TERRITORI
´ DENIA Pensa en futur
D O C U ME N T D’INI C I P L A D E PA R T I C I PA C I Ó P Ú B L I C A DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES DEL PLA GENERAL DE DÉNIA
cercle
Impulsa:
Equip redactor
DOCUMEN T D’INICI PL A N DE PA RTICIPACIÓ PÚBLIC A DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES DEL PLA GENERAL DE DÉNIA Nacho Díez. Coordinació. Dr. Ing. Agrònom. Màster en arquitectura del paisatge. Amparo Jiménez. Ambientòloga. Màster en arquitectura del paisatge. José Vicente Sánchez. Geògraf. Patricia Sánchez. Enginyera en cartografia i geodèsia. Bruno Almela. Fotògraf.
cercle
CONTINGUT
DOCUMEN T D’INICI PL A DE PA RTICIPACIÓ PÚBLIC A DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES DEL PLA GENERAL DE DÉNIA
A
Estructura i caràcter 1. TerritoriDénia. Pensa en futur 2. Dénia: quatre paisatges
B
2.1. Paisatges naturals
2.2. Paisatges agraris
2.3. Paisatges urbans
2.4. Paisatges costaners
Transformacions i reptes 1. Canvis en el paisatge. Velocitat i intensitat 2. Un full de ruta per al territori 3. Visió de futur. Propostes
3.1.Model d’Infraestructura Verda
3.2.Model de desenvolupament Urbà Sostenible
3.3.Model d’implantació d’Infraestructures y equipaments
4. Participació ciutadana
TERRITORI
´ DENIA
A
Estructura & carĂ cter
Estructura i caràcter
A 1. Pensa en futur TERRITORIDÉNIA és una iniciativa impulsada
En l’actualitat, la generació del model
El present document arreplega les principals
per l’ajuntament de Dénia per a debatre
territorial ha d’enriquir el discurs més enllà
línies d’acció ordenades en els tres eixos
les directrius estratègiques i les principals
del desenvolupament urbà. D’aquesta manera
que proposa el pla general. Aquestes seran
propostes del nou Pla General.
TERRITORIDÉNIA explora la visió en la què la
sotmeses a consulta pública durant la tardor
població projecta cap al futur, basada en tres
de 2016. Després del procés participatiu,
eixos fonamentals:
s’elaborarà un document amb les conclusions
Abans de formalitzar un document per a iniciar la tramitació del pla general, el govern actual ha volgut obrir a la ciutadania el treball tècnic
de la participació.
MODEL D’INFRAESTRUCTURA
desenvolupat fins al moment. És per això, que els ciutadans i ciutadanes tindran l’oportunitat
d’opinar i debatre sobre les propostes que s’estan plantejant des de pràcticament l’inici de la redacció del pla.
VERDA
Després de la consulta ciutadana, l’equip
MODEL DE DESENVOLUPAMENT
redactor elaborarà la versió preliminar del pla
URBÀ SOSTENIBLE
general estructural de Dénia, que haurà de
MODEL D’IMPLANTACIÓ
tenir en compte de manera argumentada les
D’INFRAESTRUCTURES I
indicacions realitzades pels ciutadans.
EQUIPAMENTS El procés de participació denominat “TERRITORIDÉNIA: Pensa en futur
Aquest document que integrarà d’eixida, la veu Un territori que no segueix un full de ruta, està
de la població, serà de nou sotmès a informació
planteja obrir el debat del model que els
condemnat a seguir l’ordre marcat per les
i participació pública, tal com estableix la
ciutadans volen para el seu territori en el futur.
xicotetes decisions que manquen d’una visió
legalitat vigent.
”
de conjunt. Es planteja per a Dénia un gran Sovint, la discussió sobre el desenvolupament
repte, definir un model de territori de manera
territorial s’ha cenyit a qüestions
col·lectiva, implicant als habitants i visitants
urbanístiques, en un context en el qual els
d’aquest municipi costaner.
creixements urbans suposaven la qüestió més important pel seu gran impacte econòmic,
Avui dia, el planejament urbà a Dénia es
social i ambiental.
caracteritza per l’absència d’una eina de gestió territorial consistent. Després d’anys d’una accelerada dinàmica d’ocupació del territori, existeix la possibilitat de planificar-ho des d’una òptica global.
www.territoridenia.es 6
Pensa en futur TERRITORIDENIA és un procés participatiu per a debatre el model territorial que desitgen els ciutadans de Dénia per al futur
pensa en futur
ESTRUCTURA I CARÀCTER
7
Estructura i caràcter
A 2. Quatre paisatges Dénia es caracteritza pels seus quatre
un fort caràcter i valor per la Infraestructura
en la seua projecció urbana, ha deixat darrere
paisatges: 1. Els paisatges naturals on destaca
Verda.
per tras de si diverses tipologies constructives
la figura del Montgó. 2. Els paisatges agraris
i d’assentament, amb greus mancances de
de regadiu i de secà. 3. Els paisatges urbans
Determinats espais agraris es podrien definir
serveis i dotacions bàsiques, en el podríem
que van des d’emplaçaments històrics a
com a paisatges “relictes” en alguns casos,
qualificar en molts àmbits com una “ciutat
desenvolupaments més recents i 4. El mar i
si bé mostren encara produccions agrícoles
inacabada”.
la costa com a paisatge de major dinamisme i
en funcionament. Es tracta d’un paisatge en
atracció.
constant canvi, antigament basat en cultius
El mar mediterrani i la seua franja litoral,
de secà (tenint en la vinya de moscatell el seu
conformen un tipus de paisatge propi, que
Els paisatges essencialment naturals (o en els
màxim exponent), transitant en tota la plana
intercala el caràcter natural de la costa
quals domina la component natural), troben en
cap a una producció citrícola o espais d’horta.
(sistema costaner i dunar), amb la presència
el relleu, la vegetació o en la presència de rius Recolzat en el Castell de Dénia, el paisatge
i l’esmentat desenvolupament constructiu
l’espai geogràfic. Bona part d’aquests espais
urbà de la ciutat ha anat transformant-se als
que és paral·lel a la costa. És precisament en
li atorguen una elevada qualitat territorial al
llarg dels últims segles. La primigènia ciutat
l’espai costaner, amb la presència del mar com
municipi, per la qual cosa es troben protegits
romana i el seu caràcter militar o portuari, han
a fons escènic, on trobem també llocs de valor
per la legislació sectorial (aigües, costes o
donat pas avui a una ciutat de marcada base
natural (especialment a l’entorn del Massís del
espais naturals protegits). Aquest paisatge té
econòmica depenent del turisme. El turisme,
Montgó).
1. PAISATGES NATURALS
8
de diverses infraestructures (cas del port)
o barrancs, la seua millor representació en
2. PAISATGES AGRARIS
3. PAISATGES URBANS
4. MAR MEDITERRANI
Q U AT R E PA I S AT G E S
Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
Les Deveses
4. MAR MEDITERRANI
LIC L’Almadrava
Paisatges de costa, platges i
Racons
penya-segats. Port de Dénia.
Ri u
Façana marítima. Les Marines
Serra Segària LIC Valls de la Marina
Riu Gir o
Zona humida del Racons na
Reserva Natural dels fons marins del Cap de Sant Antoni
Dénia
2. PAISATGES AGRARIS Paisatges de regadiu i de secà.
La Xara
Les Rotes
Cítrics i vinyes. Patrimoni rural. Memòria.
