Dossier 1r Quadrimestre

COMENTARI DE TEXT 1r QUADRIMESTRE CURS 2012-2013

Alumne: Chaymae Elaoufi Tutor: Antonio Ramírez Centre: Escola d'adults "Teresa Mañé" Data de resentació: 3 de març de 2013

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfateresamanye@.xtec.net

ÍNDEX • INTRODUCCIÓ • BLOCS 1 . Teoría 1.1 .Apunts sobre comentari de text.

1.2 .El Comentari de text, CT, què és ?

1.3 .Instruccions per fer el comentari de text 1.4 .Tipología textual 2 . Comentaris de text 2.1 .CT 1: "Quiero un título para aspirar a más" 2.2 .CT 2: Aprendre a llegir 2.3 .CT 3: "Cabe la felicidad en la crisis" 2.4 .CT 4: La rapidez lo impregna todo 2.5 .CT 5: El meu micorelat 2.6 .CT 6: ¿ Hay que ir siempre tan deprisa ?

2.7 .CT 7: ¿Suerte o ... buena suerte?

2.8 .CT 8: Els homes dels contenidors 2.9 .CT 13:¿Digitales o analógicos?

2.10 .CT 14: ¿Conversar o discutir?

2.11 .CT 15: El regal nadalenc 3 . Tasques 3.1 .Tasca 1: Qüestionari sobre CT 3.2 .Tasca 2: Què ens demanen a la Prova d'accés?

3.3 .Tasca 3: Tipologia textual 3.4 .Tasca 4: Els diferents escrits periodístics 3.5 .Tasca 5: Propietats textuals i connectors 3.6 .Tasca 6 : Avaluació 1r quadrimestre 4 . Lèxic 4.1 .Lèxic 1 4.2 .Lèxic 2 4.3 .Lèxic 3 4.4 .Lèxic 4 4.5 .Lèxic 5 4.6 .Lèxic 6 5 . Proves de simulació i mostres d'éxamens 5.1 .CT 9: GS Cast nov 2012 -Redes sociales5.2 .CT 10: GS cat nov 2012 -Pirateig digital5.3 .CT 11: AU cast nov 2012 -Ser feliz5.4 . CT12: AU cat nov 2012 -Multiculturalisme5.5 . Mostres d'éxamens 6 . Recursos 6.1 .Anàlisi de competències i capacitats valorades a les proves d’accés.

6.2 .Recursos de llengua 7 . Adreces d' interés

• • •

Fonts consultades Annexos Conclusions i recomanacions

INTRODUCCIÓ Tenim a les mans un recull d' informació, material i treballs realitzats durant el primer quadrimestre del curs de preparació a la Prova d'Accés a Universitat o bé a Grau Superior, de la matèria Comentari de text, el comentari de text és un escrit que pren com a punt d'observació i anàlisi un text amb una unitat de significat.

Aquest treball conté diferents blocs didàctics, a més a més té 3 apartats complementaris.

La teoria de comentari de text.

Els comentaris de text treballats.

Les diferents tasques, de nous conceptes del comentari de text.

El lèxic Proves de simulació fetes al centre (novembre 2012) i mostres d' exàmens anteriors.

Recursos que tenim per poder aprendre més.

Adreces que creem que poden ser interessants per l'alumnat.

Fonts consultades Annexos Amb aquest treball perseguim uns objectius que són: saber la informació bàsica sobre el Comentari de text, llegir correctament un text, identificar les idees fonamentals, aprendre a resumir el text i a definir el tema, anàlisi de competències i capacitats valorades a les proves d’accés, respecte de l’àrea de llengua i comentari de text, la tipologia textual, als escrits periodístics, les propietats textuals, l’ús de connectors, tenir una idea de com pot ser l'examen final i d' altres...

Os convido a veure més a fondo en el dossier i desenvolupar aquests conceptes.

1.TEORÍA

1.1 Apunts sobre comentari de text.

• •

Aquest dossier conté 2 blocs: El 1r bloc inclou tota la informació bàsica sobre El comentari de text, per poder saber els seus conceptes bàsics i el seu contingut.

El 2n bloc el comentari de text en la prova d'accés, les seves parts, condicions ...

Podem trobar el dossir complet en l' apartat d' annexos (Annex1)

1.2 El Comentari de text, CT, què és?

El curs sobre el comentari de text, CT, té con a punt de partida la capacitació de les persones que volen superar la Prova d’Accés de Cicles Formatius o de la Universitat. Per tal d’aprofitar el potencial que el CT posseeix a l’àmbit de l’educació el desenvoluparem des de dues consideracions: A) Una tècnica de treball intel·lectual, una estratègia, una eina o instrument de valoració, un recurs fidedigne per mesurar amb eficàcia les capacitats de síntesi, anàlisi i expressió en una persona que aspira a estudis o càrrecs de nivell superior.

B) També podem considerar el CT, en el nostre cas, com a una oportunitat per aprendre: 1.Oportunitat per informar-nos i formar-nos.

2.Oportunitat per ampliar el nostre coneixement del món, de la societat actual.

3.Oportunitat de conèixer les opinions de personalitats expressades a través de la premsa.

4.Oportunitat per apropar-nos a temes d’actualitat.

5.Oportunitat de valorar i seleccionar les informacions rebudes.

6.Oportunitat de forjar-nos la nostra opinió i nodrir-la d’arguments.

7.Oportunitat de desenvolupar i enfortir el nostre esperit crític El CT desenvolupa les nostres capacitats de comprensió, interpretació i expressió, de contrastar idees i opinions d’altres persones, l’hàbit d’escoltar.

El CT ens permet alhora descobrir el plaer d’escriure.

Com aprofitar aquesta oportunitat?

El curs CT té com a referència primera l’activitat presencial a l’aula. Aquesta activitat s’amplia amb el suport virtual TM. La dimensió virtual suposa la combinació de l’aprenentatge presencial amb l’aprenentatge en línia que ens ofereix l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, TIC. Amb l’aprenentatge en línia podem superar algunes de les limitacions que podem trobar a l’hora d’assistir a classe. També podem millorar i ampliar la comunicació entre els companys del curs amb l’aportació i el contrast d’idees sobre els temes que treballem.

Per a molts de nosaltres, aquest ús i la familiarització amb les TIC seran també una oportunitat per aprendre.

Així dons, ànims en la preparació y bona sort a la prova.

Antonio Ramírez

Activitats: El Comentari de text, CT, què és?

1. Quines expectatives et genera el CT ?

• Les expectatives que hem genera el CT són: • L'augment en la capacitat d'expressió escrita, comprendre i saber explicar i interpretar el text, és a dir, fixar-se en la seva intenció, saber explicar què expressa el text, com l'expressa, perquè, quan i on, analitzar el text etc.

2. Pots preveure cap dificultat en l'aprofitament de CT? • Les dificultats aniran sorgint durant el curs Peró principal-ment crec que aquestes: • L'Exigència del text • Dificultat de vocabulari.

• Una bona comprensió, vegades podem llegir un text i comprendre'l malament i si la comprensió és mala el comentari que donem també.

• Peró amb esforç i l'ajuda del Sr.Ramírez anirem superant totes les dificultats.

3. Què penses que et pot aportar el CT? • El CT ens aportarà molts aspectes importants pel món laboral i la vida en si, aquests aspectes els anirem coneixent durant el curs a poc a poc Peró les més basqués són les següents: • • • •

Capacitat d'anàlisi.

Més vocabulari formal i important.

Capacitat argumentativa.

Una bona comprensió, mostrar que he arribat a entendre el missatge que em donen en un text o no.

4. Com pots aprofitar la classe del CT? (aquesta pregunta l'he feta jo perquè vaig veure que possava 4 i tres punts) • L'assistència és molt important Peró no només anar a "prendre el sol" sinó que a participar amb els comanys/es i beneficiar-nos del nostre professor i ens pot respondre els nostres dubtes al moment també és molt important el seu suport per poder finalitzar aquest curs i enfrontar-nos als problemes i no caure fàcilment.

• També tenim la TM Virtual que és una bona eina per poder realitzar les activitats proposades pel professor en qualsevol lloc on tinguem un ordinador i també és important per complementar la classe ja que només és una hora i no és suficient, i per l'ortografía ja que ens corregeix les nostres faltes i en quan ho llegim per ultima vegada ens fixem ens les faltes corrigides i moltes més coses. I en el dia d'avui tot va telemàticament, el món avança i nostres també hem d'avançar.

1.3 Instruccions per fer el comentari de text Els aspectes bàsics d’un comentari de text són: 1. El que diu el text 2. El que deim a partir d’ell L’objectiu d’un comentari és captar el sentit del text original, clarificar-lo i aprofundir-lo.

Com a orientació podeu seguir les passes següents: 1. PREPARACIÓ DEL COMENTARI a) Llegir el text: feim una primera lectura per a saber de quin tema tracta. Ens asseguram de conèixer el significat de totes les paraules. b) Analitzar el text per tal d’aclarir què diu realment i descobrir la seva estructura.

Aquest és el moment clau del comentari. Llegim detingudament cada frase del text. Subratllam les paraules i les idees claus i prenim nota, amb paraules pròpies i en forma resumida, de totes i cada una de les idees que l’autor formula. El resultat serà un llistat o un esquema en brut. És important fer aquesta anàlisi d’una forma detallada i completa. Convé també fer referència a l’estructura del text: les seves parts i l’ordre de les idees (principals i secundàries). c) Comentar el text A partir del llistat o l’esquema que hem elaborat en la fase d’anàlisi podem afegir les nostres aportacions personals, el que deim a partir del text: es tracta d’aclarir i explicar les idees del text utilitzant els nostres coneixements sobre el tema o l’autor. En aquesta part podem explicar els conceptes clau, fer referència a alguna teoria característica, comparar amb altres autors o establir relacions amb el context històric i cultural.

2. REDACCIÓ DEL COMENTARI El comentari ha de ser clar i ordenat i tenir la següent estructura: 1.Introducció breu i clara, en la que hem de presentar el tema del text i fer referència a qualque tret essencial del pensament de l’autor i situar-lo en el seu context històric i cultural 2.Explicació del contingut del text: exposar de forma clara, ordenada i precisa les idees que hem obtingut en l’anàlisi, juntament amb les nostres aportacions. No oblideu fer referències al text i utilitzar citacions (sempre entre cometes). Heu de fer servir la terminologia filosòfica adient.

3.Conclusió: recullir les idees bàsiques del text.

4.Opinió personal: es tracta d’explicar de forma raonada quina opinió et mereixen les idees que l’autor exposa.

Per acabar sempre hem de rellegir l’exercici per corregir totes les possibles errades.

1.4 Tipología textual Aquest dossier conté els difetent tipos de textos : Podem trobar el dossir complet en l' apartat d' annexos (Annex 2)

2.COMENTARIS DE TEXT

CT-1 "Quiero un título para aspirar a más"

Cuatro jóvenes explican por qué han vuelto a las aulas tras años sin pisarlas VICTORIA TORRES BENAYAS - Madrid - 08/10/2010

"Hijo, estudia para que mañana tengas un trabajo decente". La lógica dice, los expertos subrayan y la estadística demuestra lo certero de este consejo tan repetido por padres y profesores. A mayor nivel de estudios, mayor protección contra el paro.

"Hijo, estudia para que mañana tengas un trabajo decente". La lógica dice, los expertos subrayan y la estadística demuestra lo certero de este consejo tan repetido por padres y profesores. A mayor nivel de estudios, mayor protección contra el paro. Los universitarios recién licenciados -que habitualmente soportaban las mayores tasas de desempleo después de los que se quedaron en la ESO- son ahora los que mejor capean la situación, con un paro del 19,4% frente al 52,1% que sufren los que solo tienen la educación obligatoria, según muestra la última encuesta de población activa (EPA).

Este valor asumido se ha aliado con el paro, los salarios bajos y el empeoramiento de las condiciones laborales para devolver a las aulas a miles de jóvenes que las dejaron de forma prematura al calor de un mercado laboral en alza. El fenómeno no sorprende a los expertos. Josep Oliver, catedrático de Economía Aplicada de la Universidad Autónoma de Barcelona, recuerda que "hay una relación muy directa entre el abandono escolar y el crecimiento", de manera que, cuando "las condiciones del mercado de trabajo empeoran, el coste de oportunidad de seguir estudiando cae porque la alternativa es el paro". José María Peiró, catedrático de Psicología Social de la Universidad de Valencia, subraya que, además de una menor tasa de paro, los más formados también tienen "mejores salarios y una mayor proyección". Miguel Soler, director general de FP, recomienda vivamente formarse a los que no lo hicieron en su día porque "el 85% de los puestos de trabajo que se ofrecerán en la OCDE en 2020 serán para personas cualificadas". Volver a clase sí, concluyen los especialistas consultados, pero con cabeza y a "una formación estratégica, planificada, exigente y de calidad".

Muy consciente de esta situación, Víctor Feito, madrileño de 21 años, ha retornado a 2º de Bachillerato después de tres años de parón. "Dejé el instituto porque no estaba estudiando y, antes que perder el tiempo, prefería trabajar", explica. Pensaba que "sin estudios y echando horas podía ganar más" que su madre, "que lleva 15 años de administrativa", porque así veía que era en los años de bonanza. Encontró trabajo en una pollería y, aunque "por tres euros no llegaba a los mil", esperaba "subir en pocos años".

Pero la crisis barrió sus expectativas y se dio cuenta de que "a los 35 iba a estar igual o peor". Por eso ha retomado el curso para después hacer Magisterio Musical -canta en un grupo-, un módulo en Sonido o Empresariales. "Sé que cuando acabe también trabajaré como un mulo y probablemente también ganaré mil euros pero haré algo que me guste y con más futuro", dice.

El mismo camino ha emprendido David Pérez, que con 21 años comparte aula con chicos de 17 en 2º de Bachillerato en Andújar (Jaén). Al terminar la ESO y "por flojera intelectual", un módulo de FP lo llevó al mercado laboral. "Estuve tres años trabajando de administrativo por 800 euros hasta que desperté del letargo. Con la coyuntura económica que atraviesa España o hago algo bueno o no voy a ningún sitio", razona. Cuando le preguntan si cree que ha perdido el tiempo, responde citando a Machado, todo pasa y todo queda. "Mi movimiento hay que verlo con gafas de largo plazo, si no, no se entiende", agrega.

En este curso se ha registrado la mayor tasa de escolarización de la historia y el tercer aumento

consecutivo de alumnos en enseñanzas no universitarias tras 15 años de caída. Hay 140.736 chicos más en clase a pesar de que la población joven ha caído (son casi 59.000 alumnos de 15 a 19 menos que hace tres años). Suben los estudiantes de Bachillerato (9.244 más) y mucho más los que optan por la Formación Profesional (34.452 más), aunque siguen siendo menos que los bachilleres cuando la media europea es justo al revés.

Lo grave es que muchos se quedan a las puertas de la FP por falta de plazas. Se desconoce el número exacto -imposible de calcular, dicen en Educación-, pero los expertos sostienen que son 40.000 al año.

Alejandro Martín, de 25 años y de Fuenlabrada (Madrid), sí ha entrado. Estudia un módulo de grado medio en carrocería. "Trabajo no me va a faltar, para golpes siempre va a haber dinero porque paga el seguro", espera. Llevaba cinco años fuera del sistema educativo. "Lo dejé porque era triplitidor", confiesa. Su periplo laboral se resume en dependiente de dos tiendas de telefonía y teleoperador. "Con 20 años, 900 euros dan para mucho pero después ya no porque quieres hipoteca, coche, hijos...". En febrero le despidieron y lo tuvo claro: "O estudio o de aquí a unos años voy a estar en la misma miseria porque la economía no va a mejorar. Quiero un título para aspirar a más, para tener más".

Aún más lejos, a la universidad, apunta Jaime Rivero Lara, de 29 años y de Sanlúcar de Barrameda (Cádiz). Tras la ESO, hizo un módulo de Electricidad y se pasó diez años "trotando" de "trabajillo en trabajillo": camarero, descargando camiones, haciendo rejas de hierro, puliendo suelos en obra nueva...

Este último no le "gustaba nada" pero le duró siete años, los que necesitó para pagar un coche que le pesaba como una losa. Pronto supo que sus 1.300 euros eran "pan para hoy y hambre para mañana" porque "el ladrillo iba a explotar". Aconsejado por su novia y amigos, todos con carrera, decidió dejarlo cuando "ya rodaban cabezas". Acaba de entrar en Ingeniería de Minas tras realizar un módulo en Delineación. "Me he informado, es bonito y no me faltará trabajo", vaticina. Jaime es uno de los 1,6 millones de matriculados en la universidad , un 10% más.

Ante estos números, una "derivada posible" que teme José García Montalvo, catedrático de Economía de la Universidad Pompeu-Fabra, es que se acentúe la sobrecualificación, que en España afecta al 44% de los universitarios de entre 25 y 29 años frente a la media del 23% de los países desarrollados, según la OCDE. Por eso, pide a los jóvenes que se informen sobre salidas y salarios antes de decidirse por la universidad. Para Francesc Pedró, analista del Centro para la Investigacion Educativa de la OCDE, la clave también es que "se formen según las necesidades del mercado a medio plazo", máxime cuando el país aspira a un cambio de modelo económico. También es importante que el aumento de la demanda en FP no sea un "movimiento coyuntural" sino que "se consolide". Otro peligro del que advierte Peiró es que el esfuerzo de los jóvenes, si no salimos pronto de la crisis, se traduzca en nada. "La cualificación per se no hace milagros, si un país no tiene actividad, no renueva sus estructuras productivas y no genera empleo, habrá desempleados sea cual sea su nivel de formación".

En cifras - El 31,2% de los jóvenes deja los estudios tras la ESO, el doble de la media europea (solo Portugal tiene tasas de abandono tan altas). Además, no acaba la carrera un tercio de los universitarios.

- Desde 2007, el paro entre los menores de 30 años que no han acabado la ESO ha crecido 30 puntos.

En el caso de los que tienen estudios secundarios (FP, Bachiller), ha subido 20 puntos y 11 en los universitarios.

- El número de alumnos en Bachillerato y FP ha crecido un 7,8% este curso.

- Hay un 10% más de universitarios y su cifra, 1,6 millones, supera el récord de los noventa. El 33% tiene más de 30 años.

- El 38% de los menores de 24 años ha cursado FP. La media en la UE es un 52%.

REPORTAJE: (PRE)PARADOS / 18 El País, viernes 8 de octubre de 2010

CT: 1. Ubicación: - Comentar en grupo a) Tipo de escrito: Reportage / Informativo b) Aproximación al tema tratado : Retornar a estudiar despúes de haverlo dejado. c) Fuente: REPORTAJE: (PRE)PARADOS / 18- El País, viernes 8 de octubre de 2010.

2. Comprensión: -Contrastar con los compañer@sa) -Ideas relevantes 8.Cuando más formados más oportunidad para no quedar en el paro.

9.Cantidad de jóvenes vuelven a las clases a causa de la crisis y sus efectos.

10.Volver a estudiar pero con cabeza.

11.No hay plazas suficientes. b) Elaborar el resumen y poner título –colgar en CT Virtual-

La crisis despierta la fiebre de estudiar El texto muestra unas estadísticas hechas por profesionales y unas encuestas de jóvenes que retomaron los estudios y nos dan a entender que cuando más nivel de estudios, mayor protección contra el paro.

Según muestra la última encuesta de población activa, Cuanto mejor formados estamos, más puertas se abrirán. los universitarios recién licenciados son más activos que los que solo tienen la educación obligatoria.

Retomar los estudios en la edad adulta puede ser consecuencia de varios motivos, bien sea porque de jóvenes decidieron trabajar en lugar de continuar estudiando, o bien por otros motivos personales y determinados (enfermedades, depresiones, etc.

La mayoría de jóvenes dejaban sus estudios para tener un trabajo cualquiera y poder ganar un salario.

Pero la actual situación de crisis , aceleró el paro, bajaron los salario y empeoraron las condiciones laborales y a este efecto miles de jóvenes volvieron a complementar sus estudios y perseguir sus sueños, mejorar laboralmente, para ello hay que estudiar y nunca es tarde. Ya que en el día de hoy la mayoría de puestos de trabajo se ofrecen para personas cualificadas, tienen mejores salarios y una mayor proyección.

Las ventajas de volver a estudiar son numerosas, sea la edad que sea. En primer lugar, estudiando adquirimos conocimientos, aprendemos nuevos temas, nos formamos para un trabajo, mejoramos nuestras posibilidades de promoción laboral, además de volver a tomar contacto con el ambiente estudiantil. Es una buena oportunidad para hacer nuevos compañeros, de crecer como persona... en

definitiva, retomar los estudios tanto a nivel personal como profesional debería ser una garantía a medio o largo plazo. Cuanto mejor formados estamos, más puertas se abrirán. c) c-¿Qué hemos de entender en la expresión “Volver a clase sí, pero con cabeza y a una formación estratégica,planificada ,exigente y de calidad” Volver a clase y aprovechar esa oportunidad i pensar en cada cosa que se hacer, no solamente ir a pasar el tiempo, pero que sea una formación de buena calidad.

3. Expresión: Comenta con los compañer@s cuál es tu caso. Redáctalo en 100 palabras aproximadamente.

Vine a España a los 9 años ,valoro mucho el hecho de estudiar ya que mucha gente que no tiene esa oportunidad. Hice CFGM ya que muchos professores me lo aconsejaron ya que hay mucha facilidad para acceder al mundo laboral, hice 2 CFGM el de administración y de comercio, estuve un año sin cursar nada ya que no havían plazas suficientes en el curso de preparación a grado superior, y finalmente este año lo esty cursando y espero aprobar para poder seguir adelante con mis estudios y hacer relidad mis sueños.

CT-2 Aprendre a llegir

Texto: Cuando se les dice el primer día de clase a los alumnos que el principal objetivo de la asignatura es enseñarles a leer, sus rostros expresan el diagnóstico que acaban de hacer: "Este profesor es un cachondo mental que pretende tomarnos el pelo". Días después, tras unas cuantas horas de deliberación sobre los primeros textos que han leído, tras haber dialogado acerca de ellos con el profesor y haber escuchado lo que sus compañeros entendieron en las mismas páginas que ellos han leído, la expresión de los rostros cambia bastante. Expresan entonces el descubrimiento de que leer no es una actividad tan automática como pensaban, que el sentido cambia mucho cuando hay la oportunidad de dar una cuantas vueltas a lo que otros han encontrado en esas mismas páginas que en una primera lectura parecían tener un sentido tan claro.

JOSÉ LÁZARO Universidad Autónoma de Madrid -El País-02/09/2010 CT Activitats: 1. Ubicació: a) De què parla el text –tema- : Aprendre a llegir. b) Qui l’ha escrit, amb quina intenció? JOSÉ LÁZARO , concenciar-nos és millor que la indevidual.

que la lectura grupl

2. Redacta un títol a partir del seu contingut i del seu missatge. La lectura comprensiva 3. Contrasta la teva proposta amb la dels companys de taula i selecciona el títol que més t’agradi.

Tornem a llegir tots junts.

4. Elabora el resum del text i, juntament amb el teu últim títol, penja-ho a tm virtual La lectura comprensiva El escrito argumenta ideologías objetivas sobre las técnicas del aprendizaje de la comprensión lectura de un texto .

Nunca ha sido fácil comprender un texto en su primera lectura,por lo tanto cada uno lo interpreta a su manera, pero en cuando se ajuntan todas estas interpretaciones e ideas el resultado es positivo.

