DONEM LA NOTA FEBRER
DE
2012
cmr.cat escola i conservatori de mĂşsica a reus
SUMARI Editorial 3 Actualitat 4 Setmana cultural 10 Actualitat 19 Entrevista: Senent Domingo 20 Aniversaris 21 John Cage Eduard Toldrà Noves Tecnologies 22 Formats d’àudio digital
Llibres 24 Passatemps 25 Recepta musical 26 Granados
Comissió: Àlex Sansó Senent Domingo Màxim Solanes
DONEM
LA
NOTA
Eugènia Valderrama Gisela Torres Anna Sanz
Coordinador: Maurici Dalmau
maquetació i disseny: Víctor Santapau
Escola i Conservatori de Música a Reus En conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Llovera, 15 - 43201 Reus Tel. 977 34 59 50
www.cmr.cat
CMR
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
EDITORIAL
Després de les vacances de nadal tanquem el primer quadrimestre i és moment de fer una valoració que ens permeti saber en quin punt del curs estem. És bon moment per omplir l’any nou de propòsits i nous reptes. Ens espera una temporada de treball constant i potser per alguns una temporada dura i hem d’aprofitar el temps si volem obtenir resultats positius ja que el curs va endavant i no ens espera… La constància, la regularitat, i la paciència són valors importants per aconseguir les nostres fites, poc a poc i sovint, no deixar res pel final. Cal corregir els errors i analitzar a on no hem actuat bé i no hem treballat prou. Si alguna cosa ens aporta estudiar música són aquets valors tant útils per molts aspectes de la nostra vida i que potencien els bons resultats i són fruit d’un treball ben fet. Hem arribat més o menys a la meitat del curs i en aquets moments ja hem realitzat algunes de les activitats més importants del centre com són el concurs de música de cambra “Higini Anglès” i la setmana cultural. El curs avança i no ens espera, cal treballar. Estudiar música ens aporta quelcom més que l’aprenentatge en sí, ens ajuda a tenir una actitud diferent envers la vida. La música, és un tresor per qui la coneix i un recurs per viure millor. Aprofito l’any nou per donar les gràcies a tots els que formeu part d’aquesta comunitat, a tots els que col·laboreu a que aquest centre cada dia sigui més gran i millor. El personal tècnic de la Diputació facilita la nostra tasca, la secretaria i consergeria del centre aporten recursos imprescindibles, els pares i mares ens aporteu confiança en la nostra feina, i dels alumnes aprenem tant…que a la fi la tasca de professor-educador és molt més que una feina, acaba sent una oportunitat d’enriquir-nos personalment i de compartir coneixements. Tenim la sort de viure envoltats de persones que estimen la música i això ens fa ser especials. Ser músic és una manera de viure i d’entendre la vida. Tenim un llenguatge propi i universal…que no te barreres. Desitjo per tots un any ple d’experiències que ens ajudin a gaudir d’un aprenentatge profitós i enriquidor.
Josepa Fernández, Directora de l’Escola i Conservatori de música a Reus
www.cmr.cat
3 3
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
ACTUALITAT Àlex Sansó
10a EDICIÓ DE LA JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA L’estiu passat es va dur a terme la 10a edició de la Jove Orquestra Simfònica de la Diputació de Tarragona que organitzava, en aquesta ocasió, el Conservatori de Tortosa. L’estada es va desenvolupar, com ja és habitual, un cop acabat el curs i després de la diada de Sant Joan. Un cop més, el lloc triat va ser la casa de colònies Ca Manxol, a Rasquera, fet que ens va permetre aprofitar les noves instal·lacions i equipaments amb els que compta aquesta població. El programa que els alumnes van tenir l’oportunitat de treballar en aquest projecte demanava, un cop més, un gran esforç per part dels participants. Un repertori ambiciós que incloïa una de les simfonies més conegudes del repertori, la Simfonia “del Nou Món” de Dvorak per la qual el director assignat per a aquesta edició, Jordi Bonilla, professor d’oboè i orquestra del Conservatori de Tortosa, va apostar des d’un principi. La dificultat que suposa la seva interpretació va quedar compensada, amb escreix, per les ganes de tots motivades per l’oportunitat d’unir els esforços dels tres conservatoris en la seva interpretació. Per encapçalar el programa es va optar per una obertura clàssica, La Clemenza de Tito del geni Wolfgang Amadeus Mozart. Obertura amb la que s’inicia una de les òperes seriores del compositor austríac, i que va servir, també en aquest cas, com a obertura en els tres concerts que va oferir la Jove Orquestra. Dos dels concerts es van dur a terme a dos auditoris que ja són habituals dins d’aquest projecte, com són l’Auditori Josep Carreras de Vila-Seca i el CX Auditori de Tarragona de Catalunya Caixa. El tercer espai triat va ser prou innovador, ja que es tractava del pati del Castell de
4 4
El Butlletí
CMR
Miravet, on es va realitzar el primer dels concerts. L’indret potser no reunia les millor condicions acústiques per a un concert d’aquestes característiques, però visualment era un marc original i agradable per a la vista. El projecte de la Jove Orquestra de la Diputació de Tarragona, és una activitat pedagògica de gran importància per als conservatoris i pels alumnes que cursen especialitats instrumentals als conservatoris. Una de les vessants pràctiques de la interpretació instrumental és la participació en una formació orquestral. En el món professional, la interpretació orquestral és una de les activitats més habituals al costat de la docència. És per aquest motiu que la JOSDT, a més de ser una enriquidora experiència personal, es converteix en un complement imprescindible de l’aprenentatge individual que es duu a terme a les classes d’instrument. És en aquest sentit que projectes com aquest són de vital importància per a la formació musical dels nostres alumnes. Cal recordar que els esforços que sumen els alumnes dels tres centres, possibilita preparar programes que serien impossibles afrontar per cada conservatori a nivell individual. Tot això sense oblidar la importància que pel creixement personal suposa la convivència durant una setmana amb altres companys pel que fa al treball en equip i a l’afany de superació que desperta la participació en un projecte d’aquestes característiques. És per tot això que desitgem una llarga vida a la JOSDT perquè cada any els nostres alumnes es puguin beneficiar de l’experiència i aprenentatge que suposa participar-hi.