Parc Natural del Montgó
Jesús Pobre
3. PAISATGES URBANS
1. PAISATGES NATURALS
Dénia, centre històric. Nuclis
El Montgó - la icona en el
tradicionals de la Xara i Jesús Pobre.
paisatge. La muntanya. Marjal,
Urbanitzacions en la costa i la muntanya.
dunes i paratges recòndits.
Riu G rgos o
Serra de les Cel·letes
0
1
2
4 pensa en futur
6 Km
N
ESTRUCTURA I CARÀCTER
9
Estructura i caràcter
A 2.1. Paisatges naturals El paisatge natural de Dénia conserva
amb més de 650 espècies ho converteix en
El municipi té altres punts d’interès ambiental,
nombrosos espais i ambients d’elevat valor
una referència botànica i faunística de primer
com són les diferents microreservas de flora
mediambiental, visual o paisatgístic. Entre les
ordre.
(cas de Barranc de l’Emboixar, Cova de l’Aigua
seues figures de protecció, estan presents des de parcs naturals, fins a Llocs d’Interès
El Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva es
catalogació del Riu Racons com a zona humida
Comunitari, microreservas o zones humides
situa de forma perifèrica al municipi, però
de referència.
catalogades. De totes elles, es ressalta pel seu
condiciona geogràficament tot l’àmbit nord
valor visual i mediambiental el Parc Natural del
del terme municipal. Es tracta d’un espai
Molts d’aquests espais de valor ambiental es
Montgó, així com l’àmbit d’influència que té La
palustre i d’arrossar, que va tenir el seu origen
poden recórrer a peu o amb bicicleta, utilitzant
Marjal de Pego-Oliva conformant la geografia
a partir d’un procés de colmatación que va
diferents pistes, vies pecuàries i sendes.
nord del terme municipal.
patir una antiga badia, per a posteriorment
Destaca la Via Verda de Dénia, la zona de les
convertir-se en albufera i després marjal. Per
Bassetes per l’Escollera nord, la ruta dels
El Parc Natural del Montgó, amb els seus 753
tot això, constitueix una extensió uniforme de
Rotes fins a la Torre del Gerro, el Camí de la
metres, genera un abrupte descens al mar que
carrissars amb nombroses basses d’aigua
Colònia o les pistes i camins que recorren el
ho converteix en un referent visual de primer
neta sent travessada per una xarxa d’antigues
Montgó.
ordre. Però també destaca pels seus valors
sèquies.
ambientals, la seua riquesa en flora i fauna
10
i Els Rotes amb tres enclavaments), així com la
Sistemas Dunares
LIC L’Almadrava
Ri u
Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
Mar Mediterrani
Racons
Les Deveses
Les Marines
Zona humida del Racons Riu Gir o
Serra Segària ZEPA-LIC Valls de la Marina
Sistemes Dunars
na
Reserva Natural Marina del Cap de Sant Antoni
Dénia
Les Rotes A Les Rotes B
La Xara
Les Rotes Les Rotes C Cova de la Punta de Benimàquia
La Pedrera Cova de l´Andorial
Cova de l’Aigua
Parc Natural del Montgó Barranc de l’Emboixar Pinaret de Jesús
PAISATGES NATURALS
Jesús Pobre Tossal dels Molins
Parc Natural del Montgó LIC Muntanyes de la MarinaReserva Natural Marina Cap de Sant Antoni-L’Almadrava Terreny Forestal Estratègic Zona Humida Catalogada Perímetre de Protecció Zona Humida Sòl no urbanitzable protegit Jardins i Parcs
Riu G rgos o
Coves Catalogades Microrreserves Altres paisatges naturals d’interès
Serra de les Cel·letes
0
1
2
4 pensa en futur
6 Km
N
ESTRUCTURA I CARÀCTER
11
Estructura i caràcter
A 2.2. Paisatges agraris En el sector meridional del terme municipal, als voltants de la vall del riu Gorgos, es configura un àrea de cobertura amb produccions típiques de secà. Es caracteritza per la presència de garroferes i oliveres, però sobretot el cultiu de la vinya, destinada des d’antic a la producció de vi dolç a partir del raïm moscatell (misteles, o el cultiu de pansa, tan típiques de la Marina Alta). Indissociable a aquest tipus de paisatges és la seua arquitectura rural, en el qual encara podem trobar habitatges estructurats a partir Cultius de secà en l’entorn de Jesús Pobre
del riurau. Aquestes estructures es poden donar de forma exempta a la casa o masia, tenint com a millor exemple el riurau de Jesús Pobre. Aquest tipus de paisatges i produccions contrasten amb usos citrícolas de l’entorn del marjal Pego-Oliva i del Molinell. Un cultiu que s’ha estès en direcció a la zona del Pla i que va començar a produir-se de forma massiva en els anys 20 del segle passat. Plana del riu Girona enmarcada per Serra Segària, Serra Seldetes y el Montgò
Trobem també àrees de cultiu degradades que es localitzen pròximes a les zones urbanes, com són el tradós dels Deveses-Les Marines o en la proximitat a les principals carreteres, on en molts casos l’estructura agrària es desdibuixa amb l’aparició d’usos terciaris vinculats a aquestes infraestructures.
12
Les Deveses
Mar Mediterrani
LIC L’Almadrava
Ri u
Racons
Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
Les Marines
AGRICULTURA INTENSIVA DE REGADIU
Serra Segària ZEPA-LIC Valls de la Marina
Riu Gir o
Zona humida del Racons na
PLANA BAIXA DEL RIU GIRONA
Reserva Natural dels fons marins del Cap de Sant Antoni
Dénia
La Xara
Les Rotes La Pedrera
Parc Natural del Montgó
VALLE DEL RIU GORGOS
Jesús Pobre
PAISATGES AGRARIS Cítrics Hortes Vinyers
Riu G rgos o
Cultius de secà Sin cultiu
Serra de les Cel·letes
0
1
2
4 pensa en futur
6 Km
N
ESTRUCTURA I CARÀCTER
13
Estructura i caràcter
A 2.3. Paisatges urbans El paisatge urbà a Dénia es caracteritza
burgés o senyorial, amb el caseriu propi de les
Finalment trobem nuclis urbans de la Xara
per contenir diverses tipologies i formes
ampliacions de casc urbà.
o Jesús Pobre, envoltades per l’edificació
d’edificació. D’una banda trobem la ciutat
dispersa i el gran mantell de xalets sobre les
primigènia, més compacta i que es formalitza
També trobem algunes restes del
a partir del Castell assentat sobre un
desenvolupament industrial original (referits
xicotet tosal. Extramurs es dóna pas a uns
al sector jogueter), i que a poc a poc van
ravals mariners que no sempre van ser ben
desaparèixer de la ciutat.
vessants del Montgó.
conservats en el moment de la caiguda de les velles cases, amb la substitució per alguns
Confrontants a la costa i de morfologia lineal,
grans edificis.
trobem l’àrea de Les Deveses i de Les Marines, enteses com un espai urbà-residencial de mitja
L’eixample és un espai urbà divers, amb una
densitat. Avui són blocs d’apartaments turístics
trama més regular (traçat ortogonal), en
intercalats amb habitatges unifamiliars i
el qual cohabiten alguns habitatges de tall
bugalows.
població resident
42.197 hab.
