocampus 2013

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 2

ÍNDEX PRIMERA PART: ANÀLISI DEL CAS INTRODUCCIÓ anàlisi del cas ........................................................................ 3 1. Anàlisi del negoci ................................................................................. 4 2. Anàlisi del compte de resultats ................................................................ 5 3. Anàlisi del balanç ............................................................................... 10 4. Ràtios operatius ................................................................................. 15 5. Ràtios presentats pel banc (no mencionats anteriorment) ............................ 15 6. Diagnosi ........................................................................................... 18 SEGONA PART: PREVISIÓ DEL CAS INTRODUCCIÓ previsió del cas .................................................................... 19 7. Històric de la companyia ...................................................................... 20 8. Les eines d’anàlisi previsional ............................................................... 22 8.1. Els comptes de resultats previsionals ........................................................... 22 8.2. Els balanços previsionals .......................................................................... 27

9. Ràtios operatius ................................................................................. 34 10. Ràtios presentats pel banc .................................................................... 34 11. Conclusions de l’informe d’escenari establert per la previsió de l’empresa ....... 37 12. Anàlisi de sensibilitat .......................................................................... 38 a. Escenari I ............................................................................................... 38 b. Escenari II .............................................................................................. 43 c. Escenari III ............................................................................................. 48

ANNEXOS .............................................................................................. 55 BIBLIOGRAFIA ......................................................................................... 60

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 3

ANÀLISI DEL CAS « VINAIXA i FILLS » Direcció financera

INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI DEL CAS En el present treball farem un anàlisi econòmic i financer de l’empresa Vinaixa i fills, SA. fins a obtenir una diagnosi coherent degut a un exhaustiu estudi del negoci, i dels seus resultats, per al període que compren 3 anys des de 1988 fins a 1990.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 4

ANÀLISI DEL CAS « VINAIXA i FILLS » Direcció financera 1. Anàlisi del negoci a. L’empresa Vinaixa i Fills és una empresa familiar, constituïda com a Societat Anònima, que es dedica a la distribució majorista de teles a Catalunya des de 1980. Fins el 1990 a l'empresa van tenir un creixement continuat de les vendes, mantenint el marge sobre vendes i el rendiment sobre la inversió.

b. El sector El sector de la distribució de teles, és un sector madur amb una demanda molt sensible al preu i amb baix risc d’innovació tecnològica. Està format per empreses familiars especialitzades en algun tipus de producte com pot ser confeccions, filats, teixits o tenyits. Els fabricants de teles eren qui escollien als seus propis distribuïdors i també establien el preu de venda al detall, determinant d'aquesta manera el marge del distribuïdor ( el 30% s. preu de compra).

c. Vendes i clients Els clients eren els 7 grans majoristes de Catalunya que pagaven a 45 dies i representaven el 30% de les vendes totals. Les vendes d'aquesta empresa son uniformes durant tot l'any i estables en temps de crisi. A banda d’això, els proveïdors cobraven a 30 dies i el proveïdor principal era Industrial Vinaixa el qual representava el 40% de les compres del sector.

d. Operacions i producció La producció del sector és en sèrie i uniforme durant tot l’any. Es fan diferents confeccions en funció de les 4 estacions de l’any i la duració de la producció és curta. La distribució de roba és també trimestral per a cada estació de l’any.

e. Direcció La Direcció general de l’empresa la duia el fundador de l’empresa Xavier Vinaixa i el seu fill s’encarregava de la Direcció financera. El fill era qui havia d’analitzar l’estratègia de creixement amb la finalitat de fer-ho sense perdre la rendibilitat i la liquiditat de l’empresa.

f. Estratègia Des de l'any 1988-1990 l'empresa va optar per una estratègia de creixement, en comptes d'una de rendibilitat, per guanyar quota de mercat. A banda d’això, l’empresa te com avantatge competitiu unes bones condicions negociades amb el seu principal proveïdor i a una política d’eficiència operativa de reducció de costos que fa que aconsegueixin augmentar el seu marge de beneficis.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 5

2. Anàlisi del Compte de Resultats Compte de Resultats (milions de pessetes)

1988

1989

1990

EBT o BAT Impostos (30%) BN Benefici net

2.237 1.578 659 204 333 122 25 97 65 0 32 9,60 22,40

2.694 1.861 833 261 430 142 28 114 70 -15 29 8,70 20,30

3.562 2.490 1072 340 568 164 39 125 74 32 83 24,90 58,10

Ràtios de la compte de resultats

1988

1989

1990

Creixement de vendes Marge Brut % EBITDA/Vendes ROS, rendibilitat s/vendes ROE, rendibilitat R.Propis Interessos/Total deute ROA, rendibilitat Actiu CFO cash-flow operacions EBIT/Interessos

27,90% 29,46% 5,45% 1,00% 9,74% 13,32% 13,51% 47 1,49

20,43% 30,92% 5,27% 0,75% 8,09% 13,65% 14,92% 48 1,63

32,22% 30,10% 4,60% 1,63% 18,74% 13,36% 14,47% 97 1,69

Vendes CMV Marge brut Salaris Altres despeses EBITDA Amortització EBIT o BAIT Interessos Despesa/Benefici extraordinari

Anàlisi Vertical 100% 70,54% 29,46% 9,12% 14,89% 5,45% 1,12% 4,34% 2,91% 0,00% 1,43% 0,43% 1,00%

100% 69,08% 30,92% 9,69% 15,96% 5,27% 1,04% 4,23% 2,60% -0,56% 1,08% 0,32% 0,75%

100% 69,90% 30,10% 9,55% 15,95% 4,60% 1,09% 3,51% 2,08% 0,90% 2,33% 0,70% 1,63%

a. Vendes Durant els 3 períodes les vendes han augmentat considerablement. A conseqüència d’això, les necessitats financeres han sigut creixents i, per fer front a aquest, es va haver de negociar una pòlissa de crèdit de 500 milions de pessetes. Les vendes a l’any 1987 van ser de 1.587 milions de pessetes, al 1988 es van incrementar en 650 milions més, al 1989 en 457 milions i finalment al 1990 van incrementar en 868 milions més situant-se en 3.562 milions de pessetes.

i. Creixement de vendes El creixement de les vendes ens indican en quin percentatge han incrementat aquestes respecta l’any anterior. S’observa un creixement durant els tres anys, des de l’any 1987 al 1988 ho va fer en 27,90%. Del 1988 a 1989 van créixer en 20,43%. Del 1989 al 1990 van créixer en més proporció i va ser del 32,22%. En el cas d’aquesta empresa arribem a la conclusió que aquest increment de les vendes si que suposaran unes necessitats operatives de fons creixents.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 6

b. Marge i evolució El Marge Brut s’ha mantingut més o menys estable durant els tres anys, aproximadament el 30%, això és un indicador positiu per la companyia, ja que, s’ha aconseguit mantenir durant el creixement de les vendes, uns costos de vendes en percentatge similar durant aquest temps. Això ens facilita fer previsions a curt termini entenent, estratègicament, que els marges interposats pels fabricants seran estables en el temps.

c. EBITDA / Vendes L’empresa no ha sabut mantenir el seu EBITDA estable a causa de la necessitat d’augmentar les seves despeses operatives per l’augment de vendes (salaris i altres despeses). El benefici abans d’impostos, taxes, amortitzacions i interessos ha disminuït lleugerament el seu percentatge durant els tres períodes, al 1988 estava en un 5,45%, al 1989 en un 5,27% i finalment al 1990 està en un 4,60%. Aconsellem a la companyia intentar utilitzar les possibles economies d’escala, que hi puguin haver a l’empresa, per tal de continuar amb l’estratègia que tenen d’ eficiència en la distribució tèxtil.

d. EBIT / Vendes El negoci operatiu en percentatge no s’ha aconseguit augmentar ja que les amortitzacions han augmentat durant l’any 1990, respecte l’anterior, però són menors Any % comparades amb el 1988. El decreixent percentatge d’EBIT sobre 1988 4,34% Vendes ens pot resultar preocupant ja que encara queden els interessos 1989 4,23% per descomptar. A continuació veiem la taula comparativa pels 3 1990 3,51% períodes.

e. Despeses financeres Les despeses d'interessos han anat disminuint en percentatge durant els 3 períodes passant de suposar un 2,91% al 1988, a un 2,60% al 1989 i un 2,08% sobre vendes al 1990.

Vinaixa i Fills tenen un rati de benefici abans d’impostos i interessos respecte a les despeses financeres (EBIT/interessos) que ha anat augmentant durant els tres períodes, ha passat de 1,49 al 1988 a 1,63 al 1989 i a 1,69 a l'últim any. Això es degut a l'augment de les vendes que ha propiciat un augment del benefici però no tenim una proporció d’interessos suficientment baixa com per augmentar aquest rati al valor desitjat, i que exigeix el banc, de 2,5. Aquest seria el número de vegades que el valor del BAIT ha de suposar sobre els interessos en els resultats. En aquest cas, per exemple, per arribar a aquest valor hauríem d'haver disminuït, per exemple, els nostres interessos per l’any 1990 a 50 milions de pessetes.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 7

Imatge: Simulacre d’una baixada d’interessos a l´últim any, per tal d’aconseguir el valor desitjat (2,5)

f. EBT o BAT El benefici després d’aplicar les despeses i els ingressos financers ha augmentat a causa d’uns ingressos extraordinaris de 32 milions de pessetes de l'últim any. Aquests ingressos venen de la venda d’actiu fix tal i com observem al balanç de l’últim període.

S’ha de mencionar que l’any 1989 es van tenir unes despeses extraordinàries no relacionades amb l’activitat normal de l’empresa de -15 milions de pessetes, motiu que va fer disminuir el benefici net. Aquestes van ser causades per la eliminació d’actius amb valor als llibres comptables de 25 milions/actiu fix - 10 milions/A.Acumulada.

g. Benefici net El benefici net a l’any 1988 va ser de 22,4 milions de pessetes, a l’any 1989 degut a les despeses extraordinàries de 15 milions de pessetes, mencionades anteriorment, el benefici net disminuïa a 20,3 milions. En canvi, a l’any 1990 hi ha hagut un augment considerable que pràcticament l’ha triplicat passant a ser de 58,1 milions. Aquest increment s’ha vist reflectit en primer lloc per l’augment de les vendes i pels ingressos extraordinaris que han tingut. Hem de tenir en compte pel pròxim exercici que el benefici actual no es pot mesurar com a tal, si no que, s’han de restar els ingressos extraordinaris la qual cosa quedaria en 35,7 milions nets. Igual passa a l’any 1989 que els beneficis nets sense les despeses extraordinàries seria de 30,8 milions nets.

Imatge: Simulacre si extraiem els Beneficis extraordinaris i per tant, els resultats operatius reals.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 8

h. ROS La rendibilitat sobre les vendes ha sigut del 1,63% al 1990. Resultat que considerem molt bo ja que venien de una rendibilitat del 0,75% a l’any 1989 i de un 1% per l’any 1988. Hem de tenir en compte que, igual que amb la partida anterior, les dades sense el benefici extraordinari a l’any 1990 resultaria un rati menor, i per l’any 1989 un rati més gran sense les despeses extraordinàries.

i. ROE i ROA El ROE és la rendibilitat que han obtingut els accionistes amb els seus recursos propis invertits a l’empresa, aquets han augmentat respecte a l’any anterior situant-se en un 18,74%, degut a l’increment de benefici net. Considerem que és molt bo aquest resultat ja que venien d’una rendibilitat que havia baixat a 8,09% l’any 1989 respecte l’any anterior que era de 9,74%.

De totes maneres per poder afirmar si és, o no, un bon resultat, l’hem de comparar amb el cost del deute que seria el resultat de dividir els interessos pel total del deute contractat: Interessos / Total deutes

ROE

%

Diferencia

Any 1988 Any 1989 Any 1990

9,74% 8,09% 18,74%

13,32% 13,65% 13,36%

- 3,58 - 5,56 + 5,38

Com veiem en els resultats del rati que hem utilitzat per comparar la rendibilitat del accionariat, el cost del deute per a cadascun dels períodes és superior a la rendibilitat obtinguda per part del accionista durant els dos primers anys, però inferior a l’últim any on guanyaven 5,38% més. Això vol dir que sí podem afirmar com a situació bona el ROE que hem obtingut a l’últim període. Hem de remarcar, per aquest últim anàlisi, que els recursos propis han augmentat durant els 3 períodes perquè no es van repartir dividends, els beneficis del curs es van invertir a la empresa fent que es necessités menys finançament extern i amb això van baixar el cost del deute. En aquest apartat, hem de tornar a tenir en compte que si s’hagués extret les despeses i els ingressos extraordinaris el resultat seria un altre.

El ROA seria la rendibilitat que produiria l’actiu si només es financés l’empresa amb capital propi i sense deute, aquest ha disminuït en l’últim any respecte l’anterior situant-se a 14,47%. A l’any 1989 va augmentar fins a 14,92% desprès de que al 1988 estigués situada en 13,51%. Aquest ha disminuït a causa del augment de les necessitats operatives de fons que han incrementat considerablement en l’últim període.

j. Cash Flow Operatiu El Cash flow es va mantenir igual pràcticament durant els dos primers anys sent de 47 milions de pessetes al 1988 i 48 milions al 1989. Al 1990 l’empresa l’ha duplicat obtenint 97 milions a causa de l’augment de les vendes, dels ingressos extraordinaris i de les amortitzacions. Aquestes son les caixes reals que ha produït l’empresa per a cada període independentment del significat que puguin tenir l’augment d’algunes d’aquestes partides.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 9

k. Conclusions del compte de resultats i riscos L'empresa ha increment les seves vendes gràcies al seu endeutament i al no repartiment de beneficis entre els accionistes. L’estratègia d’augmentar la quota de mercat es bona però no es pot perdre de vista el continuar treballant amb eficiència dels recursos, ja que, els costos operatius han augmentat en la mateixa proporció durant tots els anys, s'hauria de mirar d’utilitzar les possibles economies d’escala que estiguin a l’abast perquè si no hi haguessin ingressos extraordinaris, a l’últim any, i hauria un benefici net de 35,7 milions de pessetes.

Però ¿fins a on es pot reduir el marge de beneficis abans de que Vinaixa i fills entri en pèrdues? per respondre haurem de fer l’anàlisi de sensibilitat de la companyia: MB 30,10% - ROS 1,63% = 28,47% Trobem que aquesta empresa pot baixar els seus marges de beneficis sense entrar en pèrdues fins un 28,47%, això vol dir que encara tenen un bon marge abans de preocupar-se per entrar en una situació financera perillosa. Tot hi això, hem de saber que la tendència ha sigut decreixent si la comparem amb l’any 1989 on encara podien rebaixar els seus marges fins a 30,17% (MB 30,92% - ROS 0,75%).