Exercicis d’idioma.

5. Selecciona las palabras acentuadas del texto y explica la razón de la tilde.

-Día: Aguda acabada en vocal. -Diagnóstico: Esdrujula, se acentuan siempre. -Días: Aguda acabada en vocal + s. -Después: Aguda acabada en vocal +s. -Deliberación: Aguda acabada en vocal + n. -Leído: Hiato acento sobre vocal cerrada. -Páginas: Esdrujula, se acentuan siempre. -Expreción: Aguda acabada en vocal + n. -Automática: Esdrujula, se acentuan siempre. -Parecían: Aguda acabada en vocal +n 6. Por qué leer es un hiato. Selecciona otros del texto. Porque hay una secuencia de dos vocales que se pronuncian en sílabas distintas. Cuantas, entendieron, vueltas.

7. Anota los cinco primeros sustantivos del texto. Día, clase, alumnos, objetivo, asignatura.

CT-3: ¿Cabe la felicidad en tiempos de crisis?

John Carlin El País 16.6.12

1.- El Producto de Felicidad Bruta (PFB) mide la salud de las naciones La idea consiste en evaluar la salud general de las naciones no solo en base al PIB, sino —por utilizar un término patentado por el Gobierno budista de Bután— al PFB, el “producto de felicidad bruta”.

Robert Kennedy dijo una vez que el PIB medía todo “salvo aquello que da valor real a la vida”. Lo que seguramente no concebía Kennedy es que este valor real podría llegar a ser medible en cifras. Hoy no hay más que hacer una breve incursión en Google para constatar que existe una abrumadora cantidad de datos —números, gráficos, complejas fórmulas matemáticas— basados en detalladas encuestas hechas en todos los países del mundo sobre la relativa felicidad del ser humano. Las preguntas, tanto a noruegos como nigerianos, suelen ser del tipo: “¿Cómo está de satisfecho usted con su vida? ¿Muy? ¿Algo? ¿Poco? ¿Nada?”. O directamente se pregunta a la gente que mida su grado de felicidad en una escala de cero a diez.

2.- España se declaraba en 2010 el quinto país más feliz del mundo Una de las razones principales es que los individuos tienden a medir su felicidad material en comparación con la riqueza de sus vecinos. Si todos ascienden al mismo ritmo ser más rico tiene menos gracia. Como explica uno de los gurús de la ciencia de la felicidad, el profesor Bruno Frey, de la Universidad de Zurich, “no es el nivel absoluto de ingresos lo que importa sino la posición de uno respecto a la de otros individuos”.

La cuestión ahora —hoy— sería si el inevitable bajón que acompaña la noticia de una reducción de sueldo,(CRISIS) o de la pérdida del empleo, también podría llegar a ser pasajero y con el tiempo uno podría adaptarse a las nuevas circunstancias, recuperando la felicidad perdida. Esta va a tener que ser, guste o no, la pregunta del millón para millones de españoles. El profesor Bruno Frey, que acaba de estar de visita en España, sospecha que la respuesta a la pregunta va a ser que no, pero al mismo tiempo considera necesario que la gente haga un esfuerzo grande para adaptarse con resignada serenidad a las nuevas circunstancias.

“Ante todo va a ser difícil por el alto índice de desempleo”, me dijo Frey. “Perder el trabajo, o incluso temer que uno lo vaya a perder, genera depresión, ansiedad, baja autoestima y, en general, una enorme infelicidad”. Un grado de infelicidad, según han escrito Frey y otros expertos de su rama, comparable a una separación matrimonial. Para muchos, perder el trabajo es perder la identidad. También va a ser difícil adaptarse con la necesaria calma a estos tiempos austeros por el sencillo motivo, dice Frey, de que la gente ha generado altas expectativas en cuanto a bienes y servicios durante años de creciente prosperidad. “La gente es muy obstinada, no olvida los buenos tiempos y es reacia a reducir sus expectativas materiales”, explica Frey. “Pero eso es, por supuesto, exactamente lo que se debe de hacer, porque si no los españoles van a ser muy infelices en los próximos años. No sé si tendrán la sabiduría necesaria —serían muy especiales si la tuvieran—, pero recomiendo que intenten adquirirla”.

3.- La felicidad en tiempos de crisis: cómo recuperarla, cómo conseguirla … ¿Por dónde empezar? Primero, quizá, como me dijo una vez una persona durante tiempos económicos difíciles, optando por un cambio de actitud frente a la vida similar al que debe hacer alguien que ha sobrevivido a un ataque al corazón. Segundo, fijándose en los siete elementos identificados por los economistas especializados en el tema que contribuyen a la felicidad. Los siete son: el dinero, la calidad del trabajo, la salud, relaciones familiares, amistades, valores personales y libertad individual. Ignacio de la Torre, profesor de la escuela de negocios IE, propone que todo el mundo se detenga a hacer una

reflexión personal sobre cuáles realmente deberían de ser las prioridades en la vida. “En tiempos de boom económico la gente se obsesiona con solo uno de los factores, el dinero”, me dijo De la Torre.

“Los tiempos de crisis permiten arrojar valor sobre los seis que dan felicidad y que no son la renta”. ¿Y será verdad en este caso, sería aceptable —o incluso de buen gusto— proponer la idea de que tiempos de crisis son tiempos de oportunidad? “Si uno está en el paro, si a uno le cuesta dar de comer a su familia, si se ha roto lo básico, pues, difícilmente va a ver la situación así. Pero hay una parte positiva de la crisis, y es que ofrece una oportunidad para ver qué realmente es importante en la vida. Nos permite detenernos a reflexionar si queremos seguir comparándonos con otros, cuando la verdad es que siempre va a haber alguien encima, con un coche mejor; o a juzgar si queremos sacrificar valores familiares y amistades en aras de más renta”.

4.- Una sociedad no es más dichosa por ser más rica, afirman los expertos O como me dijo una mujer hace algunos años en Estados Unidos que había optado (voluntariamente, eso sí) por trabajar menos horas para dar más calidad y valor a su vida, “una vez que llegas a entender realmente lo que necesitas para vivir, y dejas de creer que el éxito se mide solo en términos económicos, te liberas”.

De lo que se había liberado esta persona también era de la envidia, de compararse con los demás, el punto de partida imprescindible, según Ignacio de la Torre, si uno va a tener la posibilidad de hacer el reajuste mental necesario para vivir en relativa paz en tiempos de crisis. Otra opción, más práctica y de especial valor para aquellos que están en el paro, es intentar tomar más control de nuestras vidas; mostrar iniciativa —lo cual, en sí, independientemente del resultado, genera autoestima,(crear una felicidad propía) ergo mayor felicidad —. Una posibilidad es dedicarse a estudiar, para abrir nuevos caminos o prepararse para el día en el que el clima económico vuelva a cambiar. Otra es montar una pequeña empresa. Según cuenta De la Torre, las señales son alentadoras. Ha habido un crecimiento del 6% en 2012 sobre 2011 en España en la creación de nuevas empresas. “Esto es algo nuevo y muy bueno en nuestro país, donde el objetivo siempre ha tendido a ser encontrar trabajo como empleado o funcionario. Un cambio de paradigma. Va como nunca esto en España, y ya que, junto con profesor universitario, la profesión con más satisfacción es la de emprendedor, lo veo como muy relevante en cuanto al PIB y la felicidad general. Yo soy muy optimista acerca del futuro económico de España”.

5.- ¿Podemos hacer algo?

Pero, ¿cuál es la alternativa a tomar la iniciativa, a moverse en vez de estar quieto? ¿Estar sentado en casa viendo la televisión a la espera de que vengan tiempos mejores? Esa es la receta para que España se desplome en los rankings mundiales no solo del PIB, sino también del PFB.(cambiar la situación) Cambiar los hábitos mentales y ser positivo es muy difícil en los tiempos que corren, quizá sea imposible, pero —otra paradoja— intentarlo hoy es más necesario que nunca.

(A)- Actividad sobre los fragmentos 2, 3 y 4 : 1. Tema tratado. La felicidad en tiempos de crisis.

2. Ideas destacables.

• La felicidad en el mundo.

• España el país má felíz en 2010.

• Adaptación ala nueva situación y siguir felices.

• Ver la verdadera felicidad y sus aspectos principales.

• Crear la felicidad própia.

3. Opinión, posturas en el grupo.

Nuestra sociedad debe seguir adelante y no estar tristes acausa de la crisis, debe crer su própia felicidad no solamente ser felices por tener dinero sino que hay muchas más cosas que deben valorar.

B.- Actividad sobre la totalidad del texto: 4. Resumen y título (Colgar en CT virtual) Con crisis pero felices !!

Es un articulo periodístico escrito por Jhon carlin sobre la felicidad en la crisis. Evalúan el porcentaje de salud de las naciones no solo al efecto del Producto interno bruto PIB,(bienes y servicios),si no que también el producto de felicidad bruta (PFP),unas investigación sobre la felicidad de las personas. España en 2010 era el quinto país más feliz del mundo, fue por unas cuantas razones, una razón principal es que siempre procuran compararse con otras personas.

En el día de hoy con la ola de crisis de los últimos años será necesario que esas personas se adapten ala nueva situación,será muy difícil ya que para ellos esta crisis es como una perdida total ''desgracia'', por el hecho que ya están acostumbrados a los antiguos hábitos de los tiempos de prosperidad, para poder salir vivos, renacer o encontrar la felicidad no deben olvidar esos tiempos, aceptar esa situación y reducir la expectativas,deben ver la parte positiva de la crisis.

En los momentos de bienestar la gente se preocupaban solo por el dinero, pero los tiempos de crisis permiten ver la verdadera felicidad, esa felicidad no la crea solamente el dinero si no que engloba otros aspectos más importantes, esta etapa es una buena oportunidad para dejar de compararnos con los demás, valorar esos aspectos y darles sus derechos. Si no se sigue este plan muchos de los españoles no conseguirán ser felices durante esta mala etapa. Se debe aprender a vivir con menos o adaptando-se ala situación, haciendo ajustes de vida laboral, ajuste económico y crear una felicidad propia, iniciar un nuevo camino y aprovechar esta oportunidad para prepararse para el futuro cuando las condiciones sean buenas o poner nuestras ideas en marcha con un negocio.

CT-4 La rapidez lo impregna todo La cultura de la rapidez tiende a impregnarlo todo. Y puede convertirse en una tiranía. Por ejemplo, nadie esperaba antes de Internet que se le contestara una carta en menos de dos días. A vuelta de correo, era ya una respuesta inmediata, pero el correo tardaba su tiempo. Ahora, muchos consideran una descortesía que no se responda a su correo inmediatamente. Y no digamos ya si el mensaje llega por WhatsApp. Pero eso no siempre es posible. Precisamente por la facilidad que hoy tenemos para enviar y recibir mensajes, el volumen que adquiere la correspondencia puede llegar a ser en algunos casos inmanejable. Es muy frecuente que alguien se sorprenda, o incluso se moleste, si no recibe una respuesta inmediata. Pero esperar una respuesta inmediata independientemente de la urgencia del asunto implica creer que uno es tan importante que el otro ha de dejar cualquier cosa que esté haciendo para atenderle. O que cualquier asunto propio ha de pasar por delante del de los demás. Y tampoco es eso.

Como siempre, habrá que encontrar un punto de equilibrio.

Milagros Pérez Oliva | El País,16 de julio de 2012 CT: Per fer en grup 1. Ubicació del text: a) Tema tractat: La rapidéz en nuestra sociedad. b) Societat de referència i època. La societat en què vivim, i l'època és aquesta època. c) Tipus de text. Argumentatiu d) Aproximació a la intencionalitat. Conscienciarnos de que hemos de aflojar un poco y no ir tan rápido.

2. Llistat d’idees rellevants • Una sociedad peligrosamente acelerada.

• Cambio de vida.

• Facilidad de comunicación • Problemas por culpa de esta rapidéz.

3. Resum i títol –Penjar a CT VirtualLos valores sociales y la nueva tecnológia Hoy en día estamos sobre saturados de información. Las personas no saben priorizar. Las nuevas tecnologías nos han invadido la mente, tiene una parte positiva que nos facilita la comunicación pero también tiene su parte negativa que se olvidan los los valores sociale,la gente piensa falsos pensamientos, ya que se han estandarizado mucho en nuestras vidas, nos cambió nuestra forma de vida y forma de pensar, y se debe encontrar una armonia, para que no nos afecte negativamente esta tecnológia.

4. A què fa referència l’expressió “puede convertirse en una tiranía” Es refereix al fet que la rapidesa pot convertir a tenir un domini excessiu sobre la nostra voluntat.

5. Exercici d’idioma: Anota un sinònim o explica el significat de les paraules destacades en negreta.

• Impregnarlo: Transmitir una forma de pensar o sentir característica y particular. (infiltrar) • Tiranía: Poder absoluto.(abuso) • Inmediata:Contiguo o muy cercano. Que sucede enseguida, sin tardanza. (Contiguo) • Descortesía: falta de modales (vulgaridad) • Facilidad: Disposición para hacer una cosa sin gran trabajo.(sencillez) • Inmanejable: no manejable. (rebelde) • Urgencia: (rapidéz) • Equilibrio: hace referencia al estado de un cuerpo cuando las fuerzas encontradas que actúan en él se compensan y se destruyen mutuamente. (estabilización)

CT-5 El meu microrelat El microrelat: •

El microrelat és una construcció literària narrativa diferent de la novel · la o el conte, la seva principal característica és la brevetat del seu contingut. (140 caràcters o 100 paraules)

Mostra de microrelats: 1º Estamos en agosto y yo todavía sigo subiendo la cuesta de enero DIEGO ALGABA MANSILLA. Correo electrónico

2º Se sentía amenazado por aquellas olas, venían y se iban, venían y se iban. Ni una se quedaba con él.

M. JESÚS SILVA. Correo electrónico

3º Dejé en casa el móvil y emprendí un viaje a mi interior para comunicarme solo conmigo mismo.

Descubrí que tenía muchas cosas que decirme.

JULIO M. CALVO. Correo electrónico 4ºNo pares, ¡sigue! Gimió entre jadeos, sudorosa. Clavó las uñas y cayó agotada. Uno, dos, tres... hasta 140 abdominales diarios. ¡El verano! MAR LÓPEZ. Correo electrónico 5º Tras firmar el finiquito, se reunió con su familia en el apartamento de la playa y, simulando alegría, anunció que ya estaba de vacaciones.

JOAQUÍN VALLS. Eskup 6º Se empeñó en recorrer andando aquella kilométrica playa. Cuando regresó, todo ufano, ella había desaparecido para siempre.

RICARDO SEGURA. Correo electrónico CT: 12.Aplicació d’estratègies personals en comprensió d’un text. a)Tria un microrelat de la mostra 3º Dejé en casa el móvil y emprendí un viaje a mi interior para comunicarme solo conmigo mismo. Descubrí que tenía muchas cosas que decirme. b)Posa-li un títol . Desconexión del mundo externo.

13.Contrast de propostes fetes al grup a)Explica als companys de taula les raons de la tria.

Está muy bien desarollado tiene un lugar, tiempo y persona y és muy simple. b)Anota els títols proposats pels companys i ...

El largo vieje a mi interior.

Autocomunicación El gran descubrimiento.

14.Expressió escrita: Escriu una breu història a partir d’un dels títols i penja-la a CT Virtual.

El gran descubrimiento Estava en mi casa se oía un ruido muy raro tuve mucho miedo en ese momento decidí ir a ver quien era, descubrí que era mi compañero de piso : el ratón.

Uno muere por su país o por sus hijos Estábamos yo y mi madre en el barrio, era un día tranquilo de repente un grupo de soldados se acercaban hacia nosotros, empezaron a depararnos continuamente mi madre corría y me protegía con su espalda, una bala se le clavo en la cabeza y cayo al suelo, se derramo su sangre,le llamaba y no me contestaba. Se retiraron los soldados y ella murió entre mis manos. Nunca olvidare sus palabras cuando me decía que uno muere o por sus hijos o por su país, ella murió por las dos cosas por su país y por mí.

En l' apartat de Fonts consultades Hi han més exemples de microrelats.

CT-6 ¿Hay que ir siempre tan deprisa?

La rapidez se ha incrustado en nuestra cultura y cada vez nos tiene más acelerados. ¿Es necesario ir siempre tan rápido? En absoluto, pero lo hacemos, incluso cuando no es necesario. La velocidad no solo se ha convertido en el principal elemento de competencia en gran parte de la organización productiva, sino que está colonizando también las relaciones personales.

El Just in time se ha impuesto como un modo de organizar la producción más eficiente. Significa trabajar sobre pedido, es decir, producir únicamente aquello que se necesita, en la cantidad justa y el momento preciso. Este sistema, conocido también como método Toyota, procede de Japón y evita gastar recursos en almacenamiento y distribución, además de posibles pérdidas por obsolescencia. Pero requiere tener una organización muy ágil, muy rápida, capaz de responder con celeridad a las demandas de los clientes. Y muy flexible, lo cual exige poder tomar mano de obra o prescindir de ella en función de la demanda.Este método se vendió en las escuelas de negocios como una fórmula para aumentar la satisfacción del cliente y mejorar la competitividad, pero en la práctica lo que consigue es aumentar la cuenta del resultado a costa de la seguridad y el confort de quienes trabajan en esa organización.

Una organización acelerada, volcada en el instante, ¿no es también una organización más estresada?

Seguro que sí. El sociólogo francés Daniel Cohen ya explicó en su libro “Nuestros tiempos modernos” (Tusquets, 2001) cómo el estrés se ha convertido en la enfermedad laboral de nuestro tiempo, como la silicosis, causada por la entrada de polvo en los pulmones, lo fue de la industrialización. Y además de patológica, ¿no puede resulta a la larga también menos creativa y por lo tanto menos competitiva?

Algunos especialistas así lo creen. “Trabajar lento nos hace más productivos”, era el título de un artículo publicado hace unos días por la revista Time. Estar permanentemente volcados en el instante, sin tiempo para respirar, impide pensar en el largo plazo. Nos convierte en piezas de un mecano articulado que funciona muy bien, pero sin capacidad para crear, para innovar. Hay que tener una cierta calma para poder trabajar con cierta perspectiva. Como todo, la cuestión está en la dosis de cada elemento.

Milagros Pérez Oliva | El País,16 de julio de 2012 CT: 1.Ubicació del text: a) Tema tractatL- : La rapídez en nuestras vidas. b) Societat de referència i època. Nuestra sociedad, ésta época. c) Tipus de text. Periodistico, argumentativo. d) Aproximació a la intencionalita. Consinsiarnos de que la rapidez no es buena para la salud.

2.Llistat d’idees rellevants Penjar a CT Virtual.

Ideas: • La excesiva rapidez de nuestras vidas afecta incluso a lo personal ¿ha de ser así?

• El método basado en la producción sobre pedido, beneficia a la empresa pero acosa de la salud de los trabajadores.

• Amenaza a nuestra integridad y afecta a los ritmos naturales y hay que tener equilibrio.

3.Resum i títol –Penjar a CT VirtualLa rapidez sobrada afecta a nuestra salud La excesiva rapidez de nuestras vidas afecta hasta lo personal, la cuestión que se plantea es ¿ esto ha de ser así?. Un ejemplo es el método basado en la producción sobre pedido, que nos castiga, ya que beneficia a la empresa pero acosa de la salud de los trabajadores, amenaza a nuestra integridad y afecta a los ritmos naturales por eso se debe encontrar un punto de equilibrio.

4.A què fa referència l’expressió “método Toyota” Es un sistema de organización de la producción de la fábrica de Toyota japonesa, que permite producir los elementos que se necesitan, en las cantidades que se necesitan, en el momento en que se necesitan.

5.Expressió escrita: Descriu alguna experiència personal relacionada amb el tema (100 paraules aprox.

Estuve haciendo prácticas de auxiliar de administrativa en una empresa trabajaba todo el día, para poder acabar el trabajo a la hora que me pedía el empresario me quedaba en el despatcho todo el día sin comer y eso me perjudicó mucho la salud, en cuando acababa estaba agotada y me mareaba de tanta hambre y desde esos días tengo una anemia nutricional, finalmente no pude aguantar seguir de esa manera y decidí dejarlo, edí un cambio de puesto y me cambiaron a una biblioteca ayi si que era mas lento el trabajo y con un buen resultado.

CT-7 ¿Suerte o ... buena suerte? ¿Por qué se dice que alguien tiene buena suerte? ¿Qué caracteriza a las personas afortunadas? Mientras la suerte depende del azar y es incontrolable, la buena se genera con esfuerzo y actitudes positivas. No es tanto una cuestión aleatoria, sino de trabajar para conseguir lo que uno quiere. Por Alex Rovira Celma.

A menudo, en conversaciones con compañeros, amigos o familiares oímos la referencia a un tercero en términos: "¡Fulano de tal sí que tiene buena suerte!". Esta expresión nos lleva a pensar en que la fortuna parece favorecer al sujeto que es objeto de la conversación. Pero si analizamos en detalle los motivos por los que se le atribuye esa buena fortuna, observamos en la mayoría de casos que detrás de ella existe un conjunto de elementos que nos llevan a pensar que no se trata de una cuestión de puro azar, sino que la buena suerte de la persona es más el resultado de su trabajo y de sus actitudes que de los caprichos de lo aleatorio. Por eso conviene diferenciar dos conceptos: suerte, por un lado, y buena suerte, por otro.

La suerte, entendida como la define el diccionario, tiene que ver con el azar. Se trata de la aparición de circunstancias no controlables ni reproducibles por la voluntad humana y cuyos efectos, favorables o adversos, tienden a ser efímeros. Por otro lado, la buena suerte, dicen quienes consi- deran tenerla, la crea uno mismo: uno es la causa de su buena suerte. ¿Cuáles son entonces los elementos que definen a las personas que consideran que tienen buena suerte en la vida? A continuación, los más representativos: Tienen una actitud positiva ante las experiencias, incluso cuando éstas, de entrada, aparecen como un revés, una dificultad o una crisis. Su optimismo se ancla no en la ingenuidad, sino en la lucidez y en el compromiso con su trabajo. Cuando la adversidad se presenta, se cuestionan en qué medida han contribuido a la situación y actúan para resolver la circunstancia que se haya generado.

Se saben responsables de sus actos. Ante el error o la adversidad, no culpan a un tercero, sino que se preguntan en qué medida ellos son, consciente o inconscientemente, causa de lo que les ha ocurrido, y cómo pueden enmendarlo. No viven el error como una mácula en su currículo o algo de lo que avergonzarse, sino que hacen de él una fuente de aprendizaje. Disponen de buenas dosis de asertividad y autoestima. Ello les lleva a mantenerse fieles a su propósito, a perseverar, a trabajar para crear las condiciones que favorezcan la aparición del anhelo que persiguen.

Emplean su imaginación para ver con la mente su anhelo realizado. Funcionan con un "hay que creerlo para verlo", y no con un "hay que verlo para creerlo".

Son perseverantes: no postergan las cuestiones que tienen pendientes de resolver. O lo resuelven de inmediato o lo delegan o lo tiran a la papelera.

Tienden a atribuir un significado constructivo a lo que les sucede. Una misma circunstancia puede ser vivida, según la persona, como un golpe de mala suerte o un regalo de la vida que permite abrir la conciencia a un modo nuevo de percibirse a sí mismo y a los demás, y a actuar de manera diferente.

