el relleu de Catalunya
Pablo , Aitor, Andrea i LucĂa.
alumnes: Aitor, Lucia, Pablo i Andrea MESTRA: Clara Vivó
Índex Pàgina 2
Índex
Pàgina 3
Què és el relleu?
Pàgina 4
Unitats de relleu
Pàgina 5
El relleu de Catalunya
2
alumnes: Aitor, Lucia, Pablo i Andrea MESTRA: Clara Vivó
Què és el relleu La superfície de la terra no és plana, té formes variades. Aquestes formes que podem veure a la superfície de la terra és el relleu. El relleu de la terra no sempre és igual, s'ha anat modificant amb el pas dels anys. Per estudiar la terra la dividim en tres parts: la geosfera, la hidrosfera i l’atmosfera. Geosfera: La geosfera és on habiten els éssers vius. Hidrosfera: La hidrosfera és on es troba l’aigua, els mars, els rius, els llacs, etc. L’atmosfera: L’atmosfera és la capa de gas que envolta la terra.
Les formes del relleu terrestre Les formes del relleu són l'aspecte visible del paisatge. Aquestes formes estan constituïdes pel que anomenem accidents geogràfics. Les formes del relleu són molt diverses.
Unitats de relleu • Plana: terreny sense elevacions situat a poca alçària sobre el nivell del mar.
3
alumnes: Aitor, Lucia, Pablo i Andrea MESTRA: Clara Vivó
• Muntanya: elevació important del terreny amb pendents força dretes.
• Coll: pas entre muntanyes.
• Turó: elevació moderada del terreny, amb pendents suaus.
4
alumnes: Aitor, Lucia, Pablo i Andrea MESTRA: Clara Vivó
• Vall: espai entre muntanyes. Terreny sense elevacions situat a poca alçària sobre el nivell del mar.
• Altiplà: elevació del terreny molt plana i a molta altitud sobre el nivell del mar.
• Depressió: extensió de terreny situada més avall que les terres que l'envolten. És quan un tros de superfície es menys elevada que la del seu voltant.
5
alumnes: Aitor, Lucia, Pablo i Andrea MESTRA: Clara Vivó
• Serralada: conjunt de muntanyes alineades.
• Serra: conjunt de muntanyes més petit que una serralada.
• Massís: conjunt de muntanyes no alineades amb característiques comunes
6
alumnes: Aitor, Lucia, Pablo i Andrea MESTRA: Clara Vivó
• Cingle: conjunt rocós molt alt que forma un precipici.
• Congost: pas estret i profund entre muntanyes.
• Conca: una conca és una zona més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.
7
alumnes: Aitor, Lucia, Pablo i Andrea MESTRA: Clara Vivó
Els tres grans grups de relleu de Catalunya són: ○ Al nord de Catalunya: ■ Pirineu: Forma part de la serralada dels Pirineus, situada al nord de la Península Ibèrica. El Pirineu és la frontera natural entre França i Espanya. ● Axial: Està format per muntanyes escarpades i grans, té cims de 3.000m d’alçada. (Pica d’estats) 3.143m d’alçada. ● Prepirineu: És un conjunt de serres situades al sud del Pirineu axial. Les muntanyes, aquí no arriben als 3.000 m d’alçada. (Pedraforca)2.506m d’alçada. ■ Serralada transversal: Lliga el Pirineus amb la serralada Prelitoral i separa el pla de l’Empordà de la depressió central. ○ Al centre i al sud de Catalunya: ■ la Depressió Central: Zona molt àmplia, es troba al centre de Catalunya; entre el Prepirineu i la Serralada Transversal . ○ el Sistema Mediterrani: ■ Serralada Prelitoral: Aquesta està al interior, s’estén des del massís de les Guilleries fins al massís del ports de Beceit, també formen part de la serra de les prades i la del Montsant, el massís de Montserrat i del Montseny. ■ Serralada Litoral: Està propera al mar, s’estén des del massís de les Gavarres fins a la serra de Montsià. ■ Depressió Prelitoral: És una plana allargada que separa la serralada Prelitoral de la serralada Litoral. ■ Planes Litorals: Són extensions sense desnivell i estan molt a prop de la costa.