?
població estacional 50.000
100.000
Dénia Les Marines i Deveses Les Rotes Jesús Pobre La Xara Monte Pego 14
150.000
Les Deveses
Mar Mediterrani
LIC L’Almadrava
Ri u
Racons
Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
CV-730
Les Marines
Serra Segària LIC Valls de la Marina
Riu Gir o
Zona humida del Racons CV-7
na
23
Reserva Natural dels fons marins del Cap de Sant Antoni
DÉNIA
CV-7
LA XARA
36
Les Rotes
LA PEDRERA CV
-7
25
Parc Natural del Montgó
35
CV
-7
24
CV-7
JESÚS POBRE
PAISATGES URBANS
Riu G rgos o
Segon eixample Primer eixample Nucli històric
Serra de les Cel·letes
0
1
2
4 pensa en futur
6 Km
N
ESTRUCTURA I CARÀCTER
15
Estructura i caràcter
A 2.4.Paisatge litoral Al llarg de quasi 20 quilòmetres de front marítim obert al nord i nord-est, es succeeix
RECURSOS AMBIENTALS
la costa baixa, amb la presència de cordons
Barranc de Santa Lucía
Microreserves Rotes A
Microreserves Rotes B
La platja i en general la façana marítima
Barranc de la Creu Punta del Sard
comença el de Xàbia.
Barranc de Malonda Punta Negra
lloc on acaba el terme municipal de Dénia i
LIC Montgó Microreserves Rotes C
la seua màxima dimensió en la Cova Tallada,
Massís del Montgó Cova Tallada Cova d’Aiguadolça
retallant a l’altura de Les Rotes, aconseguint
Barranc del Lambochar
dunars i marjals. Aquest front costaner, es va
dianense, s’ha anat farcint amb diverses construccions de caràcter turístic. En l’espai central d’aquest front, a l’altura del nucli
DENSITAT URBANA
urbà trobem el port, infraestructura de gran importància i punt d’eixida i d’entrada de diferents Ferris que connecten amb l’illa d’Eivissa. Organitzada entorn a zones on BAIXA DENSITAT
descansa la seua flota pesquera, l’existència d’una potent marina esportiva, o les seues zones de restauració i d’oci, ho converteixen en un dels elements més dinamitzadors de la ciutat. El front marítim de Dénia s’ha desenvolupat
USOS I ACTIVITATS
urbanísticament de forma controvertida. A la falta de serveis urbans i d’infraestructures,
espais fràgils pel que fa a l’existència del risc d’inundació. 16
Marina
Terrestre (DPMT). Les zones litorals també són
Platja de la M. Cassiana
problemes d’invasió del Domini Públic Marítim
Passeig de la Marineta
falta de condicions urbanes, se li uneixen els
Platja de les Rotes
estival de la carretera de Les Marines o la
Platja de les Arenetes
cas per exemple del col·lapse en època
Platja Marines
Parc del Castell
Patja Cagarritar
Parc del Castell
Mirador Castell
Puerto
Platja de Santa Ana
Platja de les Deveses Escuela de deportes acuáticos
Platja de l’Almadrava
Platja de l’Estanyó
Platja dels Molins
Patja Bovetes
Mar Mediterrani MITJANA DENSITAT
ALTA DENSITAT
Punta del Cadastre
Punta de l’Almadrava
Riu Girona
Punta dels Molins Barranc de la fusta de l’Alberca
Barranc de l’Alter
Barranc del Regatxo
Mar Mediterrani Riu del Molinell
Conservació cordons dunars
Mar Mediterrani
pensa en futur ESTRUCTURA I CARÀCTER 17
TERRITORI
´ DENIA
B
Transformacions & reptes
Transformacions i reptes
B 1. Canvis en el paisatge. Velocitat i intensitat El territori i el paisatge de Dénia és encara
2. Canvis en el sistema d’assentament urbà:
atractiu, malgrat els canvis que s’han produït
Partint la ciutat històrica i que ancorava el seu
sobretot en l’espai litoral. Succintament, es
caràcter en el paisatge, el turisme s’ha projectat
podria parlar de dos grans fenòmens i que han
en el territori no poques vegades confós amb un
condicionat els nous paisatges en els últims 100
mal anomenat residencialisme. El turisme en el
anys:
seu sentit més ampli, ha generat noves imatges, escenes i rostres en el territori. Canvis “d’època”
1. Transformació de la matriu agrícola: S’ha
abans vistos com a progrés i avui percebuts
produït un brusc canvi de la producció agrícola,
de forma una mica més crítica per molts
donant pas del tradicional secà, als anomenats
professionals i experts. En el cas de Dénia ciutat,
“nous regadius”. La vinya i la crisi filoxérica de
els barris típicament mariners van ser substituïts
principis del segle passat, va deixar tot plegat
per edificacions d’altura que van contrastar
una importantíssima transformació de la base
tipològica o volumètricament amb el caseriu
agrària. La nova producció de base citrícola, va
tradicional. Però sens dubte on s’adverteix amb
portar tanmateix la consegüent sobreexplotació
més nitidesa les dinàmiques del paisatge urbà,
de pous i aqüífers i un ús més privatiu del camp
és en el front marítim amb la conformació d’una
(segones residències o casetes de camp). Només
ciutat lineal i en el Montgó amb un residencial
l’entorn de Jesús Pobre, com a espai geogràfic
dispers que puja per les vessants del massís.
més orientat a la vall del Riu Gorgos o Xaló,
En aquest espai muntanyenc, s’han perdut
manté encara produccions de raïm, encara
nombrosos parcel·laris agroforestals de gran
vinculades a les construccions típiques de la
valor i interès per a la seua conservació.
Marina Alta (riuraus). Davant aquesta transformació sobrevinguda i intensa del territori, és necessària una reflexió al voltant del model que ha de seguir el territori de Dénia en el futur.
Sobre el solar del municipi de Dénia s’han assentat diferents civilitzacions i cultures, per la qual cosa ha generat contínues transformacions en el territori. Canvis i processos derivats dels diferents sistemes d’assentament humà i fruit d’un determinat moment socioeconòmic. 20
1930
1950
60´
1880 pensa en futur
TRANSFORMACIONS I REPTES
21
Transformacions i reptes
B 2. Un full de ruta per al territori Per què un nou pla? La velocitat del canvi en el paisatge produït en la ciutat de Dénia, es gesta a partir de l’abandonament de terres davant noves expectatives econòmiques que va oferir el fenomen turístic en el seu vast conjunt. El desenvolupament urbanístic a partir dels anys seixanta del segle passat, va provocar en l’àmbit urbà un nou eixample residencial entorn al Castell i als barris marítims, la colmatació de bona part de la costa i un potent assentament en les vessants del Montgó.
Tot açò sempre acompanyat d’algunes infraestructures, encara avui insuficients. Els nous assentaments van ser considerats sòls urbans en el primer Pla General d’Ordenació Urbana de l’any 1972. En molts casos, s’edificava sense disposar de les condicions mínimes d’urbanització. És de notar que entre els anys 1972 i 1979, la ciutat va desenvolupar fins a vint-i-dos Plans Parcials (PP), la qual cosa fa una idea de la velocitat i canvi patit per la ciutat en època desarrollista.