A banda d’això, Vinaixa i fills te uns riscos en el sentit de que, si baixessin les seves vendes o augmentessin els seus costos podria desencadenar-se una situació perillosa i podria entrar en pèrdues, a més, l’empresa està mirant d’augmentar la seva pòlissa de crèdit i, segons el rati abans utilitzat de EBIT/interessos, el banc es probable que ens digui que primerament haurem de disminuir els nostres costos bancaris, ja que, a la nostra compte de resultats te un pes important.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 10

3. Anàlisi del Balanç ACTIU

1988

1989

1990

QOAF 1988-90

Caixa Clients Existències Actiu circulant, AC Actiu fixe net, AF TOTAL ACTIU

32 281 397 710 257 967

28 329 447 804 247 1.051

26 439 601 1.066 207 1.273

-6 158 204

PASSIU

1988

1989

1990

QOAF 1988-90

Proveïdors Impostos a pagar Despeses generals Crèdit bancari Passiu circulant, PC Préstec bancari (Deute ll/t) Recursos propis + Benefici TOTAL PASSIU

190 4 55 393 642 95 230 967

212 4 71 428 715 85 251 1.051

303 12 94 479 888 75 310 1.273

113 8 39 86

Compres Nova inversió bruta

1.719

1.911 18

2.644 -1

-50 5,45%

-20 80

ORIGEN APLICACIÓ 6 158 204 -50 5,27%

4,60%

ORIGEN APLICACIÓ 113 8 39 86 20 80 382

382

a. Identificació dels grans números i QOAF i. Actiu a curt termini Respecte a l’actiu veiem que les inversions a curt termini han sigut, per una banda, a caixa en menor proporció i, a més, ha baixat durant els 3 períodes quedant a l’any 1990 una caixa de 26 milions de pessetes. Aquesta, ens ha quedat com a excedent segons el balanç resumit i hauríem de mirar, en funció dels pagaments immediats, de utilitzar-la per alguna partida de passiu i així disminuir el nostre deute. D’altre banda, el compte de clients i d’existències són les dues partides que han incrementat més durant els 3 anys i les que considerem més importants de mencionar, ja que, la inversió és molt elevada.

Aquestes variacions en l’actiu són degudes a l’estratègia d’augment de vendes per així intentar guanyar quota de mercat. Això provoca que la caixa disminueixi per finançar-la i que els clients creixin a causa de donar-los facilitats de pagament. Sobre la inversió en estoc és també una conseqüència de la necessitat de tenir producte emmagatzemat per tal de que no hi hagi, per exemple, trencament d’estoc.

Tot aquest augment en l’actiu a curt termini, ha tingut incidència directe a les NOF, aquestes han augmentat sobretot a l’any 1990, fet que coincideix amb el major increment de les vendes dels últims 3 anys. D’altre banda, gràcies a la incorporació dels beneficis nets anuals el palanquejament no s’ha vist augmentat, sinó que, ha disminuït en una dècima. Aconsellem a

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 11

l’empresa que continuï invertint els seus beneficis per tal de reduir aquest rati, ja que, arribar a una situació de palanquejament de 4 és molt greu.

ii. Actiu a llarg termini Respecte a l’actiu a llarg termini, l’empresa s’ha descapitalitzat mitjançant la venda d’actiu fix en l’últim període. És probable que aquesta venda sigui deguda al fet de que, en aquesta mateixa dècada, van deixar de fabricar teles per dedicar-se exclusivament al negoci de la distribució, això ens diu, que és possible que encara quedin màquines a l’empresa que venent-les s’obtindria una rendibilitat i recursos per finançar altres partides d’actiu.

Totes les inversions a curt termini, segons el Quadre D’Origen i Aplicació de Fons han estat finançades principalment amb els proveïdors amb 113 milions, amb la pòlissa de crèdit amb 86 milions (que es troba a l’any 1990 en 479 milions de pessetes sent el seu màxim sol·licitat de 500 milions), amb proveïdors d’ altres despeses generals amb 39 milions i amb Recursos Propis 80 milions.

iii. Passiu a curt i llarg termini Les principals formes de finançament venen del curt termini, cosa que correspon amb el fet de que ha deixat de ser una empresa productora per passar a ser una distribuïdora, per tant, les seves inversions ja no son a llarg termini, és per això que el finançament correcte ha de ser a menys d’un any i seran els proveïdors juntament amb els bancs qui adquireixen tot el protagonisme en aquest sentit.

L’evolució per partides d’aquest finançament a curt ha sigut creixent. El compte de proveïdors a l’últim període ha crescut en 113 milions de pessetes, el crèdit d’Hisenda també ha crescut per l’augment dels nostres beneficis, els proveïdors de despeses generals també han anat creixent i, sobretot, la pòlissa de crèdit que ja es troba al límit permès segons el contracte bancari, situantse en 479 milions de pessetes.

Respecte al passiu a llarg termini, aquest ha anat incrementant per la incorporació dels beneficis anuals que no es van repartir als accionistes. Això ha permès amortitzar el préstec a llarg termini en 10 milions cada any i ,amb els 60 milions restants, finançar part de les existències o dels clients segons el Quadre D’Origen i Aplicació de Fons.

b. NOF vs. FM Per poder fer recomanacions hem d’observar la relació existent entre les NOF i el FM, amb els quals veiem que aquesta empresa ha de portar a terme una sèrie de canvis. Sabem que alguns d’aquests són decisions estratègiques de Direcció no modificables però, encara i així, en parlarem a continuació.

L’extracte de balanç que ens pot ajudar a prendre decisions és el següent: Extracte del balanç usat a F.O.

1988

1989

1990

NOF FM Crèdit necessari

461 68 -393

517 89 -428

657 178 -479

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 12

Basant-nos en la taula anterior, trobem que Vinaixa i Fills tenen molta necessitat de finançament a curt termini. Encara que el FM ha crescut, les NOF també han crescut molt i això son necessitats econòmiques a curt termini que, en el cas de patir qualsevol problema amb el compte de clients, es veuran repercussions directes amb els seus pagaments immediats.

Per intentar trobar solucions, hem d’ analitzar primerament els ratis de pagament als proveïdors, veiem que el termini és molt curt, 40 dies de mitjana, en aquest cas, seria necessari negociar i ampliar aquest termini, però sabem que estem dins de la mitjana del sector i que els nostres proveïdors no estarien d’acord. Altra possibilitat hagués sigut reduir el termini de cobraments als clients però, com podem observar, el rati que ens ho mesura ens diu que cobren només 4 dies de mitjana més tard del que paguem, aquesta podria ser una petita millora però no significativa per part del departament comercial.

El que realment faria estar en millors condicions seria, per una banda, intentar que la recuperació dels diners invertits en les existències es reduís. A l’any 1988 es recuperava en 91 dies, al 1988 en 86 dies però aquest últim any ha tornat a augmentar a 87 dies. S’ hauria de mirar de reduir els estocs per tal de no fer un trencament però, a la vegada, que no suposin uns recursos infrautilitzats i poder dedicar aquesta inversió a altres partides. Altra solució possible es passar part del nostre deute de curt termini a llarg termini, d’aquesta manera reforcem el nostre FM, això vol dir que la pressió pels pagaments immediats seria menor i no ens faria falta ampliar el crèdit bancari per continuar amb la estratègia de la Direcció de creixement de vendes.

c. Riscos del balanç Per finalitzar l’anàlisi de balanç, hem d’ estudiar les següents partides.

i. Dimensió del deute Els proveïdors podem veure com han augmentat de 190 milions de pessetes al 1988 fins a 303 milions al 1990.

Els impostos a pagar que té Vinaixa i Fills S.A amb Hisenda veiem que també han augmentat progressivament passant d’un petit deute de 4 milions fins a 12 milions al 1990. Això podria venir donat per l’augment en la benefici de l’empresa.

Les despeses generals també han augmentat passant de 55 milions a 94 milions al 1990.

Crèdit bancari: Podem comprovar que ha augmentat passant de 393 milions al 1988 fins a 479 milions al 1990. Això ve donat per l’elevat necessitat de finançament a curt. Estem dins del valor negociat amb el banc però al límit. Sabem que s’està mirant de demanar una ampliació pels pròxims anys. Aquesta partida te gran dimensió dins del deute total de l’empresa.

Préstec bancari (deute ll/t): com podem comprovar, l’empresa Vinaixa i Fills S.A. te un deute a llarg termini molt baix en comparació amb el deute a curt. Aquest s’ha anat amortitzant 10 milions al any.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 13

Recursos propis: Veiem un augment de 230 milions el 1988 creixent fins a 310 milions el 1990 per la incorporació del benefici a final d’any aportat per el compte de resultats.

En conclusió, considerem que l’empresa te molt deute i de moment el benefici és molt baix. A l’hora del pagament dels interessos, el rati interessos/BAIT ens dona uns percentatges molt elevats: a l’any 1988 els interessos suposen 67,01%, al 1989 el 61,40% i al 1990 de 59,20%.

ii. Palanquejament Com ja mencionàvem abans, el palanquejament de l’empresa ha millorat aquest últim any.

L’evolució ha sigut de 3,2 per els anys 1988 i 1989 i de 3,1 a l’any 1990. El significat és de, per cada euro que posa l’accionista, 3,1 € ho posen els Stakeholders a Vinaixa i fills. Des de el punt de vista de l’Administració i Direcció de l’empresa, sempre interessa que aquest rati sigui el més baix possible perquè el deute dels accionistes no és necessari retorna-lo però sí el deute extern.

iii. Deute / EBITDA Respecte al rati Deute/EBITDA son el número de vegades que suposa el deute anual respecte el benefici abans d’impostos, taxes, amortitzacions i interessos. Els bancs solen analitzar aquest rati ja que per concedir crèdit demanen un màxim de 4. En el cas de l’empresa, veiem que al 1988 tenen aquest resultat però l’evolució ha sigut favorable gràcies a l'augment de vendes i es va situar a l’any 1989 en 3,6 i al 1990 en 3,4. Aquesta tendència a disminuir ve provocada per l’increment de les vendes i no per la reducció del deute.

iv. Qualitat dels actius Segons les NOF/vendes el percentatge de necessitats financeres de l’empresa respecte les vendes anuals ha anat baixat poc a poc. A l’any 1988 era de 20,61%, a l’any 1989 era de 19,19% i a l'últim any ha sigut de 18,44%. Això vol dir que hem millorat el nostre finançament a curt termini amb menys necessitat de recursos negociats respecte d'altres anys.

El que podem comprovar és com disminueix la caixa del 1988 al 1990 passant de 32 milions de pessetes fins a 26 milions. Considerem que aquesta caixa és la mínima necessària i està inclosa en el càlcul de les NOF. En el cas del compte de clients, valorem positivament el creixement econòmic que ha passat de 281 milions fins a 439 milions al 1990. En aquest sentit, els nostres clients son fiables i el creixement del compte és per l’augment de vendes i no per l'augment de dies de cobrament ni de morositat. Actualment, com ja mencionàvem abans, el rati de cobrament és normal ja que estem dins de la mitjana del sector situant-nos en 44 dies en el retorn de la inversió.

En quant a les existències, veiem l’augment de 397 milions fins a 601 milions. Aquestes dades no resulten interessants per l’empresa des del punt de vista de que les existències són la part menys líquida de l’empresa, a vegades considerades diners parats que no produeixen, i que en el nostre cas tenen un valor massa elevat. És possible que, l’empresa, per no patir un trencament d’estoc hagi de treballar amb molta inversió en mercaderia per poder subministrar en els terminis acordats, de totes maneres, considerem que aquesta partida s’ha d’analitzar amb major profunditat per tal d’intentar aconseguir treballar amb major eficiència.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 14

Tot i això, valorarem positivament l’augment de la xifra de l’Actiu Corrent que ha augmentat 356 milions de pessetes en 2 anys. D’altra altra banda, l’Actiu Fix haurà disminuït 50 milions de pessetes, fet que correspon amb la transformació que ha patit l’empresa en el últims anys passant de productora a distribuïdora amb menys necessitat de actius fixes a la companyia.

d. Conclusions del balanç Després de l’anterior anàlisis, podem extreure que Vinaixa es una empresa que requereix d’un important finançament per part del banc ja que les seves NOF són clarament superiors al FM. Amb l’estudi del rati Deute/EBITDA veiem que encara poden tenir accés a crèdit ja que, fins el moment, no superen el valor d’endeutament excessiu de 4 que tenen en compte els bancs.

A continuació, adjuntem taula on podem observar les diferències en les diferents partides durant els tres períodes.

100%#

90%#

26,6%&

23,8%&

23,5%&

23,9%&

16,3%&

24,4%&

80%#

5,9%&

8,1%&

9,8%&

70%#

Recursos#propis#+#Benefici#

60%#

Passiu#no#corrent#

50%#

40%#

Gràfic&compara>u&del&Balanç&& pels&anys&1988,&1989&i&1990&

73,4%&

30%#

66,4%&

76,5%&

Passiu#circulant#

83,7%& 69,8%&

68,0%&

Ac?u#fixe#net,#AF# Ac?u#circulant,#AC#

20%#

10%#

0%#

ACTIU&&

PASSIU&

ACTIU&

PASSIU&

ACTIU&

PASSIU&

&&&1988&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1989&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1990&&&&&

En ella veiem que l’actiu fix ha anat disminuint fins a suposar el 16,3% del total i com aquest percentatge ha passat al curt termini pel fet d’haver-se transformat en una comercialitzadora de teixits. L’increment en termes absoluts del total d’actiu ha sigut per l’augment de vendes i per la incorporació dels beneficis anuals.

A banda d’això, hem de vigilar amb el percentatge que suposa el finançament aliè ja que és molt elevat, representa el 76% de mitjana pels 3 anys. Es aconsellable disminuir aquest fins arribar al valor òptim del 60%, no només per que el nostre deute és de baixa qualitat (el 69,8% del finançament és a curt termini) si no també pel cost que suposa dins del compte de resultats.

Aconsellem a l’empresa per poder operar amb millor marge de maniobra i poder continuar amb l’expansió en vendes, fer una ampliació de capital i renegociar part dels deutes a curt per tal de que passin al llarg termini i millorar així el seu Fons de Maniobra.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 15

4. Ràtios Operatius a. Dies de cobrament Els dies de cobrament veiem que no han canviat gaire des del 1988 fins al 1990, ja que es mantenen en 44 dies de mitjana. Aquestes xifres suposen el nombre de dies que trigarem a recuperar la inversió en clients , per tant, interessa que el rati sigui com més inferior millor per tal d’obtenir una rotació major dels actius. A banda d’això, estem dins de la mitjana del sector la qual cosa vol dir que no podrem fer negociacions al respecte.

b. Dies de estoc Els dies d’estoc són aquells en els quals les existències estan a disposició de l’empresa. Es a dir, des de que arriben al magatzem fins que surten. Observem que aquesta xifra ha millorat passant de 91 dies a 87. Es aconsellable analitzar els motius pels quals tenim retinguda aquesta inversió dins de l’empresa, ja que, incideix considerablement en les Necessitats Operatives de Fons.

c. Dies de pagament Els dies de pagament són el número de dies que triguen a pagar als proveïdors. A Vinaixa, els dies s’han mantingut pràcticament estables sent de 40 dies pel 1988 i 1989, i de 41 dies pel 1990.