Esta segunda reflexión es habitual de los creadores de buena suerte. (…) Por ello, quizá lo razonable es despreocuparse de la suerte (mala, buena o inexistente) y avanzar creando las circunstancias que nos lleven a encarnar la calidad en lo humano, en las relaciones, en lo social y en la vida.

Alex Rovlra Celma es profesor de Esade, conferenciante y escritor.

C T: 1.Ubicación del texto: a) Tipo de escrito: Argumentativo b) Aproximación al tema tratado: Diferéncía entre la suerte y la buena suerte.

2.Ideas destacables.

• Diferencia entre suerte y buena suerte.

• La suerte del azar o destino y la buena suerte (actitudes).

• No pensar en la suerte y crear la buena suerte.

3.Resumen y título -Colgar en tm virtual4.Significado de asertividad y autoestima.

No pensar en la suerte y intentar obtener la buena suerte Se debe aprender a diferenciar entre suerte y buena suerte, por una parte la suerte depende del azar o destino y por otra la buena suerte depende de la actitud positiva o sacrificio ante la vida. Una persona tiene buena suerte porque ha dedicado y ha estado firme en sus actitudes y ideas en la realización de las cosas, por eso no se debe pensar en la suerte y apartarla de nuestras vidas y crear nuestro futuro, con una buena calidad de vida y relaciones sociales.

Para realizar en grupo: 5.Significado de asertividad y autoestima.

-Asertividad: una estrategia comunicativa que se ubica en el medio de dos conductas que resultan opuestas y que son la pasividad y la agresividad.

-Autoestima: Consideración, aprecio o valoración de uno mismo.

6.Explica la diferencia entre “creerlo para verlo” y “verlo para creerlo”. Aproximadamente 50 palabras.

Cuando ves ya no crees sino que sabes. Para creer es necesario no ver, no saber. Creerlo para verlo és creer en una cosa y trabajar para poder aconseguirla y ver el resultado, que no podamos ver algo, no significa que no exista, y ver par creer és ser ''realistas'', que si podemos ver algo, entonces lo podemos creer.

7.¿Te consideras una persona con suerte o… con buena suerte? Argumenta tu respuesta, 100 palabras aprox.

Me considero una persona con buena suerte ya que, establezco mis objetivos y trabajo y me esfuerzo para poder lograr ese objetivo, veo lo que quiero y piesnso como poder obtenerlo, peró tambien podría decir que en algunas ocaciónes he tenido suerte en muchas cosas, cosas que pasan por atzar o destino como dice el autor en el texto. Peró aun asín dejo la suerte aparte y intento obtener la buena suerte con mi ezfuerso y trabajo.

CT-8 Els homes dels contenidors Homes que surten dels contenidors d'escombraries. És la icona de la crisi actual. La imatge que simbolitza com, d'una manera inexorable, la crisi financera ha desembocat en una profunda crisi social.

Si tota la prioritat és per als bancs i el deute, la societat seguirà avançant a un ritme cada cop més accelerat cap a l'erosió i la descomposició social. I sortiran, com fantasmes, figures humanes dels llocs més inesperats. La primera vegada, fa un any, em vaig pensar que veia visions. Passava per davant d'un contenidor, vaig veure que s'obria des de dins, va sortir un cap, una persona, carregada de bosses, va saltar fora. El rebusque , com diuen a Colòmbia, en ple Eixample barceloní, a ple dia. Després ho he tornat a veure molts cops i ara és una imatge que em persegueix cada vegada que passo a prop d'un contenidor. Gairebé sempre són persones soles, que veus que voldrien passar desapercebudes, sovint aixequen una mica la tapa i miren per l'escletxa abans de sortir. No són els drapaires de sempre, que amb atrotinades camionetes van buscant a la nit materials per reciclar. Són figures de la supervivència desesperada.

Per això quan els governs han de deixar de pagar serveis socials bàsics perquè hi ha una llei que estableix que l'interès del deute té prioritat sobre quasi tot, quan les retallades afecten necessitats bàsiques de les persones, hi ha poc marge per a l'especulació i la politiqueria. Un govern que no pot pagar les subvencions bàsiques per prestació de serveis a què està contractualment compromès és un govern que no està en condicions d'assumir les seves responsabilitats. És a dir, és un govern que està deixant de ser govern. I tenint raó el conseller Cleries quan diu que "l'asfíxia econòmica de l'Estat deriva en asfíxia social", els dos governs -el català i l'espanyol- tenen, en aquestes circumstàncies, dues obligacions: trobar la manera d'afrontar aquests pagaments prioritaris sense dilacions i no utilitzar l'asfíxia dels més febles com a instrument de xantatge per aconseguir objectius polítics.

JOSEP RAMONEDA 05/08/2012

CT: 1.Ubicació: Tipus d’escrit, tema tractat, época i societat de referència, opinió i intenció de l’autor. a) Tipus d'escrit: Argumentatiu. b) Tema tractat: Concecuencies de la crisis económica. c) Época i societat: Actual, la nostra societat. d) Opinió i intenció de l'autor: conceciarnos de la actual situació.

2.Idees rellevants • La crisi actual i les seves conseqüències sobre la societat.

• El govern deixa de fer el seu treball i és un govern irresponsable amb els compromisos socials.

• L'ofec social és fruit de l'ofec econòmic de l'Estat • Els governs han de buscar la manera de fer front a la crisi sense demora i sense perjudicar la nació per obtenir les seves metes polítiques.

3.Resum i títol (Penjar a CT Virtual) Els contenidors una nova font per sobreviure Els governs deixen de fer el seu treball, són governs irresponsables amb els compromisos socials, han fet grans canvis pel motiu de la crisi actual. A causa d'aquests canvis actualment es veuen situacions marcades per la desesperació de supervivència, l'ofec social és fruit de l'ofec econòmic de l'Estat.

Aquests canvis afecta principalment a necessitats bàsiques de les persones, un gran exemple son persones que utilitzen els contenidors com una nova font per sobreviure. A efecte d' aquesta situació els governs han de buscar les maneres de fer front a la crisi sense demora i sense perjudicar la nació per obtenir les seves metes polítiques.

4.Opinió: Estàs d’acord o en desacord amb l’autor? Argumenta la teva posició (100 paraules aproximadament) Estic d'acord amb l'autor, jo també vaig veure aquestes vistes mentre estava en un supermercat, era gent que agafava el menjar que sobrava dels supermercats, hem sap molt greu que hi hagi gent que està en aquesta situació peró dono suport a aquesta gent ja que és millor fer allò que anar a robar, podrien haver moltes solucions per a aquesta situació per no tenim res en les nostres mans, Tot està en mans dels Governs, només hem de veure el que fan i acceptar-lo sense cap remei.

Exercicis d’idioma: 5.Llista les paraules amb significat dubtós per a tu.

-Escletxa : Una escletxa o esquerda és una obertura irregular entre dues peces mal encaixades. És també l'espai buit que separa dues parts d'un objecte, una massa o una superfície trencada.

-Inexorable: Que no es pot evitar, eludit o detingut.

-Erosió: Desgast produït a la superfície d’un cos pel fregadís d’un altre.

-Asfíxia: Suspensió de la funció respiratòria en un organisme per causes mecàniques o per alteració de l’hematosi.

6.Construeix dues frases amb cada paraula de la llista anterior.

-Escletxa: -Sol dormir de-ixant una escletxa oberta a la persiana.

Aquesta porta té moltes escletxes.

-Inexorable: -El seu cor és inexorable.

Aquesta inexorable duda hem deixará boja.

-Erosió: - La porta ha produït una erupció en el parquet.

Aquest assumpte ha suposat una erosió per la seva reputació.

7.Anota un sinònim de cada paraula desconeguda o dubtos.

Escletxa: esquerda.

Inexorable: inevitable.

Erosió: desgast.

CT-13 ¿Digitales o analógicos?

Recibo algunas invitaciones para dar charlas a personas de mi edad sobre cosas de la salud. No siempre puedo aceptar; si tuviera tiempo, iría a todas. Pero aún me gustaría más participar –aunque seguramente tampoco podría asistir - en cursos de reciclaje de la mentalidad de los viejos ante el papel de las nuevas tecnologías.

Renovar la información adaptandose alas nuevas tecnologías .

Pertenezco a una generación privilegiada. Somos, en muchos sentidos, la gente de sesenta y tantos y también los que ahora están en torno a los 80, personas que nos hemos enterado, literal y metafóricamente, de lo que vale un peine. Nací al periodismo en la edad del plomo, corregía mis artículos manipulando los tipos de letra empapados en tinta, después de leerme al revés. Hoy ni siquiera sé quién se encuentra entre este artículo y ustedes, pero no deja de asombrarme que estoy aquí, a miles de kilómetros, hablándoles, y que en unos minutos le daré a una tecla y este artículo iniciará su camino, porque hay gente muy cualificada manejando las tecnologías.

Si no fuera por los convencionalismos y la necesidad publicitaria que todavía nos hacen mantener la prensa impresa, la mezcolanza de los distintos suplementos y secciones saldría en pantalla simultáneamente, y la lectura resultaría casi inmediata. No habría tiempo, ni domingos. No lo habrá, se lo aseguro. Eso puede que yo también lo vea.

Maruja Torres CT: 1. Pon título al texto y resúmelo en 70 palabras aproximadamente. Contrasta tu respuesta con tus compañeros de mesa y “cuélgala” en CT virtual La antigua generación y las nuevas tecnologías Reformar las mentes de las antiguas generaciones adaptándolas alas nuevas tecnologías, generaciones distintivas de las nuevas. Maruja Torres nos lo enfoca con su ejemplo que es el periodismo de antes y el de hoy. Hoy en día las cosas cambiaron gracias a las nuevas tecnologías y sus manejadores, las informaciones se difunden rápidamente . Los pactos y la necesidad de publicar , son las que impiden que muera la prensa impresa.

2. ¿ A qué crees que se refiere la autora en: a) cursos de reciclaje de la mentalidad de los viejos. Cursos para reformar la mentalidad de personas de antiguas generaciónes,adaptar-los ala nueva era. b) de lo que vale un peine. Saber lo que es bueno cuando conoce algo realmente agradable o positivo. c) en la edad del plomo.

Se refiere a el periódismo antiguo, los viejos periódicos del siglo pasado, hasta bien cumplidos los setenta. La "edad del plomo" referida a aquellos ejemplares diarios recoge perfectamente aquella forma de elaborar periódicos -mediante tejas de plomo-. d) Eso puede que yo también lo vea.

Es muy probable que l'autora tambien llegue a verlo algun dia.

3. Intenta justificar, junto con tus compañeros, los signos de puntuación empleados en el primer párrafo.

-Coma: Este signo señala pequeñas pausas en las que se eleva ligeramente el tono y después de las cuales se mantiene el mismo tono anterior.

-Puntos: El primero és un punto y seguido ya que ha cerrado un periodo gramatical u oración, el último punto és para separar los parráfos.

-Punto y coma: Separa la primera oración de la segunda gramaticalmente autónomas, pero muy relacionadas entre si.

-Guiones: encierran una aclaración de la autora.

4. Selecciona los nombres del párrafo final y construye el adjetivo correspondiente a cada palabra de la selección (familia léxica).

Nombres Adjetivos Convencionalismos

Convencionalista

Necesidad

Necessario

Prensa

Pensativo

Mezcolanza

Mezclada

Suplementos

Suplementada

Secciones

Seccionada

Pantalla

Pantallada

Lectura

Lectoral

Tiempo

Temporal

Domingos

Domingueros

CT-14 ¿Conversar o discutir?

Texto: ACómo se produce el paso de la charla a la pelea? Normalmente no ocurre porque el otro esté en desacuerdo con lo que opinamos, sino porque lo que argumentamos le afecta emocionalmente y provoca en él una reacción. Lo mismo ocurre con nosotros. Lo que el otro nos dice, independientemente de que estemos de acuerdo o no, activa en alguna parte de nuestro interior un resorte emocional que nos hace saltar. Con sus palabras nos sentimos juzgados, amenazados o, en algunos casos, hasta cuestionados o despreciados. Así que rechazamos lo que nuestro interlocutor opina y se lo devolvemos en forma de crítica, desprecio o incluso insulto. A partir de este momento ya no hay diálogo posible, porque ni escuchamos, ni entendemos ni queremos hacerlo. Y ni nos escuchan ni nos entienden. Ya no respondemos, sino que reaccionamos. La conversación se ha transformado en discusión, con pocas probabilidades de que haya acuerdo B"Las personas nunca entienden lo que dices con total exactitud, y lo importante no es lo que nosotros decimos, sino lo que ellas entienden" (John Powell) En la mayoría de los casos, el problema no es lo que decimos, sino cómo lo decimos. Hemos de buscar más allá de las palabras para comprender por qué la otra persona reacciona emocionalmente a lo que le hemos dicho. Generalmente, entre lo que creemos que explicamos y lo que de verdad comunicamos suele haber una gran diferencia. Y esta diferencia viene dada por nuestros sentimientos, que pueden dar un significado muy distinto a las palabras. Si estamos enfadados, comunicaremos al otro nuestro enfado, digamos lo que diga más. Igual que si sentimos ira, se la trasladaremos. Si yo siento desprecio por el que tengo delante, esto es lo que le transmitiré aunque le esté alabando. Muchas veces creemos estar informando de algo y en realidad estamos dando un mensaje muy distinto, que es el que provoca la reacción emocional en el otro, porque comunicamos lo que sentimos, nada más que lo que sentimos, y utilicemos las palabras que utilicemos para hacerlo.

C Cuando se abandona el camino de la conversación y se cae sistemáticamente en la discusión, se entra en una espiral destructiva que se retroalimenta. Para romperla es necesario dar un primer paso que consiste en olvidar por un instante el punto de vista propio e intentar comprender el prisma del otro. Esto no significa estar de acuerdo, sino simple mente aceptarlo como legítimo. Si somos capaces de hacerlo, pueden cambiar las cosas y desencadenarse las iniciativas para salir del conflicto. Pero es necesario que una de las dos personas dé el paso, que se concentre en la otra e intente ponerse en su piel, averiguando por qué actúa de esta manera o por qué tiene esta opinión. Si es capaz de hacerlo, dejará de reaccionar a sus palabras y tomará el control de sus actos.

No es necesario que dos estén de acuerdo para tener una buena relación, sólo es preciso que se acepten en su discrepancia, cosa que podrán hacer si antes se han encontrado emocionalmente D Para poder abordar la colisión entre dos personas que no se hablan es importante hacer una distinción entre dos conceptos básicos: discusión y diálogo. Discutimos sobre cosas (ideas, planes, decisiones a tomar... ) y dialogamos sobre emociones (qué siento yo respecto a ti y qué sientes tú respecto a mí).

Cuando una relación se rompe, es inútil intentar discutir nada antes de haber dialogado. Hacen falta muchas horas hablando sobre lo, que sentimos el uno del otro, sobre lo que nos ha separado, antes de poder afrontar cualquier discusión.

Así pues, ante conflictos enquistados hemos de buscar la ocasión para abrir el diálogo, evitando en todo momento discutir de nada. Hemos de encontrarnos con el otro y hablar abiertamente sobre qué es lo que sentimos el uno por el otro. Si hemos discutido por una decisión, intentar cargarse de razones y defender nuestro punto de vista es inútil, porque el conflicto no es de razones, sino de sentimientos. En cambio, dialogar sobre si el otro nos ha hecho sentir despreciados, o sobre si su tono de voz nos resulta agresivo, abre la puerta a encontrarse emocionalmente de nuevo y poder superar el conflicto.

A través del diálogo, en el momento en que el otro no se sienta emocionalmente amenazado, ya no habrá problema para poder hablar de lo que sea. En los casos en que se siga mostrando hermético hemos de sospechar que con nuestro diálogo no hemos sabido transmitirle suficiente seguridad.

Ferran Ramon-Cortés EPS 19/10/2008 C T: A. Selecciona, junto con los compañeros del grupo, uno de los apartados del textos (A, B, C, D) y...

1. Resume la idea/s fundamental D: • Ala hora de un conflicto diferenciar entre descutir y dialogar.

• Dialogar antes de discutir, para superar conflictos.

• El conflicto és de sentimientos y no de razones.

• Transmitir seguridad.

2. Anota las ideas que surja en el grup • Discutimos sobre cosas y dialogamos sobre emociones.

• Dialogando no habrán problemas en la comunicación • El conflicto és de sentimientos y no de razones.

• 3. Redacta una recomendación que mejore la gestión de nuestra vida desde la perspectiva de la comunicación. Comunicacarnos dialogando sin romper los sentimientos.

B. Elabora el resumen completo del texto. Puedes aprovecha el trabajo de otros grupos sobre apartados diferentes.

IDEAS: A: De la charla a la pelea.

B: No es tan importante que dicimos si no como lo dicimos, la manera en la que se interpreta, no siempre lo que dicimos es lo que se interpreta.

C: El arte de no discutir, tener empatía.

D: Diferencir entre dialogar y discutir, resolver conflictos Dialogando se comunica mejor Se debe diferenciar entre discutir y dialogar, discutimos sobre cosas y dialogamos sobre sentimientos.

En cuando fracassamos en el dialógo pasamos a la discusión,para tener una buena comunicación debemos evitar la discutir, para eso debemos tener empatía, la empatía es fundamental para comprender en profundidad el mensaje del otro y saber interpretarlo, y asin sabemos lo que debemos decir y como dicirlo para que nuestro mensage sea bien interpretado, de esta manera llegaremos a tener una buena comunicación y poder resolver los conflictos.

CT-15 El regal nadalenc La saviesa de Mr. Scrooge L'economista Joel Waldfogel és l'autor del llibre Scroogenomics, que s'ha convertit en un best seller als Estats Units, que planteja que els regals nadalencs són ineficients, ja que ningú no escull bé els obsequis dels altres, així que el que hauria de ser motiu d'alegria acaba sent una font de malbaratament.

Waldfogel nega que l'estímul del consum nadalenc sigui bo per a l'economia, considerant que la mateixa despesa duta a terme al llarg de l'any permetria una compra més lògica i racional.

Aquest conegut professor de la Universitat de Minnesota ataca la tradició de fer-se regals durant aquestes festes, ja que, segons els seus càlculs, dels 66.000 milions que es gasten als Estats Units durant la campanya de Nadal i Any Nou, uns 13.000 milions es perden per compres equivocades. Si a aquestes xifres s'afegeix la despesa de la resta de països occidentals, les quantitats es doblen i la riquesa perduda s'eleva fins als 25.000 milions. És evident que això passa perquè no hi ha una simetria d'informació entre qui regala i qui obsequia, i els avis acaben comprant al nét música que no suporta, o els oncles, una raqueta de tennis al nebot que només juga a pàdel. El llibre demostra igualment que les compres que fa un mateix generen un 18% més de satisfacció que els regals que li han comprat altres.

Waldfogel no té cap problema a afirmar que el Nadal és una orgia de destrucció de riquesa.

L'economista no admet ni tan sols el concepte de la targeta-regal, que s'ha estès darrerament. Aquest exercici de prudència per part dels consumidors tampoc no és vist de bon ull, ja que el 10% dels valsregal no són finalment bescanviats, així que el seu valor no es destrueix, sinó que es transfereix a l'empresa emissora.

No cal ser un linx per descobrir que Joel Waldfogel s'ha convertit en l'enemic número u dels comerciants planetaris. La Federació Nacional de Retail ha rebatut les seves teories, advertint que el seu alarmisme està poc fonamentat, que les vendes d'aquests dies representen entre el 30% i el 40% de tot l'any i que el sector del consum aporta gairebé el 70% del PIB de l'economia dels Estats Units. Aquest mateix any, les vendes des del dia d'Acció de Gràcies fins al Nadal han crescut als Estats Units, contribuint decisivament en les bones xifres de creixement del quart trimestre.

Waldfogel ha utilitzat per al títol del seu llibre el Mr. Scrooge d'Un conte de Nadal, de Charles Dickens, aquell personatge que proclamava: "Què és el Nadal sinó l'ocasió perquè un es trobi un any més vell i ni tan sols un dia més ric?". Waldfogel, com Scrooge, ha provocat el personal amb el seu discurs. I té una mica de raó.

En aquest país no és que li haguem fet cas, sinó que la crisi ens ha fet tornar més prudents i estalviadors.

Sense que calgués traduir Scroogenomics al català.

Màrius Carol La Vanguardia 30/12/2012

CT: 1. Ubicació del text. a) Tipo de escrito: Argumentatiu. b) Aproximación al tema tratado : El fenómen del regal nadalenc. c) Fuente: Màrius Carol La Vanguardia 30/12/2012.

2. Idees rellevants.

• El fenómen del regal nadalenc, una despesa innecessària.

• El regal nadalenc és excessiu.

• El que regala no encerta en escullir.

• La crisi disminueix aquet fenómen.

• 3. Resum i nou títol -Penjar a CT VirtualLa despesa dLa despesa del regal nadalenc ha disminuït gràcies a la crisi El regal nadalenc és excessiu i una despesa innecessària, ja que en moltes ocasions, el que regala no encerta a l'hora d'escollir el regal.

La nostra societat és una societat impulsada pel consum i gràcies a la crisi aquest impuls i despesa innecessària ha disminuït.

4. Expressió escrita. Què opines del fenomen “el regal nadalenc” (100 paraules aproximadament) Entre els regals, els àpats de festa, les celebracions amb amics i companys, la loteria... el nadal ve carregada de despeses. Són dates en què el consum es dispara, però aquest Nadal del 2013 és una mica especial: crisi, retallades, menys ingressos... els consumidors espanyols s'estrenyen el cinturó. Realment el fenomen del regal nadalenc darrerament s'ha actualitzat molt, jo crec que no ha d'haver una data en concret per regalar sinó que, podríem regalar qualsevol dia, regalar amor i estima o regals amb poca despesa, ja que la majoria de regals acaben tirats. Regalar peró regalar amb cap.

3.TASQUES

Tasca1 Qüestionari sobre CT A partir de la lectura de les primers pàgines (1-9) de “Apunts sobre comentari de text” reflexiona breument sobre les següents qüestions, comenta-ho amb els teus companys i anota les respostes.

A. Qüestions generals 1.Explica què és per a tu un text És un escrit on el autor explica o argumenta un idea.

2.Comenta breument en què consisteix l’adequació, la coherència i la cohesió del text • L’ adequació és una propietat textual per la que el text s’ adapta al context.

• La coherència és una propietat textual que consisteix en seleccionar i organitzar la informació que el emissor vol transmetre per que pugui ser rebuda de una forma clara i precisa per el receptor.

• La cohesió és una propietat textual que consisteix en la relació gramatical i semàntica entre els enunciats que formen aquell text.

3.Quines capacitats penses que intervenen en el CT Capacitat de comprendre, analitzar i de interpretar el que el autor vol comunicar.

4.Què es vol aconseguir amb el CT • Saber interpretar les idees del emissor.

• Saber opinar.

• Determinar la idea principal del text.

• Seleccionar les idees principals • Una bona comprensió • B. Les activitats que cal fer per comentar un text es poden representar amb un triangle: el vèrtex A=transferència, el vèrtex B=Interpretació i el C=extrapolació.

1.Quines operacions del CT corresponen a cada vèrtex A -Transferència: què diu el text B -Interpretació: com ho diu C -Extrapolació: valoració del text, a partir del text ...

2.D’aquestes , quines les fas amb facilitat i quines et són més exigents Interpretació i extrapolació C. Respecte al subratllat.

