TERRITORI
ORBA
DOCUMENTO DE INICIO
DOCUMENT D’INICI DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ
DEL PLA GENERAL DEL MUNICIPI D’ORBA
Ajuntament
d’Orba
Impulsa:
Ajuntament
d’Orba Equip redactor URBANISME I COORDINACIÓ DEL PL A GENERAL:
PAISATGE, MEDI AMBIENT I PARTICIPACIÓ:
ARQUITECTURA I URBANISME SAFOR 7 SLP
CERCLE TERRITORI, PAISATGE I ARQUITECTURA. COOP.
COORDINACIÓ
COORDINACIÓ
JOAQUIM EGE A I MARTÍNEZ ARQUITECTE esp: Urbanisme
IGNACIO DIEZ TORRIJOS. ING. AGRÒNOM esp. Paisatge
FR ANCESC BOSCÀ I MAYÁNS ARQUITECTE esp: Urbanisme
JOSÉ VICENTE SÁNCHEZ CABRER A . GEÒGR AF
SUPORT TÈCNIC
SUPORT TÈCNIC
FERR AN BOSCÀ I FR ANCH ARQUITECTE esp: Urbanisme
ANNA BONE T A SENSI. ARQUITECTA esp: Paisatge
JOAQUIM EGE A I MAÑÓ ARQUITECTE esp: Urbanisme
PATRICIA SÁNCHEZ GIMÉNEZ. Ing. Car tografia i Geodèsia
MIREIA BOSCÀ FR ANCH ARQUITECTA esp: Urbanisme
VANESSA CAL ABUIG TORMO ING. AGRÒNOM esp. Paisatge
MIREIA NAVARRO FENOLL AR ARQUITECTA esp: Urbanisme,
BRUNO ALMEL A E JIDO. FOTÒGR AF
Inter venció al patrimoni arquitectònic i generalista
MARTA GONZ ÁLEZ PUERTA S. GEÒGR AFA
cercle
TERRITORI
ORBA DOCUMENT D’INICI DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ
DEL PLA GENERAL DEL MUNICIPI D’ORBA
A
Caràcter i diversitat 1. TerritoriOrba 2. Orba: quatre paisatges
B
2.1. Paisatges naturals
2.2. Paisatges agraris
2.3. Paisatges urbans
2.4. Paisatges fluvials
Transformacions i reptes 1. Canvis al paisatge 2. Un full de ruta per al territori. Fases pla general 3. Visió de futur. Propostes
3.1.Model d’Infraestructura Verda
3.2.Model de desenvolupament Urbà Sostenible
3.3.Model d’implantació d’Infraestructures y equipaments
4. Participació ciutadana
TERRITORI
ORBA
A
Territori Orba CarĂ cter i diversitat
A1 .
Territori Orba Presentació
TERRITORIORBA
és
una
iniciativa
impulsada per l’ajuntament d’Orba
Un territori que no segueix un full de ruta, està
per
a
debatre
estratègiques
i
les
directrius
condemnat a seguir l’ordre marcat per les
les
principals
xicotetes decisions que manquen d’una visió de conjunt. Es planteja per a Orba un gran
propostes del nou Pla General.
repte, definir un model de territori de manera Abans de formalitzar un document per a iniciar
col·lectiva i ordenada, implicant als habitants
la tramitació del pla general, el govern actual
i visitants d’aquest municipi de la Vall de la
ha volgut obrir a la ciutadania tots els treballs
Rectoria (Marina Alta).
tècnics per encetar amb correcció el procés. És per això que els ciutadans i ciutadanes
Avui dia, el planejament urbà d’Orba es
tindran l’oportunitat d’opinar i debatre sobre les
caracteritza per l’absència d’una eina de gestió
propostes que s’estan plantejant des de l’inici
territorial consistent. Després d’anys d’una
de la redacció del pla.
accelerada dinàmica d’ocupació del territori, existeix la possibilitat de planificar-ho des d’una òptica global.
El procés de participació denominat “TERRITORIORBA: Pensa en futur ” planteja obrir el debat del model que els
El present document arreplega les principals
ciutadans volen para el seu territori en el futur.
línies d’acció ordenades en els tres eixos que proposa el pla general. Aquestes seran
Sovint, la discussió sobre el desenvolupament
sotmeses a consulta pública durant l’estiu
territorial s’ha cenyit a qüestions urbanístiques,
de 2017. Després del procés participatiu,
en un context en el qual els creixements urbans
s’elaborarà un document amb les principals
suposaven la qüestió més important pel seu
conclusions de la participació.
gran impacte econòmic, social i ambiental. Amb les conclusions de la consulta ciutadana, model
l’equip redactor elaborarà la versió preliminar
territorial ha d’enriquir el discurs més enllà del
del pla general estructural d’Orba, que haurà de
desenvolupament urbà.
tenir en compte de manera argumentada les
En
l’actualitat,
la
generació
del
indicacions realitzades pels ciutadans. D’aquesta manera, TERRITORIORBA explora la visió que la població projecta cap al futur
Aquest document que integrarà d’eixida, la veu
basada en tres eixos fonamentals:
de la població, serà de nou sotmès a informació i participació pública, tal com estableix la
MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA
legalitat vigent.
MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS
www.territoriORBA.es 6
CAPÍTULO A TERRITORIORBA: Caràcter
Territori Orba El model territorial d’Orba es definirà mitjançant un procés participatiu
7
TERRITORI ORBA
A2 .
Quatre paisatges
Orba es caracteritza pels presentar
Xarxa Natura 2000, els espais muntanyosos-
del poble també ha anat transformant-se als
QUATRE
forestals, o la mateixa protecció dels rius i
llarg dels últims anys. De la primigènia Orba i
barrancs).
Orbeta, com a nuclis originaris de població, han
Pel que fa als rius i barrancs, podríem dir
donat pas avui a un poble més residencial, que
1. Els paisatges naturals, on destaca
que aquests solquen tot el terme municipal,
malgrat els canvis urbanístics derivats d’una
les serres i muntanyes que envolten
destacant sens dubte la presència del Riu
nova demanda per part de la població europea
en la part més meridional del terme
Girona. Un riu que al pas per Orba s’obri
estrangera, encara manté una destacada
municipal.
definitivament per dibuixar tot un tipus de
idiosincràsia amb moltes possibilitats de
2. El paisatge fluvial del Riu Girona.
paisatge aplanat a tota la vall de la rectoria i fins
mantenir i reforçar.
