GEOGRAFIA CATALANA I ESPANYOLA .
Alumnes de 5è de Primària – Escola Augusta
. .. ... ...El Relleu.. …….. Què és el relleu? El relleu és el conjunt de formes variades que presenta la superfície de la Terra, com per exemple les muntanyes, les planes i les costes. El relleu de Catalunya s’organitza en quatre grans unitats: ★ el Pirineu ★ la Serralada Transversal ★ la Depressió Central ★ el Sistema mediterrani
1
Unitats de Relleu 1) EL Turó El Turó és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim.
2) Massís Conjunt de muntanyes no alineades, altitud moderada, sovint format per terrenys antics.
3) Litoral Part de la superfície terrestre que està arran de mar.
4) Altiplà Elevació del terreny que presenta una superfície més o menys plana.
2
5) Plana Gran extensió de terreny sense gaire altitud. Acostuma a estar envoltada de muntanyes.
6) Conca Territori per on corren les aigües d’un riu i les dels seus afluents.
7) Les Muntanyes Una muntanya és un conjunt de roques, terra, pedres i, en algun cas de lava, que formen una elevació natural de gran alçada i de grans dimensions (més de 700 m) sobre el terreny.
8) Collada Una collada, també denominada coll, és la part més baixa, i bastant plana, que es troba entre dos cims o dues elevacions del terreny.
3
9) Serralada Una serralada és un conjunt de muntanyes que
té
una
formació
comuna
i
característiques semblants. Es diu serralada perquè té forma de serra. Generalment és més llarg que ample.
10) Cingle Un cingle és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques.
11) Congost Un
congost
és
un
accident
geogràfic
provocat per un riu.
4
Unitats de relleu de Catalunya El Pirineu El Pirineu és al nord de Catalunya i és on trobem les altituds més importants. El Pirineu català forma part de la serralada dels Pirineus, situada al nord de la península Ibèrica. Els Pirineus són fronteres amb França i Andorra. S’estén des de l’oceà Atlàntic fins al mar Mediterrani. El Pirineu català té uns 230 quilòmetres dels 435 km que tenen els Pirineus. És la unitat més important de relleu de Catalunya i està dividit en dues subunitats. ★ El Pirineu axial és l’eix principal. Està format per muntanyes grans i escarpades, amb cims superiors als 3.000 metres d’altitud, com ara la pica d’Estats (3.143m). ★ El Prepirineu és un conjunt de serres paral·leles situades al sud del Pirineu axial. Està format per muntanyes elevades que no arriben els 3.000 metres d’altitud, com ara el Pedraforca (2.506m)
i
el
Boumort
(2.070m). També hi trobem la serra
del
Montsec, separació
Cadí que
o
la
del
formen
la
natural
entre
Catalunya i Aragó a través del congost de Mont-Rebei.
5
La serralada Transversal La serralada Transversal enllaça els Pirineus amb la serralada
Prelitoral i separa el pla de
l'Empordà de la depressió Central. La muntanya més alta d’aquesta unitat de relleu és el Puigsacalm (1.512m). Comprèn també la zona
volcànica de la Garrotxa. La serralada Transversal és al nord-est de Catalunya. És el punt de trobada entre el Pirineu català, la
serralada
Prelitoral
i
la
depressió Central.
La depressió Central La depressió central és una zona situada al centre
de
Catalunya, entre el Prepirineu, la serralada Transversal i la serralada Prelitoral. Els terrenys de la depressió Central no són completament plans, però es diu així pel contrast entre les grans muntanyes del Pirineu i de la serralada Litoral. El relleu d’aquesta unitat és força variat, amb turons, valls, planes i altiplans. S’hi concentra la major part dels conreus de Catalunya.
6
A la depressió Central hi ha tres sectors de superfícies planes. ★ A l’oest, el pla de Lleida i el pla d’Urgell. ★ Al centre, l’altiplà de la Segarra i l’altiplà del Solsonès. ★ A l’est, la plana de Vic i el pla de Bages. La depressió central és la unitat de relleu que ocupa les terres interiors i del centre de Catalunya.
