Nom
LLENGUA CATALANA
Data
El vàter, un bon saló de lectura Durant el meu primer curs, em trobava un dia en els vestidors una mica abans de l’hora de dinar traient el fang de les botes de rugbi del titular de la meva cambra d’estudi, quan vaig sentir el famós crit de “Fa-a-ag!”, allà lluny, a l’altra punta del col·legi. Ho vaig deixar estar tot de seguida i vaig sortir corrents. Però vaig arribar l’últim, i el boazer que havia fet el crit, un atleta força robust anomenat Wilberforce, va dir: -Dahl, vine aquí. Els altres assistents es van escapolir amb la velocitat del llamp i jo em vaig acostar submís a rebre les meves ordres. -Vés i escalfa’m el seient del vàter -va dir Wilberforce-. El vull ben escalfadet. Jo no tenia ni la més remota idea del que havia volgut dir, però sí sabia ja que no era aconsellable de fer preguntes a un boazer; per tant, me’n vaig anar corrents i vaig trobar un altre assistent que em va aclarir el significat d’aquella ordre singular. I el significat era que el boazer volia anar al vàter, però desitjava que li escalfessin el seient abans que ell l’ocupés. Els sis vàters de la casa, tots sense porta, eren a fora de l’edifici, en un cobert sense calefacció, i en un dia cru d’hivern t’hi podies quedar congelat si t’hi estaves gaire estona. Aquell dia, precisament, feia un fred que glaçava. Vaig dirigir-me a través de la neu fins al cobert de les latrines i vaig entrar a la número u, que sabia que estava reservada en exclusiva per als boazers. Vaig treure el glaç del seient amb el mocador, tot seguit em vaig abaixar els pantalons, em vaig asseure i vaig esperar. Vaig estar així ben bé un quart d’hora, amb un fred polar, abans que en Wilberforce es presentés. -Li has tret el gel? -em va preguntar. -Sí, Wilberforce. -Està escalfadet? -Tot el que jo el puc escalfar, Wilberforce -vaig dir. -Ara ho comprovarem -va dir-. Ja et pots aixecar. Em vaig aixecar i em vaig apujar els pantalons. En Wilberforce es va abaixar els seus i es va asseure a la tassa.
-Molt bé -va dir-. Però que molt bé. Era com un tastador de vins tastant una mostra de claret vell. -Et posaré a la meva llista -va afegir. Jo m’estava cordant els pantalons sense saber què dimonis volia dir. -Hi ha assistents que tenen el cul fred -va explicar-, i uns altres que el tenen calent. Jo només faig servir assistents de cul calent per escalfar-me el vàter. No t’oblidaré. I, efectivament, no em va oblidar. En endavant, durant tot aquell hivern, vaig passar a ser l’escalfavàters favorit d’en Wilberforce, i acostumava a dur sempre un llibre a la butxaca de la jaqueta per entretenir les llargues sessions d’escalfament. Si no recordo malament, així em vaig llegir les obres completes de Dickens, assegut en aquell maleït vàter, durant el meu primer hivern a Repton. Roald Dahl, El nen. El fragment reproduït és una traducció lliure de l’edició feta el 1987 per Editorial Alfaguara, del grup Santillana. Madrid
• On passa aquest fragment?
• Com s’entreté, Dahl, mentre escalfa la tassa?
• Per què els assistents es van escapolir?
• Per què en Dahl ha d’escalfar el vàter?
• Per què en Wilberforce apunta a en Dahl a la seva llista?
• Per què acostuma a dur un llibre a la butxaca?
•
Creus que està bé l’actitud que té en Wilberforce respecte al seu company Dahl?
• Què hauries fet si un company més gran s’aprofités de tu?
• T’ha agradat llegir un fragment d’aquesta obra de memòries de Roald Dhal? Per què?
•
Definició de paraules
Cambra.
Submís
Latrines
•
Explica el significat d’ aquestes expresions
Es van escapolir amb la velocitat del llamp.
Ser cul de mal seient.
Es baixa els pantalons amb facilitat.
En un dia cru d’hivern.
Idea principal.