8
alumnes: Aitor, Lucia, Pablo i Andrea MESTRA: Clara Vivรณ
https://www.youtube.com/watch?v=o9st6b2HMzc 9
La costa de
Catalunya Fet per: NĂşria RodrĂguez-Peral Gil Marc Vela Poch Samantha Rojas Parellada Alex Sternfeld Dolz
índex Pregunta
Pàgina
La costa
pàgina 3
Unitats de costa
pàgina 3
La costa Catalana
pàgina 6
Costa alta
pàgina 8
Costa baixa
pàgina 8
Deltes
pàgina 9
Què és un riu
pàgina 10
parts d’un riu
pàgina 11
les xarxes fluvials
pàgina 14
1- La costa La costa Ês el lloc on la terra i el mar s’uneixen i on es barreja la terra amb el mar, Ês a dir, la terra que voreja el mar.
2- Unitats de costa El relleu de Catalunya és força variat però predominen les muntanyes, tot i que també trobarem algunes planes. ● Golf: Porció gran de mar voltada parcialment de terra.
● Badia: Entrada del mar en la costa, generalment més petita que un golf.
●
Cap: Punta de terra que entra mar endintre
● illa: Porció de terra voltada d'aigua de tots costats, més petita que un continent.
● istme: Llengua de terra que uneix dos continents, una península a un continent, etc.
● Platja: Riba sedimentària i planera del mar, d'un llac o d'un riu gran, formada generalment de sorra o de grava.
3- La costa catalana Catalunya té aproximadament 550 quilòmetres de costa, que s'estén des del cap de Creus, al nord, fins a la desembocadura del riu de la Sènia, al sud. El relleu és variat, amb trams de costa alta i trams de costa baixa. També hi ha trams formats per les activitats humanes i trams de costa ocupats pels deltes.
3.1- Costa alta A la part nord, a la Costa Brava i al Garraf, trobem les formacions més abruptes, amb penya-segats que corresponen a la costa alta. La sorra es gruixuda i formen petites cales. Hi trobem accidents del relleu com el cap de Creus, el cap de Begur, el golf de Roses i les Illes Medes.
3.2- Costa baixa Es troba en planes litorals que arriben fins el mar, com a l’Empordà, al Maresme o al sud de Catalunya, a la costa Daurada. Les platges són llargues i de sorra fina. hi podem trobar el cap de Salou, el golf de Sant Jordi o el delta de l’Ebre.
3.3- Deltes Un delta és una formació sedimentària dipositada per un riu en el desguàs a la mar o en un llac, la qual sol presentar una part subaèria plana i baixa, de vegades triangular, solcada per un o diversos braços fluvials, i una part submergida formant un talús en progradació per les aportacions fluvials redistribuïdes per l'onatge, la marea, els corrents litorals i els vents.
També hi ha trams de Costa ocupats pels deltes de rius, com el delta del Ter, el delta de la Tordera, el del Besós, el del Llobregat i el de L'Ebre, que és el més extens.
4- què és un riu? Un Riu és una corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat. Posseeix un cabal i desemboca al mar, en un llac o en un altre riu, en aquest cas es denomina afluent. Algunes vegades acaben en zones desèrtiques on les seves aigües es perden per infiltració o evaporació.
Un riu té tres trams: ● curs alt (naixement). ● Curs mitja (tram intermedi). ● curs baix (desembocadura).
A mesura que el riu va arribant a la seva desembocadura va perdent pendent i, com a conseqüència, velocitat.
5- parts d’un riu ● Cabal: Quantitat d’aigua que passa per la secció d’un riu o d’un canal per unitat de temps.
● Règim fluvial: Variació del cabal d’un riu al llarg de l’any, depenent de la distribució de les precipitacions i de la quantitat de neu . Altres factors que intervenen són: Temperatura de la conca i de la quantitat de neu, l’evaporació, la geologia, el relleu, la vegetació i l’acció humana
● afluent: Corrent d’aigua que desguassa en un altre de més important (per la longitud, el cabal, la superfície de la conca, i els al·luvions transportats).
● riba: Vora del mar, d’un riu.
● capçalera: Sector més elevat d'una conca o vall fluvial o d'una glacera.
● desembocadura: Lloc on un riu desemboca a la mar o en un altre riu.
