AraCriatures by Amadeo Herreras

ara.cat DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013

http://mestres.ara.cat

http://criatures.ara.cat

Temps d’estiu, temps

d’esport

L’estiu és el millor moment per fomentar la pràctica esportiva i l’adquisició d’hàbits saludables

EVERY SUNDAY 8 PAGES IN CATALAN AND ENGLISH

GETTY IMAGES

CADA DIUMENGE 8 PÀGINES EN CATALÀ I ANGLÈS

La vida a les colònies industrials Submarins, amb Pere Renom També Un nou capítol de Siniamon Also A brand new chapter of Siniamon

aracriatures

DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013 ara

Amb la tribu

La pitjor mare del món

Anna Manso

Aquell moment de res eia dies que un bon grapat dels meus cabells blancs havien tingut la indelicadesa d’emergir del tint on estaven amagats. Hi ha qui es deixa els cabells blancs i està fantàstic, però jo no. Servidora es camufla els cabells blancs amb el Photoshop de tota la vida, un pot de tint que em tiro pel cap jo mateixa, a casa. Per fer-ho només cal que trobi un momentet de res.

(MEC) m’anunciava que marxava de casa per anar a fer tombarelles amb un patinet volador a una plaça del barri. Un MEC que, en teoria, s’havia compromès a fer deures. El pare de les criatures no hi era i no podia actuar d’agent de duanes i, mentre rumiava l’estratègia adequada, un altre dels MECs va afegir-se a l’evasió. No vaig tenir més remei que aturar l’Operació Tint i actuar, amb autoritat i fermesa, de senyora Schengen. Va costar, però la situació va semblar que es reconduïa i em vaig tancar amb la promesa de no tornar a obrir la porta.

Dia D hora H

Tenyir-se no és complicat però requereix quinze minuts de pau espiritual. Trobar-los és enganyosament fàcil, perquè, ves, quinze minuts semblen un no res. Vaig triar un migdia d’un pont de tres dies, just després de dinar. Els déus semblaven ser-me propicis. Hi havia qui mirava la tele, hi havia qui dormia, hi havia qui jugava... Vaig agafar els guants de làtex, el barret sexi de dutxa, el tub de tint i tota la pesca i em vaig tancar al lavabo. Quan els capcirons dels dits desenroscaven el tub vaig sentir el crit ancestral: “Mamaaaaa!” Vaig fer-me la sueca, una nacionalitat recomanable per a progenitores amb tubs de tint a les mans. Però del crit ancestral vam passar al cop primitiu a la porta. Una urgència en forma de discussió sobre un comandament a distància en va ser la causa. Vaig entreobrir la porta, els vaig delegar la responsabilitat de resoldre el conflicte i em vaig tornar a enclaustrar per jugar a la senyoreta Pepis. Quan ja tenia la potinga preparada per envernissar-me els cabells va sonar el telèfon. Vaig pregar a Afrodita que no fos per a mi i... “Mamaa-

Reflexos

TRANQUIL·LITAT. La pitjor mare demana només 15 minuts de pau per poder-se dedicar a una tasca tan glamurosa com fer-se el tint. GETTY

Tenyir-se no és complicat però requereix 15 minuts de pau espiritual

aaa... el telèfoooooon!” Caguntot. Vaig obrir la porta, vaig contestar la trucada, que va allargar-se més del compte, i vaig tornar de pet al lavabo. La pasta llefiscosa encara era allà, esperant, però jo no sabia què fer. Després de comptar fins a deu vaig iniciar la delicada maniobra d’empastifar-me. Quan ja portava mig crani i el meu aspecte era semblant al d’un habitual de la taverna de Star Wars, la meva presència no va ser requerida però sí que va resultar imprescindible. Un dels menors d’edat que tinc a càrrec

No va ser possible, esclar. Vaig haver de sortir un parell de cops més, ja no recordo ni per quin motiu. Només sé que els meus cabells no van ser els únics que van quedar de color marró. També el pom de la porta, la pica, tres tovalloles i l’orella d’un petit MEC. Tinc la certesa que el concepte un moment de res, quan es tenen elements a càrrec, és un concepte frívol d’intel·lectuals ociosos. No hauria de ser així, però la realitat és tossuda. I no em queixo, però és un fenomen que no deixa de sorprendre’m, perquè un cop amb el cap tenyit ningú va demanar per mi durant una hora llarga. Sí, les ensenyances zen haurien d’incloure una estada en una família nombrosa. De totes maneres, tot i l’exasperació i el desconcert, quan em miro al mirall he d’admetre que, a cop d’interrupcions, ara llueixo un color marróambunsreflexosmoltinteressants. I per quatre rals. e Anna Manso és mare, escriptora i guionista

Nens, on anem?

Torna el SonarKids quest cap de setmana se celebra una nova edició del SonarKids, que torna a la platja del Port de la Selva amb 10 actuacions musicals i 2 dies d’experiències creatives repartides per tot el poble. En aquesta nova edició, SonarKids coprodueix al costat del festival Strenes de Girona i l’Acustiqueta de Figueres, la doble representació (dissabte 1 i diu-

SonarKids Dissabte i diumenge Passeig Marítim Port de la Selva www.sonarkids.com MANOLO GARCIA

menge 2 de juny) del llibre-disc infantil Rolf & Flor (Ed. Alba, 2012). Amb la finalitat de materialitzar aquest llibre, SonarKids reuneix el tàndem insòlit format pel duet d’electrònica The Pinker Tones i l’iconoclasta compositor i cantant nascut a Sabadell Albert Pla, que interpretaran sobre l’escenari les cançons il·lustrades al llibre pel dibuixant Miguel Gallardo. Pel festival també hi passaran el francès Busy P, un prestigiós DJ; l’espectacular grup de ballarins de street dance Brodas Bros, i el multiinstrumentista Dalmau Boada, més conegut com a Esperit!, i els seus múltiples dispositius sonors.e

ara DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013

PUBLICITAT 3

aracriatures

DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013 ara

El pare que et va matricular Així fa de mare

Lluís Gavaldà El seient del darrere (i II) i ha vegades que ho notes una mica. Vull dir que se t’acosta algú de la família o del teu cercle més pròxim i et diu: “T’he llegit, avui”. Ho fan perquè t’aprecien i sobretot perquè et coneixen i saben que dir-te això és una manera infal·lible de ferte content. Saben que malgrat contestar “El què?” de manera desmenjada, estàs encantat de veure que algú dedica cinc minutets del seu temps a allò que escrius en aquesta columna. Hi ha vegades, però, que ho notes de debò. De tant en tant t’adones que el teu article ha tocat el moll de l’os dels teus lectors. Ep! Tampoc t’enganyes, ets conscient que això no passa pas per mèrit teu, que no és per la teva manera feixuga d’adjectivar-ho tot ni per la teva tendència natural al sentimentalisme poca-solta. No, saps que això et passa perquè el tema que has triat és universal, perquè s’hi senten identificats. Ho notes perquè, per exemple, algú et para al carrer i et diu que té un cotxe igual que el teu i al principi et penses que t’estan parlant del model i de sobte t’adones que no, que t’estan dient que ells també tenen un seient del darrere fet una cova de porcs. Que també estan farts d’anar a agafar-hi la jaqueta i trobarla aferrada a un iogurt o una ampolleta de Cacaolat mig plena encara. Sí, amics lectors, ho heu notat. Sóc feliç, feliç perquè em pensava que era l’únic i veig que no, que gairebé sense voler he descobert que formo part d’un club invisible, del qual no cal ferse soci, un club amb més membres que el Barça, un club de pares soferts que han decidit no mirar gaire pel retrovisor per no agafar una enrabiada. També un club, cal dir-ho, de pares una mica deixats perquè, amb l’excusa del nen, fa segles que no passen el motxo per allà darrere. Tant, que fins i tot hi ha dies que els costa desenganxar-lo de la cadireta perquè la porqueria emmagatzemada sota el culet els fa ventosa. Sí, som molts i potser que ens ho fem mirar, perquè el fet que siguem tants no amaga que siguem una miqueta porcs, i sobretot perquè, un cop escoltades totes les anècdotes d’aquesta setmana de glòria, tots, absolutament tots, recordem el dia que ens vam prometre abandonar el club per sempre més. Sí, feu memòria. És el dia que, sense previ avís, algun familiar o conegut de compromís ens va pujar al darrere perquè l’acostéssim a casa. I no ens ho han tornat a demanar mai més.

Roser Amills “L’embaràs fa pujar la libido” Roser Amills és escriptora, comunicadora i mare del Marcel i el Joan, de 17 i 5 anys. Poeta i molt activa a la xarxa, és autora del poemari eròtic ‘Morbo’ i publica ‘M’agrada el sexe’ (Columna), una autobiografia sexual que es presenta dijous a la llibreria +Bernat de Barcelona

FRANCESC ORTEU FOTO: PERE TORDERA

ls fills ens recorden el mamífer que som, aquest plaer d’anar despullats per casa, de jugar amb fang, d’embrutar-nos. O d’aquell dia que plou i no duem paraigua i arribem xops a casa. Tot està relacionat amb el sexe i els fills ens fan tornar a tot això. I també t’entra la cosa pallassa i no t’importa anar cantant pel carrer. Això no ho fas quan no tens nens. I crec que aquest és el camí de la felicitat.

