REVISTA ESCOLAR DEL CEIP BLAI BONET
Nยบ 14
JUNY 2017
SANTANYร
ELS NOSTRES AMBIENTS: UNA NOVA MANERA DE FER AL CEIP BLAI BONET UNES REFLEXIONS PRÈVIES “... és necessari organitzar des del primer moment un espai i una cultura de l‛espai que afavoreixin tots els processos de comunicació de l‛infant: l‛educació és un esdeveniment fet d‛interaccions complexes moltes de les quals es produeixen si l‛espai hi participa.” Loris Malaguzzi (pedagog italià – Reggio Emilia) La proposta de Malaguzzi i l'escola reggiana - tot recollint idees d'altres experiències pedagògiques- concep que els mestres i les mestres vagin a l'escola a aprendre amb els infants. Així, el docent és un investigador permanent que, a més a més, no descriu les seves conclusions de forma retòrica, sinó a base de documentar projectes reals que són narracions de les possibilitats humanes. Loris Malaguzzi assegurava, en forma provocadora, que “per fer bona educació cal que tanquem els llibres de psicologia, pedagogia i didàctica” Altres pedagogs, com Rebecca i Mauricio Wild, fonamentats en els principis d'autors com Montessori, Piaget i Pestalozzi, entre altres, plantejaren la conducció de l'aprenentatge en un projecte educatiu basat en l'acompanyament dels processos de desenvolupament dels nins d'una forma totalment respectuosa amb les seves necessitats autèntiques. Entre altres principis, parteixen de la idea que és essencial l'ambient en el qual es desenvolupa el nin (un entorn que ha de ser relaxat i tenir els materials adequats perquè el nen pugui triar lliurement el que vol aprendre), així com que l'educació no ha de ser directiva, de manera que el nin aprengui per la seva pròpia experiència i no perquè l'adult li explica “com ho ha de fer”. L'adult deixa de ser “el mestre” per convertir-se igual que l'infant en un “aprenent”. Des que som petits, molts professionals intenten que el nen s‛adapti a l‛escola quan no hauria de ser així. Rebecca i Mauricio Wild proposaren una alternativa a l‛educació on els docents i el centre s‛han d‛adaptar a les necessitats del nen, al seu procés d‛aprenentatge i de desenvolupament. El principi pedagògic fonamental per fer possible aquesta alternativa educativa és la creació d‛uns ambients preparats a l‛escola, pel bon desenvolupament de l‛infant a les primeres etapes del seu desenvolupament. El perquè d‛aquesta nova metodologia segons Rebecca Wild és perquè la lliure circulació, l‛experimentació autònoma dels nens estimula al seu desenvolupament, i per fer-ho possible són necessaris ambients adequats. D‛aquesta innovadora idea d‛educació va sorgir el que avui coneixem com 2
CEIP Blai Bonet
ELS NOSTRES AMBIENTS: UNA NOVA MANERA DE FER AL CEIP BLAI BONET “metodologia per ambients”. El matrimoni Wild volia que els infants es desenvolupessin de manera autònoma, amb llibertat per tocar, experimentar i anar on volguessin però marcant-li quins són els seus límits. Si el nin té presents quins són els límits, per tant, què és el que pot fer i què és el que no pot fer l‛alumne es portarà bé. Rebecca Wild en una entrevista a la Vanguardia comenta que: “La llibertat consisteix en desenvolupar el potencial que cada infant du dins i no en adaptar-se a una societat les metes de la qual són unes altres". "Per a què aquesta llibertat amb límits es pugui donar fa falta un ambient adequat on s'hi pugui botar, pintar, picar, perquè aquesta és la seva manera d'entendre's a ell mateix i llur entorn”. Així doncs, les escoles han de crear uns ambients adequats per tal que l‛alumne es desenvolupi al seu ritme, sense presència de l‛adult que l‛indiqui què és el que ha de fer en cada cas. El docent en aquest tipus de metodologia és un guia de l‛alumne, l‛acompanya en el seu procés, el guia si s‛estanca però no li demana fer tasques que l‛alumne no vol fer de bona gana. Aquesta metodologia dóna prioritat a educar les emocions dels infants, a què expressin que els hi passa, que senten, que exterioritzin els sentiments a través del diàleg o de gestos, la qual cosa en altres escoles es dóna més importància a complir el currículum i deixa de banda la part emocional del nin. (Extracte de Márquez, A. Nocelo, S. Oropesa, L. i Pelegero, N. Recuperat de http://oropesamartinlua.wixsite.com/elsambients ) LES NOSTRES PRIMERES PASSES Volem compartir amb vosaltres les “nostres primeres passes” en el camí cap a l'essència dels ambients: a) Canviar la concepció: “els meus infants, la meva aula, jo som la tutora”. Totes som responsables de tots els infants. El mestre no ha de ser el que només transmet coneixement, sinó un guia i un provocador de situacions d'aprenentatge perquè l'infant, activament, participi i treballi en la seva formació d'hàbits i actituds en funció d'una escala de valors, suposadament d'acord amb els que es transmeten a la família. “Jo no enseny els meus alumnes, només els proporcion les condicions en què puguin aprendre” Albert Einstein b) Distribuir els grups d'alumnes. La interacció entre els infants de diferents edats (3, 4 i 5 anys) promou que els més grans estirin els més petits, se sentin més valorats i agafin un nivell més alt de responsabilitat i autonomia, i que tots Revista Xiulet
