Treball de síntesi 3r d’ESO. Escola Els Arcs
MAIG 2016
SUPLEMENT ELABORAT PER CALMA REVISTES
Especial
Modernisme
Entrevistes ANSELM CLAVÉ ENRIC MORERA LLUÍS MILLET Cultura científica EL PODER DE LA NATURA
ANTONI NaturalesaGAUDÍ en els edificis
2
1. INTRODUCCIÓ Treball de síntesi. Què en pensem? (Expectatives del treball de síntesi) El modernisme de mala reputació (Activitats de socials) Art Nouveau (Activitats de francès) El poder de la natura (Activitats de naturals) Com eren els anuncis fa cent anys? (Activitats de naturals) Una notícia a principis del 1900 (Activitats de naturals)
2. SAGRADA FAMÍLIA
4 7 9 10 11 12
14
Sorpreses a la Sagrada Família (Activitats de matemàtiques) Palaus de la Diagonal (La Casa Macaya, la Casa de les Punxes, Palau del Baró de Quadras) On la música neix i es reprodueix (Palau de la Música) Música sense distincions (Activitats de música) La sardana modernista (Activitats de música) Millet i l’Orfeó (Activitats de música) Locals amb tradició (Edifici dels Quatre Gats i Mercat de la Boqueria)
16 17 20 21 23 24 26
3. HOSPITAL DE SANT PAU
28
4. LA PEDRERA
35
La Barcelona universal (L’exposició Universal, l’Arc de Triomf, Passeig de Sant Joan) Parc de la Ciutadella (Castell dels Tres dragons, l’umbracle, el Parlament)
A la recerca d’arcs catenaris a través del modernisme (activitats de matemàtiques) La quadrícula que va canviar Barcelona (Pla Cerdà, Quadrat d’Or, Passatge Permanyer, Torre de les Aigües) Competició per l’originalitat (Illa de la Discòrdia, les cases de l’Illa de la Discòrdia)
5. COLÒNIA GÜELL
31 33
38 40 42
45
6. VALORACIÓ (text argumentatiu de català)
49
7. ANNEX 53
Itineraris fotogràfics
3
TREBALL DE SÍNTESI QUÈ EN PENSEM?
E
Estic molt contenta amb el grup amb que he de fer el treball. M’agrada la idea que els alumnes puguem escollir els nostres propis grups perquè així podem anar amb les persones que sabem que estarem bé; i, personalment crec que el grup al qual pertanyo està molt bé. En un treball en què els professors ens donen tanta independència agrada anar amb amics per Barcelona. Sé que serà un treball complicat, perquè en tornar la setmana següent a les classes, tindrem la mateixa feina que normalment, però amb l’afegit del treball de síntesi. Em sembla un treball interessant i segur que en podré treure molt profit del que aprengui.
l treball de síntesi de 3r, tal i com es planteja amb l’eix principal del modernisme, sembla que estarà molt bé. El modernisme és una de les característiques més importants de Barcelona i trobo que és molt interessant conèixer la nostra pròpia ciutat.
CLARA ARBONÉS
Editora de l’Arquitectura
4
TREBALL DE SÍNTESI QUÈ EN PENSEM?
A
dolenta, se que hi ha molt treball darrere aquest treball de síntesi. Hi ha algunes activitats que no em preocupen tan, però n’hi han d’algunes que sé que em farà molta mandra. Tinc moltes ganes d’aprendre coses noves amb el meu grup i poder exposar davant dels meus companys edificis importants modernistes de la ciutat. Una cosa que m’agrada molt és el fet de no quedar directament a l’escola trobo que beneficia al alumne i el professor i ho trobo mes adequat, ens donen independència i valoren que som molt responsables.
quest any el nostre treball de síntesi està especialitzat al Modernisme de Barcelona. Visitarem i aprendrem tot els racons amagats de los nostre ciutat que tant estimem, Barcelona. Tinc bones i males expectatives per aquest treball; per la part bona, em fa molta il·lusió perquè coneixeré coses que mai he sabut i visitaré lloc que no sabia ni que existien, per la part
GEORGINA CORTÉS
Sé que serà un treball molt dur, però intentaré treballar passant m’ho bé i gaudint!
Directora de l’Arquitectura
5
TREBALL DE SÍNTESI QUÈ EN PENSEM?
T
característiques i la història d’aquest estil, espero que m’aporti suficient cultura per poder identificar quins edificis són modernistes mirant-los per mi mateixa. Socialment, trobo que és una oportunitat per a relacionar-nos amb companys d’altres classes del mateix curs. Clar que no vas amb tothom, però estàs en contacte amb la manera de treballar d’altra gent. A més, en les visites guiades, has d’aprendre a entendre la manera d’explicar-se d’altres professionals que no són els professors habituals. Així doncs, en general, em sembla que serà un treball profitós en molts àmbits.
ot i que ens estan advertint molt sobre la dificultat i complexitat d’aquest crèdit de síntesi tinc bones expectatives. Culturalment m’agrada la idea de fer aquest treball ja que tant Barcelona com altres ciutats en què s’acostuma a viatjar, hi ha edificis modernistes. El fet de conèixer les
EULÀLIA RIBERA
ra Productora de l’Arquitectu
6
El modernisme de mala reputació El modernisme, “poc formal” o “una arquitectura nova”? Per Lia La Eau L'esclat del modernisme va suposar un trencament de la monotonia, cada edifici era únic, havia nascut la diversitat i d'alt nivell artístic. El moviment modernista es va estendre per tota Europa i va rebre noms diferents: Jugendstil (Alemanya), Sezessionstil (Àustria), Hiberti (Itàlia), Art Nouveau (Anglaterra), Modern Style (França) i Mil neuf cents (Bèlgica).
inicialment al barri de Ciutat Vella. Les obres estaven amagades i en carrers estrets, com per exemple el Palau de la Música, que està envoltat d'edificis i carrerons; aquesta situació feia que les obres no fossin visibles ni que es poguessin lluir. És gràcies als artesans que les arts aplicades, és a dir, l’art que té com a objectiu la utilitat i la decoració, van triomfar amb una excel·lència mai vista: el modernisme portava un esclat de colors sense precedents.
A Catalunya, el moviment modernista va coincidir amb la renaixença: moviment per fer reflorir el català com a llengua literària i de cultura després de la decadència.
La burgesia de Barcelona En el modernisme, “El modernisme procedia de llocs molt l’església hi va tenir molta tenia gran quantitat diversos: gent que fugia influè d’obres i qualitat en de Ciutat Vella, altres ncia. enriquits després d’haver Tot i totes elles” fet les Amèriques, altres així la escapaven de les guerres carlines i institució cristiana altres buscaven pau i seguretat. Tots catalana va tenir aquests es van instal·lar a l'Eixample, por d’aquest art, el lloc perfecte per mostrar-se i lluirja que qüestionava se. els pensaments i Els burgesos i arquitectes van idees religioses. començar a centrar-se en les cases Aquest nou moviment artístic diferents, originals, per cridar l’atenció. es va ubicar
7
Els modernistes havien portat al món moda: el modernisme tenia gran quantitat d'obres i qualitat en totes elles. Es va produir un oblit del modernisme català, aquest art va començar a rebre una sèrie de crítiques i burles i va aparèixer un nou art: el Noucentisme, més civil i seriós.
brutes, monstruoses: fosques i abandonades. Uns dels últims defensors del modernisme va ser Salvador Dalí. Després de la guerra civil, es va produir una destrucció quasi sistemàtica de l’arquitectura del modernisme per causa dels canvis estètics. En són un exemple la Casa de Lleó Morera, la Casa Sitjà, la Casa Llorach, el Palau Simón i més.
El principal crític del modernisme que va haver va ser Eugeni d’Ors, que el qualificava de poc formal. Tot i així els modernistes defensaven el seu art com una arquitectura nova, una arquitectura de la renaixença. Les obres modernistes més atacades pel Noucentisme van ser els fanals de Passeig de Gràcia (de Pere Falqués) i la Casa Milà (també anomenada Pedrera); aquestes obres eren considerades
La “solución vertical” va ser una ordenança municipal per afegir dos pisos més sobre els edificis, la ciutat havia de créixer, com no podien augmentar l’espai horitzontalment ho van fer verticalment. Edifici modernista amb la solución vertical aplicada
8
L’ART NOUVEAU L’Art Nouveau se situe à la fin du siècle XIX. Le professeur définit l’art nouveau comme un art fantaisiste et différent de l’architecture bourgeoise, assoirait à la nature et une petite révolution de l’architecture. Il dit, que l’architecture bourgeoise
BIOGRAPHIE D’HECTOR GUIMARD Hector Guimard été né au Lyon le 10 de Mars du 1867 et il étude au L’école de
du début du XIX siècle c’est une architecture opulente, d’style pompeuse, ostentatoire et très riche. Au Paris, il y a le Métropolitain, que c’est un œuvre qui correspond à l’Art Nouveau, est plus original, les deux principaux matériaux sont le verre et la fonce. Le principal élément de l’Art
Nouveau c’est la nature, Paris à l’époque été un ville triste, salle, polluait et sans nature, mais Guimard, le principal peintre de l’Art Nouveau au Paris, été décrit comme un fou, un dérange et qu’il faire une architecture exceptionnelle.
Beaux-Arts. Hector voyage à l’Angleterre et Belgique et il construit le Métropolitain entre 19001901, l’accueil du public en général été bien, ils trouvent ça bien ils ont aimé. A partir des années
30, l’Art Nouveau était considéré démodé et le mouvement créatif qui suivi l’Art Nouveau était l’Art Déco. Per Cécile Dorleans
9
El poder de la natura
A
la façana del Naixement (cara est) es mostra l’alegria: està decorada, ornamentada i turgent. A les portes es veuen animals i cada un d’ells té un significat: En una de les portes de la façana del Naixement podem veure
Qui diria que la natura és important a l’hora de dissenyar edificis? Per Gina Esteban dues tortugues que simbolitzen el pas del temps, lent, com el moviment de la tortuga, i un camaleó que simbolitza el canvi, ja que és un animal que té la capacitat de mimetitzar-se. També hi han escultures de persones reals: una característica del modernisme és la clara interpretació de la realitat. Aquesta va ser la façana amb la que Gaudí va començar el projecte i va ser l’única que va acabar en vida. En canvi, a la façana de la Passió (cara oest) es mostra la por: és dura i pelada. El
La naturalesa és present en diverses obres modernistes, ja sigui en monuments o en altres projectes. Un dels molts exemples es troba en la Sagrada Família.
