TDAH: medicació sí o no? by ceciliatdahtdr

TDAH: MEDICACIÓ SÍ O NO?

Cecília Vidal Hervàs 2n Batxillerat 2017 Carmen Schouten Fusté INS Hug Roger III

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

ÍNDEX Agraïments

Introducció

I. Part teòrica 1.

Què significa i què és el TDAH?

10 11

2. Història del TDAH

3. Tipus de TDAH

3.1. TDAH amb predomini de dèficit d’atenció

3.2. TDAH amb predomini d’impulsivitat- hiperactivitat

3.3. TDAH combinat

4. Símptomes de TDAH

4.1. Símptomes de TDAH amb hiperactivitat

4.2 Símptomes de TDAH amb dèficit d’atenció

4.3 Símptomes de TDAH amb impulsivitat

5. Diagnòstic del TDAH

5.1 Detecció del TDAH

5.2 Criteris diagnòstics del TDAH

6. Avaluació diagnòstica del TDAH

6.1 Avaluacions a pares i professorat

6.2 Exploració cognitiva

6.3 Avaluació psicopedagògica

6.4 Avaluació neuropsicològica

6.5 Avaluació mitjançant l’observació directa

7. Com és detecta el TDAH?

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

8. Tipus de tractaments del TDAH

8.1 Tractament farmacològic

8.1.1 Medicació estimulant

8.1.2 Medicació no estimulant

8.2 Beneficis del tractament farmacològic

8.3 Inconvenients de la medicació

8.4 Consideracions en el tractament farmacològic

8.5 Tractament cognitiu-conductual del TDAH

8.6 Tractament psicosocial del TDAH

9. Causes que provoquen el TDAH

9.1 Origen neurobiologic

9.2 Factors genètics

9.3 Factors ambientals

9.4 Factors psicosocials

10. Teràpies alternatives a la medicació

10.1 Tractament dietètic

10.2 Tractament d’optometria

10.3 Homeopatia

10.4 Medicina natural

10.5 Estimulació auditiva

10.6 Osteopatia

10.7 Psicomotricitat

10.8 Teràpia en família

10.9 Musicoteràpia

TDAH: Medicació Sí o No?

11. TDAH i comorbilitats II. Part pràctica 1.

Enquestes al professorat

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

46 50 51

2. Entrevistes a persones amb TDAH o TDA

3. Entrevistes a professionals del TDAH

III. Conclusions 1.

Validació de les hipòtesis

94 95

IV. Annex

V. Bibliografia

112

VI. Iconografia

116

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

AGRAÏMENTS Aquest treball de recerca no hauria estat possible sense un seguit de persones. Primer de tot vull agrair a la meva família, que des del primer moment van confiar amb mi, m’han ajudat i m’han donat suport. I a la Isabel Montori que des de l’inici, em va oferir la seva ajuda i em va proporcionar com poder envia’ls-hi al professorat les enquestes. També vull agrair a la Carme Schouten Fusté, la tutora del meu treball de recerca per haver-me guiat, ajudat i donar-me consells en aquest treball, però sobretot per haver-me fet adonar que el més important no és el resultat final sinó el procés que he realitzat i el que n’he obtingut. Seguidament vull agrair tant als psicòlegs: Roger Naudi, Fran, Lidia Díaz, Mercè Rua i Laia Salat com a les pedagogues Lídia Gonzalo i Anna Sentinella per haver-me contestat tan amablement una entrevista, ja que realment m’han proporcionat informació molt útil per al meu treball i també per al meu coneixement com a persona diagnosticada amb TDAH. Aquests professionals també em van ajudar donant-me informació curiosa o complementaria per al treball. I vull agrair especialment al psiquiatra Luis Villar que la fundació ADANA li ha fet arribar la meva entrevista i m’he la contestat. També vull agrair-li a les meves amigues Mireia Moreno, Lidia Vila, Ainhoa Soria i Ingrid Buxaus per contestar-me l’entrevista i donar-me diferents perspectives d’aquest trastorn. I a els professors tant del Pallars com de la ciutat de Lleida que m’han respost l’enquesta molts dels quals ni em coneixen. I per finalitzar però no menys important al meu cosí Marc per deixar-me el portàtil i a la meva amiga Carla Baldomà per ajudar-me a fer les fotos per al treball.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

INTRODUCCIÓ Des de que arribes a l’institut fins a principi de primer de batxillerat sents a parlar del famós treball de recerca, aquell en el qual has de fer una investigació a fons sobre el tema que tu decideixis triar. En un principi penses que encara queden molts anys, que està molt lluny, que no arribarà... Però finalment arriba aquell dia en el qual has d’escollir el tema del treball i no saps ni què triar, ni de què el vols fer, ni com fer-lo, bàsicament no saps res sobre aquest treball de recerca que t’ha tocat fer. Primer se’t passen milers de temes pel cap per al teu treball però a tots els hi trobes un inconvenient, però finalment trobes el que serà el teu proper “TDR”. Bé, com a mínim en el meu cas va estar així, en un principi el volia fer sobre l’ansietat, la depressió, l’esquizofrènia, la anorèxia... Però totes tenien un inconvenient, ja sigués la distància, el poc nombre de persones diagnosticades o un tema molt tractat; cap em va acabar de convèncer. Finalment després de parlar amb amics, familiars, professors... algú em va comentar que ho fes d’un tema proper a mi, ignorant que amb aquesta proposta m’havia solucionat el meu problema, m’havia tret del caos en el que estaven els meus pensaments. El meu tema del treball estava decidit, ara sols em faltava la hipòtesi, i què millor que endinsar-me en el món de quelcom que jo m’havia negat a acceptar? Així que sí, a partir d’aquell moment em vaig començar a endinsar en el món del TDAH, a buscar si realment aquesta medicació que actualment és tan comuna entre els diagnosticats de veritat és tan necessària com diuen. I d’aquí va sorgir la primera hipòtesi: la medicació amb nens/es amb TDAH només és necessària en casos extrems. Ja què és tant necessària com diuen la medicació en el TDAH? És un tema que m’afecta a mi, tinc TDAH i vaig decidir no prendre’m la medicació que m’havien receptat.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Mentre realitzava aquest treball em vaig trobar amb molta gent partidària de la medicació, però també vaig trobar-n’hi que tenien una llarga llista de solucions abans de recomanar la medicació. I el que em va sorprendre és que hi havia professionals que dubtaven de l’existència del TDAH. La metodologia d’aquest treball consta de cinc parts: primer de tot va ser qüestió de buscar informació a revistes, documents, internet... I a continuació ficar tota la informació en comú i elaborant així la part teòrica del treball. El segon apartat consta de enquestes a un cert nombre de professorat del Pallars i de Lleida amb la intenció de poder valorar la segona hipòtesi del treball: El coneixement del TDAH és diferent segons el lloc on vius/ resideixes. Ja què el lloc en el que vius influeix en el coneixement que és té sobre el TDAH? En aquesta part també hi ha diverses entrevistes a psicòlegs/psicòlogues, pedagogs/pedagogues i nens/es amb TDAH amb l’objectiu d’endinsar-me una mica més en aquest tema. En la tercera part podem trobar la conclusió, on hi ha explicat el que he extret d’aquest treball. En la quarta part podem trobar la bibliografia, d’on he extret part de la informació teòrica. I per finalitzar l’annex, on hi ha les entrevistes, enquestes o informació complementària al treball. Com he comentat abans, el meu treball tenia un objectiu clar, afirmar que la medicació no era necessària en aquest trastorn a no ser que fossin causes greus, però a mesura que avançava en el treball em vaig adonar de que hi ha professionals que dubten de la seva existència, inclús Leon Einsberg (el investigador d’aquest suposat trastorn) abans de morir va negar la seva existència dient: “El TDAH

es un ejemplo de enfermedad inventada, la predisposición genètica para el TDAH està completamente sobrevalorada”. Per tant jo realitzo el meu treball suposant que aquest trastorn realment existeix, i no és una invenció. Durant aquest treball també m’agradaria demostrar com tot no és tan senzill com sembla, i com un trastorn pot tenir uns efectes tant diversos en diferents persones, i que tots no som iguals ni tan sols en un concepte general. Però el que realment m’ha 8

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

aportat aquest treball ha estat coneixement sobre el tema, i he pogut aprofundir en ell, i m’he n’he adonat que hi ha accions que no hauria d’haver fet, i altres que gràcies a aquest treball he aprés que en un futur no hauré de fer.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

PART TEÒRICA

Per a poder realitzar la part teòrica necessitava informació. Així que va ser qüestió de buscar informació a revistes, documents, internet... I a continuació ficar tota la informació en comú i elaborant així la part teòrica del treball. En aquesta part podem trobar explicat el TDAH en profunditat, els seus inicis, els tipus que hi ha d’aquest trastorn, els seus símptomes, com diagnosticar-lo, l’avaluació que s’ha de seguir per diagnosticar el TDAH, els tipus de tractaments que hi ha de TDAH, les seves causes, les teràpies alternatives a la medicació del TDAH i amb quins trastorns podem trobar associat el TDAH. Aquesta part va estar bastant complicada de realitzar, degut a que hi ha molta informació d’aquest trastorn que entre fonts és contradictòria.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Què significa i què és el TDAH?

TDAH significa trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. En el 30% dels casos es presenta amb predomini de dèficit d’atenció, en un 10% amb predomini d’hiperactivitat i en un 60% de tipus combinat, és a dir, amb dèficit d’atenció i hiperactivitat. El TDAH és un trastorn neurobiologic de caràcter crònic i de probable transmissió genètica, que afecta entre un 5 i 10% de la població infantil, i en un 60% del casos continua a l’edat adulta. Està caracteritzat per tenir dificultat en mantenir atenció davant les activitats quotidianes i acadèmiques i per un comportament impulsiu. Els símptomes van variant segons l’ edat del nen/a i aquests s’han de desenvolupar en diversos ambients. Es dóna en major freqüència en nens que en nenes en una proporció 4:1. És un trastorn de llarg curs que a mesura que el/la nen/a creix, perdura però les seves característiques van variant. La meitat dels nens/es que el presenten també tenen trastorns d’aprenentatge específics com la dislèxia i el trastorn de càlcul i/o trastorns de llenguatge.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Història del TDAH

Els primers escrits que fan referència al TDAH són al 1798 de Sir Alexander Crichton al llibre : “Una investigació sobre la naturalesa i l’ origen de l’ alienació mental” on aquest metge escocès va descriure un seguit de característiques que actualment les coneixem com a TDAH. En aquest llibre ho va anomenar “Mental Restlessness” (inquietud mental) fent referència a un estat d’inquietud i de dificultat a l’hora de prestar atenció. Al 1845 Heinrich Hoffmann, metge, psiquiatra escriu una obra titulada “Der Struwwelpeter” (Pedro el melenes) que és un conjunt de 10 petits contes. En un d’ells destaca les dificultats d’atenció i hiperactivitat de “Felipe Nervioso” el qual malgrat les advertències del seu pare i de les seves constant correccions no aconsegueix estar-se quiet:

“Phil, para, deja de actuar como un gusano, la mesa no es un lugar para retorcerse". Así habla el padre a su hijo, lo dice en tono severo, no es broma. La madre frunce el ceño y mira a otro lado, sin embargo, no dice nada. Pero Phil no sigue el consejo, él hará lo que quiera a cualquier precio. Él se dobla y se tira, se mece y se ríe, aquí y allá sobre la silla, "Phil, estos retortijones, yo no los puedo aguantar”. (Hoffman,1854, p. 64).”

Uns anys més tard, al 1902, el pediatra britànic George Still va publicar un article a la revista “Lancet”, on descrivia a 20 nens/es amb símptomes similars al que actualment diagnostiquem com a TDAH de tipus combinat. Al contrari del que es creia en aquells moments, va suposar que aquest problema no era causat per una 12

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

mala educació, sinó que era degut a un trastorn neurològic producte d’una herència genètica o d’una lesió cerebral en el moment del naixement. Des de Still fins als anys 50 el TDAH es veu com el resultat d’un dany cerebral, es va arribar a aquesta conclusió després d’observar que nens/es que havien sobreviscut a l’epidèmia d’encefalitis dels anys 1917-1918 o que havien patit una lesió al cervell presentaven un quadre clínic d’alteracions conductuals i cognitives similars als descrits per Still i l’anomenen “Dany Cerebral”. Però més tard es va poder observar com alguns nens/es que no havien patit cap lesió cerebral també tenien aquests símptomes, considerant al TDAH com un dany cerebral lleu. Durant els següents anys se’l va anomenar de diferents maneres, el 1974 Alfred A. Strauss i Laura E. Lehtinen el van anomenar “dany cerebral infantil”. Uns anys mes tard “dany cerebral mínim” i entre els anys cinquanta i seixanta del segle XX se’l va anomenar “disfunció cerebral mínima”. El període de 1950 a 1970 és considerat l’edat d’or de la hiperactivitat segons Barkley, sorgeixen diverses hipòtesis i es passa a anomenar Síndrome Hipercinètic. Però no va ser fins el 1960 quan es va presentar la hiperactivitat com un trastorn del comportament i també investigadors com Stella Chess van separar els símptomes de la hiperactivitat de la noció de lesió cerebral i van defendre el “síndrome de nen hiperactiu”. L’any 1968, va aparèixer per primera vegada el TDAH al manual DSM II 1amb el nom de “trastorn hipercinètic impulsiu”. Aquest manual, publicat per l’Associació Americana de Psiquiatria, conté una classificació dels trastorns mentals i els criteris per al seu diagnòstic. Però no va ser fins a la dècada dels 70 quan la dificultat per mantenir l'atenció i per controlar els impulsos, els aspectes conjuntius, van començar a tenir importància davant de la hiperactivitat. Les investigacions de Virginia Douglas al 1972 van influir en la denominació del TDAH en el DSM III, on per primer cop es fa diferència entre el trastorn de dèficit d’atenció

Manual publicat per la Societat de Psiquiatría Americada dirigit a especialistes de malalties i trastorns mentals.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

sense hiperactivitat i amb hiperactivitat. Però malgrat aquesta distinció, al 1987 es torna a canviar aquesta diferència i es passa a generalitzar anomenant a tots els casos TDAH i ignorant per tant els TDA sense hiperactivitat. A partir d’aquí es van començar a crear estudis i la investigació per part dels científics va incrementar i es va començar a considerar que la impulsivitat i la hiperactivitat estaven relacionades. El 1992 la OMS ( Organització Mundial de la Salut) publica la desena versió del CIE10 on el TDAH es reconeix com una entitat clínica i queda classificat en els trastorns del comportament i de les emocions i passa a anomenar-se trastorn hipercinètic. Dos anys més tard en el “DSM IV” el trastorn es torna a anomenar TDAH dins Trastorns de Dèficit d'Atenció i Comportador Pertorbador i es separa en 3 subtipus: predominat inatent, predominant hiperactiu-impulsiu i combinat, junt amb aquest també es troben el trastorn disocial i el negativista desafiant. Russell A.Barkley, catedràtic de Neurologia i Psiquiatria en la universitat de Carolina del Sud i referent mundial en la investigació del TDAH, creu que va molt més enllà de les característiques d'inatenció, hiperactivitat i impulsivitat. I Thomas Brown, també catedràtic de Neurologia i Psiquiatria, comparteix aquesta opinió amb Barkley dient que qui pateix aquest trastorn té dificultat en les funcions executives ( les quals es realitzen al lòbul frontal del cervell). El 2012 van descriure a les persones amb TDAH per tenir una incapacitat per activar i sostenir les funcions encarregades de la autoregulació de la conducta. Actualment ha incrementat el nombre de persones diagnosticades i amb aquest augment ha portat a un increment d’investigacions. Però del que moltes persones ignoren és que fa dos segles aproximadament ja es sabia de la seva existència.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Tipus de TDAH

En la classificació estadística internacional de malalties de l’OMS2, el TDAH s’ubica en l’apartat de trastorn hipercinètic, classificat en quatre categories bàsiques:

Trastorn de l’activitat i de l’atenció, on s’inclou el Trastorn de dèficit d’atenció i dèficit d’atenció amb hiperactivitat (combinat).

Trastorn hipercinètic disocial.

Altres trastorns hipercinètics.

Trastorn hipercinètic anomenat “Trastorn hipercinètic sense especificació”.

Basant-nos en el DSM-IV i el DSM-V el TDAH és pot classificar en 3 subtipus: 3.1.