Sembla senzill. A les dones ens costa una mica riure’ns de nosaltres mateixes. Els homes això ho feu millor. Teniu més facilitat per fer el pallasso, per tenir idees friquis. Quan veig un pare i un fill jugant lluny de la mirada de la mare, veig dos nens. El regal de tenir un fill és recuperar aquesta part del nen o la nena que vam ser. A vegades fills i sexe no acaben de lligar bé. I ara! El sexe és divertit, però quan veus que, a

més, produeix una persona meravellosa, t’adones que també és un gran miracle. Jo vaig viure el procés de l’embaràs com una cosa molt sexual. Vaig parir de manera natural, i sí que fa mal i estàs espantada, sobretot el primer cop, però també és una cosa molt física. Parir no és un orgasme però hi té similituds. Has de deixarte anar, has de confiar en el teu cos. Què passa amb l’embaràs i el sexe? Quan estava embarassada tenia uns somnis eròtics exagerats i em resultava molt més fàcil arribar a l’orgasme. Hi ha qui pensa que practicar sexe pot ser dolent per al nen que dus, i no. A mi em va pujar la libido, sobretot a partir del cinquè mes. Notava que aquella part del cos era més present que mai. D’això en parles al llibre M’agrada el sexe. Sí. L’he escrit perquè vull poder dir de manera oberta que m’agrada el sexe, i que la gent que tinc al voltant també ho pugui dir sense vergonya.

Aquesta és la meva croada. Es tracta d’anar cap a la felicitat sexual. Al llibre també parles dels fills. De fet, els he dedicat el llibre. Els nens acaben sent com una mena de detectors dels traumes sexuals que té la gent que els envolta. Això sovint es fa evident en els comentaris que fan algunes persones. A vegades, segons la roba que els he posat, m’he sentit a dir: “A veure si et sortirà...” I jo al·lucino. Però què m’estàs dient? El meu fill no sortirà d’una manera o altra. Deixa’t de tonteries. El meu fill és. I allò que és ja m’agrada. A més, hi ha un altre tòpic.

parelles tampoc no és garantia de res. Explica’m algun dubte d’un fill. Fa uns anys el gran em va preguntar què volia dir que una noia fos bisexual. Li vaig respondre que allò volia dir que, si li agradava, hauria de competir amb el doble de gent per cridar la seva atenció. Allò em va fer entendre que el meu fill era d’una generació nova i vaig descobrir una cosa que em va agradar molt, i és que les noies tenen avui més capacitat d’expressarse que no teníem jo i la meva generació.

Quin? Que una persona a qui li agradi el sexe ha de ser promíscua, i no és així. Si veritablement t’agrada, hi aprofundeixes amb una mateixa persona. Quan vas passant de flor en flor potser alguna cosa no la fas prou bé. És interessant tenir varietat al llarg de la vida, perquè és com viatjar, però haver tingut moltes

També et va sorprendre la teva àvia. Sí, era una dona de missa diària, molt conservadora. Amb 80 anys va anar per primer cop al ginecòleg i el doctor li anava fent preguntes fins que li va demanar si encara mantenia relacions sexuals. I la meva àvia es va despenjar dient que sí, que fins feia poc força bé, però que últimament el meu avi ja no funcionava gaire. L’home tenia 87 anys. Allò em va semblar molt tendre, molt maco.e

DIRECTOR CARLES CAPDEVILA SUBDIRECTOR JORDI CORTADA EDICIÓ: AURE FARRAN

COL·LABORADORS: TRINITAT GILBERT, XAVI TEDÓ, LLUÍS GAVALDÀ, FRANCESC ORTEU, CARLOS GONZÁLEZ, DAVID CIRICI, MARIA JESÚS COMELLAS, EVA BACH,

Lluís Gavaldà és cantant

GREGORIO LURI, XAVIER GUAL, JAUME FUNES, JAUME CELA, JULI PALOU, PALOMA ARENÓS, GEMMA CASTANYER, AINHOA BOIX I MÒNICA L. FERRADO

ARA C/ DIPUTACIÓ, 119 08015 BARCELONA TELÈFON: 93 202 95 95 CORREU ELECTRÒNIC: INFO@ARA.CAT

ara DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013

PUBLICITAT 5

DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013 ara

aracriatures a la portada

Està estudiat. L’esport augmenta la concentració de neurotransmissors (la serotonina, la dopamina, l’adrenalina i la noradrenalina), que modulen processos cognitius, com ara la consolidació de la memòria. Per això l’exercici físic és tan recomanat. Però, més enllà d’aquests beneficis, els pares l’aplaudeixen perquè ajuda a conciliar les vacances escolars amb la vida familiar

A l’estiu, fem esport

ara DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013

aracriatures

DIVERSITAT. L’oferta d’activitats esportives per a infants a l’estiu és molt variada. TV3

TRINITAT GILBERT

i una criatura fa esport, millora el seu organisme, per exemple pel que fa a la coordinació neuromuscular o a l’equilibri. “L’aprenentatge li facilitarà els moviments, que són els recursos per evitar caigudes o lesions”, explica el doctor Luis Til, cap de la unitat assistencial del Consorci Sanitari de Terrassa del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès i metge del FC Barcelona. Però hi ha molts més avantatges. Que l’activitat física i l’esport són bàsics per a la salut se sap des de la Grècia clàssica. “Està demostrat que va bé per lluitar contra l’obesitat o les malalties cardiovasculars”. Però hi ha moltes més qualitats que fan que sigui important practicar des de la infància activitat física i esport. “Remarquem que es facin des d’edats petites perquè un adult que hagi fet activitat física i esport de petit podrà recuperar-ne fàcilment l’hàbit, malgrat que durant l’adolescència o postadolescència no

n’hagi practicat”, continua explicant Luis Til, que ha participat en el VII Quadern Faros, de l’Hospital Sant Joan de Déu (www.faroshsjd.net). Així, per exemple, se sap que el calci s’adquireix tant de la dieta diària com també de l’activitat física, “sobretot abans dels 18 anys, perquè és quan es formen els ossos”. Això vol dir que l’exercici els fa ser forts i molt rics en calci. “I aquest calci serà el dipòsit per a tota la vida”. Criatures socialitzades

Més enllà de la salut, l’esport té molts beneficis socialitzadors, perquè és una eina per fer amics, per saber-se relacionar i també per aprendre valors, com ara la disciplina, l’esforç, saber perdre, saber guanyar, saber deixar pas. “Són ambients sans, que et porten a menjar millor i a cuidar-se, i sabem que els que practiquen un esport han arribat més tard al tabac, per exemple, si és que hi han arribat”, recorda el doctor Til. Per la seva banda, el doctor Franchek Drobnic, fisiòleg del FC Barcelona

“Està demostrat que l’esport va bé per lluitar contra l’obesitat”, explica el metge del Barça Luis Til “Si no ens movem, falla tot el sistema”, alerta el doctor Drobnic, fisiòleg del Barça

i cap del departament d’investigació de l’esport del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès, assenyala que l’exercici és inherent a les criatures, perquè “els humans estan preparats per moure’s”. Si no hi ha moviment, no hi ha desenvolupament. Dit amb altres paraules, “si no ens movem, falla tot el sistema”. Per això, “l’estiu és un bon moment per aprofitar que s’han de conciliar les vacances escolars amb la feina laboral dels pares per fer que les criatures facin esport al costat d’uns monitors que els estimulin a fer-ne”. I el doctor hi afegeix encara un altre motiu: les criatures han de prendre el sol, perquè és la manera d’activar la vitamina D, perquè es fixi als ossos. “Però cal fer-ho amb cautela, perquè prendre el sol sense protecció o amb desmesura pot provocar lesions dèrmiques. Però no entenc que en un país de sol com el nostre hàgim de prendre suplement de vitamina D”, conclou Drobnic.e CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT

Esport i criatures Beneficis físics i psíquics El VII Quadern Faros, de l’Hospital Sant Joan de Déu (www.faroshsjd.net), ha arribat a certes conclusions. e Cognitivament

• Tindrà més bon rendiment acadèmic i una superior capacitat d’atenció. • Tindrà menys probabilitats de patir trastorns depressius. Millorarà el seu estat anímic i emocional. e Psicològicament i socialment

• Millorarà el benestar psicològic, la confiança en ell mateix i l’autoestima. • Aprendrà millor a socialitzar-se i a ser autònom. • Adquirirà certs valors com la constància, la perseverança, la humilitat, l’esforç o el treball en equip. e Físicament

• Tindrà un estat de salut òptim, es trobarà millor i se sentirà més fort. Controlarà un estat de pes adequat. • Reduirà les probabilitats de patir malalties en l’edat adulta com diabetis o osteoporosi.

aracriatures

DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013 ara

a la portada

Sentiments i esports a La Granja Treballant l’educació emocional

Aventura pel Pirineu Esports de muntanya A Can Ribals, a la Cerdanya, els monitors ho tenen tot preparat per engrescar les criatures a fer escalada, tirolina, pont de mico, trekking aquàtic, trekking per muntanyes, acampades, tir amb arc, acrosport... És a dir, esports d’aventura. “El trekking aquàtic, per exemple, és com un barranquisme molt suau, que practiquem en la baixada d’un riu”, explica Marc Guilera, un dels monitors. Totes les activitats es fan en anglès i tant al matí com a la tarda. Abans de sopar els monitors preparen jocs de cooperació, d’equip, com ara curses de sacs o estirades de cordes, entre d’altres. Tots també en anglès. Els campus d’esport estan pensats per fer-los durant una setmana, i l’últim dia, el de recollida de les criatures, es compta que les famílies hi passin el dia sencer, amb el dinar inclòs, perquè tots junts comparteixin l’entorn i els esports. e LLOC

Alberg Can Ribals. Lles de Cerdanya. DATES

De l’1 de juliol al 3 d’agost. Campus d’esport per setmanes.

e La Granja de Santa Maria de Palautordera ofereix dos campus de bàsquet d’alt rendiment, on es treballa tant la part més física i tècnica de l’esport com la part més mental. Tot plegat en l’entorn del Montseny.

