RAD_web_343

Gran afl uència de públic en l’encesa dels llums de

l’editorial

El meu regal és Ripollet

l La campanya de Nadal que dimecres de la setmana passada van presentar els regidors de Cultura, Oriol Mor, de Comerç Txell Caler i d'Esports, Andrea Guijarro, no només incita als ripolletencs a quedar-se al seu municipi per celebrar les festes, sinó que els convida a moure's. Amb poc més de 4 km2 d'extensió, Ripollet es vol presentar com un centre comercial a l'aire lliure, un espai per recórrer de punta a punta ja sigui seguint les llums o participant en una de les prop de quaranta activitats proposades pel consistori i les entitats del poble durant el mes de desembre i fins passa't Reis. Regalar Ripollet no es redueix només a comprar i generar riquesa al comerç de proximitat, sinó que tam-

FOTO EN PORTADA Un home fotografia l'estructura lluminosa amb forma de regal, lema d'aquest Nadal a Ripoll, durant l'encesa simbòlica de la iŀluminació nadalenca a la plaça de l'Onze de Setembre. Hi ha una altra estructura similar a l'entrada de Ripollet, en la confluència del carrer Tarragona i Balmes. L'estructura de la plaça d'Onze de Setembre està oberta per facilitar el pas dels vianants i que aquests puguin fer-se selfies

bé apeŀla a viure i compartir el municipi. Alhora el lema agraeix el regal que entitats i ciutadania fan a l'implicar-se en la vida social i comunitària.

Arrelats al barri de Can Tiana – Pont Vell

En la secció Fets i gent, el periodista Jordi Jorba s'endinsa en la saga familiar dels masovers de Can Tiana, explicada per la cinquena generació de la família. Treballs de camp, hortes, vinyes i animals. Comerciants, també, perquè calia vendre l'aliment que produïen. En el reportatge hi apareix el Celler Cooperatiu, les dots que es donaven amb els matrimonis i expressions de cultura popular com les gitanes. També el pintor Andreu Solà (1863-1902) que fotografià i pintà famílies camperoles com la que protagonitza el reportatge.

Ripollet al Dia és una publicació setmanal gratuïta d’informació local fundada al 2000. Edita Vallès Publicitat SLU. Dia de sortida: dimecres. Dip. Legal: B-9751/2005 • Directora: Núria Ferrer • Redacció: Judit Josa (judit@ al-dia.com) • Departament comercial: Oriol Revaliente (comercial@al-dia.com) • Disseny: Rubén García • Redacció: c/ de Sant Martí, 82-84. 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona) • Tel: 93 691 68 76

Ripollet encén el Nadal a la plaça Onze de setembre amb molta afluència d’espectadors

l “El meu regal és Ripollet” amb aquest lema i la imatge d’un petit príncep sobre un planeta amb l’skyline del municipi, arrencava dijous passat la campanya de Nadal. Ho va dir el regidor Mor en la presentació de la campanya: “Ripollet és bolca en el Nadal” i així va ser un dia després, quan un grup d’infants va encendre les llums de Nadal a una plaça de l’Onze de Setembre plena de pares i mares, d’infants i de veïnat del municipi. Després de prémer un robòtic interruptor, es van encendre l’estruc-

tura en forma de regal que presideix el nou espai de vianants. Les corals infantils i juvenils de l’escola Pinetons van cantar dijous les primeres nadales i gospels; els alumnes dels curs de PFI d’Auxiliar d’hostaleria, cuina i càtering van preparar i repartir xocolata calenta i estudiants del PFI de Jardineria, ramets d’eucaliptus per felicitar les festes. Des del 30 de novembre i fins passa’t Reis, ajuntament i entitats comercials, esportives i culturals han programat una quarantena d’actes per festejar el Nadal a la ciutat. —JJR

L’ACTE D’ENCESA DE LLUMS INAUGURA LA CAMPANYA

actualitat

SUBVENCIONS ALS BARRIS // CAN MAS

Ripollet entra en la primera convocatòria d'un programa per combatre la pobresa

El projecte per crear un espai d'innovació socioeconòmica i sociocomunitària al barri de Can Mas, valorat en 1,13 M d'Euros, rebrà durant els propers dos anys una subvenció de 805.000 euros de l'Àrea Metropolitana (AMB)

l "Una de les expressions de la desigualtat als territoris metropolitans és la vulnerabilitat urbana. És un fenomen que es produeix quan conflueixen processos d'exclusió social i residencial intensos en àrees urbanes determinades que limiten les possibilitats d'integració i de mobilitat social dels residents". Ho explicava en un comunicat l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que la setmana passada va anunciar l'adjudicació d'una nova subvenció per combatre la pobresa i la desigualtat en els municipis de l'Àrea Metropolitana.

Catorze municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) rebran en total 10 milions de finançament en els propers dos anys en el marc del Programa integral de barris per a la millora de les rendes de l’AMB. A més de Ripollet, aquests municipis són: Badalona, Barberà del Vallès, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Gramenet.

VINT PROJECTES SUBVENCIONATS, ENTRE AQUETS UN DE CAN MAS

En aquesta primera convocatòria, que estava oberta a tots els municipis que formen part de l’AMB excepte Barcelona i que cobreix el període 2022-2024, 14 ajuntaments metropolitans van presentar 20 projectes entre el 24 de maig i el 25 de juliol de 2022. L'Ajuntament de Ripollet va optar a la primera convocatòria de la nova subvenció amb el projecte "Espai d'innovació econòmica i sociocomunitària al barri de Can Mas". El projecte està pressupostat amb un import de 1.132.229€, el 71,10% dels quals estarà finançat per l'AMB que, durant els propers dos anys, aportarà 805.000€ El nou programa de l'AMB d'inversions

als barris té com a objectiu incrementar l’equitat territorial, combatre situacions de pobresa extrema i atendre els col·lectius més vulnerables en diversos barris de la metròpolis de Barcelona, segons va anunciar la setmana passada l'institució supramunicipal. En paraules del gerent de l'AMB, Ramon Torra, es tracta de " treballar per la superació de les desigualtats socials i la dicotomia centre-perifèria al territori metropolità”. El programa "identifica barris on es dona una vulnerabilitat social aguda i busca revertir algunes condicions que la provoquen i l'enquisten", ha afegit Torra.

El programa es divideix en quatre eixos estratègics d'actuació: Educació, fractura social, bretxa digital i adaptació social; Millora de la relació entre les necessitats de formació, la demanda de treball i l'oferta d'ocupació; Mesures de cohesió social; Habitatge digne per atendre situacions singulars, rehabilitació d'espais i transició ecològica.

En el cas de Ripollet, l'Ajuntament ha proposat rehabilitar un edifici del barri per ubicar-hi un espai d'innovació eco-

nòmica i sociocomunitària, vinculat a emprenedoria, tecnologia, fabricació digital i innovació social.

El futur equipament disposaria d'un espai de formació complement de mancances socioeducatives del barri i col·lectius en risc d'exclusió social i un espai de creació d'oportunitats per agents socials (ambits laboral, formatiu i educatiu).

