16
PROVA 2 – L’INTERCANVI Nom i cognoms:
Centre:
Grup:
INSTRUCCIONS ABANS DE COMENÇAR, HAS D’OMPLIR LA PORTADA AMB LES TEVES DADES PERSONALS. LLEGEIX ATENTAMENT CADA PREGUNTA ABANS DE CONTESTAR-LA. RESPON CADA PREGUNTA TAN BÉ COM PUGUIS I EN L’ESPAI CORRESPONENT, A CONTINUACIÓ PASSA A LA PREGUNTA SEGÜENT. SI T’EQUIVOQUES, RATLLA LA RESPOSTA EQUIVOCADA I MARCA CLARAMENT LA NOVA RESPOSTA. QUAN ACABIS CADA PÀGINA, PASSA A LA SEGÜENT FINS QUE ARRIBIS AL FINAL. NO HAS D’ESCRIURE RES AL MARGE OMBREJAT.
L’INTERCANVI L’Helena viu a Berga i la Brigitte a Montreal (Canadà). Són amigues i es comuniquen sovint a través d’internet. D’aquí uns dies l’Helena viatjarà al Canadà. Per a situar-se, xateja amb la Brigitte intercanviant informació i notícies sobre els dos països.
Activitat 7 ELS FUSOS HORARIS Com que l’Helena sabia que la diferència horària entre les dues ciutats és força gran, per trobar una hora apropiada per al xat va decidir buscar “fus horari” al Google i va trobar el gràfic següent:
1. Quan són les 7 de la tarda a Berga, zona horària +1, quina hora és a la ciutat de Montreal (Canadà), a la zona horària –5? ..............................................................................................................................
(0-1)
7.1
2. L’Helena i la Brigitte no poden xatejar de 8:00 a 13:00 i de 15:00 a 17:00 de les seves respectives hores locals perquè són a l’Institut. Tampoc poden fer-ho des de les 23:00 fins a les 7:00, de les respectives hores locals perquè estan dormint. A quines hores podrien fer el xat l’Helena i la Brigitte? Busca, a les seves respectives hores locals, a quines hores poden coincidir a casa sense estar dormint. Escriu les respectives hores locals a la taula.
(0-2)
Primera possibilitat:
Segona possibilitat:
Montreal
Des de les … : … fins a les … : …
Des de les … : … fins a les … : …
Berga
Des de les … : … fins a les … : …
Des de les … : … fins a les … : …
7.2
3
Activitat 10 AMPLIACIÓ DE FOTOGRAFIES La Brigitte li demana a l’Helena una fotografia de Berga per penjar-la a l’habitació.
La foto que l’Helena li envia és de les mides recomanades per enviar per correu electrònic: 480 pixels x 640 pixels
4,06 cm x 5,42 cm.
La Brigitte vol ampliar la fotografia per posar-la en un marc de 21 x 29,7 cm (DIN A-4). El programa informàtic que amplia la fotografia conserva les proporcions de l’original de 4,06 cm x 5,42 cm. 5,42 cm
4,06 cm
21 cm
29,7 cm
1. En aquesta taula es recullen algunes ampliacions que es podrien fer conservant les proporcions originals i sense sortir del full DIN A-4. Completa-la.
ample
llarg
4,06 cm
5,42 cm
8,12 cm
………… cm
………… cm
16,26 cm
………… cm
………… cm
(0-3)
10.1
4
2. Quines mides tindrà la fotografia més gran possible que la Brigitte pot posar en el marc DIN A-4 (de 21 x 29,7 cm) sense haver-la de retallar?
