Program by Caterina Ferreres

Programació

FILOSOFIA II 2n. BATXILLERAT Cos: Professors d’ensenyament secundari Especialitat : Filosofia Caterina Ferreres Català

Índex Introducció ...........................................................................................................................................2 Objectius generals................................................................................................................................4 Continguts generals.............................................................................................................................5 Competències bàsiques.......................................................................................................................6 Metodologia general..............................................................................................................................7 Atenció a la diversitat...........................................................................................................................11 Avaluació...............................................................................................................................................13 Crèdit 1 Unitat 1. El pas del mite al logos: el naixement de la filosofia i de l’explicació racional del Món. Els presocràtics. Els sofistes i Sòcrates............................................................................18 Unitat 2. La filosofia de Plató...............................................................................................................24 Unitat 3. La filosofia d’Arsitòtil............................................................................................................28 Unitat 4. La filosofia Hel·lenística........................................................................................................32 Unitat 5. Els pensament europeu del segle I al segle XV..................................................................34 Crèdit 2 Unitat 6. El Renaixement i la revolució científica..............................................................................38 Unitat 7. El racionalisme.......................................................................................................................42 Unitat 8. L’empirisme.............................................................................................................................47 Crèdit 3 Unitat 9. Els empiristes del segle XIX: positivisme i utilitarisme. L’utilitarisme de Stuart Mill...................................................................................................................52 Unitat 10. La filosofia de la vida i la fi de la modernitat: Nietzsche...................................................55 Temes d’ampliació.................................................................................................................................59 Bibliografia..............................................................................................................................................59 Annexos

Introducció

L’IES El Magraner està situat a la comarca de Alt Penedès. Actualment a més dels alumnes provinents del municipi també n’acull del poble veí i, en el cas d’alumnes de Batxillerat, de pobles de les rodalies. El fet que darrerament el cens d’aquests diferents nuclis de població no hagi parat de créixer, determina l’existència d’una matrícula viva en el centre durant tot el curs i una gran diversitat d’orígens geogràfics per part de l’alumnat. A l'IES El Magraner s’imparteixen els nivells d'ESO i Batxillerat. Pel que fa al Batxillerat, s’ofereixen les modalitats: Científic, Tecnològic, Humanístic, Social i Ciències de la Salut. Hi ha previst pel proper curs un total d’alumnes entre 485 i 500, però com hi ha matrícula viva tot l’any, el nombre pot augmentar. La matrícula viva sol ser d’immigrants però també de gent de les rodalies de BCN que vénen a viure a la segona residència, o bé de parelles que se separen i un d’ells viu al municipi. El nivell sociocultural de les famílies és mitjàbaix. En els cursos d’educació obligatòria alguns professors es queixen que existeix poca motivació i molt poca implicació per part d’algunes famílies. Malgrat tot, el tipus de diversitat de l'IES està considerada de nivell B, la qual cosa vol dir que existeix una certa diversitat important, però que encara es troba dins el grup “normal” o estàndard, si el comparem a la d’altres centres. En relació als espais necessaris per impartir la docència cal destacar que a l’IES hi ha una aula d'acollida per als alumnes nouvinguts, i que l’aula de segon de Batxillerat està equipada amb pissarra digital per poder projectar continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Actualment la plantilla és de 49.5 professors, dels quals un 67% són interins, un 22% de definitius i la resta es troben en comissió de serveis o pendents de plaça, però

nombre de professors pot variar pel proper curs atès que hi haurà 5 grups de 1r d’ESO, 4 de 2n, 3 de 3r i 4rt. 2 de 1r. de Btx. I i 1 de 2n. La present programació aborda la matèria de Filosofia II, que cursaran obligatòriament els 19 alumnes matriculats a segon de Batxillerat. El Batxillerat és una etapa educativa que compleix molt diverses finalitats, com ara que l’alumnat adquireixi una maduresa intel·lectual i humana, que la seva formació li proporcioni coneixements i habilitats per a interaccionar socialment amb responsabilitat i competència, i que la formació preparatòria el capaciti per a l’accés a estudis superiors o per a la incorporació immediata a la vida laboral activa. Per tant, el Batxillerat ha d’organitzar-se sota els principis complementaris d’unitat i diversitat, és a dir, ha de dotar a l’alumne d’una formació intel·lectual general i d’una

preparació cientifico-tècnica específica en la modalitat o itinerari que hagi triat (a través de les matèries comunes —com aquesta—, de modalitat i optatives), i en les quals la labor orientadora o tutorial del professorat és fonamental per a assolir aquests múltiples objectius. En conseqüència, l’educació en els coneixements específics de cada matèria ha d’incorporar també l’ensenyament en els valors d’una societat democràtica, lliure, tolerant, plural, etc., ja que és

una de les finalitats expresses del sistema educatiu

vigent. Des d’aquest marc, la història de la filosofia resulta imprescindible en la formació dels alumnes que han optat per la modalitat de batxillerat humanístic, esdevé útil pel seu eminent caràcter cultural als qui es decanten pels aspectes més socials, i és molt interessant per a l’alumnat de d’itineraris científico-tecnològics per l’estreta relació que hi ha històricament

entre ciència i filosofia, i pels aspectes bioètics que plantegen

actualment les innovacions tecnològics dins la nostra societat Al batxillerat la filosofia s’articula en dues fases, que corresponen als dos cursos de l’etapa, en primer lloc, presenta els grans temes i problemes a què s’ha enfrontat la reflexió filosòfica de tots els temps: el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat. En segon lloc, fa un recorregut històric per les solucions que, al respecte, han elaborat els corrents filosòfics i els pensadors més significatius de la història de la filosofia. Ambdós enfocaments pretenen que l’alumnat exerciti la reflexió crítica, però és funció de la història de la filosofia afinar i ordenar aquesta reflexió per mitjà dels exemples que dóna la història del pensament. En aquest curs, l’alumne té al seu favor no només els coneixements adquirits en el curs anterior sinó també el mètode d’anàlisi propi d’aquesta matèria, és a dir, disposa d’una estructura conceptual que li permet analitzar filosòficament els grans problemes i interrogants als quals s’ha enfrontat la humanitat. Quan diem “filosòficament” volem dir que l’alumne ha d’haver adquirit unes destreses intel·lectuals que el facultin per a analitzar d’una manera integrada i globalment molt diferents sabers, coneixements, creences i valors. Gràcies a l’aprofundiment conceptual que permet l’haver cursat satisfactòriament aquesta matèria a 1r., a segon de Batxillerat dos són els principals objectius a assolir: la localització temporal i espacial de filòsofs i sistemes filosòfics, i l’aprofundiment en la formació filosòfica mitjançant l’estudi i anàlisi de filòsofs representatius de cadascuna de les quatre etapes que han estat organitzats els continguts (filosofia grega, filosofia medieval i renaixentista, filosofia moderna i filosofia contemporània). Per això, i independentment de l’estudi obligat de filòsofs com Plató i Aristòtil, seria convenient que l’alumne n’estudiï detingudament dos de cada etapa

filosòfica anteriorment citada, i que la resta ho faci amb menys detall però amb un mínim nivell d’aprofundiment. Per tal de remarcar la seva dimensió històrica tractarem per una banda de presentar una visió completa i ordenada de la història del pensament mitjançant l’estudi dels autors més destacats, les principals escoles de pensament i les grans qüestions filosòfiques, i per una altra, d’afavorir entre l’alumnat la capacitat crítica. D’acord amb els plantejaments establerts per la Direcció General d’Ordenació Educativa, es farà especial insistència en Plató, Descartes, Hume, S.Mill i Nietzsche, perquè són els autors, els textos dels quals, apareixeran actualment a les PAAU, però caldria cercar t l’equilibri entre la indispensable capacitació per a superar amb aprofitament la prova d’accés a la Universitat i la construcció d’una visió global de la Història de la Filosofia emmarcada en els coneixements en les pròpies circumstancies socials i vitals. L’aprenentatge

durà

terme

sempre

forma

contextualitzada,

cercant

pedagògicament un enllaç de sentit entre els conceptes i posicionaments més abstractes, i la realitat individual i social quotidiana. L’alumnat tindrà ocasió de plantejar-se si els filòsofs i pensadors efectivament "resolien" el que ells deien i alhora aprofundir en les opcions personals. Malgrat que, qui vol tenir grans pensaments –com deia Heidegger– haurà de permetre que en el camí es cometin també grans errors, l’encert principal serà gaudir , en temps present, de la caminada.

2.- Objectius generals

Reconèixer els vincles, històrics i estructurals, entre els diferents àmbits de saber.

2. Adquirir claus d’interpretació dels autors i dels principals corrents de pensament. 3. Interpretar l’activitat filosòfica, científica i tècnica com a aspectes complementaris. 4. Fer una lectura directa dels autors tractats, interpretant el significat i la transcendència de les qüestions que han estat presents de manera continuada a la història del pensament, caracteritzant les solucions aportades pels diferents corrents filosòfics i valorant la seva importància de cara a la comprensió del món actual. 5. Descobrir les connexions existents entre problemes que han tingut un gran pes històric i qüestions discutides encara avui en filosofia i en ciències.

6. Millorar la pròpia capacitat crítica i autocrítica, dialogant amb els autors estudiats i repensant i actualitzant les qüestions estudiades. Permetent un apropament crític a la gran tradició cultural filosòfica adaptable a la perspectiva i les necessitats de l’alumnat. Des d’un punt de vista procedimental, l’alumnat haurà de: 1. Treballar la lectura comprensiva, l’anàlisi i la síntesi de textos filosòfics. 2. Exposar correctament, de paraula i per escrit, el pensament filosòfic dels autors estudiats i expressar el pensament propi amb correcció lingüística, rigor, ordre, claredat, coherència i creativitat. 3. Desenvolupar hàbits de treball intel·lectual i estratègies d’accés, recollida, selecció i organització d’informacions pertinents per realitzar treballs escrits o exposicions orals sobre algun tema d’interès filosòfic. . 4. Utilitzar les noves tecnologies (fer cerques a Internet, presentacions PowerPoint, etc.)

3.- Continguts generals

1. Pensament antic i medieval. a) Pensament grec: natura, ésser humà i societat (natura i cultura). La filosofia com a coneixement universal (coneixent i ciència). b) Pensament hel·lenístic i grecoromà: saviesa pràctica (ètica i política) i ciència. c) Pensament medieval: religió i filosofia. 2. Pensament modern. a) Pensament renaixentista i barroc: ciència, filosofia i política (coneixent i ciència). b) Pensament il·lustrat (raó i progrés). 3. Pensament contemporani.

a) Pensament a la societat industrial: positivisme i utilitarisme. La crisi de la consciència il·lustrada: el vitalisme nietzscheà. b) Pensament actual: creences i valors per a un món canviant (filosofia i llenguatge).

3.1. Competències bàsiques La capacitat d’usar funcionalment i de manera integrada els coneixements, les habilitats i les actituds, en contextos i situacions diferents, implica comprensió, reflexió i discerniment, i va més enllà del “saber” i del “saber fer o aplicar”, perquè inclou també el “saber ser o estar”. D’acord amb l’article 35.1. de la LOE “les activitats educatives hauran d’afavorir la capacitat de l’alumne per a aprendre per si mateix, per a treballar en equip i per a aplicar els mètodes de recerca apropiats”, per la qual cosa alguns dels mínims indispensables per a superar exitosament hauran de ser: 1. Llegir els textos filosòfics de manera crítica, valorar-ne la procedència, situar-los dins el seu marc epistemològic. 2.

Realitzar treballs d’expressió escrita sobre qüestions suggerides pels temes tractats.