El projecte presentat per l'Ajuntament estableix sis accions, la primera de les quals és un procés participatiu per definir el marc estratègic, el pla d'usos i model de governança del nou espai d'emprenedoria. La segona acció consisteix en la rehabilitació de l'edifici. La quarta pretén implicar en tot el procés de creació de l'espai a professionals de l'educació, agents econòmics, socials i comunitaris. La implicació d'aquests agents socials passa també perquè puguin arribar a desenvolupar projectes de retorn al barri. La cinquena i sisena acció prevista són la creació de l'espai de formació i l'espai de creació d'oportunitats. El programa oferia subvencionar fins al 80% del projecte, amb un import màxim de 1 M d'euros. — RAD

Presentació del procés participatiu de la Biblioteca de Can Mas, una de les inversions previstes en un futur al barri, al maig d'aquest any . / F. JJR (arxiu)

actualitat

El Fòrum Soterrem l'Autopista valora la voluntat de solució de la Generalitat però alerta que el rebaix va ser rebutjat "fa anys"

Director Ceneral d'Infraestructures de la Generalitat va anunciar en una visita a Ripollet que el seu departament estudia una setena

l La neteja de les lleres del riu Ripoll i les obres que s'estan realitzant per recuperar l'entorn fluvial fan més evident, segons el Fòrum Soterrem l'autopista C-58, els problemes de contaminació, mobilitat i soroll que causa a Ripollet una de les vies més transitades de Catalunya. El Fòrum Soterrem l'Autopista va participar en la visita, el dimecres 23 de novembre, del Director General d'Infraestructures de Mobilitat, David Prat per avaluar sobre terreny els impactes de la C-58. Al seu pas per Ripollet hi ha tota una façana de pisos

del Pont Vell pegats a la via. El Fòrum també va estar present a la reunió posterior amb representants del govern municipal, del PSC, ERC, Junts i el PP durant la qual Prat va anunciar la intenció del seu departament d'estudiar una nova solució als impactes de l'autopista, sobre les sis presentades al 2020, per tal d'incrementar les possibilitats d'executar l'obra. En un comunicat, el Fòrum ha valorat "la voluntat del Departament de solucionar" el problema i s'ha mostrat "obert al diàleg". Tanmateix la proposta anunciada durant la reunió

— que combina diferents mesures contemplades en propostes anteriors— no ha agradat gaire al Fòrum. L'entitat ha explicat que la nova proposta mixta inclou el rebaix d'una de les calçades de l'autopista, una mesura que 12 anys endarrera, va ser "àmpliament rebutjada pels veïns i veïnes" al considerar que "no soluciona tots els impactes com caldria". A l'espera que es concreti la proposta del Departament, el Fòrum ha advertit que no acceptarà "cap solució que no minvi tots els impactes que l'autopista té al seu pas per Ripollet". —RAD

L'Ajuntament recorda la importància de les proves ràpides del VIH en el dia de la SIDA

l L'Ajuntament de Ripollet va sumar-se dijous, dia que es commemorava el Dia Mundial de la Sida, a una crida a la responsabilitat de les institucions i la ciutadania per acabar amb l'estigma que en l'actualitat encara pateixen les persones amb VIH. El manifest del Comitè 1r de Desembre – Plataforma Unitària d’ONG-Sida de Catalunya, text al que s'ha adherit l'Ajuntament de Ripollet, reclama un Pacte Social contra l’estigma i la discriminació envers les persones amb el VIH i Sida, requereix de recursos i d’un compromís i cooperació entre les administracions, els agents soci-

als, les entitats i la ciutadania per tal de garantir els seus drets i millorar la seva qualitat de vida. En un comunicat de premsa, el consistori ha subratllat la importància de la detecció i de les proves d'ITS (prova ràpida de VIH, sífilis i hepatitis C) per diagnosticar malalties venèries. El consistori ofereix a Ripollet aquestes proves cada darrer dimecres de mes, en conveni amb Gais Positius. Es tracta d’un servei anònim, gratuït i confidencial, que requereix cita prèvia al telèfon de Gais Positius Tel. 932 980 642, de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 18 h. A més, coincidint amb

Dia Mundial de la SIDA, l’entitat ha ofert, com cada any, tallers sobre ITS als cicles formatius de l’Institut Lluís Companys. —RAD

El

proposta per posar remei als problemes de la C-58, davant la complexitat tècnica de les sis presentades l'any 2020. Es tracta d'una solució "mixta" que, segons el Fòrum, contempla el rebaix d'una de les calçades

El manifest del Comitè 1r de Desembre, al qual s'ha adherit l'Ajuntament de Ripollet, reclama un Pacte Social per acabar amb l'estigma que pateixen les persones amb VIH

el

Material distribuït aquest any per Creu Roja Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac en bars i sales d'oci nocturn, amb motiu del dia mundial de la SIDA / F. JJR

FOTOS D’AHIR

Animals pasturant

l Els cavalls són el nexe d’unió de les dues fotografies de Joan Mimó i Bayó, fetes l’any 1980. Una està feta a la zona de Gassó Vargas (atenció amb el vell dipòsit i el cementiri) i l’altra ens mostra Els Pinetons i les finques amb vinya plantada i cabanes dels pagesos. Passats quaranta-dos anys, feu l’exercici de localitzar el lloc des d’un en Joan va tirar les fotos. Veureu com ha canviat el poble. Com l’hem urbanitzat, els habitatges que s’han construït i de quina manera hem destarotat els espais naturals. L’any 1980 el poble tenia uns 26.000 habitants. Actualment anem de cap als 40.000. I sembla que la projecció és que seguim creixent en el nombre d’habitants. Serem capaços de salvar la poca natura que queda, al terme municipal? O l’acabarem de trinxar? Els cavalls fa temps que van desistir de respondre la pregunta. – Text:

comerç

Renovació de la botiga Maria Ruiz Modes

l Maria i Manolo Moreno Ruiz, els fills de qui donà el nom a una de les botigues emblemàtiques del poble, han reobert la botiga de la Rambla de Sant Jordi 43-45 després d’una renovació total. Nova llum i distribució dels expositors conviden perquè qui vulgui entri i trobi la peça de roba que necessita. La botiga Maria Ruiz va néixer l’any 1970 al carrer Rocabruna. Des de llavors ençà s’ha mantingut oberta per atendre les necessitats en tota mena de roba de la població. L’any 2001 va obrir la botiga de la Rambla de Sant Jordi, coexistint els dos establiments durant una època. Actualment Maria Ruiz Modes segueix una història de 52 anys ben viva. Maria i Manolo gestionen la botiga i conviden a tothom perquè la conegui la roba que ofereixen. —Jordi Jorba

Jordi Jorba Foto: Joan Mimó

Arrelats al barri de Can Tiana – Pont Vell

En Josep Bayó i na Carme García són la cinquena generació d’una família que a mitjan segle XIX va fer arrels en terra de frontera, a cavall de Cerdanyola del Vallès i Ripollet. Han treballat de pagesos, fet vi i verdures. I encara hi

Aquests dies les màquines netegen la llera del riu Ripoll, oferint als passavolants una vista inèdita i nova. Si més no per aquells que hem conegut l’espai ple de canyissars, petits hortets, construccions arcaiques i gairebé impossibles i un riu que baixava un dia d’un color, al següent d’un altre. Una varietat cromàtica en funció del color del tint dels obradors de Sabadell!

Possiblement la vista actual no seria massa diferent de la que veien el matrimoni que formaven en Joan Jané i Navinès i na Francesca Nebot i Casajoana. Feien de masovers al mas de Can Tiana. I disposaven d’una vista privilegiada del riu i la seva fèrtil horta. Un espai avui fortament humanitzat que produïa unes verdures que es menjaven a les cases més selectes de les cocapitals de la comarca, Sabadell i Terrassa.

Fotografies de

i

i

Jané i Nebot, masovers de Can Tiana i besavis d’en Josep, en casar-se (1879), i, passats uns anys, quan eren ja padrins d’edat provecta.

A la pàgina 12, fotogràfies del pintor Andreu Solà Solà i Vidal (1863-1902), de temàtica rural. En les fotos s’hi veuen els rebesavis. També s’hi veu en una de les imatges i en el quadre Tornant de la font, reproduït del bloc de Ricard Bru i Turull, una nena porta un infant al coll. Són els germans Teresa i Pere, avantpassats d’aquesta família de masovers. Teresa sempre va dir que Andreu Solà els havia pintat.

Me’ls presenten en Josep Bayó i na Carme García, en una conversa tranquil·la viscuda a El Cultural, el bar/restaurant del Centre Cultural. El meu «despatx». Ells formen la cinquena generació de la família, si comptem des dels besavis Joan i Francesca. Recapitulem i anem a l’inici d’aquesta història. Els rebesavis Joan Jané i Francesca Nebot feien de masovers a la Masia de Can Tiana. Un dels seus fills va seguir a la masia treballant al camp, hortes, vinyes i animals. Era en Josep Jané i Nebot. Va néixer l’any 1846 i es va casar amb na Paula Sallent i Gorchs, de Ripollet. El matrimoni va tenir set fills. Josep, Ramon, Francesca, Joan, Teresa, Valentí i Pere Jané, que van continuar en els treballs del camp i verdures. Feien de tot. Les verdures i tot el que collien ho venien als Mercat de Sabadell i de Terrassa. Na Paula marxava amb el carro i algun dels seus fills dormint. Sortien a dos quarts de tres de la matinada per anar cap a Terrassa. Deia que allà li pagaven el gènere millor que a Sabadell. En Josep Bayó recorda que «això ens ho explicava la mare de l’Antònia de Ca la Cristina que la sentien a passar de nit i matinada».