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
ACTUALITAT
Joan Ramon Reverté i Reverté
Aquest projecte, segurament, és un dels més importants que els centres musicals de la Diputació porten a terme, conjuntament amb el de la Jove Orquestra. Projectes ben consolidats que pengen d’un fil donada la situació econòmica actual, una llàstima, pel perjudici pedagògic que la seva desaparició comportaria per als nostres alumnes. Esperem que no serà així i podrem seguir gaudint de la màgia de la Banda i la Jove Orquestra cada any. El fet és però que l’estiu passat el nostre centre ha estat l’organitzador de la Banda Simfònica de la Diputació de Tarragona. Formació que per tercera vegada he tingut el plaer de dirigir, com també ha estat un plaer i una sort d’haver tingut com a subdirector el professor de tuba del nostre centre, Carles Lorente, que va fer una tasca impressionant, tant a nivell musical, com organitzatiu, com personal vers tothom. La Banda va comptar amb 80 músics i va treballar a l’Alberg de Sant Carles de la Ràpita entre els dies 11 i 16 de Juliol. En aquests dies es van fer assajos amb professors (Nèlia Sanxís, flauta; Loli Jorge, oboè; Sergi Costes, clarinet; Joan Martí, saxòfon; Pau Santacana, fagot; Anna Sanz, trompa; Carles Lorente, trombons, bombardí i tuba; trompetes, Ramon Reverté; Juan Carlos Chiva, corda i Núria Andorrà, percussió), assajos per seccions i assajos generals. També es va organitzar una Conferència sobre la música festera dels “Moros i Cristians” a càrrec del compositor Ramon García Soler, que ens va regalar un bonic arranjament de la cançó “Abriendo Puertas” de Gloria Estefan, que faríem de bis en els nostres concerts. I potser el més espectacular va ser la Conferència sobre “El compositor de cine” que ens va oferir el compositor Oscar Navarro, i l’assaig que ell mateix va fer després de la conferència de la seva obra
“Libertadores”. El repertori interpretat fou el pasdoble “Paco i Rovira” de Josep Antoni Alburquerque, “Greek Folk Song” de Franco Cesarini i “Les Trois Notes du Japan” de Toshio Mashima a la primera part. A la segona es va interpretar “Around the world in 80 days” del compositor Otto M. Schwarz (a la que es va acompanyar amb projecció d’imatges), i l’esmentada obra d’Oscar Navarro “Libertadores”. Els concerts que vam oferir van ser al teatre La Llanterna de Móra d’Ebre el dia 16 de Juliol, al Teatre Àngel Guimerà de El Vendrell el dia 17, i a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca el dia 18. Tots tres amb èxit de públic i, com no, musical. La valoració que, tant el Carles com jo vam fer, va ser excel·lent en tots els aspectes. Després d’explicar una mica què es va fer i com de contents vam quedar pel treball fet, potser el millor és reproduir (traduïda, això si) la carta que ens va enviar el compositor Oscar Navarro, després d’haver estat treballant amb la banda la seva obra en un assaig, que volia que es llegís abans del concert de Vila- seca, que es gravava en DVD.
www.cmr.cat
5 5
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
ACTUALITAT
La carta diu així, Banda Simfònica de Tarragona (per als “simfònics”) El passat 14 de Juliol vaig tenir la gran sort de conèixer una formació de les que hem marquen i de les que mereixen ser nomenades com a professionals dins del seu nivell (l’edat màxima era 19 anys o el que és el mateix un Grau Professional de Conservatori). Cada dia estic més convençut que és tot un privilegi el poder treballar dins aquests projectes amb estudiants que es deixen la vida i la pell fent el que més els hi agrada, MÚSICA. Només la il·lusió i l’entusiasme que es reflexa en els seus rostres fa que la música prengui vida i mereixi la pena tot l’esforç posat en una partitura per un compositor. La Banda Simfònica de la Diputació de Tarragona va fer que l’assaig de la meva obra LIBERTADORES, en el que vaig estar-hi i vaig tenir el plaer de dirigir, arranqués algun comentari que va tocar la fibra a més d’un, i aquest comentari va venir d’un senyor gran, gran apassionat de la música (hi havia gent mirant i escoltant l’assaig, entre ells Carlos Valldepérez, propietari de l’Alberg i al que es refereix Oscar), que paraules textuals va dir: “escoltant l’assaig d’aquesta nit m’heu fet més efecte que les 4 hores de quimioteràpia d’aquest matí”. Només escoltar això tot el treball ha merescut la pena abans del primer concert, i és aquí on està el poder i l’energia de la música. Un altra cosa a destacar va ser l’actitud d’aquest grup de joves músics vers el director a l’assaig, digna de qualsevol formació professional seriosa. No hi havia temps per a preludis, ni res, després que el director parés per fer alguna aclariment. L’instrument parava quan la batuta parava i el grau d’atenció era digne d’admiració. Ja sé que potser és una cosa molt simple que tot director demana als assajos del dia a dia, però no sempre passen aquestes coses, i per tant volia fer-ne menció. Per finalitzar, només vull agrair a aquesta banda l’energia que em van transmetre, les ganes de fer música i l’entusiasme que flotava a l’ambient. Així és un plaer treballar i crec que aquest tipus d’agrupacions haurien de ser un gran referent per a qualsevol agrupació orquestral o banda, tant amateur com, fins hi tot, professional. Gracies músics per la vostra energia i tota la sort del món per al Concert d’aquesta nit!!!! Fins aviat, Oscar Navarro Com veieu un plaer ser simfònic. Espero us hagi arribat com ens va arribar a nosaltres i ens va permetre gaudir d’un concert ple d’emocions. Força Simfònica!!!!
