DOCUMENT D'INICI PEP CIUTAT VELLA_valencià by cercle

DOCUMENT Dâ&#x20AC;&#x2122;INICI

www.PEPciutatvella.es

Promotor

Contratista UTE Equip tècnic Pla Especial Ciutat Vella

Equip redactor ÀREA D’URBANISME I PATRIMONI: Inés Esteve Sebastiá, arquitecta especialista en urbanisme i patrimoni Nuria Moya Llorens, Vicent Calabuig Montesinos, Elisa Moliner Cantos, Luís Almena Gil arquitectes especialistes en patrimoni Cesar Márquez Pretel, arquitecte col·laborador ÀREA PAISATGE, MEDIAMBIENT i PARTICIPACIÓ PÚBLICA: “Cercle, Territori, Paisatge i Arquitectura” Coordinació: Ignacio Díez Torrijos, enginyer Agrònom, master en paisatge. Equip de treball: Anna Bonet Asensi, arquitecta, master en paisatge. Patricia Sánchez Giménez, enginyera en Geodèsia i Cartografia. Topògrafa. María Amparo Jiménez Dolz, llicenciada en Ciències Ambientals, master en paisatge. Andrea Ariza Hernandez, arquitecta, master en Antropologia Urbana. Vanessa Calabuig Tormo, enginyera agrònoma, master en paisatge. José Vicente Sánchez Cabrera, geògraf. Bruno Almela Ejido, fotògraf. ÀREA D’HISTÒRIA i ARQUEOLOGIA Agustina Herreros Hernández, llicenciada engeografia i història especialitat arqueologia. ÀREA JURÍDIC-ECONÒMICA Garrigues Abogados José Vicente Belenguer Mula, Arantxa Forn Bagó, advocats, especialistes en dret urbanístic. Javier Sancho Sebastián, economista.

1. EL LLOC: CIUTAT VELLA

2. PER QUÈ UN PLA?

_08

_38

3. QUÈ APORTA AQUEST PLA?

_62

El lloc CIUTAT VELLA

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA Història i creació d’un paisatge urbà

Fundació (De 138 a.C. a 1061 d.C.) Ciutat Vella conforma un paisatge urbà carregat d’història. Un territori agafat físicament i cultura per l’home. El caràcter d’aquest lloc està profundament marcat pel procés de transformació que ha patit la ciutat de València. Cada moment històric ha generat unes modificacions del paisatge urbà, ja que en cada període s’han imposat unes necessitats i també unes idees. Perquè el paisatge es cruïlla d’expectatives, de diferents maneres de viure un lloc i açò en ocasions ha sigut l’origen de conflictes.

sud, podem observar la fossilització d’algun dels límits exteriors d’aquesta primera ciutat i pràcticament gens de la seua trama urbana interna, a excepció del carrer Salvador com

a part del card, les de Cavallers i Quart del decumanus, o la Via Augusta identificada amb Sant Vicent. El final de la Valentia republicana té lloc en el 75 a. de C. després d’un episodi bèl·lic.

La conquesta física del territori es produeix l’any 138 a. de C. La ciutat és fundada ex novo amb el nom de Valentia amb l’assentament d’una colònia romana situada en la part més alta d’una petita península fluvial, en un entorn lacustre, envoltada d’aiguamolls i cursos d’aigua que li proporcionava una bona ubicació defensiva natural de fàcil comunicació amb el mar a través del riu. En el primer període, l’època republicana, l’assentament consisteix en un recinte d’entre 10 i 12 ha. La seua morfologia correspon al model de recinte emmurallat: dos eixos principals, nord-sud (card), estoest (decumanus); i una trama viària regular amb carrers de traçat ortogonal delimitant illes de cases (insulae); el centre polític, social i econòmic es trobaria en la plaça de la Verge i en la contigua de l’Almoina, lloc en el qual se situava l’àrea monumental, amb el fòrum i importants edificis com les termes, etc. En el parcel·lari actual, en la zona oest i

Reconstrucció virtual recinte època republicana i en època Imperial. SIAM Ajuntament de València.

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

En les primeres dècades del segle I d. de C. s’inicia l’època romana imperial, en la qual el centre urbà s’ampliarà cap a l’est i sud-est, coincidint amb el recinte republicà en els trams nord, oest i part del sud. Es va arribar a doblegar en extensió a la ciutat d’època republicana, amb una imatge més monumental. Hi havia un altre fòrum situat sobre l’anterior, amb nous edificis públics, sectors residencials, infraestructures com l’aqüeducte que discorria pels carrers Quart i Cavallers, o el port fluvial al carrer Conde

138 AC

75 AC

de Trénor darrere del Portal de Serrans; instal·lacions per a l’oci com els banys públics, o d’espectacles com el circ alçat a l’extrem oriental. En l’últim terç del segle III es produeix un període d’inseguretat i d’alteració de la dinàmica urbana, amb incendis i la devastació de diversos edificis que ja no serien reconstruïts. No obstant això, la ciutat torna a recuperar-se, però, al contrari del que va succeir a l’època imperial, ara tindrà

s.III

s.V

s.VI

ABANDÓ

REPÚBLICA ROMANA

IMPERI ROMÀ

REINO VISIGOTICO

s.VIII

una superfície més reduïda i molt menys monumental. Durant aquest període es produeix una expansió de la religió cristiana, que encara que no va modificar l’estructura bàsica de la ciutat romana, va produir-ne alguns canvis en la fisonomia. A Valentia es va dur a terme el martiri de sant Vicent l’any 304, durant la gran persecució de Diocleciano. La vinculació de la ciutat amb el màrtir va suposar que s’alçaren esglésies en la seua memòria, i al voltant de la seua tomba, situada fora de la ciutat, es formaren cementeris i es crearen barris suburbials i monestirs. Amb aquesta acció urbanística s’iniciava allò que diversos autors han anomenat “la cristianització topogràfica de la ciutat. La següent fita històrica que va acabar definitivament amb la ciutat romana es va produir a final del segle V. Aquesta centúria es va iniciar amb un període d’inestabilitat a tota Hispània provocat per les invasions bàrbares del 409, que va culminar amb la conquesta visigoda. La immediata recuperació de Valentia com a ciutat de referència, va significar l’acceleració del procés de cristianització de la ciutat, materialitzat en la construcció d’un gran grup episcopal al centre cívic. A part de l’excavació de l’Almoina, en són poques, i de difícil interpretació, les restes constructives documentades a la ciutat, a excepció de les cases localitzades a l’interior de l’arena del circ, que constituirien l’única zona de nova ÉPOCA ANDALUSÍ urbanització.

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA Història i creació d’un paisatge urbà

Definició d’un perímetre (segles XI a XII) A partir de l’any 714, València entra ja en l’òrbita musulmana. El trànsit de la ciutat visigoda a la islàmica és bastant desconegut a causa de la inexistència de textos o restes arqueològiques d’entitat anteriors als segles IX i X, moment en el qual apareixen les primeres estructures d’hàbitat clarament definides. La ciutat és presa pels àrabs al segle VIII, els qui li confereixen un caràcter tancat replet d’“atzucacs”. De la seua perllongada presència al llarg de més de cinc segles, tan sols es conserva el traçat urbà de la medina, juntament amb alguns llenços de muralla. A partir del segle XI, la ciutat experimenta un desenvolupament considerable amb l’ampliació del nucli urbà, que condicionat per la topografia s’estén cap al nord, oest i sud. Durant aquesta centúria i la següent es va alçar una nova muralla que delimitaria una extensió d’unes 47 hectàrees i que utilitzaria un antic branc fluvial com a fossat o barrera. Amb l’augment demogràfic, es van crear ravals extramurs: a l’oest el de Roters, al sud el de la Boatella als voltants de la porta del mateix nom i a l’est el de la Xerea. En el període de pervivència musulmana, la trama urbana es modifica sensiblement. Els nous pobladors van trobar una urbs en funcionament que van adaptar a la seua nova concepció espacial i ideològica. Morfològicament la medina Balansiya comptava amb els elements de qualsevol ciutat islàmica: la mesquita, el soc i

l’alcàsser o palau de residència del sobirà, que es troben situats al mateix emplaçament on es trobaven els principals edificis en els períodes anteriors. El barri comercial es trobava al voltant de l’actual plaça del Doctor Collado, i els barris residencials, articulats al voltant d’una mesquita menor, amb un bany, un forn i un petit soc. La xarxa viària anava en gradació des dels mateixos eixos principals del període anterior dels quals partien els carrers menors, amb una trama irregular, estreta i tortuosa, amb nombrosos “atzucacs”. Els resultats de noves intervencions i estudis arqueològics han posat de manifest que a les zones d’ampliació, com l’àrea meridional o ravals com el de Roters i la Boatella, existien pautes d’urbanització ordenades, amb viaris regulars i buidats, dotats de clavegueram. Al voltant de la medina i els ravals s’estenia un cinturó d’hortes destinat a proveir els socs, amb un complex sistema d’irrigació articulat al voltant de les principals sèquies com les de Rovella, Favara, els cementeris i les cases d’esbarjo. L’any 1238 es va produir la conquesta cristiana de València, iniciant-se canvis en la morfologia de la ciutat, responsables de l’aspecte actual del centre històric. El nou règim convertia la ciutat en propietat reial i introduïa nous criteris d’ocupació i construcció. Es va dur a terme la distribució de les propietats en dues parts. D’una banda, els repobladors civils o militars, provinents dels territoris de la Corona d’Aragó, es van instal·lar a l’interior de la ciutat en les cases existents. D’altra

banda, les ordres mendicants van ocupar una àmplia zona d’horta extramurs pròxima a les portes de la muralla, als camins importants, als ravals i les sèquies. L’extensió i situació de les parcel·les ocupades per les fundacions deixarà una empremta a la ciutat. A la fi del segle XIII, es detecten els primers pobles (barris planificats de nova planta d’iniciativa privada) en alguns casos a l’interior de la ciutat, de petita extensió. La majoria dels quasi cinquanta pobles documentats consoliden la urbanització de l’espai periurbà. L’extensió de la població fora de la muralla, les crescudes del riu, i els conflictes bèl·lics contra Castella, fan necessari envoltar la ciutat d’una nova a prop, el traçat de la qual haurà d’abastar les fundacions religioses, els pobles i els antics ravals. La construcció de la muralla es va iniciar en 1356, amb una extensió d’uns quatre quilòmetres i mig, jalonat per nombroses torres i portals. Discorria pels actuals carrers de Colón, Xàtiva, Guillen de Castro, Blanqueries, Conde Trénor, Pintor López i Passeig de la Ciutadella. La seua presència, ha constituït la principal imatge de la ciutat i, fins i tot després del seu enderrocament, ha deixat la seua empremta al parcel·lari actual.

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Reconstrucció virtual recinte època islàmica. SIAM Ajuntament de València.

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA Història i creació d’un paisatge urbà

Segle d’Or, construcció de grans fites (segle XV)

Aquesta època suposa un període d’esplendor econòmica gràcies al potencial agrari, industrial i fins i tot financer que aconsegueix la ciutat de València, arribant a ser un els primers centres urbans del Mediterrani, convertint-se en una de les principals ciutats europees i generant al seu interior els espais i edificis gòtics més rellevants de la seua història. En 1483 s’aconsegueixen els 75.000 habitants, iniciant una progressiva congestió de l’espai urbà que hui es coneix com Ciutat Vella. El teixit urbà, en el qual es troba patent l’herència islàmica, es compon d’una estructura de carrers estrets i placetes tancades i petits habitatges menestrals d’un sol pis alt, entre les quals destaquen les grans casones o palaus amb austeres façanes i bolcats cap als patis interiors. S’emprén una reforma urbana de la ciutat basada en la rectificació dels carrers, la neteja de

carrers, fossats, sèquies, carrerons etc., i la construcció de grans edificis públics. En aquest període es construeixen edificis importants i representatius que transformen el perfil de la ciutat antiga amb elements com

el Micalet, les Torres de Serrans (1392-1398), la Capella de Reis a Santo Domingo, la Llotja (1483-1498), Torres de Quart (1441-1460), el Convent de la Trinitat o la Generalitat.

Població 75.000 FINANCES

POBLACIÓ

Al segle XV, València aconsegueix un important creixement econòmic i demogràfic, que té la seua repercussió en un desenvolupament urbà sense precedents, del qual resulta una florent arquitectura civil que, a través de casones i grans edificis públics, configuren una nova imatge de la ciutat.

COMERÇ AGRICULTURA I INDÚSTRIA

SEGLE XV

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Aquestes grans obres arquitectòniques s’insereixen en el teixit urbà existent, que procedeix de l’herència islàmica en la ciutat i que encara es manté a principis del segle XV. L’intent de crear parcel·les com més àmplies possible per a la seua instal·lació, va provocar l’annexió de diferents propietats que suposaran la remodelació del seu entorn urbà.

Imatge de 1870 del Micalet (1429)

El Consell inicia una reforma urbana dirigida a embellir la ciutat basada en tres punts: la rectificació dels carrers derrocant “sortints” i edificis, la neteja contínua de carrers, places, fossats i sèquies i l’endreçament dels voltants dels grans edificis per a transmetre una imatge de renovació urbana. En aquestes reformes, els “atzucacs” es consideren espais residuals que alberguen brutícia i provoquen inseguretat a les zones on es troben.

Imatge de 1850 de les Torres dels Serrans (1398).

La ciutat en els segles següents es declinarà per la construcció d’edificis eclesiàstics, esglésies i convents, i requerirà activitats urbanes prioritàries, com és l’ensenyament tant universitari com bàsic, que aniria provocant posteriorment la creació de centres docents, com la Universitat, el Col·legi del Patriarca (1586-1615), etc.

Imatge de 1906 de les Torres de Quart (1460)

Imatge de 1880 de la Llotja de València (1498)

Imatge de 1870 del Micalet (1429)

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA Història i creació d’un paisatge urbà

La transformació entre muralles. Primers plànols i primeres vistes del paisatge. (Del segle XVI al XIX) Les primeres representacions de la ciutat antiga visibilitzen un paisatge urbà amb límits molt marcats. El riu, les muralletes i les muralles defineixen les vores principals de la vista d’Antoine van donen Wijngaerde en 1563. Es tracta d’una representació a mig camí entre la virtut pictòrica i la rigorositat cartogràfica, que defineix una de les vistes característiques de València al llarg de la història, el front fluvial amb l’skyline jalonat per les elevacions dels campanars d’esglésies i convents o la prominència dels portals de la muralla.

El creixement demogràfic i econòmic de la ciutat va provocar una nova ona d’instal·lacions religioses que va aconseguir la seua màxima esplendor en el segle XVI. Quinze convents intramurs ocupen horts i camps. Les noves fundacions, al costat d’algunes més que es realitzen en la primera meitat del segle XVII, converteixen València en una vertadera “ciutat conventual”. Però continua mantenint-se la trama urbana medieval, amb una forta herència islàmica i densa ocupació intramurs que ocasiona el creixement en altura dels edificis de quatre

o cinc plantes, en estretes parcel·les. La primera representació cartogràfica és la d’Antonio Macelli en 1608 que mostra una ciutat amb un centre urbà bigarrat que anava a ser testimoni de la regressió demogràfica més important que ha patit la regió valenciana, que s’estima en una pèrdua d’un terç de la seua població. Ja en el segle XVII l’expulsió dels moriscs provocarà la ruïna del país amb la fallida de la Taula de Canvis en 1613. València es convertirà, sota el signe de la Contrareforma, en una opulenta Ciutat conventual que desenvolupa un fecund barroc

Ancoratges històrics Palau Reial

Pont del Reial

La Seu

Portal de Serrans

Portal Nou

Façana septentrional de Ciutat Vella, vista de Antoine van den Wijngaerde en 1563

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

NOBILIS AC REGIA CIVITAS VALENTIE IN HISPANIA 1608 Antonio Manceli

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA Història i creació d’un paisatge urbà

decoratiu. En aquest període, seixanta-dos són els convents i edificis religiosos que se situen a la ciutat emmurallada. Serà Vicente Tomás Tosca, en el Plànol de València de 1704 el que reflecteix la imatge de la ciutat conventual que manté el teixit residencial existent, amb poca construcció de nova planta però amb bastant transformació dels edificis existents, entre els quals segueixen destacant les edificacions de caràcter noble i religiós.

l’espessa àrea urbana de València. Gran part dels edificis desamortitzats van ser destinats a recintes administratius o a casernes militars,

i uns altres, com el convent de la Puritat, el de Sant Fulgenci, el de Ntra. Sra. del Peu de la Creu, el de Sant Felip Neri, el de Ntra. Sra.