Jordi JORBA Periodista

són, amb noves generacions familiars que refermen el barri.

Sobre aquestes línies, el matrimoni Josep Bayó i Carme García, i Emília Bayó, cinquena generació de la família de masovers de Can Tiana.Apareixen junt amb els seus néts, setena generació familiar.

la pàgina dreta; Paula Sallent

Gorchs

Josep

col·laboradors

ROJA

L’any 1897 la família formada per Josep i Paula i tots els fills deixen la masia de Can Tiana. S’installen a l’actual casa pairal de l’Avinguda de la Creu Roja, número 7, que avui és el número 13 A i 13 B. Van seguir en els treballs del camp i regadiu. A més, tenien gallines, porcs, conills i de tot una mica. Deixen d’anar a Terrassa a vendre i comencen a fer-ho a l’entrada de la casa familiar. També feien la matança del porc. En Josep recorda que la mocadera (era la persona encarregada de netejar la moca, això és, el conjunt de l’estómac, els budells i les entranyes del porc, durant la matança), que era de Can Dimetro, de Ripollet, s’hi estava dos o tres dies fent la cuita i els embotits. Dies de feina molt importants, perquè preparaven menges per bona part de l’any. Salaven els pernils, feien embotits i treballaven molt. Mataven dos o tres pocs a l’any. També es feien el pa. Hi havia una pastera, un escó molt gran i feien la massa. Tenien un forn molt gran. El pa que feien durava 10, 12 dies. En Josep, potser recordant els sabors i les olors d’una època en què anaven justets, d’aliments, afegeix que recorda que la seva àvia «ens

preparava unes aglandes que eren boníssimes i les esperàvem. Passàvem prou gana!!», sentencia.

FER-SE EL VI A CASA

Les cases eren, en mesura de les seves possibilitats, autosuficients. A la casa pairal dels Bayó –García hi havia un cup molt gran i allà s’elaborava el vi. Se’n feien moltes càrregues. Cada càrrega, per cert, corresponia a 120 litres de vi. A l’entrada de la casa hi havia tres bótes de fusta molt grans, de 9 càrregues. Sobre l’any 1920, explica en Josep, van associar-se al Celler Cooperatiu. Una decisió que «va ser una gran descàrrega per la família». En deixar de vendre vi, la família va decidir reduir les mides de les bótes. Dit i fet: les portaren a cal boter i feu la feina. Avui en dia encara es conserven a la casa.

CONSERVAR

LA CASA

PAIRAL I GARANTIR L’HABITATGE

PER A LES FILLES I ELS FILLS En Josep explica com es garantia la continuïtat del patrimoni. «Els germans del meu avi - ja eren a l’Avinguda de la Creu Roja - tal com es casaven marxaven de casa i els hi donaven com a dot una Passa a la pàgina següent

DE CAN TIANA A L’AVINGUDA DE LA CREU

opinió

casa i alguna terra i a les dones, un dot en metàŀlic. El meu avi, en ser el gran, en ser l’hereu, li van donar la casa pairal i dues cases més amb la condició que cuidés a la seva mare i al seu germà Pere, que era discapacitat, fins a la mort». La família va seguir vinculada als treballs del camp i altres noves feines que a poc a poc sorgien en uns pobles que canviaven, es modernitzaven. La germana d’en Josep, l’Emília, present mentre parlem a El Cultural, m’explica que ella va vendre durant més de 50 anys a la plaça de Cerdanyola del Vallès. També va treballar per la indústria tèxtil. Però d’això en parlarem un altre dia. Torno a l’Emília botiguera. Treballava en una parada que va començar l’àvia, va seguir la seva mare i després ella. La família venia les verdures a casa seva i van decidir ampliar el negoci, comprant parades al mercat de Cerdanyola del Vallès. Primer va ser el de Sant Josep (ubicada als Quatre Cantons) fins que la gran nevada de 1962 el va esfondrar. D’allà passaren a la plaça de Les Fontetes. On, per cert, van descobrir que tenien una concessió per 50 anys, que van haver de renovar. Sorneguer, en Josep diu que «la vam comprar dues vegades!».

LES GITANES

En Josep i na Carme compartiren la passió pel ball de les gitanes. Ell participava com a ballador en l’Esbart Dansaire Sant Marçal, de Cerdanyola del Vallès. Els primers 70 va parlar amb en Miquel Espàrrach Mariano per mirar d’endegar una colla al poble. Anà a parlar amb el regidor Tatché i el batlle Dausà. Llum verda i cap problema per ballar gitanes al poble. Penseu que érem a les darreries del franquisme. Aquells anys no s’havien popularitzat els aparells reproductors de so, per la qual cosa calia assajar amb música en directe. El mestre Pere Miquel va acceptar de tocar el piano i fer la solfa necessària perquè les gitanes es ballessin al poble.

En Josep va acceptar ajudar a les gitanes de Ripollet durant un any i després, tornar a Cerdanyola. Explica que a casa seva assajaven el ball, fins que pogueren fer-ho al casino del carrer de Santa Anna. Allà fou on l’actual matrimoni es conegué millor. I fins ara. La Carme, quan ho recorda, se’n fa creus que son pare la deixés anar a ballar a Cerdanyola del Vallès. Perquè ella era veïna de Ripollet.

Un matrimoni, per cert, acordat a les dues bandes del Ripoll. Com molts d’altres que un bon dia va escapçar la construcció de la C58. Dies maleïts que van trencar molts lligams que unien els nostres pobles.

ANDREU SOLÀ I ELS INFANTS

El pintor Andreu Solà i Vidal (1863-1902), fill de Ripollet, era un home del seu temps. Obert a les innovacions tècniques, va emprar una càmera fotogràfica per retratar i documentar persones i llocs del poble que després utilitzaria com esbossos i estudis dels seus quadres. Moltes fotografies es poden consultar per Internet, en repositoris de la Generalitat i d’Europeana.

En Josep i na Carme m’expliquen que Solà va fer fotos als infants i adults de la masia, per després immortalitzar-los en els seus quadres. Afegeixen que la Teresa sempre va dir que els havia pintat n’Andreu Solà. En Josep Teruel, historiador local i membre del Grup d’Estudis de Ripollet, va localitzar les fotos que feia el pintor per documentar-se, comunicant-ho al matrimoni. En el quadre de Solà Tornant de la Font (1894), una noia duu un infant a coll. Podrien ser els germans Teresa i Pere, ell un infant discapacitat que pràcticament no caminava, fills d’en Josep Jané i na Paula Sallent. Una hipòtesi que podria ser ben certa si visualitzem el conjunt de fotografies de Solà i la seva producció pictòrica, en molts casos de temàtica camperola i rural.

DE LA FAMÍLIA JANÉ

Segueix de la pàgina anterior

nous catalans

D’on ets?

Soc de Colòmbia, d’una ciutat costanera i ramadera que és la capital del departament de Córdoba, anomenada Montería.

Com va ser la teva arribada a Catalunya?

Vaig arribar ara fa poc més d’un any per amor, ja que em vaig enamorar d’un noi d’aquí. Ens vam conèixer per internet i ell va venir diversos cops a Colòmbia, i quan vam decidir fer un pas més

va venir la pandèmia i vam estar un any i mig separats, i finalment jo vaig poder venir aquí quan es van aixecar les restriccions.

Què recomanaries a algú que acaba d’arribar a Catalunya?

Uf, li donaria mil consells sobre paperassa, sobre què s’ha de fer per ser parella de fet, per casar-se, per homologar els estudis... Perquè tot plegat porta molt temps i a mi m’hauria agradat saber-ho abans. Hi ha molta informació i desinformació alhora, i no sempre el que trobes a internet és el que et diuen quan vas a l’administració a fer els tràmits. També li recomanaria menjar pa amb tomàquet.

