UNA APROXIMACIÓ A LA MOBILITAT A ELX

Page 1

DOCUMENT UNA APROXIMACIÓ A LA MOBILITAT A ELX

PMUS ELX


AQUEST DOCUMENT ENS APORTA INFORMACIÓ ACTUALITZADA PER AL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ MOBILITAT ELX

+info: www.mobilitatelx.es

PMUS ELX


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX

ANÀLISI I DIAGNÒSTIC Pre‐diagnòstic. Relació dels principals problemes de mobilitat del municipi L'EVOLUCIÓ RECENT DE LA MOBILITAT Pel que respecta a Elx dins del seu propi terme municipal existeixen zones amb la presència de múltiples nuclis urbans perifèrics denominats pedanies, que en els últims anys han crescut fins i tot per sobre del propi nucli principal, incrementant així les taxes de motorització, que són satisfetes en la seva majoria per vehicles privats. Així, prenent com a base el PMUS d'Elx de 2009, el repartiment modal intramunicipal o intern al municipi d'Elx es mostra en la taula següent en la qual s'observa que una mica menys del 50% dels viatges es realitza en maneres toves i el transport privat té una quota superior al 40% del total de viatges interiors al municipi.

Pel que respecta al transport públic, a Elx a penes supera la desena part dels viatges totals. En quant als desplaçaments no motoritzats, aquests representen un 49% dels desplaçaments totals, sent el 99% d'ells realitzats a peu. En els desplaçaments interurbans, la manera privada és la predominant, situant‐se prop del 90%, amb tot just 7% en transport públic.

Anàlogament com succeeix a Alacant, si s'analitzen els desplaçaments per mitjans a Elx, la manera predominant de mobilitat és el vehicle privat amb similars percentatges de participació que a Alacant.

3


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX D'igual forma, la resta de mitjans segueixen el patró observat a Alacant, amb un predomini una mica major dels mitjans blans a Elx en aquelles tipologies de motius amb major capacitat de penetració com les compres o oci. Com s'ha esmentat, en el cas d'Elx, l'estructura territorial està condicionada pel model de “Horta”, amb nombroses pedanies, nuclis dispersos i activitats industrials situades fora dels polígons tradicionals, que dificulta en part l'aplicació de solucions de transport públic capaços de captar usuaris, tendint la mobilitat predominant mitjançant vehicle privat. Analitzant les relaciones origen/destí fonamentals d'Elx amb els seus municipis i zones d'igual forma, per les seues maneres, s'observa el total de viatges i el repartiment modal d'aquests:

En la taula es reforça l'esmentat predomini global del vehicle privat i la captació relativament baixa del transport públic, observant relacions amb gran generació/atracció de viatges i existència d'oferta de transport públic que no són capaços de transferir els viatges a aquest mitjà. D'altra banda, cal destacar el cas d'Oriola, el qual, malgrat no constituir una relació de primer ordre en volum de viatges, té cotes molt pròximes al 50% de participació del transport públic.