Aquests s’han de comparar amb els dies de cobrament ja que si paguem abans de cobrar necessitem “cash” per cobrir els 3 dies que manquen de diferencia en el nostre cas. Considerem que no és una situació greu ja que els nostres clients són fiables però es cert, que aquesta, fa augmentar les nostres NOF. Respecte a una possible recomanació de negociació envers els tres dies, la considerem inviable, doncs estem dins de la mitjana del sector.

5. Ràtios presentats pel banc

(no mencionats anteriorment)

a. Despeses generals / Vendes Quant dividim les despeses generals amb les vendes ens resulten uns percentatges de 25,12% el primer any, 26,69% el segon any i pel tercer un 26,59%. Aquestes dades suposen pels tres períodes la proporció de despeses que han tingut sobre vendes. Analitzant-les, i deixant de banda les petites oscil·lacions, observem que les despeses generals s’han mantingut en la mateixa proporció els tres anys. La nostra experiència ens diu que la situació hauria d’haver sigut al contrari i que s’hauria d’haver donat un major descens al respecte, això vol dir que no estem sent eficients i no estem aprofitant les possibles economies d’escala que podem tenir. Aquest punt serà rellevant en futurs anàlisis per tal de detectar on s’està perdent la rendibilitat que ens podria suposar l’increment de vendes que estan tenint.

b. Interessos / BAIT Aquest rati ens indica la proporció que suposa les despeses d’interessos sobre el benefici abans d’impostos i taxes. A continuació adjuntem una taula de dades per visualitzar-la. Observem que la proporció d’interessos envers el BAIT te una tendència decreixent per Any 1988: 67,01% l’efecte de l’augment de les vendes, ja que, si observem el compte de Any 1989: 61,40% resultats les despeses financeres han crescut a cada període. Les raons han Any 1990: 59,20% sigut la necessitat d’augmentar el deute per fer front a la política

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 16

d’expansió de vendes però hem de tenir en compte que, aquesta política, ens està fent perdre rendibilitat en el negoci a causa de l’alt cost que te el finançament. Aquest rati està directament relacionat amb el rati que tenen en compte els bancs BAIT/Interessos a l’hora de concedir crèdit i, igual que aquest, extraiem que el cost del deute és massa elevat i que un petit augment en el deute ens podria fer entrar en pèrdues pel cost associat.

Interessos/BAIT 70,00% 67,01%

65,00%

61,40%

60,00%

59,20%

Interessos/BAIT

55,00% 1988

1989

1990

c. Endeutament i. Deute bancari / (Deute bancari + Recursos propis) A mesura que van passant els anys, el percentatge del deute bancari sobre el total de deute i recursos propis ha anat disminuint, aquest fet ha estat possible ja que els recursos propis de l’empresa han anat augmentant passant de 230 milions fins a la xifra de 310 milions.

Any 1988: 67,97% Any 1989: 67,15% Any 1990: 64,12%

ii. Recursos aliens / Passiu total Els recursos aliens respecte el passiu total trobem que és massa elevat. Un rati òptim podria ser que els recursos aliens fossin d’un 60% i els Recursos propis del 40% aproximadament del total del passiu. Això dona a l’empresa una posició més forta davant els Stakeholders.

En el cas de que la banca estudiés aquest rati, probablement demanaria una revisió del deute per tal d’aproximar-lo a un valor més òptim. Una reducció de 15 punts percentuals en l’any 1990 ja hauria posicionat el rati en el valor considerat adequat (60%).

A continuació visualitzem la evolució del rati pels 3 períodes: Any 1988: 76,22% Any 1989: 76,12% Any 1990: 75,65%

d. Rati de tresoreria Suposa el càlcul de dividir la tresoreria entre el passiu corrent. Amb això s’obté el percentatge del valor dels diners que estan presents a caixa per cobrir el deute a curt.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 17

Els valors obtinguts són, pel primer any un 4,98%, al segon any disminueix fins a 3,92% i al tercer ens situem al 2,93%. Aquests són valors extremadament baixos ja que vol dir que, per exemple, a l’any 1990 només cobrim un 3% els deutes més immediats. Això ens podria presentar problemes de solvència però no el considerem una greu situació ja que entre el rati de clients i de proveïdors només hi ha un biaix de 3 dies que està cobert amb la pòlissa de crèdit. En aquest sentit no tenim poder de negociació i només podrem modificar els dies d’existències per tal de que part dels diners invertits es reflecteixin a caixa i no haver de finançar amb deute el biaix de dies.

e. Rati de liquiditat És la divisió entre l’actiu corrent i el passiu corrent i ens diu el número de vegades que cobreix l’actiu a curt al passiu a curt. Els resultats han sigut 1,11 pel 1988, 1,12 pel 1989 i 1,20 pel 1990.

Veiem que el valor te una tendència creixent des de 1988 però, tot i així, es manté per sota del mínim òptim considerat per un bon funcionament de la companyia i, aquest és, entre 1,5 y 2. Es cert, que els seus pagaments a curt estan garantits però haurien d’incrementar l’actiu a curt fins al 1,5 per considerar-la solvent i poder actuar comercialment amb major tranquil·litat. Una possible recomanació seria disminuir les partides de passiu a curt renegociant el deute per passant-lo a llarg termini.

f. Ràtios de solvència i. Fons propis / Exigible a curt Amb l’ajuda d’aquest càlcul obtenim el percentatge de deute a curt termini que pot ser finançat amb els fons propis. Després de dur a terme el càlcul, tenim pel primer any un 35,83%, passant a 35,10% al segon any i disminuint una mica més al tercer any fins a 34,91%. El que s’extreu d’aquestes dades és que, tenint en compte que l’empresa no ha repartit dividends i que els ha invertit a l’empresa, el deute a curt a augmentat més fins al fet de disminuir el percentatge que cobreix el curt amb el Recursos Propis. Trobem que és normal el decrement del percentatge ja que és una empresa amb una política d’expansió en vendes que fa poc que ha deixat de ser productora per convertir-se en comercial i, per tant, el deute a curt augmentarà en major proporció.

ii. Fons propis / Recursos aliens El percentatge que representen els fons propis respecte els recursos aliens es de: per l’any 1988 d’un 31,21%, pel 1989 d’un 31,38 % i finalment pel 1990 d’un 32,19%. Aquestes dades ens diuen que l’empresa es va capitalitzant cada any, el seu valor recomanable hauria de ser com a mínim d’un 40% del passiu. Es aconsellable que en exercicis futurs s’intenti incrementar via beneficis generats per l’empresa, o bé, amb l’emissió d’accions.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 18

6. DIAGNOSI Vinaixa i fills te un important problema respecte amb el seu increment de Necessitats Operatives de Fons. El seu Fons de Maniobra és insuficient per cobrir part de les necessitats i no creix a la velocitat que hauria de fer-ho.

Aquesta empresa pràcticament ha utilitzat el seu crèdit bancari i les vendes es preveu que van en augment, no només perquè el sector està en expansió si no també per la intenció d’obrir mercats i introduir-se a França i Itàlia.

En la nostre opinió, l’empresa s’està gestionant correctament en quant als cobraments, els pagaments i si l’estoc el redueixen. El que li falta és finançament sense cost d’interessos per tal de no augmentar els seus deutes aliens i continuar amb el suposat augment de vendes que es preveu a curt termini.

Per tan, concloem amb que Vinaixa i fills, SA tenen problemes financers de 2 tipus: 1. De caràcter operatiu a causa de l’augment del compte de clients i per l’increment a la partida d’existències. Això es degut per l’increment de vendes, que provoca massa Necessitats Operatives de Fons 2. De caràcter estructural per que falta Fons de Maniobra per cobrir les necessitats de inversions a curt termini que es preveuen.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 19

PREVISIÓ DEL CAS « VINAIXA i FILLS » Direcció financera

INTRODUCCIÓ A LA PREVISIÓ DEL CAS A continuació realitzem la planificació financera de l’empresa que serà la previsió en el compte de resultats i de balanç a dos anys, segons les indicacions de la Direcció General de l’empresa Vinaixa i Fills, SA. Amb aquests, veurem l’evolució de l’empresa i ens avançarem en el coneixement de les futures necessitats financeres per tal de avaluar i detectar si l’estratègia establerta per part de l’empresa es la correcte o, pel contrari, és necessari fer alguna modificació. Les possibles propostes de canvis, vindran acreditades per un anàlisi de sensibilitat en el que veurem els horitzons que tenim a l’abast i quins poden ser els passos per aconseguir-los.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 20

PREVISIÓ DEL CAS « VINAIXA i FILLS » Direcció financera 7. Històric de la companyia Vinaixa i Fills, SA és una empresa que ha estat tenint un fort creixement de vendes. El sector tèxtil està en expansió i s’està planificant l'obertura de l’empresa als mercats internacionals, concretament a França i Itàlia. Per aquests motius es va demanar al 1990 al Chase Manhattan Bank una ampliació del crèdit bancari, que ja tenien concedit, per tal de poder fer front a les Necessitats Operatives de Fons que es vaticinen en el futur immediat. Hem de dir, que part d’elles venen donades pel descontrol que tenen de les despeses generals (Salaris, altres despeses, etc...), aquesta gestió provoca una rendibilitat per l'accionariat molt baixa i, de fet, pel que fa als anys des de 1988 al 1990 el ROE vs. el cost del deute feia que aquest resultés negativa a efectes d’anàlisi en quant al cost d'oportunitat que suposa invertir en altres negocis.

El C.M. Bank va fer un anàlisi dels estats financers des de 1988 fins a 1990 i va concloure que, per poder ampliar la pòlissa de crèdit s'havien de seguir una sèrie de restriccions i, només si s’aconsegueixen, els hi facilitaran el crèdit per portar a endavant l’expansió internacional i el creixement de vendes esperat del 32%.

Les restriccions eren: 1. La suspensió del pagament de dividends pels primers anys per intentar incrementar el Fons de Maniobra i dotar a l’empresa de finançament propi i sense cost. Recordem que ja no s’estaven repartint dividends des de feia un temps.

2. Portar un estricte control de les despeses generals per tal d’incrementar el benefici net (i directament incrementar el FM, sense repartir els Dividends). S’observa que els salaris i les altres despeses d’estructura estan incrementant en la mateixa proporció tots els anys quan hauria de ser al contrari, haurien de disminuir de forma natural. És possible que no s’estiguin aprofitant, per una banda, per les economies d’escala que poden donar els costos fixos (que en el nostre cas, sembla que siguin tots variables) i, d’altra, perquè s’estigui aprofitant la bona facturació obtinguda fins al moment per augmentar els salaris, dietes, etc., la qual cosa provoca que aquesta empresa no estigui treballant eficientment de forma que perilla la seva situació a curt termini.

3. Un Fons de maniobra positiu que s’aconsegueix amb l’augment de capital per part de l’accionariat i amb la periòdica incorporació dels beneficis anuals al patrimoni net.

4. Un Endeutament <70% fet que facilita un pagament d'interessos en concordança amb el tipus de negoci que faria augmentar la rendibilitat pels socis, el increment del Benefici net, l’augment del Fons de maniobra per la incorporació dels dividends, etc. En resum, si es baixa l’endeutament

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 21

l’empresa tindria millors resultats perquè tenir un palanquejament major al 70% és perillós per la continuïtat de la companyia.

A banda de l’anterior resum, nosaltres, com a empresa consultora vam ratificar en el nostre anàlisi que era necessari portar a terme urgentment alguns dels requeriments interposats pel C.M.Bank, sense encara haver analitzat els estats previsionals i vam concloure amb una diagnosi que deia: En la nostra opinió l’empresa te una política operativa correcte, a falta de concretar la partida d’existències, però pateix 2 tipus de problemes financers: De caràcter operatiu a causa de l’augment del compte de clients i per l’increment a la partida d’existències. Això es degut per l’increment de vendes, que provoca massa Necessitats Operatives de Fons De caràcter estructural perquè falta Fons de Maniobra per cobrir les necessitats d’inversions que es preveuen a curt termini .

Desprès del nostre anàlisi i de les indicacions bancàries, El Sr. Victor Vinaixa va comprendre la situació i vam ser contractats per fer un informe que expliqués al Director General la situació real de l’empresa.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 22

INFORME D’ANÀLISI FINANCER PREVISIONAL A DOS ANYS (VENDES 32%) 8. Les eines d’anàlisis previsionals A continuació farem l’anàlisi de la planificació financera a llarg termini mitjançant el Compte de Resultats i els Balanços previsionals a 2 anys basant-nos en les indicacions de la Direcció General, Sr. Vinaixa.

8.1. Els Comptes de Resultats previsionals Les previsions estimades de l’empresa pels pròxims dos anys són, un possible creixement del 32% de vendes, respecte a les polítiques operatives, un període de cobrament mitjà de 45 dies als clients i un de pagament mitjà de 40 dies a proveïdors i els dies d’existències emmagatzemades de mitjana seran de 85 dies. Amb aquestes dades no vam tenir suficient i vam necessitar consultar al Sr. Vinaixa d’altres també de balanç que resumim a la següent taula:

CONCEPTE

1991

1992

Salaris

No desglossat

No desglossat

Altres despeses

No desglossat

No desglossat

Amortitzacions

No desglossat

No desglossat

Total Despeses

27%

27%

Tipus d’interès deute C/T i Ll/T

14%

14%

Desp/Ing. Extraordinaris

No hi hauran

No hi hauran

Benefici

No es reparteixen Dividends No es reparteixen Dividends

Caixa mínima

5 dies de caixa

5 dies de caixa

Actiu Fix

Inversió de reposició

Inversió de reposició

Hisenda

9 Milions

12 Milions

Despeses generals

Creixen igual que les vendes Creixen igual que les vendes

Prèstec a Ll/T

10 Milions

10 Milions

Taula resum respostes als e-mails de consulta per l’elaboració de l’informe.

Una vegada vam disposar de les dades, les vam introduir al nostre anàlisi i va quedar configurat el compte de la següent manera (adreçar-se a la Taula de compte de resultats 1990, 1991, 1992).

Hem de dir, que per realitzat l’anàlisi utilitzarem comparatiu financer unes vegades els 5 anys de dades que disposem i d’altres només l’últim real més les dos previsionals. En aquest cas, hem utilitzat els últims tres anys (2 són previsionals) per visualitzar les dades futures que considerem més representatives.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 23

Taula compte de resultats 1990, 1991 i 1992.