EL Sistema mediterrani El Sistema Mediterrani està format per un conjunt de terrenys que discorren paral·lels a la línia de costa. ● La Serralada Prelitoral, més interior, s’estén des del massís de les Guilleries fins al dels ports de Beseit. També en formen per la serralada de prades i la del montsant, el massís de Montserrat i del Montseny. ● La Serralada Litoral està a prop del mar. S’estén des del massís de les Gavarres fins a la serra Montsià. A la serralada també hi ha el massís del Garraf, la serra de Collserola i el massís del Montnegre. ● La depressió Prelitoral és una plana allargada que separa la serralada Prelitoral de la serralada Litoral. ● Les planes litorals són extensions sense desnivells importants, molt a prop de la costa.
7
.. ...EL RELLEU D’ESPANYA.. … El relleu d'Espanya és el conjunt de muntanyes d'Espanya. Està caracteritzat per una gran varietat de paisatges, fruit de la presència del mar envoltant la península, les cadenes muntanyoses i les planes que formen la regió.
Unitats de relleu espanyoles La Península Ibèrica està situada en l’extrem sud-occidental d’Europa. La delimiten el mar Cantàbric, el mar Mediterrani, l’oceà Atlàntic i els Pirineus.
8
La Península té una altitud mitjana elevada a causa de la presència de nombroses serralades i de la Meseta. Les principals unitats del relleu peninsular són: La Meseta castellana, en l’interior, una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 m. Les serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo. Les serralades que envolten la Meseta: Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena. Les serralades exteriors: Massís Galaic, Pirineus, Serralades Bètiques i Serralades Catalanes. Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.
9
costes i rius
4
LA COSTA
La costa és el lloc on la terra s'uneix amb el mar, conformant un espai singular. Té relleu. El paisatge és inestable on, de vegades, la terra pot créixer a causa del dipòsit de sediments i en altres casos pot disminuir pels processos de l'erosió marina. Però les costes també són modificades per altres factors, com el clima, la geologia costanera, el vent, l'onatge i les activitats humanes. Catalunya té aproximadament 550 quilòmetres de costa, que s’estén des del nord est fins al sud - oest del territori. El relleu és variat amb trams de costa alta i trams de costa baixa. També hi ha trams de costa molt transformada per les activitats humanes i trams de costa ocupada pels deltes. La costa té formes molt variades. Hi trobem elements de relleu característics.
GOLF: Porció gran de mar voltada parcialment de terra.
BADIA: Entrada de mar generalment més petita que un golf.
CAP: Punta de terra que entra mar endintre.
10
ILLA: Porció de terra voltada d’aigua per tots costats i més petita que un continent.
ISTME: Llengua de terra que uneix dos continents, una península a un continent, etc.
PLATJA: Riba sedimentària i planera del mar, d’un llac o d’un riu gran.
PENÍNSULA: Es troba vorejada pel mar amb l'excepció de l'àrea on es connecta amb un territori de més magnitud.
PENYA-SEGAT: És un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
11
COSTA CATALANA La costa catalana està dividida en 3 grans zones, la costa alta, la baixa i els deltes.
DELTA És un accident geogràfic que consisteix en una acumulació de sediments, o cos sedimentari, que es forma en una àrea de la boca d'un curs d'aigua que transporta sediments i clasts d'una conca hidrogràfica amb
una
massa
d'aigua
relativament
estacionària
COSTA ALTA A la part nord, a la costa Brava i al Garraf, trobem les formacions més abruptes, amb penyasegat que correspon a la costa alta. La sorra es gruixuda i formen petites cales. Hi trobem accidents de relleu com el cap de Creus, el cap de
Begur,
el
golf
de
Roses
i
les
illes
Medes.