● meandre: Volta sinuosa que fa un curs d'aigua, un riu, un camí.
● conca: Àrea de terreny drenada per un mateix riu o curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents. La conca d’un riu, o conca hidrogràfica, és un territori que porta les seves aigües cap a un únic riu, o al mateix mar.
6- les xarxes fluvials Són el conjunt de rius, afluents i corrents d’aigua que neixen en una mateixa serralada i desemboquen en un mateix riu o mar. Quan diferents xarxes fluvials van a parar al mateix lloc, en diem vessant hidrogràfic. A Catalunya hi ha 2 vessants:
VESSANT MEDITERRANI: o Xarxa Pirineu-Ebre: Els rius neixen al Pirineu i van a parar al riu Ebre, que és el més important i cabalós de
Catalunya.
Porten
molta aigua degut a les pluges i a la neu. Afluents de l’Ebre són el Segre, la Noguera Ribagorçana i la Valira. o Xarxa Pirineu-Mediterrani: Els rius neixen al Pirineu i van a parar al mar Mediterrani. Són rius cabalosos menys a l’estiu. Els més importants són el Ter, el Llobregat, el Fluvià i la Muga. o Xarxa Mediterrània: Els rius van de la serralada Prelitoral fins al Mediterrani. Són rius curts i amb sequera. Els més importants són el Besós, la Tordera, el Foix, el Gaià, el Francolí i la Sènia.
VESSANT ATLÀNTIC: Només està format pel riu Garona, que neix al Pirineu i desemboca a l’oceà Atlàntic, a França.
Martina Morillas Violeta EllacurĂa TomĂĄs Escoda Hussein Haidar
Ă?NDEX pĂ gina El clima
2
Climes de Catalunya
3
La Catalunya humida i seca
4
Tipus de paisatges
6
Aparells de mesura
7
Els climogrames
10
El clima El clima el formen els diferents tipus de formacions atmosfèriques característics d'un territori al llarg de diversos anys i varia d'unes zones a unes altres de la Terra. Per conèixer les característiques d'un clima, cal saber els elements que el defineixen: la temperatura que hi fa, les precipitacions que hi cauen i els vents. ● La temperatura són els graus de calor
o
fred
que
mesura
el
termòmetre. ● Les precipitacions són la quantitat d'aigua de pluja, calamarsa o neu que cau en cada lloc, mesurat amb el pluviòmetre. Els factors que influeixen en el clima són : ● La distància al mar. L'aigua del
mar
es
refreda
o
s'escalfa més lentament que la terra, per això fa que la temperatura de les zones properes a la costa sigui més suau
que
a
les
zones
d'interior, on fa més fred a l'hivern i més calor a l'estiu.
● El relleu. La temperatura disminueix amb l'altitud. A les zones elevades hi fa més fred. ● La proximitat a l'Equador. A les zones més pròximes a l'Equador, que reben més calor del Sol, hi fa molta més calor que a les zones properes als pols, on hi fa molt fred. Catalunya, a causa del relleu tan divers, te una varietat de climes, que són els següents: ● Clima mediterrani d’alta muntanya , es localitza als Pirineus i Prepirineus. ● Clima mediterrani d’interior,
es dóna a la major part de la Depressió
Central. ● Clima mediterrani litoral, es localitza a la franja costanera. ● Clima atlàntic, es dóna només a la Vall d’Aran. La latitud determina unes zones climàtiques.
Els climes de Catalunya CLIMA MEDITERRANI LITORAL: És el clima que fa a les zones properes a la costa. Els estius són menys calorosos que a la zona interior i els hiverns són suaus, sobretot a les zones mes properes al mar i quasi mai hi glaça.
Hi
ha
poques
precipitacions. CLIMA
MEDITERRANI
INTERIOR: És el clima que es dona a les terres de l'interior. Els
estius són molt calorosos i moltes vegades s'arriba a prop dels 40º, i els hiverns són molt freds amb temperatures per sota de 0º i les precipitacions són escasses.
CLIMA D'ALTA MUNTANYA: És el clima que fa als Pirineus. Els estius són frescos i suaus i els hiverns a freds. Les precipitacions són freqüents i, a l’hivern neva especialment a les zones més altes. CLIMA ATLÀNTIC: És el que es dona només a la Vall d’Aran. Els vents humits que vénen de l’oceà Atlàntic fan que les precipitacions es reparteixin al llarg de tot l’any. Els estius són frescos i els hiverns freds.