6 6
El Butlletí
CMR
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
ACTUALITAT Josepa Fernández
CONCERT D’INAUGURACIÓ CURS 2011-12 Aquest any per inaugurar el curs hem portat el Manu Guix, músic d’una important trajectòria musical. Bona part de la seva formació musical va ser en un conservatori com tants músics de la nostra època. El fet que el centre acollís un músic d’aquestes característiques no va ser a l’atzar. Una de les principals raons va ser evidentment, gaudir de la qualitat de les seves creacions i de l’estil propi dels arranjaments de varietat de cançons i estàndards de sempre. Però un motiu important va ser donar a conèixer que som un centre obert a la varietat d’estils actuals i que la qualitat musical de les persones que els desenvolupen ve donada per haver adquirit una base sòlida musical en conservatoris com el nostre. De fet, en aquets moments em venen a la memòria alguns alumnes que han passat per aquest centre que s’han dedicat professionalment a la música triant estils que no són pròpiament el clàssic. Potser perquè s’adequaven més a la seva personalitat i els permetia desenvolupar amb llibertat la pròpia creativitat. El nostre centre pretén ser un lloc on la diversitat musical sigui una constant per avançar, sense donar l’esquena a les manifestacions musicals d’avui en dia. Pretén ser un centre flexible que s’adapta al propi entorn i context actual. Volem formar músics que concebin la varietat cultural com una forma més de progressar, que s’enriqueixin de la pluralitat d’estils, que s’adaptin a la realitat que els envolta sense perdre de vista mai la formació clàssica, que en definitiva sempre els aportarà solidesa, coneixement, i els fonaments adequats per consolidar la carrera musical. El Manu Guix va aconseguir una comunicació molt gran amb el públic del nostre auditori, ens va fer gaudir i emocionar amb les cançons que va interpretar. Tot plegat va fer d’aquest concert un esdeveniment inoblidable, tant per la qualitat musical com per l’ambient expressiu que es va crear. L’emocionalitat va ser la constant de tota la vetllada. Les persones recordem sempre tot allò que ens fa vibrar. Crec sincerament que vam viure un moment especial en aquest aspecte. Vull pensar que la majoria de vosaltres pensa i sent com jo i des d’aquí us animo a escoltar, gaudir i viure les diverses manifestacions musicals del nostre entorn des d’una visió de normalitat que ens permeti ampliar i enriquir la nostra personalitat. En definitiva, tinc el ple convenciment de que la qualitat artística i musical no te res a veure amb l’estil.
www.cmr.cat
7 7
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
ACTUALITAT Joan Ramon Reverté
SORTIDA DEL CONJUNT INSTRUMENTAL DE VENT DE GRAU PROFESSIONAL A GIRONA El passat mes de Novembre, concretament els dies 12 i 13, la Banda de Grau Professional del nostre centre visitava terres gironines, única província on el grup encara no havia actuat. Cal recordar que les estades anteriors s’havien fet a les Terres de l’Ebre (Tarragona), amb concerts a Poblenou del Delta, Sant Carles de la Ràpita i Camarles; a la província de Barcelona, amb concerts a Manresa i Moià; i a les Terres de Lleida amb estada a La Guardialada i concerts a Bellpuig, Mollerussa i també a Reus, dirigits pel director invitat José Rafael Pascual Vilaplana, que va voler concloure la sortida amb un concert al nostre centre. La que ens ocupa en aquesta ocasió va començar el dia 12 de Novembre amb la sortida, ben d’hora, cap a Girona, per tal de poder ser-hi aviat i fer un bon treball a la Casa Mas Batllori on ens vam allotjar. El dia anterior ja havíem fet la feina i preparat la percussió, dalt d’un camió llogat, amb l’ajuda d’uns quants voluntaris. Aquest camió hem va tocar conduir-lo a mi mateix, acompanyat per la professora de percussió del centre, Núria Andorrà. Al autocar hi va anar de responsable el professor de trombó del centre, Senent Domingo. Un cop a la Casa de Colònies es van repartir les habitacions i es van preparar les sales per assajar: el vent metall, amb Senent; la percussió, amb Núria, i el vent fusta, amb Ramon. Després d’una bona horeta d’assajos parcials, tocava un descans per, tot seguit, fer el primer assaig general, que es va allargar fins gairebé l’hora de dinar. La veritat és que va donar goig veure la gent preparant les sales, ajudant amb la percussió i la predisposició al treball en el moment de l’assaig. Després d’això vam dinar i uns vam dedicar uns moments per al relaxament, altres a cremar les calories del dinar jugant a futbol, i altres a fer deures o a estudiar, llegir...bé, temps lliure. I, a les 16 hores, ben puntuals, un altre assaig general. Bona feina!! En acabat vam deixar ben arreglada la sala on havíem assajat i es va carregar la percussió al camió per al dia següent, novament amb molta col·laboració per part
de tothom. A les 18 hores sortíem cap a Girona per donar un tomb per el seu bonic casc antic i prendre alguna cosa. Finalment i després d’una passejada vam veure una fira d’atraccions, on alguns van poder fer un viatge divertit en una d’elles. Una bona estona d’esbarjo, ben guanyada després dels assajos. Després d’això cap a la Casa de Colònies per sopar i descansar.
