Paco González: «El heavy s’ha convertit en la meva vida»

Tothom el coneix per Paco el Heavy. Vestit amb samarretes aŀlegòriques a aquest estil musical, s’ha involucrat i de quina manera en una forma d’entendre la música que va trigar molts anys en arribar al país. Una vida, un programa de ràdio, un festival i un fanzine són el rèdit d’una afició que ha esdevingut el fil argumental d’una vida.

Amb en Paco ens coneixem des de fa .... molts anys! Del carrer, de concerts, de la ràdio d’abans i de la d’ara i darrerament, de comentaristes dels resultats dels darrers comicis municipals. En Toni Miralles (gràcies!) ens va ajuntar, junt amb en Joan Giménez, per intentar treure l’aigua clara dels que les veïnes i veïns van dir a les urnes. Nota: jo no ho he aconseguit i encara aŀlucino. Però deixo la dispersió i em centro a la trobada amb en Paco, tota una institució en el món del heavy al poble i molt més enllà. Roibos i tallat amb gel, una llibreta i un boli al bar El Cultural, la meva oficina «oficiosa».

Per començar, repassem algunes dades. El programa de ràdio Viaje al Reino del Metal, dedicat al heavy i dirigit per en Paco, ha fet, fa ben poc, 38 anys en antena. Primer a Ràdio Ripollet i després a Ripollet Ràdio. Les emissions van començar el 3 d’abril de 1985. El dia de l’aniversari del Paco. Té, doncs, .... anys. No em deixa dir la seva edat! L’hi respecto, com no pot ser d’una altra manera. Seguim. Ripollet Rock Festival. Enguany celebrarà la 30 edició, per la Festa Major, amb els finesos Stratovarius com a caps de cartell. Avanço des d’aquí que serà un dels actes que més públic aplegarà. 5000 persones, segur. I la tercera pota d’aquest món heavy: La Olla Rock Fanzine, que va treure el número 0 – en realitat seria el número 1 – el gener de 1998.

Aquestes són, en grans pinzellades, algunes de les activitats que en Paco ha fet al llarg de la seva vida relacionades amb el heavy. Ho diu ben clar: «El heavy s’ha convertit en la meva vida». Però com comença aquesta relació?. M’explica que de jove i amb els seus coŀlegues, es passaven cintes de cassette. Descobrint noves músiques. A la res- ta d’Europa el heavy arribava a tothom. A Espanya, no. Unes vacances en un càmping de Cambrils van suposar un canvi, en la vida d’en Paco. Van fer amistat amb una família francesa. Pares espanyols i fills gals. Els feren escoltar Iron Maden i Van Alen. Tot un descobriment! Quan marxaren, els regalaren als dos coŀlegues ripolletencs un disc de Deep Purple i Led Zeppelin. Esmenta altres noms èpics, de la música dels 70, 80 ... Black Sabbath i molts d’altres.

Sobre aquestes línies, actuació de Rage, grup alemany al Ripollet Rock Festival 2003. Foto 2,3,4,5 i 6 a la pàgina dreta, de dreta a esquerra i de dalt a baix.

2. Paco amb els Barón Rojo, al Parc Masot, l’any 1995.

3. Fotos amb dos dels originals de Deep Purple. bateria i baix. Encara toquen.

4. Una de les primeres edicions del Ripollet Rock Festival, fundat al 1993, al camp de futbol.

5. Paco amb el grup alemany Rage.

6. Amb el guitarrista Armando de Castro, de Barón Rojo, als estudis de Ràdio Ripollet.

Començaren a gaudir del heavy, amb els amics, obrint la ment cap als grans noms mundials. També van viure una transformació estètica. Aquí apareixen les samarretes negres. En un principi no n’hi havia, de comercials, i ells mateixos se les feien. Portades de discos o altres dibuixos, una samarreta de casa, un transfer i ja tenien la peça de roba desitjada.

Una cosa porta a l’altra. Arriba el món de la ràdio. Un esclat de llibertat a les darreries del segle XX, amb, per exemple, cinc emissores locals a Cerdanyola del Vallès. I algunes d’elles amb programes dedicats al heavy. Confessa que es reunien als parcs, amb els amics, per escoltar-los i fer peticions de cançons, via trucades a través de les cabines. Els seus amics no heavys els van animar perquè fessin un programa de ràdio a la nova emissora local. Ràdio Ripollet. Ho demanaren, els concediren 1 hora ampliada després a 2 h. I tal dia farà 38 anys!. El programa creixia i un bon dia, van decidir muntar un festival. Amb dues bandes de Barcelona de thrash Metal. Els Fuck Off i els Legion. Sempre han volgut que els grups no repeteixin al festival. Amb una excepció: les bandes locals. Els Bronce, per exemple, un grup històric que en aquella època tenia dos músics de Ripollet, i amb discos enregistrats, han tocat diverses vegades al festival. Tot va començar quan un dels músics de Ripollet s’adreçà a en Paco, que treballava repartint correu per la zona de Can Tiana – Pont Vell, explicant-li que gravaven un disc. Entrevista a la ràdio i festival. Viaje al Reino del Metal s’emet per Ripollet Ràdio els divendres de 20 a 22 h. Escolteu-lo!

La Olla Rock Fanzine va ser la gran damnificada per la pandèmia. Molts locals on es repartia el bimensual tancaren portes. No l’han deixat de fer i darrerament en fan versions a la xarxa. Tenen pendent veure què fan, amb aquesta revista especialitzada, feta molt acuradament i que mai ha sucumbit als interessos de ningú que no foren els seus editors. Aviat decidiran si tornen al paper o es queden a la xarxa.

Arribats a aquest punt, demano a en Paco què hi troba, musicalment parlant, en el heavy? M’explica que hi ha molts estils, dins del heavy. Més melòdic, rocker, canyero ... Vaja, que omple totes les seves inquietuds i necessitats, musicalment parlant. En tots aquests anys ha fet tota aquesta feina, acompanyat per coŀlegues com en Jaime Villén i desenes de voluntàries i voluntaris, en moments de molta feina, com el Ripollet Rock Festival. L’han vingut a buscar perquè fes el pas a la professionalització per alguna agència. Sempre ha dit que no. Ell és fidel al heavy, com ho és el conjunt de públic que peregrina actuació rere actuació, festival rere festival. En Paco està cansat d’aquesta activitat que du? Es sincera i em diu que algun cop pensa en començar a fer un pas al costat. Hi ha noves generacions de heavys, però no els troba amb suficient grau de compromís per llegar-los una feina feta durant dècades. Opció: seguir endavant. Llarga vida a Paco el heavy! Llarga vida a la música!

Periodista