10
mateix Antoni Gaudí volia donar l’efecte tètric: amb l’ús de clarobscurs i columnes semblants a ossos. Volia plasmar la crucifixió i la mort de Jesucrist. L’òbit és representat amb calaveres i la sacrificació amb Jesucrist crucificat. A l’interior, les columnes són més amples per a la part inferior i, poc a poc, a mesura que van creixent, disminueixen de diàmetre ramificant-se i representant d’aquesta manera arbres; donant la sensació que et trobes en un bosc. No és curiós?
Com eren els anuncis fa cent anys? Veurem i compararem els anuncis mèdics de l’època modernista amb els actuals. Què tenen de diferent? I de semblant? Per Gina Esteban
E
n el primer anunci es publicita un medicament per a la tos, on hi podem observar el dit d’un home assenyalant al client. Aquest anuncis ens transmet obligació. El cient si té tos ha de beure aquell medicament, no té cap altra opció. Avui en dia els anuncis de medicaments són més subtils. Utilitzen més el condicional i s’anuncien com una opció per curar la malaltia. Actualment, en la majoria d’anuncis representen una situació on es podria necessitar aquell medicament i la decisió es pren per persuasió. En el següent anunci, en canvi podem veure una dona en diferents etapes de la seva vida. Aquest medicament el venen perquè a principis de s.XX es considerava que
el cos de la dona no era suficient resistent per poder suportar tots els canvis del seu organisme. Podem deduir que la dona era vista encara com un ésser inferior respecte a l’home. Ara, aquesta diferència o tracte de la dona no està tan marcat, almenys en el camp dels medicaments. En un tercer s’anuncien “Tabletas Bayer de Aspirina”. La característica que crida més l’atenció d’aquest anunci, és el seu caràcter patriòtic. Es pot veure clarament que parlen d’Espanya com si consideressin que en altres llocs els medicaments no poguessin ser tan bons. Com si el fet que estigués fet a Espanya ja sigui garantia de qualitat. Actualment, en els anuncis no es compara amb els medicaments d’altres països, ni d’altres marques. Cal assenyalar que els anuncis d’ara, són de colors per tal de cridar l’atenció del comprador. En aquella època, en canvi, eren en blanc i negre; tot i així els dibuixos eren molt expressius i característics.
11
Una notícia a principis del 1900 Continuem parlant de diaris d’època... Aquest cop de notícies relacionades amb la ciència o la medicina Per Gina Esteban
E
l 23 d’octubre de 1918 es va publicar un article sobre la grip a Barcelona, on la comparaven amb una carrera contrarellotge. En aquells dies el número de gent afectada per la grip seguia creixent, fins arribar als 315 morts en un sol dia. Com a mesura de prevenció, el governador va arribar a anul·lar qualsevol acte social que provoques una aglomeració de gent i de la mateixa manera obligava que les inspeccions de sanitat fossin cada cop més estrictes.
El dia 4 de setembre de 1923 s’explica la catàstrofe d’un terratrèmol a Japó, que acte seguit va rebre l’impacte d’una onada gegantesca. El cataclisme va provocar diversos incendis que van fer augmentar les
destrosses. Les localitats de Tokyo, Osaka i moltes altres petites ciutats de l’interior i de la costa van ser afectades, amb càlculs aproximats de més de dos milions de morts. El 5 de març de 1903 s’informa d’un nou desco-briment científic realitzat pel matrimoni de Pierre i Marie Curie. Es descobreix les propietats del radi, un mineral radioactiu que té la capacitat de traspassar-les als minerals amb qui estigui continuat contacte. Amb un tros d’aquest cristall creien poder donar llum durant un milió d’anys i comunicar la propietat de donar llum a altres minerals. El 8 de novembre de 1914 es publica una notícia on el governador civil, el senyor Andrade, comunicava que l’epidèmia de tifus a Barcelona estava sent controlada i que s’estava fent tot el possible per frenar-la. També anunciava que la malaltia es propagava
12
per l’aigua, ja que aquesta estava contaminada, i no amb el contacte dels cossos. Tot i així la gent de Barcelona va fer una manifestació massiva organitzada amb motiu de l’epidèmia.
El 20 de setembre de 1923 es publica una notícia que parla sobre Califòrnia. Diversos districtes i ciutats de l’interior i deu centres recreatius d’estiu estan sent destruïts a causa d’aquests incendis. Tot i els esforços no hi ha manera de parar el foc, només a Berkeley s’ha aconseguit controlar-lo.
13
SAGRADA FAMÍLIA
14
La Sagrada Família, un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, ubicada al districte de l'Eixample de la ciutat.
L
a Sagrada Família és una església dedicada a Jesús, Maria i Josep. Es va començar a construir al 1926 i s’espera acabar al 2026 per celebrar el centenari de la mort del seu arquitecte. El principi venia poca gent a veure el monument, però quan es van celebrar les Olimpíades del 1992 el turisme de la Sagrada Família ha augmentat exponencialment.
A l’interior es pot contemplar dues parets diferents amb vitralls de color, en una hi ha vitralls càlids per a l’hivern i, en l’altre, vitralls freds per l’estiu. Una de les característiques del modernisme és el realisme, Gaudí dibuixava tot el que veia, representava la natura i treballava amb guix. A la Sagrada Família hi ha tres façanes diferents: la del est, que representa el Naixement; la de l’oest, la Passió i la del sud, la Glòria. Gaudí només va fer la de l’est, la del Naixement. No va ser per atzar, el sol surt per l’est i per Gaudí simbolitzava l’inici de la vida. Els personatges d’aquesta façana semblen trets d’un pessebre. La de l’oest és la façana de la Passió, i la va construir Josep Maria Subirachs. Aquesta façana representa la tristesa, la traïció de Judes, la flagel·lació, la La façana del Naixement i de la Passió, respectivament. crucifixió i l'enterrament de Crist. La façana de la Glòria simbolitza la resurrecció de Crist. Està en construcció i dóna al carrer Mallorca, cara al mar. Per seguir el disseny de Gaudí, caldria enderrocar les cases que hi ha actualment a l'altra banda del carrer. Antoni Gaudí volia que la Sagrada Família fos un referent de Barcelona, un monument on pogués anar tothom i que per entrar-hi no calgués ser cristià.
15
Sorpreses a la Sagrada Família Apareixen uns nombres intrigants en aquest edifici. Per Carlo Fabra Aquest darrer cap de setmana de maig, un grup de turistes van identificar una taula quadrada formada per diversos nombres. Després de les investigacions i observacions d’un grup de matemàtics i de [...] han deduït que la suma dels nombres de cada filera, de cada columna i de cada diagonal dóna el mateix nombre: 33
Si ara analitzéssim un quadrat màgic normal d’ordre 5, sabent que la suma de tots els nombres és igual al nombre de files per suma, podríem deduir que el seu nombre màgic seria seixantacinc. Ho sabem perquè, tenint en compte que la suma de tots els nombres és 325; que la suma d’una fila coincideix amb el nombre màgic i que hi ha 5 files podem calcular-ho. Si tenim que 325 és igual a les 5 files per el nombre màgic, dividim 325 entre 5 i ens dona 65, es a dir, el nombre màgic.
En un principi aquest nombre no significava res, però sabent que es trobava a la portada de la Passió feta per Antoni Subirachs poc a poc van arribar a la conclusió de què el nombre 33 és l’edat amb que va morir Jesucrist i per això el seu significat. No és un quadrat màgic normal ja que els seus nombres no són consecutius, per tant, tot i que sumant-ho des de qualsevol banda doni trenta-tres és un quadrat màgic fals.
325 = 5 · Suma (=Nombre màgic) 325/5 = Suma (=Nombre màgic) = 65
El fals quadrat màgic està situat al costat de l’escultura de Judas besant a Jesús.
Un cop es van informar més, van relacionar aquest quadrat amb un que apareixia en un gravat que va dibuixar Albert Durero al segle XVI titulat La Malenconia. Aquest quadrat màgic d’ordre quatre contenia l’any en què va ser dibuixat camuflat entre dues caselles contigües, l’any 1514. A diferència del quadrat trobar recentment a las Sagrada Família, el número màgic d’aquest era 34; però també era perfecte. L’única relació trobada entre els quadrats de Subirachs i Durero es troba entre la disposició dels números. Ambdós quadrats són de quatre per quatre i els números no estan distribuïts per la taula amb un ordre estricte.
16
Palaus de la Diagonal Per tota la Avinguda Diagonal de Barcelona podem trobar multitud de cases amb disseny modernista. La Casa Macaya, la Casa de les Punxes i la Casa del Baró de Quadras són clars exemples. Per A lonso de Entrerríos La Casa Macaya, situada a Barcelona, carrer Passeig de Sant Joan 108 és un edifici modernista construït l’any 1901 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch juntament amb un grup d’arquitectes que el van ajudar. La façana és distingida per el color blanc amb grafits de color ocre fets per Joan Paradís. Un grafit és bàsicament una tècnica per decorar parets, que consisteix en apilar capes de guix tenyit en contrast amb els colors de la superfície en la qual es trobin.