El diumenge dia 13 de Novembre va caler llevar-se aviat. A les 8:30 ja érem direcció a Fornells de la Selva on hi ha l’auditori de La Sitja, per cert molt bonic i amb una acústica prou bona. En arribar es va muntar l’escenari i ens vam conèixer amb els músics de la Banda del Conservatori de Girona. Es va fer un assaig de les peces conjuntes: The Blues Brother’s, dirigida per en Lluís Caballeria, director de Girona i One moment in time, dirigida per mi mateix. Després, tots dos vam fer una prova amb cadascun dels grups que ens deixar preparats per al concert. Un concert en el qual la Banda de Girona va interpretar Music for the Royal Fireworks, HWV 351 de G. F. Handel, i una Selecció de temes de Duke Ellington arranjats per C. Custer, i nosaltres el Festival Suite de André Waignein, La Vida es bella de N. Piovani i Els set Magnífics d’Elmer Bernstein. Després vam tocar les peces conjuntes amb gran èxit per part de les dues formacions que, crec, van estar a un nivell força alt. Finalment com a cloenda els pares dels alumnes de Girona havien cuinat diferents menjars per a tots el músics i ens van oferir un dinar al “hall” del Auditori. Va ser un detall molt bonic i a més molt bo, crec!! Després d’això era hora de tornar a casa. Donem les gràcies a la conserge del nostre centre, Pili, que va venir obrir el Conservatori en diumenge per poder descarregar la percussió i a tothom qui va col·laborar en aquestes tasques. En general s’ha d’agrair el comportament de tots els alumnes en aquesta sortida tant a nivell musical com personal, i sobretot, també cal destacar i donar les gràcies a Senent i Núria pel treball fet que va ser important tant per l’alt valor musical com personal!!
8 8
El Butlletí
CMR
Fins la propera
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
ACTUALITAT Jorge Echeverri
CONCERT DE SANTA CECÍLIA 22 de novembre de 2011
El passat 22 de novembre i per celebrar la festivitat de Santa Cecília hem tingut aquest any la presència del “Schubert Ensemble”, una agrupació que barreja instruments de la família de la corda amb instruments de vent. En el programa una sola obra: l’D803 del compositor austríac Franz Schubert, obra d’una durada que justifica que fos l’única peça del concert (uns 48 minuts) i d’una dificultat d’execució considerable. Obra de l’últim període del compositor (la va escriure als seus 27 anys però recordem que va morir als 31) va ser encarregada per el reconegut clarinetista Ferdinand Troyer. La interpretació del “Schubert Ensemble” va aconseguir un alt nivell. Podem destacar especialment el paper del primer violí, interpretat brillantment per Marta Cardona.
Nelia Sanxis
VII Concurs de Música de Cambra “Higini Anglès” de Tarragona,les quals també van destacar per la seva maduresa i una acurada interpretació. Tercer Premi per a un jove sextet de trombons ,Lamda Trombons ,els quals van mostrar una gran seguretat i bona complicitat a l’escenari. Les participacions es van completar amb la interpreació dels grups Sax-piano Raffel i Sax S.A.
El passat dissabte 17 de desembre va tenir lloc al Conservatori l’esperat Concurs de Música de Cambra en un marc d’assistència tant de participants com de públic força concorregut. A les 10 del matí es donar per començat el Concurs amb la Categoria A ,amb vuit grups participants els quals van mostrar un nivell musical molt interessant, tant pel repertori que van presentar com per les seves interpretacions.
Va ser la Categoria on més assistència de participants va haver i també de públic ,al voltant de 150 persones. La Categoria B va començar a les 11.30 amb una eliminatòria que va contar amb sis grups participants. Dels sis grups participants ,quatre van passar a la final (Mestral,Trio Vent, Mireia i Marta, i Ad Libitum) Cal destacar la fantàstica interpretació que el trio de vent Zizigla (Oriol Estivill, Anna Jansà i Daniel Miguel Guerrero) va oferir del Divertiment de M.Arnold ,obra d’una gran complexitat i que resultà brillant . El quartet de clarinets Ad Libitum van obtenir el Primer Premi, el Segon va anar cap a alumnes del Conservatori
Dels vuit participants ,tres grups del Centre van ser preparats per professors del Conservatori ( En clau de fort:Paula Fort i Cristina Fort, Fantasia:Helena Rofes,Albert Ortiz,Marc Salas,Sònia Calbó, Trio Vivo:Judith Sabaté,Juana Gabriela,Alba Astruc) El quartet de clarinets Fantasia va obtener la Menció d’Honor. Entre participants de Tarragona ,Vic i València ,el Primer Premi va ser adjudicat a un fantàstic trio Klengel (violí, violoncel i piano, de Vic, que mostrà una gran solvència tècnica i interpretativa. Segon Premi va ser per al duo de pianos Alba i Marta,
www.cmr.cat
9 9
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
ACTUALITAT
de Girona ,Trio Vent i el Tercer Premi per al Quintet de vent fusta Mestral. També van participar el quartet de flautes de l’Escola de Música de Valls,Quartet Indecís. Hi van assistir unes 90 persones de públic els quals vanpoder gaudir de les interpretacions musicals A la tarda, va començar la Categoria C,amb un total de sis grups presentats i finalment cinc participants. Duo Casabó Marin(guitarra i veu),Duo Venti(clarinet i piano),Duet Viola i Piano, quartet Adsax,Golden Fingers Brass (quintet de metal) van ser els grups participants ,passant a la final només tres grups: viola i piano, quartet Adsax i Golden Fingers Brass tots ells d’un altíssim nivell fent gaudir a tots els qui assistiren. El tribunal encarregat de decidir quins grups eren els guanyadors estava format per: Albert Gimenez (professor de piano) Oscar Diago (solista d’oboè), David Blay (professor de violoncel) Carlos Chordà (solista de trompa) i la Directora del Centre Josepa Fernàndez
SETMANA CULTURAL Àlex Sansó
CONCERT DE LA CAMERATA ESMUC - QUARTET CASALS