4


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX Això dóna indicis de les possibilitats d'aplicació del transport públic fins i tot amb un baix volum de viatges. Cal esmentar a part la relació entre Elx i la Sant Vicent del *Raspeig, definida per la relació amb el campus de la Universitat d'Alacant. Ací trobem un alt percentatge d’ “altres” maneres, que correspon al servei de bus discrecional. Aquesta relació és característica de tot l'àmbit metropolità Alacant‐Elx a causa de l'estructura de transport discrecional articulada entorn de la citada universitat. En conjunt amb el transport públic, aconsegueix cotes entorn del 35% del total de la relació amb el municipi de Sant Vicent del Raspeig. En termes de volum total de viatges, segons el que s’esmenta en el Document inicial estratègic del *PAT Alacant‐Elx (2017), a Elx el total de viatges diaris és aproximadament 450.000 viatges. En quant a l'ocupació mitjana dels viatges en vehicle privat, el *PMUS d'Elx identifica 1.14 persones/vehicle en dia laborable, i més específicament 1.13 persones /vehicle en desplaçaments amb motiu de treball. El *PMUS d'Alacant no ofereix dades sobre aquest tema, encara que les dades d'Elx en el repartiment modal similars als d'Alacant per tipologies permeten estendre aquesta ocupació mitjana a la resta de l'àmbit. Es podria concloure dient que, la mobilitat recent en l'àrea Alacant‐Elx s'ha basat en la predominança del transport privat, caracteritzant‐se l'àrea per l'existència de relacions preponderants del tipus centre‐perifèria en cadascun dels nuclis centrals, Alacant i Elx. Si bé existeixen certs fluxos orbitals, principalment motivats per generadors de mobilitat singulars, trobem una única relació orbital de certa magnitud entre Elx i Sant Vicent del Raspeig, motivada per la presència de la Universitat d'Alacant en *Sant Vicent. Ja en el Document inicial estratègic del *PAT Alacant‐Elx es detecta la necessitat de potenciar determinats corredors en matèria de transport públic. LA MOBILITAT EN L'ACTUALITAT Pel que respecta a la disponibilitat de vehicle per municipi, en el conjunt de l'àmbit del *PMoMe el 13,58% dels residents no disposen de vehicle per a realitzar els seus viatges habituals, és a dir, es tracta de població captiva del transport públic ja que depèn del transport públic per a realitzar els seus viatges motoritzats. Destaquen per damunt de la mitjana els residents a Sant Vicent del Raspeig i Alacant (19,87% i 15,47%, respectivament) i en l'extrem contrari se situen els residents a Mutxamel (7,03%), Crevillent (7,26%), El Campello (7,41%) i Sant Joan d'Alacant (9,57%), amb baixes captivitats. Elx se situa en un terme mitjà dins de l'àrea funcional Elx‐Alacant.

5


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX

Pel que respecta als viatges, en la *EDM s'ha obtingut al voltant d'1.756.000 viatges totals diaris, dels quals una mica més de 782.000 van correspondre a Alacant i 522.000 a Elx, observant‐se efectivament la tendència creixent en el nombre de viatges en tots dos municipis respecte d'anàlisis recents de mobilitat (715.000 viatges a Alacant segons *PMUS 2013 i 450.000 viatges a Elx segons *PAT Elx). Elx se situa en 2,5 Viatges per persona/dia per municipi el que el situa en un valor per damunt de la mitjana. En el repartiment modal s'observa com Elx se situa dins dels municipis amb major percentatge d'utilització de transport públic gràcies a l'oferta existent. Elx se situa dins dels municipis amb major percentatge de viatges interns: Elx (86,86%) i Alacant (81,75%). Elx es comporta com una àrea metropolitana amb un node molt clar en el nucli urbà d'Elx i amb nodalitats importants com l'Aeroport, el Parc Empresarial, els nuclis costaners i l’Altet, i les pedanies de l'Horta.

PMOME ELS REPTES DE LA MOBILITAT EN L'ÀMBIT PMOME

6


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX Com a instrument d'escala superior el PMome i el PMUS d'Alacant comparteixen reptes; aquests són: 1.

Increment de la competitivitat dels serveis de transport públic. Una cobertura adequada és necessària, però no suficient per a l'èxit del transport públic. Perquè la persona usuària ho percebi com una alternativa real al vehicle privat, ha d'oferir‐se un servei amb una velocitat comercial i, sobretot, un temps total de recorregut comparable, en la mesura de les seues possibilitats, a la manera privada. Això es podria abastar mitjançant diferents tipus de mesura: 

Infraestructura preferent o exclusiva per al transport públic.

Reducció de l'espai dedicat al mitjà.

Canalització de grans fluxos concentrats amb serveis específics tipus llançadora/exprés.

2.

Recuperació d'espai per a mitjans tous de transport (vianant i ciclista). Malgrat constituir la major part dels desplaçaments interns municipals, l'espai dedicat a aquesta manera en la xarxa viària és minoritari. Això es deu fonamentalment a la cessió d'espai a la manera privada motoritzada per a garantir fluïdesa i accessibilitat al centre urbà, relegant la manera per als vianants a corredors específics concentrats i segregació en grans vies. És per tant un repte aconseguir una major proporció de viari dedicat als mitjans tous a nivell urbà, sent el repte fonamental del PMome garantir la continuïtat dels espais destinats a mitjans tous entre entorns urbans i interurbans, permetent‐se conjuntament l'augment de la captació d'aquestes maneres en els desplaçaments intramunicipales i en els intermunicipals de curta/mitjana distància.