3. Els paisatges agraris, tant de secà
la seua desembocadura al mar. Són tributaris
tipus
de
paisatge
ben
diferenciats:
com de regadiu. 4. Els paisatges urbans, que van des dels emplaçaments més històrics tant d’Orba com d’Orbeta, fins a les noves urbanitzacions. Els paisatges essencialment naturals (o en els quals domina la component natural), trobem en el relleu, la vegetació o en la presència dels rius i barrancs, la seua millor representació en l’espai geogràfic. Bona part d’aquest espai li atorga una elevada qualitat territorial al municipi, per la qual cosa el trobem protegit a nivell genèric per la seua legislació sectorial (cas per exemple de les Zones LIC i ZEPA de la
1. PAISATGES NATURALS
Pinars a la serra de Seguili
del riu Girona alguns barrancs o rambles,
I és que el turisme (que al cas d’Orba podríem
tots ells importants a l’hora d’atorgar valor i
parlar d’una mena de residencialisme), en
caràcter a tota la Infraestructura Verda.
la seua projecció urbana, ha deixat darrere seua
diverses
tipologies
constructives
i
Determinats espais agraris es podrien definir
d’assentament, deixant palès determinades
com a paisatges “relictes” en alguns casos, si bé
mancances a efecte de serveis i dotacions
mostren produccions en correcte funcionament.
bàsiques. I és que en molts àmbits d’aquestes
De fet, es podria dir que parlem d’un paisatge
urbanitzacions, podríem definir ORBA com un
en constant canvi. A les zones més escarpades
“municipi urbanísticament inacabat”.
domina el cultiu de secà (destacant l’olivera, garrofes o l’ametler, com a màxims exponents a les terrasses de cultiu). Aquesta agricultura ha transitat especialment a l’àmbit de tota la plana d’Orba, cap a una producció de regadiu associat a la producció de cítrics o d’espais d’horta. Junt a un petit tossalet, el paisatge urbà propi
2. PAISATGES AGRARIS
La plana agrícola
3. PAISATGES URBANS
4. PAISATGES FLUVIALS
Q U AT R E PA I S AT G E S Orba
8
Riu Girona
CAPÍTULO A TERRITORIORBA: Caràcter
Caracterització del paisatge Paisatges naturals
Paisatges urbans
Paisatges agraris
Paisatges fluvials
Pla d’Orba
dia
d
Bc
El Garroferal
d
CV-731
on Gir
s
Riu
15
CV-7
l’Olivar del Roig
El Capçó L’Aspre
Fon
tille
CV-721
Muntanya de la Plana
CV-718
Palmèria
Tossal del Castell d’Orba
ORBA
Bc. de Bernat
Bc. del Trullent
Tossal del Port
o
am
nij
e eB
a
Puntal del Tano
Bc.
ra
Ser
ig el M
ra
Ser
0
9
1
ili
egu
CV-715
2
S del
3
N
Km TERRITORI ORBA
A 2.1 .
Paisatges naturals
El paisatge natural d’Orba conserva
Els relleus d’Orba es conformen com la porta
Així, hi trobem amb molta facilitat, tota una
nombrosos espais i ambients d’elevat
d’entrada de tota la Vall de la Rectoria en la
representació de pasturalls, matolls aromàtics
valor
seua part més interior. Unes muntanyes en
(timons, romanís...), margallons, o una vasta
forma de ferradura segons les descripcions
representació de vegetació calcícola. També
mediambiental,
visual
o
paisatgístic.
de Cavanilles, i que són en aquest sentit, el
hi trobem altres ambients més forestals o
Entre les seues figures de protecció, estarien
principal punt d’entrada per endinsar-se a les
adaptats al caràcter més humit. Destacar a
presents
la
serres més abruptes i espectaculars del nord
més de pi blanc, la població d’araar (Tetraclinis
proposta de Xarxa Natura 2000 (Llocs d’Interès
de la Marina Alta. Aquesta situació geogràfica li
articulata), única representant de la família de
Comunitari –LIC/ZEPA Muntanyes i Valls de la
atorga un valor específic i estratègic a la vegada
les cupressàcies, molt poc representada a la
Marina), sent aquests els primers escuts de
de primer ordre. Un paisatge de contrast molt
península ibèrica.
la Serra del Cavall o de Migdia. També amb
especial i valorat.
les
zones
coincidents
amb
similars valors mediambientals trobem
Totes aquestes serres, presenten de forma
els
Tossals del Port, la muntanya de la Plana, o el
Les majors elevacions queden situades cap al
molt evident la petjada humana, amb corrals
Tossal del Castell d’Orba cap al sud. En la part
sector de ponent. En alguns punts, es poden
o abancalaments de pedra en sec,
de tancament SE del terme municipal, el relleu
fins i tot superar els 700 mts d’altitud (cas
associats als cultius llenyosos i de secà
dominant és la Serra del Seguili.
del Parat dels Oms). Des de les parts més
(ametler, garrofers i l’olivera principalment).
sempre
elevades, s’acaba per configurar l’atractiu Tot aquest paisatge muntanyenc és molt
descens en direcció cap al riu Girona. Totes
Molts d’aquests espais es poden recórrer a
interessant. Més enllà dels seus valors visuals
aquestes formacions, són tot un referent visual
peu o amb bicicleta, utilitzant diferents camins,
i paisatgístics derivats de les imponents
i paisatgístic de primer ordre.
vies pecuàries i senders. Destaca la Colada del Camí de Tormos, el sender CV 92 del Castellet,
formes del relleu, existeix una rica i completa vegetació de caràcter mediterrani, així com
Des d’un punt de vista més ambiental, a Orba es
o bé CV 368 de la Font de la Centella, recórrer
una representativa fauna (aus rapinyaires
pot gaudir com dèiem, d’un mosaic de vegetació
la ruta local de les Fonts, la ruta de linària
com àguiles i falcons, guineus, fins llebres o
típica del mediterrani, adaptada perfectament
orbensis, o bé aprofitar tota la xarxa de senders
esquirols entre molts altres).
als relleus capgirats a la solana, o bé cap a
que s’endinsen cap a la Serra de Migdia i el
l’ombria segons els casos.
Barranc d’Isbert.