El Pla General de la dècada del 2000, va quedar anul·lat judicialment. Actualment el territori de Dénia es troba sense un full de ruta, sense una programació lògica que seguir. Baix un règim urbanístic transitori, es necessita avui dia una eina que s’ajuste a les necessitats urbanes i de creixement, en el marc general de la infraestructura verda, de les previsions d’evolució demogràfica i de la nova realitat socioeconòmica.
S’inicia un nou pla... en quin moment estem? ESTEM ACÍ
Es planteja un procés de participació previ a la tramitació del pla
FASE 1
FASE 2
FASE 3
Fase preparatòria
Elaboració del Pla
Verificació
Preparació de la versió preliminar del pla
GVA MUNICIPI
Criteris i condicionants
22
DOCUMENT CONSULTIU Incorporarà els resultats de la participació DOCUMENT DE REFERÈNCIA (DR) DOCUMENT D’ABAST DE L’ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC (DAEATE)
VERSIÓ PRELIMINAR DEL PLA GENERAL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC (EATE)
PARTICIPACIÓ PÚBLICA
RESULTATS DE LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA
PLA GENERAL
Incorporarà els resultats de la participació
MEMORIA AMBIENTAL/ Declaració Ambiental Estratègica
ANTECEDENTS DE LA PLANIFICACIÓ A DÉNIA
1972
Pla General d’Ordenació Urbana Pla General Municipal d’Ordenació
1990-1992
- Aprovació Definitiva del Conseller en 1991 - Text Refós en 1992
Context “desarrollista”. Residencial i Turístic
Tracta d’incorporar determinacions per al Sòl No Urbanitzable, Sòl Urbà excepte La Xara i Jesús Pobre en 1990, ajustada aquesta qüestió en 1991.
SENTÈNCIA TRIBUNAL SUPREM DE 2000, QUE ANUL·LA EL PGOU 2000
Aprovació Definitiva del PGOU
Nova exposició al públic, en compliment de la Sentència de l’any 2000.
SENTÈNCIA DE TSJ 2003, QUE ANUL·LA EL PGOU DE l’ANY 2000 20052007
Pla General Transitori (inclou en 2007 una correcció d’errors)
Fins 5 pròrrogues per part de la Generalitat
SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM 2012, QUE ANUL·LA EL PGT 2009-2011 2012
Concert Previ del Pla General Versió Preliminar del Pla General
Procés participatiu Agenda 21
2013
Régim Urbanístic Transitori (RUT)
Pla Vigent
20142015
Projecte de Pla General Estructural (PGE)
Adaptació a LOTUP. Procés participatiu Agenda 21
2016
Nou Pla General Estructural (PGE)
Procés participatiu
ESTEM ACÍ
TERRITORIDENIA.es pensa en futur
TRANSFORMACIONS I REPTES
23
Transformacions i reptes
B 3. Visió de futur. Propostes Cap on anem? El present document mostra les primeres
ambientals per a la comunitat; i l’entramat
que han d’aportar a aquest territori un millor
idees que s’han arreplegat en el document de
territorial de corredors ecològics i connexions
sistema de comunicacions o una sèrie de
DIRECTRIUS elaborat per l’equip redactor del
funcionals que posen en relació tots els elements
dotacions que milloren la qualitat de vida dels
Pla General. Per a facilitar la comunicació de les
anteriors.
ciutadans.
línies d’acció s’han definit tres eixos dels quals pengen les línies d’acció i alhora es vinculen
El segon eix és el model de creixement urbà
les propostes. D’aquesta manera es presenta
sostenible que defineix els creixements
a la ciutadania un arbre d’accions que podrà
urbans que han de realitzar-se tot d’acord amb
ser enriquit o corregit durant el procés de
els criteris d’ocupació racional del sòl que
participació pública.
marca l’estratègia territorial de la Comunitat Valenciana. De la mateixa manera, s’atén a la
El primer eix és el model d’Infraestructura verda
necessitat de completar els teixits urbans que
que defineix el sistema territorial bàsic compost
han quedat pendents de desenvolupament, tenint
pels següents espais: els àmbits i llocs de més
en compte la seua aptitud.
rellevant valor ambiental, cultural, agrícola i
24
paisatgístic; les àrees crítiques del territori la
El tercer nivell és el model d’infraestructures i
transformació del qual implique riscos o costos
d’equipaments que defineix aquelles actuacions
DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES DE DESENVOLUPAMENT URBÀ
PLA GENERAL
01 02 03
MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]
MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]
MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS [ 03_ MDIE ]
PARTICIPACIÓ I GOBERNANÇA TERRITORIAL TERRITORIDÉNIA és el procés que articularà la participació pública el pla general
TERRITORI
DÉNIA
pensa en futur
TRANSFORMACIONS I REPTES
25
B
Transformacions i reptes Els tres models que estructuren el pla general i que seran debatuts durant el procés de participació, es divideixen en línies d’acció que alhora, com es mostrarà més endavant, es desglossen en propostes concretes. Dins de l’eix d’infraestructura verda s’articulen tres línies d’acció principals. La primera és la protecció dels grans paisatges o els espais de valor que caracteritzen a Dénia. La segona és la preservació de la connectivitat dels espais lliures mitjançant corredors que queden lliures de l’edificació. La tercera té relació amb el sistema d’espais oberts urbans i les vies de transport sostenible i per als vianants. Dins de l’eix de model urbà es mostren tres línies d’acció. La primera línia mostra els nous desenvolupaments que es proposen dins del nou pla general. La segona arreplega les propostes referides a completar teixits urbans i la tercera fa referència a la idea de millorar teixits urbans existents a partir d’accions de reactivació. Dins de l’eix de model d’infraestructures i equipaments es debatran tres línies d’acció: en primer lloc les infraestructures de transport, en segon lloc les àrees de dinamització per a l’economia i en tercer lloc els equipaments públics necessaris.
26
01
INFRAESTRUCTURA VERDA
02
DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE
03
INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS
DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES DE DESENVOLUPAMENT URBÀ
PLA GENERAL
01.01
01.02
PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR
CONNECTIVITAT DEL TERRITORI
02.01
01.03
03.01
INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS
SISTEMA D’ESPAIS VERDS & MOBILITAT
02.02
01
INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
03.02 ÀREES DE DINAMITZACIÓ PER A l’ECONOMIA
03.03
COMPLETAR TEIXITS URBANS
INFRAESTRUCTURA VERDA
02.03
REFORMAR ESPAIS URBANS
EQUIPAMENTS PÚBLICS
03
INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS
02
DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE
TERRITORI
DÉNIA
pensa en futur
TRANSFORMACIONS I REPTES
27
Transformacions i reptes
B 3.1. Model d’Infraestructura Verda Què és? Abans de planificar el terme municipal, hem de valorar i assumir les claus que ens ofereix el propi territori. A la Comunitat Valenciana, es comença reservant una “INFRAESTRUCTURA VERDA”. La legislació territorial i urbanística vigent, indica que el seu traçat i reserva es realitze amb caràcter previ a la de la resta de les determinacions propositives del Pla.
3.1.1 PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR 3.1.1.1 Gestió-protecció dels espais naturales protegits 3.1.1.2 Paisatges naturals de valor
Els elements que es proposen per a la seua formalització i connexió per al Pla General de Dénia, pivoten al voltant de tres línies d’acció:
3.1.1.3 Paisatges culturals de valor
1) Protegir: Partint dels Espais Naturals Protegits, s’assimilaran altres espais de valor natural o cultural com els paisatges agraris tradicionals de la Plana o de l’entorn de Jesús Pobre.