TV3

Un dia superesportiu Per als que tenen el carnet del Super3 e Vela, barranquisme, escalada, esquí nàutic... Són només alguns dels esports que els súpers poden fer de franc. Només cal que duguin el carnet de súper i que els acompanyi un adult. L’oferta, variada i suggerent, possibilita un estiu emocionant anant a dormir cada nit a casa. Per trobar més propostes, a super3.cat/superactivitats i a l’app del Super3.

INFORMACIÓ

LLOC

Casa de colònies La Granja. Santa Maria de Palautordera.

QUÈ

Campus de bàsquet El Prat. Organitzat pel Club Esportiu del Prat de Llobregat. Obert a tot el públic.

Campus de bàsquet de Training Camp. Organitzat per Training Camp.

DATES

Del 14 al 20 de juliol.

Del 24 al 30 de juny.

PER INSCRIURE-S’HI

info@la-granja.net

EDATS RECOMANABLES

Nois i noies de 8 a 15 anys.

Indicat per a nois i noies de 8 a 15 anys.

PREU

EDATS RECOMANABLES

QUÈ

De 8 a 14 anys.

Activitat aquàtica a les Illes Medes. L’Estartit.

Caiac i vela. Vilanova i la Geltrú.

DATES

Fins al 15 de setembre.

Del febrer al novembre.

DESCRIPCIÓ

Per fer snorkeling a les illes Medes, itineraris en caiac amb una parada per banyar-se i excursions en veler. WEB

Una excursió guiada amb open-caiac doble, una embarcació molt estable per iniciar-se en el món del caiac de mar. A partir de 8 anys.

www.medaqua.com

WEB

INFORMACIÓ

TELÈFON D’INFORMACIÓ PER ALS SÚPERS

www.rocroi.com

www.campusesport.com

CAN RIBALS

Des de la Universitat de les Illes Balears s’impulsen 5 campus esportius diferents. És el cas, per exemple, del Campusesport Summer School (per a joves entre 13 i 16 anys), en què, a més d’anglès, faran natació, ball, informàtica i activitat de ciència. O un campus de tecnificació, adreçat a canalla i joves que vulguin millorar la tècnica en natació, waterpolo o futbol. e DATES

Juliol i agost.

TELÈFON D’INFORMACIÓ PER ALS SÚPERS

973 62 20 35 CAN RIBALS

400 €

A Mallorca, Campusesport

325 € per setmana.

972 75 20 43

DATES

e QUÈ

Batejos de vela. Premià de Mar.

QUÈ

A Menorca, campus de bàsquet

DATES

Ràfting i barranquisme. Llavorsí.

Tot l’any.

DATES

DESCRIPCIÓ

Fins al 12 d’octubre.

Per fer un primer contacte amb la navegació amb vela gràcies a unes embarcacions lleugeres, en navegació tutelada per un monitor.

DESCRIPCIÓ

WEB

PREU

www.nauticpremia.net

www.rocroi.com

350 € (tot inclòs).

TELÈFON D’INFORMACIÓ PER ALS SÚPERS

EDATS RECOMANABLES

605 53 72 63

973 62 20 35

INFORMACIÓ

Per fer un descens de 5 quilòmetres fent ràfting. I també pel curs natural d’un riu erosionat amb el pas del temps.

L’entrenador del primer equip de bàsquet del FC Barcelona, Xavi Pascual, juntament amb altres monitors amb una trajectòria reconeguda dins del bàsquet, com Oriol Pagès, Beto Rivet i Jordi Anglada, dirigeixen el Campus Biosport Bàsquet, que té lloc a Ciutadella de Menorca durant una setmana. e DATES

Del 30 de juny al 6 de juliol.

De 8 a 14 anys. info@biosportmenorca.com

ara DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013

PUBLICITAT 9

DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013 ara

aracriatures Infància

Famílies... parlem-ne

M. Jesús Comellas Estem segrestant la infància? otser és una frase una mica massa contundent però quan, fent memòria, les persones adultes parlen dels records d’infantesa aquesta idea va venint de manera insistent al pensament. I encara més quan es parla amb la canalla d’ara. El primer que es veu és la cara i la mirada de tendresa, sobretot quan es recorden situacions espontànies o decidides per la canalla: jugar amb pedres, córrer, baixar per un pendent del bosc foradant-se els pantalons, trepitjar bassals... I es posa en evidència que les criatures d’ara fan activitats força diferents, tot i que, quan en tenenl’oportunitat,nos’allunyentant de les criatures d’un altre temps. Per això és inevitable veure que les criatures tenen ganes de jugar, saltar i explorar el seu voltant en companyia d’altres de més petites i més grans. Perquè és evident que, malgrat tenir molta tecnologia al seu abast, necessiten no tenir totes les activitats organitzades per poder planificar aventures, experiències, jocs, i deixar anar la imaginació compartint-la amb d’altres. Tot plegat posa en evidència que la programació del temps dels infants –amb l’escola i les activitats extraescolars que busquen respondre als interessos de la canalla i afavorir l’organització familiar– no deixa ni un moment per viure la infantesa lliure de pressions i obligacions. La infantesa és una etapa curta i encara l’escurcem introduint la canalla en un món d’aprenentatges, d’eficàcia i d’informacions perquè “en les primeres edats s’aprèn molt ràpidament”. I amb tanta programació no hi ha prou marge per tenir iniciativa, i això fa que les criatures hagin perdut la seva essència i que quan tenenunmomentlliuretendeixinapassar-lo davant la televisió o demanant ajuda per no avorrir-se. Quins seran, doncs, els records de la seva infància? Què en quedarà de les vivències del dia a dia, tant de les escolars com, especialment, les de la vida quotidiana, dels moments de joc individuals o amb germans i germanes, amb la canalla del veïnat, de l’escola?Quinaconsciènciatindrand’una etapa de la vida tan important com és la infància (per no parlar de l’adolescència)? Quina enyorança d’aquest moment que hauria d’estar lliure de pressions i ple d’il·lusions i de felicitat! Per això tan sovint la canalla comenta: “Quina sort que vas tenir!”

Maria Jesús Comellas és doctora en psicologia i pedagoga

A CASA I A LA FEINA. La Iolanda intenta ensenyar al Lluc a menjar de tot i variat. Assegura que el fet de ser cuinera no li posa les coses més fàcils. DAVID BORRAT

Què és l’aliment Dieta sana i equilibrada T. GILBERT

s una pregunta que es fan molts pares. Què vol dir seguir una alimentació saludable? Com aconsegueixo que la dels meus fills ho sigui? Resumint, és una dieta rica, variada i ecològica, afirma la pediatra Gemma Baulies. També és la que inclou tota la família, la que no fa diferències de menú entre els uns i els altres. També és la que fa que les criatures entenguin que mengem perquè el cos funcioni bé. I sobretot és la que té en compte que la base de la nostra salut és l’alimentació. La Iolanda Bustos és cuinera de La Calèndula, de Girona, i mare del Lluc, de 8 anys. “Pel fet de ser cuinera, no ho tinc

més fàcil perquè la criatura mengi de tot”, diu. Però sí que té els seus trucs, que li han anat bé perquè al Lluc li agradi menjar, malgrat que ell mateix asseguri, des del seu blog propi, que és un llepafils (www.llepafils.com). “El que m’ha funcionat com a mare és despertarli l’interès per l’aliment”. És a dir, la Iolanda no li explica per què li anirà bé menjar peix, sinó que li mostra com és, com viu, quina forma té. Concretament, quan li parla de peix no ho fa en genèric, sinó que n’hi diu el nom concret. “El Lluc no menja peix, sinó llenguado, lluç, rascassa...” En sap el nom i ens sabria dir que el llenguado és pla perquè s’amaga com una manta entre la sorra; que

“Que jo sigui cuinera no fa més fàcil que el meu fill mengi de tot”, diu Iolanda Bustos Decorar els plats o fer figures pot ajudar les criatures a menjar millor alguns aliments

la rascassa és com una pedra perquè s’amaga dins de les pedres. Amb la verdura, passa exactament el mateix. “Si li explico ben bé l’aliment com és, li creo un sentiment i no el col·locarà dins de la pila”, raona la Iolanda. Aquesta fórmula de la Iolanda no és secreta. A ella li ha anat tan bé amb el Lluc, que la va explicar a les seves amigues mares, i la va arribar a explicar a les escoles. Ara la manté escrita en forma de contes a la seva pàgina web (www.iolandabustos.com/contes-que-esmengen) i encoratja a tothom a fer-la servir, perquè tant si al final la criatura es menja un aliment concret com si no, en coneixerà historietes

ara DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013

aracriatures

Proposta d’esmorzars i berenars dilluns

dimarts

dimecres

dijous

divendres

Llet amb torrades de pa de barra amb mel

Kiwi, iogurt, cereals i nous

Llet amb cereals

Una taronja a trossets amb iogurt i muesli

Pa torrat amb formatge fresc i maduixots amb mel

Entrepà de tonyina

Mandarina i bastons de pa

Entrepà de llom embotit

Pera i barreta de cereals amb fruites seques

PRIMER ESMORZAR

SEGON ESMORZAR

Poma i ametlles

dissabte

diumenge

Batut de llet i poma Llet amb torrades amb torrades de pa de pa de barra amb de barra amb pernil melmelada i pinya

Barreta de cereals o fruites i fruites seques*

*Per complementar si es fa alguna activitat física pel matí

Batut de iogurt i maduixes. Pa amb xocolata

POSTRES DINAR

Fruita

Làctic o formatge

POSTRES SOPAR

Fruita

Iogurt i barreta de cereals integrals. Avellanes

Fruita

Pa amb formatge, codony i ametlles

Fruita

Entrepà de pernil i formatge

Làctic o formatge

Fruita

Llet i pa de pessic casolà amb nous

Làctic o formatge

Fruita

Sandvitx de pernil i formatge

Fruita

Font: Informe Faros - HSJD / Gràfic: E. Utrilla

Llet amb cereals

BERENAR

tació saludable? que li poden servir perquè finalment s’atreveixi a tastar-lo. Els imprescindibles