1. Consideres necessari subratllar el text, per què?

Sí, ja que descartem les idees més importants i son més fàcils de localitzar.

2. Què subratllar, d’on surten els criteris?

Tenim que subratllat tot el que pensem que és important, totes les idees principals, dates, noms etc.

3. Quin és el teu estil, com penses que el podries millorar?

El meu estil és mentre vaig llegint el text vaig subratllant tot el que crec que és important, posar petites explicacions al costat. Crec que haig de aprendre a seleccionar bé les idees principals.

D. Respecte a les idees principals 1. Per què val la pena anotar-les Val la pena anotar-les perquè així tenim una visió més clara.

2. Com ho fas tu Jo anoto les idees que crec que són importants en un full apart o als costats del text.

3. En què ens pot ajudar anotar les idees principals Ens donen una iniciativa així per entendre millor el text i realitzar un bon resum a partir de

les idees.

E. Respecte del resum.

1. Què és el resum del text per a tu Un resum és un text que transmet les idees de un altre text de manera abreviada. Serveix per extreure les idees importants d'un text, les principals.

2. Alguns detalls que cal tenir present a l’hora de resumir són ...

• La longitud del resum • Las ideas principales • Ha que ser breu, clar i lògic • Ha de ser objectiu i no subjectiu.

• S’ ha de començar a escriure el resum directament.

• Triar sinònims de paraules del text.

• Es necessari tenir en compte la puntuació.

• I d’altres ..

3. Quina utilitat trobes que pot tenir fer resums • Ajuda a entendre el context.

• Comprensió i expiració escrita.

• Millorar la lectura • Augmentar el nivell de concentració Aquest qüestionari formarà part de l’avaluació de la Preparació de la Prova d’Accés.

Representa el 10% del quadrimestre, 1 punt. La realització dels treballs, 70%. La participació a tm virtual, 20%. Tant l’assistència com les proves de simulació, són de necessari compliment per poder aplicar l’avaluació sumativa.

Per completar aquest qüestionari, hem consultat el següent dossier que está en l' apartat d' anexos (Anex 1).

Tasca 2 Qüestionari: Què ens demanen a la Prova d’accés Per completar aquest qüestionari hem extret l'informació del següent ducument que está en l' apartat de recursos: Anàlisi de competències i capacitats valorades a les proves d’accés, respecte de l’àrea de llengua i

comentari de text 3. Quines són les matèries d’examen de la Prova a Grau superior? I a la Universitat?

•

Grau superior: ◦ Comunes:

Llengua catalana, llengua Reconeixement de l’estructura de la Prova de castellà i de català a Grau superior. Apartatscastellana, llengua estrangera (a triar entre anglès, francès o alemany) i matemàtiques (o història per als cicles d’arts plàstiques i disseny o els ensenyaments esportius) ◦ Espesífiques: Agrupa les matèries que corresponen a cada cicle formatiu de formació professional inicial establerts en les opcions A, B i C s' han d’escollir dues matèries específiques de les que estan assignades a cada opció, en funció del cicle formatiu al que volen accedir.

•

Univirsitat:

◦ Comunes: Comentari de text , llengua castellana, llengua catalana. ◦ Espesífiques: Biologia,Dibuix tècnic,Economia de l'empres,Estadística, Filosofia, Física, Geogrfia, Història contemporània,Història del'art,Literatura,Matemàtiques,Química.

4. Reconeixement de l’estructura de la Prova de castellà i de català a Grau superior. Apartats • LLengua castellana: 1. Comprensió del text y expresió 2. Expresió escrita 3. Reflexió lingüística • LLengua catalana: 1. Reflexió lingüística 2. Comprensió i expressió 3. Expressió escrita 5. Reconeixement de l’estructura de la prova de Comentari de text a la Universitat.

• Comentari de text 1. Exercici de comprensió 2.Exercici de redacció 3.Exercici de comprensió 4.Exercici de redacció 6. Què es valora a cada apartat, què volen veure?

La capacitat de raonament, competència de l’expressió escrita i de la lectura, la capacitat d’interpretació,competència en la construcció d’un discurs escrit,demostrar que ha entès bé el text,capacitat de fer-ne un resum clar i precís redactar una visió personal i altres, les propietats tetxtuals, coherencia, l'adequació, la cohesió interna, els conectors, la sinonímia i l' antonímia, polisèmia, homonímia, els hipònoms i hiperònims, derivats, locucions i frases fetes, i sentits propis i figurats.

7. Quina és la percepció què tinc del meu nivell respecte de cada apartat de la prova?

El meu nivell, en l' apartat de comprensió del text el meu nivell és baix peró amb esforç, la práctica i el treball continú aniré aprenent poc a poc, en l'apartat de expresió escrita lo mateix i en l' apartat de reflexió lingüístic tinc un nivell una mica més alt peró també haig de millorar-lo i aprendre els nous aspectes que em falta saber.

Tasca 3 Tipologia textual "El text, les seves varietats, propietats i enllaços " Per treballar aquest tema considerarem per una part la tipologia textual (1), d’altre banda ens aproparem als escrits periodístics (2), recordarem les propietats textual (3) i finalment revisarem l’ús de connectors (4).Sobre aquest tema, elaborarem uns apunts de forma esquemàtica o resumida per a la nostra consulta.

A la tasca 3 tractarem el primer punt: la tipologia textual (1) Es tracta de ...

A. reconèixer els diferents tipus de text (expositiu, argumentatiu...)

TIPOS DE TEXT • EXTOS DESCRIPTIUS: Descriure consisteix a explicar com són les coses i les persones, a detallar-ne les característiques, l’aspecte o les qualitats que presenten.

• TEXTOS NARRATIUS: Narrar és relatar uns fets, siguin reals, o de ficció, amb la finalitat d’entretenir. La narració oral és la primera forma de narrar.

• TEXTOS INSTRUCTIUS:Els text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d'accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les.

• TEXTOS ARGUMENTATIUS:És aquell en què tractem de convèncer d'alguna cosa (tesi) a algú mitjançant una sèrie d'arguments, és a dir, és un text expositiu al qual se li afegeix abans, després o al llarg d'ell una tesi.

• TEXTOS EXPOSITIUS:Una exposició é l'explicació d'un tema o d'unes idees clares que es presenta d'una manera clara i que s'organitza seguint un ordre lògic. La presència d'aquest tipus de missatge en el nostre entorn és present en tots els actes comunicatius en què es transmet informació.

• TEXTOS PREDICTIUS: El text predictiu ens informa sobre una situació futura, en base a una situació i uns condicionaments actuals, per tal de fer-ne una preparació adequada.

• TEXTOS CONVERSACIONALS: És el text en què s'intercanvia informació entre dos o més interlocutors que alternen el torn de paraula.

• TEXTOS RETÒRICS: El text retòric és una producció comunicativa que pretén persuadir mitjançant un discurs eloqüent. b. anotar algunes característiques de cada tipologia com estructura, intencionalitat, funció …

TEXTOS DESCRIPTIUS •

CARACTERÍSTIQUES : Utilització de anàfores lèxiques i gramaticals, adverbis de manera i lloc, verb ser, estar o semblar, o locucions verbals, o adjectius, complements nominals, predicats nominals.

•

ESTRUCTURA: • Descripció d'una persona, de dalt a baix (subjectiva).

• Descripció d'un objecte fet d'esquerra a dreta o de dreta a Esquerra.

• Descripció d'una persona, objecte, lloc o paisatge des del detall més concret al general, o des d'allò més general al més concret.

•

INTENCIONALITAT: Enumerar les característiques o les parts d'un objecte, d'una persona, d'un procès, envoquen, representen i situen objectes. (responen a: com és?)

•

FUNCIÓNS: Estàndard,culte.

•

MODELS: Novel·les i contes,postals i cartes,catàlegs guies turístiques, llibres de viatge, suplements setmanals, reportatges i diaris.

•

TIPUS: Objectiva: narra el que veu; descriu de forma neutre el que veu.

Subjectiva: Descriu el que li sembla, li provoca allò que veu. L'autor intenta expresar-nos els seus sentiments i l'impresió d'allò que veu. Ex: poesies, llegendes, textos literaris…

TEXTOS NARRATIUS •

CARACTERÍSTIQUES: Les estructures gramaticals s'articulen al voltant del nucli del SV format per verbs d'acció i marcat per les circumstàncies de temps i lloc.Poden aparèixer tots els temps; característic: el perfet (verbs d'acció). Utilizatció d'elements anafórics, conectors variats, adverbis de temps i lloc: dalt, baix.

• INTENCIONALITAT:Narrar fets i esdeveniments i entretenir a una persona en un lloc determinat, història ficticia o real.

• ESTRUCTURA: Formada per una succeció de seqüències d'aquest tipus: plantejament-nusdesenllaç • INTENCIONALITAT:Narrar fets i esdeveniments i entretenir a una persona en un lloc determinat, història ficticia o real.

• FUNCIÓNS: Referencial, poética.

• MODELS: Notícies periodístiques, novel·les i contes, còmics, rondalles, textos d'història, biografies, memòries, dietaris, diaris.

TEXTOS INSTRUCTIUS •

CARACTERÍSTIQUES: Modalitat oracional,Exhortativa o imperativa,negativa en les prohibicions, condicional, modalitat verbal, mode imperatiu, passiva reflexa en 3ª persona, perífrasis d'obligació ◦ Lèxic: Ús de tecnicismes i léxic especialitzat ◦ Conectors: d'ordre: primer, segon…, adverbis de manera ◦ Estil: Frases curtes i directes, registre estàndard, abundancia d'ordinals i cardinals.

•

ESTRUCTURA: ◦ Ordenació lògica d'informació. ◦ Informació lògica i precisa. ◦ Marques tipogràfiques que ajuden a destacar la informació rellevant. ◦ Incluir imatges, gràfics, dibuixos que reforcen el missatg

• • •

INTENCIONALITAT: Ordenar , recomenar, aconsellar, dirgir, oralment o per escrit. Hi predomina l'incitació (esperar conseguir un determinat comportament per part del receptor).

FUNCIÓNS:apel·lativa i referencial.

MODELS: instruccions ús,primers auxilis, receptes de cuina publicitat,normes de seguretat i legals,campanyes preventives.

TEXTOS ARGUMENTATIUS. •

CARACTERÍSTIQUES: ◦ 1-Conectors de tipus lògic: Són els que ens ordenen les idees, com ara “en primer lloc”, “en segon lloc”, “per una banda”, “tenint en compte”. ◦ 2-Conectors causals i finals: Conjuncions com “perquè”, “ja que”, “ a causa que”, “per tal que”, “de manera que”, “com que...”. ◦ 3-Repeticions: Tant en connectors lògics com d'algunes paraules, apareixen repetides en els textos argumentatius. ◦ 4-Cites o citacions: Apareixen frases literals extretes de llibres o del que ha dit algú.

Sempre s'escriuen entre cometes. Ex: “Tal com diu Enstein, les armes nuclears...”. ◦ 5-Anàfores

•

ESTRUCTURA: Tesi + argument (raons, exemples, explicacions) + conclusió.

•

INTENCIONALITAT: Donar la raó, convèncer, d'una idea, o d'un posicionament de l'emisor.

•

FUNCIÓNS:Apelativa.

•

MODELS: Articles d'opinió,Crítica de premsa, discursos, Publicitat i assaigs.

TEXTOS EXPOSITIUS •

CARACTERÍSTIQUES: ◦ L'objectivitat (tendència de l'ús de la 3 ª persona verbal, lèxic denotatiu) ◦ Ús d'oracions impersonals i enunciatives. ◦ Claredat, precisió. ◦ Ús preferent del present intemporal i del mode indicatiu. Puntualment, l'ús de l'imperfet si es tracta de la descripció de processos. ◦ Ús de connectors (ordinadors del discurs, explicatius, exemplificadors). ◦ Ocupació de recursos com les comparacions, definicions, enumeracions, exemples.

•

ESTRUCTURA: introducció+desenvolupament+conclusió

•

INTENCIONALITAT: Ens proporciona informació sobre fets, coneixements o ens els explica.

•

FUNCIÓNS:Referencial

•

MODELS:Llibres de text,Llibres i articles divulgatius,enciclopèdies,diccionaris.

•

TIPUS: ◦ Text – descripció ◦ Text – comparació ◦ Text – causa/efecte ◦ Text – problema/solució ◦ Text – seqüència

TEXTOS PREDICTIUS: •

CARACTERÍSTIQUES: ◦ Verbs: • El futur és el temps característic del text predictiu.

• Les perífrasis de probabilitat.

• El present amb valor del futur. ◦ Correlacions verbals: • Condicional / subjuntiu.

• Imperfet / condicional.

• Futur / present.

• Adverbis de dubte • Conectors temporals • ESTRUCTURA:A causa de la seva varietat els textos predictius no solen presentar una estructura fixa. Normalment se segueix, però, un ordre cronològic en la predicció dels fets.

• INTENCIONALITAT: Expresar, oralment o per escrit, un conjunt d'esdeveniments que creiem que poden ocórrer en el futur al llarg, a mitjà o a curt termini.

• FUNCIÓNS: Apel·lativa • MODELS:previsions meteorològiques,Prospeccions socioeconòmiques i polítiques,Programes electorals,Horòscops.

TEXTOS CONVERSACIONALS: •

CARACTERÍSTIQUES: ◦ 1. És un procés semiòtic interactiu en el qual concorren diversos subjectes, el que li dóna un caràcter social i li imposa una normativa. ◦ 2. És un procés que es desenvolupa amb l'alternança de torns i, en conseqüència, té la forma d'un discurs fragmentat. ◦ 3. És un procés semànticament progressiu que es dirigeix cap a la unitat de sentit en la qual convergeixen totes les intervencions.

•

ESTRUCTURA: ◦ Obertura: normalment comença amb una salutació (hola, bon dia ...) ◦ Nucli de la interacció: en aquesta part es defineix el tema, el propòsit de la conversa, el to de la mateixa i el tipus de relació entre els interlocutors. ◦ Tancament: s'acaba utilitzant fórmules lingüístiques o paralingüístics.

•

INTENCIONALITAT: La seva intenció és preguntar, prometre, amenaçar, etc.

•

FUNCIÓNS:Referencial ,Apelativa,Fática

•

MODELS:Manuals d'idiomes,Diàlegs de contes i novel · les,peces,teatrals,entrevistes,Debats i taules rodones.

TEXTOS RETÒRICS: •

CARACTERÍSTIQUES: Períodes oracionals amb: anacoluts, hipèrbaton, polisíndeton, asíndeton.Abundància de figures retòriques, semàntiques, metàfores, comparacions, antítesi,hipèrboles,sinestèsies, etc.Lèxic de nivell culte. abundant adjectivació.

•

ESTRUCTURA: Estructura ordenada y elaborada;paralelismo,orden de aparatos en progresión ascendente o descendente, enumeraciones,etc. Tono subjetivo.

•

INTENCIONALITAT: commoure,impressionar,Ressaltar.entretenir,Divertir.

•

FUNCIÓNS:poètica, apel·lativa, metalingüística

•

MODELS:Publicitat,Literatura popular,creació literària

B. Proposar un exemple curt, un text o fragment com a model de cada tipus de text •

TEXT DESCRIPTIU

1. L'estació de les fulles caigudes, bufs d'aire fresc, adéu a la calor de l'estiu i la naturalesa es vesteix de color daurat, els dies comencen a ser més curts, les temperatures baixen i plou mucho.La estació de la meditació,aquesta estació és la tardor.

2. Ella s'equivocava i aprenia a rectificar, ella en cada caiguda solia millorar, ella és la nena amable, educada i generosa, de vegades es agovia per res i plora per qualsevol cosa, ella és aquesta nena que parla però les seves paraules se les emporta el vent, la qual un dia va voler suïsidar-se , ella és la que de vegades va voler tenir el control, la que somiava amb tocar les estrelles i abraçar el sol, ella és la que sempre té la certesa, la qual no hi ha mirall que descrigui la seva bellesa, ella és la que no va tenir sort en l'amor la que ho va voler fer-ho tot de pressa, la qual sentia dolor però mantenia el somriure.

• TEXT NARRATIU Estava davant meu, no sabia si avançar o aturar-me el meu cor bategava de pressa i la meva ment estava blokejada, volia córrer cap ell i abraçar-lo, però alguna cosa m'ho inpidía, vaig arribar fins on estava ell, em mirava amb una mirada trista en aqull moment vaig saber que aquell era era l'últim dia, vaig clavar els meus ulls al terra i em vaig retirar lentament, pensava que m'anava a parar però no ho ha fet, les meves llàgrimes es van vessar i vaig seguir endavant sense tornar marxa enrere.

• TEXT INSTRUCTIU RECEPTA PER FER UN BESCUIT ingredients Material - Un iogurt - Dos gots de iogurt de sucre - Tres gots de iogurt de farina - Tres ous - Un sobre de llevat - Ratlladura de llimona - Anís - Mantega

- Un bol - Batedora - Motlle

Preparació 1) vesses el iogurt en un bol.

2) Farcides dues vegades el iogurt de sucre i el tires al bol.

3) Farcides tres vegades el iogurt de farina i els vesses en el bol.

4) Trobes tres ous.

5) vesses un sobre de llevat.

6) Ratlles una mica de llimona i el tires al bol.

7) Un cop tens tots els ingredients els barreges amb la batedora fins que no hagi grumolls.

8) Un cop barrejat titras una mica d'anís al teu gust i segueixes batent una mica.

9) untes un motlle de mantega.

10) Fiques el motlle al forn a 180 º durant una hora.

• TEXTO ARGUMENTATIU ¿Poble o ciutat?

Personalment prefereixo el poble ja que és un lloc tranquil i agradable.

Al poble la gent es coneix entre si i es saluden pel carrer o es posen a parlar, en canvi a la ciutat la gent no es coneix, no es saluda, no parlen ... però també hi ha excepcions. En el poble tot és molt més tranquil però a la ciutat un no es pot relaxar amb el soroll dels cotxes, el fum de les fàbriques, el tràfic ...

En un poblet els nens poden córrer pel parc sols, anar a buscar els seus amics, anar amb bicicleta, però a la ciutat no es pot amb tants cotxes que si et descuides et passen per sobre.

En definitiva prefereixo mil vegades viure en un poble com el meu abanspassats que viure envoltada de fum i cotxes.

TEXT EXPOSITIU La gallina és un animal que pertany al grup d'animals de les aus. Les gallines tenen ales, però gairebé no poden volar, només voletegen. Són animals ovípars, la qual cosa vol dir que es reprodueixen mitjançant ous.

TEXT PREDICTIU: Horòscop de Càncer Amor: Aquesta setmana et sorprendrà la teva parella amb un petit present que per a tu serà molt important per a la vostra relació.

Diners: Aquesta setmana tindràs una petita pèrdua dels estalvis.

Amistat: No et refiïs de la gent que t'envolta, alguns et poden trair.

Família: Tindràs alguna baralla amb els teus germans.

TEXT CONVERSACIONAL: - Hola Salma!

- Hola Chaymae!

- Has anat de vacances aquest nadal?

- No, ja que estava mol ocupada amb els deures.

- Jo igual.

- Oh ... que cansada estic!

- jo encara més.

- Anem a donar una volta ala platja així ens descansem una mica.

-Que dius?! si fa fred.

-Dacord es millor que men vagi a dormir, adéu.

- Adéu boja!Fins aviat.

TEXT RETÒRIC: Refrán árabe: Qui obre una escola tanca una presó.

Els enllaços per poder complementar aquesta tasca els poder trobar a l' apartat de Fonts consultades.

Tasca 4 Els diferents escrits periodístics " El text, les seves varietats, propietats i enllaços " (2) Per treballar aquest tema considerarem per una part la tipologia textual (1), d’altre banda ens aproparem als escrits periodístics (2), recordarem les propietats textual (3) i finalment revisarem l’ús de connectors (4).Sobre aquest tema, elaborarem uns apunts de forma esquemàtica o resumida per a la nostra consulta.

A la tasca 4 treballarem el punt 2: Textos periodístics Es tracta de ...

A. reconèixer els diferents tipus de text que figuren a la premsa ( noticia, reportatge …)

Géneres informatius Les seves característiques són: • • • •

En el seu caràcter informatiu predomina la funció referencial del llenguatge.

La pretensió d'objectivitat determina el discurs impersonal manifestat en el predomini d'adjectius especificatius i l'absència de la primera persona.

El seu llenguatge és culte, accessible als lectors Empren un lèxic especialitde un periódicozat segons el tema que tracten

Destaquen: • Entrevista de declaracions: Informa sobre les opinions d'una persona. Comença amb la presentació de l'entrevistat, i li segueix una relació de preguntes i respostes.

• Documentació: Text amb dades sobre un fet o estableix relacions amb el que ha passat.

• Reportatge informatiu: Aborda un fet recent o passat anteriorment, o referit a situacions d'interès social. Segons el tema pot ser d'interès humà, d'interès social o d'opinions.

• Notícia: Text emès a la ràdio, televisió o premsa que ofereix informació sobre successos recents.

La informació s'organitza seguint el principi de rellevància informativa, es divideix en: titular, entrada, font, cos de la notícia.

Génere d' opinió Les seves característiques són: • Inclouen referències a l'emissor mitjançant possessius, pronoms personals i formes verbals de la primera persona del plural.

• El periodista s'acosta a un individu, que és coneixedor d'un tema o especialista en alguna matèria, perquè ens il · lustre sobre ella, generalment sobre algun fet d'actualitat. Aquest tipus d'entrevistes el més freqüent, la més secilla, la més breu i fàcil de llegir per la seva immediatesa, dinamisme i acostament als fets.

• Ús d'un lèxic valoratiu: substantius, adjectius, adverbis i altres construccions.

• Ús de perífrasis d'obligació i estructures atributives determinats per verbs declaratius.

• És freqüent l'apel · lació al receptor.

• Inclouen recursos expressius: personificació, metonímia, metàfora, ironia, hipèrbole.

• • •

•

Són: Editorial: Article que expressa el punt de vista del diari.

Crítica: Analitza i enjudicia una obra artística o cultural i inclou informació sobre la mateixa.

Article: És un text on es manifesten opinions sobre fets o situacions. Es caracteritzen per l'exposició amb la qual s'expliquen els fets i l'argumentació amb la qual es defensen les opinions abocades o es rebaten altres. Poden ser de diferent tipus: Columna: És un text breu caracteritzat per la manca de profunditat.

Tribuna lliure: Expressa l'opinió de persones o especialistes en diversos camps.

Comentari: Tracta de temes de política nacional i internacional.

Article assaig: Ofereix una reflexió argumentada de temes relacionats amb les humanitats, ciències o situacions polític-socials, no necessàriament de l'actualitat.

• Viñetes: Les vinyetes periodístiques mostren la realitat des de l'òptica del dibuixant.

• Carta al director:Són textos escrits pels lectors per a la seva publicació en una secció que els diaris han creat per aquest fi: Cartes al Director, opinió dels lectors ...

Géneres mixtos Aquests gèneres barregen els elements informatius amb la valoració personal de l'autor. Aquests gèneres són: • Crònica: Són els fets ocorreguts en un dia i solen buscar antecedents i conseqüències. La informació es lliga a la interpretació del periodista.

• Reportatge interpretatiu: Tracta de fets succeïts en diferents moments i relacionats entre si.