3
ELS NOSTRES AMBIENTS: UNA NOVA MANERA DE FER AL CEIP BLAI BONET aprenguin els uns dels altres. Cal remarcar que a través dels ambients s'afavoreix i es potencia l'autonomia dels infants, ja que aprenen de les seves pròpies vivències i decisions. Per tant, encara que el mestre sigui el mateix, el grup és completament diferent, i cada dia s'inicia un nou procés d'ensenyamentaprenentatge compartit amb infants i adult. c)Pensar una nova distribució dels espais i materials, ja que amb aquesta metodologia és l'espai i el material una bona font d'aprenentatge. Per tal d'aprofitar els recursos materials s'agrupà i es classificà segons la funció que podia fer a cada un dels ambients. Tenint cura que l'estètica dels ambients fos acollidora i atractiva. d)El treball en equip. Aquesta manera de fer feina potencia i cohesiona el treball en equip de les mestres del cicle. Fet que repercuteix de forma positiva i de bon model per tots els infants. e)Decidir els ambients. Per decidir els ambients que posàvem en marxa es va tenir en compte els recursos personals i els espais dels quals es disposava. Al final tenim cinc ambients: “Caseta”, “Exterior”, “Psico”, “Art i arquitectura” i “Pensam i jugam”. “L'objectiu de l'educació és crear persones que puguin fer coses noves, en lloc de repetir les que altres generacions han fet” J. Piaget QUÈ SÓN ELS AMBIENTS? El treball per ambients consisteix en crear espais temàtics per experimentar, investigar i aprendre, convertint l'escola en un entorn viu. “Sigues tu, i intenta ser feliç, però sobretot, sigues tu” Charles Chaplin AVANTATGES PEDAGÒGICS Suposa educar els infants des d'una base de col∙lectivitat (de companys, mestres, materials, espais...) on s'afavoreix la seva socialització. •S'afavoreix l'autonomia dels infants. •Els infants prenen més consciència de l'espai i del temps. •És un aprenentatge mitjançant el joc, fet que augmenta la motivació. •Fomenta els hàbits d'ordre i l'actitud investigadora. 4
CEIP Blai Bonet
ELS NOSTRES AMBIENTS: UNA NOVA MANERA DE FER AL CEIP BLAI BONET •Desenvolupa la creativitat. •S'afavoreix l'atenció a la diversitat i el respecte pel ritme maduratiu de cada infant. Aquests interactuen amb l'ambient a partir de les seves possibilitats. •Es potencia el treball en grup i el treball cooperatiu. “La primera tasca de l'educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi” Maria Montessori FUNCIONAMENT GENERAL D'AQUESTA METODOLOGIA Els nostres ambients són de lliure elecció durant tot l'horari escolar, i és una qüestió de respecte i de confiança cap els nostres infants, que per naturalesa tenen el desig de DESCOBRIR, INVESTIGAR, EXPERIMENTAR, CANVIAR, EVOLUCIONAR I APRENDRE, tot fent-ho a través del joc, per la seva necessitat de moviment. Escollir lliurement l'ambient desitjat no té res a veure amb el llibertinatge, ben al contrari, s'han de moure amb responsabilitat i compromís hi han de respectar les normes establertes cap a ells mateixos, cap als iguals i cap als adults, així com també de respecte cap als materials i espais. Tot plegat ajuda al bon funcionament dels ambients i a formar-se com a persones responsables. Es tracta de crear un bon ambient que ajudi els nostres alumnes a augmentar el seu bagatge cultural i de coneixement. Consideram important l'organització de grups heterogenis en quant a edat, on es donen relacions d'ajuda mútua i on els infants més madurs serveixen de model per construir el propi aprenentatge. Esperar i donar temps perquè l'infant pugui descobrir aquestes situacions d'aprenentatge en el moment adequat, quan està preparat, motivat i encisat per prendre'n consciència és una tasca realment gratificant. Fer-li costat quan ens ho demana també. L'adult és: un acompanyant, un mediador, asseure's a la seva alçada, una abraçada, una conversa, un creador de propostes, un observador, un aprenent. “Perquè l'infant no juga, viu. Viu molt seriosament implicant-se tot ell, implicant totes les seves funcions i Revista Xiulet
totes les seves emocions en
5
ELS NOSTRES AMBIENTS: UNA NOVA MANERA DE FER AL CEIP BLAI BONET cadascun dels actes des de que neix.” Anna Tardos Parlar, dialogar i explicar ens ajuda a prendre decisions col∙lectives dins l'ambient. Conversar ens convida a prendre acords i establir límits, resultats d'una manera comuna de sentir, pensar i obrar. Els límits viscuts amb respecte i amor són la condició perquè la persona aprengui a comunicar i estimar els altres. “Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle per al desenvolupament” Maria Montessori ELS NOSTRES AMBIENTS AMBIENT D'ART I ARQUITECTURA L'objectiu principal d'aquest espai és: afavorir el desenvolupament integral, la percepció, la creativitat, l'autoestima i el desenvolupament cognitiu i motor dels infants. L'espai de construccions permet els infants experimentar amb el volum amb diferents materials, desenvolupar la seva creativitat, potenciar qualitats com l'equilibri, l'atenció i la concentració, fer hipòtesis i iniciar-se en raonaments físics.
