Finalista

Una grua em va fer baixar del núvol, a la fi s’havia cremat la falla del 2073.

S’havia oblidat del meu aniversari, el 18 de març! Era el moment d’actuar. Aprofitant que se n’anaven a l’ofrena i no quedava ningú al costat del monument, encara no sé com, amb pintes, em vaig enfilar fins a la cúspide del remat faller. Al cap de poc, 15 metres més avall, un grup de curiosos disposats a no perdre’s l’espectacle. A dalt del remat tot just donava per albergar els meus peus. Tremolant, m’aferrava al núvol per no caure. Policia, bombers, havien fet acte de presència. Els serveis municipals funcionaven. Tant que els havia criticat! Vestida de fallera amenaçava de saltar si ell no venia. Volia demostrar-li que seguia enamorada bojament. Però, en comptes d’aparéixer, va dir que no em coneixia! Em prenien per malalta mental! Miserable, que ingrat és l’amor vaig pensar.

Juan Carlos Pérez Candil