• Entrevista-perfil: Les declaracions del personatge entrevistat s'alternen amb la seva descripció, les seves dades biogràfiques i amb els comentaris del periodista.

Els gèneres visuals • La fotografia informativa: la fotografia s'ha convertit avui en un recurs informatiu més dins del diari. Es pot completar amb el peu de foto. Compleix diverses funcions: ◦ Captar l'atenció del receptor ◦ Donar els continguts de forma instantània i global ◦ Provocar emocions ◦ Aportar dinamisme visual al diari • El reportatge fotogràfic: reflecteix la complexitat d'un fet d'mitjançant un conjunt de fotografies. És més habitual en la premsa de periodicitat setmanal.

• El fotomuntatge:les tècniques actuals permeten la modificació de fotografies per fer-les més expressives o deformar i manipular la realitat que representen. És lícit quan s'adverteix al receptor de tal fet. No sempre per així, especialment en cert tipus de premsa.

• L'humorisme gràfic: l'humorisme gràfic pot tenir un caràcter informatiu o interpretatiu. Es vincula als temes d'actualitat. Es distingeixen dues formes principals la vinyeta la tira L'acudit gràfic. No té relació estricta amb els anteriors. No opina ni informa: només pretén entretenir.

• Les infografies: és un dibuix acompanyat de breus textos que transmet de forma visual diverses informacions. Han substituït al dibuix tradicional. Gairebé totes elles estan generades amb procediments informàtics.

• • •

B. anotar algunes característiques de cada tipus d’escrit periodístic Característiques de géneres informatius: • Entrevista de declaracions: El periodista s'acosta a un individu, que és coneixedor d'un tema o especialista en alguna matèria, perquè ens il · lustre sobre ella, generalment sobre algun fet d'actualitat. Aquest tipus d'entrevistes el més freqüent, la més secilla, la més breu i fàcil de llegir per la seva immediatesa, dinamisme i acostament als fets.

•

Documentació: Dades, antecedents, similituds, oposició entre dues o més situacions ... d'una notícia i altres similars que hagin passat abans. La documentació pot aparèixer al costat de la informació o bé com un article o un reportatge sencer. El títol es fa amb la principal dada obtinguda. Usar una entradeta que expliqui la relació d'aquestes dades amb el fet principal.

Concís, sense interpretació i donant protagonisme als números.

•

Reportatge informatiu: Text informatiu que inclou elements noticiosos, declaracions de diverses persones, color, ambient i que té un caràcter descriptiu. Sol de quelcom que va ser

notícia i que en el seu moment no es va acabar del tot. L'ideal és comptar amb un fet que doni peu al reportaje. El títul del reportatge ha de mostrar enginy i transmetre informació. Se solen utilitzar recursos com: paradoxes, dobles sentits, metàfores, antítesi, hipèrboles ...

• Notícia: En l'estudi de la notícia, hem de tenir en compte tres nivells: ◦ La construcció de la notícia: la tasca dels productors. ◦ El discurs periodístic: el missatge. ◦ Cruïlla de la notícia amb les expectatives i valor dels receptors ◦ Els tres principis bàsics de la notícia són: ◦ Brevetat. ◦ Objectivitat. ◦ Claredat.

Els elements que ha de contenir una notícia s'agrupen entorn al que en l'argot periodístic es coneix com de "6 W" (What, Who, When, Where, Why, How), encara que no sempre figuren.

Què : el fet què ha passat?

Qui: el subjecte qui realitza l'acció?

Quan : el temps quan va succeir?

On: el lloc on es va dur a terme el fet?

Per què: la finalitat per a què o per què es va efectuar el fet?

Com: la manera com es va realitzar?

Característiques de géneres d' opinió: • Editorial:Tractar temes d'actualitat, ocupar un lloc preferent al diari,sostenir la postura ideològica de l'empresa editora del diari, l'estructura no és fixa, però sol respondre a un esquema piramidal al final. ◦ Exposición de los hechos. ◦ Explicación crítica. ◦ Justificación de los juicios emitidos. ◦ Conclusión.

Té aspiracions d'objectivitat, però la seva tendència ideològica introdueix elements subjectius que la trenquen. El títol, que sol ser únicament un sintagma nominal, mostra intencions valoratives o creatives.

•

•

Crítica: El crític ha de superar el dogmatisme personal i l'impressionisme lleuger i superficial.

Ha de tractar, enjudiciar yanalizar una obra col · locant en primera instància des del punt de vista de l'autor i ubicar dins esecomplejo món de normes, valors, gèneres, escoles, produccions literàries o artístiques. Ha d'adoptar comopunto de comparació o referència les obres mestres amb què el geni o enginy humà ha permès eldesarrollo del pensament.

Article: Expressa una opinió individual sobre un tema concret que no tienepor què ser d'actualitat. L'emissor signatura sempre, pot ser un periodista o un col · laborador extern, té llibertat expressiva, no té una estructura fixa,el titular és sempre cridaner (subjectiu).El cos de l'article predominen l'exposició i l'argumentació, però pot adoptar altres estructures literàries com la narració ...

Per la seva intenció divulgativa i el seu estil literari, coincideix amb elgénero literari de l'assaig.

Aquest són el tipos que hi ha: • Columna: És escrit per una ploma acreditada.L'autor no treballa en el medi, sinó és un colaborador.Porta signatura, tracta sobre temes d'actualitat, des de la perspectiva disciplinària de l'autor.

• • •

• •

Tribuna lliure: Espai per opinions alienes al medi.Poden ser divergentes a les del medi.

Manifesta el carácter,pluralista del medi, debat entre les signatures que pasticipen.

Comentari:tracta temes de política nacional o internacional, esports o societat. Els seus autors solen ser col · laboradors habituals i experts en el tema.

Article-assaig:Reflexió argumentada sobre temes que responen a les humanitats, les ciències o algunes situacions polítiques o socials. Solen incorporar cites com criteris de autoritat i contenir referències culturals i històriques. De vegades, s'utilitza la ironia per criticar la realitat analitzada (articles de costums) Viñetes: Són els dibuixos que en to humorístic donen una visió peculiar sobre algun tema en particular.

Carta al director:Segueix un format bàsic de carta.Els seus temes poden ser problemes de la comunitat, comentari o informaciónaparecida al diari o resposta a altres cartes de lectores.És escrita pels propis lectors de diari o revista.

• Característiques de géneres mixtos • Crònica: Narració de fets d'interès públic.S'agreguen detalls que no s'inclouen en una noticia.Els fets són exposats de manera seqüencial o cronológico.Es narra amb estil lite • Reportatge interpretatiu:Aporta la visió particular i subjectiva del periodista que el signa.

• Entrevista-perfil: El seu interès es centra en el personatge mateix. Les declaracions de l'entrevistat es barregen amb el seu descripció, dades biogràfiques i els comentaris o explicacions del periodista. Es pot fer també referència al lloc o al moment de la trobada. Es poden intercalar observacions que facin referència a gestos de l'entrevistat, al to que està emprant o reflexions pròpies.

C. proposar un exemple, localitzat a la premsa digital, de cada tipus de text mitjançant un enllaç o hipervincle, no cal copiar el text.

Entrevista de declaracions: ( http://www.elpais.com/edigitales/entrevista.html?id=9730) Los internautas preguntan a Hugo Silva Notícia: (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/14/catalunya/1358153662_750848.html )El PSC pide que los gobiernos de Mas y Rajoy negocien para autorizar la consulta Editorial: (http://www.prensaescrita.com/adiario.phpcodigo=XXX&pagina=http://www.elpais.com) Cruce de recursos Columna: (http://www.prensaescrita.com/adiario.php?codigo=XXX&pagina=http://www.elpais.com ) El caso de Bachar el Asad Article:Tribuna lliure (http://www.prensaescrita.com/adiario.php?codigo=XXX&pagina=http://www.elpais.com) La gran disgregación global Viñeta: (http://elpais.com/elpais/2013/01/14/vinetas/1358140731_166223.html ) Erlich Carta al director: (http://elpais.com/elpais/2013/01/13/opinion/1358102775_757321.html) El expolop de Cataluña Reportage:

(http://elpais.com/diario/2006/01/08/domingo/1136695292_850215.html ) La resurrección de un asesino Entrevista-perfil: (http://elpais.com/diario/2007/11/03/ultima/1194044402_850215.html) "Ya aprendí a sacar lo máximo con lo mínimo" Crítica: (http://cultura.elpais.com/cultura/2012/11/26/tentaciones/1353954239_473610.html) Crítica de discos: Espanto, ‘Rock'n Roll’ Els enllaços per poder complementar aquesta tasca els poder trobar a l' apartat de Fonts consultades.

Tasca 5 Propietats textuals i connectors " El text, les seves varietats, propietats i enllaços " (3) Per treballar aquest tema considerarem per una part la tipologia textual (1), d’altre banda ens aproparem als escrits periodístics (2), recordarem les propietats textual (3) i finalment revisarem l’ús de connectors (4).Sobre aquest tema, elaborarem uns apunts de forma esquemàtica o resumida per a la nostra consulta.

A la tasca 5 treballarem el punt 3 - les propietats textual- i el punt 4 -l’ús de connectorsEs tracta de ...

A. Recordar en què consisteix cada propietat (adequació, coherència i cohesió textuals)

Adecuació Propietat dels textos que determina la varietat i el registre que cal utilitzar. Té en compte el que es vol aconseguir (informar, persuadir, entretenir...), al receptor, el lloc...

•

Textos formals i textos informals

•

Textos objectius i textos subjectius

•

Textos generals i textos específics

•

Textos dialectals i textos estàndard

La coherència Tot text ha de tenir coherència, de manera que el que s'exposa en ell pugui ser comprès pel receptor. La coherència consisteix en l'expressió de l'organització a nivell mental que tot text té.

•

Condicions de la coherència ◦ Unitat formal: hi ha una clara organització externa, una estructura externa definida. El seu element és el paràgraf. ◦ Unitat de sentit:tots els enunciats del text estan en relació amb la idea principal que vol transmetre el text. Analitzem les idees.

•

El paràgraf ◦ Conjunt d'enunciats que s'articulen al voltant d'una idea central. ◦ Cada paràgraf desenvolupa una idea. Un conjunt de paràgrafs configura un text. ◦ Cada paràgraf té una idea principal, enunciada en una oració temàtica o no, i diverses idees secundàries. ◦ Els paràgrafs poden presentar els següents desenvolupaments: ▪ La definició.

▪ L'exemplificació.

▪ La comparació (analogia o contrast).

▪ L'enumeració.

▪ Successió d'anècdotes.

•

Funcions dels paràgrafs Es distingeixen: ◦ paràgrafs d'inici: presenten el contingut del text i pretenen acaparar seu interès ◦ Paràgraf de desenvolupament: En ells s'inclou la informació principal. Hi ha moltes modalitats. ◦ Paràgraf de conclusió: Recullen o conclouen els continguts.

•

Regles semàntiques Les regles semàntiques que articulen les idees d'un text són: ◦ Reiteració temàtica: les idees organitzades al voltant de la idea principal. Es repeteixen els elements semàntics (repeticions lèxiques - sinònims i antònims-i camps semàntics i associatius), hipònims i hiperònims, que fan que un text tracti només d'un tema. ◦ Compatibilitat semàntica: les relacions entre els enunciats siguin relacions lògiques sense contradicció. ◦ Progressió temàtica: Necessari per progressar en el desenvolupament temàtic. S'ha d'ajustar al principi d'adequat dinamisme.

La cohesió textual ◦ La cohesió és la connexió dels elements del text: els elements lingüístics es relacionen entre si per conformar el text. ◦ La cohesió depèn de les relacions gramaticals dels elements d'un text. ◦ La cohesió és necessària perquè un text sigui coherent, però no suficient.

•

Els elements de la cohesió textual són: ◦ Reiteració lèxica: La cohesió lèxica es realitza per mitjà de la reiteració: repetició de conceptes, de sinònims, hiperònims i hipònims i termes del mateix camp semàntic o de la mateixa família lèxica. ◦ La isotopia: Repetició d'unitats lingüístiques relacionades per la seva forma o pel seu significat. És habitual en els textos literaris. Poden ser: ▪

fòniques: recursos rítmics (literacions i rimes).

▪

Lèxiques: Repetició de paraules.

▪ Morfosintàctiques: Es repeteixen paraules de la mateixa categoria gramatical. ◦ Al·lusió: ▪ La referència: és el mecanisme d'al·lusió a algun element esmentat el text. Són: • Anàfora: és la relació d'un element amb un altre ja anterior. S'usen normalment els pronoms (els personals majorment).

•

Catàfora: quan un element es relaciona amb un altre posterior.

▪ La dixi: és un mecanisme d'assenyalament.

• La deíxis pot ser persona, espacial o temporal. ◦ Elusió: substitucions i el·lipsis ▪ La substitució: consisteix en la substitució d'un element per un altre ▪ El·lipsi: és un recurs de la cohesió textual que consisteix en l'omissió d'un element.

•

Aquesta omissió pot ser nominal, verbal o oracional.

◦ Marcadors i connectors.

▪ Els marcadors textuals: indiquen les relacions lògiques entre els diferents elements d'un text (especialment els enunciats): determinen el sentit dels enunciats, els ordenen, estableixen les relacions de sentits entre ells. Els marcadors textuals poden ser: •

Conjuncions i locucions conjuntives.

•

Adverbis i locucions adverbials.

•

Sintagmes.

•

Oracions.

B. Reconèixer aquestes propietats en un text propi, en un resum, en alguna argumentació …

Els contenidors una nova font per sobreviure Els governs deixen de fer el seu treball, són governs irresponsables amb els compromisos socials, han fet grans canvis pel motiu de la crisi actual. A causa d'aquests canvis actualment es veuen situacions marcades per la desesperació de supervivència, l'ofec social és fruit de l'ofec econòmic de l'Estat.

Aquests canvis afecten principalment a necessitats bàsiques de les persones, un gran exemple son persones que utilitzen els contenidors com una nova font per sobreviure. A efecte d' aquesta situació els governs han de buscar les maneres de fer front a la crisi sense demora i sense perjudicar la nació per obtenir les seves metes polítiques.

Adecuació: El text está ben construïts des del punt de vista comunicatiu, formal perquè té un llenguatge i un format sotmès a un alt grau de formalitat i determinades normes de redacció, objectiu ja que només dóna informació de l'objecte (la cosa de què es parla) sense afegir visions personals ni opinions, a favor o en contra.Text general ja predomina en el text, exposa les idees principals i conforma per tant el cos i és un text stàndard.

La coherència Se l' pot assignar un tema o assumpte, podem descobrir amb facilitat que es tracta dels governs i els seus fets davant la crisi actual. Els conceptes presents en ell estableixen entre si relacions, com les de causaefecte (Els governs deixen de fer el seu treball, són governs irresponsables amb els compromisos socials, han fet grans canvis pel motiu de la crisi actual), està ben organitzat i estructurat amb introducció nus i desenllaç, en la introducció s'exposa la causa i l'efecte després es desenvolupa més amb els seus efectes, i finalment en el desenllaç la solució. Hi ha una relació lògica entre el títol i el text.

La cohesió textual Els elements lingüístics es relacionen entre si per conformar el text, és entenedor si totes les frases estan relacionades correctament per mitjà de diversos mecanismes: pronominalització (per evitar repeticions innecessàries), determinants, puntuació, connectors (conjuncions, enllaços adverbials...), concordances i relacions semàntiques. Reiteració lèxica, repetició de conceptes (governs,canvis,l'ofec,persones), sinònims(persones-nació). La isotopia, repetició d'unitats lingüístiques relacionades per la seva forma o pel seu significat, paraules de la mateixa categoria gramatical, s' utiletzen anafores ( canvis pel motiu de la crisi actual. A causa d'aquests canvis...), relacions lògiques entre els diferents elements del text,relació de sentit entre ells, relació sintàctica i semàntica de les frases del text.

C. Recollir els connectors bàsics, en català i en castellà, i escriure unes frases fent-ne ús d’alguns.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Conectors català

1. Per introduir el tema d'un text: L'objectiu principal de, l'article sobre...ens tracta de.

2. Per introduir un tema nou: Respecte a, un altre punt és, quant a.

3. Per enumerar:En primer lloc... en segon lloc, primerament, al final, per començar, per acabar.

4. Per oposar:D'una banda... de l'altra..., al contrari, en canvi.

5. Continuar parlant sobre el mateix:A més a més, així mateix, així doncs.

6. Per posar exemples:Un bon exemple d'això seria, per exemple, com a mostra, en particular.

7. Per intensificar:És a dir, en efecte, en altres paraules.

8. Per resumir:En conjunt, resumint, en poques paraules.

9. Per acabar un text:En definitiva, finalment, en conclusió, Per acabar.

10. Indicar temps:Abans, després, simultàniament, més tard, llavors.

11. Indicar espai: A la dreta, a l'esquerra, a prop, lluny, amunt, avall, a dalt, a baix, a sota, al costat.

12. Afirmar:És clar, per suposat que, exactament.

13. Negar:Ni parlar-ne, de cap manera.

14. Corregir:Fins a cert punt, en tot cas, millor dit.

15. Causa:Perquè, ja que, a força de, atès que.

16. Conseqüència: (una cosa és conseqüència d'una altra)En conseqüència, per això, de manera que.

17. Condició:A condició de, en cas que, si.

18. Finalitat:Perquè, a fi de, per tal de.

19. Oposició (oracions adversatives): marquen contrarietat, oposició.En canvi, no obstant això, ara bé.

20. Objecció (oracions concesives):marquen una objecció.Malgrat que, baldament, tot i que.

Frases:

•

L'objectiu principal d' aquest treball es coneixen les propietats textuals i els diferents tipus de connectors.

•

No hi ha res a dir respecte a això.

•

En primer lloc treballarem les propietats textuals i en segon lloc els diferent tipus de connectors.

•

No tinc temps ja que he estic fent uns treballs.

•

Tot i que li vam dir la veritat ella va seguir fent el mateix.

Conectores castellano •

1. Enlazar ideas similares o añadir una nueva idea: otra vez,de nuevo,también,y, igualmente , ademas, por otra parte, de la misma forma,al lado de, de igual importancia i asimismo.

•

2. Limitar o contradecir una idea: aunque, pero, a la inversa, recíprocamente, a pesar de no obstante, al contrario, por otra parte, de otra manera, hasta ahora, sino i sino (que).

•

3. Indicar tiempo o lugar: sobre, a través de, después, antes, alrededor de, a la vez, por encima de, eventualmente, por ultimo, en primer lugar, entre tanto, ahora, después de esto, al principio, finalmente i entonces.

•

4. Señalar las relaciones Causa – Efecto: por tanto, por lo tanto, por lo que, porque, pues, por consiguiente, luego, tanto… que, con que i así que.

•

5. Marcar un ejemplo, resumen o conclusión: por ejemplo, de hecho, en otras palabras, esto es, es decir, en conclusión, en resumen, en general, en suma, así, de este modo, para concluir, o sea i mejor dicho

•

6. Marcar la similitud o el contraste: de la misma forma, de la misma manera, de forma similar, de igual forma, como, por el contrario, por otra parte, a pesar de, después de todo, en cambio, al contrario i sin embargo.

Frases:

• • • • •

El cuerpo Juan fue tirado. Él había muerto a causa de un fuerte golpe en la cabeza.

Esa moto es muy cara, sin embargo ahorraré para comprarla.

Ellas no eran las más guapas a pesar de todo lo que hacían.

Ella padece alergia alas rosas, por lo tanto no las compra.

Hiciste un enorme pastel pero no ganaste la competencia.

Els enllaços per poder complementar aquesta tasca els poder trobar a l' apartat de Fonts consultades.

Tasca 6 Avaluació 1r quadrimestre Comentari de text Registre de treballs i valoracions personals,1r quadrimestre Data 7/10

Número

Títol

CT-1

(Quiero un título)

Fet / No fet Fet

La crisis despierta la fiebre de estudiar

21/10

CT-2

(Aprendre a llegir!?)

Fet

La lectura comprensiva

23/10

CT-3

(Cabe la felicidad en la crisis) Con crisis pero felices

Fet

Aspectes positius que he trobat

No m’ha interessant tant La meva valoració... per ...  A efecte de la crisi milers de joves Hi han molt alumnes, peró no El resum que he fet no era van tornar a complementar els seus hi ha places per a tots. un resum, era massa gran, estudis. mal interpretat, no coherent,  Com més formats estem, més L'autor ha posat molts les idees no estaven exemples i això ha fet que el ordenades... tot això perquè portes s'obriran. text sigui massa llarg.  Reprendre els estudis tant a nivell encara no sabia quines eren personal com professional hauria de les característiques d'un bon ser una garantia a mitjà o llarg termini. resum, però crec que aquest text era principalment per poder localitzar els nostres defectes per poder millorarlos durant el curs, i és això que he intentat fer.  Les tècniques d'aprenentatge de la Crec que en aquest comprensió lectura d'un text. comentari he millorat una  En quan s'ajunten les mica, he intentat posar unes interpretacions i idees d'un grup la idees clares i ordenades per interpretació és millor. tant el text és més coherent,  Una lectura grupal.

Peró segueixo tenint defectes com una introducció que no hauria d'estar la de'' Aquest escrit'', també tenia la mania de copiar i pegar frases del text. El títol crec que éstá molt be.     

11/11

CT-4

("La rapidez lo impregna todo") Los valores sociales y la nueva tecnología

Fet

 

Veure la part positiva de la crisi.

Ser feliços.

Trobar la veritable felicitat.

La felicitat no la crea només els diners sinó que engloba altres aspectes més importants. aprendre a viure amb menys o adaptant-se ala situació.

Idees claras.

L'autor complica, molt les coses.

Exemples molt exagerats, es greu el fet de que la La recomanació o consell que ens comunicació sigue tan rápida dóna l'autor perquè no ens afectin peró també té la seva part les noves tecnologies de positiva, y el autor només ha comunicació negativament. parlat de la part negativa i del que pot sorgir a causa d' auqella rapidesa.

Segueixo tenint molts defectes el comentari és massa llarg. no coherent, molt copiar i enganxar. Falta d'expressió adequada, no està expressat de forma breu i concisa. La mateixa idea l'esmento moltes vegades Peró de diferent manera, no està ben redactat ni ordenat.

El títol hauria de ser mes directa.

En aquest resum ja no començo amb les frases que utilitzava abans ja vaig saber que no és podia començar d'aquella manera, també el resum és més coherent, ordenat perquè el text era curt i amb idees claras i això m'ha ajudat ala hora de fer el resum i expressarem bé. Ja no utilitzo paraules extretes del text de partida. El que crec que no estava bé és que jo vaig parlar en general de tota la tecnologia i en el text l'autor es refereix només ala comunicació i les noves formes de comunicació

31/10

CT-5

"Microrelatos"

Fet



Els microrelats que havien són molt breus, amb gran significat amb poques paraules difeneixen molt i amb gran significat, creen un xoc.

Fet



L'autor ens posa davant d' un tema molt interessant ja que en aquesta època és el sistema que seguim. i no és un sistema correcte com diu en el text ja que no ens permet desenvolupar tot el nostre potencial. L'autor vol conscienciarnos que no hem d'anar tant de presa i fer les coses amb calma, cada vegada de la millor.

Fet



La diferencia entre la sort i la bona sort la desconeixia, però gracies a aquest text ja la coneixo. El consell de l'autor és un bon consell, el d'apartar la sort de la nostre vida, i crear nosaltres mateixos la bona sort.

