Actuacions d'èxit al centre escolar per a l'aprenentatge de tot l'alumnat
Begoña de la Iglesia Mayol
Grup de Recerca Educació Inclusiva i Diversitat
bego.delaiglesia@uib.es
OBJECTIU
CREAR UN ESPAI DE REFLEXIÓ SOBRE EL QUE ENS APORTEN ELS ESTUDIS VERS L’ÈXIT DE L’APRENENTATGE DE TOT L’ALUMNAT: AL CENTRE I A L’AULA
2
RESPECTE A L’EVIDÈNCIA EMPÍRICA • SLAVIN, R. (2016): “A l’educació li passa com a l’art o a la moda, que tothom és capaç d’opinar sense cap respecte vers l’evidència” i posa com exemple altres disciplines, com la medicina, l’enginyeria o l’agricultura, “on la consideració cap a l’evidència està implantada des de fa dècades”. •
SLAVIN, R. (2016): Què funciona en educació? Conferències Fundació Bofill 3
Expectatives que no podré cumplir. • Només tenc ingredients. Vosaltres teniu les receptes.
4
Partir del que feim i del que pensam.
Aportacions comunitat cientĂfica internacional Revisar el plantejament individual que tenim
Facilitar i analitzar exemples de bones prĂ ctiques Full de ruta Reflexionar sobre com dinamitzar propostes de millora 5
Començam? Ens hi cram?
PENSES EN EL TEU CENTRE I/O EN LA TEVA AULA… I AGAFES l’ACCIÓ, PROGRAMA, DECISIÓ, MATERIAL, ´DINÀMICA, METODOLOGIA, O ACTIVITAT ESTRELLA
6
1. Analitzam…QUÈ SÓN
7
INDICADORS/EVIDÈNCIES DE BONES PRÀCTIQUES (paradigma inclusiu) Presència Par4cipació Progrés Adaptat de Booth i Ainscow( 2002)
Autonomia
8
Aprenentatge Autoregulat VARIABLES COGNITIVES
VARIABLES MOTIVACIONALS
Coneixements previs Expectatives de “logro” de futur
Ansietat
Estils Cognitius, intel.lectuals i d’aprenentatge
Percepció de certes caractarístiques de l’entorn instruccional
Estabilitat emocional
Estratègies d’aprenentatge
Interessos, fites i actituds
Mecanismes de “defensa” davant situacions d’Aprenentatge
VARIABLES EMOCIONALS
Capacitat percebuda pels aprenentatges acadèmics
ADAPTACIÓ DL MANUAL DE Santiuste, V. y Beltrán, J. (1998). Dificultades de Aprendizaje. Madrid: Síntesis
9
“El veritable viatge al descobriment no consisteix en cercar nous paisatges, sinó mirar amb ulls nous” Marcel Proust 10
Jiménez, J. E. (2012). Retos y prospectiva de la atención al alumnado con dificultades específicas de aprendizaje: hacia un modelo basado en la respuesta a la intervención. Navarro, J; Fernández, Mª.Tª; Soto, F.J. y Tortosa F. (Coords.) (2012) Respuestas flexibles en contextos educativos diversos. Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo. Recuperat de http://diversidad.murciaeduca.es/publica.php
Grañeras, M., Gil, N., & Díaz-‐Caneja, P. (2011). Actuaciones de éxito en las escuelas europeas (Vol. 9). Ministerio de Educación. 11
QUINES ACTUACIONS DE CENTRE CORRELACIONEN POSITIVAMENT AMB BONS RESULTATS D’APRENENTATGE?