A la pràctica, diàriament la Iolanda presenta a taula la verdura i la fruita. “És una norma sagrada”, diu. La fruita per a l’esmorzar de l’escola i, quan n’és el temps, també alguna verdura crua, com la pastanaga. A casa, per beure, no sempre hi ha llet de vaca, perquè no li agrada abusar d’un aliment concret. “La combino amb liquats vegetals, com ara de civada, d’arròs, de soja”. I, per menjar, cereals, galetes o bé unes torrades amb melmelada. Durant la setmana, procura que el Lluc mengi més peix que carn. I de carn vermella, només un cop a la setmana. “Penso que abusem massa de la carn”, explica. A l’hora de presentar el plat de la proteïna animal (és a dir, el

“Els aconsello que tinguin una alimentació familiar”, diu la pediatra Gemma Naulies Triar aliments d’origen ecològic garanteix que tenen tots els seus micronutrients

peix o la carn), la Iolanda procura que les guarnicions (les patates, les mongetes o els enciams) també siguin importants. “És com es feia abans, les guarnicions no eren petites sinó que tenien un pes important en el plat”. Si té molt de temps, la Iolanda fa alguna decoració al plat en forma de paisatge o de cara, per fer més atractiu el plat, però “passa molt poques vegades”. Prefereix dedicarse més a explicar al Lluc com es neteja o com s’ha pescat el peix que menjarà, per exemple, que dedicar-se a fer filigranes decoratives al plat, perquè pensa que tampoc no hi té traça. Una altra norma sagrada que la Iolanda aplica amb l’alimentació del Lluc és no deixar-li triar mai el menjar. “No és gens educatiu, i ho dic per experiència, perquè els meus pares tenien un restaurant i jo era la que tri-

ava què menjava i què no, perquè ho tenia tot a l’abast”. Toca el que toca. L’última recomanació de la Iolanda és no ser massa pesada. Normes clares, però sense estar-lo burxant constantment perquè no ho acabi avorrint. De fet, no ho ha fet gens, perquè ja fa temps que li va demanar a la mare tenir un blog perquè volia descriure el que menjava. Dieta única per a tots

La pediatra i metge naturista Gemma Baulies també té els seus trucs a l’hora d’orientar les famílies cap a una alimentació saludable amb els seus fills. “Sempre els aconsello que tinguin una alimentació familiar, és a dir, que no hi hagi una dieta per a cadascú, sinó que tots mengin el mateix”. Si volen donar als fills el menjar més saludable, és el moment CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT

Si fan esport, què han de menjar? Alguns consells bàsics e Segons Saioa Segura, dietista i nutricionista del departament de nutrició del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès, col·laboradora del VII Informe Faros, de l’Hospital Sant Joan de Déu, dedicat a l’activitat física, hi ha algunes indicacions que cal seguir quan parlem de quina és la millor alimentació per a les criatures que fan esport, per exemple, a l’època d’estiu. e Repartir els àpats

Cal fer cinc àpats durant el dia: esmorzar, refrigeri de mig matí, dinar, berenar i sopar. Sobretot l’esmorzar i el berenar són molt importants perquè són el complement d’energia per rendir esportivament. L’esmorzar, juntament amb el refrigeri de mig matí, ha d’aportar el 30% del total de les necessitats nutritives, i el berenar un 15%. Al quadre superior hi ha exemples per planificar uns esmorzars i berenars complets i saludables. e Bona hidratació

Cal hidratar-se correctament abans i després de fer l’activitat esportiva per prevenir la deshidratació i el cop de calor. Cal tenir en compte que el cos d’una criatura està format per aigua en un 80%, mentre que el d’un adult en un 65%.

aracriatures

DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013 ara

Infància

VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

perquè els pares es plantegin el seu canvi d’hàbits alimentaris. “Una alimentació saludable vol dir menjar de tot, i com més variat, millor”. També està bé que les famílies optin pels aliments ecològics: “Així ens assegurem que contenen en proporcions altes els micronutrients (el ferro, el magnesi, el calci, etc.) que necessiten les cèl·lules per a la seva funció correcta”. De cara a les criatures, la pediatra recomana que no hi hagi cap restricció de cap aliment. “No poden ser vegans fins que no siguin més grans, perquè una criatura ha de menjar proteïnes, animals o vegetals, diàriament”. En canvi, l’alimentació dels adults és diferent, perquè ja no necessiten menjar-ne tantes. Així doncs, un infant sí que necessita proteïnes diàries, que s’han de combinar juntament amb altres aliments a l’hora de dinar i a l’hora de sopar. Al migdia pot ser un peix i

a la nit pot ser una proteïna vegetal, com ara tofu o seitan. I, esclar, la proteïna del dinar i del sopar s’ha de combinar amb llegums, amb pasta, amb verdura. “Atenció als aliments crus, que aporten moltes vitamines; així que una amanida ben acolorida, que sigui com un quadre impressionista, és una molt bona opció per acompanyar la proteïna que hàgim triat per cuinar”. L’hora d’esmorzar és un moment crucial, perquè els pediatres saben que “és un dels àpats que costen”: es pot triar des de la llet de vaca (si la criatura no té mocs) fins a liquats vegetals o també llet de cabra o d’ovella. Per a l’hora del pati, una peça de fruita o un entrepà petit. Verdura amiga

Com a norma del dia, cal prioritzar la verdura. I no ha de ser un tòpic dir-ho, sinó una afirmació amb molta ciència, perquè tots els estudis estan demostrant, com ho fa el llibre El estudio de China, escrit per Colin i Thomas

La proteïna de dinar i sopar s’ha de combinar amb llegums, pasta i verdura “No exagero si dic que caldria prohibir les llaminadures”, diu el doctor Herreras

Campbell (Ed. Sirio), que fer una dieta tan vegetariana com sigui possible conserva la salut. Amadeo Herreras, metge especialitzat en alimentació, remarca tres ingredients dels quals tant les criatures com els adults abusen: sucre, farines refinades i plats precuinats. “No exagero si dic que les llaminadures hau-

rien d’estar prohibides: és una sobrecàrrega de sucre que destrossa les dents”. Una dieta saludable, segons el doctor Herreras, inclouria dos o tres cops a la setmana els llegums i diàriament les fruites i les verdures; preferiria el peix a la carn; deixaria la carn vermella per a un cop a la setmana i optaria més per la carn

blanca (pollastre i conill), i recuperaria la cuina de cullera. I tot combinat amb la pràctica d’un exercici moderat, una mitja hora al dia. “Caminar mitja hora a ritme fort ja és un exercici”. Per a Herreras, les notes finals d’una alimentació saludable serien l’oli d’oliva i la fruita seca, sobretot les nous.e

ara DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013

PUBLICITAT 13

DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013 ara

aracriatures Adolescència

Ballem?

Una activitat positiva per als adolescents Autoestima, autonomia, seguretat i disciplina són alguns dels valors que poden anar assumint els joves gràcies a aquesta modalitat d’oci AINHOA BOIX FOTO: GETTY IMAGES / A. BOIX

la pregunta “Què t’aporta el funky?”, la Celia, la Teresa i l’Ana no saben què contestar. L’única cosa que tenen clara és que se senten bé ballant i que, en un futur no gaire llunyà, els agradaria fer d’aquesta afició la seva professió. Tot i que tenen 14 anys, estan segures que la dansa urbana està feta per a elles i que disciplines com el funky o el hip-hop conjuguen tot allò que busquen en el ball: exercici físic, bona música i una estètica amb la qual se senten identificades. El mateix els passa a la María i al Raúl, dos joves de 17 i 22 anys, respectivament, que comparteixen escola i passió pel funky amb aquestes tres adolescents valencianes i que, des que van descobrir aquest tipus de ball, han canviat les sabates de punta per sabatilles d’esport, leggings i pantalons amples. Ells també aspiren a convertir la dansa en un modus vivendi –la primera com a ballarina, el segon com a actor de musicals– i, com elles, també es van introduir en el ball gràcies a la dansa clàssica. Verónica Gallego, membre de l’acadèmia on es formen com a ballarins, el Dance Center Valencia, comenta que el recorregut que han fet la Celia, la Teresa, l’Ana, la María i el Raúl és molt habitual. Són molts els joves que, després d’anys estudiant dansa clàssica i contemporània, decideixen fer el salt a la urbana atrets pels ritmes i la imatge d’aquests balls d’origen

nord-americà i, fins i tot, per programes de televisió com Fama, a bailar! I cada vegada són més els nens de 4 i 5 anys que, o bé perquè ho decideixen ells o bé per iniciativa dels pares, recorren al jazz i al hip-hop per iniciar-se en el món de la dansa i aprendre tant tècnica com disciplina. Múltiples beneficis

“Moltes vegades els pares vénen perquè els nens ho demanen, i això és el millor. Si hi apuntes el teu fill no perquè ho demani i li agradi sinó perquè vols que faci una extraescolar, al final acabarà deixantho, no s’esforçarà a aprendre la tècnica...”, explica Gallego, que, del món del ball i dels seus secrets, en sap, i molt. Treballa al Dance Center

“La dansa urbana és molt sana i aporta valors”, assegura la professora Verónica Gallego “Com l’esport, la dansa ajuda a formar futurs adults”, diu el psicòleg esportiu David Llopis

ESTIL PROPI. Un grup de joves en una classe de ball

del Dance Center de València.

