Les TIC a l’educació de les Illes Balears Situació actual i propostes d’actuació Agost de 2015 Versió 1.0
Índex Les TIC com a eina transversal a l’educació Necessitat mundial de professionals TIC La docència de la informàtica arreu del món Situació actual de la Informàtica a les Illes Balears La Informàtica a la LOMQE Propostes per al sistema educatiu de les Illes Balears Propostes per al desenvolupament del currículum de secundària a les Illes Balears Resum i conclusions
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 2 de 22
Les TIC com a eina transversal a l’educació En la societat actual és evident que el maneig de la tecnologia digital és ja imprescindible per a qualsevol individu de la societat (des de la infantesa fins a la tercera edat). Si en els anys 80 i 90 només alguns grups socials (intel∙lectuals, o treballadors de caràcter específic) utilitzaven ordinadors, a partir de l’any 2000 l'ús d’aquests aparells es va anar generalitzant. L'expansió d'Internet, la baixada de preus, l'ampliació de l'oferta d'aplicacions i l'ús massiu de mòbils intel∙ligents han convertit la informàtica en un element imprescindible de la vida quotidiana. És difícil trobar alguna professió que no estigui directament o indirectament relacionada amb l’ús de les TIC, com també és difícil trobar alguna assignatura o matèria que no pugui fer ús de les TIC per facilitarne l’aprenentatge o ús diari. Per contra, el desconeixement de les TIC pot provocar un greu desavantatge en l’accés a unes competències i uns coneixements concrets. Les tecnologies digitals són necessàries i imprescindibles per a qualsevol societat que vulgui ser competitiva en un mercat laboral de cada dia més exigent i globalitzat. El desconeixement d’aquestes tecnologies provocaria una fractura (o bretxa) digital respecte de països més avançats, que van adaptantse a les noves tecnologies més ràpidament que d’altres. Aquesta fractura digital pot provocar una diferència socioeconòmica entre les comunitats que disposen d'accés a les noves tecnologies i les que no. Aquest terme també fa referència a les diferències que hi ha entre grups segons la seva capacitat per utilitzar les TIC de manera eficaç, que es poden produir principalment a causa dels diferents nivells de coneixement d’aquestes. En aquest cas, l'escassa habilitat o competència en l’ús de les tecnologies de computació es podria considerar analfabetisme digital . També hem de tenir en compte que els estudiants actuals es poden considerar “ nadius digitals ”, una generació de consumidors de tecnologia amb molta familiaritat en la interacció amb els mitjans digitals, però amb escassa capacitat d'expressió en aquests mitjans. En una conferència1 a TEDx, el professor Mitch Resnick, responsable del Lifelong Kindergarten Group del MIT MediaLab , afirmava que aquesta exposició continuada des que neixen a les tecnologies de la informació i la comunicació, i la naturalitat amb què els “nadius digitals” interactuen amb tot tipus de dispositius amb connexió a Internet, fan que no siguin conscients dels riscs a què estan exposats, ni són capaços de fer de manera natural (és a dir, sense aprenentatge) una anàlisi crítica de la informació i dels estímuls rebuts. Per això, també hem d’aspirar al fet que els alumnes puguin comprendre en profunditat l'entorn digital i puguin ser persones capaces de contribuirhi amb maduresa i sentit crític .
1
http://www.ted.com/talks/mitch_resnick_let_s_teach_kids_to_code?language=es Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 3 de 22
Per tots aquests motius, les tecnologies de la informació i la comunicació són unes eines que s’han de considerar transversals en l’educació del present i del futur. La competència digital és imprescindible en qualsevol societat que es vulgui mantenir adaptada a les fortes exigències del mercat i que pretengui estar preparada per utilitzar aquests nous canals de comunicació de manera correcta i eficient.
Pensament computacional i programació A més d’aquest coneixement de les TIC de manera transversal a l’educació, també hem de tenir en compte unes altres noves competències molt importants: el pensament computacional i la programació . L'any 2006 Jeannette Wing va publicar l'article 2 “Computational thinking” , en el qual defensava que aquesta competència nova s'hauria d'incloure en la formació de tots els nins i nines, ja que representa un ingredient vital de l'aprenentatge de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques. Wing mateix indica que “el pensament computacional implica resoldre problemes, dissenyar sistemes i comprendre el comportament humà, fent ús dels conceptes fonamentals de la informàtica”. És a dir, que l'essència del pensament computacional és pensar com ho faria un científic informàtic quan ens enfrontam a un problema. El pensament computacional és un procés de resolució de problemes que inclou les característiques següents: ● ● ● ●
2
Formular problemes de manera que es permeti l'ús d'un ordinador i altres eines per ajudar a resoldre'ls. Organitzar i analitzar lògicament la informació. Representar la informació a través d'abstraccions com els models i les simulacions. Automatitzar solucions fent ús del pensament algorítmic (establir una sèrie de passos ordenats per arribar a la solució).
https://www.cs.cmu.edu/~CompThink/papers/Wing06.pdf Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 4 de 22
● ●
Identificar, analitzar i implementar possibles solucions amb l'objectiu d'aconseguir la combinació més efectiva i eficient de passos i recursos. Generalitzar i transferir aquest procés de resolució de problemes per ser capaç de resoldre una gran varietat de famílies de problemes.