3. Desenvolupar la capacitat d’anàlisi i de síntesi 4. Aplicar els coneixements teòrics adquirits a l’anàlisi de la realitat quotidiana. 5. Cercar informació sobre les qüestions filosòfiques plantejades 6. Treballar en equip i de manera compromesa amb el grup de treball. Tanmateix a Filosofia II es tindran en compte tota una sèrie de competències transversals de caràcter més genèric que es pressuposa que els estudiants tenen desenvolupades en cert grau i que, tot i no valorar-se directament, es contemplen com a necessàries: 1. Adquirir independència i autonomia com a aprenent, i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i el desenvolupament de les seves habilitats. 2. Comunicar-se adequadament a través de diferents mitjans. 3. Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i la comunicació per a fer recerca.

4.- Metodologia general Perquè els alumnes arribin a i desenvolupin una actitud crítica i reflexiva, se’ls ha de dotar prèviament d’uns criteris metodològics d’anàlisi, de manera que s’habituïn a exigir de les teories o dels fets un grau suficient d’evidència. L’estudi de la filosofia adquireix sentit per l’alumnat quan es plantegen els problemes que avui dia acuiten a ell mateix i a la societat, és a dir, quan se li mostra la seva contemporaneïtat. Per això, s’ha d’afavorir que els alumnes llegeixin com a complement documents i textos d’autors contemporanis que analitzen des de l’òptica actual problemes objecte d’estudi d’altres èpoques històriques (la funció reconstructiva d’aquesta matèria destaca la importància de certs problemes teòrics i les respostes ofertes pels filòsofs en el passat per a comprendre’ls en el present). L’esquema metodològic que es seguirà en el procés d'ensenyament-aprenentatge d’aquest curs persegueix l’afavoriment d’una actitud crítica, ja que parteix inicialment dels coneixements previs dels alumnes, i estimula, a partir de la lectura conjunta d’un text introductori, tant la presa de consciència de les seves construccions teòriques com la crítica de les mateixes. Una segona fase, a partir de les preguntes i els debats introduïts, planteja un conflicte cognitiu que serveix per al plantejament i discussió de les solucions alternatives i, si escau, la substitució dels antics esquemes teòrics per altres nous, sempre que es consolidin mostrant la seva validesa per a conceptuar correctament els antics i nous problemes. Aquest esquema s’aplica metodològicament a través d’una estructura repetida en cadascuna de les didàctiques que s’han organitzat els continguts del curs, que parteix d’unes activitats d’inici que planteja el llibre de text (un text motivador acompanyat d’un breu qüestionari) per a detectar quins són les idees prèvies dels alumnes sobre l’autor, el període o l’escola filosòfica objecte d’estudi. Seguidament, s’exposen els continguts (seqüenciats en epígrafs breus, acompanyats d’un qüestionari mínim per a avaluar la comprensió de l’alumne, contextualitzant històrica i culturalment cada autor o època i manifestant el seu grau de canvi o continuïtat), es treballen les activitats complementàries: la lectura i comentari de textos amb les seves respectives activitats, els debats i discussions que s’inclouen en el cos central de les unitats. Després d’haver finalitzat l’estudi d’un autor, escola o període, s’ofereix un resum dels principals assoliments i aportacions amb l’objectiu d’identificar aquells problemes que encara no han estat resolts.

4.1. Models teòrics Per a arribar a assolir els objectius genals de l’assignatura cal evidentment una adaptació a les característiques del centre, al grup i a l’alumne/a. Hi ha exemples que assenyalen altes probabilitats d’èxit quan en la didàctica de la filosofia es segueix l’enfocament constructivista proposat per Vigotski (crear una Zona de desenvolupament pròxim) i Bruner (metàfora de la bastida).

Pel que fa al tractament dels aspectes actitudinals

seguirem els plantejaments de la teoria pedagògica sistèmica, que ens aconsella estar oberts a la percepció (sense expectatives), afavorir la confiança en l’alumnat (mirada positiva) i practicar l’assentiment de les coses tal i com son (respecte). L’objectiu serà procurar convertir tota activitat en una pràctica educativa. Dins el model constructivista l’aprenentatge és particularment efectiu quan es construeix alguna cosa que ha d’arribar a altres persones. L’objectiu és que el treball de professor no es limiti a la transmissió continguts, sinó que ajudi a l’alumnat a desencadenar, per ell mateix, processos d’aprenentatge a partir del conjunt de recursos d’informació que tenen al seu abast. "Learning to learn" – slogan del constructivisme pedagògic- representa ser capaç de realitzar aprenentatges significatius per un mateix en una àmplia gamma de situacions i circumstàncies. A més, dins la societat de la informació, tant important com el coneixement, és la gestió que ens permet millorar l’acostament a la realitat. L’IES El Magraner és una porta oberta al gran cabal d’informació que mou el món actual, cal aprofitar-lo en el procés de formació de l’alumnat com una manera d’anar construint el món i la societat del demà.

4.2. Els llibres de text El Seminari de Filosofia recomana el llibre de César Tejedor, Filosofia. Areté, ed. Cruïlla (ISBN: 84-661-0540-9) per a la preparació dels següents temes: els presocràtics i Sòcrates, la filosofia de Plató, la filosofia d’Aristòtil i, l’Hel.lenisme i la patrística, dins la filosofia antiga i medieval; el Renaixement, el Racionalisme i l’empirisme, dins la filosofia moderna. Pel que fa a la filosofia contemporània el tema de Nietzsche i la filosofia de la vida , però la part de la unitat 10 que tracta sobre la filosofia utilitarista de Stuart Mill, s’ampliarà amb la lectura directa de l’obra filosòfica del llibre L’utilitarisme. Stuart Mill

d’Edicions 62 (ISBN: 8429757457) amb un estudi preliminar amb propostes de treball i de comentaris de text a cura de Miquel Costa. Tanmateix es recomana com a complement per a preparar els autors de les PAAU: VV.AA. ANTOLOGIA DE TEXTOS I EXERCICIS PER A LA FILOSOFIA A BATXILLERAT (ISBN: 8493495905), un llibre amb textos dels autors més representatius del programa de batxillerat (Plató, Aristòtil, Descartes, Hume, Kant, Nietzsche i Stuart Mill) que té exercicis de correcció ràpida. Pel que fa al mètode expositiu, els llibres de text seleccionats es caracteritzen per alguns criteris bàsics: a) Rigor argumental, ja que permet que l’alumne pugui seguir el camí de la reflexió que fonamenta i justifica les tesis exposades i abast un aprenentatge significatiu. b) Suficient claredat expositiva, fruit d’un llenguatge assequible, que no renuncia no obstant això a la precisió i a l’exigència que l’alumne es faci amb un mínim de vocabulari tècnic d’aquesta disciplina, imprescindible en una matèria com aquesta. c) Imparcialitat, que duu a exposar amb equanimitat els arguments a favor i en contra de les postures filosòfiques exposades, sense adscriure’s a cap corrent en especial. d) Proximitat al món de l’alumne, de manera que es recorre, sempre que ha estat possible, a exemples extrets de l’experiència quotidiana, sense perdre de vista el inevitable plantejament historicista propi d’aquesta matèria en aquest curs, de la mateixa forma que s’hi inclouen textos d’origen literari juntament amb els estrictament filosòfics.

4.3. Estructura de les classes De les tres sessions setmanals, dedicarem les dues primeres a treballar els continguts teòrics de les unitats i la tercera a les lectures específiques per a les PAU. A la primera sessió hi haurà una explicació teòrica i lectura dirigida dels apartats i/o els textos. La segona sessió permetrà que l’alumne plantegi interrogants i dubtes en relació als temes

tractats i possibilitarà les claus per la lectura directa dels textos filosòfics que es treballaran a la tercera sessió. L’explicació i el treball s’adequarà, evidentment, al ritme i a les necessitats del grup-clase. 4. 4. Autors i lectures Pel que fa a les lectures, si el proper curs no hi ha novetats en relació a les PAAU, els alumnes tindran un dossier amb els textos corresponents. Autors

Textos

PLATÓ

República, llibre VII

DESCARTES

Discurs del mètode, parts I-IV

HUME

Extracte del Tractat de la natura humana (Abstract); Investigació sobre els principis de la moral, Apèndix 1

MILL

Sobre la llibertat, secció IV; Utilitarisme, seccions III i IV

NIETZSCHE Genealogia de la moral, 1a part; Sobre la veritat i mentida en sentit extramoral

A més, cada setmana tindran la proposta de treballar un exercici de comentari de textos d’acord amb el model de la selectivitat que serà avaluat dins l’apartat de procediments. 4.5. Treballs 4.5.1. Treballs de documentació. Consistirà en la preparació en grup d’un tema a triar entre els punts del temari del 3r trimestre que no s’hagin pogut tractar exhaustivament a classe. L’objectiu d’aquest treball està relacionat amb els objectius terminals dedicats al tractament de la informació: els alumnes hauran de consultar les fonts d’informació que siguin al seu abast i tractar d’oferir

una visió sintètica, compressiva i efectivament centrada en allò que se’ls demana. Els punts, idees, doctrines o teories centrals que hagin de destacar. El treball l’hauran d’exposar davant la classe i poden optar per fer-ho mitjançant fer una presentació en PowerPoint. 4. 5.2. Recensions Una altra opció és que l’alumne realitzi , de manera individual, una recensió d’una obra filosòfica. La recensió consisteix en una anàlisi i comentari del text en qüestió, d’una extensió màxima de 5 fulls. La recensió no és un resum més o menys detallat del text, sinó una reflexió sobre el fil conductor que dóna coherència i sentit al text acompanyada d’una valoració personal d’algun dels aspectes que es consideren més rellevants o més interessants. Els llibres proposats són: un diàleg de Plató, El Discurs del Mètode, de Descartes i L’utilitarisme, de Stuart Mill. Però si l’alumne mostra predilecció per algun autor en concret es valoraran altres possibles lectures.

5.- Atenció a la diversitat

Dins el centre l' atenció a la diversitat s’aborda mitjançant estratègies orientades a proporcionar al professorat la possibilitat d’oferir diferents nivells d’actuació o d’estratègies d’aprenentatge amb l’alumne. Per això, es suggereixen activitats diferenciades i personalitzades que tenen en compte els diferents nivells de coneixements generals previs dels alumnes, així com les seves capacitats cognitives, bé en el desenvolupament, esforç, interès o estil d’aprenentatge de cada alumne, amb l’objectiu de facilitar-li la via més adequada que li condueixi cap a l’ocupació conscient de les estratègies que li proporcionin més èxit, ja que cal ajustar la resposta educativa a les necessitats particulars dels alumnes, mitjançant les oportunes adaptacions curriculars i metodològiques, per què cal adequar l’escola als alumnes i no a l’inrevés. Les mancances motòriques, sensorials i visuals que no impedeixen la continuïtat dels estudis han de rebre l’atenció corresponent. Aquests alumnes tenen dret a les seves ACIS fins i tot per a la selectivitat.