El passat 19 de desembre la Camerata ESMUC, conjuntament amb el prestigiós Quartet Casals, va oferir un concert a l’Auditori Higini Anglès dins la Setmana Cultural del centre. La Camerata ESMUC - Quartet Casals és una agrupació de corda, iniciada l’any 2009 amb voluntat de ser estable, creada al voltant de l’assignatura de Conjunt Instrumental del departament de Música Clàssica i Contemporània, i formada per estudiants de l’Escola Superior de Música 10 10
El Butlletí
CMR
de Catalunya que cursen els darrers cursos del Grau. La principal particularitat d’aquest conjunt és que està dirigit pels mateixos professors de l’Escola, i en el cas de la Camerata es presenta un quartet ampliat on Vera Martínez, Abel Tomàs, Jonathan Brown i Arnau Tomàs el Quartet Casals - actuen com a primers faristols de la formació. Per a l’Escola Superior de Música de Catalunya, portar la Camerata ESMUC - Quartet Casals per diferents ciutats del país és una forma de difondre el que es fa a l’Escola, alhora
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
SETMANA CULTURAL fantàstic concert, siguin conscients de la importància de poder tenir-los a l’Auditori Higini Anglès.
Sara Salinas i Nerina Guiu, estudiants de corda del centre, van tenir ocasió d’entrevistar els membres del Quartet Casals just abans del concert:
que es dóna l’oportunitat a moltes persones, amants de la música, de gaudir d’una proposta única on professionals i estudiants fonen la seva il·lusió i energia per oferir una interpretació d’alt nivell. El concert es va iniciar amb la interpretació del Concerto Grosso fatto per la notte di Natale d’Arcangelo Corelli. Aquesta obra escrita per a la nit de Nadal, com el seu nom indica, pel compositor italià era totalment adient per a les dates que s’acostaven i, sobretot, perquè seria interpretada tres dies més tard per l’orquestra del nostre conservatori a l’Església de Sant Joan. Era una bona oportunitat, per als alumnes d’orquestra del nostre centre, de veure en directe una magnífica interpretació de l’obra que havien estat treballant ells mateixos durant el primer trimestre del curs. A continuació, el concert es desenvolupava amb una versió amplificada per a orquestra de cordes del Quartet núm. 1 D. 18 en si bemoll major de Franz Schubert. Es tracta d’una obra escrita pel jove compositor amb només quinze anys i que sorprèn pel nivell de maduresa i energia mostrats pel precoç compositor. El concert va finalitzar amb una expressiva i fantàstica interpretació de l’Adagio per a cordes de Samuel Barber, en la coneguda versió per a orquestra de corda arranjada a partir del Quartet núm. 1 op. 11 del compositor nordamericà. El Quartet Casals és, segurament, la formació de cambra més important de l’estat espanyol. Han realitzat concerts a les sales i festivals més prestigiosos del món com per exemple el Carnegie Hall de New York, Musikverein de Viena, Philharmonie de Berlin i Colònia, Festspielhaus de Baden Baden, Concertgebouw d’Amsterdam, entre molts d’altres i han guanyat alguns dels concursos internacionals més prestigiosos del món. Fins i tot, el Quartet Casals ha estat convidat per la Casa Reial per a acompanyar els Reis d’Espanya en visites diplomàtiques a l’estranger i per a tocar amb els Stradivari de la col·lecció del Palau Reial a Madrid. Tenir-los al nostre centre i poder-los sentir de ben a prop va estar un privilegi per a tots els assistents. Cal tenir en compte la importància i el nivell dels quatre músics que integren aquest quartet, un dels millors del món, i és d’esperar que tots els que van gaudir d’aquest
Com vau crear el Quartet Casals? Ens vam conèixer a l’Escola Superior Reina Sofía de Madrid. Tots quatre estudiàvem allà i vam fer cambra junts. Vam voler fer un quartet perquè és una de les agrupacions que disposa de mes repertori. Com va sorgir la idea de crear un projecte conjunt de la Camerata ESMUC i el Quartet Casals? Volíem fer un quartet amplificat. Com tots 4 som professors de l’Escola Superior de Música de Catalunya vam decidir dur a terme aquest projecte amb una finalitat pedagògica. A l’ESMUC ja hi ha altres formacions orquestrals, i aquesta era una forma diferent de treballar aspectes relacionats amb la interpretació en conjunt. Quin període musical preferiu quan heu d’escollir repertori? Quin creieu que és mes difícil d’interpretar? Tots els períodes tenen quelcom d’interessant, per tant no tenim predilecció per cap d’ells; en quant a la dificultat tots presenten la seva, tanmateix amb Beethoven hi trobem una especial complexitat. El repertori d’aquest concert l’heu escollit amb una finalitat pedagògica? Hem tingut en compte, al moment d’escollir el repertori, que fossin obres que els alumnes poguessin fer. Vam escollir l’obra de Corelli perquè tenia una temàtica nadalenca i a partir d’aquí vam triar les altres obres, sempre tenint en compte que encaixessin amb el concerto grosso de Corelli. Què us aporta personalment tocar en quartet? Tocar en un quartet de corda forma part de la nostra professió; la de músics. És una feina molt satisfactòria ja que tenim un marge de creativitat bastant mes alt que tocant, per exemple, en una orquestra. Com valoreu l’experiència com a quartet durant la vostra trajectòria? Actualment tenim una important carrera internacional, treballem amb la música, que és el que ens agrada, per tant, valorem molt positivament la nostra experiència com a quartet. El quartet de corda és la formació de cambra més important que existeixamb un repertori molt interessant. Com a músics de corda que som, fer música amb una formació d’aquestes característiques és una activitat molt enriquidora i que ens fa créixer com a músics. Volem agraïr la col·laboració a l’ESMUC per fer possible aquest concert.