I ara, què ens recomanaries si visitéssim el teu lloc d’origen?

Anar a jugar al bingo, que és molt comú, i també a la platja, i menjar un plat mariner típic: peix fregit, “patacones”, arròs de coco...

Per què vas escollir Ripollet?

Jo visc a Cerdanyola, perquè és d’on és el meu home, però em vaig apuntar a català a Ripollet per qüestions d’horaris i perquè volia conèixer l’entorn perquè em serà útil quan condueixi. M’encanta el mural de la ràdio (Cal Teixell) i el missatge que hi ha escrit, i està molt bé l’ascensor de darrere l’església, que facilita la mobilitat. M’agrada que Ripollet és una ciutat residencial i familiar, amb molts parcs plens de pares, nens, avis... Hi ha molta vitalitat i alegria.

Per què estudies català?

Perquè m’agrada aprendre idiomes i estudiar. M’interessa immergir-me en la cultura del lloc on visc. Si amb la meva parella ens quedem a viure aquí, vull aprendre bé la llengua, per feina, per quan tingui fills i vagin a l’escola... Aprendre el català té beneficis per a mi.

Quin curs estàs fent?

Ara faig Bàsic 2.

Algun truc per aprendre català?

M’agrada llegir i així aprenc la gramàtica. M’han recomanat El petit

Curiositats lingüístiques

Quines llengües es parlen al teu país d’origen?

Allà es parla espanyol i els grups indígenes tenen la seva pròpia llengua. Però només la parlen entre ells, no la sabem tots, no és com a Bolívia o el Perú, on les llengües indígenes són una segona llengua. Colòmbia és un país molt gran i cada zona té la seva idiosincràsia. Jo, per exemple, sé una mica de portuguès, perquè el país té frontera amb el Brasil i alguns l’estudiem a l’escola.

Ens dius alguna paraula o expressió típica d’allà?

“Chévere” o “bacano” significa “guai”. “Cachupe” vol dir algú que fa pudor, ja que ve de la suma de tres paraules: “caspa”, “chucha” (referit a les aixelles) i “pecueca” (que és la pudor dels peus).

Quina és la teva paraula preferida en català?

M’agrada “petit” o “petita”, em va fer gràcia. També “una mica” i “una miqueta”. Els diminutius sonen bonics.

príncep, i també llegeixo la Bíblia en català. A vegades escolto la ràdio o miro la tele en català, i m’agrada molt la música però no n’he trobat en català de l’estil que m’agrada, que és el gòspel. I quan encara era a Colòmbia la meva parella em feia classes de català per internet!

Nom: Sara Milena González País d’origen: Colòmbia

nous catalans

És fàcil parlar català al carrer?

Bé, es tracta d’atrevir-se a equivocar-se, no tenir por de parlar malament. Jo tinc por d’equivocar-me i que em mirin malament, però intento anar adaptant paraules del castellà al català i algunes preguntes.

Què en penses, dels catalans?

La vida aquí és diferent, sobretot pel que fa a la seguretat de les ciutats, que aquí n’hi ha més que allà. I aquí hi ha més oportunitats de feina. D’altra banda, al llibre de Bàsic 1 vaig llegir que els catalans eren garrepes i ho he comprovat amb algunes persones grans i altra gent. Aquí la gent va més a la seva i és menys familiar. Per als llatins tot és de tots i tothom et dona de tot. En canvi, aquí la gent es fixa molt en els diners, en quant els costaran les coses... Veig més individualisme i egoisme. Això a vegades m’ha costat, veig que són diferents: “las cuentas claras y el chocolate espeso”, que diem nosaltres.

Hi ha alguna cosa de la societat catalana que t’hagi sorprès?

Em va impactar visitar la Sagrada Família amb guia. M’encanten els museus i em va agradar molt conèixer la vida de Gaudí... Al principi quan vaig arribar em sonaven molt estranyes les pel·lícules doblades en espanyol, i no en accent llatinoamericà, però ara m’agraden i ja vaig entenent l’entonació que fan aquí.

Coneixes les festes i les tradicions catalanes?

Conec algunes festes. El que m’agrada és que cada ciutat té la seva festa major i cada ajuntament té el seu calendari d’activitats, i això és molt positiu, perquè inciten la comunitat a sortir de casa i compartir.

Què trobes a faltar del teu lloc d’origen?

Trobo a faltar el menjar, que aquí costa de trobar. Per exemple les fruites, que allà en tenim moltes i aquí, en canvi, va per temporades. També enyoro la calidesa de la gent i la família, ja que aquí només hi tinc la parella. n

Inscripcions als cursos de català del període gener-març 2023

Aquest mes de desembre s’inicia la matrícula als cursos de català del primer trimestre del 2023.

Les persones que no saben a quin nivell s’han d’inscriure poden sol·licitar una prova de col·locació o aportar un certificat de nivell fins al 9 de desembre.

Les dates d’inscripció són: - 15 i 16 de desembre : matrícula preferent (persones inscrites en un curs durant els darrers 12 mesos sempre que no hagin abandonat el curs). - 19 i 20 de desembre : matrícula general.

La inscripció es podrà fer tant en línia com presencialment.

Els cursos començaran el 9 de gener i n’hi haurà tant de presencials com de semipresencials o en línia. Tota la informació sobre la matrícula es pot consultar a: www.cpnl.cat/inscripcions/

OC de Ripollet Centre Cultural. Rambla de Sant Jordi, 2-4 Telèfon 93 586 45 73 (dilluns-dijous) i 677 359 948 (divendres de 10 a 13 h) ripollet@cpnl.cat // www.cpnl.cat/inscripcions/

l’agenda

QUEDA’T A RIPOLLET

l’agenda

DISSABTE 10

SOLIDARITAT NADAL LA MARATÓ DE TV3: BALL EN LÍNIA PER A LA MARATÓ

A les 10 h, a la pl. del Molí Amb motiu de la Marató de TV3, l’Associació Line Dance Palau Ausit ofereix una exhibició de balls en línia per recaptar fons.

TRADICIONS NADAL QUINTO DE NADAL DE DIABLES DE RIPOLLET

De 21 a 02 h, al Centre Cultural (Rambla de Sant Jordi, 2)

Els diables celebren de nou el tradicional Quinto de Nadal. El quinto és un bingo popular que organitza des de fa una pila d’anys els Diables de Ripollet. El lloro canta els números jugant amb dites i rimes i interactuant amb el públic, pel que aquesta acaba sent una esplèndida opció per passar amb els amics o la família una tarda entretinguda. Els guanyadors reben premis donats pels comerços i entitats i es fan sessions durant les vigílies i dates assenyalades de les festes.

DIUMENGE 11

VISITA GUIADA VISITA AL MOLÍ D’EN RATA I TALLER DE PA

A les 11 h, al CIP Molí d’en Rata

TEATRE INFANTIL PETIT MERCAT VELL: MIRANIUS

A les 18 h, al Teatre Auditori (plaça de l’11 de Setembre)

Entrada lliure.

El molí d’en Rata, a Ripollet, és un molí fariner del segle XIX. En aquesta visita-taller podreu veure l’interior del molí i les estances dels moliners, i aprendreu com funcionava un molí hidràulic, quins cereals es cultivaven en aquest territori, i tota la vida del pa, des que es planta la llavor fins que ens el mengem. Després, ho posarem a la pràctica amb un taller de pa, on podreu elaborar una massa mare tal com es feia artesanalment, i us podreu emportar el vostre propi pa a casa!

Visita i taller adreçat a un públic adult. Reserves: 935 946 057 o reserves.molidenrata@ripollet.cat.

Espectacle teatral d’objectes i musical a càrrec de la companyia De Paper, per a infants a partir de 3 anys. Miranius és la història d’un paisatge. Un paisatge on cada animal, cada arbre, cada pedra o cada meandre del riu hi té el seu encaix, i com si es tractés de peces d’un tangram, amb cada moviment fan néixer noves figures, noves realitats. Un espectacle sobre la coexistència de diverses espècies animals, i sobre les conseqüències que hi té l’empremta humana.

Grills, aranyes, abelles, ocells, talps i formigues. La vida s’escampa per tots els racons. A la riba d’un riu, les

Propostes, idees, plans i activitats per fer a Ripollet des del dimecres 7/12 al dimarts 13/12 núm.