L’establiment de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos en 1768 marca l’inici de l’ordenació il·lustrada de la ciutat, que desembocarà finalment en l’elaboració del pla d’eixample de 1777 que no arribarà a executar-se. En les primeres dècades del segle XIX s’inicia un període de grans transformacions urbanes intramurs, pels efectes de la revolució industrial. Es produeixen operacions de millora de l’espai públic, com la creació de la Glorieta o actuacions de buidatge com la de la Plaça Redona. Una altra fita important deriva de la desamortització de Mendizábal en 1837, que va posar a disposició de la ciutat l’espai ocupat pels nombrosos convents i la resta de les seues propietats afectades per l’exclaustració. Aquesta situació no va ser aprofitada per a reestructurar i sanejar

VALENTIA EDETANORUN vulgo DEL CID, DELINEATA A Dre. THOMA UINCENTIO TOSCA CONGR. ORATORIJ PRESBYTERO 1738. Tomas Vicente Tosca Mascó.

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

de la Solitud de Trinitaris Descalços, després de ser objecte de fraudulentes especulacions, van donar lloc a la construcció d’habitatges i obertures d’alguns carrers, encara que sense cobrir dotacions tan necessàries en aquell moment. La major repercussió urbanística la va proporcionar l’enderrocament del convent de la Magdalena en 1838, sobre el solar de la qual es va instal·lar el Mercat Central, i posteriorment el de la Mercè, la qual cosa va suposar la descongestió de la zona.

Les noves mesures desamortitzadores van tenir una gran efectivitat al traçat urbanístic. L’enderrocament dels convents de Santa Tecla i Sant Cristóbal va permetre el traçat del carrer de la Pau i la regularització de la del Mar. Durant la dècada dels anys 80 es realitzen nombroses obres encaminades a descongestionar les zones centrals, es renova quasi per complet el caseriu i s’eixamplen els carrers estrets en regularitzar les seues construccions.

A mitjan segle XIX es produeixen canvis importants en l’estructura urbana, com la integració d’una estació de ferrocarril, el canvi d’ubicació de l’ajuntament o la construcció de la Plaça de Bous fóra del recinte de muralles.

Vista de la Ciutat de València, presa des de San Pio V. A.J. Cavanilles_1870

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA Història i creació d’un paisatge urbà

Plànol de la ciutat de València en ser atacada pel Mariscal Moncey_1808

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Plànol geomètric i topogràfic de la ciutat de Valencia del CID. 1853

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA Història i creació d’un paisatge urbà

Obertura i Reforma Interior, nous models d’urbanisme (Finals del segle XIX principis del segle XX) En 1865 s’inicia l’enderrocament de les muralles. La ciutat supera els 170.000 habitants. En 1851 s’havia derrocat un tram del llenç a la zona de l’actual carrer Xàtiva, per a donar eixida a les vies de l’estació situada aleshores a l’actual carrer de Marquès de Sotelo, però no serà fins a febrer de 1865 quan s’inicie el seu enderrocament amb caràcter global, donant-se per acabat en 1901 amb la devastació de la Ciutadella. Aquesta actuació va donar origen a la construcció d’una avinguda paral·lela al recinte emmurallat. A la fi del segle XIX es plantegen propostes de Reforma Interior amb l’objectiu de facilitar l’accessibilitat al centre amb nous traçats d’avingudes i viaris superposats a la trama històrica a la qual ignoren. Podem citar la proposta de 1880 i la de l’arquitecte Ferreres de 1891. Davant les dificultats de realitzar les transformacions necessàries en el recinte urbà, l’Ajuntament va optar per escometre l’eixample exterior de la ciutat. El primer projecte d’eixample es presentà en 1858 realitzat pels arquitectes S. Monleón, T. Calvo i A. Sancho, i encara que no va arribar a aprovar-se, va servir de pauta per al desenvolupament posterior de la ciutat. El creixement urbà s’orienta cap al sud, suposa

150 has

Vista de la ciutat des del pont de Sant Josep. Dessiné et lith. par A. GUESDON, 1855.

Primeres operacions d’obertura del paisatge urbà_ LA PLAÇA REDONA 1837

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

l’ocupació de les hortes més pròximes a la ciutat i es manté la frontera natural del Túria al nord. El projecte definitiu d’eixample va ser aprovat en 1884, redactat pels arquitectes J. Calvo, L. Ferreres i J. M. Arnau. L’inici del segle XX coincideix amb una època d’optimisme econòmic i progrés amb nous criteris que afecten la concepció de l’ordenació urbanística de la ciutat, com són l’higienisme i el pas a una nova mobilitat. La salubritat és un aspecte clau: espais millor ventilats, major il·luminació i la introducció del verd són part indissociable del nou urbanisme. L’automòbil serà la nova manera de desplaçament. La ciutat es prepara per a un canvi en la forma de generar els desplaçaments interurbans. En 1907 es realitza una important actuació: la remodelació del barri de Pescadors (actual carrer de Pascual i Genís), sanejant-se així la zona a la qual previsiblement s’anava a desplaçar el centre ciutadà, després de la instal·lació de l’Ajuntament en la Casa de l’Ensenyament. En 1911 s’aprova el pla Aymamí, que proposa la realització de la Gran Via de l’oest, com a eix N-S que comunicaria sant Agustí amb Portal Nou amb una amplitud de 25 metres. Es projecta una altra avinguda, la del Real,

Plànol general aprovat per Real Orden de 21 Agosto de 1911. Federico Aymamí Faura

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA Història i creació d’un paisatge urbà

que permetria la comunicació del centre de la ciutat amb el pont del Real. Es projecta la remodelació de la plaça de la Reina, que havia de convertir-se en centre ciutadà que substituiria la plaça del mercat. Es projecten a més un conjunt de places que potencien edificis existents com les Escoles pies o el Mercat Mossèn Sorell. El Pla no supera la fase de projecte; no obstant l’actuació de la Gran Via de l’oest i la plaça de la Reina es reprendran uns anys més tard.

Plànol de noves línies per a la reforma de l’interior de València, 1929, Javier Goerlich

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Pont del Real, d’ Ignacio Pinazo, de 1883, (Col·lecció Jaumandreu)

170.000

47 has

12 has

75.000

500 P/ha 15.000

2000

POBLACIÓ CIUTAT ROMANA

CIUTAT ANDALUSÍ

CIUTAT CRISTIANA

150 has

1130 P/ha

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA Història i creació d’un paisatge urbà

En 1928 el Pla de Javier Goerlich reprèn el projecte d’obertura de la Gran Via de l’Oest i ampliació de la plaça de la Reina així com la remodelació de la plaça Castellar, actual plaça de l’Ajuntament. El projecte s’executa de manera parcial en època de postguerra, ja que no es desenvolupen propostes com el “creixent” de les Torres de Serrans o la prolongació del carrer de la Pau.

VALENCIA. MIDDLE AGE... XIX th CENTURY

Elements que van desaparèixer del paisatge urbà

Portal Nou, entrada a València en 1868 per Pont de Sant Josep

Inici de la demolició, 20 de febrer de 1865, junt a la Porta del Real.

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Fotografia actual de l’Avinguda de l’Oest des de la Plaça de Sant Agusti

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA Història i creació d’un paisatge urbà

La decadència de Ciutat Vella. Canvis sobtats al paisatge (segle XX) En 1946 s’escomet el Pla General de València i la seua cintura, que serà desenvolupat per diferents Planes Parcials. El document corresponent a aquest àmbit s’aprova en 1956. Es tracta d’un pla expansiu que mantenia la continuació del Carrer de la Pau i l’Avinguda de l’Oest, operacions que no van arribar a desenvolupar-se. Per contra es va mantenir el buidatge de la Plaça de la Reina, la reforma de l’actual Plaça de l’Ajuntament i les reformes interiors dels carrers actuals de Poeta Querol i Periodista Azzati. Es va accentuar el procés de decadència que s’havia iniciat en el centre històric. L’abandó

de residències i activitats, i la hibridació amb un urbanisme d’alta densitat enfocat a la terciarització del centre històric van generar situacions de bloqueig i pèrdua de qualitat urbana. Com a resultat de l’aplicació de les estratègies del Pla, es duen a terme les actuacions previstes a la plaça de la Reina encara que no s’urbanitzarà fins als anys 1970. No obstant açò, cal assenyalar que l’aplicació de les ordenances del pla provoquen un canvi en la morfologia i la silueta de la ciutat en permetre dues o tres plantes més als nous edificis.

Projecte d’autopista arreplegat en el planejament de 1966

th CENTURY

El Pla de J. Goerlich de 1928, no acaba per implantar el seu model previst a la ciutat, ja que, encara que sí que desenvolupa alguna proposta de manera puntual, no s’executa íntegrament. En 1942 el Col·legi d’Arquitectes de València denuncia la falta d’una ordenació global de la ciutat. Es crea en 1944 la Comissió Superior d’Ordenació per a elaborar un Pla Provincial que eventualment es converteix en el Pla General de València i la seua cintura, que conté un plànol i unes ordenances per al Centre Històric. Aquestes determinacions són la base del pla Parcial de 1956 que posteriorment es desenvoluparà.

Pla d’Ordenació de València i la seua comarca. Plan Parcial 1956 Full nº 1-3-4

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

TORMOS EL CALVARI

e la

TRINITAT

que

ria

Jardí Botànic

vallers

s Ca C/Del

Torres de Quart

LA SEU

Jardines de Viveros

Tré

Plaza de la Virgen

EL MERCAT

EXPOSICIÓN

Catedral

Llotja de la Seda

LA PETXINA

EL CARME

ina

x Pet

s Serra

eig

s Pas

e la

Porta de Serrans

C/Del

nén

e /M

ida zP

Blan

Plaza de la Reina

Mercat Central

LA XEREA C/ De

la Pau

Puerta del Mar

an Vía n Fer

El Parterre

VELLUTERS

Jardí del Túria Plaza del Ayuntamiento

str

lem

Co ló

ico

uil

C/ De

tól

San

Vic

ent

Malgrat els intents per corregir la tendència regressiva de Ciutat Vella, des de la riuada de 1957 la població en aquesta part de la ciutat seguia decaient mentre que en termes globals la ciutat acollia cada vegada més habitants. Ciutat Vella es troba en aquesta època davant una situació d’enderrocaments generalitzats. Aquesta tendència va intentar ser corregida mitjançant un urbanisme d’emergència a través dels Plans Especials de Protecció del Recinte Històric aprovats en 1980 i 1984, que van tractar de corregir l’oblit que patia el

Jardí del Túria

C/ D

En la segona meitat del segle XX, l’animadversió cap al riu Túria, instal·lada en el col·lectiu de la població de València per les successives inundacions ocorregudes, arribava al seu punt àlgid després del desastre de la riuada de 1957, que marcarà un moment clau de la història de València i la seua evolució. El Pla Sud, conseqüència d’aquest desastre deixa un corredor obert en el centre de la ciutat. El planejament de 1966 arreplegava la implantació d’una autopista en el jaç del riu. Aquesta transformació del paisatge urbà, en un context socioeconòmic que havia canviat, va generar un procés reactiu de caràcter social sota el lema “El llit del Túria és nostre i el volem verd”, que en 1978 va aconseguir la modificació del pla.

SAN FRANCESC

iril

C C/

Plaça de Bous ués

ARRANCAPINS

Estació del Nord

Vía

rq Ma

oró

ria

l Tu

LA GRAN VIA

ENSANCHE

PEPRI El Velluters PEPRI San Francesc PEPRI El Carme PEPRI El Mercat PEPRI La Seu-La Xerea

Plans Especials de protecció i reforma interior (PEPRIS)

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA Història i creació d’un paisatge urbà

paisatge urbà i que van tenir un caràcter molt proteccionista. En aquests anys es va abordar fer dels carrers zones per a vianants com Roters, Músic Peydró i En Joan d’Àustria, com a experiències pioneres de transformació de l’espai públic a favor del vianant. Canvis que no van estar exempts de polèmica. En 1988 s’aprova el Pla General de València que segueix vigent en l’actualitat. Es defineix el planejament de Ciutat Vella mitjançant l’aprovació entre 1991 i 1993 dels Plans Especials de Protecció i Reforma Interior (PEPRI). Es redacta un per cadascun dels barris en els quals administrativament s’estructura la ciutat històrica. En 1992 s’inicia un procés de rehabilitació gràcies al conveni dut a terme per l’Ajuntament i la Generalitat per a impulsar el Pla Integral de Rehabilitació de València (Pla RIVA). Les importants ajudes del RIVA als propietaris van permetre rehabilitar un gran nombre d’edificis i renovar urbanitzacions. La filosofia proteccionista del pla va canviar el procés de deterioració accelerada del centre històric cap a una gradual recuperació, no sense despertar conflictes socials com el generat per la modificació del PEPRI a l’entorn de la muralla musulmana en proposar diverses expropiacions i enderrocaments.

1967 RIUADA

1988 PGOU Ciutat Vella: Planejament diferit

1970 PLA GENERAL

EL CARME 14.124 hab

SANT FRANCESC 11.695 hab

VELLUTERS 8.431 hab LA XEREA 7.920 hab EL MERCAT 7.131 hab LA SEU 7.090 hab

1970

1981

1986

1991 PEPRI BARRI DEL CARME 1992 PEPRI BARRI DE VELLUTERS Acord localregional PLAN RIVA 1993 PEPRI BARRI DEL MERCAT PEPRI BARRI DE LA SEU-XEREA PEPRI BARRI UNIVERSITAT-SANT FRANCESC

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

2016 PEP EBIC 03 (participació) PEP EBIC 04 (redacció)

1998 Nou acord local-regional: PLAN RIVA 2 2002 Fi PLAN RIVA 2

P E P

2014 PEP EBIC 08 PEP EBIC 06-07

C I U T A T

MODIFICACIONS PUNTUALS DEL PLANEJAMENT DELS PEPRI PLANS ESPECIALS DE PROTECCIÓ

PLANS ESPECIALS DE PROTECCIÓN I REFORMA INTERIOR

V E L L A EL CARME 6.469 hab SANT FRANCESC 5.292 hab VELLUTERS 4.547 hab LA XEREA 3.857 hab EL MERCAT 3.465 hab LA SEU 2.842 hab

1991

1996

2001

2016

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA

El reconeixement del seu valor patrimonial

Des del punt de vista patrimonial, aquest àmbit de Ciutat Vella aconsegueix el major nivell en haver sigut declarat Conjunt Històric en 1993 al costat d’altres zones de la ciutat de València, com són els eixamples Vuitcentistes i l’eixample del Cabanyal. L’àrea formada per Ciutat Vella i els eixamples constitueix la denominada Àrea Central, que al costat del Nucli Original de l’eixample del Cabanyal, configuren l’àrea total declarada Bé d’Interès Cultural en la categoria de Conjunt Històric, per Decret 57/1993, de 3 de maig, del Govern Valencià. Aquesta àrea que es caracteritza, i així consta en el contingut del decret de declaració, per posseir una morfologia urbana heterogènia i amb múltiples renovacions estructurals, un àmbit que aconsegueix una gran extensió territorial, probablement un dels conjunts històrics que ocupen major superfície del País. La consideració de CONJUNT HISTÒRIC significa que el valor d’aquesta zona resideix en el conjunt en ell mateix, independentment del valor dels elements singulars que conté. El valor resideix en el caràcter històric de l’àrea i en el de tots els elements que en determinen la imatge: la forma urbana, la trama, el

parcel·lari; la relació entre espais urbans, edificis, espais lliures, espais verds; la forma i aspecte dels edificis, l’estructura, volum, estil, escala, materials, color, decoració; relació entre població i el seu entorn; les diverses funcions i activitats adquirides per la població. Existeix llavors una relació estricta entre el tot i les parts i les parts i el tot. Tota la superfície de Ciutat Vella està qualificada com a àrea de vigilància arqueològica pel planejament municipal i conté elements que per ells mateixos i de forma independent tenen gran valor patrimonial, Béns d’Interès Cultural de la categoria de monument (52); elements qualificats Bé de Rellevància Local de les diferents categories; espais de protecció arqueològica (6); monuments d’interès local (20); jardins històrics d’interès local (3); espais etnològics d’interès local (18) representats per una important col·lecció de panells ceràmics; llocs històrics d’interès local (5) amb un conjunt important de refugis procedents del període de la guerra civil, i un total d’uns 1876 edificis catalogats individualment pel planejament municipal i altres 528 edificis a estudiar si escau la seua protecció.

