La Bohème by carlow flash

11 de gener de 2012

Le Bohème

nº 1

EN EXCLUSIVA ANTONIO MIRÓ: “La moda és un virus”

“5 HORES AMB PEP ÀVILA” fotògraf i difussor de tendències

LOOK VINTAGE, t’atreveixes?

La moda s’obre al públic: The Brandery i 080 BCN

4.50€ (només a Espanya) Canaries 4.70 € (ssense IVA) inclòs transport. Portugal 4.00 €

Mariona Ramon i Emma Pedrell Directores

Directora de moda EMMA PEDRELL Redactora Cap MARIONA RAMÓN

MODA Estilista Senior EMMA PEDRELL Producció de reportatges MARIONA RAMÓN

REDACCIÓ EMMA PEDRELL I MARIONA RAMÖN

EDICIÓ GRÀFICA

Cap d’Edició Gràfica EMMA PEDRELL Administració MARIONA RAMÓN

FOTOGRAFIA

MIREIA DEULOFEU, EMMA PEDRELL I MARIONA RAMÓN

COL·LABORADORS

Moda PEP ÀVILA, CRISTINA JOLONCH, VICTORIA JUNCADELLA, CLAUDIA MIER, ANTONIO MIRÓ, SILVIA MIRALLES, CLÀUDIA MORA, MÍRIAM ROBRES, AURORA SEGURA, ANNA TABERNERO, FERMÍN I GILLES. Reportatges CRISTINA JOLONCH, EMMA PEDRELL I MARIONA RAMÓN Directora de publicitat INÉS ELIZALDE Relacions Públiques EMMA PEDRELL Producció MARIONA RAMÓN EDICIONS COCOA S.A (publicitat i redacció) Passeig de Gràcia, 7, 08065 BARCELONA Gran de Gràcia, 12, 08053 BARCELONA Via Veneto, 14, 12459 ITÀLIA

Directores Generals de Desenvolupament MARIONA RAMÓN I EMMA PEDRELL Directora de Producció MARIONA RAMÓN Director de Marketing IGNASI PUIGDOLLERS Director de Relacions Públiques JOEL GUILLÉN Presidentes i editores EMMA PEDRELL I MARIONA RAMÓN -3-

MODA Noves tendències: Vintage, t’atreveixes?

REPORTATGES 5 Hores amb Pep Àvila 23

Realització: Emma Pedrell i Mariona Realització: Mireia Deulofeu, Mariona Ramón i

Ramón.

Emma Pedrell.

Antonio Miró: La moda és un virus 34

GENT I ACTUALITAT Carta de les Directores

Realització: Mariona Ramón i Emma Pedrell.

La Moda s’obre al públic: The Brandery i 080BCN 29 Realització: Mariona Ramón i Emma Pedrell. -6-

Carta de les directores

hem tingut la gran sort de comptar amb grans artistes, ja siguin del disseny com de la creació de moda.

En el nostre primer número d’aquest nou projecte ens plauria explicar-vos què us trobareu alhora de llegir “Le Boheme”. Le Boheme inspira una sèrie d’elements bàsics en el nostre dia a dia com és, per exemple, les tendències. Però no tendències corrents, no, assequibles per a tots. Molts cops ens trobem perduts en un món ple de sensacionalisme massa vulgar i el que tenim ganes de plasmar és una altra manera de vestir i alhora de viure: MOLT MÉS ORIGINAL. Tot va començar en un dinar on ens van començar a sorgir preguntes i idees com: “Quina imatge volem donar al món mitjançant una vestimenta determinada?”. “Per què alta costura?”. “Per què no de segona mà?”. “Per què ara Vintage?”. “Què és la moda?”. Realment hem gaudit amb aquest primer número i esperem que n’hi hagin de molts

Pep Àvila, fotògraf de la revista Magazine, ens ensenyà a veure a travès del seu objectiu una sèrie de percepcions que, anteriorment, potser se’ns escapaven.

més. Amb aquestes dues imatges ens hem inspirat i deleïtat per poder arribar a saber quin tipus d’imatge i quin tipus de vestimenta volem adoptar. Le Boheme, va sorgir de la cultura, de la òpera i d’una societat determinada que volia ser diferent i sobretot ser tal i com éren, deixant de banda tot allò convencional, tradicional, corrent. En aquesta primera edició -8-

Antonio Miró ens ha fet veure la moda des d’un altre punt de vista i hem pogut aprendre molt d’ell. “La moda és un virus” com deia Antonio Miró, i ens infecta a tots. En aquests moments el lector, vosaltres, esteu sent absorvits per aquest concepte anomenat MODA. Esperem que gaudiu com nosaltres ho hem fet a l’hora de dissenyar i redactar els següents articles. Gaudiu-ne!