La Casa Macaya
El treball de les reixes va ser encarregat a Manuel Ballarín, un dels arquitectes que va ajudar a Josep Puig i Cadafalch. L’edifici, sense austeritats, tenia un balcó adjacent a la planta principal. En el centre de la cantonada esquerra podem veure un ciclista, és un petit detall que l’escultor va fer a Puig i Cadafalch. En aquells dies, l’arquitecte construïa a la vegada la Casa Ametller, que es troba al Passeig de Gràcia. I per moure’s d’una casa a l’altra agafava la bicicleta. En l’interior de l’edifici, trobem un vestíbul decorat amb grafit i rajoles on hi destaca una extravagant escalinata de pedra amb adorns florals, que condueix al pis superior. Avui en dia, també es pot veure el pati interior amb una preciosa escala. Durant la guerra civil, aquesta casa va ser usada ocasionalment com a presó, aquells anys, la casa va patir algunes reformes. Al 1947, la companyia La Caixa va comprar l’edifici i el va transformar en una institució educativa per sord-muts. Ara, la companyia utilitza l’edifici per fer exposicions d’art i reunions d’empresa. La casa de les punxes és un gran La Casa de les Punxes edifici modernista situat entre els carrers de Rosselló, Bruc i l’avinguda Diagonal a l’Eixample de Barcelona. Dissenyat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. L’encàrrec va ser fet per les germanes Terrades l’any 1905, amb l’ intenció d’unificar tres immobles de la seva propietat, de manera que es convertissin en un únic edifici. Avui en dia, l’interior de la casa no pot ser visitat ja que segueix sent una propietat privada. L’any
17
1980 es va realitzar una reforma completa de l’edifici. A primera vista ens recorda a un castell d’aspecte medieval amb algun element del gòtic europeu per les sis torres coronades per sengles1 agulles de forma cònica que li van donar el nom popular de casa de les punxes; però la decoració de la façana en pedra amb dibuixos florals de tribunes i balcons ens confirma el seu estil modernista neogòtic. Per la construcció de la façana d’aquest edifici es va utilitzar maó, un element constructiu tradicional català que va ser adaptat com a una característica principal del primer modernisme. Aquesta característica també va ser usada en altres edificis de Puig i Cadafalch com en la casa Martí. La façana es ornada amb plafons decoratius, en un d’ells, com és habitual en els edificis modernistes d’aquella època, hi apareix la famosa imatge de Sant Jordi amb la llegenda escrita que diu: “Sant patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat”. Aquesta casa l’any 1975, va ser declarada Monument Històric Nacional.
Plafó de Sant Jordi
El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista construït per Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906, i actualment és la seu de l’Institut Ramon Llull. Està situat a la Diagonal, una de les avingudes més importants de Barcelona.
La Casa del Baró de Quadras
Baró de Quadras era el títol nobiliari concedit a l’industrial de tèxtil Manuel de Quadras i Feliu en memòria d’una antiga Senyoria de la seva casa. Manuel de Quadras i Feliu va encarregar l’any 1900 construir la seva nova residència a Barcelona després d’haver acabat el seu palau a Massanes (La Selva). Com era usual en l’època, el Baró i la seva família, exemples de la burgesia, es situaven a la planta baixa i primera de l’edifici i la resta de plantes eren habitatges en lloguer. Aquest Palau consta d’una façana a l’avinguda Diagonal (Diagonal 373) i la part posterior al carrer Rosselló (Rosselló 279), però les dues fatxades són completament diferents estèticament i, això es deu a la reforma d’una antiga casa de lloguer amb façana al carrer Rosselló.
Façana de la Diagonal
La façana de dotze metres que veiem des de l’Avinguda Diagonal pot recordar als palaus gòtics nord-europeus que realça la noblesa de la construcció. En la tribuna (correguda) podem veure escultures en forma de bustos de personatges medievals i renaixentistes, flors, escuts... També veiem una balconada de pedra, que és molt semblant a la balconada de la casa Macaya. Així mateix, les mansardes 1 del pis superior són pròpies de l’estil medieval europeu.
1
Finestra situada sota una teulada inclinada que sobresurt com un petit mirador.
18
El treball escultòric de la façana amb cara a l’Avinguda Diagonal va ser realitzat per Eusebi Arnau i Alfons Juyol. En canvi, la façana del carrer Rosselló conserva vestigis i característiques de l’antic edifici del 1378, però està decorat en estil modernista amb elements del Sezession vienès2. A dins del palau, la decoració modernista és la Façana del carrer Rosselló protagonista, amb influència de l’estil neogòtic, especialment a la gran escalinata i a la porta d’entrada de ferro forjat de Manuel Ballarín. De la mateixa manera, trobem molts detalls de l’estil neoarabesc com el mosaic, els esgrafiats3, la fusta policromada i l’ús de colors terra. És un Bé Cultural d’Interès Nacional des de l’any 1976.
2
Moviment artístic que va formar part del modernisme. El projecte dels artistes secessionistes era reinterpretar els estils del passat. 3 Traços sobre una capa de pintura deixant al descobert algunes parts per així crear dibuixos.
19
On la música neix i es reprodueix
E
Al Palau de la Música hi han estat generacions de músics que han fet del Palau un lloc amigable, potent i amb molta història. Per A lonso de Entrerríons
l Palau de la Música Catalana és un edifici modernista situat al barri de Sant Pere de Barcelona que va ser construït entre 1905 i 1908. Va ser dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. Van utilitzar perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb l’ajuda dels escultors: Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo. A l’exterior, a la entrada principal, hi ha un conjunt de 14 columnes corínties, cada una d’elles revestida amb diferents mosaics i, a l’interior, a l’escenari trobem columnes dòriques que sostenen uns núvols dels quals emergeix la cavalcada de les valquíries. També hi trobem una estructura de pilars i columnes de la platea que suporta arcs i l’auditori, la sala de descans i el replà. Els bustos del segon pis representen grans compositors com Bach, Beethoven i Palestrina, al carrer d’Amadeu mateixa disposició, hi ha el de Wagner. El mosaic de la part superior de la façana representa una dedicatòria o memorial a l'Orfeó Català d'Antoni Maria Gallissà que està sota de la creu de Sant Jordi i la senyera. Els mosaics del segon pis fets per Lluís Bru representen els cantaires de l’Orfeó Català, amb la seva senyera, davant les Taquilles muntanyes de Montserrat. És una representació de la Cançó del Palau de Catalana. la Música
20
Música sense distincions Alguns músics pensen per a tothom, sense separar a persones per les seves riqueses o classes socials. Josep Anselm Clavé no és una excepció. Per Martí Feliu i Marca, 1866
Per iniciar l’entrevista m’agradaria que em parlés de la seva vida. Des de ben petit tenia una relació tan pròxima amb la música? No, malauradament (riu)... Vinc d’una família modesta, estable, però el negoci va començar a decaure. La meva infecció d’ull no es va curar mai, no teníem diners per tractar-la. Vaig quedar totalment invident i vaig deixar l’escola als sis anys. Un temps després, de forma autodidàctica, vaig interessarme per la música, res en comparació a la passió musical que sostinc ara. Imagino que no es va dedicar plenament a la música fins passats els anys. He tingut moltes feines diferents; he estat torner, per exemple, que em va deformar l’espatlla. La música va ser una alternativa professional en els meus primers anys: com a guitarrista em van contractar en cafès i bars. Durant tot el temps que va estar arrestat i engarjolat a la Ciutadella no va perdre la passió per la música? No! Després del bombardeig d’Esparter a l’any 1842 vaig
“Progrés, virtut i amor” és el lema de Josep Anselm
J
osep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 1824) és un músic i polític republicà que ja ha culturitzat a una quantitat immensa d’obrers aplegantlos en societats corals. Ha fundat Aurora, que actualment rep el nom d’Euterpe. Al 1858 va acabar la composició romàntica i popular Les flors de maig i es va endinsar en el projecte Lo pom de flors un any després.
21
Estàtua de Josep Anselm al Passeig de Sant Joan, Barcelona
dedicar-me exclusivament a la música. Al meu parer Richard Wagner és un Vaig entrar en contacte amb la música geni. Té un concepte de música que del moment; vaig comprovar que les em fascina. Per a Wagner la música és meves composicions, poètiques, una obra d’art total i això m’agradaria refinades, estaven molt allunyades a la transmetre-ho per Catalunya. He música majoritària. interpretat fragments de l’òpera Tannhäuser al Liceu, és una peça En què es distingeix el grup de música La commovedora. Aurora d’altres grups? En que es relaciona el wagnerisme amb el El que m’agrada de La Aurora, Euterpe modernisme català? actualment, és que tothom canta. No hi ha distinció entre persones. Cap músic El món germànic té gran prestigi entre té un paper més important que un els modernismes catalans. El altre, és un grup totalment heterogeni. wagnerisme es va arrelar amb força a Dóna més feina, això és veritat, ja que Barcelona, puc creure que el moviment s’ha de mantenir la textura polifònica nacionalista s’identifica amb la filosofia de cada veu, però paga la pena i obra de Wagner. Wagner és un treballar tant, el compositor que recull resultat és fenomenal. les llegendes i “CAP MÚSIC TÉ UN tradicions germàniques Què és La Fraternitat? PAPER MÉS en les seves òperes. És una coral. La IMPORTANT QUE UN M’agradaria saber a què es primera coral d’EspaALTRE” nya. El nom prové d’un deu el seu lema. diari comunista que Progrés, virtut i amor. vaig escriure amb uns companys. El És un lema que es defineix molt bé per primer diari comunista d’Espanya. si sol. El progrés és necessari; sempre Gràcies a La Fraternitat vaig apropar la hem de progressar, sempre hem de música a la classe treballadora. millorar, en tots el àmbits, i jo, que sóc Mitjançant “balls fraternals” ballaven polític d’esquerres, ho he de plegades persones de diferents classes demostrar. Virtut és la qualitat bona socials sense prejudicis. que tenen les persones i opino que I les classes altes no s’hi oposaven? s’ha de potenciar. I l’amor... L’amor Inicialment sí. Eren una dura oposició està present en tots els petits moments però després de retornar a Barcelona i totes les petites accions de la vida de la meva deportació a les Illes quotidiana exigeixen amor. Una peça Balears vam canviar una mica el cor. musical no pot ser interpretada sense progrés, virtut i amor i una nació Es va passar a dir Societat Coral tampoc no pot millorar sense progrés, d’Euterpe i va tenir un gran èxit. Fèiem diferents actuacions i sessions al llarg virtut i amor. del dia. Doncs que sàpiga que m’agrada força, el Quina importància té Richard Wagner en la seu lema! seva música? Gràcies!