La Catalunya humida i la Catalunya seca. LA CATALUNYA HUMIDA La Catalunya humida són àrees elevades del nord com, els paisatge, boscos perennes… i les pluges superen els 700 m anuals.
LA CATALUNYA SECA ● La seva vegetació i fauna estan adaptades a la calor i a la sequera. Arbres i arbustos de fulla perenne. ● Hi trobem alzines, alzines sureres, pi blanc, pi roig, pi pinyoner, plantes herbàcies (esparreguers), plantes aromàtiques (farigola i romaní). ● A les zones seques : màquia de margalló i de llentiscle. ● A la vora dels rius i estanys: boscos de ribera amb àlbers i pol.
A la zona de la depressiĂł Central. â—? Hi ha molt contrast en les temperatures: molt fred a l'hivern i molta calor a l'estiu.
TIPUS DE PAISATGES: també podem trobar molts altres llocs on ha intervingut l'home que són els paisatges transformats o humanitzats. El paisatge és una porció d'espai caracteritzada per una combinació d'elements físics, ecològics, biològics, històrics que s'influeixen entre si per configurar l'aspecte que té aquella porció d'espai que estem mirant. Podem dir que el paisatge és l'aspecte que té un indret amb la vegetació, els conreus, els pobles, els rius, les muntanyes, els edificis, les carreteres..., que li dónen unes característiques determinades.
APARELLS DE MESURA
Per mesurar els elements del clima es fan servir diversos aparells
El pluviòmetre mesura la quantitat de precipitacions que han caigut en un indret per metre quadrat. El penell és l’aparell que es fa servir per indicar la direcció d’on bufa el vent. L’higròmetre és l’aparell que mesura la humitat d’un lloc. El baròmetre és l’aparell que es fa servir per a mesurar la pressió atmosfèrica. El termòmetre és l’aparell que mesura la temperatura d’un indret determinat.
ELS CLIMOGRAMES Un climograma és un gràfic que representa dos dels elements principals
del
clima:
la
temperatura i les precipitacions. En els climogrames es recullen les dades preses diàriament de les estacions meteorològiques, de manera que amb un cop d’ull podem saber fàcilment quina ha estat l’evolució de les temperatures i les pluges en un indret determinat en el transcurs d’un any. Analitzant un climograma ens podem fer una idea força exacta del tipus de clima que té aquell indret. - El Total anual de precipitacions . - La Temperatura mitjana anual . ( Se sumen totes les temperatures i es divideixen entre els 12 mesos ) - L'Amplitud o oscil·lació tèrmica anual ( diferència entre la temperatura del mes més càlid i del més fred ) ens permet distingir entre climes de tendència continental o marítima ... - L'Estació meteorològica o lloc on s'han recollit les dades , la seva latitud , altitud , distància al mar , existència de barreres muntanyoses , vents predominants ... - Si hi ha període d'aridesa : segons l'índex de Gaussen tots els mesos en què les precipitacions siguin Inferiors a dues vegades a la temperatura ( és a dir que quedin per sota de la línia de les temperatures ) són els mesos secs . ) , com s'observa en el climograma .
Un climograma és un gràfic que reflecteix el clima d’un lloc determinat. A la gràfica figuren les temperatures (representades amb una línia vermella) i les precipitacions
(representades amb un rectangle blau) mitjanes de cada mes i del seu anĂ lisi es pot interpretar el clima al qual pertany.
Alex.V, Clara, Cayetano, Leomar Tutora: Clara Vivó Curs: 5è
Índex Pàgina 1: Portada Pàgina 2: Índex Pàgina 3: Què és la població del territori? Pàgina 4: Quins factors canvien de la població? Pàgina 5: Com evoluciona la població? Pàgina 6: Quina és l’estructura de la població? Pàgina 7: Que és la densitat de la població? Pàgina 8: Com es reparteix la població d’un territori? Pàgina 9: La relació entre la població i el treball? Pàgina 10: Mapes. Pàgina 11: Gràfics
….LA POBLACIÓ DE CATALUNYA…. 1-Què és la població d’un territori?..... La població és el conjunt de persones que habiten un territori determinat en un moment donat. Catalunya té 7.508.106 habitants, segons el cens de població de l'any 2015, després d'uns anys d'augment continuat a causa sobretot de la immigració estrangera, però aquest any 2018 tenim 7.453.957 habitants. .