1. RESPONSE TO INTERVENTION (RtI) 2. COMUNITATS D’APRENENTATGE 3. MOVIMENT ESCOLES EFICACES 12
MODEL RtI Model basat en l’espera del fracàs “Wait to fail” Model RtI Model de Resposta a la Intervenció
13
QUÈ ÉS EL MODEL RTI
• No és un programa especial ni un llibre. • L'any 2004, el Congrés va aprovar la Llei d'Educació per a Persones amb Discapacitats (IDEA). • IDEA permet a les escoles escollir RtI com una altra opció. (Ex: Texas) • La fita és ajudar a tots els estudiants a tenir ÈXIT. 14
Model RtI (Response to Intervencon) 1. ÈXIT per a TOTHOM 2. MÀXIMA QUALITAT en la intervenció educacva 3. Sistema basat en els suports, en adaptar el màxim la interveció a la resposta que dóna l’alumne/a (concnuament s’avalua i s’adapta la intevenció) • Inclou les ajudes i els suports com a elements naturals en el procés d’aprenentatge. No s’espera a què l’alumne/a tengui dificultats • INTERVENCIÓ PREVENTIVA 15
RtI_ Response to Intervencon Nivell 1: Suport Universal– Ensenyament d'alta qualitat i suport per a tot l’alumnat (Repte) Nivell 2: Suport estratègic i suplemental – Intervencions addicionals per a estudiants que necessiten més ajuda en destreses específiques. Grups reduïts. Nivell 3: Suport Intensiu i individualitzat Intervencions dissenyades específicament per cobrir les necessitats úniques d'estudiants individuals. 16
Un exemple d'implementació del model RTI a Canàries_ PREDEA • Set centres escolars públics d’Educació Infancl i Primària. Curs 2008-‐2009 en horari de maz. • Programa LETRA (lectura): centrat en hab. bàsiques ja anomenades • Aquesta acció, que afecta a 300 escolars d’Infancl de 5 anys i de 1º i 2º de Primària, (5 a 8 anys) així com a 40 docents i orientadors, es contempla en el pla d’actuació insctucional de la Conselleria d’Educació. • Resultats molt sacsfactoris ja que un alt percentatge d’alumnat “en risc” deixa de ser considerat com a tal • Creació programa PRIMATE per a la formació del professorat en RtI 17
ROMP LA SEQÜÈNCIA TEMPORAL 1. DEFINICIÓ 2. AVALUACIÓ 3. INTERVENCIÓ INTERVENCIÓ AVALUACIÓ DEFINICIÓ
18
Aportacions • PASSAR DE CENTRAR-‐NOS EN LES DIFICULTATS A TREBALLAR LES CAPACITATS (PASSAR DEL DÈFICIT ALS FACILITADORS) • INCLORE VARIABLES MOTIVACIONALS I EMOCIONALS (APRENENTATGE AUTORREGULAT) NO ESPERAR A QUE L’ALUMNE/A FRACASSI 19
Implicacions en el Model de suport: REPLANTEJAMENT “Decisions i actuacions BONES per a TOTHOM, imprescindibles per a alguns” (J.R. Orcasitas)
Tothom pot rebre i donar suport, en funció de les seves capacitats 20
Implicacions en el Model de suport: REPLANTEJAMENT 1. DOS O MÉS MESTRES DINS L’AULA. 2. MÚLTIPLES METODOLOGIES i DIVERSES SITUACIONS D’APRENENTATGE SIMULTÀNIES
21
22
Treball per projectes
Racons
Tutories entre iguals
Gamificació Tutoria entre iguals
Tallers
Contracte Grups interactius
Ambients
Grups cooperatius
Apps: Kahoot; Thatquiz…
Estratègies metodològiques
Webquest
Què pot aportar el model RtI al meu centre? 24
A NIVELL LEGISLATIU Comunitat Autònoma: BOIB
(Arccle 13.2 del decret 67/2008, de 6 de juny), per alumnat amb NESE, s’entén:
NOUVINGUTS/ INCORPORACIÓ TARDANA
NEE
ALTES CAPACITATS
DEA, TDHA, Trastorns llenguatge
NESE
DESFASSAMEMT CURRICULAR 2 ANYS (socials, econòmics, geogàfics, salut…)
25
ALGUNES CONSEQÜÈNCIES A) “Ser NESE implica rebre suports” (pervers)
B) Sistema centrat en el dèficit, no en l’opcmització de les capacitats de TOTHOM 26
• DEFINIR SENSE INTERVENIR ÉS CLASSIFICAR (Ecquetar). L’ecquetatge correlaciona negacvament amb l’aprenentatge • CAL ACCENTUAR CAPACITATS EN ELS INFORMES DIAGNÒSTICS
27
Quan volem transformar el context…
Comunitats d’aprenentatge https://www.youtube.com/watch?v=Ygp4z2g7Zgc&NR=1&feature=endscreen
28
QUÈ SÓN? Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educa6u i del seu entorn per aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació par6cipa6va de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).
