RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU ORBA
TERRITORI
ORBA
DOCUMENTO DE INICIO
DOCUMENT DE CONCLUSIONS DEL PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES DEL PLA GENERAL DEL MUNICIPI D’ORBA
Ajuntament
d’Orba
Impulsa:
Equip redactor del procés de participació
DOCUMENT DE CONCLUSIONS DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA DIRECTRIUS ESTRATÈGICAS DEL PLA GENERAL D’ORBA Nacho Díez. Coordinación. Dr. Ing. Agrònom. Master en arquitectura del paisatge. José Vicente Sánchez. Geògraf. Vanessa Calabuig. Ingeniera agrònoma. Master en paisatgisme. Patricia Sánchez. Ingeniera en cartografia i geodesia. Bruno Almela. Fotògraf.
cercle
CONTINGUT DOCUMENT DE CONCLUSIONS PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA DIRECTRIUS ESTRATÈGICAS DEL PLA GENERAL D’ORBA
A B
C
TerritoriOrba: construint junts 1. Antecedents i enfocament del procés
8
2. Objectius i metodologia
10
3. Balanç del procés de participació
12
Resultats dels tallers a Orba 2.1 Cartografia col·laborativa
20
2.2 Escenaris de futur
38
2.3 Directrius i actuacions
44
Conclusions del procés de participació Reflexions del procés de participació Conclusions finals
78 80
TERRITORI
ORBA
A
TerritoriOrba: construint junts
A
El procés de participació TERRITORIORBA TERRITORIORBA és una iniciativa impulsada per l’ajuntament d’Orba per debatre les directrius estratègiques i les principals propostes del nou Pla General Estructural. amb les aportacions realitzades mitjançant Previ a la formalització del document que
La segona ronda de treball ha servit per a
les enquestes de visualitat i les entrevistes
dóna inici a la tramitació del pla general, el
confrontar les aspiracions amb les propostes
personals.
govern actual ha volgut obrir a la ciutadania
del pla amb l’objecte d’analitzar la possible
el treball tècnic desenvolupat fins al moment
col·lisió entre ambdues o la necessitat
Després de la consulta ciutadana, l’equip
per part de l’equip redactor del Pla General.
d’incloure noves idees aportades per la
redactor elaborarà la versió preliminar del
D’aquesta manera, els ciutadans i ciutadanes
ciutadania. Per destil·lació s’ha obtingut un
Pla General Estructural d’Orba, que haurà
han tingut l’oportunitat d’opinar i debatre sobre
pool d’accions prioritàries.
de tindre en compte de manera argumentada
les propostes que s’estan plantejant des de pràcticament l’inici de la redacció del pla.
les indicacions realitzades pels ciutadans i Durant les jornades s’han realitzat xarrades
ciutadanes.
informatives per part de l’equip de participació La qüestió de la participació ciutadana en
pública per donar a conèixer els plantejaments
Este document de participació, junt amb els
l’urbanisme, o més pròpiament en el govern
i les propostes del nou Pla General.
documents tècnics que acompanyen al pla
del territori, ha adquirit en anys recents un
general en la seua versió preliminar, seran
interès renovat. Prova d’açò són els molts
Juntament amb els tallers, l’equip de
novament sotmesos a informació i participació
treballs procedents del camp acadèmic, o les
participació ha recorregut Orba amb l’objecte
pública, tal com establix la legalitat vigent
diferents experiències que es vénen acumulant
d’arreplegar entrevistes en profunditat
en algunes ciutats que decideixen compartir
esbrinant la relació de les persones amb el seu
A totes les persones que han construït a
el futur de la ciutat amb els seus ciutadans.
territori.
través de les seues aportacions aquest
Qüestions relatives a l’elecció sobre el model
document volem agrair la seua valuosa
urbà desitjat (tipologia de ciutat turística,
Tota la informació generada s’ha anat penjant
participació, sense la qual no haguera sigut
industrial o agrícola, mixta…), la integració
en la pàgina web:
possible generar un espai d’interacció per al
paisatgística de les noves infraestructures o
coneixement del territori i la creativitat de les
el tractament que han de tenir els propietaris
aportacions i propostes generades. Gràcies.
del sòl, són només alguns dels aspectes que formalitzen el que es coneix com “gobernança territorial”.
www.territoriorba.es Per a qualsevol consulta s’ha deixat obert el
La consulta territorial s’ha realitzat en dues
correu electrònic:
rondes de treball, espaiades en el temps i realitzades durant el mes de juny i juliol
cercle
cercle@cercle.es
de 2017. La primera ronda en la qual s’han
L’estudi que condueix el procés de participació
realitzat 3 sessions en tres dies consecutius, es planteja com a diagnosi del territori d’Orba.
En el present document s’han intentat
Durant el desenvolupament dels tallers,
arreplegar totes les aportacions realitzades
s’han analitzat els escenaris de futur que la
pels assistents durant les jornades dutes a
ciutadania desitja per al seu municipi i un
terme a Orba durant els dies 22,23 i 24 de
anàlisi dels valors i conflictes del territori.
juny, i 20,21 i 22 de juliol de 2017, juntament 6
pública és CERCLE. Equip multidisciplinari especialitzat en territori i participació amb més de deu anys d’experiència. Més informació en www.cercle.es
CAPÍTOL A Participació ciutadana
Activitats de participació. TerritoriOrba
diagnosi
22 23 24
JUNY
19:00 h
JUNY
18:00 h
JUNY
18:00 h
propostes valencià-castellano
20 21 22
JULIOL
JULIOL
english
valencià-castellano
JULIOL
19:00 h 18:00 h 18:00 h
centre cívic C/ ALTER 2
ívic tre c cen / alter 2 c
1Jornada de presentació 6 tallers Pàgina web www.territoriorba.es
TALLERS
PROCÉS PARTICIPACIÓ PÚBLICA
PLA GENERAL Ordenació Urbana diagnosi propositiva DIJOUS DIVENDRES DISSABTE
22 23 24 vic re cí cent alter 2 c/
JUNY
19:00 h
JUNY
18:00 h
english
JUNY
18:00 h
valencià-castellano
centre cívic C/ ALTER 2
TERRITORI
ORBA
valencià-castellano
Ajuntament www.territoriORBA.es
d’Orba
workshops
OPEN PARTICIPATION PROCESS
MASTER PLAN STRATEGIC TERRITORIAL PLANNING FOR THE MUNICIPALITY
TERRITORI
ORBA 7
Ajuntament www.territoriorba.es
d’Orba TERRITORI ORBA
A1 .
Antecedents i enfocament del procés.
El procés TERRITORIORBA és una continuació del treball de l’equip tècnic que ha desenvolupat el treball de MOVENT ORBA. A aquest procés ja han eixit qüestions lligades amb el PLA GENERAL. Urbanisme
Es parla molt de problemes de mobilitat
les quals és més fàcil anar a comprar pel seu
Es valora que hi ha una xarxa d’equipaments
a Orbeta i de l’entrada i eixida de les
aparcament (centre comercial i masymas). Es
suficient, però infraulitzada, assenyalant-se el
urbanitzacions (ha millorat).
devia haver planificat controlant l’expectativa
cas concret del centre cívic. El nucli es troba
d’aparcament [PMUS com a eina]. Tot i això
estancat i no pot créixer per la falta de sol, per
També es comenta el problema d’aparcament
també es diu que convertir la plaça en
tant la gent busca vivenda a altres pobles del
al camp de futbol i la necessitat de trobar un
zona per als vianants ha estat una bona mesura
voltant, també per temes de preu. Així doncs
aparcament dissuasiu per evitar problemes,
i ara ningú no voldria tornar a la plaça d’abans.
trobem un nucli amb pocs habitants del qual en
tenint en compte que allí s’organitzen moltes
Algunes persones de les urbanitzacions
realitat depèn molta més població i
activitats i és un espai dels més actius.
comenten la necessitat de fer una rotonda a
l’ajuntament ha de mantenir serveis per a tots
S’apunta a la dispersió urbanística com a
l’encreuament del mas y mas, tenint en compte
els habitants dispersos.
responsable primera dels problemes de
que és una àrea força transitada i actualment
mobilitat al poble, donat que tots els residents
suposa un perill.
En aquest sentit, el representant d’una de
van al poble en cotxe perquè és on són els
les urbanitzacions informa del malestar
serveis, però també es reconeix que els
Per últim es parla del condicionament de les
generalitzat pel que fa a la gestió del
mateixos habitants del nucli agafen el cotxe per
rutes que la gent fa a peu. Es diferencien dos
subministrament d’aigua que recau en una
anar a comprar (“...i això que caminant estàs o
tipus de rutes, les que fa la gent del poble de
empresa privada. Es comenta que els talls
arribes en deu minuts...”) i tots volen aparcar
forma quotidiana, per exemple la gent major.
d’aigua són continus i desconcerten a la
davant el comerç. En aquest punt hi ha cert
Aquestes es valoren en bon estat o si més no
població.
debat al voltant de postures que reclamen la
es reconeix els esforços de l’ajuntament en
comoditat enfront de postures que reconeixen
condicionar-les. D’altra banda i ja en un sentit
que cal més reflexió cívica.
més estratègicament turístic, es parla de les
Comenten la necessitat de resoldre el tema de la S1 que fa molt de temps que es troba parat i suposa una càrrega per al veïnat de la zona.
rutes o senders de llarg recorregut. Ací també S’expressa la necessitat de condicionar la
es valora de forma positiva que l’ajuntament ha
“carretera de la granja o del ranxo”, que dóna
estat treballant per senyalitzar i condicionar.
Per úlim tots veuen interessant el fet de poder
accés a l’espai educatiu de Ojo del Agua. Ací hi
En ambdues tipologies es valora de forma
participar en el que serà la redacció al nou
ha cert debat al voltant de qui s’hauria de fer
positiva el treball fet, però es parla de què
PGOU. Es veu una oportunitat de participació
càrrec, l’ajuntament o els propietaris i usuaris
encara cal millorar-lo més.
per construir un poble per a tots/es.
de l’espai. Es deixa veure cert desacord. Es comenta que s’han tret aparcaments posant
Entorn/natura/patrimoni
Mobilitat
unes macetes i que això ha generat problemes
Es deixa molt clar que Orba es troba en un
En general, les qüestions relacionades amb
perquè no ha estat un procés gradual. Aquesta
entorn privilegiat per la seva proximitat a
la mobilitat han tingut més debat que altres,
idea ve sobretot per part dels propietaris
la mar i la muntanya, i hi ha consens en
com per exemple la convivència, en la que
de comerços, que pensen que la manca de
què açò és un valor que s’ha de difondre i
més o menys hi estaven tots d’acord en les
comoditat pot influenciar als clients per a anar
potenciar. Es parla de llocs com la ruta del
conclusions.
a altres llocs, com les grans superfícies, en
Castellet, tot i que en aquest cas s’esmenta la
8
CAPÍTOL A Participació ciutadana
necessitat d’inversió en un projecte de difusió i interpretació. També s’anomenen les Rutes de les Fonts, el Toll Blau i el riu en tant que potencialitats. Hi ha una valoració general positiva d’allò què s’està fent per fer valdre aquest patrimoni natural, però cal seguir millorant i solucionar alguns aspectes, sobretot es parla de l’abandonament del riu i els problemes de bruticia del Toll Blau pels vessaments d’un corral de bous [Laguar]. Respecte a patrimoni cultural es parla de la Casa de la Senyoria com espai emblemàtic. Es parla també de la teuleria i la cultura del fang que, tot i haver sigut important a la vall, no té ara cap visibilitat al municipi encara que es considera que podria ser un factor dinamitzador de l’economia del poble, per exemple, fent rutes del fang, restaurant alguna teuleria i fent-ne promoció. Un altre element important que podria fer-se valdre són els llavadors del poble, llocs força simbòlics i que en altres pobles ja s’està usant com a concepte cultural per atraure turisme de qualitat (talment com la ruta dels riu-raus). Es comenten problemàtiques incipients al centre històric quant a façanes, condicionament, imatge…
Altres aspectes. Conclusió Per últim, els temes territorials ens mostren la
Més vinculat a l’urbanisme, la gent veu el
visió molt positiva que es té de l’entorn natural
PGOU com una bona oportunitat d’influir en
i patrimonial del poble. Amb açò, es perceben
el futur d’Orba en temes com el creixement
les potencialitats d’aprofitar l’entorn per tal
del poble, les inversions en la millora d’espais
de desenvolupar l’economia local, des d’una
naturals i patrimonials i sobretot pel que fa a
perspecti va sostenible i de qualitat, que puga
la mobilitat.
generar retorn al mateix poble tot involucrant el teixit comercial de les petites empreses familiars.
9
TERRITORI ORBA
A2 .
Objectius i metodologia
2.1 Metodologia participativa El procés de participació
de garantir la transparència en la recollida
es defineixen per consensos successius, a
TERRITORIORBA té per objectiu
de dades, incloent tanmateix el debat en
través de la primera part del Taller de Futur
involucrar a la ciutadania en la
profunditat i la possibilitat d’aconseguir acords
EASW, un escenari de futur desitjat i un
formulació i avaluació del nou Pla
en diferents àrees.
escenari de futur no desitjat per al municipi.
General, donant a conèixer el contingut
Als tallers es treballen dos sessions, una de
D’aquesta manera s’aconsegueix obtenir un
del mateix amb un llenguatge clar
diagnosi i una altra de propostes. A la primera,
diagnòstic de la situació actual però dirigit a
i senzill, garantint el lliure accés
amb la finalitat d’explorar i compartir la
l’acció, evitant així que el debat es bloquege
als documents i generant un espai
percepció col·lectiva del territori, es comença
centrant-se en el temps present.
de debat i reflexió col·lectiva en
realitzant una cartografia col·laborativa. A
el qual es formulen propostes que
manera d’introducció, es localitzen els llocs
En la segona ronda, es pretén valorar les
puguen enriquir el nou instrument de
percebuts per la ciutadania com a espais de
directrius plantejades per al Pla General i
planificació.
valor o els conflictes existents en el territori.
la prioritat que els concedeix la ciutadania,
Després i per a concloure la primera jornada,
així com reflexionar sobre l’oportú d’altres
Els resultats que en aquest document
es reflexiona sobre el model de poble desitjat
actuacions considerades necessàries per a
s’exposen són fruit del treball de veïns i
per a l’Orba futura.
aconseguir l’escenari de futur ideal i evitar aquell no desitjat.
veïnes d’Orba, Orbeta, les urbanitzacions i de la comunitat Ojo de Agua. A més a més,
Per realitzar aquesta feina de forma efectiva,
s’inclouen persones a títol individual, membres de partits polítics, empresaris i comerciants, que van estar a les jornades participatives o a les entrevistes dutes a terme al municipi en el marc de TerritoriOrba. Amb aquestes jornades
REFLEXIÓ INDIVIDUAL
EXPOSICIÓ DE PUNTS DE VISTA I IDEES
TREBALL EN GRUPS REDUÏTS
DEBAT EN PROFUNDITAT
PLENARI O POSADA EN COMÚ
SÍNTESI DEL TREBALL COL·LECTIU I TRANSPARÈNCIA
s’ha pretès, a més de facilitar la transmissió i la comprensió de la informació urbanística, generar un espai de debat i reflexió col·lectiva per arreplegar aportacions de la ciutadania per a la redacció del Pla General del municipi d’Orba. Per a fer front al treball dut a terme durant les dues rondes de tallers, s’han utilitzat una sèrie de metodologies participatives que han permès abordar tant una reflexió inicial sobre el model de territori que es desitja, així com mostrar les primeres directrius en les quals es troba treballant l’Ajuntament d’Orba, a més de proposar altres qüestions que s’estimaven necessàries. Per a açò, s’ha combinat espais de reflexió individual, punts de treball en comú i plenari de posada en comú, amb la finalitat 10
CAPÍTOL A Participació ciutadana
CARTOGRAFIA COL·LABORATIVA Explorar i compartir la percepció col·lectiva del territori.
ANAR A... 2.1 CARTOGRAFIA COL·LABORATIVA pp.20
ESCENARIS DE FUTUR Reflexionar al voltant del model de poble desitjat i definir escenaris de futur.
ANAR A... 2.2 ESCENARIS DE FUTUR pp. 38
LÍNIES D’ACCIÓ Identificar els consensos i disensos sobre les directrius proposades, així com enriquir les línies d’acció existents sobre la base de l’escenari de futur desitjat, prioritzant les actuacions. ANAR A... 2.3 LÍNEES D’ACCIÓ pp. 44
11
TERRITORI ORBA
A3 .
Balanç del procés de participació.
A continuació es mostren algunes
entrevistes personals. L’actual document ha
respecte mostrada pels assistents, i d’aquesta
qüestions pel que fa a la implicació dels
sigut permeable a aquests suggeriments i
manera s’ha facilitat el desenvolupament d’un
diferents actors socials en el procés
l’equip redactor s’ha adaptat a totes aquestes
debat constructiu, posant damunt la taula
participatiu TERRITORIORBA, marcant
demandes ciutadanes.
diferents punts de vista pel que fa al futur del territori i abordar així les diferències existents.
un balanç final del mateix. En referència als tallers oberts a la ciutadania, Els canals de participació han sigut
s’estima que han assistit al voltant d’unes
Finalment, per a intentar involucrar a la
fonamentalment tres: l’espai web de
80 persones entre les diferents jornades
ciutadania en aquest xicotet balanç del procés,
TerritoriOrba i més en concret, el correu
realitzades durant els mesos de juny i juliol.
en cadascuna de les jornades realitzades s’ha
electrònic, juntament amb l’enquesta de
En la segona ronda de tallers va augmentar el
repartit als assistents uns breus qüestionaris,
visualitat, els espais o activitats obertes
nombre de participants respecte a la primera
els quals es mostren a continuació. Açò ha
programades, en aquest cas els tallers, i en
ronda, fet que considerem positiu per l’interès
permès a l’equip tècnic tenir un feedback de
última instància, les entrevistes personals
que ha pogut anar suscitant-se. El taller
cada jornada i poder realitzar una avaluació
realitzades a peu de carrer amb representants
amb més afluència ha sigut el de la sessió
contínua del procés per a anar introduint
polítics, sector empresarial i membres del
realitzada en anglès on van acudir nombrosos
millores durant el mateix.
teixit veïnal més actiu.
veïns i veïnes de les urbanitzacions d’Aspre, el Capsó i La Foia principalment, que van mostrar
En la següent pàgina, es mostren les
En relació amb el primer punt, s’han rebut
gran interès per conèixer més sobre el procés i
aportacions arreplegades en cada taller
per via digital unes 20 enquestes de paisatge
contribuir a la millora d’Orba (els asistents van
(superposades en color blau) i la mitjana dels
que incloïen a més un apartat de propostes
estar molt agraïts amb la iniciativa d’inclusió
resultats obtinguts (amb línia discontínua
per al pla general. Aquestes enquestes s’han
per part de l’ajuntament).
negra i definits amb el valor numèric). En línies
completat amb altres 20 realitzades a peu de
generals i per a pròxims processos o fases,
carrer que han permès obtenir una radiografia
D’altra banda, han col·laborat mitjançant la
seria interessant millorar la comunicació i
social del territori d’Orba.
realització d’entrevistes personals un total
difusió de les activitats. Malgrat aquestes
Algunes associacions (Orba Multiesport,
de 10 persones (entre representants dels
propostes de millora, la valoració dels tallers
Assoc. Desenvolupament Rural) i membres
diferents grups polítics, representants de les
ha sigut bona. Destacant aspectes com que
de la comunitat Ojo de Agua han estat
empreses Marorba, Dasí, Toypa i Torrens,
l’objectiu perseguit en els tallers estava clar, o
presents durant el procés de forma proactiva,
sector comercial,). En relació amb el caràcter
que els temes tractats responen a l’interès de
assistint als tallers duts a terme i sol·licitant
de les jornades, cal destacar l’actitud de
la ciutadania.