El procés d’adaptació ha de comprendre una presa de decisions inicials i un seguiment continu. La docència és un treball d’equip i a l’avaluació inicial o zero, quan es reuneix la Junta d’Avaluació de cada grup per identificar quins són els principals problemes d’aprenentatge, es plantegen els problemes de l’alumnat que requereixen una atenció individualitzada i s’analitza conjuntament el perfil del problema que presenta per tal de veure quines són les seves necessitats educatives 1 i si s’ ha de derivar el cas al corresponent Equip d'Assessorament Psicològic (EAP). És important que el professor es plantegi com treballarà la comprensió de les activitats. P.e., a l’ I.E.S. hi ha una alumna que presenta deficiència auditiva pregona de percepció (DAP bilateral). En el seu cas,

ens ha explicat la logopeda,

la lectura labial i

l’ensenyament intencional del llenguatge són indispensables, degut a què la informació auditiva no és la principal via d’accés al llenguatge. La seva expressió oral tendeix a ser agramatical i telegràfica, i en l’expressió escrita es donen molts errors, a causa de les seves dificultats a nivell oral i auditiu de manera que no pot seguir una classe d’aula ordinària per les dificultats que suposa de comprensió i de coneixement. Però l’alumna es troba a segon de Btx. amb dues assignatures pendents de primer, una situació que no és diferent a la

d’altres companys del grup-classe. Per compensar les seves dificultats

habitualment fem servir material fotocopiable amb propostes concretes de reforç i, si convé, d’ampliació de continguts (comentaris de text, reflexions, dissertacions , proves d’avaluació tipus test, etc.). També se li faciliten mapes conceptuals de totes les unitats, que afavoreixin l’assimilació de coneixements, bé com introducció, bé com síntesi conclusiva. fem que llegeixi amb anticipació el tema o la lectura que es treballarà a classe per tal de tenir una informació prèvia. A classe cal animar-la a preguntar el que no entén (sovint els alumnes sords no pregunten el que no han entès perquè estan “acostumats” a què la seva percepció de la realitat sigui molt diferent de la dels seus companys d’aula, precisament per això cal afavorir la interacció ¡ mantenint un feed-back amb l’alumne fentli preguntes i reclamant la seva atenció). Cal a més recolzar les explicacions orals amb el llenguatge escrit (pissarra o presentacions en Power-Point), vetllant per una bona il·luminació tant de qui parla com de la pissarra, evitant reflexos o donar-li l’esquena. En aquest sentit de gairebé totes les unitats disposem d’una presentació-resum que es facilita via e-mail a l’alumnat que la sol·liciti i que, per l’alumna en qüestió, està especialment indicada. En sessions d’una

Veure: http://www.lazarum.com, cercador especialitzat en informació vinculada a les diferents dis capacitats. 1

hora és convenient alternar les estones d’explicació amb estones de treball personal, ja que la lectura labial requereix un gran esforç. Aquesta noia ha d’estar sempre situada a la vora d’una persona que sigui de la seva confiança, a la primera o a la segona fila. En el treball personalitzat que farem amb ella a segon de Bat. seguirem el procediment de la metàfora de la bastida (Bruner, 1985), és a dir, així com un edifici no es construeix sobre el no-res, sinó que els materials que s’utilitzen han de poder-se recolzar en estructures sòlides ja construïdes anteriorment: es munten bastides de coneixement que permetin a l’alumna adaptar-se i arribar a allò que ja està construït, i alhora per poder-se estirar i arribar a alçades on encara no s’hi ha construït suficientment i poder avançar en el seu desenvolupament. Quan la construcció s’ha acabat, la bastida es retira i no en queda res, però l’edifici no s’hagués pogut arribar a construir sense la seva ajuda. Així doncs, una relació positiva, constructiva en relació als companys i amb les persones adultes és un dels elements imprescindibles en el llarg camí que porta cap a l’etapa adulta.

6.- Avaluació

6.1.

Criteris generals

Des del punt de vista del model educatiu en el qual treballem, l’avaluació de l’alumnat ha de ser contínua, individualitzada i global o integradora. La pràctica d’una avaluació d’aquest tipus comportaria travessar les fases d’avaluació inicial, formativa i sumativa., ja que l’avaluació inicial proporciona dades sobre el punt de partida de cada alumne i permet cercar una metodologia adequada per atendre a les diferències, l’avaluació formativa concedeix molta importància a l’evolució al llarg del procés, i aporta una visió de les dificultats i progressos de cada cas específic. Finalment, l’avaluació sumativa estableix els resultats al terme del procés total d’aprenentatge en cada període formatiu i la consecució d’objectius.

L’avaluació inicial consistirà en una redacció sobre la pregunta filosòfica que rep Sofia Amundsen, la protagonista de “El món de Sofia”, de Jostein Gaarder : Qui sóc?. És una activitat no avaluable l’objectiu de la qual és aconseguir un acostament personal a la realitat de l’alumne i l’establiment d’un vincle personal que faciliti el procés d’aprenentatge. Al finalitzar la primera unitat hi haurà control que comptarà el 25% de la nota de la primera avaluació i que ajudarà a avaluar com s’han assimilat els primers continguts . Per tal d’afinar l’adequació de la programació i la metodologia a les necessitats dels i de les alumnes, apuntarem en el quadern de notes una valoració de les activitats d’aprenentatge (avaluació formativa); l’alumnat rebrà el feed-back dels textos setmanals, els treballs de reforç o d’ampliació, etc. i també dels controls i les proves realitzades. Aquest apartat procedimental correspondrà al 20% de la nota trimestral. A cada avaluació hi haurà dos exàmens (avaluació sumativa), a partir de la segona, el primer serà aproximadament a la meitat de l’avaluació i l’altre al final. La matèria serà sempre la que s’hagi explicat fins aquell moment. Si algun dia els alumnes no assisteixen a classe per raons de vaga o similars la matèria corresponent a aquell dia es considerarà com a explicada. Al segon entrarà tota

la matèria explicada durant l’avaluació, però les

preguntes correspondran preferentment al que s’hagi explicat després del primer examen. Amb excepció del primer trimestre en què els dos parcials comptaran un 25% i un 45% respectivament, cada un dels exàmens d’avaluació comptarà un 35% de la nota trimestral i la resta correspon als procediments (20%) i a l’actitud (10%). 1r Trimestre: 1r parcial 25% 2n parcial 45% Procediments 20% Actitud 10 % 2n Trimestre: 1r parcial 35% 2n parcial 35 % Procediments 20% Actitud 10 % 3r Trimestre: 1r parcial 35% 2n parcial 35 % Procediments 20% Actitud 10 % Treball d’ampliació. 0-1 punt sobre la nota final. Seguirem el model d’avaluació continuada i la valoració positiva dels comentaris de text prescriptius i/o activitats i la nota dels

exàmens serà una condició necessària per a

aconseguir l’aprovat. Durant el tercer trimestre tindran l’oportunitat de fer un treball d’ampliació sobre el pensament d’algun filòsof contemporani per arrodonir la nota. L’equip docent ha pres la mesura de no examinar a l’alumnat de batxillerat que falti a les hores prèvies als exàmens a no ser que sigui degut a una causa greu degudament justificada. El primer dia de curs, quan es fa una presentació de l’assignatura, se’ls expliquen les normes internes i també com seran avaluats en aquesta assignatura,

recordant-los que podran pujar nota fent un treball d’ampliació durant el tercer trimestre i que la nota que obtindran al final de curs serà el resultat de la mitjana ponderada amb la qualificació que van treure a Filosofia I. 6. 2. Model d’examen Amb excepció del primer, que representa l’avaluació inicial, els exàmens estan inspirats en el model actual de les PAAU, que consta d’un text i quatre o cinc preguntes. En la seva correcció es valora l’adequació pregunta-resposta, la precisió i la claredat expositiva. La correcció gramatical es té en compte a l’hora d’arrodonir la nota. Esquema: Primera pregunta: explicar breument les idees principals del text i tal com hi apareixen relacionades. (2 punts). L’objectiu d’aquesta pregunta és detectar el grau de comprensió del text. Cal evitar la paràfrasi. Segona pregunta: explicar breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions - al voltant de 5-15 paraules en cada cas. (1 punt) p.e., en un text de Hume: a) Percepcions fortes. b) Idees innates. Tercera pregunta: comentar una frase del text. P.e, per què diu Hume que “no hi ha idees innates”? (3 punts) Cal la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof, explicar com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Quarta pregunta: establir semblances i diferències, p.e., entre la concepció que té Hume de les idees i la que tenen d’altres autors que l’han precedit. (3 punts) Cinquena pregunta: consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (1 punt). P.e., quin paper creus que juga l’experiència en relació al coneixement científic? Es valorarà que l’opinió defensada per l’alumne sigui coherent i que tingui un suport teòric. Ara bé, aquesta pregunta sovint es treballa com un exercici durant la tercera sessió setmanal, ja que els exàmens tenen una limitació horària. 6.2.2. Avaluació alumnat amb necessitats educatives especials Dins l’adaptació curricular a l’alumna amb deficiència auditiva severa:

1r Trimestre Coneixements (exàmens) 30%. Procediments (Llibreta i treballs, individuals o en grup) 60 %. Actitud2 10% 2n Trimestre Coneixements (exàmens) 45 %. Procediments (Llibreta i treballs) 45 % . Actitud 10% 3r Trimestre Coneixements (exàmens) 60%. Procediments (Llibreta i treballs) 30 %. Actitud 10%

7.- Continguts generals

7.1.

Seqüenciació dels continguts

Crèdit 1 1. El pas del mite al logos: el naixement de la filosofia i de l’explicació racional del món. Els presocràtics. Sofistes i Sòcrates. 2. La filosofia de Plató. 3. La filosofia d’Aristòtil. 4. La filosofia hel·lenística. 5. El pensament europeu del segle I al XV. Crèdit 2 6. El Renaixement i la revolució científica. 7. El Racionalisme. 8. L’empirisme. 2

Preguntar, participar, mostrar interès per l’assignatura, etc.

9. Kant i la Il·lustració. 10. L’Idealisme alemany. El Romanticisme. Crèdit 3. 10. L’utilitarisme: Stuart Mill 11. El vitalisme: Nietzsche. 12. Corrents i autors de la filosofia contemporània 12.1.Freud i la psicoanàlisi. 12.2

Historicisme. Dilthey.

12.3

La fenomenologia i l’existencialisme.

12.4

Epistemologia de les ciències: Karl Popper

12.5

La postmodernitat: crisi de la raó il·lustrada i retorn a la sofística.

7.2. UNITATS DIDÀCTIQUES Tot seguit es desenvolupa la programació de cadascuna de les deu unitats didàctiques en què han estat organitzats i seqüenciats els continguts d’aquest curs. S’indiquen els objectius terminals del crèdit, els continguts que s’hi desenvoluparan, els criteris d’avaluació, les activitats d’ensenyament-aprenentage proposades; així com la metodologia, els recursos i els espais docents necessaris per al seu desenvolupament. La temporització que s’indica és però la mínima aproximada, atès que hi ha d’haver un marge per les sessions que es dediquen durant el curs al feed-back després dels exàmens, hores de repàs així com possibles contingències

Crèdit 1 1. Pensament antic i medieval. Dins el pensament antic, entre les principals qüestions que cap considerar-hi, trobem : el trànsit del « mite » al « logos » entre els presocràtics, els primers intents metafísics de Parmènides i Heràclit la significació dels filòsofs pluralistes, Sòcrates i els socràtics menors; el naixement de la polis i de la democràcia a Atenes, i el projecte ètic de l’epicureisme i l’estoïcisme, etc. En qualsevol cas, s’estudiaran Plató i Aristòtil de manera

específica, ja que resulten imprescindibles per a comprendre la història de la filosofia occidental. La Filosofia medieval hauria de contextualitzar-se mitjançant els grans problemes que es susciten entorn de la necessitat de posar d’acord la fe, representada per les religions monoteistes, i la raó, representada, sobretot, per la continuïtat de les filosofies de Plató i Aristòtil. El platonisme cristià té la seva expressió més completa en el pensament de San Agustí d’Hipona , mentre que la síntesi entre cristianisme i filosofia aristotèlica va quedar modelada en el de Sant Tomàs d'Aquino . A partir del segle XIV s’inicia la crisi de l’Escolàstica medieval que és conseqüència, d’una banda, de la filosofia de Guillem d’Okham i, per un altre, dels desenvolupaments científics del segle XIV.

Unitat 1

1. El pas del mite al logos: el naixement de la filosofia i de l’explicació racional del món. Els presocràtics. Els sofistes i Sòcrates OBJECTIUS TERMINALS 1. Fer-se càrrec de les condicions de possibilitat del naixement de la filosofia occidental. 2. Situar i entendre les concepcions filosòfiques en el marc social i cultural on són plantejades, i del qual són l’expressió, 3. Presentar els primers dos grans temes amb que s’enfronta el pensament racional i comprendre els plantejaments filosòfics sobre la physis i el canvi en els primers que filosofaren. 4. Identificar l’origen històric de les actituds relativistes i escèptiques respecte el coneixement. 5. Reflexionar sobre la connexió efectuada per la segona sofística entre la concepció de la justícia i la seva aplicació efectiva. 6. Entendre el rerefons filosòfic del plantejament moral socràtic i la seva possible significativitat actual. 7. Recollir informació rellevant i organitzar-la per a la realització de síntesis escrites.