Castellet d’Orba
Tossal del Port 10
CAPÍTULO A TERRITORIORBA: Caràcter
Paisatges naturals Sol no urbanitzable protegit Parcs i jardins
a on Gir
15
CV-721
Muntanya de la Plana
CV-731
CV-7
Puntal del Tano
d Bc El Garroferal Colada Camí de Tormos El Capçó l’Olivar del Roig
o
am
nij
e eB
s
ra
Ser
tille
PR - Els Valls
Pla d’Orba
El Parat dels Oms
Riu
ava
C del
ia
igd
el M
d ll o
Vies pecuàries
Fon
Terreno Forestal Estratégico
Paisatges naturals de valor
Bc.
LICs
CV-718
Palmèria
Tossal del Castell d’Orba
ORBA
Bc. de Bernat
Bc. del Trullent
Tossal del Port
L’Aspre
ra
Ser
0
11
1
ili
egu
CV-715
2
S del
3
N
Km TERRITORI ORBA
A 2.2 .
.Paisatges agraris
Si analitzem el paisatge de tipus agrícola de
subjectades per murs de pedra en sec, amb
les tècniques de reg per degoteig, han afavorit
secà, ens tenim que centrar en el sector més
una amplària de terrasses molt estretes.
aquest sistema de conreu.
meridional i de llevant del terme municipal, als
Algunes d’elles rememoren tot un passat amb
voltants de la serra de Seguli, i en general en
reminiscència morisca.
L’espai citrícola s’ubica també junt a la xarxa
totes les vessants dels diferents tossals que rodegen al municipi amb certa pendent.
fluvial i que drena tot el terme municipal a Aquest tipus de paisatge, quasi fòssil en la
patir dels barrancs. Són curioses aquestes
pujada a la carretera CV 715 en direcció cap a la
transformacions, especialment junt al barranc
En aquest punt, es configuren xicotetes mosaics
Vall de Pop, contrasta amb els usos dominants
de Trullent, just al pas entre els nuclis d’Orba
agroforestals amb cobertures típiques de secà,
de caràcter citrícola de tot l’entorn de la Vall.
i d’Orbeta.
caracteritzades per la presència d’oliveres,
Aquest cultiu es fa present i domina el paisatge
ametlers i garrofers.
a totes les planícies formades pel riu Girona.
Encara que de forma més residual, al poble
Un cultiu el de la taronja, que s’ha estès de
també es cultivava la vinya. Bon exemple d’això
molt
forma majoritària i que començà a produir-se
seria la presencia de dos riuraus i que encara
d’elles
de forma massiva a la segona meitat del segle
queden en peu, coneguts com el de Rosamari
passat. L’explicació del subsòl i la millora en
i el de Verdú.
Algunes
d’estes
espectaculars,
estructures estant
són
moltes
Mosaic de secà com a paisatge dominant. Vol anys 56-57
Bancals d’Oliveres
Regadiu: cítrics 12
CAPÍTULO A TERRITORIORBA: Caràcter
Paisatges agraris Cítrics
Cultius de secà
Oliveres
Sense cultiu
Pla d’Orba
dia
d
Bc
El Garroferal
d
CV-731
on Gir
s
Riu
15
CV-7
l’Olivar del Roig
El Capçó L’Aspre
Fon
tille
CV-721
Muntanya de la Plana
CV-718
Palmèria
Tossal del Castell d’Orba
ORBA
Bc. de Bernat
Bc. del Trullent
Tossal del Port
o
am
nij
e eB
a
Puntal del Tano
Bc.
ra
Ser
ig el M
ra
Ser
0
13
1
ili
egu
CV-715
2
S del
3
N
Km TERRITORI ORBA
A 2.3 .
Paisatges urbans
El paisatge urbà es caracteritza per contenir
L’urbanisme del nucli d’Orba s’estructura com
finalment als Ducs d’Osuna. Una casa pensada
diverses tipologies i formes en l’edificació.
dèiem, a partir de l’encreuament de camins
originalment com a residència, per després
D’una banda trobem els nuclis tradicionals
de la Plaça d’Espanya. El carrer major seria
albergar una posada per vianants i més
d’Orba i d’Orbeta (amb certa barreja i
l’eix nord-sud i el carrer de Dénia buscaria
endavant una presó, vestigis tots aquests, que
heterogeneïtat d’edificis), i d’altra les noves
la direcció de llevant. El carrer de Bonaire
encara s’aprecien en l’actualitat.
edificacions residencials marcades per la
buscaria la connexió amb l’interior. En aquesta
demanda residencial estrangera (principalment
plaça s’ubica l’església parroquial (lloc on
Posteriorment arribarien els eixamples i
britànics).
hi havia una antiga mesquita i que s’ha vist
els edificis impropis, o més bé propis del
reformada en diverses ocasions).
desenvolupisme
Tots dos nuclis originals, es presentaven al
dels
anys
setanta,
que
generaren uns teixits urbans més diversos
territori de forma més o menys compacta,
Orbeta traça el seu urbanisme a partir de
i en alguns casos anodins. Solars vacants
aprofitant en el cas d’Orba, l’encreuament de
l’encreuament de camins (d’Enmig i del Forn),
i capterreres patiren importants canvis i
camins nord-sud i est-oest. En el cas d’Orbeta,
per culminar en la font i el seu forn més històric.
reformes, no sempre afortunades a la segona
s’aprofitaria l‘existència d’un xicotet tossal
El paisatge urbà queda dominat hui, per l’ermita
meitat del segle passat, arribant aquest
amb abundancia d’aigua amb la font, així com
del Crist de les Agonies.
fenomen fins als nostres dies. També alguns
activitats tradicionals com era per exemple el funcionament d’un forn.
adossats, completarien aquesta tipologia a La casa típica o tradicional, troba el seu
Orbeta.
assentament en unes dimensions que poden Orba es funda a partir d’una alqueria islàmica.