ASISTENTS ALS TALLERS RONDA 1 JUNT 2017
T1
RONDA2 JULIOL 2017
T2 T3 T1 T2 T3 TOTAL 100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
12
CAPร TOL A Participaciรณ ciutadana
13
TERRITORI ORBA
A3 .
Balanç del procés de participació
3.1 Valoració dels tallers_Ronda 1
Per a finalitzar les jornades de la primera ronda, es va passar un qüestionari de valoració perquè els participants expressaren la seua opinió sobre els tallers i així poder plantejar millores per als pròxims.
TERRITORI
ORBA
¿QUÉ OPINAS SOBRE LOS TALLERES?
qüestions a millorar: la difusió i comunicació de la convocatòria dels tallers, l’horari i l’assoliment d’acords. S’anoten com a propostes del públic assistent augmentar la difusió i la informació, o plantejar la realització dels tallers per barris per a millorar l’assistència. A continuació s’exposen tant els resultats, com el model de qüestionari repartit.
ENCUESTA DE VALORACIÓN SOBRE TERRITORI ORBA ENQUESTA DE VALORACIÓ SOBRE TERRITORI ORBA
La valoració de la primera ronda de tallers ha obtingut una puntuació de 4,35, sent les
QUÈ OPINES SOBRE ELS TALLERS?
En desacuerdo En desacord
> >
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
Ha quedado claro el objetivo perseguido Queda clar l’objectiu perseguit Se ha logrado alcanzar acuerdos S’ha aconseguit arribar a acords Los temas tratados responden al interés de la ciudadanía Els temes tractats responen a l’interès de la ciutadania
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
¿En qué medida se han cumplido tus expectativas? En quina mesura s’han complit les teues expectatives?
1
2
3
4
5
EN RELACIÓN A LOS RECURSOS EMPLEADOS EN RELACIÓ ALS RECURSOS EMPRATS La campaña de comunicación ha sido efectiva La campanya de comunicació ha sigut efectiva El espacio utilizado para el taller ha sido adecuado L’espai utilitzat per al taller ha sigut adequat Los medios materiales empleados han sido suficientes Els mitjans materials empleats han sigut suficients El material puesto a disposición es claro y comprensible El material posat a disposició és clar i comprensible
Totalmente de acuerdo Totalment d’acord
EN RELACIÓN A LA DINÁMICA DEL TALLER EN RELACIÓ A LA DINÀMICA DEL TALLER La metodología utilizada ha facilitado el trabajo colectivo La metodologia utilitzada ha facilitat el treball col·lectiu El equipo de dinamización ha manejado los tiempos y las L’equip de dinamització ha gestionat els temps i les interintervenciones de forma efectiva vencions de forma efectiva El lenguaje empleado es claro y adaptado a los asistentes El llenguatge emprat és clar i adaptat als assistents Se ha podido intervenir en igualdad de condiciones S’ha pogut intervenir en igualtat de condicions La duración de los talleres ha sido suficiente La duració dels tallers ha sigut suficient El horario del taller es acertado L’horari del taller és encertat
EN RELACIÓN AL TALLER DESARROLLADO EN RELACIÓ AL TALLER DESENVOLUPAT
Qüestionari de valoració del procés lliurat als participants de les jornades. En castellà /
OTRAS APORTACIONES: ALTRES APORTACIONS:
valencià.
www.territoriORBA.es
¡GRACIAS POR TU PARTICIPACIÓN! GRÀCIES PER LA TEUA PARTICIPACIÓ! El qüestionari també va estar a disposició dels assistents en anglés. 14
Edad Edat Género Genere Lugar de residencia (código postal) Lloc de residència (codi postal)
CAPÍTOL A Participació ciutadana
En desacord
EN RELACIÓ ALS RECURSOS EMPRATS
>
Totalment d’acord
La campanya de comunicació ha sigut efectiva
1 3,55
2
3
4
5
L’espai utilitzat per al taller ha sigut adequat
1 4,55
2
3
4
5
Els mitjans materials empleats han sigut suficients
1 4,31
2
3
4
5
El material posat a disposició és clar i comprensible
1 4,42
2
3
4
5
1 4,58
2
3
4
5
intervencions de forma efectiva
1 4,65
2
3
4
5
El llenguatge emprat és clar i adaptat als assistents
1 4,55
2
3
4
5
S’ha pogut intervenir en igualtat de condicions
1 4,63
2
3
4
5
La durada dels tallers ha sigut suficient
1 4,52
2
3
4
5
L’horari del taller és encertat
1 4,04
2
3
4
5
Queda clar l’objectiu perseguit
1 4,56
2
3
4
5
S’ha aconseguit arribar a acords
1 4,08
2
3
4
5
Els temes tractats responen a l’interès de la ciutadania
1 4,45
2
3
4
5
En quina mesura s’han complit les teues expectatives?
1 4,17
2
3
4
5
VALORACIÓ FINAL TALLERS RONDA 1
1 4,35
2
3
4
5
EN RELACIÓ A LA DINÀMICA DEL TALLER La metodologia utilitzada ha facilitat el treball col·lectiu L’equip de dinamització ha manejat els temps i les
EN RELACIÓ AL TALLER DESENVOLUPAT
15
TERRITORI ORBA
A3 .
Balanç del procés de participació
3.2 Valoració dels tallers_Ronda 2
Per a finalitzar les jornades de la segona ronda, es va passar un qüestionari de valoració perquè els participants expressaren la seua opinió sobre els tallers i així poder realitzar millores per als pròxims.
TERRITORI
ORBA
superior a l’anterior ronda. Hi ha tres preguntes que la seua la valoració és més baixa, encara que sempre per damunt de 4. D’una banda el tema referent a la comunicació i difusió de la convocatòria dels tallers, un aspecte que es va millorar respecte a l’anterior convocatòria que es va realitzar. Així mateix i veient l’edat dels assistents, la convocatòria no ha aconseguit atraure a la població més jove, una qüestió que ens fa reflexionar sobre els canals de comunicació emprats i la manera d’arribar a aquest estrat de la població. L’assoliment d’acords i expectatives són les altres qüestions que obtenen menor
TALLERS?
VALUATION SURVEY ABOUT TERRITORI ORBA
ENQUESTA DE VALORACIÓ SOBRE TERRITORI ORBA
La valoració de la segonda ronda de tallers ha obtingut una puntuació de 4,40, lleugerament
¿WHAT DO YOU THINK ABOUT THE WORKSHOP?QUÈ OPINES SOBRE ELS
ABOUT THE RESOURCES USED EN RELACIÓ ALS RECURSOS EMPRATS The communication campaign has been effective La campanya de comunicació ha sigut efectiva The space used for this event has been appropriate L’espai utilitzat per al taller ha sigut adequat The material resources used have been sufficient Els mitjans materials empleats han sigut suficients The material resources have been clear and El material posat a disposició és clar i comprensible understandable
In disagree En desacord
> >
Completely agree Totalment d’acord
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
ABOUT THE DINAMIC OF THE WORKSHOP EN RELACIÓ A LA DINÀMICA DEL TALLER The methodology has helped to work in a collective way La metodologia utilitzada ha facilitat el treball col·lectiu The leading team has managed the time and intervenL’equip de dinamització ha gestionat els temps i les intertions in an effective way vencions de forma efectiva The language used is clear and addapted to the assistants El llenguatge emprat és clar i adaptat als assistents It has been easy to interfere and give your opinion S’ha pogut intervenir en igualtat de condicions The duration of the workshop has been sufficient La duració dels tallers ha sigut suficient Workshop schedule is correct L’horari del taller és encertat
puntuació, no obstant açò, els assistents si que es mostren satisfets perquè els tallers han
ABOUT THE DEVELOPED WORKSHOP EN RELACIÓ AL TALLER DESENVOLUPAT
respost en la mesura del possible a l’objectiu
The workshop goal has been clear Queda clar l’objectiu perseguit It has been possible to get to conclusions S’ha aconseguit arribar a acords The subjects treated respond to the interest of the citiEls temes tractats responen a l’interès de la ciutadania zens
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
Have your expectations been met? En quina mesura s’han complit les teues expectatives?
1
2
3
4
5
perseguit, i les dinàmiques emprades i els materials han sigut els adequats. A continuació s’exposen tant els resultats, com el model de qüestionari repartit.
ADDITIONAL COMMENTS: ALTRES APORTACIONS:
Qüestionari de valoració del procés lliurat als participants de les jornades. En valencià/anglés
¡THANK YOU FOR YOUR INTEREST! GRÀCIES PER LA TEUA PARTICIPACIÓ!
16
Age Edat Gender Genere Placeof residence (Postal Code) Lloc de residència (codi postal)
www.territoriORBA.es
CAPÍTOL A Participació ciutadana
En desacord
EN RELACIÓ ALS RECURSOS EMPRATS
>
Totalment d’acord
La campanya de comunicació ha sigut efectiva
1 4,24
2
3
4
5
L’espai utilitzat per al taller ha sigut adequat
1 4,70
2
3
4
5
Els mitjans materials empleats han sigut suficients
1 4,37
2
3
4
5
El material posat a disposició és clar i comprensible
1 4,37
2
3
4
5
1 4,39
2
3
4
5
intervencions de forma efectiva
1 4,44
2
3
4
5
El llenguatge emprat és clar i adaptat als assistents
1 4,48
2
3
4
5
S’ha pogut intervenir en igualtat de condicions
1 4,57
2
3
4
5
La durada dels tallers ha sigut suficient
1 4,39
2
3
4
5
L’horari del taller és encertat
1 4,28
2
3
4
5
Queda clar l’objectiu perseguit
1 4,52
2
3
4
5
S’ha aconseguit arribar a acords
1 4,15
2
3
4
5
Els temes tractats responen a l’interès de la ciutadania
1 4,51
2
3
4
5
En quina mesura s’han complit les teues expectatives?
1 4,17
2
3
4
5
VALORACIÓ FINAL TALLERS RONDA 2
1 4,40
2
3
4
5
EN RELACIÓ A LA DINÀMICA DEL TALLER La metodologia utilitzada ha facilitat el treball col·lectiu L’equip de dinamització ha manejat els temps i les
EN RELACIÓ Al TALLER DESENVOLUPAT
17
TERRITORI ORBA
TERRITORI
ORBA
B
Resultats dels tallers a Orba
B1 .
Cartografia col·laborativa
Quins paisatges són els més apreciats
la població del seu entorn.
de paisatge, té la particularitat de referir espacialment la informació que aporten les
pels ciutadans, quines vies o sendes s’utilitzen per a passejar o fer
A l’hora de realitzar aquesta dinàmica durant
persones entrevistades sobre un plànol en el
esport, quins llocs o elements són
els tallers, es reparteixen entre els assistents
moment en el qual es realitza l’activitat. Cada
representatius del territori i quins
post its de diferents colors. Individualment,
entrevista es va desenvolupar a peu de carrer
espais es perceben com a conflictius o
cada persona realitza una xicoteta reflexió i tria
en aproximadament 20 minuts. En elles es van
degradats... en definitiva, la cartografia
espais que considera d’alt valor (els espais als
preguntar aspectes referents a la valoració,
col·laborativa tracta d’extraure per
quals portarien a una persona que desitjaria
utilització o visibilitat del paisatge. El contingut
reiteració quina és la imatge que els
visitar Orba) i llocs on identifiquen conflictes
de cada enquesta es mostra al peu d’aquesta
ciutadans tenen del seu territori.
(una situació en la qual se sobreposen
plana.
diferents interessos i pel qual es produeix una La cartografia col·laborativa es realitza
degradació evident del paisatge).
Ambdues tècniques complementades
amb l’objecte d’identificar els elements que
sorgeixen de la necessitat de donar
componen la imatge ambiental i aquells factors
És a dir, s’identifiquen els espais pels quals
compliment a la Llei d’Ordenació del Territori,
que són percebuts com a generadors de
es té més estima, on s’han tingut sensacions
Urbanisme i Paisatge, més concretament als
degradació de la qualitat del paisatge. Aquesta
que es recorden com a positives, però també al
Estudis de Paisatge que han d’acompanyar
tècnica es realitza a l’inici de cada taller i
contrari, llocs del poble que no funcionen des
als Plans Generals i que han d’incorporar les
es complementa amb els resultats de les
d’un punt de vista urbà o d’infraestructures.
preferències de la població en la valoració del
enquestes-entrevistes de paisatge, en les quals
Una vegada escrit, es posa en comú de manera
paisatge. Aquesta tècnica complementària, ha
s’analitzen a més els llocs més freqüentats i
dinàmica i s’intenta situar aquests llocs pegant
permès generar una cartografia de manera
les referències espacials més importants per
els post its en un mapa que termina per
col·lectiva sobre espais apreciats i valorats
a la població. Aquests treballs han permès la
arreplegar els valors i els conflictes.
per la ciutadania i sobre espais que generen
identificació d’aquells aspectes que componen la imatge ambiental i també perceptiva que té
conflicte, sobre els espais més freqüentats Per la seua banda, l’enquesta-entrevista
1
Llocs més apreciats 5 Pel seu interès ambiental, cultural i patrimonial. Les àrees o elements del paisatge altament valorades per la població.
2
Llocs menys apreciats Identificació de canvis i problemes que afecten al paisatge.
3
4
20
i sobre els referents visuals de la població.
Llocs representatius Aspectes del paisatge que formen part de la imatge ambiental de la població, és a dir, allò que la població reconeix com a trets distintius del territori. S’identifiquen les principals vistes i perspectives cap a elements de valor i llocs de referència espacial per a la població. Llocs més freqüentats Els punts d’observació i els recorreguts paisatgístics d’especial rellevància per la seua alta freqüència d’observació o la qualitat de les seues vistes.
6
Referències paisatgístiques Fites en el paisatge, recursos que ens servisquen de referència visual o per l’orientació al territori a Orba. Unitats de paisatge Espais de caràcter definit que composen el territori d’Orba i que son percebuts així per la població.
CAPÍTOL B Participació ciutadana
Així mateix, s’ha cartografiat la percepció del territori a través de la identificació de les diverses unitats de paisatge. En les pàgines següents s’exposen aquestes cartografies juntament amb l’anàlisi dels
Enquesta de paisatge utilitzada durant el procés
resultats.
d’entrevistes.
Nom Relació amb Orba Resident Resident temporal Edat 4-6
7-9
10-15
Visitant
16-25
26-40
Turista 41-65
Altre
66-100
Ocupació
VISUALITAT DEL PAISATGE
TERRITORI
ORBA
Mitjatçant aquest qüestionari es pretén conéixer la percepció ciutadana del territori i paisatge d’Orba. Les valoracions seran utilitzades per a ajudar a definir les propostes que formaran part del nou Pla General d’Orba. Agraïm la teua participació
Zona de residència o treball
participa@cercle.es
Llocs més apreciats. (Llocs, espais, elements...)
Llocs menys apreciats.
Llocs representatius. Quines vistes i punts d’observació destacaries en el territori?
Llocs més freqüentats en Orba? (itineraris, llocs de trobada...)
Referències paisatgístiques (fites visuals, fons escènics, elements...)
En quines zones segon el seu caràcter dividiries el territori d’Orba?
21
TERRITORI ORBA
B1 .
Cartografía col·laborativa
Taller 1: 22 juny 2017 En la primera de les sessions a Orba,
que es recorden com a positives però també al
anomenats.
després de realitzar una xicoteta presentació
contrari, llocs del municipi que no funcionen
Durant el transcurs de la sessió, també
del procés, es va realitzar una cartografia
des d’un punt de vista urbà, d’infraestructures
s’anotaren propostes de millora que anaven
col·lectiva sobre els valors i conflictes
o del paisatge. Després del moment de reflexió,
sorgint, algunes amb incidència directa en les
del territori identificats per la ciutadania,
va haver-hi una posada en comú i de manera
competències del Pla General.
amb la finalitat d’indagar i compartir les
dinàmica, cada assistent va indicar aquells
representacions col·lectives del territori.
espais de valor i aquells punts del territori on
També sorgiren altres, que si bé el pla
es produexien conflictes o eren identificats
no té competències per a abordar-les, sí
Es van repartir entre els assistents post-
com menys apreciats i col·locant-los en el
s’arrepleguen com reflexiones-proposicions de
its de diferents colors -blaus i taronges-.
plànol.
la ciutadania per a altres plans o programes d’actuació no directament relacionats amb el
Individualment, cada persona va fer una
Pla General.
xicoteta reflexió i va triar espais que considera
Quasi tots els llocs citats es van concentrar en
d’alt valor, els més apreciats. Van quedar
el nucli urbà d’Orba-Orbeta, així com en altres
escrits en els post-its blaus. Però també, dos
zones del territori més próxim al casc urbà.
A continuació es mostren els resultats de
llocs on s’identifiquen conflictes (una situació
Es produeixen conflictes al paisatge per l’estat
la cartografia de conflictes i valors d’aquest
on se superposen diferents interessos i per
d’abandonament de parcel·les agrícoles, la
taller.
aixó es produeix una degradació del paisatge),
falta de neteja de barrancs o la degradació del
els quals es van plasmar en els post-its
patrimoni ambiental, cultural i agrícola.
taronges.