Finalment, hi ha una evidència científica que demostra en grups que han après a programar des d'Infantil la millora de resultats en proves de matemàtiques, raonament i resolució de problemes, l'impacte positiu en la creativitat i resposta emocional de nins i nines amb dificultats d'aprenentatge, com també en el desenvolupament de les habilitats cognitives i socioemocionals. També s'ha demostrat que l'alumnat que aprèn a programar en edats primerenques té menys estereotips de gènere en relació amb les carreres STEM Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques i menys reticències per continuar els seus estudis i professions en aquestes disciplines.
Necessitat mundial de professionals TIC A hores d'ara, tan sols el 10 % dels centres educatius als Estats Units incorpora el 'coding’ (programació) entre les seves assignatures, davant les prospeccions econòmiques, que preveuen un milió i mig de nous llocs de feina per a 2020 amb perfils que inclouen tasques de programació ; dels quals al voltant del milió podrien quedar vacants per inoperància del sistema educatiu en aquest sentit.
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 5 de 22
Les carreres amb més sortides el 2015 són Enginyeria Industrial, Informàtica i ADE , segons l'estudi elaborat per Randstad professionals . Els autors de l'estudi assenyalen que el sector TIC és un dels camps que ha generat més contractacions durant l'any 2014 i mantindrà aquesta tendència positiva al llarg de 20153.
En el cas concret de les Illes Balears , es té constància d’ un alt dèficit de professionals del sector TIC , que han de ser contractats de fora de les illes, ja que del nostre sistema educatiu no surten prou persones preparades amb aquest perfil. Per exemple, es té constància que els darrers anys només es graduen en Enginyeria Informàtica a la Universitat de les Illes Balears (UIB) una mitjana de 15 persones cada curs, i el mercat laboral en necessita moltes més. Segons les previsions de la Unió Europea, es crearan aproximadament 900.000 llocs de feina 4 per a professionals TIC d'aquí a l'any 2020 . Això s'agreuja pel fet de que actualment les 3 4
http://www.randstad.es/nosotros/salaprensa/randstad17092014 http://www.elmundo.es/economia/2015/05/31/5568a4a1268e3e9e518b4592.html Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 6 de 22
empreses del sector cerquen aquests perfils però no els troben perquè el món educatiu no en subministra prou. D’altra banda, el model econòmic de les Illes Balears és molt dependent del turisme, que és molt estacional i comporta diversos problemes, com ara salaris baixos, contractes temporals, i un fort impacte mediambiental. Com a societat, s’ha d’apostar per una diversificació de sectors , i una indústria en la qual s’hauria d’incidir, ateses les característiques de la nostra comunitat autònoma, és la de les TIC. L’economia del coneixement i les tecnologies innovadores constitueixen un sector estratègic que pot aportar un valor afegit al turisme. A més, aquest sector es retroalimenta del turisme mateix les empreses turístiques necessiten de les TIC, no és tan contaminant i poc sostenible, i permet eliminar la forta dependència que tenim del turisme. A més, és un tipus d’indústria que no es veuria afectada com d’altres per la insularitat, ja que es poden aprofitar dels canals de comunicació moderns de què disposam. Les infraestructures, com ara les telecomunicacions, o un parc tecnològic com el ParcBit, ja les tenim, ara només cal apostar fortament per una educació que ens permeti aprofitarles, i que sigui la base d’aquest canvi de model econòmic.
La docència de la informàtica arreu del món La postura de la Unió Europea El juliol de 2014, la vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de l'Agenda Digital, Neelie Kroes, i la comissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, varen enviar una carta5 conjunta als ministres d'Educació de la UE en què els instaven a promoure l'ensenyament de la programació informàtica a les escoles, ja que consideren que "la desocupació juvenil és un dels desafiaments més grans d'Europa. Al mateix temps, Europa experimenta una manca de capacitats creixent en el sector de les TIC, en el qual no es podran cobrir aproximadament 900.000 professionals del sector en el mercat laboral europeu d'aquí a final de 2020”. En aquesta mateixa carta, indiquen que “ promoure la programació és part de la solució a la desocupació a Europa ”, i que “cada nen ha de poder tenir l'oportunitat de desenvolupar les seves capacitats de programació bàsiques per tal de convertirse en un ciutadà digital informat i amb poder de participació"6.
Estats Units Als Estats Units s'ha iniciat un moviment que promou l'ensenyament de la Informàtica, més concretament de la programació, en els centres educatius nordamericans. La iniciativa, liderada per code.org , ha rebut el suport del president Obama7 , de Bill Gates i del fundador de Facebook , Mark Zuckerberg . http://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/dae/document.cfm?doc_id=6597 http://goo.gl/vi86UV 7 https://www.youtube.com/watch?v=6XvmhE1J9PY 5 6
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 7 de 22
Encara que no hi ha cap iniciativa legislativa federal respecte d'això, fa anys que imparteixen diferents currículums en diversos estats en ensenyament secundari (i cada vegada més inclouen la Informàtica com a opció per a la prova de selectivitat).