COSTA BAIXA Es troba en planes litorals que arriben fins al mar, com a l’Empordà, al Maresme o al sud de Catalunya, a la costa Daurada. Les platges són llargues i de sorra fina. Hi podem trobar el cap de Salou, el golf de Sant Jordi o el delta de l’Ebre.
12
COSTA ESPANYOLA La Costa Espanyola es divideix en tres grans zones: Costa Cantàbrica:, la Costa Verde a Astúries, La Costa de Cantabria i la Costa Basca. Costa Atlàntica: la Costa de Galicia, la costa de la Luz d’Andalusia i les Illes Canàries. Costa Mediterrània: La costa Brava, la Costa de Barcelona i la Costa Dorada a Catalunya; a la Comunitat Valenciana hi ha La Costa de l’Azahar, la Costa de València i la Costa Blanca; A Múrcia hi ha la Costa Cálida; a Andalusia hi ha La Costa de Almería, la Costa Tropical i la Costa del Sol; les Illes Balears.
13
ELS RIUS Els rius són corrents continus d’aigua que neixen a les muntanyes per l’acumulació d’aigua, de la pluja o del desglaç. Totes les corrents d’aigua acaben en mar o en un oceà.
Un riu té tres trams 1. Curs alt (naixement). 2. Curs mitja (tram intermedi). 3. Curs baix (desembocadura).
A mesura que el riu va arribant a la seva desembocadura va perdent pendent i com a conseqüència, velocitat
Parts d’un riu CABAL: Quantitat d’aigua que passa per la secció d’un riu o d’un canal per unitat de temps.
RÈGIM FLUVIAL: Variació del Cabal d’un riu al llarg de l’any, depenent de la distribució de les precipitacions i de la quantitat de neu.
14
AFLUENT: Corrent d’aigua que desguassa en un altre de més important (per la longitud, el cabal, la superfície de la conca i els al·luvions transportats).
RIBA: Vora del mar, d’un riu.
CAPÇALERA: Sector més elevat d’una conca o vall fluvial o d’una glacera.
DESEMBOCADURA: Lloc on un riu desemboca a la mar o en un altre riu.
MEANDRE: Volta sinuosa que fa un curs d’aigua, un riu, un camí.
CONCA: Àrea de terreny drenada per un mateix
riu
o
curs
d’aigua
i
la
seva
xarxa d’afluents. La conca d’un riu, o conca hidrogràfica, és un territori que porta les seves aigües cap a un únic riu, o al mateix mar.
15
ELS LLACS I ELS AIGUAMOLLS Els llacs són acumulacions naturals d’aigua en una depressió del terreny . Als Pirineus trobem llacs petits o estanys procedents de la neu de les glaceres, per això s’anomenen llacs glacials. L’estany més gran de Catalunya és l’estany de Banyoles. Aquest estany està a la comarca del Pla de l’Estany. Aquest no és glacial, si no que es nodreix de fons subterrànies.
A Catalunya, en algunes zones planes a prop de la costa hi ha aiguamolls, com els de l’Empordà. Els aiguamolls són terrenys inundats d’aigua d’una manera més o menys permanents.
16
ELS
EMBASSAMENTS
I
ELS
CANALS
Els embassaments o pantans són llacs artificials fets per l'ésser humà en el curs d'un riu per aprofitar-ne l’aigua. L’aigua del riu es reté amb la construcció d’una paret anomenada presa. Així es pot controlar l’aprovisionament i l’aprofitament d’aquesta aigua.
17
LES XARXES FLUVIALS La xarxa hidrogràfica de Catalunya és la font principal de recursos hídrics de Catalunya i està formada per dues conques principals: Conques intercomunitàries de Catalunya Conques internes de Catalunya
El conjunt dels rius, els afluents i els corrents d’aigua que recullen l’aigua d’una regió que desemboca en el mar formen una xarxa fluvial. A Catalunya, s’agrupen en tres grans xarxes fluvials:
LA XARXA DE L’EBRE La xarxa de l´Ebre està formada pel riu Ebre i els seus afluents catalans. El riu Ebre és el més cabalós de Catalunya, neix a la serralada Cantàbrica, al nord de la península Ibèrica, i desemboca en el mar Mediterrani formant un delta. El riu Segre n’és l’afluent principal, neix al Pirineu i recull les aigües de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i la Valira, també nascuts al Pirineu.