3.1.2 CONNECTAR ELS PAISATGES DE VALOR
2) Connectar: Amb l’objecte de minimitzar la fragmentació del paisatge, es proposen connectors paisatgístics i ecològics que protegisquen la continuïtat del paisatge.
3.1.3 SISTEMA D’ESPAIS VERDS URBANS & MOBILITAT
3) Sistema d’Espais Verds i Mobilitat. Es proposa una malla d’espais verds urbans per a Dénia interconnectats, mitjançant la reserva d’espais verds de quantitat i qualidat, i s’aposta per la mobilitat per als vianants i la configuració d’un model de transport urbà més sostenible i equilibrat afavorint espais per als vianants i creant vies verdes interurbanes.
28
3.1
MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]
3.1.2.1 Protecció dels corredors ecològics 3.1.2.2 Protecció dels corredors territorials
3.1.3.1 Creació del sistemas d’espais oberts urbans 3.1.3.2 Creació d’espacios peatonals 3.1.3.3 Creació de vies de transport sostenible
Sistemes Dunares
Les Deveses
Mar Mediterráneo
Ri u
Racons
Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
Vies verdes
Serra Segària ZEPA-LIC Valls de la Marina
Riu Gir o
Zona humida del Racons
Les Marines
SNUC
Sistemes Dunars
na
SNUEP
Reserva Natural Marina del Cap de Sant Antoni
Dénia
PLANA AGRÍCOLA DEL RIU GIRONA
Les Rotes A
SN
La Xara
Les Rotes B
UC Les Rotes
Les Rotes C
Cova de la Punta de Benimàquia
La Pedrera
Cova de l´Andorial
Cueva de l’Aigua
Parc Natural del Montgó Barranc de l’Emboixar
Pinaret de Jesús
Jesús Pobre Tossal dels Molins
SNUEP VALL AGRÍCOLA DEL RIU GORGOS
INFRAESTRUCTURA VERDA Valor infraestructura verdA
SNUEP Sòl no urbanitzable especial SNUC
protecció agropecuària Sòl no urbanitzable comú
Riu G rgos o
Connectors Connector paisatgístic Connector PN Montgó
Serra de les Cel·letes
0
1
2
4 pensa en futur
6 Km
N
TRANSFORMACIONS I REPTES
29
Transformacions i reptes
B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible La grandària i evolució urbana de Dénia als últims anys, ens fa pensar que ha adquirit el rang de ciutat. En el seu disseny i planificació, és essencial obrir el concepte sostenibilitat mediambiental, també a l’esfera urbana i a l’urbanisme de la ciutat. Es busca una ciutat més sostenible, i açò implica generar menys consum del territori, pol·lució, residus i contaminació ambiental. Les ciutats són un problema però
3.2
MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]
3.2.1 INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS URBANS 3.2.1.1 Consolidament del nucli urbà de Dénia
en elles està també la solució, per la qual cosa
3.2.1.2 La Xara
és necessari fer nous plantejaments, donant
3.2.1.3 Jesús Pobre
respostes a les demandes actuals i futures. Abans de plantejar qualsevol expansió urbana, Dénia ha de prioritzar els seus objectius, millorar i adaptar la ciutat preexistent, aprofundint en un desenvolupament urbà integrat, inclusiu, amb
3.2.2 COMPLETAR TEIXITS URBANS 3.2.2.1 Sòls vacants 3.2.2.2 Sòls per consolidar
una visió global i exhaustiva de la ciutat (s’està fent un estudi en profunditat del consolidat), tenint en compte la necessitat de millorar l’estat econòmic, l’ecoeficiència i la cohesió social. Les propostes del Pla General aposten per la millora del teixit urbà existent abans de l’ocupació d’espais agraris o forestals. Es plantegen reformes d’espais urbans o el completar “buits” que han quedat vacants o per consolidar dins de les trames urbanes. Els nous creixements que es proposen, de caràcter contingut, han de quedar justificats i confirmats en el procés de participació pública, sent claus per a la millora de la qualitat urbana.
30
3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS 3.2.3.1 Centre històric de Dénia 3.2.3.2. Recuperació de peces urbanes
Les Deveses
02.02 Completar els teixits urbans dels Marines i Les Deveses
Ri u
Racons
Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
Mar Mediterrani 02.03 Planificar el centre de DÉNIA
LIC L’Almadrava
02.01 Integrar els nous creixements de la ciutat de DÉNIA
Les Marines
Serra Segària ZEPA-LIC Valls de la Marina
Riu Gir o
Zona humida del Racons na
Reserva Natural dels fons marins del Cap de Sant Antoni
Dénia
La Xara
Les Rotes
La Pedrera Parc Natural del Montgó 02.01 Integrar els nous creixements de la Xara i Jesús Pobre
02.02 Completar els teixits urbans de Les Rotes i Montgó
Jesús Pobre
Riu G rgos o
Serra de les Cel·letes
0
1
2
4 pensa en futur
6 Km
N
TRANSFORMACIONS I REPTES
31
Transformacions i reptes
B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible 3.2.1 INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS
AMPLIACIÓ DEL NUCLI URBÀ DE DÉNIA
Definició: Es tracta de sectors urbanístics en l’àmbit de
VIA PARC NORD
creixement real del Pla General. Advertir que el “sostre de creixement” estaria limitat a un màxim de 84 Ha. de superfície (ETCV). On es troben?:
MADRIGUERES NORD
Conformant la Via-Parc (Sector PlatjaTorrecremada-Parc Vessanes, Madrigueres Nord, Alqueries, Eixamples en La Xara i Jesús Pobre).
PARQUE VESSANES
ALQUERIES
El sector UNOB4, trencaria el model de desenvolupament plantejat en el pla al focalitzar el desenvolupament al nord (zones inundables o afecció al paisatge del Montgó).
AMPLIACIÓ DEL NUCLI URBÀ DE LA XARA
Superfície aproximada: 82,11 Ha. Hi ha límits?: S’haurà d’atendre al PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL DE CARÀCTER SECTORIAL SOBRE PREVENCIÓ DEL RISC D’INUNDACIÓ EN LA C.V (PATRICOVA). AMPLIACIÓ DEL NUCLI URBÀ DE JESÚS POBRE
32
proposta
tipología constructiva
còmput de sòls
planejament
Actuació platja-torrecremada SECTOR sPT PARC VESSANES • Sector de nou • Àrea entre el sector sPT i desenvolupament residencial el ferrocarril amb el risc • Aquest sòl estava inclòs, d’inundació. pràcticament íntegrament, • PGOU 1972 qualificava una com a sòl de reserva urbana part a usos urbans en el PGOU 1972. • Es proposa destinar-la a • Tracta d’unir l’accés al nucli parc urbà mitigant i evitant urbà de Dénia, per la CV 725, les inundacions procedents amb el port i amb l’Av. Joan del bco. de Santa Paula. Fuster. • Sector inclòs en les versions anteriors del PG, si bé, era més llarg i avançava des de Torrecremada fins a la Pedrera. • Informe negatiu de PATRICOVA usos urbans al S de Torrecremada. • SUPERFICIE DEL SECTOR: 33,65 Ha • SÒL ADSCRIT: 8,58 (Parc Vessanes)
• 8,58 Ha totals
• Blocs semioberts (PB+4+At) • Horts urbans i parcs i amb dotacions comunitàries jardins interiors • Aprox. 1600 habitatges (47,5 viv/Ha) • Terciari (24000m2t)-Es disminueix en terciari respecte a la versió anterior del PG • Proposta d’ordenació articulada per una Via Parc (arbolada) que recorre longitudinalment l’eix central (Joan Fuster-CV 725-Ctra Els Marines) • Dotacions locals derivades de la seua ordenació: - Ampliació IES María Ibars 0,89 Ha - Nou CPE I+P: 1Ha - Jardins i àrees de joc 2,40 Ha
• Adscriure-la com a dotació externa al sector anterior, amb un aprofitament tipus de 0,438 m2s/m2t
Actuació alqueries (sAA)
Madrigueres nord
• Sòls sense Programa aprovat (sense urbanitzar ni edificar a excepció d’un sector que ha sigut edificat i urbanitzat parcialment i el planejament del qual ha sigut declarat nul). • Sobre aquests sòls, s’ha cedit sòl per a dotacions estructurals i no estructurals.