8. Identificar, explicar i usar correctament la terminologia bàsica dels autors i corrents de pensament treballats. 9. Manejar amb soltesa diferents tipus d’obres de consulta com ara diccionaris, enciclopèdies, històries de la filosofia i de la ciència, en suport estàndard o informàtic, com a eines per a la comprensió de textos, la redacció de treballs o la preparació d’exposicions orals i debats. 10. Identificar, explicar i usar correctament el vocabulari filosòfic (apories, arkhé, àtoms, devenir, hilozoisme, logos, physis, monisme, pluralisme, erística, sofística, maièutica, inducció, relativisme, universalisme, etc.) 11. Cercar informació a Internet com a eina per a la comprensió dels textos. 12. Aprendre a confeccionar resums, esquemes i mapes conceptuals dels continguts treballats. 13. Relacionar, comparar i diferenciar la reflexió filosòfica del mite i la religió. 14. Reflexionar sobre el paper de la dona dins el pensament occidental. 15. Comprendre la vigència dels presocràtics en la historia de la filosofia i de la ciència. 3

CONTINGUTS 1. El naixement de la filosofia. 1.1 El mite, la primera estructura universal de visió global del món. 1.2.

El tractament científic del mite: antropologia i psicologia del mite.

1.3.

Els mites grecs. Trets específics.

1.4.

Els factors culturals que incideixen en l’aparició de la Filosofia a Grècia. Els “pas del mite al logos”. L’èpica, Homer i Hesiode. La tragèdia. La religió grega. Les creences sobre l’ànima. L’educació.

1.5.

La polis. El marc social i polític de la filosofia.

1.6.

Els filòsofs presocràtics

1.6.1.

Transició de la cosmovisió mítica al pensament racional. Saber i opinió.

1.6.2.

L’especulació milèsia: Tales, Anaximandre i Anaxímenes. Les idees rectores: ésser, Physis, Arkhé, Cosmos, la seva gènesi.

P.e. Pitàgores i Plató influeixen en el racionalisme i la ciència moderna. Heràclit la

filosofia de sobre Hegel i Nietzsche, científicament inspira la teoria del Big Bang. Parmènides inspira la teoria de l’univers constant ( Fred Hoyle). La vida s’origina a l’aigua (Tales)

1.6.3.

La filosofia d’Heràclit.

1.6.4.

Parmènides i l’eleatisme. El naixement de l’ontologia.

1.6.5.

La solució pluralista. Empèdocles, Anaxàgores, L’atomisme: Demòcrit d’Abdera.

2. La sofística i Sòcrates. 2.1. La filosofia dels sofistes. Protàgores i el relativisme. Gòrgies i la retòrica. 2.2.

La reflexió sobre la polis. L’oposició physis-nomos

2.3.

La política i la retòrica. L’erística.

2.4.

La moral. Convencionalisme i relativisme.

2.5.

Sòcrates: diàleg en front de la retòrica.

2.5.1.

Diàleg, maièutica, ignorància i ironia. El “mètode socràtic”.

2.5.2.

L’intel.lectualisme moral i l’universalime.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE 1.- Comentari de textos. Els textos corresponents a la primera unitat seran: Fragment de Diògenes Laerci que tracta sobre Tales (pàg. 17 de llibre de text) Selecció de textos del llibre Los Filósofos Presocráticos, de Kirk y Raven, Editorial Gredos (veure annexos) . Selecció d’aforismes d’Heràclit. Lectura del poema “Sobre la physis” de Parmènides. Lectures específiques per a les PAAU:Plató: República (Llibre VII) Presentació amb p.p sobre els presocràtics (veure annexos) 2.-Definicions (physis, logos, nous, ironia, etc.)

3.- Sopa de lletres amb set possibles principis o arkhé aportats pels presocràtics. N O R I E P A

B A R R E T C

U F S G O E F

J N O M B R E

O T P C S I A

A A I G U A L

N O M E B I J

3. Associar les idees dels filòsofs presocràtics amb els textos. P.e: “Es van arribar a fer especialment famoses les manifestacions següents: en primer lloc, la seva afirmació que l’ànima és immortal; en segon lloc, que es canvia en altres classes d’éssers vius, que, a més, tornen a ocórrer cada certs períodes, i que no hi ha res d’absolutament nou; finalment, que totes els éssers vius han de ser considerats parents. Sembla, en efecte, que va ser (...) el primer a introduir aquestes creences a Grècia” (Text de Porfiri). a. Pitàgores. b. Anaxímenes. c. Demòcrit. 4. Descobrir-ne les propietats numèriques: què passa, per exemple, si sumes els nombre de cada fila, els de cada columna o els de cada diagonal? ¿I si els divideixes en quatre quadrats i sumes els quatre nombres de cada un?

13 8 12 1

3 10 6 15

2 11 7 14

16 5 9 4

4. Col•loca la paraula que falta en el text: “L’home és la......mesura................. de totes les coses, de les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són.” (Protàgores)

Explica el significat d’aquesta frase. Estàs d’acord amb l’autor? Penses que el llenguatge comú és apte per a expressar adequadament les nostres experiències, sentiments i desitjos? Justifica la resposta. 6. Exercici tipus tes. P.e. : .L’afirmació radical del canvi com a element constitutiu de la realitat física és una aportació de a) Parmènides b) Heràclit c) Zenó d’Elea d) Aquil•les 7. Plantejar qüestions en relació a la lectura d’un fragment de l’apologia de SòcratesP.e.: En quina part del judici es fa referència a la cèlebre expressió “només sé que no sé res”? Què et sembla que vol dir Sòcrates? Per què s’anomena a si mateix “el tàvec d’Atenes”? Quina posició adopta davant els déus? Com concep la mort? Quines opcions exposa? Presentacions en PowerPoint: presocràtics, sofites-Sòcrates (veure annexos). PowerPoint de repàs sobre els filòsofs presocràtics. Webs recomanades: http://www.presocratics.org/ http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/nou20fjn.htm

METODOLOGIA:

Una classe teòrica magistral alternada amb sessions de lectura, activitats i comentari de textos. La lectura es fa en veu alta i hi participa el conjunt de l’alumnat. La professora assenyala els torns de lectura en els moments que no hi ha una participació voluntària. 1ra sessió: text motivador acompanyat d’un breu qüestionari per a detectar quins són les idees prèvies dels alumnes sobre el període objecte d’estudi. Seguidament, s’exposen els continguts (seqüenciats en epígrafs breus, acompanyats d’un qüestionari mínim per a avaluar la comprensió de l’alumne, contextualitzant històrica i culturalment cada autor o època i manifestant el seu grau de canvi o continuïtat), 2na sessió: activitats complementàries, lectura i comentari del textos que apareixen al llibre amb les seves respectives activitats, els debats i discussions que s’inclouen en el cos central de les unitats. A continuació, i després d’haver finalitzat l’estudi d’un autor, escola o període, s’ofereix un resum (mapa conceptual, PowerPoint,etc.) dels principals assoliments i aportacions amb l’objectiu d’identificar aquells problemes que encara no han estat resolts. 3ra. sessió: Lectura i comentari de textos. S’inicia amb una breu selecció de textos sobre els presocràtics per tal de complementar les lectures del llibre de text i, a partir de la segona/tercera setmana dedicarem la tercera sessió a la lectura i comentari del llibre VII de la República de Plató. Els alumnes rebran un model d’examen de selectivitat per a poder treballar a una part (dues preguntes) durant la setmana.

AVALUACIÓ: Aquesta unitat correspon al primer parcial de la primera avaluació ( 25%) Les activitats i els textos s’avaluen a l’apartat de procediments corresponents al primer trimestre (20%) L’actitud vers l’estudi, assistència,etc. (10%) Es valorarà: 1. Comprensió dels conceptes nuclears dels diferents sistemes filosòfics estudiats 2. Comprensió dels elements de continuïtat i discontinuïtat entre els diversos pensadors 3. L’ús correcte del vocabulari específic de cada autor. 4. Lectura correcta i introducció a l’anàlisi dels textos filosòfics seleccionats.. 5. L’actitud positiva vers el procés d’aprenentatge

Recursos necessaris: Llibre de text, material fotocopiable, dossier República, llibre VII presentació PowerPoint i pissarra digital. Temporització aproximada: mínim 9 sessions

Unitat 2

La filosofia de Plató

OBJECTIUS TERMINALS 1. Conèixer el context socio-històric que s’emmarca la reflexió platònica 2 . Identificar les tesis fonamentals de la filosofia platònica (dualisme metafísic, idealisme polític, universalisme ètic, etc). 3 . Reconèixer les solucions de Plató als problemes filosòfics que hereta de la seva tradició. 4 . Comprendre els arguments que es basen aquestes solucions i els problemes que es deriven de cadascuna. 5 . Analitzar els arguments a favor i en contra del caràcter substancial de les idees. 6. Comprendre el caràcter substancial que les idees tenen per a Plató. 7. Analitzar els problemes filosòfics que es deriven de les tesis platòniques. 8. Analitzar la vigència del pensament de Plató. 9 . Discriminar les tesis platòniques democràtiques de les quals no ho són. 10 . Elaborar una reflexió sobre la política actual des de les idees de Plató. 11 . Participar activament en les activitats desenvolupades en l’aula.

CONTINGUTS 2.- La filosofia de Plató 2.1.Vida i escrits de Plató 2.2 La vinculació del platonisme amb Sòcrates i el pensament presocràtic. 2.3 L’oposició de Plató a la sofística i a la política. 2.4 El sistema de Plató. La “cura de l’ànima” com a eix del platonisme. Les doctrines de Plató. La teoria de les Idees. 2.5 El coneixement segons Plató: l’aporia l’anamnesi, la distinció sensible-intel.ligible i la dialèctica com a disciplina suprema.

2.6 The “eye of the soul”: la metàfora de la recta mirada (República VII, 514ss). 2.7 La moral i la política: el projecte educatiu-polític de Plató. 2.8 La dialèctica i la crítica de Plató: els arguments del “Parmènides”.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE 1.-Confeccionar un diari de classe en el qual constin quantes activitats s’hagin realitzat al llarg de la unitat i en el qual l’alumne reflexioni sobre l’aprés.

2.-Lectura i comentari del llibre VII de La República. 3.-Power–point sobre el pensament platònic i repàs de Sòcrates i la sofística ( veure annexos) 4.-Possibilitat de fer una recensió sobre un diàleg platònic.

Webs recomanades: http://www.geocities.com/alquibles/salvador/republica_llibreVII2.htm

COMENTARI AL LLIBRE VII de LA REPÚBLICA – PLATÓ [514 a – 518 b] El mite de la caverna, amb activitats i claus interpretatives del mite. Bibliografia recomanada PLATÓ: Llibre VII de República - trad. Carles Miralles València: Publicacions de la Universitat de València, 1990. http://www.alcoberro.info/planes/plato10.html

METODOLOGIA Una classe teòrica magistral alternada amb sessions de lectura, activitats i comentari de textos. La lectura es fa en veu alta i hi participa el conjunt de l’alumnat. La professora assenyala els torns de lectura en els moments que no hi ha una participació voluntària. 1ra sessió: text motivador acompanyat d’un breu qüestionari per a detectar quins són les idees prèvies dels alumnes sobre el període objecte d’estudi. Seguidament, s’exposen els continguts (seqüenciats en epígrafs breus, acompanyats d’un qüestionari mínim per a avaluar la comprensió de l’alumne, contextualitzant històrica i culturalment cada autor o època i manifestant el seu grau de canvi o continuïtat), 2na sessió: activitats complementàries, lectura i comentari del textos que apareixen al llibre amb les seves respectives activitats, els debats i discussions que s’inclouen en el cos central de les unitats. A continuació, i després d’haver finalitzat l’estudi d’un autor, escola o període, s’ofereix un resum (mapa conceptual, PowerPoint,etc.) dels principals assoliments i aportacions amb l’objectiu d’identificar aquells problemes que encara no han estat resolts. 3ra. sessió: Lectura i comentari de textos. La tercera sessió la dedicarem a la lectura i comentari del llibre VII de la República.. Els alumnes rebran un model d’examen de selectivitat sobre Plató per a poder treballar a una part (dues preguntes) durant la setmana.