Plaça de Sant Lluís Bertran

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

TORMOS EL CALVARI Jardí del Túria

C/ D

e la

TRINITAT

ria

Jardí Botànic

llers

Cava /Dels

Torres de Quart

EL MERCAT

Llotja de la Seda Mercat Central

LA SEU

Jardines de Viveros

Tré

Plaza de la Virgen

EXPOSICIÓN

Catedral Plaza de la Reina

CABANYAL

LA XEREA C/ De

la Pau

Puerta del Mar

LA PETXINA

EL CARME

ina

x Pet

s Serra

Porta de Serrans

C/Del

eig

s Pas

e la

CAP DE FRANÇA

que

nén

l ida zP

Blan

Vía n Fer

El Parterre

Jardí del Túria n

Plaza del Ayuntamiento

str

lem

ló

uil

SAN FRANCESC

ico

tól

San

Vic

ent

VELLUTERS

Plaça de Bous és

ía nV

u arq

Estació del Nord

ENSANCHE

Àmbit del PEP Ciutat Vella Àmbit del Be d’Interès Cultural Conjunt històric de València

ria

l Tu

ARRANCAPINS

rós

il A

Cir

CANYAMERAL LA GRAN VIA

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA

Espai multifuncional: residencial, comercial, cultural, institucional, turístic

A més dels valors històrics i patrimonials d’aquesta zona, el Conjunt Històric de València, com la resta de conjunts històrics del nostre territori, és un àmbit que es distingeix pel desenvolupament i realització de funcions comercials, residencials o de servei, amb espais socials, públics i culturals que posseeixen les seues singularitats”.

A Ciutat Vella hi ha cinc dels barris de la ciutat. És un lloc que ha sigut i ha de continuar sent una àrea residencial. Els veïns i residents de la zona són el motor que manté i impulsa la recuperació d’aquests barris i, per tant, han d’haver-hi tots els equipaments, zones verdes i serveis que es puguen reclamar per a qualsevol altre barri.

És necessari completar el treball realitzat fins a hui a la ciutat històrica perquè es confirme una tendència clara cap a la transformació d’aquests barris en espais residencials habitables i sostenibles compatibles amb la resta d’activitats que s’hi desenvolupen. L’activitat productiva predominant se centra en el comerç i en el sector serveis. Destaca

Vista de la Plaça de la Verge. 2009

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

el Mercat Central i tota l’estructura de petits comerços situats al seu voltant, la Plaça Redona, el Mercat de Mossén Sorell, o el carrer de Serrans, on se situa el comerç artesanal de marcat caràcter tradicional. També les entitats financeres privades implanten en aquesta zona de la ciutat a partir dels anys 60 les seues principals seus, que en l’actualitat encara es mantenen. A Ciutat Vella se situen els contenidors culturals més importants, des de museus on es mostra des de la història urbana del que ha sigut la ciutat, la seua arqueologia, les seues activitats comercials fins a l’art modern i contemporani i les últimes tendències artístiques. Hi destaquen: el Centre del Carme, l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, MUVIM, el Museu Nacional de Ceràmica i Artes Suntuarias “González Martí”, L’Almoina, el museu del Col·legi de l’Art Major de la Seda, el museu de la Ciutat, etc., situats a edificis històrics com el Convent del Carme, el palau del Marquès de Dosaigües, el Col·legi de l’Art Major de la Seda, o el Palau dels Comtes de Berbedel, tots ells exemples representatius de l’important valor arquitectònic i patrimonial d’aquesta zona; en altres casos situats a

Plaça del Negret. 2017

Carrer Serranos. 2017

Mercat Central. 2009

Vista terrasses en zona Santa Catalina. 2009

1 EL LLOC: CIUTAT VELLA

Espai multifuncional: residencial, comercial, cultural, institucional, turístic

edificacions representatives de l’arquitectura moderna contemporània valenciana, aquests elements constitueixen un al·licient afegit a la visita cultural. En l’apartat cultural també cal assenyalar la presència en aquesta zona del Teatre Principal, el Teatre Olímpia, el Rialto o el Talia, etc. Aquesta part de Ciutat Vella és el centre administratiu i institucional de la ciutat, sobretot de caràcter públic. Inclou la ubicació de les seus de les institucions públiques valencianes de més alt nivell, ja

que s’hi situa la seu del Govern Valencià, la de les Corts Valencianes, la de la Conselleria d’Hisenda, la del Consell Valencià de Cultura o la del Consell Consultiu, ocupant també immobles de caràcter monumental com el Palau de la Generalitat, el Palau de Benicarló o el Palau de l’Almirant. Ciutat Vella és una peça clau del conjunt de la ciutat. S’hi produeixen les activitats i esdeveniments culturals, lúdics, festius i simbòlics més importants i transcendents que se succeeixen al llarg de l’any i se celebren

majoritàriament al carrer, com la celebració del 9 d’Octubre, les Falles, el Corpus Christi, o la Verge dels Desemparats. Se celebren festes mil·lenàries, dels segles XV i XVI que recorren carrers i places d’aquest àrea. Les activitats culturals i l’important focus d’atracció que suposa la presència d’un important nombre de monuments estan convertint Ciutat Vella en un dels punts més importants d’arribada del turisme.

Vista del carrer de Dalt. 2017

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

C/ D

Jardí del Túria e la

Blan

que

ria

Porta de Serrans Serran

Jardí Botànic

C/Dels

Torres de Quart

ers Cavall

C/Dels

EL MERCAT Llotja de la Seda Mercat Central

LA SEU

Jardines de Viveros

Tré

Plaza de la Virgen

Catedral Plaza de la Reina

LA XEREA C/ De

la Pau

Puerta del Mar

El Parterre

VELLUTERS

Jardí del Túria

ent de

str

Plaza del Ayuntamiento

SAN FRANCESC

lem

Co ló

uil

rós

Vic C/

San

se Pas

EL CARME

ina

etx aP

A iril

Plaça de Bous

solars espais fotografiats espais comercials zones allotjaments turístics

PER QUÃ&#x2C6; UN PLA?

2 PER QUÈ UN PLA?

Justificació de la necessitat d’un nou Pla

En l’actualitat l’àmbit es troba regulat per cinc Plans Especials de Protecció i Reforma Interior (els PEPRIs), un per cada barri o sector de caràcter administratiu en què s’estructura Ciutat Vella: el del Carme, Mercat, Seu-Xerea, Velluters i Universitat Sant-Francesc. A més estan vigents innombrables modificacions de planejament genèriques en tot aquest àmbit de principis de l’any 2000, promogudes per l’Ajuntament. Un altre element més que forma part del planejament vigent d’aquest àmbit, a partir de l’any 2008, en les àrees que envolten als monuments i als jardins històrics, declarats Bé d’Interès Cultural, són els quatre Planes Especials (els PEP-EBICs) resultat de l’aplicació de la normativa patrimonial. En l’actualitat dues es troba aprovats definitivament i altres dues en fase de tràmit i elaboració. L’existència de planejaments diferents en cadascun dels barris, les nombroses modificacions puntuals realitzades i la redacció recent dels Plans Especials als entorns monumentals (PEP-EBIC), són factors que generen una falta d’homogeneïtat en els criteris que han d’aplicar-se en àmbits tan coincidents i que poden generar confusió documental sobre les determinacions que

constitueixen el règim urbanístic vigent en cada parcel·la. Els canvis de planejament a força de modificacions puntuals com a instruments per a anar canviant les condicions establides, sense un criteri global d’actuació, no han beneficiat el procés de revitalització de Ciutat Vella. A més, el pas del temps exigeix també una adaptació del planejament a la normativa, en aquest cas a la urbanística, que inclou la de paisatge i a la patrimonial, per tractar-se d’un àmbit declarat Bé d’Interès Cultural. L’anàlisi del paisatge urbà d’aquesta part tan important de la ciutat mostra una dicotomia quant a l’estat actual i la seua evolució. En unes zones existeix una terciarització molt marcada, mentre que en unes altres existeixen encara edificacions en mal estat de conservació, solars...; en resum, unes àrees degradades i abandonades que reflecteixen la presència d’una problemàtica sense solucionar que genera aquest resultat. S’aprecien dos paisatges molt diferents que evidencien velocitats i ritmes diferents, un paisatge infravalorat enfront d’un paisatge bolcat en l’activitat econòmica, una problemàtica que també exigeix la seua revisió i anàlisi.

Des del punt de vista de la gestió pública és necessari abordar situacions que es mantenen pendents respecte de l’obtenció de dotacions i equipaments, així com tractar de resoldre els problemes que impedeixen el desenvolupament de les àrees incloses en unitats d’execució delimitades en els diferents instruments de planejament vigent. El patrimoni monumental inclòs en aquest àmbit ha sigut objecte en els últims anys d’una important revisió a causa de l’aprovació del Catàleg Estructural Municipal (ad. 20 de febrer de 2015) i a la redacció dels Planes Especials de l’entorn dels monuments i jardins històrics (PEP-EBIC), però és necessària una revisió d’altres elements que també contribueixen a augmentar el valor patrimonial d’aquesta zona. En concret, és necessari abordar una revisió detallada del patrimoni arquitectònic no monumental, que és el que en aquests moments es troba més necessitat de mesures de foment i de regulació adaptades a les seues característiques per a facilitar la seua intervenció i fer factible la seua rehabilitació. La revisió ha de contemplar l’adaptació de nivells de protecció dels elements protegits als canvis patits per la norma urbanística i la revisió de les normes que constitueixen la regulació del règim d’intervenció en aquests

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

elements, ja que els tècnics especialistes en aquesta matèria han assenyalat la falta de claredat de les normes actuals i la seua repercussió en la dificultat d’intervenció i de rehabilitació.

Vistes entorn de la UE 22 (Carrers Guillem de Castro i Lliria)

2 PER QUÈ UN PLA?

Justificació de la necessitat d’un nou Pla

El Temple

Pont de Trinitaris

La Seu

Micalet

Torres de Serrans

S.Nicolás

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

El Carme o la Sta. Creu

Jardins del Túria

Pont de Sant Josep

Vista de Ciutat Vella i de l’antic llit del Riu Turia des del marge esquerre. 2017

2 PER QUÈ UN PLA?

Justificació de la necesitat d’un nou Pla

Els aspectes que justifiquen la necessitat de revisar el planejament vigent en l’àmbit de Ciutat Vella i redactar un nou Pla Especial de Protecció, es poden resumir en els següents: 1. La necessària adaptació del Pla Especial a la llei patrimonial i urbanística vigent. 2. La necessària resolució dels conflictes que encara persisteixen a CIUTAT VELLA. 3. L’aprofitament del potencial d’aquesta peça urbana, i l’establiment d’una planificació i una ordenació de caràcter global de tota l’àrea. El Pla Especial ha d’oferir com resultat l’ordenació i protecció dels valors de Ciutat Vella; la millora de l’espai lliure públic, de la qualitat del paisatge urbà i de la mobilitat; la revitalització i compatibilitat dels diferents usos i activitats que es desenvolupen en l’àmbit amb una especial embranzida a l’ús residencial i al comerç tradicional que es consideren usos que contribueixen en gran mesura a la regeneració de la zona i són perfectament compatibles amb els seus valors patrimonials.

L’esquema gràfic següent, representa els tres grans blocs en els quals s’agrupen els temes que haurà d’abordar el nou Pla Especial i que per tant, constituiran les principals línies de debat del procés de participació pública que es desenvoluparà durant el procés de redacció del Pla Especial.

PER QUÈ UN PLA?

Perquè és necessària l’adaptació a la normativa vigent

Perquè és necessari resoldre conflictes a CIUTAT VELLA

Perquè és necessari aprofitar el potencial d’aquesta peça urbana amb una visió global

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

PLANEJAMENT & PATRIMONI Falta instrument global de planejament urbanístic Manques en la catalogació del patrimoni Dificultats en la gestió administrativa

ESPAI PÚBLIC & MOBILITAT Qualitat de l’espai públic Conflictes en mobilitat urbana Impactes en la imatge urbana

USOS, ACTIVITATS & EQUIPAMENTS Problemes de convivència d’usos Conflictes activitats econòmiques Falta de dotacions

2 PER QUÈ UN PLA? Planejament i Patrimoni

Actualització del planejament i la gestió urbanística La situació exposada en l’apartat anterior exigeix, doncs, revisar i posar al dia el planejament de l’àmbit i elaborar un únic instrument -el Pla Especial de protecció de Ciutat Vella- que contindrà la revisió i adaptació de les àrees no incloses en els entorns de protecció dels BB.II.CC. i una refosa del planejament aprovat i/o en fase d’aprovació redactat en els àmbits dels entorns de protecció dels béns d’interès cultural, així com l’elaboració d’un Catàleg de Protecció que reunisca integralment tot el patrimoni cultural, natural i paisatgístic.

L’Ajuntament va a abordar el planejament de l’àmbit complet “Ciutat Vella”. El treball va a consistir a elaborar UN ÚNIC INSTRUMENT DE PLANEJAMENT -EL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DE CIUTAT VELLA- que contindrà: •

La REVISIÓ I ADAPTACIÓ de les àrees no incloses en els entorns de protecció dels BB.II.CC.

•

La REFOSA DEL PLANEJAMENT aprovat i/o en fase d’aprovació en els àmbits DELS ENTORNS DE PROTECCIÓ DE monuments i jardins històrics.

•

Un CATÀLEG DE PROTECCIONS que reunisca integralment tot el patrimoni cultural, natural i paisatgístic amb la corresponent adaptació a la normativa urbanística i patrimonial vigent.

La declaració de Ciutat Vella com Bé d’Interès Cultural, en la categoria de Conjunt Històric, determina per a l’Ajuntament l’obligació de tenir un PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL BÉ adaptat a les previsions contingudes en la llei de Patrimoni Cultural Valencià. Els PEPRIS i el planejament vigent en l’àmbit, van

ser convalidats per la Conselleria competent en matèria de Cultura; no obstant açò, el pas del temps fa que aquest planejament requerisca una adaptació als canvis que ha anat patint la normativa patrimonial; a més és recomanable que es refose en un sol document, tal com s’ha reivindicat des de les diferents administracions competents, associacions i col·lectius implicats en la regeneració d’aquesta zona. La posada al dia del planejament exigeix també la seua adaptació a la legislació urbanística vigent, i aquesta adaptació suposa canvis a causa de la importància que adquireixen en la nova normativa aspectes com el medi ambient i el paisatge, que deuen tenir-se en compte i incorporar-se a la planificació d’aquesta àrea protegida. Quant al règim competencial d’aquells àmbits, l’aprovació del planejament suposarà que la competència respecte de les autoritzacions per a intervenir i actuar als immobles residirà majoritàriament en l’Ajuntament de València, excepte en el cas d’intervencions en els BB.II. CC i les àrees d’especial transcendència, que requeriran de l’autorització prèvia de la Conselleria de Cultura.

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

TORMOS EL CALVARI Jardí del Túria

C/ D

e la

Blan

TRINITAT

que

ida zP

ria

e énd

Porta de Serrans

Jardí Botànic

ers Cavall

C/Dels

Torres de Quart

Plaza de la Reina

Vía n Fer

56345

61374

tól

ico

lem

54326

63353

54313

52327

56321 55321

1121 16

54349 55342 55348

53335

57348

56347 50316 56341

55335

51302

55334 54336

55336

53339

55339

54337

61374

51306

55331

54308

51308

57325

53294

58325

52325

52291

52294

56327

52296

58321

55315

53315 54313

53298

56321 55321

52311

55317 55311

57318

44 29

54308

52294

57338

52296

53298

57290

44 39

52287 58313

60312

59310

2342

53264

57295

58298

52255

58292

60293

52236

61299

62299

53259

54252

63298

44 BARRIO DEL CARMEN 59295

58259

56259

53233

59291

58282

61288

52231

58279

61274

56231

61278

58276

309

62279

61279

63272

60275 55239

60277

57278

62275

56234

54235

59277

62304 52236

58262

56237 61262

54237

62277

61275

59263

62261

60264

54223

62275

57237

55223

59268

57262

56222

63262

58221

58223

61269

57264

62299

62268

55221

63264

58224

58266

53228

55224

63298

59267

60267

57251

58252 64298

53225

59252

54211

61266

6058

60266

BARRIO SEU XEREA 58

60252

ent

62259

58211

61266

62267

56225 61255 58211

60267

60266

55217

60252

60255

59259

61244

61248

60249

59244

63255

65278

59231

33 34 35 36 37 38 39 59 40 41 42 43 61

64254

PEPRI Mercat. Ad. 23/07/1992 (B.O.P.) 32 Mercat. Adressadors. Ad. 20/06/1995 (B.O.P) CE PEPRI CU Sustitución Uso a SP-4. Plaza Correo Viejo. Ad. 31/05/1996 MPEPRI Mercat C/ Mendoza 5 y 7. Ad. 17/10/1997 (B.O.P.) MPREPI Mercat Estameñería 9. Ad. 21/02/1998 (B.O.P.) 66261

61231

59233

65262

62223

MPREPI Mercat en el ámbito C/ Correjeria, Tapinería, Zapatería de los Niños y Zurradores. Ad. 25/04/1998 (B.O.P.)