22
voltes i vaig regressar a Buenos Aires de nou; tot i així, a Barcelona estic, sent el Parlem amb Enric Morera, compositor modernista. sotsdirector de l’Escola Municipal de Música de Per què és tant important? Barcelona... Qui ho diria? Per Jaume Hernández, 1925 Deixant de banda el seu càrrec actual, ha tingut molts treballs nric Morera i Viura relacionats amb la música. (1865) és el Des de professor, a interpretar en bars compositor més i cafès a director de la Societat Coral representatiu de la Catalunya Nova. nostra època. És el I fundador, també... fundador de la L’any 1895 vaig fundar la coral i la vaig Socie-tat Coral dirigir fins l’any 1900. La vaig crear Catalunya Nova i el amb la intenció de recuperar l’esperit sotsdirector actual claverià que s’ha perdut en la resta de de l’Escola Mucors i institucions semblants... De nicipal de Música de Barcelona. caràcter nacionalista català, i amb cantaires de classe obrera, igual que la La seva producció consta d’òperes, coral d’Anselm Clavé. música escènica, Què és el Teatre Líric Català? obres simfòniques, “LA MEVA Un projecte que vaig crear per corals, concerts, MÚSICA ÉS MÉS plantejar una alternativa lírica a la QUE MÚSICA” sarsuela 4 –per combatre el seu mal gust–. Una sardana de Teatre Líric sardanes i una Català és La Santa Espina, que és un Missa de rèquiem. text d’Àngel Guimerà, per exemple. Per quins escriptors més ha compost D’Argentina a Barmúsica? celona, de BarceloVíctor Balaguer, amb Don Joan de na a Argentina, Serrallonga, el famós bandoler català; Bèlgica... Que interEduard Marquina, que vaig estrenarnacional! me al Gran Teatre Liceu amb Sí! El meu pare va Empòrium, una òpera seva; Joan decidir anar a fer Maragall, amb L’Empordà... I pel fortuna a Buenos grandíssim Santiago Rusiñol! Aires, però després la Va començar sent deixeble d’Isaac Albéniz i família va tornar a actualment deu tenir els seus propis Barcelona i, als vint seguidors... Enric Morera va anys, vaig partir cap a El temps passa molt ràpidament... La fundar la Societat Brus-sel·les... Però meva història amb Albèniz és curiosa: no s’acaba aquí! Coral Catalunya Nova Vaig presenciar un concert seu, i des Vaig tornar a d’aleshores vaig esdevenir el seu Barcelona, però la deixeble, rebent lliçons de piano per vida fa moltes
La sardana modernista
E
4
23
Gènere musical teatral que combina parts cantades i parts parlades.
part seva. Posteriorment, aquesta relació inicial d'alumne-mestre es va transformar en una relació d'autèntica amistat. M’agrada influir en músics
L
joves, això significa per a mi que la meva música és més que música. Ho és, n’estic segur!
Millet i l’Orfeó
Avui tenim l’honor de conèixer a Lluís Millet, fundador de l’Orfeó Català. Per Jaume Hernández, 1933
luís Millet i Pagès és el fundador junt amb Amadeu Vives de l’Orfeó Català: una societat coral fundada l’any 1891. L’Orfeó ha format el seu repertori amb cançons populars i obres dels clàssics amb versió catalana. Lluís Millet és catedràtic de solfeig, teoria musical i conjunt vocal i director de l’Escola Municipal de Barcelona.
No el sorprèn el ràpid èxit de l’Orfeó Català? Gens ni mica. L’objectiu de l’Amadeu Vives i el meu era el mateix: volíem transmetre la tradició catalana a les persones que per qualsevol motiu s’havien oblidat d’ella. Vam harmonitzar nombroses cançons populars catalanes; sabíem que als catalans els agradaria, normal! Si la cultura catalana es perd, s’ha de recuperar... A banda d’això, sí que és totalment cert que em va sorprendre que, als seus inicis, l’Orfeó només constava d’un cor masculí, i posteriorment una secció infantil i una secció de dones. Hi havia tanta demanda que vam haver d’ampliar moltíssim el cor. Imagino que amb tant èxit van crear la Revista Musical Catalana. Sí, a l’any 1904. A la gent li agrada la música i més, quan defensa la pròpia terra. En què es van inspirar per crear l’Orfeó Català? En els Cors de Clavé. Ens van animar molt, vista la quantitat de gent a la que els hi
Retrat de Lluís Millet realitzat per Ramon Casas
24
Mà amb batuta d’una estàtua de Lluís Millet al Palau de la Música Catalana
agradaven. Sóc sensible i original, em una peça. Salve Regina és un cant sento atret per la música coral. religiós, per a cor i orgue i El Cant de la Senyera, una cançó per a veu i piano, Com d’important són per vostè els cants és un cant patriòtic, sobre un poema religiosos? de Joan Maragall. Són músiques Molt! De fet, intento impulsar el cant diferents. religiós i que la “A LA GENT LI De qui són les obres que societat revalori la AGRADA LA MÚSICA, interpreta en versió polifonia sagrada del segle XVI, malauradacatalana? I MÉS QUAN ment oblidada. DEFENSA LA PROPIA De Bach, Händel, Ha intentat mesclar cants Haydn, Mendelssohn, TERRA” Beethoven... I més! He patriòtics i cants visitat altres ciutats europees, que religiosos en una mateixa peça musical? m’han acollit amb molta estima, i puc La pàtria és sagrada i pura, però la assegurar que les versions catalanitzareligió ho és molt més. No poden ser des d’artistes clàssics han encantat allà l’eix principal les dues en una mateixa on he anat. peça musical, si Déu ho és tot i la I tant de bo que continuï sent així... pàtria, Catalunya. Però tranquil·lament Tant de bo! podem ser mencionades les dues en
25
Locals amb tradició Els edificis de serveis que s’han conservat fins ara i continuen tenint el mateix ús Per V aleria Cristina
Q
uatre Gats fou una cerveseria cabaret, inaugurada el 12 de juny de 1879 al carrer Montsió, 3 de Barcelona que es va mantenir activa fins 1903. És un edifici modernista de Josep Puig i Cadaflach i també s’acostumava a conèixer amb el nom de Casa Martí.
Le Chat Noir, i la seva inspiració provenia de allí. Volia transmetre l’ambient avantguardista i bohemi d’aquell local a Barcelona. Josep Puig i Cadafalch va dissenyar l’edifici amb trets característics del neogòtic, com en la porta d’entrada en ferro forjat i en forma d’arc de mig punt. En la Casa de les Punxes o la Casa Ametller, edificis d’aquest mateix autor, també hi podem veure elements similars en les portes, finestres...
L’edifici en qüestió va ser un referent del modernisme català perquè allà s’hi reunien els intel·lectuals i artistes de l’època. Quadre de Ramon S’hi feien tertúlies, Casas de dos sopars, i exposihomes en bicicleta cions d’art, de fet aquí és on Picasso va fer la seva primera exposició individual ja que era un dels seus refugis d’inspiració. A més a més de Pablo Picasso, altres artistes també acostumaven a freqüentar-hi, com Antoni Gaudí, hisorietistes com Ricard Opisso, i músics com Isaac Albéniz. El promotor i regidor del local era Pere Romeu, un personatge d’una fesomia que anava molt acord amb l’estil del local. Romeu havia treballat com a cambrer en un cabaret de París,
Artesans com Eusebi Arnau, encarregat de la pedra, Manuel Ballarín del ferro forjat i Josep Llimona de les escultures van col·laborar en la construcció de la cerveseria. En la façana de l’edifici podem veure elements que expliciten el moment de reivindicació nacionalista que es vivia en aquella època com són l’ús del maó que significa la terra, els dracs, escuts...
26
E
l Mercat de Sant Josep, popularment conegut com la Boqueria, és un mercat municipal situat a la Rambla 91 de Barcelona que actualment segueix en
Al principi, en el mercat podíem trobar fruites, verdures, carn... Queviures en general, i més tard, s’hi va afegir la venda d’animals. Uns anys després, el sostre va ser remodelat i l’any 1914 es va inaugurar la coberta metàl·lica, inspirada en la moda que venia de la Torre Eiffel.
Els seus orígens es remunten al segle XII i era un mercat a l’aire lliure a les portes de la ciutat on pagesos venien els seus productes per estalviar-se l’impost d’entrada a la ciutat. A les Rambles s’hi trobava un convent amb el mateix nom, que durant una manifestació del 1836 va ser destruït. En el seu lloc es va construir una plaça amb grans columnes envoltada de porxos i de manera temporal s’hi va traslladar el mercat, però al final s’hi va quedar-se definitivament. Les obres per cobrir el mercat es van iniciar l’any 1840 per Mas Vilà, el dia de Sant Josep en honor a l’antic convent.
L’encarregat del disseny i de portar a terme les obres va ser Antoni Falguera i Sivilla que juntament amb el sostre també va reformar la distribució de les paradetes i els vitralls de l’entrada. Antoni Falguera i Sivilla (1876-1947) fou un arquitecte deixeble de Josep Puig i Cadafalch. A més a més de reformar el mercat de la Boqueria, va construir l’Escola Municipal de Música, la Casa Ciutadans o la Casa de la Lactància.
funcionament.
Entrada de la Boqueria
27
HOSPITAL SANT PAU
28
L’ hospital Sant Pau va ser construït entre 1902 i 1930 per Lluís Domènech i Montaner.