NOVES TENDÈNCIES Avui us dediquem les noves tendències per aquest hivern. Què millor que dur a terme una sessió amb contrastos de vegetació? La Bohème porta les noves tendències per aquelles atrevides a ser úniques i originals.

ectors, de nou estem aquí portantvos reportatges del tot seductors. Avui us enviarem ben a prop, al Parc de la Oreneta. Espero que en gaudiu. Començarem per ex-

plicar-vos el nostre dia enfeinat de dissabte passat, la sessió de fotos la qual veieu es va iniciar a las 10.00h del matí i va quedar enllestida a les 13.00h. Aquestes preciositats que veieu a les fotogra-10-

fies, grans persones i grans models que van saber seguir les nostres directrius de manera ordenada i gens rebel. Va ser una estona divertida, roba i flashes, què més vol una noia? A l’arribada al Parc,

vam utilitzar una barana a mode de guarda-roba on vam poder veure cada peça amb calma i d’aquesta manera poder-la combinar bé. Va optar per fer unes quantes fotografies de grup, en les quals es podeu observar l’estil de tardor. Entre pantalons simples com negres fins als destacats vermells (Topshop), recomanem aquest estil per aquesta tardor: auster

però protagonista cada nit. Després vam crear models més ambigus, des de combinacions blancnegre, passant pel típic tòpic del vestit negre, fins el més “vintage” amb “prints” de la ciutat de London.

ELS MILLORS LOOKS DE FESTA CHEAP & CHIC -11-

NOVA MODA VINTAGE! Podeu trobar aquest tipus de pantalons i vestits “prints” a les botigues Topshop. Ara anar a la última es vestir com fa més de 50 anys. NO T’HO PERDIS!!!

om a sabates vam ment, així que, què millor que optar per tacons, plasmar-ho? Els abrics de pell,

que porteu a sobre, no sigueu tímides! A continuació, veureu unes altres fotografies amb

ja que, volíem que

tant sintètics com autèntics,

els abrics de pell que valen bastant la pena al ser

aquesta sessió fos una troba-

que últimament els trobem en

més acolorides les combinacions, grans artistes eh?

lla d’elegància però sense alta “markets” de segona mà i que

Per últim, us donem unes pautes per a vestits

costura.

ens atrauen però que ningú

de plena primavera basant-nos en els colors que

Què us sembla? Totes sa-

és capaç de dur-los. Amb què

arriben la pròxima temporada, com veieu colors pri-

bem que hi ha dies o nits que

combinar-los? Tant amb uns

maris com seran el rosa xiclet, groc i blau verdós. A

no tenim ni idea de quina com-

texans, estil de carrer, o amb

més a més, podeu donar un cop d’ull a les samarre-

binació fer per tal de ser úni-

mitges i vestit senzill. Així que

tes obertes d’esquena, ben originals i aprofitant-nos

ques i originals, doncs aquí en ja sabeu, si voleu destacar no

d’esquenes boniques trobem una visió més atrevida

tenim uns altres exemples.

us ho penseu dos cops, apro-

i ben fàcil de combinar amb uns texans. Quant al

Vam pensar que l’estil “vin-

fiteu que la moda actualment

vestit obert, ja sigui estiu o hivern, sempre va bé

tage” està a la última actual-

tracta de destacar cada peça

tenir-ne un a l’armari (Zara).