anar entre 4 i 8 mts de façana i una profunditat
Als anys vuitanta començaren a aparèixer
A finals del segle XIII fou construïda la fortalesa
entre 12 i 20 mts. La seua altura original era
noves formes constructives, ja conegudes als
en les seues proximitats, ja en l’època cristiana;
de dos plantes (baixa i pis), encara que en
municipis del litoral, associades principalment
si bé no sembla que les alqueries originals
determinats casos tindrà tres. Es conformava
amb una demanda residencial procedent dels
tingueren fortificacions. Uns segles després, hi
a partir de murs de pedra calcària, planta
països del nord d’Europa. Amb uns creixements
havien documentades a Orba unes 70 cases just
baixa per l’habitatge, cuines i rebost, corrals,
poc controlats pel planejament, sorgiren
abans de l’expulsió dels moriscs (1609). Més
pallissa i patis a les trasseres. La planta alta es
urbanitzacions com La Plana, La Palmeria,
endavant, ja es comptabilitzaven uns 100 veïns
formalitzava a partir d’una cambra amb coberta
L’Aspre, La Foia i Trullent, caracteritzades
(450 ànimes) segons Cavallilles (1794), i uns 156
amb un sostre a dos crugies de teula àrab.
totes elles per les baixes densitats, l’habitatge
habitatges, a les que caldria afegir unes 30 més,
unifamiliar amb jardí i piscina, però alhora
ubicades totes elles al nucli d’Orbeta (P. Madoz
Destaquem la casa de la senyoria, alçada a
grans consumidors de sol i de paisatge, amb
1848-1850).
l’últim terç del segle XVI pels Comptes d’Oliva,
mancances importants a nivells de serveis
titulars de la Baronia d’Orba, per passar
bàsics i dotacions.
posteriorment a la Casa Ducal de Gandia i
Casc urbà d’Orba
Residencial de baixa densitat 14
CAPÍTULO A TERRITORIORBA: Caràcter
2700 2503
2500
2566
2629
2616
2606
2604
2570
2351 2300
2216
2210
2014
2015
2117 2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Pla d’Orba
dia
ig el M
d
Bc
El Garroferal
a on Gir
s tille
15
CV-721
d
l’Olivar del Roig
o
am
nij
e eB
731
CVLa Foia
CV-7
Puntal del Tano
Riu
ra
Ser
2013
el Capçó
Trullent
Fon
2005
Paisatges urbans
La Plana
Bc.
2000
CV-718
Muntanya de la Plana
L’Aspre - Orbeta ORBA
Tossal del Port
Tossal del Castell d’Orba
Bc. del Trullent
Palmèria
ra
Ser
15
1
ili
egu
CV-715
0
Bc. de Bernat
2
S del
3
N
Km TERRITORI ORBA
A 2.4 .
Paisatge fluvial
El riu Girona naix al barranc de Fontblanca,
El paisatge generat pel riu, amb clar domini dels
prop d’Alcalá de la Jovada, al municipi de la Vall
cants rodats sobre un llit “sec” durant la major
d’Alcalà, per posteriorment, continuar el seu
part de l’any, es rodeja de cultius citrícoles i de
recorregut per la Serra de la Carrasca, al terme
canyars (arundo donax), trobant-se intervingut
de la Vall d’Ebo. Després de travessar aquesta
també per diferents transformacions humanes.
localitat, va arreplegant l’aigua de xicotetes rambles tributàries per arribar fins al barranc
Però el Girona també ha de ser percebut com
de l’Infern, on passa pel fallit embassament
un espai de risc. A ell desemboquen nombrosos
d’Isbert.
barrancs que l’alimenten, que per al cas d’Orba parlaríem dels de la Murta, Parra, Benijano,
L’escàs cabal del riu s’infiltra per les calcàries
Trullent, Olmos, Bernat, Fontilles, Palla o
d’aquest canó, desapareixent del tot i durant la
Canonge. Al llarg de la seua historia, el riu ha
major part de l’any. No obstant això, una vegada
patit importants revingudes derivades de la
deixa el seu encaix pels abruptes relleus de la
coneguda com gota freda. Així, i a la tardor de
Serra del Migdia, el llit del riu sobri a tot un vall
l’any 2007, les vora 400 mm de pluja arreplegats
sedimentari, conformant el caràcter agrícola
al municipi en menys de 24 h, generarien greus
d’Orba i de tota la Vall de la Rectoria.
inundacions en diferents pobles de la Rectoria.
I és que a Orba es dibuixa una mena de con al·luvial que domina la part central del terme municipal. En aquest punt, un destacat meandre dona continuació a les diferents zones d’inundació i que arriben fins a la seua desembocadura, onze km aigües avall.
Riu Girona 16
CAPÍTULO A TERRITORIORBA: Caràcter
Paisatges fluvials
dia
ig el M
ad
r Ser
El Garroferal
Cultius citrícoles
Riu
15
Cultius citrícoles
CV-7
Gir
on
a
Puntal del Tano
l’Olivar
Bc
de
Fon t
illes
CV-721
o
jam
ni Be
Bc.
la Plana
Muntanya de la Plana
CV-718
Palmèria
ORBA
N
0
0,25
0,5
1
Km 17
TERRITORI ORBA
TERRITORI
ORBA
B
Territori Orba Transformacions & reptes
B A1 .
Transformacions i reptes
El territori i el paisatge d’Orba és encara atractiu, malgrat els canvis que s’han produït sobretot a l’entorn del paisatge urbà. Succintament, es podria parlar de dos grans fenòmens i que han condicionat els nous paisatges als últims anys:
1. Transformació de la matriu agrícola: S’ha produït un important canvi de la producció agrícola, donant pas del tradicional secà, als anomenats “nous regadius”. La vinya i la crisi filoxérica de principis del segle passat, va deixar darrere seua una importantíssima transformació de la base agrària. La nova producció citrícola, va portar aparellada la consegüent sobreexplotació de pous i aqüífers. L’agricultura i el paisatge d’Orba, presenta encara matrius agrícoles “relictes”. Més enllà de l’actual tamís verd que domina l’espai agrícola a les planes, destaca la producció fossilitzada sobre històrics bancals de pedra seca, reminiscència que evoca tot un passat morisc de gran importància.
2. Canvis al sistema d’assentaments urbans: Partint dels dos nuclis històrics i que s’ancoraven en el caràcter històric i del paisatge, al terme d’Orba s’ha desenvolupat de forma paral·lela tot un creixement residencial de tipologia constructiva unifamiliar. Una nova demanda residencial procedent del nord d’Europa, i que busca passar bona part de l’any al municipi, gràcies fonamentalment a la tranquil·litat que els ofereix el poble, el clima i la qualitat del paisatge. Aquests desenvolupaments en el seu sentit més ampli, han generat noves imatges, escenes i rostres al territori. Canvis “d’època” abans vistos com a progrés i que hui són percebuts de forma una mica més crítica per molts professionals i experts en matèria de desenvolupament territorial sostenible i del medi ambient.