AVALUACIÓ 1- Capacitat d’anàlisi i síntesi i de raonament crític 2.- Capacitat d’organització i planificació del treball i l’aprenentatge individual

3.- Capacitat d’organització i planificació del treball i l’aprenentatge en equip 4.- Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana 5.- Capacitat de gestionar i ordenar informació 6.- Coneixement d’altres cultures i atenció a la diversitat 7.- Responsabilitat i qualitat en el treball 8.- Capacitat d’aplicació de coneixements a la resolució de problemes 9.- Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques 10.- Capacitat per transmetre informació, oral, escrita i visual sobre els continguts propis del món de la cultura.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Aquest tema es complementarà amb una introducció al pensament d’Aristòtil ( Unitat 2). L’examen comptarà el 45% seguirà el model de selectivitat i consistirà en un comentari d’algun text platònic amb preguntes relacionades amb qualsevol dels temes i autors que s’ha abordat a les tres primeres unitats. Es valorarà: 1. Comprensió dels conceptes nuclears dels diferents sistemes filosòfics estudiats 2. Lectura correcta i introducció a l’anàlisi dels textos filosòfics seleccionats.. 3. L’ús correcte del vocabulari específic de cada autor. 5. L’actitud positiva vers el procés d’aprenentatge

Recursos necessaris: Llibre de text, material fotocopiable, dossier República, llibre VII presentació PowerPoint i pissarra digital.

Temporització aproximada: mínim 12 sessions

Unitat 3

La filosofia d’Aristòtil

OBJECTIUS TERMINALS 1 . Reconèixer els conceptes fonamentals de la metafísica, l’epistemologia, l’ètica i la política aristotèliques:ordre transcendental i categorial, substància primera, matèria/forma, matèria primera i matèria pròxima, teoria del moviment, les quatre causes, tipologia del moviment, argument del primer motor, procés d’abstracció i procés deductiu, teoria d’ànima com principi de moviment, jerarquia de funcions, l’eudemonisme aristotèlic, virtuts ètiques i d’anoètiques, la sociabilitat del ser humà, tipologia dels governs.

CONTINGUTS 3.- La filosofia d’Aristòtil. 4.1.

Biografia i obres.

4.2.

La vinculació crítica amb el platonisme.

4.3.

Les categories: “lògica i ontologia”.

4.4.

La “Filosofia primera”: metafísica i ontologia. La ciència de l’ens quan a ens.

4.5.

La substància: la teoria de la matèria- Hylé- i forma-Morphé-

4.6.

El primer motor: Déu

4.7.

La Física. Teoria aristotèlica del moviment: Potència i acte.

4.8.

L’ètica i la política d’Aristòtil.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

1) Elaborar una breu dissertació sobre el debat idealisme/realisme que protagonitzen les dues tendències bàsiques de la filosofia grega: platonisme i aristotelisme. 2) Elaborar un judici crític sobre la teoria aristotèlica del terme mitjà i debatre’l amb els/les companys/es. 3) La pissarra digital permet treballar directament activitats d’Internet. P. e. : Completa el siguiente texto de Aristóteles4 De las 15 palabras del recuadro siguiente, presentadas por orden alfabético, sólo 11 corresponden a las casillas que debes rellenar. Hay, por lo tanto, 4 que no corresponden a ninguna de las casillas que debes rellenar. "ángulos, bien, bueno, caballo, consecuencia, decir, demostración, forma, hábito, matemática, naturaleza, posible, sustancia, todos, virtud" Formulario del ejercicio No basta, empero, con decir así que la virtud es un , sino que es preciso cuál. Digamos, pues, que toda perfecciona la buena disposición de aquello cuya es, y produce adecuadamente su obra propia: como, por ejemplo, la virtud del ojo hace al ojo y a su función: por la virtud del ojo vemos bien. Del mismo modo la virtud del caballo le hace ser buen , apto para correr, para llevar al jinete y para esperar al enemigo. Si así es, pues, en los casos, la virtud del hombre será entonces aquel por el cual el hombre se hace bueno y gracias al cual realizará la obra que le es propia. Cómo sea esto , lo hemos dicho ya, pero se tornará más claro aún, si consideramos cuál es la de la virtud. 4) Llegir i comentar a classe un d’examen de selectivitat de COU amb textos d’Aristòtil. En aquesta web es poden trobar autors que anteriorment sortien a les PAAU:

http://www.inicia.es/de/diegoreina/selectividad/sele_histfil_cata.htm 4

http://www.webdianoia.com/tests/aristo/completa_1.htm

METODOLOGIA Una classe teòrica magistral alternada amb sessions de lectura, activitats i comentari de textos. 1ra sessió: text motivador acompanyat d’un breu qüestionari per a detectar quins són les idees prèvies dels alumnes sobre el període objecte d’estudi. Seguidament, s’exposen els continguts (seqüenciats en epígrafs breus, acompanyats d’un qüestionari mínim per a avaluar la comprensió de l’alumne, contextualitzant històrica i culturalment cada autor o època i manifestant el seu grau de canvi o continuïtat), 2na sessió: activitats complementàries, lectura i comentari del textos que apareixen al llibre amb les seves respectives activitats, els debats i discussions que s’inclouen en el cos central de les unitats. A continuació, i després d’haver finalitzat l’estudi d’un autor, escola o període, s’ofereix un resum (mapa conceptual, PowerPoint,etc.) dels principals assoliments i aportacions amb l’objectiu d’identificar aquells problemes que encara no han estat resolts. 3ra. sessió: Lectura i comentari de textos. La tercera sessió la dedicarem a completar la lectura del llibre VII de la República.. Els alumnes rebran un model d’examen de selectivitat per a poder treballar a una part (dues preguntes) durant la setmana.

AVALUACIÓ 1- Capacitat d’anàlisi i síntesi i de raonament crític 2.- Capacitat d’organització i planificació del treball i l’aprenentatge individual 3.- Capacitat d’organització i planificació del treball i l’aprenentatge en equip 4.- Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana 5.- Capacitat de gestionar i ordenar informació 6.- Coneixement d’altres cultures i atenció a la diversitat 7.- Responsabilitat i qualitat en el treball 8.- Capacitat d’aplicació de coneixements a la resolució de problemes 9.- Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques

10.- Capacitat per transmetre informació, oral, escrita i visual sobre els continguts propis del món de la cultura.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els continguts d’aquest tema, juntament amb d’anterior, corresponen al segon parcial de primer trimestre (45%). Les qüestions sobre Aristòtil apareixen preferentment a les preguntes de relació (p.e. compara la concepció de l’ànima que té Plató amb la d’Arsitòtil) o d’opinió ( p.e. creus que el plantejament ètic de l’autor té vigència a la nostra societat?). Es valorarà: 1. Comprensió dels conceptes nuclears dels diferents sistemes filosòfics estudiats 2. Lectura correcta i introducció a l’anàlisi dels textos filosòfics seleccionats.. 3. L’ús correcte del vocabulari específic de cada autor. 5. L’actitud positiva vers el procés d’aprenentatge

Recursos necessaris: Llibre de text, material fotocopiable i pissarra digital. Temporització aproximada: 8 mínim sessions

Unitat 4

La filosofia Hel.lenística

OBJECTIUS TERMINALS 1 . Analitzar els conceptes fonamentals de les principals corrents de la filosofia hel·lenística: determinisme estoic, hedonisme epicuri, objeccions escèptiques contra la certesa, religiositat neoplatònica els arguments que els protegeixen i els problemes que presenten, així com la seva vigència en el món contemporani. 2. Reconèixer en el llenguatge quotidià idees filosòfiques fonamentals d'Aristòtil, de l’epicureisme i de l’hedonisme. CONTINGUTS 5. Pensament hel·lenístic i grecoromà: saviesa pràctica. 5.1.

L’estoïcisme

5.2.

L’epicureisme

5.3.

l’escepticisme

5.4.

Ciència hel·lenística

5.4.1. La matemàtica i la física alexandrines 5.4.2. Les concepcions astronòmiques. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE Confeccionar un diari de classe en el qual constin quantes activitats s’hagin realitzat al llarg de la unitat i en el qual l’alumne reflexioni sobre l’aprés. PowerPoint repàs sobre l’hel·lenisme (veure annexos) Webs recomanades: http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/gen-4b3j.htm Carta a Menceu: http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/Epicur%20Carta%20a%20Meneceu.htm

METODOLOGIA 1.-Lectura i comentari del textos que apareixen al llibre

amb les seves respectives

activitats. 2.-Lectura i comentari d’un fragment de la Carta a Meneceu, d’Epicur. Quan diem que el plaer és fi no ens referim als plaers dels dissoluts o als que es donen en el goig, com creuen alguns que desconeixen o no estan d’acord o interpreten malament la nostra doctrina, sinó al fet de no sofrir dolor en el cos ni torbament en l’ànima. Ja que ni banquets ni orgies constants ni el gaudi de nois ni de dones ni de peixos ni de les altres coses que ofereix una taula luxosa engendren una vida feliç, sinó que l’engendra un càlcul prudent que investigui les causes de tota elecció i rebuig, i dissipi les falses opinions de les quals neix la torbació més gran que s’apodera de l’ànima. EPICUR, Carta a Meneceu 1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts] 2. A quina època de la història de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna característica pròpia del pensament d’aquesta època. [3 punts] 3. Expliqueu el concepte de càlcul prudent que es desprèn d’aquest text. [3 punts] 4. Quin sentit creieu que pot tenir avui la unió entre plaer i felicitat? [2 punts]

AVALUACIÓ Els comentaris i la participació l’aula puntuaran dins els apartats de procediments/actitud. CRITERIS D’AVALUACIÓ Es valorarà: 1- Capacitat d’anàlisi i síntesi i de raonament crític 2.- Capacitat d’organització i planificació del treball i l’aprenentatge individual

3.- Habilitat en la comunicació oral i escrita.

Recursos necessaris: Llibre de text, material fotocopiable PowerPoint i pissarra digital. Temporització aproximada: mínim 4 sessions

Unitat 5

El pensament europeu del segle I al XV.

OBJECTIUS TERMINALS 1. Valoració de la filosofia en l’època romana 1. Valoració de l'Edat Mitjana com una etapa fonamental en el desenvolupament de la cultura europea, en la qual s’asseuen les bases dels ulteriors desenvolupaments de la modernitat. 2 . Reconeixement del valor de les aportacions àrabs i jueves a la constitució de la cultura europea. 3. Interès per reconèixer les manifestacions contemporànies del problema medieval de les relacions entre raó i fe, tant des d’un punt de vista filosòfic com ètic-polític. CONTINGUTS 5.1. La filosofia romana. Ciceró, Sèneca, Marc Aureli. 5.2 La importància en la cultura europea del cristianisme.