Valencia d’ençà que va obrir les portes, el 2010, i és deixebla de la directora d’aquest centre, la ballarina Verónica Mejía. És conscient de les dificultats que tenen els adolescents per compaginar ball amb època d’exàmens, però també del plaer que senten quan combinen les dues tasques i dels beneficis que els reporta. “La dansa urbana és una activitat molt sana que ajuda els adolescents a tenir autoestima, disciplina, responsabilitat, seguretat... I aquestes actituds es traspassen a altres àrees de la vida, com els estudis, els amics o a casa”. Però que ningú pensi que aquestes característiques són exclusives dels balls urbans. Gallego ho deixa clar des del principi i Pepita Amadó, directora del Centre Internacional d’Estudis de Dansa (CIED), de Barcelona, també. La responsable d’aquesta acadèmia de ball sap, per la seva experiència com a gestora d’un centre on conviuen dansa clàssica, dansa contemporània, modern fusion, jazz i hip-hop, i també com a mare d’una ballarina professional, que els beneficis físics i psicològics són els mateixos independentment del ball que es practiqui: quan són petits els ajuda a reforçar la psicomotricitat i, quan creixen i ja tenen control sobre el seu propi cos, és una excel·lent activitat per mantenir-se en forma, per expressar els seus sentiments a través del moviment i per adquirir confiança en un mateix, autonomia i sentit de la responsabilitat i de l’ordre.

“La dansa, sigui quina sigui, és una disciplina i com a disciplina implica portar un uniforme concret, el pentinat d’una determinada manera –monyo si són ballarines clàssiques, cua si fan hiphop...– i arribar a una determinada hora per escalfar. Es donen una sèrie de pautes que, després, es transmeten als seus estudis, a la seva vida quotidiana; és a dir, fa que en les altres coses tinguin una disciplina”, comenta aquesta professional, que explica que dansa clàssica i dansa urbana tenen el mateix nombre d’adeptes a la seva acadèmia i que, quan parla de ball a nivell amateur, fuig de la paraula competitivitat. L’adolescent decideix

Autoestima, confiança o disciplina són alguns dels termes que Gallego i Amadó utilitzen per referir-se als valors que transmet la dansa als joves que

la practiquen, però, què en pensen els psicòlegs? ¿És tan beneficiós el ball per als adolescents com indiquen els professionals de la dansa? Sí. Tant, que no dubten a recomanar-lo a nens i joves, sempre que es faci voluntàriament i amb la satisfacció personal com a recompensa. “La dansa i el ball són activitats que, a més de ser físiques, són artístiques. El ball és rítmic i comporta descàrrega motriu, d’una banda, i, de l’altra, són moviments que, des de la impressió profunda en un mateix, expressen imatges i sentiments”, explica la psicòloga mallorquina Sonia Cortejarena, que, de la mateixa manera que parla dels beneficis d’aquesta activitat, remarca la importància que els pares estiguin atents als desitjos i aspiracions dels seus fills i sàpiguen escoltar i acceptar les decisions que prenguin, independent-

ara DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013

aracriatures

Fora de classe

Xavier Gual Ara que s’acaba el curs ls professors ens trobem en el darrer mes de curs fent previsions de les notes finals. Cada centre ens pressiona més o menys, però en tots sabem que hem d’aprovar el màxim nombre possible d’alumnes. Sabem, també, que ningú no ens discutirà que els aprovem a tots però que noseriaprudentqueféssimelcontrari. Les places són limitades i se’ns permeten poques repeticions, sempre amb el condicionant que els escollits puguinaprofitarrealmentaquestasegona “oportunitat”. Enguany tenim unes estadístiques esgarrifoses sobre la taula. Un fracàs escolar que no és res més que el reflex del fracàs social que ens arriba de casa. Personalment em nego a aprovar algú que ni tan sols es presenti a l’examen. Cada centre té elsseusmètodesperforçarquelagran majoria promocioni, encara que hagin suspès més de dues assignatures (el marge legal permès). Perquè, si no, hi hauria grups sencers de repetidors. Alumnes i pares coneixen aquestes pràctiques i hi juguen, fins i tot amb el poder de negar-se a acceptar la repetició. L’experiència em diu que repetir no és garantia de res, però si passenambunmuntdecarabasseselmés probableésqueambsetzeanysnoobtinguin el graduat.

El paper dels pares ESTÈTICA I PERSONALITAT. La dansa, especialment la urbana, va acompanyada d’una estètica que atreu molt els adolescents.

ment que tinguin com a resultat l’abandó d’aquesta activitat extraescolar o la seva professionalització. Una manera de pensar que comparteix David Llopis, psicòleg esportiu, professor de la Universitat de València i director del curs Expert en coaching esportiu, organitzat per Florida Universitària (València). Segons aquest professional que està en contacte directe amb joves esportistes, la dansa, com qualsevol activitat esportiva, és idònia “per a la formació integral de futurs adults”. Però, perquè això passi, ha de respondre a una inquietud de l’adolescent que la practica i no a una inquietud dels seus progenitors. “Un aspecte important és que els agradi a ells i que realment el desig d’assistir a classes de ball sigui seu i no una imposició nostra. És important explorar

Que no pari el ball! Tampoc a l’estiu e Al matí, institut; a la tarda, classes d’anglès, deures i preparació d’exàmens. Encara que ballar agradi a més d’un adolescent, no tots tenen el temps i la voluntat d’invertir tres hores de la seva atapeïda agenda en aquesta activitat física durant el curs escolar. Per això, moltes acadèmies de ball, com el Dance Center Valencia i el CIED de Barcelona, ofereixen intensius de dansa durant el mes de juliol. I, per això també, l’entitat especialitzada en lleure i turisme actiu Eix Estels organitza, del 7 al 13 de juliol i del 21 al 27 del mateix mes, un campament amb els ballarins de la companyia Brodas Bros com a professors i amb Centelles (Osona) com a localització: perquè aquells que tenen la dansa urbana com a afició la puguin practicar sense l’estrès del dia a dia i amb professionals del hip-hop com el Lluc i el Pol Fruitós i la Clara i la Berta Pons. Una estada que també està dirigida als joves que tenen intenció de convertir el ball en la seva professió, perquè puguin continuar formant-se durant els mesos d’estiu. Una aspiració, la de fer del ball una sortida laboral, que la psicòloga Sonia Cortejarena demana que vagi acompanyada del suport dels pares. I és que aquesta experta assegura que “el ball i la dansa es poden prendre com una carrera professional tan seriosa i respectable com qualsevol altra”.

quin tipus de motivació tenen. És a dir, si ho fan perquè l’activitat per ella mateixa els genera satisfacció o perquè pensen que, practicant aquesta activitat, tindran altres avantatges, com el reconeixement social, algun premi o més èxit. Moltes vegades ho fan per satisfer els pares”, explica aquest expert. Llopis apunta a l’avorriment, la falta de temps per practicar altres activitats o un sentiment d’inferioritat en relació als companys de classe com a possibles causes perquè un jove decideixi abandonar la pràctica del ball. I, en aquest últim cas, afegeix: “És important fer-los veure els avantatges que té practicar esport i els progressos que estan fent. És a dir, ajudar-los a aprendre a centrar l’atenció en com millorar el que estan fent, i no a comparar-se amb els seus companys”.e

Durant aquests dies estem parlant amb pares perquè esperonin els seus fills que no abaixin la guàrdia, a veure si es guanyen l’aprovat per mèrits propis. Busquem casos en què la salvació sigui possible. A l’aula, malauradament, ens hi entren alguns impresentables que ens fan malbé tot el que intentem construir. He vist casos de pares que pateixen molt perquè els seus fills han tirat la tovallola i no ens donen cap argument per aprovar-los. Alguns es gasten un dineral en professors de repàs i canvis de centre per no veure cap millora. Com que tinc fills, entenc que sigui una situació desesperant, perquè els adults sabem quines són les conseqüències de deixar-ho córrer. És obligació dels pares traspassar als fills la responsabilitat de les seves notes i que valorin el que els costa la broma. L’altre dia una mare em va confessar que el seu fill li retreia que no venien a parlar a l’institut per defensar-lo i fer sang d’aquells professors que se suposa que li tenien mania. Alguns encara no saben que nosaltres no som el problema, sinó la solució. I els que no ho veuen normalment fracassen. Xavier Gual és escriptor i professor de secundària

DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013 ara

aracriatures Escola

La setena hora

Jaume Cela & Juli Palou Dolenta i innecessària l projecte de la llei Wert forma part d’un conjunt legislatiu adreçat a demostrar-nos que no vivim en un estat plurinacional; a més, ens confirma que és la dreta més extrema la que mou els fils dels titelles que apareixen al trist escenari del govern. La llei Wert és una llei dolenta i innecessària. Si voleu fem la prova del cotó fluix i observem qui són els que hi brinden a favor. Si els posem en filera trobarem, sovint confosos entre ells, els que tenen una visió segregadora de l’escola, els elements més rancis de l’Església catòlica i els que defensen una idea de les Espanyes com una unitat lingüística i cultural. El paisatge, certament, és trist i desolador. El joc es troba entre dues concepcions ben allunyades del que vol dir educar. D’una banda, els que opten per una escola que ensinistri els alumnes; de l’altra, els defensors de l’obertura del pensament. El promotor de la futura llei es decanta clarament per la primera de les opcions. Ho corrobora quan manifesta que cal introduir assignatures que estiguin “libres de temas controvertidos”. És a dir, que allò que es tracta a l’aula, segons ell, ha de quedar al marge de qualsevol polèmica. Per això s’ha de modificar el currículum, deixant-ne fora els ensenyaments sobre la ciutadania i introduint-hi la religió i els valors culturals i socials, a primària, i els valors ètics, a secundària.