• Unitat d’Execució inclosa entre els “compromisos adquirits” jurídicament més forts. • Es tracta de reconduir l’ordenació d’aquest sector de manera que resulte compatible amb el model triat.
• Es planteja la variant de la CV 724, que ha de permetre l’ampliació del nucli urbà cap a l’oest. • Dispers urbà al Sud. • Completar la c/Ximo de l’Almàssera, avui pràcticament consolidada amb el que s’aconsegueix la cantonada del Pinaret
• SUPERFICIE DEL SECTOR: 16,78 Ha • SÒL ADSCRIT: 8,97 (Bosc de Diana-Viario)
• SUPERFICIE DEL SECTOR: 6,08 Ha • SÒL ADSCRIT: 4,88 (Amp. Parc Vessanes)
• 4,50 Ha
• 2,31 Ha
• Aprox. 1100 habitatges (66 viv/Ha) • Dotacions externes (Parcs i viari): 8,97 Ha • Dotacions mínimes amb efectes externs (jardins: 1,65 Ha, docents :1 Ha i esportius:1,29 Ha)
• Ús residencial • Edificabilitat màxima 53.800 m2t • Enclau dotacional 1,5 Ha
• Mantenir el seu desenvolupament, amb les característiques bàsiques prèvies: - Parc de 7,55 Ha en el seu marge amb Joan Fuster - Desenvolupament residencial en la resta (avalat per estudi de inundabilitat) • Barreja de diferents tipologies d’urbanització, de traçat urbà i de tipus d’edificació. • Aprofitament Tipus de 0,438 m2s/m2t
• Manteniment del sector però amb una nova ordenació. • Aprofitament Tipus de 0,438 m2s/m2t
• SECTOR PINARET: Nou eixample entre la CV 724 i el Regatxo, de 120 habitatges, 4,5 Ha.
• SECTOR RIURAU: Es proposa un xicotet eixample al Sud, voltejant el riurau i el pinaret existent, a força de cases adossades i alineades a carrer, 2,31 Ha, 50 habitatges.
Nucli urbà la Xara
pensa en futur
Nucli urbà Jesús Pobre
TRANSFORMACIONS I REPTES
33
Transformacions i reptes
B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible 3.2.2 COMPLETAR TEIXITS URBANS
SÒLS VACANTS PER URBANITZACIÓ (Ha) PP 1972 160
Definició:
140
Xicotetes peces (parcel·les o solars), normalment
100
120
incomplets sobre sòls urbans derivats del PG o PP de 1972.
80 60 40
On es troben?: Principalment en tots els antics PP del litoral (Marines, Deveses, Rotes, Montgó-La Marquesa). Superfície aproximada: 136 Ha. Hi ha límits?: S’haurà d’atendre al PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL DE CARÀCTER SECTORIAL SOBRE PREVENCIÓ DEL RISC D’INUNDACIÓ EN LA C.V (PATRICOVA).
34
20 0
Rotes
Montgó
Marines Deveses
La Marquesa
La Marquesa VI
Monte Pego
La Sella
Total
Mar Mediterrani Les Deveses LIC L’Almadrava
Ri u
Racons
Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
Les Marines
Serra Segària ZEPA-LIC Valls de la Marina
Riu Gir o
Zona humida del Racons na
Reserva Natural dels fons marins del Cap de Sant Antoni
Dénia
La Xara
Les Rotes
La Pedrera Parc Natural del Montgó
LA MARQUESA. SÒLS VACANTS
Jesús Pobre
LES ROTES. SÒLS VACANTS
Riu G rgos o
Serra de les Cel·letes
0
1
2
4 pensa en futur
6 Km
N
TRANSFORMACIONS I REPTES
35
Transformacions i reptes
B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible ANÀLISI DE SÒLS VACANTS-PECES NO COMPLETADES
LES ROTES
MONTGÓ
Consolidat
Consolidat
Vacant
Vacant Plans parcials El Sueño La Plana
Pedrera Azahar
La Florida Marquesa VI
La Marquesa
Campussos-San Joan
Quijote II
MONTGÓ
PP Marquesa VI
36
Altomira
MONTGÓ
PP La Marquesa
No urbanitzat unifamiliars Vacants
No urbanitzat blocs Vacants
Pla Parcial
Pla Parcial
Montgó
Les Rotes
planejament
còmput de sòls
tipologia constructiva
conflictes
proposta
• Urbanització que s’origina en la segona meitat del S.XIX • Desenvolupada mitjançant el PGOU 1972 • Alt grau de consolidació
• 175 Ha totals • 23,3 Ha vacants
• Habitatge unifamiliar aïllat (PB+1) • En els anys 6070 s’introdueixen apartaments en altura (PB+10)
• Disparitat de grandàries parcel·làries • Estat de semiurbanització • Dificultat de connexió amb el nucli urbà • Dependència funcional amb el nucli urbà
• Permetre la reedificació • Promoure usos terciaris • Mantenir el patró d’ordenació basat en l’estructura agrària pre-existent
• Urbanització que s’origina en la segona meitat del S.XX • Desenvolupada mitjançant PP d’iniciativa municipal (PP Monte Montgó 1975): 565,2 Ha + PP d’iniciativa privada (Campussos-San Juan: 35,1 Ha-Quijote II: 5,6 Ha-La Florida: 5,8 Ha-Altomira I-II: 6,4-7,1 Ha-Marquesa: 80,3 HaMarquesa VI: 75,2Ha-El Sueño: 8,9Ha-Pedrera Azahar: 5,1 Ha
• 717,6 Ha totals • 48,9 Ha vacants
• Patró d’ordenació irregular
• Ordenació no respon a un patró lògic • Dificultat de connexió amb el nucli urbà • Dependència funcional amb el nucli urbà
• Totes les peces estan colmatades o urbanitzades excepte: - Marquesa (I a V) peça el Pla (ha excedit els terminis del Pla d’etapes del PP): recalificar àrea no desenvolupada per a xalets (3Ha) en la part superior i zona verda (3,1Ha) en la inferior. - Marquesa VI: (ha excedit els terminis del Pla d’etapes del PP): Permetre la reedificación preveient mesures de gestió per a la seua execució banda de 25m protecció sobre el PNMontgó.