3.

Augment de l'ocupació mitjana del vehicle privat motoritzat. En un àmbit amb orígens relativament concentrats però destinacions deslocalitzades com és el cas de l'àmbit Alacant‐Elx, la penetració del transport públic resulta especialment complexa. En canvi, això presenta una oportunitat molt gran per a la mobilitat basada en desplaçaments privats compartits o col∙laboratius (i.e. car‐pooling, car‐ sharing, vehicles autònoms). Aquesta solució és aplicable a escales on el transport públic presenta dificultats per a operar, i constitueix una alternativa que, ben gestionada pot complir totes les premisses de sostenibilitat. Considerant les diferents alternatives existents i que sorgeixen contínuament, el repte del PMome és augmentar l'ocupació mitjana del vehicle privat i, d'alguna manera, estructurar i aprofitar les potencialitats de les alternatives existents en quant a mobilitat col∙laborativa. Integració del sistema de transport intermodal i facilitat d'ús. Posant el focus en la persona usuària final del transport, que és la ciutadania, el sistema ha d'estar estructurat de manera que qualsevol individu siga capaç d'efectuar un desplaçament des del seu origen a la seua destinació, mitjançant la ruta òptima, emprant les maneres en conjunt més sostenibles, amb un sistema tarifari únic,

4.

7


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX realitzant el mínim nombre de consultes d'informació i en menor temps possible. En aquest sentit, el repte del PMome és aconseguir el funcionament integrat de l'entorn metropolità d'Alacant‐Elx en matèria de mobilitat, i específicament, de transport públic, bé siga a través de la creació d'una Autoritat Metropolitana de Transports o similar, mitjançant la creació de títols de transport integrats en l'àmbit. CENTRALITAT D’ELX La centralitat es defineix a través dels fluxos de treballadors origen‐destí entre dos municipis, sense establir cap filtre. El valor absolut de les dades determina l'establiment d'unes “focalitats” a partir de la primera destinació laboral fora del municipi de residència. Els fluxos de centralitat també són útils per a visualitzar la disposició de les àrees formades al voltant dels focus, a més de per a aproximar‐se al seu abast màxim. S'han emprat els fluxos de centralitat “clàssics” (figura Mapa de fluxos‐primer destinació), però també els fluxos que tenen com a destinació el segon focus laboral fora del municipi de residència (figura Mapa de fluxos‐segon destinació).

Mapa de fluxos de centralitat “primera destinació” en les àrees funcionals d'Alacant i Elx, 2011. Font: INE, Censos de Població de 1991, 2001 i 2011. *PATAE DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS INFRAESTRUCTURES A ELX Xarxa de carreteres: Vies de connexió amb funció Interurbana: L'A‐7 és hui una alternativa funcional de la històrica N‐340 i la N‐332. Assenyalar que hui té esgotada tota la seua capacitat, per la qual cosa està previst la construcció d'un tercer carril a

8


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX l'altura de Crevillent. També a Crevillent, es reobri un nou tram de peatge AP‐7, que enllaça fins a Torrevella i Cartagena, connectant ràpidament amb el municipi de Dolores. Tornant a la A‐7, té la missió de descarregar part del trànsit el que tradicionalment suportava antany la N‐332 i la N‐340. Assenyalar finalment, que el tram de N‐332 després de superar la ciutat d'Alacant, passa per un traçat ambientalment sensible en creuar per diferents aiguamolls de valor. Vies de connexió amb funció Metropolitana: En l'espai sud del PATAE, destaca la Ronda d’Elx i s'encara es troba pendent d'execució completa. De la mateixa manera, la CV‐865, s'hi haja fortament congestionada entre Elx i Santa Pola, en el qual es preveu un imminent desdoblegament previst per a l'any 2019. Les comunicacions de la ciutat d'Elx amb Asp, es realitzen a partir de la CV‐84, mentre que les connexions amb Crevillent tenien els problemes derivats de la congestió de la N‐340, si bé totes dues carreteres es troben hui desdoblegades. Les comunicacions amb els municipis més al sud del PAT, poden utilitzar la CV‐855, o bé aprofitar l'AP‐7 des de Crevillent. Quant a les comunicacions amb Arenals del Sol, el tradicional camí d’Elx creua en travessia de l’Altet al nivell la N‐332. De la mateixa manera, s'utilitza la N‐336 per a arribar a l'Aeroport. Finalment, la comunicació amb Elx es pot realitzar també, utilitzant la CV‐849. En l'àmbit geogràfic més interior, la connectivitat amb Agost s'aconsegueix a través de la CV‐ 820, mentre que amb Montfort, s'arriba per la A‐31. El Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares, enllacen amb Asp per la CV‐845, per a obrir‐se a la zona d'Elx per la CV‐84, o bé prolongar el seu traçat fins a arribar a la A‐31 per a connectar amb la ciutat d'Alacant. Vies Urbanes: Respecte als nivells de trànsit, aquests es troben sobredimensionats per no existir sistemes públics de transport fluids i eficients. No ha d'oblidar‐se que es tracta de zones d'elevat dinamisme en l'activitat productiva i econòmica. En aquestes condicions, els viaris estructurants per a connexions supracomarcals, es veuen ràpidament absorbits per desenvolupaments urbans sotmesos a problemes de congestió pel trànsit rodat. Així, les connexions entre Sant Vicent del Raspeig‐Sant Joan d'Alacant, Alacant‐Elx, Alacant‐Santa Pola i Elx‐Santa Pola, continuen experimentant els principals els problemes per inadequació.