L’
hospital té el seus orígens en el 1401 quan van fusionar sis hospitals i van encarregar la construcció d’un únic l’hospital de Santa Creu. Un banquer català, Pau Gil, va destinar part del seu llegat a la construcció d’aquest hospital. Tot i així, els diners es van esgotar en la construcció de deu pavellons dels vint-iset totals. La resta es van edificar amb donacions de malalts, dels familiars, d’altres mecenes i de la Santa Creu.
Lluís Domènech i Montaner va construir el complex seguint una trama urbanística diferent de l’Eixample, amb un desplaçament de 45º respecte al pla Cerdà. D’aquesta manera va acabar sent un recinte aïllat, una ciutat dins la ciutat, com molts l’anomenen. Les seves dimensions equivalen a nou illes de l’Eixample, amb vint-i-set pavellons, setze modernistes, tots comunicats entre ells a través d’un quilòmetre de galeries subterrànies. Com tots els projectes de Domènech i Montaner, el Recinte Modernista té connotacions simbòliques. La planta del conjunt està dividida en dos eixos principals formant una creu patent, l’emblema de l’antic Hospital de la Santa Creu. Els pavellons es distribueixen al voltant de dos carrers de grans dimensions i amb uns carrers adjacents una mica més reduïts. Cada pavelló estava aïllat i destinat a una especialitat L’Hospital Sant Pau vist des de dalt mèdica diferent. Els materials escollits van ser els millors, els més perdurables i adequats per a la funció hospitalària, sense oblidar l’aspecte natural i agradable per al malalt. Alguns d’aquests materials són el maó vermell; la pedra, sobretot en funció decorativa; la ceràmica, per al
29
revestiment de les cúpules, cobertes i plafons decoratius; el mosaic ceràmic, la fusta i el marbre, el vidre, el metall i el ferro. L’arquitecte va voler incorporar la natura en el conjunt arquitectònic, de manera que cada pavelló tenia dos jardins. L’objectiu era donar un caire alegre, optimista i que alleugerís el dolor de malalts i familiars. La vegetació del jardí no tenia només una funció sol decorativa, els arbres purificaven l’aire, fixaven bactèries, pols i gasos tòxics. Al passeig central van plantar castanyers de l’Índia, til·lers, tarongers i arbres caducifolis. La presència de la pedra escultòrica és molt important. Els capitells, detalls florals, mènsules i estructures foren totes dissenyades per Lluís Domènech. La figuera-símbol més representada és l’àngel protector, d’aparença masculina, femenina o infantil. Els pavellons individuals es van anomenar amb els noms dels sants protectors a qui es van dedicar. Els de la dreta eren destinat als homes i els de l’esquerra a les dones, amb diferents advocacions en cada cas. Un dels detalls més característics de l’hospital és la gran quantitat de rajoles acolorides i pintades a mà. La ceràmica atorga una espectacular nota de lluminositat a tot el conjunt arquitectònic i una dosi de vitalisme. A dins dels pavellons, la ceràmica a més de tenir una condició higiènica i de fàcil neteja té un element terapèutic. Els motius florals transmeten tranquil·litat i pau, a més de lluminositat. Totes aquestes característiques pensades per l’arquitecte, estaven destinades per la recuperació més immediata dels pacients.
30
La Barcelona universal Al 1888 Barcelona és la protagonista de l’Exposició Universal d’aquell any Per A ura Fresneda Les exposicions universals són celebracions de gran envergadura iniciades a la segona meitat del segle XIX en ciutats d’arreu del món. s considera que l'organització de l'Exposició Universal de 1888 va ser el reflex de la bona relació entre la monarquia restaurada i la burgesia industrial catalana, que havia donat suport al retorn de la monarquia, a la recerca d'una pau social que permetés un desenvolupament econòmic. Al 1929 es va celebrar una segona exposició universal a Barcelona que es va ubicar a Montjuïc. La Exposició del 1888 es va ubicar al Parc de la Ciutadella perquè era un espai molt gran. Una quarta part del recinte estava ocupat per edificis dissenyats pels arquitectes més prestigiosos del moment, i allà feien les exposicions. Tanmateix es van mantenir tres edificis de l'època militar de la Ciutadella: el Palau del Governador, l'arsenal i la capella. Tots tres continuen en actiu.
E
Inauguració de l’Exposició Universal, 22 de maig d1888
L'arsenal, després de diverses adaptacions el 1889, 1900 i 1932, és actualment la seu del Parlament de Catalunya. L'Exposició Universal va ser considerada un èxit, tant pel nombre de visitants com pel rendiment econòmic i la projecció internacional que li va donar a Barcelona. A més, va ajudar a urbanitzar una gran zona de la ciutat. L'exposició, plantejada en un moment de depressió econòmica, va revitalitzar el sector de la construcció, i el nombre de visitants va proporcionar grans ingressos a tots els sectors de la ciutat.
L’
Arc de Triomf, va ser construït en mot de l'Exposició Universal de 1888 i era la porta d'accés al recinte firal. És l’obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas i és d’estil neomudéjar. La tradició es remunta a l’Arquitectura de l’Antiga Roma i es relaciona amb el costum del Senat de celebrar triomfs romans. A diferencia d’altres arcs de triomf de caràcter militar, l’Arc de Triomf de Barcelona té un gran component civil, caracteritzat per el progres artístic, científic i econòmic.
E
l Passeig de Sant Joan va tenir gran importància perquè va remodelar l’Eixample i va convertir-se en un carrer ample que facilitava la comunicació.
El monument a Rius i Taulet i fou construït entre 1897-1901 i dedicat a qui va ser alcalde de Barcelona durant l'Exposició de 1888, Francesc de Paula Rius i Taulet. És obra de l'arquitecte Pere Falqués i l'escultor
31
Manuel Fuxà. El monument consta d'un obelisc a sobre d'un pedestal que, a la part frontal, és presidit pel bust de bronze de Rius i Taulet, flanquejat per un obrer, que simbolitza el Treball, i una figura
al·legòrica que s'ha d'interpretar com la ciutat que rep homenatge a l'alcalde. A la part posterior hi trobem una imatge alada de la fama i tres genis que simbolitzen l'Art, la Ciència i la Indústria.
L’Arc de Triomf
El Passeig de Sant Joan
32
Parc de la Ciutadella El Parc de la Ciutadella és un parc de Ciutat Vella. Consta del Castell dels Tres Dragons, l’Umbracle i el Parlament Per A ura Fresneda
EL CASTELL DELS TRES DRAGONS
El castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l’edifici modernista construït entre 1887-1888 com a cafè-restaurant per l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 per Lluís Domènech i Montaner. Aquest nom, probablement, fou adaptat de la novel·la homònima de 1865 de Serafí Pitarra. En el moment de construcció havia de ser un dels edificis principals de l'esdeveniment i davant seu hi tenia el desaparegut Palau de les Belles Arts. Amb tot, un retard a les obres i la disputa amb el llicenciatari del cafè varen provocar l'abandonament de l'obra per part de Domènech el 12 de juny de 1888 i la seva substitució per Josep Forteza que l'acabà a l'agost, quan ja restava poc per acabar l'exposició. Construït amb maó vist i ferro laminat, és un edifici en forma de castell coronat de merlets. És de planta pràcticament quadrada, amb quatre torres als angles i passadissos perimetrals que circulen entre una doble façana. La decoració ceràmica fou realitzada amb col·laboració d'Antoni M. Gallissà, Josep Llimona, J.A. Pellicer i Alexandre de Riquer Els tres dragons del Castell dels Tres Dragons i està localitzada als merlets i als plafons en forma d'escut de la part alta, que desglossen en blau sobre blanc, un programa naturalista de plantes i animals, incloent-hi bon nombre de begudes i licors. Aquestes ceràmiques varen estar encarregades a la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat. Els vitralls, desapareguts en part, eren obra d'Antoni Rigalt i Blanch. El principal, que ocupava tota la façana va ser destruït en un bombardeig a la guerra civil espanyola.
L’UMBRACLE
Un umbracle és un jardí públic urbà. Aquest edifici està destinat a protegir del sol les plantes més delicades. Combina el maó vist amb la fusta, delimitant un espai cobert amb una estructura de
33
L’umbracle
ferro de perfil trilobulat. El projecte de Fontseré és del 1883 però va ser modificat durant l'Exposició Universal per adequar-lo com a sala de festes i conferències. Després Josep Amargós, sota la direcció d'Elies Rogent li va retornar l'aspecte original.
EL PARLAMENT
El Parlament es troba en l'actual Parc de la Ciutadella, antiga fortalesa construïda per ordre de Felip V per dominar Barcelona després de la Guerra de Successió Espanyola. Els orígens de l'actual seu del Parlament de Catalunya, es remunten al segle XVIII, quan va ser construït com a arsenal militar de la Ciutadella. Va ser construïda sota la direcció de l'arquitecte i enginyer militar Pròsper de Verboom entre 1716 i 1748. Tot el conjunt està acabat amb pedra de Montjuïc i rajola vermella i està decorat amb bustos de personatges relacionats amb l'art català, que pertanyen a l'ampliació que es va fer a principis del segle XX, quan l'edifici es va convertir en Museu Municipal de art, després d'un intent fallit d’instaurar-com a palau reial. Davant del Parlament es troba la còpia d’una escultura anomenada Desconsol, realitzada per Josep Llimona i actualment conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. La primera versió, de guix, és del 1903. Representa l’harmonia del cos femení. La seva actitud melangiosa i recatada contribueixen a relacionar-la amb el simbolisme. En el Parc de la Ciutadella hi ha altres edificis com: el zoo, l’hivernacle i el museu de Geologia.
34
El Desconsol
LA PEDRERA
35
La casa Milà, popularment coneguda com la Pedrera, és un edifici modernista que es troba entre el Passeig de Gràcia i Diagonal, l’Eixample.
