LA CONDUCTA
Curso a distancia de Trastornos del Comportamiento en la Infancia y Adolescencia
MP 6 MP7 UF7 i 8 Atenciรณ primerenca i conflictes del desenvolupament 1r Educaciรณ Infantil Ajates Carme Baliellas Aina Fernรกndez Alba Montserrat Cristina 09/05/2018
SUMARI
LA CONDUCTA.............................................................................................................................3 L’ATENCIÓ PRIMERENCA: IMPORTÀNCIA, SENYALS D’ALERTA...........................................4 L’ATENCIÓ PRIMERENCA: SERVEIS D’ATENCIÓ I DERIVACIÓ..............................................7 TRASTORN NEGATIVISME DESAFIANT....................................................................................8 TRANSTORN
OPOSICIONISTA
INFANTIL
(TOI)
=
TRANSTORN
OPOSICIONISTA
DESAFIANT................................................................................................................................11 ADDICIÓ A LES NOVES TECNOLOGIES DE 0 A 6 ANYS........................................................14 DEFICIT D’ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT..................................................................................17
2
LA CONDUCTA La conducta fa referència a la manifestació
del
nostre
comportament.
El
terme
s'utilitza
conducta per
humana
descriure
les
diferents accions que fem en la nostra vida diària.
La conducta es pot definir com la realització de qualsevol activitat
Curso a distancia de Trastornos del Comportamiento en la Infancia
en la qual estigui implicada una y Adolescencia acció, o un pensament o emoció. Les persones a tot moment, d'una manera o una altra, duem a terme una conducta. L'absència de conducta no existeix; aquest terme es refereix tant al que fem, com al que pensem i sentim. La conducta humana ho engloba tot (l'emocional, el cognitiu, motor…)
Però també trobem alteracions en la conducta :
El
comportament
antisocial
en
la
infància inclou gran varietat d'actes, per exemple: baralles, destrucció de la propietats normals
o en
materials... diferents
que
són
etapes
del
desenvolupament tendint a disminuir amb el temps i sempre que no interfereixin en la vida quotidiana o tinguin conseqüències adverses en l'edat adulta.
Pautas para la gestión de conflictos escolares "libro en PDF"Adriana Narvaez
Considerem que el nen desenvolupen un comportament antisocial si la deterioració del funcionament diari a l'escola o a casa és important, o quan les figures significatives de l'entorn del nen ho viuen com un comportament incontrolable. Per tant, el terme “alteració de la conducta” es reserva per a aquell comportament antisocial que és clínicament significatiu i que traspassa clarament l'esfera del funcionament normal.
3
L’ATENCIÓ
PRIMERENCA:
IMPORTÀNCIA,
SENYALS
D’ALERTA La finalitat de tota intervenció és la satisfacció de les necessitats de les persones a través de l’aplicació
d’una
Intervenir
en
primerenca
sèrie l’àmbit
és
actuar
de tècniques. de de
l’atenció manera
conscient, organitzada i dirigida sobre la persona i el seu entorn per tal de mantenir, millorar o transformar la seva situació. Per a dur a terme la intervenció disposeu de diferents recursos i serveis que pertanyen a diferents àmbits (educació, sanitat i acció social i ciutadania) que es posen en relació
a
través
de
derivacions
i
coordinacions dels diferents equips. S’inclouen
en
el
grup
de
Globus emocionals
trastorns
conductuals aquells infants que presenten formes de conducta inapropiades i de vegades pertorbadores.
1- SENYALS PSICOLÒGICS I EMOCIONALS * Desànim, falta de motivació, apatia,
* Agressivitat, ràbia, irritabilitat.
pessimisme.
* Discurs incoherent, confús.
* Estat depressiu.
* Pèrdua d’interès i de plaer per les activitats
* Cansament, pèrdua d’energia.
i passatemps habituals.
* Sentiment de desesperança, tristesa
* Dificultats per concentrar-se i prendre
profunda, plors.
decisions.
*
Poc
control
emocional,
emociones
* Problemes de memòria.
contradictòries.
*
Baixa
* Absència d’emocions.
culpabilitat.
* Ansietat, angoixa, por, fòbies temporals.
*
autoestima,
Incapacitat
de
fer
sentiment
projectes,
d’expectatives, percepció fatalista.