pensa en futur
TRANSFORMACIONS I REPTES
37
Transformacions i reptes
B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible Consolidat Vacants
No urbanitzat Blocs No urbanizado unifamiliares Vacants Consolidat
M32.2
La Marjal
Retiro Beach Retiro El Datiler
Bovetes
La Giralda
Plans parcials
MONTEPEGO
38
LES MARINES
Les Brises
El Palmar
Deniapark
Deniamar II
Deniamar
Caudeli
Costa la calma
Deveses 2
Deveses
ANÀLISI DE SÒLS VACANTS-PECES NO COMPLETADES
LA SELLA No urbanitzat apartaments Consolidat
planejament
tipologia constructiva
conflictes
proposta
• 447,5 Ha totals • 32,7 Ha vacants • PGOU 1972, 9 promocioc. (75,4 Ha) • PGOU 1990/92, 5 promoc. (22,4 Ha) • PGT 2005/07, UE2 Deveses. (2 Ha)
• Estructura lineal al voltant de la ctra. de Les Marines amb urbanització i edificació consolidades
• Plans Parcials autònoms escassament coordinats entre si
• Manteniment de l’ordenació existent, integrant afeccions • De les parcel·les vacants (32,7 Ha): -17,4 dotacionals públics -9 Ha aparcaments -4,8 Ha zones verdes -3,5 Ha dotacions docents • De les 15,4 restants: -5 Ha com viv unifamiliar o terciari -10,4 Edif. en bloc obert, ed>0,6m2t/m2s
• Dues fases d’una única urbanització • Alt grau de consolidació
• 75,9 Ha totals • 43,3 Ha consolidats • 16,6 Ha vacants • 3,7 Ha No urbanitzat blocs • 12,3 Ha No urbanitzat unifamiliars i zones verdes
• Xalets de gran tamany
• Gran impacte visual
• Manteniment del consolidat • Pel seu caràcter perimetral respecte a sòl mereixedor de protecció, no tornar a qualificar les àrees no desenvolupades. • De varis dels sòls (la Marquesa) han excedit els terminis previstos en el Pla d’Etapes del Pla Parcial
• Urbanització residencial de promoció privada mitjançant PAI. • Alt grau de consolidació
• 3,6 Ha vacant: Apartaments (per urbanitzar i edificar) • 6,7 Ha consolidades
• Ordenació derivada de la arquitectura específica de la promoció
Les Marines
• La major part de la urbanització sorgida com a desenvolupament del PGOU de 1972. • Alt grau de consolidació
Monte Pego La Sella
còmput de sòls
• Mantenir els objectius de l’actuació, modificant l’ordenació per a millorar l’accessibilitat pública dels enclavaments dotacionals pensa en futur
TRANSFORMACIONS I REPTES
39
Transformacions i reptes
B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible 3.2.2 COMPLETAR TEIXITS URBANS Definició:
SÒLS PER CONSOLIDAR
S-01 SECTOR POMELOS
Es tracta de peces urbanitzades. Encara vacants d’edificació. On es troben?: En zones de vora urbana al voltant del nucli urbà (Aranges, Sector C1 o Pedrera Azahar) Superficie aproximada: 18 ha. Hi ha límits?: S’haurà d’atendre al PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL DE CARÀCTER SECTORIAL SOBRE PREVENCIÓ DEL RISC D’INUNDACIÓ EN LA C.V (PATRICOVA).
40
S-03 PEDRERA-AZAHAR
S-C1 / S-05
S-01 SECTOR POMELOS
S-C1 / S-05
S-03 PEDRERA-AZAHAR
pensa en futur
TRANSFORMACIONS I REPTES
41
Transformacions i reptes
B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible 3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS Definició: Es tracta de peces urbanes dins de la ciutat en les quals cap la seua possible reordenació davant problemes concrets (substitució d’edificis industrials, alineacions o consecució de zones verdes). On es troben?: C/ Patrici Ferrandis, Llavador, C/ Calp. Superficie aproximada: Total 19,55 has. Hi ha límits?: Condicionat a zones de risc d’inundació (impedeix edificació baix rasant), zones arqueològiques, etc.
42
CENTRE HISTÒRIC
• 3,82 Ha vacants • La tendència actual és substituir els edificis inicials i naus industrials que romanen (0,67 Ha) per edificis residencials (B+4), illa tancada
• Coexisteixen antics edificis industrials amb nous edificis residencials (entre 2 i 8 plantes) • Coexisteixen parcel·laris procedents de les primeres parcel·lacions (8x20m) i grans parcel·lacions industrials i residencials, de blocs de cases entre mitgeres
Llavador • Peça d’apreciable grandària 14,75 Ha derivada del PRI 1966, que va proposar la creació d’aquesta zona industrial • La creació del polígon Madrigueres (1975) unit a la crisi juguetera inicia un procés de transformació implantant-se blocs residencials substituint als industrials
Carrer Calp • Xicoteta agrupació d’habitatges, a banda i banda del carrer Calp que tenen el seu origen en els anys 20-30 • Peça residencial, sense activitat comercial
• 14,75 Ha • Sòl edificable (vacant o amb edificacions industrials, susceptibles de renovació)4,83 Ha • Dos enclavaments de gran tamany vacants: els terrenys del tercer centre de salut (adquirits pel Ayto) i el ort del Morand (situat en àrea de protecció arqueològica) • Coexisteixen antics edificis industrials amb nous edificis residencials (PB+4/5+At) • Coexisteixen parcel·laris diversos
• Els habitatges de la part esquerra , en direcció al mar, han sigut substituïdes al 50% per blocs de cases en altura (PB+3/5) • La banda dreta roman en el seu estat primitiu
• Disparitat de grandàries parcel·làries • Condicionat el futur industrial de la peça
• Conserva part de l’activitat amb xicotetes indústries, tallers i serveis, però s’ha consolidat el procés de substitució per l’activitat residencial
• El front general un impacte visual enfront de l’av. Marquesat
• Mantenir la possibilitat de substitució edilicia amb característiques anàlogues a les actuacions recents, aplicant transferències d’aprofitament per aconseguir la titularitat municipal i destinar-ho a dotacional públic. • Determinar un ús específic al solar de l’antic ambulatori del carrer de Marquès de Camp • Zona afectada per PATRICOVA, impedeix l’edificació sota rasant
• Mantenir la possibilitat de substitució edilicia amb característiques anàlogues a les actuacions recents, aplicant transferències d’aprofitament per a aconseguir la titularitat municipal de l’Hort del Morand (2,05Ha)
• Manteniment del traçat viari • Regularització d’alineacions • Configuració com a espai lliure (àrea de jocs) de l’illa c.Calp-c.Senti-Marquesat-AbuS.Salt • Consolidació de la substitució de l’edificació en l’illa Calp-Benissa-C. Sentí-Diana (a PB+4) • L’obtenció de l’espai lliure es confia a Transferències d’Aprofitament
proposta
conflictes
tipología constructiva
còmput de sòls
planejament
Carrer Patrici Ferrandis • Peça que planifica l’eixample de la ciutat en el qual projecta un passeig en el Saladar (actual calle P. Ferrandis) seguint el traçat del Riatxol • La proximitat del port i l’estació de València la converteixen en un revulsiu per a la implantació de magatzems. • Futur industrial de la peça condicionat a la proximitat de les zones residencials.
pensa en futur
TRANSFORMACIONS I REPTES
43
Transformacions i reptes
B 3.3. Model d’implantació d’infraestructures i equipaments Dénia ha de dotar-se de nous equipaments, infraestructures i dotacions, com a requisit indispensable per a articular el seu desenvolupament territorial i urbà. Es tracta del nou esquelet que ha d’acollir el sistema d’assentaments proposat. Parlem de noves vies de comunicació, rondes i espais per als vianants, incloent zones d’aparcament, centres educatius o de formació, els equipaments culturals, esportius o d’oci. En aquesta categoria, contemplarem
3.3
MODEL D’ IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMIENTS [ 03_MDIE ]
3.3.1 INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT 3.3.1.1 Creació de rondes. Vía parc & Conexión inter CVs. 3.3.1.2 Creació de nous accessos. Port & Madrigueres Nord.
la previsió per al desenvolupament de noves activitats econòmiques, cas de l’ampliació del parc empresarial de Madrigueres o les zones terciàries del sector Platja-Torrecremada.