Compte de Resultats (milions de pessetes)

1990(R)

1991(P)

1992(P)

EBT o BAT Impostos (30%) BN Benefici net

3.562 2.490 1.072 947 125 74 32 83 24,90 58,10

4.702 3.291 1.411 1.269 141 93 0 48 14 34

6.206 4.345 1.862 1.676 186 126 0 60 18 42

Ràtios de la compte de resultats

1990(R)

1991(P)

1992(P)

Creixement de vendes Marge Brut % EBITDA/Vendes ROS, rendibilitat s/vendes ROE, rendibilitat R. Propis Interessos/Total deute ROA, rendibilitat Actiu CFO cash-flow operacions EBIT/Interessos

32,22% 30,10% 4,60% 1,63% 18,74% 13,36% 14,47% 97 1,69

32% 30% 3% 0,72% 9,79% 12,01% 12,61% 34 1,52

32% 30% 3% 0,68% 10,96% 12,31% 13,22% 42 1,48

Vendes CMV Marge brut Despeses generals EBIT o BAIT Interessos Despesa/Benefici extraordinari

Anàlisi Vertical 100% 69,90% 30,10% 26,59% 3,51% 2,08% 0,90% 2,33% 0,70% 1,63%

100% 70% 30% 27% 3% 1,98% 0% 1,02% 0,31% 0,72%

100% 70% 30% 27% 3% 2,03% 0% 0,97% 0,29% 1,68%

EBIT/Vendes

a. Vendes i Creixement de les vendes Durant els 2 períodes les vendes es preveu que augmentaran un 32% anual degut a la expansió del sector i a l’estratègia d’internacionalització proposta, a conseqüència d’això, les necessitats financeres seran creixents i, per fer front a aquestes, es necessari negociar l’ampliació de pòlissa de crèdit a 700 milions de pessetes. Les vendes s’incrementaran respecte a l’anterior aproximadament en 1100 milions a l’any 1991 i 1500 milions al 1992. Arribem a la conclusió que aquest increment de les vendes suposaran unes necessitats operatives de fons creixents.

b. Marge brut i la seva evolució Hem establert que el Marge Brut es mantindrà estable durant els dos anys sobre el 30%, ja que, estem en un sector estable encara que els marges estiguin interposats pels proveïdors.

c. EBIT / Vendes No podrem comparar el benefici abans d’impostos, taxes, amortitzacions i interessos (EBITDA/Vendes) perquè no tenim les dades exactes de salaris i altres despeses, així que ho analitzarem com a EBIT/vendes que ens dirà el percentatge que suposa el benefici abans d’impostos i taxes sobre les vendes, es a dir, el negoci operatiu. Aquest ha resultat ser d’un 3%

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 24

pels dos anys i si el comparem amb els anteriors anys, veiem una disminució considerable. Al 1988 estava en un 4,34%, al 1989 en un 4,23% i finalment al 1990 està en un 3,51%. Això es degut al descontrol de les despeses generals que sembla que s’estiguin tractant com a despeses variables que incrementen en funció de les vendes. Aconsellem a la companyia realitzar un anàlisi exhaustiu al respecte i reduir-les per tal de poder portar endavant l’estratègia de creixement ja que encara queden els interessos per descomptar i podrien trobar-se en problemes per pagar-los si incrementen poc més les despeses.

d. Despeses financeres Les despeses d'interessos disminueixen en percentatge l’any 1991 però incrementen al 1992 passant de suposar un 1,98% i un 2,03% sobre vendes. Aquestes dades per si soles no ens diuen gran cosa si no analitzem el següent rati, el EBIT/interessos, aquest l’utilitzen els bancs i, com ja dèiem a la primera part del treball, ha de resultar un valor òptim de 2,5. Això vol dir que necessàriament per ells, el EBIT ha de ser 2,5 vegades el que es paga d’interessos per no entrar en una situació d’impagament donat per un augment mínim, no previst, de les despeses operatives. Actualment tenim un rati previst que dona 1,52 al 1991 i 1,48 al 1992. No aconseguim aquest resultat perquè encara que hi ha augment del 32% de les vendes, les despeses han incrementat tant que el EBIT ha disminuït un 0,51% pels dos anys respecte l’any 1990. Per arribar al valor òptim haguessin necessitat uns interessos de 57 milions pel 1991 i de 74 pel 1992.

Imatge: Simulacre d’una baixada d’interessos a l´últim any, per tal d’aconseguir el valor desitjat (2,5)

e. EBT o BAT El benefici després d’aplicar els interessos es preveu que disminueixi ja que no hi hauran ingressos extraordinaris. A l’any 1991 representa el 1,02% de les vendes i al 1992 un 0,97%. En comparació amb els anys anterior es decreixement es considerable per que partíem d’un 2,33% al 1990.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 25

f. Benefici net El benefici net pels dos períodes ha disminuït perquè no hi ha ingressos extraordinaris. Per fer una comparativa real, a l’any 1990 li trèiem els extraordinaris i recordem que ens quedava un benefici de 35,7 milions, el comparem amb el primer resultat previst i comprovem que el benefici ha disminuït en 1,7 milions, situant-se a l’any 1991 en 34 milions estimats i en 1992 en 42 milions, aquest últim augmentarà per l’efecte del creixement de vendes en valors absoluts, però en valors percentuals, representarà una disminució del percentatge sobre vendes pels dos anys, ja que venien de tenir un 1% (sense extraordinaris) a passar a 0,72% pel 1991 i a 0,68% pel 1992. És evident que aquestes dades ens diuen que en pocs anys aquesta tendència decreixent es traduirà en pèrdues i la companyia es possible que entri en suspensió de pagaments.

g. ROS El ROS te el mateix significat que l’apartat anterior però ens dona una altre visió, la de rendibilitat que es treu sobre les vendes. Podem aprofundir dient que aquesta està prevista que sigui pràcticament nul·la, ja que, a causa del descontrol en les despeses generals i el grau de palanquejament que tenen, fa que els seus beneficis acabin sent insignificants i amb tendència a cero o negativa a pocs anys vista. Per aquest dos previstos, el ROS es situa en 0,72% i 0,68% al segon any.

h. ROE La rendibilitat que han obtingut els accionistes amb els seus recursos propis invertits a l’empresa disminuirà respecte l’any 1990, es preveu situar-se a any 1991 en un 9,79% i al 1992 en un 10,96% degut a la disminució del benefici net. Considerem que són dolents aquests resultats primerament perquè son pitjors que l’any anterior i segon per la comparació que farem a continuació amb el cost del deute contractat: Interessos / Total deutes

ROE

%

Diferencia

Any 1988 Any 1989 Any 1990 Any 1991 (P) Any 1992 (P)

9,74% 8,09% 18,74% 9,79% 10,96%

13,32% 13,65% 13,36% 12,01% 12,31%

- 3,58 - 5,56 + 5,38 -2,22 -1,37

Com veiem en els resultats del rati utilitzat, Interessos/Total deute, comparat amb la rendibilitat del l’accionariat, el cost del deute per a cadascun dels períodes és superior a la rendibilitat obtinguda per part del accionista pels pròxims anys. Això vol dir que els accionistes estan perden rendibilitat en la seva inversió, amb la qual cosa, és possible que comencin a plantejar-se invertir en altres negocis. Una vegada més, es confirma la necessitat de reduir les despeses generals per necessitar menys finançament bancari per operar a curt termini i poder incrementar el ROE.

i. ROA La rendibilitat de l’actiu si només es financés l’empresa amb capital propi i sense deute, també disminuirà els pròxims anys. Encara que no estem incrementant l’actiu fixe, ja que només fem

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 26

inversions de reposició, l’increment de les necessitats operatives de fons futures fa que el percentatge que ens dona el rati es redueixi al 1991 a 12,61% però amb tendència creixent al 1992 amb un 13,22% per l’increment de les NOF, al 1990 ens situem a 14,47%.

j. Cash Flow Operatiu Hem de dir que no hem pogut obtenir les dades per poder calcular el Cash flow operatiu que es preveu pels pròxims 2 anys. La dada no és del tot necessària però ens hagués donat una perspectiva de la caixa real que la companyia produirà als pròxims períodes.

k. Conclusions del compte de resultats i riscos L'empresa en els pròxims anys no sembla que complirà amb les exigències del C.M Bank necessàries per poder augmentar el crèdit en 200 milions i poder dur a terme l’expansió de vendes prevista. Pel que fa el compte de resultats, no s’estan controlant les despeses generals, amb la qual cosa, el crèdit augmenta i amb ell les despeses financeres, això farà que, per una banda el benefici es redueixi i que l’endeutament no estigui per sota del 70% desitjat, si no que, es preveu una tendència creixent entre el 1991 i 1992 situant-se en un 79% i un 81,57% de palanquejament a la companyia. És una empresa amb grans possibilitats, però el fort endeutament està acabant amb la rendibilitat del negoci. Vaticinem que es patirà operativament en un futur immediat i que, si es comença amb l’expansió comercial sense posar en ordre les partides mencionades, es preveu que a curt termini la companyia entri en pèrdues, cosa que farà reduir el Fons de maniobra i a pocs anys vista Vinaixa i Fills, SA farà suspensió de pagaments.

En l’anàlisi econòmic i financer anterior, on analitzem els estats reals, vam dir que encara es podia reduir el marge de beneficis fins a 28,47% (MB90 30,10% - ROS90 1,63%). Ens tornem a fer la mateixa pregunta, ¿fins a on es pot reduir el marge de beneficis abans de que Vinaixa i fills entri en pèrdues a dos anys vista? per respondre farem una altra vegada l’anàlisi de sensibilitat de la companyia: MB91 30% - ROS91 0,72% = 29,28% MB92 30% - ROS92 0,68% = 29,32% Trobem que aquesta empresa pot baixar els seus marges de beneficis sense entrar en pèrdues fins un 29,28% i 29,32% respectivament pels pròxims 2 anys, tindrien un bon marge, abans de preocupar-se per entrar en una situació financera perillosa, si no sabéssim les previsions de despeses que tindran, la qual cosa farà que redueixi el marge de beneficis final.

A banda d’això, Vinaixa i fills te uns riscos en el sentit de que, si baixen les seves vendes o augmenten els seus costos podria desencadenar-se una situació perillosa, els resultats operatius no aguantaran les petites oscil·lacions en aquest sentit.

No aconsellem que l’empresa augmenti la seva pòlissa de crèdit, per una banda perquè no podrà pagar els interessos que esdevinguin d’ella, ja que, s’estan quedant sense marge i d’altra banda

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 27

perquè és quedaran a mitja expansió amb aquestes previsions operatives degut al no poder fer front a les necessitats que tindran de fons de finançament per treballar.

A continuació, adjuntem el gràfic que ens pot ajudar a visualitzar la situació prevista a 2 anys.

8.2. Els Balanços previsionals a. Identificació dels grans números i del Quadre d’Origen i Aplicació de Fons (QOAF) Amb les dades rebudes vam configurar els nostres balanços previsionals ( adreçar-se a la Taula de Balanç pel 1990, 1991, 1992 ). Hem de dir, que per realitzat l’anàlisi utilitzarem com a comparatiu financer unes vegades els 5 anys de dades i d’altres només l’últim real més les dos previsionals. En aquest cas, hem utilitzat els últim any real i els 2 previsionals. És una manera de veure les dades més representatives.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 28

ACTIU

1990

1991

1992

QOAF 1990-92

Caixa Clients Existències Actiu circulant, AC Actiu fixe net, AF TOTAL ACTIU

26 439 601 1.066 207 1.273

65 588 777 1.430 207 1.637

86 776 1.026 1.887 207 2.094

60 337 425

PASSIU

1990

1991

1992

QOAF 1990-92

Proveïdors Impostos a pagar Despeses generals Crèdit bancari Passiu circulant, PC Préstec bancari (Deute ll/t) Recursos propis + Benefici TOTAL PASSIU

303 12 94 479 888 75 310 1.273

385 9 124 710 1.228 65 344 1.637

510 12 164 967 1.653 55 386 2.094

207 0 70 488

Compres Nova inversió bruta

2.644 -1

3.467 0

4.593 0

ORIGEN APLICACIÓ 60 337 425

0 5,45%

5,27%

-20 76

0 4,60%

ORIGEN APLICACIÓ 207 0 70 488 20 76 841

841

L’Actiu a curt termini Respecte a l’actiu a curt veiem que les inversions seran, per una banda, a caixa en petita proporció encara que augmenta en els dos períodes i passem de necessitar una caixa mínima de 5 dies que representen en valors absoluts 65 milions pel 1991 i de 86 milions pel 1992. El compte de clients i d’existències són les dues partides que incrementaran més durant els 2 anys, aquestes són les que considerem més importants de mencionar, ja que, la inversió serà molt elevada.

Aquestes variacions en l’actiu seran degudes a l’estratègia d’augment de vendes per guanyar quota de mercat prevista. Això provocarà un creixement considerable del compte de clients per donar-los facilitats de pagament, i sobre la inversió en estoc serà també a conseqüència de la necessitat de tenir producte emmagatzemat per tal de proveir als clients.

Tot aquest augments en l’actiu a curt termini, tindrà incidència directe a les NOF, aquestes ja vam dir que augmentarien pel fet de tenir relació directe amb les vendes previstes. D’altre banda, la incorporació dels beneficis nets anuals no són suficients per cobrir les necessitats a curt termini i el palanquejament es veurà augmentat situant a l’empresa en una situació perillosa, mentre que al segon any superem el valor greu de 4 vegades el finançament.

Vam dir a l’anterior anàlisi real de l’empresa que era aconsellable continuar invertint els seus beneficis per tal de reduir aquest rati, però amb les previsions fetes, diem que no serà suficient la incorporació del benefici als recursos propis, si no que, si es vol obrir mercats i expansionar-se farà falta més finançament, i aquest, com que no complim les exigències del Banc només podrà ser donat per una ampliació de capital.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 29

L’Actiu a llarg termini Respecte a l’actiu a llarg termini, l’empresa només farà inversions de reposició que seran les que esdevinguin de l’amortització.

Totes les inversions a curt i llarg termini, segons el Quadre D’Origen i Aplicació de Fons es finançaran principalment amb els proveïdors amb 207 milions i amb la pòlissa de crèdit amb 488 milions (aquesta l’analitzarem més endavant però avancem que superarà el contractat), també amb proveïdors d’altres despeses generals amb 70 milions i amb Recursos Propis de 76 milions.

Passiu a curt i llarg termini Les principals formes de finançament, amb les dades obtingudes per fer la previsió, vindran del curt termini, cosa que correspon amb el fet de que és tracta d’una empresa comercial i no productora, per tant, les seves inversions no seran a llarg, amb la qual cosa, el finançament escollit és correcte a menys d’un any i seran altra vegada els proveïdors i els bancs qui adquireixen tot el protagonisme. L’evolució de les partides que formaran el finançament a curt, sense tenir en compte que el banc amb aquestes dades no ens deixarà demanar més finançament, serà creixent per tots els comptes (proveïdors, el crèdit d’Hisenda, els proveïdors de despeses generals i la pòlissa de crèdit), però si ens fixem, amb aquestes previsions tampoc l’ampliació del crèdit serà suficient, si no que, al primer any superarem els 700 milions de pessetes situant-nos en 710 i pel segon any tindrem una necessitat d’ampliació de crèdit que arribarà als 967 milions de pessetes.