21 cm
29,7 cm
(0-1)
................................................................. 10.2
Càlculs:
5
Activitat 11 UNA CURSA L’Helena és afeccionada a les curses de muntanya. El gràfic següent mostra el seguiment de l’últim tram d’una cursa de muntanya en què va participar l’Helena. Imagina’t que ocupes el lloc del corredor 1. Escriu la descripció de la cursa tenint present que serà publicada en un article en el diari local. Tingues present quin ha de ser el teu punt de vista, l’evolució de la cursa i la teva posició respecte a l’altre corredor, és dir, què sents quan vas al davant, quan vas al darrere, quan acceleres, quan afluixes el ritme, com controles l’esforç ... Serveix-te de les dades que et dóna el gràfic i fes referència als moments que consideris més significatius (quan et creues amb l’altre corredor, quan acceleres, quan afluixes...). Tingues present que el diari NO publicarà el gràfic. distància (km)
19 Corredor 1 18
Corredor 2
17
16
15
14
13
temps 45
46
47
48
49 50
51
52
53
54
55
(minuts)
6
Escriu aquĂ el teu article:
..................................................................................................................................................... .....................................................................................................................................................
(0-4)
.....................................................................................................................................................
11 A
.....................................................................................................................................................
(0-4)
..................................................................................................................................................... 11 R
..................................................................................................................................................... .....................................................................................................................................................
(0-4)
.....................................................................................................................................................
11 S
.....................................................................................................................................................
(0-4)
..................................................................................................................................................... 11 L
..................................................................................................................................................... (0-4)
..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... .....................................................................................................................................................
7
11 O
(0-4)
11 M
Activitat 12 EXPORTACIONS Els següents diagrames mostren informació sobre les exportacions de Catalunya en euros
Distribució de les exportacions de Catalunya durant l'any 2005
Import total de les exportacions anuals de Catalunya en milions d'euros, 2000-2005
43
Agricultura 2%
42
42 41 40
Resta de sectors 11%
39,3
Petroli i carbó 1%
Alimentació 7%
39 38 37
37,2
37,6
Vehicles 18%
36,6
Químiques 20%
36 35 34 Ofimàtica i electrónica 19%
33 2001
1.
2002
2003
2004
2005
Metal·lúrgia i maquinària 16%
Quin va ser l’import total de les exportacions de Catalunya l’any 2003?
(0-1)
...................................................................... 12.1
2.
Quin va ser el valor de les exportacions de vehicles l’any 2005? (marca amb una X l’opció correcta)
(0-1)
12.2
Càlculs:
8
a. 6,588 milions
b. 6,696 milions
c. 6,768 milions
d. 7,074 milions
e. 7,56 milions
Tèxtil 6%
Activitat 13 CANVI DE MONEDA L’Helena va anar a Canadà com a estudiant d’intercanvi durant tres mesos. Necessitava canviar uns quants euros en dòlars canadencs. 1.
L’Helena es va assabentar que el tipus de canvi entre euros i dòlars canadencs era de:
1 euro = 1,4708 dòlars canadencs L’Helena va canviar 2.000 euros en dòlars canadencs amb aquest tipus de canvi. Quants diners va rebre l’Helena en dòlars canadencs? (0-1)
.............................................................................................................................. 13.1
2.
En tornar a Berga, tres mesos després, li quedaven 500 dòlars canadencs. Els va canviar en euros i es va adonar que el tipus de canvi havia canviat a:
1 euro = 1,3420 dòlars canadencs Quants diners va rebre en euros? (0-1)
..............................................................................................................................
13.2
3.
Durant aquests 3 mesos, el tipus de canvi havia passat de 1,4708 a 1,3420 dòlars canadencs per 1 euro. Va afavorir o va perjudicar a l’Helena que el tipus de canvi fos de 1,3420 en lloc de 1,4708 quan va canviar els dòlars canadencs per euros? Dóna una explicació que justifiqui la teva resposta.
..............................................................................................................................
..............................................................................................................................
(0-1)
..............................................................................................................................