-12-

-13-

Esquerra: armilla TOPSHOP, vestit rosa SPARKLE & FADE i sabates ZARA Al mig: abric MANGO i sabates CASTAÑER. Dreta: abric DIG & VOLTAIRE, brusa SPARKLE & FADE, mitjes CALCEDONIA i sabates ANDREAS -14-

Esquerra: vestit a topos de KOOKAI i sabates H&M Al mig: vestit d’ AUKA i sabates de MANGO Dreta: vestit a topos d’ APPLETRE BOUTIQUE i sabates de PRETTY BALLERINAS

-15-

Vestit dâ&#x20AC;&#x2122; AUKA i sabates MANGO. -16-

-18-

D’esquerra a dreta: Vestit groc d’ ATMOSPHERE, vestit rosa de MANGO, vestit de flors escalat de COMPTOIR DES COTONNIERS -19-

Vestit verd escalat de ZARAAl mig, vestit COMPTOIR DES COTONNIERSVestit de flors de Sandro -17-

PEP ÀVILA

“Jo crec que reflexa la moda d’una societat.”

hores, fer la entrevista i marxar a un dinar familiar o simplement a casa per dor-

Pep Àvila ens ensenya la part més complexa del concepte mir o donar-se un bany a la reportatge fotogràfic i “backstage” d’una sessió pel piscina. No obstant, quan dominical Magazine. varem arribar allà, la cosa

Un esplendorós dia d’estiu varem fer una cosa un tant diferent dins la nostra rutina. Era un diumenge, i ens llevarem molt d’hora per tal d’anar al carrer Escorial a veure què hi

havia darrere una ses-

es va complicar. El que ha-

sió de fotos.

vien de ser com a màxim

A priori pot semblar

dues hores es convertiren

molt senzill: un vestit,

en quatre llargues tirant a

unes fotografies, una

cinc. Quantes coses hi han

mica d’esmorzar i cap

darrere una sessió fotogrà-

a casa. De fet, la nos-

fica!

tra intenció era estar-

A l’arribada a l’estudi,

nos-hi com a molt dues

ens van acollir amable-

- Página diseñada por Santi Folch (info@maquetador-online.net). Licencia Creative Commons Atribution 3.0: uso libre pero se solicita citar al autor o vincular a la página de descarga: maquetador-online.net -

-23-

entrevistes.

enfeinats: la maqui-

Va ser un matí agradable tot

lladora estava pentinat

i el temps que varem estar-

a una bonica nena de

nos-hi. Quan vam veure les

rínxols daurats, els es-

fotografies al Magazine, ens

tilistes estaven vestint

varem alegrar moltíssim i no

a un noi força tímid, i

paràvem de dir: “nosaltres hi hem estat presents quan

en Pep, el fotògraf, es-

feien aquestes fotos!”. Per

tava provant una sèrie de càmeres per tal

últim, agrair a tot aquest desa i es deixaren anar. El

seguit de professionals que

resultat: unes fotografies

ens van tractar d’allò més

Tot començà a allargar-

precioses.

bé.

se: els estilistes no es

Després de passar-nos-hi

posaven d’acord amb els

quatre hores a l’edifici, i

looks, el decorat no aca-

de veure com feien fotos

Per a tu que ets fotògraf i

bava d’agradar a en Pep,

i canviaven els looks dels

que a més fas sessions amb

i un tercer nen arribava

protagonistes, van fer-nos

models i més en l’àmbit de

la entrevista. Primer varen

la moda, per a tu què és la

fer-nos-la en Gil i en Fer-

moda?

min (estilistes) i posterior-

En el meu cas, la moda no

ment en Pep. Amb aquests

m’interessa gaire. Per mi és

dos qüestionaris i la

la possibilitat de fer fotos

presència durant la sessió,

interessants. La moda, per

D’acord. Un somriure...

varem aprendre coses que

exemple, respecte altres

Genial. Fabio, riu!” Du-

se’ns eren desconegudes

àmbits és més lliure. És a

rant tot el matí aquestes

alhora de fer fotos, com

dir, hi ha una part de crea-

foren les paraules que

per exemple els trucs que

tivitat més accentuada. A mi

inundaren l’estudi proper

es gasten els fotògrafs

em marquen un marc límit,

a l’estació de Joanic.

per canviar els fondos.

encara que puc decidir des

Tota aquesta sèrie de

del càsting, puc proposar

tècniques i opinions vers

localització, tipus de llum...

la moda estan molt detal-

Ho fas tot més al teu aire.

d’escollir-ne la millor.

tard. Al cap de mitja hora de neguit i disconformitats, van procedir a fer les fotos. “Poseu-vos

així...