En relació a les zones urbanes, els accesos
És a dir, es van identificar els espais que més
a Orbeta, Aspre, la falta d’aparcament, zones
s’estima la gent, on s’han tingut sensacions
verdes i arbrat urbà, o trànsit han sigut els més
22
CAPÍTOL B Participació ciutadana
PLÀNOL DE CONFLICTES I VALORS
CONFLICTES
Agricultura Les Plans
Vista del poble
! Abandonament del camp
Massa forestal Agricultura muntanya
Zona humida riu
Millora llavadors Font de Baix
! Desenvolupament de les urbanitzacions
! Falten aparcaments
!
Camí IsbertTormos
Degradació tolls Riu Girona Piscina i poliesportiu
La Foia
Casa Senyoria
!
Accés a Aspre (“la pujada”)
!
Orbeta
! !
!
Neteja Bº Fontilles
Castellet
Abocaments
23
Massa trànsit
!
!
Accés Orbeta
!
Tràfic dins casc urbà Ruta XopenaLes Fonts
Bancals abandonats Cases buïdes
!
S-1
!
!
!
Orbeta
!
Falten arbres i zones verds
VALORS
Ojo de agua
Barranc Trullent-Orbeta
Diseminats en sòl rústic
! Regadius històrics Font de Dalt
TERRITORI ORBA
B1 .
Cartografia col·laborativa
Taller 2: 23 juny 2017 Aquest taller es va realitzar en anglès tractant
sensacions negatives, com per exemple
l’hora d’assenyalar-ho. Aquestes cartografies
de donar abast a una part de la població
l’abandó de terrenys agrícoles en la zona de la
de diagnòstic extretes de cada taller serviran
resident a Orba que es concentra principalment
vall, l’estat del barranc d’Orbeta, els habitatges
per a elaborar diferents plànols de visualitat
en les urbanitzacions.
buits que hi ha als nuclis urbans, el tràfic
que reflectiran els paisatges més apreciats, els
en la zona urbana, o la degradació d’espais
conflictes, llocs freqüentats i representatius
emblemàtics com el del Castellet.
d’Orba.
La dinàmica va ser la mateixa que la del primer taller, un treball de reflexió individual per a tractar de pensar en llocs de conflicte i espais
En relació als valors del territori, són els
de valor i estima en el territori.
espais naturals (Serra Migdia, Seguili, o l’entorn del Castellet) i agrícoles (paisatge de
En aquest cas, els conflictes es van centrar en
secà i la vall), els més apreciats juntament amb
la zona de les urbanitzacions (Aspre, La Foia, El
els centres històrics dels nuclis urbans d’Orba
Capçó), referits al tema de les infraestructures
i Orbeta, la Plaça d’Espanya com a lloc de
(abastiment d’aigua, sanejament, accessos,
referència i trobada, o els elements amb valor
estat del ferm dels carrers i carretera, o la
patrimonial com la Font de Dalt.
il·luminació). En el plànol adjunt queden representats Però també es va fer referència a conflictes
aquests conflictes i valors. La grandària de la
en altres zones del territori, que generen
icona indica que hi ha hagut més reiteracions a
24
CAPÍTOL B Participació ciutadana
PLÀNOL DE CONFLICTES I VALORS
CONFLICTES
VALORS
!
Vall agricola
! Transport
!
Abandonament de terres, més protecció i manteniment
Muntanyes
!
!
!
!
!
Problemes suministrament d’aigua
!
Poca il·luminació dels carrers
No més il·luminació dels carrers
!
Font de Dalt d’Orbeta
Castellet
Castellet
Estètica i disseny noves edificacions Mal estat del ferm dels carrers
Orbeta
Carrer Alter
! Degradació
CV-731
Accesos a Aspre
Cases antigues Cases buides
!
La Foia
Carrers centre Orba
Plaça Espanya
públic
Gestió aigua
!
Falten aparcaments
!
!
Falta ecoparc
Muntanyes
!
Cases diseminades
Connexions amb Orbeta Agricultura muntanya
Tràfic dins casc urbà
!
Barranc Orbeta
25
TERRITORI ORBA
B1 .
Cartografia col·laborativa
Taller 3: 24 juny 2017 Aquest va ser l’últim taller realitzat en la
En relació a aspectes més urbans, són
primera ronda de tallers de la fase de diagnosi.
anomenats la falta de zones verdes i espais
CV-715 també generen certa sensació negativa.
comunitaris de qualitat i més amables, la
Els llocs de major valor es localitzen als espais
En aquesta sessió s’assenyalen confictes
carència de zones d’aparcament, o les naus
naturals (muntanyes i senders com el dels
ja anomenats en les altres sessions ,
industrials que estan situades en el nucli urbà
Fonts, o el Castellet), i uns altres estan referits
fonamentalment referits a l’estat del paisatge
d’Orba.
a elements patrimonials com els antics forns
(zones d’abocaments en terrenys que degraden
i sequers, així com el paisatge de bancals de
el paisatge, la dispersió de cases de nova
En les urbanitzacions com Aspre o La Plana, hi
construcció en sòl rústic, la pressió sobre el
ha deficiències d’infraestructures (abastiment
riu Girona o l’estat de l’entorn del Castellet).
d’aigua, insuficiència de vials i accesos).
Tanmateix s’afegiria el risc d’inundació que
La comunicació del nucli d’Orba amb les altres
equipaments com les escoles o el centre de
suposa el barranc de Trullent-Orbeta, l’estat
zones (Palmària, la Plana, Orbeta, Aspre,
salut.
de conservació del mateix, els impactes
zona esportiva) és deficient i reiteradament
ambientals dels cultius intensius de la vall,
es comenta la necessitat de la millora de
els problemes d’olors per la depuradora, o la
les connexions amb infraestructures no
manca de senyalització de rutes pels espais
motoritzades (per exemple en bici o a peu).
pedra seca en la zona de Els Terrerets. Els nuclis urbans, amb les seues cases antigues són també valorats positivament i
naturals. Finalment, el sector S-1 i el desviament de la
26
CAPÍTOL B Participació ciutadana
PLÀNOL DE CONFLICTES I VALORS
CONFLICTES
!
Cultius molt intensius amb impactes medioambientals
!Pressió sobre el riu
Muntanyes
!
Olors depuradora
(cultius, fems)
Antics forns
Degradació paisatge del Castellet
!
!
!infraestructures
Falten zones parking
Normativa edificatoria de protecció Cases antigues
La Foia
Aïllament
!
Cases diseminades per la muntanya
VALORS
!
Nucli Orbeta
d’aigua deficients
Orbeta
Naus industrials
!
Falten arbres, ! zones verds i espais S-1 i comunitaris desviació CV-715
Camí Font de Dalt
Centre salut, escoles
Muntanyes Castellet Castellet
Abocament de fems
!
!
Abandonament terres agrícoles Antics sequers
Falta senyalització de rutes y senders Muntanyes
Bancals zona Els Terrerets
!
Perill inundació barranc
Mala comunicació amb nucli urbà d’Orba 27
TERRITORI ORBA
B1 .
Cartografia col·laborativa
PAISATGES MÉS VALORATS Són aquells llocs del municipi d’Orba pels quals la població sent una major
enclavaments valorats positivament per la població.
inclinació i que per tant són valorats positivament. Espais que formen part dels paisatges forestals, urbans o agrícoles del territori. Els resultats, tenint en compte la seua reiteració, reflecteixen que existeix una clara preferència pels següents enclavaments: El Castellet (el Tossal on s’ubica el Castellet i el seu entorn), molt valorat per la ciutadania percebut com un referent visual de gran rellevància; la Xopena, un espai natural molt proper al poble al que fan referència contínuament per la seua ruta (dels Fonts) i els elements associats a la mateixa (font dels Caus, Xopena). La font de Dalt y la Font de Baix que també són dos recursos visuals i culturals molt importants. Altres llocs destacats són les muntanyes que envolten el municipi d’Orba (Migdia-Parat dels Oms, Seguili, el Tossal del Port i Castellet) entès com a fons escènic de gran estima. A nivell urbà, ha estat molt nomenat el nucli històric d’Orba, ressaltant en primer lloc la Plaça d’Espanya , lloc on s’erigeixen recursos culturals de primer ordre com és l’Església parroquial i la seua torre-campanar juntament amb la casa de la Senyoria i la Plaça, on es localitza la “replaceta”. La Plaça de Sant Francesc, denominada també com a plaça de la Pilota és un altre lloc benvolgut però que al mateix temps, és un espai que podria millorar en qualitat amb més ombra o més elements verds. Els habitatges tradicionals i determinats eixos viaris són benvolguts, perquè mantenen el caràcter de “poble”. Orbeta, per la seua peculiar trama urbana, la imatge de les seues cases tradicionals juntament amb el carrer que condueix fins a la seua ermita, ha sigut un altre dels
Un espai ben valorat socialment és la zona on es localitza el poliesportiu municipal (el trinquet) i la piscina, llocs molt freqüentats per la ciutadania d’Orba. Respecte al paisatge agrícola, es percep estima cap a determinats espais com el mosaic citrícola del Pla d’Orba, així com el paisatge de secà que esguita els peus de les muntanyes del Seguili o la Solana (ametlers, oliveres, garroferes, murs de pedra en sec); Així com enclavaments a la zona d’horta a Orbeta (Els Hortetes), vinculat al sistema de regadiu tradicional del barranc d’Orbeta. També es mostra estima pels recursos patrimonials vinculats a l’espai rural, com els riu raus o sequers, els corrals, antics forns i eixos de comunicació (camins rurals) que mantenen la toponímia recordant el passat agrícola del municipi. Malgrat considerarlos elements que necessiten recuperar-se i posar-se en valor. El riu Girona ha sigut nomenat en menor mesura on s’ha fet referència al Toll Blau com a singularitat. Els barrancs més apreciats han sigut el barranc de Trullent (més conegut com barranc d’Orbeta) i el de Fontilles. Són percebuts com a espais d’alt risc davant inundacions. Respecte a camins o sendes apreciades, s’ha d’esmentar la ruta dels Fonts, el Castellet i els que es dirigeixen cap a la presa d’Isbert.
El Castellet i el seu entorn
Serra Migdia
Plaça Espanya i campanari
No s’han detectat valors socials referits a les urbanitzacions de Capsó, Aspre, Palmeria o La Plana. Teixits urbans que no contenen referents que podrien enriquir-se amb espais públics, sendes o altres elements d’ancoratge social que connecten amb la població i s’integren al territori. Nucli tradicional d’Orbeta 28
CAPÍTOL B Participació ciutadana
LLOCS MÉS APRECIATS
+
Parat dels Oms
Pla d’Orba Font Centella
Serra Migdia
Plana agricola
na
Toll Blau
Fon
CV-721
15 CV-7
tille s
Riu
Giro
CV-731
La Foia
Zona esportiva
Bc.
La Plana
Capsó
Aspre
ORBA
Palmeria
Orbeta
CV-718
Bc. del Tr
Les Fonts-Xopena
ullent
Orbeta
Serra del Seguili
Bancals de pedra
El Castellet CV-715
0
3
2
1
N
Km
Zona esportiva Plaça Pilota
Barranc d’Orbeta
Plaça Espanya
Font de Baix
Ermita Orbeta
Centre històric
Casa Senyoria Esglèsia-Campanari
Nucli tradicionalOrbeta
Les Hortetes
Font de Dalt
el ad
uili
Seg
r
Ser
0 29
0,25
0,5
1
N
Km TERRITORI ORBA
B1 .
Cartografia col·laborativa
PRINCIPALS CONFLICTES centre de salut, etc). Els llocs de conflicte són aquells que s’identifiquen com un aspecte de degradació del paisatge, és a dir, una pérdua dels valors que caracteritzen un espai o element. Els quatre ítems més esmentats i valorats negativament han sigut la degradació del barranc d’Orbeta, l’estat del Castellet i el seu entorn, l’abandonament de terrenys agrícoles al voltant del poble, l’impacte visual de les naus industrials situades en el casc urbà i els problemes de mobilitat i manca d’espais verds dins del poble. A continuació es mostren els resultats organitzats en tres apartats: infraestructures, desenvolupament urbà i infraestructura verda. En relació amb l’apartat d’infrastructures, hi ha una reiteració en les respostes quan es parla problemes de mobilitat referits principalment als accessos per a vehicles en els nuclis urbans d’Orba i Orbeta, l’excés de trànsit que en ocasions li lleva espai al vianant, i les carències d’aparcament. Els problemes de mobilitat a Orba i Orbeta (accessibilitat, falta d’aparcament -carrer Alter-, voreres estretes, estat de la carreteres, accessos...) són així mateix reiterats per part de la població consultada. En les urbanitzacions hi ha conflictes molt nomenats referits a les deficiències en el sistema de abastiment i sanejament d’aigua (Aspre, Capsó), l’enllumenat (Capsó i Orbeta), i l’estat del ferm de les carreteres i camins que donen accés a les mateixes. S’ha valorat negativament el camí d’accés a la zona del poliesportiu-piscina, per la seua perillositat i absència de passos per als vianants per travessar-la amb seguretat, així com la falta de connexions per als vianants més segures que connecten el centre urbà amb les urbanitzacions i centres d’activitat (escola,
La valoració que fa la població respecte al model de desenvolupament urbà mostra un rebuig majoritari pel que fa al desenvolupament urbanístic de les urbanitzacions, que no desitgen que continuen augmentant. La imatge urbana és valorada negativament quan es fa referència als espais posteriors dels habitatges (carrer Baix). La S1 anomenta també com un conflicte a resoldre.
Estat del barranc Trullent
En atenció al nucli d’Orbeta, el tractament de la façana urbana amb el desenvolupament d’una tipologia d’habitatge nou (carrer del Forn), poc integrada en la trama urbana d’Orbeta, genera crítiques entre la població. Les cases buides son a més un conflicte molt reiterat. L’efecte que genera en la població consultada la imatge de les naus industrials en el skyline d’Orba és negatiu, per l’impacte visual que produeix.
Impacte visual naus industrials
En els espais naturals, es percep els conflictes paisatgístics en el Barranc del Trullent-Orbeta per la falta de neteja i l’estat del mateix), la degradació i abandonament del Castellet i el seu entorn; el Riu Girona (Toll Blau), la falta de senyalització de senders a la Serra del Seguili, o els habitatges disseminats a l’entorn del Massil. Conflictes en l’espai públic
L’escassa dotació de zones verdes i espai públic de qualitat amb zones d’ombra i descans, també és molt reiterada nomenant-se espais com la plaça de la Pilota, o plaça d’Espanya que necessitarien d’una millora. També existeix una percepció negativa per l’abandonament i degradació dels espais agraris en general, encara que els més propers al nucli urbà, són els més anomenats per la seua major visibilitat i proximitat. Elements que afecten negativament a la imatge urbana 30
CAPÍTOL B Participació ciutadana
PRINCIPALS CONFLICTES
+
Pla d’Orba
Neteja i manteniment de camins CV-731
15
CV-7
Riu
Gir
on
a
Degradació riu Girona
Capsó
La Foia
Espais agraris abandonats
Bc.
La Plana
Fon
tille
s
CV-721
Aspre
ORBA
Degradació barranc d’Orbeta
Bc. del Trulle
nt
Palmeria
S1 CV-718
Degradació Patrimoni rural
CV-715
Habitatge disseminat Senyalització de senders
Castellet i entorn
0
3
2
1
N
Km
CV-
731
La Foia
Accés Orba-Teulera Connexions amb Capsó Cases buides Palmeria
Connexions amb zona esportiva i urbanitzacions
CV-718
S. ça sc Pla rance F
ia
én
/D Av
c/A
lte
r
Zones aparcament
Aspre
Degradació barranc d’Orbeta
Falta d’espai verd urbà i zones d’ombra
Gestió aigua
Accés Aspre
Naus industrials casc urbà
S1 Desenvolupament de la S1
Accés Orbeta
CV-
715
ili
egu
ra
Ser
Diseminats zona Massils Accés escola
Espais agraris abandonats
31
0
0,25
0,5
S del
1
N
Km
TERRITORI ORBA
B1 .
Cartografia col·laborativa
PAISATGES MÉS FREQÜENTATS Fa referència a aquells llocs que expressen la relació vivencial de la població amb el seu espai. La consulta ciutadana ens mostra que existeix un ampli ventall de llocs comuns i freqüentats, i les reiteracions ens han marcat la selecció dels principals
ítems. Dins del centre urbà d’Orba ha sigut ampliament senayalada la Plaça d’Espanya, emblemàtica, com a lloc de trobada, on es situa l’església i el seu campanar i un espai públic ocupat pels locals d’hostaleria per desplegar les seues terrasses. També el carrer Major, molt freqüentat perquè és el principal eix comercial del poble, sense oblidar el carrer de Bonari i altres places com la de la Pilota i la “replaceta”, espai recentment peatonalitzat. Un altre lloc molt freqüentat és la zona on es localitza el poliesportiu i la piscina, un espai que ha sigut molt esmentat per la població i al mateix temps que necessita una millora en les connexions i accessos entre la zona urbana. La zona de Xopena-Els Fonts, és un altre dels ítems més utilitzats com a llocs d’esplai i de passeig. Aquests llocs són valorats pel seu entorn natural-forestal i la seua proximitat a la zona urbana que permet una major freqüència d’ús. S’uneixen la Font de Dalt i Font de Baix, tots dos amb els seus respectius safaregs.
Paisatge fluvial riu Girona
(en la plana agrícola), o la ruta dels Fonts anteriorment esmentada, o la ruta que es dirigeix cap al pantà d’Isbert i que travessa el riu Girona. El camí del Port és una altra ruta utilitzada per a passejar que connecta Orba i es dirigeix cap a l’entorn Ojo de Agua, es tracta d’una antiga via pecuària que travessava el centre urbà. En el plànol adjunt d’intensitats, queden representats en color taronja més intens els llocs o zones més freqüentades i de color més clar aquells que han sigut menys nomenats. Han sigut identificats els espais o recorreguts mitjançant una sèrie d’icones que ajuden a visualitzar i a entendre més fàcilment els resultats.
Plaça Espanya, punt de trobada
Font de Dalt
Si ens allunyem de la zona urbana, un altre dels espais visitats és el Castellet, un entorn forestal on poder caminar i fer senderisme i des d’on continuan senderes que condueixen cap a Parcent, i el Tossal del Port. Respecte als camins, senderes o vies més freqüentades, destacar el Camí dels Plans que és molt utilitzat per a caminar o anar a córrer i que configura una ruta “entre els tarongers”
Tossal del Port i entorn Xopena 32
CAPÍTOL B Participació ciutadana
LLOCS MÉS FREQÜENTATS
+
Pla d’Orba Font Centella Camí dels Plans CV-731
Gir on a
Camí cap la presa d’Isbert
Riu
Camí cementeri cap el riu Girona CV-7
tille s Fon Bc.