A reveure, class Nous temps, noves vies L’educació física d’avui té poc a veure amb les classes de gimnàstica de tota la vida. Ha passat a ser una assignatura interdisciplinària que es reinventa constantment i reclama més protagonisme XAVIER TEDÓ

i vols saber si un professor d’educació física és bo, ho sabràs si s’emprenya quan li preguntes si fa gimnàstica”. D’aquesta taxativa manera, Jordi Roca, mestre de primària especialitzat en educació física, remarca l’evolució que ha viscut aquesta assignatura amb la fornada de nous mestres que es van graduar a mitjans dels anys noranta. “L’educació física té molt poc a veure amb la gimnàstica”, afirma el mestre del CEIP Pinediques de Taradell, que lamenta que “molta gent encara ho relaciona”. Roca parla de la gimnàstica que es feia durant l’EGB: “Era molt estricta. Es va estendre durant

“S

Debatre sobre la diversitat

REINVENTAR-SE. El futbol

Els qui pensem que no hi ha res més lluny de l’acte educatiu que la voluntat de deixar immobilitzat el pensament apostem de manera decidida per la polèmica. No som ni esquerranosos trinxeraires ni ateus que prefereixen que els nois i noies vagin al pati abans que parlar de religió. No, res d’això. Defensem i defensarem on i quan calgui que és necessari debatre sobre la diversitat d’opcions que es presenten per regular i promoure una convivència que no generi marginalitat. En la mateixa línia, proposem parlar de religions i de cultures. Tot plegat s’ha de fer amb el convenciment que cada perspectiva, com cada llengua, és una finestra oberta al món. Estem, per tant, contra tot intent d’unificar els pensaments, d’esterilitzar la polèmica i d’imposar una llengua. Educar mai no s’ha de confondre amb aprendre la Constitució com aquell que fa un dictat sense sentit. Potser per això ja ha arribat l’hora de no fer allò que ens manen.

segueix sent l’esport rei a l’hora del pati, però a les classes d’educació física es deixa de banda i es busquen alternatives.

Jaume Cela és mestre i escriptor i Juli Palou és doctor en filosofia i educador

MANOLO GARCÍA

l’època franquista i es basava en exercicis com saltar el poltre o el plint”. Aquests aparells ara difícilment es veuen en un gimnàs escolar. Aquest canvi el confirma el cap del departament d’educació física de l’INEFC, Jaume Casamort, que afirma que “ja pràcticament no es fa gimnàstica sueca o alemanya a les classes d’educació física a les escoles, perquè s’han incorporat noves tendències”. De fet, aquesta assignatura ha evolucionat tant que les seves activitats ja no es desenvolupen únicament en aquest espai, i ha deixat de ser una matèria aïllada del currículum escolar per esdevenir multidisciplinària. La introducció de competències bàsiques a l’assignatura amb l’aprovació de la

“L’educació física té molt poc a veure amb la gimnàstica”, afirma Jordi Roca, mestre L’adquisició d’hàbits alimentaris o de salut serà útil als alumnes tota la vida

LOE va ser determinant. “Si a medi treballen l’aparell respiratori, nosaltres treballem la respiració o fem curses d’orientació per aprofundir en els coneixements matemàtics”, exposa el mestre de Taradell. Que és l’assignatura més dinàmica ho demostra, a parer seu, “que sigui la que té més blogs i pàgines web, perquè no deixa mai de reinventar-se”. Cal adaptar-se als nous temps i a les noves demandes, lluny de mètodes rígids. Ell mateix va crear l’any 2000 el blog Educació física, no gimnàstica, que s’ha convertit en una pàgina de referència per als quees dediquen a aquest àmbit. Roca, també tutor de cinquè, considera que l’educació física és “una assignatura que crea una base motriu

ara DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013

aracriatures

se de gimnàstica! per conèixer el propi cos i desenvolupar-se en el futur, perquè el control postural o l’adquisició d’hàbits alimentaris o de salut els seran útils tota la vida”. Fugir del clàssic

Oferir un ampli ventall d’activitats és un dels objectius principals dels mestres d’educació física. Tanmateix, Roca, que ja fa tretze anys que imparteix educació física en diferents centres educatius, reconeix que “encara hi ha mestres de la vella escola que només fan futbol o bàsquet”. Aquesta tradició tan arrelada també va provocar problemes amb l’alumnat els primers anys: “Al principi quan proposava de fer altres activitats rondinaven perquè només volien jugar a futbol, però ara la canalla és molt més receptiva”. El mestre osonenc refusa la pràctica d’aquests dos esports a educació física perquè “sempre n’hi ha tres que destaquen i els altres queden en un segon pla sense participar-hi; l’educació física no ha de buscar un

rendiment”. En aquest sentit, critica “la tendència a especialitzar els nens en un determinat esport amb només quatre o cinc anys, quan és millor que tastin diferents disciplines, que nedin, que patinin i que després decideixin què volen fer”. Ferm defensor que l’escola ofereixi un repertori com més ampli millor, Roca promociona en diferents sessions esports alternatius com el bàdminton, el vòlei o el corfbol, perquè “no els coneixen i t’assegures que no hi hagi cap alumne que destaqui”. Més enllà de partir del mateix nivell, Roca subratlla els valors que transmet el corfbol, com ara “el cooperativisme i la igualtat de gènere, perquè és un esport mixt”. També ha recuperat jocs populars com les bales i la indiaca. O altres de més nous, com l’acrosport, que consisteix a fer figures acrobàtiques estàtiques, o l’stacking cups, que es basa a apilar gots perquè “són pràctiques que fomenten la coordinació”. Adaptant-se sempre als blocs de continguts que

ESPORT I SALUT. Des del CEIP Pinediques (Taradell) reivindiquen una educació física moderna. J. ROCA

“L’educació física no cal que tingui rendiment, no cal que sigui especialitzada”, defensa Roca

Els mestres adapten les seves classes als continguts d’altres assignatures

estableix el departament d’Educació, els mestres d’educació física gaudeixen d’una gran llibertat a l’hora de proposar activitats: “És una de les assignatures que depenen més del mestre, perquè cadascú se sent més atret per un àmbit”. L’expressió corporal, que forma part dels continguts obligatoris, també es pot treballar de diferents maneres. Al CEIP Les Pinediques, per exemple, l’han treballat amb el mim a partir de l’obra Slàstic, del Tricicle: “Vam veure l’espectacle i després vam imitar alguns dels gags de l’espectacle en una gravació que està penjada a YouTube”. L’expressió corporal ha guanyat molt de pes els últims anys perquè, com explica Roca, “es treballa el ritme o la dramatització”. Més temps

L’expressió corporal també és un dels quatre blocs de continguts del cicle de secundària, juntament amb la condició física i la salut, el joc i els esports i les activitats en el medi

natural. Si a primària l’objectiu és conèixer el cos, dominar aspectes com la lateralitat (dretaesquerra), o habilitats motrius bàsiques i específiques com córrer, trepar, saltar, llançar o colpejar, a secundària fan més esports perquè, com remarca Jordi Roca, “ja tenen l’esquema corporal definit”. El cap del departament d’educació física de l’INEFC, Jaume Casamort, ho avala: “A infantil es treballen més aspectes de motricitat i a mesura que creixen es posa l’accent en les destreses i les habilitats per practicar un esport concret”. La llibertat es manté, però, al cicle superior: “Aquí no hi ha llibres de text i el professorat és qui determina les activitats que es realitzen, de manera que cada institut elabora la seva programació”. Ara bé, és una programació que es veu condicionada per les poques hores que les escoles i els instituts dediquen a l’educació física. I d’aquí neix una altra reivindicació clàssica. CasaCONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT

aracriatures

DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013 ara

VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

mort deixa clar que “amb dues hores a la setmana es pot fer molt poca cosa perquè la continuïtat és bàsica per guanyar força o velocitat; per tant, aquestes classes haurien de ser diàries”. I afegeix: “De les 30 hores que els alumnes són al centre, 28 les passen a l’aula. Hi ha massa descompensació, i més tenint present que l’activitat física millora el rendiment acadèmic perquè afavoreix les funcions intel·lectuals”. La condició física, pitjor

De fet, assegura: “L’escola no t’ofereix el temps necessari perquè d’activitat física real se n’acaba fent vint minuts, perquè primer cal explicar i preparar el que es farà”. Tampoc per als esports que ja es coneixen: “Si un nano juga bé a bàsquet no és per l’escola, la tècnica no la pot aprendre a la classe d’educació física. Amb vuit hores no aprens a jugar bé a vòlei o bàdminton”. La situació empitjora en alguns instituts perquè només en fan una hora, i

PINYA. L’esport ensenya

valors a les criatures. Avui es practiquen esports molt variats a les escoles, més enllà de futbol i bàsquet. GETTY

més encara a batxillerat, ja que tan sols es fa al primer curs. Casamort assegura: “L’educació física és a la cua. Malgrat tots els esforços i canvis, encara no ha perdut l’estatus de maria de l’educació franquista, perquè el departament no li atorga la

importància que té”. El cap de departament de l’INEFC advoca per “repensar l’educació física per una qüestió social: vivim en una societat digital, molt passiva, on l’oci ja no és físic”. El mateix diagnòstic fa el cap de la unitat de

medicina esportiva del Consell Català de l’Esport, el doctor Josep Antoni Gutiérrez: “Tot i que al nostre país les activitats extraescolars relacionades amb l’esport tenen una gran importància, la condició física de la població juvenil ha empit-

jorat”. El també metge de l’equip d’handbol del Barça critica la desatenció que rep l’educació física a l’escola: “Les hores que es fan són clarament insuficients, i la llei Wert, la setena des del final de la dictadura, tampoc no preveu l’educació física com

una eina de desenvolupament corporal”. Una de les primeres conseqüències d’aquest fet és, segons l’especialista en medicina esportiva, el desinterès per l’esport dels joves fora de l’aula: “Hi ha esports que han caigut un 90%: als anys vuitanta a Barcelona hi havia 550 equips d’handbol en diferents categories i ara només n’hi ha 80”. La seva aposta passa per potenciar l’esport des de l’escola com es fa a Anglaterra o als països nòrdics, “on tenen claríssima la seva importància”, en detriment d’algunes matèries que dubta que els puguin resultar útils en el futur. Una promoció que s’ha de fer amb la màxima celeritat: “Els hàbits saludables s’han de fomentar des de la infantesa perquè és molt més fàcil que els assimilin. Amb els adults és més complicat”. En aquest sentit, Gutiérrez defensa l’esport a l’escola per combatre l’obesitat infantil perquè tenir un cos sa és fonamental. “I també és un bé comú a l’hora d’estalviar en despesa sanitària”.e

aracriatures

ara DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013

Compartim futur

VISITA EDUCATIVA. Una excursió pel delta del Llobregat permet a famílies i criatures descobrir les papallones que han tornat a colonitzar la zona. AMB

llones no poden desplaçar-se i es donen descensos de població o fins i tot extincions”, apunta.