MARC EUROPEU PROGRAMA MARCO INCLUD-‐ED (Strategies for inclusion and social cohesion in Europe from Educacon)
Successful Educaconal Accons (SEAs)
http://utopiadream.info/ca/?page_id=41 http://www.youtube.com/watch?v=o6q9urw8la0&feature=youtu.be&a
OBJECTIUS GENERALS DE LES CA • La superació de desigualtats socials-‐culturals-‐ econòmiques… • Potenciar la parccipació de persones de diferents cultures a través d’un diàleg igualitari: MULTICULTURALITAT • Crear un clima d’altes expecta4ves. Hem de fer plantejaments de màxims en lloc de mínims i posar tots els mitjans per aconsegir-‐ho. • Superar conflictes • L’escola és un agent dinamitzador i transformador de l’entorn per enriquir-‐ho.
COM ES CREEN? • Com a alternacva al fracàs escolar i la confliccvitat a les aules, de manera que l’escola, contribueixi a la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes, ja que en ocasions es converteix en un agent reproductor de l’ordre social. • A parcr dels bons resultats obcnguts
FASES • 1. Sensibilització: • 2. Presa de decisions • 3. El Somni • 4. Selecció de prioritats • 5. Planificació: creació de comissions http://www.comunidadesdeaprendizaje.net/
ACTUACIONS EN LA C.A. • • • • • • •
Aprenentatge Dialògic Grups Interaccus Voluntariat Ampliar el temps d'aprenentatge Formació i parccipació de familiar Model Dialògic de Prevenció de Conflictes Lectura Dialògica
Què pot aportar el model de CA al meu centre? 35
Moviment d’escoles eficaces • 1. El lideratge ferm • 2. Fer èmfasi en les responsabilitats i els drets dels estudiants • 3. Visió Comparcda: Objeccus consensuats entre tota la comunitat educacva • 4. Avaluació centrada en el progrés/aprenentatge de tothom • 5. Un enfocament comú en l'ensenyament i l'aprenentatge: línia metodològica coherent entre etapes. • 6. Parccipació dels Pares • 7. Altes expectacves dels alumnes • 8. Desenvolupament de l'alta qualitat professional: formació en centres • 9. Generació d'Ensenyament Efeccva: transferència de Bones Pràccques C. Chapman et al (2012). School Effectiveness and Improvement: Challenging the Orthodoxy. London: Routledge. D. Reynolds & P. Clarke (2015). Educational Effectiveness Research:What If? (ICSEI Occasional Paper No. 5) High Reliability Schools website
36
Compartim? 37
ACTUACIONS D’ÈXIT ESCOLES EUROPEES • Grañeras, M., Gil, N., & Díaz-‐Caneja, P. (2011). Actuaciones de éxito en las escuelas europeas (Vol. 9). Ministerio de Educación. • Estudi dels sistemes educacus de 26 estats membres de la Unió Europea • OBJECTIU: DONAR A CONÈIXER ELS ELEMENTS CLAU PER A L’EXIT DE TOT L’ALUMNAT 38
I A L’AULA?