www.cmr.cat
11 11
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
SETMANA
CULTURAL Nelia Sanxis
Curs de piccolo. Professora Sandra Luisa Batista: piccolo solista del l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. La professora de piccolo va oferir un Master força intens d’aquest petit però difícil instrument de vent fusta, que va resultar molt interessant per a tots els alumnes de flauta de tots els nivells. Es va poder escoltar i treballar un dels concerts més demanats a les proves de piccolo a totes les orquestres, interpretat pels alumnes de Nivell Professional del Centre i acompanyats pel professor d’acompanyament Lluís Castel.
Àlex Sansó
TALLER DE MÚSICA DE CAMBRA PER A ALUMNES D’APRENENTATGE AVANÇAT DE PIANO A la setmana cultural de desembre de 2011, com va essent habitual any rere any, es va realitzar un taller de música de cambra per als alumnes d’aprenentatge avançat de piano. En aquest taller, els alumnes van tenir l’oportunitat de tocar peces a 4, 6 o fins i tot 8 mans. D’aquesta manera van poder treballar aspectes que tenen a veure amb la coordinació rítmica, l’escolta dels altres companys mentre ells mateixos també estan tocant, cuidar el balanç sonor dins del grup. D’aquesta forma, poden aplicar altres possibilitats de la pràctica pianística que no es donen a les classes individuals d’instrument i que formaran part del seu aprenentatge al Grau Professional amb la música de cambra. És molt important pels alumnes de piano realitzar activitats en grup degut a les característiques de l´especialitat. Aquests alumnes no tenen l’oportunitat de fer música en grup de forma habitual com els instruments orquestrals, i activitats com aquesta fomenten la participació, relació amb altres companys, treball col·lectiu i aprenentatge de continguts comuns amb altres alumnes de la mateixa especialitat. El taller sempre ha estat un èxit amb una gran participació per part dels alumnes i aquest darrer cop no va ser cap excepció. Al final de l’activitat, els alumnes van realitzar una petita audició per mostrar el que van treballar en aquest taller.
Àlex Sansó
CLASSE MAGISTRAL, XERRADA I CONCERT A CÀRREC DE DANIEL LIGORIO Daniel Ligorio, pianista jove de reconeguda trajectòria, va realitzar una classe magistral adreçada als alumnes de piano de grau professional en el marc de les activitats de la Setmana Cultural del Conservatori de Reus. L’activitat anava enfocada, sobretot, al treball tècnic de l’instrument. Daniel Ligorio va fer, en primer lloc, una xerrada sobre la tècnica de l’instrument, parlant dels seus aspectes més importants. El pianista va parlar d’aspectes relacionats a com afrontar l’estudi de l’instrument i com resoldre problemes tècnics que acostumen a presentar-se als alumnes durant els seus estudis. Després de la xerrada, alguns alumnes de piano del centre van
12 12
El Butlletí
CMR
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
ACTUALITAT
tenir l’oportunitat d’interpretar estudis per a piano davant del reconegut pianista i pedagog. Aquest els va aconsellar sobre com resoldre problemes tècnics o com practicar i treballar aquest tipus de peces. Aquest és un repertori que té com a primera finalitat, el treball d’una habilitat instrumental concreta i són la base per al desenvolupament tècnic del pianista. Finalment, Daniel Ligorio va oferir als presents la Sonata en si m de Franz Liszt en un petit concert. Es tracta d’una de les obres més importants del repertori pianístic del romanticisme. És una obra que, tot i el títol de “sonata”, desenvolupa una intenció evidentment programàtica tal i com succeeix a la major part del repertori del compositor hongarès. M. Pilar Ramon
INTRODUCCIÓ ALS INSTRUMENTS DE CORDA POLSADA DEL RENAIXEMENT I DEL BARROC El passat 19 de desembre dins dels actes programats per a la Setmana Cultural, l’Aula de Guitarra va organitzar aquesta activitat per a tots els seus alumnes, des dels més petits als més grans. L’activitat es va realitzar en dues sessions de 1h 30’ cada una. En la primera sessió, que va començar a les 17,15h, hi van participar els alumnes d’edats compreses entre els 7 i 11 anys i en la segona sessió, que va començar a les 18,45h, els alumnes entre 12 i 18 anys. L’activitat va ser impartida pel professor Edwin Garcia González, especialista en instruments antics de corda polsada, amb una sòlida formació adquirida a la Universitat de Colòmbia i a Barcelona. L’especialista va presentar als alumnes, la viola de mà, la guitarra barroca i la tiorba, instruments poc coneguts en general pels estudiants de guitarra dels centres d’ensenyament musical. Ho va fer d’una forma molt amena i didàctica, ensenyant en viu aquests instruments als alumnes, tocant fragments musicals amb els mateixos i també complementant-ho amb una presentació amb imatges i treballant sobre diverses fitxes que els alumnes anaven completant durant el transcurs de les sessions. Els alumnes van participar amb molt interès en aquestes sessions, mostrant curiositat i sorpresa, sobretot al veure la tiorba, instrument molt gran i amb una forma molt curiosa. Els alumnes van poder gaudir del so en viu d’aquests instruments i van conèixer la seva morfologia i característiques sonores. També van poder conèixer algunes de les formes musicals més comunes d’aquest període, així com els sistemes de notació musical del renaixement i del barroc (tablatura), tant diferents al sistema de notació actual al que ells estan habituats. També van poder fer preguntes i aclarir dubtes amb l’especialista. L’activitat va despertar la curiositat dels alumnes envers aquests instruments i a aquest període musical i les seves particularitats. Van poder conèixer als avantpassats de la guitarra actual, cosa que no es dona amb molta freqüència i va resultar molt interessant. L’assistència a aquesta activitat va ser gairebé la totalitat dels alumnes de l’Aula de Guitarra i va resultar una experiència molt positiva i pedagògicament molt profitosa.