Els homes dels contenidors

Fet



La crítica sobre el govern.



Les solución que ha proposat.

Uno muere por su país o por sus hijos

10/11

CT-6

25/11

CT-7

¿ Hay que ir siempre tan deprisa ?

"¿Suerte o ... buena suerte?"

7/12

CT-8

22/11

CT-9

GS Cast nov 2012 -Redes sociales-

0,75



Informa sobre las conseqüències de les rets socials i com poden afectar en la nostra vida laboral.

Investigar sobra un mateix.

22/11

CT-10

GS cat nov 2012 -Pirateig digital-

0,75



Diferencía entre els que pirategen i els que no.



L'autor està en contra el pagament del cànon.

Aquest text ens informa de la realitat i la rapidez en el treball i els seus efectes, peró per l'actual crisi aquest sistema s'utilitza més i d'una manera pitjor. L'autor vol transmetre una idea i conscienciar però no és el temps perfecte per fer això, ja que la gent ja no pensa en el confort, només volen un treball i no pensen en la vida personal.

Hem va costar molt escriure ja que tenia moltes idees i no sabia quina posar i en quan feia el microrelat no sabia que estava bé o no, finalment hem vaig inspirar de la guerra que hi ha actualment el Síria i vaig començar a escriure i provar fins que vaig arribar al microrelat que he fet, realment encara no sé si está bé però les característiques principal estan que son el lloc, el temps, els personatges i un fet.

El meu resum és bastant curt no está molt complert, encara que té intruducció, el nus i eldesenllaç, falta completar el dessenllaç. Crec que hem faltaría expressarme més, amb més claretat i evitar posar casi lo mateix que hi ha en el text de partida sinó explicarlo de la meva manera i amb les meves paraules, també falten conectors entre les frases per poder relacionar-les entre sí. El títol informa bé del tema, encara que li faltaría incorporar la intencionalitat del text.

Complet he planta la idea que exposa l'autor en el text de partida, però no és coherent, se m'ajunten les idees i a l' hora de realitzar el resum, no sé com organitzar-les i expressar-me de la millor manera. Al principi anava bé Peró en el nus del resum m' he perdut, no he seguit l'ordre i no he encertat en triar els connectors entre el nus i el desenllaç, el desenllaç està complert i clar. la gramàtica no la tinc bé haig de treballarla molt. El títol és molt indirecte, és provocador i no ha de ser així, sinó que ha d'informar del resum que he realitzat he de mostrar que he entès bé el text de partida.

L' autor menys valora a aquelles persones desesperades anomenantles figures.

Bastant bé, millor que els d'abans clar, coherent, ben expressat frases adequades, ordenat, recull la idea general, era un text fàcil d'entendre i no complicat com uns altres. El títol molt inderecte, es provocador i no ha de ser així.

No estic d'acord amb el fet d'investigar sobra un futur treballador en les rets socials ja que en moltes ocasions el que poden trobar no confirma sobra simpaties polítiques, hàbits, aficions e interessos.

Realment amb els nervis no sabia el que feia, però en un principi penso que és clar, ben estructurat, he intentat posar sinònims i paraules pròpies, és coherent, he fet algunes faltes d'ortografia però era perquè ho vaig fer de pressa i com que no hi havia temps no vaig poder dunar-li una última ullada.

El resum que he fet estava bé però com que no vaig entendre una paraula el resum no era coherent,

24/12

24/12

CT-13

CT-14

¿Digitales o analógicos?

Conversar o discutir?

Fet

Fet



Dret de l'autor.



Les persones de les antigues generacions s'adapten la seva mentalitat ales noves tecnologies.



Graciés a la tecnologia i a les persones que la manegen, la informacióavui en dia arriba i es difon més ràpidament.

 

Diferència entre discutir i dialogar.

Per tenir una bona comunicació hem d'evitar discutir.

Tenir empatía.



20/1

El regal de la despesa nadalenc ha disminuït gràcies a la crisi

Fet

 



Estic en contra de mantenir la prensa empresa, ja que es una i despesa innecessària.Séria millor si totes les persones s'adaptesin a aquesta época i evitar aquella despesa.

Moles persones saben el que han de fer peró en quan es posen en aquella situació no pensen amb el cervell.

La idea que expon l'autor sobre el regal nadalenc.

El regal nadalenc es una despesa innesesaria.

estava clar i ordenat, i ben estructurat peró encara tinc defectes en la expressió.

Al principi vaig començar bé el resum peró en la segona frase, hem vaig influir pels resums dels companys de la TM virtual i vag posar e nom de l'autora, s' ha d' explicar el que diu el text sense esmentar el nom de l'autora.

En el desenllaç no sabia com expressar-me per tant he tingut que canviar les paraules del text de partida per sinònims. El títol està bé ja que mostra el tema del que es tracta el text.

Fins a aquest moment tot els resums tenint defectes molt greus, i aquest resum crec que està molt bé, coherent, clar, ben expressat ordenat... però això perquè aquest text l' hem treballat en grup a classe i el fet de treballar-lo a classe en grup m'ajuda molt a l' hora de fer el resum. El treball en grup sempre té un bon resultat. En el títol segueixo tenint la mania de fer títols indirectes.

Aquest resum les seves idees han estat treballades en grup i aixó m' ajudad a realitzar el resum per aixó esta bé, recull tot el text pero amb poques paraules clares, está ben estructurat . El títol esta bé amb 8 paraules i informa del text.

Valoració sobre … ( de 0 a 5) Assitència

Treball a classe

Treball a casa

Participació a classe

Treball a tm virtual

Compromís

5 3 3 3 4 4 Reflexions per millorar la formació: Comprendre i saber explicar i interpretar el text, fixar-me en la seva intenció.

Saber explicar què expressa el text, com l’expressa, perquè, quan i on.

Buscar la coherència,intentar evitar desordre en l’exposició Valoració final (1 a 10) 4

Entrega de treballs:

4

4.LÉXIC

LĂŠxic 1 Ejercicio 1 Selecciona el significado correcto de cada palabra

Antaño ( ) 1. Que pertenece al tiempo pasado.

2. Dícese de lo que se sueña constantemente.

Allanar ( ) 1. Violentar una costumbre establecida.

2. Entrar a una casa contra la voluntad de su dueño.

Apetencias ( ) 1. Deseos naturales de una cosa.

2. Comida abundante.

Acucioso ( ) 1. Que sufre de acedia.

2. Que tiene carácter urgente.

Asiduo ( ) 1. Que padece de ansiedad.

2. Constante, perseverante.

Dilapidar ( ) 1. Decir injurias contra alguien importante.

2. Derroche de bienes pecuniarios.

Celeridad ( ) 1. Persona célebre y ufana.

2. Rapidez, prontitud.

Eximio ( ) 1. Persona de pensamiento preclaro, excelente.

2. Persona extasiada por el Arte.

Dislates ( ) 1. Desatinos 2. Tardanzas.

Lenitivos ( ) 1. Mitigadores del sufrimiento.

2. Tardanza en las pruebas de laboratorio.

Homólogo ( ) 1. Semejante.

2. Desigualdad.

Perenne ( ) 1. Que fortifica la sexualidad masculina.

2. Que permanece siempre.Socavar ( ) 1. Restringir la libertad de una persona.

• Cavar, buscar dentro de algo.

Transgresión ( ) 1. Violentar un ley o costumbre.

2. Traspasar una línea fronteriza.

Ejercicio 2 Subraya las palabras trabajadas en el ejercicio anterior y sustitúyelas escribiendo oraciones sin cambiar el sentido de las mismas.1. En cuanto escuchamos las primeras notas musicales supimos que las canciones eran de antaño.

Este es un museo que presenta obras de arte antiguas.

2. La policía tuvo que allanar la casa de los secuestradores para poder rescatar con vida a la joven víctima.

Unos ladrones entraron con fuerza a la tienda de mis vecinos.

3. De tanto asistir a los museos, Tomás sació sus apetencias comprando reproducciones de Braque y Fragonard.

De tanto ir a las Tiendas mi amiga satisfecho sus deseos comprando ropa de última moda.

4. La ambulancia llegó puntual ante el acucioso llamado de la familia del enfermo.

Las enfermeras se fueron corriendo ante la urgencia del paciente.

5. Su carácter asiduo le ha procurado en pocos meses grandes ascensos en su nuevo empleo.

Normalmente soy una persona constante en mis estudios.

6. Los nuevos ricos de Barrio Bravo dilapidarán pronto su fortuna si continúan viviendo como lo hacen en su nueva casa de la colonia Campestre.

Hay que hacer un presupuesto para no derrochar todo el dinero 7. Para que los trámites funcionen de manera eficaz, las oficinas del municipio imponen celer edad en sus acciones de gestión.

Los camareros trabajan con rapidez para Satisfacer las demandas de los clientes lo más rápido posible.

8. Pocas veces se ha visto en la historia de la cultura a un hombre eximio como Leonardo Da Vinci.

El artista extraído por el arte vive en su mundo.

9. Los dislates que han cometido constantemente los miembros de la Cámara de Senadores en materia de reforma fiscal han sumido a nuestro país en un retraso ostensible.

Los desatinos que han cometido algunos alumnos les han hecho suspender el curso.

10. Los medicamentos que se emplean en el tratamiento de VIH son solamente lenitivos.

En los tratamientos de la enfermedad de osteopatía se suelen utilizar los medicamentos Mitigadores del sufrimiento.

11. El Presidente de la Comisión de Derechos Humanos se reunió con su homólogo de Brasil en la VI Convención Internacional de Asilo Político.

La ministra de cultura organizo un encuentro de los mejores actores italianos y sus Semejantes españoles para el intercambio cultural.

12. El mar, dicen los escenógrafos, es un recurso perenne pero que debe ser Monitoreado constantemente para evitar su contaminación.

El mar, dicen los escenógrafos, es un recurso durara toda la vida pero que debe ser Monitoreado constantemente para evitar su contaminación.

13. El personaje de Yerma tuvo que socavar en sus recuerdos para hallar las causas malograda maternidad.

El personaje de Yerma tuvo que buscar en sus recuerdos para hallar las causas malograda maternidad.

14.La violencia intrafamiliar es una forma de transgresión a las buenas costumbres a la integridad del individuo.

La violencia intrafamiliar esta contra las buenas costumbres y la integridad del individuo.

Ejercicio 3 Reescribe los siguientes párrafos procurando conservar el sentido general de cada uno de ellos. Puedes sustituir las palabras que desees, pero sobre todo las que estamos trabajando (subráyalas previamente) .

1.Las apetencias extravagantes de Rugo Conty lo llevaron a dilapidar los pocos recursos que antaño le había heredado su última amante para quien socavar en su pasado sólo había producido celer edad a su muerte y su final renuncia a la transgresión social que antes habían emprendido juntos en Acapulco.

Los deseos extravagantes de Hugo Conty lo llevaron a derrochar los pocos recursos que en tiempos pasados le había heredado su última amante para quien buscaba en su pasado sólo había acelerado edad a su muerte y su final renuncia a la violación social que antes habían cometido juntos en Acapulco 2. Ante los dislates del juez, el Cuerpo Antinarcóticos tuvo que allanar el que se vacreía refugio perenne de los malhechores. El Cuerpo homólogo de Sinaloa aportó acuciosamente las herramientas para llevar a cabo tan difícil acción.

Ante los retrasos del juez, el cuerpo antinarcóticos, tuvo que asaltar el que se creía refugio permanente asesinos. El cuerpo similar de Sinaloa aporto acuciosamente las herramientas para llevar a cabo tan difícil acción.

3. Al eximio poeta le fueron aplicados los lenitivos necesarios toda vez que se Percataron los médicos de las condiciones de su salud.

Al poeta extasiado por el arte le fueron aplicados los mitigadores del sufrimiento necesarios toda vez descubrieron los médicos las condiciones de su salud

Léxic 2 Ejercicio 1 Etiqueta con A, B o C (la utilizo-A, lnozco pero no la utilizo-B, la desconozco-C) las palabras …

Apotegma C

delectación C

premura C

urdimbre C

fehaciente C

escuálido C

manido B

inerme C

dispendio C

lacónico C

vetusto C

henchir C

nimio C

boyante C

remozar C

somera C

unísono C

dilación C

orondo C

petulante C

Ejercicio 2

Relaciona cada palabra con su significado 1. Apotegma 2. Delectación 3. Boyante 4. Dilación 5. Escuálido 6. Fehaciente 7. Dispendio 8. Henchir 9. Inerme 10. Lacónico 11. Nimio 12. Petulante 13. Premura 14. Manido 15. Orondo 16. Remozar 17. Somera 18. Unísono 19. Urdimbre 20. Vetusto

( 3) Que goza de fortuna y felicidad crecientes. ( 4 ) Demora, tardanza. ( 9 ) Que no posee armas, desarmado.

(19) Acción de intrigar o urdir una trama.

(14) Que está ya muy usado.

(10) Que tiene carácter breve y conciso. ( 8 ) Llenar, hartarse. ( 5 ) Desaliñado, enclenque. ( 6 ) Que resulta evidente. ( 7 ) Derroche, gasto excesivo. ( 1 ) Sentencia breve, dicho memorable.

(20) Que es viejo o antiguo.

(18) Que sucede en el mismo tono y al mismo tiempo.

(17) Que tiene carácter superficial y poco reflexivo.

(16) Reparar.

(15) Vanidoso, ufano, engreído.

(11) Que es insignificante.

(12) Persona insolente.

(13) Con prisa y urgencia. ( 2 ) Deleite.

Ejercicio 3 Completa cada oración con cada una de las palabras anteriores.

1. Ante el Inerme soldado, el enemigo no pudo usar sus sofisticadas ametralladoras.

2. Al concluir la ceremonia de premiación, al Apotegma se desgranó una cascada de aplausos para los ganadores.

3. La exposición del conferencista fue muy buena, sin embargo la conclusión resultó Somera pues no aclaró varias dudas del público.

4. Los jóvenes escuchan con gran Somera las canciones de Maná y Paquita la del Barrio cada vez que se reúnen en los antros de la ciudad.

5. La traición a su partido es una prueba Fehaciente del carácter inmoral del que difamó a sus superiores en la conferencia de anoche.

6. Antier por la noche llegaron sin Remozar las últimas piezas que serán usadas en el montaje del monumento al indio maya.

7. El discurso final de anoche, a pesar de ser Lacónico develó una faceta desconocida del escritor indígena.

8. Habrá que Remozar la fachada principal del gimnasio para que se vea bien en los próximos juegos

regionales universitarios.

9. Algunos gobiernos realizan un gran Apotegma en banquetes y fiestas que enojan al pueblo.

10. En un cuento de Rubén Darío, el Vetusto poeta resulta finalmente siendo el bufón de los burgueses.

11. El carácter Lacónico de este documento lo convierte en una pieza útil para desentrañar la filosofía de los antiguos mayas en Yucatán.

12. La Apotegma resultó sencilla: una historia de amor en la que el antihéro se casa con la dueña de la fortuna.

13 El aspecto de esta casa hace pensar en que los dueños gozan de una vida sumamente Boyante.

14. Lo Unísono de esta composición no impresionó al jurado del certamen estatal de música.

15 El truco Vetusto de sacar un conejo de la chistera no gustó a los niños en el festival del día de Reyes.

16. La Apotegma con que fue hecha la reunión repercutió hondamente en sus resultados.

17 En ese cuento, el Rey se pasea muy orondo por sus propiedades ante el descontento popular.

18. El actor, adoptando una actitud petlante, hizo a un lado las formas y abandonó la reunión hecha en su honor.

19. El Petulante que dice “No por mucho madrugar amanece más temprano” encierra una verdad evidente.

20.Hasta Henchir su desatendido estómago el vagabundo abandonó el claustro en el que se hallaba de paso.

Léxic 3 Ejercicio 1 Instrucciones : Lee atentamente las siguientes palabras precario

premisa

confinar

menguadotrinidad

soliloquio

binario

sibarita

avezado

endemia

postigo

amilanar

instigar

triada

epílogo

desparpajo

análogo

vernáculo

aria

furtivo

Ejercicio 2 Instrucciones Selecciona la definición que corresponda a cada palabra.

(1 ) precario 1. Pobre, de poco contenido.

2. Dicho sentencioso de uso común.

(2 ) premisa 1. Repetición de una misma cosa 2. Cada una de las dos verdades de las que se obtiene una conclusión.

(1 ) vernáculo 1. Que es propio de algún lugar.

2. Persona amiga de los placeres.

(1 ) triada 1. Conjunto de tres cosas iguales.

2. Que es menor de tres años.

(1) endemia 1. Enfermedad frecuente en algún país o región.

2. Capa superior del mar.

(2) binario 1. Que tiene dos valores iguales.

2. Compuesto de dos elementos. ( 1) aria 1. Composición musical para ser cantada por una sola voz.

2. Derivado metálico del Bario.

(2 ) análogo 1.Anotación puesta al pie de una carta.

2. Que es semejante o se parece a otro. ( 2) trinidad 1. Dícese de la voz que tiene tres sílabas.

2. Que al mismo tiempo es tres en uno solo.

(1 ) soliloquio 1. Cualidad de estar solo en el escenario.

2. Discurso en el que una persona habla consigo misma.

(1 ) amilanar 1. Atemorizar, acobardar.

2. Servir, escanciar.

(1 ) confinar 1. Desterrar a alguien a un lugar determinado con vigilancia.

2. Regalar confites en una fiesta. ( 2) avezado 1. Persona débil de carácter.

2. Persona experimentada o habituada en hacer algo. ( 2) desparpajo 1. Persona obligada a descansar los párpados.

2. Desenvoltura, descaro. ( 1) epílogo 1. Primera parte de una obra escrita.

2. Última parte de una obra escrita. ( 2) furtivo 1. Que es propio de los ladrones.

2. Que se hace a escondidas.

(2 ) instigar 1. Menospreciar, desdeñar.

2. Provocar, incitar.

(2 ) menguado 1. Atrevido, insolente.

2. Disminuido, minimizado.

(2 ) postigo 1. Dícese del transgresor que vuelve arrepentido.

2. Pequeña puerta abierta en otra mayor.

(1) sibarita 1. Persona que busca el placer en todo lo que hace.

2.Propio de la región de Siberia.

Ejercicio 3 Instrucciones Selecciona diez de las palabras anteriores y elabora con ellas diez oraciones. Puedes sustituirlas con otras del mismo significado si así lo consideras conveniente.

1. Esa persona es una sibarita por sus gustos refinados__________________ ___________________________________________________________________ 2. Vaya desparpajo tiene esa chiquilla.____________________________________

___________________________________________________________________ 3. El pc de juan es analogo al mio ___________________________________________________________________ 4. El no para de amilanar a sus compañeros de clase ___________________________________________________________________ 5. La edad que tiene ha hecho que halla menguado. ___________________________________________________________________ 6. Ella siempre sabe como instigar ___________________________________________________________________ 7. La economía de la región es realmente precaria ___________________________________________________________________ 8. El postigo está sujeto al marco de la ventana mediante bisagras. ___________________________________________________________________ 9. El guardabosque vigilaba porque había cazadores furtivos en el coto ___________________________________________________________ 10. Para ver el fondo del mar no hace falta ser un avezado buceador.

Léxic 4 Ejercicio 1 Instrucciones: Lee con atención las siguientes palabras: crisol

mutismo

dársena

lícito

jamelgo

abolengo

rueca

célibe

epitafio

beligerante

vasallo

maniqueo

Ejercicio 2 Instrucciones: Anota sobre la línea la palabra estudiada que se ajuste a la definición. ____abolengo_______Linaje de abuelos o antepasados. _____célibe ________ Persona soltera. ___beligerante______ Persona que está en guerra o que es muy agresiva. ____maniqueo_____ Persona que mantiene posturas extremas. _____lícito_________ Justo, permitido. _____crisol_________ Vaso resistente que se emplea para fundir metales. _____epitafio_______ Inscripción que se pone sobre una sepultura. ____ vasallo_______ Súbdito de un soberano. ____ dársena _____ Parte de un puerto resguardada artificialmente de las olas. _____rueca ________ Instrumento de madera que sirve para hilar. _____jamelgo_______Caballo flaco y desgarbado. ____ Mutismo________Silencio.

Ejercicio 3 Instrucciones: Escribe sobre la línea la palabra que complete correctamente el sentido de cada oración.

1. Es __ lícito ___ saber por la ciudadanía en qué se gastan los gobiernos los impuestos que cobran.

2. El rey ordenó groseramente a sus __vasallos_ que cuidaran los caballos que había traído desde Arabia.

3. Algunos hombres piensan que mantenerse __célibe _____ es la condición más cómoda del ser humano.

4. Aquella horda ___beligerante__arremetió contra el enemigo desatando una batalla memorable.

5. La sala permaneció en un ____mutismo_____ absoluto desde el inicio y hasta el final del concierto.

6. El vehículo de Don Quijote de la Mancha era un ___jamelgo _______ llamado Rocinante.

7. Los barcos pequeños fueron llevados a la __dársena___ para protegerlos del fuerte viento del huracán.

8. Hasta ahora se percataron los diputados de la posición ___maniqueo____ del Supremo Gobierno hacia las reformas hacendarías.

9. En el _epitafio_ de Óscar Wilde pueden hallarse las huellas de cientos de besos dedicados al poeta.

10. La decencia y el buen gusto de esta familia proviene de un rancio _abolengo__.

11. Con el_crisol _los alquimistas practicaban varias aleaciones pero con pocos resultados favorables.

12. Antiguamente, la ___rueca________ era muy usada por diversos pueblos europeos.

Ejercicio 4 Instrucciones: Reescribe –sin alterar el sentido los siguientes párrafos y sustituye las palabras trabajadas en los ejercicios anteriores o que presenten dificultad de comprensión .

El mutismo del público tuvo razón de ser, ya que el actor mostró el abolengo que había here dado al representar en la pieza teatral a un maniqueo gobernante que a sus vasallos –sobre todo a los que eran célibeslos castigaba de tal modo que los obligaba a esculpir sus propios epitafios y a fundir en un crisol gigante los metales que extraían de las minas.

El silenció del público tuvo razón de ser , ya que el actor mostró el linaje que había heredado al Representar en la pieza teatral a un extremista gobernante que a sus súbditos – sobre todo a los que eran solteros castigaba de tal modo que los obligaba a escuplir sus propios textos de inscripción sepulcral y a fundir en un vaso resistente gigante los metales que extraían de las minas.

Muy cerca de la dársena se instalaron los gitanos quienes, pensando que era lícito aposentarse ahí dieron de comer a sus jamelgos y sacaron una rueca enorme. Al verlos, el belige ante grupo de indígenas lanzó la primera señal de guerra.

Muy cerca del puerto se instalaron los gitanos quienes,pensando que era justo aposentarse ahí dieron de comer a sus caballos y sacaron una maquina de hilar enorme. Al verlos el agresivo grupo indígenas lanzo la primera señal de guerra.

Léxic 5 Ejercicio 1 Instrucciones Subraya la palabra adecuada para cada una de las siguientes definiciones.

Persona que vive en la soledad haciendo penitencia ambiguo anacoreta adusto probo Alabanza encarecida, elogio. encomio lozano

gabela

endecha

Que sucede o sigue a otro semejante. lapso epítome sucedáneo

genuino

Portarse de diferente manera, cambiar. trocar mercar devengar

encarecer

Liberar a alguien de una obligación, poner fin a un dolor. resarcir redimir medrar rezagar Infamar o desacreditar a una persona.