* Inestabilitat, canvis bruscos d’humor.
* Pèrdua del desig sexual.
4
de
falta
2- SENYALS BIOLÒGICS *
Trastorns
alimentaris:
pèrdua d’apetit o bulímia. * Pèrdua de pes i del to muscular. * Cansament inusual. * Alteració de la son: insomni o excés de son. * Dolències físiques freqüents (mal de cap, d’estómac…).
Anorexia Infantil: Esto es todo lo que debes saber
3- COMPORTAMENT * Aïllament, distanciament amb els familiars i els amics. * Deixar de banda les activitats habituals. * Falta de cura en l’aspecte i la higiene personal. * Absentisme, fugues. * Conductes perilloses. * Redactar un testament o una carta de comiat. * Posar ordre en les pertinences i arreglar papers (assegurança, correu, etc.). * Donar objectes estimats o de valor. * Fer les paus amb l’entorn, acomiadar-se.
5
Bebè adorable mirando a camara
FACTORS DE RISC: Alguns grups socials per les seves circumstàncies de vida poden ser més propensos a tenir ideacions suïcides: adolescents, homes grans sols, persones amb malalties cròniques, col·lectiu LGBT, professions d’alt estrès (policia, metge, agricultor…). A nivell individual, els factors de risc més significatius són: patir un trastorn mental (depressió, bipolaritat, etc.) A nivell familiar i de l’entorn, influeix la falta de recolzament, haver patit assetjament, bullying, maltracte físic
o
abús
sexual,
tenir
antecedents de suïcidi a la família, tenir fàcil accés a armes i altres mitjans letals. També hem d’estar molt atents als esdeveniments vitals estressants, sobretot les pèrdues importants, com pot ser la mort d’una persona
Aprende a detectar si tu hijo sufre bullying en la escuela
estimada, una separació o perdre la feina Es important per tota la població que ofereixen aquest servei que consisteix en prevenir els problemes. La intervenció primerenca és un conjunt d’accions compensatòries i optimitzadores, la finalitat de les quals és afavorir la maduració en tots els àmbits del desenvolupament.
6
L’ATENCIÓ PRIMERENCA: SERVEIS D’ATENCIÓ I DERIVACIÓ. Els diferents àmbits d’actuació en l’atenció primerenca són el sanitari, el social, l’educatiu i els centres de desenvolupament i atenció primerenca. La intervenció actua sobre l’infant, la família i el seu entorn. Els centres base són aquells que depenen de la Conselleria de Sanitat i Serveis socials i d’entre altres funcions destaquen les d’informació, valoració, diagnòstic, orientació i tractaments de recuperació. La derivació a qualsevol servei depèn dels equips de valoració i d’orientació, els quals qualifiquen la minusvalidesa. Aquests professionals formen equips interdisciplinaris que generalment consten com a mínim d’un treballador social, un psicòleg i un metge. La prevenció primària promou el benestar dels infants i llurs famílies, a través d’actuacions que així ho faciliten i protegeixen la salut.
7
TRASTORN NEGATIVISME DESAFIANT
Descripció: és un patró anormal de la conducta on l’Infant o adolescent mostra un comportament agressiu i de negació de l’autoritat dels adults. Pot afectar entre un 2% i un 16% de la població infantil.
Tipus: Es diferencien dos tipus de trastorn negativista desafiant: 1-Inici en la infància, (3 o 4 anys), mostren comportaments d'oposició diàriament la qual cosa dificulta les tasques de criança, es calcula que prop del 40 per cent dels nens amb un tractament adequat aconsegueix superar aquest trastorn als vuit anys 2-Inici en l'adolescència, quan nens que han estat amorosos i obedients es converteixen en persones amb les quals és impossible conviure, la llar i el col·legi es converteixen en llocs de conflicte gairebé Sintomes habituals, presenta un patró de comportament negatiu.Dra. Conxita Puig, psiquiatra infanto-juvenil.
constant.
8
Símptomes: Els nens amb aquest trastorn no solen tenir tendència a ser físicament agressius, però, fan servir tàctiques com ara obstaculitzar, obstruir, destorbar, degradar o resistir-se a qualsevol persona que tingui una posició d'autoritat.