DISSABTES 10 I 17, DIUMENGES 18 I 25 I DILLUNS 26, DIFERENTS HORARIS. QUINTO DE NADAL A LA SALA DEL CENTRE CULTURAL La colla de diables de Ripollet organitza de nou una nova tongada de tardes i vespres (consulteu horaris) jugant a aquest joc tradicional del Nadal

l’agenda

TERTÚLIA LITERÀRIA CAFÈ LITERARI: EL COLOR DE LA LECHE, DE NELL LEYSHON De 16.30 a 18 h, al Centre Cultural (Rambla de Sant Jordi, 2)l

La tertúlia literària oberta a tothom, organitzada per l’Associació d’Espectadors del Teatre Auditori del Mercat Vell (AETMV), estrena nou horari.

DIMARTS 13, A LES 18 HORES AL CARRER DELS AFORES, INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE PRESSEBRES . L’agrupació pessebrista de Ripollet presenta un conjunt de maquetes que recreen escenes bíbliques, relacionades amb el naixement. L’exposició de Diorames es complementa amb un pessebre natural de grans dimensions que presideix la seu de l’Agrupació, l’entrada d’una casa del casc antic, situada al número 14 del carrer dels Afores. Durant la inauguració, amb benedicció dels pessebres per part del mossèn, la Societat Coral ‘El Vallès’ cantarà nadales tradicionals i d’arreu del món.

bestioles comparteixen un tros de terra. Cadascuna amb el seu niu, el seu cau, el seu catalu. De vegades com veïnes ben avingudes, d’altres no tant.

Un dia hi arriba una nova espècie, la humana. Una pagesa que també hi fa el seu niu: una barraqueta de canya i fang.

Amb el pas dels anys, però, aquell niu humà anirà creixent. Com s’ho faran les bestioles per continuar vivint allà? Miranius és un retrat de la vida diària d’animals tan propers com les aranyes o les formigues, que desperten l’interès dels més petits i petites, però que a la vegada planteja als i a les grans una reflexió més profunda sobre la manera com els humans ens relacionem amb el món i amb la natura.

Entrades generals a 5 euros. Compra anticipada al Centre Cultural, a la pàgina web teatreauditoridelmercatvell. cat o a taquilla una hora abans de l’inici de l’espectacle. Programació del Petit Mercat Vell organitzada per l’Ajuntament de Ripollet

GENT GRAN BALL AL CASAL D’AVIS De 18 a 20 h, al Casal d’Avis

Activitat oberta,organitzada pel Casal d’Avis. . Preu: 4 €.

Mary, una nena de quinze anys que viu amb la seva família en una granja de l’Anglaterra rural del 1830, té els cabells del color de la llet i va néixer amb un defecte físic en una cama, però aconsegueix escapar de la seva condemna familiar quan és enviada a treballar com a criada per cuidar la dona del vicari. Aleshores, té l’oportunitat d’aprendre a llegir i escriure, de deixar de veure «només un munt de ratlles negres» als llibres.

TRADICIONS

NADAL QUINTO DE NADAL DE DIABLES DE RIPOLLET De 18 a 21 h, al Centre Cultural (Rambla de Sant Jordi, 2)l

El quinto és un bingo popular que organitza des de fa una pila d’anys els Diables de Ripollet.

DILLUNS 12

SOLIDARITAT NADAL LA MARATÓ DE TV3: CANTADA DE NADALES

A les 15 h, al Teatre Auditori (plaça de l’11 de Setembre)

A càrrec de l’alumnat d’Educació infantil i primària del FEDAC. Organitza: FEDAC Ripollet

TALLERS ENTITATS FORMACIÓ PER A ENTITATS: “SIGNATURA DIGITAL” De 19 a 21 h, al Centre Cultural (Rambla de Sant Jordi, 2)

Curs gratuït amb certificat d’assistència. El curs gratuït forma part d’una sèrie de formacions per ajudar a les entitats locals en la gestió de la seva associació.. Inscripcions: Centre Cultural o ripollet.cat.

DIMARTS 13

TRADICIONS NADAL INAUGURACIÓ DE LA 43A EXPOSICIÓ DE PESSEBRES

A les 18 h, a la seu de l’Agrupació de Pessebristes de Ripollet (c. dels Afores, 14)

Amb la benedicció dels pessebres i una cantada de nadales, a càrrec de la Coral Tradicional de la Societat

COM SORTIR A L’AGENDA DEL RIPOLLET AL DIA? Envia les teves activitats i propostes a ripollet@al-dia.com amb 10 dies d’antelació Tel. 93 691 68

l’agenda

Exposicions: Tot el que es pot veure a Ripollet aquest mes de desembre

l’agenda

CENTRE CULTURAL

Rambla de Sant Jordi, 2. Feiners i dissabtes de 10 a 13 h, i de 18 a 21 h. Diumenges i Festius, tancat.

FOTOGRAFIA

“Resum de la Lliga Social 2022 d’Acció Fotogràfica”

A la Sala 1 De l’1 de desembre al 2 de gener Mostra de les fotografies participants durant tot l’any a la lliga social de l’entitat..

BIBLIOTECA MUNICIPAL

Ctra. de l’Estació, 40

FOTOGRAFIA

“Ocells de Catalunya” Fins al 30 de desembre

Mostra fotogràfica a càrrec de Joan Buxó, amb imatges dels ocells que l’autor ha trobat prop del riu Ripoll.

CIP MOLÍ D’EN RATA

C. Molí d’en Rata, 1 Horari: Dimarts de 9.30 a 13 h i de 16 a 19.30 h; dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 20 h i diumenges i festius d’11 a 14 h. Visites

Coral “El Vallès”. Organitza: Agrupació de Pessebristes de Ripollet DIMECRES 14

SOLIDARITAT NADAL PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA ¿Y SI SOMOS UN AMOR DE PELÍCULA?, DE TAMARA MARÍN

De 17 a 18 h, a la Biblioteca Andreu Solà (INS Lluís Companys)

concertades a molidenrata@ripollet. cat

MEMÒRIA HISTÒRICA

“Al Vallès, som gent de vinya!” Fins al 9 de gener Exposició creada en coŀlaboració entre els museus de Ripollet, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Rubí, sobre la tradició del cultiu de la vinya. El complex té exposicions permanents i un molí fariner. restaurat i visitable a demanda.

FOTOGRAFIA I OBJECTES

“Protagonistes: ripolletencs que deixen petjada”

Presentació del llibre i col·loqui amb l’autora de Ripollet, Tamara Marín Activitat oberta a tothom, no cal inscripció prèvia. Organitza: INS Lluís Companys

SOLIDARITAT NADAL HORA DEL CONTE: CONTES DE NADAL A les 17.30 h, a la Biblioteca Municipal de Ripollet (Carretera de l’Estació, 40)

A càrrec de Sensedrama Teatre.

Adreçat a infants a partir de 4 anys. Inscripció: biblioteca@ripollet.cat o 935 864 230.

SOLIDARITAT NADAL SEGONA ASSEMBLEA DE POPULUS LABORA: “COM VOLS PARTICIPAR EN LA COMUNALITAT? T’ESCOLTEM!” De 17.30 a 19.30 h, al Centre Cultural

Dedicada a set personalitats de Ripollet que han destacat fora de l’àmbit local com l’artista Emma Maleras. el tenor Gaietà Renom o l’escultor Josep Brull

MEMÒRIA

“Ripollet i la mesura del temps” Exhibició permanent de la maquinària de l’antic rellotge del campanar de Sant Esteve.

PATRIMONI

“El pa de la diversitat” Exposició pedagògica sobre la producció de pa, recollint el patrimoni dels molins fariners que antigament donaven vida a Ripollet.

FOTOGRAFIA

“Ripollet, un passeig en el temps Mostra fotogràfica que testimonia l’evolució urbanística de Ripollet amb l’exhibició de fotos antigues i modernes.

AGRUPACIÓ PESSEBRISTES DE RIPOLLET

Carrer dels Afores, 24

DIORAMES

“43 a exposició de Pessebres” Del 13 de desembre al 15 de gener.