TDAH amb predomini de dèficit d’atenció: és més comú en nenes que en nens/es. Els nens/es que es troben en aquest subtipus, presenten una conducta caracteritzada per la inatenció. Amb freqüència perden coses, se’ls oblida el que se’ls hi diu i/o mostren dificultats en seguir instruccions.

moltes

ocasions

aquests

nens/es

passen

desapercebuts. 3.2.

TDAH amb predomini d’impulsivitat- hiperactivitat: Els nens/es que es troben en aquest subtipus present símptomes d’impulsivitat i d’hiperactivitat. Alguns d’aquests símptomes són: dificultat per estar quiets, els costa estar en activitats silencioses, parlen molt i sovint interrompen les converses dels altres.

3.3.

TDAH combinat: és més comú en nens que en nenes. Presenta símptomes d’inatenció, d’hiperactivitat i d’impulsivitat.

Organització Mundial de la Salut.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Símptomes de TDAH Els símptomes del TDAH han estat investigats i descrits per la Classificació Internacional dels Trastorns Mentals (ICD-10) i el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV i DSM-V), entre els dos podem delimitar uns 18 símptomes (els podem trobar la annex VI) que es produeixen en afectats del TDAH i es mantenen al llarg del temps. 4.1.

Símptomes de TDAH amb hiperactivitat: són uns dels símptomes més fàcils de reconèixer, degut a la seva evidència i per ser el més conegut. La persona que pateix hiperactivitat es caracteritza per: •

Es mou en moment inadequats.

•

Li costa mantenir-se quiet quan és necessari.

•

Parla en excés.

•

Fa sorolls constantment, fins i tot en activitats tranquil·les.

•

Té dificultat per relaxar-se.

•

Canvia d’activitat sense finalitzar-n’hi cap.

•

Té falta de constància.

La hiperactivitat es pot manifestar de forma completament diferent en etapes de la vida, encara que la descripció dels símptomes sigui la mateixa per als nens/es que per als adults. Aquest fet va ser estudiat en el projecte PANDAH (projecte per avaluar l’impacte del TDAH en Espanya i proposar mesures d’atenció i elaborar un pla estratègic multidisciplinari), durant el qual es va realitzar una enquesta a la població, amb la qual es va detectar un desconeixement del TDAH per la societat en general i una tendència a trivialitzar el trastorn, utilitzant-se de forma superficial el terme “hiperactiu” per a persones o estats puntuals.

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

TDAH: Medicació Sí o No?

4.2.

Símptomes de TDAH amb dèficit d’atenció: en aquest tipus de trastorn els símptomes són els més difícils de percebre en l’edat infantil, però és un dels principals motius de consulta entre els adults amb TDAH. La persona que pateix inatenció es caracteritza per: •

Dificultat per mantenir l’atenció durant un llarg període de temps.

•

No presta atenció als detalls.

•

Presenta dificultats per acabar les tasques.

•

Li costa escoltar, seguir ordres i instruccions.

•

És desorganitzat en les seves tasques i activitats.

•

Acostuma a perdre i/o oblidar objectes.

•

Es distrau amb facilitat.

•

No conclou el que comença.

•

Evita les activitats que requereixen un alt nivell d’atenció.

•

Canvia freqüentment de conversació.

•

Presenta dificultats per seguir les normes i els detalls dels jocs.

El TDAH acostuma a aparèixer quan es comença l’etapa escolar, ja que es requereix una activitat cognitiva més complexa. En general persisteix de manera significativa durant l’adolescència i l’edat adulta. 4.3.

Símptomes de TDAH amb impulsivitat: és el símptoma menys freqüent de les tres variants de TDAH.

Les persones que tenen

impulsivitat és caracteritzen per: •

Són impacients.

•

Tenen problemes per esperar el seu torn.

•

No pensen abans d’actuar.

•

Interrompen constantment als altres.

•

Tenen respostes prepotents: espontànies i dominants.

•

Han de “toquejar-ho” tot.

•

Acostumen a tenir conflictes amb els adults.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

La impulsivitat es refereix fonamentalment a la dificultat per pensar les coses abans d’actuar. Això suposa un gran problema ja que el diagnosticat pot posar-se en perill i viure situacions conflictives principalment a la edat adulta.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

5. Diagnòstic del TDAH 5.1.

Detecció del TDAH: per fer un diagnòstic de TDAH el primer cal és una detecció portada a terme per algun professional, pediatra, pedagog o professor o per part d’un familiar del nen/a que es diagnosticarà. El diagnòstic no és estàtic sinó que va canviant amb l’evolució del nen/a diagnosticat. És difícil realitzar un diagnòstic abans dels 6 anys per la semblança amb el comportament amb nens/es no afectat. Tot i així, una valoració precoç que consideri un quadre psicopatològic serà fonamental per la intervenció i el treball per part dels professionals sobre els factors de risc i problemes associats a les dificultats que presenta el nen/a. Ens podríem basar en algunes possibles pistes per identificar-ho: Possibles pistes en un nen/a amb TDAH de 0 a 3 anys: •

Pare o mare que presenta TDAH.

•

Nens prematurs.

•

Problemes en l’embaràs.

•

Plora contínuament.

•

És un bebè molt actiu.

•

Menja malament.

. Possibles pistes d’un nen/a amb TDAH de 3 a 6 anys: •

Comportament impulsiu i arriscat.

•

No espera.

•

Canvia sovint de joguines.

•

No escolta els contes.

TDAH: Medicació Sí o No?

5.2.

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Criteris diagnòstics del TDAH (DSM-IV, DSM-V i CIE-10) Un diagnòstic correcte, diferencial i precoç és imprescindible per a un tractament efectiu. Cal que sigui correcte perquè els pares i professors puguin ajudar a que al nen/a amb TDAH desenvolupi el seu potencial. Cal que sigui precoç perquè és imprescindible per una intervenció immediata, evitant la comorbiditat i eliminant els diversos problemes que poden aparèixer al llarg del trastorn. Cal que sigui diferencial per no confondre’l amb altres trastorns com pot ser la dislèxia. Els dos sistemes de classificació del TDAH que existeixen actualment són el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV-TR, el qual la seva nova versió és DSM-V) i el Sistema de Classificació Internacional dels Trastorns Mentals (CIE-10): CIE-10: és un sistema de classificació dels trastorns mentals amb eixos diagnòstics variables. DSM-V: és el Diagnòstic and Statistical Manual o Mental Disorders (manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals). És una publicació realitzada per l’associació Americana i psiquiatria, que serveix de referència per a molts professionals en el diagnòstic de trastorns mentals. Els aspectes en els que ha canviat el TDAH amb el DSM-V són: •

Respecte al TDAH en adults: el DSM-V ha modificat que ara tant els adults com els adolescents puguin estar diagnosticats formalment amb aquest trastorn, ja que anteriorment no es podia.

•

En el DSM-IV, el TDAH es subclassificava en 3 subtipus. Però en aquest ha variat i se’ls anomena “presentacions clíniques”, i aquestes poden variar en el pas del temps.

•

En el DSM-V l’individu pot presentar un grau de TDAH lleu, moderat o sever. 20

TDAH: Medicació Sí o No?

•

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

I la diferència més significativa és que amb aquest es pot diagnosticar a una persona de TDAH i de trastorn autista.

Els aspectes en els que coincideixen el DSM-5 i el CIE-10 són: •

Tenen 18 símptomes.

•

Impliquen la presència dels símptomes durant més de 6 mesos.

•

Els símptomes afecten a diversos àmbits de la vida del nen/a.

•

Es considera que hi ha d’haver un deteriorament funcional causat pel trastorn.

•

La simptomatologia no es pot explicar per un altre trastorn.

Aspectes en els que es diferència el DSM-V del CIE-10: •

Els símptomes han d’estar presents abans del 12 anys.

•

No tenen perquè donar-se els 3 símptomes al pacient.

•

El TDAH pot coexistir amb alteracions d’ansietat i/o estats d’ànim comòrbids (associats)

Aspectes en els que es diferencia el CIE-10 del DSM-V: •

Els símptomes han d’estar presents abans del 7 anys.

•

Han d’estar presents 3 símptomes al pacient.

•

L’ansietat o altres trastorns del estat d’ànim exclouen el diagnòstic del trastorn hipercinètic.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

6. Avaluació diagnòstica del TDAH Per poder realitzar una avaluació diagnòstica correcta hem de realitzar, detectar i avaluar el diagnòstic el més aviat possible amb les possibles comorbiditats associades. La història clínica permet obtenir una primera aproximació del motiu de consulta, de la història d’inici, de l’evolució, dels símptomes, dels antecedents familiars, de la valoració i de l’actitud familiar davant la situació problemàtica i les expectatives d’aquesta. El procediment que s’ha de seguir per poder realitzar l’avaluació diagnòstica necessita l’ús d’instruments d’avaluació objectiva: entrevista i qüestionaris a pares i professors que puguin aportar informació relacionada amb el comportament i la conducta. Els instruments d’avaluació que s’utilitzen científicament per al diagnòstic del TDAH són: 6.1.

Avaluacions a pares i professors: es fan diverses entrevistes i qüestionaris al pare, la mare i els professors per intentar obtenir el major nombre i informació prèvia sobre el comportament del nen/a en els diferents àmbits de la seva vida, de la seva conducta social i emocional. •

Entrevista diagnòstica per a nens/es (DISC): entrevista estructurada amb versió traduïda al castellà per Bravo et al. (2001) que avalua trastorns segons el DSM-IV amb una franja d’edat dels 4 als 17 anys i l’han de complementar a pares i usuaris.

•

Diagnòstic Interview for Children and Adolescents (DICAIV): entrevista semiestructurada amb versió per nens/es, adolescents i pares (aplicable per usuaris dels 6 als 17 anys) que avalua trastorns psicopatològics a la població infantil i adolescent basant-se en criteris del DSM-III i DSM-IV.

TDAH: Medicació Sí o No?

•

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Qüestionari TDAH (Amador et al. 2006): d’aplicació a pares i mestres, avalua mitjançant 18 ítems tipus Likter la desatenció i hiperactivitat segons criteris del DSM-IV, per a nens/es de 4 a 12 anys.

•

Escala d’Achenbach (Achenbach et al., 2001): escala que avalua psicopatologia general amb 8 subescales: inatenció, ansietat- depressió, retraïment- depressió, queixes somàtiques, problemes socials, problemes de pensament, conducta agressiva, conducta sobre trencament de regles. Avalua factors específics per trastorns internalitzats i externalitats. Amb una versió per a pares (CBCL),una per a mestres (TRF) i altre d’autoinforme (YSRF), l’escala és aplicable a població de 1 a 5 anys (CBCL,TRF), de 6 a 18 anys (CBCL, TRF) i d’11 a 18 anys (YSRF).

•

Escala de Conners (Conners et al., 2008): realitza una avaluació dels símptomes del TDAH mostrant-se sensible als canvis en el tractament. Hi ha 3 versions de l’escala: la primera versió (1989) i la segona versió (1997) per franja de 3 a 17 anys, i la última versió (2008) les escales a pares i professors són aplicables de 6 a 18 anys, mentre que l’autoinforme de 8 a 18. Totes les versions es presenten en versions extensa i abreviada: la versió extensa inclou ítems de psicologia general mentre que l’abreujada es centra

les

subescales

d’oposicionisme,

desatenció,

hiperactivitat i índex de TDAH. •

Entrevista diagnòstica del TDAH en adults (DIVA) (Kooij i Francken, 2010): aplicable a partir dels 18 anys, avalua la simptomatologia del TDAH que s’ha produït a l’adult des de la infància al moment actual. Mitjançant exemples concrets de la infància i l’adolescència s’identifiquen els 18 símptomes descrits pel DSM-IV.

TDAH: Medicació Sí o No?

6.2.

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Exploració cognitiva: •

WISC-IV (Weschler, 1994): prova que avalua la intel·ligència, aplicable a nens/es de 6 a 16 anys. A considerar el factor atencional format per les escales d’Aritmètica (valora l’atenció dividida), Dígits (avalua la vigilància) i Claus (mesura l’atenció sostinguda).

•

WAIS - IV (Weschler, 1999): prova que avalua la intel·ligència en edats compreses entre els 16 i els 94 anys. Ens aporta informació relacionada amb el TDAH en les escales de memòria de treball i velocitat de processament (subescales aritmètica, dígits i claus).

•

MFF-20 (Cairns i Cammock, 2002): avalua els estils cognitiu reflexiu impulsiu. Aplicable a nens/es de 6 a 12 anys, la prova consisteix en l’emparellament de figures familiars. Per a realitzar la prova correctament el nen/a ha de mantenir el control dels impulsos, realitzar comprovació d’hipòtesis i realitzar un anàlisis sistèmic.

•

La figura complexa de Rei (Rei, 2003): mesura les habilitats viso espacials, visoconstructives, la memòria visual i la memòria executiva. La prova es pot realitzar a usuaris a partir dels 4 anys d’edat.

•

CARAS (Thurstone i Yela, 1985): és una prova que mesura l’atenció i la percepció de les diferències. Es pot aplicar a partir dels 7 anys fins a adults i ens dona informació sobre la capacitat de mantenir atenció en una tasca. Concretament mesura l’atenció de tipus sostingut i selectiu. La falta d’inhibició del subjecte es mostrarà en un gran número d’errors i encerts deguts a l’atzar.

TDAH: Medicació Sí o No?

•

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

CSAT (Servera i Llabres, 2004): prova que avalua l’atenció sostinguda del subjecte mitjançant un test d’execució continua. Es pot realitzar a nens/es entre 6 als 11 anys.

•

CPT II (Conners i Staff, 2004): avalua la capacitat d’atenció global (concretament atenció sostinguda i selectiva), així com les funcions executives (memòria de treball i control motor) i el control inhibitori en subjectes majors a 6 anys.

•

Test d’ Stroop (Stroop, 1935): ens aporta dades sobre la flexibilitat cognitiva i la tendència a la distrabilitat. En la seva avaluació sobre les funcions executives, s’utilitza sobretot per valorar l’ atenció selectiva. Es pot aplicar a individus entre 7 i 80 anys.

6.3.

Avaluació psicopedagògica: Les proves més utilitzades i validades científicament que es proposen són: •

T.A.L.E (Cervera i Toro, 1990): analitza l’escriptura (cal·ligrafia, còpia, dictat i redactat) i lectura (de lletres, síl·labes, paraules i text) en nens/es fins a 4ª de primària.

•

PROLEC: amb versions per a primària PROLEC-R (Cuetos, Rodríguez, Ruano i Arribas, 2007) i per a secundaria PROLEC-SE (Ramos i Cuetos, 2003). Mesura els procediments lectors (identificació de lletres, processos lèxics, sintàctics i semàntics) en nens/es de primària.

•

CHTE (Alvarez González i Fenández Valentín, 1990): és un qüestionari d’hàbits i tècniques d’estudi amb versions en castellà i català per a primària i secundària. Valora l’actitud davant l’estudi,

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

la situació, l’estat físic del subjecte, el pla de treball, les tècniques d’estudi, els exàmens, exercicis i treballs. 6.4.

Avaluació neuropsicològica: es realitza mitjançant una revisió mèdica i neuropediàtrica que ajuda a confirmar la presència del trastorn analitzat amb caràcter més específic i una possible immaduresa en el desenvolupament psicomotor del nen/a. També ens permet descartar altres trastorns o factors que podrien explicar la simptomatologia.

6.5.

Avaluació mitjançant l’observació directa: Els professionals poden fer ús de registres d’informació amb la finalitat d’obtenir informació del comportament del nen/a mentre es realitzen les diferents proves diagnòstiques i qüestionaris. Mitjançant l’observació es pot valorar les vegades que es realitza una conducta. Els registres més utilitzats per a l’observació directa del TDAH són: els registres d’interval temporal, el registres d’anàlisis de tasques, els d’anàlisis funcional i el registre operant discriminat (Amado, Jarque i Miranda, 2002).

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

7. Com és detecta el TDAH?

El trastorn per dèficit d’atenció i/o hiperactivitat és una incapacitat oculta. No existeix una senyal física per identificar la seva presencia, no obstant, no és molt difícil detectar-lo. Els/les nens/es amb TDAH tenen un comportament molt nerviós o estan més despistats del normal.