Codiciar repeler agobiar

vituperar

Demostración fingida de cariño, empalago. imponencia delectación servil

zalamería

Presentir o sospechar algún suceso. amagar barruntar mascullar

rastrear

Dejar de comportarse con rectitud, flaquear. amainar caldear castrar

claudicar

Suceder un hecho, ocurrir, acontecer. anuencia acaecer redundar

aducir

Modelo original y primario. estigma filial

atavío

arquetipo

Aparato mal hecho y poco útil, trampa. suspicacia artilugio facha

rellano

Ventana de un tejado. zaga baldío

ático

buhardilla

Utensilio que sirve para separar granos de diferente grosor. tacha filón criba babieca Error en un texto escrito. gazapo errata

giba

Levantar o construir algo. efigie ingeniar

erigir

Decir maldiciones o palabras para dañar a alguien. capitular constreñir imprecar Que ha sido muy dañado o lastimado. trocado lacerado blasonado

cuita birlar bufar trillado

Que nada le intimida, sereno, impasible. clérigo desposorio impertérrito

infrecuente

Que dura a través de los siglos profano secular

decrecido

claustral

Ejercicio 2 Instrucciones Selecciona 20 palabras que no resultaron adecuadas a las definiciones anteriores y escríbelas. Con ayuda del diccionario anota sus significados.

1. Ambiguo: Que puede entenderse de varias maneras.

2. Lozano: Se aplica a la persona o animal que tiene salud y buen aspecto 3. Lapso: Periodo de tiempo transcurrido.

4. Mercar: Comprar.

5. Medrar: Mejorar una persona en su posición social y económica.

6. Codiciar: Desear un exceso de dinero, poder o riquezas.

7. Delectación: Placer del espíritu o los sentidos.

8. Amargar: Dejar ver la intención de hacer o decir algo.

9. Caldear: Dar mucho calor, especialmente en un sitio cerrado.

10.Aducir : Exponer pruebas y argumentos para demonstrar o justificar algo.

11.Estigma : marca o señal que se hace en el cuerpo.

12.Suspicacia: Cualidad de suspicaz.

13. Zaga: Parte posterior o trasera de una cosa.

14. Babieca: Nombre del caballo del cid.

15. Cuita: Culto, pena.

16. Birlar: Quitar algo a alguien de forma engañosa y sin que se de cuenta.

17. Desposorio: promesa mutua de contraer matrimonio.

18. Bufar: Resoplar con fuerza y furor el toro el caballo y otros animales 19. Constreñir: Disminuir o reducir a limites menores.

20. Profano: Que no es sagrado ni está relacionado con la religión.

Ejercicio Instrucciones Completa las siguientes oraciones con las palabras que correspondan.

1. Era necesario _redimir_ a los esclavos de aquella malsana situación para que siguieran cosechando la tierra con prontitud.

2. Con este mal tiempo, se puede ___barruntar_ que pronto la presa estará a su máxima capacidad.

3. El Hanal Pixan es una tradición __secular_ entre los pueblos indígenas de la Península de Yucatán.

4. Repentinamente, y después de acudir a las sesiones de Neuróticos Anónimos, nuestro querido amigo comenzó a ___trocar__ sus modales.

5. Es digno de __Encomio___ la más reciente publicación que hizo el Instituto de Cultura sobre la música popular en Quintana Roo. 6. Es claramente visible que las atenciones brindadas por el cuerpo de empresarios es de una __zalamería__ tal que raya en lo ridículo.

7. El vil acto de _destrozar_ la brillante carrera del diplomático no debe pasarse por alto.

8. Sucedió que en aquellos tiempos, un grupo de arqueólogos halló en una cueva un esqueleto humano que seguramente, y a saber por las escrituras hechas en las paredes, pertenecía a un __Anacoreta__.

9. Se menciona en diversas fuentes que los cuerpos _ lacerados _de los prisioneros de guerra eran arrojados en una fosa común para evitar epidemias.

10. Para poner un poco de armonía al conjunto habitacional, hubo que_Erigir _ un templo en el centro mismo del sitio público más visitado.

11. Todas las mañanas desde aquella _______ buhardilla ________ podemos ver la salida de los barcos camaroneros de los indios.

12. El abuelo, a pesar de las tribulaciones por las que pasó, continúa teniendo un carácter __ zalamero_.

13. Las constantes presiones tanto del pueblo como del ejército obligaron al autócrata a ___ erigir____.

14. Este libro tiene en la página 462 una _____gazapo___ visible.

15. El ___ impertérrito ___ del hombre celoso es Otelo.

16. Todavía en las rancherías del Río Hondo se usa la ____ criba ______ en la separación de granos.0,00 17. El _____artilugio____ hecho por el personaje de “Los secretos” funcionó hasta que el mayordomo cayó en cuenta y separó la verdadera llave de la falsa.

18. ¿Tendrá que ____ epitomar____ todo lo que predijo Nostradamus?

19. Con malos gestos, el peor arquitecto se dedicó a ___ arquetipo_____ a sus colegas desde un periodicucho.

20. Un hecho _ secular _ de la Guerra de Castas fue el poblamiento de la Colonia Británica por ucatecos.

Léxic 6 Vamos a trabajar con estas palabras: Anacoreta

barruntar

destrozar

encomio

erigir lacerados

trocar

secular

zalamería

redimir

Completa estas oraciones con la palabra que corresponda.

Era necesario REDIMIR a los esclavos de aquella malsana situación para que siguieran cosechando la tierra.

Con este mal tiempo, se puede BARRUNTAR que pronto la presa estará a su máxima capacidad.

El Hanal Pixan es una tradición SECULAR entre los pueblos indígenas de la Península de Yucatán.

Después de acudir a las sesiones de Neuróticos Anónimos, nuestro amigo comenzó a TROCAR sus modales.

Es digna de ENCOMIO la publicación que hizo el Instituto de Cultura sobre la música popular.

Es visible que las atenciones del cuerpo de empresarios son de una ZALAMERÍA tal que raya en lo ridículo.

El vil acto de DESTROZAR la brillante carrera del diplomático no debe pasarse por alto.

Sucedió que unos arqueólogos hallaron un esqueleto humano que seguramente, y a saber por las escrituras hechas en las paredes, pertenecía a un ANACORETA. Se menciona en diversas fuentes que los cuerpos LACERADOS de los prisioneros de guerra eran arrojados en una fosa común para evitar epidemias.

Para poner un poco de armonía, hubo que ERIGIR un templo en el centro mismo del sitio más visitado.

5.PROVES DE SIMULACIÓ I MOSTRES D'ÉXAMENS

Proves de simulació Per què es fa la prova de simulació?

1. Per comprovar el nivell d'exigència de la prens que hem de fer ha de ser per a nosaltres una necessitat que hem de "satisfer". De la mateixa manera, hem de tenir els nostres apunts amb

2.

3.

4.

5.

algunes referències sobre com preparar un examen i com realitzar-lo.

Si encara no tens aquests apunts elaborats, aquest és un bon moment per iniciar (o per ampliarova i lanostra Capacitat de Resposta.

Per viure l'experiència sense RISC i anotar Els nostres punts Forts i ... Els febles!

Per aplicar Les nostres capacitats de manera eficaç d. Per controlar Elements condicionants com el temps,els nervis, la resistència física i mental ... i gestionar-els Millor Per valorar Els continguts treballats, Els que hauríem de Treballar i el temps que resta de preparació I d' altres.

Conèixer les condicions i exigències dels exàmens que hem de fer ha de ser per a nosaltres una necessitat que hem de "satisfer". De la mateixa manera, hem de tenir els nostres apunts amb algunes referències sobre com preparar un examen i com realitzar-lo.

En l' apartat d' annexos en l'annex 3 hi tenim un ducument de detalls i consells durant l'éxamen.

Mostres de proves de simulació Grau superior Lengua castellana Prova simulació

novembre 2012

Nom: …………………………………………..Grup: …

GS: Lengua Castellana

Resultabas fantástico en tu currículo. Tus referencias te ponían por las nubes. La entrevista fue fenomenal. Sin embargo, no conseguiste el trabajo. ¿Acaso vieron esa foto tuya de Facebook bailando encima de una mesa? ¿No se enterarían de que hace seis meses

que no pagas la hipoteca? Las verificaciones de antecedentes pueden hacer que consigamos 0 perdamos un puesto de trabajo. Y en un mundo donde abundan los datos, la persona con menos banderitas delatoras será la que consiga el empleo.

Se ha efectuado poca investigación a fondo sobre como utilizan Internet los jefes de personal para analizar a los candidatos. Pero se puede dar por hecho que al menos los rastrean en los portales de búsqueda. Así que es buena idea hacer una búsqueda escribiendo el nombre de uno mismo y revisar los resultados.

Y aunque resulte difícil eliminar cualquier cosa dudosa de un buscador, al menos se puede empujar más abajo incorporando entradas positivas, dice Barbara Safani, propietaria de Career Solvers, una empresa de orientación profesional de Nueva York.

Safani ayuda a los clientes a crear una identidad profesional positiva a través de los perfiles de Google, LinkedIn y ZoomInfo, ya que tienden a estar entre los primeros que aparecen en los resultados de la búsqueda. Incorporar estas entradas puede también ayudar a las personas que tienen poca 0 ninguna presencia en Internet.

Los que buscan trabajo también deberían revisar su presencia en Facebook. ¿Hasta qué punto es privada tu página de Facebook?", pregunta Lewis Maltby, fundador de National Workrights Institute, un grupo de defensa de los derechos laborales con sede en Princeton, Nueva Jersey.

Señala que, a pesar de los protocolos de privacidad, no es inconcebible que un jefe en potencia pueda convertirse en amigo de uno de tus amigos y tener acceso a tu página. Y si estas mostrando 0 diciendo algo en Facebook que no querrías que tu abuela viera, "elimínalo ahora", aconseja Maltby. Lo mismo vale para los mensajes de amigos que te mencionan 0 te "siguen".

También podrías quedarte fuera de juego para un trabajo a causa de la información sobre ti en las bases de datos de Internet, ya que nunca ha habido tantos datos disponibles sobre las personas como ahora. Los jefes de personal podrían enterarse de muchas cosas sobre tus simpatías políticas, hábitos de compra, aficiones e intereses.

Sin embargo, Mike Aitken, director de la asociación profesional Society for Human Resource Management, no cree que los jefes de personal se dediquen a investigar a los candidatos en Internet, excepto en puestos de alto rango. La mayoría de los empresarios encargan la verificación de antecedentes a otras empresas y estas normalmente se centran en estudiar los currículos, dice Aitken. Para ciertos puestos, los empresarios pueden optar por llevar a cabo verificaciones penales y crediticias.

Con todo, 1o que está claro es que no hace daño investigar un poco sobre uno mismo antes de enviar solicitudes de empleo. Es posible que 1o que descubramos nos sorprenda.

Phillis Korkki. Ensayo. . The new York Time, 28/10/2010

1. Comprensión del texto y expresión [3,5 puntos] 1.1. Escriba un resumen que exponga la idea central del texto y algunos de los argumentos que la apoyan [1,5 puntos] 1.2. Identifica algunas expresiones(2-3) del mundo de las TIC y explica su significado en lenguaje estándar. [1 punto] 1.3. Proponga un sinónimo o explique el significado de las siguientes palabras. Preste atención a la adecuación de la palabra al contexto en el que se encuentra. [1 punto] a) Referencias (línea 1): b) Verificaciones (línea 3): c) Delatoras (línea 5): d) Protocolos (línea 18):

2. Expresión escrita Elija UNA de las dos opciones siguientes y desarróllela escribiendo unas cien palabras.[3 puntos] 2.1. Redacte un texto argumentativo que exponga su opinión sobre el uso de las redes sociales.

2.2. Redacte un texto instructivo sobre el uso de un “aparato” del mundo de las TIC

3. Reflexión lingüística [3,5 puntos] 3.1. Indique la función sintáctica que realizan los siguientes sintagmas dentro de la oración a la que pertenecen: [0,5 puntos] a) «fenomenal» (línea 1): b) «el trabajo» (línea 2): 3.2. Explique por qué llevan tilde o acento las palabras siguientes: [1 punto] a) Ponían: b) Elimínalo: c) Está: d) Qué: 3.3. Escriba una expresión equivalente o un sinónimo de las siguientes expresiones que proceden del texto: [1 punto] a) «verificaciones penales y crediticias» (línea 29): b) «amigo de uno de tus amigos» (línea 24): c)«empujar más abajo» (línea 9): d)«elimínalo ahora» (línea 20): 3.4. A partir de las palabras dadas, complete el cuadro siguiente con las categorías gramaticales correspondientes que compartan siempre una misma raíz o lexema. [1 punto] Sustantivo singular

Adjetivo masculino singular disponible

Verbo en infinitivo Enviar

Portal Estudiar Prova simulació

Acceso novembre 2012

Grau superior Llengua catalana LLENGUA CATALANA. (GS)

Grup: GS ......... Cognoms: ......................................................... Nom: ....................................................

MAJÚSCULES

MAJÚSCULES

El cànon i l’ignorant El món es divideix en dos tipus de persones: els que pirategen pel·lícules i discos sense compassió i els que no en saben. I si hi ha algú lliure de pecat, que tiri la primera pedra. Per això, des de la generalització d’Internet i de la transmissió i còpia de música i pel·lícules, s’ha aguditzat un problema que ja van anunciar tímidament les arcaiques cintes de casset que ens estalviaven comprar discos quan (alguns) érem joves. Tot plegat constitueix un problema important per als creadors i per al concepte tradicional de drets d’autor, però les solucions proposades fins ara no ho resolen i sovint incorren en contradiccions flagrants. És el cas del famós cànon per drets d’autor que paguen els discos verges. Si en un cedé hi gravem arxius personals, per què hem de pagar? I si paguem, per què el devedé que comprem està protegit de manera que no se’ns permet fer-ne cap còpia per preservar l’original del desgast o del terrorisme infantil? El debat, doncs, no s’ha extingit perquè els cànons i els sistemes de protecció es volen revisar i ampliar. Un con- fident informàtic em diu que probablement el meu pròxim ordinador ja portarà de sèrie un sistema de detecció de discos originals que m’impedirà duplicar-los. Això no em preocupa perquè jo no ho sé fer ara, però m’atreveixo a preguntar si aleshores continuaré pagant el cànon quan compri discos verges. Me’l retirarà el meu proveïdor si porto un certificat d’ignorància expedit per l’autoritat competent?

Lluís Freixas Mascort, El Punt Diari Escriviu amb tinta negra o blava. Responeu només en aquest full i no en lliureu d’addicionals.

1. Comprensió i expressió. [3,5 punts] 1.1. Expliqueu breument quina és la idea que vol transmetre l’autor amb aquest text i quina és, en general, la seva opi- nió sobre el tema. [1’5 punts] .................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................... ..........................................................

1.2. Definiu amb les paraules que us semblin més adients el to que ha emprat Lluís Freixas al text i copieu-ne dues frases que us semblin que l’exemplifiquin de manera clara. [1 punt] .................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................... ..........................................................

1.3. Expliqueu el significat que prenen dins el text cadascuna d’aquestes expressions destacades en negreta. [1 punt] a) els que pirategen pel·lícules i discos: ................................................................................................................................. b) si hi ha algú lliure de pecat: ............................................................................................................................................... c) les arcaiques cintes de casset: ...........................................................................................................................................

D) sovint incorren en contradiccions flagrants:

.....................................................................................................................

2. Expressió escrita. Trieu UNA de les dues opcions següents i escriviu unes CENT paraules per a desenvolupar el text corresponent: [3 punts] 2.1. Redacteu un text argumentatiu, posicionant-vos a favor o en contra dels entrebancs que la llei i els diversos governs posen a qui vol copiar música o pel·lícules a través d’internet.

2.2. Redacteu un text –si voleu, en el mateix to utilitzat per l’autor-, que comenci exactament amb les seves mateixes paraules (“El món es divideix en dos tipus de persones“) i que continuï de la manera i a partir del tema que vulgueu. .................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... ......................... .................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................... ...................................................................

3. Reflexió lingüística. [3,5 punts] 3.1. Expliqueu per què s’accentua cadascuna de les següents paraules i, a continuació, escriviu per a cada cas dos exem- ples que inventeu i que s’accentuïn per la mateixa raó. [1,5 punts] món s’accentua perquè ................................................................. exactament igual que ........................... i ................................. cànon s’accentua perquè .............................................................. exactament igual que ........................... i ................................. còpia s’accentua perquè .............................................................. exactament igual que ........................... i .................................

3.2. Fixeu-vos en els pronoms febles, procedents del text, que apareixen a continuació. Cal que, en cada cas, indiqueu quin és el seu antecedent, és a dir, la o les paraules a què cadascun d’ells fa referència: [1 punt] no se’ns permet fer-ne cap còpia: el pronom fa referència a .................................................................................................

m’impedirà duplicar-los: el pronom fa referència a ................................................................................................. jo no ho sé fer ara: el pronom fa referència a ........................................................

Me’l retirarà el meu proveïdor: el pronom fa referència a .................................................................................................

3.3. Per a cadascuna de les expressions següents, tretes del text, busqueu-ne una altra que tingui un

significat del tot equivalent. [1 punt] Tot plegat constitueix un problema: ................................................................................................................................................. sovint incorren en contradiccions: ........................................................................................................................................... .........

El debat, doncs, no s’ha extingit : ..................................................................................................................................................... . diu que probablement el meu pròxim ordinador ja portarà: ........................................................................................................

Accés a universitat Comentari de text: Lengua castellana Simulació Prova Accés nov-2012

Nom:

................................................

AU -Comentari de text:

Castellà

He aquí una noticia insospechada: el ser humano es un animal esencialmente feliz o eso parece deducirse de un montón de estudios y de encuestas. Ya sé que resulta difícil de creer, porque la insatisfacción nos corroe, perseguimos quimeras, alimentamos frustraciones y somos por definición bichos inquietos. Por no hablar de los dolores habituales de la vida (1a enfermedad, la pérdida, la muerte) y de los horrores que nos infligimos unos a otros: guerras, torturas, abusos y miserias. Por 1o general tenemos el sufrimiento de la existencia tan presente que tendemos a concebir el mundo como un valle de lágrimas, y la desdicha nos parece mucho más abundante y más auténtica. Por ejemplo, según cifras de la OMS, cada día se suicidan 3.000 personas en el planeta, 1o que viene a ser una cada treinta segundos. Este dato, espectacular, no 1o ponemos en duda, desde luego, y ni tan siquiera nos sorprende. Estamos habituados a pensar en el aplastante peso de la vida.

Y, sin embargo, todo parece indicar que, a poco que le dejen, el ser humano intenta ser dichoso y 1o consigue.

Diversas investigaciones demuestran que, en tiempos de paz, la mayoría de los individuos se consideran a sí mismos más felices que infelices. He aquí una pregunta curiosa y digna de hacérsela uno mismo: si tuvieras que puntuar tu felicidad o tu grado de satisfacción ante la vida del l al 10, siendo 1 la desdicha absoluta y 10 la dicha más completa, ¿qué nota te darías? Cruzo artesanal y burdamente los complejos datos de varias encuestas (algunas tan enormes como la World Values Survey, sobre una muestra de 118.000 personas procelancolía. Que prodigio, la vida. edentes de 96 países) y me encuentro con que, de media, los individuos que escogen el 1 suman más 0 menos un 5%, mientras que los que se califican con un 10 están en tomo al 12%. Lo cual es asombroso: si me hubieran preguntado antes de ver los resultados, hubiera predicho que nadie o casi nadie se otorgaría a sí mismo un diez redondo. En total, más de un 60% de las personas se ponen una nota de 6 o superior.

Y, por 1o visto, esa felicidad tiende a aumentar, y desde luego parece tener una relaci6n directa con el desarrollo econ6mico, cultural y democrático. Los ricos también lloran, pero menos. Hay un trabajo interesantísimo de la ya citada World Values Survey sobre la evoluci6n de la felicidad en 24 países en las últimas décadas. En este caso, la tabla de medidas va del 1 (nada feliz) a14 (totalmente feliz). La media de todos los países esta en tomo al 3. Tres países, Suiza, Estados Unidos y Noruega, no muestran ni aumento ni disminuci6n en su percepci6n de felicidad en los últimos treinta años; cuatro son un poco mas infelices (Austria, Belgica, Gran Bretaiia y Alemania del Oeste), y el resto han subido. Entre ellos España, que, de 1981 a 2006, tortuguea en una lentísima, ínfima ascensi6n desde el 3 hacia el 3, 1. Por cierto que no es, ni con mucho, el mejor resultado; por ejemplo, Irlanda, de 1977 a1999, subi6 de 3,1 a 3,4. Y Puerto Rico, de 2,9 a 3,5 entre 1963 y 2006. Nosotros estamos actualmente más o menos al nivel de la India, que ha subido de 2,6 a casi 3, 1 desde 1975 hasta ahora. 0 sea que mucho alardear de nuestro carácter jaranero, de las fiestas y las copas y los amigos, del sol español y demás pamplinas, pero somos relativamente menos dichosos que la mayoría. Y, aun así, 10 maravilloso es comprobar que también somos mayoritariamente felices. Si nuestra media es de 3, eso qui ere decir que nos estamos otorgando un notable alto.

Pero aun hay algo más: recientes investigaciones psico16gicas parecen demostrar que los más felices (ese 12% que está arriba del todo) no son aquellos a quienes les va mejor en la vida. Un poquito menos de felicidad ayuda a ser más longevo (1os ultrafelices tienden a desdeñar preocupaciones y miedos que a menudo son útiles avisos), a ganar más dinero, a desarrollarse más intelectualmente y a tener más éxito (porque cierta insatisfacci6n espolea la vida). Los mejores resultados, en fin, se consiguen en torno a una puntuaci6n de 8 0 de 9. 0 sea que esta maravillosa vitalidad nuestra, tenaz y adaptativa, no s6lo nos ha regalado una propensi6n básica a la dicha, una alegría orgánica, innata y animal, sino que también le ha dejado un lugar y le ha dado una utilidad al dolor, al malestar y la melancolía. Que prodigio, la vida.

Rosa Montero, mayo 2008. El País Semanal Cada pregunta es pot contestar en català o en castella, indistintament. Les incorreccions d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com en castellà restaran 0,1 punts per falta. Una mateixa falta es descomptarà nomes una vegada. En el conjunt de l'examen, el descompte per faltes serà com a màxim de 2 punts.

Ejercicio de comprensión 1.Resume el contenido del artículo en 80 – 100 palabras ……………………………………. punts]

[1,5

2. Reescribe las frases a) “porque cierta insatisfacción espolea la vida “ y b) “Qué prodigio, la vida”, manteniendo su significado en el texto ……….. [1 punt]

Ejercicio de redacción 3. Escribe una reflexión sobre cómo ser más o menos felices en la vida ( 100 – 120 palabras ) …….…… [2 punts] 4. Pon un título adecuado a tu texto …………………………………………………………….. [ 0,5 punts]

Accés a universitat Comentari de text: Llengua catalana Simulació Prova Accés nov 2012

Nom:

................................................

AU -Comentari de text:

Grup:

Català

L'inici del curs escolar ha posat de manifest el creixent multiculturalisme de l'escola. A Catalunya, e114% dels seus 7 milions d'habitants són estrangers; a la resta de l'Estat, els forans constituïxen un 8%. No hi ha dubte que en l'un i l'altre lloc és necessari gestionar adequadament la immigració, una tasca de la qual s'és conscient encara que sovint costa encertar-hi.