V
a ser l’última obra civil dissenyada per Antoni Gaudí, i va construir-se entre 1906 i 1912. El nom de la Pedrera va ser inventat com a nom despectiu, ja que en un principi la casa no va agradar. L’encàrrec fou de l’empresari Pere Milà i Camps i de la seva dona Roser Segimon i Artells, vídua de l’acabat indià Josep Guardiola i Grau, de qui va heretar tota la seva fortuna.
En la construcció d’aquest edifici, Gaudí va incomplir diverses lleis urbanístiques pel que fa a la vorera o a l’alçada de l’edifici, i per solucionar aquest problema al finalitzar l’obra l’ajuntament va declarar l’edifici com a monument. A més a més, també va incomplir el contracte amb la família Milà. Són sis pisos, sense contar amb les golfes i el terrat. El primer pis, l’entresol, s’usava com a rebedor i l’utilitzava el porter. El segon en canvi, el pis principal, era utilitzat per els Milà i tenia una escalinata coberta directa des de l’entrada, finestres grans, i unes dimensions aproximades de 1240m2. Les plantes superiors eren dividides en petits pisos que Vista des d’un pati Entrada i escalinata de la Casa Milà eren utilitzades de lloguer. Aquestes diferències socials es notaven en els materials que anaven degradant de qualitat a mesura que pujaves més plantes. L’edifici consta de dos patis interiors amb desaigües, perquè així quan plovia l’aigua no s’acumulava. A demés, aquest edifici ja tenia pàrquing, on s’aparcaven els cotxes de cavalls i els mateixos cavalls residien allí. L’edifici està dividit en dos blocs amb una porta d’entrada en cada bloc, en tota la casa hi ha sis celoberts, situats a les cuines i lavabos ja que juntament amb els patis interiors afavorien la ventilació i l’
36
il·luminació de l’edifici, a més l’edifici constava de dos ascensors, i els graons eren baixos per facilitar la seva utilització. El terrat és una de les parts Xemeneies i badalots més destacades d’aquest edifici, amb la forma ondulada i un desnivell pronunciat hi consten xemeneies, que recorden a soldats amb casc, badalots amb una creu a la punxa, que eren les caixes d’escala, i les torres de ventilació. A més, la vista perifèrica del terrat permet veure dues esglésies, la Sagrada Família i el Sagrat Cor. Gaudí no va tenir molt bona relació amb Roser Segimon per les seves diferències en el disseny de l’edifici, de manera que Gaudí va voler tindre un detall amb ella i va fer una inscripció a la façana en honor seu. La façana és autoportant, s’aguanta per ella mateixa. Gaudí va ser present en tots els detalls de l’edifici, en els sostres, la moltura, les rajoles... I així segueix sent fins ara. Actualment, en la Pedrera hi segueixen residint alguns dels antics propietaris, hi ha oficines, i és un centre turístic molt important per la ciutat.
37
A la recerca d’arcs catenaris a través del modernisme Una catenària és una corba que adopta una cadena, corda o quelcom semblant amb una càrrega uniforme repartida en tota la seva llargària suspesa entre dos punts que no estan en la mateixa vertical Per Carlo Fabra Aquesta corba va ser utilitzada, per Gaudí i molts altres arquitectes modernistes, per formar un arc que normalment és confós amb l’arc parabòlic, ja que a ull nu resulten indistingibles. La casa Milà, popularment coneguda com la Pedrera, n’és un clar exemple. L’estructura de l’àtic la constitueix una successió de 270 arcs catenaris de diferents altures per distribuir el pes de l’ondulat terrat. Estudiant un d’aquests arcs, hem pogut establir que la corba que descriu l’arc catenari es pot aproximar per la paràbola d’equació y=ax2+c . Seguint amb l’arc escollit, el vèrtex, és a dir el punt més alt, és de (0,5) i els dos punts pels que passa amb l’eix d’abscisses són (-2,0) i (2,0). De manera que l’expressió algebraica de la funció quadràtica d’aquest arc en concret és de y=-1x2+5. Per veure la diferència entre l’arc catenari i l’arc parabòlic, representarem la paràbola d’aquest arc en una mateixa imatge, tenint en compte les següents dades: x
-3
-2,5
-2
-1,5
-1
-0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
y
-4
-1,25
1
2,75
4
4,75
5
4,75
4
2,75
1
-1,25
-4
6 5 4 3 2 1 -4
-3
-2
0 -1 -1 0
1
2
3
4
-2 -3 -4 -5
38
Arcs catenaris també en trobem a la Casa Milà, la fórmula de la paràbola que aproxima l’arc que tenim a continuació és de
y= -3,35x2+ 2,75 Les mesures estan expressades en metres, d’acord amb les mides reals. Amb aquestes dades podem calcular l’alçada de l’arc.
y= -3,35· 02+ 2,75 y= 2,75m A més també podem calcular l’amplada del terra del passadís. Primer calcules el punt de tall de la paràbola amb l’eix d’abscisses.
0= -3,35x2+ 2,75 -3,35x2 = 2,75 x2= 2,75/3,35 x = 0,9m P(0’9, 0)
Desprès sabent que l’arc a la part esquerra surt de la paret a una alçada de 2,15m , calculem la seva abscissa en aquest punt.
2,15= -3,35x2+2,75 -3,35x2= 0,6 x2= 0,6/3,35 x= 0,42m De manera que per trobar l’amplada del terra del passadís hem de sumar 0,42+0,9 que ens dóna 1,32m En la mateixa Casa Milà, trobem una reproducció de la maqueta a gran escala (1:10) del projecte de l’església de la Colònia Güell. Hi ha tres tipus diferents de corbes catenàries en la maqueta, que només mirant-les podem deduir la fórmula de cada cas i la seva altura en la realitat.
y = 6x2-3,8 y = x2-2,1 y = 2x2-2,8 Altura = 3,8m Altura = 2,1m Altura =2,8m
39
La quadrícula que va canviar Barcelona Sí, estem parlant del pla Cerdà, un pla de reforma i eixample de Barcelona al 1860 que tenia una estructura de quadrícula. Per Ernest Roa i Larra
L
a Barcelona anterior al 1850 era una ciutat tancada en l’interior de les seves pròpies muralles.
S’havia anat fent asfixiant, la població creixia i no hi havia terrenys per edificar, de manera que l’única solució era afegir plantes als pisos. Els carrers eren de 4 metres de mitjana, i la higiene era quasi inexistent. A més, a partir del segle XIX, Barcelona va patir diverses epidèmies de còlera. Davant d’aquesta situació, la gent del poble es va unir en un moviment anomenat “Abajo las murallas” per demanar l’autorització al govern de Madrid per tirar les muralles de la ciutat.
La primera pedra del nou projecte la va posar la reina Isabel II el dia 14 de setembre de 1860. Cerdà va fer el seu pla urbanístic pensant principalment en la higiene, desprès d’un llarg estudi va aprofitar la direcció dels vents perquè els carrers tinguessin una major oxigenació. A més, va cercar quin arbre seria el més idoni per créixer a la ciutat, el plàtan. Els carrers eren amples, quadriculats eixamplats de vint metres de llargada, amb voreres de cinc metres i parcs i jardins interiors. Cerdà també va pensar en la mobilitat i en les futures línies ferroviàries. A diferència del pla Rovira que separava en diferents
L’ajuntament va obrir un concurs per decidir el disseny del nou pla urbanístic de la ciutat, aquest concurs va ser guanyat per Antoni Rovira. Tot i així, van acabar executant el pla de Cerdà que va imposar el govern central mitjançant una ordre reial.
sectors la població, depenent de les activitats socials amb una lògica de barris i jerarquització de l'espai i dels serveis públic, i que creixia radialment incorporant els pobles del voltant a la ciutat, el Pla Cerdà era un pla igualitari, on les dimensions dels carrers no depenien en la classe social en la que et trobaves. Aquest fet que no va agradar a la burgesia barcelonina que ho justificava com un malbaratament de l’espai i que juntament amb el fet que el pla venia imposat des de Madrid, va portar a que es creés una campanya en contra de Cerdà. La quadrícula de Cerdà preveia carrers de 20, 30 i 60 metres d'amplada. Les mançanes donaven una densitat de 800.000 persones. Cerdà va proposar “l'Eixample il·limitat”, una quadrícula regular i impertorbable al
Futur mapa de Barcelona (1895)
40
llarg de tot el traçat urbà. El principi igualitari que Cerdà volia, ja no era només entre classes socials, sinó per la comoditat del trànsit de persones i vehicles, ja que tant si se circula per una
via vertical com per una de transversal, l’encreuament entre elles es trobaria a la mateixa distància.
Les vies estaven orientades en direcció paral·lela, i en perpendicular respecte al mar i això fa que tots L’Eixample vist des d’un helicópter els seus costats tinguessin llum directa del sol al llarg del dia.
Pel que fa el disseny del Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya, Cerdà va traçar només dues vies consecutives d'amplada especial on en realitat atenent al tramat de 113,3m hauria d'haver tres carrers. A tot això cal afegir la presència d'algunes de caràcter especial que no segueixen el traçat reticular sinó que el travessaven en diagonal, com ara la pròpia Avinguda Diagonal, l'Avinguda Meridiana, el Paral·lel, i d’altres.
Q P T uadrat d’or és la zona més central de l’Eixample de Barcelona. Està situada al voltant del Passeig de Gràcia i delimitat entre el carrer Aribau i Passeig de Sant Joan, i des de les rondes de Sant Pere i Universitat a la Diagonal en la part superior, i forma un quadrat on s’acull un ric patrimoni arquitectònic.
assatge Permanyer és un carrer situat en la mançana que formen els carrers Consell de Cent, Roger de Llúria, Diputació i Pau Claris. És el passatge més antic de l’Eixample i el més ben conservat; construït l’any 1864 per crear un passeig d’ús privat que travessava l’illa de cases de forma transversal. Just a l’illa superior trobem el Passatge Méndez Vigo, entre els carrers Aragó i Consell de Cent, construït l’any 1868. Al voltant d’aquests carrers van construir-se deu cases de mida reduïda a cada costat.