18
LA XARXA PIRINEU-MEDITERRANI La xarxa Pirineu-Mediterrani està formada per rius que neixen al Pirineu i desemboquen al mar Mediterrani. Hi trobem rius com el Ter, el Llobregat, el Fluvià i la Muga.
LA XARXA MEDITERRANIA La xarxa mediterrània està formada pels rius i les rieres que neixen a la serralada Prelitoral i desemboquen directament al mar. Hi trobem rius com la Tordera, el Besòs, el Foix, el Gaià, el Francolí i la Sénia.
19
EL CLIMA QUÈ ÉS EL CLIMA? El clima és un condicions
conjunt de atmosfèriques
pròpies d'un lloc, constituït per la quantitat i freqüència de pluges, la humitat, la temperatura, els vents...
QUINS SÓN ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL CLIMA? En la distribució de les zones climàtiques de la Terra intervenen el que s'ha denominat factors climàtics: Altitud: A les zones d’alta muntanya, de més altitud, les precipitacions són més abundants i les temperatures més baixes. Latitud: A les zones amb menys latitud (més properes a l’equador)les temperatures són més altes. Proximitat al mar: Zones pròximes al mar les temperatures solen ser més suaus.
20
CLIMA D’ESPANYA. Podem trobar varis tipus de clima a la Península Ibérica:
Atlàntic: Temperatures no extremes, precipitacions abundants durant tot l’any, vegetació molt bona.
Mediterrani: Hiverns curts i suaus, estius càlids i secs, precipitacions escasses i estacionals.
D’Interior: Estius calorosos i hiverns freds, vegetació preparada per les temperatures extremes.
D’Alta muntanya: Temperatures baixes, hiverns llargs i estius curts.
21
CLIMA DE CATALUNYA Els diferents tipus de clima de Catalunya són:
Mediterrani litoral: temperatures suaus.
D’Interior:
temperatures
extremes.
D’alta muntanya: Els hiverns són llargs i freds i els estius, frescos. Les
precipitacions
són
força
abundants i regulars.
Atlàntic: Els hiverns són llargs i freds i els estius, frescos. Les pluges són abundants durant tot l'any.
22
EL PAISATGE Segons si les precipitacions són abundants o escasses, distingim la Catalunya humida i la Catalunya seca.
Catalunya humida: A
la
Catalunya
precipitacions climatològic
humida,
són que
les
l’aspecte
determina
la
vegetació. A la Catalunya humida les pluges superen els 700 mm anuals de precipitació. En aquestes zones, el paisatge és molt verd i podem parlar
del
paisatge
d’alta
muntanya i de muntanya mitjana humida.
El paisatge d’alta muntanya: A les zones més altes del Pirineu, amb altituds de 2.500 metres o més, la vegetació és gairebé inexistent, segons les zones, entre els 2.500 i els 2.300 metres, trobem els prats d’alta muntanya o alpins. Les baixes temperatures
d’aquestes
zones,
impedeixen que els arbres i els arbustos hi creixin.
23
El paisatge de muntanya mitjana humida: Als sectors de muntanya mitjana humida, que comprèn les terres de Prepirineu, el nord de la serralada Prelitoral i la serralada Transversal, amb altituds entre els 1.600 i els 800 metres, trobem boscos d’arbres de fulla caduca, com el faig i el roure, que formen les fagedes i les rouredes.