59236

MPEPRI Mercat. Ad. 31/01/200258(B.O.P.) CE Corrección de errores UE8 8 2, Calatrava 3 y otras. Ad. 21/04/2005 (B.O.P.) MPEPRI Mercat Ámbito C/Cadirers PAI C/Abate. Ad. 27/05/1998 (B.O.P.) PE Conservación-Preservación "Plaza Redonda". Ad. 16/02/2007 (B.O.P.)

61231

PEPRI Mercat. Ad. 23/07/1992 (B.O.P.) CE PEPRI Mercat. Adressadors. Ad. 20/06/1995 (B.O.P) 28 1 Ad. 31/05/1996 CU Sustitución Uso a SP-4. Plaza Correo Viejo. MPEPRI Mercat C/ Mendoza 5 y 7. Ad. 17/10/1997 (B.O.P.) MPREPI 32 Mercat Estameñería 9. Ad. 58 21/02/1998 (B.O.P.) 56202

59233

62223

58205

54117

66261

59236

6 y Zurradores. Ad. 60235 5 25/04/1998 (B.O.P.) MPREPI Mercat en el ámbito C/ Correjeria, Tapinería, Zapatería de los Niños 65262

MPEPRI Mercat. Ad. 31/01/2002 (B.O.P.) CE Corrección de errores UE8 8 MPEPRI Mercat Ámbito C/Cadirers 2, Calatrava 3 y otras. Ad. 21/04/2005 (B.O.P.) PAI C/Abate. Ad. 27/05/1998 (B.O.P.) PE Conservación-Preservación "Plaza Redonda". Ad. 16/02/2007 (B.O.P.) 61224

59222

56191

57195

61211

55183

PEPRI Mercat. Ad. 23/07/1992 (B.O.P.) CE PEPRI Mercat. Adressadors. Ad. 20/06/1995 (B.O.P) CU Sustitución Uso a SP-4. Plaza Correo Viejo. Ad. 31/05/1996 28 C/ Mendoza 5 y 7. Ad. 17/10/1997 (B.O.P.) MPEPRI Mercat MPREPI Mercat Estameñería 9. Ad. 21/02/1998 (B.O.P.) 66261 MPREPI Mercat en el ámbito C/ Correjeria, Tapinería, Zapatería de los Niños y Zurradores. Ad. 25/04/1998 (B.O.P.)

MPEPRI Mercat. Ad. 31/01/2002 (B.O.P.) CE Corrección de errores UE8 MPEPRI Mercat Ámbito C/Cadirers 2, Calatrava 3 y otras. Ad. 21/04/2005 (B.O.P.) PAI C/Abate. Ad. 27/05/1998 (B.O.P.) PE Conservación-Preservación "Plaza Redonda". Ad. 16/02/2007 (B.O.P.) 65262

MPEPRI Carmen C/ Dr. Chiarri, Marqués de Caro 1 (C.P. Santa Teresa). Ad 23/04/2005 (B.O.P)

MPEPRI Carmen C/ Beneficiencia 3, 5, 7 y 9. Ad 14/06/2005 (DOGV) ED Paseo de la Pechina (Asilo San Juan Bautista). Ad 05/08/2005 (B.O.P.)

MPEPRI Carmen Ámbito Guillem de Castro, Llíria y Gutemberg (UE22). Ad 19/01/2006 (CONS) MPEPRI Catálogo PEPRI Carmen, C/ Salvador Giner 3, 5 y 7. Ad. 24/04/2008 (B.O.P.)

MPEPRI Carmen Murralla Musulmana R.C. Ad 18/01/06 (B.O.P.)

BARRIO SEU XEREA 28 29 31 32

PEPRI Seu-Xerea. Ad 18/12/92 (B.O.P.) ED Unida de Ejecución UE12.5 "Plaza de la Salud" Ad. 15/10/1993 (B.O.P.) MPEPRI C/ Luís Vives 3. MPEPRI Navarro Reverter nº1 Juzgados. Ad. 07/09/2005 (B.O.P.)

BARRIO DEL MERCAT 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43

PEPRI Mercat. Ad. 23/07/1992 (B.O.P.) CE PEPRI Mercat. Adressadors. Ad. 20/06/1995 (B.O.P) CU Sustitución Uso a SP-4. Plaza Correo Viejo. Ad. 31/05/1996 MPEPRI Mercat C/ Mendoza 5 y 7. Ad. 17/10/1997 (B.O.P.) MPREPI Mercat Estameñería 9. Ad. 21/02/1998 (B.O.P.) MPREPI Mercat en el ámbito C/ Correjeria, Tapinería, Zapatería de los Niños y Zurradores. Ad. 25/04/1998 (B.O.P.)

BARRIO VELLUTERS

44 PEPRI Velluters. Ad. 22/10/1992 (B.O.P.) 45 MPEPRI Velluters Pza Pilar 1 y 2 y Horno del Hospital 10 y 12. Ad. 28/05/1997 (B.O.P.) 46 MPEPRI Velluters. Ad. 19/08/1998 (B.O.P.) 47 MPEPRI Velluters. Ad. 19/08/1998 (B.O.P.) 48 ED U.A. 5 del PEPRI Velluters (Museo de la Ilustración). Ad. 30/09/1998 (B.O.P.) 49 MPEPRI Velluters U.E. 1AR Y 1BR. Ad. 05/08/1999 (B.O.P.) 50 CRI C/Bany y Recaredo. 51 MPEPRI Velluters U.E. 17. Ad. 14/01/2000 (B.O.P.) 52 MED U.A. 5 PEPRI Velluters (Museo de la Ilustración). Ad. 14/01/2000 (B.O.P.) 53 MPEPRI Velluters. Ad. 23/11/2004 (B.O.P.) 54 PRI Mejora Manzana C/Espartero, Llácer, Gandía, Guillem de Castro. Ad. 08/10/2005 (B.O.P.) 55 MPEPRI Velluters C/ Quart 1 y 3. Ad. 02/06/2007 (B.O.P.) 56 MPEPRI Velluters en la UE4. PAI desarrollo UE4. Ad. 29/12/2012 (B.O.P.) 57 MPEPRI Velluters en ámbito de la manzana delimitada por las calles Quart, Palomar, Murillo, Moro Zeit y rey D. Jaime. Ad. 25/08/1995 (B.O.P.)

BARRIO VELLUTERS

BARRIO UNIVERSITAT-SANT FRANCESC

58 59 60 61 62 63

60235

61224

59222

BARRIO VELLUTERS 5

58213

65278

64254

63258

62259

61211

BARRIO 28 DEL MERCAT

33 34 35 36 37 38 59 39 40 41 42 43

64254

PEPRI Carmen. Ad 09.05.91 (B.O.P) ED C/Sogueros, Na Jordana, Alta del Pozo. Ad 22/12/1992 (B.O.P) MPEPRI Carme, C/Serranos 29, C/ Viriato. Ad 25/08/95 (B.O.P) MPEPRI Carmen UE5 Plaza del Árbol. Ad 12/12/95 (CONS) MPEPRI Carmen. Convento del Carmen y Homologación. Ad 21/10/98 MPEPRI Carmen (Unidades de actuación). Ad 23/02/01 (B.O.P) CE PEPRI Carmen (Pza. Centenar de la Ploma). Ad 25/09/2003 (B.O.P) CE PEPRI Carmen. UE18 CE PEPRI Carmen. C/Quart ED C/Serranos 21, C/Vall de Crist 2 y 4. Ad 05/07/2001 (B.O.P) MPEPRI Carmen Monasterio de Santa Úrsula. Ad 20/06/2003 (B.O.P)

Jardí del Túria

61255

60259

59212

61244

61248

60249

59244

59231

62267

MPEPRI Carmen Murralla Musulmana R.C. Ad 18/01/06 (B.O.P.)

63255

55203

58244

62273

55232

63264

MPEPRI Carmen Ámbito Guillem de Castro, Llíria y Gutemberg (UE22). Ad 19/01/2006 (CONS) MPEPRI Catálogo PEPRI Carmen, C/ Salvador Giner 3, 5 y 7. Ad. 24/04/2008 (B.O.P.)

56225

56246

57247

58224

61259

61285

60273

60279

54233

63258

55224

67309

60271

59273

59272

62268

60255

62284

61287

67307

57275

58223

55221

54211 59259

64285

63289

55244

60285

54244

58281

58273 63308

58221

28 PEPRI Seu-Xerea. Ad 18/12/92 (B.O.P.) 29 ED Unida de Ejecución UE12.5 "Plaza de la Salud" Ad. 15/10/1993 (B.O.P.) 1 1 10 31 MPEPRI C/ Luís Vives 3. 9 32 MPEPRI Navarro Reverter nº1 Juzgados. Ad. 07/09/2005 58 (B.O.P.)

56249

58285

59286

57287

61269

33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43

ENSANCHE 63262

60264

61254

63287

62288

60289

53245

57288

57281

BARRIO SEU XEREA

59257

57241 62282

61283

56241 61282

56222

61255

59258

53225

55242

60284

59284

57237

54223 60252

58254

58257

66326

59289

62267

55223

53228

60266

60267

64298 62281

66325

57279

54237

59252

60259

57257 56257 55256

11 PEPRI Carmen. Ad 09.05.91 (B.O.P) 10 31 ED C/Sogueros, Na Jordana, Alta 12 del Pozo. Ad 22/12/1992 (B.O.P) 29 28 13 MPEPRI Carme, C/Serranos 29, C/ Viriato. Ad 25/08/95 (B.O.P) 53 Carmen UE5 Plaza del Árbol. Ad 12/12/95 (CONS) 14 MPEPRI 28 5815 MPEPRI Carmen. Convento 28 del Carmen y Homologación. Ad 21/10/98 58 48 58 Carmen (Unidades de actuación). Ad 23/02/01 (B.O.P) 16 MPEPRI 58 1752 CE PEPRI Carmen (Pza. Centenar de la Ploma). Ad 25/09/2003 (B.O.P) 18 CE PEPRI Carmen. UE18 19 CE51PEPRI Carmen. C/Quart 58 20 ED C/Serranos 21, C/Vall de Crist 2 y 4. Ad 05/07/2001 (B.O.P) 48 21 51 MPEPRI Carmen Monasterio de Santa Úrsula. Ad 20/06/2003 (B.O.P) 9 22 MPEPRI Carmen C/ Dr. Chiarri, Marqués de Caro 1 (C.P. Santa Teresa). Ad 23/04/2005 (B.O.P) 23 MPEPRI Carmen C/ Beneficiencia 3,15, 7 y 9. Ad 14/06/2005 (DOGV) 24 ED Paseo de la10 Pechina (Asilo San Juan Bautista). Ad 05/08/2005 (B.O.P.) 9 Ámbito Guillem de Castro, Llíria y Gutemberg (UE22). Ad 19/01/2006 (CONS) 25 MPEPRI Carmen 26 MPEPRI Catálogo PEPRI Carmen, C/ Salvador Giner 3, 5 y 7. Ad. 24/04/2008 (B.O.P.) 1 27 MPEPRI Carmen Murralla Musulmana R.C. Ad 18/01/06 (B.O.P.) 59282

57289 57286

287

59267

57258

60295

63264

61266

58252

57251

62268

56234

56237

55254

59292

53256

52256

55252

58291 57284

57283

57282

63262

61269

54235

62298

57296

52252

60291

62261

56231

60264

55239

57264

54255

57299

57291

54233

59263

59268

62304

56261

62261

BARRIO DEL MERCAT 28

62275

61262

55232

58262

52231

57262

55267

56267

53268

53251

51247

52254

59263

58244

63272

57247

62275

BARRIO DEL CARMEN 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27

LA GRAN VIA

65278

63272

62275

62277

61275

61262

MPEPRI Carmen C/ Dr. Chiarri, Marqués de Caro 1 (C.P. Santa Teresa). Ad 23/04/2005 (B.O.P) 9

59257

62275

62277

61275

62273

62279

61279

BARRIO DEL MERCAT

61274

61278

1 Llíria y Gutemberg (UE22). Ad 19/01/2006 (CONS) MPEPRI Carmen Ámbito Guillem de Castro, MPEPRI Catálogo PEPRI Carmen, C/ Salvador Giner 3, 5 y 7. Ad. 24/04/2008 (B.O.P.)

62284

60275

60277

MPEPRI Carmen C/ Dr. Chiarri, Marqués de Caro 1 (C.P. Santa Teresa). Ad 23/04/2005 (B.O.P)

MPEPRI Carmen C/ Beneficiencia 3, 5, 7 y 9. Ad 14/06/2005 (DOGV) ED Paseo de la Pechina (Asilo San Juan Bautista). Ad 05/08/2005 (B.O.P.)

28 PEPRI Seu-Xerea. Ad 18/12/92 (B.O.P.) 29 ED Unida de Ejecución UE12.5 "Plaza de la Salud" Ad. 15/10/1993 (B.O.P.) 31 MPEPRI C/ Luís Vives 3. 32 MPEPRI Navarro Reverter nº1 Juzgados. Ad. 07/09/2005 (B.O.P.)

MPEPRI Carmen C/ Beneficiencia 3, 5, 7 y 9. Ad 14/06/2005 (DOGV) ED Paseo de la Pechina (Asilo San Juan Bautista). Ad 05/08/2005 (B.O.P.)

62273

62279

61279

56246

58266

56275

59273

56249

61278

59277

62309

56266

60304

55266

59308

60273

60279

61274

55244

67309

67307

60275

60277

56265

60308 54266

54269

53266

60271

PGOU. Ad RC 28.12.88 MPGOU en ámbito R-1 Pasaje Doctor Serra. Ad. 09/11/2005 (B.O.P) PERI Viejo Cauce del Rio Turia. Ad. 07/11/1984 (B.O.P.) PEP1. Ad. 26/11/2005 (B.O.P) PRI Parque Central de Valencia. Ad. 26/03/2007 (B.O.P.) MP Modificación Ordenación Pormenorizada del PGOU Subsuelo (Aparcamiento). MPEPRI Seu Xerea, Mercat, Univ_SFrancesc. Dotaciones conselleria. Ad 16.11.12 PEP EBIC 08. Ad. 01/06/2016 (B.O.P.) PEP EBIC 06/07. Ad. 29/04/2016 (CTU) (B.O.P. 03/08/2016 )

67309

67307

64285

61254

58257

55242 60273

54244

55269

53269 58306

53263 53261

61285

64298

63289

28 PEPRI Seu-Xerea. Ad 18/12/92 (B.O.P.) 29 ED Unida de Ejecución UE12.5 "Plaza de la Salud" Ad. 15/10/1993 (B.O.P.) 31 MPEPRI C/ Luís Vives 3. 10Navarro Reverter nº1 Juzgados. Ad. 07/09/2005 (B.O.P.) 32 MPEPRI

58254

63289

62284

59273

an Gr

61287 67307

64285

61285

14 MPEPRI Carmen UE5 Plaza del Árbol. Ad 12/12/95 (CONS) 15 MPEPRI Carmen. Convento del Carmen y Homologación. Ad 21/10/98 53 16 MPEPRI Carmen (Unidades de actuación). Ad 23/02/01 (B.O.P) 58 Centenar de la Ploma). 17 CE48PEPRI Carmen (Pza. 58Ad 25/09/2003 (B.O.P) 58 18 CE PEPRI Carmen. UE18 9 1952 CE PEPRI Carmen. C/Quart 20 ED C/Serranos 21, C/Vall de Crist 2 y 4. Ad 05/07/2001 (B.O.P) 51 21 MPEPRI Carmen 10 Monasterio de Santa Úrsula. Ad 20/06/2003 (B.O.P) 22 MPEPRI Carmen C/ Dr. Chiarri, Marqués de Caro 1 (C.P. Santa Teresa). Ad 23/04/2005 (B.O.P) 48 23 51 MPEPRI Carmen C/ Beneficiencia 3,15, 7 y 9. Ad 14/06/2005 (DOGV) 24 ED Paseo de la Pechina (Asilo San Juan Bautista). Ad 05/08/2005 (B.O.P.) 25 MPEPRI Carmen 60Ámbito Guillem de Castro, Llíria y Gutemberg (UE22). Ad 19/01/2006 (CONS) 9 26 MPEPRI Catálogo PEPRI Carmen, C/ Salvador Giner 3, 5 y 7. Ad. 24/04/2008 (B.O.P.) 58 27 MPEPRI Carmen Murralla Musulmana R.C. Ad 18/01/06 (B.O.P.) 59272