Respecte al passiu a llarg termini, aquest ha anat incrementant per la incorporació dels beneficis anuals que no es van repartir als accionistes. Això ha permès amortitzar el préstec a llarg termini en 10 milions cada any i amb els 56 milions restants, finançar part de les existències o dels clients segons el Quadre D’Origen i Aplicació de Fons.

b. NOF vs. FM L’extracte de balanç previsional que ens pot ajudar a visualitzar la situació i poder prendre decisions és el següent: Extracte del balanç usat a F.O.

1990

1991

1992

NOF FM Crèdit necessari

675 178 -479

911 202 -710

1.201 234 -967

Observant la relació existent entre les NOF i el FM, trobem que Vinaixa i Fills tindran molta necessitat de finançament a curt termini. Encara que el FM creixerà per la incorporació que es farà dels beneficis nets als Recursos Propis, per la decisió de la Direcció de l’empresa de no repartir dividends als accionistes, les NOF també creixeran molt més de lo esperat i, fins i tot, estaran per sobre de la quantitat que s'havia sol·licitat al banc per poder dur a terme l’expansió que, encara que no la concediran per no complir alguns aspectes dels seus requisits per donar-la, igualment la previsió que s’havia fet no es correspon amb l’extracte previsional que estem estudiant.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 30

Encara que intentem trobar solucions analitzant els ratis operatius que son, d’altra banda, els que incideixen en les necessitats de finançament a curt, no trobarem la solució al problema per aquesta banda perquè aquests son decisions estratègiques que no es poden modificar. Encara i així, en parlarem d’ells.

Els ratis de pagament als proveïdors veiem que es mantindran en el mateix termini, 40 dies de mitjana. Aquest està posat pel proveïdor i és innegociable, a més estem dins de la mitjana del sector. Si el comparem amb el de clients, només son 5 dies de biaix entre els dos i, per tant, de necessitat de finançament, reduir el termini de cobraments als clients tampoc és possible, perquè també estem dins de la mitjana del sector i són decisions estratègiques que hauria de fer la Direcció. És per això que es fa la previsió de caixa a 5 dies, i aquesta es un valor que no hauria ser un problema per mantenir-lo, ja que, és un petit percentatge insignificant dins de les NOF, un 7,11% pel 1991 i un 7,13% pel 1992.

Tornem a remarcar que, el que realment faria estar en millors condicions seria, per una banda, intentar que la recuperació dels diners invertits en les existències es reduís molt més del que ho farà en el futur que, encara que s’ha reduït 1 dia respecte a l’any 90 i es preveu que es mantindrà així, encara estem a 85 dies de la recuperació d’aquesta inversió. S’hauria de demanar al departament encarregat estudiar aquest fet i trobar si part de la solució de finançament passaria per reduir-lo.

Altre solució que trobem, hagués sigut passar part del nostre deute de curt termini a llarg termini i, d’aquesta manera, reforçaríem el FM, la pressió pels pagaments immediats seria menor i no ens faria falta ampliar el crèdit bancari per continuar amb l’estratègia de la Direcció de creixement de vendes. Però la solució tampoc es aquesta ja que el compte de resultats no aguantarà la pujada d’interessos i farà que el benefici es redueixi encara més.

c. Riscos del balanç Per finalitzar l’anàlisi de balanç, estudiarem les següents partides amb les dades previsionals pels pròxims dos anys.

Dimensió del deute: Els proveïdors podem veure com augmentaran de 303 milions de pessetes al 1990 fins a 510 milions al 1992.

Els impostos a pagar que tindran amb Hisenda són de 9 milions fins a 12 milions al 1992.

Les despeses generals també augmentaran passant de 94 milions al 1990 a 124 milions al 1991 i 164 milions al 1992, amb previsió de creixement en funció de les vendes del 32%. S’hauria d’estudiar la necessitat de que aquest creixement sigui el mateix que proporcionalment les vendes.

Crèdit bancari: Podem comprovar que augmentarà passant de 479 milions al 1990 fins a 967

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 31

milions al 1992. Això ve donat per l’elevat necessitat de finançament a curt que es necessitarà per cobrir l’expansió del sector. No estarem dins del valor que s’intenta negociar amb el banc (ampliació de 200 milions, pòlissa total de 700 milions). Sabem que la solució a aquesta necessitat de finançament no podrà ser coberta amb aquesta partida, no complim els requeriments posats per la concessió i, a més, aquesta serà insuficient.

Préstec bancari (deute ll/t): l’empresa Vinaixa i Fills S.A. te un deute a llarg termini que s’anirà amortitzant dins de la previsió, 10 milions per any.

Recursos propis: Veiem que augmentaran de 310 milions el 1990 fins a 386 milions al 1992 per la incorporació dels beneficis anuals previstos a les comptes de resultats. Aquest recursos seran insuficients per cobrir les necessitats de finançament futura.

En conclusió, considerem que l’empresa tindrà molt deute i encara que el benefici s’incorpori al passiu, aquest igualment serà molt baix. Hi ha part d’aquest deute que tindrà un cost i a l’hora del pagament dels interessos, el rati interessos/BAIT ens dona uns percentatges molt elevats del que suposa aquest cost respecte el BAIT. A l’any 1990 els interessos van suposar un 59,20% però als dos següents previstos suposaran al 1991 el 65,93% i al 1992 el 67,67%. Com podem observar, la tendència és creixent i acabarà sent insostenible per l’empresa amb aquestes previsions a dos anys. De totes maneres, no complim les expectatives pel banc així que, aquestes dades no seran del tot reals perquè no ens concediran el crèdit.

Si volem créixer d’aquesta manera, només passarà per fer una ampliació de capital per part dels accionistes.

Palanquejament: Pel que respecta al palanquejament, podem observar que la situació empitjora greument després de la millora experimentada fins al 1990, passant de 3,1 d’aquest any fins el 4,4 (81,57%, molt superior al 70% de deute recomanat) que ens trobarem al 1992. El principal motiu d’aquest augment ve ocasionat per l’ampliació de la pòlissa de crèdit “fictícia”, per que no la concediran, que necessitaríem per suportar la situació, passant de 479 milions de pessetes a l’any 1990 fins els 967 de l’any 1992.

Recordem que aquests valors ens diuen que per cada pesseta que inverteix l’accionista, els stakeholders posaran 4,4 pessetes a Vinaixa i fills.

Deute/EBITDA: Respecte al rati Deute/EBITDA son el número de vegades que suposa el deute anual respecte el benefici abans d’impostos, taxes, amortitzacions i interessos. Els bancs solen analitzar aquest rati ja que per concedir crèdit demanen un màxim de 4. En el cas de l’empresa, veiem que venim d’una situació de tendència favorable perquè era decreixent fins al 1990 on es va situar al 3,4, però amb les previsions de l’empresa aquest creixerà en els següents anys superant el 4 i situantse en 5,4 vegades el deute sobre l’EBITDA. Aquesta tendència vindrà donada per l’increment del deute necessari per les vendes esperades.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 32

Qualitat dels actius: Segons les NOF/vendes el percentatge de necessitats financeres de l’empresa respecte les vendes anuals va tenir una tendència decreixent des de el 1988 fins al 1990, però pel que fa al futur immediat aquestes tornaran a pujar, es preveu que passi de 18,43% del 1990 al 19,38% al 1991 i el 19,35% al 1992. Això ens diu que hem empitjorat el nostre finançament a curt termini i que tenim més necessitat de recursos negociats respecte d'altres anys.

La caixa augmentarà per cobrir els 5 dies que manquen des de que paguem als proveïdors fins que cobrem de clients. L’import és baix i no és necessari revisar aquesta partida. Aquesta caixa és la mínima necessària i està inclosa en el càlcul de les NOF. En el cas del compte de clients, valorem positivament el creixement econòmic que suposaria si es pogués fer les inversions previstes i necessàries, però no és el nostre cas, ja que no obtindrem finançament per part del banc. Hem de dir igualment que el rati de cobrament, encara que no es portés a terme aquestes previsions de vendes, és el correcte i que estem dins de la mitjana del sector situat en dies de pagament de 45 pel retorn de la inversió.

En quant a les existències, veiem també que hi haurà un augment d'emmagatzematge fins a la venda a causa de l’expansió prevista. Suposaran una inversió de 176 milions més al 1991 i 249 més al 1992 respecte el 1990. Aquestes dades no són interessants per l’empresa perquè són la part menys líquida de l’empresa, a vegades considerades diners parats que no produeixen i, a més, tenen un valor massa elevat en el nostre cas. De totes maneres, encara que no sigui possible portar en endavant aquesta inversió per la falta de finançament, és necessari revisar la necessitat de treballar d’aquesta manera i analitzar si són necessaris 85 dies fins el retorn de la inversió.

L’objectiu és intentar treballar sempre amb la major eficiència possible.

Com a conclusió, dir que valoraríem molt positivament l’augment de la xifra del Actius Corrents previstos si aquestes inversions es poguessin dur a terme, ja que, és un sector molt estable en quant a clients i si l’empresa disposes del finançament sense cost, seria un negoci rentable.

D’altra altra banda, a l’Actiu Fix es faran només inversions de reposició el que ens diu que es mantindrà a 207 milions els pròxims dos anys.

d. Conclusions del balanç Després de l’anterior anàlisis, podem extreure que Vinaixa i Fill, SA és una empresa que requerirà d’un important finançament per part del banc perquè les seves NOF són clarament superiors al FM. Amb l’estudi del rati Deute/EBIT (abans utilitzat Deute/Ebitda) veiem que no tindran accés al crèdit desitjat, ja que, superen el valor d’endeutament excessiu de 4 que tenen molt en compte els bancs.

A continuació, adjuntem taula on podem observar les diferències en les diferents partides durant els tres períodes (l’últim any real i els dos previsionals).

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 33

En ella veiem que l’actiu fix va disminuir fins a suposar el 16,3% del total i com aquest percentatge ha passat al curt termini pel fet de haver-se transformat en una comercialitzadora de teixits. L’ increment en termes absoluts del total d’actiu ha sigut per l’augment de vendes i per l’ incorporació dels beneficis anuals.

Pels següents anys previstos l’actiu fix disminuirà en percentatge però no en valors absoluts i suposarà el 12,7% del total al 1991 i el 9,9% pel 1992, veiem com aquest percentatge passarà al curt termini pel fet del augment de vendes previstes ja que faran incrementar l’Actiu en la seva totalitat.

A banda d’això, i com ja hem comentat anteriorment, hem de vigilar amb el percentatge que suposarà el finançament aliè si s’aconseguís fer el projecte d’aquesta manera, ja que és molt elevat, representa el 75% al primer any d’expansió i el 79% el segon any. Aquesta tendència creixent seria insostenible operativament. No hi ha un valor òptim general, però si hi han indicadors que ens diuen que massa endeutament far que l’empresa acabi sent poc rendible, aquest podria ser el ja estudiat abans Interessos/Total deute comparat amb la Rendibilitat dels accionistes.

Aquest anàlisi previsional, ens confirma les conclusions que vam fer al nostre primer treball i tornem a aconsellar a l’empresa operar amb millor marge de maniobra per poder continuar amb l’expansió en vendes. Fer una ampliació de capital i/o renegociar part dels deutes del curt al llarg termini podrien ser algunes solucions possibles per millorar el FM. De moment deixarem de fer hipòtesis per desenvolupar-les més endavant.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 34

9. Ràtios Operatius a. Dies de cobrament Segons la previsió, els dies de cobrament augmentaran de 44 dies a 45 dies al 1991 y 1992. Això suposa que en comptes de trigar 44 dies en recuperar la inversió en clients, triguem un dia més i que, a menys que els dies de pagament també augmentin i siguin majors als dies de cobrament, necessitem més caixa per mantenir-nos financerament.

b. Dies de estoc Observem que els dies d’estoc continuaran millorant en el temps, i on abans eren 87 dies, ara passarà a ser 85 durant els dos pròxims anys.

c. Dies de pagament Al igual que ens ha passat amb l’empitjorament dels dies de cobrament, ara els dies de pagament disminuiran, passant de 41 dies al 1990 fins els 40 dies pels pròxims dos anys. A simple vista només és un dia menys, però si ara ens fixem amb la diferencia dels dies de cobrament, tenim que necessitem mes caixa per cobrir els 5 dies que manquen, a diferencia dels 3 dies al 1990. Tot i que els nostres clients son fiables, les NOF ens augmentaran per aquest motiu, la qual cosa serà negatiu per la companyia.

10. Ràtios presentats pel banc (no mencionats anteriorment) a. Despeses generals / Vendes Pels pròxims dos anys, la companyia preveu un augment en el percentatge de despeses generals sobre vendes, on a l’any 1990 eren de 26,59% passaran a ser del 27% (increment del 0,41%). En la nostra opinió el considerem elevat i, a més, no sabem la ponderació que ha fet cada partida a aquest percentatge previst (de salaris, altres despeses i amortitzacions previstes). Sembla que s’estiguin tractant totes com a despeses variables quant dins d’aquestes partides hi han despeses fixes. Tornem a concloure dient que és necessari revisar aquest punt.

b. Interessos / BAIT Els problemes continuen a Vinaixa i fills, SA. i si les despeses generals n’eren un per l’eficiència de la companyia, el cost del deute ho és per la rendibilitat del negoci. Quan estàvem experimentant una reducció en el percentatge d’aquest rati fins 1990 on estava a 59,20%, es preveu que torni a augmentar fins el 65,93% a l’any 1991 i a 67,67% a l’any 1992. Les raons segueixen sent la mateixa, augment de les vendes i per tant augment del finançament aliè amb cost.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 35

c. Endeutament Deute bancari /(Deute bancari + Recursos propis): Podem observar a la següent gràfica com evoluciona en percentatges el deute bancari sobre la suma de deute bancari més Recursos propis, sense la ponderació dels recursos de finançament espontani.

Durant els tres primers anys vam observar una disminució del deute bancari sobre el total del deute i els recursos propis, però per l’any 1991 s’espera un increment del 5 % aproximadament i pel 1992 un del 3% respecte els anys anteriors amb les previsions de despeses rebudes. Això serà conseqüència de l’increment del deute a llarg i a curt termini necessari per cobrir el nivell de vendes del 32% si no es fa ampliació una de capital.

Recursos aliens / Passiu Total: Aquest és el rati que mirarà el C.M. Bank, serà amb el que comprovarà si s’han dut a terme les restriccions proposades per concedir l’ampliació de crèdit. En comparació amb l’anterior analitzat Deute bancari / (Deute bancari + Recursos propis), aquest inclou totes les deutes (espontànies i amb cost), és per això que surten més elevats els resultats encara que, amb l’anterior, també es pot mesurar part del palanquejament. L’evolució d’aquest hauria d’haver estat per sota del 70%, però les dades previstes seran de passar del 75,65% al 1990, resultat real que va disminuir per la incorporació dels recursos propis i els ingressos extraordinaris d’aquell any, fins a un 79% previst al 1991 i un 81,57% previst al 1992.