5.3. Agustí d’Hipona:síntesi del cristianisme i del platonisme. La patrística. 5.4 La filosofia àrab i hebrea. La transmissió de l’herència grega. Avicena i Maimònides. 5.5 L’”Edat Mitja”: l’”Escolàstica”. 5.5.1.Platonisme i aristotelisme. 5.6.Realisme i nominalisme. 5.6.1.La crisis de l’escolàstica. 5.6.2.L’espiritualitat franciscana. 5.6.3 El Nominalisme: Ockham.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE 1. Lectura i anàlisi de textos filosòfics breus (pàg. 116-117 del llibre de text). 2 . Reflexió a partir d’imatges relacionades amb els temes tractats. 3 . Qüestionari tancat per a revisar les idees fonamentals exposades en la unitat. 4 . Reflexió sobre les idees filosòfiques que subjeuen en expressions del llenguatge col·loquial. 5 . Reflexió, a partir d’un article de premsa, sobre la vigència dels problemes de la filosofia medieval. 6. Visió de la pel·lícula “El nom de la rosa” 7. TREBALL “EL NOM DE LA ROSA”. Respondre a les següents qüestions: a. Fes un breu resum de l’argument de la pel·lícula Quina jerarquia et suscita que tenien al monestir de la pel·lícula. Per què. b. Quins espais físics són més importants per l’argument de la “peli”. Et sembla que va en relació amb els espais més importants de l’època. Per què et sembla que eren els espais més rellevants ? c. Quins aspectes diferenciadors de grups socials observes al film ? d. Comenta el paper que es dóna a la dona a l’època medieval.

e. Quins punts de connexió creus que hi ha entre aquesta remota època i la actual? f.

Quins aspectes et criden més atenció de l'Edat Mitjana.

g. Si haguessis d’escollir un personatge de la pel·lícula, quins seria, i per què? h. Quin filòsof inspira el personatge de Fra Guillem de Braskerville ? Cerca informació sobre el seu pensament. Web recomanada: http://www.webdianoia.com/medieval/ockham.htm METODOLOGIA: Breu recorregut pels punts més importants d’aquest llarg període. Repassarem la baixa edat mitjana a partir de la pel·lícula « El nom de la Rosa » de JeanJacques Annaud. El treball el poden fer en grup i l’hauran de lliurar després de les vacances nadalenques.

Recursos necessaris: Llibre de text, DVD “El nom de la Rosa”, material fotocopiable i pissarra digital. Temporització aproximada: 5 sessions

1ra. Avaluació Tal com hem anat explicant, a la primera avaluació hi hauran dos exàmens, el primer correspondrà a la Unitat 1 (El pas del mite al logos: el naixement de la filosofia i de l’explicació racional del món. Els presocràtics. Els sofistes i Sòcrates), comptarà un 25% i servirà com a avaluació inicial. El segon comptarà un 45% i correspondrà a les unitats 2 i 3, que tracten sobre la filosofia de Plató i Aristòtil respectivament. Els tema 4: La filosofia hel·lenística, es treballarà a través dels textos i s’avaluarà dins l’apartat procedimental el qual representa el 20% de la nota. Sobre el tema 5 (El pensament europeu del segle I al XV.), hauran de fer un treball sobre la pel·lícula “El nom de la rosa” i cercar informació sobre el pensament del filòsof Guillem d'Occam com a exercici d’ampliació durant les vacances de Nadal. Aquest treball serà valorat dins l’apartat de procediments (activitats fets a classe, exercicis setmanals) del següent trimestre. El 10% restant correspon a l’actitud (comportament i assistència).

Crèdit 2 Pensament modern 1. La Modernitat 2. Racionalisme i empirisme 3. Kant i la Il·lustració 4. L’idealisme alemany. El Romanticisme.

El pensament renaixentista suposa la introducció de nous temes de reflexió: La interpretació matemàtica de la naturalesa, un nou concepte de l'home o la fonamentació moderna de la política, En aquest últim cas,. adquireix un relleu especial la figura i l’obra de Maquiavel L’eix fonamental és el nou concepte de racionalitat que sorgeix en els segles XVI i XVII i es caracteritza per la secularització del pensament, el naixement de la ciència moderna, la recerca d’una nova antropologia basada en el subjecte conscient i una nova forma d’organitzar el govern basada en la democràcia. En aquest context s’han de considerar els grans corrents constituïdes pel racionalisme i l’empirisme, entre els representants del qual es poden esmentar a Descartes, Spinoza, Locke i Hume. Al llarg del segle XVIII, o Segle de les Llums, sorgeixen diferents formes d’interpretar la Il·lustració. En el camp de la filosofia política, adquireix especial rellevància la fonamentació que realitza Rousseau de la democràcia. D’altra banda, apareix un nou racionalisme crític amb Kant, que realitzarà una síntesi acabada i completa dels supòsits gnoseològics i ètics de les corrents racionalista i empirista. Dins d’aquest període històric farem una introducció al pensament filosòfic i científic del renaixement i treballarem a fons el pensament de Descartes i Hume. Kant i Hegel seran dos dels autors que els alumnes podran escollir per fer el treball d’ampliació que exposaran durant el tercer trimestre.

Unitat 6

El Renaixement i la revolució científica.

OBJECTIUS TERMINALS 1. Identificar els trets generals del període renaixentista en tots els ordres de la cultura. 2. Conèixer la nova imatge del cosmos instaurada pel renaixement. 3 . Comprendre les línies principals de la reflexió política en el Renaixement: el l’utopisme platònico-cristià d'Erasme i el realisme polític de Maquiavel.

4 . Analitzar el mètode científic: els seus passos i pressupostos font de la seva pròpia legitimació i limitació les dues interpretacions que es disputen la seva correcta comprensió, a saber, el mètode inductivista de Bacon i l’hipotètico-deductiu de Galileu. 5 . Reconèixer les enormes repercussions del coneixement científic, el qual suposa un canvi d’actitud enfront de la naturalesa.

6 . Valorar l’esforç racionalitzador de la ciència, amb la seva exigència crítica que el coneixement sigui demostrat, enfront de la superstició.

7 . Valorar la importància que les nostres reflexions polítiques es nodreixin de la praxi real de la política i no solament de les especulacions teòriques.

8 . Argumentar racionalment textos breus.

9 . Utilitzar imatges com font de reflexió crítica.

CONTINGUTS 6.1. El Renaixement. La visió després de “l’edat fosca”; 6.1.1.El neoplatonisme. 6.1.2.L’humanisme. 6.1.3. La reforma. 6.2. La revolució científica 6.2.1.Copèrnic, Bruno, Galileu i Kepler. 6.2.2.Els mètodes: Bacon i Galieu ACTIVITATS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE 1 . Lectura i anàlisi de textos filosòfics breus. 2 . Reflexió a partir d’imatges relacionades amb els temes tractats. 3 . Qüestionari tancat per a revisar les idees fonamentals exposades en la unitat. 4 . Reflexió, a partir d’un text literari, sobre les repercussions culturals que va suposar la

substitució de la cosmovisió aristotèlico-ptolemaica per la renaixentista. 5 . Reflexió, a partir de diversos textos literaris, sobre la vigència dels problemes de la filosofia política renaixentista. 6 . Desenvolupament d’una dissertació on s’exposin els límits morals de la praxi política. 7 . Desenvolupament d’una reflexió en la qual s’abordi el possible caràcter de «ídols» dels actuals mitjans de comunicació. 8 . Confecció d’un diari de classe on constin les activitats realitzades. 9. L’anàlisi sistemàtica de postures i tarannàs filosòfics i ètics tan dispars entre si com els de Giordano Bruno, Maquiavel i Erasme, l’estudi dels prejudicis (ídols) identificats per Bacon i, finalment, el comentari de l’assetjament que va ser sotmès Galileu per desafiar, amb els seus descobriments científics, les creences de l’època, haurien de fomentar el desenvolupament d’actituds més respectuoses i obertes, si bé no exemptes de la visió crítica que cap esperar en tot ciutadà responsable METODOLOGIA: Una classe teòrica magistral alternada amb sessions de lectura, activitats i comentari de textos. 1ra sessió: text motivador acompanyat d’un breu qüestionari per a detectar quins són les idees prèvies dels alumnes sobre el període objecte d’estudi. Seguidament, s’exposen els continguts (seqüenciats en epígrafs breus, acompanyats d’un qüestionari mínim per a avaluar la comprensió de l’alumne, contextualitzant històrica i culturalment cada autor o època i manifestant el seu grau de canvi o continuïtat), 2na sessió: activitats complementàries, lectura i comentari del textos que apareixen al llibre amb les seves respectives activitats, els debats i discussions que s’inclouen en el cos central de les unitats. A continuació, i després d’haver finalitzat l’estudi d’un autor, escola o període, s’ofereix un resum (mapa conceptual, PowerPoint,etc.) dels principals assoliments i aportacions amb l’objectiu d’identificar aquells problemes que encara no han estat resolts.

3ra. sessió: Lectura i comentari de textos. La tercera sessió la dedicarem a la introducció a la lectura i comentari de El Discurs del Mètode, els alumnes rebran un model d’examen de selectivitat sobre Descartes per a poder treballar a una part (dues preguntes) durant la setmana.

AVALUACIÓ: Aquesta unitat correspon a una part del primer parcial de la segona avaluació ( 35%) Les activitats i els textos s’avaluen a l’apartat de procediments. L’actitud davant l’estudi també serà tinguda en compte dins l’apartat corresponent. Es valorarà: 1. Comprensió dels conceptes nuclears dels diferents sistemes filosòfics estudiats 2. Comprensió dels elements de continuïtat i discontinuïtat entre els diversos pensadors 3. L’ús correcte del vocabulari específic de cada autor. 4. Lectura correcta i introducció a l’anàlisi dels textos filosòfics seleccionats.. 5. L’actitud positiva vers el procés d’aprenentatge.

Recursos necessaris: Llibre de text, material fotocopiable i pissarra digital. Temporització aproximada: mínim 6 sessions

Unitat 7

El racionalisme

OBJECTIUS TERMINALS 1. Reconèixer les característiques fonamentals de la filosofia racionalista. 2 . Identificar el problema bàsic de la filosofia cartesiana: la relació entre veritat i certesa. 3 . Comprendre les línies generals de la solució cartesiana, des de l’evidència del cogito fins a la confiança en el mètode. 4 .Conèixer la cosmologia la psicologia racionals de Descartes. 5 . Comprendre els problemes fonamentals que planteja tota filosofia de la consciència. 6 . Conèixer les línies essencials de la filosofia de Spinoza : noció de substància, determinisme metafísic i defensa de la democràcia.

7 . Conèixer les línies essencials de la filosofia de Leibniz: noció de substància i reconciliació del caràcter lògic del coneixement amb la contingència humana i divina. 8 . Conèixer la crítica de Pascal a la concepció cartesiana del coneixement i el seu plantejament existencialista del problema de Déu. 9 . Apreciar els esforços racionalistes per donar un fonament metafísic a la constatació científica de la descriptibilitat matemàtica del univers. 10 .Identificar els trets principals del racionalisme cartesià. 11 . Reconèixer el problema fonamental de la filosofia de Descartes. 12. Relació entre el concepte modern de raó i la primacia del mètode i del saber matemàtics 13. Anàlisi de la subjectivitat moderna a partir del criteri cartesià de debò 14. Relació entre les idees i l’estructura cognoscible de la realitat 15. Comparança de la teoria de les tres substàncies de Descartes i el panteisme de Spinoza.

16. Anàlisi de la relació entre les passions i la llibertat en Descartes i en Spinoza 17 . Reconèixer els arguments i conceptes fonamentals de la resposta cartesiana al problema de la relació entre veritat i certesa.

18 . Identificar els trets generals de la filosofia de Spinoza: teoria de la substància, panteisme, determinisme i democràcia.

19 . Identificar els trets generals de la filosofia de Leibniz : teoria de la substància i harmonia preestablerta.