58279

58276

57278

57271

M Vía

Cir

63287

62288

67309

60285

60279

44 51246

56277

56264

60302

57293

57275

56276

62282

66326

61259

61287

60271

56278

54264

53262 58301

58293

55256

66326

61283

61282

61288

60289

oró

66325

m il A

1 2 3 5 6 7 8 9 10

59258

57257

56257

60285 66325

59286

ué

arq

62281

66325 66326

60284

63298

MPEPRI iaCarmen Murralla Musulmana R.C. Ad 18/01/06 (B.O.P.) TurSEU XEREA elBARRIO

62299

62298

60295

59284

BARRIO SEU XEREA

58259

63287

62288

61299

29 28 PEPRI Carmen. Ad 09.05.91 (B.O.P) ED C/Sogueros, Na Jordana, Alta del Pozo. Ad 22/12/1992 (B.O.P) MPEPRI Carme, C/Serranos 28 29, C/ Viriato. Ad 25/08/95 (B.O.P) MPEPRI Carmen UE5 Plaza del Árbol. Ad 12/12/9528(CONS) 58 MPEPRI Carmen. Convento del Carmen y Homologación. Ad 21/10/98 MPEPRI Carmen (Unidades de actuación). Ad 23/02/01 (B.O.P) CE PEPRI Carmen (Pza. Centenar de la Ploma). Ad 25/09/2003 (B.O.P) CE PEPRI Carmen. UE18 58 CE PEPRI Carmen. C/Quart ED C/Serranos 21, C/Vall de Crist 2 1y 4. Ad 05/07/2001 (B.O.P) MPEPRI Carmen Monasterio de Santa Úrsula. Ad 20/06/2003 (B.O.P)

59289

59252

62282

57258

61288

56241

55265

53263

51267

60284

59284 53233

60289

58285

58273

63308

61303

59267

57241

60303

58302

57307

58282 52256

58281

53245

56274

61283

61282

59289

56279

56271 55277 55278

54277

57251

62281

55254

54252

56259

33 57279

61318

60316

60311

54263

57309

52269

57287

64298 58252

55252

54255

29 1 PGOU. Ad RC 28.12.88 33 Pasaje8 Doctor Serra. Ad. 09/11/2005 (B.O.P) 2 MPGOU en ámbito R-1 10Turia. Ad. 07/11/1984 (B.O.P.) 3 53PERI Viejo Cauce28 del Rio 5 PEP1. Ad. 26/11/2005 (B.O.P) 39 6 PRI Parque Central de34 Valencia. Ad. 26/03/2007 (B.O.P.) 28 28 Subsuelo (Aparcamiento). 7 MP Modificación Ordenación Pormenorizada del PGOU 28 8 MPEPRI Seu Xerea, Mercat, Univ_SFrancesc. Dotaciones conselleria. Ad 16.11.12 42 54 9 PEP EBIC 08. Ad. 01/06/2016 (B.O.P.) 44 58 10 PEP EBIC 06/07. Ad. 29/04/2016 (CTU) (B.O.P. 03/08/2016 )

57301 57308

60295

44 10 BARRIO DEL CARMEN 31 29 28 33 11 PEPRI Carmen.44 Ad 09.05.91 (B.O.P) 28 Alta del Pozo. Ad 22/12/1992 (B.O.P) 58 12 ED C/Sogueros, Na Jordana, 28 13 MPEPRI 58 Carme, C/Serranos 29, C/ Viriato. Ad 25/08/95 (B.O.P) 53256

56272

57264

63298

59282

56273

60310 54279

53278

52263

57303

54287

65361

52277

58304

52271

57281

59295

59291

53 53259

57288

56287

51257

28 VIGENTE INSTRUMENTOS DE PLANEAMIENTO

58311 57317

54272 59318

59311

53279

57318

52272

59268

62299 57262

56266

62298

56267

53268

53251

52255

57286

61311 55288

53274 52275

57289

52252

61327

57316 52273

58262

56265

56264

61299

55267

54269

11 12 58 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27

59277

58266

57284

57282

60315

60314

58276

62304

57278

57271

55265

57283

39 Ámbito del Plan Especial de Protección 10

60313

54281

58279 62309

56277

55266

53261

Àmbit del PEP Ciutat Vella

59314 53288 59313

56276

56278

55269

59292 53266

59295

59272

56274

56279

56271

55277

60293

52254 58291

56285

56286

28 ÁMBITO DEL PLAN ESPECIAL DE PROTECCIÓN

52281

57313

56272

60304

Plaça de Bous

62304

Estació del Nord

57275

60291

54266

50266

58273

54264

53269

53263

57296

61322

54289

58298

53262

57279

58281

56261

55284

56284

59326

59321

60291

60293

59286

57287

55278

53263

58292

52269

51247

28 60329

10 58327

60308

54277

54263

59308

51267

54284

59322 53283

58321

57299

57291

54283

52284

63353

54279

57295

56275

56291

58325 51285 57322

60302

58285

43 63308

56273

60303

54272

53264

56297

59325

9 37

60337

55291

52263

57293

56294

56299

54298

57325 52298

57323

56307

50263

57288

57281

1 PGOU. Ad RC 28.12.88 44 39 Ad. 09/11/2005 (B.O.P) 2 MPGOU en ámbito R-1 Pasaje Doctor Serra. 33 3 PERI Viejo 07/11/1984 (B.O.P.) 28 Cauce del Rio Turia. Ad. 28 28 33 (B.O.P) 5 PEP1. Ad. 26/11/2005 53 6 PRI Parque Central de Valencia. Ad. 26/03/2007 (B.O.P.) 7 MP Modificación Ordenación Pormenorizada del PGOU Subsuelo (Aparcamiento). 39 34 8 MPEPRI Seu Xerea, Mercat, Univ_SFrancesc. Dotaciones conselleria. Ad 16.11.12 28 EBIC 08. Ad. 01/06/2016 (B.O.P.) 9 PEP 29 10 PEP EBIC 06/07. Ad. 29/04/2016 (CTU) (B.O.P.42 03/08/2016 )

53278

58306

58293

58282

62309

60304

BARRIO DEL CARMEN

57289 57286

INSTRUMENTOS DE PLANEAMIENTO VIGENTE

65361

52271 57308

55288

8 PGOU. Ad RC 28.12.8810 28 MPGOU en ámbito R-1 Pasaje Doctor Serra. Ad. 09/11/2005 (B.O.P) PERI Viejo Cauce del Rio Turia. Ad. 07/11/1984 (B.O.P.) PEP1. 28 Ad. 26/11/2005 (B.O.P) 28 28 26/03/2007 (B.O.P.) PRI Parque Central de Valencia. Ad. MP Modificación Ordenación Pormenorizada del PGOU Subsuelo (Aparcamiento). MPEPRI Seu Xerea, Mercat, Univ_SFrancesc. Dotaciones conselleria. Ad 16.11.12 PEP EBIC 08. Ad. 01/06/2016 (B.O.P.) PEP 28 EBIC 06/07. Ad. 29/04/2016 (CTU) (B.O.P. 03/08/2016 )

59291

59282 57282

61303

53279

52277

58301

55296

55292

60338

60316

54287

57307

57301

10 58291 57284

57283

53274

52275

58302

59336

54299

59339

56286

56287

61318

54281

ARRANCAPINS

57309

52272

44 39

56301

56296

58337

57290

56285

56284

61311

Ámbito del Plan Especial de Protección

60310

53288

58304

57303

55307

53 53294

52291

57331

52273

50274

56306

55301

55294

55306

55308

28 58334

57339

1296

56309

55309

53306

53302

52309

57335

61327

60311

56295

46 52302

57334

57348

51306

51295

52287

56 29

16 44 27

58311 57317

56318

58342

57333

59318

59311

52281

35 36

54317

62342

57296

54289

63308

61303

60308

59292 0

57291

55284

60315

58292

56297

60314

58298

57299

60312

59310

DE PLANEAMIENTO VIGENTE

60302

59308

58293 57295

56275

57293

ÁMBITO DEL PLAN ESPECIAL DE 29 PROTECCIÓN 10

53283

10 56316

54303

57342

55291

60313 54283

52284 57316

57308

56307

54284

59314 59313 58313

51285

62352

1317

63353

56315

50283

57307

56291

57313 51298

54319

56301

55296

58306

57301

56294

54298

59321

54312

53312

61322

58327

52298

52327

58301

56299

59326

57303

55294

60329 55292

59322

1 2 3 5 6 7 8 9 10

58302

54299

56296

57322

61367

59325

51296

61318

60316

60311

9 INSTRUMENTOS

58304

57309

60337

51295

57323 56325

60310

58311

60303

55307

57338

56324

56329

54327

55301

59318

59311

56306

59339

50293

56323 54326

54322

54329

55306

55308

61311

29 Especial de Protección Ámbito del Plan

57317

56309

55309

59336

60312

65361 57318

60338

54325

54324 54323

60315

56318

53306

53302

60313

60314

ÁMBITO DEL PLAN ESPECIAL DE PROTECCIÓN 59310

56316

55317 55311

58337

52325

52321

52309

52302

50292

53324

59314

35 36

54317

58334

57331

53331

52325

57339 51309

55337

54331

52338

44 20

56339

55331

59376

57335

61327

SAN FRANCESC 59313

BARRIO DEL CARMEN 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27

61322

59321

54303

57334

56333

54334

60329

58327

58313 57316 62342

16 55

57333

55333

53312

52311

51317

55347

54335

58321

57313

56327

56315

56 29

54347

53342

59322 59326

54312

1 52342

59325

58325

58342

57342

60337

62352

str

54319

60338

57322

55315

53315

52321

56345 56349

59339

56329

56295

56357

54345

57325 56325

54329

Plaza del Ayuntamiento

59336

58337

57331

50325

54351

57323

1 2 3 5 6 7 8 9 10

58334

57338 56324

56323

54327

57339

61367

54322

52325

56339

55337

55339

55331

52325

55359

55336

55331

uil

54325

54324

65361

57335

55334

54337

29 57334

56333

54336

54331

54323

57348

57333

54334

53324

53346

16 27

56347 56341

55335

55347

55333

el 53339

53331

11 54335

Vic

54347

San

55342

58342

57342

54349

59376 53335

INSTRUMENTOS DE PLANEAMIENTO VIGENTE

62342

56349

ló

53346

53342

52338

El ParterreÁmbito del Plan Especial de Protección

56357

54345

55348

52325

ÁMBITO DEL PLAN ESPECIAL DE PROTECCIÓN

55359

VELLUTERS

50336

53342

Puerta del Mar

63353

53342

54364

52342

INSTRUMENTOS DE PLANEAMIENTO VIGENTE

la Pau

62352

54351

an 52342

LA XEREA C/ De

61374

Gr 24 11

54353

EXPOSICIÓN

16 54353

50333

61367

25 53353

53353

ÁMBITO DEL PLAN ESPECIAL DE PROTECCIÓN

59376

52342

Tré

Catedral

Mercat Central

54364

Ámbito del Plan Especial de Protección

LA PETXINA

Plaza de la Virgen

Llotja de la Seda

LA SEU

EL MERCAT

Jardines de Viveros

Serran

ig sse

EL CARME

in etx aP

C/Dels

4463PEPRI Velluters. Ad. 22/10/1992 (B.O.P.) 45 MPEPRI Velluters Pza Pilar 1 y 2 y Horno del Hospital 10 y 12. Ad. 28/05/1997 (B.O.P.) 46 MPEPRI Velluters. Ad. 19/08/1998 (B.O.P.) 47 MPEPRI 62Velluters. Ad. 19/08/1998 (B.O.P.) 48 ED5 U.A. 5 del PEPRI Velluters (Museo de la Ilustración). Ad. 30/09/1998 (B.O.P.) 49 MPEPRI Velluters U.E. 1AR Y 1BR. Ad. 05/08/1999 (B.O.P.) 5 50 CRI C/Bany y Recaredo. 51 MPEPRI Velluters U.E. 17. Ad. 14/01/2000 (B.O.P.) 52 MED U.A. 5 PEPRI Velluters (Museo de la Ilustración). Ad. 14/01/2000 (B.O.P.) 2 53 MPEPRI Velluters. Ad. 23/11/2004 (B.O.P.) 54 PRI Mejora Manzana C/Espartero, Llácer, Gandía, Guillem de Castro. Ad. 08/10/2005 (B.O.P.) 55 MPEPRI Velluters C/ Quart 1 y 3. Ad. 02/06/2007 (B.O.P.) 56 MPEPRI Velluters en la UE4. PAI desarrollo UE4. Ad. 29/12/2012 (B.O.P.) 5 57 MPEPRI Velluters en ámbito de la manzana delimitada por las calles Quart, Palomar, Murillo, Moro Zeit y rey D. Jaime. Ad. 25/08/1995 (B.O.P.) 60217

58205

BARRIO UNIVERSITAT-SANT FRANCESC 58 59 60 61 62 63

PEPRI Universitat-Sant Francesc. Ad 20/11/92 MPEPRI Cine Lys. Ad. 10/01/1997 (B.O.P.) ED Soledad, Redención. Ad. 23/07/1998 (B.O.P.) MPEPRI Correos 4. Ad. 12/04/2002 (B.O.P.) PRI Colón 6, Amorós 3. Ad. 13/03/2004 (B.O.P.) MPEPRI C.Error Colón 1. Ad. 02/01/2014 (B.O.P.)

2 PER QUÈ UN PLA? Planejament i Patrimoni

Falta d’aplicació de criteris de caràcter global A més de la necessitat de solucionar els problemes generats per la presència d’un nombre important d’instruments que regulen l’àmbit de Ciutat Vella, és necessària l’elaboració d’un nou planejament que aborde amb caràcter global per a tota l’àrea la solució de qüestions pendents que no s’han pogut, volgut o sabut abordar durant les últimes dècades com són la pèrdua de població residencial, la falta de requalificació de l’espai públic, les actuacions per a la recuperació de la imatge urbana, els conflictes que falta per

abordar en la mobilitat, la reconsideració i posada en valor de les trames urbanes generades en les actuacions urbanístiques derivades de la reforma interior, la valoració de l’arquitectura moderna com a expressió cultural social així com el desequilibri entre l’ús terciari i el residencial. Aquests aspectes necessiten l’adopció de criteris des de l’anàlisi del conjunt i no de forma individual i independent per cadascun dels Barris per a recuperar la IDENTITAT actualment perduda de CIUTAT VELLA.

Vista del carrer Bolseria. 2017

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Vista de Ciutat Vella des del Campanar de l’Esglèsia de San Esteban. 2010

2 PER QUÈ UN PLA? Planejament i Patrimoni

Carències del Catàleg de Protecció És necessària una important revisió i adaptació del Catàleg de Protecció. El Catàleg dels PEPRIS ho constitueix un llistat dels elements que no conté descripció dels valors de l’element, ni fotografia, ni condicions per a intervenció, etc. La falta d’aquesta informació dificulta el treball dels tècnics i la intervenció de rehabilitació en aquests edificis. En la revisió duta a terme en la redacció i formulació dels Planes Especials de Protecció dels monuments (PEP-EBIC) a Ciutat Vella, s’ha detectat que existia un nombre important d’immobles amb valor que no gaudien de protecció. En els últims anys s’han realitzat publicacions especialitzades sobre el patrimoni -no monumental- que coincideixen

Edificis sense protecció

a assenyalar la necessitat d’una revisió profunda de l’edificació que ha d’incloure’s en el catàleg ja que en molts casos s’han menyspreat mostres valuoses que contenen restes de solucions constructives que van desapareixent o són a punt de desaparèixer. En la majoria dels casos es tracta d’edificació que correspon a tipologies representatives de l’edificació tradicional. És necessari realitzar una revisió sobre l’edificació històrica pertanyent al patrimoni no monumental i detectar elements que deuen protegirse. En la fase d’informació i anàlisi en la qual ens trobem s’han detectat uns 500 edificis aproximadament que necessiten la corresponent revisió.

És necessari posar en valor l’arquitectura moderna, i per tant, realitzar una revisió de l’arquitectura realitzada fins als últims anys per a incloure-la en el Catàleg de Proteccions. En aquesta revisió s’incorporaria també l’edificació pertanyent a les àrees de reforma urbana de finals del segle XIX i del XX, per a les quals el Pla pretén realitzar una nova lectura, considerant aquestes zones com a part substancial i irreversible del teixit de Ciutat Vella. En la revisió del nou Catàleg, és necessari revisar la normativa que afecta els elements protegits, ja que existeix una gran disparitat de criteris derivada d’instruments de planejament diferents, de diferents èpoques

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Codi / Código: 1- DADES IDENTIFICATIVES / DATOS IDENTIFICATIVOS

i adaptats a diferents normes. És necessària la homogeneïtzació dels criteris sobre els nivells i graus de protecció, així com actuacions permeses en els edificis. A més, el Pla ha de plantejar mesures de foment i ajudes a la rehabilitació d’aquests elements. Est és un altre dels factors que pot col·laborar en gran manera a la posada en valor i rehabilitació efectiva dels elements protegits.