Figura 2

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

8. Tipus de tractaments del TDAH 8.1.

Tractament farmacològic del TDAH: El tractament farmacològic amb nens/es s’ha mostrat eficaç i segur segons una gran varietat d’estudis, tot i que existeixen fàrmacs no estimulants que també s’han mostrat efectius. Aquests medicaments no fan desaparèixer el problema ni fan que disminueixi a llarg temps, simplement en els instants en què el medicament fa efecte el problema disminueix. Però aquests medicaments tenen el mateix resultat en persones amb TDAH tant com en les que no el tenen. Malgrat això un nen/a conflictiu tendeix a tornarse més obedient, a concentrar-se més, a estar disposat a concentrar la seva atenció i tasques i instruccions avorrides, cosa que si no es prengués la medicació no faria. Tipus de medicació: 8.1.1.

Medicació estimulant: són els medicaments més freqüents

receptats per als infants i adolescents diagnosticats amb TDAH. En el 70%-80% del casos funcionen positivament. Actuen sobre dos neurotransmissors (dopamina i norepinefrina), que motiva i ajuda a controlar les respostes motores i emocionals. Els efectes de la medicació comencen 30 minuts després de prendre la medicació o 1h o 1:30h. Tipus metilfenidat: el metilfenidat és “speed”, és a dir, té la mateixa composició química que la droga i classifica entre les amfetamines i

que farmacològicament es causa els mateixos efectes

secundaris i té els mateixos riscos. La cocaïna, las amfetamines i el metilfenidat són neurofamacològicament similars ( Associació Psiquiàtrica Americana, 1989. Breggin, 1991 i 1994). També podem observar en el DSM-IV que el metilfenidat i les amfetamines estan classificades en la mateixa categoria que l’abús i 28

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

l’addicció a la cocaïna. La (FDA) Administració d’Aliments i Drogues d’Estats Units també classifica el metilfenidat en la mateixa categoria que les amfetamines, la morfina, el opi i els barbitúrics. Al igual que qualsevol estimulant que causa addicció, el metilfenidat pot produir símptomes d’ abstinència, com “desplomar-se” degut a la depressió, cansament, necessitat d’estar sol, irritabilitat i sentiments suïcides. Els pares reconeixen una reacció del símptoma d’abstinència quan el seu fill es sent molest si li falta una sola dosis. Creuen que erròniament el seu fill necessita tornar-se a prendre la medicació.

(Nota: aquest és un treball científic en el que pretenc exposar la informació tal com és, amb els diversos -i sovint contradictorispunts de vista de molts professionals. Tanmateix, en algun moment vull expressar la meva opinió personal. I per tal que es pugi diferenciar entre el que és informació objectiva i el que és opinió personal, quan es tracti de la meva opinió ho faré en un requadre blau com aquest.) Per tant com hem pogut observar el metilfenidat pot arribar a ser molt perjudicial. De veritat val la pena arriscar la salut en les mans d’una pastilla i guanyar o perdre, o és millor no arriscar i no perdre res? Quan es recepta metilfenidat a un nen amb TDAH, el medicament pot causar els trastorns que es suposa que deuen curar ( desatenció, hiperactivitat i agressió). I quan el nen empitjora al prendre la medicació, el més probable és que se li administrin dosis més altes de la droga, o inclús un medicament més fort, com els neurolèptics thioridazine (Mellari) o haloperidol (Haldol). Això pot tenir com a resultat un cercle viciós de toxicitat creixent. Són poques les vegades que s’informa als pares que el metilfenidat pot causar tics permanents que causen deformacions. Un exemple seria: al llibre “En lucha por los niños” hi ha un cas on un dels professionals del

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

TDAH va consultar a un nen en qui les dosis habituals li van produir espasmes musculars i tics deformants al cap, coll, cara, ulls i boca. De vegades s’informa als nens/es que pot afectar al creixement (altura i pes), però en general se’ls hi explica de manera que no els atemoreixi. Gran part del creixement del cervell no creix durant els anys en els que s’administra aquesta droga als nens/es, però els metges o psicòlegs els hi diuen als pares que no existeixen estudis relacionats amb els efectes negatius que poden tenir al cervell. Com hem dit no és freqüent informar als nens/es que pot provocar ansietat fins i tot pot fer que es comportin com si estiguessin “bojos”. Sé que és veritat que no s’han trobat anormalitats cerebrals en nens/es diagnosticats amb TDAH, però un estudi va trobar una disminució cerebral en adults amb TDAH que han estat prenent metilfenidat durant anys. Segons aquest estudi “l’atrofia cortical pot ser un efecte advers a llarg període d’aquest tractament (metilfenidat)”. Hi ha diversos tipus de metilfenidat en que es diferencien segons l’acció que provoquen: D’ acció ràpida: •

Ritalin (1955): fa que el cervell d’un nen/a amb TDAH sigui com el d’un altre nen/a qualsevol. Té un fort impacte en tres àrees del cervell

•

(l’escorça cerebral, el cerebel i els ganglis basals).

Focalin (2001): aprovat per a nens/es a partir de 6 anys per la FDA. Entre el 2006 i el 2012 l’agència sanitària estadounidense va rebre 8 informes sobre tendències suïcides de nens/es o adolescents que van prendre Focalin, 4 dels quals estan relacionats amb la medicació. Alguns efectes secundaris característics del Focalin són: •

Pressió arterial alta ( provoca dolor de cap sever, visió borrosa, sorolls a les orelles, mal de pit, convulsions). 30

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

•

Freqüència cardíaca ràpida o desigual.

•

Visió borrosa o canvis de visió.

•

Comportament inusual, confusió.

•

Moviments espàsmics o tics.

•

Disminució de la gana.

•

Efecte rebot.

•

Nerviosisme.

•

Malestar estomacal.

•

Trastorn del son.

•

Irritabilitat.

•

Pensaments suïcides i tendències psicòtiques.

•

Mal de cap.

•

Però a part d’aquests efectes secundaris que té per sí sol pot interactuar de forma negativa en combinació amb altres fàrmacs com: antiàcids, anticoagulants, reguladors de la pressió arterial, anticonvulsius i antidepressius.

•

Methylin solució oral (2002): és un fàrmac psicoestimulant. Igual que els altres metilfenidats té els mateixos efectes secundaris que la cocaïna i les amfetamines.

•

Metadate: aquest fàrmac no el poden prendre pacients: •

Amb ansietat, depressió severa, símptomes psicòtics ( com per exemple bipolariat i esquizofrènia), estructura de personalitat psicopatològica, historia d’agressió o tendències suïcides, tensió ni agitació, ja que el medicament pot empitjorar aquests símptomes.

TDAH: Medicació Sí o No?

•

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Amb hipertensió severa, hipertiroïdisme tirotoxicosis, angines de pit, arítmies i falla cardíaca i infart recent al miocardi, glaucoma o hipersensibilitat al melifenildat o qualsevol dels constituents de la fórmula.

•

Els qui estiguin seguint un tractament amb inhibidors de la monoaminooxidasa.

•

No és recomanable que el prenguin nens/es que tenen familiars amb intolerància a la fructosa, mala absorció de glucosagalactosa o insuficiència de sacarosa isomaltasa.

Efectes secundaris especifics del Metadate: •

Nerviosisme i insomni

•

Disminució de la gana

•

Trastorns de sang i del sistema limfàtic: anèmia, leucopènia, trombocitopènia i púrpura trombocitopènia.

•

Trastorns cardíacs: arítmia, palpitacions, taquicàrdia, angina de pit, par cardíac i infart al miocardi.

•

Trastorns congènits, familiar i genètics: síndrome de Torretta.

•

Trastorns oculars: dificultats en l’acomodació visual i

visió

borrosa. •

Trastorns gastrointestinals: dolor abdominal, nàusea i vòmit.

•

Trastorns generals i condicions del lloc d’administració: retràs del creixement per ús prolongat en infants i mort súbdita.

•

Trastorns hepatobiliars:funció hepàtica anormal i elevació de les transaminasa que pot llevar a un com hepàtic.

•

canvis en la pressió sanguínia i ritme cardíac.

•

Trastorns metabòlics i de nutrició: disminució de la gana i reducció d’augment de pes en nens/es amb administració poc prolongada.

•

Trastorn musculós-esquelètic i del teixit connectiu: artràlgia i espasmes musculars. 32

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

TDAH: Medicació Sí o No?

•

Trastorns del sistema nerviós: marejos, somnolència, discinèsia, cefalea, hiperactivitat. convulsions, moviments coreo-atetosics i dèficit neurològic isquèmic reversibles.

•

Trastorns psiquiàtric: insomni, nerviosisme, conducta anormal, agressivitat, agitació, anorèxia, ansietat, depressió irritabilitat, al·lucinacions, trastorn sicòtic, conducta suïcida ( incloent el suïcidi), pensament anormal, tics o exacerbació de tics preexistents i humor depressiu passatger.

•

Trastorn de pell i teixit subcutani: alopècia, prurit, urticària, eritema multiforme, dermatitis exfoliativa i erupció fixada al fàrmac.

•

Trastorns vasculars: arteritis cerebral i/o oclusió, refredament perifèric i fenomen de Raunaud.

El Adderall, el Concerta, la Daytrana, el Dexedrine, el Quillichew-ER i el Aptensio-XR tenen uns efectes secundaris molt similars perquè un dels seus components principals és el Metadate.

Figura 3

Figura 4

Tipus amfetamina: •

D’ acció ràpida: ProCentra solució oral, Evekeo i Zenzedi.

•

D’acció o libració prolongada: Dexedrine, Spansules i Vyvanse. •

Tenen els mateixos efectes secundaris negatius que els que contenen Metilfenidat.

TDAH: Medicació Sí o No?

8.1.2.

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Medicació no estimulant:

L’Atomoxetina és el medicament no amfetamínic més donat en diagnosticats amb TDAH. S’administra en una sola pastilla al matí i el seu efecte dura tot el dia. Un dels seus beneficis és que no és addictiu, pot millorar l’ansietat, no empitjorarà el tics i, si no es pren un dia no passa res.

8.2.

Beneficis del tractament farmacològic en adolescents amb TDAH: •

Efecte protector ( consum de dogues, accidents, conducta impulsiva, problemes emocionals posteriors).

•

Millora la sistematologia: esforç atencional, impulsivitat, hiperactivitat, nivell de concentració.

•

Millora la regulació emocional: regula l’ estat anímic i la impulsivitat, evitant els daltabaixos emocionals.

•

Millora el rendiment acadèmic: ajuda a millorar l’atenció, la concentració i redueix el cansament millorant els resultats acadèmics i la conducta en l’aula.

•

Millora les relacions socials: al reduir els nivells d’impulsivitat i millorar la forma en la que es relacionen amb el seu entorn.

•

Augmenta la motivació i la capacitat d’esforç, al millorar l’atenció i veure que el rendiment millora estan més motivats en el seu treball o estudi. Personalment crec que els beneficis no compensen els efectes negatius.

TDAH: Medicació Sí o No?

8.3.

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Inconvenients de la medicació en adolescents amb TDAH: •

Rebuig inicial (estigmatització).

•

Problemes en l’adhesió del tractament: discontinuïtat, dobles tomes quan ho consideren ( com per exemple en l’època d’exàmens o abans del exàmens) o no prendre la medicació els cap de setmana per poder sortir i/o beure.

•

Alt risc combinat amb alcohol i altres substancies: efectes perjudicials i desconeixement al combinar la medicació amb drogues.

•

Necessitat de supervisió: malgrat de ser autònoms i responsables sobre determinats aspectes en el seu dia a dia, la medicació és un factor que requereix de vigilància per part dels pares.

•

Alteracions del son i de la gana.

•

No sempre produeixen efectes terapèutics: perquè la resposta al fàrmac no és sempre l’esperada o perquè l’efecte terapèutic és tan baix que no resulta significatiu.

•

Efectes secundaris: ansietat i nerviosisme ( especialment quan tenen una personalitat “premorbida” ansiosa).

8.4.

Consideracions que s’han de tenir en compte per al tractament farmacològic: 1) Símptomes del trastorn presents en el diagnosticat: el TDAH no es presenta igual en tots els pacients, ni tots tenen els mateixos símptomes ni a la mateixa intensitat. Per tant, l’ especialista valora tots els aspectes relacionats amb la simptomatologia i com actuen aquests al dia a dia del diagnosticat , per elegir la millor solució per a cada diagnosticat. 2) Comorbiditats (trastorns associats): quan hi ha trastorns associats al TDAH, l’ especialista ha de valorar quin dels trastorns que presenta el pacient és més greu per començar a tractar el principal. A més si el trastorn principal és el TDAH és tindrà en compte quin tipus 35

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

de comorbiditats presenta el pacient i els seus símptomes, per elegir el tractament adequat. 3) Actitud de la família i del pacient sobre la medicació: l’especialista tindrà en compte l’ opinió del pacient i de la família sobre l’ ús del tractament farmacològic, i haurà d’explicar com actua i respondre els dubtes i preguntes que se li puguin fer. 4) Experiència prèvia de falta de resposta a un determinat fàrmac: si el pacient ja ha estat tractat amb anterioritat amb un fàrmac sobre el TDAH i no ha demostrat tenir una resposta adequada a aquest, l’ especialista avaluarà la necessitat de canviar de medicaments. 5) Duració del efecte: el TDAH afecta a tots els aspectes de la vida d’un nen/a, adolescent o adult. Per tant, s’avaluarà la necessitat de que el tractament cobreixi totes les hores necessàries del dia a dia de cada pacient. 6) Facilitat d’administració: el tractament farmacològic, sobre tot en l’adolescència i en la infància pot crear estigmatització (si s’ha de prendre la pastilla davant dels companys). I també es tindrà en compte la facilitat en la que el fàrmac estigui administrat. 8.5.

Tractament cognitiu-conductual del TDAH: El tractament cognitiu-conductual utilitza la teràpia CognitivaConductual, que actualment és la que mostra més eficàcia clínica en el tractament del TDAH. Aquest tractament inclou per una banda l’ús de tècniques de modificació de conducta (Teràpia Conductual) i per l’altre procediments cognitius conductuals. Els procediments i tècniques més utilitzades són:

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

TDAH: Medicació Sí o No?

Tipus

Tècnica

Descripció

Procediments Reforç positiu

Reforç del comportament adequat

conductuals

mitjançant lloances específiques sobre

conducta

correcta

realitzada. Economia de fitxes Programa

que

modificació

pretén la

conducta

mitjançant l’assignació de fitxes per comportaments realitzats.

adequats

Les

intercanviades

fitxes per

seran

premis

l’atenció

privilegis al final del dia. Retirada d’atenció Comporta

extingir

subjecte davant comportaments no desitjats. S’aplica sempre i quant la conducta negativa no comporti un benefici immediat pel nen/a (no fer els deures) i no existeixi agressivitat o perill de destrucció d’objectes. Reforç negatiu

Les renyines són efectives sempre i quan es realitzin en un to calmat, siguin concretes i breus mantenint el contacte ocular.

Cost de resposta

La realització d’un comportament inadequat implicarà la pèrdua d’un benefici o un privilegi. Ha de ser un cost breu en el temps i adequat a la conducta negativa realitzada.

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

TDAH: Medicació Sí o No?

Temps fora

Mitjançant l’aïllament s’impedeix l’accés a qualsevol reforç, privilegi o recompensa. davant

L’ús

és

adequat

desobediència,

hiperactivitat i l’agressivitat ja que suprimeix

l’atenció

comportament negatiu, deté aquest comportament, redueix la seva intensificació o ofereix l’oportunitat de relaxar-se. Contracte

de (a partir dels 6 anys) A través de la

contingències

negociació en forma de contracte s’accepten uns compromisos i les conseqüències

positives

negatives de complir o no els acords. Tècnica instruccions

d’auto Entrenament en parla autodirigida donant-se instruccions sobre el que ha de fer i recompensant el comportament adequat mitjançant les lloances a si mateix. Implica reflexió i auto interrogatori sobre la resolució

problemes

formulació de regles i plans a realitzar. El llenguatge extern es substitueix amb la pràctica pel murmuri

finalment

per

auto

instruccions en silenci. Entrenament

en Ensenyar habilitats per a discriminar

solució

de i solucionar problemes mitjançant

problemes

diferents estratègies, explorant les 38

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

TDAH: Medicació Sí o No?

diferents respostes que obtindríem i les conseqüències d’aquestes així com una planificació dels passos per arribar a la meta proposada. (Recomanat

comportament

agressius). Tècnica

de Treball de l’anàlisi psicofisiològic,

“Control de la Ira”

cognitiu i afectiu que generen la ira en el subjecte, així com entrenament en relaxació i auto instruccions amb la finalitat que el nen/a aprenguin estratègies d’identificació de la ira i resolució adaptada dels problemes en situacions conflictives.