3.3.2 ÀREES DE DINAMITZACIÓ PER A LA ECONOMIA 3.3.2.1 Ampliació parc empresarial. 3.3.2.2 Zones comercials
I és que el ràpid desenvolupament urbà de la ciutat en els anys setanta i vuitanta del segle passat, ha generat greus mancances en quasi totes les matèries apuntades, per la qual cosa el model urbà plantejat, ha de contemplar substancials millores perquè siguen abordades amb urgència. Estructurat entorn a una xarxa primària o estructural i una segona xarxa de caràcter secundari, destaquen les següents actuacions:
44
3.3.3 DOTACIONS I EQUIPAMENTS PÚBLICS 3.3.3.1 Noves estacions transport públic. Intermodal Caragusos & Bus Madrigueres. 3.3.3.2 Nous nodes d’estacionament. Bosc de Diana & Castell-auditorio. 3.3.3.3 Definició de dotacions. Centre de esports, Auditori en el castell & parcel·la antic ambulatori.
LIC L’Almadrava
Mar Mediterrani
03.03.01. EST. BUS MADRIGUERES
03.01.01. VIA PARC DÉNIA
Les Marines
03.01.02. ACCÉS PORT
03.01.01. VIA PARC DÉNIA
03.02.02. ZONA COMERCIAL DÉNIA
Dénia 03.03.01. INTERMODAL CARAGUSOS
Les Rotes
La Xara
03.01.01 CONNEXIÓ INTER CVs
La Pedrera
03.03.03 CENTRE DE ESPORTS
03.02.01 AMPLIACIÓ P. EMPRESARIAL
Jesús Pobre
4 Km
0 pensa en futur
N
TRANSFORMACIONS I REPTES
45
Transformacions i reptes
B 3.3. Model d’implantació d’infraestructures i equipaments 3.3.2 ÀREES DE DINAMITZACIÓ PER A l’ECONOMIA
PARC EMPRESARIAL ZONA ESPORTIVA
Definició: Es tracta dels sectors urbanístics de continuïtat del Polígon cap a “Parc Empresarial”. On es troben?: Al S i W de l’actual Polígon Madrigueres, alliberant el sector nord del mateix per a realitzar un nou accés i la construcció d’una nova estació d’autobusos. Superfície benvolguda: 1,83 Ha. Hi ha límits?: Condicionat a zones de risc d’inundació.
46
QUÈ NECESSITA CADA TEIXIT URBÀ PER A FUNCIONAR MILLOR? QUINES DOTACIONS ES TROBEN A FALTAR?
pensa en futur
TRANSFORMACIONS I REPTES
47
Transformacions i reptes
B 4. Participació ciutadana La qüestió de la participació ciutadana en
Els tallers s’estructuren en dues jornades:
l’urbanisme, o més pròpiament en el govern del
La primera jornada és l’anàlisi dels escenaris
A més s’aprofitaran els nous instruments
territori, ha adquirit en anys recents un interès
de futur que els ciutadans desitgen per al seu
participatius com és l’aprovació del recent
renovat. Prova d’açò són els molts treballs
municipi. El segon dia aquestes aspiracions
Reglament de Participació Ciutadana. Es
procedents del camp acadèmic, o les diferents
es confronten amb les propostes del pla amb
convocarà també al Consell Municipal
experiències que es vénen acumulant en algunes
l’objecte d’analitzar la possible col·lisió entre
d’Urbanisme i a tot el conjunt associatiu per a
ciutats que decideixen compartir el futur de
ambdues o la necessitat d’incloure noves
participar en el disseny del Pla General.
la ciutat amb els seus ciutadans. Qüestions
idees aportades per la ciutadania. Finalment,
relatives a l’elecció sobre el model urbà desitjat
s’obtindran una selecció d’accions prioritàries.
Per a començar al procés de participació s’ha estimat oportú generar aquest document d’inici
(tipologia de ciutat turística, industrial o agrícola, mixta…), la integració paisatgística de les noves
Durant les jornades es realitzaran xerrades
que explica les principals propostes del nou pla
infraestructures o el tractament que han de tenir
informatives per part de l’equip de participació
general i obri el debat sobre el nou model que vol
els propietaris del sòl, són només alguns dels
pública per a donar a conèixer què es proposa en
la ciutadania de Dénia per al seu territori.
aspectes que formalitzen el que es coneix com
el nou pla general. De la mateixa manera, una
“gobernanza territorial”.
exposició itinerant de 6 panells acompanyarà els tallers com element informatiu.
La consulta territorial pivotarà entorn d’un taller itinerant que recorrerà durant cinc setmanes el
Juntament amb els tallers, l’equip de participació
municipi de Dénia per a conèixer l’especificitat
recorrerà l’entorn dels emplaçaments amb
de cadascuna de les parts que formen l’àmbit
l’objecte d’arreplegar entrevistes en profunditat
administratiu. Es realitzaran 10 tallers en 5
sobre la relació de les persones i el territori.
localitzacions: Tota la informació generada s’anirà penjant en la
- 01_La Xara - 02_Jesus Pobre - 03_Rotes-Montgó - 04_Marines-Deveses - 05_Casc urbà de Dénia.
pàgina web: WWW.TERRITORIDENIA.ES. Per a qualsevol consulta es deixa obert el correu
cercle
electrònic:
cercle@cercle.es
L’estudi que conduirà el procés de participació pública és CERCLE. Equip multidisciplinari especialitzat en territori i participació amb més de deu anys d’experiència. Més informació en www.cercle.es
48
Activitats de participació. TerritoriDénia MARINES DEVESES
PRESENTACIÓ TALLER 22-23/ nov. 20 d’octubre Casa de la SALÓ D’ACTES Cultura COL·LEGI LLEBEIG 19:00h a 21:00h 19:30h a 21:00h DÉNIA
TALLER 9-10 / nov. Llunàtics 19:00h a 21:00h
TALLER 26-27 / oct. EATIM la Xara 19:00h a 21:00h
TALLER ROTES MONTGÓ
LA XARA
16-17/ nov. Col ·legi Llebeig 19:00h a 21:00h
TALLER JESÚS POBRE
2-3 / nov. Centre Social Jesús Pobre 19:00h a 21:00h
1Jornada de presentació 10 tallers 5localitzacions Pàgina web www.territoridenia.es
pensa en futur
TRANSFORMACIONS I REPTES
49
TERRITORI
´ DENIA Pensa en futur
cercle www.TERRITORIDENIA.es