A mesura que passaven les hores, en Pol, en Fabio i la Laia perderen la timi-

lades en ambdues

Exacte, en canvi en publici-

No és que la moda

també parlen molt. És a dir, que

tat va tot més marcat. Hi ha

pretengui fer un re-

encara que no siguin fotos d’un

publicitats que són més lliu-

trat social a la man-

alt contingut emocional o con-

res i d’altres que són molt

era documental o

ceptual si que parlen de la gent.

estrictes, quasi bé et donen

foto reportatge, sinó

Endinsant-nos més en el tema

uns esbossos que has de

que, com treballes

de la revista de moda en sí,

seguir. La moda m’agrada

amb gent i roba que

creus que el sentit de la vista

perquè és molt més

és d’aquell moment i

és el que orienta al lector en la

lleugera. Ara bé, la moda en

d’aquella època aca-

revista que llegirà? O sigui una

sí o la roba en sí m’és igual.

bes reflectint final-

bona fotografia com a referent.

En fi, no és una cosa que em

ment la societat. La

cridi gaire l’atenció.

manera com la gent

Totalment. I com a lector crec

Com a fotògraf, creus que

vesteix i com reac-

que si una foto no és bona, ni

la fotografia és un medi per

ciona davant d’una

t’ho mires. En canvi si hi ha una

poder expressar el que una

càmera. És a dir, si

foto que es bona, t’impacta. És

societat pensa? En un àmbit

veiem fotografies

importantíssim, per això ens

general, ja no només moda.

de fa 20 o 30 anys

esmerem.

veiem que les coses

Consideres que per treballar de

Jo crec que reflexa la moda

han canviat per tant,

fotògraf s’ha d’exercitar molt la

d’una societat. La manera

d’alguna manera

creativitat?

com posa la gent davant d’

és una reflex. Fora

una càmera, és a dir, sense

d’això, també crec

Sí, es necessita molta creativi-

ni pretendre-ho.

que les aparences

tat. Hi ha molta competència, hi ha molta gent que està fent coses que estan molt bé per tant, has de fer coses diferents sinó per què t’han de contractar a tu? És a dir, has de tenir un “segell”, una manera de fer les coses, has de garantir que el que tu facis ha de tenir un nivell mig. Hi ha vegades que et surt molt bé, hi ha vegades que no tant bé. Però diguem que hi ha

-25-

una garantia de que quedarà bé, acabaràs fent coses que estaran bé. També has de garantir que la teva manera de fer i els recursos han de ser importants com per donar un bon resultat.

Què penses que aporta el periodisme de moda? Les tendències actuals, a vegades fan incidència en temes de la societat (no molt) i fan reflexions sociològiques. Poden arribar a fer algun comentari sobre l’home i la dona, els homes ara es cuiden més etc.

Moltes gràcies Pep per haver deixat que estiguéssim en aquesta sessió i gràcies per la teva atenció. Gràcies a vosaltres!

-26-

Alta costura o texans? La setmana del 12 al 15 de juliol vam assitir als dos esdeveniments principals de la moda a Barcelona. La moda com a component bàsic en nosaltres. Ja tornem a ser aquí per a portar-vos novetats sobre la meravellosa i extraordinària moda. El passat juliol (la setmana del 12 al 15) vam assistir als esdeveniments internacionals de la moda a Barcelona: The Brandery i 080 Barcelona. Des de primera hora del matí vam estar fotografiant tot allò que més ens cridava l’atenció. Vam començar investigant pel recinte de la Universitat de Barcelona, on es celebrava 080 BCN. Allà, tot s’ha de dir ens vam sentir una mica “peixos”, ja que, no es donava gaire informació sobre els fets que es duien a terme allà. Això sí, vam poder veure aquells dissenys alternatius i totalment nous que gairebé ningú coneix.

Més tard, ens vam dirigir cap al recinte de la Fira de Barcelona de la Plaça Espanya on es podia gaudir de les meravelloses instal•lacions de The Brandery. Va ser entrar i sentir que sí estàvem integrades de veritat. Es donaven explicacions, horaris, plànols, etc. Que ens ajudaven a nosaltres i a la resta del públic a poder fruir d’una cosa que nosaltres mateixos creem en el dia a dia, ni més ni menys que: la moda. No és veritat que al sorir al carrer volem sentir-nos únics i originals?

-29-

Una gran quantitat de dissenyadors de l’última generació. Peces totalment diferent a tot el que es veu últimament.