La Plana
La Foia
Capsó
15
CV-721
Zona esportiva Aspre
ORBA
Bc. del Trulle
CV-718
Camí les Fonts(Xopena)
nt
Palmeria
Orbeta
CV-715
ili
egu
ra
Camí del Port
Ser
Ojo de Agua
Camí pujada Castellet
0
S del
3
2
1
N
Km
CV-
73
1
Camí d
els Pla
ns
Camí del cementeri
Capsó
Zona esportiva Aspre
ORBA
Plaça Pilota Palmeria
C/ de Baix
Plaça Espanya
C/M
r
Casc històric d’Orba
Orbeta
Bc. del Trullen
Replaceta
ajo
t
ire ona
718
C/B
Les Fonts(Xopena) Font de Dalt
el ad
uili
Seg
r
Ser 0
15
CV-7
Camí del Port
CV-
Font de Baix
33
0,25
0,5
1
N
Km
TERRITORI ORBA
B1 .
Cartografia col·laborativa
PAISATGES ESCÈNICS I REFERÈNCIES VISUALS En aquest apartat, es pretenen identificar els punts d’observació des dels quals es percep el paisatge i aquelles fites visuals que s’entenen com a icones més representatius del lloc. Vista des de serra del Seguili
Respecte a les preferències visuals dels habitants d’Orba o llocs més representatius, la imatge del Castellet és la que obté major reiteració, sent aquest una lloc paisatgístic de gran rellevància. Tots dos són tant referents visuals per a la població com a espais des d’on s’obtenen imatges apreciades del territori.
positivament. Es tracta d’una imatge presa des de punts més elevats com el Castellet o la serra del Migdia.
Es consideren les més representatives en el cas del Castellet, la imatge dirigida cap al casc urbà com a teló de fons la Serra de Segària, i el mar, l’entorn de Xopena, o cap la serra del Seguili.
Els barrancs i cursos fluvials no són especialment esmenats com a preferència visual, si bé s’aprecia positivament la visual que s’obté des de l’alt de la zona de l’embassament d’Isbert i que mostra el curs sinuós del riu Girona i la plana agrícola, tota ella visible des de La Solana.
També són un referent les visuals projectades des del casc urbà cap al Castellet i la muntanya de la Plana, amb un fons escènic de gran valor per a la població.
Una visual important és la representada des de Tormos cap a Orba, que mostra la vall agrícola, el casc urbà i el mar com a fons visual.
Dins del nucli urbà d’Orba, destaca la preferència visual d’una de les places urbanes com és la Plaça d’Espanya. Són també referents l’església i la torre del Campanar. L’avinguda de Dènia ha sigut nomenada com a eix que produeix una fugida visual cap a l’església de l’esmentada plaça, una de les primeres imatges, d’alta qualitat visual, que s’obté a l’entrar al nucli urbà.
Vista del riu Girona i plana agrícola
Avinguda Dénia cap a la Plaça Espanya
Altres imatges representatives són la Font de Dalt i la Font de Baix, com a elements icònics d’Orba i Orbeta. Dins d’Orbeta, és poc anomenada l’ermita, com a element de referència visual. Tossal del Castellet
La visual de la vall agrícola és també valorada 34
CAPÍTOL B Participació ciutadana
LLOCS ESCÈNICS
+
Parat dels Oms
Vistes des de Tormos
Pla d’Orba
Font Centella Vistes plana agricola Puntal del Tano La Solana
Riu Girona
Gir o
na
CV-731
CV-7
Riu
Vistes des de embassament d’Isbert
s tille Fon Bc.
La Plana
La Foia
Capsó
15
CV-721
ORBA
Palmeria
Bc. del Trulle
Tossal del Port
Aspre
nt
CV-718
Orbeta
Vistes Alt del Siguili
CV-715
ra
Vistes des del Castellet
Ser
0
2
1
N
3
Km
Capsó
CV-
73 1
Camí d
els Pla
ns
Camí del cementeri
Vistes plana agricola
li
gui
Se del
Aspre Plaça Pilota
Font de Dalt ire
ajoPlaça Espanya r
ona
Esglèsia-Campanari
Orbeta nt
ORBA
Bc. del Trulle
718
C/M C/B
CV-
Vistes cap a La Solana
a
èni
D Av.
Vistes cap Castellet-Seguili
Font de Dalt
el ad
uili
Seg
r
Ser
15 CV-7
Camí del Port
Palmeria
Vistes cap les muntanyes
Vistes Esglèsia-Plaça
0
35
0,25
0,5
1
N
Km
TERRITORI ORBA
B1 .
Cartografia col·laborativa
UNITATS DE PAISATGE
tots dos nuclis tradicionals.
S’entén per Unitat de Paisatge “l’àrea
Vores per infraestructures: generades per infraestructures de transport que suposa una barrera principalment física CV-731 y CV-715.
geogràfica amb una configuració estructural, funcional o perceptivament diferenciada, única i singular, que ha anat adquirint els caràcters que la defineixen després d’un llarg període de temps”. L’exercici de dividir el territori en aquestes unitats permet sintetitzar la caracterització del mateix i aprofundir tant en la seua diversitat com en el seu funcionament. A més, és interessant veure com els ciutadans realitzen aquesta compartimentació a partir de la seua experiència vivencial del territori per a poder entendre-ho en tota la seua complexitat. Queden identificades de forma recurrent cinc unitats de paisatge: Nucli urbà d’Orba, (anomenat com “el poble”, “nucli tradicional”, “casc antic”); Orbeta, les urbanitzacions (considerades com a unitats satèl·lits d’Orba), les muntanyes i la plana agrícola (“zona de tarongers”, “regadiu”, “vall agrícola”). Orba i Orbeta es defineixen com a unitats percebudes de forma diferenciada. Afegit a l’anterior, la percepció que s’obté del territori ve marcada per una qüestió física i geogràfica, en la qual destaquen determinats elements intrínsecs que dividen l’espai. Aquests elements juntament amb les relacions i desplaçaments quotidians han sigut desgranats en les entrevistes i els resultats apunten al fet que aquestes ruptures de l’espai percebut són generades per la presència de vores o límits en el paisatge, diferenciant tres tipus en funció de l’element que ho genera: Vores geogràfiques: generades per una clara ruptura del relleu. Els entrevistats identifiquen aquestes vores en les crestes de les muntanyes com succeïx amb el Castellet o el Tossal del Port. El barranc del Trullent, també anomenat d’Orbeta, exerceix de límit físic i mental entre
Vores difuses: Quan es solicita la definició del límit entre algunes unitats no hi ha aparentment una traça clara, més freqüenment quedava definit com un espai difús, açò pot deure’s a la falta de llegibilitat i integritat física d’aquest espai (falta de connexió per als vianants, espais degradats, barreres físiques). Quan es parla d’Orbeta s’associa més freqüentment amb les urbanitzacions que amb Orba, malgrat que es tracte d’un nucli tradicional més semblat a aquesta que al model de les urbanitzacions. La disposició en el territori, separat d’Orba pel barranc de Trullent, les vies de comunicació per a accedir a aquesta zona i els usos que es desenvolupen en aquest nucli, tal vegada puguen explicar aquesta percepció mostrada per la població entrevistada.
S
Les muntanyes que envolten Orba, Orbeta i les urbanitzacions, com La Solana, la Serra del Migdia, El Tossal del Port i el Castellet, presenten certa dicotomia, són límits geogràfics no obstant açò són també difusos perquè es produeix en les seues vores una hibridació d’usos. Finalment es perceben com a nuclis o nodes -entesos com a àrees de concentració o de condensació d’un determinat ús-el nucli urbà d’Orba. Este és el que s’identifica amb més claredat com a lloc on es concentra l’activitat econòmica i social (centre de salut, centres educatius, ajuntament, comerços, restauració…), amb menor intensitat la zona del poliesportiu-piscina, com a lloc que concentra instal·lacions per a un ús més lúdic i esportiu, i de manera més genèrica i difusa els espais oberts (muntanyes i matriu agrícola) com a llocs per a l’esplai (senderisme, córrer, anar amb bici, passejar…). 36
Muntanyes
CAPÍTOL B Participació ciutadana
dia
ig el M
Parat dels Oms
E PLANA AGRÍCOLA
Pla d’Orba
CV-731
Riu
Gir
on
a
La Solana
CV-7
s tille
C URBANITZACIONS
La Foia
Capsó
15
D MUNTANYES
Fon
CV-721
La Plana
Bc.
Poliesportiu Palmeria
ORBA
Aspre nt
CV-718
A ORBA
Bc. del Trulle
Se
d rra
Orbeta
B ORBETA
CV-715
uili
UNITATS DE PAISATGE, NUSOS I VORES
ra
Ser
Nusos /nuclis identificats
eg el S
d
Principals eixos direccionals Vores geogràfiques Vores per infraestructures Vores difuses
Pla agrícola regadiu
Orba
Urbanitzacions 0
37
1
Orbeta 2
3
N
Km TERRITORI ORBA
B2 .
Escenaris de futur.
Aquesta tècnica exigeix un esforç de creativitat, d’imaginar com pot ser el futur del territori i de com no es desitja que siga. Projectar un escenari de futur ideal facilita la definició d’aquelles actuacions necessàries per aconseguirho. La dinàmica d’escenaris de futur realitzada es fonamenta en la primera part del mètode EASW (European Awareness Sustainability Workshop), el qual ha estat proposat per la Comissió Europea per a diversos programes de desenvolupament urbà sostenible on s’ha integrat la participació ciutadana com a condició indispensable del procés. Mitjançant el mateix, es pretén consensuar entre els diferents actors locals, les propostes de futur més desitjables i sostenibles per a la comunitat, així com formular col·lectivament estratègies d’actuació necessàries. En aquest cas i donat el context en el qual s’emmarca el procés, s’ha dut a terme la primera part del mètode -amb algunes variacions-, adaptant la segona a la informació ja treballada des del planejament la qual es fonamenta en algunes de les necessitats del territori ja identificades amb anterioritat.
Aquesta tècnica es fonamenta en la combinació de la mirada prospectiva amb la creativitat per obtenir un diagnòstic de la situació actual dirigit a l’acció, evitant així que el debat es bloquege centrant-se en el temps i les responsabilitats presents. L’objectiu d’aquesta tècnica és reflexionar col·lectivamental voltant del model de ciutat / poble desitjat així com aquell temut, i definir escenaris de futur sostenibles i assolibles. D’aquesta manera, després de la dinàmica de la cartografia col·laborativa, es va continuar amb el treball sobre el model territorial que es podia plantejar a Orba. Es va reflexionar al voltant de l’escenari ideal d’Orba dins de 25-30 anys i en aquell no desitjat pels ciutadans. És a dir, es van focalitzar escenaris de futur ideals o positius, i escenaris de futur no volguts (amb connotacions negatives per a la població). Per realitzar aquesta tasca, primerament cada persona va fer una xicoteta reflexió personal deixant per escrit dues idees per a cada escenari positiu, i dos per al negatiu. A continuació, es va passar al plenari final i per torns, es va possar les idees que tenien més
38
relació. Després es van col·locar sobre una figura projectada, conformada per tres eixos (model urbà, infraestructura verda i paisatge, e infraestructures) per a anar tenint una visió conjunta. Les reiteracions existents s’han agrupat i s’han redactat uns escenaris de futur per cadascú dels tallers. A les següents pàgines , s’exposen els escenaris de futur dels tres dies de taller i les conclusions unificades. Aquestes últimes, representen el punt d’inici per al treball que es va realitzar durant la segona ronda de tallers al passat mes de juliol. Les aportacions dels tres tallers fan referència a la protecció i posada en valor dels valors culturals, agrícoles, naturals i paisatgístics, mantenint la identitat d’Orba com a poble per a que es desenvolupe de forma planificada, ordenada i controlada. Una Orba que puga dispossar al mateix temps de bones dotacions i infraestructures i que aposte per una mobilitat sostenible.
CAPÍTOL B Participació ciutadana
TALLER 1
22 juny 2017
ESCENARIS FUTUR NO DESSITJATS
ESCENARIS DE FUTUR DESSITJATS UNA ORBA QUE SÀPIGA PROTEGIR ELS SEUS VALORS NATURALS
UN POBLE SENSE CAP VALOR CULTURAL, AMBIENTAL, PAISATGÍSTIC
(MUNTANYES, RIUS, BARRANCS, FONTS), AGRÍCOLES (BANCALS
O AGRÍCOLA, QUE HAJA PERDUT LA IDENTITAT DE POBLE I ES
DE PEDRA EN SEC I LA PLANA AGRÍCOLA DE REGADIU MÉS
CONVERTISCA EN UNA CIUTAT DORMITORI.
RESPECTUOSA AMB EL MEDI), PAISATGÍSTICS I CULTURALS,
UNA ORBA SENSE PLANIFICACIÓ A LLARG TERMINI, NI ORDRE
POSANT-LOS EN VALOR I MOSTRANT-LOS A UN TURISME
URBANÍSTIC,
RESPONSABLE , RESPECTUÓS I DE QUALITAT .
URBANITZACIONS, UN NUCLI URBÀ BUIT I SENSE ZONES VERDES I
ORBA 2040, UN URBANISME AMIGABLE AMB ELS VEÏNS. UN
DISPERSIÓ DE CASSETES PEL TERRITORI.
POBLE AMB MAJOR ORDRE URBANÍSTIC, QUE MANTINGA ELS
UN POBLE ABANDONAT, SENSE ACTIVITAT, NI SERVEIS, NI TURISME, I
CREIXEMENTS I MILLORE LA QUALITAT DE L’ESPAI URBÀ I LES
AMB UNA POBLACIÓ ENVELLIDA, ON L’ECONOMIA LOCAL SIGA MOLT
ZONES VERDES.
DEPENDENT DE L’EXTERIOR.
ORBA, REFERÈNCIA DE POBLE SOSTENIBLE, COOPERATIU,
UNA ORBA ON ELS SEUS HABITANTS NO COOPEREN ACTIVAMENT NI
AUTOSUFICIENT, SALUDABLE I MULTICULTURAL, AMB UNA BONA
S’INTERRELACIONEN ACTIVAMENT.
AMB
UN
CREIXEMENT
IRRACIONAL:
MOLTES
DOTACIÓ DE SERVEIS I D’INFRAESTRUCTURES COMPLETES I ORGANITZADES.
39
TERRITORI ORBA
B2 .
Escenaris de futur.
TALLER 2
23 juny 2017
ESCENARIS DE FUTUR DESSITJATS
ESCENARIS FUTUR NO DESSITJATS
UN POBLE AMB MÉS INTEGRACIÓ ENTRE CULTURES I GRUPS
UN CREIXEMENT DESCONTROLAT AMB MÉS URBANITZACIONS
D’EDAT FOMENTANT ELS LLOCS I ESPAIS DE TROBADA.
(SÓN PROU), MÉS ALTURES EN L’EDIFICACIÓ I GRANS HOTELS), I
MANTENIR EL CARÀCTER DE POBLE D’ORBA, EL SEU PATRIMONI
UN DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL A GRAN ESCALA QUE FAÇA
ARQUITECTÒNIC,
DESENVOLUPAMENTS
PERDRE L’ATMOSFERA TRANQUIL·LA I POC CONTAMINADA DE HUI.
URBANÍSTICS CONTROLATS I AMB XICOTETES INDÚSTRIES QUE
PERMETENT
UN POBLE ENVELLIT, SENSE JOVES PER FALTA D’OPORTUNITATS
PORTEN POBLACIÓ PER A TREBALLAR.
DE TREBALL.
POBLE QUE PRESERVE I PROTEGISCA EL SEU MEDI AMBIENT
UNA ORBA QUE PERDA EL SEU PATRIMONI NATURAL (VALLS,
(VALLS, MUNTANYES) I POSE EN VALOR RUTES I SENDES PELS
MUNTANYES), CASC HISTÒRIC (ORBA I ORBETA).
ESPAIS NATURALS (SENYALITZACIÓ). UNA ORBA AMB MÉS ARBRES EN ELS CARRERS, I AMB BONES INFRAESTRUCTURES (ABASTIMENT, SANEJAMENT, ECOPARC, APARCAMENTS) I SERVEIS (TRANSPORT PÚBLIC) TANT A LA ZONA URBANA COM A LES URBANITZACIONS.
40
CAPÍTOL B Participació ciutadana
TALLER 3
24 juny 2017
ESCENARIS DE FUTUR DESSITJATS
ESCENARIS FUTUR NO DESSITJATS
UN POBLE TRANQUIL, AMB BONES DOTACIONS I EQUIPAMENTS
ORBA, TRANSFORMADA EN UNA XICOTETA CIUTAT, PERDENT
QUE ESTIGUEN INTEGRATS A LA XARXA VERDA I QUE CONNECTEN
LA SEUA IDENTITAT DE POBLE, EXCESSIVAMENT POBLADA I
LES DIFERENTS ZONES DEL MUNICIPI MITJANÇANT ITINERARIS
URBANITZADA SENSE CRITERI, AMB MOLTES CASES DISPERSES
NO MOTORITZATS (A PEU, AMB BICI).
PEL TERRITORI, SENSE CONTROL NI ORDRE I CONVERTIDA EN
UN MUNICIPI QUE VERTEBRE LA COMARCA INTERIOR I QUE PUGA
ZONA RESIDENCIAL D’ALTRES MUNICIPIS I TAMBÉ COM UNA ZONA
CONVERTIR-SE EN REFERENT O MODEL DE DESENVOLUPAMENT
INDUSTRIAL.
SOSTENIBLE (BIOCONSTRUCCIÓ, AGRICULTURA DE QUALITAT
UN POBLE AMB FALTA DE DOTACIONS, ESPAIS LLIURES VERDS I POC
DAVANT LA QUANTITAT, SERVEIS).
ESPAI PEL VIANANT, AMB DIFICULTATS EN L’ACCÉS A L’HABITATGE
UN MUNICIPI SOSTENIBLE AMBIENTALMENT, QUE PROTEGISCA
EN LLOGUER I TURÍSTICAMENT SATURAT.
ELS SEUS ESPAIS NATURALS I PAISATGÍSTICS, EL SEU PATRIMONI
UN POBLE QUE PERDA EL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL QUE
CULTURAL (COM ELS CENTRES HISTÒRICS D’ORBA I ORBETA)AIXÍ
TÉ.