39
ÈXITS • 1. AGRUPAMENT ESCOLAR: GRUPS HETEROGENIS • 2. PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA I DE LA COMUNITAT • 3. EL DOCENT COMPETENT/ EFICAÇ
40
Èxit 1:GRUPS HETEROGENIS La segregació de l'alumnat en diferents itineraris educatius afecta profundament al seu èxit acadèmic i a les seves possibilitats de desocupació en el futur. Quan més aviat comença aquesta separació, majors són les diferències apreciables entre els alumnes i les alumnes situades en els diferents itineraris. 41
Èxit 1:GRUPS HETEROGENIS Els agrupaments homogenis no milloren, sinó que fins i tot empitjoren el rendiment general de l'alumnat amb menor nivell d'aprenentatge. Els grups més vulnerables són els més perjudicats per l'agrupament homogeni, tant pel que fa a les seves oportunitats d'aprenentatge com a les relacions entre grups. 42
Èxit 1:GRUPS HETEROGENIS Gerard Ferrer, pedagog, sociòleg i recercador en l’àmbit de les desigualtats educacves de la Fundació G. Agnelli (Itàlia), ha estudiat quines estratègies d’agrupament milloren els resultats de l’alumnat.
Ferrer, G : “els agrupaments de nivell entre les classes
no serveixen per millorar el rendiment acadèmic, ni en l’educació primària ni en la secundària i, fins i tot, poden tenir efectes negacus en els alumnes de menys nivell”. “els grups cooperacus són els que han demostrat tenir un impacte més posicu en el rendiment de l’alumnat en les competències bàsiques de matemàcques, lectura i ciències”. Aquest impacte pot xifrar-‐se “en un guany de cinc mesos d’avantatge acadèmic dins d’un curs”. 43
Èxit 1:GRUPS HETEROGENIS Valls i Siles (2012): “les pràccques de streaming, que separen l’alumnat per grups de nivell, realitzen adaptacions curriculars que disminueixen el nivell dels concnguts i/o separen l’alumnat en grups de reforç fora de l’aula en l’horari leccu, són les majoritàries en els centres educacus de l’Estat espanyol, malgrat que la bibliografia cienzfica assenyala l’impacte negacu que tenen sobre l’alumnat amb més dificultats. 44
Èxit 1:GRUPS HETEROGENIS INCLUSIUS 1. Grups Heterogenis amb una reorganització dels recursos humans 2. Desdoblaments en Grups Heterogenis 3. Ampliació del temps d’aprenentatge 4. Adaptacions curriculas inclusives: adaptacions metodològiques
5. Optativitat inclusiva: en base a interessos i preferències 45
COM AGRUPAM L’ALUMNAT AL NOSTRE CENTRE? I A LA NOSTRA AULA? PER QUÈ?
Èxit 2: Parccipació de les famílies
47
Èxit 2: Parccipació de les famílies La implicació de les famílies i de la comunitat en els centres escolars incrementa el rendiment escolar, ja que contribueix a millorar la coordinació entre la llar i l'escola, especialment en el cas de l'alumnat pertanyent a minories, i també el rendiment acadèmic d'alumnes i alumnes amb discapacitats. 48
Èxit 2: Parccipació de les famílies_MODELS Hem identificat cinc models de participació de les famílies i de la comunitat: la participació informativa, consultiva, decisòria, avaluativa i educativa. Els tres últims són els que tenen més probabilitats d'influir positivament en l'aprenentatge 49
MODELS DE PARTICIPACIÓ FAMILIAR Informacva: les famílies reben informació sobre les
accvitats, funcionament del centre i decisions preses.
Consulcva: les famílies tenen un poder de decisió molt limitat. Són consultades i parccipen a través dels ògans de govern del centre.
50
MODELS DE PARTICIPACIÓ FAMILIAR D’ÈXIT Decisòria: les famílies i comunitat parccipen de la presa de
decisions en els òrgans decisius (Consell escolar, AMIPAs, etc). Supervisen les accions de centre en relació als resultats obcnguts vetllant perquè es mentenguin altes expectacves i bon resultats de tot l’alumnat. Avalua4va: Les famílies i comunitat formen part del procés d’aprenentatge de l’alumnat ajudant a avaluar el progrés educacu. També parccipen en els processos avaluacus del centre. (Ex: Xipre i Estònia) Educa4va : Les famílies i comunitat formen part del procés d’aprenentatge de l’alumnat en l’horari escolar i extraescolar. I , per altra banda, parccipen en els programes formacus per a respondre a les seves pròpies necessitats. 51
QUIN TIPUS DE PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES TENIM EN EL NOSTRE CENTRE? 52
EL/LA DOCENT COMPETENT/ EFICAÇ 1. Mantén la claredat i estructura del concngut 2. Opcmitza l’ús del temps: cme on task 3. Empra una varietat d'enfocaments, metodologies, materials... 4. Gescona i controla l'aula en tot moment
53
EL/LA DOCENT COMPETENT/ EFICAÇ 5. Temps alt centrat en tasca 6. Obté d’una moderada a alta taxa d'èxit 7. Qüescona i es qüescona 8. Crea un clima posicu: cohesió grup 9. Manté altes expectacves 10. Dóna orientació acadèmica
54
D’AQUESTS, QUINS SÓN ELS NOSTRES PUNTS FORTS?