Catalunya seca: La Catalunya seca comprèn les zones litorals, prelitorals i les terres de les comarques interiors. Les precipitacions són escasses, i no arriben als 700 mm anuals. Gràcies a la Catalunya seca els éssers vius s’han adaptat a les sequeres, sobretot a l’estiu. La vegetació de la Catalunya seca és típicament mediterrània, amb arbres i arbustos de fulla perenne, petita i endurida.
24
Comarques interiors seques: Les comarques més seques són les que estan a la zona de la depressió Central. El clima d’aquestes terres del sud és més sec i càlid que les del nord. La vegetació d’aquestes zones, de fulla perenne, està adaptada a la sequedat i té recursos naturals per conservar la poca aigua que rep.
Les diferències entre el paisatge natural i el transformat. El paisatge humanitzat (transformat) comprèn tots aquells elements d'un paisatge que ha estat transformat per la intervenció de l'home. Però hi ha també el paisatge natural que, a diferència del paisatge transformat, no està involucrat en el seu conjunt l'element humà que els pugui modificar.
Paisatge natural
Paisatge transformat
25
Climograma Un climograma és un gràfic en què es representa les precipitacions i les temperatures. Hi ha varis tipus de climogrames, i depèn del clima que tingui cada lloc pujaran o baixaran les temperatures. Un climograma (científicament anomenat diagrama ombro tèrmic) s’interpreta d’aquesta manera: Les precipitacions expressen el total de les pluges que es recullen en els mesos dividits per un número d’anys. D’aquesta forma espot conèixer de les precipitacions anuals d’un lloc.
26
La Poblaciรณ de Catalunya i espanya
27
Què és la població d’un territori?
La població d’un territori és la quantitat de persones que viuen en aquell indret.
Quins factors canvien la població?
NATALITAT: són les persones que neixen en un mateix lloc. La natalitat a
Catalunya
és
baixa,
encara
que
no
sempre
ha
estat
així.
MORTALITAT: és la quantitat de persones que es moren.
IMMIGRACIÓ: és l’arribada de persones d’un lloc a un altre per a viure-hi o treballar-hi. A Catalunya hi ha hagut 2 períodes de forta immigració i la fluixa, la dècada de 1960, en què van venir persones de diferents llocs.
EMIGRACIÓ: és el contrari de la immigració, és a dir, la sortida de persones
d’un
lloc
per
anar
a
viure
a
un
altre...
Evolució de la població: La quantitat de gent que viu en un lloc varia cada dia en funció dels:
Naixements: :El que fan és tenir més persones a la població.
immigrants: El que fan es tenir més persones a la població perquè busquen lloc per treballar-hi i també per a viure-hi.
Emigrants: El que fan és tenir menys persones a la població perquè se’n van en un altre lloc per treballar-hi i per viure-hi
Defuncions: El que fan és tenir menys persones perquè la gents es mor.
Saldo migratori: Ens dona el resultat de la quantitat de gent que viu en un lloc, després de tenir en compte els factors anteriors.
Saldo migratori = (Naixements + Immigrants) – (Defuncions + Immigrants)
28
L'estructura de la població:
L’estructura de la població es pot fer en funció de les edats o del sexe (homes i dones). És a dir, la proporció de joves, adults i vells, o el nombre de dones i homes que van variant amb el temps.
29
A Catalunya, com que neixen pocs infants i les persones grans viuen molts anys, la població és envellida.
La població jove (de 0 a 14 anys). A Catalunya només 16% hi pertanyen.
La població adulta (de 15 a 64 anys). A Catalunya ho són el 67% de les persones.
La població anciana (de 65 anys i més). A Catalunya la formen el 17% de persones.
Què és la densitat de la població?
La densitat de població és la relació que hi ha entre el número d’habitants i l’espai que ocupen
30
Com es reparteix la població pels territoris?
La relació entre la població i el treball
La població activa està formada per les persones d’entre 16 a 67 anys que tenen feina o que estan en la disposició de treballar. Les persones que treballen i reben uns diners a canvi formen a canvi formen la població ocupada.