COM L’ETNOGRAFIA COM A SENYALS, I ELS POSE EN VALOR. UN POBLE AMB UN URBANISME CONTROLAT I AMB ESPAIS COMUNS DE TROBADA QUE PUGUEN AFAVORIR LA RELACIÓ ENTRE LES PERSONES.
41
TERRITORI ORBA
B2 .
Escenaris de futur.
42
CAPÍTOL B Participació ciutadana
ESCENARIS DE FUTUR
ORBA, REFERÈNCIA DE POBLE AMB UN MODEL DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE AMB BONA DOTACIÓ DE SERVEIS, INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS INTEGRATS EN LA XARXA VERDA I BONES CONNEXIONS
U N H E C
TERRITORI
ORBA
UN POBLE ON HI HAJA MÉS INTEGRACIÓ ENTRE CULTURES I GRUPS D’EDAT FOMENTANT ELS LLOCS O ESPAIS DE TROBADA UNA ORBA QUE PROTEGISCA I POSE EN VALOR ELS SEUS PAISATGES NATURALS, AGRARIS I CULTURALS,FOMENTANT UN TURISME RESPONSABLE, RESPECTUÓS I DE QUALITAT.
ORBA AMB MAJOR ORDRE URBANÍSTIC, QUE MANTINGA ELS CREIXEMENTS I EL SEU CARÀCTER DE POBLE I MILLORE LA QUALITAT DE L’ESPAI URBÀ I LES ZONES VERDES.
43
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
Tracta la definició per part dels ciutadans del futur desitjat, treballant les actuacions proposades en el nou Pla General i valorant si aquestes estan encaminades a aconseguir aquest futur. En aquesta sessió es planteja una dinàmica de treball que condueix a una avaluació col·lectiva entre els assistents. Es tracta d’un exercici de contrast entre el desitjat amb els assistents dels tallers, i les principals directrius i propostes que fa l’equip tècnic redactor del Pla General. Arribats a aquest punt es reflexiona sobre l’oportú de les idees sorgides en el debat, i si aquestes han de finalment ser considerades per a aconseguir l’escenari de futur ideal, evitant aquell que es perceba com temut. A més, les diferents línies d’acció i les diverses actuacions plantejades dins de les mateixes es prioritzen per consens, amb la finalitat d’establir un full de ruta prioritari per als ciutadans assistents. Durant els tres dies de tallers, de la segona ronda realitzada al mes de juliol (20,21 i 22), es van identificar consensos i disensos sobre les directrius plantejades en el Document d’Inici i sobre les propostes contemplades. A més a més, es va reflexionar al voltant de les altres actuacions considerades necessàries per a aconseguir l’escenari de futur ideal configurat en el primer taller, i evitar aquells no dessitjats. Després d’un recordatori sobre les conclusions de la primera ronda de tallers i una xicoteta presentació general de les directrius, es va desenvolupar la dinàmica col·laborativa.
noves propostes, realitzar puntualitzacions o reiterar alguna de les idees plantejades. Per fer aquesta tasca, cada participant va comptar amb dos post-it (1 color diferent per cada eix del model). A continuació i per torns, cada persona va llegir en veu alta, explicant breument la seua proposta. Es va deixar també temps per a intervencions o aportacions amb la finalitat de valorar si s’estava d’acord amb les mateixes, si es creien necessàries, si eren importants o si es considerava oportú realitzar alguna puntualització. Després d’haver tractat els tres eixos (Infraestructura Verda, Desenvolupament Urbà Sostenible i Infraestructures i Equipaments), les propostes que van generar més consens van quedar plasmades en fitxes (tal i com es mostra a les següents pàgines) sent exposades al diagrama final projectat al públic. Així, doncs, els objectius d’esta dinàmica han sigut identificar els possibles consensos o disensos sobre les directrius proposades, així com enriquir les línies d’acció existents basant-se en l’escenari de futur desitjat, intentant marcar aquelles actuacions que es consideren prioritàries. En les següents pàgines s’exposen els resultats de cadascún dels tallers. La informació s’ha organitzat de la següent manera, en primer lloc es realitza una breu explicació dels temes que han generat debat
Els assistents es van reunir al voltant d’una taula de treball, on es van abordar les propostes existents de cadascun dels eixos del pla. Després d’una lectura de les propostes, es va deixar un temps per a reflexionar i anotar
i han sigut més recurrents, a continuació, tant les línies d’actuació com les aportacions realitzades han quedat plasmades en uns esquemes on també es valora el grau de necessitat, consens i prioritat si s’ha donat el cas.
44
CAPÍTOL B Participació ciutadana
TALLER 1: 20
juliol 2017
Pel que fa referència a la sessió celebrada el 20 de juliol, es va obtenir reiteració i consens en determinats temes referits al primer eix d’Infraestructura Verda al voltant de la protecció de paisatges i elements de valor natural-ambiental, com és el cas de la posada en valor de la zona del Castellet, que inclouria la restauració i protecció de la seua runa i l’entorn dels Fonts (Xopena, des Caus, Benitjar) com a espais d’ús públic. Aquestes actuacions van ser considerades com més prioritàries i situades en la part superior de l’arbre d’accions (veure diagrama final). Al costat d’aquestes, la gestió i protecció dels barrancs que travessen el municipi (especialment el Trullent) posen l’accent en la neteja dels mateixos. També la possible gestió mancomunada del Pla i la Serra del Seguili. En referència a la protecció d’elements de valor patrimonial-cultural, es reitera la necessitat de posar en valor i protegir el patrimoni rural i entogràfic (cas dels riu raus, corrals como
el de Miralles o Morell, pous com d’en Bossa i el Coco Blau, i camins com el del Portet de Murla), sense oblidar els arbres i el paisatge agrícola de secà. En referència al sistema d’espais verds urbans, es comenta la necessitat de parcs infantils i més presència de verd en l’espai urbà que acompanye a les zones d’ús públic (per exemple la Plaça de la Pilota o els carrers d’Orba i Orbeta). Es prioritza la connexió i el manteniment dels espais verds periurbans (Xopena) així com la connexió radial amb les urbanitzacions (Capçó, Aspre, Palmeria) i la millora dels accessos per als vianants. Respecte al model de desenvolupament urbà sostenible, hi ha consens en la proposta de creixement controlat per a donar cabuda a la població local,especialment quan es dirigeix cap a la perifèria del poble preservant l’entorn del Castellet i la Xopena. A més a més, el creixement de les urbanitzacions, ha de ser
45
contigut. Finalment, es veu amb bons ulls la proposta de recuperar les cases abandonades dels nuclis antics d’Orba i Orbeta i establir una normativa de manteniment de la imatge urbana que regule la tipologia de les edificacions. Aquest tema va generar discussió entre els assistents. Les propostes referents al tercer eix (Infraestructures i equipaments) coincideixen en la millora de l’accessibilitat en Orbeta, i la gestió de l’aparcament a Orba i Orbeta. Al costat d’aquestes, la gestió de la ubicació del polígon industrial (vinculant recursos localsactivitat artesanal) i les seues possibles ubicacions. També es considera important la millora del sistema de sanejament d’aigues i d’abastiment en les urbanitzacions.
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
Fitxes resum de les actuacions del Taller 1
3.1
MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]
3.1.1 PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR
APORTACIONS
3.1.1.1 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR NATURAL-AMBIENTAL
Espais naturals com les Serres y Pla del Seguili, Migdia o els Tossals del Port, del Castellet
Pla de gestió Mancomunat Pla i Serra Seguili
Zones amb risc d’inundació Zona humida Riu Girona (recuperació dels tolls i protecció del seu paisatge) Neteja d’abocaments en el paisatge Pla d’evacuació incendis
Gestió dels recursos agroforestals
3.1.1.2 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR PATRIMONIAL-CULTURAL
Recuperació del paisatge de Les Hortetes (Font de Dalt) en Orbeta Senyalització de zona agraria “paisatge de secà”
Recuperació del paisatge agrícola del secà (marges, foies, etc) Paisatge de regadiu del Pla D’Orba
Posada en valor: riu raus, pous (En Bossa, Coco Blau), corrals (Morell, Miralles)
Protegir el patrimoni cultural (llavadors, sequers, forns i fonts ) i possar-lo en valor
3.1.1.3 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR SOCIAL-VISUAL
Entorn de La Xopena-les Fonts
Posada en valor entorn de les Fonts
Castellet
Posada en valor entorn Castellet
Millora de la zona recreativa en l’entorn de La Plana
3.1.2 CONNECTAR ELS PAISATGES DE VALOR
3.1.2.1 PROTECCIÓ DELS CORREDORS ECOLÒGICS
Recuperació i protecció del Barranc de Trullent.
Gestió i protecció dels barrancs (Especialment Orbeta) com espai públic. Neteja dels mateixos
Millora dels barrancs (Fontilles, Trulllent)
Connexió dels barrancs
46
CAPÍTOL B Participació ciutadana
No hi ha Indiferent consens
Necessària
01_03 SISTEMA D’ESPAIS VERDS I MOBILITAT
Prioritària Necessària amb condicions
APORTACIONS
01_03.1 CREACIÓ D’UN SISTEMA D’ESPAIS VERDS URBANS
Creació d’espais peatonals al centre del poble
També en Orbeta, anivellar plataformes i llevar voreres, millorar l’accessibilitat. Respectar/limitar l’ús de l’espai públic per terrasses
Colocació d’arbrat viari als carrers del poble per donar ombra
Més ombra-verda en carrers i Plaça de la Pilota
Millora del disseny i tractament de la plaça d’Orba
Més espai per a vianants al centre (plaça Espanya i Casa Senyoria) Crear un anell per als vianants al voltant de l’Església
Disseny d’espais comunitaris verds en l’espai urbà Parc lineal del Barranc d’Orba, itinerari per als vianants, enjardinament i connexió amb els barrancs externs
01_03.2 CREACIÓ D’ESPAIS PER VIANANTS. CAMINS
Ruta cap alembassament d’Isbert i el riu Girona, connexió amb Palmeria i La Plana Orba-Font de Baix-Palmeria-Riu Girona-paisatge agrari) Posada en valor Camí del fang o ruta: llocs de referència de l’industria (ceràmica, rajoles, canters, forns)
“Ruta del fang” Camí del cementeri (millora, senyalització, adequació) Ruta de Les Fonts (Xopena- Baix Castellet), camí del Port Recuperació del camí tradicional de Tormos a Isbert Recuperació, neteja i senyalització de senders Serra Seguili
Recuperar l’antic camí dels arbres, ruta del riu rau, camí del Portet de Murla
Millora i recuperació de camins i senders Via verda Riu Girona
01_03.3 CREACIÓ DE VIES DE TRANSPORT SOSTENIBLE Connexió i manteniment d’espais verds periurbans (Xopena) Connexió radial amb Capçó, Aspre i Palmeria (amb pasos peatonals per anar a la piscina i cementeri) Espai per viandants camí d’Orba a Orbeta
47
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
Fitxes resum de les actuacions del Taller 1
3.2
MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]
3.2.1 INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS URBANS
APORTACIONS
3.2.1.1 CONSOLIDACIÓ DEL NUCLI D’ORBA Creixement controlat cap a la perifèria del poble. No edificis en S1
Creixement controlat
Preservar de creixements l’entorn del Castellet i Xopena Incloure el perímetre de les cases ja construïdes dins del PG
3.2.1.2 DEFINICIÓ DEL PERFIL DE VORERA URBANA D’ORBETA
3.2.1.3 RESERVA PER L’HABITATGE PROTEGIT
3.2.1.4 POSSIBLE CREIXEMENT I ADEQUACIÓ URBANA CAP A LA ZONA ESPORTIVA Encreuament segur cap a la zona de la piscina/poliesportiu
3.2.2 COMPLETAR I REDIMENSIONAR TEIXITS URBANS (SOLS VACANTS, PER CONSOLIDAR I NO AFECCIÓ A ZONES FORESTALS)
3.2.2.1 ASPRE
3.2.2.2 CAPSÓ
3.2.2.3 PARADÍS ORBA (LA PLANA)
3.2.2.4 PALMERIA
3.2.2.5 LA FOIA
3.2.2.6 TRULLENT
Contenció dels creixements de les urbanitzacions.
48
CAPÍTOL B Participació ciutadana
Necessària
3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS
No hi ha consens
Indiferent
Prioritària Necessària amb condicions
APORTACIONS
3.2.3.1 NORMES D’ADEQUACIÓ AL PAISATGE URBÀ
Millora de la imatge urbana (poble i urbanitzacions) Treballar amb la bioconstrucció quan siga possible amb baix impacte visual i recursos naturals locals Normativa de manteniment d’imatge urbana (façanes, tipologia pròpia, altures, cromatisme)
Tipologies edificatives de les noves cases Manteniment les façanes posteriors de les cases Establir una tipologia urbana (volums, estética, altura) Normativa de protecció del patrimonio arquitectònic i compliment Pla Especial (o similar) de protecció del casc urbà d’Orba i Orbeta
3.2.3.2 ESPONJAMENTS I POSSIBLES REFORMES INTERIORS Recuperar els habitatges abandonats als nuclis antics
Millora i rehabilitació de cases
49
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
Fitxes resum de les actuacions del Taller 1
3.3
MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS [ 03_MDIE ]
3.3.1 INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
APORTACIONS
3.3.1.1 RESERVAR ESPAIS PER FER POSSIBLE EL TRANSPORT PÚBLIC AMB LA COMARCA
3.3.1.2 REFORMULAR ELS TRAÇATS DE RONDA AL DOCUMENT CONSULTIU Millora de la connexió del casc d’Orba amb el poliesportiu i piscina Tancar la circunvalació a Orbeta
Disseny d’una ronda perimetral
3.3.1.3 ADEQUACIÓ DE NOUS ACCESSOS I RODONES A LES URBANITZACIONS Accessos radials nucli urbà-Capsó (enfront del Mas y Mas). Motoritzats i per als vianants
Millora del accés a l’Aspre-La Foia
Accessos radials nucli urbà-Orbeta-poliesportiu. Motoritzats i per als vianants. Vies de desviament a Orbeta Passos per als vianants per a creuar carreteres (Poliesportiu-piscina)
Millora del accés a Orbeta Aumentar els pasos per vianants Desviament de la CV715 Millora de la pavimentació dels carrers i carreteres (urbanitzacions)
03_02 ÀREES DE DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA
03_02.1 REFORMULAR EL SECTOR TERCIARI I DE SERVEIS (COMPACITAT I PROXIMITAT CAP AL NUCLI) No serveis industrials en la S1
Espais per emprenedors, com un parc empresarial (innovació, formació, amb bona connexió, tallers artesanals)
50
CAPÍTOL B Participació ciutadana
Necessària
N
P
No hi ha Indiferent consens
Prioritària Necessària amb condicions
APORTACIONS
03_02.2 ADEQUAR LES NAUS INDUSTRIALS I TALLER CAP A ESPAIS MÉS COMPATIBLES AMB EL RESIDENCIAL Es proposa possible ubicació Parc empresarial a l’eixida a la carretera Benidoleig o on està la zona de serveis del Capsó
Canvi d’emplaçament fora del casc urbà
03_03 DOTACIÓ I EQUIPAMENTS PÚBLICS
03_03.1 NOUS APARCAMENTS ALS NUCLIS URBANS Aparcaments a l’entorn d’Orba (cementeri, centre de salut tant cotxes com autocars, i Orbeta i senyalització
Disseny de nous espais d’aparcament urbans amb espai verd
03_03.2 UBICACIÓ DE ZONES PER RSU/ECOPARCS
Definició zona multiusos ( RSU/Ecoparc), etc.
03_03.3 MILLORAR SERVEIS URBANÍSTICS (ABASTAMENT, CLAVEGUERAM, DEPURADORA...)
Millora del sistema de abastament d’aigua a l’ Aspre, Capçó o La Plana Canalització de la xarxa de clavegueram.
Millora del sistema de sanejament en les urbanitzacions Milora dels serveis de recollida de fem Energies renovables Sistemes de gestió de l’aigua
Depuradora més orgànica. Recuperació d’aigües residuals
Millora de la mobilitat urbana i de les infrastructures cap a les urbanitzacions
03_03.3 EDIFICIS PER A MUSEUS, EDUCACIÓ, JOVENTUT, ESPORTS, OCI Disseny d’espais de trobada i/o integració
Millora de l’escola, escala d’emergència
Altres
51
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
TALLER 2
21 juliol 2017
La sessió celebrada el 21 de juliol, va comptar amb
També senyalitzar i millorar l’estat de camins
que buiden els centres urbans (en Orbeta per a
una major afluència veïnal de les urbanitzacions.
i les sendes pels espais naturals. Es considera
agilitzar l’accés a l’Aspre per exemple). Al costat
El fet de realitzar-ho en anglès va animar a
necessari i prioritari millorar l’encreuament a la
d’aquestes, un tema recurrent ha sigut la ubicació
aquestes persones a participar.
zona del Mas y Mas per donar seguretat en aquest
de la indústria, i si s’està d’acord en què les naus
punt.
industrials situades en el casc urbà es desplacen
Els resultats de les aportacions realitzades durant
fóra del mateix, sense determinar possibles zones
el taller s’han arreplegat de manera esquemàtica
La millora de l’aparcament és un altre dels
de localització. Si es desenvolupara un nou polígon
en les següents taules. En primer lloc l’eix
temes més reiterats. Es proposa dissenyar zones
industrial, als assistents els pareix interessant
d’infraestructura verda (color verd) , a continuació
d’aparcament fóra del centre d’Orba per a afavorir
que siga un tipus d’indústria lleugera, tallers i
desevolupament urbà sostenible (color roig) , i
gradualment l’accés a peu, perquè consideren que
negocis que atragueren empreses innovadores i
finalment l’eix d’infraestructures i equipaments
el centre urbà hauria de ser més per als vianants.
tecnològiques per a donar oportunitats de treball
(color groc). Les taules arrepleguen les diferents
a la gent jove. Aquesta idea de polígon empresarial
línies d’acció i les diverses actuacions, així com el
Respecte al model de desenvolupament urbà
es va esbossar conforme han anat avançant
grau de necessitat, si ha existit consens o no, o si
sostenible, hi ha consens en referència al control
els tallers malgrat que no hi ha un consens ni
la ciutadania les considera prioritàries o no. Per
del creixement urbà, no veient necessari que hi
proposta definida de la seua possible ubicació.
a això s’han empleat unes icones que faciliten la
haja nous creixement, i si té que haver-hi, que
seua comprensió.
siga el mínim indispensable i controlat, evitant
En referència a les infraestructures i dotacions,
construir cap a la zona agrícola. Aquesta zona,
hi ha coincidència en la necessitat de resoldre els
En referència a l’eix d’infraestructura verda, els
com s’ha esmentat anteriorment, es considera
problemes existents amb el sistema de sanejament
temes que van generar major consens i que foren
que ha de preservar-se per a mantenir l’harmonia
i abastiment a totes les urbanitzacions.
altament reiterats són els paisatges agrícoles
del paisatge d’Orba.
en concret, sobre la necessitat de preservar
Finalment, la ciutadania proposa la creació d’un
el paisatge de regadiu de tarongers, les vistes
Els assistents coincideixen que és necessari
punt de trobada a Orba, com a espai d’interrelació
de la vall i els cultius. De la mateixa manera,
gestionar el parc d’habitatges buits existent (tant
intergeneracional. Una demanda que ja van
també són apreciades les zones forestals. L’ item
en els cascos urbans com a les urbanitzacions) i
realitzar en l’anterior ronda de tallers les persones
referit als barrancs (i en menor mesura el llit del
abans que construir, ocupar aquestes edificacions.
estrangeres que viuen en les urbanitzacions.