20 . Identificar els problemes fonamentals de la filosofia de Pascal : els límits del coneixement humà i l’existència de Déu. 21 . Analitzar els problemes fonamentals de la filosofia de la consciència des del racionalisme. 22 . Valorar la promoció racionalista de la tolerància religiosa especialment en Spinoza i en Leibniz. 18. Argumentar racionalment a partir de textos breus. 19 Utilitzar imatges com font de reflexió crítica. CONTINGUTS 7. Racionalisme 7. 1. Característiques del racionalisme: experiència i pregunta fonamentals i tarannà filosòfic. 7. 2. Biografia i obres de Descartes. 7.3 La teoria cartesiana del coneixement. 7.4 El Mètode: el “Discurs del Mètode” i les “Regulae”. 7.5. La metafísica cartesiana. 7.5.1. Les “Meditacions”. El Dubte hiperbòlic. El “cogito”. 7.5.2. El Jo. Déu. L’ordre de les raons. 7.6. La relació crítica entre Descartes i els grans sistemes racionalistes del s. XVII.. 7.6.1.. La noció de substància en Spinoza: panteisme i determinisme. 7.6 .2 Leibniz i la teoria de les mònades.

7 .7 Pascal: els límits del coneixement i el problema de Déu.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE 1.- Debat entorn al llibre d’Antonio Damasio “El error de Descartes La ment és una substància independent del cervell que interactua amb ell? (tesi de Descartes i Popper) , o bé com afirmen Bunge o Damasio les activitats mentals són reduibles a les funcions cerebrals? 2.-Lectura i comentari de les parts I-IV del Discurs del mètode, de Descartes. 3.- Comentari de textos seguint el model de la Selectivitat. Bibliografia recomanada: Damasio, A.: El error de Descartes, Grijalbo Mondadori, Barcelona. Webs recomanades: http://www.indexnet.santillana.es/rcs2/filosofia/mentecuerpo.htm Filomatrix : http://www.telecable.es/personales/filomatrix/ 4.- Possibilitat de fer una recensió sobre El Discurs del Mètode.

METODOLOGIA 1ra sessió: text motivador acompanyat d’un breu qüestionari per a detectar quins són les idees prèvies dels alumnes sobre el racionalisme. Seguidament, s’exposen els continguts (seqüenciats en epígrafs breus, acompanyats d’un qüestionari mínim per a avaluar la comprensió de l’alumne, contextualitzant històrica i culturalment cada autor o època i manifestant el seu grau de canvi o continuïtat), 2na sessió: activitats complementàries, lectura i comentari del textos que apareixen al llibre amb les seves respectives activitats, els debats i discussions que s’inclouen en el cos central de les unitats. Els exercicis que es demanen per fer a casa són corregits pel professor i comentats amb els

Alumnes. Un cop finalitzat l’estudi d’un autor, escola o període, s’ofereix un resum (mapa conceptual, PowerPoint,etc.) dels principals assoliments i aportacions amb l’objectiu d’identificar aquells problemes que encara no han estat resolts. 3ra. sessió: Lectura i comentari de textos. La tercera sessió la dedicarem a La lectura i comentari de les parts I-IV del Discurs del mètode de Descartes. Els alumnes rebran un model d’examen de selectivitat sobre Descartes per a poder treballar a una part (dues preguntes) durant la setmana.

AVALUACIÓ Criteris d’avaluació Els següents punts són bàsics en relació als continguts: Raó i mètode en Descartes. La primera veritat i el criteri d’evidència. Els tipus d’idees. L’estructura de la realitat segons Descartes. La noció de substància en Spinoza i en Leibniz. L’experiència cartesiana de la llibertat. La concepció de la llibertat en Spinoza. Tanmateix construir correctament breus discursos argumentals i participar activament en les activitats desenvolupades a l’aula (lectura, debats, preguntes,etc.). Així com confeccionar un diari de classe en el qual constin quantes activitats s’hagin realitzat al llarg de la unitat, són aspectes a valorar dins els apartats de procediments-actitutd. Aquesta unitat correspon al nucli del primer parcial de la segona avaluació ( 35%). El text serà de Descartes. Tot i que no ha de ser necessàriament del Discurs, reflectirà algunes de les idees més significatives treballades a l’Unitat 7. Els alumnes que han optat per fer una recensió sobre la totalitat del llibre de lectura tenen possibilitat de millorar, gràcies al treball, la nota de la tercera avaluació (màxim 1 punt). Les activitats i els textos s’avaluen a l’apartat de procediments. L’actitud davant l’estudi i

la participació a classe també serà tinguda en compte dins l’apartat corresponent. Els comentaris, els exercís i d’altres activitats puntuaran per l’apartat de procediments (20%). Recursos necessaris: Llibre de text, material fotocopiable, dossier Discurs del mètode, parts I-IV i pissarra digital. Temporització aproximada: mínim 12 sessions

Unitat 8

L’empirisme

OBJECTIUS TERMINALS 1. Identificar les línies generals de l’empirisme filosòfic: l’experiència com fonament i límit del coneixement. 2 . Conèixer la fonamentació hobbesiana de l’absolutisme estatal. 3 . Comprendre les tesis fonamentals de l’epistemologia del Locke: la seva classificació de les idees, l’irracionalisme de la substància i els diferents graus de certesa del coneixement. 4 . Conèixer la fonamentació del liberalisme en Locke i el seu defensa de la monarquia parlamentària. 5 . Conèixer la crítica de Walkley a l’empirisme de Locke

6 . Conèixer les tesis fonamentals de l’epistemologia de Hume : nocions d’impressió, idea, causalitat i substància. 7. Conèixer les crítiques de Locke al innatisme i la seva reflexió sobre l’origen del coneixement 8. Conèixer el concepte i la classificació de les idees que Locke porta a terme en la seva explicació sobre la naturalesa del coneixement humà 9. Comprendre la crítica de Hume al concepte de causa i la seva implicació en la destrucció de les nocions de jo, món i Déu 10. Conèixer i comprendre l’emotivisme moral i la seva teoria sobre la religió 11 . Comprendre la crítica de Hume a la metafísica racionalista. 12. Conèixer la fonamentació emotivista de la moral en Hume i el seu empirisme pragmàtic polític. 13 . Apreciar els esforços de l’empirisme per dissenyar una fonamentació autònoma de la legitimitat política. 14 . Valorar el impuls liberal i democràtic de l’empirisme lockià. 15 . Argumentar racionalment en textos breus. 16 . Utilitzar imatges com font de reflexió crítica.

CONTINGUTS 8. L’Empirisme 8.1.

David Hume : Escepticisme i Metafísica.

8.2.

Locke i L’empirisme anglès.

8.3.

La “Ciència de l’home” segons Hume

8.4.

Relacions d’idees i qüestions de fet.

8.5.

La definició d’idea i el criteri de veritat.

8.6.

La crítica a la metafísica.

8.7.

La fonamentació del coneixement i l’escepticisme.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT APRENENTATGE 1.-Al finalitzar l’explicació teòrica, realització de preguntes de comprensió i reflexió sobre el contingut de la unitat didàctica. 2.-Lectura comprensiva i comentari de text de l’Extracte del Tractat de la natura humana (Abstract). L’apèndix 1 de la Investigació sobre els principis de la moral. 3.-Elaboració de mapes conceptuals i d’un vocabulari específic sobre els fonamentals de la filosofia de Locke i de Hume agrupant els conceptes pel seu temàtica (epistemologia, moral, religió) i elaboració d’un vocabulari específic sobre el contingut de la unitat. 4.-Realització d’un debat on es contrasti l’emotivisme moral de Hume i l’intel.lectualisme moral socràtic. 5.-Realització d’una prova escrita tipus Selectivitat sobre el contingut de la unitat didàctica.

6.-Elaboració d’un quadre comparatiu entre el racionalisme i l’empirisme. 7.-Realització de preguntes de reflexió sobre la unitat. 8.-Web recomanada, interessant perquè dona una visió clar de les diferents teories ètiques i explica l’emotivisme de Hume: www.iesmurgi.org/filosofia/etica/Teorias%20eticas%20Actividades.htm METODOLOGIA

1ra sessió: text motivador acompanyat d’un breu qüestionari per a detectar quins són les idees prèvies dels alumnes sobre el racionalisme. Seguidament, s’exposen els continguts (seqüenciats en epígrafs breus, acompanyats d’un qüestionari mínim per a avaluar la comprensió de l’alumne, contextualitzant històrica i culturalment cada autor o època i manifestant el seu grau de canvi o continuïtat), 2na sessió: activitats complementàries, lectura participativa i comentari del textos que apareixen al llibre

amb les seves respectives activitats, els debats i discussions que

s’inclouen en el cos central de les unitats. A continuació, i després d’haver finalitzat l’estudi d’un autor, escola o període, s’ofereix un resum (mapa conceptual, PowerPoint,etc.) dels principals assoliments i aportacions amb l’objectiu d’identificar aquells problemes que encara no han estat resolts. 3ra. sessió: Lectura i comentari de textos. La tercera sessió la dedicarem a la lectura i comentari de l’Extracte del Tractat de la natura humana (Abstract). L’apèndix 1 de la Investigació sobre els principis de la moral, serà lectura obligatòria durant les vacances de Setmana Santa. Els alumnes rebran cada setmana un model d’examen de selectivitat sobre Hume per a poder treballar a una part (dues o tres preguntes).

CRITERIS D’AVALUACIÓ Els següents punts són bàsics en relació a l’avaluació dels continguts: •

L’origen de les idees. L’experiència com límit de l’enteniment. La noció d’idea. Classes d’idees. Hume i la culminació de l’escepticisme epistemològic. La crítica a la idea de causa. Fenomenisme i escepticisme. Moral i religió. L’emotivisme moral.

Tanmateix, construir correctament breus discursos argumentals i participar activament en les activitats desenvolupades a l’aula; així com confeccionar un diari de classe en el qual constin quantes activitats s’hagin realitzat al llarg de la unitat, són aspectes a valorar positivament dins els apartats de procediments-actitutd. Aquesta unitat correspon al segon parcial de la segona avaluació ( 35%) Els alumnes que han optat en el segon trimestre per fer una recensió sobre El Discurs del Mètode, de Descartes, tenen possibilitat de millorar gràcies al treball la nota de la tercera avaluació (màxim 1 punt).

Les activitats i els

textos s’avaluen a l’apartat de

procediments. L’actitud davant l’estudi i la participació a classe també serà tinguda en compte dins l’apartat corresponent. Els comentaris, els exercicis i d’altres activitats puntuaran per l’apartat de procediments (20%). Recursos necessaris: Llibre de text, material fotocopiable, dossier Extracte del Tractat de la natura humana (Abstract); Investigació sobre els principis de la moral, Apèndix 1 i pissarra digital. Temporització aproximada: mínim 12 sessions

2na. Avaluació Al igual que a la primera avaluació, hi hauran dos exàmens, el primer correspondrà a les Unitats 6 (El Renaixement i la revolució científica) i 7 (El racionalisme), i representarà el 35% de la nota global. El segon tindrà com a matèria la Unitat 8 (L’empirisme) i comptarà també

35%.

Els

procediments

(activitats

fets

classe,

exercicis

setmanals)representaran el 20% de la nota i l’actitud el 10% restant.

Crèdit 3 Unitat 9

1. Els empiristes del segle XIX : positivisme i utilitarisme. L’utilitarisme de Stuart Mill

OBJECTIUS TERMINALS 1. Identificar les línies generals que emmarquen el projecte positivista de Compte.. 2 . Conèixer la distinció comtianadels tres estadis religiós, metafísic ,i positiu així com els seus respectives característiques. 3 . Comprendre la vinculació entre la teleologia de la història propugnada per Comte i els ideals il·lustrats de progrés de la raó. 4 . Reconèixer les línies generals de la moral positiva.

5 . Conèixer les tesis fonamentals de l’epistemologia empirista de Stuart Mill els arguments de la seva lògica de la inducció. 6 . Comprendre les tesis bàsiques de l'utilitarisme i liberalisme de Mill , així com els problemes teòrics que donen lloc. 7 . Comprendre les tesis fonamentals de la filosofia de la modernitat i els problemes que se li plantegen des de les filosofies contemporànies.