Les persones que estan a l’atur, és a dir, que estan en condicions de treballar però que no troben feina, formen la població desocupada.
La població inactiva està formada per les persones a partir de 16 anys que, per edat o discapacitat, no poden treballar i les que no cobren per l’activitat que fan.
La població activa treballa en tres sectors econòmics: el primari, el secundari i el terciari. La distribució d’ocupada de la població catalana en aquest tres sectors és molt desigual.
31
ELS SECTORS ECONÒMICS ELS SECTORS ECONÒMICS DE CATALUNYA I ESPANYA Els sectors econòmics són considerats com la divisió de l'activitat econòmica d'un Estat o territori, englobant totes les
etapes
d'exploració
dels
recursos naturals, passant per la industrialització i preparació per al
consum,
fins a la
seva
utilització pròpiament dita.
Sector primari El sector primari comprèn aquelles activitats que es dediquen a obtenir recursos directament
de
la
Natura.
Inclou
l'agricultura, la ramaderia, la pesca, la silvicultura (explotació dels boscos) i La mineria. A Catalunya les activitats del sector
primari
no
són
gaire
importants per l’economia, però ho són
molt per a l’equilibri del territori. La diferencia de Espanya i Catalunya es que a Espanya hi ha més agricultura seca que a Catalunya Els conreus principals són de secà (cereals, oliveres i vinya), d’horta (enciams, tomates, mongetes,...) i d’arròs. • Els recursos que se n’extreuen del bosc són : el suro i la fusta
32
RAMADERIA La ramaderia és l’activitat principal dels sector primari. L’augment de la població ha fet créixer la demanda de llet, carn i ous. Hi ha cria de bestiar boví (vaques), bestiar porcí (porcs), aviram (pollastres) i alguns ramats de xais i ovelles (bestiar oví).
L'activitat ramadera aporta a Espanya al voltant d'un 20% de la Producció Final Agrària. Aquest percentatge, que va créixer significativament en el decenni dels
seixanta,
s'ha
mantingut
pràcticament inalterat des dels primers anys setanta en el citat valor.
PESCA L’activitat pesquera catalana no cobreix les demandes de la població. Les zones de pesca estan sobreexplotades. A més la contaminació de les aigües litorals dificulta la varietat de les espècies. La pesca es defineix com aquella activitat que es realitza per extreure peixos. Pot realitzar-se en aigües continentals o marítimes. Ancestralment, la pesca ha consistit en una de les activitats econòmiques més primerenques de molts pobles del món.
33
MINERÍA La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès industrial del subsòl. El lloc on es produeix l'extracció s'anomena mina.
s’extrauen or , plata, diamants , ferro,
tità, bronze, coure, etc.
SILVICULTURA Conjunt d'activitats relacionades amb el cultiu, la cura i l'explotació dels boscos
i
les
muntanyes.
A la zona, la ramaderia, la pesca i la silvicultura amb prou feines són significatives dins del valor total de la producció del sector primari. Objectius de la silvicultura. L'objectiu de la silvicultura és produir i mantenir una muntanya (bosc o plantació) de manera que es cobreixin el millor possible els propòsits del propietari, i que li proporciona els beneficis més elevats en un temps determinat.
34
Sector secundari El sector secundari inclou aquelles activitats de transformació en productes elaborats de les matèries primeres proporcionades pel
sector
primari. Les activitats al voltant de la construcció i la mineria també s'inclouen en aquest sector. A Catalunya , al 25 % de la població activa ocupada treballa el sector secundari. La diferència entre Catalunya i Espanya bàsicament és que ara Espanya
té
grans
problemes
en
el
sector
secundari.