Torre de les aigües
41
orre de les Aigües és una torre d'aigua situada al carrer Roger de Llúria 56, construïda l'any 1870 per l'arquitecte Josep Oriol Mestres i l'enginyer Antoni Darder. La seva funció era la distribució d'aigua potable als primers edificis de l'Eixample, ja que l’aigua subterrània no tenia suficient força per arribar als habitacles dissenyats per Cerdà. Totes les illes d’edificis dissenyats per Cerdà tenien patis interiors, totalment aïllats del soroll de l’exterior. Alguns d’ells, avui en dia, s’utilitzen com a patis d’escoles, pàrquings, magatzems...
Competint per l’originalitat L’Illa de la Discòrdia, és el conjunt de tres edificis: la Casa Batlló, la Casa Lleó Morera i la Casa Ametller, situades al Passeig de Gràcia. Per Ernest Roa i Larra Entre 1900 i 1914 el passeig de Gràcia va convertir-se en el principal centre residencial burgès i va esdevenir així, l'eix del que seria conegut com el Quadrat d'Or. Era el lloc més cotitzat i el més cobdiciat i tots els arquitectes hi volien edificar per tal de ser reconeguts. Les tres cases són d’artistes modernistes que van establir una gran rivalitat entre ells per tenir la millor façana de les tres cases; aquest fet és el que realment li dóna el nom a l’Illa de la Discòrdia. La Casa Batlló està situada al Passeig de Gràcia 43. Un edifici reformat per Antoni Gaudí entre els anys 1905 i 1907. L’encàrrec, fet per Josep Batlló, consistia en fer una reforma total d’una antiga casa convencional de l’any 1877. Josep Batlló fou un empresari del tèxtil, i membre de la família fundadora de La Vanguardia. Es va casar amb Amàlia Godó, filla d’un polític actiu que havia sigut membre de les Corts. En referir-se a aquesta casa es parla d’arquitectura orgànica ja que tots els elements tenen un lligam amb la naturalesa.
LA CASA BATLLÓ
La façana està formada per tres parts diferents unides harmònicament i va utilitzar el trencadís com a tècnica de revestiment. La part superior és una mena de cresta de forma ondulada que recorda a l’esquena arquejada d’un drac, hi ha una petita finestra triangular i es diu que Gaudí podia veure des d’allà els avenços de la Sagrada Família. Un altre fet que recorda a un drac és la combinació de teules ceràmiques que es van utilitzar, que van degradant-se començant amb colors verds a la banda dreta, passant al blau intens i violaci a la gran part central i, per últim, vermellós i rosa intens al costat esquerre. La part central evoca un llac amb nenúfars, fent predominar les formes ondulades per donar aquesta sensació de moviment de l’aigua i utilitzant fragments de vidres de colors verds, blaus i marrons. Les baranes dels balcons estan fetes de ferro colat, i les del pis principal i del segon estan decorades amb una decoració floral. En la part inferior, la façana del pis principal està feta totalment de pedra sorrenca amb alguna forma arrodonida. Un disseny elegant combinat A l’interior hi predominen les formes ondulades
42
amb els vitralls multicolors. Al primer pis, que es troba arran del carrer, es repeteix l'estructura i disseny de les dues finestres. L’interior té com a tema principal el món aquàtic. Hi predominen parets ondulades, sense cantonades ni racons, procurant sempre que la ventilació i la llum natural fossin elements sempre presents. En el seu interior també és pot parlar d’arquitectura orgànica, com si fos un organisme viu on hi predomina el blau del mar i l'ocre de les roques.
La Casa Ametller es troba en el mateix Passeig de Gràcia 41, al costat de la Casa Batlló. L’autor va ser Josep Puig i Cadafalch, i la va construir entre el 1898 i 1900. L’encàrrec va ser fet per Antoni Ametller i Costa, que va voler transformar un edifici vell del 1875, que havia comprat per traslladar-s'hi. Ametller i Costa va ser un empresari català que posseïa una fàbrica de xocolata artesanal que seguia els models europeus. Combinava aquesta activitat amb el col·leccionisme i la fotografia.
LA CASA AMETLLER
El tema principal de la façana és la reivindicació, Façana esglaonada tot i que l'esglaonada façana de reminiscències nòrdiques, que recorda una tauleta clàssica de xocolata crida molt l’atenció i fa pensar en el treball artesanal. La tècnica que va usar per decorar-la va ser l’enrajolat i l’esgrafiat. Amb materials com rajoles vidriades i de reflex metàl·lic, grafit blanc i ocre, forja negra, fusteria verda, pedra grisa de Montjuic... Hi predominen les línies rectes amb estil gòtic. Els paviments són de marbre i de mosaic romà., les parets són amb estucs, papers pintats o teles; els sostres són plans de fusta i bigues de ferro... Són alguns dels elements d’aquest estil. El pis principal es troba a la segona planta, en aquest mateix pis i en la planta baixa podem trobar escultures tradicionals catalanes. El conjunt escultòric va ser realitzat per Eusebi Arnau i Alfons Juyol. La Casa Lleó i Morera va ser construïda per Lluís Domènech i Montaner entre els anys 1902 i 1906, situada al Passeig de Gràcia 35. El projecte va ser un encàrrec fet per Francesca Morera per a reformar l'antiga Casa Rocamora construïda el 1864. Francesca Morera es va casar amb Albert Lleó i Dubosch, de Barcelona, amb qui va tenir un fill, Albert. La parella es va separar legalment el 22 de desembre de 1881 i el fill va quedar amb la mare. L'avi de Francesca, s'havia dedicat al negoci mercant amb Amèrica del Sud i en morir vidu va deixar la seva fortuna a la seva neboda, Francesca.
LA CASA LLEÓ I MORERA
La façana és asimètrica i l’arquitecte va intentar dissimular-ho situant una tribuna en
43
el pis principal que és troba en la primera planta, on es troba el menjador, la sala de convidats... És anomenada la planta noble. A la terrassa, hi ha una torre molt ben decorada amb pedra i mosaic, sustentada sobre vuit pilars fins. La façana és seriosa i majoritàriament de guix, amb línies corbes. Hi ha figures de Wagner i d’unes dames amb instruments. Es tracta d'unes al·legories que fan referència als recents avenços tecnològics: fotografia, electricitat, fonògraf i telèfon. També hi ha decoracions amb lleons i flors de morera, símbols del cognom del propietari; una gran vidriera i una entrada amb moltes capes de fusta tallada. Cada pis està decorat de diferent manera i amb finestres de mides variades. A la planta baixa hi ha grans obertures amb arcs que ofereixen uns aparadors amplis per al local comercial de la planta baixa. A l’any 1943 l’entrada es va traslladar al vèrtex de l'edifici, destruint les columnes que sustentaven la galeria del principal i ubicant un aparador de la botiga en el lloc de la porta d'entrada que hi havia anteriorment. De la decoració interior, se’n parla magníficament. El mobiliari és probablement el més atractiu del modernisme a Catalunya; el vestíbul, l’ascensor, l’escala formen part del conjunt arquitectònic millor conservat. Juntament amb els vitralls, escultures, paviments... que en formen part. Hi van participar diversos artesans, cadascú especialitzat en coses diferents, Eusebi Arnau com a escultor, Lluís Bru i Maragaliano amb els mosaics, Gaspar Homar juntament amb Josep Pay pel el mobiliari, Antoni Rigalt especialitzat en vitralls, i molts més. Interior de la casa
44
COLÒNIA GÜELL
45
C
atalunya ja es trobava en ple procés d’industrialització. En un principi hi havia dos tipus de fàbriques; els telers, on cada casa artesanal podia tenir-ne de tres a quatre; o els molins, de vent, d’aigua o de sorra. Tot va canviar quan Josep Bonaplata va portar la màquina de vapor a Catalunya i de retruc, va construir una fàbrica. La màquina de vapor funcionava amb carbó, per tant les fàbriques s’ubicaven al paral·lel, al costat d’un riu.
Poc a poc, es van anar construint edificis pels voltants on vivien els treballadors en condicions pèssimes i, per evitar que els treballadors marxessin, millorar la qualitat de vida d’aquests i que no estiguessin informats de l’exterior es van inventar les colònies. Alhora les fàbriques es traslladaven a llocs amplis i plans al costat d’un riu per així estalviar-se el carbó i utilitzar l’aigua com a combustible. Un cop tenien la fàbrica establerta, construïen un poblet amb tot el que els treballadors poguessin necessitar, com una panaderia, una església, una escola... I d’aquesta manera no haguessin de sortir de la colònia. A Catalunya van haver-hi 100 colònies. Can Solé era una gran masia de Plànol de la vuitanta hectàrees de terreny amb Colònia Güell capella inclosa que l’any 1860 es va posar a la venda. La família Güell, que eren propietaris d’una fàbrica tèxtil i extremadament rics. Van comprar Can Solé com a segona residència. Al 1872 mor Joan Güell, el cap de família i Eusebi Güell ho hereta tot. Ell mateix decideix tancar la fàbrica tèxtil i obrir una de nova en els terrenys de Can Solé. A la vegada va construir una colònia amb cases, d’un o dos pisos i que superaven els 60 m2; amb dues escoles, una per nois i l’altra per noies; una església i alguns llocs d’oci com un teatre o un bar. Eusebi volia que la seva colònia agradés als treballadors perquè així vinguessin a treballar a la seva fàbrica. Tot i així, no volia perdre el control, i si algú es queixava el feia fora i ho perdia tot, de manera que als treballadors no els hi quedava més remei que acceptar tot el que els hi deien.