20
Si parlem d’Orba, el desenvolupament de nous nuclis ha segut el següent: 1. L’Aspre 2. L’Eden (Capsó) 3. Paradís Orba (La Plana) 4. La Palmeria 5. La Foia 6. Trullent Parlem de tot un residencial més o menys dispers, que s’encimbella a les faldes del diferents tossals que rodegen l’espai muntanyenc. En tot aquest procés, s’han vist alterats nombrosos parcel·laris agroforestals de gran valor i d’interès per a la seua conservació. Davant aquesta transformació sobtada i intensa del territori, és necessària una reflexió sobre el model que ha de seguir el territori d’Orba de cara al futur, sobre tot perquè el municipi també té possibilitats d’oferir-se com a possible “node” de desenvolupament a l’interior de la Rectoria, o bé per oferir serveis de proximitat als xicotets pobles dels valls interiors de la Marina.
CAPÍTULO B Transformacions i reptes
Forn vell
Carrer d’Enmig Orbeta
Entorn d’Orba. Canvis al paisatge
“..hoy día los 100 vecinos de Orba... Más utilidad sacan de la fuente del pueblo, con cuyos desperdicios riegan ocho jornales de tierra... ( el puerto de Orba) se aprovecha en sembrados, olivos, higueras y algarrobos. Iguales producciones se ven en el resto del término, alternando á veces con viñas, garbanzales, y tal qual almendro. En lo inculto se cria con abundancia la cebolla albarrana (Drimia maritima), el cantueso y espliego con hoja recortada (Lavandula sp.), el romero (Rosmarinus oficinalis), el alaterno (Rhamnus alaternus), y sin número de palmitos (Chamaerops humilis), cuyas hojas se aprovechan para hacer serones, espuertas y otros utensilios”. AJ CAVANILLES 1797.
Orba
21
TERRITORI ORBA
B A2 .
Fases del PLA GENERAL
La velocitat del canvi en el paisatge produït al poble d’Orba, es gesta a partir de l’abandonament progressiu de les terres davant les noves expectatives econòmiques i que va oferir el fenomen residencial al seu vast conjunt. El desenvolupament urbanístic a la segona meitat del segle passat, va provocar en l’àmbit local noves formes d’ocupació territorial, amb la colmatació d’alguns tossals i zones agrícoles de valor. Un creixement ràpid que va activar l’economia, però que no sempre va vindre acompanyat de les necessàries infraestructures i que hui en dia encara són insuficients. I és que els nous assentaments van ser considerats sòls urbanitzables al marge del planejament. En molts casos, s’edificava sense disposar de les condicions mínimes
d’urbanització, la qual cosa fa una idea de la velocitat i canvi patit al poble en l’època més desenvolupista. Les vigents normes subsidiàries del planejament de l’any 1987, quedaren prompte obsoletes a l’hora de garantir serveis, o controlar la qualitat del paisatge urbà o rural.
Val a dir també, que Orbà ha encetat processos participatius des de fa un any i mig al seu municipi. Uns processos on es denota que els seus habitants reclamen nous factors de protecció territorial i ambiental, incrementant la posada en valor del seu territori.
Actualment, el territori d’Orba es troba sense un full de ruta, sense una programació lògica que seguir. Les noves formes d’urbanisme i de planificació més modernes, necessiten d’eines que s’ajusten a les necessitats socials i urbanes. Caldria adequar un nou marc general per desenvolupar una veritable Infraestructura Verda, sense oblidar que els nous factors d’oportunitat a Orba, com a possible nucli de serveis per als pobles de l’interior.
En quin moment estem? ESTEM Procés de participació ACÍ TERRITORIORBA
FASE 1
FASE 2
FASE 3
Fase preparatòria
Elaboració del Pla
Verificació
Preparació de la versió preliminar del pla
GVA MUNICIPI
Criteris i condicionants
DOCUMENT CONSULTIU Incorporarà els resultats de la participació
VERSIÓ PRELIMINAR DEL PLA GENERAL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC (EATE)
PARTICIPACIÓ PÚBLICA per llei
RESULTATS DE LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA
PLA GENERAL
Incorporarà els resultats de la participació
MEMORIA AMBIENTAL/ Declaració Ambiental Estratègica
DOCUMENT DE REFERÈNCIA (DR) DOCUMENT D’ABAST DE L’ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC (DAEATE) 22
CAPÍTULO B Transformacions i reptes
PARTICIPACIÓ
1987
NNSS d’ORBA
Planejament de mínims amb diverses modificacions
2008
DOCUMENT CONSULTIU OCTUBRE
(ESCENARI DE CREIXEMENT / DESENVOLUPISTA)
2010
DOCUMENT REFERÈNCIA
•
PARÀLISI 2010-2016 2017
PLA GENERAL 2017 (ADEQUACIÓ A L’ETCV).
Fins a 5 prorrogues per part de la Generalitat
2017
PROCÉS DE PARTICIPACIÓ
TERRITORIORBA.es
2018
VERSIÓ PRELIMINAR
Informació pública reglada per llei
23
ESTEM ACÍ
TERRITORI ORBA
B A3 .
Visió de futur: eixos del pla
Cap a on anem? El present document pretén acollir les primeres idees mostrades als processos participatius d’Orba. Estes idees han de completar-se amb la intenció de que agafen la forma de DIRECTRIUS per part de l’equip redactor del Pla General. Per a facilitar la comunicació de les línies d’acció, s’han definit tres eixos dels quals pengen alhora diferents propostes per definir el futur planejament. D’aquesta manera es presenta a la ciutadania un arbre d’accions que podrà ser enriquit o corregit durant el procés de participació ciutadana. El primer eix és el model d’Infraestructura verda que defineix el sistema territorial bàsic conformat pels següents espais: els àmbits i llocs de més rellevància i valor ambiental, cultural, agrícola i paisatgístic; les àrees crítiques del territori on la seua trasnformació implique riscos o costos ambientals per a la comunitat; i l’entramat territorial de corredors ecològics i de connexions funcionals que posen en relació tots els elements anteriors.
El segon eix és el model de creixement urbà sostenible, que defineix els creixements urbans que han de realitzar-se d’acord amb els criteris d’ocupació racional del sòl que marca l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV). De la mateixa manera, s’atén a la necessitat de completar els teixits urbans que han quedat pendents de desenvolupament tenint en compte la seua aptitud. El tercer eix és el model d’infraestructures i equipaments que defineix aquelles actuacions que han d’aportar a aquest territori un millor sistema de comunicacions o una sèrie de dotacions que milloren la qualitat de vida dels ciutadans.