55
EXEMPLE GRUPS HETEROGENIS I DE PARTICIPACIÓ FAMILIAR EDUCATIVA: Els grups interactius
56
Grups Interactius: Què és? 1. Una forma d'organització de l'aula
57
Grups Interactius: Què és? 2. Grups reduïts d'alumnat agrupats de forma heterogènia tant per nivells d'aprenentatge, cultura, gènere, etc.
58
Grups Interactius: Què és? 3. Grups on s'estableixen relacions entre els i les alumnes que formen part del grup per mitjà del diàleg igualitari.
59
Grups Interactius: Què és? 4. Cada grup compta amb la presència d'un adult referent que pot ser el mestre o mestra, familiars, o altres voluntaris. L'aprenentatge dels alumnes i alumnes depèn cada vegada més del conjunt de les seves interaccions i no només de les quals es produeixen a l'aula tradicional.
60
Grups Interactius: Què és? 5. La participació de les i els voluntaris a l'aula facilita l'aprenentatge i augmenta la motivació dels nens i nenes per l'aprenentatge, creant un bon clima de treball.
61
Grups Interactius: Què és? 6.Tots els alumnes del grup treballen sobre la mateixa tasca.
62
Grups Interactius: Què és? 7. Tant el professorat com els i les voluntàries mantenen unes altes expectatives cap als alumnes i alumnes.
63
Grups Interactius: Què és? 8. Tots els alumnes aprenen, fins i tot aquells que tenen facilitat, perquè ajudar l’un a l’altre implica un exercici de metacognició que contribueix a consolidar els coneixements, fins al punt de ser capaç d'explicar-los a altres persones.
64
Grups Interactius: Què NO és? 1. Una metodologia. 2. Grups cooperatius. 3. Agrupacions flexibles.
65
Grups Interactius: Què NO és? 4. Dividir la classe per grups amb un sol adult com a referent, el professor/a. 5. Si prèviament s'han tret de l'aula a aquells alumnes i alumnes amb baix nivell d'aprenentatge.
66
Grups Interactius: Què NO és? 6. Si sense treure a ningú de l'aula els grups es formen de forma homogènia d'acord al nivell d'aprenentatge.
7. Si es fan agrupacions heterogènies en una aula on estan els alumnes i alumnes de major nivell d'aprenentatge.
67
Grups Interactius: Què NO és? 8. Si dins dels grups interactius heterogenis es donen tasques diferents als nens i nenes per nivell d'aprenentatge.
9. Si no hi ha interacció entre els alumnes i alumnes mentre es resol la tasca plantejada.
68
Grups Interactius. Organitzar l’aula en petits grups heterogenis.