Aquí tenim el principal problema que té l’empresa i, amb el qual, no serà possible rebre el crèdit que, encara i ser necessari, serà també insuficient, ja que, com veiem a la nostre Balanç previst pels pròxims 2 anys, cap dels dos anys estarà el crèdit per sota de 700 milions de pessetes.

A continuació, adjuntem el gràfic on podem veure l’evolució en percentatge del palanquejament que patirà l’empresa.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 36

d. Rati de tresoreria Pels pròxims anys es preveu una millora en el rati de tresoreria, on per l’any 1991 podrem cobrir un 5,28% dels deutes més immediats i pel 1992 del 5,18%. Tot i que pot semblar una millora, no ho és, ja que el biaix entre els dies de pagament i els de cobrament també han augmentat i on abans necessitàvem 3 dies per cobrir amb la pòlissa de crèdit, ara necessitarem 5 dies, és per això que l’empresa ha previst, pel càlcul de la caixa de Balanç, 5 dies del valor de les vendes.

e. Rati de liquiditat Seguint amb la nostre previsió, pels pròxims anys el rati de liquiditat agafa una tendència baixista, on pel 1991 l’actiu cobreix 1,16 vegades el passiu i a l’any següent aquest disminueix fins ser 1,14 vegades el passiu. Com ja vam mencionar, es manté per sota del mínim òptim considerat per un bon funcionament de la companyia que és entre 1,5 y 2.

f. Ràtios de solvència Fons propis / Exigible a curt: Aquest rati que serveix per determinar el percentatge de deute a curt termini que pot ser finançat amb els fons propis, ens diu que durant els tres primers anys reals es va mantenir més o menys estable tot i que pel 1990, en proporció, els Fons propis van disminuir respecte les deutes a curt amb un rati de 34,89%. Pel primer any de previsió hi haurà una disminució del 7% aproximadament passant a ser un 27,98% i al 1992 tornarà a disminuir fins al 23,33%.

Fons propis / Recursos aliens: Com en el cas anterior, la tendència de l’actual rati canvia i comença a decaure amb la previsió de vendes del 32%. Si des de l’any 1988 fins al 1990 havia augmentat casi un 1% situant-se als 32,19%, pel 1991 baixa al 26,58% i un any després fins els 22,58%. Vinaixa i Fills patirà una greu descapitalització en percentatges durant els pròxims anys degut al augment de la pòlissa de crèdit prevista.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 37

11. Conclusions de l’informe d’escenari pel creixement de vendes del 32% amb el Pla d’Acció previst pels 2 pròxims períodes: Com ja vam concloure en la diagnosi, l’empresa pateix problemes financers, tant operatius com estructurals. Un cop reunits tots els nostres consultors i havent estudiat Vinaixa i Fills, SA a dos anys vista, hem coincidit que és inviable la política de creixement de la companyia a dos anys, ja que, la seva estructura no podrà suportar l’increment del finançament a curt termini, a mig termini (3 ó 4 anys) podrien fer suspensió de pagaments i, si es continua així, finalment fallida independentment de complir les exigències, o no, per ampliar el crèdit. És també inviable perquè no es compleixen dos dels quatre requisits més importants pel C.M Bank.

Les exigències son: 1. La suspensió del pagament de dividends s’està fent però és insuficient per aguantar aquesta estructura financera a dos anys.

2. No s’està portant a terme l’estricte control de les despeses generals, amb el que, la rendibilitat de l’empresa s’està veient perjudicada pel gran endeutament. De fet, aquest descontrol fa que quan finalitza l’any, quasi bé no es nota el fort creixement de vendes previstes en els beneficis anuals, cosa que faria enfortir l’empresa per la incorporació d’aquests als Recursos Propis.

3. El Fons de maniobra és positiu però insuficient pel creixement esperat. Trobem que podria ser necessària una ampliació de capital.

4. L’endeutament per sota del 70%, (mesurat pel rati de palanquejament “recursos aliens/ passiu total” ), aquest mai disminueix, al revés, aquest pel segon any previst podria arribar fins al 81,57%. És per això que ratifiquem la nostra diagnosi del primer treball i confirmem el fet de que aquesta empresa, presentada amb aquest escenari previst, és inviable perquè agreujà encara més els seus problemes financers i es poden veure (si no canvien la situació) en la necessitat de fer una suspensió de pagaments als seus proveïdors, ja que, encara que l’actiu circulant sigui superior al passiu circulant, aquest no és suficientment líquid per fer-ho.

A banda d’això, aquest escenari disminueix la rendibilitat del accionista per sota del cost del deute, cosa que els hi diu que és més rentable invertir en un altre negoci. La rendibilitat dels actius es situa per sota d’altres anys, amb la qual cosa, el benefici que s’obté per la inversió en aquest serà menor i per sota de les dades del 1988. La rendibilitat de les vendes també decreix i aviat els beneficis seran de zero si es manté el fort endeutament.

Vinaixa i Fills, SA és una empresa amb moltes possibilitats però s’han d’ajustar algunes partides abans d’intentar fer l’expansió desitjada.

A continuació farem un anàlisis de sensibilitat per comprovar de quina situació partim i trobar escenaris possibles amb un creixement de l’empresa sostenible i viable.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 38

12. Anàlisi de sensibilitat Fins ara hem vist que la situació prevista pel Sr. Vinaixa és insostenible. Un creixement de les vendes del 32% suposaria disposar d’un crèdit superior a 700 milions de pessetes, el qual no serà acceptat pel banc actualment.

Plantejarem tres propostes per tal de millorar la situació de la companyia i resoldre, entre d’altres, els punts més sensibles que es pateixen.

a. Escenari I: “Creixement en base al rati G i lleugera baixada de les despeses generals” Per aquest escenari ens basem, com a punt de partida, pel resultat que ens proporciona l’aplicació del càlcul del Rati G, aquest ens mesura la capacitat que té l’empresa per créixer sense necessitat de finançament, amb les dades de l’últim any real. El càlcul és simple i passa per dividir el ROS (Bº sobre vendes) per (NOF/Vendes). El resultat és de que tenim una capacitat de creixement del 8,84% i, a partir d’aquí cap a baix, simulem una situació sostenible en base a les següents partides a modificar:

PARTIDES Creixement de vendes Salaris Altres despeses Amortització Ampliació de Capital Ampl. Crèdit (200M) Benefici Dividends Estratègia prevista

1991 3,90% 9,45% 15% 39 0 No permès 62 Milions No es reparteixen No expansió de mercats

1992 8,36% 9,45% 15% 39 0 No permès 74 Milions No es reparteixen No expansió de mercats

En primer lloc, la proposta de la partida de creixement de vendes és aquesta, 3,9%, encara que el creixement hagués pogut ser major, és per que quan les variables proposades conflueixen entre sí, fan augmentar la necessitat de més crèdit i, a causa de no complir amb les exigències bancaries, hem de baixar l’increment de vendes donat pel Rati G per quedar-nos al llindar de lo concedit fins ara.

En segon lloc, es tractaria de mantenir els salaris en la mitjana obtinguda dels tres anys anteriors, és a dir, en un 9,45%. El motiu és no fer-los créixer desproporcionalment sense necessitat. Sabem que és una empresa de tipus familiar i que per tant aquesta partida hauria d’estar el més controlada possible evitant així despeses accessòries o perjudicials per l’empresa (com a massa dietes, etc).

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 39

En tercer lloc, pel que fa a les “Altres despeses” la situaríem per sota de la mitjana dels anys anteriors a un 15%, per tal de contenir una mica els costos.

Finalment, les amortitzacions es mantindrien en els 39 milions de pessetes, igual que l’últim any, ja que no es preveu ampliació d’actiu fixe, nomes de reposició.

Portant a terme aquestes propostes, trobem que no seria necessària cap ampliació de capital.

Però ¿com afectarà aquest canvis a la rendibilitat i als resultats de l’empresa pels pròxims 2 anys?

A continuació, adjuntem el gràfic que ens pot ajudar a comprendre millor les tendències de la variable que comentarem amb les dades reals i previstes.

Amb aquest escenari la rendibilitat sobre les vendes, o el que coneixem com el rati ROS, augmenta respecte els anys anteriors gràcies a un control moderat de les despeses generals.

La tendència creixent es tradueix de passar d’un ROS de 1,63% al 1990 per 1,67% al 1991 i un 1,85% pel 1992. Hem de tenir en compte que a la dada de referència pel 1990 estava inclosa la venda d’actiu i, per tant, estan sumats els ingressos extraordinaris, la dada real seria d’un 1% pel 1990. Si el comparem amb l’escenari proposat de creixement del 32% de vendes, el ROS seria del 0,72% i del 0,68% pels dos anys respectivament i, si tenim en compte el resultat real comentat del 1% pel 1990, veiem que l’empresa patiria un decreixement de la seva rendibilitat sobre vendes, cosa que no passa amb aquest moderat escenari.

La rendibilitat sobre els recursos propis, el rati ROE, no millora en aquest escenari per que la dada de referència pel 1990 inclou els ingressos extraordinaris, sense aquests, queda una rendibilitat real del 11,52%, partint d’aquest ROE pel 1990 si que ens diu l’escenari previst que

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 40

els accionistes rebrien una rendibilitat superior pels seus recursos propis i és de 16,59%. També la rendibilitat esperada amb aquesta hipòtesi és major a l’esperada amb l’informe de creixement del 32%.

En el següent gràfic es pot observar la rendibilitat de l’accionista amb aquesta hipòtesis i amb les previsions del creixement del 32% obtingudes per part de l’empresa.

Volem incloure, en aquest anàlisi, la següent taula que mostra l’evolució del ROE amb la comparació que s’ha de fer perquè els resultats siguin entesos en tota la seva dimensió, que seria comparant-lo amb el cost del deute i la diferencia existent pels anys 1988, 1989, 1990, 1991 i 1992.

Interessos / Total deutes

ROE

%

Diferencia

Any 1988 Any 1989 Any 1990 Any 1991 (P) Any 1992 (P)

9,74% 8,09% 18,74% 16,59% 16,63%

13,32% 13,65% 13,36% 13,87% 14,26%

- 3,58 - 5,56 + 5,38 + 2,72 + 2,37

Aquesta comparació ens diu que per primera vegada des de feia almenys 3 anys, es te una rendibilitat per l’ accionista superior al cost del deute (sense tenir en compte, l’any dels ingressos extraordinaris). A continuació adjuntarem la taula que ens recordaran les dades amb la previsió de vendes del 32% que ens servirà per comparar-lo.

Interessos / Total deutes

ROE

%

Diferencia

Any 1991 (P) Any 1992 (P)

9,79% 10,96%

12,01% 12,31%

-2,22 -1,37

Taula extreta de l’informe de previsió de la companyia a dos anys.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 41

El ROA, o la rendibilitat sobre l’actiu, augmentarà en més proporció en aquest cas, situant-se en un 17,78% i un 18,54% pels anys 1991 i 1992 respectivament. Això és gràcies a un menor ús del deute i per tant a un decreixement de les necessitats operatives de fons.

Amb la previsió anterior estaríem en 12,61% i un 13,22% pel segon any.

Com ja mencionàvem anteriorment, no podem saber el Cash Flow Operatiu (CFO) que l’empresa tindria en un futur seguint les indicacions del Sr. Vinaixa, però si podem estimar el CFO que s’obtindria en aquest escenari. Aquest és semblant al 1990, sense extraordinaris, que el situem en 75 milions de pessetes que amb aquesta hipòtesis es situa en 101 i 113 milions de pessetes pels anys 1991 i 1992 respectivament. Si aquest els estem incorporant als Recursos propis estarem enfortint l’empresa de finançament sense costos.

En aquest cas, el rati de beneficis abans interessos i impostos respecte a les despeses financeres, anomenat EBIT/ interessos, aconseguim que passi d’un 1,69 al 1990 al 2,13 l’any 1991 i al 2,36 pel 1992. D’aquesta manera tot i que les vendes no augmenten un 32%, com desitja l’empresa, aconseguim que aquest rati s’aproximi al percentatge demanat pels bancs de 2,5 vegades el EBIT sobre dels interessos.

En aquest escenari el palanquejament ha disminuït des del 3,1 al 1990 fins al 2,6 i 2,2 al 1991 i 1992 respectivament. D’aquesta manera contrarestem la proposta de la Direcció, ja que, per cada pesseta que posen els accionistes els stakeholders posen 2,6 pessetes a Vinaixa i fills, SA. En canvi, amb la seva proposta els Stakeholder haurien de posar 3,8 pessetes al 91 i 4,4 pessetes al 92 per cada euro de l’accionista.

Pel que fa al Deute bancari/(Deute bancari + Rec.Propis), seguiria disminuint en aquest escenari arribant a 60,30% i 54,98% per els anys previsonals. Això seria conseqüència de la tendència a la baixa del deute a llarg i a curt termini necessari per cobrir el nivell de vendes del 3,90% al 1991 i 8,36% al 1992. En aquest no s’està tenint en compte tots els deutes, només els que tenen cost per l’empresa. És per això, que el següent anàlisi Recursos aliens/Passiu total és de major importància.

A continuació adjuntem taula per observar les corbes amb el rati d’endeutament sense passius espontanis.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 42

El rati Recursos aliens/Passiu total en aquest escenari que considerem moderat en vendes, trobem que baixem els percentatge d’endeutament però encara, al primer any, no estem per sota del 70% desitjat pel C.M. Bank. És per això, que és preferible corregir l’estratègia d’expansió en vendes i no fer pel moment massa moviments en aquest sentit.

A continuació adjuntem el següent gràfic que ens dona una perspectiva més visual de la situació proposada.

En ell, veiem les diferències en l’endeutament que patiria l’empresa segons les diferents indicacions proposades, amb la qual cosa, concloem dient que és pot arreglar la situació a mig termini però passaria per la necessitat de esperar-se dos anys a fer la internacionalització de l’empresa. La raó és per que, fins al segon any, no aconseguirem els resultats esperats pel banc

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 43

fins al 1992, amb la qual cosa, el finançament necessari no seria concedit.

La pregunta que segurament ens podem fer és, ¿és possible un creixement de vendes mitjà per no perdre del tot el potencial del sector?

Trobarem la resposta amb la següent hipòtesis.

b. Escenari II: “Creixement mitjà (16%), disminució mitjana de les despeses generals i ampliació de capital.”

