Jardins al carrer Enrique Soriano
Els jardins es localitzen en l’extrem nord-est de la població pròxim al cementeri de Rocafort, en els límits de la Colònia, zona residencial de xalets enjardinats. Els jardins privats d’aquest entorn, tenen en comú grans espais de jardí que els permet un cert aïllament de l’exterior però al mateix temps disposar de terrasses des d’on obtenir bones vistes del seu entorn. Aquest conjunt destaca per la concentració de massa arbòria principalment d’espècies coníferes del gènere Pinus, característiques de la regió mediterrània, i en menor mesura Picea i Cedrus. El port d’aquestes espècies és gran, mostrant formes irregulars, arredonides i arribant a altures que superen els 12-15 metres i amplitud considerable. Mostren fullatge durant tot l’any, ja que es tracta d’espècies perennes, amb la corresponent aportació d’ombra.
Jardins al C.Àngel de la Guarda
Els jardins es troben situats en el marge dret de la Real Sèquia de Montcada, limitant a l’est amb les vies del ferrocarril i l’antiga estació del trenet, al sud amb el carrer Doctor Eugenio López-Trigo i al nord amb zona d’horta. L’espai enjardinat forma part del centre ocupacional per a discapacitats P.R.A.G.A. dependent de la Conselleria de Benestar Social. Aquest espai verd destaca per la seua massa arbòria, identificable des de diferents punts, i peça de connexió entre l’horta i la zona urbana. El conjunt a inventariar conté una àmplia varietat d’exemplars arboris d’interès, tant perennes com a caducs, amb ports de diferents formes i grandàries. El jardí es compon de dos passejos principals, paral·lels a la sèquia i al tren) i connectats entre si per un camí transversal. A banda i banda d’aquest eix principal trobem diversos parterres on es distribueix el conjunt d’espècies vegetals.
PATRIMONI NATURAL D’acord amb l’art.42.4 de la LOTUP, el catàleg de proteccions diferencia la secció de patrimoni natural, que inclou tots els elements i conjunts amb valor natural del municipi, els caracteritza i defineix un règim de protecció que garantisca la seua conservació. Aquesta secció s’identifica amb la lletra N i estableix la següent classificació:
ZONES INUNDABLES
PATRIMONI NATURAL
TERRENY FORESTAL JARDINS ARBRES I CONJUNTS ARBORIS
El parc de la Pedrera o la Bonaigua es localitza al nord del terme de Rocafort, en la partida coneguda com a l’Horteta, limitant amb Massarrojos i amb la urbanització de Santa Bàrbara. La geologia on s’assenta pertany a l’era del Cenozoic, dins del sistema Neogen i la sèrie Miocè. Respecte a l’edafologia en la zona afloren materials del Miocè com dolomies, calcàries i margues, sent una zona de permeabilitat mitjana. Des del punt de vista vegetal, trobem un bosc molt alterat pels processos d’urbanització propers, la massa vegetal principal està composta per un pinar de pi blanc (Pinus halepensis) i altres exemplars de pi, com el pi pinyoner (Pinus pinea) amb presència de garroferes (Ceratonia siliqua), espècie de gran rusticitat i resistència a la sequera i cultiu tradicional de la zona del secà de Rocafort i representatiu del paisatge local de secà. En aquest espai també hi ha presència d’altres espècies poc freqüents en terres valencianes com són diverses orquídies (gènere Orchis), gamons (gènere Asphodelus), flor de l’estel (Lapiedra martinezii) i l’escala mediterrània (Unginea marítima) l’abundància de la qual confereix a aquesta pineda una singularitat única segons s’ha pogut conèixer.
Parc de la Pedrera o la Bonaigua
Zones inundables
Jardins posteriors del carrer i plaça Major bolcats a la Sèquia de Montcada
Els jardins es troben situats en el Nucli Antic, i es corresponen amb la part posterior dels habitatges bolcats al carrer Major nº5,7,9,11 i 13 i les de la plaça Major nº1 al 4. Limiten a l’est amb el passeig de la Sèquia de Montcada, a l’oest amb el carrer Major i al sud amb els jardins del Palau del Baró de Terrateig (Casa de la Cultura). És un tipus d’habitatge que també es pot trobar en altres pobles limítrofs com és el cas de Godella, situats dins de l’entramat urbà, però al mateix temps integrats amb el paisatge mitjançant els seus jardins o horts, que esdevenen la cornisa urbana des de l’Horta rocafortana. Destaquen els exemplars de Washingtonia robusta tant aïllats com en agrupacions, de gran altura, entre altres espècies palmàcies com una albízia, i altres arbres com ara oliveres, figueres, pins, xiprers, xicrandes, troanes... tots els exemplars s’han identificat individualment dins de la fitxa.
Jardins del palau del Baró de Terrateig
Situat al sud del Nucli antic, el jardí del Palau del Baró de Terrateig queda emplaçat en la part posterior de l’actual Casa de la Cultura (des de 1985), recaient per l’est cap a la Reial Sèquia de Montcada, transformada a dia de hui en passeig per als vianants; limita pel nord amb el núm. 13 del carrer Major, corresponent a una propietat privada i pel sud amb les instal·lacions del CP. Sant Sebastià, que en el seu moment van formar part de la propietat del palau. L’accés principal al jardí es realitza des del carrer Major, per l’entrada principal de la Casa de la Cultura, des d’on s’obté la primera imatge de la part posterior. Existeix també un accés des del passeig de la Sèquia. En l’actualitat, el jardí no manté el disseny original, sinó que presenta una distribució de la vegetació en parterres amb camins que ho travessen, però conserva espècies arbòries perennes de gran envergadura del jardí anterior, creant un ambient de gran frondositat, amb varietats originàries d’altres continents, que podem observar en els documents gràfics històrics i es podria dir que compten amb un determinat valor cultural. Destaquen diversos exemplars de palmàcies, la gran araucària del centre del jardí, diversos exemplars pinacis i altres espècies com una garrofera o altres de fulla caduca.
Agrupa totes les zones del municipi amb risc o perillositat d’inundació marcades pel PATRICOVA. A més dels llits dels barrancs, s’inclouen les zones de desguàs natural associades als mateixos i a la geomorfología del territori. En el cas de Rocafort cal destacar la presència del barranc dels Frares o de Rocafort i el barranc de Massarrojos.
E: 1/3000