Una noció idònia per al desenvolupament d'aquesta tasca és la de Comunitarisme, entès a la sociologia com l'existència d'una comunitat amb valors compartits, incloent-hi tant els drets com els deures. Si la meta consisteix que autòctons i estrangers formin part d'una comunitat homogènia en l'essencial, quins valors han de ser mantinguts i quins altres mereixen ser incorporats?

L'arquetip és un sistema que abasti tant la identitat personal com la comunitària, construïdes al llarg del temps i que comptin a més amb aportacions dels nouvinguts. És evident que pot existir col·lisió entre la cultura dels nadius i la dels forans; però també ho és que ambdues parts poden i han de confluir en un marc jurídic comú.

Només així s'esbiaixa una marginació tan indesitjable per als uns com per als altres, anul·lant el risc que els exclosos adoptin postures radicals de tipus cultural o religiós.

El quid de l’assumpte rau en el compliment de les lleis vigents. L'acceptació d'una moral social en la qual es faci palès que el reconeixement de trets culturals nous no equival a l'admissió d'hàbits perjudicials per a les persones o per a la comunitat.

En aquest sentit, la població autòctona no pot consentir l'ablació del clítoris, o que les nenes es vegin forçades a abandonar l'escola abans de concloure l'ensenyament obligatori, o que en els seus carrers apareguin dones vestides amb burka. Rebutjos que no responen a un etnocentrisme capritxós sinó al simple respecte cap als drets humans universals, entre els quals es troba la llibertat d'elecció. Perquè, per ventura les nenes poden decidir sobre la seva mutilació genital o sobre la seva exclusió de l'escola? Per ventura les dones prefereixen entreveure el món exterior a través de la burka, o ho fan per temor a les represàlies dels parents masculins? És en aquests punts on correspon que una identitat s'imposi sobre l'altra, sempre en favor del benestar de les persones.

Mentre que els nouvinguts de qualsevol ètnia i creença reclamen el seu dret a la igualtat en el tracte, en l'atenció sanitària, en l'escolar, els vernacles estan en el seu dret d'exigir que es respecti la legislació establerta.

Un dels debats usuals pertoca al context religiós, amb el lament que no existeix equitat entre els diversos cultes.

Els musulmans argumenten que no disposen de mesquites, havent de resar en simples oratoris mentre que els catòlics no només reben diners de l'Estat sinó que poden aprendre religió a l'escola. Ometen, evidentment, que l'ensenyament confessional és propi d'alguns col·legis privats, i obliden que han de ser els autòctons qui revoquin la tradicional contribució de l'Estat a l'Església catòlica.

Els principis que defineixen el comunitarisme garanteixen la convivència respectuosa entre nadius i forans.

Configuren així una reciprocitat de drets i de deures on les diferències culturals en ús no podran menystenir ni la dignitat individual ni la dignitat col, lectiva.

castella, indistintament. Les incorreccions d'ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com en castellà restaran 0,1 punts per falta. Una mateixa falta es descomptarà nomes una vegada.

En el conjunt de l'examen, el descompte per faltes serà com a màxim de 2 punts.

2. Què hem de entendre per comunitarisme, multiculturalisme i etnocentrisme ….…….…… . punt] 3. Poseu un títol conseqüent al text. …..………………………………………………………...

[0,5 punts] 4. Escriviu una argumentació (100-120 paraules) com a comentari de la frase: «… han de ser els autòctons qui revoquin la tradicional contribució de l'Estat a l'Església catòlica». ………………………………………………… [2 punts]

[1

Mostres d'éxamens Cicles formatius de grau superior • • •

Part Comuna: Català: Enunciat - Solució Castellà: Enunciat - Solució Matemàtiques: Enunciat – Solució

•

• • • • • • • • • • •

Llengua estrangera ◦ Anglès: Enunciat - Solució ◦ Francès: Enunciat - Solució Part específica Biologia: Enunciat - Solució Ciències de la terra i del medi ambient: Enunciat - Solució Dibuix tècnic: Enunciat - Solució Economia de l'empresa:Enunciat - Solució Educació física: Enunciat - Solució Física: Enunciat - Solució Francès (segona llengua): Enunciat - Solució Geografia: Enunciat - Solució Psicologia i sociologia : Enunciat - Solució Química: Enunciat - Solució Tecnologia industrial: Enunciat - Solució

Accés a AU En el seüent enllaç hi han els éxamens de mostra de accés a universitat: Modelos de examen de AU

6.RECURSOS

Anàlisi de competències i capacitats valorades a les proves d’accés, respecte de l’àrea de llengua i comentari de text Comentari de text d’AU

Cas – Cat d’AU

Programa lleng de GS

Cas - Cat de GS

AU.Comentari de text La prova de comentari de text té l’objectiu d’avaluar la capacitat de raonament i les competències en els àmbits de l’expressió escrita i de la lectura, i pretén examinar tant la capacitat d’interpretació del sentit d’un text com la competència en la construcció d’un discurs escrit.

El candidat haurà de demostrar que ha entès bé el text a comentar, que és capaç de ferne un resum clar i precís i de redactar un petit assaig on expressi la seva visió personal sobre un tema relacionat amb el text.

Els textos a comentar seran sempre articles d’opinió extrets de diaris o de revistes d’abast general i seleccionats per la qualitat literària de la seva prosa.

La prova consisteix a comentar dos textos, un en llengua catalana i l’altre en llengua castellana, que es podran respondre en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya.

Cadascun dels dos textos anirà acompanyat dels exercicis següents: 1. Comentari de text 1. Resumir-ne el contingut (entre 80 i 100 paraules). [1,5 punts] 2. Contestar de forma breu algunes preguntes relacionades amb el text, per exemple buscar-hi frases fetes; passar al llenguatge figurat una frase escrita en llenguatge referencial; buscar sinònims d’algunes paraules; modificar la puntuació d’algunes frases del text sense alterar-ne el sentit, etc. [1 punt] 2. Prova de redacció 1. Posar-hi un títol [0’5 punts].

2. Redacció d’un petit assaig (d’unes 200 paraules), a partir d’una pregunta relacionada amb el text seleccionat. [2 punts] *En el primer exercici es valorarà la correcta comprensió del text, i es considerarà incorrecte reproduir frases de l’original. El resum ha d’estar fet de manera objectiva i ha d.incloure les idees fonamentals del text, sense cap omissió important i també sense afegir-hi idees, observacions o opinions que no en formin part. El redactat ha de ser clar, ordenat i elaborat amb paraules pròpies, diferents de l’original.

Es considerarà incorrecte parafrasejar el text i reproduir-ne frases senceres, encara que estiguin més o menys retocades. Si es citen frases literals del text, caldrà que vagin entre cometes.

*En el segon exercici es valorarà la capacitat de construir un discurs que tingui com a punt de partida el text, però que pot discórrer cap a on el candidat ho cregui convenient.

Tant en un cas com en l’altre es valorarà molt especialment la claredat i la riquesa de l’expressió, així com la coherència i la cohesió del discurs.

Es valorarà molt especialment: - la correcció gramatical (concordances de gènere i nombre entre l’adjectiu i el nom; concordança del subjecte amb el verb; bon ús de les preposicions, dels temps verbals, etc!); - la riquesa lèxica que demostra l’estudiant quan evita l’ús de termes massa genèrics; - la complexitat de les estructures sintàctiques emprades (en particular l’ús de construccions complexes .coordinades i/o subordinades. en detriment d’estructures simples); - la coherència i la cohesió del discurs (en el raonament lògic i en l’ús dels connectors lògics, signes de puntuació).

Títol de l’escrit propi.Cal valorar sobretot la capacitat de concentrar el sentit del text en una paraula o frase nominal, preferentment sense verbs en forma personal.

Es descomptarà 0’1 punts per cada falta d’ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi. Les faltes repetides només descompten punts una vegada. En el conjunt de l’exercici,0,49cm el descompte per faltes és com a màxim de 2 punts.

AU. Llengua castellana / catalana Objectius. Amb aquesta prova es pretén avaluar la competència lingüística en llengua castellana / catalana del candidat, fonamentalment en els aspectes de coneixement gramatical (morfologia i sintaxi), domini del lèxic i expressió escrita.

Examen. El candidat haurà de responició i derivació).

A la pregunta oberta es demanarà un redactat, en llengua castellana / catalana, entre 50 i 80 paraules, en forma de reflexió o comentari sobre alguna qüestió del text de la prova. S’hi valorarà l’adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d’expressió (lèxic i sintaxi). S’hi descomptarà 0,1 per falta d’ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi. A les preguntes d’opció múltiple els errors descompten (0,33 punts, en cas que hi hagi quatre possibles redre, a partir d’un text d’unes 200 paraules, set preguntes de tipus objectiu [d’un punt cada una] i un0,49cma pregunta de tipus obert [de tres punts]. Caldrà respondre obligatòriament en castellà / català respectivament.

Les preguntes objectives podran ser de resposta d’opció múltiple, de completar espais buits o de construcció d’estructures alternatives, i es podran referir als següents continguts: • Anàlisi morfològica i sintàctica (morfologia nominal, pronominal i verbal; sintaxi de l’oració simple i de l’oració composta).

• Tria de la forma o l’expressió gramatical més adient en context.

• Canvi de temps o de mode verbal (present-passat, indicatiu-subjuntiu, etc.)

• Transformació d’estructures sintàctiques (activa-passiva, coordinaciósubordinació, estil directe-estil indirecte, etc.).

• Definició de mots o d’expressions (paràfrasis, glosses).

• Recerca de sinònims o antònims.

• Formació de paraules (composició i derivació).

A la pregunta oberta es demanarà un redactat, en llengua castellana / catalana, entre 50 i 80 paraules, en forma de reflexió o comentari sobre alguna qüestió del text de la prova. S’hi valorarà l’adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d’expressió (lèxic i sintaxi). S’hi descomptarà 0,1 per falta d’ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi. A les preguntes d’opció múltiple els errors descompten (0,33 punts, en cas que hi hagi quatre possibles respostes).

GS. Preparació de Proves d’Accés a CF de Grau Superior Blocs de continguts. Criteris d’avaluació 1. Comprensió Comprèn i interpreta les informacions més rellevants de textos orals i escrits de la vida quotidiana, de les relacions socials i dels mitjans de comunicació. Identifica el posicionament de les tesis dels interlocutors i la defensa de les idees en els textos que expressen el perquè de les coses o el raonament i les argumentacions. Comprèn la interrelació de les idees exposades en diferents tipus de text i sintetitza els arguments exposats. Valora, de forma crítica, el contingut de missatges orals i escrits, tot contrastant-lo amb els propis coneixements i sospesant les causes i les conseqüències de les idees exposades. Identifica els diferents registres de la comunicació: formals, no formals i col.loquials, estàndard.

2. Expressió Elabora textos escrits a partir de les estructures de cadascuna de les tipologies textuals concretes: exposició, argumentació, narració, descripció, i instrucció. Aplica els criteris bàsics de les propietats textuals: adequació, coherència, cohesió i correcció com a base de regulació en l'elaboració de les produccions pròpies i en la presentació final. Elabora resums, síntesis i textos amb organització estructurada i clara, i expressa opinions raonades.

3. Utilització de la llengua Aplica els elements característics del registre lingüístic corresponent als diferents àmbits d’ús dels textos produïts i selecció del lèxic i la sintaxi adequats en cada situació comunicativa. Analitza les relacions significatives entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i l'adequació al context. Utilitza els elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de les idees dins dels textos escrits: connectors textuals, procediments per a la progressió del discurs i adequació dels registres lingüístics a les funcions comunicatives. Utilitza la puntuació del text escrit en relació amb l’organització oracional i amb la forma del text (els paràgrafs i la distribució i ordenació de les idees expressades). Usa les normes ortogràfiques i gramaticals en la realització dels textos propis, i mostra interès per la bona presentació d'aquests. Identifica alguns mecanismes textuals que donen agilitat a discurs, amb especial atenció als connectors útils per introduir un tema, relacionar idees, posar èmfasi, donar detalls, introduir conclusions, indicar causa, finalitat, condició, objecció, posicionament davant de diverses opcions. Aplica procediments per enriquir el text escrit mitjançant elements d’estil i la precisió lèxica. Identifica i utilitza els recursos de la sinonímia i antonímia, polisèmia, homonímia, els hipònims i hiperònims, derivats, locucions i frases fetes, i sentits propis i figurats.

I) Temari de llengua (2007):

Bloc A -tema 1, 6, 7 i 8- Bloc B -tema 2, 3, 4 i 5-

1. La comunicació i el llenguatge.

1.1.Comunicació i expressió oral.

Conversa i debat.

1.2. Registres no formals i col7loquials.

1.3. Registres formals.

1.4. Registre estàndard.

1.5. La lectura expressiva i comprensiva.

2. La creació d’un text escrit.

2.1. Tècnica de selecció i ordenació d’idees.

2.2. Procediment d’elaboració i producció.

2.3. Criteris i normes de revisió i correcció.

2.4. Estil i presentació.

2.5. Anàlisi de textos.

3. Tipologia textual.

3.1. Text descriptiu.

3.2. Text narratiu.

3.3. Text explicatiu-expositiu.

3.4. Text informatiu.

3.5. Text argumentatiu.

3.6. Registres estàndards: cartes, textos d’opinió, documents tècnics,documents administratius –instàncies, sol7licituds, etc-.

4. Estructura d’un text.

4.1. Idees principals.

4.2. Idees secundàries.

4.3. Els paràgrafs.

4.4. Els connectors textuals.

4.5. Coherència, cohesió, adequació, ordre.

5. El comentari de text: comprensió, resum i esquema.

6. Normes ortogràfiques.

7. Estructures lingüístiques.

7.1. Morfosintaxi.

7.2. Categoria de les paraules.

7.3. Regles morfològiques bàsiques.

7.4. El verb.

7.5. Estructura de l’oració.

7.6. Complements verbals.

8. Lèxic.

8.1. Sinònims i antònims.

8.2. Hipònims i i hiperònims.

8.3. Locucions i frases fetes.

8.4. Derivats.

8.5. Sentits propis i figurat ...................................................................................................................................................... ........................

II) Criteris d’avaluació (2007) 1. Reconeix el procés de comunicació, a partir de l’anàlisi dels elements que componen el procés.

2. Interpreta textos escrits a partir de l’anàlisi, la comparació i el resum dels continguts i de procediments de selecció i processament de la informació.

3. Diferencia les idees principals i secundàries d’un text, amb coherència discursiva, correcció ortogràfica i gramatical, i l’ús del lèxic adequat.

4. Produeix textos escrits mostrant el domini de recursos lingüístics, amb coherència discursiva i cohesió, correcció ortogràfica i gramatical, i l’ús del lèxic adequat.

5. Reconeix els aspectes lèxics i semàntics d’un text, a partir del seu comentari.

6. Produeix textos en situacions comunicatives diverses a partir de la utilització dels registres lingüístics (lèxic) més adequats a cada situació.

7. Identifica les principals tipologies textuals.Expressa opinions raonades a partir de lectures de textos.

Criteris de correcció de llengua GS -Prova 2012A-Comprensió (3.5 puntos): resumen y cuatro preguntas cortas El resumen debe corregirse con una visión cualitativa del conjunto y pueden otorgarse puntuaciones intermedias entre las propuestas: El resumen recoge las ideas esenciales del texto de forma clara, ordenaday precisa; no presenta marcas de subjetividad y no copia literalmentefragmentos del texto......................................................................................... 1,5 puntos El resumen recoge la mayoría de las ideas esenciales del texto, no presenta marcas de subjetividad y no copia de forma literal fragmentos del texto,pero puede tener algún error en cuanto a precisión, claridad y orden.................................. 1 punto El resumen tiene deficiencias graves en las ideas esenciales, no mantienela objetividad o copia literalmente del texto, o presenta una expresión poco clara y precisa. .................................................................................................. 0,5 puntos El resumen no recoge las ideas esenciales del texto, lo malinterpretao presenta una expresión

claramente desordenada, confusa y sin precisión. ............................ 0 puntos

B-Expresión escrita:

[3 puntos]

Elija UN • Si el texto no se adapta al enunciado elegido, se valora con 0 puntos • Si el texto es muy breve, cada apartado se puntúa de manera proporcional a la extensión. Si tiene menos de cincuenta palabras, se valora con 0 puntos. a) Coherencia Selección y ordenación correctas de la información.............................................. 0,5 puntos Algún problema en la ordenación o selección de la información........................... 0,25 puntos Texto desordenado y confuso............................................................................... 0 puntos b) Cohesión (puntuación, concordancia, construcción de las oraciones) 0-2 errores .......................................................................................................... 0,75 puntos 3-4 errores .......................................................................................................... 0,5 puntos 5-6 errores .......................................................................................................... 0,25 puntos Más de 6 errores .................................................................................................. 0 puntos c) Corrección (ortografía, morfosintaxis, léxico) 0-3 errores .......................................................................................................... 1 punto 4-5 errores .......................................................................................................... 0,8 puntos 6-7 errores .......................................................................................................... 0,6 puntos 8-9 errores .......................................................................................................... 0,4 puntos A de las dos

opciones siguientes y desarróllela en unas cien palabras.

A. Redacte un texto argumentativo ....

B. Redacte un texto narrativo en el que .......................................................... 0 puntos

C-Ejercicios de idioma / Reflexión lingüística (3.5puntos)•

La valoración del texto se efectúa sumando la puntuación otorgada en cada uno de los apartados que se indican a continuación, pero también debe realizarse una valoración cualitativa global, a partir de la cual se puede redondear y modificar al alza o a la baja la puntuación total de esta cuestión.

• Si el texto no se adapta al enunciado elegido, se valora con 0 puntos • Si el texto es muy breve, cada apartado se puntúa de manera proporcional a la extensión. Si tiene menos de cincuenta palabras, se valora con 0 puntos. a) Coherencia Selección y ordenación correctas de la información.............................................. 0,5 puntos Algún problema en la ordenación o selección de la información........................... 0,25 puntos Texto desordenado y confuso............................................................................... 0 puntos b) Cohesión (puntuación, concordancia, coxico) 0-3 errores .......................................................................................................... 1 punto 4-5 errores .......................................................................................................... 0,8 puntos 6-7 errores .......................................................................................................... 0,6 puntos 8-9 errores .......................................................................................................... 0,4 puntos 10-11 errores ...................................................................................................... 0,2 puntos Más de 11 errores ................................................................................................ 0 puntos d ) Variación El texto utiliza recursos sintácticos variados y un léxico precisoy no contiene repeticiones; se admite alguna deficiencia leve. ................................................................................................. 0,25 puntos Se demuestran pocos recursos léxicos y sintácticos, y algunas palabraso estructuras se repiten a menudo. .......................................................................................................................... 0 puntos e) Registro La lengua del texto se ajusta al grado de formalidad y al canaladecuados. Se acepta algún error leve. .......................................................................................................................... 0,25 puntos El texto contiene errores graves respecto al canal o al gradode formalidad. ....................... 0 puntos f) Disposición El texto respeta los márgenes, las líneas están correctamente dispuestas y la letra es legible 0,25 puntos Falta alguno de los elementos anteriores. ........................................................................ 0 puntos

C-Ejercicios de idioma / Reflexión lingüística (3.5puntos)nstrucción de las oraciones) 0-2 errores .......................................................................................................... 0,75 puntos 3-4 errores .......................................................................................................... 0,5 puntos 5-6 errores .......................................................................................................... 0,25 puntos Más de 6 errores .................................................................................................. 0 punto c) Corrección (ortografía, morfosintaxis, léxico)

0-3 errores .......................................................................................................... 1 punto 4-5 errores .......................................................................................................... 0,8 puntos 6-7 errores .......................................................................................................... 0,6 puntos 8-9 errores .......................................................................................................... 0,4 puntos 10-11 errores ...................................................................................................... 0,2 puntos Más de 11 errores ................................................................................................ 0 puntos d ) Variación El texto utiliza recursos sintácticos variados y un léxico precisoy no contiene repeticiones; se admite alguna deficiencia leve. ................................................................................................. 0,25 puntos Se demuestran pocos recursos léxicos y sintácticos, y algunas palabraso estructuras se repiten a menudo. .......................................................................................................................... 0 puntos e) Registro La lengua del texto se ajusta al grado de formalidad y al canaladecuados. Se acepta algún error leve. ..................................................................................................................0,25 puntos El texto contiene errores graves respecto al canal o al gradode formalidad. ....................... 0 puntos f) Disposición El texto respeta los márgenes, las líneas están correctamente dispuestas y la letra es legible 0,25 puntos Falta alguno de los elementos anteriores. ........................................................................ 0 puntos

C-Ejercicios de idioma / Reflexión lingüística (3.5puntos)

Recursos de la llengua • • • • • • • • • • • • • •

La comunicación humana. Funciones del lenguaje.

Ejercicios de la comunicación Los signos y sus tipos Los determinantes Los verbos La morfología en tablas Ortografía de las palabras Orígenes y evolución del castellano Origen y evolución del castellano II Novedades ortográficas del castellano Propios y c omunes Lengua española: teoría Català 2n batx Novedades ortográficas 2010

7.Adreces d' interés En aquest apartat hem seleccionat diferents enllaços de llengua que poden ser útils: Llengua: • La comunicación humana. Funciones del lenguaje.

• Ejercicios de la comunicación • Los signos y sus tipos • Los determinantes • Los verbos • La morfología en tablas

Fonts consultades • •

Exemples de microrelats.

Per complementar la tasca 3 hem extrét l'informació dels següents enllaços: ◦ Tipologia textual: Quadre sinòptic ◦ Tipologia textual: Dossier

•

Per complmentar la tasca 4 hem extrét l'informació dels següents enllaços: ◦ Sobre textos periodísticos, ◦ Síntesis de géneros periodísticos ◦ Escrits periodistics

•

Per complmentar la tasca 5 hem extrét l'informació dels següents enllaços: ◦ ◦ ◦ ◦

“Propiedades textuales” Características del texto: coherencia, cohesión, adecuación.

Les propietats textuals: adequació, coherècia, cohesió...

Conectores - Els connectors textuals

Annexos • • •

Annex 1: Apunts sobre comentari de text.

Annex 2:Tipología textual Annex 3: Consejos durante el examen , Detalles sobre exámenes , Aprender a estudiar

Conclusions i recomanacio Finalment volem deixar constància de què aquest és un importat dossier que ha estat elaborat amb un gran esforç, perquè podeu aprofitar-lo de la millor manera que pugueu. És un dossier incomplert ja que com hem dit en la introducció, és un dossier que engloba només els treballs realitzats al primer quadrimestre, peró és un bon material, aquest dossier este adreçat principalment a tercers, per poder tenir una idea dels treballs que es realitzen en aquest curs de preparació, treballar-los individualment si es vol, es pot manipular. També és una bona oportunitat per informar-vos i formar-vos, de conèixer les opinions de personalitats expressades a través de la premsa, per apropar-vos a temes d’actualitat, valorar i seleccionar les informacions rebudes, forjarnos la vostra opinió i nodrir-la d’arguments, desenvolupar i enfortir el vostre

esperit

crític.

Aquest treball pot augmentar la maduresa intel·lectual i de profunditat analítica, desbrollar en l' alumne les habilitats de comprensió i interpretació del contingut d' un text i la capacitat de creació i expressió escrita dels futurs estudiants d' estudis superiors