Entorn d’Orba 24
CAPÍTULO B Transformacions i reptes
PLA GENERAL
01 02 03
MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]
MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]
MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS [ 03_MDIE ]
PARTICIPACIÓ I GOBERNANÇA TERRITORIAL TERRITORIORBA és el procés que articularà la participació pública el pla general
TERRITORI
ORBA
Vista des del Castell d’Orba 25
TERRITORI ORBA
B A3 .
Visió de futur: línies d’acció
Els tres models que estructuren el pla general i que seran debatuts durant el procés de participació, es divideixen en línies d’acció que finalment es desglossen en propostes concretes. Dins de l’eix d’Infraestructura Verda s’articulen tres línies d’acció principalment. La primera és la protecció dels grans paisatges o els espais de valor que caracteritzen el poble d’Orba.
01
INFRAESTRUCTURA VERDE
La segona és la preservació de la connectivitat dels espais lliures mitjançant corredors que queden lliures de l’edificació. La tercera té relació amb el sistema d’espais oberts urbans i les vies de transport sostenible i per als vianants. Dins de l’eix de model urbà es mostren tres línies d’acció. La primera línia mostra els possibles nous desenvolupaments que es proposen dins del nou pla general. La segona arreplega les propostes referides a completar teixits urbans i la tercera fa referència a la idea de millorar teixits urbans ja existents per mitjà d’accions de reactivació. Dins de l’eix de model d’Infraestructures i Equipaments, es debatran tres línies d’acció: en primer lloc les infraestructures de transport, en segon lloc les àrees de dinamització per a l’economia i en tercer lloc els equipaments públics necessaris.
26
02
DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE
03
INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS
CAPÍTULO B Transformacions i reptes
línies d’acció
PLA GENERAL
01.02
01.01
CONNECTIVITAT DEL TERRITORI
PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR
02.01
01.03
03.01
SISTEMA D’ESPAIS VERDS & MOBILITAT
INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS
01
02.02
COMPLETAR TEIXITS URBANS
INFRAESTRUCTURA VERDA
03.02
02.03
REFORMAR ESPAIS URBANS
ÀREES DE DINAMITZACIÓ PER A l’ECONOMIA
03.03
EQUIPAMENTS PÚBLICS
03
02
INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS
DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE
TERRITORI
ORBA 27
TERRITORI ORBA
B A 3.1 .
Model d’Infraestructura Verda
Què és? Abans de planificar el terme municipal, hem de valorar i assumir les claus que ens ofereix el propi territori. A la Comunitat Valenciana, es comença reservant una “INFRAESTRUCTURA VERDA”. La legislació territorial i urbanística vigent, indica que el seu traçat i reserva es realitze amb caràcter previ a la de la resta de les determinacions propositives del Pla. Els elements que es proposen per a la seua formalització i connexió per al Pla General d’Orba, pivotaran entorn a tres línies d’acció: 1) Protegir: Partint dels Espais Naturals Protegits, s’assimilaran altres espais de valor natural o cultural com els paisatges agraris tradicionals de la plana o del secà tradicional. 2) Connectar: amb l’objecte de minimitzar la fragmentació del paisatge, es proposen connectors paisatgístics i ecològics que protegisquen la continuïtat del paisatge. 3) Sistema d’Espais Verds i Mobilitat. Es proposa una xarxa d’espais verds urbans per a Orba interconnectats, mitjançant la reserva d’espais verds suficients tant en qualitat i quantitat, i s’aposta per la mobilitat per als vianants i la configuració d’un model de transport ben dimensionat a les urbanitzacions, més sostenible i equilibrat afavorint espais per als vianants i creant vies verdes interurbanes.
Serra Seguili
3.1
MODEL DE INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]
3.1.1 PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR 3.1.1.1 Paisatges & elements de valor natural-ambiental 3.1.1.2 Paisatges & elements de valor patrimonial-cultural 3.1.1.3 Paisatges & elements de valor social-visual
3.1.2 CONNECTAR ELS PAISATGES DE VALOR 3.1.2.1 Protecció de corredors ecològics.
3.1.3 SISTEMA DE ESPAIS VERDS I MOBILITAT 3.1.3.1 Creació d’un sistema d’espais verds urbans 3.1.3.2 Creació d’espais per a vianants. Camins 3.1.3.3 Creació de vies de transport sostenible
Barranc de Trullent
Plaça d’Espanya 28
CAPÍTULO B Transformacions i reptes
Infraestructura Verda Valor infraestructura verda: molt alt
Connectors Connector ecològic-paisatgístic
Valor infraestructura verda: alt Valor infraestructura verda: mitjà
dia
d
d
Colada Camí de Tormos
CV-731
ORBA
Bc.
CV-721
o
am
nij
e eB
15
tille
s
CV-7
Gir
on
a
Puntal del Tano
Muntanya de la Plana
Bc
El Garroferal
Fon
ra
Ser
Pla d’Orba
El Parat dels Oms
Riu
PR - Els Valls
ig el M
Bc. de Bernat
CV-718
BRL. Iglesia Nacimiento del Señor BRL. Casa Señorial (XVI) Fuente de Arriba
Cruz de Término Tossal del Castell d’Orba
BIC. Castillo
0
29
Fuente de Arriba Ermita del Santo Cristo
Bc. del Trullent
Tossal del Port
1
ili
egu
CV-715
ra
Ser
2
S del
3
N
Km TERRITORI ORBA
B A 3.2 .
Model de Desenvolupament Urbà Sostenible
L’evolució urbana i poblacional d’Orba als últims anys, ens fa pensar que va adquirit un paper de municipi que li pot atorgar serveis de proximitat a pobles com Murla, Tormos, Sagra, Benidoleig o la Vall de l’Aguar. Sense perdre el caràcter de poble, en el seu disseny i planificació, serà essencial doncs obrir el concepte sostenibilitat mediambiental, també a l’esfera urbana. Per buscar un model de poble més sostenible, caldrà avaluar si és convenient generar més o menys consum del territori, tenint en compte les seues implicacions a nivell de contaminació ambiental i d’afecció al paisatge. Abans de plantejar qualsevol expansió urbana, s’entén és necessari fer una reflexió sobre quines són les seues prioritats i els objectius a millorar com a poble, adaptant el model urbà ja preexistent, però aprofundint en un desenvolupament urbà més integrat, inclusiu, amb una visió global i exhaustiva de tot el seu territori. Les propostes del Pla General aposten per la millora del teixit urbà existent, abans que per l’ocupació d’espais agraris o forestals. Es plantegen reformes d’espais urbans o el completar “buits” que han quedat vacants o per consolidar dins de les trames urbanes. Els nous creixements que es proposen, de caràcter contingut, han de quedar justificats i confirmats en el procés de participació pública, sent claus per a la millora de la qualitat urbana.