En aquest segon escenari proposem un creixement de vendes mitjà, acompanyat d’una reducció més ferma de les despeses i una ampliació de capital en 44 milions de pessetes. Simularem una situació sostenible en base a les següents partides a modificar:

PARTIDES Creixement de vendes Salaris Altres despeses Amortització Ampliació de Capital Ampl. Crèdit (200M) Benefici Dividends Estratègia prevista

1991

1992

16% 16% 9,12% 9,12% 14,40% 14,40% 39 39 44M 0 No permès No permès 106 Milions 136 Milions No es reparteixen No es reparteixen Expansió de mercats mitjà Expansió de mercats mitjà

En primer lloc i basant-nos en el potencial de vendes que te el sector i la companyia, proposem un creixem de les vendes d’un 16% durant els dos següents anys, la meitat del que la Direcció te com a objectiu pel pròxim any. D’aquesta manera, les Necessitats Operatives de Fons es redueixen amb el que els costos i l’endeutament també ho faran.

En segon lloc, i a la vegada dins de les despeses generals, hauríem de reduir els salaris fins a un 9,12% percentualment, és a dir, situar-los per sota de la mitjana dels tres anys anteriors. Això no vol dir, una reducció en termes absoluts, si no que, no els fem créixer proporcionalment per l’augment de vendes, així doncs, els salaris passarien de 340 milions a 377 i 437 milions de pessetes pels anys 1991 i 1992, xifres que no s’allunyen massa dels anys anteriors, però sí que tenen un pes important dins del compte de resultats.

En tercer lloc, pel que fa a les “Altres despeses”, es situarien per sota de la mitja dels anys anteriors i dels corresponents percentatges a un 14,40%. S’hauria de fer un esforç en aquestes per tal de reduir els costos innecessaris que treuen rendibilitat a la companyia i l’aparten del creixement potencial que es pot tenir.

En quart lloc, les amortitzacions es conservarien en els 39 milions de pessetes, tenint en compte

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 44

que segons les indicacions rebudes, no es faran inversions en immobilitzat, només de reposició.

Finalment es demanaria una ampliació de capital als socis de 44 milions de pessetes, que seria el necessari per poder seguir amb l’activitat de l’empresa sense sobrepassar el crèdit del que disposen de moment (500 milions) i sanejar l’empresa financerament.

Però ¿com afectaran aquest canvis a la rendibilitat i als resultats de l’empresa pels pròxims 2 anys?

A continuació, adjuntem el gràfic que ens pot ajudar a comprendre millor les tendències de la variable rendibilitat que comentarem amb les dades que tenim, reals i previstes.

Amb aquest escenari la rendibilitat sobre les vendes, o el que coneixem com el rati ROS, augmenta respecte els anys anteriors gràcies a l’esforç d’un control moderat de les despeses generals. La tendència creixent es tradueix de passar d’un ROS de 1,63% al 1990 al 2,56% al 1991 i un 2,84% pel 1992. Hem de tenir en compte, altre vegada, que a la dada de referència real pel ROS al 1990 inclou venda d’actiu i, per tant, seria partir d’un 1% de rendibilitat sobre vendes al 1990. La corba blava és l’escenari proposat de creixement del 32% de vendes, com veiem el ROS seria del 0,72% i del 0,68% pels dos anys respectivament.

La rendibilitat sobre els recursos propis, el rati ROE, també millora en aquest escenari. Els accionistes rebrien, en aquest cas, una rendibilitat superior pels seus recursos propis invertits en l’empresa. El percentatge de l’any 1990 va ser de 18,74%, que en aquest passaria a ser de 23,02% previst al 1991 i pel 1992 decreixeria una mica quedant en 22,87%. Això es degut al fet de que s’incorporen els dividends als recursos propis i ponderen més que l’any passat a causa de aconseguir uns beneficis de 106 milions al 1991.

També la rendibilitat esperada amb aquesta hipòtesi és major a l’esperada comparat amb l’informe de creixement del 32% com podem observar a la corba blava del següent gràfic.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 45

Tornem a incloure per aquest anàlisi, la taula que mostra l’evolució del ROE amb la comparació que s’ha de fer perquè tots els resultats siguin entesos en tota la seva dimensió. El comparem amb el cost del deute i la seva diferencia existent pels anys 1988, 1989, 1990, 1991 i 1992.

Interessos / Total deutes

ROE

%

Diferencia

Any 1988 Any 1989 Any 1990 Any 1991 (P) Any 1992 (P)

9,74% 8,09% 18,74% 23,02% 22,87%

13,32% 13,65% 13,36% 14% 14,14%

- 3,58 - 5,56 + 5,38 + 9,02 + 8,73

Aquesta comparació ens diu que la rendibilitat per l’ accionista és superior al cost del deute (inclouen-hi els ingressos extraordinaris al 1990 que si no seria un ROE de 11,52%). Això ens diu, que també en aquest escenari per primera vegada en anys, per l’accionista, és més rentable invertir en aquesta empresa i no en altres projectes. A continuació adjuntarem la taula que ens recordaran les dades amb la previsió de vendes del 32%, que ens diu que l’accionista perd rendibilitat amb la seva inversió.

Interessos / Total deutes

ROE

%

Diferencia

Any 1991 (P) Any 1992 (P)

9,79% 10,96%

12,01% 12,31%

-2,22 -1,37

Taula extreta de l’informe de previsió de la companyia a dos anys.

La rendibilitat sobre l’actiu o l’anomenat ROA augmentarà en més proporció en aquest cas, situant-se en un 22,56% i un 23,83% pels anys 1991 i 1992 respectivament. Això és gràcies a un menor ús del deute i per tant a un decreixement de les necessitats operatives de fons. En aquest cas la rendibilitat sobre l’actiu seria major que en l’escenari esmentat anteriorment (hipòtesis 1).

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 46

En el següent gràfic es poden veure visualment les diferencies entre les dos hipòtesis i l’escenari previst per la Direcció de l’empresa.

Respecte al Cash Flow Operatiu , o CFO = (suma de benefici net + les amortitzacions), com ja mencionàvem anteriorment, incloem hipotèticament al benefici el valor de les amortitzacions del 1990, que son de 39 milions, per una banda perquè s’ajusten a la realitat de la companyia i, d’altre banda, perquè no es faran inversions en actiu fix, només seran de reposició. Estimem que serà de 145 milions i 175 milions pels anys 1991 i 1992 de CFO que s’obtindria en aquest escenari, allunyant-se ja dels valors obtinguts als anys 1988, 1989 i 1990 o teníem una caixa real generada de 47, 48 i 49 milions de pessetes respectivament.

En aquest cas, el rati de beneficis abans interessos i impostos respecte a les despeses financeres, anomenat EBIT/ interessos, es situa per sobre del valor demanat per les entitats bancaries amb un 2,95 i 3,54 pels anys 1991 i 1992. Aquesta pujada és degut a la baixada d’interessos existent per l’augment de capital que permet l’expansió però no a costa de deute. D’aquesta manera tot i que les vendes no augmenten un 32%, com desitja l’empresa, aconseguim que aquest rati superi al percentatge demanat pels bancs de 2,5 vegades el EBIT sobre dels interessos i poden estar en una situació més tranquil·la a l’hora de que, per qualsevol augment del deute, l’empresa te més marge per cobrir les despeses bancaries i per tant, poder pagar al banc.

En aquest escenari el palanquejament ha disminuït des del 3,1 al 1990 fins al 2,2 i 1,8 al 1991 i 1992 respectivament. Això, com ja vam comentar, vol dir que per cada pesseta que posen els accionistes, els stakeholders posen 2,2 pessetes a Vinaixa i fills, SA per exemple el primer any.

Arribem a la conclusió que si incrementem els nostres recursos propis, menys diners necessitarem i per tant menys diners que haurem de tornar als Stakeholders amb els seus costos associats

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 47

Pel que fa al Deute bancari/(Deute bancari + Rec.Propis), seguiria disminuint en aquest escenari arribant a 54,64% i 47,68% per els anys previstos. Això seria conseqüència de la tendència a la baixa del deute a llarg i a curt termini necessari per cobrir el nivell de vendes del 16% al 1991 i al 1992.

Al següent gràfic veiem les corbes dels tres escenaris analitzats fins ara (incloent-hi creixement del 32% proposat)

En aquest, com ja vam comentar, s’està tenint en compte només els deutes que tenen cost per l’empresa, amb la qual cosa, hi ha part del deute que no es contempla però que sí s’ha de tornar als proveïdors. És per això, que el següent anàlisi és de major importància per que els compren tots.

El rati Recursos aliens/Passiu total en aquest escenari mitjà en vendes baixem els percentatge d’endeutament. Al primer any aconseguim estar per sota del 70% desitjat pel C.M. Bank com a indicador de començar a tenir una bona salut per operar en els mercats internacionals. Ens situem al 68,55% al 1991 i al 64,15% al 1992, és per això que, és preferible corregir l’estratègia d’expansió en vendes del 32% i passar a ser de vendes del 16% vigilant, així, l’estructura financera de l’empresa. Complint les exigències del Bank, ens permet valorar l’opció de que, si encara estem interessats a fer més expansió, al segon any ja estem en millor posició.

A continuació adjuntem el gràfic que ens dona una perspectiva visual de la situació proposada.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 48

En ell, veiem les diferències en l’endeutament que tindria l’empresa segons els diferents escenaris proposats per la Direcció, pel banc i per l’empresa consultora (1er i 2on escenari), amb la qual cosa, concloem dient que és pot arreglar la situació a mig termini però passaria per la necessitat de només fer una expansió de vendes mitjana del 16%, i esperar-se dos anys a fer la internacionalització de l’empresa al 32 %. La raó és per que, encara que aconseguim des de el primer any els resultats esperats pel Bank, aquests resultats han sigut extrets sense fer ús de la ampliació de pòlissa, ja que, si aquesta “entra en joc” i. no es redueixen moderadament les despeses generals, el rati d’endeutament (recursos aliens/passiu total) superaria els valors interposats i el finançament necessari pel segon any, ens seria retirat. Aconsellem a l’empresa amb aquest escenari, mantenir els valors proposats durant els dos següents anys.

Es cert, que ara ens tocaria preguntar-nos però, ¿per on hauria de passar l’empresa perquè sigui sostenible portar a terme un creixement de vendes del 32% i no perdre el potencial del sector?

Trobarem la resposta amb la següent hipòtesis on canviarem algunes variables per construir aquesta hipòtesis.

c. Escenari III: “Creixement esperat per Vinaixa (32%) i retallades radicals en les despeses generals.”

El següent escenari es planteja una previsió de vendes del 32%, és a dir, la situació que el Sr. Vinaixa espera per aprofitar tot el potencial del sector i del mercat internacional. El propòsit d’aquesta hipòtesis és demostrar que sí és possible créixer en aquest percentatge, però tenint en compte altres factors que s’han d’ajustar. La variable que pateix més modificació son les despeses generals però es preveu sigui a dos anys, desprès es podria tornar a analitzar.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 49

PARTIDES Creixement de vendes Salaris Altres despeses Amortització Ampliació de Capital Ampl. Crèdit (200M) Benefici Dividends Estratègia prevista

1991 32% 8,50% 12% 39 0 Sí, però moderadament 203 Milions No es reparteixen Expansió de mercats 32%

1992 32% 8,50% 12% 39 0 Sí, però moderadament 331 Milions No es reparteixen Expansió de mercats 32%

En primer lloc i basant-nos en el potencial de vendes que te el sector i la companyia, proposem un creixem de les vendes del 32% durant els dos següents anys. Les Necessitats Operatives de Fons creixen però es veuran compensades per altres partides que comentarem seguidament.

Els salaris baixarien fins a un 8,5%, quedant per sota percentualment de la mitjana i del mínim establert a l’any 1988 que és el primer any que tenim dades. Això no vol dir una reducció en termes absoluts, si no que, no els fem créixer proporcionalment per l’augment de vendes, així doncs, els salaris passarien de 340 milions al 1990 a 400 milions i 528 milions de pessetes pels anys 1991 i 1992, xifres que s’allunyen dels anys anteriors però, a la vegada, la reducció proposada te un pes important dins dels resultats operatius per la reducció de costos.

Les altres despeses generals tindrien un límit d’ un 12% de pes al compte de resultats, és a dir, l’empresa podria comptar amb 564 milions al 1991 (4 milions menys que al 1990), però podria incrementar-les al 1992 i destinar 745 milions, Amb la qual cosa, l’esforç real s’està fent el primer any. Aconsellem a la Direcció reduir-les per tal de no tenir costos que no porten valor afegit a la companyia, ja que, l'allunyen del creixement potencial que poden tenir.

Les amortitzacions es conservarien en els 39 milions de pessetes, tenint en compte que segons les indicacions rebudes, no es faran inversions en immobilitzat, només de reposició.

En aquesta tercera hipòtesi no seria necessària la ampliació de capital, ja que suposem que el banc ens ha acceptat el crèdit fins a 700 milions al primer any. Entenem que és gràcies a la millora dels “Recursos aliens sobre el total de passiu” el qual ens situa per sota del 70% requerit. És aconsellable negociar el crèdit a 700 el primer any encara que no l’utilitzem del tot.

Però ¿com afectaran aquest canvis de reducció de costos a la rendibilitat i als resultats de l’empresa pels pròxims 2 anys?

A continuació, adjuntem el gràfic comparatiu dels diferents escenaris que ens pot ajudar a comprendre millor les tendències de la variable rendibilitat que comentarem amb les dades reals i previstes.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 50

Gràcies a l’esforç de reduir i controlar de forma molt estricta les despeses generals, això fa que el ROS, o rendibilitat de les vendes, per aquest tercer escenari sigui el més alt de tots els analitzats. La tendència creixent es tradueix de passar d’un ROS de 1,63% (o 1% sense els extraordinaris del 1990) a una rendibilitat de vendes pels anys 1991 i 1992 de 4,89% i 5,33%. Si observen les diferents hipòtesis a la gràfica, l’escenari proposat pot resultar molt aconsellable si es desitja l’expansió fent un acte de constricció de costos.

La rendibilitat sobre els recursos propis, el rati ROE, també millora en aquest escenari. Els accionistes rebrien, en aquest cas, una rendibilitat superior pels seus recursos propis invertits en l’empresa. El percentatge de l’any 1990 va ser de 18,74%, que en aquest passaria a ser de 42,60% previst al 1991 i pel 1992 decreixeria una mica quedant en 38,01%. Això es degut al fet de que s’incorporen els dividends als recursos propis i ponderen més que l’any passat a causa de aconseguir uns beneficis de 203 milions al 1991.

En el següent gràfic es pot observar la rendibilitat de l’accionista amb aquesta hipòtesis i amb les previsions obtingudes per part de l’empresa.

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 51

Tornem a incloure, per aquest anàlisi, la taula que mostra l’evolució del ROE amb la comparació que s’ha de fer, perquè els resultats siguin entesos en tota la seva dimensió, i els comparem amb el cost del deute on veurem la diferencia existent pels anys 1988, 1989, 1990, 1991 i 1992.