www.cmr.cat
13 13
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
SETMANA
CULTURAL Rosanna García Sierra
CONCERT EN FAVOR DE LA MARATÓ DE TV3 – 20 desembre 2011 Com cada any, el centre ha volgut col.laborar en la Marató de Tv3 que aquest any tractava sobre la “Regeneració i transplantament d’òrgans i teixits”. El concert realitzat va anar a càrrec del Conjunt Instrumental de Nivell Elemental ( amb la col.laboració d’alumnes que formen el Conjunt de Grau Professional ) i el Cor de 1r d’Avançat, sota la direcció del professor Ramon Reverté. En primer lloc van interpretar el conjunt sol quatre peces i posteriorment amb el Cor, van interpretar la Cantata “Les joguines del Martí” d’Eulàlia Antonés ( lletra ) i Xavier Boliart ( música ). Aquesta Cantata va suposar tot un repte per als professors que la vam preparar, doncs és un cor encara molt jove i calia adaptar molt bé el seu sò al del Conjunt. De tota manera va ajudar l’actitud motivada dels alumnes en la seva interpretació i anterior preparació. Però el més important és que vam recaptar 600 euros en benefici de la Marató. Moltes gràcies a tots els que ho vau fer possible.
14 14
El Butlletí
CMR
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
SETMANA
DONEM LA NOTA
CULTURAL Àlex Sansó
CONCERT DE L’ORQUESTRA DE GRAU PROFESSIONAL DEL CONSERVATORI A L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE REUS El passat 22 de desembre de 2011, l’Orquestra de Grau Professional del Conservatori va oferir un concert de Nadal a l’Església de Sant Joan de Reus en commemoració del centenari d’aquest temple. El concert ofert pels alumnes mostrava el repertori que treballat durant el primer trimestre del curs. Les obres triades es concentraven en el període barroc, i es tractava d’un repertori que havia estat escollit amb una finalitat pedagògica evident. El concert s’iniciava amb la Sinfonia al Santo Sepolcro del compositor venecià Antonio Vivaldi. Es tracta d’una petita obra formada per un adagio introductori i un breu allegro que van servir d’obertura per al concert. A continuació, i amb Maria Albà, Pau Fogàs (violins) i Gal·la Silva (violoncel), com a solistes, es va interpretar el Concerto Grosso op. 3 núm. 11 del mateix compositor. Seguint el format barroc de concerto grosso, l’orquestra va interpretar el Concerto fatto per la Notte di Natale del també italià Arcangelo Corelli. En aquest cas, els solistes van ser Nerea Fàbregas i Sara Salinas (violins) i Nerina Guiu (violoncel). Aquest concert barroc, com el seu nom indica, es tracta d’una obra escrita expressament per a la nit de Nadal i es tractava, per tant, d’una peça ideal per a aquestes dates. A més, els alumnes van tenir l’oportunitat i el gaudi de sentir l’obra interpretada pel Quartet Casals i la Camerata ESMUC al mateix conservatori uns dies abans. Això suposava un estímul especial al tenir una referència molt propera i de gran qualitat d’una de les obres que ells mateixos haurien d’interpretar en públic. Per finalitzar el concert, l’orquestra del conservatori va acompanyar Ramon Reverté, professor del centre, amb un concert per a trompeta piccolo del compositor alemany Georg Philipp Telemann de gran dificultat tècnica per al solista. L’orquestra ha realitzat un gran esforç per a poder assolir el programa ofert en aquest concert. Els membres de l’orquestra en el seu conjunt, han mostrat durant el curs un alt grau d’implicació i compromís que suposa la base i un dels aspectes més importants de l’activitat d’orquestra. Aquesta assignatura, a banda de l’aprenentatge estrictament musical i tècnic, procura desenvolupar el treball en equip dels alumnes, la participació i cooperació en grup i el sentiment de responsabilitat envers els demés companys. Per a tots els membres de l’orquestra és important sentir-se part d’un projecte on cadascun d’ells és una peça important de l’engranatge, ja que això influeix en el seu desenvolupament com a persones, més enllà del treball musical, auditiu i tècnic realitzat. En aquest sentit, tots han fet un treball excel·lent i cal felicitar-los. També cal afegir la rellevant importància que han tingut els assajos parcials que s’han realitzat durant el trimestre. Aquest curs, aquests assajos s’han implantat per primer cop en l’activitat normal de l’orquestra i els resultats han estat visibles. Aquesta forma de treballar és important i necessària per a qualsevol tipus d’orquestra, i encara més quan es tracta d’estudiants, ja que necessiten d’especialistes en l’instrument per resoldre problemes tècnics que poden aparèixer en els passatges orquestrals. En aquest sentit cal agrair, per tant, els parcials realitzats per Francesc Puche, Joan Carles Bonfill, Jorge Echeberri i Mario Lisarde, els quals han facilitat molt la meva tasca com a director de l’orquestra. Desitjo que aquest sistema de treball amb parcials i tutti es pugui mantenir d’ara en endavant al nostre centre vist el resultat obtingut.