La utilització d’aquestes tècniques per part dels pares i professors en un nen/a amb TDAH és necessari per aconseguir una millora en la conducta. 8.6.

Tractament psicosocial del TDAH: Una bona intervenció psicopedagògica és un gran avantatge per a una millora del TDAH, ja que un tractament psicosocial conjuntament amb un cognitiu-conductual poden tenir un resultat molt favorable. Perquè es produeixi aquesta millora és necessari una reeducació psicopedagògica individual que s’ha de realitzar després de l’horari escolar, i té com a objectiu eliminar (pal·liar) els efectes negatius del TDAH en el nen/a o adolescent que ho presenta, en relació amb el seu aprenentatge o competència acadèmica. Es treballa els aspectes negatius del dèficit d’atenció, la impulsivitat i la hiperactivitat.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Aquestes accions que s’han de realitzar han d’anar encaminades a: -

Millorar el rendiment acadèmic de les diferents àrees, les instrumentals i aquelles més específiques per a cada curs.

Treballar en els àmbits que fomenten conductes apropiades per a l’aprenentatge ( com el control de l’agenda escolar i l’horari) i les tècniques d’estudi (prelectura, lectura atenta, anàlisis subratllat, síntesis i esquemes o resums).

Elaboració i ensenyar estratègies per a la preparació i elaboració d’exàmens.

Millorar l’autoestima en quan a les tasques i a l’estudi i augmentar la motivació per un assoliment dels coneixements.

Ensenyar i reforçar conductes apropiades i facilitar un bon estudi complint les tasques encomanades.

Reduir o eliminar comportaments inadequats, com conductes desafiants o mals hàbits d’organització.

Mantenir actuacions de coordinació amb l’especialista que tracti al nen/a i a l’escola per establir objectius comuns i oferir al docent estratègies pel control del nen/a o adolescent amb TDAH dins de l’aula.

Intervenir amb els pares per ensenyar-l’hi a posar en pràctica, monitoritzar i reforçar l’ús continu de les tasques de gestió i organització de l’ estudi a casa.

Tots els nens/es amb TDAH requereixen de forma individualitzada i per a cada un d’ells, un programa de intervenció a l’escola que influeixi tant accions acadèmiques o de instrucció, com conductuals.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

9. Causes que provoquen el TDAH 9.1.

Origen neurobiològic Actualment, s’ha demostrat com la població que presenta TDAH a més a més de tenir diferències conductuals també té diferències d’origen neurobiològic. Els estudis realitzats durant aquests últims anys mitjançant tècniques de formació d’imatges, com per exemple les ressonàncies magnètiques, afirmen que en el TDAH existeix un mal funcionament de certes regions cerebrals. Se sap que la seva aparició està vinculada a una producció insuficient dels neurotransmissors dopamina i noradrenalina, que són substàncies químiques que tenen l’objectiu de produir una comunicació correcta entre neurones, es a dir els nens/es amb TDAH tenen una producció molt irregular i/o fallida de neurotransmissors. Aquest dèficit de dopamina i noradrenalina genera problemes en els circuits reguladors de diverses zones del cervell: el còrtex prefrontal, el cos callós i els ganglis basals, això modifica el funcionament de les funcions executives, responsables de l’atenció, planificació, organització i regulació de la conducta i la inhibició d’estímuls irrellevants de l’entorn.

Figura 5: a la esquerra podem observar un cervell d’una persona sense TDAH, que té molta dopamina. En canvi a l’esquerra podem observar el cervell d’una persona amb TDAH, amb una escassa quantitat de dopamina.

TDAH: Medicació Sí o No?

9.2.

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Factors genètics S’han fet diversos estudis en famílies, bessons i nens/es en adopció, amb la intenció d’observar si veritablement el TDAH era de transmissió genètica, i s’ha pogut observar que no és l’únic factor però que té un paper molt important. La probabilitat de presentar TDAH és major en persones amb familiars amb TDAH. També s’ha pogut observar com en una escala de genètica molecular, hi ha una relació d’alguns gens i el TDAH. Es relacionen els cromosomes 4, 5, 6, 8, 11, 16 i 17.

9.3.

Factors ambientals Uns altres factors que també influeixen en el TDAH són els factors ambientals, els riscos perinatals (tabac, alcohol, dogues consumides durant l’embaràs), els naixements prematurs, l’encefalopatia hipòxiaisquèmica (síndrome que es manifesta en la primera setmana de vida i és produït per la disminució d’oxigen o la reducció de fluix sanguini cerebral) i les complicacions en el moment del part que hagin donat lloc a lesions cerebrals. L’exposició a alts nivells de plom en la infància primerenca és el causa entre el 20%-30% dels casos de nens/es amb TDAH, però aquest motiu per si sol no és suficient perquè existeixi.

9.4.

Factors psicosocials S’ha pogut observar com estar en un àmbit de pobresa, malnutrició, exclusió social, problemes familiars i violència a la llar contribueixen al desenvolupament erroni. Estar en un medi escolar desorganitzat o mal estructurat provoca un deteriorament de la conducta i un major fracàs escolar, mentre que estar en un entorn adequat afavoreix al nen/a. 42

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

10. Teràpies alternatives a la medicació 10.1.

Tractament dietètic Es creu que la ingestió de determinats tipus d’aliments i de begudes comporten o afavoreixen un comportament hiperactiu. Els tractaments dietètics consisteixen en incloure a la dieta substàncies suplementàries que creen beneficis per reduir el dèficit (cereals integrals, productes làctics, llegums, fruita, verdura fresca ) o bé excloure substàncies que es creuen perjudicials (precuinats, sucre refinat i brioxeria industrial) per a l’organisme.

10.2.

Tractament d’optometria Consisteix en sessions de reeducació visual portat per un optometrista amb

l’objectiu de millorar o desenvolupar habilitats visuals o pal·liar

deficiències que afecten al TDAH. El tractament es du a terme mitjançant exercicis visuals i a través de la utilització de lents de colors, ulleres individualitzades, filtres, prismes i llum. Aquest tractament no soluciona les dificultats en l’aprenentatge i l’atenció però pot ajudar al cervell a trobar estratègies per processar la informació. 10.3.

Homeopatia És un sistema terapèutic basat en el principi de semblança on “ lo semejante cura lo semejante”. El TDAH es tractat per substàncies altament diluïdes que causen a persones sanes els símptomes de la malaltia a tractar. Les dilucions es repeteixen tantes vegades que al final hi ha menys d’una molècula per dosi i es suggereix que el benefici vingui de la força energètica vital de la substància original. La homeopatia es centra en les característiques úniques de cada pacient, la seva 43

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

experiència i simptomatologia, i utilitza aquesta informació per determinar la prescripció per a cada pacient. La GPC 3no ha pogut demostrar l’eficàcia del tractament d’optometria per a diagnosticats amb TDAH. 10.4.

Medicina natural Es basa en la utilització de productes obtinguts a partir de plantes, que s’utilitzen per les seves propietats terapèutiques, el seu gust o la seva essència. Els productes de medicina natural són suplements dietètics. Es venen en tabletes, càpsules, infusions, extractes i de manera seca o fresca. Alguns d’aquests productes poden causar problemes de salut, i alguns no són efectius o poden interactuar amb altres medicacions. Diversos estudis realitzats per la GPC sobre el TDAH en nens/es i adolescents, indiquen que no hi ha evidència científica sobre la eficàcia d’aquest tipus de tractament, obtenint en alguns estudis la mateixa significació en la simptomatologia en TDAH de grups placebo i amb tractament herbari.

10.5.

Estimulació auditiva Es treballa estimulant l’oïda amb diferents tons musicals i sons. La GPC no va trobar estudis d’evidència científica que donessin suport a aquest tipus de tractament.

10.6.

Osteopatia Es basa en la creença de que tots els sistemes del cos treballen conjuntament, estan relacionats i, per tant, els trastorns en un sistema poden afectar el funcionament dels altres. Segons aquest tractament

Guía de Práctiques Clínica.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

mitjançant la manipulació del sistema múscul-esquelètic, es pot curar les afeccions d’òrgans vitals o malalties. 10.7.

Psicomotricitat Mitjançant l’activitat corporal i l’expressió simbòlica es suposa que el nen/a amb TDAH interactuarà amb el seu entorn i modificarà les actuacions intencionades. La GPC no va trobar estudis sobre l’eficàcia d’aquest tipus de tractament.

10.8.

Teràpia en família Consisteix en la intervenció terapèutica en una família amb un pacient diagnosticat de TDAH, amb la intenció d’aconseguir el benestar psicològic del pacient i la família. I mirar si més enllà del trastorn hi ha problemes en el seu entorn.

10.9.

Musicoteràpia Es basa en l’estimulació del pacient mitjançant sons musicals, modificats electrònicament. Aquesta teràpia en el pas de les sessions acostuma a reduir els símptomes del TDAH, i pot arribar a ser molt efectiva.

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

TDAH: Medicació Sí o No?

11. TDAH i comorbiditats El TDAH es pot presentar amb altres trastorns psiquiàtrics. Això complica el diagnòstic degut a que: •

Al realitzar el diagnòstic, és més difícil identificar quins són els símptomes causats per un trastorn i quins de l’altre, empitjoren l’evolució i poden fer que el fàrmac sigui menys efectiu.

•

S’uneixen diversos factors i l’evolució positiva és més difícil, ja que no són simplement els símptomes d’un trastorn sinó que són un conjunt de símptomes afegits als propis del TDAH i que requereixen un tractament diferent.

•

Pot disminuir la resposta al tractament al haver-hi diversos símptomes i patologies que requereixen tractaments específics.

La cormobilitat pot ser: •

Concurrent: si el infant compleix criteris de dos o més trastorns en el moment de l’avaluació.

•

Successiva; el infant compleix els criteris del TDAH en un moment de la seva vida i quan aquest milloren o disminueixen es desenvolupa un altre trastorn.

El TDAH normalment va associat a diversos trastorns, tractaments o consums i els més comuns són aquests:

Trastorn

En què consisteix

Taxa aproximada en la que afecta a nens/es amb TDAH

Trastorns d’aprenentatge Són trastorns de base Trastorns de lectura: 8( discalcúlia i disgrafia)

neurobiològica, amb un 39% componen genètic que condicionen

que

infant

amb

Trastorn de càlcul: 12-30%

nivell

normal d’intel·ligència, tot

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

TDAH: Medicació Sí o No?

i rebre una instrucció adequada, tingui més dificultat per avançar. Trastorn

del Consisteixen

tenir TCDM: 47%

desenvolupament de la problemes per subjectar coordinació

motora objectes,

(TDCM)

caminar

inestablement,

xocar

Retràs de la coordinació motora: 52%

amb altres nens/es i/o Retràs de la coordinació motora

entrebancar

amb

els

seus propis peus.

Trastorn

del Consisteixen

tenir Trastorn

del

desenvolupament de la dificultat en l’adquisició desenvolupament de la parla Trastorns

del llenguatge parlat.

parla: 35%

expressius

Trastorns

(pragmàtics)

expressius

(pragmàtics): 10-54%

Trastorns generalitzat del Es tracta d’un conjunt de Trastorns generalitzat del desenvolupament (TGD) trastorns

caracteritzats desenvolupament: 26%

per retards i alteracions qualitatives

desenvolupament de les àrees socials, cognitives i de comunicació. Trastorn

negativista Consisteix en tenir una Trastorn

desafiant (TND)

negativista

conducta oposicionista, desafiant: 26% negativista,

desafiant,

desobedient

dirigida

persones

hostil

d’autoritat.

TDAH: Medicació Sí o No?

Trastorn disocial

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Es caracteritza per un Trastorn disocial :40-60% patró de comportament persistent i repetitiu en el que es violen els drets bàsic

dels

altres

importants socials

normes

adequades

l’edat de l’individu. Trastorn

de Des

tics/Síndrome

de menors i petits ( com tics/Síndrome

Tourette

grunyides,

moviments Trastorn

de de

aspiracions Tourette:14%

d’aire per el nas o tos) fins a

moviments

sons

constants que no es poden controlar. Trastorn per abús de Consisteix en el consum Trastorn per abús de substàncies

drogues

altres substàncies: 10%

substàncies tòxiques que poden

desencadenar

conductes additives. Trastorn de l’estat d’ànim: Falta d’autoestima, l’estat Trastorn de l’estat d’ànim: depressió

i/o

bipolar

trastorn d’ànim és irritable, falta 30% d’energia, somatitzacions i problemes del somni. El risc del suïcidi és major.

Trastorn

l’ansietat Consisteix

una Trastorn de l’ansietat: 25-

(angoixa, fòbia, obsessió preocupació i inquietud 35% compulsiu,

ansietat més enllà del normal,

generalitzada,

ansietat com a conseqüència de

de separació) 48

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

l’anticipació de possibles problemes o perills. Trastorn del somni

Dormen més hores de les Trastorn del somni: 30normals però el somni és 60% menys eficient realment. Es mouen més de lo normal mentre dormen.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

II. PART PRÀCTICA Per poder afirmar o rebutjar les meves hipòtesis sobre aquest trastorn necessitava realitzar una part pràctica per estar més conscienciada en aquest tema, així que vaig decidir realitzar diverses enquestes i entrevistes a persones diagnosticades amb TDAH, professors i pedagogs. En un principi aquesta tasca va estar una mica complicada degut a les dificultats per poder contactar amb especialistes i diagnosticats, però finalment he pogut trobar a diverses persones que amb la seva amabilitat m’han respòs les enquestes i entrevistes següents:

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

ENQUESTES AL PROFESSORAT

Vaig enviar l’enquesta a 199 professors i m’he l’han respost 45 professors de diferents centres del Pallars Sobirà i Jussà, i de la ciutat de Lleida. En concret 20 de la ciutat de Lleida i 25 dels Pallars. Ho vaig voler fer per extraure diferents conclusions, la primera de totes era si el lloc en el que vivies influïa en el coneixement sobre aquest trastorn. També volia saber si que hi hagués més nens/es amb TDAH influïa en el lloc on vivies o si era qüestió de sort. I la última conclusió que volia extreure era si realment els professors estan tan informats en aquest tema com ho haurien d’estar. A continuació, faré una petita valoració de cada pregunta i un gràfic on es mostraran els resultats obtinguts de les enquestes:

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

1.- Treballes a un institut de...

Lleida 44% Pallars 56%

Lleida

Pallars

Tal i com podem veure en la primera pregunta, el 56% dels professors que m’han respost aquesta enquesta són del Pallars, mentre la resta són de Lleida. És a dir hi hauran més respostes per professors del Pallars que de Lleida, però malgrat això la diferència no és considerable.

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

TDAH: Medicació Sí o No?

2.- Saps què és el TDAH?

Lleida

Pallars

100% 100%

Sí

Com podem observar tots els professors han respost que saben que és aquest trastorn, i que el lloc en el es viu/resideix no influeix en el coneixement de saber que és aquest trastorn.

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

TDAH: Medicació Sí o No?

3.- Has tingut algun alumne diagnosticat amb aquest trastorn?

Lleida

10%

Pallars

20%

90% 80%

Sí

Com podem observar, la resposta predominant és un “Sí”, això indica que en les classes acostuma a haver algun alumne amb TDAH. I per tant queda entès que el professorat coneix l’existència d’aquest trastorn.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

4.- Si saps d'algun alumne que hagi pres o es prengui medicació. Has observat alguna millora en el seu dia a dia?

Lleida 29%

57% 14%

Sí, he notat millora No he observat millora He observat millora durant espais de temps curts

Pallars

34% 46%

20%

Sí, he notat millora No he observat millora He observat millora durant espais de temps curts

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Podem veure com a Lleida han notat en més de la meitat dels nens/es millora quan han pres medicació en canvi al Pallars han observat menys millora. I respecte a la millora en espais de temps curts al Pallars és on han trobat més eficàcia.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

5.- Creus que se'ls hi han d'adaptar les classes i els exàmens?