CONSTRUCCIÓ La construcció (vies de comunicació, habitatges, urbanisme) havia estat molt important a Catalunya, ara ocupa només
el
6%
de
la
població
ocupada. El sector industrial, i en especial el de la construcció, ha sigut el més perjudicat per la crisi havent de tancar moltes empreses i abocar a moltes persones a l'atur. Hi
ha
poques
indústries
més
complexes i competitives que la construcció. s'exerceix construcció
Si en
la el
seva sector
d'edificis,
infraestructures
o
en
activitat de
la
en
les
tots
dos,
35
observarà que la construcció a gran escala és una combinació de molts projectes petits, el que suposa ja una proesa de realització simultània de tasques.
PRINCIPALS SECTORS INDUSTRIALS
industries químiques La
indústria
química
comprèn
les
empreses que produeixen industrialment productes químics. Aquestes empreses treballen en l'extracció i processament de les
matèries
primeres
(petroli,
gas
natural, aire, aigua, metalls i minerals), per
a
transformar-les
en
altres
substàncies de naturalesa diferent.
INDUSTRIAS TEXTILS : La indústria tèxtil és el sector de la indústria dedicat a la producció de fibres -fibra natural i sintèticament, filats, teles i productes relacionats amb la confecció de roba.
INDUSTRIES AGROALIMENTÀRIES Indústria Alimentària. És l'encarregada de transformar els productes procedents del sector primari, és a dir, de l'agricultura i la ramaderia.
36
INDUSTRIES DE TECNOLOGIA La tecnologia industrial és l'ús de l'enginyeria i la manufactura per fer una producció més ràpida, simple i més eficient el camp de la tecnologia industrial dóna feina a persones creatives i tècnicament competents que poden ajudar
una
empresa
aconseguir
una
productivitat eficient i rendible
FONS ENERGETIQUES La definició més coneguda d'energia és: " Capacitat d'un sistema físic per a produir un treball" El terme "capacitat" d'aquesta definició és una mica ambigu, i, per tant, fóra millor definir el concepte energia com allò que , en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït. La manifestació de l'energia, malgrat ésser un fenomen únic, es pot presentar sota diverses formes, que, pel principi de conservació de l'energia, es poden transformar les unes en les altres. Per tant, hom pot parlar de diferents tipus d'energia més en funció dels seus efectes que de la seva natura. En un intent de sistematització, l'energia pot ésser classificada en mecànica, termodinàmica, electromagnètica i nuclear. La utilització de l'energia com a font de treball ha estat sempre una necessitat essencial per a l'home i un dels factors elementals del desenvolupament econòmic i del progrés tècnic moderns. Fins a l'inici de la revolució industrial, hom emprava , com a fonts d'energia, la força muscular de l'home i dels animals, l'energia hidràulica
37
i l'energia eòlica per a la producció de treball mecànic, i combustibles vegetals per a l'obtenció de calor. Avui, les fonts d'energia més emprades són els saltants, els combustibles i la fissió nuclear, i, amb més poca importància, l'energia solar, l'eòlica, la geotèrmica i la de les marees.
Sector terciari A Catalunya, el 73 % de la població activa ocupada treballa el sector terciari .Els serveis més importants són el turisme, el comerç i els transports terrestres, marítims i aeris de persones i mercaderies. L’economia espanyola s’ha terciaritzat, especialment a partir de 1970. Aquesta terciarització no s’ha produït de la mateixa manera a tot el territori, de forma que podem parlar de certs desequilibris territorials. La diferencia del sector terciari a Catalunya i espanya es lo que fabriquen, com el pernil ibèric. El sector terciari, o sector serveis, agrupa les activitats que no es dediquen a la producció de béns sinó a la prestació de serveis: transport, sanitat, comerç, turisme, oci, cultura, administració...terrestres, marítims i aeris, tant de persones com de mercaderies.
-Turisme Comprèn els desplaçaments de les persones a diferents llocs en busca de descans o de diversió. L’oferta turística és molt variada: turisme de costa, de muntanya o cultural.
38
-Comerç Aquest servei posa en contacte els productes i els béns obtinguts en el sector
primari
i
consumidors
secundari que
els
amb
els
compren.