6
CEIP Blai Bonet
ELS NOSTRES AMBIENTS: UNA NOVA MANERA DE FER AL CEIP BLAI BONET AMBIENT DE “SA CASETA” Segons Piaget, el joc és l'expressió més autèntica i el mitjà d'aprendre més efectiu de l'infant. El joc simbòlic es caracteritza per “jugar a ser un altre”, “fer com si fos...” (representar), la realitat es transforma en ficció. Els infants porten a terme activitats simulades i imaginàries. Aquesta proposta permet a l'infant acceptar dubtes, contradiccions, pors, provocacions, equivocacions i riscs.
AMBIENT DE PSICO És l'expressió del cos a través dels diferents materials de psicomotricitat, tenint en compte que aquesta etapa el moviment és una forma natural de comunicar-se i apropar-se a l'entorn.
AMBIENT EXTERIOR El fet de jugar és una acció tan antiga com la pròpia societat. Amb aquest ambient es pretén que els infants adquireixin un ampli bagatge de joc i tinguin gust per aquests, així com adquireixin el progressiu domini del seu Revista Xiulet
7
ELS NOSTRES AMBIENTS: UNA NOVA MANERA DE FER AL CEIP BLAI BONET cos, acceptació de normes de joc, espera del torn, etc. Aquest ambient ajuda a què puguin donar curs a la seva energia potenciant al màxim la motricitat gruixuda, la qual s'ha de controlar en els altres ambients.
AMBIENT PENSAM I JUGAM L'espai de càlcul està destinat a què els infants treballin aspectes com: comptar, coneixement dels nombres, concepte de quantitat, operacions matemàtiques, seriacions, figures geomètriques... amb diferents propostes de materials des dels menys estructurats als més. L'espai de lectura i escriptura compta amb un espai destinat a treballar la psicomotricitat fina, l'apropament a les lletres amb jocs i diferents materials sensorials i visuals i un espai de biblioteca on es vol transmetre el gust per la lectura.
MOMENT DEL BERENAR Els infants, en aquest ambient, aprenen a través de les seves vivències els diferents hàbits d'alimentació i les normes bàsiques del menjador. 8
CEIP Blai Bonet
ELS NOSTRES AMBIENTS: UNA NOVA MANERA DE FER AL CEIP BLAI BONET La cuina és una activitat quotidiana a la vida dels infants, amb la qual es promou el menjar saludable, els bons hàbits, els aliments de temporada... Així mateix es treballen l'elaboració de receptes senzilles, amb les quals els infants gaudeixen d'explorar tots els seus sentits. S'ofereix un menú ric i variat de fruita i hidrats de carboni.
ELS TALLERS Cada dia s'ofereixen dos tallers, de lliure elecció no obligatoris. Un fet per una mestra d'educació infantil i l'altre per un dels especialistes (anglès, música i llenguatge). Els ambients uneixen edats, pensaments, ritmes, maneres de fer i entendre la vida ben diferents, però amb un objectiu comú: compartir i conviure en un clima de benestar, tranquil∙litat i felicitat cada dia. “Tots som genis, però si jutjam un peix per la seva habilitat per enfilar-se als arbres viurà tota la vida pensant que és un inutil” Albert Einstein La millor educació no és la que se limita a donar informació, sinó la que fa que la nostra vida estigui en harmonia amb tota l'existència. Rabindranath Tagore Revista Xiulet
9
SETMANA CULTURAL PRIMER CICLE Els dies 10,11 i 12 d'abril es va dur a terme a la nostra escola la Setmana Cultural. El tema triat va ser: "El nostre poble, Santanyí". Vàrem fer moltes activitats i a continuació vos mostram un petit resum de totes elles. La veritat és que ens ho vàrem passar molt bé i vàrem aprendre moltes coses. - Visita al Museu Parroquial i a distints llocs de Santanyí (Roser i Església de Sant Andreu, s'Aljub, Porta Murada, s'Abeurador i sa Rectoria).