Lleida 20%

30%

20% 30%

Sí, els dos

No, cap

Sí, però només les classes

Sí, però només els exàmens

Pallars 12% 24% 60% 4%

Sí, els dos

No, cap

Sí, però nomésles classes

Sí, però només els exàmens

Com podem observar en aquest diagrama circular, a Lleida no hi ha una opció que destaqui per sobre de la altra. Però si n’haguéssim de destacar algunes seria adaptar les classes i els exàmens o no adaptar res. En canvi al Pallars l’ opinió és molt diferent, en aquest sí n’hi ha una que predomina per sobre de les altres considerablement: creuen que s’han d’adaptar els dos.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

6.- Coneixes la publicació que ha editat el Departament d'Ensenyament: "El TDAH: detecció i actuació en l'àmbit educatiu"?

Lleida

10% 35%

55%

Sí, la he consultat

No la conec

Sí, però no he tingut necessitat de consultar-la

Pallars

4% 12%

84%

Sí, la he consultat

No la conec

Sí, però no he tingut necessitat de consultar-la

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Els resultats ens mostren que una gran part del professorat no coneix la publicació que ha editat el Departament d’Ensenyament: “El TDAH: detecció i actuació en l’àmbit educatiu”. Però sobretot al Pallars es té desconeixença d’aquesta publicació. Veient aquests gràfics podem arribar a la conclusió de que la difusió feta pel Departament d’Ensenyament o l’aprofitament de la informació no ha estat la correcta, ja que un document que pretén arribar a tot el professorat de secundària és en gran mesura desconegut.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

7.- Creus que la majoria de persones diagnosticades amb TDAH el continuaran tenint durant tota la vida?

Lleida

23% 41%

36%

Sí

No ho sé

Pallars

31% 39%

30%

Sí

No ho sé

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Com podem observar, tant en Lleida com en el Pallars la resposta majoritària ha estat o bé no saben sí dura tota la vida o no i la resta té un pensament erroni. Degut a que el TDAH en la majoria de casos sí que perdura durant tota la vida. Com bé també he dit en la pregunta 6 crec que necessitarien més informació.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

8.-Creus que necessitaries més informació sobre aquest tema?

Lleida

15%

85%

Sí

Pallars

92%

Sí

En la darrera pregunta de l’enquesta podem observar com la gran majoria del professorat considera que necessita més informació sobre el TDAH, per tant podem afirmar que la informació adequada no els hi arriba.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

A continuació hi ha diverses entrevistes realitzades a persones amb TDAH o TDA amb l’objectiu de saber la seva experiència i la seva opinió sobre el TDAH. En els annexos III, IV i V és pot trobar els models d’entrevistes que he creat per a realitzar les entrevistes.

ENTREVISTES A PERSONES AMB TDAH o TDA

Aquesta ha estat una de les tasques més difícil de poder realitzar durant el treball degut a la gran dificultat que he tingut en trobar persones diagnosticades amb TDAH. A continuació hi ha les entrevistes realitzades: Entrevista 1: Nom: Mireia Moreno Professió: Estudiant de Disseny de Moda Edat: 20 anys Cecília Vidal

Quan et van diagnosticar TDA?

Mireia Moreno

Als 9 anys.

Cecília Vidal

Quins símptomes tenies per pensar que podies tenir TDA?

Mireia Moreno

Em costava molt tot, havia de demanar ajuda ja que no m'en sortia sola, m'ajudaven a casa o amb professos particulars. I també em distreia molt.

Cecília Vidal

Quan et vas començar a medicar?

Mireia Moreno

Em vaig començar a medicar als 10 anys.

Cecília Vidal

Actualment et mediques?

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Mireia Moreno

No, actualment amb 20 anys no em medico.

Cecília Vidal

Va ser necessari des del primer moment?

Mireia Moreno

No des del primer moment però si poc temps després.

Cecília Vidal

Creus que la medicació va tenir uns resultats favorables?

Mireia Moreno

No, crec que amb esforç un pot tirar endavant.

Cecília Vidal

Si ara haguessis d'escollir entre prendre't la medicació o no des del primer moment que faries?

Mireia Moreno

No me la prendria.

Cecília Vidal

Ha tingut efectes negatius en el teu dia a dia? Com efectes secundaris em provocaven insomni, també notava

Mireia Moreno

que el cabell no em creixia tant com habitualment,

i d’altura

tampoc, va ser al deixar la medicació i fer un estirada. Cecília Vidal

En algun moment t'has sentit diferent als teus companys? No, perquè a part de les assignatures que més em costaven, n’hi

Mireia Moreno

havia d’altres que hi podia destacar, com les artístiques i treballs manuals.

Cecília Vidal

Has sigut tractada diferent per tenir-ho?

Mireia Moreno

Sí, a l'escola em feien exàmens diferents, més fàcils i em donaven més temps o m'ajudaven a aprovar.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Cecília Vidal

Vas a la mateixa classe que els altres?

Mireia Moreno

Sí.

Cecília Vidal

Alguna anècdota

Mireia Moreno

Si poses de la teva part i t'esforces no és necessari medicar-te ja que tot és cosa de la ment.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Entrevista 2: Nom: Lidia Vila Carrasco Professió: Estudiant de secundària Edat: 17 anys Cecília Vidal

Quan et van diagnosticar TDA?

Lidia Vila

Als 4-5 anys.

Cecília Vidal

Quins símptomes tenies per pensar que podies tenir TDA?

Lidia Vila

Quan tenia 4, 5 anys em costava molt parlar i tenia més

dificultat

que la resta de la gent per prestar atenció, els meus pares em van decidir portar al metge i finalment em van diagnosticar TDAH. Cecília Vidal

Quan et vas començar a medicar?

Lidia Vila

Em vaig començar a medicar a cinquè de primària.

Cecília Vidal

Actualment et mediques?

Lidia Vila

Sí, actualment amb 16 anys encara em medico.

Cecília Vidal

Va ser necessari des del primer moment?

Lidia Vila

No, fins als 10 anys no va ser necessari.

Cecília Vidal

Creus que la medicació va tenir uns resultats favorables?

Lidia Vila

Sí, la veritat és que m’ha ajudat molt.

Cecília Vidal

Si ara haguessis d'escollir entre prendre't la medicació o no des del primer moment que faries?

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Lidia Vila

Me la prendria des de que vaig començar sense dubtar-n'hi.

Cecília Vidal

Ha tingut efectes negatius en el teu dia a dia?

Lidia Vila

Sí i no, és a dir sempre he tingut “l’etiqueta” de: ets tonta i no t'enteres de les coses.

Cecília Vidal

En algun moment t'has sentit diferent als teus companys?

Lidia Vila

Sí, moltes vegades.

Cecília Vidal

Has sigut tractada diferent per tenir-ho?

Lidia Vila

Sí.

Cecília Vidal

Vas a la mateixa classe que els altres?

Lidia Vila

No, vaig a classes especialitzades.

Cecília Vidal

Alguna anècdota

Lidia Vila

Quan els hi dic a la gent que tinc TDAH i la gent em comença a parlar com si li parlessin amb un nen de 3 anys, es pensen que no els puc comprendre com la resta de persones.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Entrevista 3: Nom: Ainhoa Soria Professió: Estudiant de secundària. Edat: 16 anys Cecília Vidal

Quan et van diagnosticar TDA?

Ainhoa Soria

Als 8 anys.

Cecília Vidal

Quins símptomes tenies per pensar que podies tenir TDA?

Ainhoa Soria

Era hiperactiva, és a dir anava d’un lloc al altre, no parava de parlar, me’n reia per tot, i clar no era lo normal, era exagerat.

Cecília Vidal

Quan et vas començar a medicar?

Ainhoa Soria

Em vaig començar a medicar als 8-9 anys aproximadament.

Cecília Vidal

Actualment et mediques?

Ainhoa Soria

Sí, actualment amb 15 anys encara em medico.

Cecília Vidal

Va ser necessari des del primer moment?

Ainhoa Soria

Sí va ser necessari des del primer moment.

Cecília Vidal

Creus que la medicació va tenir uns resultats favorables?

Ainhoa Soria

Quan finalment vam trobar la medicació adequada sí, perquè llavors no anava d’un lloc al altre.

Cecília Vidal

Si ara haguessis d'escollir entre prendre't la medicació o no des del primer moment que faries?

TDAH: Medicació Sí o No?

Ainhoa Soria

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Encara que no m’agradi gens prendre’m la pastilla” diria que sí, perquè m’ha ajudat molt a concentrar-me i crec que a la llarga ajuda de veritat.

Cecília Vidal

Ha tingut efectes negatius en el teu dia a dia?

Ainhoa Soria

Sí, al no tenir el grau de medicació adequat, em donaven atacs d’ansietat, em costava respira, de vegades no tenia gana i d’altres tenia moltes ganes de menjar, no tenia son i em sentia molt cansada

Cecília Vidal

En algun moment t'has sentit diferent als teus companys?

Ainhoa Soria

Sí, perquè al principi al cole ho tenien sempre en compte.

Cecília Vidal

Has sigut tractada diferent per tenir-ho?

Ainhoa Soria

Al principi si, perquè com que ho tenien en compte sempre et posaven a davant, o et deien no facis això que et costa. Llavors els altres deien per que no? I clar al donar-te un tracte diferent els altres et tracten diferent

Cecília Vidal Ainhoa Soria Cecília Vidal

Vas a la mateixa classe que els altres? Sí, vaig a la mateixa classe. Alguna anècdota

TDAH: Medicació Sí o No?

Ainhoa Soria

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Una vegada en la que ho vaig passar molt malament, encara que en aquell moment em rigués molt, ara el recordo i dic que mal. Doncs una vegada estava mirant Divergent a la tele (una pel·lícula), i llavors la meva mare es va enfadar molt perquè estava hiperactiva, estava que no parava i mama em manava a dormir i jo no volia. Llavors ma mare se’n va anar a dormir de l’ enfada que estava amb mi i va apagar la tele. I més tard, vaig anar i la vaig encendre amb el volum al mínim, i la vaig anar pujant a poc a poc fins que va arribar un moment en el que estava super nerviosa i ma mare se’n va anar a la habitació de la meva germana. Allí la maneta esta trencada i sol es pot obrir la porta des de fora, i el que vaig fer va ser córrer tancar la porta i deixar-la allí. I clar en aquell moment jo em reia però clar quan després ho penses i dius el que arriba a ser tenir hiperactivitat i el que et fa fer, perquè clar jo això no ho faria, és la meva pròpia mare.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Entrevista 4 Nom: Ingrid Buxaus Professió: Estudiant de secundària Edat: 14 anys Cecília Vidal

Quan et van diagnosticar TDA?

Ingrid Buxaus

Als 8 anys.

Cecília Vidal

Quins símptomes tenies per pensar que podies tenir TDA?

Ingrid Buxaus

Perquè sempre pegava, era molt agressiva i era molt nerviosa.

Cecília Vidal

Quan et vas començar a medicar?

Ingrid Buxaus

Em vaig començar a medicar als 8 anys.

Cecília Vidal

Actualment et mediques?

Ingrid Buxaus

Sí, actualment em medico.

Cecília Vidal

Va ser necessari des del primer moment?

Ingrid Buxaus

Sí va ser necessari.

Cecília Vidal

Creus que la medicació va tenir uns resultats favorables?

Ingrid Buxaus

Sí.

Cecília Vidal

Si ara haguessis d'escollir entre prendre't la medicació o no des del primer moment que faries?

Ingrid Buxaus

Escolliria prendre-me-la.

Cecília Vidal

Ha tingut efectes negatius en el teu dia a dia?

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Ingrid Buxaus

Sí, em treia la gana i no menjava res.

Cecília Vidal

En algun moment t'has sentit diferent als teus companys?

Ingrid Buxaus

Sí.

Cecília Vidal

Has sigut tractada diferent per tenir-ho?

Ingrid Buxaus

Sí.

Cecília Vidal

Vas a la mateixa classe que els altres?

Ingrid Buxaus

Sí.

Cecília Vidal

Alguna anècdota

Ingrid Buxaus

Que és un horror ser hiperactiu.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

ENTREVISTA A PROFESSIONALS DEL TDAH Entrevista 1: Nom: Lídia Gonzalo Professió: Professora de secundària i pedagoga 1.- Creus que tots els nens/es amb TDAH estan identificats? I creus que n’hi ha de diagnosticats erròniament? No tots els nens/es amb TDAH estan identificats. Sovint es confonen els seus comportaments amb “és mogut” o “és despistat”. També considero que d’altres nens/es (o fins i tot adults i adolescents) han estat diagnosticats amb TDAH i medicats sense que aquest sigui el seu trastorn, però el seu comportament o els resultats de proves aplicades han estat confosos. 2.- Quin és el percentatge de nens/es de secundària diagnosticats amb TDAH ? Han augmentat el nombre de nens/es amb TDAH durant l’última dècada? Si respons positivament explica el perquè. No sé quin és el percentatge, la veritat. El que sí és cert és que en els darrers 15 anys se n’han diagnosticat molts més dels que hi havia abans diagnosticats. Els Departaments d’Orientació d’escoles i instituts han hagut d’incrementar les plantilles perquè en cert moment es van veure desbordats amb molts més casos per atendre. Entre d’altres, de nens/es i adolescents amb TDAH. 3.- Un entorn adequat influeix en una evolució positiva del TDAH? Evidentment. Que la família i l’escola siguin conscients de les dificultats d’aprenentatge i de relació que poden tenir les persones amb TDAH farà que aquell nen/adolescent evolucioni favorablement en l’entorn escolar i en el relacional, tant amb membres de la seva família com amb persones del seu entorn més immediat (a extraescolars, amics, etc.) 4.Totes les persones amb TDAH han de prendre medicació? No. Perquè? 73

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Sens dubte, la medicació ajuda, però no és l’únic component que pot col·laborar en el tractament del TDAH. Per mi, la medicació ha de ser l’últim recurs. Abans hi ha altres coses que es poden fer (a nivell individual, familiar, escolar...) per ajudar a les persones que tenen aquest trastorn. 5.- Quin tipus de medicació es dóna en cada cas? El més conegut per les famílies són el Concerta i el Rubifén. Fa un parell d’anys que va sortir un altre (no recordo el nom, tot i que suposo que deu tenir el mateix principi químic) i que les famílies acceptaven de bon grau perquè l’efecte “rebot” no era tan gran. Crec, personalment, que se n’ha fet un abús. És molt “popular” perquè és còmode donar una dosi i no haver de pensar-hi fins l’endemà (amb uns pics enormes en acabar el dia). 6.- En què et bases per decidir quina és la medicació adequada en cada cas? Jo no recomano medicació. Tot i ser pedagoga, no tracto nens/es amb TDAH. Això ho fan més aviat persones que treballen als Departaments d’Orientació, a consultes pedagògiques o psicològiques... 7.- Hi ha teràpies alternatives al tractament farmacològic? Si respons positivament quines? I creus que són eficaces? Acupuntura, digitopuntura, Flors de Bach, cursos de relaxació... N’hi ha milers. Efectives? No ho sé. Conec persones que les feien servir i el seu efecte era més aviat nul, tot i que l’efecte “placebo” era evident entre els pares, que no eren partidaris, d’entrada, en donar medicació als seus fills. Si vols afegir un comentari: T’agrairé si m’envies una còpia del treball quan el tinguis acabat i t’ofereixo la meva ajuda per si necessites res més.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Entrevista 2 Nom: Mercè Rua Professió: Psicòloga 1.- Creus que tots els nens/es amb TDAH estan identificats? I creus que n’hi ha de diagnosticats erròniament? Naturalment que no, és impossible, però sí es cert que cada cop més els centres escolars estan preparats per a detectar els símptomes clínics del trastorn i derivar al professional adequat per a diagnosticar-lo. És possible que hagi alguns nens/es identificats erròniament però com ja he dit cada cop hi ha més professionals competents i crec que l’índex d’error és baix. 2.- Quin és el percentatge de nens/es de secundària diagnosticats amb TDAH ? Han augmentat el nombre de nens/es amb TDAH durant l’última dècada? Si respons positivament explica el perquè. No sabria dir-te el tant per cent de nens/es de secundària diagnosticats, però sí podria dir-te que hi ha entre un 1% o 2 % són nenes i aproximadament un 5% nens/es. Jo personalment no crec que hagi una prevalença més elevada en nens/es, el que sí passa és que les nenes passen més desapercebudes, perquè tenen menys problemes de conducta i molts cops aquests nens/es arriben a consulta, per manca de control motriu: Les nenes són més correctes en les formes i solen arribar més per problemes atencionals que hiperactivitat. Jo no crec que hagi el nombre de casos de TDAH pròpiament dit, sí es veritat que cada cop és un trastorn més conegut i com a conseqüència es detecten més casos. Quan jo era petita, recordo nens/es de classe que ara amb els coneixents que tinc puc pràcticament assegurar que eren TDAH, però llavors ningú parlava d’aquest problema, i es tractava com un problema de conducta i no com un problema biològic, amb una immaduresa d’un neurotransmissor, que és el que realment és.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Si mires estudis anteriors, en EEUU fa més de 100 anys que ja tenien coneixement d’aquest trastorn, però aquí en Espanya entre la guerra i la postguerra es va quedar apartat. Per que et facis a la idea en Andorra fins fa 3 - 4 anys les persones que es medicaven per TDAH entraven en un llistat de gent que pren narcòtics, com pots veure no fa tant que les coses estan canviant. També ha canviat molt a nivell legal, abans no hi havia cap protocol d’actuació per a aquests nens/es i en canvi ara s’aplica un PI (pla individualitzat) i es dóna més temps a l’hora de respondre els exàmens entre altres millores. 3.- Un entorn adequat influeix en una evolució positiva del TDAH? Naturalment, la paciència de la família és determinant, per a que aquests nens/es no creixin pensant que són maldestres o dolents. S’ha de tenir molta paciència i tenir en compte que molts d’ells primer actuen i desprès pensen. S’ha d’ensenyar als pares com tractar amb ells. Els crits i la supressió de privilegis de forma exagerada i continuada no són efectius. Pel contrari responen molt bé davant estimulació positiva, la qual cosa no vol dir que no s’hagin de marcar límits o castigar, però potser no a la primera. Se’ls ha de donar un temps de reacció, sinó molts d’ells viurien eternament castigats i això sí que seria negatiu. 4.Totes les persones amb TDAH han de prendre medicació? Perquè? No tots els professionals compartim el mateix criteri al respecte. Jo personalment penso que cada persona és un món i aplico dos criteris per aconsellar medicació: 1.