Interessos / Total deutes

ROE

%

Diferencia

Any 1988 Any 1989 Any 1990 Any 1991 (P) Any 1992 (P)

9,74% 8,09% 18,74% 42,60% 38,01%

13,32% 13,65% 13,36% 13,74% 14,56%

- 3,58 - 5,56 + 5,38 + 28,86 + 23,45

Aquesta comparació ens diu que la rendibilitat per l’ accionista és superior al cost del deute (incloent-hi els ingressos extraordinaris al 1990). A continuació adjuntarem la taula que ens recordaran les dades amb la previsió de vendes del 32% per poder fer una valoració més personal de les dades.

Interessos / Total deutes

ROE

%

Diferencia

Any 1991 (P) Any 1992 (P)

9,79% 10,96%

12,01% 12,31%

-2,22 -1,37

Taula extreta de l’informe de previsió de la companyia a dos anys.

Com podem observar, invertir en aquesta empresa és molt més rentable que fer-ho en altres projectes. Encara que a l’any 1992 es preveu que baixarà mínimament, la rendibilitat continuarà sent més elevada respecte la prevista per l’empresa i per les altres hipòtesis.

La rendibilitat sobre l’actiu, o l’anomenat ROA, augmentarà en més proporció en aquest cas, situant-se en un 36,54% i un 39,22% pels anys 1991 i 1992 respectivament. Això és gràcies a un menor ús del deute i per tant a un decreixement de les necessitats operatives de fons. En aquest cas la rendibilitat sobre l’actiu seria major que en l’escenari esmentat anteriorment (hipòtesis 1 i 2). En el següent gràfic es poden veure visualment les diferències entre les tres hipòtesis i l’escenari previst per la Direcció de l’empresa.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 52

Respecte al Cash Flow Operatiu , o CFO (suma de benefici net + les amortitzacions), com ja mencionàvem anteriorment, incloem hipotèticament al benefici el valor de les amortitzacions del 1990, que son de 39 milions, s’ajusta a la realitat de la companyia perquè no es faran inversions en actiu fix, només seran de reposició. Estimem que serà de 269 milions i 370 milions pels anys 1991 i 1992, allunyant-se ja dels valors obtinguts als anys 1988, 1989 i 1990 o teníem una caixa real generada de 47, 48 i 49 milions de pessetes respectivament. Per aquest motiu, considerem que al segon any, es podria mirar de fer un repartiment de dividends que, encara que no estigui contemplada en aquesta hipòtesi, es podria tornar a fer un estudi de viabilitat si s’aconsegueixen reduir les despeses proposades.

En aquest cas, el rati de beneficis abans interessos i impostos respecte a les despeses financeres, anomenat EBIT/ interessos, es situa per sobre del valor de 2,5 demanat per les entitats bancaries amb un 5,06 i 7,10 pels anys 1991 i 1992. Aquesta pujada és degut a la baixada d’interessos existent per la baixada dels costos generals que permet l’expansió però no a costa de deute.

D’aquesta manera es pot optar per aprofitar tot el potencial del mercat i augmentar les vendes en un 32%, o més en el segon any. Amb aquest escenari previst quedaríem en una situació més tranquil·la a l’hora de que, per qualsevol necessitat d’augment dels costos de l’empresa, encara tenim molt marge per cobrir les despeses bancaries i per tant, poder pagar al banc els seus interessos.

En el següent gràfic es pot observar les diferencies entre els escenaris i la previsió del primer informe de situació de vendes del 32%.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 53

Les despeses generals sobre vendes suposaran amb aquest escenari un 21,33% i 21,13% pels 1991 i 1992 respecte al 1990 que eren de 26,59%, o respecte al informe de creixement del 32% que suposaven un 25,53% de mitjana. Això ens demostra que una baixada de les despeses i, sense la necessitat d’ampliació de capital, es poden obtenir grans rendibilitats de les inversions.

En aquest tercer escenari el palanquejament ha disminuït des del 3,1 al 1990 fins al 2 i el 1,4 al 1991 i 1992 respectivament. Això vol dir, que els stakeholders posen el doble d’inversió a l’empresa que l’accionista per exemple el primer any, per tant, si incrementem els nostres recursos propis treballant amb més eficiència, menys diners hauríem de tornar als Stakeholders i també tindrem menys costos associats.

Pel que fa al Deute bancari/(Deute bancari + Rec.Propis), seguiria disminuït en aquest escenari arribant a 51,59% i 37,97% per els dos anys previstos. Això seria conseqüència de la tendència a la baixa de les despeses generals esmentades anteriorment que permet cobrir el nivell de vendes desitjat del 32% pels pròxims dos anys.

Al següent gràfic veiem les corbes dels tres escenaris analitzats fins ara (incloent-hi creixement del 32% proposat del primer informe).

En aquest, com ja vam comentar, hi ha part del deute que no es contempla però que sí s’ha de tornar als proveïdors, és per això, que el següent anàlisi és de major importància perquè sestà tenim en compte els deutes que tenen cost per l’empresa i és requisit fonamental el seu compliment pel C.M.Bank.

El rati Recursos aliens/Passiu total per aquesta tercera hipòtesis, que la considerem d’expansió en vendes en base al potencial del mercat, trobem que baixem els percentatge d’endeutament.

Al primer any aconseguim estar per sota del 70% desitjat pel Bank com a indicador de bona salut

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 54

financera per estar als mercats internacionals. Ens situem al 66,95% al 1991 i al 58,32% al 1992, és per això que, és preferible corregir la estratègia de costos vigilant així l’estructura financera de l’empresa per poder complir les exigències del Bank que, amb aquestes previsions fetes, les complim totes.

A continuació adjuntem el següent gràfic que ens dona una perspectiva més visual de totes les situacions proposades.

En ell, veiem les diferències en l’endeutament que patiria l’empresa segons els diferents escenaris proposats per la Direcció, pel banc i per l’empresa consultora (escenari 1er, 2on i 3er), amb la qual cosa, concloem dient que és pot arreglar la situació a curt termini però passaria per la necessitat de fer una estratègia de reducció de despeses per portar a terme la internacionalització de l’empresa al 32%. A banda d’això, i complint les expectatives, es podria intentar, previ estudi financer real, fer un repartiment de beneficis al segon any, la qual cosa, tots els esforços fets pels integrants de la companyia es veurien recompensats.

Totes aquestes hipòtesis anteriors son combinacions de variables que fan viables els tres escenaris. Qualsevol modificació d’aquestes passaria per la necessitat de tornar a fer un anàlisi de viabilitat, ja que, Vinaixa i Fills, SA està en una situació potencialment bona però només si es pren una d’aquestes possibles hipòtesis.

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 55

ANNEXOS Els següents annexos mostren les preguntes realitzades al Sr.Vinaixa i les seves respostes.

E-MAIL 1: Per poder fer la previsió de compte de resultats De: ELENA HERVÁS MÍNGUEZ Fecha: sábado, 16 de febrero de 2013 Asunto: Consulta para previsión financiera empresa Vinaixa i fills Para: jtorres@tecnocampus.cat Cc: Cristina Calvet Robles <cristina.calvet@calvetrobles.com> Buenas tardes Sr. Vinaixa, Somos la consultoría financiera que le hará el estudio de previsión financiera para los próximos 2 años. Necesitamos hacerle algunas consultas para que nos oriente del funcionamiento que tienen previsto a corto plazo en su compañía.

Se prevé que las ventas aumenten un 32 % anual durante los próximos dos años. También que los clientes pagarán a 45 días y que el plazo de pago a proveedores se reducirá un día, siendo de 40 días de media. Por otro lado, las existencias permanecerán de media 85 días en la empresa. Los costes medios variables son el 70% de las ventas.

Ahora se nos plantean una serie de preguntas que desearíamos que nos contestase respecto a la previsión sobre la cuenta de resultados para los años 1991 y 1992.

Preguntas: 1- Los salarios aumentan anualmente de media un 9,5%. Se prevé para estos años el mismo aumento.

2- Los gastos generales han crecido en la misma proporción cada año, un 15,95% anualmente. ¿Se prevé el mismo crecimiento de los gastos para los próximos años?. Respecto a este punto, podría informarnos qué partidas son las que forman estos gastos?

3- Las amortizaciones entendemos, que bajarán, el activo fijo ha disminuido este último año. ¿es cierto que será así? ¿Cuál es la cantidad prevista de gasto para el 91 y 92?

4- los intereses sabemos que son aproximadamente el 14% de el prestamos a largo y el crédito a corto. Los mantendremos en previsión para los próximos años a no ser que usted nos diga lo contrario.

5-Se prevén ingresos o gastos extraordinarios? ¿nos podría dar información de cuál fue el gasto extra del 1989 y el ingreso extra de 1990?

Por el momento no tenemos más preguntas. Si se le ocurre algún dato relevante que debamos conocer, le agradeceríamos nos lo comunicase.

Un cordial saludo,

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 56

Consultores & Asociados, SA Resposta 1 De: Josep Torres Fecha: lunes, 18 de febrero de 2013 Asunto: Consulta para previsión financiera empresa Vinaixa i fills Para: ELENA HERVÁS MÍNGUEZ <mehervas@eum.tecnocampus.cat> Hola, Contesto a vuestras preguntas: 1. Salarios incluidos en los gastos generales 2. Gastos generales: 27% de las ventas. Incluye salarios, amortizaciones,...

3. Amortizaciones incluidas en los gastos generales. Evolución del activo fijo: inversiones de reposición.

4. 14% de la deuda media estimada (inicial + final y dividido entre 2) 5. No se prevén extraordinarios.

Resto a la espera de más preguntas, si lo necesitáis.

Saludos, Sr. Vinaixa

E-MAIL 2: Per poder fer la previsió de compte de resultats, balanç i ratis De: ELENA HERVÁS MÍNGUEZ [mehervas@eum.tecnocampus.cat] Enviado el: sábado, 23 de febrero de 2013 19:22 Para: Josep Torres Cc: Cristina Calvet Robles Asunto: Re: Consulta para previsión financiera empresa Vinaixa i fills Buenas tardes Sr. Vinaixa, A continuación realizaremos una serie de preguntas para seguir completando nuestra previsión financiera a dos años vista.

1- ¿La caja mínima exigida para funcionar cuál es?

2- Para poder calcular el cash flow anual, necesitamos saber el valor de la amortización para cada año.¿Nos podría facilitar este dato?

3- En el Balance tenemos una cuenta de proveedores de gastos generales, ¿cuál será el valor que tendremos para cada año?

4-¿La evolución del préstamo bancario seguirá siendo la misma, 10 millones anuales?

5-¿Se repartirán los beneficios de los años 1991 y 92? o se seguirán incluyendo en recursos propios?

Un saludo,

VINAIXA

TECNOCAMPUS 2013

I FILLS Pàgina 57

Consultores & Asociados, SA Resposta 2 De: Josep Torres Fecha: lunes, 25 de febrero de 2013 Asunto: Consulta para previsión financiera empresa Vinaixa i fills Para: ELENA HERVÁS MÍNGUEZ <mehervas@eum.tecnocampus.cat> Cc: Cristina Calvet Robles <cristina.calvet@calvetrobles.com> Hola, 1. 5 días.

2. Qué es un cash flow? La amortizacion está incluida dentro de los gastos generales.

3. Crecen un 32% cada año respecto al anterior. Al igual que las ventas.

4. Sí.

5. NO se prevén reparto de dividendos.

Saludos, Vinaixa

E-MAIL 3: Aclaració e-mail 2 On Mon, 25 Feb 2013 15:06:23 +0100, ELENA HERVÁS MÍNGUEZ wrote: Sobre la pregunta 2, para saber el cash flow operativo de cada año, sumamos el beneficio neto anual más las amortizaciones y vemos la caja real que han sabido hacer. En nuestro Excel, sin saber la amortización, no podremos calcularlo. En principio no es un dato muy relevante pero necesitábamos saber si podíamos o no calcularlo, por eso lo preguntábamos.

Resposta 3 El 25 de febrero de 2013 21:55, <jose.torres@actuarios.org> escribió: Ya, pero yo incluyo la amortización en gastos generales, dado que creo que el desglose no es importante. Recuerda, soy el Sr. Vinaixa.

E-MAIL 4: Pregunta sobre impostos i crèdit bancari De: ELENA HERVÁS MÍNGUEZ <mehervas@eum.tecnocampus.cat> Asunto: Re: Consulta para previsión financiera empresa Vinaixa i fills Fecha: 26 de febrero de 2013 13:37:58 GMT+01:00 Para: jose.torres@actuarios.org Cc: Cristina Calvet Robles <cristina.calvet@calvetrobles.com> Buenos días Sr. Vinaixa, Tenemos una aproximación a una posible previsión financiera a dos años pero todavía tenemos

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 58

algunas preguntas sobre algunas partidas.

Los impuestos a pagar a Hacienda reflejados en balance previsional, ¿podría decirnos cuál será el valor o el porcentaje de impuestos que quedarán diferidos para el año siguiente? para los años anteriores hemos observado que son del 50%.

Por otro lado, ¿Hemos ampliado la póliza de crédito para el año 1991 y 1992?

Gracias y un saludo, Elena Hervás Minguez Consultores & Asociados, SA Resposta 4 El martes, 26 de febrero de 2013, escribió: Hola, A pagar- Hacienda (en el balance) 9 y 12 para 1991 y 1992 respectivamente.

En cuanto a la póliza, ya sabéis la conversación que he mantenido con el director de la oficina.

Saludos, Josep

E-MAIL 5: Aclaració e-mail 4 De: ELENA HERVÁS MÍNGUEZ <mehervas@eum.tecnocampus.cat> Asunto: Re: Consulta para previsión financiera empresa Vinaixa i fills Fecha: 26 de febrero de 2013 15:21:48 GMT+01:00 Para: jose.torres@actuarios.org Cc: Cristina Calvet Robles <cristina.calvet@calvetrobles.com> Hola Sr Vinaixa, Sobre la póliza de crédito, debíamos cumplir una serie de exigencias y entre ellas disminuir la deuda ajena por debajo del 70 por ciento y controlar los gastos generales. Ninguna de las dos, actualmente, vamos a poder cumplir en los próximos meses. Es necesario ajustarse en el gasto revisando las partidas que lo contienen, para que se reduzcan las necesidades financieras y poder seguir trabajando con normalidad el próximo año. Es posible bajar alguna partida de gastos?

Consultores & Asociados, SA Resposta 5 El martes, 26 de febrero de 2013, escribió: Hola Elena,

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 59

Ara parla en Josep. Has de fer la previsió en funció del que t'ha dit en Vinaixa i demostra-li que si segueix així no podrà continuar, ja que la pòliça de crèdit segueix i segueix creixent. Després, quan facis els escenaris que tú proposis, pots fer els canvis que consideris necessaris en funció del que consideris que ha de ser el teu pla d'acció (la teva recepta).

Salutacions, Josep

TECNOCAMPUS 2013

VINAIXA

I FILLS Pàgina 60

BIBLIOGRAFIA

&

http://www.infomercados.com/formacion/glosario/deuda-ebitda/1339/

& Cas proporcionat & Apunts Direcció Financera