Església del Roser
Ens va guiar i ens va fer les explicacions n'Andreu Pons. Ens va contar moltes coses interessants relacionades amb la història santanyinera. Museu Parroquial
Església de Sant Andreu Sa Rectoria S'Abeurador
Sa Porta Murada 10
CEIP Blai Bonet
SETMANA CULTURAL PRIMER CICLE - Visita a Can Timoner. Vàrem veure l'exposició: «Identitat: gènere i rols socials». L'activitat consistia en posar de manifest els estereotips de gènere que podem trobar a la nostra societat. Cada nin va dur la seva jugueta preferida i es va analitzar el perquè es consideren unes de nin i altres de nina. Can Timoner
- Una altra activitat va ser que els nins sentissin en viu i en directe una rondalla. Es va triar: «La flor romanial» . Va venir a contar-la na Sebastiana Rado, que va ser mestra de la nostra escola durant molts anys. Na Sebastiana Rado ens va contar una rondalla
- Visita a la Residència de Santanyí.
Ens va agradar molt i vàrem estar molt atents!
Vàrem veure les persones majors que hi havia a la Residència. Allà vàrem fer quatre tallers: crespells, pintura de dits, xerrada d'un bon glosador i jocs. Vàrem participar els nins i nines i les persones majors. Ens varen regalar una gorra a cada nin. També vàrem fer un petit berenar. Va ser un dia molt divertit! A l'esquerra a dalt el padrí Tomeu al taller de glosses i a baix pintura amb els dits. A la dreta activitats de psicomotricitat i el taller de crespells. Revista Xiulet
11
SETMANA CULTURAL PRIMER CICLE
- Xerrada sobre la pedra de Santanyí i visita al taller de pedra de Can Sebastià Caldentey. Per fer una introducció d'aquest tema, l'amo de can Caldentey va venir a l'escola a explicar-nos tot el procés de la pedra, des de l'extracció a la pedrera fins què la pedra arriba al taller. Ens ho va explicar a partir de fotografies i vídeos que ell havia preparat. Va ser una xerrada molt detallada i entretinguda. Després de l'exposició vàrem visitar el taller de pedra i poguèrem veure com funcionaven algunes màquines.
Xerrada sobre la pedra de Santanyí
Visita al taller de pedra de Can Caldentey
- Vàrem jugar amb el joc del memory ("Coneix el nostre poble: Santanyí"). Les parelles que havíem de trobar eren de monuments, activitats, llocs ... de Santanyí. Ens ho passàrem molt bé! Na Maria Ramis i en Bernat Cinclaus al CEIP Blai Bonet
Jugam al Memory
- Els Gegants de Santanyí: en Bernat Cinclaus i na Maria Ramis. Per acabar la Setmana Cultural el cap de colla dels gegants, en Joan Martínez, ens varen explicar la història dels gegants i també, amb l'ajuda d'un company els varen fer ballar. 12
CEIP Blai Bonet
EL MEU PADRÍ: PEP AMENGUAL.
Revista Xiulet
13
EL MEU PADRÍ: PEP AMENGUAL.
14
CEIP Blai Bonet
EL MEU PADRÍ: PEP AMENGUAL.
ELS MONUMENTS DE SANTANYÍ. 4t A.
Els nins de quart A de primària han fet un treball de recerca d'informació dels monuments de Santanyí i la seva història. Han anat a veure'ls i després també a plàstica han dibuixat el monument que més els ha agradat.
Dibuix de s'Abeurador després de la visita. Revista Xiulet
15
ELS MONUMENTS DE SANTANYร . 4t A.
Visita a l'Abeurador
Recerca de la informaciรณ a l'aula
Un dels murals que fet pels nins i nines de 4rtA
La porta murada vista per un dels nostres nins.
Dibuix del Roser fet per un dels alumnes de 4t.
16
CEIP Blai Bonet
ELS MONUMENTS DE SANTANYÍ. S'ABEURADOR.
Revista Xiulet
17
ELS MONUMENTS DE SANTANYÍ. EL ROSER.
18
CEIP Blai Bonet
ELS MONUMENTS DE SANTANYÍ. LA PORTA MURADA.
Revista Xiulet
19
ELS MONUMENTS DE SANTANYÍ. LA PORTA MURADA.
20
CEIP Blai Bonet
EL CURS 2016 - 2017 A L'AULA DE 4t B.
Un moment de les activitats del programa Suma't! No sembla que s'avorreixin gens.
Revista Xiulet
21
EL CURS 2016 - 2017 A L'AULA DE 4t B.
Escoltant un conte a la bibliotèca municipal de Santanyí.
22
CEIP Blai Bonet
EL CURS 2016 - 2017 A L'AULA DE 4t B.