Els anti- modes diran que de cap manera els importa el més mínim anar vestits d’una manera o una altra, però en realitat amb aquesta actitud ja estan demostrant quin estil marquen. Per això, ens vam sentir totalment desencaixades a l’entrada de 080BCN perquè era patètica la visió elitista i classista d’aquell esdeveniment: només dedicada a aquells que en “saben”. No cal saber molt de la moda per poder integrar-te en ella, no cal saber qui és JeanPaul Gaultier ni la cèlebre revista Vogue per poder donar la talla en una reunió, que pel que es diu, es enfocada pel públic de tots llocs. La moda és tan ambigua i diferent a tot arreu que és impossible -30-

posar-hi regles ni normes a seguir, i menys donar-li un punt de vista de saber o no saber. La moda no se sap, s’experimenta als moments de la vida quotidiana. Anant a The Brandery vam sentir que degustàvem allò que se’n diu “pasarel•la” o desfilada de moda, vam sentir l’experiència de entendre a que es refereixen cada dissenyador quan crea depèn de quines peces: unes dedicades a la crítica social i unes altres de caràcter altruista simplement. ‘Ni Jean Paul Gaultier ni Vogue ens poden donar una idea clara del què és: MODA’

Us recomanem que aquesta temporada (tardor-hivern) hi assistiu, gaudireu de tots els racons i us quedareu amb ganes de tornar-hi. D’aquesta manera us adonareu que la moda es totalment personal i al gust de tothom que es vesteix, encara que no ho vulgueu plasmeu una part del vostre ser i personalitat.

CUSTO BARCELONA Ens vam atrevir a tenir una petita conversa amb ell, en la qual molt amable, ens va explicar les seves noves tendències per l’actual hivern.

-31-

Desfilades, noves tendències, dissenyadors... Això i molt més a The Brandery i 080 BCN a Barcelona durant totes les estacions!!! No us ho perdeu: UNA ESTANÇA DEL MÉS NOU I CHIC. Deixaràs que t’ho expliquin? -32-

ANTONIO MIRÓ, una vida dedicada a la creació “CHRISTIANO RONALDO, SENSE VOLER-HO, ÉS UN PUNK”. Antonio Miró, fill d’un sastre va obrir la seva primera botiga a Barcelona, Groc, amb només vint anys obtenent l’èxit que el va conduir el 1986 a crear la seva pròpia marca: Antonio Miró. Aquesta ha estat pionera dins del mercat de la moda espanyola de la moda i ha aconseguit el reconeixemnt en presentar les seves col·leccions en pasarel·les internacionals com: París, Milà, Nova York... El 1988 fou premiat amb el premi Cristòfor Balenciaga al “millor dissenyador espanyol”. Fou l’encarregat de realitzar la vestimenta dels Jocs Olímpics a Barcelona el 1992. El 1997 dissenyà el nou teló per a la reconstrucció del Liceu i el 200 va rebre la medalla Fad, otorgada per l’Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives per la seva trajectoria professional.

El 1997 dissenyà el nou teló per a la reconstrucció del Liceu i el 200 va rebre la medalla Fad, otorgada per l’Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives per la seva trajectoria professional. El febrer de 2003 va ser reconegut amb la medalla “Antoni Gaudí, Moda Barcelona” de la Pasarel·la Gaudí.

Què consideres que és la moda? Creus que aquesta és un punt fonamental en la societat d’avui en dia? Si hagués de definir moda, segurament recorreria al diccionari. No puc donar una definició clara i exacta. La moda és allò que es veu, tota una sèrie de maneres presents en la societat. De la moda ningú s’escapa, vull dir coses com el disseny gràfic, l’arquitectura també es va transformant,

-34-

has de fer alguna cosa, algun disseny, algun vestit innovador, nou, que can-

“La moda és com un virus que va infectant a tothom però, quan ens ha infectat a tots: MOR.”

viï l’orientació d’una moda passada. L’ésser humà mai està d’acord amb tot allò

el vestit pues hi ha unes mo- La moda “és com un virus, des, unes maneres. La moda i aquest virus va infectant a avarca tot: les maneres de tothom, però quan tothom fer, les maneres socials. La està infectat es mor. No moda podia ser definida com obstant, quan ve de moda les maneres d’avui, i la del alguna cosa, quan més de vestit és òbviament una ma- moda es posi, és morirà nera de fer actual fent re- més ràpid”. un virus que ferència al vestit. La moda és tot el món té, i que quan una cosa que es va renovant passa, dona pas a un altre constantment, que necessi- virus, a una altra moda”. ta d’aquesta sorpresa cada temporada, de representar En què es basen els discoses que no estaven mar- senyadors per a detercades, allò que és tendèn- minar cia o allò que més es ven, la

què

temporada

portarà vinent?