DENOMINACIÓ / DENOMINACIÓN

Edifici de vivendes / Edificio de viviendas

ADREÇA POSTAL / DIRECCIÓN POSTAL

C/______________

EMPLAÇAMENT / EMPLAZAMIENTO

5026605 YJ2752E

TITULARITAT / TITULARIDAD

Privada / Privada

PROTECCIÓ ANTERIOR / PROTECCIÓN ANTERIOR PROTEGIDO 3 RI1279 PEPRI Velluters.AP 23/07/92 BOP22/10/92

2- PROTECCIÓ / PROTECCIÓN

3- PLÀNOL DE SITUACIÓ / PLANO DE SITUACIÓN

SECCIÓ / SECCIÓN PATRIMONI CULTURAL / PATRIMONIO CULTURAL CATALOGACIÓ / CATALOGACIÓN: INDIVIDUALITZADA / INDIVIDUALIZADA PROTECCIÓ GENERAL / PROTECCIÓN GENERAL

PARCIAL / PARCIAL CLASSE / CLASE:

Inclós en entorn de protecció de BIC / Incluido en entorno de protección de BIC

4- FOTOGRAFIES / FOTOGRAFIAS

Proposta de Fitxa de catàleg del Pla Especial

2 PER QUÈ UN PLA?

Espai públic, imatge urbana i mobilitat

Inadequació de l’espai públic Existeix una demanda ciutadana sobre la millora de la qualitat ambiental dels espais lliures d’aquesta part de la ciutat, que pot obtenir-se des de l’ordenació dels espais en favor del vianant, augmentant la presència de zones verdes i promovent un disseny que resulte accessible, segur, i inclusiu. És necessari dotar els espais lliures de les condicions adequades perquè el teixit residencial adjacent dispose de les condicions ambientals i de sostenibilitat necessàries. El planejament ha d’abordar els criteris sobre disseny de mobiliari, de la publicitat, dels materials d’urbanització, del tipus d’enjardinament i arbrat, i de les activitats que poden establir-se en aquest àmbit i adaptar aquests criteris tant en el cas dels espais públics de caràcter singular com en la resta d’espais lliures de l’àmbit encara que no tinguen aquell caràcter.

En la formulació dels Plans Especials de Protecció dels monuments (PEP-EBIC) s’han programat actuacions d’urbanització en espais públics rellevants com la plaça de la Reina o l’espai al voltant de l’entorn del Mercat Central, Llotja i Església dels Sants Joans. En l’actualitat s’estan iniciant els processos de participació pública per a establir els criteris que deuen tenir-se en compte en la redacció dels corresponents projectes tècnics que desenvolupen la seua reurbanització. Queden

espais públics rellevants dins de l’estructura de la ciutat antiga, com la plaça de Sant Agustí o la plaça de l’Ajuntament, que també hauran de ser abordats. En l’actualitat, l’Ajuntament està engegant la urbanització de l’entorn de la Muralla Islàmica i la Torrassa àrab de la plaça de l’Àngel, però és necessari abordar una revisió global, per a escometre la intervenció en espais lliures de caràcter menys rellevant.

Ha d’abordar-se el problema que genera l’ocupació de l’espai públic per extensió del negoci o activitat privada com és el cas de les terrasses dels locals de restauració i altres elements dels comerços que envaeixen l’espai públic. Vista d’un espai lliure públic pendent d’execució des del carrer d’En Gordó. 2017

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Vista de la Pça. de Sant Agustí. 2017

2 PER QUÈ UN PLA?

Espai públic, imatge urbana i mobilitat

Afeccions al paisatge urbà Ciutat Vella és una unitat de paisatge clarament identificable dins de la superfície de la Ciutat, encara que per la seua extensió i complexitat es distingeixen nombrosos components en el seu interior, ja que fins a mitjan segle XIX aquesta zona era pràcticament tota la ciutat, amb les seues múltiples articulacions funcionals i la seua divisió social de l’espai i per tant amb molt variats paisatges.

La seua actual escena edificada no presenta homogeneïtat. La regularitat en les altures de l’edificació solament es pot apreciar en determinats àmbits. Existeix més uniformitat en l’aplicació d’esquemes compositius similars. Els llenguatges arquitectònics van ser molt variats, amb una àmplia gamma d’eclecticismes historicistes. Hi destaca el repertori d’acabats amb predomini d’enlluïts.

No obstant açò, hui dia es produeix una percepció unitària a causa del predomini dels llenguatges del segle XIX per massius processos de renovació, sobretot en la segona meitat d’aquell segle, i per la forta presència dels seus límits, la ronda interior al sud i el jardí de l’antic llit del Túria al Nord.

Apareixen alguns llocs de major dinamisme, com la zona del Mercat Central i la Llotja, la plaça de l’Ajuntament i el carrer de Sant Vicent, el carrer de la Pau etc.

El teixit urbà es caracteritza per la preexistència de les trames històriques, resultat del procés d’evolució, amb un primer recinte, empremta de la ciutat romana, un segon recinte format per l’anell de la muralla islàmica i un teixit dens de petites illes i carrers de geometries poligonals, i un tercer recinte tancat pel traçat de la muralla baixmedieval, tot açò estructurat per la continuïtat espontània de camins cap a l’exterior de la ciutat.

A la fi del segle XIX i fins a meitat del segle XX, es produeixen processos de renovació de gran incidència en els teixits urbans, amb afecció al patrimoni arquitectònic. Quant a la trama d’espais lliures, es distingeixen diferents tipus d’espais i eixos sobre el teixit. Es poden diferenciar les grans estructures viàries de les vores (rondes, bulevards), els eixos interiors procedents de la reforma interior (carrer de la Pau, Sant Vicent, Poeta Querol, Avinguda de l’Oest), els grans buits procedents de les reformes urbanes i la xarxa de petites placetes que persisteixen de l’antiga trama històrica.

En aquest àmbit es conserva la major part del patrimoni monumental de la ciutat. Tots aquests valors paisatgístics de la ciutat històrica exigeixen prestar una especial atenció des del Pla als aspectes que deterioren i afecten aquest paisatge a fi de reforçar i enriquir la imatge cultural de la ciutat on es conjugue història i identitat. Han d’analitzar-se els components que produeixen afeccions sobre el paisatge, com són les transformacions de l’edificació, les característiques de la urbanització i la pavimentació d’espais, la imatge que constitueix el sòcol comercial de les façanes, la configuració d’elements presents a les places i jardins, com el mobiliari urbà o les terrasses al servei dels establiments de restauració, el trànsit mateix, la contaminació ambiental, etc. El Pla ha d’establir mesures per a l’eliminació o reducció d’aquests efectes.

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Vista de la Pça. del Dr. Collado. 2017

2 PER QUÈ UN PLA?

Espai públic, imatge urbana i mobilitat

Problemes en la mobilitat El Pla De Mobilitat Urbana Sostenible Municipal aprovat definitivament al desembre de 2013 estableix un creixement progressiu de la zona de vianants de Ciutat Vella. S’ha començat a formalitzar propostes de zones de vianants i reducció de trànsit, iniciatives de formalització i urbanització del carril bici, però sembla convenient abordar aquest tema de forma global per a tot aquest àmbit, tot compatibilitzant, concretant i programant les propostes dels diferents agents interessats, expressades a través de la participació pública on s’estableixen les necessitats de tota la zona. Vista de la Pça. de la Reina. 2009 El Pla ha de contenir la valoració econòmica i la programació de les actuacions proposades perquè siguen viables i sostenibles des del punt de vista tant econòmic com mediambiental.

Vista del carrer Poeta Querol. 2009

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Fotografia històrica

Imatge actual

Recreació virtual

Fotografia històrica

Imatge actual

Recreació virtual

Fotografia històrica

Imatge actual

Recreació virtual

Imàtgens que recreen l’ampliació de l’espai destinat al vianant de l’Estudi d’integració paisatgística del Pla Especial de Protecció PEP-EBIC 08

2 PER QUÈ UN PLA? Usos, activitats i equipaments

Falta d’arrelament de l’ús residencial La recuperació del teixit residencial s’ha d’abordar en profunditat, ja que és una de les assignatures pendents a Ciutat Vella. Açò implica que es puga oferir un habitatge nou i modern com el que es pot trobar en altres barris de la ciutat accessible als diferents nivells adquisitius.

residencial facilitant la seua implantació en la trama històrica. Des del punt de vista de les mesures de suport a la revitalització del teixit residencial és necessari assenyalar que s’han d’establir plans d’ajuda i finançament públic per a la recuperació d’aquest teixit.

Un altre aspecte que ha dificultat la intervenció i recuperació del teixit residencial pot haver estat les dificultats que les tipologies edificatòries tradicionals presenten per a albergar usos relacionats amb la vida moderna, i en concret amb l’ús residencial. Açò exigeix la necessitat d’establir una regulació que faça compatible els dos aspectes, la protecció de l’element i la seua adaptació als noves formes d’habitar. Cal fer també la revisió de les àrees en les quals la gestió prevista en les unitats d’execució de l’anterior planejament no ha funcionat. En les últimes dècades, el desinterès per part del promotor privat es va intentar compensar mitjançant l’actuació de l’administració pública; així i tot moltes d’elles no han sigut dutes a terme, moltes vegades, per l’excés d’equipament públic que planificaven. És necessari reestudiar aquests casos apostant per la regeneració del teixit

Habitatges en la Pça. de Sant Nicolau. 2009

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Desequilibri entre usos i activitats no adequat als valors de l’àmbit És important compatibilitzar l’ús residencial, ús global i predominant de la zona, amb l’ús terciari, comerç, oficines, hotels, apartaments, oci, i amb el dotacional en totes les seues modalitats. No obstant açò, han d’analitzar-se i localitzarse possibles zones que presenten saturació sectorial per la tendència a l’especialització de l’activitat econòmica d’algunes àrees. És necessari controlar l’entrada d’activitats o usos que a Ciutat Vella ja estiguen saturats.

2 PER QUÈ UN PLA? Usos, activitats i equipaments

Carència de dotacions Ciutat Vella ha de tindre els serveis equiparables als d’altres zones de la ciutat: escoles, escoles bressol, serveis assistencials, accessibilitat al resident, zones verdes, centres de la tercera edat, centres de salut. La planificació dels PEPRIs va suposar una aposta important per la implantació d’equipaments de caràcter administratiu i institucional, fonamentalment. Als anys en els quals es formula aquest planejament es confiava en la recuperació de la ciutat antiga

mitjançant la rehabilitació d’edificacions pel fet de ser ocupades per les seus de l’administració pública, autonòmica i local. També s’aposta per la implantació de dotacions de caràcter cultural com els museus, estant situats en aquest àmbit els contenidors culturals més importants de la ciutat. Amb el pas dels anys s’ha consolidat la implantació dels equipaments i dotacions però s’ha detectat la necessitat de realitzar un reequilibri per a compensar i esmenar

Restes de la Muralla islàmica. Plaça del Tossal

les necessitats o demandes que hi ha sobre centres de caràcter docent, sanitari, assistencial, social, dotacions directament vinculades a les necessitats del teixit residencial de la zona i no solament al visitant o al turista.

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Vista del Col·legi Cervantes i el Centre de Salut Guillem de Castro. 2017

QUÃ&#x2C6; APORTA AQUEST PLA?

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? Àmbit Territorial i Competències

L’àmbit del Pla Especial de Protecció ocupa una superfície aproximada de 226,66 hectàrees i comprèn fonamentalment Ciutat Vella, que constitueix el districte 1, format pels sis barris EL CARME, EL MERCAT, EL PILAR, LA SEU, LA XEREA i SANT FRANCESC. Es tracta de l’àrea urbana que es troba a l’interior del traçat de la muralla baix medieval, continguda pel viari que constitueix la ronda interior de València, el carrer Guillem de Castro, el carrer Xàtiva i el carrer Colón, i a més les parcel·les recaient a l’alineació exterior de la ronda.

A més formaran part de l’àmbit Pla Especial de Protecció altres zones adjacents a la ciutat antiga situades extramurs, que formen part de l’entorn de protecció d’alguns dels monuments situats a la vora de Ciutat Vella. Àrees que en la majoria dels casos han estat vinculades històricament al nucli emmurallat, com és el tram de l’antic llit del riu Túria que va des del pont de les Arts fins al pont de l’Exposició (pertanyent als districtes de 4. Campanar, 5. La Saïdia i 6. El Pla del Real), edificacions de l’embocadura del carrer Quart extramurs (pertanyent als districtes que pertanyen a l’entorn de

protecció de la Porta de Quart), les parcel·les que conformen l’entorn de protecció de la Plaça de Bous (pertanyent al districte 2. L’Eixample) i l’Estació del Nord amb les parcel·les de les edificacions que conformen el seu entorn de protecció (pertanyents al districte 3. Extramurs).

Vistes de Ciutat Vella des del marge esquerre de l’antic llit del Riu Túria. 2017

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Àmbit del PEP Ciutat Vella

LA SAÏDIA CAMPANAR Jardí del Túria

C/ D

e la

ida zP

Blan

EL PLA DEL REAL

que

ria

e énd

Porta de Serrans

Jardí Botànic EL BOTÀNIC

C/Dels

Torres de Quart

Llotja de la Seda Mercat Central

LA SEU

Jardines de Viveros

Tré

Plaza de la Virgen

EXPOSICIÓN

Catedral Plaza de la Reina

LA XEREA C/ De

la Pau

Puerta del Mar

Gr Vía n Fer

El Parterre

EL PLA DEL REMEI

lem

L’EIXAMPLE

Plaza del Ayuntamiento

uil

ló

str

ico

tól

San

Vic

ent

EL PILAR

LA PETXINA

ers Cavall

EL MERCAT

EXTRAMURS

SAN FRANCESC

Serran

ig sse

EL CARME

in etx aP

C/Dels

il Cir

LA ROQUETA

Plaça de Bous ía nV

ARRANCAPINS

Estació del Nord

ués

RUSSAFA

oró

ria

l Tu

LA GRAN VIA

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? Àmbit Territorial i Competències

Les matèries en les quals serà competent el Pla Especial de Protecció són: PATRIMONI, URBANISME I PAISATGE. El Pla serà el document que ordenarà i planificarà Ciutat Vella per als pròxims anys en matèria urbanística, sent l’instrument que aglutine les iniciatives de plans anteriors prèvia revisió i actualització a la normativa urbanística i patrimonial, i definirà la regulació de totes les intervencions que es realitzen als edificis i espais lliures públics i privats inclosos en l’àmbit del Pla. Aquest Pla determinarà aquells elements que s’han de protegir - del patrimoni cultural, natural i paisatgístic- dins de l’àmbit territorial, així com la manera d’intervenir i actuar sobre aquests elements. El Pla, d’acord amb un nou enfocament d’anàlisi en el qual es té en compte la participació de la ciutadania i a través de l’Estudi d’Integració que forma part del seu contingut, estudiarà el Paisatge Urbà i definirà les fortaleses que cal conservar i potenciar i les febleses i afeccions que cal reduir. Es determinaran mesures encaminades a preservar els valors del paisatge. Tal com es representa en el gràfic següent, el pes competencial recau de manera molt marcada en l’àmbit de l’urbanisme, el patrimoni i el paisatge.

El Pla, tal com estableix la normativa patrimonial podrà definir indicacions relatives als usos i les activitats, els equipaments, l’espai públic i la mobilitat, en la mesura en què totes aquestes determinacions contribuïsquen a incentivar operacions de rehabilitació urbana que faciliten la recuperació residencial de l’àrea i de les activitats econòmiques tradicionals, així com aquelles que siguen compatibles amb els valors del conjunt. El Pla propiciarà igualment la implantació, en els edificis i espais que siguen aptes per a açò, d’aquelles dotacions i usos públics que contribuïsquen a la rehabilitació immoble i a la posada en valor i gaudi social del conjunt. A l’espai públic, respecte de la seua urbanització i l’assignació d’ús i ocupació, tenint particularment en consideració el manteniment de les pràctiques rituals o simbòliques tradicionals. Respecte de l’estructura viària, haurà de prioritzar l’ús per als vianants, el transport públic i la dotació d’estacionaments per a residents, amb la finalitat d’evitar al màxim les afeccions del trànsit rodat.