Regne Unit Si durant el curs acadèmic 20132014 la Informàtica va passar a ser la “quarta ciència” (al 8 mateix nivell que la Física, Química i Biologia) en el batxillerat anglès , a partir d’aquest curs (20142015), tots els centres públics del Regne Unit , tant de primària com de secundària, 9 han introduït l'ensenyament de la programació . El canvi va començar amb una forta declaració d'intencions, quan es va canviar l'etiqueta TIC que apareixia en currículums anteriors basats en l'ofimàtica, per Informàtica. El ministre d'Educació, Michael Gove, va avançar el canvi, i va qualificar el currículum antic de TIC com a “danyós i avorrit”10 i que els estudiants “s'avorrien moltíssim” amb els ensenyaments de Word i Excel11.
Estònia L'any 2012, Estònia va llançar el projecte ProgeTiiger de manera experimental amb un grup de centres escolars i, des de 2013, aquest programa que introdueix la programació des de primer de primària ja està disponible per a totes les escoles12 . Estònia, juntament amb
http://www.bbc.com/news/education21261442 https://goo.gl/fL897W 10 [Steve McCaskill: New National Curriculum To Teach Five Year Olds Computer Programming: http://www.techweekeurope.co.uk/news/nationalcurriculumicteducationcomputing121214 .] 11 [Sophie Curtis: Teaching our children to code: a quiet revolution. http://goo.gl/e6x4bb ] 12 http://progetiiger.ee/ (enllaç en estonià, encara que Google Translate n’ofereix una bona traducció). http://constructingkids.com/2012/12/03/estonianschoolsteachkidstocodefrom1grade/ 8 9
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 8 de 22
Finlàndia, són els països de la Unió Europea amb millors resultats en ciències en les proves PISA13 .
Altres països Canadà és el país on hi ha més nivell d'educació segons l'OCDE14 . En la província d'Ontario hi ha una secció en el currículum destinada específicament a la Informàtica (Computer Studies)15. A Israel , el segon país en aquesta classificació, hi ha des de fa anys un currículum ministerial per a secundària elaborat per experts16, en què es prescriuen cinc cursos d'Informàtica optatius: Fonaments d'Algorítmica i Programació, Disseny de Programari, Segon Paradigma (lògic, funcional, sistema), Aplicacions i Teoria (autòmats finits). A Finlàndia serà obligatori que tot l'alumnat de primària aprengui a programar a partir del curs 20162017. A Austràlia han anat un pas més enllà i volen començar a introduir la programació des de l'educació infantil. A Alemanya hi ha tres regions que ensenyen a programar des de primària: Saxònia, MecklenburgWestern Pomerània i, especialment, Baviera.
Espanya
Si bé hi ha contínues referències a les TIC en el currículum educatiu de primària i secundària, en general, la Informàtica no apareix com una assignatura amb entitat pròpia. A més, el seu
http://www.balticcourse.com/eng/education/?doc=84560 http://goo.gl/zQiL0q 15 http://www.edu.gov.on.ca/eng/curriculum/secondary/computer10to12_2008.pdf 16 Judith Gal Ezer i David Harel: Currículum and Course Syllabi for a HighSchool CS Program. Computer Science Education, vol. 9, núm. 2, p. 114–147, 1999 13 14
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 9 de 22
tractament s'orienta fonamentalment a l'ús de l'ofimàtica com a usuaris, a diferència de les recomanacions de la UE, que com hem vist, versen sobre el pensament computacional. Hi ha un bon nombre de docents que fa molt de temps que ensenya a programar al seu alumnat, però fins ara es tractava d'iniciatives individuals que no estaven promogudes des de les administracions públiques. No obstant això, es comencen a fer passes en aquest sentit i ja hi ha diverses comunitats autònomes que volen generalitzar aquests ensenyaments i que han començat a impartir formació als seus docents i a desenvolupar distintes iniciatives. Potser el cas que més repercussió ha tingut és el programa mSchools17, una iniciativa mixta públicaprivada impulsada per la Fundació Mobile World Capital Barcelona i amb la col∙laboració de la Generalitat de Catalunya , l'Ajuntament de Barcelona i la GSMA, que incorpora la programació d'aplicacions per a dispositius mòbils en una assignatura optativa de 4t d'ESO18.
La Comunitat de Madrid està implantant una assignatura obligatòria de Programació , que 19 s'impartirà en els quatre cursos de secundària obligatòria . Els continguts d'aquesta nova assignatura inclouen el desenvolupament de pàgines web, jocs i aplicacions per a dispositius mòbils. Durant el curs 20142015, aquesta assignatura s'imparteix de manera experimental en quinze centres, i fonts d'aquesta comunitat han anunciat que s’ampliarà a tots els centres públics per al curs 20152016.
http://www.xtec.cat/web/projectes/mschools http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2014/02/14/actualidad/1392406482_481618.html 19 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/09/03/madrid/1409772225_352560.html 17 18
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 10 de 22
D'altra banda, el Departament d'Educació del Govern de Navarra també ha apostat pel pensament computacional amb el projecte Codi 21, que és un espai dedicat a l'aprenentatge de programació, robòtica educativa i altres tecnologies emergents que permeten gaudir i aprendre amb eines digitals del nostre temps20 . El País Valencià parteix d'una situació ben diferenciada en l'ensenyament de la Informàtica respecte d’altres comunitats autònomes. En primer lloc, la Informàtica serà una assignatura 21 optativa d'oferta obligada al llarg dels quatre cursos d’ESO . L'oferta es completa en batxillerat amb dues optatives també d'oferta obligada , de quatre hores lectives setmanals cada una. Addicionalment, hi ha un departament d'Informàtica en tots els instituts d'educació secundària de titularitat de la Generalitat22. El Govern de Cantàbria , per una altra banda, seguint l’exemple de València, també ha creat un departament d’Informàtica a tots els instituts d’educació secundària23.