3.2
MODELO DE DESARROLLO URBANO SOSTENIBLE [ 02_MDUS]
3.2.1. INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS URBANS 3.2.1.1
Consolidació del nucli d’Orba
3.2.1.2 Definició del perfil i vorera urbana d’Orbeta 3.2.1.3 Reserva per l’habitatge protegit 3.2.1.4. Possible creixement i/o adequació urbana cap a la zona esportiva (nou sector & minimització d’Impactes territorials).
3.2.2 COMPLETAR I REDIMENSIONAR ELS TEIXITS URBANS (SOLS VACANTS, PER CONSOLIDAR I DE NO AFECCIÓ A ZONES FORESTALS) 3.2.2.1. L’Aspre 3.2.2.2. L’Eden (Capsó) 3.2.2.3. Paradís Orba (La Plana) 3.2.2.4. La Palmeria 3.2.2.5. La Foia 3.2.2.6. Trullent
3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS 3.2.4.1. Normes i adequacions al paisatge urbà 3.2.4.2. Esponjaments i possibles reformes interiors
CREIXEMENTS MÀXIMS SEGONS L’ETCV 19 Ha. Per possible creixement residencial IMOS 5 Ha. Per possibles activitats econòmiques IMOSE
30
CAPÍTULO B Transformacions i reptes
Pla d’Orba
ia
igd
ra
Ser
M del
Bc
El Garroferal
CV-731
El Capçó
s
Riu
15
l’Olivar del Roig
L’Aspre
Bc.
Fon
tille
CV-721
CV-7
Gir
on a
Puntal del Tano
d
Muntanya de la Plana
CV-718
o
am
nij
e eB
ORBA
Palmèria
Tossal del Castell d’Orba
Bc. del Trullent
Tossal del Port
Bc. de Bernat
CV-715
el ad
uili
Seg
r
Ser
0
3
2
1
N
Km
Gir
15
on
a
CV-7
Riu
El Capçó
Bc. L’Aspre
de
Be
rna
t
ORBA Bc. del Trullent
Palmèria
CV-718
ili
egu
0
Tossal del Castell d’Orba 31
0,25
0,5
ra
Ser
S del
1
N
Km TERRITORI ORBA
B A 3.3 .
Model d’implantació d’infraestructures i equipaments
3.3
Orba ha de dotar-se de nous equipaments, infraestructures i dotacions, com a requisit indispensable per a articular el seu desenvolupament territorial i urbà. Es tracta del nou esquelet que ha d’acollir el sistema d’assentaments proposat. Parlem d’optimitzar les noves vies de comunicació, amb millores puntuals (rondes i espais per als vianants), incloent zones d’aparcament, centres o nous edificis públics, equipaments culturals, esportius o d’oci.
3.3.1 INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
En aquesta categoria, contemplarem la previsió per al desenvolupament de noves activitats econòmiques, cas de reformular el sector terciari-comercial exposat al Document Consultiu realitzat a l’any 2008.
3.3.2. ÀREES DE DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA
I és que el ràpid desenvolupament urbà del poble a la segona meitat del passat segle, ha generat greus mancances en quasi totes les matèries apuntades, per la qual cosa el model urbà plantejat, ha de contemplar substancials millores perquè siguen abordades amb urgència. Estructurar entorn a una xarxa primària o estructural i una segona xarxa de caràcter secundari, destaquen les actuacions que s’enumeren a aquesta pàgina.
MODELO DE IMPLANTACIÓN DE INFRAESTRUCTURAS Y EQUIPAMIENTOS [ 03_MDIE ]
3.3.1.1. Reservar espais per possible transport públic amb la comarca 3.3.1.2. Reformular els traçats de ronda al Document Consultiu 3.3.1.3. Adequació de nous accessos i rodones a les urbanitzacions
3.3.2.1. Reformular el sector terciaris i de serveis (compacitat i proximitat cap al nucli) 3.3.2.2. Adequar les naus industrials i tallers cap a espais més compatibles amb el fet residencial 3.3.3. DOTACIONS I EQUIPAMENTS PÚBLICS / REFORMA D’ESPAIS URBANS 3.3.3.1.
Nous aparcaments als nuclis urbans
3.3.3.2. Ubicació de zones per RSU/Ecoparcs 3.3.3.3. Millorar els serveis urbanístics (abastament, clavegueram, depuradora si fos el cas, etc) 3.3.3.4. Edificis per a museus, educació, joventut, esports i oci, etc.
32
CAPÍTULO B Transformacions i reptes
Pla d’Orba
ia
igd
ra
Ser
M del
Bc
El Garroferal
CV-731
El Capçó
s
Riu
15
l’Olivar del Roig
L’Aspre
Bc.
Fon
tille
CV-721
CV-7
Gir
on a
Puntal del Tano
d
Muntanya de la Plana
CV-718
o
am
nij
e eB
ORBA
Palmèria
Tossal del Castell d’Orba
Bc. del Trullent
Tossal del Port
Bc. de Bernat
CV-715
el ad
uili
Seg
r
Ser
0
3
2
1
N
Km
Gir
15
on
a
CV-7
Riu
El Capçó
Bc. L’Aspre
de
Be
rna
t
ORBA Bc. del Trullent
Palmèria
CV-718
ili
egu
0
Tossal del Castell d’Orba 33
0,25
0,5
ra
Ser
S del
1
N
Km TERRITORI ORBA
B A4 .