(Rambla de Sant Jordi, 2)

Sessió de treball conjunt per encaixar propostes i iniciatives amb els eixos de la Comunalitat. Acte obert a totes les entitats i col·lectius.

Més informació, a populuslabora@comunalitat.cat. Organitza: Populus Labora

TERTÚLIA LITERARIA

CLUB DE LECTURA CHICKLIT: EL DESVÁN DE LOS SUEÑOS, D’ELENA MONTAGUD

A les 19 h, a la Biblioteca Municipal de Ripollet (Carretera de l’Estació, 40

Amb Tamara Marín

Inscripció: biblioteca@ripollet.cat o al telèfon 935 864 230.

benestar

PARLEM SOBRE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

benestar FARMÀCIES DE GUÀRDIA

l El passat dia 3 de desembre va ser el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, aquesta data es celebra des de l’any 1992. Per discapacitat s’entén tota aquella situació en la que la persona veu limitada la seva participació degut a l’existència d’alguna deficiència en algun òrgan i/o en la capacitat intel·lectual. Un 15% de la població mundial conviu amb algun tipus de discapacitat.

Hi ha diferents tipus com són la discapacitat física, sensorial, intel·lectual, psíquica, visceral i la discapacitat múltiple. No totes les discapacitats són visibles a simple vista i això a vegades dificulta el tracte social dels pacients amb la resta de la societat.

La principal limitació a la que s’enfronten aquests pacients és el rebuig social. Existeixen molts estereotipus on s’assumeix que la qualitat de vida és dolenta o que no estan capacitats per realitzar algunes activitats. Per sort, aquest concepte va canviant mica en mica.

Altres limitacions són les barreres físiques que es troben en llocs públics com la falta de rampes, els carrers estrets, o les barreres de comunicació (desconeixement del llenguatge de signes, falta d’escriptura Braille...).

Tots aquests fets dificulten una vida autònoma, minimitzant la possibilitat d’escollir la seva privacitat, treballar o relacionar-se amb la resta de persones.

Des de la farmàcia estem compromesos amb el suport, la integració i l’autonomia de les persones amb discapacitat. Aprofitem aquest espai per promoure la presa de consciencia social, sent responsabilitat de tots fer un món millor on tothom tingui les mateixes oportunitats.

Laura Carrasco (Farmacèutica)

FARMACIA ELS PINETONS - C/Palau Ausit, 1 Ripollet - tel. 936917059n

DIMECRES 07 DESEMBRE

TERUEL

C. Sant Ramon, 182 (Cerdanyola)

DIJOUS 08 DESEMBRE ROVIRA (DIA)

Pg de Cordelles, 64 (Cerdanyola)

J.ALVAREZ PEREIRO (NIT) Av. de Catalunya, 51 (Cerdanyola)

DIVENDRES 09 DESEMBRE

RIZAL

C. Rizal, 1D (Ripollet)

DISSABTE 10 DESEMBRE

ST ANDREU (DIA)

C. Sant Andreu, 4 (Ripollet)

MERCAT (DIA) C. Nou, 58 (Ripollet)

RIZAL (DIA) C. Rizal, 1D (Ripollet))

HIDALGO-VALLS (NIT) Av. de Canaletes, 29 (Cerdanyola)

DIUMENGE 11 DESEMBRE

RIZAL (DIA)

C. Rizal, 1D (Ripollet)

ST ANDREU (DIA)

C. Sant Andreu, 4 (Ripollet) C. SELVA(NIT) C.Torrent,12 (Cerdanyola)

DILLUNS 12 DESEMBRE

L’AUDITORI C. Lluna, 6 (Ripollet)

DIMARTS 13 DESEMBRE ORDIS Av. Argentina, 1 (Cerdanyola)

coses de casa

TRIAR LA MILLOR CATIFA PER A LA CUINA QUE LLUEIXI I SIGUI PRÀCTICA

l La tendència actual és posar catifa a la cuina, encara que no és una cosa nova. Pot ser que no et sembli molt pràctic, però sí que és molt elegant. Imposa color i un toc chic a l'espai de la cuina. I ben triada pots tenir la més atractiva i resultar-te funcional. Encara que no ho sembli, la catifa pot ser un element molt útil a la cuina. Com que el sòl de la cuina tendeix a mullar-se o embrutar-se, la catifa redueix el risc d'un sòl relliscós. Ben triada, és fàcil de netejar, sobretot perquè estan dissenyades per a això. Però cal reconèixer que la catifa la triem per la bellesa que aporta a l'entorn. Perquè pot imposar un toc sofisticat a la cuina més senzilla.

Si saps triar-la de la grandària precisa, pot donar-li un aspecte més gran a una cuina petita. Triar una catifa més llarga que ampla dona la sensació que el sòl és més gran. I una catifa en color molt clar, la farà lluir més illuminada. Si tens sòls de fusta, la catifa serveix de protecció perquè el sòl de determinades àrees es conservi bé.

Hi ha moltes opcions a l'hora de comprar una catifa per a la cuina. Encara que puguis pensar que serà una tasca constant de neteja, suporten bé el tràfec que requereixen. I pots triar entre les més senzilles i les més elaborades. En materials que van des de les fibres naturals fins al més bell cotó. Perquè totes es poden netejar fàcilment.

Quant al cost i facilitat de rentar, les catifes per a la cuina més pràctiques són les de cotó. És un material que es renta ràpidament i

s'acomoda bé de nou. I hi ha una gran varietat d'opcions tant de dissenys, grandàries i estils.

Les més populars avui dia, són les anomenades catifes viníliques.

Les que són fabricades en PVC, un producte que les fa totalment resistents tant a les exigències de l'entorn com a la neteja que requereixen. Tenen la qualitat de ser hipoal·lèrgiques i només requereixen aigua i sabó per a netejar-se. Sent de PVC són realment fantàstiques quant a colorit i disseny. Així que podràs triar entre moltes opcions, i fins i tot tenir una totalment personalitzada. El preu també sol ser molt accessible.

Les més boniques, cal dir-ho, són

coses de casa

les catifes en fibres naturals, que donen un toc més casolà a la cuina.

Ripollet

Redacció: AMIC n

L’ESPÀRRING AMB GOSSOS

l Espàrring és un concepte anglès que significa “combat”. Malhauradament aquestes pràctiques il.legals que es duen a terme amb gossos, no tenen més objectiu que el simple plaer o la fi econòmica. Aquestes baralles clandestines han estat denunciades de manera contínua per entitats animalist i no són una cosa nova, sinó que és una activitat habitual que se celebren des de fa molt temps en algunes cultures. Per a dur-les a terme, s’han hagut d’ensinistrar prèviament als animals, sotmetent-los a tota mena d’aberracions i maltractaments com: pallisses, cops, burxades, subministrament de drogues, esteroides o hormones, dietes especials (o per contra deixar-los sense menjar,...) mentre que alhora, se’ls obliga a fer exercicis físics intensos com córrer durant una hora per la sorra de la platja o més de vuit hores per tota mena de terrenys, pujar i baixar escales repetidament o penjar-se de la mandíbula d’un pneumàtic de cotxe el màxim temps possible, tot per a augmentar la resistència, la mos-

segada i la força. Aquests gossos se solen aconseguir bé mitjançant l’adopció en centres d’acolliment o són robats directament del carrer o en els mateixos domicilis, aprofitant les distraccions dels seus propietaris. Si la vida i el destí d’aquests gossos és atroç (cal recordar que a més dels maltractaments, un dels dos gossos de la baralla sempre acaba morint), la sort que corren els gossos denominats “carnada” són encara pitjors. Són gossos, normalment de grandària petita o mitjana que s’usen com a “esquer” per als gossos que més tard competiran.

Arrestar als infractors sol ser complicat, perquè les baralles solen realitzar-se en naus o edificis de la perifèria i està molt controlat el seu accés. Per això, l’única cosa que podem fer, és denunciar a les autoritats davant qualsevol indici de maltractament animal o si sospitem d’aquesta mena d’accions.

Redacció - AMICn

EL 2022, UN ALTRE ANY PER A OBLIDAR PER A LES VENDES DE COTXES

l Les vendes de cotxes han aconseguit remuntar una mica en els últims mesos. Octubre es converteix en el tercer mes consecutiu en el qual han augmentat les matriculacions: amb un creixement del 12% respecte al mateix mes de 2021 i amb 65.966 turismes venuts.