Preparats per anar de Rua per la Vila. Sabeu que en feiem de planta.
Revista Xiulet
23
EL CURS 2016 - 2017 A L'AULA DE 4t B.
Davant Sa Talaia Joana als Antigors de Ses Salines.
24
CEIP Blai Bonet
EL CURS 2016 - 2017 A L'AULA DE 4t B.
Revista Xiulet
25
EL CURS 2016 - 2017 A L'AULA DE 4t B.
DesprĂŠs de veure ballar en Bernat Cinclaus i na Maria Ramis els nins i nines de 4t B ens vam fer una foto amb ells...
...i els de 4t A tambĂŠ. 26
CEIP Blai Bonet
EL CURS 2016 - 2017 A L'AULA DE 4t B.
A la dreta una imatge dels llops de mar que tenim a la nostra escola.
Però abans d'embarcar era necessari conèixer el bàsic per a poder navegar amb seguretat. Imatge de l'esquerra.
Revista Xiulet
27
SANTANYÍ
28
CEIP Blai Bonet
L'ANTIC SANTANYÍ TRADICIONS Hi havia tradicions que ja no es fan, com el ball dels cossiers i dels cavallets o la festa de fondre plom. Les tradicions importants que perduren són, entre d'altres: Sant Antoni, les beneïdes de Sant Blai, el Corpus. Les matances abans es celebraven molt, les famílies feien una gran festa. Santanyí d'un temps
FORA VILA Santanyí és un poble molt sec, com diu la dita "A Santanyí poca aigua i gens de vi". Per això la feina al camp era molt dura. Es sembraven cereals (blat xeixa), a l'agost es collien les ametlles. Per Sant Cristòfol, després de batre, anaven a prendre el primer bany. Ara fora vila està molt abandonat, i poca gent cull les ametlles. EL QUE HA CANVIAT DEL POBLE Antigament a Santanyí es vivia del camp i de la mar. El camp s'ha anat abandonant per dedicar-se al negoci del turisme. S'han obert moltes botigues, restaurants, etc... dedicats al turisme.
L'ORGUE DE SANTANYÍ
L'església de Santanyí té el millor orgue d'Espanya. Així es pot considerar l'històric i majestuós instrument després que l'Associació Europea d'Orgues Històrics (ECHO), amb seu a Suïssa, l'hagi inclòs en la seva llista. I és que només nou orgues de tot Europa formen part d'aquesta associació. L'orgue va ser traslladat per via marítima, desembarcat a Cala Figuera i portat mitjançant carros fins a l'Església. L'orgue (del grec Ópra vov, orgamom "orgue, instrument, eina") és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler. En l'orgue, el so és generalment pel pas del vent (aire a pressió) per tubs de diferent longitud, forma, construcció i Revista Xiulet
29
L'ORGUE DE SANTANYÍ material, classificats en registres o jocs. En l'actualitat, el vent és generat per un (o més d'un) ventilador elèctric. Va ser construït al segle XVIII. A l'esquerra mural elaborat amb la informació recollida sobre l'Orgue de l'Església de Santanyí.
EL PORT DE CALA FIGUERA Cala Figuera és un llogaret costaner del terme de Santanyí. El llogaret pren el nom de la cala homònima, de manera que cal distingir entre cala Figuera com a cala, com a port i com a llogaret. El port de Cala Figuera està gestionat per l'Autoritat Portuària de les Illes Balears. El port està situat al Coneixem Santanyí: El port de Cala Figuera Caló d'en Busques i té un petit espigó, d'escassos 30 metres, que els vaixells deixen a babord en entrar-hi. El port és un important nucli de pescadors i hi tenen base regular 5 barques de bou, que desembarquen peix cada dia. Hi ha instal∙lacions per a la descàrrega i transport del peix fresc i benzina. És freqüent trobar-hi xarxes i altres estris de pescadors aixugant-se. A part de les barques de bou, hi ha bastants barques de pesca professional i nombroses petites embarcacions del tipus llaüt, dels veins de Santanyí, que sempre han tengut una gran tirada i estimació pel seu port, comunment anomenat Sa Cala. 30
CEIP Blai Bonet
ELS GEGANTS DE SANTANYÍ Un dels treballs de l'àrea d'Alternativa "Els Gegants" l'hem fet perquè estam estudiant aspectes diversos del terme de Santanyí. Ferho va ser divertit, igual que tots els altres que hem fet.
Els Gegants: figures i portada del treball.
Per poder fer el treball vàrem cercar llibres on hi havia escrits que explicaven com es fan els gegants que veim ballar i botar pels carrers els dies de festa. Llavors vàrem cercar informació dels dos gegants del nostre poble: en Bernat Cinc Claus i na Maria Ramis. Ens va cridar molt l'atenció saber que vivien molt a prop d'on vivim nosaltres: El Llombards. Aquesta recerca també ens ha ajudat a entendre perquè hi ha dues plaques de carrers que duen els seus noms.