Presenten un patró de comportament negatiu, hostil i desafiant que durant almenys sis mesos o com a mínim quatre o més dels següents símptomes presenten: Sovint perd la calma. Susceptible o es molesta amb facilitat. Està enfadat i ressentit. Discussions o actituds desafiants Discuteix sovint amb l'autoritat o amb els adults. Desafia activament o refusa activament complir peticions o regles per part de figures d'autoritat o control. Molesta als altres deliberadament. Culpa als altres pels seus errors o el seu mal comportament. Comportament rancorós o venjatiu. Està enfadat i ressentit amb freqüència.
Defiant Children, llibre de entrenament per a pares del psicólogeg Russell Barkley del 1997.
Se senten incompresos i disgustats, tancats i empesos. La constant oposició a les persones en rols de l'autoritat dificulta per als adults amb Trastorn oposicional desafiant mantenir llocs de treball, relacions en general i unions maritals.
Diagnòstic: No hi ha un mètode únic per diagnosticar aquest trastorn, per poder fer-ho generalment cal descartar un altre tipus de condicions que poguessin explicar millor els símptomes, com ara ansietat dels pares, en els mateixos nens o altres trastorns . El diagnòstic es realitza en general seguint els criteris del DSM-5 o CIE 10. (classificació internacional d’enfermetats)
9
TRACTAMENT FARMACOLÒGIC: Davant
conductes
amb
respostes
agressives greus pot considerar l'ús de Risperidona o Aripiprazole.
TRACTAMENT NO FARMACOLOGIC:
Entrenament parental per tal d'ajudar-los a ser més positius, adquirir estil de disciplina apropiada respostes
i
evitar
agressives,
especialment ajudar
a
les
Trastorn negativista desafiante. Dra. Rosa Chávez.
establir
normes i límits que siguin lògics i consistents, resolució de problemes o situacions conflictives aprendre a premiar i castigar, etc.
- Acord e la conducta entre els adults, entre familia-escola. - Intervencions múltiples en situacions de la vida diària. - Entrenament per a l'expressió apropiada de la frustració. - Entrenament als professors per a maneig de l'aula i control conductual. La meta és aconseguir el control de les respostes agressives, s'ajusti a les normes i límits,
El programa "Defiant Children" de Barkley (entrenament per a pares) pot aplicar-se com a alternativa de tractament, aquest inclou etapes que cobreixen els següents aspectes: Aprendre a prestar atenció, usar l'atenció per aconseguir que obeeixin o s'ajustin a la norma establerta, ensenyar a no interrompre….
Altres programes: - Triple P (Positive Parenting Program) - Sèries Incredible Years-Teacher Training Program - Incredible Years-Dinosaur Curriculum - I can-problem solve
Aina Baliellas
10
TRANSTORN OPOSICIONISTA INFANTIL (TOI) = TRANSTORN OPOSICIONISTA DESAFIANT DESCRIPCIÓ: -Aquest trastorn és caracteritzat per una conducta antisocial i el seu inici és més d'hora en nens que en nenes, en nens als 7 anys i en nenes als 13 anys; amb major freqüència en nens.
-Els trastorns de conducta dels nens és el motiu més freqüent pel qual es deriva als nens per a avaluacions de tractaments de salut mental. Tomas Esteban trastorn oposicionista
-Els infants amb aquest trastorn mostren una conducta conflictiva, desobedient, sense violacions greus dels drets de les altres persones.
TIPUS:
Genètic: Molts nens i nenes amb trastorn d'oposició desafiant tenen familiars amb certes condicions de salut mental, com trastorns de l'estat d'ànim, depressió o ansietat, que poden contribuir al desenvolupament de ODD. Això suggereix que la vulnerabilitat per al desenvolupament de ODD pot ser heretada. Físic: Una altra hipòtesi comú és que un desequilibri de certes substàncies químiques en el cervell, com la serotonina, juga un paper en el desenvolupament del ODD. Quan no estan equilibrades correctament, aquestes substàncies poden impedir que les persones siguin capaces de regular les seves emocions, impulsos de control i el seu comportament, el que podria provocar l'aparició de símptomes de ODD. Ambiental: Es creu que entorns en què les persones passen gran part del temps tenen un impacte en la susceptibilitat per a desenvolupar ODD. Qualsevol canvi que augmenti l'estrès i que alteri el sentit de l'estabilitat en la vida d'un jove pot contribuir al risc del desenvolupament de la conducta disruptiva. Alguns exemples poden incloure múltiples mudances, el divorci dels pares, canvi d'escola sovint o canvi constant de les persones que en tenen cura.
