Casa de dos plantes
A més d’identidicar tots aquells edificis que pel seu valor històric o arquitectònic són referents urbans tant des del punt de vista cultural com social, s’ha tractat d’identificar els edificis que formen part de les primeres implantacions residencials en cadascuna de les àrees urbanes analitzades i que per tant són representatius del procés històric de creació d’un nou teixit urbà. En aquest sentit s’han establert unes tipologies pròpies de cada zona per a identificar-hi els exemples més representatius i millor conservats. Lògicament cada àrea té una arquitectura característica diferent depenent del període històric en el qual va adquirint la seua dimensió urbana i es produeix la seua incorporació efectiva al poble. Protegir la imatge identitària del seu moment fundacional s’ha considerat un criteri rellevant per a determinar la seua possible incorporació al catàleg.
- CASA EN PLANTA BAIXA: Es tracta de l’habitatge sense pisos superiors en les quals tot el programa es desenvolupa en planta baixa. És el tipus elemental, el més habitual fins a mitjan segle XIX, i apareixen en la zona de Nucli Antic. Responen a l’esquema tipològic bàsic de la casa de llaurador. - CASA EN PLANTA BAIXA AMB ANDANA Aquest subtipus es diferencia de l’habitatge en planta baixa perquè compta amb un pis superior, denominat cambra o andana, empleat tant per a emmagatzemar collites com per a l’elaboració de diversos productes (seda, embotits, tabac…). En aquests casos existeix un forjat intermedi de biguetes de fusta i revoltós, així com una escala d’accés. A la cambra s’obrin xicotetes finestres quadrangulars alineades sobre els eixos de buits de planta baixa - CASA AMB PLANTA BAIXA MÉS PIS Aquest subtipus podria assumir-se dins de la tipologia de casa de dos plantes. S’ha cregut convenient, però, incloure’l com una ampliació de la casa de llaurador en habilitar l’andana com a espai habitable. En els casos en que l’habilitació de l’andana com a habitatge esdevé una propietat independent de la baixa, apareix un accés amb escala directe des del carrer, donant lloc al tipus conegut com a casa amb escaleta.
CASA DE LLAURADOR ROCAFORTANA CASA EN PLANTA BAIXA
TIPOLOGIES
CASA EN PLANTA BAIXA AMB ANDANA CASA AMB PLANTA BAIXA MÉS PIS CASA DE DOS PLANTES CASA SUBURBANA CASA D´UNA PLANTA CASA DE DOS PLANTES CASA AMB JARDÍ DAVANTER EL XALET EDIFICIS SINGULARS
CASA AMB PLANTA B AIXA MÉS PIS
PATRIMONI CULTURAL edificis
Es tracta de la casa tradicional rocafortana, d’una planta, destinada a habitatge de llauradors i relacionada amb les labors agrícoles dels seus habitants . Segueix un esquema a una i dos mans, i està formada per un cos compacte de dos navades (de 4-5 m) paral·leles a façana amb tres línies de càrrega. En l’esquema a dos mans la distribució interior s’estructura a partir del pas de carro central amb estàncies a un costat i l’altre. El pas comunica el carrer amb el pati posterior, on sol situar-se una porxada a l’extrem contrari a l’habitatge per a ús agrícola i de quadra. A la primera navada soles situar-se dormitoris i l’estar. La segona navada sol quedar com a espai únic on es situen el menjador i la cuina amb llar arran de terra amb ximenera. En ocasions, a la segona navada, apareix un dormitori o l’escala de pujada a l’andana, enfrontada amb la cuina, i l’espai de pas central adopta la funció de menjador. Aquest espai central, més enllà de ser un mer pas per al carro, esdevé el cor de la casa. Es cobreix amb teulada inclinada de teula àrab a dos aigües. L’esquema a una mà presenta la mateixa estructura però amb estàncies a un costat, de tal manera que a la primera navada sol situar-se el dormitori i a la segona la cuina amb el menjador ocupant l’espai del pas central. En la composició de façana, pot distingir-se un buit d’ingrés de major grandària, coincident amb l’eix del pas i buits rectangulars de menor grandària a un o ambdós costats, formant les finestres que arribaven quasi fins a terra. Les cases a dos mans presenten composicions simètriques de 3 o 5 cossos. Amb l’apogeu de llenguatges historicistes i eclecticistes els revestiments, en origen continus de calç sense decoració, guanyen en ornamentació i relleu, i introdueixen nous elements compositius en les façanes com a motlures, encintats, etc. La tipologia bàsica té diferents variants si tenim en compte el nombre de plantes que se situen sobre la planta baixa, la qual cosa genera els següents subtipus:
CASA EN PLANTA BAIXA AMB ANDANA
CASA EN PLANTA BAIXA
Casa de llaurador rocafortana
La majoria d’aquests habitatges, segueixen l’esquema d’habitatge a dos mans, ja que es tracta de cases amb un programa més ampli on l’austeritat no jugava un paper important. L’organització interior segueix l’esquema amb pas de carro, amb estàncies a banda i banda (o sols a una). La relació d’estes cases amb el camp segueix sent molt directa en l’entorn rural en el qual ens trobem, per la qual cosa els esquemes de les cases llaurador té també una àmplia acceptació en aquesta tipologia. Moltes d’aquestes cases, comptaven també amb andana sobre la planta primera. La diferència amb les cases llaurador radica, en que la funció d’habitació de la planta primera existeix des de l’origen de la construcció. A diferència de les cases d’escaleta, l’habitatge principal se situa en la planta alta, mentre que la planta baixa es dedica a estàncies i habitatge del servei. L’escala, en els casos en què existeixen tres crugies, se situa en la segona o la tercera; es tracta d’una peça de major port que en les cases llaurador, i permet l’accés còmode a la planta principal. En alguns casos l’escala continua el seu ascens fins a una torre miramar situada sobre l’última planta. Els llenguatges emprats en les façanes varien des de l’academicisme a l’eclecticisme. Es tracta de composicions simètriques, de 3 o 5 eixos verticals de buits amb un buit central de majors dimensions. Els buits de planta primera són de majors dimensions que en les cases d’escaleta, ja que donen servei a l’estància principal de l’habitatge.
Casa suburbana
CASA D´UNA PLANTA
Es tracta d’habitatges unifamiliars de lleure i estiueig que els habitants de la ciutat construïen en els pobles d’al voltant per als períodes vacacionals. Encara que la zona de la Colònia és on es desenvolupa àmpliament aquesta tipologia, existeixen també alguns exemples en la zona de Nucli Antic. Aquesta tipologia bàsica adopta formes diferents, però totes elles tenen en comú que l’ús agrícola si bé pot estar presents en l’habitatge perd importància en favor de la funció residencial i d’oci. La xicoteta casa suburbana tenen fins a ben entrat el segle XX una forta dependència de la construcció de les cases tradicionals, amb la incorporació d’acabats i revestiments amb llenguatges propis de les arquitectures del moment. Subtipus d’habitatge suburbà:
Xalet
CASA DE DOS PLANTES Aquest subtipus, si bé es pot considerar inclòs dins de la tipologia bàsica d’habitatge suburbà, s’ha cregut més convenient que supose en si mateixa una tipologia bàsica, ja que, encara que la majoria dels exemples a Rocafort responen a un ús d’oci i esbargiment, existeix algun exemple d’habitatge senyorial que també queda inclosa en la tipologia bàsica i que comparteix les mateixes característiques. CASA AMB JARDÍ DAVANTER La casa amb jardí davanter és un subtipus de casa suburbana entre el xalet i l’habitatge d’una planta. Responen a l’esquema de casa pati però en aquest cas el cos d’habitatge s’eleva sobre un pòdium i se separa de l’alineació de façana generant una terrassa i/o jardí davanter, i a més posseeix el jardí posterior. El tancament de la parcel·la ho forma una tanca habitualment de rajola i ferro. Sol tractar-se d’edificis d’una o dos altures. Es construeix en un esquema de dos o tres navades paral·leles a façana amb murs en façana i pilars o matxons en les línies de càrrega interiors. Es cobreix amb coberta plana o inclinada a dos aigües. L’organització interior segueix l’esquema de les cases a dos mans però amb peces més especialitzades que en les cases llaurador.