9


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX

Xarxa de carreteres a l'entorn d'Elx. Cartografia PATAE. Elaborada per CERCLE

Punts crítics de saturació en les carreteres a l'entorn d'Elx. Cartografia PATAE. Elaborada per CERCLE Xarxa ferroviaria (altes prestacions, de mercaderies, rodalies i tram) Les xarxes de ferrocarril poden suposar reptes i oportunitats per a desenvolupar el PMUS d'Elx. Atendre les necessitats de mobilitat que es generaran en nodes de nova creació com l'acabada de construir estació de Matola suposa un repte per al futur d'Elx. De la mateixa manera hui dia, l'obra més controvertida i alhora reivindicada per necessària, són les vinculades al conegut com Corredor Mediterrani d'Alta Velocitat. Es tracta d'una

10


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX infraestructura amb línies diferenciades per a persones i mercaderies. Un projecte històricament llastrat, sobretot per la històrica priorització radial de les connexions amb el centre peninsular. D'altra banda la relació entre Alta Velocitat i la Xarxa d'Ample Ibèric, és especialment estratègica en el tram comprés entre el municipi de Montfort amb Múrcia, ja que en ell s'introdueix estratègicament i es connecta amb la ciutat d'Elx i Crevillent (estació de Matola), sense arribar a entrar de ple en l'espai geogràfic i funcional del PATAE. En aquest escenari obert, el PMUS ha de poder modelizar escenaris viables que donen cohesió al territori aprofitant les transformacions de corredors ferroviaris a escala supramunicipal. Transport públic Actualment, el servei de Transports de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i *Vertebració del Territori, té en exposició pública els Projectes de Servei Públic de Transports mitjançant títols de concessió. En la zona d'Elx, són aplicable els següents: 2. CV‐211 Elcx Rodalies Municipis: Alacant, Elx, Crevillent, Santa Pola. Línia 1. “Crevillent‐Elx‐*Torrellano‐Alacant (N‐340 / N‐332)” Línia 1b. “*Torrellano‐Alacant” Línia 2. “Elx‐Alacant” (Per Via Ràpida) Línia 3. “Crevillent‐Alacant” (Per Via Ràpida) Línia 4. “Crevillent‐Elx (N‐340)” Línia 5. “Elx‐Universitat D'Alacant” Línia 6. “Crevillent‐Elx (*Umh)‐*Torrellano‐Universitat D'Alacant‐*Umh Alacant” Línia 7. “Elx‐Santa Pola” Línia 8. “Gran Alacant‐Hospital‐Elx” 5. CV‐214 Torrevieja‐Alacant: Municipis: Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Santa Pola, Elx, Crevillent, Guardamar Del Segura, Torrevella, el Pilar de la Foradada, Oriola, Rojals, Sant Fulgenci, Catral, Dolores, Daia Nueva, Daia Vieja. Línia 1. “Alacant‐Guardamar‐Torrevella‐el Pilar de la Foradada” Línia 2. “Torrevella‐Alacant (*Semidirecta)” Línia 3. “Torrevella‐el Pilar de la Foradada”