Primer quan el trastorn interfereix en la seva conducta i és un nen que creix pensant que és dolent i que tant la seva família com els professors o els companys fan un rebuig d’ell-a. Els nens/es que no tenen amics perquè no poden controlar la seva impulsivitat o hiperactivitat, es mereixen l’oportunitat de ser ells mateixos.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

2. En segon lloc quan aquests nens/es tenen una dificultat d’aprenentatge, que no els hi permet seguir l’evolució normal d’un nen de la seva edat, un no es pot baixar del tren de l’aprenentatge. Tampoc s’hauria de permetre que un nen hagi de treballar 4 cops més que un nen de la seva edat per una manca atencional, ja que llavors, està comprovat, que deriven a un altra sèrie de problemes com ansietat, tristesa... ja que prenen consciència de que els hi costa sortir-se i tendeixen a pensar que són maldestres. 5.- Quin tipus de medicació es dóna en cada cas? Sobre aquest cas et podria donar més informació un metge o un psiquiatra, ells tenen molta més informació que jo sobre el tema, però intentaré explicar-te el que jo sé. Hi ha una sèrie de medicaments considerats amfetamínics (perquè deriven de l’amfetamina, no perquè creïn addicció) com el Concerta, el Rubifen... que funcionen com a estimulants del neurotransmissor que van més lents del normal i actuen sobre la impulsivitat, hiperactivitat o manca atencional. També els darrers anys han sortit medicaments no amfetamínics com el Estratera, però malgrat els metges sí aconsellen el seu us per mi la efectivitat és qüestionable. Darrerament també ha sortit pels més petits el Aquasim. 6.- En què et bases per decidir quina és la medicació adequada en cada cas? Jo puc aconsellar el que a mi em sembla més efectiu o no després de veure molts nens/es que empren un o l’altre i pel que els pares t’expliquen, però només és el metge el que pot receptar un o altre. 7.- Hi ha teràpies alternatives al tractament farmacològic? Si respons positivament quines? I creus que són eficaces? En realitat no, hi ha molta gent prova teràpies alternatives però totes són de poca efectivitat. Molta gent s’ha gastat molts diners en elles i al final acaben medicant, 77

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

ja que és la única cosa que ha estat testat que funcioni científicament, moltes de les altres funcionen més com a placebo. Si vols afegir un comentari: ---------------------------------------

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Entrevista 3 Nom: Laia Salat Professió: Psicòloga de la Fundació Privada Adana 1.- Creus que tots els nens/es amb TDAH estan identificats? I creus que n’hi ha de diagnosticats erròniament? No, hi ha molts nens/es amb TDAH que no estan identificats, ja que la simptomatologia del TDAH apareix també en altres trastorns o dificultats, familiars o socials. És per això que quan apareix la sospita que el nen pot presentar TDAH cal fer un bon procés diagnòstic que tingui present totes aquestes possibilitats. Segur que al llarg dels anys que es porta diagnosticant TDAH, algun diagnòstic erroni s’ha fet. 2.- Quin és el percentatge de nens/es de secundària diagnosticats amb TDAH ? Han augmentat el nombre de nens/es amb TDAH durant l’última dècada? Si respons positivament explica el perquè. El TDAH té una prevalença del 5 al 7 % de la població general, i com que és un trastorn crònic, aquestes dades et valen tant per primària com per secundària. El percentatge de TDAH segueix essent el mateix que sempre, tot i que ens trobem que moltes altres dificultats,

síndromes o situacions, es manifesten amb

comportaments hiperactius, impulsius o de dèficit d’atenció. 3.- Un entorn adequat influeix en una evolució positiva del TDAH? Totalment, un entorn estructurat, amb rutines, reforçador i amb límits clars, contribueix totalment a una evolució positiva del TDAH. 4.-Totes les persones amb TDAH han de prendre medicació?

Perquè?

No, únicament els casos de moderats a greus i/o amb comorbiditats són els que necessiten fàrmac. El tractament del TDAH és multimodal, així que el que s’ha demostrat més efectiu és la combinació de pautes i entrenament a pares i mestres, tractament individual o grupal a l’afectat i medicació en cas necessari.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

5.- Quin tipus de medicació es dóna en cada cas? El principi actiu pels nens/es amb TDAH és el metilfenidat o l’atomoxetina, i es comercialitza com a rubifen o concerta pel primer i sttratera pel segon. S’estan fent recerques que proposen altres principis com la guanfacina. 6.- En què et bases per decidir quina és la medicació adequada en cada cas? En el tipus de dificultats, més conductuals o d’inatenció, i de les comorbiditats presentades. 7.- Hi ha teràpies alternatives al tractament farmacològic? Si respons positivament quines? I creus que són eficaces? Els tractaments des de l’orientació cognitiu conductual són els que han demostrat més efectivitat. Si vols afegir un comentari: Qualsevol

dubte

que

tinguis,

pots

contactar

amb

mail

laia.salat@..............org

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Entrevista 4 Nom: Roger Naudi Morgo Professió: Psicòleg i professor 1.- Creus que tots els nens/es amb TDAH estan identificats? I creus que n’hi ha de diagnosticats erròniament? No, crec que tots els nens/es amb TDAH no estan identificats. Ja que per afirmar això primer s’hauria d’afirmar l’existència del TDAH. Crec que és al revés, que hi ha més nens/es identificats amb TDAH que no ho tenen. Crec hi ha nens/es que diuen que se’ls hi diagnostica TDAH quan en realitat no el tenen, perquè són més moguts. 2.- Quin és el percentatge de nens/es de secundària diagnosticats amb TDAH ? Han augmentat el nombre de nens/es amb TDAH durant l’última dècada? Si respons positivament explica el perquè. Un 10/15 %. Jo penso que sí, no és que hagin augmentat el número de nens/es amb TDAH, perquè nens/es més nerviosos del normal sempre n’hi ha hagut. Però ara se’ls hi dóna més èmfasis, els pares i els professors exigeixen més bones notes als fills, que el nen estigui tranquil, callat i que segueixi la classe. Així que jo crec que no és que hagin augmentat el nombre de nens/es amb TDAH, sinó els diagnosticats. També està més de moda, comença a sortir a tot arreu, a vegades és com una solució al problema familiar. S’acaba justificant els problemes familiars amb el TDAH. Els pares estan tranquils perquè ells ho estan fent bé, i el culpable és el TDAH. 3.- Un entorn adequat influeix en una evolució positiva del TDAH? Sí, clar. Aquests nens/es tenen una dificultat, que són molt més nerviosos, els costa més seguir les classes i estan més dispersos. Si adaptem l’entorn a les seves necessitats, ja no suposarà un problema per ells. També és pot adaptar la seva bioquímica, és a dir li donem una pastilla i així es centra i ja no cal adaptar

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

res més. Però potser és millor que adaptem l’entorn en lloc de donar-los-hi medicació. 4.Totes les persones amb TDAH han de prendre medicació? Perquè? Crec que no s’hauria de donar medicació fins al batxillerat o la universitat, perquè la medicació ajuda a concentrar-te, només si hi ha un problema molt greu de concentració s’hauria de donar la medicació. Mentre que en l’educació infantil el millor seria no donar medicació i adaptar les característiques al nen. 5.- Quin tipus de medicació es dóna en cada cas? Normalment es dóna psicoestimulants com el concerta, el rubifen... Però actualment es comencen a donar altres tipus. 6.- En què et bases per decidir quina és la medicació adequada en cada cas? Jo crec que el criteri és el que està pautat, és a dir si té TDAH i ansietat se li dona una medicació, si té TDAH i depressió se li’n dóna una altra. Però nosaltres com a psicòlegs, no és el diagnòstic el que ens importa més, sinó intentar anar al problema real. 7.- Hi ha teràpies alternatives al tractament farmacològic? Si respons positivament quines? I creus que són eficaces? Clar que n’hi ha, depenen de cada cas, és pot fer psicoeducació amb el nen, ajudant-lo a enfocar al problema per exemple el neurofeedback: on es fica al nen davant d’un ordinador amb jocs cognitius per potenciar la seva atenció, o un altre exemple la teràpia familiar. La medicació és molt bona en el punt de que té uns resultats molt ràpids però no cura el problema és un dopatge. Si vols afegir un comentari: Realment sí que funcionen els medicaments, però s’ha de mirar per a qui funcionen, si per als pares, per als professors, però funcionen per al nen? No, el

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

problema no és que el nen no és concentri i sigui més mogut, sinó que és un problema per als professors i per als pares. Llavors s’han de buscar alternatives. De vegades és més dolent el que s’ha de patir per la medicació que el que obtens. Però sí que hi ha solucions, i s’han de mirar quines expectatives estem ficant amb els nens/es. L’augment del diagnòstic el TDAH és un reflex de la societat i de la por dels pares a no fer el correcte.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Entrevista 5 Nom: Francesc Alcobet Professió: Psicòleg i professor 1.- Creus que tots els nens/es amb TDAH estan identificats? I creus que n’hi ha de diagnosticats erròniament? No, crec que tots els nens/es amb TDAH no estan identificats, i a la inversa. Sí, i també hi ha un sobre diagnòstic, n’hi ha més que estan diagnosticats que no són TDAH i que són TDAH i no estan diagnosticats. Però n’hi ha per les dos bandes. 2.- Quin és el percentatge de nens/es de secundària diagnosticats amb TDAH ? Han augmentat els nombre de nens/es amb TDAH durant l’última dècada? Si respons positivament explica el perquè. En secundària un 15%. Un diagnòstic pur, fisiològic i neurobiòlogic inclús menys del 10%, si ens basem en uns criteris comportamentals ja creixeria. El que seria TDAH a nivell psicobiològic jo crec que no, però culturalment el tema comportamental sí que crec que ha crescut. Degut a un tema cultural, ja és perquè s’aprecia molt més d’immediatesa, qualsevol cosa ha d’obtenir uns resultats immediats, la constància és menor, se li dona menys importància al treball sobre les coses... Està molt relacionat a les noves tecnologies que és el fi de la societat que tenim avui en dia, que és que tu vols una cosa, ho busqués hi ho tens. No és com abans, que se li donava més valor a la constància i al final obtenies una cosa. Ja que si tenim en compte això, a nivell conductual si que a crescut una mica el símptoma, però el que seria el diagnòstic pur jo crec que no, segueix més o menys la mateixa base, ja que no tindria cap sentit que augmentés. 3.- Un entorn adequat influeix en una evolució positiva del TDAH? Totalment, a nivell familiar hi ha un alt desenvolupament del nen des de petit i després cap a l’adolescència, un comportament familiar i una bona educació, el TDAH pot quedar per sota. A nivell psicobiològic no pot desaparèixer però pot ser positiu. 84

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

4.Totes les persones amb TDAH han de prendre medicació?

Perquè ?

Jo diria que depèn de la persona, que si és una persona molt propensa a patir els símptomes i que es impossible que és concentri, cal valorar la opció, però jo no soc partidari de la medicació. Seria millor intentar canvi aplicant una teràpia familiar. Hi ha persones què en un principi se’ls hi aplica la mediació per poder provocar el canvi, però quan se’ls hi treu, què passa? 5.- Quin tipus de medicació es dóna en cada cas? Ho desconec. 6.- En què et bases per decidir quina és la medicació adequada en cada cas? Ho desconec. 7.- Hi ha teràpies alternatives al tractament farmacològic? Si respons positivament quines? I creus que són eficaces? Sí, la teràpia familiar és purament revolucionaria en aquest sentit, s’ha vist que quan es treballa bé a nivell familiar es pot arribar a produir forts canvis positius a nivell del TDAH. Però també hi ha d’altres teràpies estratègiques que deuen funcionar bastant bé, com poden ser les teràpies cognitiva conductuals. Crec què si poden ser eficaces, però de manera diferent al tractament farmacològic. Ja que les teràpies alternatives treballen en la base, i els fàrmacs treballen sobre el símptoma. Si vols afegir un comentari: Que és un trastorn que ha aportat molta polèmica durant els últims anys, perquè la persona que va parlar per primera vegada del TDAH quan s’estava morint, va dir que era una invenció seva, va haver molt revolt perquè empreses farmacològiques s’havien enriquit degut a la sobre medicació. Anys més tard s’ha vist que hi ha persones amb una hiperactivació, és pot dir que s’ha fet un mal ús del que seria el trastorn. És a dir, el TDAH existeix, però a mi no 85

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

m’agrada parlar de trastorn sinó de problema conductual. Si parlem d’un trastorn, ja sembla que donem peu a la persona per tenir excusa de la seva mala conducta i per medicar-la. Quan en realitat no és una malaltia sinó una afecció.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Entrevista 6 Nom: Lídia Díaz Professió: psicòloga 1.- Creus que tots els nens/es amb TDAH estan identificats? I creus que n’hi ha de diagnosticats erròniament? Crec que tots els nens/es amb TDAH sí estan identificats. I que n’hi ha de diagnosticats erròniament. Hi ha molts nens/es amb problemes d’hiperactivitat i de conducta que potser no són un TDAH clar perquè potser el que hi ha es un problema social/familiar i pot ser amb un entorn adequat potser no tindrien el comportament que tenen, potser no és un problema tant de TDAH com que de realment hi ha una manca de límits, d’hàbits, una situació familiar complicada... 2.- Quin és el percentatge de nens/es de secundària diagnosticats amb TDAH ? Han augmentat el nombre de nens/es amb TDAH durant l’última dècada? Si respons positivament explica el perquè. Diagnosticat no n’hi ha tants, però sí que es veritat que a totes les classes n’hi ha algun que canta una mica, que ho veus. Nosaltres controlem els que van a CESMI el que reben mediació . I d’aquests potser n’hi ha 4 o 5 a cada centre. Els altres no els tenim inventariats Jo no crec que hagin augmentat, el que crec que crec és que ara diagnostiquen més i la gent té més coneixement del tema. I llavors es perfila més. Sí que és veritat que se’n diagnostiquen més però també és possible que nens/es que abans es deia mogut ara es detecta com a TDAH i l’ajudes perquè abans acaba tenint problemes de conducta. 3.- Un entorn adequat influeix en una evolució positiva del TDAH? Sí, clar és molt favorable un entorn adequat. Ja que aquest nen/a que tendeix a dispersar-se i tu li dones un entorn localitzat, unes pautes, uns límits i l’ajudes i entens que quan es mou no ho fa per molestar sinó que ho fa perquè es

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

necessita moure, jo penso que ajuda moltíssim i molts se’n surten gràcies a això. Perquè molts d’aquests abans fracassaven. 4.-Totes les persones amb TDAH han de prendre medicació?