13.3
Càlculs:
9
Activitat 14 LA CLIMATOLOGIA DE MONTREAL La Brigitte explica a l’Helena que la seva ciutat, Montreal (45º 28’ de latitud nord), està situada més al nord que Berga (42º 06’ latitud nord), més lluny del mar i que el clima, per tant, és diferent. La Brigitte envia tres climogrames a l’Helena i li diu: “Un dels climogrames correspon a la meva ciutat, l’altre és d’un país de clima tropical a l’Àfrica i el tercer és d’un lloc impossible perquè l’he retocat.“
P (mm)
Climograma 1
Climograma 2
T (ºC)
P (mm)
T (ºC)
100
50
100
50
80
40
80
40
60
30
60
30
40
20
40
20
20
10
20
10
0
0
0
0
-20
-10
G F M A M J J A S O N D
-40
-20
Mesos de l'any
G F M A M J J A S O N D Mesos de l'any
Climograma 3 T (ºC)
P (mm) 300
Precipitacions Temperatures
40
250
30
200 150
20
100
10
50 0
0 G F M A M J J A S O N D Mesos de l'any
1. D’acord amb els climogrames, respon si és veritable (V) o fals (F): V
F
La temperatura màxima del climograma 1 és menor que la del 3.
Al desembre, la temperatura del climograma 2 és de 29º C.
El mes que plou més al climograma 1 és el de juliol.
El mes d’agost al climograma 3 no es registren pràcticament precipitacions.
(0-4)
14.1
10
2. a) Indica quin climograma correspon a cada indret: Número de climograma País de clima tropical (Àfrica )
………
Montreal (Canadà)
………
“Lloc impossible”
………
(0-3)
14.2a
b) Explica com has decidit quin climograma correspon al lloc impossible. .........................................................................................................................
(0-1)
......................................................................................................................... 14.2b
......................................................................................................................... .........................................................................................................................
3.
A partir de les dades recollides a la taula següent, dibuixa a la quadrícula el climograma corresponent. Utilitza la mateixa escala que apareix als climogrames 1 i 2 per a graduar l’eix de les precipitacions i el de les temperatures. mesos gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre
temperatura mitjana (ºC) precipitacions (mm) 20 7 6 19 22 12 15 89 26 17 24 0 2 25 26 3 22 87 15 72 12 17 8 30
(0-3)
14.3
11
Activitat 15 LA POBLACIÓ DE CATALUNYA L’Helena li envia una piràmide de població de Catalunya a la Brigitte i li planteja una sèrie de qüestions:
Població de Catalunya (Dades postcensals 2003)
Any de naixement Edat (anys)
Homes 1913
Dones
300
275
250
225
200
25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
275
300
2003
175
1993
150
1983
125
1973
100
1963
75
1953
50
1943
0
1933
25
1923
0
90 i més 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4
(en milers de persones)
1.
Segons aquesta piràmide de població, el nombre de noies entre 10 i 14 anys és de: (marca amb una X la resposta correcta)
(0-1)
15.1
12
Menys de 125 mil
Entre 175 i 225 mil
Entre 125 i 150 mil
Més de 200 mil
2.
3.
A partir de la piràmide de població indica si són veritables (V) o falses (F) les afirmacions següents:
V
F
a) Hi ha més homes que dones a la franja d’edat 40-44
b) Hi ha més homes de 35 a 39 anys que nens de 0 a 4.
c) Hi ha igual nombre de nens de 0 a 4 anys que de nenes
d) Hi ha més homes de més de 85 que dones
(0-4)
15.2
La Brigitte, desprès de respondre les qüestions que l’Helena li ha plantejat, li fa les preguntes següents:
Si el 40% de la població d’un país té almenys 60 anys, a. És possible que la mitjana d’edat sigui de 30 anys? Raona la teva resposta
......................................................................................................................... ......................................................................................................................... .........................................................................................................................
b. És probable que la mitjana d’edat sigui de 30 anys? Raona la teva resposta
......................................................................................................................... .........................................................................................................................
(0-2)
......................................................................................................................... 15.3
13