Riu Girona) va ser molt esmenat, ja que per als
Es proposa elaborar un inventari d’habitatge buit
assistents és necessària una gestió adequada
per a conèixer la situació real de les mateixes i
d’aquests elements naturals contemplant la
cercar possibles solucions.
neteja, restauració, protecció, manteniment i posada en valor dels mateixos minimitzant el risc
Finalment un altre dels temes reiterats és la
d’inundació.
conservació de la identitat urbana (cascos urbans tradicionals), amb la finalitat de que no es perda la
D’altra banda es reitera la necessitat de disposar
imatge de “poble”, i proposen per exemple que els
àrees i recorreguts per als vianants, es refereixen
habitatges siguen com a màxim de tres altures.
a la millora de les connexions per als vianants i vies no motoritzades i accessos entre les diferents
Les propostes que fan referència al tercer eix
zones habitades (urbanitzacions) i els cascos
(Infraestructures i equipaments) coincideixen en
urbans d’Orba i Orbeta, mitjançant l’adequació
la millora dels accessos a les urbanitzacions i
i senyalització d’aquests itineraris, donant-li la
connexions amb Orba-Orbeta i centres d’activitat, i
seguretat i qualitat d’aquestes “sendes verdes”.
la necessitat de comptar amb zones d’aparcament 52
CAPร TOL B Participaciรณ ciutadana
53
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
Fitxes resum de les actuacions del Taller2
3.1
MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]
3.1.1 PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR
APORTACIONS
3.1.1.1 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR NATURAL-AMBIENTAL Espais naturals com les Serres de Seguili, Migdia o els Tossals del Port, del Castellet Zones amb risc d’inundació Zona humida Riu Girona (recuperació dels tolls i protecció del seu paisatge)
Manteniment davant possible risc inundació Preservar el llit del riu Girona
Neteja d’abocaments en el paisatge Neteja de la muntanya i retirada d’arbres per risc incendis
Pla d’evacuació incendis
3.1.1.2 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR PATRIMONIAL-CULTURAL Recuperació del paisatge de Les Hortetes (Font de Dalt) a Orbeta
Senyalització de zona agraria “paisatge del secà”
Recuperació del paisatge agrícola del secà (marges, foies, etc)
Preservar agricultura periurbana, vistes dels paisatges agrícoles
Paisatge de regadiu del Pla D’Orba
Preservar tarongers i cultius cooperatius locals
Protegir el patrimoni cultural (llavadors, sequers, forns i fonts ) i possar-lo en valor
3.1.1.3 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR SOCIAL-VISUAL Entorn de La Xopena-les Fonts Castellet Millora de la zona recreativa en l’entorn de La Plana
3.1.2 CONNECTAR ELS PAISATGES DE VALOR
3.1.2.1 PROTECCIÓ DELS CORREDORS ECOLÒGICS Recuperació i protecció del Barranc de Trullent
Neteja i restauració de barrancs
Millora dels barrancs (Fontilles, Trulllent)
Manteniment davant possible risc inundació Preservar la xarxa de llits existent
54
CAPÍTOL B Participació ciutadana
Necessària
Indiferent
Prioritària Necessària amb condicions
APORTACIONS
3.1.3 SISTEMA D’ESPAIS VERDS I MOBILITAT
No hi ha consens
3.1.3.1 CREACIÓ D’UN SISTEMA D’ESPAIS VERDS URBANS Creació d’espais peatonals al centre del poble Colocació d’arbrat viari als carrers del poble per donar ombra Millora del disseny i tractament de la plaça d’Orba Més àrees verdes (blanes) amb zona de jocs infantils o parc fora del casc urbà
Disseny d’espais comunitaris verds en l’espai urbà Parc lineal del Barranc d’Orba, itinerari per als vianants, enjardinament i connexió amb els barrancs externs
3.1.3.2 CREACIÓ DE ESPAIS PER VIANANTS. CAMINS Ruta cap al embassament d’Isbert i el riu Girona, connexió amb Palmeria i La Plana ( Orba-Font de Baix-Palmeria-Riu Girona-paisatge agrari) Visibilitzar cultura del fang
“Ruta del fang”
Millora de camins que travessen la zona agrícola de cítrics
Camí del cementeri (millora, senyalització, adequació) Ruta de Les Fonts (Xopena- Baix Castellet), camí del Port Recuperació del camí tradicional de Tormos a Isbert Recuperació, neteja i senyalització de senders Serra Seguili
Millora de les àrees per a caminar, senyalització i millora del ferm
Millora i recuperació de camins i senders
Recorregut per a caminar al llarg del Riu Girona
Via verda Riu Girona
3.1.3.3 CREACIÓ DE VIES DE TRANSPORT SOSTENIBLE “Itineraris verds” dins del casc urbà Millora de les connexions per als vianants i accessos entre les zones habitades i el poble
55
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
Fitxes resum de les actuacions del Taller 2
3.2
MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]
3.2.1 INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS URBANS
APORTACIONS
3.2.1.1 CONSOLIDACIÓ DEL NUCLI D’ORBA Mínims creixements i controlats. Edificacions no han de tenir altures elevades No construir en terrenys agrícoles, preservar el paisatge del cultiu dels cítrics
3.2.1.2 DEFINICIÓ DEL PERFIL DE VORERA URBANA D’ORBETA
3.2.1.3 RESERVA PER L’HABITATGE PROTEGIT Rehabilitació i foment del lloguer social de cases buides per a joves
3.2.1.4 POSSIBLE CREIXEMENT I ADEQUACIÓ URBANA CAP A LA ZONA ESPORTIVA
3.2.2 COMPLETAR I REDIMENSIONAR TEIXITS URBANS (SOLS VACANTS, PER CONSOLIDAR I NO AFECCIÓ A ZONES FORESTALS)
3.2.2.1 ASPRE
Contenció dels creixements de les urbanitzacions
3.2.2.2 CAPSÓ
Evitar creixements cap a les muntanyes
3.2.2.3 PARADÍS ORBA (LA PLANA)
Prioritat a l’ocupació d’habitatges buits abans que construir més
3.2.2.4 PALMERIA
3.2.2.5 LA FOIA
3.2.2.6 TRULLENT
56
CAPÍTOL B Participació ciutadana
Necessària
3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS
No hi ha Indiferent consens
Prioritària Necessària amb condicions
APORTACIONS
3.2.3.1 NORMES D’ADEQUACIÓ AL PAISATGE URBÀ Preservar la identitat, no edificis d’altures elevades (màxim 3 altures)
Millora de la imatge urbana (poble i urbanitzacions) Tipologies edificatives de les noves cases Manteniment les façanes posteriors de les cases
Les noves cases haurien de mantenir l’aparença amb el model urbà preexistent
Establir una tipologia urbana (volums, estética, altura)
Mantenir la imatge del poble
Normativa de protecció del patrimoni arquitectònic i compliment Pla Especial de protecció del casc urbà d’Orba i Orbeta
3.2.3.2 ESPONJAMENTS I POSSIBLES REFORMES INTERIORS Utilitzar habitatges buits com a provisió per a la població local
Millora i rehabilitació de cases
Mantenir en bon estat les parcel·les buides
57
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
Fitxes resum de les actuacions del Taller 2
3.3
MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS [ 03_MDIE ]
3.3.1 INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
APORTACIONS
3.3.1.1 RESERVAR ESPAIS PER POSSIBLE TRANSPORT PÚBLIC AMB LA COMARCA Més transport públic sobretot per a les persones majors
3.3.1.2 REFORMULAR ELS TRAÇATS DE RONDA AL DOCUMENT CONSULTIU Millora de la connexió del casc d’Orba amb el poliesportiu i piscina Disseny d’una ronda perimetral
3.3.1.3 ADEQUACIÓ DE NOUS ACCESSOS I RODONES A LES URBANITZACIONS L’accés rodat al Capsó necessita millora en tots dos extrems
Millora del accés a l’Aspre-La Foia
Millora senyalització carretera accés Orba-Orbeta
Millora del accés a Orbeta
Millora encreuament carretera “Mas y Mas”
Aumentar els pasos per vianants Desviament de la CV715 Millora de la pavimentació dels carrers i carreteres (urbanitzacions)
3.3.2 ÀREES DE DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA
3.3.2.1 REFORMULAR EL SECTOR TERCIARI I DE SERVEIS (COMPACITAT I PROXIMITAT CAP AL NUCLI) Afavorir la implantació de negocis-empreses tecnologia, indústria lleugera no pesada.
Espais per emprenedors, com un parc empresarial (innovació, formació, amb bona connexió, tallers artesanals)
Lloguer diari de baixos comercials
58
CAPÍTOL B Participació ciutadana
Necessària
No hi ha Indiferent consens
Prioritària Necessària amb condicions
APORTACIONS
3.3.2.2 ADEQUAR LES NAUS INDUSTRIALS I TALLER CAP A ESPAIS MÉS COMPATIBLES AMB EL RESIDENCIAL Desplaçar tallers fora del casc., millor accessibilitat i menor impacte visual. Proposta ubicación en la zona del Garden Center.
Canvi d’emplaçament fora del casc urbà
3.3.3 DOTACIÓ I EQUIPAMENTS PÚBLICS
3.3.3.1 NOUS APARCAMENTS ALS NUCLIS URBANS Desenvolupar aparcament fora d’Orba per a accedir al centre Zona d’aparcament a Orbeta que buide l’accés a l’Aspre
Disseny de nous espais de aparcament urbans amb espai verd
3.3.3.2 UBICACIÓ DE ZONES PER RSU/ECOPARCS Definició zona multiusos (RSU/Ecoparc), etc
3.3.3.3 MILLORAR SERVEIS URBANÍSTICS (ABASTAMENT, CLAVEGUERAM, DEPURADORA...) Millora del sistema de abastament d’aigua a l’Aspre, Capçó o La Plana
Més qualitat i menys fugides en el abastament Millora del sanejament en l’Aspre
Millora del sistema de sanejament en les urbanitzacions Millora dels serveis de recollida de fem
Horaris, neteja, ubicació
Servei de telecomunicacion
Millora de la banda ampla, wifi, i telefonia
Sistemes de gestió de l’aigua
3.3.3.4 EDIFICIS PER A MUSEUS, EDUCACIÓ, JOVENTUT, ESPORTS, OCI Necessitat d’un punt de trobada central en el poble
Disseny d’espais de trobada i/o integració
59
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
TALLER 3
22 juliol 2017
L’última sessió d’aquesta segona ronda es va
Al costat d’aquest item, destacar la reiteració
Els habitatges buits també han sigut contemplats
celebrar el 22 de juliol. La dinàmica seguida va
en temes com el verd urbà, la necessitat de
i la reflexió-proposada plantejada és gestionar-
ser similar als anteriors grups. En aquest taller va
més zones d’ombra en els cascos urbans (per
los prioritzant la seua ocupació abans que seguir
haver-hi discrepància en alguns temes sense que
exemple la incorporació d’arbrat en els carrers),
construint habitatge nou.
en determinades accions s’arribara a un consens
espais públics urbans més verds (per exemple la
clar.
Plaça de la Pilota), de major qualitat i dotats de
Es planteja que existisca la possibilitat de construir
zones de descans. També es planteja millorar
habitatges de tipologies flexibles, com la tipus
Els resultats de les aportacions realitzades durant
els espais verds urbans, on es proposa que
“eco-housing” i tal vegada al S1, però sense trobar
el taller s’han arreplegat de manera esquemàtica
estiguen connectats amb els espais naturals
un consens clar. Malgrat que hi ha coincidència a
en les següents taules. En primer lloc l’eix
que envolten Orba (Castellet-Les Fonts, Ojo
mantenir la imatge tradicional del poble.
d’infraestructura verda (color verd) , a continuació
d’Aigua, riu Girona, Seguili) a través d’una xarxa
desevolupament urbà sostenible (color roig) , i
d’itineraris per als vianants (combinat amb altres
Les
finalment l’eix d’infraestructures i equipaments
mitjans no motoritzats) i que permeten també la
(Infraestructures i equipaments) coincideixen en
(color groc). Les taules arrepleguen les diferents
connexió amb centres d’activitat (Centre de Salut,
la millora dels accessos a les urbanitzacions
línies d’acció i les diverses actuacions, així com el
poliesportiu, escola). Es posa també l’accent en la
i connexions amb Orba-Orbeta i centres
grau de necessitat, si ha existit consens o no, o si
seguretat i l’accessibilitat de les vies.
d’activitat, i la necessitat de comptar amb zones
propostes
referides
al
tercer
eix
d’aparcament plantejant espais dissuasoris o
la ciutadania les considera prioritàries o no. Per a això s’han empleat unes icones que faciliten la
Un dels temes que no ha generat consens és
seua comprensió.
la peatonalització. Sorgiren qüestions que han
perimetrals en les entrades del poble.
de resoldre el problema de falta d’aparcament
Al costat d’aquestes, un tema recurrent ha sigut la
En referència a l’eix d’infraestructura verda, els
(per exemple l’eliminació de places en el centre,
gestió i emplaçament de l’espai per desenvolupar
temes més reiterats i de major importància van
ubicació, tractament i disseny de l’espai). Es
les activitats econòmiques, tant les industrials
ser, la restauració i neteja del barranc d’Orbeta,
proposa que en el cas de plantejar-se, es faça una
com les comercials i de serveis.
un corredor ecològic que a causa d’actuacions en
consulta ciutadana per a tal fi. El Pla de Mobilitat
el seu entorn o sobre el mateix llit (per exemple
que porta aparellat el futur planejament, haurà de
Finalment els assistents estan d’acord a reservar
obres de canalització dures i poc integrades)
reflectir les diferents alternatives existents.
espai fora del casc urbà per a un possible
ha anat perdent la seua funcionalitat ecològica
emplaçament per a una estació de transport
i el seu valor paisatgístic. Davant la proposta de
Finalment es proposa senyalitzar algunes rutes
públic, que millore la comunicació amb la resta de
realització d’un parc lineal en el barranc, no es
de senderisme i potenciar rutes que recorren La
la comarca.
va arribar a cap consens, encara que sí es veia
Plana y la Serra de de Seguili (pel carrer Massil)
necessari la seua adequació i manteniment. Respecte al model de desenvolupament urbà Els temes que van generar major consens van
sostenible hi ha temes que generen alguna
ser els referents a la protecció i posada en valor
discrepància. Hi ha coincidència a considerar que
de paisatges i elements naturals, patrimonials,
el creixement d’Orba hauria de ser compacte,
agrícoles, com la protecció i millora del Castellet
moderat i limitat al creixement de la població.
i el seu entorn, el paisatge de secà (murs de
Tanmateix consolidar les vores per a tancar els
pedra en sec) o l’enclavament de les Hortetes
cascos urbans i en les urbanitzacions, senyalitzant
pel seu sistema de reg tradicional, sense oblidar
les unions entre els extrems més propers a
el patrimoni arbori singular, com una olivera
aquestes i el casc urbà. En general es considera
mil·lenària en la zona del Dalt dels Fons.
que les urbanitzacions no han de créixer més. 60
CAPร TOL B Participaciรณ ciutadana
61
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
Fitxes resum de les actuacions del Taller3
3.1
MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]
3.1.1 PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR
APORTACIONS
3.1.1.1 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR NATURAL-AMBIENTAL Protegir espais naturals perquè no se seguisca construint cap als mateixos (per exemple el Seguili)
Espais naturals com les Serres de Seguili, Migdia o els Tossals del Port, del Castellet Zones amb risc d’inundació Zona humida Riu Girona (recuperació dels tolls i protecció del seu paisatge) Neteja d’abocaments en el paisatge Pla d’evacuació incendis
3.1.1.2 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR PATRIMONIAL-CULTURAL
Recuperació del paisatge de Les Hortetes (Font de Dalt) en Orbeta Recuperació del paisatge agrícola del secà (marges, foies, etc) Paisatge de regadiu del Pla D’Orba
Restaurar murs de pedra en sec (parlar amb veïns) Restaurar sistema de reg de bancals/pous del Bº Orbeta Neteja de graffitis en fonts i llavadors
Protegir el patrimoni cultural (llavadors, sequers, forns i fonts ) i possar-lo en valor
3.1.1.3 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR SOCIAL-VISUAL Posada en valor de l’olivera mil·lenària en zona del Dalt dels Fons
Entorn de La Xopena-les Fonts Castellet Millora de la zona recreativa en l’entorn de La Plana
3.1.2 CONNECTAR ELS PAISATGES DE VALOR
3.1.2.1 PROTECCIÓ DELS CORREDORS ECOLÒGICS
Recuperació i protecció del Barranc de Trullent.