11
SÍMPTOMES -Els símptomes de desobediència són dirigits a educadors i pares.
La característica més excel·lent del trastorn oposicionista desafiant és el comportament negativista, desafiant, hostil i desobedient del nen cap a les persones amb autoritat, com els pares o professors, encara que també poden comportar-se de aquesta manera amb els seus amics i companys de classe. Aquest patró de conducta ha de romandre estable durant almenys 6 mesos i s'ha de manifestar en totes les esferes de la seva vida, tot i que l'usual és que sigui més evident en les
PSICOLOGIA INFANTIL
interaccions amb les persones més properes.
El nen amb trastorn oposicionista desafiant presenta:
-Rebequeries i / o discussions freqüents amb els adults. -Tossuderia persistent, sobretot quan s'ha proposat fer una cosa que està prohibit. -Mala tolerància a les ordres, és comú que es neguin obertament a complir-les i que desafiïn als adults. -Respostes colèriques, ressentides i rancoroses davant de qualsevol circumstància. -Actitud desafiant i deliberada, que molesta als altres i que no té una causa aparent o està causada per motius insignificants. -Insults i paraules despectives i violentes cap als altres.
DIAGNÒSTIC
Els nens amb TOD se solen identificar a partir dels 2-3 anys amb motiu de les seves conductes. La disrupció familiar que s’ocasiona pot ser molt important i crear seriosos problemes de convivència. Els criteris diagnòstics del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV TR) per al TOD:
Els nens que presenten una simptomatologia que encaixa amb el TOD han de ser valorades per un psiquiatre o un psicòleg.
12
TRACTAMENT:
- Psicoteràpia individual, "que sol
emprar
una
malaltia
del
enfocament cognitiu conductual per tal d'augmentar la capacitat del
pacient
per
resoldre
problemes i la seva habilitat de comunicació i de control de l'enuig i l'impuls ". És a dir, es pretén que el nen aprengui a controlar les seves emocions fortes (ràbia, coratge etc).
-Teràpia familiar, l'objectiu es modificar les relacions familiars, per millorar la comunicació i la interacció entre els diferents membres que la formen.
-Teràpia grupal amb parells, en aquest aspecte s'aconsella un entrenament a les destreses socials, encaminat a augmentar la flexibilitat i millorar la tolerància i la frustració amb els seus parells.
-Medicaments que encara que no es consideren eficaços per al tractament de aquest trastorn sí que ho són per altres trastorns associats. En nens en què s’ associa TDAH ansietat o trastorns d’humor la medicació pot reduir el comportament oposicionista i millorar la conducta.
-Programes d'ensinistrament a pares, perquè aprenguin a manejar el comportament del nen. En aquest ajut es tindrà en compte una bona informació d'aquest tipus de comportament dels nens, que permetin una solució del problema i una reducció en la negativitat dels individus.
Cristina Montserrat
13
ADDICIÓ A LES NOVES TECNOLOGIES DE 0 A 6 ANYS DESCRIPCIÓ: L’Internet, el mòbil i els videojocs no són en si mateixos ni bons ni dolents. L’ús, mal ús o abús que se’n faci és el que els converteix en útils i d’interès per a la vida humana o, per contra, que puguin esdevenir contraproduents i fins i tot perillosos. L’aparició de les noves tecnologies en
els
darrers
anys
ha
anat
acompanyat de l’aparició d’una nova addicció, l’addicció a les noves tecnologies. comportament
Patró que
adaptatiu
de
provoca
un
trastorn psíquic, físic o d'ambdós tipus, per abús de substàncies o conducta determinada, repercutint negativament en les esferes psíquic, física i social de la persona i del seu entorn. I Por Zejo Cortez con fuente de LiveScience.