Vista de la Torre Campanar de l’Esglèsia de San Esteban. 2009

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

PLA URBANÍSTIC PER A TOT L’ÀMBIT TERRITORIAL CATÀLEG AMB CRITERIS HOMOGENIS El PEP Ciutat Vella és l’instrument que ha de guiar l’urbanisme a Ciutat Vella vetlant per la conservació del patrimoni existent.

ESPAI PÚBLIC & MOBILITAT

USOS & EQUIPAMENTS

El PEP Ciutat Vella determinarà en alguns casos condicions relatives a l’espai públic i la mobilitat des de la infraestructura verda urbana

El PEP Ciutat Vella determinarà en alguns casos condicions d’integració d’usos i dotacions.

USOS, ACTIVITATS & EQUIPAMENTS

Existeixen regulacions d’usos que no són objecte del present pla.

PLANEJAMENT ESPAI PÚBLIC & MOBILITAT & PATRIMONI

ÀMBIT COMPETENCIAL PEP CIUTAT VELLA VALÈNCIA

Existeixen regulacions d’espai públic i mobilitat que no són objecte del present pla.

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? Àmbit Territorial i Competències

1 2 3

QUÈ REGULA AQUEST PLA? Establiment de condicions per a l’edificació de nova planta i les edificacions existents

establiment dels paràmetres tipològics, morfològics, i materials, així com la carta cromàtica, que regiran en les intervencions a realitzar en els immobles.

Les condicions per a la realització d’actuacions que afecten al patrimoni:

cultural natural paisatgístic arqueològic

Les condicions per a la intervenció en l’entorn urbà

Els usos i les activitats que podran implantar-se en l’àrea:

De caràcter general:

tipus d’intervencions i obres permeses procediment per a l’atorgament de llicències documentació per a la sol·licitud de llicència declaració de ruïna. obres i usos provisionals el règim competencial en els espais lliures i viaris en les instal·lacions urbanes en el patrimoni arbori respecte de la mobilitat, els viaris, els aparcaments contaminació visual o perceptiva regulació de la publicitat condicions a les quals s’ajustaran els enderrocaments condicions per als solars en el manteniment i conservació de les edificacions l’ús dominant els usos prohibits règim de compatibilitat d’usos condicions per a la implantació d’activitats que es proposen ex-novo

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Objectius i estratègies

El Pla Especial de Protecció serà el document que ha d’aglutinar totes les iniciatives i estratègies que es troben en marxa i les que es plantegen per a un futur a curt i llarg termini, respecte de la qualitat del teixit residencial, la qualitat i sostenibilitat de l’espai lliure, del paisatge urbà, la mobilitat, els equipaments, l’incentivament de les activitats econòmiques i el manteniment del valor cultural i patrimonial de l’àmbit de Ciutat Vella. Es defineixen com a objectius prioritaris del Pla els següents:

OBJECTIUS DEL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

1 2 3 4 5 6 7

Actualització i refosa del Planejament Conservació i Posada en valor del Patrimoni Recuperació del teixit Residencial i la qualitat de la Vivenda Augmentar la qualitat de l’Espai Públic, del Paisatge Urbà i de la Mobilitat Elevar la Quantitat i Qualitat dels Equipaments Recuperació de les Àrees degradades Activació i Revitalització d’Usos i Activitats econòmiques de la zona

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? Objectius i estratègies

El debat que s’obrirà a la ciutadania a partir del procés de participació pública es basarà en tres eixos, que són els següents: ORDENACIÓ, PROTECCIÓ I GESTIÓ •

Definició de les condicions urbanístiques que regulen el paisatge urbà.

•

Catalogació del patrimoni.

•

Agilitat en el procés de gestió, tramitació i sol·licitud de llicències.

Aquests eixos no seran àrees estanques sinó que existeixen temes que poden ser transversals als tres. Seran una eina per a la síntesi d’informació, per a la comunicació del Pla i per a afavorir un espai de construcció social del diagnòstic i les propostes del Pla.

INFRAESTRUCTURA VERDA URBANA •

ORDENACIÓ,

Establir millores en la qualitat de l’espai públic.

•

Definir accions que fomenten una mobilitat sostenible.

•

Orientar sobre aspectes referits a la qualitat de la imatge urbana.

PROTECCIÓ & GESTIÓ

INFRAESTRUCTURA VERDA URBANA

REGULACIÓ D’USOS I ACTIVITATS •

Recuperar el teixit residencial.

•

Compatibilitzar la terciarització del paisatge urbà amb la idea de barri.

•

Augmentar la qualitat i d’equipaments i dotacions.

quantitat

REGULACIÓ D’USOS & ACTIVITATS

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

ORDENACIÓ, PROTECCIÓ & GESTIÓ 01.01. ORDENACIÓ URBANÍSTICA 01.02. CATÀLEG DE PROTECCIONS 01.03. GESTIÓ

INFRAESTRUCTURA VERDA URBANA 02.01. ESPAI PÚBLIC 02.02. MOBILITAT 02.03. IMATGE URBANA

REGULACIÓ D’USOS & ACTIVITATS 03.01. ÚS RESIDENCIAL 03.02. ACTIVITAT 03.03. EQUIPAMENTS & DOTACIONS

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? 01

ORDENACIÓ, PROTECCIÓ & GESTIÓ

El Pla Especial de Protecció serà el marc jurídic-tècnic que servirà de referència a les actuacions dels particulars i a les de l’administració pública, establint les condicions que afavorisquen la reactivació socioeconòmica, patrimonial i cultural. El Pla procurarà la posada en valor del patrimoni de Ciutat Vella, sense que la protecció resulte un obstacle per al desenvolupament de la revitalització urbana sinó un incentiu perquè aquesta es produïsca. El planejament determinarà el manteniment i conservació dels valors de l’àmbit: la trama urbana, el parcel·lari; la silueta paisatgística, el paisatge cultural i històric, la relació entre els espais urbans; la forma i aspecte dels edificis, l’estructura, volum, estil, escala, materials, color, decoració; els espais lliures i espais verds, la relació entre la població i el seu entorn; les tradicions i funcions adquirides per la població i la pròpia població i residents que mantenen viva aquesta part de la ciutat. La regulació del Pla anirà encaminada a consolidar la imatge de Ciutat Vella articulant els seus components tradicionals amb la consecució d’imatges i referències innovadores. Es pretén reforçar i enriquir la cultura d’aquesta part de la ciutat tot conjugant història, identitat i innovació.

01.01. ORDENACIÓ URBANÍSTICA El Pla abordarà la regulació de les condicions de l’edificació de les diferents zones existents des d’un criteri global independent de la situació en un o un altre barri, procurant l’eliminació de situacions estranyes que s’han perllongat en el temps a causa del diferent tractament que fan els PEPRIS davant situacions similars. S’incorporaran condicions per a l’actuació en edificació protegida, i per a la de nova planta, així com condicions per a la reurbanització i ordenació dels espais lliures, etc. S’establirà una ordenança cromàtica per a tota la ciutat històrica, tant per a edificació protegida com per a l’edificació existent, a fi de procurar la recuperació cromàtica ambiental dels diferents paisatges urbans que componen la ciutat històrica. S’establiran condicions per a parts de l’edifici on solen situar-se elements que produeixen afecció paisatgística de l’escena urbana, tals com a terrasses i cobertes, per a millorar la qualitat ambiental de l’entorn. 01.02. CATÀLEG DE PROTECCIONS La segona línia d’acció dins del Pla té relació amb les mesures de conservació del patrimoni i la seua posada en valor. Aquestes són, fonamentalment, les següents: Elaborar un Catàleg de Proteccions, amb un tractament homogeni per a tot l’àmbit,

adaptat al Catàleg Estructural municipal, a la normativa patrimonial i a la urbanística, que contindrà tres seccions: la de patrimoni cultural, la natural i la de paisatge. Es realitzarà una profunda revisió de les proteccions vigents en els àmbits no inclosos en els Plans Especials dels BB.II. CC, especialment respecte del patrimoni no monumental. Es pretén posar en valor l’arquitectura de les àrees de Ciutat Vella afectades per la reforma interior, entre les quals destaca l’obertura de l’avinguda de l’Oest, l’avinguda Maria Cristina, el carrer Sant Vicent o el carrer Poeta Querol; ja que si bé al seu moment aquestes operacions van suposar un greu crebant del teixit històric afectat, al dia de hui, transcorreguts més de cinquanta anys des de la seua consolidació edificatòria, sembla raonable assumir-les com a part de la història de la ciutat i, en conseqüència, introduir les seues determinacions fonamentals com a paràmetres d’ordenació. Es posarà l’accent principalment en la incorporació de peces pertanyents a l’arquitectura moderna. Es proposaran polítiques de difusió sobre el coneixement del patrimoni cultural existent, mitjançant el tractament dels monuments històrics de la ciutat com a fites de l’escena urbana que formen la nostra memòria col·lectiva. El Pla fomentarà, sempre des d’una visió unitària i global de Ciutat Vella,

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

01.01. ORDENACIÓ URBANÍSTICA 01.02. CATÀLEG DE PROTECCIONS 01.03. GESTIÓ

Vista del Col·legi de l’Art Major de la Seda des del Carrer de l’Hospital. 2017

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? 01

ORDENACIÓ, PROTECCIÓ & GESTIÓ

l’establiment de mesures d’identificació i senyalització, així com plans de recuperació i posada en valor dels diferents elements que integren el patrimoni de l’àmbit, com és el cas de mostres d’arquitectura, restes de muralles, refugis antiaeris, panells ceràmics, jardins històrics, etc. 01.03. GESTIÓ La tercera línia d’acció és la gestió, i suposa aportar mesures d’impuls a la regeneració de Ciutat Vella. Consistirà en la revisió d’àrees subjectes a gestió que es troben pendents de realització. Aquestes àrees es troben molt degradades i amb edificacions en ruïnes. Es realitzarà la programació i la valoració econòmica de les actuacions en dotacions i en espais lliures per a garantir la viabilitat econòmica. Es revisarà el marc administratiu de la comissió municipal de patrimoni en l’àmbit de Ciutat Vella. S’establiran mesures que contribuïsquen a facilitar i agilitzar la tramitació dels projectes, llicències i actuacions en Ciutat Vella

Vistes entorn Muralla Islàmica. 2017

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

LA SAÏDIA CAMPANAR Jardí del Túria

C/ D

e la

ida zP

Blan

EL PLA DEL REAL

que

ria

d nén

Porta de Serrans

Jardí Botànic

allers ls Cav

C/De

Torres de Quart

EL BOTÀNIC

EL MERCAT

Llotja de la Seda

EXTRAMURS

Mercat Central

Jardines de Viveros

Tré

Plaza de la Virgen

EXPOSICIÓN

Catedral Plaza de la Reina

C/ De

la Pau

Puerta del Mar

LA PETXINA

Serran

sei Pas

EL CARME

ina

etx aP

C/Dels

Vía n Fer

El Parterre

EL PLA DEL REMEI

str

lem

L’EIXAMPLE

Plaza del Ayuntamiento

ló

uil

SAN FRANCESC

ico

tól

San

Vic

ent

EL PILAR

il Cir

LA ROQUETA

Plaça de Bous

ARRANCAPINS

Estació del Nord

Vía

BRLs-MIL(Monument d’Interès Local) BRLs- JHIL (Jardí Històric d’Interès Local) Edificis Protegits Pretil del Riu Túria

Muralla Romana Muralla Islàmica Muralla Baixmedieval

ri l Tu

e sd

rqu

RUSSAFA

BICs-M (Monuments)

oró

LA GRAN VIA

Jardí del Túria

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? 02

INFRAESTRUCTURA VERDA URBANA

Un dels eixos que estructurarà les propostes del present pla i el consegüent debat és el referent a infraestructura verda urbana, on s’inclouen aspectes d’espai públic, mobilitat i imatge urbana, tres línies d’acció molt relacionades entre si. 02.01. ESPAI PÚBLIC El Pla haurà de generar propostes per a incorporar nou espai públic a fi de millorar l’articulació de Ciutat Vella amb les altres àrees de la ciutat, promovent seqüències i continuïtats entre tots dos paisatges urbans. En concret, es proposa establir aquestes continuïtats respecte d’espais com la ronda interior o l’antic llit del Túria, i en continuïtat amb els recorreguts per als vianants principals de la ciutat. Les propostes aniran encaminades a la intervenció en l’espai públic de caràcter menys singular o rellevant, estimulant l’ús dels espais urbans en totes les seues modalitats, integrant elements de vegetació i arbrat, àrees de joc infantil, mobiliari urbà i promovent intervencions artístiques amb projectes específics per a cada lloc. S’incorporaran a les normes condiciones i criteris per al disseny de l’espai públic incorporant conceptes de sostenibilitat, confort urbà, seguretat, antivandalisme, integració paisatgística, recuperació d’elements i restes amb valor patrimonial.

02.02. MOBILITAT URBANA El Pla plantejarà propostes que milloren la mobilitat a Ciutat Vella en coordinació amb l’Àrea de Mobilitat Sostenible i en el marc del Pla de Mobilitat aprovat. Es realitzarà un plantejament global de la mobilitat, el trànsit i les zones de vianants de tota Ciutat Vella. Es definiran els itineraris per als vianants i ciclistes que recórreguen Ciutat Vella, fomentant la mobilitat sostenible i el gaudi del paisatge urbà. S’establiran les condicions de relació amb els nodes d’intermodalitat que es puguen donar a la perifèria o dins d’intramurs, especialment pàrquings, estacions d’autobús, tren o metro. 02.03. IMATGE URBANA Finalment, el Pla abordarà una línia d’acció encaminada a la millora de la qualitat de l’escena i el paisatge de Ciutat Vella, mitjançant una ordenació i gestió coherent amb la ciutat consolidada, i la reducció de la seua contaminació visual i millora general de la qualitat ambiental amb criteris de sostenibilitat. És un objectiu del Pla abordar el tractament del Paisatge Urbà de Ciutat Vella de forma integral, reconeixent la importància que té aquesta zona en la imatge de la ciutat. L’Estudi d’Integració Paisatgística identificarà els trets “distintius”, “substancials” i després les qualitats i les deficiències. S’establiran

unitats de paisatge cercant una classificació que ajude a la compressió d’un àmbit morfològicament divers que obeeix al seu procés de constitució i evolució. Establirà propostes i recomanacions, línies d’actuació i criteris que han d’orientar-les. Seran assumides en les normes del Pla Especial de Protecció aquelles que requerisquen tenir un caràcter normatiu. Es formularan estratègies de millora de l’escena urbana, introduint per primera vegada una política municipal de paisatge respecte d’aquesta part del centre històric. S’establiran nous procediments d’intervenció en la ciutat capaços de contribuir a la millora de la imatge urbana potenciant els seus valors paisatgístics i arquitectònics. A partir d’una caracterització d’aquest àrea urbana reflectida en l’Estudi d’Integració Paisatgística, es definiran propostes dirigides a integrar i fer coherents entre si els diferents components de l’escena edificada i dels espais lliures urbans. El Pla promourà la recuperació dels valors i l’eliminació de les afeccions que intervenen sobre l’edificació històrica no monumental, tenint en compte que es tracta dels elements que contribueixen en major part a la conformació de l’escena urbana. En concret, establirà condicions per al tractament de les mitgeres vistes, dels solars

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

LA SAÏDIA CAMPANAR Jardí del Túria

C/ D

e la

ida zP

Blan

EL PLA DEL REAL

que

ria

e énd

Porta de Serrans

Jardí Botànic EL BOTÀNIC

C/Dels

Torres de Quart

ers Cavall

EL MERCAT

Llotja de la Seda

EXTRAMURS

Mercat Central

Jardines de Viveros

Tré

Plaza de la Virgen

EXPOSICIÓN

Catedral Plaza de la Reina

C/ De

la Pau

Puerta del Mar

LA PETXINA

Serran

ig sse

EL CARME

in etx aP

C/Dels

Vía n Fer

El Parterre

EL PLA DEL REMEI

str

lem

L’EIXAMPLE

Plaza del Ayuntamiento

ló

uil

SAN FRANCESC

ico

tól

San

Vic

ent

EL PILAR

il Cir

LA ROQUETA

Plaça de Bous ía nV

ARRANCAPINS

Estació del Nord

RUSSAFA

Espais públics / Zones verds / Places y jardins

ués

oró

ria

l Tu

LA GRAN VIA

Jardí del Túria

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? 02

INFRAESTRUCTURA VERDA URBANA

en mal estat, d’elements impropis en façanes, transformacions de les plantes baixes, els elements que formen part de l’espai públic, la cartelleria comercial, senyalística, zones de gestió de residus, etc.