11


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX Línia 4. “Guardamar‐Rojals‐La Marina‐Aeroport‐Alacant” Línia 5a. “Elx‐Torrevella (Per Rojals)” Línia 5b. “Elx‐Guardamar‐Torrevella (Per Catral I Dolores)” Línia 6. “Elx‐Guardamar” Línia 7. “Torrevella‐Guardamar‐Universitat‐S. Vicent Del *Raspeig” Línia 8. “Guardamar‐Hospital de Torrevella‐el Pilar de la Foradada”

6. CV‐213 Orihuela‐Alacant: Municipis: Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Santa Pola, Elx, Crevillent, Catral, Dolores, Almoradí, Albatera, San Isidro, Orihuela, Rojales, San Fulgencio, Formentera del Segura, Redován, Cox, Callosa de Segura, Granja de Rocamora, Bigastro, Jacarilla, Benejúzar, Algorfa, San Miguel de Salinas, Los Montesinos, Benijófar Línea 1. “Orihuela‐Alacant (Directo)” Línea 2. “Orihuela‐Aeropuerto”

12


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX Línea 3. “Orihuela‐Ua‐Alacant (Por Callosa De Segura)” Línea 4. “Almoradí‐Elx” Línea 5. “Orihuela‐Elx (Por Redován, Callosa De Segura, Albatera)” Línea 6. “Orihuela‐Almoradí‐Alacant (Por Bigastro, Jacarilla, Benejúzar)” Línea 7. “San Miguel de Salinas‐Alm Oradí‐Alacant (Por Dolores i Catral)”

La xarxa de vies i comunicacions no motoritzades La baixa utilització de la bicicleta en el repartiment modal urgeix a continuar desenvolupant la xarxa per als vianants‐ciclista d'Elx tal com recollia el *PMUS de 2009. En l'àmbit de l'àrea funcional les connexions entre nuclis són les següents. Via Parc‐CV 79‐CV 86‐: Aquest tram té uns 19 km. Connecta la ciutat d'Alacant des de l'Av. Mare Nostrum, passant per les citades vies de titularitat autonòmica fins a arribar al carril bici perimetral d'Elx. En alguns trams de la ciutat d'Elx, s'utilitza el sistema de Vorera‐bici a l'altura del Parc Empresarial, mentre que el tram de la CV‐79, segrega i separa els seus propis carrils de forma independent. En les confluències amb els diferents nusos de comunicació i rondes (cas per exemple de l'Autovia d'Alacant o el punt de contacte amb la N‐340), les solucions de continuïtat es troben forçades per a oferir la necessària continuïtat.

13


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX CV. 865 Elx‐Santa Pola: Es tracta d'una carretera que està prevista la seua remodelació i obres per a la seua desdoblament. Actualment traça un xicotet carril bici en direcció a Santa Pola, que no acaba d'arribar fins al centre de la ciutat. Aeroport: Aeroport d'Elx “l’Altet”: Està situat en el terme municipal d'Elx. El seu emplaçament és hui un espai estratègic de primer ordre per al desenvolupament de l'àmbit geogràfic i funcional del PATAE i per tant s'haurà de tindre en compte dins del PMUS. L'increment de passatgers i els impactes en el territori per l'acumulació d'aparcaments a l'aire lliure urgeixen a prendre mesures per a millorar l'accessibilitat a aquest node dins de l'Àrea Metropolitana d'Elx.

NOUS ESCENARIS DE MOBILITAT. La informació recaptada en aquest epígraf està recollida dels treballs realitzats per l'equip redactor del PMoMe i dibuixa el nou escenari en el qual s'emmarca Elx.

En els viatges per persona s'ascendeix lleugerament a 2,54.

14


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX

15


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX

En el repartiment modal Elx mostra una incidència de la bicicleta i un percentatge del transport públic dins dels paràmetres mitjans de l'àrea del PMoMe. MOBILITAT INTERMUNICIPAL El 75,5% dels viatges són interns respecte a viatges totals. Elx el de major de tota la CV, 87% són interns. Alacant es queda en un 82%.