TIPUS:
1. Addició a Internet 2. Addicció als videojocs 3. Addicció al telèfon i altres aparells mòbils 4. Addicció a la televisió
Cómo superar la adicción y el uso excesivo de la computadora
14
SÍMPTOMES: A nivell psicosocial: -
Intens desig irrefrenable de realitzar l'activitat plaent (connexió al telèfon, als videojocs, a Internet, etc.).
-
Pèrdua progressiva del control sobre la mateixa, fins a arribar al descontrol.
-
Descuit de les activitats habituals prèvies.
-
Les conseqüències negatives solen ser advertides per l’entorn que l'hi comuniquen a l'addicte, qui, malgrat això, no deté l'activitat, es posa a la defensiva, negant el problema que pateix.
-
Equip de pediatria de alt penedes
Progressiva focalització de les relacions, activitats i interessos entorn de l'addicció, amb descuit o abandonament dels interessos i relacions previs.
-
Irritabilitat i malestar davant la impossibilitat de realitzar la conducta (abstinència) i impossibilitat de deixar de fer-ho, malgrat els esforços.
-
No es realitza la conducta per sentir plaer, sinó per eliminar la disfòria i l’ansietat.
A nivell físic:
-
Sedentarisme
-
Problemes musculars
-
Cansament
-
Esgotament mental
-
Son
-
Epilèpsia
-
Desnutrició
-
Convulsions
-
Fatiga ocular
-
Retard en el desenvolupament
DIAGNÒSTIC : Actualment l’addicció no és reconeguda com a trastorn mental, en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM), excepte en el cas del joc patològic. Es troba en fase d’observació i anàlisi per a ser inclòs en la pròxima revisió del DSM o, per contra, incloure l’addicció en classificacions ja preexistents.
15
TRACTAMENT: L’objectiu primordial del tractament serà la psicoeducació i l’adquisició de tècniques de control i habilitats socials i personals per tal que el pacient aconsegueixi
utilitzar
l’aplicació
tecnològica de forma moderada i sense dependència. En alguns casos, es precisa l’associació de psicofàrmacs. S’intervé des de la vessant cognitiva–conductual. El començament del tractament és, potser, l’etapa més difícil, ja que la major part d’addictes socials no tenen consciència de problema, així la primera entrevista és de tipus motivacional, per tal de donar informació tant a la persona com a la família. D’altra banda, es demana la col·laboració d’un familiar per tal d’ajudar en el procés terapèutic. En general les tècniques que s’apliquen en el tractament s’estructuren en: -
Control d’estímuls: són pautes que es donen a la família per tal d’ajudar a l’adolescent en el control dels estímuls associats a la seva addicció.
-
Buscar activitats lúdiques o gratificants. Resulta fonamental planificar el temps lliure.
-
Treballar les habilitats socials per tal de millorar la capacitat de relació social de l’adolescent.
-
Augmentar l’autoestima per tal que guanyi seguretat en sí mateix.
-
Entrenament en relaxació, per tal de controlar l’ansietat davant d’estímuls associats a la socioaddicció...
-
Exposició als indicis de risc de forma progressiva i regular, amb la companyia d’una altra persona. En aquesta fase l’adolescent és capaç d’enfrontar-se als estímuls sense adoptar una conducta d’evitació.
-
Creació d’un nou estil de vida.
Carme Ajates
16
DEFICIT D’ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT DESCRIPCIÓ: El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, o TDAH, és un trastorn que fa que sigui extraordinàriament difícil per als nens al concentrar-se en tasques, prestar atenció, estar-se quiets, i controlar el comportament impulsiu. Tot i que alguns nens pre senten principalment comportaments de manca d'atenció i altres són predominantment hiperactius i impulsius, la majoria dels nens amb TDAH presenten una combinació de tots dos, la qual cosa pot fer molt difícil que funcionin bé a Criteris diagnosticos l'escola, i ser causa de molts problemes a casa. És una síndrome conductual d’origen neuronal que s'inicia a l'edat inf antil. Es caracteritza per un nivell d’impulsivitat, activitat i atenció no adequats a l'edat del desenvolupament.
TIPUS: -
Trastorn de l’activitat i de l’atenció: subdividit en Trastorn de dèficit d’atenció i Síndrome de dèficit d’atenció amb hiperactivitat.
-
Trastorn hipercinèticdisocial.
-
Altres trastorns hipercinètics.
-
Trastorn hipercinètic sense especificació.