Però el canal de particulars continua sense remuntar, estant gairebé un 40% per sota dels nivells d’abans de la pandèmia. I igualment, si comparem aquest octubre amb el de 2019, les vendes se situen a la baixa, amb una caiguda que frega el 30%.

Així, i mancant dos mesos per a finalitzar 2022, s’han venut 666.247 cotxes i les previsions és que no se superin, per tercer any consecutiu, les 900.000 unitats venudes.

El sector augura que enguany tancarà entre les 820.000 i les 830.000 unitats. En aquest cas, la xifra serà encara més baixa que en 2021 (859.477) i sobretot que en 2020 (851.211), any especialment marcat per la pandèmia. Els preus disparats, així com l’es-

cassetat de microxips són les causes assenyalades pel sector. Al que s’afegeix la crisi econòmica derivada de la pandèmia. Un panorama més que conegut i que no auguren s’estabilitzi fins ben entrat 2023.

Els bons números d’octubre s’han

degut en gran manera a l’impuls en les vendes en dos canals: el de les empreses de lloguer (+39%) i el d’empreses (+22,1%). Però el repunt dels particulars és mínim, fixant-se en un escàs 0,5%.

- AMIC n

Compromis amb la ciutat

Redacció

l El pa li agrada a pràcticament tothom, encara que a vegades ens passem comprant. Això fa que ens en sobri una part, quedant-se dur. Però és possible recuperar-lo i fer-ne un munt de coses. T’expliquem com pots aprofitar-lo. Fes pa ratllat.

Aquest pa serveix per a espessir salses i per a arrebossar, a més de donar cos a algunes preparacions. Molta gent ho compra, sense saber que es pot fer amb el pa dur i així reutilitzar-lo.

És tan fàcil com moldre el pa dur amb alguna màquina especial o gratant amb un ganivet. D’aquesta manera, et quedarà triturat i en pols, llest per a utilitzar de la mateixa forma que el de la botiga. A més, pots fer gaspatxo amb ell, donant-li moltíssima consistència a aquesta famosa beguda.

Fes torrades.

Una bona manera d’aprofitar el pa dur és fer torrades amb ell. Fes-ne rodanxes i torra-les, fent servir el forn, la torradora, la paella o fins i tot el microones. Ara ja tindràs un pa torrat totalment funcional, llest per a esmorzar o per a fer qualsevol classe de canapè o torrada amb pernil, llom, formatge o verdures. Crostons amb pa dur. Els crostons són ideals per a les amanides, les sopes i les cremes. No són més que trossos de pa, així que els pots fer amb pa dur. Simplement, talla el pa dur en daus i torra’ls, podent usar el forn o la paella.

Esmorza pa dur mullat en llet. Moltes persones encara esmorzen pa dur. Si el mulles en llet, no té res a envejar als cereals i té més o menys els mateixos

nutrients. És més, pots crear el teu propi esmorzar afegint fruita seca, granola, fruites deshidratades o fruita seca.

Fes receptes de cuina amb pa dur.

Pots fer sopes d’all i llesques amb ou, les quals sempre s’han fet amb pa dur i són la millor manera d’aprofitar-lo. Solament necessitaràs el pa, llet, ous, canyella, sucre, oli de gira-sol i ratlladura de taronja perquè quedin delicioses.

Una altra recepta són les torrades franceses, fetes amb canyella, llet, essencial de vainilla, ous, mantega i xarop. Finalment, pots fer pastís de pa dur, amb llet evaporada, llet condensada, sucre, passes, ous, canyella, claus d’olor i essència de vainilla. El pa dur serà la base, donant-li una textura molt bona i aprofitant de la millor forma el pa dur.

Redacció: AMIC n

gourmet plats, receptes i consells

HORÒSCOP

ÀRIES (21/3 al 20/4)

Hauràs de tenir paciència amb algú de la família política, que parla massa. Dies ideals per fer una escapada en bona companyia. Una gestió burocràtica potser es fa esperar.

CRANC (Del 22/6 al 21/7)

El sector laboral et demana més energia, sigui perquè estàs cercant feina o perquè t’has proposat objectius a curt termini. No t’oblidis de la vida familiar i afectiva.

BALANÇA (Del 24/9 al 23/10)

Algú de la família podria posar-te a prova. Tens necessitat de saber i et planteges tornar a estudiar. Compte amb les presses, tant amb cotxe com a peu. Relaxat una mica.

CAPRICORN (Del 22/12 i el 20/1)

Et sents més enèrgic i aprofites per netejar i llençar el que ja no serveix. Prioritzes la salut i la tranquil·litat, el que suposa, deixar enrere a algunes persones.

TAURE (Del 21/4 al 20/5)

Al sector professional t’has proposat objectius que entren en competència amb algú. Acumules malestar per un tema que has magnificat. Prioritza el que és més important.

LLEÓ (Del 22/7 al 23/8)

Et preocupa el futur dels teus fills i vols preparar-los pel dia de demà. Pots connectar amb una persona de més edat que tu. Alguns canvis laborals modifiquen els teus plans.

TELÈFONS

SANITAT

Ambulàncies Urgències 061

Ambulàncies 93 712 03 03

Alcohólics Anònims 93 317 77 77

Al-ANON 932 01 21 24

CAP Ripollet 93 594 64 20

CAP La Farigola 93 691 95 89

CAP Pinetons 93 594 65 37

CAP II Cerdanyola-Ripollet - Urgències 93 594 22 16

CAP II Cerdanyola-Ripollet - Visites 93 594 21 11

Centre de Salut Mental (St Joan de Déu) 93 580 96 77

Centre de Medicina Correctiva 93 580 20 19

Centre de Dia Can Vargas 93 692 93 21

Creu Roja 93 691 61 61

Hospital Parc Taulí 93 723 10 10

SERVEIS

Emergències 112

Policia

ENHER-Fecsa 900 770 077

Correus 93 691 62 02

Funerària Truyols 93 580 97 10

Esglèsia de Sant Esteve 93 692 15 85

Oficina Local de Català 93 586 45 73

Tanatori Ripollet 93 592 05 81

Dhanna Astròloga - Redacció AMIC

ESCORPÍ (Del 24/10 al 22/11)

Si et deuen diners, hauràs de posar-te ferm per recuperar-los. En l’amor no vols precipitar-te perquè això et faria sentir insegur. Et dones un homenatge gastronòmic.

AQUARI (Del 21/1 al 19/2)

Vols que la teva relació sentimental es torni més estable. Les obligacions t’han obligat a madurar ràpidament. Si tens un negoci, sigues prudent, no és or tot el que lluu.

BESSONS (21/5 al 21/6)

El Sol en tensió amb Mart pot inclinar al fet que perdis els papers si algú et provoca. L’autocontrol serà el teu aliat. Si tens parella, dies de més connexió i romanticisme.

VERGE (Del 24/8 al 23/9)

Voldries canviar algunes condicions laborals per atendre millor l’àmbit familiar/domèstic. Una persona del passat et demana disculpes, però hauràs de valorar si són sinceres.

SAGITARI (Del 23/11 al 21/12)

Moltes coses a fer i et manquen hores. Compte amb l’estrès doncs pot perjudicar la teva salut. La sort està amb tu i si tens temes pendents, es mouen. Sorpreses agradables.

PEIXOS (Del 20/2 al 20/3)

A la feina t’anirà bé ser cautelós perquè no tothom és el que sembla. Si tens algun assumpte pendent de resoldre amb el pare o amb un cap, ara es donen bases pel diàleg.