Es tracta d’un grup d’edificacions que pertanyen a tipologies amb representació molt puntual en el municipi, la majoria d’ús diferent al residencial. La majoria d’ells són equipaments o edificis que van ser construïts per a finalitats molt específiques i que actualment, encara que hagen canviat el seu ús, no poden emmarcar-se dins de les tipologies descrites. Dins d’aquest grup trobem edificis com ara esglésies, el convent, un mas, una antiga fàbrica de llanes, una caserna de la guàrdia civil, unes escoles, entre altres... És un dels tipus més estesos en el municipi de Rocafort. Tot i que la seua presència en la zona de Nucli Antic és quasi inexistent, es tracta de la tipologia més estesa en les zones de la Colònia i Santa Bàrbara. Aquesta edificació es desmarca dels estàndards populars i tradicionals, encara que algunes mostres segueixen els esquemes tradicionals de corredor central. Es tracta d’edificis exempts que ocupen grans parcel·les i es troben envoltats de jardí i espai lliure. Com a elements comuns a tots ells es pot establir que solen ser edificis de 2 altures (alguns d’ells amb major número d’altures i soterrani), ordenen totes les seues façanes exteriors amb voluntat estètica i compositiva, encara que en les mostres més primerenques segueix existint una jerarquia entre les façanes més visibles i les menys. La seua composició atén a llenguatges distints que van des de l’arquitectura de catàleg de principis del XX fins al racionalisme i mostres de l’arquitectura més actual. Quant a l’organització de les estàncies, el seu ordre obeeix en molts dels casos a criteris funcionals i a la relació interior-exterior de l’edificació, ja que es tracta d’una tipologia molt lligada al gaudi de l’espai lliure de la parcel·la, on hi trobem altres elements típics com piscines o menjadors relacionats amb aquesta funció. Als primer exemples de xalets continua existint la jerarquització funcional en altura, on les estàncies principals es troben en planta primera i la planta baixa es dedica al servei. En ocupar l’edificació una situació central, el perímetre de la parcel·la es delimita amb una tanca que en moltes ocasions suposa la part visible de l’edifici des del carrer, i que és part important del disseny de l’edifici. Les cobertes poden ser planes o inclinades amb diversos faldons que aboquen a l’espai lliure de parcel·la i solen aparèixer a diferents nivells.
Església de Sant Sebastià Antic convent dels pares agustins Antigues escoles Antiga Casa Llana Mas del Perol Caserna de la Guàrdia Civil Casino “El Ventorrillo” Celler a la plaça de Sant Sebastià Estació del trenet Ermita de Santa Bàrbara Conjunt de “la Charca”
CASA AMB JARDÍ DAVANTER
CASA D’UNA PLANTA Aquesta tipologia tradicionalment relacionada amb l’habitatge de llauradors, té una àmplia acceptació a l’hora de construir cases d’estiueig de finals del segle XIX i principis del XX, ja que en aquesta època de l’any són preferides les estades a l’aire lliure i per tant les habitacions no havien de ser molt grans. Cal entendre que l’acceptació de la casa llaurador perdura en la tradició constructiva, i que era més senzill i barat construir aquest tipus d’edificacions conegudes malgrat que es tractara d’una casa suburbana. La diferència amb la casa llaurador radica en la decoració de la seua façana, el seu ús i en l’aparició d’algunes estàncies relacionades amb el seu caràcter recreatiu i la desaparició d’altres relacionades amb el treball en el camp: - És habitual l’aparició d’una tercera navada paral·lela a façana on se situa la cuina i l’excusat, i en molts casos un menjador vidrat o galeria. - La coberta inclinada de teula en ocasions se substitueix per coberta plana. - El remat superior de façana està compost per un ampit d’acord amb el llenguatge compositiu de l’època. - Apareixen terrasses que busquen el gaudi de l’espai exterior. - El pati posterior presenta un tractament enjardinat relacionat amb l’oci i no amb les labors o treballs del camp
CASA DE DOS PLANTES
· Casa d’una planta · Casa de dos plantes · Casa amb jardí davanter
Edificis singulars
E: 1/3000