L’activitat del comerç es fa dins d’un país (comerç interior) o entre diferents països (comerç exterior).
-Transport Per a que els productes arribin fins als comerços i per traslladar els passatgers cal que hi hagi transports. Els transports es classifiquen segons el medi per on es desplacen: terrestres, marítims, aeris.
DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA Espanya es divideix en 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes. Cada comunitat autònoma té les seves províncies:
Catalunya: Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona.
Aragó: Osca, Saragossa i Terol.
Comunitat Valenciana: Castelló, València i Alacant.
Regió de Múrcia: Múrcia
Andalusia: Huelva, Sevilla, Córdoba, Jaén, Cádiz, Málaga, Granada i Almería.
Extremadura: Càceres i Badajoz.
Galicia: A Coruña, Lugo, Pontevedra i Ourense.
Comunitat Basca: Vizcaya, Guipúscoa i Àlaba
Astúries
Cantàbria
39
Navarra
La Rioja
Madrid.
Castella i Lleó: Lleó, Palència, Burgos, Soria, Zamora, Valladolid, Segovia, Salamanca i Àvila.
Castella-La Manxa: Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo.
40
QUÈ ÉS UNA PROVÍNCIA?
La paraula Província és una noció etimologia que ens remet a un terme de la llengua llatina amb la mateixa ortografia. Una província és una divisió administrativa de certs estats, que forma part de l'estructura organitzativa del territori. A Espanya hi ha 50 províncies.
QUÈ ÉS UNA COMARCA? Una comarca és un territori geogràfic, social i culturalment homogeni i amb una clara delimitació natural o administrativa. Normalment una comarca comprèn vàries poblacions i és més petita que una regió. Una comarca és una regió que es diferencia de la resta per les seves característiques històriques, socials, culturals o geogràfiques. En alguns països, les comarques són entitats administratives formades per diversos municipis.
41
DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA La distribució de la població pel territori de Catalunya
és
desigual.
Està
dividida
en
4
províncies i 42 comarques, distribuïdes en 3 grans zones: comarques de muntanya, de costa i plana. Cada comarca està formada per cert nombre de municipis i té una capital.
COMARQUES:
42
43
-COMARQUES DE MUNTANYA Estan situades en muntanyes altes i valls estretes. Hi neixen: el Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, el Llobregat i el Ter. Els hiverns són freds, nevades abundants i estius suaus. La vegetació predominen els boscos de pi negre i avet. L’economia són ramaderia, explotació de boscos i una mica de turisme. Són el Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès,
Cerdanya,
Berguedà,
Ripollès
i
Garrotxa.
44
-COMARQUES DE PLANA/D’INTERROR Són aquelles que tenen muntanyes baixes i mitjanes, grans planes. Rius: el Segre, l’Ebre, el Llobregat i el Ter. L’estiu és molt calorós, hivern fred, primavera i tardor suaus, boires a les planes. Els boscos estan formats d’alzines, pi blanc, arbustos com el romaní i la farigola. La economia agricultura, ramaderia i industria. Grans extensions de conreus i grans granges. Hi ha una bona xarxa de carreteres. Són Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès, Cerdanya, Berguedà, Ripollès i Garrotxa.
45
-COMARQUES DE COSTA/LITORALS Les comarques de costa toquen el mar Mediterrani. Tenen planes i muntanyes no massa altes, es formen platges. Desemboquen rius importants: L’Ebre, el Llobregat, el Besòs i el Ter. Els Estius són calorosos ii els hiverns no són gaire bé freds, la primavera i la tardor són suaus i més plujoses. Als boscos predominen les alzines, les alzines sureres, els pins pinyoners i la màquia. Agricultura, pesca, indústria i turisme. Xarxa de comunicacions molt bona, hi ha aeroports. Degut a les bones comunicacions, la indústria i el turisme, és
una
zona
molt
poblada.
46