Dues pàgines de la tasca resultant després de la investigació.
Aretí i Marina 5è B.
A l'esquerra un altre imatge de les figures elaborades per les nostres alumnes guardant el llibre que conté tota la informació trobada.
Revista Xiulet
31
CONCURS LITERARI.
32
CEIP Blai Bonet
CONCURS LITERARI. LA MAR La mar, amb aigües cristal∙lines en el fons són tresors i adalt són vides. Debaix del vidre de les ones tapades, habiten bèsties misterioses. Amb el seu cant, els mariners venen volant. Baix les capes fines, les sirenes són dimonis. Quan un mariner bota, la sirena l'enfonsa. Ina Pizarro Grosnon
LES ESTRELLES Avui el cel fosc està estrellat i et pots quedar bocabadat. Mirant les constel∙lacions sentint emocions. Et pots imaginar qualsevol cosa a l'atzar. Potser una peça de fusta o un llapis sensa punta. Quan es fa de dia potser sents alegria o t'has sentit extrany. Potser ha estat un somni, un somni que et pertany. Aretí Yasar Miguel Revista Xiulet
33
Na Victòria, de 5è A, guanya al concurs d'imatge Què és per a mi la UIB? 2017 L‛alumna de la nostra escola, na Victòria Barceló Poksovskaya, de 5è A, ha estat una de les guanyadores del concurs de la Universitat de les Illes Balears Què és per a mi la UIB?
Na Victòria amb el Rector, el Doctor Llorenç Huguet i la Doctora Margalida Payeras.
Per aquest motiu na Victòria, el dilluns 29 de maig al capvespre, va assistir amb sos pares i el mestre de l'àrea de Plàstica a l‛edifici de Son Lladó, al Campus de la UIB. Allà, ella i la resta de premiats, reberen de premi un val de 50 euros per a l‛adquisició de material didàctic o informàtic, obsequis de les empreses col∙laboradores i un diploma acreditatiu. Així mateix cada centre també va rebre una diploma acreditatiu i obsequis de les empreses col∙laboradores. El lliurament va ser a càrrec del doctor Antoni Morante, director general de Planificació, Ordenació i Centres del Govern de les Illes Balears; la doctora Margalida Payeras, vicerectora d‛Alumnes, Titulats i Ocupabilitat de la Universitat de les Illes Balears; i el doctor Llorenç Huguet, rector de la UIB. Tots tres pronunciaren discursos d‛elogi vers els treball guanyadors, com a la feina feta des de les escoles, tot animant als joves estudiants a ser perseverants en els estudis i a, en el futur, esdevenir membres de la comunitat universitària de la UIB. L'acte acabà amb un berenar a una de les sales de Son Lladó.
34
CEIP Blai Bonet
Na Victòria, de 5è A, guanya al concurs d'imatge Què és per a mi la UIB? 2017 Guanyadors del concurs d‛enguany: 5è de primària Victòria Barceló Poksovskaya. CEIP Blai Bonet. Santanyí Aimee Kathryn Alderton Smith. CEIP Mestre Guillemet. Santa Eugènia Joana Maria Tur Crespí. CEIP Mestre Guillemet. Santa Eugènia 6è de primària Maria Muntaner Comas. Col∙legi Beat Ramon Llull. Inca José David Barrientos Fuster. Col∙legi Beat Ramon Llull. Inca Esther Torres. CEIP Can Coix. Sant Antoni de Portmany. Eivissa
El dibuix guardonat de na Victòria. Enhorabona!
Revista Xiulet
35
D'AVENTURA PER CANTÀBRIA 6è.
Les vistes des del telefèric són espectaculars.
Amb els cavalls...! Sense paraules. Va ser emocionant.
36
CEIP Blai Bonet
D'AVENTURA PER CANTÀBRIA 6è.
DISCO TIME! Som els reis de la pista.
El darrer dia vàrem visitar el Museu Guggenheim a Bilbao. Revista Xiulet
37
6è A CURS 2016 - 2017.
38
CEIP Blai Bonet
6è B CURS 2016 - 2017.
Revista Xiulet
39
CELEBRACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE. Arriba la primavera i amb ella Sant Jordi: la diada del llibre i la rosa. Amb motiu d'aquesta festivitat, a la nostra escola, el 25 d'abril, celebràrem el dia del llibre. De manera que, es dugueren a terme una sèrie d'activitats programades al llarg del matí. Cal comentar, que la primera activitat no fou realitzada pel nostre centre, sinó que va córrer a càrrec de l'AMIPA. Varen muntar una parada a la qual, durant tot el matí, vengueren llibres i roses. Quasi al mateix temps, es posava en moviment l'Escola. Es tractava d'un “bescanvi de llibres”. El funcionament de l'activitat era senzill. Durant les setmanes anteriors, els alumnes havien pogut dur fins a un màxim de tres llibres que volguessin intercanviar amb els seus companys. Per cada llibre obtenien un tiquet que els donava dret a poder elegir-ne un altre. Així és que, de manera ordenada, aquell matí els alumnes varen poder baratar els seus tiquets. Es tractava d'una activitat voluntària i que pretenia promoure que els llibres canviessin de propietari per així poder arribar a més gent. Moment en que els nins i nines es bescanviaven els llibres.