Restaurar i gestionar el Barranc d’Orbeta
Millora dels barrancs (Fontilles, Trulllent)
62
CAPÍTOL B Participació ciutadana
Necessària
3.1.3 SISTEMA D’ESPAIS VERDS I MOBILITAT
Prioritària Necessària amb condicions
APORTACIONS
3.1.3.1 CREACIÓ D’UN SISTEMA D’ESPAIS VERDS URBANS Creació d’espais peatonals al centre del poble (i Orbeta)
La peatonalització no ha generat consens sinó més discrepàncies per qüestions com l’aparcament
Colocació d’arbrat viari als carrers del poble per donar ombra
Zones d’ombra i arbrat en vies trànsit per als vianants i comunicació Reestructuració de la plaça (més element verd, ombra, mobiliari urbà per a asseure’s, jocs infantils)
Millora del disseny i tractament de la plaça d’Orba Disseny d’espais comunitaris verds en l’espai urbà Parc lineal del Barranc d’Orba, itinerari per als vianants, enjardinament i connexió amb els barrancs externs
No hi ha Indiferent consens
Zones verdes en casc urbà lineals i discontínues, parcs més verds, menys ciment, més integrats No hi ha consens en la proposta de creació d’un parc lineal en el Bº, si hi ha consens a millorar-ho i restaurar-ho i mantenir-ho en bon estat
3.1.3.2 CREACIÓ DE ESPAIS PER VIANANTS. CAMINS Ruta cap a l’embassament d’Isbert i el riu Girona, connexió amb Palmeria i La Plana Orba-Font de Baix-Palmeria-Riu Girona-paisatge agrari) “Ruta del fang” Camí del cementeri (millora, senyalització, adequació) Senyalització Ruta Les Fonts, senderisme cap al Castellet
Ruta de Les Fonts (Xopena- Baix Castellet), camí del Port Recuperació del camí tradicional de Tormos a Isbert
Cap a Seguili, carrer Massil (via potencial per a anar amb bici, caminar, caçadors. Senyalització Manteniment de camins. En Els Plans millorar la vorera de la carretera cap a Benidoleig
Recuperació, neteja i senyalització de senders Serra Seguili Millora i recuperació de camins i senders Via verda Riu Girona
3.1.3.3 CREACIÓ DE VIES DE TRANSPORT SOSTENIBLE Xarxa d’itineraris verds (per als vianants prioritàriament) connectant centres d’activitat (col·legis, centre salut, places) i espais verds (Bº Orba, Ulls d’Aigua, Serres) Disseny de vies segures per al trànsit de la població infantil Millora de les connexions cascos urbansurbanitzacions. (per als vianants) Major seguretat i millor senyalització
63
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
Fitxes resum de les actuacions del Taller 3
3.2
MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]
3.2.1 INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS URBANS
APORTACIONS
3.2.1.1 CONSOLIDACIÓ DEL NUCLI D’ORBA Creixement moderat, limitat al creixement de la població. SU en les vores del casc i d’algunes urbanitzacions.
Model de creixement urbà compacte
Tipologia flexible d’habitatges (“ecohousing”), habitatges de menor grandària i més espai comunitari construït Prioritzar la construcció i edificació sobre el que ja està. Solucionar primer habitatges buits abans que construir.
Gestió parc habitatges buits
3.2.1.2 DEFINICIÓ DEL PERFIL DE VORERA URBANA D’ORBETA
3.2.1.3 RESERVA PER L’HABITATGE PROTEGIT
3.2.1.4 POSSIBLE CREIXEMENT I ADEQUACIÓ URBANA CAP A LA ZONA ESPORTIVA
3.2.2 COMPLETAR I REDIMENSIONAR TEIXITS URBANS (SOLS VACANTS, PER CONSOLIDAR I NO AFECCIÓ A ZONES FORESTALS)
3.2.2.1 ASPRE
3.2.2.2 CAPSÓ
3.2.2.3 PARADÍS ORBA (LA PLANA)
3.2.2.4 PALMERIA
3.2.2.5 LA FOIA
3.2.2.6 TRULLENT
No més creixement de les urbanitzacions Urbanitzar unint el casc urbà amb el més proper i emplenat (“omplint buits” o solars) Urbanitzar senyalitzant les unions entre el casc i els extrems més propers de les urbanitzacions
64
CAPÍTOL B Participació ciutadana
Necessària
3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS
No hi ha Indiferent consens
Prioritària Necessària amb condicions
APORTACIONS
3.2.3.1 NORMES D’ADEQUACIÓ AL PAISATGE URBÀ Millora de la imatge urbana (poble i urbanitzacions) Tipologies edificatives de les noves cases
L’estètica i tipologia de les edificacions no genera consens clar, l’edificació tradicional enfront de nous models edificatoris (“ecohousing”)
Manteniment les façanes posteriors de les cases Establir una tipologia urbana (volums, estética, altura)
Preservar tipus d’estètica alineada amb el poble, tenir en compte l’estètica.
Normativa de protecció del patrimonio arquitectònic i compliment Pla Especial de protecció del casc urbà d’Orba i Orbeta
Potenciar l’ornamentació vegetal dins del poble en façanes (privat) i carrers (públic)
Altres
3.2.3.3 ESPONJAMENTS I POSSIBLES REFORMES INTERIORS Peatonalització del centre d’Orbeta donant solució a l’aparcament de cotxes
65
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
Fitxes resum de les actuacions del Taller 3
3.3
MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS [ 03_MDIE ]
3.3.1 INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
APORTACIONS
3.3.1.1 RESERVAR ESPAIS PER POSSIBLE TRANSPORT PÚBLIC AMB LA COMARCA Estació d’autobusos fora del casc urbà Preveure espai per a millorar accés-connexió transport públic. Relació comarcal mitjançant l’autobús
Espai per millorar el transport públic
3.3.1.2 REFORMULAR ELS TRAÇATS DE RONDA AL DOCUMENT CONSULTIU Millora de la connexió del casc d’Orba amb el poliesportiu i la piscina Disseny d’una ronda perimetral
3.3.1.3 ADEQUACIÓ DE NOUS ACCESSOS I RODONES A LES URBANITZACIONS Millora del accés a l’Aspre-La Foia
Millores de mobilitat i dimensionament dels accessos (sobretot urbanitzacions) fent aparcaments dissuasoris/perimetrals
Millora del accés a Orbeta Aumentar els pasos per vianants
Millorar la zona de la “Teulera” molt freqüentada. Construcció de vorera per a dotar-la de més seguretat
Desviament de la CV715 Millora de la pavimentació dels carrers i carreteres (urbanitzacions)
3.3.2 ÀREES DE DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA
3.3.2.1 REFORMULAR EL SECTOR TERCIARI I DE SERVEIS (COMPACITAT I PROXIMITAT CAP AL NUCLI) Sector proper al Mas y Mas, o cap a Marorba, o un altre al marge de la carretera que possibilite el trasllat de naus industrials del casc Mantenir sòl dotacional S1 municipal per a ús temporal de dotacions de SU agrupades i amb màxima accessibilitat
66
CAPÍTOL B Participació ciutadana
Necessària
APORTACIONS Aprofitar espais lliures deixats per les naus per a zones verdes o habitatges Parc empresarial separat del residencial. Trasllat de tallers en zones (Terraseries). El nucli comercial mantenir-ho en casc urbà Els sòls terciaris o industrials, es donen en condicions favorables o amb facilitats per a fer aquest hipotètic canvi. Es podría localitzar en la zona del Capsó/Eden. Dissenyar un bypass des del col·legi connectant amb el camí del Port
3.3.3 DOTACIÓ I EQUIPAMENTS PÚBLICS 3.3.3.1 NOUS APARCAMENTS ALS NUCLIS URBANS
Zones d’aparcament en les entrades al poble Aparcaments perimetrals, prioritat vianant (carrers coexistència) Possible Aparcament davant centre de Salut
Disseny de nous espais d’aparcament urbans
Prioritària Necessària amb condicions
3.3.2.2 ADEQUAR LES NAUS INDUSTRIALS I TALLER CAP A ESPAIS MÉS COMPATIBLES AMB EL RESIDENCIAL Canvi d’emplaçament fora del casc urbà
No hi ha Indiferent consens
3.3.3.2 UBICACIÓ DE ZONES PER RSU/ECOPARCS Definició zona multiusos (RSU/Ecoparc), etc.
3.3.3.3 MILLORAR SERVEIS URBANÍSTICS (ABASTAMENT, CLAVEGUERAM, DEPURADORA...) Millora del sistema de abastament d’aigua a l¡Aspre, Capçó o La Plana. Millora del sistema de sanejament en les urbanitzacions Millora dels serveis de recollida fem Servei de telecomunicacions
Sistemes de gestió de l’aigua
3.3.3.4 EDIFICIS PER A MUSEUS, EDUCACIÓ, JOVENTUT, ESPORTS, OCI Disseny d’espais de trobada i/o integració
Espais per a joves, tipus un parc de skate o similar
67
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
ENTREVISTES CIUTADANES En aquest apartat s’arrepleguen les aportacions que s’han anat arreplegant per part de la ciutadania d’Orba durant el procés de participació mijtançant entrevistes personals a representants polítics, als propietaris de les naus i empreses grans situades al nucli urbà d’Orba. D’aquesta manera s’atén també a altres col·lectius o persones que a títol individual, han tingut a bé omplir els qüestionaris i entrevistes, completant l’espectre participatiu dels tallers (es van fer unes preguntes específiques dins de les enquestes de visualitat del paisatge) o en el formulari accessible online. Els resultats s’han agrupat per eixos, de la mateixa manera que s’ha realitzat per als resultats dels tallers. No obstant això, en aquest cas no s’ha avaluat el grau de necessitat i prioritat. Les respostes es van reiterant i van ressaltant-se aquells temes que més interessen o preocupen. En l’apartat d’infraestructura verda, un tema molt reiterat ha sigut la necessitat d’aumentar la dotació d’espais verds dins del casc urbà i
les zones d’ombra, proposant-se dotar d’arbrat algunes vies. Als espais de descans com la plaça d’Espanya o de la Pilota, incloure més zones verdes. En realitat del que es tracta és que els espais connecten amb la resta de paisatges que envolten Orba. Així mateix, es reforça la millora, neteja i rehabilitació de camins i sendes, així com el potenciar i senyalitzar rutes com la dels Fonts-Xopena, o la del Castellet, el camí vell de Murla i Fontilles, la xarxa de sendes per la serra de Seguili. Es proposa que la ruta estiga ben senyalitazada i condicionada per a que recórrega el paisatge urbà-agrícola-fluvial i forestal, des del poble fins a l’embassament d’Isbert. Enllaçant amb el sistema d’itineraris per a vianants, es planteja la creació d’una mena d’anell verd al voltant d’Orba que permeta el trànsit per als vianants i vehicles no motoritzats. I la connexió per als vianants des del nucli urbà amb les urbanitzacions i centres d’activitat. A més a més, es proposa
Rehabilitar sendes i camins tradicionals
Resoldre qüestió habitatges buits
Posar en valor els enclavaments representatius d’Orba 68
fer actuacions per protegir i millorar el barranc d’Orbeta i el riu Girona, on és necessari controlar els punts d’abocament i contaminació que s’estan produint. La posada en valor de recursos culturals, naturals, paisatgístics, ha sigut també molt esmentada, destacant la recuperació d’elements com sequers o rius raus on s’assecava la pansa, el corrrals que es troben en la serra del Migdia ( Cigno, del Mig, Venta la Xata), o paisatges agraris (Les Hortetes, o els paisatges del secà). En l’eix de desenvolupament urbà sostenible, respecte als nous creixements urbans, les persones han expressat en la seua majoria la no necessitat de créixer més (sobretot les urbanitzacions),i en cas de ser necessari, que fos un creixement controlat, d’acord amb la població vegetativa evitant el desenvolupament cap als espais naturals (serres o bé el Castellet). Es proposa créixer fins a la ronda, ocupant els solars buits existents a la vorera urbana. S’han arreplegat algunes
Millorar connexions Orba-urbanizaciones-centres d’activitat
CAPÍTOL B Participació ciutadana
respostes, en el que es comenta la necessitat de solucionar la qüestió dels nombrosos habitatges buits a Orba (tant en els cascos urbans com les urbanitzacions) i abans de construir més, caldria rehabilitar i millorar els habitatges perquè puguen ser ocupats.
(Orba, Orbeta i urbanitzacions). Es proposa l’augment de les zones/places de pàrquing (agrupar-les i traure-les fóra del centre urbà, millorant el seu disseny, i solucionar els punts conflictius (Centre Salut) amb la finalitat de disminuir el tràfic i donar més espai al vianant.
Respecte a la tipologia d’habitatge, les respostes mostren preferències a mantenir la imatge tradicional del casc urbà d’Orba i d’Orbeta (es manifesta la necessitat de fer un pla de protecció de tots dos centres històrics), no obstant això no hi ha una resposta unànime en referència a la definició de l’estètica urbana (cromatisme, volums, façanes, altures). L’harmonia, coherència estètica i el manteniment de l’essència de poble ha sigut reiteradament comentat, però també va eixir com a resultat, la possibilitat de contemplar altres tipologies d’habitatges alternatius al model tradicional.
Finalment la proposta de traslladar l’activitat industrial i tallers fora del centre urbà i cercar la possible ubicació d’un parc empresarial com a nova àrea de dinamització econòmica, ha sigut tractada en les entrevistes amb els representants de les empreses afectades que s’han mostrat oberts a cercar solucions.
Els temes més reiterats de l’eix d’infraestructures i equipaments han sigut els referents a l’aparcament i millora d’accessos
Protegir els elements patrimonials
Respecte al sector industrial, es produeixen problemes d’accessibilitat per als camions de càrrega i descàrrega quan intenten accedir a les naus industrials situades en el casc urbà, les vies d’accés són estretes i no permeten el gir dels camions de major tonatge haventse de desviar per altres vies, i augmentant el volum de tràfic. Esta situació genera molèsties veïnals. Es proposen solucions concretes d’accés a estudiar a partir de l’Av.
del Port, fins a connectar amb el Camí del Port, proposant un xicotet by pass, millora des d’aquest punt per a travessar el barranc de Trullent fins a Orbeta i la Urbanització L’Aspre. De les quatre empreses entrevistades, totes es mostren favorables a un hipotètic canvi d’ubicació de les naus, però amb condicionants, unes sol·licitant que es donen condicions favorables o amb facilitats per a poder dur-ho a terme si es donara el cas, altres comenten que hi ha importants inversions realitzades en les naus que necessiten ser amortitzades, i que s’haurien de barrejar diferents ofertes si es donara el cas d’un possible canvi d’ubicació. Quant a l’emplaçament, no es produeix consens, i per tant, s’hauran de treballar les diferents alternatives. Es realitza la proposta d’unir-se les empreses locals per a espentar aquest polígon terciari en la seua gestió.
Millorar accessos i mobilitat més segura
Qualitat de l’espai públic, més verd urbà
Ordenar els usos industrials, nou parc empresarial 69
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
Fitxes resum de les actuacions obtingudes per mitjà de les entrevistes ciutadanes
3.1
MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ] APORTACIONS
3.1.1 PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR
3.1.1.1 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR NATURAL-AMBIENTAL Espais naturals com les Serres de Seguili, Migdia o els Tossals del Port i del Castellet Zones amb risc d’inundació
Zona humida Riu Girona (recuperació dels tolls i protecció del seu paisatge)
Actuacions a la zona Garroferal (meandre Riu Girona)
Neteja d’abocaments al territori
Controlar abocaments o possibles punts de contaminació (Corral de Bous)
Pla d’evacuació incendis
Pla evacuació per Urbanitzacions com l’Aspre
3.1.1.2 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR PATRIMONIAL-CULTURAL Recuperació del paisatge de Les Hortetes (Font de Dalt) en Orbeta
Garrofers, ametlers
Recuperació del paisatge agrícola del secà (marges, foies, etc) Paisatge de regadiu del Pla D’Orba
Posada en valor recursos culturals com llavador de la Font de dalt i ermita d’Orbeta Serra Migdia: corrals Cigno, del Mig, Venta la Xata (pujada al Port). Font d’Orbeta: Franja zona verda entre Font de Dalt i la carretera de Benidoleig
Protegir el patrimoni cultural (llavadors, sequers, forns i fonts ) i possar-lo en valor
Regeneració del paisatge de les Hortetes
3.1.1.3 PAISATGES & ELEMENTS DE VALOR SOCIAL-VISUAL Millora de la Font Xopena
Entorn de La Xopena-les Fonts
Millora de l’entorn Castellet
Castellet Millora de la zona recreativa en l’entorn de La Plana
3.1.2 CONNECTAR ELS PAISATGES DE VALOR
3.1.2.1 PROTECCIÓ DELS CORREDORS ECOLÒGICS Nejeta del barranc d’Orbeta de vegetació
Recuperació i protecció del Barranc Trullent. Millora dels barrancs (Fontilles, Trulllent)
Corredor verd que conecte les serres i tossals
Altres
70
CAPÍTOL B Participació ciutadana
Necessària
3.1.3 SISTEMA D’ESPAIS VERDS I MOBILITAT
Prioritària Necessària amb condicions
APORTACIONS
3.1.3.1 CREACIÓ D’UN SISTEMA D’ESPAIS VERDS URBANS Peatonalitzar el centre d’Orba (ex. carrer Major) Espais de descans en els extrems d’Orbeta Vorera més àmplia en Av. Dénia Aumentar les zones d’ombra (plaza Pilota). Us del lledoner
Creació d’espais peatonals al centre del poble. Colocació d’arbrat viari als carrers del poble per donar ombra Millora del disseny i tractament de la plaça d’Orba
Millora de la plaça com espai de trobada
Disseny d’espais comunitaris verds en l’espai urbà
Més espais verds dins la zona urbana i parcs Possible parc-jardí en el carrer de Sant Antoni Fer un parc al barranquet fins la Font de dalt
Parc lineal del Barranc d’Orba, itinerari per als vianants, enjardinament i connexió amb els barrancs externs
No hi ha Indiferent consens
3.1.3.2 CREACIÓ DE ESPAIS PER VIANANTS. CAMINS Ruta cap a l’embassament d’Isbert i el riu Girona, connexió amb Palmeria i La Plana ( Orba-Font de Baix-Palmeria-Riu Girona-paisatge agrari) “Ruta del fang” Camí del cementeri (millora, senyalització, adequació) Millorar la senda fins el Castellet
Ruta de Les Fonts (Xopena- Baix Castellet), camí del Port Recuperació del camí tradicional de Tormos a Isbert
Arreglar rutes Seguili. Potenciar sendes tradicionals i recuperar toponimia. Neteja de la Cova. Manteniment de camins, neteja, asfaltat i senyalització
Recuperació, neteja i senyalització de senders Serra Seguili Millora i recuperació de camins i senders Via verda Riu Girona
3.1.3.3 CREACIÓ DE VIES DE TRANSPORT SOSTENIBLE Connexions peatonals-carril bici des d’Orba cap les urbanitzacions i centres d’activitat Creació d’anell verd al voltant del poble
71
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
Fitxes resum de les actuacions obtingudes per mitjà de les entrevistes ciutadanes
3.2
MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]
3.2.1 INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS URBANS
3.2.1.1 CONSOLIDACIÓ DEL NUCLI D’ORBA
APORTACIONS Permetre algun habitatge aïllat amb parcel·les grans Creixement cap a les rondes (terrenys buits de les voreres Controlar creixements cap al Castellet Si creix que siga cap a riu-poliesportiu, la zona més plana
Model de creixement urbà compacte
Millora del perfil de vorera urbana
Cuidar i dissenyar els espais de descans
Gestió del parc d’habitatges buits
Desarrollo de la S1
Dins la S1 (7000m2) es podria fer el parc públic
Millora i rehabilitació de les cases abandonades
Ocupar les cases buides abans de construir més
3.2.1.2 DEFINICIÓ DEL PERFIL DE VORERA URBANA D’ORBETA Possible ampliació d’Orbeta cap el Sur Ordenació de la partida del Massils (elevada concentració de cases)
3.2.1.3 RESERVA PER L’HABITATGE PROTEGIT
3.2.1.4 POSSIBLE CREIXEMENT I ADEQUACIÓ URBANA CAP A LA ZONA ESPORTIVA Ampliar la zona esportiva cap al nord
3.2.2 COMPLETAR I REDIMENSIONAR TEIXITS URBANS (SOLS VACANTS, PER CONSOLIDAR I NO AFECCIÓ A ZONES FORESTALS)
3.2.2.1 ASPRE
Adequació a la normativa a l’Aspre
3.2.2.2 CAPSÓ
No créixer més, i menys cap a les muntanyes
3.2.2.3 PARADÍS ORBA (LA PLANA)
72
CAPÍTOL B Participació ciutadana
Necessària
3.2.2.4 PALMERIA
3.2.2.5 LA FOIA
3.2.2.6 TRULLENT
No hi ha Indiferent consens
Prioritària Necessària amb condicions
APORTACIONS
3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS
3.2.3.1 NORMES D’ADECQUACIÓ AL PAISATGE URBÀ Millora de la imatge urbana (poble i urbanitzacions) Mantenir la imatge de les façanes (traure i deixar visible la pedra) Mantenir la tipologia edificatoria tradicional en les noves construccions. Màxim 3 altures. Integració en el paisatge Tipologia casc antic en sintonia amb la historia del poble Coherencia estètica Control de la tipologia constructiva y cumplimiento de la normativa
Tipologies edificatives de les noves cases Manteniment les façanes posteriors de les cases Establir una tipologia urbana (volums, estética, altura) Normativa de protecció del patrimonio arquitectònic i compliment Pla Especial de protecció del nucli urbà d’Orba i Orbeta Altres
No deixar construir edificis moderns ni al casc d’Orba ni d’Orbeta
3.2.3.2 ESPONJAMENTS I POSSIBLES REFORMES INTERIORS No deixar construir edificis moderns ni al casc d’Orba ni d’Orbeta
73
TERRITORI ORBA
B3 .