Situació actual de la Informàtica a les Illes Balears Des de l’Associació de Professors d’Informàtica de les Illes Balears es va dur a terme a principi de l’any 2015 una enquesta que es va tramitar a 215 centres de les Illes Balears, entre col∙legis d’educació infantil i primària, instituts d’educació secundària i centres d’educació de persones adultes. D’aquests, en varen contestar 78, és a dir, un 36 %. A partir d’aquesta enquesta i de la informació de què disposam tant directament dels nostres associats com indirectament de terceres persones que ens han anat informat de diferents situacions dels centres, podem descriure en termes generals l’ estat actual de les TIC als centres .
http://codigo21.educacion.navarra.es/queescodigo21/ [Decret 112/2007, de 20 de juliol, http://www.docv.gva.es/datos/2007/07/24/pdf/2007_9717.pdf ] 22 [Orde de 4 de juny de 2009 de la GVA http://www.docv.gva.es/datos/2009/07/15/pdf/2009_8267.pdf ] 23 http://boc.cantabria.es/boces/verAnuncioAction.do?idAnuBlob=189204 20 21
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 11 de 22
Recursos informàtics als centres En els darrers anys s'han incrementat notablement els recursos informàtics als centres educatius. Cal destacar que un 61 % d'instituts de secundària tenen més de 100 ordinadors, un 33 % d'instituts de secundària en tenen més de 200 i que més del 50 % del total de centres disposa de 50 o més ordinadors. Quant al grau de satisfacció amb la xarxa del centre , només un 5 % dels centres té un grau de satisfacció molt bo, i hi ha més d'un 30 % dels centres que consideren que la funcionalitat o el rendiment de la seva xarxa de cablejat estructurat no és suficient. La connexió a Internet de cada centre la proporciona la Conselleria d'Educació, que proveeix cada centre d'una o més línies ADSL. Tot i així, les necessitats d'amplada de banda creixen cada any, i la que ofereix la Conselleria d'Educació no és suficient, i per això, hi ha centres que per solucionar aquesta mancança opten per contractar directament una o diverses línies ADSL pel seu compte . Segons la nostra enquesta, un 56 % dels IES tenen línies ADSL addicionals pagades pel mateix centre, mentre que en el cas dels CEIP i CEPA aquest fet representa un 17 %. El Pla de modernització del model educatiu (projecte Xarxipèlag 2.0) preveu que tots els alumnes de 5è i 6è de primària dels centres públics i concertats de les Illes Balears tinguin un ordinador portàtil per a ús individual a principi del curs 20102011 i els alumnes de 1r i 2n curs d’ESO al setembre de 2012 (mitjançant el projecte Escuela 2.0 ). Per aquest motiu, cada grup de 5è i 6è de primària i de 1r i 2n d'ESO disposa d'un carretó d'ultraportàtils per a cada grup, per emmagatzemar els portàtils i per carregarne les bateries. Segons la nostra enquesta, hi ha un nombre significatiu de centres que no empra aquests ultraportàtils (al voltant del 13 % en els CEIP, un 11 % als IES i un 50 % als CEPA). A més, al voltant del 44 % dels centres els empren com un recurs addicional, quan el seu propòsit inicial és un ús continuat i individual dins l'aula. Per tant, es pot concloure que es desaprofita l'ús d'aquests ultraportàtils .