MOBILITAT EN ELS CENTRES ATRACTORS

16


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX En estudis detallats en centres atractors s'assenyala el següent. Per a l'estudi al PARC EMPRESARIAL D'ELX (2014) s'indiquen que els percentatges de procedència són els següents: •

57,37% d'Elx

11,05% de Crevillent

7,23% d'Alacant.

Ara està evolucionant i s'està incrementant l'arribada de gent d'Alacant. Per a l'estudi en l'AEROPORT de L’Altet apareixen les següents dades. Alacant 41,3%‐ Elx 34,2% és equiparable. S'observa la potència bidireccional de l'eix. En els següents gràfics es poden observar les 10 principals relacions d'Alacant i Elx amb origen i destinació. Per als dos municipis suposen més d'un 97% del total de viatges. Es observa el fenomen d'autocontenció molt marcat a Elx amb un 79%, mentre que a Alacant és d'un 70%. En moviments entre els dos pols 5,1% de moviments amb origen a Alacant van a Elx, i només un 3% d'Elx es dirigeixen a Alacant.

A manera de resum, de l'estudi realitzat pel PMoMe es desprèn. • L'àmbit AM Alacant‐Elx compta amb 0,59 viatges diaris / persona (índex superior a Castelló). • Existeix una forta dependència del vehicle privat (58% global i 87% d'en desplaçaments metropolitans) i utilització massiva de vehicle privat amb 1 sol ocupant. • Un 43% de viatges de mobilitat són per motius de treball o estudis. • Existeix baixa captació del transport públic en desplaçaments Inter municipals i municipals. Els motius són: no hi ha servei, els serveis o horaris són inadequats o incomoditat. • Elevada proporció de captivitat de la població usuària de transport públic, fonamentalment en els autobusos (> 70% en bus interurbà i 60% en bus urbà). PROPOSTES D’INFRAESTRUCTURES QUE AFECTEN A ELX I PER TANT AL PMUS En la present situació, amb el PMoMe en tramitació, el document de referència per a conèixer les propostes en matèria d'infraestructures és l'estratègia *UNEIX.

17


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX Es tracta d'un document estratègic de la Generalitat que definirà les principals línies estratègiques d'actuació a seguir i a desenvolupar en matèria de mobilitat, infraestructures i serveis de transport en el període 2018‐2029. El marc general del document és la sostenibilitat entesa des de tres punts de vista: econòmic, cohesió social i medi ambient fent de la Comunitat Valenciana una regió urbanitzada global referent a Europa per la qualitat i l'eficiència del sistema de mobilitat, permetent: 

Una millor integració en el corredor Mediterrani; augmentant l'eficiència de les grans infraestructures de pas; la consolidació de noves oportunitats en el sector logístic i els atractius de localització i inversió. Per a això es planteja millorar les infraestructures ferro portuàries en el transport de mercaderies.

Una major articulació entre els centres urbans i una millor accessibilitat a tot el territori, a partir d'un sistema de transport públic que vertebra el territori.

Un repartiment modal més equilibrat que ofereix alternatives reals a les pautes de mobilitat més insostenibles i millori l'articulació i l'atractiu de les opcions, menys contaminants, més eficients i més racionals.

Infraestructures de Transport Terrestre CARRETERES La finalització de la A‐33, tant el tram de la Comunitat que està en obres, com el tram de la província de Múrcia, suposarà que gran part del trànsit de pesats que ve del sud d'Espanya, que ara discorre per la A‐7, travessant l'àrea metropolitana d'Alacant‐Elx, ho farà per aquest corredor interior, descongestionant l'A‐7 i l'A‐31, la qual cosa és molt favorable. Des d'Alacant cap al Sud, es compta amb l'A‐7 i l'AP‐7 de nou, i el Ministeri de Foment té prevista l'ampliació del tercer carril en l'A‐7 des de Crevillent. En l'àrea FUNCIONAL d'Elx‐Alacant, l'A‐70 que circumval∙la la ciutat d'Alacant, presenta problemes de congestió. La N‐338 d'accés a l'aeroport serà duplicada imminentment per part del Ministeri. L'eix Elx‐Alacant és recorregut de forma paral∙lela per diverses carreteres, la CV‐ 86, A‐79, N‐340 i A‐70. Accions previstes que afecten directa o indirectament a l'àmbit del Pmus d'Elx són: Finalització Autovia A‐33. Encara que l'autovia únicament discorre en el tram entre l'A‐31 i la Font de la Figuera fins a la A‐35 per la Comunitat, i aquest tram ja està en obres, s'assenyala la finalització de la mateixa lloc que aquesta autovia constituirà una alternativa per a comunicar Múrcia amb València per l'interior, a través de l'altiplà murcià i d'Almansa. Es tracta d'una alternativa especialment per al trànsit de pesats des del sud de la península cap al nord que