69 Â
Grups Interactius. Cada grup supervisat per una persona adulta
70 Â
Grups Interactius. Resolució de tasques de forma col·laborativa
APRENENTATGE DIALOGIC
71
PAPER DEL MESTRE/A § § § § §
§ § § §
DECIDIR QUINS OBJECTIUS TREBALLAR DISSENYAR LES ACTIVITATS INFORMAR ALS VOLUNTARIS DE L’ACTIVITAT A REALITZAR COORDINAR ELS GRUPS AVALUAR SESSIÓ
PAPER DE L’ALUMNE/A COOPERAR UNS AMB ALTRES FER LES ACTIVITATS ACCEPTAR OPINIONS APORTAR IDEES
§ § §
PAPER DEL VOLUNTARI/A IMPLICAR-SE EN ELS APRENENTATGES AFAVORIR APRENENTATGE DIALÒGIC SEGUIR INDICACIONS I DEMANAR AJUDA, SI CAL
CURRÍCULUM • AJUSTAR-SE AL CURRICULUM • TÈCNIQUES INSTRUMENTALS • CULTURA GENERAL
72
Idees claus
73 Â
RECOMANACIONS professorat, directors i directores 1. Les escoles haurien d'evitar canalitzar
l'alumnat cap a icneraris educacus segregats, especialment a els qui procedeixen de grups desfavorits (immigrants, minories ètniques, fills i filles de famílies amb un baix nivell socioeconòmic, etc.). 74
2. Per elevar el rendiment acadèmic de
l'alumnat, el professorat hauria de subsctuir els agrupaments homogenis (segons nivell d'aprenentatge) i els mixts (classes heterogènies en les quals alguns alumnes i alumnes no reben atenció) per actuacions inclusives (grups heterogenis amb una reorganització dels recursos humans, ampliació del temps d'aprenentatge, etc.). 75
3. Pel que fa a l'organització de l'aula, els estudis destaquen els grups heterogenis amb una reorganització de recursos humans i/o amb presència de voluntaris i els desdoblaments en grups heterogenis.
76
4. La recerca apunta als Grups Interaccus com una forma d'agrupament heterogeni d'èxit. Acceleració de l’aprenentatge.
77
5. Els mateixos recursos uclitzats en els agrupaments homogenis poden reorganitzar-‐ se i emprar-‐se en models d'agrupament inclusius. Ex: De les aules UEC a les aules de recursos
78
6. A les classes heterogènies, el professorat hauria de
fomentar de manera conscient la interacció entre alumnes i alumnes amb diferents nivells d'aprenentatge, així com amb les diferents persones adultes que escguin presents en les accvitats d'aprenentatge. 7. És necessari que els centres escolars, especialment els que compten amb un percentatge elevat d'alumnat desfavorit, augmen4n el temps d'aprenentatge, tant en horari escolar com a extraescolar, amb la finalitat d'incrementar les oportunitats d'aprenentatge i d'elevar el rendiment de tots els seus alumnes i alumnes. (vacances i voluntariat) 79
8. Les escoles han de crear les condicions necessàries i desenvolupar diferents vies de par4cipació per a les famílies i altres membres de la comunitat, prestant una atenció especial a la parccipació de familiars i membres de la comunitat de col·∙leccus vulnerables (immigrants, minories culturals i alumnes i alumnes amb discapacitat). 9. Els centres haurien de desenvolupar mecanismes per a la parccipació de les famílies i de la comunitat en processos de presa de decisions, d'avaluació i en ac4vitats educa4ves. . 80
10. Els centres escolars haurien d'involucrar a les dones de les famílies i de la comunitat en diferents accvitats escolars, per ajudar a les escoles a superar les desigualtats de gènere. 11. Els centres escolars haurien d'oferir ac4vitats de formació familiars, amb la finalitat d'elevar el nivell de rendiment de tot l'alumnat. Les famílies haurien de parccipar en les decisions relacves a aquest cpus d'accvitats. Quan això succeeix, els programes d'educació familiar tenen una major incidència sobre el rendiment escolar dels alumnes i alumnes. 81
COMPTAU AMB NOSALTRES
Bego帽a de la Iglesia Mayol
Grup de Recerca Educaci贸 Inclusiva i Diversitat
bego.delaiglesia@uib.es
I SI COMENÇASSIM DEMÀ? PER ON COMENÇARÍEM?
83
Passar de centrar-nos en les dificultats a treballar les capacitats.