Mira! Papallones!

Diversitat animal

Descobrir-les al Llobregat

Les actuacions fetes a la llera del riu han propiciat l’increment d’algunes famílies d’aquests invertebrats. Una presència símptoma de bona salut mediambiental GEMMA CASTANYER FOTO: FRANCESC SERRANO

a papallona reina, també coneguda com a papilió (Papilio machaon), és una papallona diürna, de franges grogues i negres, amant de la ginesta i les flors d’anís i de fonoll; és vistosa i molt grossa comparada amb la blaveta o dos punts (Polymattus icarus), un lepidòpter característic per la seva reduïda mida i, en ocasions, difícil de catalogar. Totes dues espècies, junt amb la blanqueta de la col o papallona de la col (Pieris brassicae), són ara més fàcils d’observar als Espais naturals del delta del Llobregat, una zona de 90 hectàrees formada pels estanys de Cal Tet i Ca l’Arana. “Són algunes de les espècies que s’han incrementat en els últims anys”, explica Xavier Santaeufemia, tècnic de conservació de la biodiversitat del Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. Que hagin incrementat en nombre

és símptoma de bona salut mediambiental, i també ens aporta valuosa informació sobre la fauna i la flora de l’entorn més immediat: “La papallona és un excel·lent bioindicador. Si hi és podem deduir l’existència d’altres invertebrats, d’algunes famílies d’ocells i de les plantes i flors que necessiten per viure i reproduir-se”, apunta. La recuperació del paisatge riberenc així com la millora de la qualitat de l’aigua i del seu curs executades al Parc Riu Llobregat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han ajudat a fer que espècies com la blaveta o la blanqueta de la col consolidin el seu hàbitat i es reprodueixin amb facilitat. “Abans de les obres, la vegetació era molt simple i homogènia. Gràcies a la nova vegetació de ribera espècies com la papallona reina troben en el fonoll o la ginesta una font d’aliment inesgotable”, explica Albert Escayol, monitor de natura i guia de la sortida

Les papallones diürnes del delta del Llobregat del 19 de maig, organitzada, entre altres, per l’AMB. De fet, cada espècie de papallona s’associa a un tipus de planta per fer la posta. Per tant, com més espècies trobem en un espai, més complexa en serà la flora, afegeix Constantin Stefanescu, un dels màxims experts del país en la matèria, coordinador de l’àrea de recerca de lepidòpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers. “Si el paisatge es degrada, les papa-

Com ser un bon explorador Alguns consells e La sortida Les papallones diürnes al delta del Llobregat va permetre observar tres tipus d’espècies diürnes: la papallona de la col, la papallona del gram i la vanessa atlanta; i una de nocturna, la papallona zigena. Qui vulgui repetir l’experiència pot posar-se en contacte amb el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Riu Llobregat (93 479 32 01) o bé provar-ho tot sol seguint aquestes recomanacions: apropar-s’hi sense arrossegar els peus, no tapar-les amb la pròpia ombra i no cridar.

Pròximes activitats al delta del Llobregat Descoberta de la fauna a l’Espai Natural Remolar-Filipines 9 de juny Organitza: Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat

Castellbisbal

Corbera de Llobregat

Sant Andreu de la Barca

La Palma de Cervelló

Observació de l’anellament científic d’ocells Espais Naturals del Riu 16 de juny Organitza: Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat

El Papiol

Badia Barberà del Vallès del Vallès

Cervelló Begues Torrelles de Llobregat

Sant Climent de Llobregat

Molins de Rei

Sant Vicenç dels Horts

Santa Coloma de Cervelló

Castelldefels

Viladecans Gavà

Sant Cugat del Vallès

Sant Feliu de Llobregat

Sant Joan Despí

Cerdanyola del Vallès

L’Hospitalet de Llobregat

Ripollet

Montcada i Reixac

Sant Just Desvern

Esplugues Cornellà de Llobregat de Llobregat Sant Boi de Llobregat

El Prat de Llobregat

Més informació: La Porta del Delta. www.portadeldelta.cat 93 374 13 79

Pallejà

La transformació del tram metropolità del riu, una de les fites aconseguides per l’AMB, no només ha afavorit el nombre i la varietat de papallones sinó també la recuperació d’altres espècies animals pràcticament extingides. Un dels casos més cridaners és el de la gavina corsa (Laurus audouinii), una de les espècies de gavina més escasses al món, amb el tors i les ales d’un gris clar i el bec de color vermell: “Fa vint anys pràcticament no n’hi havia. Avui tenim una colònia de fins a 600 parelles de gavina corsa al delta del Llobregat”, diu Santaeufemia. Al costat de la gavina corsa, la tortuga de rierol o tortuga autòctona (Mauremys leprosa) ha incrementat en població gràcies a la millora de la qualitat de l’aigua. És una espècie amenaçada sobretot per la competència d’espècies introduïdes per l’home, com la tortuga americana. El tram final del Llobregat s’ha convertit també en bressol de nombroses espècies d’ànecs i ocells fa un temps difícils de veure o absents. Com l’esplugabous (Ardeola ibis), que ha trobat en les basses de Can Dimoni un hàbitat idoni per anar-hi a dormir.e

Santa Coloma de Gramenet

Tiana

Badalona

Barcelona

Sant Adrià de Besòs

Montgat

DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013 ara

aracriatures

Flors de Bach

Eva Bach Sempre podem reconciliar-nos per dins aber demanar perdó és una gran virtut. També ho és saber perdonar, i aquesta segona virtut de vegades és tan escassa com la primera. En un taller amb famílies, una mare va explicar que el seu fill adolescent estava trist i amoïnat perquè se les havien tingut amb un bon amic i des d’aleshores s’havien distanciat. D’això ja feia uns mesos i l’altre noi no l’havia volgut perdonar. El motiu de la baralla no em va semblar gaire greu, però ja se sap que la forma de viure un conflicte és molt subjectiva. El cas és que el seu fill patia i volia saber què hi podia fer. Quan la persona destinatària de les nostres disculpes no les accepta, o ni ens vol escoltar, tenim l’opció de reconciliar-nos-hi per dins. Sempre és millor si podem segellar la pau d’una manera conjunta. Però la decisió d’acabar amb les friccions o el malestar la podem prendre unilateralment, al marge de si l’altre ens perdona o no. De fet, la capacitat de perdonar-nos a nosaltres mateixos encara hauria de ser més determinant. Però la manera que tenim d’entendre el perdó i de demanar-lo sovint inverteix l’equació, de manera que donem tot el poder a la persona agreujada i deixem la nostra pau interior a les seves mans. Per això ens sentim malament quan no l’obtenim.

Disculpes i humilitat

Hem d’ensenyar als fills a demanar disculpes tant pels altres com per si mateixos. Unes disculpes ben demanades requereixen la humilitat de reconèixer les pròpies equivocacions, la capacitat de sentir-ho de debò quan ferim algú, la disposició a fer alguna cosa per reparar-ho i el compromís d’anar més amb compte en el futur. Tot això és el més important i depèn únicament d’un mateix. Per evitar que es quedin ressentits quan les disculpes no són acceptades, també els hem d’ensenyar a tenir a dins seu el diàleg que no és possible a fora. A imaginar que parlen amb l’altre i li diuen que han intentat arreglar-ho com han sabut. Que els dol no haver-ho aconseguit. Que assumeixen i respecten que de moment no sigui possible restablir l’entesa. Que si algun dia és possible se n’alegraran. I que mentre no sigui així deixaran de lluitar per aconseguir el que ja no és a les seves mans i procuraran reconciliar-s’hi internament, que no és poc. Eva Bach, escriptora i pedagoga, aporta reflexions sobre la comunicació entre pares i fills a partir d’una frase que ens ajudi a educar

Família

Què, pares, en fem un a tres sets? De pares sedentaris, fills sedentaris. Això es pot combatre fent esport en família. Aporta beneficis físics i emocionals PALOMA ARENÓS

e pares sedentaris, fills sedentaris. Un estudi fet per experts de la Universitat de la Rioja i publicat al Journal of Sports, Science and Medecine mostra que els hàbits i l’educació dels pares repercuteixen en l’activitat física dels adolescents i que, a més, la probabilitat que no facin esport es multiplica per quatre si els progenitors són sedentaris. La mostra consultada comprèn 1.978 alumnes, d’entre 12 i 16 anys i escollits aleatòriament, i detalla que el 78,4% dels joves fan activitats esportives en el seu temps lliure, el 18,5% han deixat de practicar-les i el 3,1% mai n’han fet. “És quatre vegades més probable que un adolescent sigui físicament inactiu quan els seus pares mai han participat en activitats esportives en el seu temps lliure,