Perquè?

Totes potser no, solament aquelles que ho necessiten. Depèn del grau, hi ha nens/es que sense medicació i amb un entorn adequat se’n surten, i hi ha nens/es que amb un entorn adequat i sense medicació no se’n surten. Jo no negaria la medicació s’ha de valorar en cada cas, no hi ha receptes per tothom. 5.- Quin tipus de medicació es dóna en cada cas? .Jo sé que es dóna el metilfenidat (Rubifem i Concerta) i algun cas greu i amb trastorn de conducta s’ha arribat a donar Risc per dalt que és un antimicòtic però quan hi ha altres factors associats. 6.- En què et bases per decidir quina és la medicació adequada en cada cas? No puc donar medicació perquè no sóc ni metge ni psiquiatra. 7.- Hi ha teràpies alternatives al tractament farmacològic? Si respons positivament quines? I creus que són eficaces? Crec que depèn de cada cas, perquè hi ha nens/es que un entorn adequat per ells ja és una alternativa. I hi ha altres nens/es que el tractament farmacològic els hi ha donat un resultat positiu i els ha ajudat, i segurament sense no se n’haurien sortit, per lo tant negar l’eficàcia en alguns casos no m’ atreviria. En alguns nens/es he vist una evolució molt positiva: un abans i un després. Amb tots? No. N’hi ha d’altes que simplement controlant-ho una mica se n’han sortit prou bé. Si vols afegir un comentari: ---------------------------------------

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Entrevista 7 Nom: Anna Sentinella Amengual Professió: Professora UEC (Unitat Escolarització Compartida) 1.- Actualment, quin és el percentatge aproximat de nens/es amb TDAH respecte als que no en tenen a les teves classes? Aquest curs tinc 9 alumnes, 1 amb diagnòstic TDAH. Normalment tinc entre 9 i 12 alumnes, fa 17 anys que faig de professora i amb diagnòstic potser n’he tingut 5, tot i que he tingut alumnes amb certes actituds que segurament també ho eren i no tenien diagnòstic, i d’altres que deien que en tenien i potser no era realment així.... 2.- Aproximadament a quina edat se’ls hi va diagnosticar el TDAH? Dels casos que nosaltres hem tingut, segons els pares, expliquen que de ben petits ja no paraven, però la majoria és cap a cicle mitjà que tenen diagnòstic. 3.- Aquests nens/es prenen medicació? Si la resposta es afirmativa: El seu comportament canvia si no es prenen la medicació? En el cas actual pren medicació i realment es nota quan la pren i quan no la pren. 4.- Creus que un entorn adequat els influeix positivament en la millora del TDAH? Totalment. Els hàbits, l’ordre... són molt importants i bàsics per tothom, però més quan hi ha un diagnòstic correcte de TDAH. 5.- Creus que hi ha teràpies alternatives a la medicació? Si contestes afirmativament, quines són? Jo sempre havia sigut anti medicació, però he tingut casos de nois/es que han canviat molt quan se l’han pres. Penso que si no prenen medicació han d’estar moooolt ben dirigits a casa i a l’escola, i això molts cops és complicat. Ser conscient del que tens també ajuda molt, però potser no ho pots ser fins que ets més gran. Tot amb mesura, treball i ben portat.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Si vols afegir un comentari: És bàsic fer un bon diagnòstic i que els professionals tinguem totes les eines i la formació per poder treballar de manera adient, així com ajudar i assessorar als familiar per tal de fer una feina conjunta. Un noi/a amb TDAH té una dificultat més en un camí ple de dificultats, però si està ben acompanyat sempre és més fàcil. Estic pel que necessitis!!! Bona feina!!! Estaré encantada de veure el teu treball!!!

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Entrevista 8 Nom: Luis Villar Professió: Psiquiatra 1.- Creus que tots els nens/es amb TDAH estan identificats? I creus que n’hi ha de diagnosticats erròniament? Con respecto al tratamiento del TDAH, el tratamiento farmacológico se indica en los casos necesarios, es decir en lo que la intensidad de la sintomatología genera una interferència importante en el funcionamiento de la persona afectada y en su entorno. Con respecto a los diagnósticos errróneos, seguro que sí como a nivel de cualquier otra especialidad, sin embargo hay que tenir en cuenta dos aspectos: 1- Para el diagnóstico debe seguir un protocolo de exploración, lo que minimiza mucho los errores 2- Muchas veces el diagnóstico en salud mental es difícil ya que las presentacions a veces o son raras o cambian, un niño que comienza con síntomas claros del TDAH al cabo de un tiempo puede verse también la presencia de autismo, o trastornos del aprendizaje. 2.- Quin és el percentatge de nens/es de secundària diagnosticats amb TDA-H ? Han augmentat el nombre de nens/es amb TDA-H durant l’última dècada? Si respons positivament explica el perquè. No sé qué porcentaje de alumnos de secundaria, hay que tener en cuenta que el TDAH no comienza en la escuela secundaria. Y sí que está claro que hay más casos diagnosticados, lo que no queda clara es la causa, la possiblidades son: -

Mayor conocimiento del tema.

Una combinación de factores genéticos y ambientales que hacen que aumente el TDAH.

Algunos dicen que a pesar de hablarse muchas más del tema, no han cambiado las cifra

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

3.- Un entorn adequat influeix en una evolució positiva del TDA-H? Completamente sí. Las cosas que favorecen una buena evolución son: -

Entorno adecuado

Conocimiento del tema

Adecuaciones escolares

Funcionamiento coherente de la família

Informacion a los maestros

4.Totes les persones amb TDA-H han de prendre medicació? Perquè? No, la medicación es una de las herramientas que deben siempre aplicarse junto a las otras como información a los pedres, a la escuela, refuerzo estra escolar, pautas para manejo de conducta. Parte de la pregunta 4 queda explicada en la pregunta 1. 5.- Quin tipus de medicació es dóna en cada cas? A grandes rasgos hay dos tipus de grupos faramcológicos: 1) Los estimulantes, son los más conocidos y más eficaces 2) Los no estimulantes, que se dejan para los caos en que haya intolerancias o contraindicaciones para los estimulantes. 6.- En què et bases per decidir quina és la medicació adequada en cada cas? Los estimulantes son la primera linea de tratamiento, el paciente no debe tenir tics, o una epil·lèpsia no tratada, problemes cardiológicos, ansiedad, depresión o sínotmas psicóticos. Los no estimulantes son más adecuados cuando hay problemes emocionales. Igualmente y con las debidas precausiones con los tratamientos que puedan asociarse. 7.- Hi ha teràpies alternatives al tractament farmacològic? Si respons positivament quines? I creus que són eficaces? 92

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

No conozco el tema de terapias alternativas a nivel médico uno debe seguir las pautes de los protocolos y consensos internacionales, la medicina basada en al evidencia, y la categoria científica de más alta calidad para estudiar.

Si vols afegir un comentari: ---------------------------------------

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

III. CONCLUSIONS Durant aquest procés he tret diverses conclusions: -

La primera de totes és no es pot englobar totes les persones que tenen TDAH amb un bloc, s’han de valorar individualment. Cada una és diferent i té uns símptomes i grau diferent.

També he pogut observar en les persones que he entrevistat que les que deien que sí a la medicació era perquè havien tingut un trauma infantil, tenien el TDAH en cas greu o perquè tenien cormobilitats associades. Però el que sí

que puc afirmar és que si el TDAH no és cap d’aquests casos no és necessària la medicació. -

El professorat no aprofita o no tenen les suficients eines per poder tractar amb alumnes amb TDAH degut al poc i/o erroni coneixement que en general tenen.

De les persones amb TDAH entrevistades, he extret que la medicació és un benefici per al TDAH quan s’ha viscut circumstancies traumàtiques ja sigui un intent de suïcidi, la mort d’algun familiar patern/matern o amb bastantes cormobilitats associades, perquè el que realment fa és allunyar-los de la realitat.

La medicació en diagnòstics lleus no és necessària, però les persones que tenen un grau elevat, veritablement els hi canvia la vida favorablement. Alguns psicòlegs m’han afirmat que la medicació és un dopatge i que realment l’únic que fa és evadir-te de la realitat. I en general estan a favor d’aplicar noves teràpies alternatives.

He extret que no solament es fa un ús excessiu de la medicació sinó també del diagnòstic.

El coneixement d’aquest trastorn no es basa en el lloc on es visqui, sinó en l’interès que un en té.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

3.1. Validació de les hipòtesis: Hipòtesi 1: la medicació amb nens/es amb TDAH només és necessària en casos extrems. Hipòtesi 2: El coneixement del TDAH és diferent segons el lloc on vius/ resideixes. Per poder validar la primera hipòtesi, em vaig informar sobre el tema, a continuació vaig realitzar diverses entrevistes a psicòlegs/es, psiquiatres, pedagogs/es i persones amb TDAH. Per a la segona, vaig realitzar una enquesta a diversos professors del Pallars i de Lleida. Puc afirmar la primera hipòtesi, i puc rebutjar la segona.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

IV. ANNEXOS Annex I: evolució del TDAH des dels seus orígens fins a

l’actualitat.

En aquest quadre podem observar l’ evolució des del descobriment del TDAH fins actualment el nom que se li va donar i la variació de les seves característiques en el pas del anys.

AUTOR

NOM QUE LI VA DONAR CARACTERÍSTIQUES AL ACTUAL TDAH

Still (1902)

Defectes en el control

Temperament

moral

violent Destructius Molestos Absència

resposta als càstigs Fracàs escolar Absència

dèficit

intel·lectual. Hohman (1922)

Síndrome

d’inestabilitat

psicomotriu

Seqüeles neurològiques

conductuals Símptomes destrucció

de lleugera

al cervell Exhibicionisme Kahn i Cohen (1934)

Síndrome

d’impulsivitat

orgànica

Hiperactivitat Impulsivitat Conducta antisocial

Clements i Peters (1962)

Disfunció cerebral mínima

Defectes perceptius Alteracions d’aprenentatge Hiperactivitat 96

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Trastorn d’atenció Impulsivitat DMS-II (APA.1968)

Reacció hipercinètica en

Sobre activitat

la infància i l’adolescència

Inquietud Distrabilitat

Douglas (1972)

Dèficit atencional

Dificultat per detenirse, observar i actuar Es

distreu

amb

facilitat Impulsivitat DMS-II (APA, 1980)

Trastorn

per

d’atenció

dèficit amb

hiperactivitat

No acaba les coses que comença No sembla escoltar Dificultat

per

concentrar-se ICD-10 (WHO, 1992)

Trastorn de l’activitat i

Tendència a canviar

l’atenció

d’una activitat a una

Trastorn

hipercinètic

social.

altra Activitat excessiva Dèficit d’atenció

DMS-IV (APA, 1994)

Trastorn

DMS-IV-TR (APA, 2000)

d’atenció

per

hiperactivitat.

dèficit amb

Sembla no escoltar Dificultats

per

mantenir l’atenció No

segueix

instruccions Mou en excés mans i peus4567

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Annex II: En aquest recuadre podem observar quines són les diferències entre els dos mètodes que es fan servir per a dignòsticar el TDAH.

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

100

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

ANNEX III: És el model que he creat per a realitzar les entrevistes que he fet a diversos psicòlegs. ENTREVISTA A PSICÒLEGS DEL TDAH: Hola, sóc una alumna de institut Hug Roger III de Sort, i estic fent el treball de recerca sobre el TDAH. En concret sobre si es necessària o no la medicació en nens/es de secundària amb TDAH. El meu interès en aquest tema és perquè he estat diagnosticada de TDAH. Nom: Professió: 1.- Creus que tots els nens/es amb TDAH estan identificats? I creus que n’hi ha de diagnosticats erròniament? 2.- Quin és el percentatge de nens/es de secundaria diagnosticats amb TDAH ? Han augmentat els nombre de nens/es amb TDAH durant l’última dècada? Si respons positivament explica el perquè. 3.- Un entorn adequat influeix en una evolució positiva del TDAH 4.Totes les persones amb TDAH han de prendre medicació? Perquè ? 5.- Quin tipus de medicació es dóna en cada cas? 6.- En què et bases per decidir quina és la medicació adequada en cada cas? 7.- Hi ha teràpies alternatives al tractament farmacològic? Si respons positivament quines? I creus que són eficaces? Moltes gràcies per la teva col·laboració. Si quan acabi el treball el vols rebre, amb molt de gust te l’enviaré. Si us plau, sol·liciteu-ho a: tdahtdr@gmail.com

101

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

ANNEX IV: Es el model que he creat per a poder fer les diverses entrevistes a pedagogs amb alumnat amb TDAH. ENTREVISTA A PROFESSORS AMB ALUMNAT AMB TDAH: Hola, sóc una alumna de l'institut Hug Roger III de Sort, i estic fent el treball de recerca sobre el TDAH. En concret sobre si es necessària o no la medicació en nens/es de secundària amb TDAH. El meu interès en aquest tema és perquè he estat diagnosticada de TDAH. Nom: Professió: 1.- Actualment, quin és el percentatge aproximat de nens/es amb TDAH respecte als que no en tenen a les teves classes? 2.- Aproximadament a quina edat se’ls hi va diagnosticar el TDAH? 3.- Aquests nens/es prenen medicació? Si la resposta es afirmativa: El seu comportament canvia si no es prenen la medicació? 4.- Creus que un entorn adequat els influeix positivament en la millora del TDAH? 5.- Creus que hi ha teràpies alternatives a la medicació? Si contestes afirmativament, quines són? Si vols afegir un comentari: Moltes gràcies per la teva col·laboració. Si quan acabi el treball el vols rebre, amb molt de gust te l'enviaré. Si us plau, sol·licitaho a: tdahtdr@gmail.com

102

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

ANNEX V: Aquesta és l’enquesta que he realitzat a 199 professors professors del Pallars i Lleida, però solament m’he l’han respòs 45. L’he realitzat via mail, a través dels formularis de google. Hola, sóc una alumna de l'institut Hug Roger III de Sort, i estic fent el treball de recerca sobre el TDAH. Aquesta entrevista consta de 8 preguntes de resposta ràpida, amb l'objectiu de saber el coneixement del TDAH del professorat. Us agrairia molt la vostra participació. Moltes gràcies. Cecília. Treballes a un institut de... Lleida Pallars Saps què és el TDAH? Sí No Has tingut algun alumne diagnosticat amb aquest trastorn? Sí No Si saps d’algun alumne que hagi pres o es prengui medicació. Has observat alguna millora en el seu dia a dia? Sí, he notat millora No, he observat cap millora He observat millora durant espais de temps curts

103

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Creus que se’ls hi ha d’adaptar les classer i els exàmens? 1.

Sí, els dos

2. No, cap 3. Sí, però només les classes 4. Sí, però només els exàmens Coneixes la publicació que ha editat el Departament d’Ensenyament: “El TDAH: detecció i actuació en l’àmbit educatiu”? Sí, la he consultat No la conec Sí, però no he tingut necessitat de consultar-la Creus que la majoria de persones diagnosticades amb TDAH, el continuaran tenint durant tota la vida? Sí No No ho sé Creus que necessitaries més informació sobre aquest tema? Sí No Si vols afegir un comentari: ........ Agraeixo molt la teva col·laboració. Si quan acabi el treball el vols rebre, amb molt de gust te l’enviaré. Si us plau sol·licitaho a: tdahtdr@gmail.com

104

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

ANNEX VI: En aquest annex hi ha els criteris bàsics que fan servir els psicòlegs per a diagnosticar cada un dels diferents tipus de TDAH. CRITERIS PEL DIAGNÒSTIC DE TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT A. (1) o (2): (1) Sis o més dels següents símptomes de desatenció han persistit com a mínim durant 6 mesos amb una intensitat que és desadaptativa i incoherent en relació amb el nivell de desenvolupament. DESATENCIÓ:

•

Sovint no presta atenció suficient als detalls o incorre en errors per descuit en les feines escolars, en el treball o en altres activitats.

•

Sovint té dificultats per mantenir l’atenció en feines o en activitats lúdiques.

•

Sovint sembla no escoltar quan se li parla directament.