Després del pati, seguírem amb la celebració i els alumnes més grans feren un “apadrinament amb lectura”. Aleshores, els nins de 5è i 6è llegiren contes als de 1r i 2n. Paral∙lelament, els alumnes de 3r i 4t feien el mateix amb els d'Educació Infantil. La idea central era crear una ambient de germanor gràcies a la literatura. 40
Apadrinam amb la lectura. Grans i petits gaudint junts. CEIP Blai Bonet
CELEBRACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE.
Cal destacar que fou un èxit i poguérem gaudir de veure nins repartits per tota l'escola amb un llibre a la mà. Una vegada acabada la lectura, els nostres alumnes s'engrescaren fent un punt de llibre i, encara que partiren d'un model establert, cada un va tenir el seu original punt de llibre.
Per finalitzar la diada, és va fer el lliurement de premis del “concurs literari”. Prèviament, els Art i literatura junts en els punts de llibre. alumnes, a les seves aules, havien creat un relat literari. El tema proposat per l'Escola va ser: «Fes teva la llegenda de Sant Jordi». Es tractava què els alumnes escrivissin una història alternativa a la llegenda original. Podien canviar l'època, argument, personatges... i fomentar la seva imaginació. Es va remarcar, que la votació duta a terme, per un jurat compost de quatre persones, era subjectiva i no significava que el relat guanyador fos el millor sinó, simplement, el que més els havia agradat. Malauradament, només un relat per curs podia ser el guanyador (sis en total). Fins el moment del lliurament, els alumnes no sabien qui serien els guardonats. Les votacions foren tan ajustades, que per qualque curs hagueren d'anar a cercar una altra mestra perquè desfés l'empat. Les guanyadores, curiosament totes al∙lotes, foren: De 1r n'Alba, de 2n na Neus, de 3r na Margalida, de 4t n'Antònia, de 5è na Mireia i de 6è na Sabiha. Se'ls va fer entrega d'un llibre, un diploma i una rosa. A més, de l'opció de poder llegir el seu relat davant els seus companys. Així doncs, es va arribar al final d'una entretinguda diada dedicada al llibre i la literatura.
Lliurament dels guardons al pati de l'escola. Revista Xiulet
41
CELEBRACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE.
42
CEIP Blai Bonet
CELEBRACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE.
Revista Xiulet
43
CELEBRACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE.
44
CEIP Blai Bonet
CELEBRACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE.
Revista Xiulet
45
46
AL CEIP BLAI BONET
SANT JORDI 2017
CELEBRACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE.
CEIP Blai Bonet
CELEBRACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE.
Revista Xiulet
47
CELEBRACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE.
48
CEIP Blai Bonet
CELABRACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE
Revista Xiulet
49
CELABRACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE
50
CEIP Blai Bonet
AN INTERVIEW WITH GIBRAN. L´assistent de conversa que hem tengut enguany ha estat en Gibran. S´ha integrat molt bé dins l´escola i els nins han pogut participar a moltes activitats orals amb ell. Ha estat una gran oportunitat per a millorar l´audició i la parla en llengua anglesa, d´una manera dinàmica i divertida. Els alumnes de segon cicle han preparat una sèrie de preguntes i li hem fet una entrevista a en Gibran amb algunes de les preguntes més interessants:
En Gibran amb alguns alumnes de 4t.
- Hi Gibran! We would like to ask you some questions. Hello! Ok, go ahead. - Where are you from? I was born in Tijuana, Mexico, but I grew up in San Diego, California. - How old are you? I'm 24 years old. - Why did you choose our town and our school? Someone chose it for me.
Durant una de les activitats al pati de l'escola. Revista Xiulet
51
AN INTERVIEW WITH GIBRAN. - Did you enjoy your time here with us? Yes, I had a lot of fun working at the school. - What did you like most about our school? I liked how well-behaved the students are and how enthusiastic they were about learning English. - Will you come for the next school year? Yes, that's the plan. - Would you like to stay in Mallorca? I could definitely see myself living here for some time. - What's your favourite place in Mallorca? I enjoy drinking coffee in Sa Ràpita. I also enjoy taking a walk around Palma. - We know you love languages. How many languages can you speak? I would say I'm fluent in five, but I can speak two more pretty well. - What do you do in your free time? I study languages and I often go to the cinema. - Thank you, Gibran! Good luck!