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 12 de 22
Els ultraportàtils no s’empren de manera continuada dins l'aula principalment pels problemes següents: ● ● ● ● ●
La xarxa sol ser massa lenta (64 %) El programari acostuma a estar desactualitzat (51 %) La connexió a la xarxa WiFi acostuma a fallar (36 %) Ens cal formació específica pel programari associat als ultraportàtils (32 % ) Windows millora el funcionament d'Ubuntu (26 %)
El principal motiu del poc ús dels ultraportàtils, com es pot veure, és que molts de centres tenen els portàtils desactualitzats. Això contrasta amb el fet que el Servei de Tecnologies de la Informació a l'Educació té un procediment de com actualitzar aquests dispositius. Aquesta manca d'actualització dels ultraportàtils, per tant, pot ser causada per la manca de formació tècnica dels coordinadors TIC del centre. Amb la dotació dels ultraportàtils del Pla de modernització del model educatiu (projecte Xarxipèlag 2.0) la Conselleria d'Educació dotà els centres amb una xarxa sense fils per tal que els ultraportàtils poguessin accedir a Internet. Segons la nostra enquesta, el nivell de satisfacció amb el funcionament de la xarxa sense fils que va dotar la Conselleria és molt baix: només un 33 % en té una consideració bona o molt bona. Un altre recurs informàtic que cal tenir en compte als centres són les pissarres digitals , que en principi s'haurien d'utilitzar de manera habitual dins classe. No tenim dades concretes del tant per cent d'aprofitament, però sí que hem detectat que els darrers anys, des dels centres d'estudis de professors, s'han deixat d'impartir cursos per formar els docents sobre l’ús d’aquestes pissarres. A la nostra enquesta també vàrem demanar sobre l' ús alguna eina d'administració de cursos en línia . En aquest sentit, els resultats varen ser els següents: ● ● ● ● ●
Moodle proporcionat per la Conselleria (14 %) Moodle propi (19 %) Edmodo (15 %) Blocs o altres eines de la web 2.0 (54 %) Cap (19 %)
Coordinadors TIC i formació El coordinador TIC és una persona elegida per la directiva, sense cap requeriment de titulació o coneixements tècnics demostrables. Aquesta coordinació té una dedicació horària als centres de secundària d’entre 9 i 13 hores, encara que poden ser més a causa de la
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 13 de 22
possible adjudicació d’hores de lliure assignació de l’equip directiu. En els centres de primària la dedicació horària és molt menor. Les funcions del coordinador TIC que estableix l’ordre de desenvolupament de l’ESO de les Illes Balears de l’educació secundària mesclen un perfil tècnic amb un perfil de dinamitzador de TIC al centre. La nostra enquesta mostra que el 83 % dels centres considera que el nombre d'hores assignades a la coordinació TIC són insuficients per dur el manteniment de la infraestructura informàtica del seu centre. També hem vist com el grau de satisfacció de les directives dels centres amb els coordinadors TIC sol ser insuficient o molt dolenta, sobretot als CEIP i als CEPA. Als centres hi ha perfils dels coordinadors TIC de moltes altres especialitats diferents a la d'Informàtica, com per exemple tecnologia, català, matemàtiques o física i química. Cal recordar que, a tall d'exemple, en el procés d'adjudicació de places vacants que duu a terme la Conselleria d'Educació no s'exigeix cap requisit per les places que estan marcades amb el perfil de coordinador TIC . Respecte de la formació , com ja hem comentat abans, els centres de formació del professorat han deixat d'oferir, durant els darrers anys, cursos genèrics per a tots els docents sobre tecnologies de la informació i la comunicació, com ara els cursos sobre pissarres digitals, o per a coordinadors TIC (ja que els coordinadors TIC no estan prou preparats perquè no s’exigeix cap requisit), i també cursos específics per al professorat de les especialitats d'Informàtica de secundària i de formació professional, tot i les altes necessitats d'actualització que requereix aquesta matèria . Les necessitats formatives d'aquest darrer sector les ha hagut de cobrir internament la mateixa Associació de Professors d'Informàtica de les Illes Balears .
Assignatures a ESO i batxillerat, i cicles formatius Si ens fixam en les assignatures optatives d'Informàtica que s’ofereixen a ESO i batxillerat , veiem que en la majoria de casos no es compleix el currículum d'aquestes assignatures . Com que no és necessari que el professor que les imparteix sigui d'Informàtica, la majoria de vegades acaben impartint aquestes assignatures professors d'altres especialitats, cosa que fa difícil que es puguin assolir els continguts d'aquestes assignatures, que inclouen punts molt tècnics i específics, com ara programació, bases de dades, sistemes operatius i xarxes. El poc control sobre els requisits que s’exigeixen als docents d'aquestes assignatures implica un deteriorament de l’ensenyament , ja que en molts de casos es passa a fer ofimàtica i poca cosa més, sense complir el que obliga el currículum de la matèria. D’altra banda, observam que l’ oferta i la demanda de matriculacions de cicles formatius de grau mitjà i superior d’Informàtica està més o menys igualada. Hi ha algunes mancances, com ara la necessitat d’un cicle formatiu de grau superior de sistemes a la zona de Palma, ja que en aquest cas sí que hi ha una demanda no coberta. De tota manera, això contrasta amb la demanda de professionals TIC a les Illes Balears, que és més alta que el nombre d’alumnes amb aquest perfil que ofereix el sistema educatiu. Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 14 de 22
La Informàtica a la LOMQE El Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, estableix el currículum bàsic d'ESO i Batxillerat 24 . En aquest s'inclouen diverses referències a la importància del desenvolupament de la competència digital i el tractament de la informació. Així, en el capítol 1, article 2, s'assenyala la competència digital com una de les competències del currículum. Més concretament, en l'article 6 es detalla que les tecnologies de la informació i la comunicació “s’han de treballar en totes les matèries, sense perjudici que es tractin específicament en alguna de les matèries de cada etapa”. En el mateix article s'especifica que els currículums d'ESO i batxillerat han d’incorporar elements curriculars relacionats amb les situacions de risc derivades de la utilització inadequada de les TIC.
Primer cicle d'ESO (1r a 3r d'ESO) No obstant això, aquesta declaració d'intencions no es concreta en tot el primer cicle d'ESO més que en un apartat genèric, “Tecnologies de la informació i la comunicació”, en els continguts d'algunes assignatures i en el cinquè bloc de l'assignatura específica “Tecnologies”, en què s'inclouen nocions d'arquitectura de computadors, sistemes operatius i navegació web.
Segon cicle d'ESO (4t d'ESO)
L'assignatura “Tecnologies de la Informació i la Comunicació” (específica) inclou continguts d'arquitectura de computadors, xarxes, ofimàtica, drets d'autor, seguretat informàtica i anàlisi crítica de la informació.