02.01. ESPAI PÚBLIC 02.02. MOBILITAT 02.03. IMATGE URBANA

El Pla establirà condicions respecte del tractament cromàtic de l’edificació per la seua contribució a la qualitat de l’escena urbana. Creació d’Ordenança Cromàtica per a tota la ciutat històrica, tant per a l’edificació protegida com per a l’edificació existent. El document incorporarà una CARTA CROMÀTICA.

Vista des del carrer de les danses. 2017

Vista Portal de la Valldigna. 2017

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Vista carrer Bolseria. 2017

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? 03

USOS & ACTIVITATS, EQUIPAMENTS I DOTACIONS

El Pla podrà, en determinats casos, proposar millores en la regulació funcional de Ciutat Vella que ajuden a la gestió de l’espai urbà, integrant la qualitat de vida del veïnatge, el potencial econòmic de la zona i el valor patrimonial. Les propostes aniran encaminades a equilibrar les descompensacions que es produeixen entre aquestes tres maneres d’entendre Ciutat Vella.

•

Delimitar àrees de rehabilitació urbana.

•

Millorar la convivència entre usos residencials i terciaris tenint en compte el manteniment de la diversitat socioeconòmica de la població dins de Ciutat Vella i l’adequació dels usos turístics i terciaris de forma equilibrada amb els residencials. Definir criteris de compatibilitat i integració de diferents usos terciaris a la trama urbana atenent la protecció del patrimoni, l’ordenació del paisatge urbana i la convivència amb el teixit residencial.

Les línies d’acció proposen la potenciació de l’ús residencial, la integració de l’activitat econòmica d’acord amb criteris de sostenibilitat (econòmica, ambiental i social) i la possible integració d’equipaments i dotacions atenent les necessitats dels barris de Ciutat Vella. 03.01 ÚS RESIDENCIAL El despoblament de Ciutat Vella ha sigut un procés que, des de la meitat del segle XX, l’ha afectat de manera molt marcada. A partir del Pla Riva s’estabilitza la població i en l’actualitat s’observa un petit repunt que podria consolidar-se i fomentar una apropiació d’aquest paisatge urbà per veïns que rehabiliten i cuiden els seus habitatges. Les propostes que es definiran en el Pla aniran encaminades a: •

Fomentar Ciutat Vella com un espai urbà residencial de qualitat i evitar que es produïsca la degradació del parc edificat.

Facilitar la rehabilitació del teixit residencial per a recuperar la densitat de la població intramurs i el seu rejoveniment.

•

Mantenir el valor patrimonial i cultural de l’àmbit de Ciutat Vella fent-ho compatible amb l’activitat turística.

03.02 ACTIVITAT En aquesta línia d’acció s’articulen mesures per a la integració de l’activitat econòmica a Ciutat Vella compatibles amb el caràcter dels diferents barris. Les condicions del Pla tendiran a estimular la dinamització i qualificació de les activitats econòmiques i l’activació del teixit comercial, amb especial atenció al comerç artesanal i

tradicional. Es procurarà la implantació d’activitats culturals i el foment d’esdeveniments culturals i artístics, concursos de disseny i arquitectura així com nous usos compatibles amb els valors de l’àrea. 03.03 EQUIPAMENTS I DOTACIONS Es realitzarà una revisió de la quantitat, distribució, estat i qualitat dels equipaments i dotacions de Ciutat Vella. Es revisarà l’oferta dotacional i la diversitat en les qualificacions, fonamentalment les referides a l’ús docent, sanitari i assistencial. En aquest sentit es proposaran equipaments i dotacions que responguen a les necessitats de la població resident. S’establirà un equilibri de dotacions amb l’aprofitament residencial, no solament des del punt de vista del compliment de la normativa urbanística sinó també de les necessitats expressades pels veïns i associacions vinculades a l’àmbit, resultat del procediment de Participació Pública.

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

03.01. ÚS RESIDENCIAL 03.02. ACTIVITAT 03.03. EQUIPAMENTS & DOTACIONS

Habitatges en carrer Peu de la Creu. 2017

Comerços en carrer dels Serranos. 2017

Col·legi Santa Teresa. 2017

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? Qui promou el Pla?

L’Ajuntament de València, a través de la Societat Anònima Municipal Actuacions Urbanes AUMSA promou el Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella i serà desenvolupat des de L’ÀREA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ I VIVENDA i dirigit pel Servei de Gestió de Centre Històric.

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Vista des del campanar de l’Esglèsia de San Esteban. 2009

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? Metodologia. Passes que cal seguir.

Procés de desenvolupament i tramitació El Pla Especial de Protecció és un instrument de planejament urbanísticpatrimonial. El procés de desenvolupament i tramitació consta d’una fase inicial de recopilació d’informació, anàlisi i establiment d’alternatives, per a arribar a una fase posterior en la qual es plantegen les propostes i estratègies.

FASE 1 INFORMACIÓ, ANÀLISI I PROPOSTA La primera fase d’informació i anàlisi i formalització de propostes culminarà amb l’elaboració del document denominat VERSIÓ ESBORRANY del Pla Especial, en el qual es reflectirà la problemàtica i les alternatives valorades. Aquesta documentació es presentarà per a superar un primer nivell de tramitació urbanística, la qual cosa es coneix com l’AVALUACIÓ AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGICA, que es durà a terme per part de l’òrgan ambiental, que en aquest cas és el mateix Ajuntament. Com les propostes del Pla Especial no tindran efectes significatius sobre el medi ambient, es tramitarà pel procediment simplificat i la tramitació finalitzarà amb l’obtenció de l’Informe Ambiental i Territorial Estratègic.

FASE 2 TRAMITACIÓ I APROVACIÓ La segona fase consistirà en la realització del document denominat VERSIÓ PRELIMINAR del Pla Especial, que contindrà el document complet, amb el contingut segons determina la norma urbanística, en el qual s’expressaran les propostes i estratègies i que se sotmetrà a un procés d’exposició i participació pública en la qual podran realitzar-se al·legacions per part dels interessats. Després del període d’exposició al públic, l’equip tècnic realitzarà un informe de les al·legacions rebudes per l’Ajuntament. Després s’adaptarà el document a les al·legacions que l’Ajuntament considere acceptar essent aquest el document que se sotmet a un informe preceptiu i vinculant de la Conselleria de Cultura. Una vegada la Conselleria emeta informe, s’adaptarà el document si hi ha objeccions i posteriorment es presentarà a l’aprovació provisional per part de l’Ajuntament. Aquesta ultima versió del document es denomina VERSIÓ FINAL del Pla Especial de Protecció i el Catàleg, i l’òrgan promotor, en aquest cas l’Ajuntament, remitent a l’òrgan substantiu, la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient aquesta versió del document per a la seua aprovació definitiva.

Encara que la llei urbanística estableix un procés de participació pública una vegada redactada la VERSIÓ PRELIMINAR del Pla, en aquest cas està previst, des de l’inici dels treballs de redacció del Pla Especial, estar en contacte amb residents, associacions, ciutadans i agents interessats a través d’un PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA.

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Les fases de desenvolupament del treball i de la seua tramitació, poden resumir-se de la següent forma:

adequació a les al·legacions

VPP <

CIUTADANIA

DOC. INICI

ANÀLISI PROPOSITIU

DOC. PROP.

elaboració VPP

elaboració BPE i DIE

análisi

informació

EQ. TÈCNIC

BPE DIE

PFPE DPP

adequació objeccions òrg. substantiu

T1 ADMINIST.

FASE 2: TRAMITACIÓ I APROVACIÓ

FASE 1: INFORMACIÓ, ANÀLISI I PROPOSTA

VFPE

DIRECT. I PROPOSTES

TRÀMITS

TRÀMIT 1 (T1): Obtenció d’INFORME AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC TRÀMIT 2 (T2): Procediment de PARTICIPACIÓ PÚBLICA i recepció d’al·legacions TRÀMIT 3 (T3): Sol·licitud d’informe a Conselleria de Cultura TRÀMIT 4 (T4): Aprovació Provisional del Pla per part de l’òrgan promotor, l’Ajuntament TRÀMIT 5 (T5): L’òrgan promotor, Ajuntament, remet a l’òrgan substantiu, la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi ambient, el document VERSIÓ FINAL DE PLA ESPECIAL (VFPE) per a aprovació definitiva. Una vegada aprovat es procedirà a la publicació de l’acord d’aprovació i les normes i el Pla Especial de Protecció entrarà en vigor.

al·leg.

DOCUMENTOS

BPE: Esborrany de Pla Especial DIE: Document inicial Estratègic VPP: Versió preliminar del Pla PFPE: Proposta final de Pla Especial DPP: Document Participació Pública VFPE: Versió final de Pla Especial DOC. INICIO: Document d’inici per a la participació DOC. PROP.: Document de propostes per a la participació

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? Metodologia. Passes que cal seguir.

Implicació ciutadana, per què? La participació ciutadana aporta coneixements sobre el territori que difícilment podrien ser adquirits sense explicar directament amb l’opinió dels actors locals. Açò permet elaborar propostes molt més riques i complexes sense perdre de vista el component social. A més, la participació activa en els assumptes comuns que competeixen a la col·lectivitat és un dret fonamental reconegut en la nostra societat i reclamat per la ciutadania. Els veïns de Ciutat Vella reivindiquen des de fa anys un model participatiu de gestió urbanística que

permeta posar en valor aquest enclavament sense oblidar la cultura viva del lloc. Algunes experiències anteriors en matèria de planificació urbana, experimentades en l’àmbit territorial d’aplicació del Pla, fan necessària la implicació activa de la ciutadania en la definició de la mateixa, no solament perquè és d’obligat compliment dur a terme una sèrie d’accions encaminades a la informació o consulta de la ciutadania, sinó també perquè és un dret fonamental.

Actors socials implicats Considerant la rellevància i els valors de Ciutat Vella, s’entén que el públic al que va dirigit el procés està constituït pel conjunt dels valencians. Malgrat açò, es considera d’especial interès el fet d’identificar aquells actors socials que poden disposar de capacitat per a aportar informació rellevant sobre el territori així com, fonamentalment, aquells que presenten forts vincles amb el lloc des de la quotidianitat de la seua vivència.

Així, doncs, es pretén involucrar en el procés de participació d’aquest Pla els grups locals d’interès, associacions i col·lectius del lloc, tenint en compte totes aquelles persones que no estan associades o que presenten dificultats per a participar i a institucions i administracions públiques afectades.

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

Es necessita un lloc per a crear una comunitat i una comunitat per a crear un lloc.

GRUPS D’INTERÈS LOCAL CONTACTE AMB ENTITATS I DIFUSIÓ

COL·LECTIUS VEÏNALS

CIUTADANIA INTERESSADA

TREBALL DE CAMP

CONTACTE AMB ENTITATS I DIFUSIÓ

EQUIP REDACTOR REUNIONS

COMERCIANTS

CONTACTE AMB ENTITATS I DIFUSIÓ

PERSONAL TÈCNIC MUNICIPAL ¿CÓMO LLEGAR A LOS ACTORES DURANTE EL PROCESO? REUNIONS DE COORDINACIÓ

CONTACTE AMB ENTITATS I DIFUSIÓ

SECTOR HOSTELERO

REUNIONS DE COORDINACIÓ

REGIDORIES AJUNTAMENT

CONSELLERIES GVA

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? Metodologia. Passes que cal seguir.

Fases del procés de participació

El procés d’implicació ciutadana per a l’elaboració del Pla constarà de les següents fases:

Fase 1. Una fase inicial que consisteix en els treballs d’aproximació al territori i treball de camp encapçalat amb un període previ

per a assentar els objectius i l’abast del pla i estructurar els eixos que articularen el procés. Amb aquesta informació s’ha elaborat aquest DOCUMENT DE PRESENTACIÓ, que precedeix a l’obertura dels canals de participació digitals i serveix de presentació i guia del treball.

gener

febrer

març

Disseny metodològic Treball de camp

abril

maig

PRESENTACIÓ PÚBLICA DEL PROCÉS

TREBALL PREVI MARCO BASE

A partir d’aquesta anàlisi i del treball que li succeïsca, es redactarà un DOCUMENT DE PROPOSTES en el qual ja es reflectiran les aportacions arreplegades sobre la base als

IMPLICACIÓ CIUTADANA

Reunions sectorials

FASE I: INFORMACIÓ, ANÀLISI I PROPOSTA

A continuació, s’organitzaran i establiran els primers contactes amb els agents involucrats i s’iniciarà un període de ÀNALISI PROPOSITIVA.

ANÀLISI PROPOSITIVA DOC. INICI

Treball de camp Contacte amb actors

DIREC DOC. PROP.

Treball de camp Contacte amb ac

01 CARME 02 MERCAT/VELLUTERS

Aclarir competèncias del Pla i vinculació

S’obren canals de participació

Com potencia aquest model el Pla dins del seu àmbit competencial?

03 SEU-XEREA 04 SANT FRANCESC

< QUIN MODEL DE CENTRE HISTÒRIC VOLEM?

WEB

DATES TALLERS

FASE II: APROBACIÓ I TRAMITACIÓ

21/03

28/03

04/04 11/04

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

eixos de debat. A partir d’ací, es treballaran les PROPOSTES amb els agents implicats i es redactarà el Document Inicial Estratègic (DIE) i l’Esborrany del Pla (EPE) per a iniciar la tramitació del Pla.

juny

juliol

agost

21 MARÇ 16 MAIG

Síntesi informació

Una vegada es redacte la Versió preliminar del Pla (VPE) d’acord amb la Versió de l’Esborrany consensuada, s’obriran els llits legals per a exposar al públic el Pla i deixar el període legalment establert perquè els

setembre

02 MERCAT/VELLUTERS

28 MARÇ 23 MAIG

03 SEU-XEREA

04 ABRIL 31 MAIG

11:30h -13:30h 18:30h -20:30h

04 SANT FRANCESC

11 ABRIL 06 JUNY

< QUÈ PROPOSA EL PLA?

TREBALL TÈCNIC

DATES TALLERS

novembre

octubre

03 SEU-XEREA

04 SANT FRANCESC

Una vegada finalitzat aquest període s’elaborarà un document que arreplegarà els resultats i justificarà com es prenen en consideració en la proposta del Pla Especial.

TALLERS ITINERANTS

01 CARME

ciutadans puguen presentar aportacions o al·legacions al mateix.

01 CARME

CTRIUS I PROPOSTES

ctors

Fase 2.

EXPOSICIÓ PÚBLICA

16/05 23/05 31/05 06/06

BPE DIE

ESPERA RESPOSTA ADMINISTRATIVA

VPP

VIA LEGAL Recepció al·legacions

...

3 QUÈ APORTA AQUEST PLA? Metodologia. Passes que cal seguir.

Espais de participació Durant aquest procés, s’engegaran diferents espais i instruments de participació. Alguns transversals a tots el procés, uns altres més focalitzats en una fase.

TRANSVERSALS A TOT EL PROCÉS •

S’obrirà una BÚSTIA DE SUGGERIMENTS, tant física com digital -correu electrònic-, en la qual puguen arreplegar-se les aportacions dels agents interessats.

•

Es crearà una PÀGINA WEB que continga la informació rellevant sobre el Pla així com sobre el procés de participació.

•

S’engegarà una CAMPANYA DE COMUNICACIÓ que incloga tant sessions públiques amb debats oberts com a difusió a peu de carrer per a comunicar i explicar el procés de redacció i participació del Pla.

•

Es treballarà per consolidar una COMISSIÓ DE SEGUIMENT del Pla amb trobades periòdiques amb els agents interessats en l’àmbit.

FASE 1 •

Es realitzaran ENTREVISTES INDIVIDUALS O GRUPALS amb els actors que es consideren oportuns pel seu nivell d’afecció o d’implicació en el territori.

•

Es faran QÜESTIONARIS DE VISUALITAT a peu de carrer, a partir dels quals s’elaboraren CARTOGRAFIES PERCEPTIVES.

•

Es duran a terme TALLERS ITINERANTS en l’àmbit, un enfocat a l’anàlisi propositiva i un altre a les propostes.

FASE 2 Redactada la Versió preliminar del Pla (VPE) (d’acord amb la Versió de l’Esborrany consensuada), s’obriran les vies legals per a exposar al públic el Pla i deixar el període legalment establert perquè els ciutadans puguen presentar aportacions o al·legacions al mateix. Una vegada finalitzat aquest període s’elaborarà un document que arreplegarà els resultats i justificarà com es prenen en consideració en la proposta del Pla Especial.

CIUTAT VELLA VALÈNCIA PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ

PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DE CIUTAT VELLA