Els hàbits i l’educació dels pares repercuteixen en l’activitat física dels fills “Mai és massa aviat per començar a cuidar el nostre cos”, assegura Gemma Solé

MIRALL. Les criatures són esponges i fàcilment poden assumir els mals hàbits dels pares. GETTY

mentre que quan els adults donen gran importància a la seva activitat física, el sedentarisme dels seus fills es veu minimitzat”, subratllen els investigadors. La investigació ha descobert que és “tres cops més probable que les noies evitin fer exercici en el seu temps lliure en comparació amb els nois”. Pels autors, el gènere s’erigeix com un factor molt associat amb aquestes pràctiques. Tot plegat són xifres bastant contundents que posen de manifest el paper essencial dels pares per aconseguir que els seus fills siguin persones actives ara i en un futur. Família poliesportiva

Aquest, però, no és el cas de la Càrol, una nena de Corbera de Llobregat que avui fa 11 anys, filla del veterà acupuntor Josep Maria López i Corominas i de la naturòpata i psicoterapeuta floral Llúcia Abad, que formen una família poliesportiva. La Càrol practica tenis a la Societat Esportiva Corbera (SEC) des de fa sis anys, però és una apassionada del moviment físic des de ben petita. “A l’escola fem educació física dos dies a la setmana, però jo m’entreno tres dies a tenis, a més de les competicions del cap de setmana. El tenis i el ball són la meva passió i de gran m’agradaria combinar-ho, però encara no se m’ha acudit com”, assegura rient. La Càrol és energia pura. “A casa els pares sempre m’han ensenyat la importància de l’esport per estar més

ara DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013

aracriatures

EXEMPLE. El Josep Maria i la Llúcia han encomanat a la seva filla Càrol la passió per l’esport i molt sovint en fan junts. XAVIER BERTRAL

bé físicament i també d’ànims i bon humor”. “Els dissabtes a la tarda vaig a un esplai del SEC on fem jocs, balls i piscina. No parem quiets!”, exclama. I sempre que té una mica de temps lliure acompanya el seu pare amb la bicicleta o a córrer mentre ell s’entrena. La nena reconeix que té molts companys a l’escola que “estan tot el dia asseguts, molt enganxats a les consoles i a la televisió i no fan res: això no és vida sana”, conclou. Aquesta devoció pel moviment és genètica. El pare, Josep Maria López, va ser futbolista professional durant 10 anys –un a Primera Divisió amb el Sabadell– i entrenador de futbol durant 14 anys. En l’última dècada s’ha aficionat al tenis, un esport que practica amb amics i família, i ho combina, sempre que pot, amb l’atletisme, les excursions i el muntanyisme. Amb més de 30 anys d’experiència com a terapeuta, des de la seva consulta d’acupuntura de Sabadell recomana “incorporar l’activitat física a les rutines de la família i treballar en equip contra el sedentarisme”. “A més de les millores físiques evidents que comporta, reforça els lligams familiars, genera endorfines i fa que tinguis un record positiu i agradable de l’esport i, per tant, en seguiràs practicant”. La Llúcia Abad, que també és acupuntora i té consulta a Corbera de Llobregat i Molins de Rei, és la tercera pota d’aquesta família multiesportiva. Amb 53 anys recorda que va ser “una de

les primeres catalanes a practicar esports d’aventura, especialment pònting i barranquisme, fa 25 anys”. “Llavors no portàvem neoprè, sinó banyador i xancletes, eren altres temps”, apunta, orgullosa. Quan el seu fill gran, el Gerard, era petit el portava a jugar a tenis: “Mentre l’esperava m’hi vaig anar aficionant i vaig començar a jugar-hi, també. Ho he fet des dels 31 fins als 51 anys. Ara en tinc 53 i fa dos anys que he descobert el pàdel i em va genial: em fa pujar endorfines, redueix la retenció de líquids, regula el sucre i, en definitiva, em fa feliç perquè gaudeixo molt amb la colla d’amigues”. Per cert, totes gairebé una dècada més joves que ella. Abad creu que la pràctica d’esport entre pares i fills “és un dels moments més saludables per compartir en família, beneficiós en tots els sentits”: “Millora la comunicació, a més del nivell físic i emocional. I si es practica a l’aire lliure, ja sigui fent excursions, caminant, bicicleta, jocs... t’emportes tots els beneficis del sol i l’aire net”, diu. Rutines diàries

La sabadellenca Gemma Solé va treballar 9 anys com a auxiliar de clínica a l’Hospital Parc Taulí i després es va formar com a monitora de fitness i pilates per canalitzar la seva passió per l’esport i la vida sana. Fa 16 anys que és tècnica esportiva i en els últims temps fa classes i és entrenadora personal al Punt Centre Fitness de Sabadell. Solé CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT

Esport i rendiment Com més esport, millor a l’escola

OCI. El temps d’oci és la millor oportunitat per fer

esport en família. Temps de diversió que serveix per enfortir els llaços familiars. GETTY

e Com hem explicat en aquest mateix suplement, l’Observatori de la Salut de la Infància i l’Adolescència de l’Hospital Sant Joan de Déu acaba de publicar el setè Quadern Faros (www.faroshsjd.net), que conclou que “l’activitat física millora l’aprenentatge i el rendiment escolar”. Coordinat pel doctor en medicina, fisiòleg del FC Barcelona i cap del departament d’investigació de l’esport del CAR de Sant Cugat del Vallès, Franchek Drobnic, el text apunta que “els beneficis de l’exercici repercuteixen en la salut integral de l’infant en els aspecte físic i mental i en la generació de valors”. L’informe posa en relleu que els últims avenços sobre la pràctica regular d’exercici mostren que té un efecte positiu en la salut mental dels nens, ja que millora el rendiment escolar i la capacitat de memòria. A més es remarca la importància de l’activitat física per reduir les probabilitats de trastorns d’ansietat. També s’emfatitza que l’exercici pot actuar com a eix modulador de la conducta dels nens, tant en els sans com en els que pateixen algun trastorn, com de dèficit d’atenció i hiperactivitat.

aracriatures

DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013 ara

pensa que mai és massa aviat per començar a cuidar el cos: “Els nens poden ser tan propensos com els adults a patir estrès i tensió, i aprendre bons hàbits quan s’és jove els beneficiarà quan siguin adults”. Solé, que també és mare, opina que és molt important tenir en compte que “els nens passen hores asseguts a l’escola, a casa estudiant o jugant a les consoles, carreguen motxilles i pateixen una tensió particular en èpoques d’exàmens”.

Sobrepès perillós L’excés de pes afecta un 28,3% de la població infantil

Relació relaxada

També proposa acompanyar aquesta activitat física tan necessària de “menjars sans i divertits i de petits hàbits d’activitat física, com ara deixar el comandament a distància del televisor en un prestatge i fer que s’aixequin del sofà cada vegada que volen canviar de canal o pujar a casa per l’escala en comptes d’agafar l’ascensor”. “Això farà que comencin a cuidar el seu cos”, assegura. Per l’experta en fitness, quan es parla d’activitat

ENERGIA. La família que formen el Josep Maria, la Llúcia i la Càrol desprèn

molta energia. Tenis, ball, natació... No se’ls resisteix cap esport. X. BERTRAL

física i criatures s’ha de pensar que “l’entrenament amb nens ha de ser, abans que tot, un procés d’aprenentatge i no de condicionament”. “Aquest procés ajudarà a la formació de la persona, ¿i quina millor manera hi ha de fer-ho que compartir aquesta estona també amb el pare i la mare?

Activitats tan senzilles com sortir a passejar, fer jocs a l’aire lliure, encistellar una pilota, nedar o senzillament jugar a l’aigua faran que la relació que tenim amb els nostres fills sigui més relaxada i fomentarem que siguin físicament més actius”, conclou Solé.e

“Els pares m’han ensenyat la importància de l’esport per estar més bé”, explica la Càrol

e L’excés de pes entre la població infantil segueix sent una problemàtica de primer ordre i afecta un 28,3% de l’alumnat avaluat als municipis participants en el Programa Thao durant el curs acadèmic 2011-2012. Així ho demostren les dades presentades per la Fundació Thao, que analitzen una mostra de 20.668 nens i nenes d’entre 3 i 12 anys. “La situació actual ens fa veure que la suma d’esforços és molt important i que hem de seguir treballant. Ens estem adonant que les prevalences d’obesitat són molt altes i que queda molta feina per fer”, afirma Rafael Casas, director científic de l’entitat. L’estudi mostra que més d’un de cada cinc nens i nenes d’entre 3 i 5 anys pateixen excés de pes, una situació que es concreta en una prevalença de l’obesitat del 5,7% i del 16,2% si parlem de sobrepès. En infants d’entre 3 i 12 anys, els percentatges s’eleven fins al 21,2% en sobrepès i fins al 7,1% en obesitat. El president de la Fundació Thao, Henri García, lamenta l’elevada prevalença entre els infants de menys edat. “Per poder generar un canvi que sigui real en aquesta gran problemàtica, necessitem una estratègia efectiva que estigui dirigida no només al foment de l’alimentació saludable i de l’activitat física, sinó també a l’actuació sobre factors psicològics i socials. Tots aquests elements són indispensables per resoldre un fenomen que ja s’ha convertit en un dels reptes més importants per a la salut pública del nostre temps”, diu García. Per reduir aquestes proporcions, l’entitat ha creat els Tallers Thao-Petita Infància dirigits als pares d’infants de 0-3 anys i també a professionals de la petita infància.

ara DISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2013

PUBLICITAT 23