Gabinet psicologia
17
SIMPTOMES: Els símptomes del THDA es divideixen en tres grups: -
No ser capaç de concentrar-(desatenció o falta d'atenció) Ser extremadament actiu (hiperactivitat) No ser capaç de controlar el comportament (impulsivitat) SÍMPTOMES DE FALTA D'ATENCIÓ No presta atenció acurada als detalls o comet errors per descuit en el treball escolar. Té problemes per enfocar durant les tasques o jocs. No escolta quan se li parla directament. No segueix instruccions i no acaba el treball escolar o els deures. Té problemes per organitzar les seves tasques i activitats. Evita o li disgusten les tasques que requereixen esforç mental continu (com les tasques escolars). SÍMPTOMES DE HIPERACTIVITAT Juga o es retorça en el seu seient. Abandona el seu seient quan ha de romandre assegut. Corre i s'enfila excessivament quan no ho hauria de fer. Té dificultat per jugar o treballar en forma silenciosa. Sovint està "en moviment" o actua com si fos "impulsat per un motor". Parla tot el temps. SÍMPTOMES DE IMPULSIVITAT Emet respostes abans que acabi d'escoltar la pregunta. Té problemes per esperar el seu torn. Es fica o interromp als altres (irromp en converses o jocs).
DIAGNOSTIC: No hi ha cap prova que pugui diagnosticar el THDA. El diagnòstic es basa en un patró dels símptomes esmentats anteriorment. Quan se sospita que un nen té THDA, els pares i mestres sovint participen en l'avaluació. La majoria dels nens amb THDA té almenys un altre problema de salut mental o del desenvolupament. Aquest problema pot ser un trastorn de l'estat d'ànim, d'ansietat o d'ús de substàncies. O pot ser una discapacitat d'aprenentatge o un trastorn de tic
18
TRACTAMENT: El tractament del THDA és una cooperació entre el proveïdor d'atenció mèdica i la persona amb THDA. Si és un nen, participen els pares i usualment els professors. Perquè la teràpia sigui eficaç, és important: -
Establir metes específiques que siguin apropiades per al nen. Iniciar la medicina o la psicoteràpia, o ambdues. Tenir controls regulars amb el metge per revisar les metes, els resultats i qualsevol efecte secundari de les medicines. Si el tractament sembla no funcionar, és possible que el proveïdor d'atenció mèdica
MEDICINES Les medicines combinades amb psicoteràpia amb freqüència funcionen millor. Diferents medicines per al THDA es poden usar soles o combinades amb altres medicines. El metge decidirà quina medicina és l’apropiada basat en els símptomes i en les necessitats de la persona. Els psicoestimulants (també coneguts com estimulants) són les medicines que més comunament s’utilitzen per al THDA. Tot i que aquests fàrmacs es denominen estimulants, realment tenen un efecte tranquil·litzant a les persones amb aquest trastorn. Seguiu les instruccions del proveïdor d’atenció mèdica sobre com prendre les medicines per al THDA. El proveïdor necessita vigilar si la medicina està funcionant i si hi ha problemes per la seva causa. Per aquesta raó, assegureu acudir a totes les cites amb el seu proveïdor. Algunes de les medicines per al THDA tenen efectes secundaris. Si la persona presenta aquests efectes, truqueu al metge immediatament. És possible que sigui necessari canviar la dosi o la medicina mateixa.
TERÀPIA Un tipus comú de teràpia per al THDA es diu teràpia conductual. Aquesta els ensenya als nens i als pares comportaments saludables i com manejar comportaments perjudicials. Per a un THDA lleu, la teràpia conductual sola (sense medicines) pot ser eficaç. Altres suggeriments per ajudar a un nen amb THDA inclouen: Comunicar regularment amb el professor de l’infant. Mantenir un horari diari, que inclogui hores regulars per a les tasques, els menjars i les activitats. Fer els canvis d’horaris amb anticipació i no a última hora. Limitar les distraccions en l’ambient del nen. Assegurar-se que el nen consumeixi una alimentació saludable i variada, amb força fibra i nutrients bàsics. Assegurar-se que el nen dormi prou. Elogiar i premiar el bon comportament. Mantenir regles clares i constants per al nen.
Alba Fernandez 19