46
L’any 1973 la fàbrica va tancar, però la gent que vivia a la colònia es va quedar a viure allí comprant a un preu raonable la casa en la que residien. Avui en dia, algunes encara estan habitades. Actualment encara queden bastants edificis d’aquella època. Com la masia Cal Ordal, on hi residien tres famílies que es dedicaven a l’agricultura, l’antiga casa del secretari, representant del ajuntament, on al balcó hi ha la creu de Sant Jordi i la senyera. També veiem un ratpenat, l’escut de la família Güell, i un símbol dels països catalans. També s’hi conserva el convent de les monges, on durant l’horari laboral dels pares restaven els infants. L’escola de les nenes estava comunicada amb el convent. Fins als set anys, les nenes anaven a l’escola; a partir de llavors, combinaven l’escola amb el treball fins als catorze anys, que deixaven d’estudiar. L’escola dels nens, en canvi, estava Escola de nens comunicada amb la casa dels mestres. A l’escola els nens aprenien matemàtiques, francès, dibuix tècnic i a llegir; ja que a Eusebi Güell li interessava tenir treballadors qualificats. La plaça principal era el punt de trobada dels treballadors ja que s’hi trobava el teatre Fontova, la cafeteria per homes Ateveu unió, el recinte on assajava la coral... L’església va ser dissenyada per Esglèsia Antoni Gaudí, Güell li va donar carta blanca i això va fer que Gaudí trigués deu anys en dissenyar-la. L’any 1908 va començar la seva construcció i en sis anys la capella va ser acabada. Uns anys més tard Eusebi Güell es posa malalt i els seus fill hereten els negocis, juntament decideixen que no volen seguir subvencionant l’església de Gaudí i l’any 1915 consagren la capella. Per la construcció de l’església s’utilitzen materials reciclats com pedres,
47
maons cremats, basalt, ceràmica i vidre per fer el trencadís... Els valors d’Antoni Gaudí: la religió, la natura i Catalunya, sempre van ser presents en tota la construcció. L’interior també va ser decorat per l’arquitecte. Els bancs de dues Mosaics persones estaven disposats en de colors semicercle perquè tothom estès a la cripta orientat a l’altar principal. Hi ha dos altars, un dedicat a la moreneta i l’altre a la Sagrada Família. Les columnes eren diferents, unes de basalt i les altres de ciment i maons, ambdues inclinades al centre formant arcs catenaris. Els vitralls tenen formes de flors i colors vius que aporten una gran il·luminació natural. Gaudí va voler fer una altra menció a la naturalesa en les finestres, i aquestes en obrir-se recorden a les ales d’una papallona o pinyes dels pinars del costat de l’església. Cripta
48
VALORACIONS
49
D
e primera mà no imaginava que descobrir la teva pròpia ciutat fos tan interessant... Mai havia prestat gaire interès pel modernisme: “Anar a visitar una església?” “No gràcies!” Doncs amb aquesta setmana de visites he après que les coses que semblen avorrides a primera vista, no ho son. M’ha entusiasmat molt el tema i de debò que m’hauria agradat que féssim més dies de Treball de Síntesi (però sense la part del “treball”). M’han agradat totes i cada una de les visites; algunes més que altres, com és usual, però tots els edificis i instal·lacions tenien alguna singularitat, alguna peculiaritat que els feia especials, i això és el que m’agrada de les obres modernistes. La visita guiada que més em va agradar va ser la del primer dia a la Sagrada Família. El guia va agradar a tot el grup, va fer que la sortida fos amena i lleugera i s’expressava molt bé. L’ús de les tabletes amb jocs de la Sagrada Família facilitava la comprensió perquè havíem de mostrar el que havíem après amb un temps limitat. D’altra banda, que el guia portés micròfon i que nosaltres sentíssim tot el que digués a través d’auriculars va fer que estiguéssim pendents del que deia en tot moment, i no “NO IMAGINAVA QUE a causa d’estar lluny del guia ens quedaríem DESCOBRIR LA TEVA sense saber de què parlava.
PRÒPIA CIUTAT FOS TANT INTERESSANT...”
La visita a la Pedrera va ser massa llarga pel meu gust, interessant, però llarga. Com a habitatge em va sorprendre; estem acostumats a veure cases sense gràcia, només de color marró i de mal gust. Per contra, la Pedrera és original i acolorida al seu interior. Tot en ella està pensat al detall. La visita del tercer dia a l’hospital de Sant Pau no em va agradar molt. No vaig estar molt atenta ja que la guia no em motivava. Vaig copiar el que calia i vaig fer les fotografies necessàries però en quant a interès, quasi no en vaig tenir. L’hospital en sí era magnífic, l’arquitecte va fer un hospital en la que l’estància no semblés tant aterradora com ho és en un hospital qualsevol; sembla més amigable. La visita a la Colònia Güell em va agradar molt. No coneixia què eren les colònies i vaig aprendre moltes coses que no sabia. Un altre fet que em va agradar és que vam estar tot el curs junt, ens vam retrobar, i això em va agradar molt. En general Aquests quatre dies de visites m’han aportat molts coneixements, el que no valoro tan positivament ha estat l’elaboració del treball, és massa feina i massa pressió i caldria més temps a l’escola perquè els grups ens poguéssim organitzar millor ja que durant la setmana molt fem extraescolars i el cap de setmana molts marxen fora i és difícil trobar-nos. Ha estat molt interessant la setmana i m’ho he passat molt bé amb les meves companyes i tot el grup. CLARA ARBONÉS
50
A
questa setmana de treball de síntesi ha sigut molt intensa, hem treballat molt, però això no vol dir que no m’ho hagi passat bé i que no hagi gaudit de la Barcelona modernista.
El dimarts van fer les exposicions de la Boqueria, 4 gats, Palau de la música i l’exposició del nostre grup i a continuació vam anar a la Sagrada Família. Aquesta visita em va agradar molt, el guia era molt simpàtic i va fer que la visita fos ràpida i divertida. Per la tarda vam tenir itinerari fotogràfic a l’Avinguda Tibidabo, va ser molt cansat, però els edificis eren preciosos. L’endemà vam anar a la Pedrera, va ser molt interessant i em va agradar molt, després els companys van fer les seves exposicions “L’ÚNICA COSA QUE i vam tornar a l’escola per la tarda a avançar feina. NO EM VA AGRADA
VA SER EL FET D’ANAR
Al dijous els companys de grup van fer les AMUNT I AVALL” exposicions de la Ciutadella i l’Arc de Triomf i vam anar cap a l’Hospital Sant Pau. Aquesta visita no em va agradar gaire, perquè la guia era molt avorrida i tot el que deia acabava sent pesat. Per la tarda amb el meu grup vam anar a fer el itinerari fotogràfic a les Rambles. Al divendres tots els grups vam anar a la Colònia Güell, aquesta visita em va agradar molt, la guia era molt maca i el poble i l’església eren molt interessant. En conclusió, aquest treball de síntesi m’ha agradat molt, l’única cosa que no em va agradar va ser el fet d’anar amunt i avall tota l’estona, i també crec que en aquest treball hi ha massa feina, comparat al de segon d’ESO, és massa. Jo, per cara el curs que ve, faria que els alumnes poguessin començar a fer el treball abans del crèdit per així tenir més temps. GEORGINA CORTÉS
51
D
esprés d’haver passat una setmana descobrint Barcelona i dues més aprofundint en tot el que hem après, crec que ja puc dir la meva opinió sobre aquest treball de síntesis. El tema m’ha sorprès gratament, em pensava que les explicacions de les visites es farien llargues i pesades; i ha estat tot al contrari, se’m feien relativament amenes.
La visita a la Sagrada Família va ser, amb diferència la millor de totes. Ja havia visitat anteriorment l’església, però ho vaig tornar a gaudir com si fos el primer cop. El guia va saber cridar-nos l’atenció des del primer moment, i mostrar-nos així la bellesa arquitectònica d’aquest monument. A més, el fet de que ens donessin uns auriculars per sentir millor al guia, va ser una ajuda per a què no desconnectéssim en cap moment. La segona visita, va ser a la Pedrera, un edifici bastant desconegut per mi. Em va sorprendre que l’edifici no tingués cap cantonada i tot fossin parets corbes i ondulades. I, per descomptat, les vistes des del terrat; una panoràmica completa de tota la ciutat. Per contra, la visita “VAIG PODER RECÓRRER mica llarga. se’m va acabar fent una
CARRERS DE BARCELONA I RACONS QUE MAI HAVIA VIST”
L’hospital de Sant Pau em va deixar bocabadada, no m’esperava un complex tant gran i complet. Cada sala tenia el seu encant, i es nota que hi van haver moltes hores de dedicació. La guia va ser correcta però, poc a poc s’anava fent monòtona i al final vaig desconnectar una mica. Tot i així, la visita em va agradar. L’última visita va ser a la colònia Güell. El millor de la colònia va ser l’església, la resta de la visita, tot i ser molt interessant, no em va agradar gaire. La guia ens va donar tota la informació necessària, però tot i així no em va captivar el suficient. Una de les activitats que més em va agradar va ser l’itinerari fotogràfic, ja que vaig poder recórrer carrers de Barcelona i descobrir racons que mai havia vist. En conclusió, les activitats guiades en general van estar ben escollides, tot i que m’hagués agradat poder visitar el Palau Güell. S’ha de dir que hi havia molta feina a fer, però espero que totes les hores dedicades serveixin per fer una bona revista. EULÀLIA RIBERA
52
ITINERARIS FOTOGRÀFICS
53
De viatge Les directrius de la revista visiten edificis modernistes de l’Avinguda Tibidabo i les Rambles. I tu encara no hi has anat? Per Guillem MartĂnez Berenguer
AVINGUDA TIBIDABO 1. Casa Pinar
54
2. Casa Casacuberta
3. Casa Muntadas
55
4. Casa Fornells
5. Casa Roviralta
56
6. Casa Ignasi Coll
7. La Rotonda
57
LES RAMBLES 1. Casa Rocamora
2. Botiga Teixidor
58
3. Font de Canaletes
4. Casa Elena Castellano
59
5. Magatzems “el Indio”
6. Pastisseria Escrivà
60
7. Casa Bruno Quadros
8. Fanals Plaรงa Reial
61