2. Quins factors canvien la població?...... Hi ha diferents factors que fan augmentar i disminuir la població: 1. Factors que augmenten la població: a. NATALITAT: són les persones que néixen. Actualment la natalitat a Catalunya és baixa, encara que no sempre ha estat així, la natalitat va anar creixent fins a la dècada de 1970. Des d’aleshores, va anar descendint, en part per la incorporació de les dones al món laboral i el retard de l’edat a l’hora de tenir el seu primer fill. b. IMMIGRACIO: són les persones que arriben a un lloc per viure-hi o treballar des d’un altre lloc. A Catalunya hi ha hagut dos períodes de forta immigracio. 2. Factors que disminueixen la població: a. MORTALITAT: són les persones que moren. b. EMIGRACIÓ: són les persones que se’n van a viure o a treballar a un altre lloc.
https://www.youtube.com/watch?v=8eBfequnAhA
3-Com evoluciona la població?
.
La població La població evoluciona per el creixement natural o vegetatiu El creixement natural o vegetatiu El creixement natural o vegetatiu de la població és la diferencia entre la natalitat i la mortalitat. creixement natural = naixements - defuncions ● La natalitat és la quantitat de persones que neixen. ● La mortalitat és la quantitat de persones que moren. Els moviments migratoris Sempre hi ha hagut desplaçaments de la població. Aquests moviments de la població són les migracions o moviments migratoris
saldo migratori = immigració - emigració
4-Quina és l’estructura de la població? . Es denomina estructura de la població a la classificació dels components d'una determinada població atenent a diferents variables. Si classifiquem a la població segons l'edat i el sexe estaríem realitzant una estructura demogràfica; si classifiquem a la població segons la feina que realitza, tindríem una estructura professional.
Piràmide de població :
5-Què ĂŠs la densitat de la poblaciĂł? La densitat de poblaciĂł ĂŠs una mesura de distribuciĂł de poblaciĂł d'un paĂs o regiĂł que ĂŠs equivalent al nombre d'habitants dividit entre l'Ă rea on viuen. Indica, per tant, el nombre de persones en cada unitat de superfĂcie, i normalment s'expressa en habitants per km.
đ?‘›đ?‘œđ?‘šđ?‘?đ?‘&#x;đ?‘’ đ?‘‘ ′ â„Žđ?‘Žđ?‘?đ?‘–đ?‘Ąđ?‘Žđ?‘›đ?‘Ąđ?‘ đ?‘‘đ?‘’đ?‘›đ?‘ đ?‘–đ?‘Ąđ?‘Žđ?‘Ą đ?‘‘đ?‘’ đ?‘?đ?‘œđ?‘?đ?‘™đ?‘Žđ?‘?đ?‘–Ăł = đ?‘˜đ?‘š2 đ?‘‘đ?‘’ đ?‘ đ?‘˘đ?‘?đ?‘’đ?‘&#x;đ?‘“Ăđ?‘?đ?‘–đ?‘’
https://youtu.be/y9L14s2-544
6-Com
es
reparteix
la
població
per
territoris? Per esbrinar si un territori esta molt o poc poblat, necessitem saber-ne el territori i el nombre d’habitants que hi viu. Amb aquestes dades es calcula la densitat de població.
Si una zona té molts habitants en un territori molt petit direm que esta densament poblada; però si aquesta mateixa població es reparteix en un territori molt gran, direm que no esta densament poblada.
7- Quina ès
la relació entre la població
i el treball? Des del punt de vista del treball, la població es classifica en dos tipus: ● Població activa: La població activa és la magnitud de persones que treballa, és a dir, les persones que estan entre 16 i 67 i que estan en disposició de treballar. Hi ha dos tipus de persones: ○ població activa: Les persones que treballen i reben diners. ○ població desocupada: les persones que estan en condicions de treballar però no troben feina. ● Població inactiva: La població inactiva son les persones a partir dels 16 anys que, per edat o per discapacitat, no poden treballar i no cobren per l’activitat que fan. Entre aquestes persones hi ha: estudiants, jubilats, les persones que s’ocupen de casa seva i els malalts.