(PASSAR DEL DÈFICIT ALS FACILITADORS)
https://www.youtube.com/watch?v=IAlA-NbEwig
84
SEGUEIX ESSENT UN REPTE, però ja hi hem trobat aigua
Gràcies a vosaltres
85
Referències i documentació emprada • Arcgas-‐Pallarés, J. (2009). Dislexia: enfermedad, trastorno o algo discnto. Revista de neurología, 48(2), 63-‐69. • DSM-‐V (hˆp://www.dsm5.org/Pages/Default.aspx) (ver cómo pueden afectar estos cambios en el ámbito de las DA en discntos países en Al-‐Yagon, M., Cornoldi, C., Cabendish, W., Fawceˆ, A.J., Grünke, M., Jiménez, J.E., 2012).
• Grañeras, M., Gil, N., & Díaz-‐Caneja, P. (2011). Actuaciones de éxito en las escuelas europeas (Vol. 9). Ministerio de Educación.
• Jiménez, J. E. (2012). Retos y prospeccva de la atención al alumnado con dificultades específicas de aprendizaje: hacia un modelo basado en la respuesta a la intervención. Navarro, J; Fernández, Mª.Tª; Soto, F.J. y Tortosa F. (Coords.) (2012) Respuestas flexibles en contextos educa6vos diversos. Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo. Recuperat de hˆp://diversidad.murciaeduca.es/publica.php • Rigo, E. (2002). Las necesidades olvidadas. D. Forteza y MD Roselló (Coords.), Actas de las XIX Jornadas de Universidades y Educación Especial, 19-‐78. • Valls, R., & Siles Molina, G. (2012). L’ampliació del temps d’aprenentatge, una pràccca inclusiva que millora el rendiment acadèmic de tot l’alumnat. Pedagogia i Treball Social: revista de ciències socials aplicades, 2012, vol. 2, núm. 1, p. 46-‐62. 86
Referències de les imatges Diapositiva 2: https://flic.kr/p/9iKjQg Diapositiva 3: https://flic.kr/p/dVanfz Diapositiva 4: https://flic.kr/p/jAkko7 Diapositiva 5: https://flic.kr/p/7i6NDH Diapositiva 6: https://flic.kr/p/nXyF5i Diapositiva 7: https://flic.kr/p/9RhHPM Diapositiva 8: https://flic.kr/p/ay2c29 Diapositiva 9: https://flic.kr/p/5SE1CF Diapositiva 10: https://flic.kr/p/4ohV7 Diapositiva 11: https://flic.kr/p/5wAwwX Diapositiva 12: https://flic.kr/p/74EMbH Diapositiva 13: https://flic.kr/p/o51jBH Diapositiva 14: https://flic.kr/p/dc3Dyj Diapositiva 15: https://flic.kr/p/8ts9QN Diapositiva 16: https://flic.kr/p/4p3Fiw Diapositiva 17: https://flic.kr/p/4AodCN
Diapositiva 19: https://flic.kr/p/guhsdX Diapositiva 20: https://flic.kr/p/4YJRV3 Diapositiva 21: https://flic.kr/p/qMDbxB Diapositiva 22: https://flic.kr/p/edYY9V Diapositiva 23: https://flic.kr/p/5p4Vfw Diapositiva 24: https://flic.kr/p/4YBbeV Diapositiva 25: https://flic.kr/p/nQfnvS Diapositiva 26: https://flic.kr/p/9bUbH3 Diapositiva 27: https://flic.kr/p/2kr1cR Diapositiva 28: https://flic.kr/p/53wt6y Diapositiva 29: https://flic.kr/p/efX8AU Diapositiva 30: https://flic.kr/p/ooQJ9M Diapositiva 31:https://flic.kr/p/6XDLbw Diapositiva 32: https://flic.kr/p/5SadAz Diapositiva 33:https://flic.kr/p/bJmE9Z Diapositiva 34: https://flic.kr/p/8Hp3hU Diapositiva 35:https://flic.kr/p/aSeEyH Diapositiva 36: https://flic.kr/p/4sY59B Diapositiva 38: https://flic.kr/p/6fWKzp Diapositiva 39: https://flic.kr/p/6vBwhj Diapositiva 40: https://flic.kr/p/dVd2nY 87