TRANSPORTS

Taxis 93 580 27 27 / 93 729 07 07

Taxis Ecológicos 935 800 800 / 93 580 50 70

Renfe 93 691 88 69 Sarbus 902 287 000 / 93 580 67 00

Autocars Font 93 580 18 18

EQUIPAMENTS I SERVEIS MUNICIPALS

Ajuntament . . . . . . . . . . . . . .93 504 60 00

Centre Cultural 93 504 60 25

Biblioteca 93 586 42 30

Casal de joves 93 504 60 24

Casal d'Avis 93 580 49 95

CIP Moli d'en Rata 93 594 60 57

Teatre Auditori de Mercat Vell 93 580 91 92

Ripollet Radio 93 594 21 64

Patronat Municipal Ocupacio 93 580 76 42

Club de la Feina 93 591 02 72

Casa de Natura 670 29 12 77

Centre Obert la Placeta 93 586 34 22

Poliesportiu PAME 93 692 97 52

Pavelló Joan Creus 93 692 97 52

OAC Ripollet 93 504 60 00

Defensor del Ciutadà 93 504 60 28

ALTRES

Ripollet al dia 93 691 68 76

Ofina de Treball 93 586 34 10

Jutjat de Pau 93 691 83 04

Centre Parroquial 93 580 60 95

SEVERANCE (APPLETV+)

A Severance, creada per Dan Erickson i dirigida per Ben Stiller i Aoife McArdle, els empleats que treballen a Lumon Industries, una fosca megacorporació, no saben res de les seves vides fora de l’oficina. Han optat per sotmetre’s a una intervenció quirúrgica en què la seva consciència es bifurca entre la feina i la llar. Els seus dos jos porten existències separades.

El nostre protagonista és Mark Scout, o Mark S., com se’l coneix a Lumon (interpretat per Adam Scott, que ha deixat empremta en comèdies que mostren el malestar existencial del lloc de treball contemporani, com ara Party Down de Starz i Parks and Recreation de NBC.) Mark és un antic professor universitari que va començar a treballar a Lumon després que la seva dona morís en un accident de cotxe.

Severance és un espectacle visualment magnífic. L’aspecte de Lumon está cuidat al mil·límetre amb uns passadissos interminables i impecables i angles nets, tot en tons de blanc i gris, blau i verd. L’estètica hipercontrolada deixa entreveure la tensió de la repressió que hi ha a la feina. Les melodies fàcils d’escoltar marquen les escenes, però a Lumon res no és realment fàcil.

Severance és una reflexió sobre allò que estem disposats a fer pel capitalisme. Quantes vegades se’ns venen sacrificis com a avenços quan en realitat hipotequem una mica més la nostra llibertat? Una sèrie que no deixarà a ningú indiferent…

ASSOCIACIONS DE COMERCIANTS

Unió de Comerciants . . . . . . . . .658 96 08 65

Gremi d'instal.ladors 93 691 65 52

Paradistes del Mercat Municipal 93 691 34 00

Gremi d’hosteleria 93 692 11 48

ASSOCIACIONS DE VEÏNS

CC Pont Vell 93 580 46 11

Associació de Sant Andreu 669 89 76 75

SUDOKU

DIFICULTAT: BAIXA

L’objectiu és omplir, amb les xifres de l’1 al 9, una quadrícula de 81 caselles (9x9) dividida en subquadrícules de 3×3, partint d’algunes xifres ja collocades i sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o subquadrícula.

LA SOLUCIÓ

Redacció - AMIC

d’advocats i juristes

ORGANITZAR EL SOPAR D’EMPRESA

despatx legal

despatx legal

l Queda poc per a Nadal i moltes empreses comencen a organitzar el sopar corporatiu de Nadal. Aquest tipus de sopars, igual que passa amb qualsevol altre esdeveniment en el qual es reuneix molta gent, requereix una bona planificació per a aconseguir que tot surti a la perfecció i sigui una vetllada recordada per tots. Aquests són alguns dels factors que convé tenir en compte quan hem d’encarregar-nos d’una celebració d’aquestes característiques.

1. Fixar el dia en el calendari: concretar un dia, a vegades no resulta senzill. Hauríem de triar una data en la qual prevegem que podrà assistir el nombre més gran de persones possible i que a més no perjudiqui la productivitat de l’empresa.

2. Decidir el nombre d’assistents: aquesta dada condicionarà molts altres aspectes, com el lloc de la celebració (cal calcular l’espai), així com el pressupost destinat. Algunes empreses per a assegurar-se, ho anuncien amb antelació i sol·liciten confirmació d’assistència, però si això no és possible, sempre cal calcular entre 10 i 15 persones més de les que tenim previstes. No està de més, que si ens decidim per informar els treballadors, s’aprofiti l’ocasió per a preguntar sobre possibles intoleràncies alimentàries, a fi de donar un millor servei a tothom.

3. El Menjar. És una de les coses més importants perquè tot resulti perfecte. En aquest punt és quan decidirem si el sopar es realitzarà asseguts a taula o bé dempeus tipus bufet. Haurem de, en funció de tot això, contractar restaurant o llogar

una sala a més del servei de càtering si és necessari.

4. Decoració. Si ens decidim per llogar un espai privat, és el moment també de pensar en la possible decoració per a ambientar la festa, i decidir si contractarem el servei o bé ens encarregarem nosaltres. Aquest últim cas, ens obligarà a contactar amb diversos proveïdors perquè ens subministrin el material necessari.

5. Ubicació dels treballadors: en el cas d’optar per un sopar a taula, hem de pensar com col·locarem a les persones, si aleatòriament o ben organitzats per departaments o seus (de tenir més d’una). Quan es tracta de petites empreses, en les quals tothom es coneix, situar a la plantilla per sorteig pot ser una bona idea, ja que propiciarem que la gent s’ajunti amb companys amb els quals habitualment no tenen tant de tracte. Per contra, si es tracta de molts treballadors i més quan la majoria no es coneixen entre si, potser asseure’ls per departaments sempre és el més convenient per tal d’evitar

que s’avorreixin o que no gaudeixin de la jornada com es mereix.

6. Jocs o activitats: mai està de més oferir algun entreteniment per al sopar. Ja sigui algun espectacle contractat (monologuistes, mags, concert...) o a base de jocs de teambuilding, ja que els sopars d’empresa són sempre un bon moment per a enfortir els llaços entre els treballadors i fomentar el cooperativisme.

7. Aprofita per a repartir algun obsequi per a premiar a aquells treballadors que han destacat durant l’any, els que es jubilen o els que fa molts anys que hi treballen en l’organització.

8. Procura que el discurs sigui distès i curt.: en aquests sopars és habitual que el director de la companyia parli per agraïr l’esforç de tots, presentar nous projectes de cara a l’any nou o presentar a les noves incorporacions... fes que sigui el més amè i cordial possible.

Redacció:AMIC n

SALON DE PELUQUERIA. ALONSOESTILISTA BUSCA PERSONAL CON EXPERIENCIA. 93.00.88.461 / 662.686.232

OFERTES

SEÑORA SE OFRECE PARA CUIDADO DE PERSONAS MAYORES TEL 643185241

ENFERMERA SE OFRECE PARA CUIDADOS DE ADULTOS DIA Y NOCHE. TEL. 637078724

BUSCO TRABAJO PARA CUIDAR DE PERSONAS MAYORES, INTENAR, EXTERNA O POR HORAS. EXPERIENCIA, 7 AÑOS, LIMPIANDO, COCINANDO… ETC ILDA TELF 612436291

BUSCO TRABAJO INTERNA, EXTERNA O FINES DE SEMANA EXPERIENCIA. TEL. 671395487

CHICA BUSCA TRABAJO LIMPIEZA, CANGURO O PERSONAS MAYORES. TEL. 698830380

CHICA BUSCA TRABAJO DE CUIDADO DE PERSONAS MAYORES POR LA NOCHE. TEL. 612262693

CHICA BUSCA TRABAJO CUIDADORA. CON EXPERIENCIA. TEL. 613026397

ALTRES

ES LLOGA PARQUING ZONA QUATRE CANTONS. T.636117735

CHICA BUSCA TRABAJO DE CUIDADO DE PERSONAS MAYORES. DE LUNES A VIERNES. INTERNA O EXTERNA. TEL. 641275141

TRANSPORTE Y MUDANZA. ECONOMICA. ARIEL. TEL. 668562414

MUDANZAS Y MONTAJES. SERIEDAD. JUAN.TEL 662510153

MUDANZAS, TRANSPORTE Y PINTURA. PRESUPUESTO SIN COMPROMISO ALEX. TEL. 67788550

VENDO BOLILLOS DE ENCAJE TEL. 659628797