Els Sectors PRIMARI I SECUNDARI
Allegra Riccio Luka Salinas Diego Fuster
Els sectors primaris i secundaris de Catalunya Alumnes: Diego,Luka,Allegra
ÍNDEX Pàgina 1
Índex
Pàgina 2
Els sectors econòmics de Catalunya
Pàgina 3
Sector primari
Pàgina 4
L’agricultura
Pàgina 5
La ramaderia
Pàgina 6
La pesca
Pàgina 7
La mineria
Pàgina 8
La silvicultura
Pàgina 9
El sector secundari
Pàgina 10
La construcció
Pàgina 11
Les indústries i principals sectors industrials
Pàgina 12
Les fonts energètiques
Pàgina 13
Mapes gràfics
1
Els sectors primaris i secundaris de Catalunya Alumnes: Diego,Luka,Allegra
Els sectors econòmics de Catalunya El sector primari és aquell compost pels treballador i les companyies que es dediquen a obtenir recursos de la natura de forma directa, com per exemple la ramaderia, la silvicultura, etc.
El sector secundari transforma matèries primeres en productes elaborats o semielaborats mitjançant a processos de transformació. En aquest sector industrial hi ha varies feines com ara les fonts energètiques, les indústries i principals sectors, etc.
El sector terciari és aquell que ajuda a que la gent que facilita el sector primari i secundari. Inclou el turisme, la cultura, l’educació, les finances i les administracions.
2
Els sectors primaris i secundaris de Catalunya Alumnes: Diego,Luka,Allegra
SECTOR PRIMARI El sector primari agrupa les activitats econòmiques que és dediquen a obtenir recursos de la natura. En aquest sector hi ha l’agricultura, l’explotació de boscos, la pesca, la mineria i la ramaderia.
A Catalunya, tan sols el 4% de la població ocupada treballa en feines agrícoles, ramaderes i de pesca. Les causes principals són aquestes: ● La mecanització del camp: Amb molt poca mà d’obra es pot produir més. ● El desenvolupament de la indústria i dels serveis: Això ha provocat l’emigració d’una part de la població del camp a les ciutats.
3
Els sectors primaris i secundaris de Catalunya Alumnes: Diego,Luka,Allegra
L’AGRICULTURA L’agricultura és el cultiu de la terra, on es planten fruites, verdures, cereals i hortalisses. Aquesta feina es va descobrir al Neolític a on l’home va passar a fer tasques com la pesca, l’agricultura i moltes més feines agrícoles. Els éssers humans van començar a practicar l’agricultura a causa dels canvis climàtics que van tornar les temperatures molt més templades. Actualment, gràcies a la tecnologies, l’agricultura no ha deixat d’evolucionar positivament en tots els aspectes i que permeten que augmenti la producció dels aliments. L'espai agrari apareix quan l'ésser humà decideix alterar l'espai natural per usar-lo en activitats agrícoles, ramaderes i forestals. Per crear un espai agricultura es necessiten factor. Hi ha uns quants tipus d’agricultura: ● De secà: l’agricultor no rega les plantes i espera a que la pluja les regui i creixin ● De regadiu: L’agricultor rega les plantes ja sigui amb aigua dels rius, dels llacs... ● De subsistència: l’agricultor s’alimenta del que cultiva ell encara que comercialitza una petita part.
4
Els sectors primaris i secundaris de Catalunya Alumnes: Diego,Luka,Allegra
RAMADERIA La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i exploració d’animals per obtenir-ne aliment, productes derivats llana, cuir, etc., o serveis animals de tir), animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc. El conjunt d'animals així emprats s'anomena bestiar. La ramaderia abasta el conjunt d'activitats relacionades amb la cria i el comerç de bestiar
5
Els sectors primaris i secundaris de Catalunya Alumnes: Diego,Luka,Allegra
LA PESCA La pesca és la feina de pescar peixos o altres animals del mar. Aquest ofici és una de les activitats més antigues que l’home ha desenvolupat, encara és una de les principals activitats del món . Uns exemples de tipus de pesca són: ● Pesca Industrial: És aquella que es realitza amb l’objectiu d’obtenir un gran número de preses. Això es realitza a través de grans embarcacions. ● Pesca Artesanal: S’utilitzen tècniques tradicionals, sense desenvolupament tecnològic. Normalment és destinat a l’autoconsum, encara que una petita part es comercialitza.Y ● Pesca d’arrossegament: consisteix en arrossegar xarxes sota l’aigua fins a aconseguir animals.