18


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX d'aquesta manera poden triar‐la enfront d'utilitzar l'A‐7 i l'AP‐7 travessant la Vega Baixa, Baix Vinalopó i proximitats d'Alacant. Duplicació de calçada N‐338 accés Aeroport. El Ministeri procedirà de forma immediata a la seua realització, amb una inversió de 15,3 milions d'euros. Ronda Sud d'Elx. Es tracta de l'última fase de la Circumval∙lació Sud d'Elx, en concret del tram CV‐851 Ronda de Carrús, que comptarà amb un vial de doble calçada amb dos carrils per sentit, a més de diverses glorietes i suposa una inversió de 19,4 milions d'euros que compta amb projecte aprovat per part del Ministeri de Foment. Millora del corredor Eix Aquest‐Oest de la A‐7 d'Alacant i Murcia Tram Comunitat Valenciana. En el tram de la Comunitat Valenciana aquest corredor consisteix en la construcció d'un tercer carril entre Crevillent i Oriola. Es tracta d'una actuació inclosa en el Pla Extraordinari d'Inversió en Carreteres (*PIC) basat en la col∙laboració pública privada i que suposa una inversió de total de 513 milions d'euros en el corredor complet. FERROCARRIL Respecte als serveis de Rodalia, que en la nostra Comunitat es desenvolupen en el denominat nucli de Rodalia de València i en el nucli de Rodalia d'Alacant‐Múrcia, recentment el Ministeri de Foment ha anunciat una forta inversió a desenvolupar en els pròxims anys per a la millora i renovació de la xarxa de Rodalia. Històricament s'ha vingut produint una deterioració dels serveis per falta d'inversió global (tant en infraestructura com en material mòbil i serveis) per a aquest transport que resulta vital en les àrees on ofereix els seus serveis. Aquesta inversió contempla la millora d'infraestructura i dels serveis oferts: prolongacions de serveis, duplicacions de via, renovació d'infraestructura, electrificació, millora de material mòbil i estacions, etc. La Generalitat ha jugat un paper molt important en la negociació d'aquest Pla de Rodalia, que ha resultat un clar exemple de concertació i cooperació interadministrativa. PLA DE RODALIES Els serveis de Rodalia són un transport públic fonamental per a la mobilitat dels ciutadans en les grans àrees metropolitanes de la Comunitat. Emmarcats en dos nuclis de rodalia, València‐ Castelló i Alacant‐Múrcia, els serveis de Rodalia suposen un element fonamental de la mobilitat i del transport sostenible. Amb dades de l'any 2014, el nucli de Rodalia de València va transportar 17 milions de viatgers, mentre que el d'Alacant‐Múrcia quasi 4 milions de viatgers. Després de Madrid i Barcelona, València se situa al capdavant dels nuclis de Rodalia en núm. de viatgers transportats. A la fi de l'any 2017 el Ministeri de Foment va presentar un ambiciós Pla de Rodalia per a la Comunitat Valenciana. Un pla fruit de la col∙laboració i la cooperació interadministrativa, i que