és lo que està de moda. Quan tu fas moda i estàs Vaig a dir una definició de ficat en tot aquest món, la moda bastant divertida: saps que cada x temps -35-

que té, i per aquest motiu té la necessitat de canviar i experimentar noves coses, com és el cas de la moda. No obstant, tendim a creure que els dissenyadors som aquells qui determinem el que es portarà, però a la pràctica no és així. En la determinació de noves tendències es dona un procés que va des dels filadors, passant pels teixidors i finalitzant en els dissenyadors, que creem tota una sèrie de dissenys a partir d’aquests nous teixits. S’ha de dir, però, que aquest procés no es dóna d’un dia per l’altre. En necessiten ben bé tres anys d’estudi.

-36-

que es vesteix amb la finalitat de provocar, que no es vesteix com els demés, que se la juga, com

meu

fill

David

(riure).

La moda, en certa manera, reflexa Quin

l’estat creus

d’una que

n’és

societat. l’actual?

Es veritat que la moda és un reflex de l’estat de la societat, però a vergades és al revés. Si ens remuntem a anys abans de la Segona Guerra Mundial veiem que aquell període de temps va ser molt caòtic en quant a moda, un moment bastant escèptic. Un cop finalitzat e conflicte varen arribar els

“La moda no morirà mai si no hi ha una revolució comunista.” Per a

60. No obstant, a la dècada dels 70,

de la societat. En aquest,

80 i 90 tot va convertir-se en color

retornen la moda no és tan impor- negre. Me’n recordo quan anava a esl’actualitat modes tant com tenir l’últim Ap- deveniments de moda a París. Entraquè

passades? es

colors de la mà de l’estil hippie als

deu

aquest

que ple. Sembla mentida que ves a la sala i una gran taca de color fet? un objecte determini si es- negre s’apoderava d’aquell espai.

Jo tinc una teoria que tàs a la moda o no. Dins diu així: “allò que has vist d’aquesta societat on to- En l’actualitat passa una cosa curiosa. anteriorment torna a ser, thom vesteix pràcticament És cert que ens trobem enmig d’una si bé perquè una moda igual, on els objectes elec- forta crisi econòmica, d’això ningú en és divertida o perquè de trònics creen dependència dubte, però al contrari que en aquells petit et va causar una i on no hi ha tanta diversi- 30 anys foscos, els dissenyadors vocerta impressió”. Actual- tat d’estils com en èpoques len donar més color a les seves creament, però, estem en un passades, apareix la figura cions per tal de crear optimisme. període de transformació de la societat. En aquest,

del di

DANDI. és

aquella

dan-

persona -37-

Com

vas

trajectòria

començar dins

teva moda?

“Jo era un antisocial que a mesura que ha anat passant el temps s’ha anat calmant, com és lògic”

formal, però després si que

La veritat és que va ser curiós. amb el públic, especialAls 18 anys, mentre feia la mili, ment el meu germà em va trucar i per digué: “Antonio, fem una tenda d’allò

amb què

els ens

joves, sortíem

convencional.

de moda”. No sabia que passar- Mira si érem originals ia, jo venia del món de la músi- que la nostra primera ca, i si que m’agradava cuidar la botiga constava de bimeva vestimenta, però no era dets i tasses de vàters primordial en la meva vida. No com a decoració (riure). obstant això, vaig crear la marca. Evidentment, la roba que con- En quins dissenyadors et feccionava es relacionava amb sols fixar per inspirar-te? l’estètica punk de Londres, que era una moda més divertida i Puuff... He mirat de tot. diferent. Des del meu punt de En un primer moment vista varem connectar molt bé desperdiciava la moda -38-

vaig estudiar a Balenciaga i Dior. Jo era un antisocial que a mesura que ha anat passant el temps s’ha anat calmant, com és lògic. Finalment, els que més vaig estudiar foren les formes asimètriques dels japonesos Comme des Garçons . Aquesta influència es sortia d’aquella moda tan estricte dels anys 90.

Moltes gràcies Antonio, ha estat un gran plaer poder gaudir

d’una

estona.

A vosaltres! Ha estat divertit!