8 . Apreciar els esforços de Mill per promoure el reconeixement dels drets de la dona i avançar en el camí de la seva emancipació. 9 . Reconèixer la vigència de la filosofia moderna, i els seus problemes, en l’organització social i en la filosofia actuals. 10 . Argumentar racionalment en textos breus.

CONTINGUTS 1. Comte i el projecte d’una filosofia positivista. 2 . La llei dels tres estadis. 3 . La moral positiva en Comte i la seva crítica a les morals religioses. 5 . Comte i la religió de la humanitat. 6 . Mill i l’empirisme radical. Tipologia dels arguments inductius. 7 . L'utilitarisme de Mill. Proves i objeccions. 8 . El liberalisme de Mill.

9 . Mill i l’emancipació de la dona. 10 . Raó, llibertat i universalitat: claus fonamentals de la filosofia moderna.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE 1.- Esquema conceptual « Sobre la llibertat “ (veure annexos) 2.- Power point resum sobre l’utilitarisme i el pensament S.Mill (veure annexos). 3.- Comentari de textos Selectivitat. . http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/textllibertatstuartmill.htm 4.- Possibilitat de fer una recensió sobre L’utilitarisme.

METODOLOGIA Per a la part corresponent al positivisme i el pensament d’August Comte seguirem l’estructura habitual (explicació i lectura del llibre, seguides d’un breu qüestionari per a detectar quins són les idees prèvies de l’alumnat, exposició dels continguts, acompanyats d’un qüestionari mínim per a avaluar la comprensió de l’alumne, contextualitzant històrica i culturalment aquest autor ; una segona sessió amb les de lectura i comentari de textos activitats complementàries i la tercera sessió dedicada al comentari de textos d’acord amb el model actual de les PAAU), però la part corresponent a l’utilitarisme de Stuart Mill s’ampliarà, atès que el llibre de text que segueixen els alumnes (César Tejedor, Filosofia. Areté, ed. Cruïlla) a Stuart Mill només l’esmenten molt de passada. Per poder treballar a fons la lectura de l’utilitarisme resulta per tant convenient que l’alumnat disposi del llibre L’utilitarisme. Stuart Mill d’Edicions 62. A l’IES El Magraner el Seminari de Filosofia ha adquirit darrerament 20 exemplars que es lliuren a l’alumnat durant les hores de classe. Cada setmana hi ha un representat dels

alumnes que s’encarrega de recollir-los quan s’acaba la sessió i els diposita a l’espai corresponent de la biblioteca

AVALUACIÓ Aquesta unitat correspon al primer parcial de la tercera avaluació ( 35%) Els alumnes que han optat per fer una recensió sobre la totalitat del llibre de lectura (L’Utilitarisme) tenen possibilitat de millorar la nota de la tercera avaluació (màxim 1 punt). Les activitats i els textos s’avaluen a l’apartat de procediments. L’actitud davant l’estudi també serà tinguda en compte dins l’apartat corresponent. Recursos necessaris: Llibre de text, 20 exemplars del llibre de Stuart Mill l’utilitarisme, dossier secció IV Sobre la llibertat, material fotocopiable i pissarra digital. Temporització aproximada: mínim 10 sessions

Unitat 10

10.

La filosofia de la vida i la fi de la modernitat: Nietzsche

OBJECTIUS TERMINALS 1 . Reconèixer les línies generals de la interpretació nietzscheana de la cultura occidental: gnoseologia del concepte i de la veritat com idealismecorrespondència epistemològica , metafísica de la idealismeimmutabilitat del ser metafísic i ètica del ressentiment contra la vida. 2 . Comprendre la idea nietzscheana de la unitat metafísica, epistemològica i ètica de les diferents manifestacions de la cultura occidental: la filosofia grega, la religió cristiana, la ciència renaixentista i l'ideal del progrés il·lustrat.

3 . Conèixer la crítica nietzscheana a la metafísica i epistemologia de la tradició filosòfica occidental. 4 . Comprendre les raons i repercussions axiològiques de la tesi nietzscheana de la mort de Déu. 5 . Comprendre la idea de la voluntat de poder com nou fonament metafísic de la filosofia. 6 . Discriminar les dues dimensions de la idea de l’eterna tornada: cosmològica i ètica. 7 . Conèixer la proposta nietzscheana d’un nou ideal humà: el superhome. 8 . Analitzar les aportacions de Nietzsche a la història de la filosofia, així com la seva vigència. 9 . Valorar les reflexions nietzscheanes com propostes filosòfiques per a atorgar un sentit al sofriment sense apel·lar a un més enllà transcendent. 10 . Argumentar racionalment en textos breus.

CONTINGUTS 10. El vitalisme de Nietzsche el vitalisme de Nietzsche: l’ocàs de la cultura occidental dominada pels valors racionalistes dels grecs i els valors morals del cristianisme. 10.1 . L’epistemologia del concepte i de la veritat com correspondència. 10. 2 . La metafísica de la immutabilitat de l’ésser. 10. 3 . La mort de Déu. 10. 4 . La metafísica de l’esdevenir. 10. 5 . L’epistemologia de l’experiència sensible, la metàfora i la pragmàtica vitalista. 10. 6 . L’ètica de l’afirmació de la vida. 10. 7 . La voluntat de poder.

10. 8 . L’eterna tornada. 10 .9. El superhome.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTAGE 1. Lectura i anàlisi de textos filosòfics breus. 2 . Reflexió a partir d’imatges relacionades amb els temes tractats. 3 . Qüestionari tancat per a revisar les idees fonamentals exposades en la unitat. 4 . Reflexió sobre la influència d’Heràclit en el pensament de Nietzsche. 5 . Breu dissertació sobre la festa dels toros i la seva possible vinculació amb la consideració nietzscheana del caràcter d’espectacle del sofriment. 6 . Confecció d’un diari de classe on constin les activitats realitzades. 7. Visió del capítol de la sèrie dirigida per Alain de Botton, Filosofia per ser feliços , que tracta sobre Nietzsche. 8. Debatre la tesi nietzscheana que exposa Alain de Botton: "sense patiment no hi ha recompensa". Criteris d’Avaluació 1 . Entendre interpretació nietzscheana dels pressupostos metafísics, epistemològics i ètics de la tradició filosòfica occidental. 2 . Interès per conèixer les tesis i els arguments de la crítica de Nietzsche a la tradició occidental, especialment aquells referits a la religió cristiana. 3 . Discutir l’esforç de la filosofia de Nietzsche per desenvolupar un sentit immanent del sofriment.

4 . Valoració de la nova situació en la qual Nietzsche deixa el pensar filosòfic contemporani. La repercussió que tindrà en la filosofia del llenguatge.

METODOLOGIA: Una classe teòrica magistral alternada amb sessions de lectura, activitats i comentari de textos. La lectura es fa en veu alta i hi participa el conjunt de l’alumnat. 1ra sessió: text motivador acompanyat d’un breu qüestionari per a detectar quins són les idees prèvies dels alumnes sobre el període objecte d’estudi. Seguidament, s’exposen els continguts (seqüenciats en epígrafs breus, acompanyats d’un qüestionari mínim per a avaluar la comprensió de l’alumne, contextualitzant històrica i culturalment cada autor o època i manifestant el seu grau de canvi o continuïtat), 2na sessió: activitats complementàries, lectura i comentari del textos que apareixen al llibre amb les seves respectives activitats, el debat sobre la importància de l’esforç, i discussions que s’inclouen en el cos central de l’unitat. Hi ha també una presentació PowerPoint de resum dels principals assoliments i aportacions amb l’objectiu d’identificar aquells problemes que encara no han estat resolts. 3ra. sessió: Lectura i comentari de textos. Començarem amb una breu selecció de textos sobre els presocràtics per tal de complementar les lectures del llibre de text i, a partir de la segona/tercera setmana dedicarem la tercera sessió a la lectura i comentari. Els alumnes rebran un model d’examen de selectivitat per a poder treballar a una part (dues preguntes) durant la setmana. Recursos necessaris: Llibre de text, dossier Genealogia de la moral, 1a part; Sobre la veritat i mentida en sentit extramoral, material fotocopiable i pissarra digital. Temporització aproximada: mínim 9 sessions

3ra. Avaluació Al igual que a la primera avaluació, hi hauran dos exàmens, el primer correspondrà l’unitat 9 i el text serà de Stuart Mill), i representarà el 35% de la nota del tercer trimestre; el segon tindrà com a matèria la Unitat 10 (Nietzsche) i comptarà tanmateix un 35%. Els

procediments (activitats fets a classe, exercicis setmanals) representaran el 20% de la nota i l’actitud el 10% restant.

Els temes Filosofia Moderna i Contemporània per fer el treball d’ampliació durant el 3r Trimestre són els següents: Epistemologia de Kant. Ètica de Kant. L’idealisme de Hegel. Marxisme. Freud i la psicoanàlisi. La fenomenologia de Husserl. L’existencialisme ( Explicació general i un autor a escollir entre Sartre i Heidegger). Filosofia Espanyola (Unamuno o Ortega). La filosofia analítica. L’escola de Frankfurt. Altres corrents del segle XX (escollir una de les tres opcions. hermenèutica, estructuralisme o postmodernitat).

Corresponen a la part de llibre de text seria interessant tractar al menys de manera introductòria. Se’ls recomana fer-ne una presentació en PowerPoint per a que ho pugui seguir sense dificultats la totalitat del grup-classe. BIBLIOGRAFIA: El professor lliurarà a l’alumnat el material fotocopiat corresponent a la bibliografia específica de cada tema. S’indiquen a continuació algunes obres de caràcter general tanmateix recomanables. a) Obres generals: BREHIER, E., Histoire de la philosophie (3 vols), París, PUF, 1981 (hi ha edicions catalana i castellana).

CASSIRER, E., El problema del conocimiento en la filosofía y ciencia modernas, México, FCE, 1979. COLOMER, E. , El pensamiento alemán de Kant a Heidegger, (vol I i II), Barcelona, Herder, 1986-1991. COPLESTON. Historia de la filosofí a(vols. IV-VII), Barcelona, Ariel, 1972-78. DUQUE, F., Historia de la Filosofía moderna. La era de la crítica., Madrid, Akal, 1998. GARCIA-BORRON, J.C., Historia de la filosofía (vols II-III). Barcelona, Serbal, 1998. PÉREZ de TUDELA, C. Historia de la Filosofía moderna. De Cusa a Rousseau, Madrid, Akal, 1998. RODIS-LEWIS, G. Descartes y el racionalismo PLATÓ: Llibre VII de República - trad. Carles Miralles València: Publicacions de la Universitat de València, 1990. - edició didàctica a càrrec de Carlos L. Roser Martínez, traduït del castellà. Valencia: Diálogo, 2005. - fundació Bernat Metge (obra completa). DESCARTES, R.: Discurs del Mètode; parts I-IV (això és, I, II, III i IV) - trad. i edició a cura de Pere Lluís Font. Barcelona: edicions 62, 1996. HUME, D.: Extracte del tractat de la naturalesa humana - [introducció, traducció i notes] a càrrec de Manuel Satué. Bellaterra: Universitat Autònoma, 1990 HUME, D.: Investigació sobre els Principis de la Moralitat - trad. Miquel Costa Barcelona: edicions 62, 1994. MILL, J. S.: Sobre la Llibertat València: Universitat de València, 2004. MILL, J. S.: L’Utilitarisme (propostes de lectura) Barcelona: edicions 62, 2005 NIETZSCHE, F.: La genealogia de la moral - trad. Joan Leita Barcelona: edicions 62, 1995

NIETZSCHE, F.: Sobre veritat i mentida en sentit extramoral - edició d’Alejandro Archilés Quintana, Juan José Ruiz Cortina i Vicente Vilana Taix València: Diálogo, 2000.