Participació ciutadana
Tallers
Devolució
La qüestió de la participació ciutadana en
Els tallers s’estructuren en dos rondes: La
Tota la informació generada s’anirà penjant en la
l’urbanisme, o més pròpiament en el govern del
primera ronda és l’anàlisi dels escenaris de futur
pàgina web: WWW.TERRITORIORBA.ES.
territori, ha adquirit en anys recents un interès
que els ciutadans desitgen per al seu municipi. A la
renovat. Prova d’açò són els molts treballs
segona ronda de tallers, aquestes aspiracions es
Per a qualsevol consulta es deixa obert el correu
procedents del camp acadèmic, o les diferents
confronten amb les propostes del pla amb l’objecte
electrònic:
i línies de treball
la possible col·lisió ambdues odel la taller participa@cercle.es En aquests tallersacumulant pretenemenextraure visions Aquestes ideals del conclusions poble en entre relació a les línies temà�ques sorgides de s'extrauen de devolució realitzat amb el grup motor. En aque experiències que es vénen algunes les d’analitzar
necessitat d’incloure noves aportades ciutats les que entrevistes decideixen compartir el futur i una col·lecció de de problemà�ques a de resoldre. La primera laper femo mitjançant tècnica grup treball va idees definir lapart validació incorporaciólade nous elements a l'informe dels tallers la ciutadania. Finalment, s’obtindran una selecció Per a començar al procés de participació s’ha per incorp la ciutat“Reflexions amb els seus ciutadans. Qüestions cascada”; una reflexió individualAquesta que es és comparteix grupstornar que posteriorment van la base deen la grans devolució, a reflexionar sobre els resultats anteriors ma explícita o implícita, es repeteixen a totes les problemà�ques. d’accions prioritàries. estimat oportú generar aquest document d’inici relatives a l’elecció del model urbà desitjat formant grups mésalpe�ts des�l·lant totadesacostumada la reflexió col·lec�va. s'extrauen un del queLes es problemà�ques va fer, rela�vitzant els “qui”amb i repensant els “què”. percepció de què no hi ha planificació poble.que Ho van trobem (tipologia de ciutat turística, industrial oaagrícola, arbre de problemes on,i per cadai línia ues de cultura, urbanisme, entorn i patrimoni economia de temà�ca, definim un problema i les seves causes.que explica les principals propostes del nou pla Durant les jornades es realitzaran xerrades general i obri el debat sobre el nou model que mixta…), la integració paisatgística de les noves onades amb convivència. Al taller vamde repar�r preliminar tots els d’Orba resultats dels anteriors i uns informatives per part l’equip un de informe participació desitjaamb la ciutadania per al seutallers territori. infraestructures o el tractament que han de tenir
Grups Nominals, però evitant incorporar la puntuaciólesdemodificacions les o puntualitzacions que La tècnica de reflexions cascada aplicació blanc perquè par�cipants pogueren pública per a dels donar a els conèixer què es podria els propietaris del sòl, són nomésen alguns dels és una n discurs unànime, a les 9 taules realitzades es coincideix en el idees que van sorgint procés delibera�u i fent enenriquer canvi una suma oportú. proposar per el nou plancrea�va general en nous ítems grupals. La idea aspectes que formalitzen quedel coneix com itat d'abordar aquest problema de formaelclara i es planificada. és que, d'una reflexió individual sobre uns temes concrets, es passe a uns grans grups de debat en els quals “gobernanza territorial”.
aquestes idees es refan perquè representen la diversitat del grup. Posteriorment Juntament amb els tallers, l’equip de participacióun representant de cada Aquests van ser els resultats: ón la necessitat d'un PGOU i d'una agenda cultural coordinada. grup gran grups més menuts als que es l’entorn repeteix dels la dinàmica, fins que amb s'arribe a un úl�m grup molt recorrerà emplaçaments La participació delforma procésnous TERRITORIORBA té iden�fiquen la seva inexistència com a causa de molts dels _ En primer lloc val a dir que els par�cipants van mostrar ganes i inicia�va de treballar en les menut que acumule tota la deliberació l’objecte d’arreplegar entrevistes en profunditat com objectiu conèixer les relacions socials amb prèvia. veis. Quant a l'agenda cultural, si bé es valora la quan�tat es plantegen en aquest diagnòs�c i van preguntar per l'espai de treball on es podria fer i el c sobre la relació de les persones i el territori. el territori tot l’àmbit administratiu. Aquesta és necessari que aquesta aes�ga millor organitzada. _ Podem dir que, en general, totes les línies de diagnòs�c es troben validades i van tenir mo participació es coordina amb el projecte de Com que en aquesta tècnica arriba un moment en el qual molts assistents deixen els grups i queden esperant
entre els components del grup motor, generant‐se una sensació de visió comuna, òb MOVENT ORBA amb el que l’Ajuntament ja ha fet comerç local, sols com per asempre la cessitat de revitalitzarlaelfinalització delnotaller, enseina agrada combinar‐la amb altra, en aquest cas l'arbre de problemes. una diagnosi general. par�cularitats, però amb línies globals compar�des. s i recursos econòmics.
_ El mateix ocorre amb les línies de treball definides com a conclusió del diagnòs�c, aqueste L'arbre de problemes és una tècnica clàssica del diagnòs�c col·labora�u que ser consisteix a definir acord unànime, pel que poden guia de les accionsles a desenvolupar a mig termini amb ursos i projectes engegats des de l'ajuntament que ens poguera problemà�ques relacionades en un tema concret i les seves causes profundes. Al nostre cas proposem les clars, pressupost i calendari. m que el que ací mostrem és la percepció dels habitants d'Orba temà�ques al taller anterior i detallem al desenvolupament d'aquest. mb la realitat, peròmateixes s'ha d'entendre que, sique hi ha recursos i _ Els temes als quals es fan algunes puntualitzacions tenen que vorer amb: Imatges de MOVENT ORBA
34
23
CAPÍTULO B Transformacions i reptes
PARTICIPACIÓ TERRITORI ORBA
2017
2018
REDACCIÓ PLA GENERAL
PRESENTACIÓ VERSIÓ PRELIMINAR IMPLICACIÓ CIUTADANA La proposta de pla es definix amb la població d’Orba PRESENTACIÓ
JUNY
PARTICIPACIÓ CIUTADANA Informació pública per llei
JULIOL
TERRITORI ORBA TALLERS
TALLERS
DIAGNOSI
PROPOSTES
entrevistes i reunions
WWW.TERRITORIORBA.ES.
WEB
participa@cercle.es
35
TERRITORI ORBA
Ajuntament
d’Orba
TERRITORI
ORBA
cercle www.TERRITORIORBA.es