6
Els sectors primaris i secundaris de Catalunya Alumnes: Diego,Luka,Allegra
La MINERIA És una activitat econòmica del sector primari que consisteix en l’extracció dels minerals que s’han acumulat en el terra i en el subsòl.. Existeix una gran varietat de minerals a explotar. Hi ha els minerals metàl·lics, com el coure, plom, or, plata, crom, mercuri, alumini entre altres que avui en dia s’utilitzen per la fabricació de tota classe de productes industrials. També hi ha minerals no metàl·lics com ara el granit, el marbre, la sorra, l’argila, la sal, el quars, etc. Són utilitzats com materials de construcció i matèria prima de les joieries entre altres utilitats. Els de més importància en l’actualitat són els combustibles generats principalment per formar energia. Tenim al petroli, el gas natural i el carbó. La mineria és un dels oficis més antics de la humanitat. Fa molts anys l’home utilitzava els minerals per la fabricació d’armes. El carbó i el ferro van ser i són matèries primes molt importants. Aquest ofici es pot dividir en 3 tipus: ● La mineria de superfície: excavacions a cel obert o altres excavacions obertes. ● La mineria subterrània: anar per túnels. ● La mineria submarina i la dels pous de perforació: per obtenir combustibles. En totes les excavacions es fan diversos passos (per poder separar un mineral compost amb un específic)
7
Els sectors primaris i secundaris de Catalunya Alumnes: Diego,Luka,Allegra
SILVICULTURA La silvicultora és la disciplina que tracta sobre la gestió dels boscos o muntanyes forestals i també, per extensió, la ciència que tracta d'aquest cultiu; és a dir, de les tècniques que s'apliquen a les masses forestals per obtenir-ne una producció contínua i sostenible de béns i serveis demandats per la societat. L'objectiu és garantir dos principis bàsics: la persistència i millora de la massa (continuïtat en el temps i augment de la seva qualitat) i el seu ús múltiple. El silvicultor és el que empra diferents tractaments silvícoles en funció del que vulgui obtenir, com fusta, llenya, fruits, qualitat ambiental. Per això, la silvicultora sempre ha estat orientada a la conservació del medi ambient i de la natura, a la protecció de conques hidrogràfiques, al manteniment de pastures per al bestiar ai la fruïció pública dels boscos. La silvicultora origina una producció diversa (diferència clara amb l'agricultura), sent necessària la comptabilització de totes les produccions i externalitzacions que produeix.
8
Els sectors primaris i secundaris de Catalunya Alumnes: Diego,Luka,Allegra
el sector secundari Agrupa les activitats econòmiques que es dediquen
a transformar
primeres
matèries en productes elaborats . Formen part d’aquest sector la indústria, la construcció i l’artesania . Catalunya
té
una forta tradició industrial, però els últims anys s‘ha
nombre de persones
reduït
el
que treballen en aquest sector .Aquesta reducció afecta
l’ocupació industrial, però
sobretot
totes les persones
que treballen en la
construcció . La industria química, en canvi, continua ocupant molts treballadors. Així i tot, el 25% de la població activa ocupada treballa en el sector secundari.
9
Els sectors primaris i secundaris de Catalunya Alumnes: Diego,Luka,Allegra
LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA La construcció comprèn la construcció de cases, edificis i obres públiques, com per exemple ponts, túnels o carreteres.
A Catalunya, el
sector
de la construcció manté una posició rellevant dins de
l’estructura productiva del país , tot i que la recessió econòmica del 2007 va impactar en el sector de manera especialment greu, i en va reduir la dimensió després d’una època de creixement desmesurat .
Tanmateix , el sector té una gran importància en termes d´ocupació, i com que es tracta
d´un
sector
de deslocalització impossible, un cop superada la crisis
econòmica des del 2013, l'activitat comença a mostrar signes recuperació.