Batxillerat Entre les assignatures específiques, el Reial decret ofereix la possibilitat de cursar Tecnologies de la Informació i la Comunicació I i II, els continguts de la qual suposen una ampliació dels que s’ofereixen en l'assignatura homònima de 4t d'ESO. No obstant això, com que es tracta d'assignatures específiques, l'oferta és opcional per als instituts d'educació secundària , llevat que s'especifiqui de manera contrària en la concreció de la LOMQE en l’àmbit autonòmic.
Esborrany del Decret d'especialitats Actualment es prepara un nou Decret d'especialitats del professorat de secundària en què s'obre la possibilitat que professors d'altres especialitats com Matemàtiques o Tecnologia puguin impartir les assignatures d'Informàtica tant a 4t d'ESO com a batxillerat. Això també passa amb altres especialitats. 24
http://www.boe.es/boe/dias/2015/01/03/pdfs/BOEA201537.pdf
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 15 de 22
Un dels punts principals del Manifest SIGCSE25 sentencia: “L'ensenyament de la ciència i tecnologia informàtica ha de ser impartit per professors amb qualificació suficient i que hagin passat un procés de selecció específic, tal com es fa amb la resta de disciplines fonamentals”
Propostes per al sistema educatiu de les Illes Balears Una vegada analitzada la situació actual de l’educació de la Informàtica a les nostres illes, i vistes les solucions que aporten altres països i comunitats autònomes, des de l’Associació de Professors d’Informàtica de les Illes Balears volem fer una sèrie de propostes per tal de millorar la qualitat de l’ensenyament d’aquesta matèria .
Recursos informàtics als centres Un primer punt que cal millorar són els recursos de què disposam als centres educatius. Els aspectes principals serien els següents ●
●
●
●
Millorar la connexió a Internet . Aquest aspecte és fonamental, ja que de cada dia les comunicacions són més necessàries. A més, cal tenir en compte que avui en dia una connexió amb fibra òptica és econòmicament assequible. Millorar les xarxes WiFi dels centres . De cada dia hi ha més aparells connectats a la xarxa del centre, i les xarxes sense fils permeten més flexibilitat. Com en el punt anterior, una bona connexió de xarxa és imprescindible, i les xarxes WiFi permeten la connexió de qualsevol tipus d’aparell, i a un cost menor que les xarxes cablejades. Mirant més endavant, caldria estudiar la possibilitat d’ adquirir tauletes tàctils ( tablets) per als alumnes de primària i secundària, en substitució dels ultraportàtils que ja hi ha als centres. Aquestes tauletes tàctils són més barates, fàcils d’utilitzar, i serien suficients per a les finalitats pedagògiques dins les aules. Apostar clarament pel programari lliure a les aules (Linux, OpenOffice, etc.) 26. A més de reduir costs en llicències, s’afavoriria l’economia local, ja que la possibilitat de tenir accés al codi font del programari permet que les empreses locals puguin adaptarlo a necessitats específiques. A l’Estat espanyol ja hi ha casos d’èxit en aquest aspecte, com ara les distribucions dels sistemes operatius Linkat27 (a Catalunya), LliureX28 (al País Valencià), Guadalinex29 (a Andalusia) o gnuLinEx30 (a Extremadura).
25
SIGCSE és el Grup d'Especial Interès en l'Educació de la Informàtica (Computer Science) de la prestigiosa Association for Computer Machinery (ACM), fundada el 1947 (vegeu http://acm.org ). Es pot llegir el manifest SIGCSE a http://manifiesto.sigcse.es 26 http://hipertextual.com/archivo/2014/10/ventajasutilizarsoftwarelibreeducacion/ 27 http://linkat.xtec.cat/ 28 http://mestreacasa.gva.es/web/lliurex/ 29 http://www.guadalinex.org/ 30 http://linexedu.educarex.es/ Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 16 de 22
Recursos humans i formació Actualment la figura del coordinador TIC dista molt de la figura de dinamitzador TIC que inicialment havia de ser. El nombre de recursos informàtics als centres s’ha disparat (equips, elements de xarxa, servidors, pàgina web, moodle, blogs, etc.), com també la seva criticitat i la necessitat de manteniment. Tot això fa que sigui impossible que una persona sense coneixements tècnics adequats l’administri. Aquesta necessitat no es pot ignorar més, i si volem una bona educació dels nostres alumnes, han de gaudir d’uns recursos informàtics adients. Els actuals coordinadors TIC demanen més formació , més hores de dedicació i un reconeixement econòmic, sobretot a secundària. Aquesta situació costa molt a la Conselleria, ja que s’ha d’invertir en formació i també posar un professor que imparteix les classes que el coordinador TIC té alliberades. Des de l’Associació de Professors d’Informàtica reivindicam que hi ha una especialitat com la Informàtica en què els professors estan preparats i tenen els coneixements per fer aquestes tasques, per la qual cosa no necessiten ser formats.