Foto de família dels alumnes de primària amb en Gibran. 52
CEIP Blai Bonet
PROJECTE FORMIGUES COOPERATIVES Durant aquest curs, des de l'àrea d'educació física, s'ha participat, amb els alumnes de 5è i 6è en el projecte “Formigues Cooperatives”. Si bé de manera oficial només hi han participat el grups de 6è, amb els de 5è hi hem participat a nivell intern de centre per anar preparant el terreny de cara al curs que ve. Què és “Formigues Cooperatives”? Formigues cooperatives és un projecte telemàtic d'intercanvi i valoració de reptes cooperatius obert a escoles i instituts de Catalunya que en aquesta edició ha comptat amb la participació de tres centres de Blaears; el CEIP Reina Sofia de s'Horta, el CEIP Calonge i el nostre centre, el CEIP Blai Bonet. S'inicia a partir d'una unitat didàctica de reptes físics cooperatius. Els alumnes els llegeixen, experimenten i més tard n'inventen de nous. Una vegada inventats, començarà l'intercanvi dels reptes amb els altres dos centres que els experimenten i els valoren, compartint aquesta valoració amb els alumnes que se'ls han inventat. Gran part del projecte es dur a terme dins de l'àrea d'Educació Física però també és necessari disposar d'accés a internet per poder intercanviar els reptes amb altres centres via youtube i google docs., així com de l'espai privat online que ens faciliten els coordinadors del projecte.
La primera part és identificar el que ens demana el repte.
Revista Xiulet
53
PROJECTE FORMIGUES COOPERATIVES I què és un repte cooperatiu? El podem definir com un desafiament cap els alumnes que només es pot superar amb la participació activa de tots i cada un dels diferents membres que formen part dels equips que tenim formats a educació física. Els alumnes el llegeixen, intercanvien opinions cercant una manera de superarlo, posen en pràctica el que han decidit i finalment, entre tots, el superen. Si un repte només el poden aconseguir una part dels components del grup, no és cooperatiu.
El repte l'han de realitzar tots els membres del grup.
Hi ha d‛haver un objectiu clar a aconseguir i un element motivador: temps, distància, punts, limitacions d‛espai o normes... El repte ha de ser adequat a l‛edat ni molt fàcil ni molt difícil. I el més important, ha de ser JUST perquè tots els alumnes se sentin part important de la seva superació aportant allò que poden o aconsegueixin esforçantse el màxim. L'experència ha estat molt positiva tant pel mestre com pels alumnes així que l'any que ve hi tornarem participar encara amb més ganes i il∙lusió de superar nous reptes.
54
CEIP Blai Bonet
I QUÈ ENS CONTA L'AMIPA? Benvolguts mares i pares, Aquest curs 2016-2017 va començar amb la renovació de la junta directiva de l'AMIPA que ha quedat de la següent manera: Presidenta: Cati Rotger Garcia, Secretària: Rosa Mª Pons Burguera, Tresorera: Catalina Vicens Lladó, Vicepresidenta: Mª Carmen Plazas Hernández i Vocals: Malén Amengual, Ania Bellver, Xisco Clar, Maria Lobo Al llarg del curs hem anat fent diverses activitats: Dins el primer trimestre vàrem preparar la tradicional xocolatada de Nadal convidant a tots els alumnes, professors i pares assistents a una tassa de xocolata amb coca després de l'actuació dels infants. Al segon trimestre vàrem organitzar, com cada any, una torrada al pati de l'escola per celebrar la festa de Sant Antoni.
I al tercer trimestre, es va celebrar la festa de Sant Jordi. L'AMIPA hi va col∙laborar muntant una paradeta on els alumnes van poder comprar llibres i roses. A més, se‛ls va obsequiar amb un punt de llibre que varen personalitzar al seu gust. També hem participat a la V Trobada d'Associacions del municipi de Santanyí organitzada per l'Ajuntament. Les nines de Batuka, amb la seva monitora Cati Cañellas, varen realitzar diversos balls demostrant tot el que han après durant aquest curs. I per acabar aquest curs 2016-17 hem organitzat, com cada any, una pamboliada seguida de l'actuació dels grups de Batuka i de la rifa de regals. Aquest curs, com els darrers anys, hem seguit gestionant l'escoleta matinera, el menjador i l'escoleta d'horabaixa. Ens alegra que aquests tres serveis cada dia comptin amb més usuaris. Durant aquest curs l'empresa encarregada de preparar els menús del menjador ha estat La Productora. Un any més, s'ha subvencionat el 50% de l'import de l'autobús pels membres de l'AMIPA en totes les sortides escolars que han duit a terme els infants. Hem contribuït en l'equipació de material per Educació Infantil comprant 8 patinets i 4 tricicles. BON ESTIU! Revista Xiulet
55