•

Sovint no segueix instruccions i no finalitza feines escolars, encàrrecs o obligacions en el centre de treball ( no es deu a comportament negativista o a incapacitat per comprendre instruccions).

•

Sovint té dificultats per organitzar feines i activitats.

•

Sovint evita, li desagrada o és reaci en quant a dedicar-se a feines que requereixin un esforç mental sostingut ( com treballs escolars o domèstics).

•

Sovint extravia objectes necessaris per feines o activitats (p.ex.: joguines, exercicis escolars, llapis, llibres o eines).

•

Sovint es distrau fàcilment per estímuls irrellevants.

•

Sovint és descuidat en les activitats diàries.

105

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

(2) Sis o més dels següents símptomes de hiperactivitat - impulsivitat han persistit com a mínim durant 6 mesos amb una intensitat que és desadaptativa i incoherent en relació amb el nivell de desenvolupament. HIPERACTIVITAT: •

Sovint mou en excés mans i peus, o es remou en el seu seient.

•

Sovint abandona el seu seient de la classe o en altres situacions en que s’espera que es quedi assegut.

•

Sovint corre o salta excessivament en situacions en que és inapropiat fer-ho (adolescent o adults pot limitar-se a sentiments subjectius d’inquietud).

•

Sovint té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci.

•

Sovint “està en marxa” o sol actuar com si tingués un motor.

•

Sovint parla en excés.

IMPULSIVITAT: •

Sovint precisa respostes abans d’haver completat les preguntes.

•

Sovint té dificultats per guardar el seu torn.

•

Sovint interromp o s’immisceix en les activitats d’altres (p.ex.: s’entremet en converses o jocs).

B. Alguns símptomes d’hiperactivitat- impulsivitat o desatenció que causaven alteracions estaven presents abans dels 7 anys d’edat. C. Algunes alteracions provocades pels símptomes es presenten en 2 o més ambients (p.ex.: en l’escola - feina, i a casa) D. Han d’existir proves clares d’un deteriorament clínicament significatiu de l’activitat social, acadèmica o laboral. E. Els símptomes apareixen exclusivament en el transcurs d’un trastorn generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic, i no s’expliquen millor per la presència d’un altre trastorn mental (p.ex.: trastorn de l’estat d’ànim, trastorn de l’ansietat, trastorn dissociatiu o trastorn de la personalitat) 106

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

CODIS BASATS EN EL TIPUS de TDAH:

F90.0 Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, tipus combinat (314.01): Si es satisfan els criteris A1 i A2 durant els últims 6 mesos. F90.8 Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, tipus amb predomini del dèficit d’atenció (314.00): Si es satisfà el criteri A2 durant els últims 6 mesos. F90.0 Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, tipus amb predomini hiperactiu-impulsiu (314.01): Si es satisfà el criteri A2, però no el criteri A1 durant els últims 6 mesos. Nota de codificació: En el cas de subjectes ( en especial adolescents i adults) que actualment tinguin símptomes que ja no acompleixen tots els criteris, ha d’especificar-se en “remissió parcial”.

TRASTORN

PER

DÈFICIT

D’ATENCIÓ

AMB

HIPERACTIVITAT

ESPECIFICAT (314.9)

Aquesta categoria inclou trastorns com símptomes prominents de desatenció o hiperactivitat- impulsivitat que no satisfan els criteris del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat.

107

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Annex VII: Després d’haver realitzat les enquestes al professorat de la ciutat de Lleida i del Pallars, la major part del professorat van considerar que necessitaven més informació sobre aquest tema, per això vaig decidir fer aquest tríptic, ja que potser algú agrairia tenir més informació sobre aquest trastorn. Aquest tríptic, consta d’una petita informació sobre el TDAH i també inclou l’adreça on es pot trobar el meu treball de recerca.

108

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Annex VIII: Després d’haver realitzat les enquestes al professorat de la ciutat de Lleida i del Pallars, la major part del professorat van considerar que necessitaven més informació sobre aquest tema, per això vaig decidir fer un blog per complementar al tríptic realitzat anteriorment. En aquest blog es pot trobar una petita informació sobre el TDAH i el meu treball complet penjat. https://ceciliavihe.wixsite.com/tdah

109

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

Annex IX: L’objectiu d’aquest annex és explicar els passos que he hagut de realitzar per dur a terme aquest treball. En llegir-lo, de vegades pot semblar que ha estat fàcil. Però la informació moltes vegades provenia de fonts en castellà o anglès, i ha calgut traduirles. Simplement per escollir el tema del treball ja va ser prou complicat, ja que em va costar molt trobar el tema del TDR. Primer vaig pensar en fer-lo dels trastorns alimentaris o bé de l’esquizofrènia però quan ho vaig comentar amb la tutora de primer de Batxillerat, em va dir que no perquè eren temes que s’havien tractat feia pocs anys a l’institut. Estava molt estressada perquè no se m’acudia cap tema i finalment vaig pensar de fer-lo sobre el TDAH, un tema molt proper a mi. Des de que em van diagnosticar TDAH em vaig negar a prendre la medicació ja que pensava que no era imprescindible i que em provocava molts efectes secundaris negatius. Aquest tema sí me’l van acceptar com a futur TDR, ara simplement era qüestió de buscar un/a tutor/a pel meu treball. Quan la Carmen Schouten em va dir que sí seria la meva tutora pel treball ja va ser qüestió de començar a fer-lo: el primer de tot era plantejar la hipòtesis que volia validar i a continuació fer el possible futur índex. Després va ser qüestió d’elaborar un pla de treball que m’ha costat bastant de complir. Havia de fer una part pràctica i una teòrica. La part teòrica tot i ser la més pesada també va ser la més fàcil d’elaborar vaig consultar llibres, pàgines web, articles... Vaig trobar molta informació, molta de la qual em va servir per conèixer millor aquests trastorn i adonar-me que comporta certa dificultat en els estudis però que amb esforç i paciència tot és possible i que un trastorn mai t’impedirà arribar a ser el que tu vols, et ficarà més provés pel camí però mai serà impossible. Ara venia la part pràctica, les enquestes i les entrevistes, m’imaginava que seria més fàcil del que ha estat en realitat. Vaig parlar amb la professora de fer les entrevistes una vegada acabat el curs, vaig elaborar un llistat amb noms i números de telèfon de psicòlegs de diferents localitats 110

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

els dos primers que vaig contactar es van mostrar molt interessat pel tema i em van contestar molt amablement a l’entrevista. Però a partir d’aquí tothom em deia que era final de curs i tenien molta feina que millor al juliol. Al juliol vaig anar a Terrassa i també vaig trucar a molts psicòlegs però la majoria estaven de vacances i em van dir que els tornés a trucar al setembre. Vaig trucar a diferents associacions, hospitals i tots em deien al setembre. A principis de setembre vaig començar a trucar una altra vegada, ara tenien molta feina perquè era principi de curs, la Carme havia trobat bastantes errades en el meu treball i tenia molta feina a corregir-lo i la part pràctica tampoc no anava massa bé degut a que no trobava persones amb TDAH i els psicòlegs, pedagogs i psiquiatres estaven enfeinats. Però a partir de mitjans de setembre alguns psicòlegs que m’havien dit que em contestarien a l’entrevista ho van fer, però uns que havien dit que els envies no me l’han contestat. Uns dies després de la preentrega un psiquiatra em va torna una enquesta contestada i gràcies a ell he pogut arribar a tenir una informació que d’altra manera era impossible. Trobar a persones amb TDAH crec que va ser una de les tasques més difícils del treball degut a que la gent que en té no ho va dient, però finalment vaig trobar amigues d’amigues que en tenien i que molt amablement em van contestar les entrevistes, sinó la part més important del treball no hagués estat massa possible. En arribar l’ultima setmana només era qüestió d’estructurar el treball, la presentació, la portada.. Però l’ordinador que anava a ser l’essencial per al meu treball va deixar de funcionar, no és que s’apagués i s’encengués quan volgués. El que li passava era pitjor, era que anava a una velocitat tan lenta que era impossible fer-lo funcionar, i la quantitat d’hores que vaig haver de perdre esperant a que es carregués no és comparable amb la feina que vaig haver de fer amb aquells dies. Sort que el dia abans de la pre entrega el meu cosí em va deixar el seu i el vaig poder entregar a temps. A més a més, cada vegada que enviava el treball per correu se’m modificava l’estructura. 111

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

V. BIBLIOGRAFIA Llibres consultats: TRATAMIENTO NATURAL DEL TDAH. Tratamiento natural del TDAH con medicina natural y biològica. Katia Dolle y Vicente Saavendra. [Consultat: 25 de març del 2017, 26 de març del 2017, 9 d’abril del 2017, 16 d’abril del 2017]. Webs consultades: ABC FAMILIA. El TDAH no existe, y la medicación no es un tratamiento, sino un dopaje]. [en línia]. [Consultat: 20 d’agost, 10 de setembre]. Disponible a:

http://www.abc.es/familia-padres-hijos/20141020/abci-trastorno-deficit-atencion201410171200.html ADHD. El TDAH y el DSM-5. [en línia]. [Consultat: 5 de juliol del 2017]. Disponible a:

http://www.adhdawarenessmonth.org/wp-content/uploads/El-TDAH-y-el-DSM-5Spanish-Fact-Sheet.pdf APAPIB. Instruments d’avaluació psicopedagògica del TDAH breus claus d’interpretació. [en línia] [Consultat: 14 de juliol del 2017]. Disponible a:

http://apapib.es/TDAH_tests.pdf ASOCIACIÓN COMPOSTELANA DE NIÑOS HIPERACTIVOS. TDAH; caracteristicas y tipo. [en línia]. [Consultat: 25 de març del 2017]. Disponible a:

http://www.acnhsantiago.org/TDAH/ CENTRE APSIS. Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat. [en línia]. [Consultat: 19 de maig del 2017] Disponible a:

http://apsis.es/ca/trastorno-por-deficit-de-atencion-e-hiperactividad/ EL PAÍS. “Convertimos problemes cotidianos en trastornos mentales”. [en línia]. [Consultat: 4 d’agost del 2017]. Disponible a:

http://elpais.com/sociedad/2014/09/26/actualidad/1411730295_336861.html

112

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

FAROS BCN. El TDAH i el seu tractament. [en línia]. [Consultat: 13 de juliol del 2017]. Disponible a:

http://faros.hsjdbcn.org/adjuntos/1830.2-pildora_tdah_cat.pdf FUNDACIÓN CADAH. TDAH en la infància: Detección precoç, diagnostico y tratamiento. [en línia]. [Consultat: 28 de juny del 2017]. Disponible a:

https://www.fundacioncadah.org/web/articulo/tdah-en-la-infancia-deteccionprecoz-diagnostico-y-tratamiento.html# FUNDACIÓN CADAH. TDAH en la infància: Definició y características TDAH según el DSM-IV. [en línia]. [Consultat: 25 de maig del 2017]. Disponible a:

https://www.fundacioncadah.org/web/articulo/definicion-y-caracteristicas-deltdah-dsm-iv.html FUNDACIÓN CADAH. TDAH en la infància: ¿Qué es el DSM? ¿Afectará la nueva versión DSM-5 al TDAH?. [en línia]. [Consultat: 29 de juny del 2017]. Disponible a:

https://www.fundacioncadah.org/web/articulo/que-es-el-dsm-iv-tr-afectara-lanueva-version-dsm-5-al-tdah.html FUNDACIÓN CADAH. TDAH: Hipótesis de una dieta nutricional. [en línia]. [Consultat: 1 de juliol del 2017]. Disponible a:

https://www.fundacioncadah.org/web/articulo/tdah-hipotesis-de-una-dietanutricional.html FUNDACIÓN CADAH. Tratamiento del TDAH en adultos. [en línia].

[Consultat: 22

de juliol del 2017]. Disponible a:

https://www.fundacioncadah.org/web/articulo/tratamiento-del-tdah-enadultos.html FUNDACIÓN CADAH. TDAH: Dieta equilibrada, fundamental en el TDAH. [en línia]. [Consultat: 17 de setembre del 2017]. Disponible a:

https://www.fundacioncadah.org/web/articulo/dieta-equilibrada-fundamentalen-el-tdah.html

113

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

FUNDACIÓN CADAH. Tratamiento farmacológico en el TDAH.[en línia]. [Consultat: 21 de juliol del 2017]. Disponible a:

https://www.fundacioncadah.org/web/articulo/tratamiento-farmacologico-en-eltdah.html FUNDACIÓN CADAH. TDAH: Medicina alternativa y complementaria para el TDAH: Evidencias científicas. [en línia]. [Consultat: 25 de juliol del 2017]. Disponible a:

https://www.fundacioncadah.org/web/articulo/medicina-alternativacomplementaria-para-tdah-evidencias-cientificas.html FUNDACIÓN CADAH. Causas del TDAH. [en línia]. [Consultat: 3 de juliol del 2017]. Disponible a: https://www.fundacioncadah.org/web/articulo/que-causa-y-que-no-causa-eltdah.html GPC TDAH. V. PACIENTES. Trastorno dèficit de atención. [en línia]. [Consultat: 16 de juliol del 2017]. Disponible a:

http://www.guiasalud.es/egpc/TDAH/pacientes/05_tratamiento.html INSTITUTO NACIONAL DE TECNOLOGÍAS EDUCATIVAS Y DE FORMACIÓN DEL PROFESORADO. Evolución històrica del concepto TDAH. [en línia] [Consultat: 26 de març del 2017, 28 de març del 2017, 14 d’abril del 2017, 14 de juny del 2017]. Disponible a:

http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/186/cd/m1/evolucin_histrica_1 del_concepto_tdah.html OSAMCAT. Els problemes del comportament en els infants i adolescents de Catalunya. Trastorn per dèficit d’atenció/ trastorn de conducta. Necessitats educatives que generen. [en línia]. [ Consultat: 26 de juliol del 2017, 29 de juliol del 2017, 3 d’agost del 2017]. Disponible a:

http://www.osamcat.cat/cat/Publicacions/TDAH/ProbComportament_2009.pdf

Per un consens clínic del TDAH. [en línia]. [Consultat 29 d’agost del 2017, 8 de setembre del 2017, 9 de setembre del 2017, 16 de setembre del 2017]. Disponible a: 114

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

file:///C:/Users/Portatil/Downloads/Per%20a%20un%20consens%20cli%CC%81nic %20del%20TDAH2.pdf TDAH Y TÚ. Manual para diagnosticar el TDAH: DSM5. [en línia]. [Consultat: 7 de juliol del 2017]. Disponible a: http://www.tdahytu.es/manual-para-diagnosticar-el-tdah-dsm-5/ TDAH Y TÚ. ¿Qué debes saber sobre los medicamentós para el TDAH?. [en línia]. [Consultat: 26 de juliol del 2017]. Disponible a:

http://www.tdahytu.es/saber-sobre-los-medicamentos-para-el-tdah/ TDAH Y TÚ. Síntomas del TDAH. [en línia]. [Consultat: 9 de juliol del 2017]. Disponible a:

http://www.tdahytu.es/sintomas-del-tdah/ TERAPIAS ALTERNATIVAS MAHOS. Medicina alternativa homeopàtica y sicologica. [en línia]. [Consultat: 19 de setembre del 2017, 20 de setembre del 2017]. Disponible a:

https://terapiasalternativasmahos.jimdo.com/ UNDERSTOOD. Tipos de medicamentós para el TDAH. [en línia]. [Consultat: 18 de juliol del 2017]. Disponible a:

https://www.understood.org/es-mx/learning-attention-issues/treatmentsapproaches/medications/types-of-adhd-medications UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA. Estudi del TDAH: diagnòstic, avaluació i diferents tractaments d’intervenció. [en línia]. [Consultat: 29 de juliol del 2017, 16 d’agost del 2017, 28 d’agost del 2017, 12 de setembre del 2017]. Disponible a:

http://cv.uoc.edu/webapps/dspace_rei/bitstream/10609/30421/3/egordonTFG0114 memoria.pdf

115

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

VI. ICONOGRAFIA: Figura 1:

https://9mesesbaby.com/2016/08/25/deficit-de-atencion-en-los-ninos-o-tdah/ Figura 2: font pròpia Figura 3: font pròpia Figura 4: font pròpia Figura 5:

http://martajerez.blogspot.com.es/2010/05/mes-informacio-sobre-tdah.html

116

TDAH: Medicació Sí o No?

CECÍLIA VIDAL HERVÀS

117