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 17 de 22
La nostra proposta és que hi hagi un professor de l’especialitat d’Informàtica a cada IES i CEPA , i que aquest imparteixi les assignatures d'Informàtica (ESO i batxillerat) i que es responsabilitzi de la coordinació TIC , entesa com una tasca tècnica de manteniment i millora de l’equipament informàtic. Hi ha hores de sobra per tenir un professor d'informàtica a jornada completa a cada IES i centre d’adults, i per crear el departament d'Informàtica encara que sigui unipersonal (com han fet al País Valencià o Cantàbria). També la proposta inclou muntar un sistema d'adscripció de centres , en el qual el coordinador TIC d'un IES donaria suport tècnic a un nombre petit de coordinadors TIC de primària (que no tenen reducció horària, que no tenen coneixements tècnics i que no poden tenir un professor d'Informàtica). Entenem aquest nombre entre 0 i 3, depenent de la casuística i càrrega de feina del centre de secundària del professor. S'hauria de definir el mapa d'adscripció de centres. També s’ha de donar estabilitat a aquests coordinadors TIC als centres , mitjançant places amb pactes d’estabilitat, per tal que un coordinador TIC pugui elaborar un pla de millora acordat amb la directiva i tengui un recorregut de diversos anys per durlo a terme, ja que amb un any és gairebé impossible adaptarse i després definir i aplicar un pla de millora. Un altre punt que cal tenir en compte és l’ habilitació dels coordinadors TIC que ho són actualment i no són informàtics . Creim que per tal que un professor que no és de l’especialitat d’Informàtica i que fa de coordinador TIC pugui continuar fent la coordinació TIC en un centre, aquest professor ha de compartir la coordinació TIC amb el professor de l’especialitat d’Informàtica que imparteixi les assignatures d’Informàtica al centre. Com a condició indispensable, ha de ser un coordinador TIC que faci més de 3 anys que té el càrrec i està en el centre. El cost real seria molt baix, o zero, ja que únicament caldria fer que el professorat que s’encarrega de la coordinació TIC sigui de l’especialitat d’Informàtica , i no de qualsevol especialitat. En el procés d’adjudicació de destinacions provisionals (interins, funcionaris sense destinació definitiva, etc.), aquest aspecte és molt fàcil d’ajustar, ja que basta que les places perfilades com a “Coordinador/a TIC” tenguin el requisit de l’especialitat d’Informàtica. Això ja passa en altres tipus de places, com ara les perfilades com a “Seccions europees” o “Coneixements B2 d’anglès”. A més, el manteniment dels recursos informàtics seria molt millor, la qual cosa comportaria una optimització dels recursos econòmics que s’inverteixen en informàtica. També s’estalviaria en termes de formació als coordinadors TIC , ja que el professorat de l’especialitat d’Informàtica ja té uns coneixements provats mitjançant titulació i les TIC formen part d’aquests coneixements. D’altra banda, s’ha de continuar apostant per la formació del professorat. Tant la general de tots els docents (utilització de noves tecnologies, pissarres digitals, etc.) com l’ específica dels professors de l’especialitat d’Informàtica, que requereixen de més formació continuada que altres especialitats, ja que és una matèria que es renova constantment.
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 18 de 22
Promoció dels estudis relacionats amb les TIC als centres escolars Com hem dit abans, és necessari augmentar el nombre d’alumnes amb perfil TIC, a causa de l’alta demanda d’aquest tipus d’alumnat en el món laboral. Creim que si des de les optatives d’ESO i batxillerat es compleix el currículum d’aquestes assignatures, i les imparteix professorat qualificat, hi haurà més alumnes que optaran a continuar els seus estudis en ensenyaments relacionats amb les TIC. Igualment, els equips d’orientació dels centres haurien d’informar adequadament de l’alta demanda de professionals TIC que hi ha al mercat laboral. Paral∙lelament, s’hauria d’ augmentar l’oferta de cicles formatius relacionats amb la informàtica , per tal de donar una resposta a l’alta demanda de professionals d’aquest perfil.
Propostes per al desenvolupament del currículum de secundària a les Illes Balears En primer lloc, seria determinant que les assignatures de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de 4t d'ESO, 1r i 2n de batxillerat fossin d'oferta obligada per a tots els instituts d'educació secundària de titularitat de les Illes Balears. Addicionalment, es proposa definir l'assignatura Programació , específica de lliure configuració autonòmica, i d'oferta obligada; amb una estructura i uns continguts concrets, orientada al pensament computacional i que proporcioni a l'alumnat els fonaments necessaris per comprendre què són i com funcionen els ordinadors i el programari que fan que el món d’avui dia funcioni. L'assignatura hauria d'ajudar en la formació de les competències de creativitat i resolució de problemes. Això permetria a l'alumnat i, per tant, a la comunitat mateixa, afrontar els desafiaments futurs d'un món globalitzat que es basarà en la informàtica. Més concretament, es proposa l'ús d’eines com ara l'Scratch31 i AppInventor32, creades per l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). També es proposa una altra assignatura específica de lliure configuració autonòmica, Cultura digital , amb continguts que preparen l'alumnat d'edats més primerenques a interactuar de manera segura amb els sistemes d'informació, a cuidar l'empremta digital, a comprendre i prevenir els perills potencials d'Internet, a analitzar de manera crítica la informació rebuda i a ser productors de la seva pròpia informació.