10
Els sectors primaris i secundaris de Catalunya Alumnes: Diego,Luka,Allegra
LES fonts energètiques A Catalunya hi ha molta indústria i, per tant, necessitem molta energia per a fer-la funcionar. Hi ha dos tipus d’energia: ● No Renovable: s’obté del carbó, del petroli i del gas natural. Com que Catalunya no té aquest combustibles, els ha de comprar a d’altres països.
●
Renovable: s’obté de les hidroelèctriques, de l’energia eòlica i de la solar. Catalunya sí que produeix aquest tipus d’energia.
11
Els sectors primaris i secundaris de Catalunya Alumnes: Diego,Luka,Allegra
indústries Segons el que fabriquen, hi ha tres tipus d’indústria: ● Indústries bàsiques: Transformen matèries primes en semielaborats que després els transformen en un producte final. L’acer és un producte semielaborat que el transformen en bigues ● Indústries de béns d’equipament: Transformen productes semielaborats en matèries per fabricar-ne d’altres, com les màquines. ● Indústries de béns de consum: Fabriquen productes que la gent pugui consumir, com el menjar.
Els principals sectors industrials són: ● Químic: Elabora productes diferents: plàstics, medicament, pintures, etc. ● Metal·lúrgic: Fabrica màquines elèctriques i electròniques. ● agroalimentari: Fàbrica productes com: cava, vi llet, derivats, etc. ● Noves tecnologies: Fabrica components moderns ● Tèxtil: Produeix teixits i roba de confecció ● Construcció: Proporciona materials per a les edificacions.
12
TREBALL DEL SECTOR TERCIARI I DE LES COMARQUES DE CATALUNYA.
Maria Albors. Ian de Castro. Mark Shypira.
Índex SECTOR TERCIARI EL COMERÇ EL TURISME ELS TRANSPORTS
2 2 3 4
COMARQUES LES COMARQUES DE MUNTANYA. LES COMARQUES D’INTERIOR. LES COMARQUES LITORALS.
5 7 8 8
1
SECTOR TERCIARI A Catalunya, el 73% de la població activa ocupada treballa en el sector terciari. Els serveis més importants són el turisme, el comerç i els transports terrestres, marítims i aeris de persones i mercaderies.
EL COMERÇ Aquest servei posa en contacte els productes i els béns obtinguts en el sector primari i secundari amb els consumidors que els compren. L’activitat del comerç es fa dins d’un país (comerç interior) o entre
diferents
països
(comerç exterior).
2
EL TURISME Comprèn els desplaçaments de les persones a diferents llocs en cerca de descans o de diversió. L’oferta turística és molt variada: turisme de costa, de muntanya o cultural. Catalunya és la regió d’Espanya que més guanya en turisme.
3
ELS TRANSPORTS Pera que els productes arribin fins als comerços i per traslladar passatgers, cal que hi hagi transports. Els transports es classifiquen segons el medi per on es desplacen tres grups: terrestres, marĂtims, aeris.
4
COMARQUES Una comarca és una regió que es diferencia de la resta per les seves característiques històriques, socials, culturals o geogràfiques. En alguns països, les comarques són entitats administratives formades per diversos municipis.
5
Comarques de Catalunya.
6
LES COMARQUES DE MUNTANYA. Les comarques de muntanya són comarques poc habitades amb muntanyes altes. Es localitzen al nord de Catalunya i són les de la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà , el Ripollès i la Garrotxa.
7
LES COMARQUES D’INTERIOR. Les comarques d'interior són aquelles que no toquen al mar ni tenen muntanyes gaire altes. El relleu és variat sense grans contrastos. Les comarques d'interior estan situades en una gran plana anomenada Depressió Central i són la Noguera, el Solsonès, el Segrià, l'Urgell, el Pla d' Urgell, la Segarra, Osona, el Bages, l'Anoia, la Conca de Barberà, les Garrigues, Pla de l'Estany, el Gironès, el Vallès oriental, el Vallès occidental, l'Alt Penedès, l'Alt Camp, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
8
LES COMARQUES LITORALS. Les comarques litorals són les que estan arran de mar, s'estenen de nord a sud i són: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Selva, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Ebre i el Montsià.
9