Directrius i línees d’actuació.
Fitxes resum de les actuacions obtingudes per mitjà de les entrevistes ciutadanes
3.3
MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS [ 03_MDIE ]
3.3.1 INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
APORTACIONS
3.3.3.1 RESERVAR ESPAIS PER POSSIBLE TRANSPORT PÚBLIC AMB LA COMARCA EspaI per millorar el transport públic
3.3.3.2 REFORMULAR ELS TRAÇATS DE RONDA AL DOCUMENT CONSULTIU Millora de la connexió del casc d’Orba amb poliesportiu i piscina Disseny d’una ronda perimetral
3.3.3.3 ADEQUACIÓ DE NOUS ACCESSOS I RODONES A LES URBANITZACIONS
Millora del accés a Orbeta i Orba
Millorar accessos a Orbeta Fer dues adreces: ampliar cap a l’Oest Ampliar la pista (Font-Orbeta) Millora accesos per la Teulera
Desviament de la CV715
MIllora del desviament del possible institut
Millora del accés a l’Aspre-La Foia
Millora de la pavimentació dels carrers i carreteres (urbanitzacions)
3.3.2 ÀREES DE DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA
3.3.2.1 REFORMULAR EL SECTOR TERCIARI I DE SERVEIS (COMPACITAT I PROXIMITAT CAP AL NUCLI) Possibilitat de fer (estudiar) el polígon industrial (partida Menuts) al costat del centre esportiu que estiguera a prop però no dins del poble. S1: caràcter terciari, tendes. Els bancals que queden darrere es queden aïllats i podria donar-se un xicotet creixement residencial.
74
CAPÍTOL B Participació ciutadana
Necessària
No hi ha Indiferent consens
Prioritària Necessària amb condicions
APORTACIONS
3.3.2.2 ADEQUAR LES NAUS INDUSTRIALS I TALLER CAP A ESPAIS MÉS COMPATIBLES AMB EL RESIDENCIAL Canvi d’emplaçament fora del casc urbà
3.3.3 DOTACIÓ I EQUIPAMENTS PÚBLICS
3.3.3.1 NOUS APARCAMENTS ALS NUCLIS URBANS
Zones d’aparcament: Dins del casc urbà per fomentar el comerç. Av. Fontilles (al costat de les parcel·les) Carrer dels Tons: Orba-Orbeta, inici carrer de l’ermita Fer un parking al centre esportiu, centre salud. Parking perimetral per liberar espai en el centre
Disseny de nous espais d’aparcament urbans
3.3.3.2 UBICACIÓ DE ZONES PER RSU/ECOPARCS Definició zona per instalació RSU/Ecoparc
3.3.3.3 MILLORAR SERVEIS URBANÍSTICS (ABASTAMENT, CLAVEGUERAM, DEPURADORA...) Millora del sistema d’abastament d’aigua a l’Aspre, Capçó o La Plana.
Millora abastament a l’Aspre
Millora del sistema de sanejament en les urbanitzacions
Millora sanejament a l’Aspre
Millora dels serveis de recollida fem Servei telecomunicacions Instalació d’un ecoparc municipal o zona apta, segons el Pla de residus.
Ecoparc o zona similar
3.3.3.4 EDIFICIS PER A MUSEUS, EDUCACIÓ, JOVENTUT, ESPORTS, OCI Disseny d’espais de trobada i/o integració
Locals d’assaig (música-teatre, artesania) Auditori
Altres
Implantar un espai d’oci Parc integrat (enfront de l’escola 6000m2)
75
TERRITORI ORBA
TERRITORI
ORBA
C
Conclusions del procĂŠs de participaciĂł
C
REFLEXIONS SOBRE TERRITORIORBA En aquest apartat es realitza una reflexió de tot el procés a manera de síntesi. La participació ha de continuar i acompanyar al Pla General durant al llarg del seu recorregut. A continuació s’exposen una sèrie de reflexions al voltant del propi procés de participació i relatives a les propostes del pla. RELATIVES AL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ Davant la impossibilitat de donar abasta a tots els temes que es desprenen del Pla General amb el detall que precisen i amb l’objectiu de generar majors consensos i implicar a més ciutadans i agents socials, es precisa mantenir obert el canal obert de TERRITORIORBA, de manera que puga quedar vinculat a altres estructures de participació així com associacions del municipi. El procés ha cercat ser el més inclusiu possible, i amb l’objectiu d’arribar a tota la ciutadania, no obstant açò com a reflexió, hem observat que la participació ha emmalaltit d’escassa participació de persones joves, les causes poden ser (malgrat que no hauria de ser una qüestió d’edat), al fet que la temàtica de la planificació urbana i el territori no ha sigut prou atractiva per al públic més jove; o els canals de difusió no han sabut arribar fins a aquest col·lectiu. D’altra banda, la realització d’un dels tallers en anglès ha tingut molt bona acceptació entre la població resident estrangera i considerem que ha sigut un bon acostament per a seguir treballant en la integració veïnal. En els escenaris futurs plantejats per a Orba ha aparegut contínuament la visió d’un poble més integrador, que afavorisca els espais de trobada i socialització així com oferisca noves oportunitats de treball o negoci. És convenient continuar amb un procés de destil·lació en el qual conforme aquest avanç,
es vagen tractant els temes essencials del Pla General, sempre amb l’ànim d’abordar aspectes de major detall i més complexos. RELATIVES A L’ESCALA El factor d’escala ha afectat principalment nivell municipal i local. Escala municipal Durant els tallers de participació s’ha observat que hi ha temes que preocupen a nivell de tot el municipi com la protecció i gestió del patrimoni cultural, agrari i natural, la connexió d’Orba amb la resta d’urbanitzacions o centres d’activitat, entre altres. Escala local L’existència de distintes realitats urbanes, referides als nuclis tradicionals d’una banda i al model d’urbanització, fan que existisquen especificitats que necessiten ser escoltades i contemplades al procés. D’aquesta manera s’ha pogut evidenciar que en les àrees residencials de baixa densitat (Aspre, Capsó, Foia, etc.) existeix una necessitat prioritària a millorar les infraestructures d’aigua i sanejament i les connexions amb el nucli d’Orba. En canvi els nuclis de caràcter tradicional (Orba i Orbeta) assumeixen la necessitat d’un creixement compacte controlat i integrat en el paisatge o la gestió de zones d’aparcament que milloren la mobilitat dins del casc urbà. RELATIVES AL TEMPS D’EXECUCIÓ El Pla General és el document director per a la planificació del territori. Durant els tallers s’han contemplat propostes que difereixen en la urgència i prioritat d’execució. Accions urgents Els efectes per riscos ambientals, incendis, 78
inundació, requereixen d’actuacions urgents que puguen ser arreplegades, encara que siga parcialment i en segons competències, pel Pla General. Així com les referents a la millora de l’estat de les xarxes d’abastiment i sanejament en les urbanitzacions. Accions a mitjà termini “Els nous creixements urbans, o la idea de generar un pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS) , són accions que requerixen d’una acció acurada que arreplegue una ordenació amb més detall i sensible a les aspiracions de la població. Acció a llarg termini Són accions que es produiran a llarg termini i hauran de ser abordades amb la ciutadania en el futur. RELATIVES ALS EIXOS DE ACTUACIÓ Posicions de reforç i matís Acciones que es consideren claus per al municipi però han de ser desenvolupades en major detall per a debatre sobre la manera en el qual s’executen. Com els nous creixements plantejats. Posicions de debat obert Accions que han de ser debatudes i que obrin un ventall de possibilitats més ampli que el que arreplega el pla general. La possible peatonalització del centre d’Orba és una actuació que va suscitar debat i disensos, com el canvi d’ubicació de les naus industrials o el desenvolupament de la S-1, són actuacions que podrien comportar conseqüències físiques i de funcionament urbà i es recomana que siguen millor analitzades i recolzades en criteris tècnics que ajuden al debat i al contrast.
CAPÍTOL C Participació ciutadana
ARBRE D’ACCIONS PRIORITÀRIES
Gestió i protecció de barrancs, principalment d’Orbeta Millora d’accessos a Orba i Orbeta, urbanitzacions (Aspre, Capsó) i centres d’activitat (poliesportiu)
Canvi de naus industrials a nova zona industrial (lleugera) o polígon empresarial (artesà, tallers, tecnologies)
Gestió de zones d’aparcament (Ex.centre salut, cementeri, i fora del casc urbà)
Millora del sistema de sanejament i d’abastiment en Aspre, Capsó,etc.
Manteniment i gestió d’espais verds periurbans (Castellet-Les Fonts -Xopena, Escaus)
Protecció dels paisatges agraris (secà i regadiucítrics)
Millora de la qualitat del espai públic urbà més zones d’ombra i més verd
Connexió, millora i senyalització d’itineraris casc urbans amb urbanitzacions-espais verds (Xarxa d’itineraris per viandants)
Protecció del patrimoni rural (marges, forns, sequers, corrals) Posar en valor rutes i sendes locals (Fang, Fonts, Seguili, etc)
Creixement compacte, moderat i controlat (no cap als espais verds)
Preservar la identitat i la imatge urbana
Solucionar S-1 (possible àrea d’oportunidad nous tipus d’habitatge o serveis)
Gestió del parc de d’habitatge buit
Orbrir-se a noves tipologies d’habitatge integrades
MENYS PRIORITARI > MÉS PRIORITARI
Espais de trobada intergeneracional i multicultural
Protecció i restauració del Castellet (BIC)
79
TERRITORI ORBA
C
CONCLUSIONS FINALS Per concloure el present document, farem un resum de les propostes més reiterades reflectides en l’arbre d’accions.
Infraestructura verda
Model urbà sostenible
Com espais naturals, es senyalen necessitats com ara la gestió i protecció de barrancs, principalment el d’Orbeta, o l’entorn del riu Girona, així com el manteniment i gestió d’espais forestals periurbans, alguns d’ells amb valors culturals o patrimonials (Castellet-Les Fonts -Xopena, Escaus). Com espais agraris es demana la protecció i gestió dels paisatges agrícoles (secà i regadiucítrics),diferenciant uns dels altres des del punt de vista de l’ús (intensius o no) i de secà.
Durant els tallers desenvolupats, s’ha pogut comprovar que hi ha un ampli consens en no replicar el model d’ocupació dispersa del passat. D’aquesta manera es demana per al futur d’Orba un creixement urbà compacte, moderat i controlat, respectant els espais que li atorguencaràcter al municipi. Els creixements haurien de vertebrar l’entorn d’Orba amb la finalització de l’anomenat sector S-1.
En relació al patrimoni cultural, es veu clau la protecció i restauració del Castellet (declaració de BIC) com icona del municipi, amb un gran potencial visual, turístic i mediambiental. Per altra banda, és important la protecció del patrimoni rural en forma de marges, forns, sequers i corrals. S’ha de definir una infraestructura verda urbana de qualitat, amb millores a l’espai públic urbà amb més zones d’ombra integrant sistemes de vegetació. Es demana també la possibilitat de connectar el poble amb les urbanitzacions amb itineraris per a vianants i bicicletes. Aquesta qüestió ha de ser tècnicament estudiada a efectes de dur a terme la seua viabilitat (estudi del sistema viari i de camins públics). Per altra banda Orba té un potencial molt gran per posar en valor les seues rutes i sendes locals (nou itinerari de la Ruta del Fang, La Ruta de les Fonts, o el Seguili, etc).
Gestió i protecció dels barrancs
Es vol la preservació de la identitat i la imatge urbana d’Orba I Orbeta així como fer una gestió del parc d’habitatge buit. Per altra banda es donen propostes per cercar un tipus d’habitatge que siga innovador i amb capacitat per atraure més capital social i facilitat per atraure a la gent més jove per a viure, procurant habitatges que puguen satisfer les seues demandes, sense expandir-se per la resta del terme municipal.
Model d’infraestructures i equipaments. Ha sigut ampliament demandat la millora d’accessos a Orba i Orbeta, principalment a les urbanitzacions coml’Aspre el Capsó, així com a la zona del poliesportiu. D’aquesta manera és prioritari la gestió de zones deconnectivitat per la carretera i d’aparcament. Bons exemples serien l’arribada al centre salut, cementeri, i a l’entorn del casc urbà. També és interesant millorar la mobilitat urbana per la part sud del nucli, connectant amb L’Aspre i evitar el pas de camions pesats a l’interior del municipi. Aquestes conclusions
Creixement compacte i controlat 80
procedeixen principalment, de les entrevistes fetes amb els principals empresaris locals. Per atendre aquesta qüestió, sembla oportú que el futur Pla General estudie en detall la millor alternativa per accedir per la part sud del municipi, tractant de donar una solució als embossaments de trànsit i persones per la presencia la zona escolar, les fàbriques i naus a l’interior del nucli urbà, agreujada per l’estretor dels camins i carrers existents. Es podria estudiar un canvi de l’emplaçament de les naus industrials al nucli d’Orba a una nova zona industrial (lleugera) o polígon empresarial (artesà, tallers, tecnologies), que pogués atraure nova població. És molt important aconseguir la plena col·laboració i coordinació amb les empreses afectades, donant sempre que siga possible totes les facilitats que estiguen a l’abast de l’ajuntament. A les urbanitzacions es demanen millores del sistemes de sanejament i d’abastiment, sempre que no disposen d’aquests serveis. Com a equipaments o node social, s’ha reclamat la presència d’espais de trobada per millorar la integració social intergeneracional i multicultural. Espais que puguen tindre un ús quotidià o bé, que siguen llocs per actes culturals. En aquest sentit ens adrecem a les demandes fetes en processos participatius anteriors (veure document de conclusions de La Dula) i que reclamen espais per a joves, museus, etc.
Creació d’espais de trobada
CAPÍTOL C Participació ciutadana
...i ara què? Després del treball realitzat en el marc de
Es considera oportú que aquestes qüestions
treballs per part de l’administració. Sens
TERRITORIORBA al voltant dels eixos en els
es continuen treballant a través dels llits
dubte la millor manera de fer-ho, és amb la
quals s’han articulat les primeres directrius
establits en el municipi, així com uns altres que
presa en consideració de les propostes açí
i propostes del Pla General Estructural, es
pogueren considerar-se necessaris. En aquest
recollides, o fins i tot d’altres reflectides en
considera que hi ha certs aspectes sobre els
punt, és interessant aprofitar les inèrcies
altres processos participatius, amb la fi última
quals seria interessant seguir treballant amb
generades durant el procés tenint en compte
que siguen totes elles valorades per l’equip
la finalitat d’aconseguir un major consens.
als actors afectats directament, tals com les
redactor del PGE.
associacions. D’altra banda, conforme el PGE vaja
La seua inclusió o no final en el planejament,
desenvolupant-se, seria recomanable generar
Finalment, i en relació amb les propostes
hauria de ser degudament justificada i
espais on s’aborden les propostes que
i aportacions que queden reflectides en
coherent amb el model de poble cercat,
requerisquen major detall juntament amb
el present document, i amb la finalitat de
complir amb la legalitat vigent i que siga viable
aquells agents directament implicats.
continuar garantint la transparència del
en la seua gestió.
procés, es fa necessària la devolució d’aquests
S’ha realitzat un procés de participació que no acaba açí. Una reflexió col·lectiva sobre el futur del territori d’Orba.
2017
TERRITORI
ORBA
estem açí
i...ara què?
desembre 2017 aprofitar canals existents per a treballar consensos
desenvolupament PGE: propostes detalladament
Associacions Entita ts
S PMU Catàlegs Prop os te s
vinculació del procés: justificació inclusió o no 81
TERRITORI ORBA
TERRITORI
ORBA
cercle
Ajuntament
d’Orba
www.TERRITORIORBA.es