19


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX gràcies a les aportacions i suggeriments de la Generalitat ha millorat i ampliat els seus objectius i actuacions. Aquest Pla, amb un horitzó temporal per a l'any 2025 contempla diferents actuacions en les diferents línies que conformen els nuclis de Rodalia de València i d'Alacant‐Múrcia, tant en infraestructura com en serveis. Les principals actuacions contemplades en el Pla de Rodalia per a l'àmbit del PMUS és: C‐1: connexió d'Alacant amb l'aeroport d'Alacant‐Elx i connexió de la línia convencional amb la línia d'alta velocitat en l'estació d'Alta Velocitat d'Elx‐Matola. XARXA D’INTERÈS GENERAL DE L’ESTAT (RFIG) Finalització del tram Xàtiva‐L'Alzina i del tram Alacant‐ Múrcia. Són dues actuacions amb execució de les obres molt avançades i que haurien de finalitzar‐se en els pròxims anys. La seua posada en servei permetrà comptar amb el Corredor Mediterrani en ample estàndard en el tram Castelló‐València‐Alacant‐Elx‐Múrcia, i donar servei en alta velocitat a una població de tres grans àrees metropolitanes amb més de tres milions i mig d'habitants. VIES DE TRANSPORT SOSTENIBLE Els itineraris de llarg recorregut tenen un caràcter més lúdic i cicloturista, normalment aprofiten infraestructures existents i discorren de nord a sud del nostre territori. En aquest grup s'enquadra la ruta Eurovelo EV8 (recentment presentat) i la Via Litoral del *PATIVEL (amb un programa de paisatge en tramitació per la GVA (en l'àmbit de Urbanova‐Altet‐la Senieta‐ Aiguamarga) que es poden desenvolupar i integrar dins del PMUS.

20


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX

PRE‐DIAGNÒSTIC. MODEL TERRITORIAL. MODEL D’ASSENTAMENTS D'acord a l'estudi realitzat per a l'àmbit del *PATAE s'observen els següents teixits urbans a l'entorn d'Elx.

Cartografia PATAE desenvolupada per CERCLE.

Cartografia PATAE desenvolupada per CERCLE.

21


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX Els futurs creixements marcaran en gran manera el quadre d'accions del PMUS. D'aquesta manera per a li PATAE i en col∙laboració amb l'equip tècnic de l'Ajuntament d'Elx s'ha cartografiat l'estat de planejament d'acord a la següent llegenda:

Cartografia PATAE desenvolupada per CERCLE. D'acord al PATAE el PMUS haurà de respectar la malla d'infraestructura verda del territori d'acord a les següents cartografies:

22


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX

Cartografia PATAE desenvolupada per CERCLE.

Cartografia PATAE desenvolupada per CERCLE.

23


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX

Cartografia PATAE desenvolupada per CERCLE.

24


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX

REPTES DE MOBILITAT A ELX. -

Pacificació del trànsit rodat en el centre històric, raval, Pla de Sant Josep, Carrus i Altabix i conversió en zona de vianants d'àrees sensibles com el cas de la Corredora continuant amb l'estratègia del Pla Centre.

-

-

Vinculació del transport públic a la realitat territorial i urbanística.

-

Vinculació de les accions de mobilitat a les noves centralitats que es puguin generar per les noves infraestructures de transport (per exemple Matola).

-

Definició d'un model de centralitat en l'àmbit municipal que maximitzi l'efectivitat del transport públic.

-

Estratègies d'aparcaments estratègics amb l'objectiu de de saturar els espais més congestionats.

-

Definir la malla de transport per als vianants‐ciclista per al municipi. Integrar la Via litoral i EuroVelo dins de l'esquema municipal.

-

Definir una malla d'itineraris turístic‐culturals de vinculació del paisatge amb els nuclis urbans.

-

Millorar els problemes de saturació en punts clau d'atracció com Santa Pola‐Elx, Aljub, Aeroport, Parc Empresarial i les zones de platja a l'estiu Arenals i la Marina.

-

Millorar l'accessibilitat als equipaments i centres de treball.

-

Establir mesures per a millorar l'eficiència de les tasques de repartiment en zones d'alta afluència.

-

D'acord al repartiment modal que es coneix definir estratègies per a millorar els serveis i transitar cap a un model que impliqui una major sostenibilitat. 25


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX

-

Desenvolupar mesures d’integració institucional, tarifària i física dels diferents sistemes de transport publiqui i el seu inter modalitat.

-

Fomentar mecanismes de governança i participació en matèria de mobilitat.

-

Guia de propostes de re‐qualificació de l'espai públic a través del PMUS.

-

Integració del PMUS dins dels instruments del Pla General d'Elx, el PMoMe i el PATAE, cadascun d'ells en diferent estat de redacció‐tramitació. Establir sinergies entre els instruments.

-

Definir estratègies de salvaguarda en entorns sensibles com el Palmerar d’Elx, l'Embassament o el Parc Natural. En el cas del Palmerar, integrar aquelles determinacions establides en el seu Pla Especial.

26


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.