31 32
http://scratch.mit.edu/ http://appinventor.mit.edu/explore/
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 19 de 22
Resum i conclusions En aquest document s’explica la situació actual de les TIC a l’educació de les Illes Balears i es fan una sèrie de propostes d’actuació per tal de millorarla. Les noves tecnologies s’han de potenciar a l’educació, ja que són una eina imprescindible en el món actual. S’han de considerar transversals en l’educació , perquè conèixerles és obligatori per a qualsevol societat que vulgui ser competitiva en un mercat laboral de cada dia més exigent i globalitzat. A més, s’ha de tenir en compte l’ increment de la demanda de professionals del sector TIC , que el sistema educatiu actual no cobreix, i la necessitat d’un canvi del model econòmic de les Illes Balears, massa dependent del turisme, cap a una diversificació de sectors, entre els quals hi ha l’ economia del coneixement i les tecnologies innovadores . Aquest document, després d’explicar la situació de la docència de la informàtica arreu del món , amb una atenció especial als llocs més innovadors, n’analitza la situació particular a les Illes Balears , que es pot resumir en els punts següents: ● ● ● ● ● ●
Increment notable dels recursos informàtics als centres educatius. Baix grau de satisfacció respecte de la xarxa i els recursos del centre. Connexió a Internet moltes vegades insuficient, cosa que provoca que moltes vegades els centres contractin directament una o diverses línies ADSL pel seu compte. Desaprofitament de l’ús de recursos com els ultraportàtils, les pissarres digitals, etc. Coordinadors TIC sense requeriments de titulació. Poques hores dedicades a la coordinació TIC.
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 20 de 22
● ● ●
Baix grau de satisfacció de les directives dels centres amb els coordinadors TIC. Formació insuficient per als docents relacionada amb noves tecnologies. Assignatures optatives d’Informàtica d’ESO i batxillerat impartides per professors sense els coneixements necessaris per complirne el currículum.
Per acabar, es fan una sèrie de propostes per tal de millorar la qualitat de l’ensenyament de la informàtica : ● ● ● ● ●
● ● ● ● ● ● ● ●
Millorar la connexió a Internet. Millorar les xarxes WiFi dels centres. Estudiar la possibilitat d’adquirir tauletes tàctils ( tablets) per als alumnes de primària i secundària, en substitució dels ultraportàtils. Apostar clarament pel programari lliure a les aules. Crear una plaça de professor de l’especialitat d’Informàtica a cada IES i CEPA, i que aquest imparteixi les assignatures d'Informàtica (ESO i batxillerat) i que es responsabilitzi de la coordinació TIC Crear un departament d'Informàtica a cada centre, encara que sigui unipersonal (com han fet al País Valencià o Cantàbria). Muntar un sistema d'adscripció de centres, en el qual el coordinador TIC d'un IES donaria suport tècnic a un nombre petit de coordinadors TIC de primària. Donar estabilitat als coordinadors TIC als centres, mitjançant places amb pactes d’estabilitat. Habilitar els coordinadors TIC que ho són actualment i no són informàtics. Apostar per la formació en noves tecnologies del professorat, tant general per a tots els docents, com específica dels professors de l’especialitat d’Informàtica. Promocionar els estudis relacionats amb les TIC i augmentar l’oferta de cicles formatius relacionats amb la informàtica Fer que les assignatures de Tecnologies de la informació i la comunicació de 4t d'ESO, 1r i 2n de batxillerat siguin d'oferta obligada Apostar per les assignatures de Programació i de Cultura digital, específiques de lliure configuració autonòmica, i d'oferta obligada
En resum, podem afirmar que la situació de les TIC a l'ensenyament de les Illes Balears dista molt de la situació ideal . En definitiva, hi ha menys recursos dels que es necessiten, i estan mal aprofitats, tant a causa de la poca formació del professorat, com perquè no s’exigeix cap tipus de requisit per dur a terme les tasques de coordinació TIC i de professor d’Informàtica d’ESO i batxillerat als centres. La idea principal per solucionarho és aprofitar millor els recursos de què disposam, tant humans com materials . Els recursos TIC als centres de cada dia seran més elevats, i s’ampliarà i es millorarà l’educació en noves tecnologies. Actualment molts de centres aconsegueixen funcionar correctament amb l'esforç del mateix professorat, però necessitam més implicació de l'Administració pública per tal de millorar la situació.
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 21 de 22
Referències Al llarg del text hem fet ús dels articles: “L'alfabetització digital en l'educació. Tendències mundials, situació en la LOMQE i propostes d'actuació a la Comunitat Valenciana”, Versió 1.0.1, Febrer de 2015, de l’Associació de Professors d’Informàtica de la Comunitat Valenciana. Disponible a https://www.apicv.es/sites/default/files/informeapicvfeb2015val.pdf “Informática: materia esencial en la educación obligatoria del siglo XXI”, Miguel Riesco Albizu et al., ReVisión, Vol 7, No 3 (2014) AENUI (Asociación de Enseñantes Universitarios de la Informática). Disponible a http://www.aenui.net/ojs/index.php?journal=revision&page=article&op=view&path%5B%5D=162
Llicència Aquesta obra està sota una Llicència Creative Commons ReconeixementCompartirIgual 4.0 Internacional ( https://creativecommons.org/licenses/bysa/4.0/deed.ca )
Les TIC a l’educació de les Illes Balears
Pàgina 22 de 22