www.cmr.cat
15 15
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
SETMANA
CULTURAL Joan Martí-Frasquier
TALLER DE RESPIRACIÓ El passat dimecres dia 21 va tenir lloc un taller de respiració fet pels professors Ramon Reverté i Joan Martí-Frasquier, per als alumnes que toquen instruments de vent al nostre centre. Aquest taller estava organitzat en dues sessions. La primera, de 16.00h a 17.00h, anava dirigida als alumnes de Grau Professional. En ella vam parlar d’aspectes més tècnics de la respiració de cara a aconseguir millores en la interpretació musical (si no respirem bé, no podrem bufar bé i, per tant, l’instrument no sonarà bé). Vam practicar alguns exercicis i vam veure un vídeo de 2 tubistes nord-americans que ens explicaven un seguit d’exercicis i tècniques de cada a optimitzar el procés de respiració. També vam tenir temps d’explicar la respiració circular (o contínua) i vam fer alguns exercicis introductoris a aquesta tècnica no pas fàcil, però útil. La segona sessió, de 17.00h a 18.00h, anava dirigida als alumnes de Nivell Bàsic i Avançat i va consistir en una explicació del procés de respiració més adient a aquestes edats. Vam explicar l’anatomia de l’aparell respiratori, vam fer exercicis bàsics de respiració i vam veure el vídeo dels 2 tubistes en la secció dels exercicis més senzills. El taller va tenir una molt bona acollida dels alumnes (força nombrosos, especialment a la sessió dels alumnes més grans) i dels professors de les especialitats instrumentals. Esperem que els alumnes apliqueu bé tot allò que us vam explicar (i, com vau dir, vau entendre bé...), per aplicar-lo correctament a les classes d’instrument.
Jorge Echeverri
Els grans violoncel·listes del s.XX (xerrada a càrrec de Jorge Echeverri) El dimecres 21 de desembre, en el marc de la Setmana Cultural del Centre, va tenir lloc la xerrada sobre els principals violoncel·listes del s. XX. L’objectiu de l’activitat era el de donar una visió global de les principals escoles de violoncel del segle passat i estava dirigida especialment als alumnes de violoncel però oberta a tot aquell a qui interessés el tema. La xerrada va consistir bàsicament en la visió comentada de vídeos sobre els diferents violoncel·listes Un dels primers violoncel·listes dels que es troben filmacions es tracta d’una figura especialment important per a nosaltres com va ser Pau Casals; a continuació vam tenir els següents blocs: violoncel·listes de l’Est d’Europa (Feuermann, Piatigorski, Shafran, Rostropovich, Starker, Maisky) , francesos (Fournier, Navarra, Tortelier, Gendron), dels Estats Units (Rose, Harrell, Jo Jo-Ma), dones violoncel·listes (Nelsova, du Pré, Gutman) i, finalment, violoncel·listes barrocs (Bylsma, Coin). A l’activitat van assistir gairebé la totalitat dels alumnes de violoncel del Centre i, encara que la durada va ser de gairebé una hora, penso que va ser bastant amena ja que van poder comparar les diferents maneres de tocar dels diferents artistes en comptar amb el suport del material audiovisual.
16 16
El Butlletí
CMR
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
SETMAE NN ATC UT RE AS L RU E LVTI S Joan Martí-Frasquier
PRESENTACIÓ DE L’ENSEMBLE DE SAXÒFONS DEL CONSERVATORI DE REUS El passat dijous dia 22 de desembre a les 20.00h va tenir lloc a l’auditori Higini Anglès del nostre centre la presentació de l’Ensemble (o grup o orquestra) de Saxòfons del Conservatori de Reus. Com ja vaig dir a la presentació, la llei d’ensenyament vigent (la LOE) preveu que instruments com el saxòfon o la percussió (d’escassa representativitat, malauradament, a les formacions orquestrals dels conservatoris) puguin agrupar-se, segons la conveniència de cada centre, per tal de treballar la pràctica instrumental col·lectiva. Després d’uns quants esperant el moment idoni, el curs 2011-12 presentava l’ocasió ideal per iniciar aquest projecte de l’aula de saxòfon. Així vam poder oferir en públic el treball que vam realitzar durant el trimestre (assajant cada divendres de 17.30 a 18.30): la “Suite” de Jean-Marc Serre, la “Feld-Parthie en Fa” de Franz-Joseph Haydn i “Summertime” de George Gershwin.
La primera obra és original per la formació i va estar editada l’any 1999. El compositor francès Jean-Marc Serre fa un treball molt acurat de la sonoritat dels diferents membres de la família del saxòfon (soprano, alt, tenor i baríton) que componen la formació. La segona obra la vaig arranjar fa uns quants anys de l’original per sextet de vent (2 oboès, 2 fagots i 2 trompes) del mestre alemany Franz-Joseph Haydn (1732-1809) amb la idea de treballar bé la precisió en l’articulació, un element importantíssim en la música del Classicisme (el saxòfon es va inventar gairebé 40 anys més tard de la mort de Haydn) i que representa un dels telons d’Aquiles per al nostre instrument. I, per acabar el concert, vam anar a buscar el calor de l’estiu amb aquest número tan conegut de l’òpera “Porgy and Bess” del compositor estadounidenc George Gershwin (1898-1937). Vull felicitar pel bon debut als 9 alumnes de Grau Professional de saxòfon que formen l’Ensemble: Daniel Miguel (soprano); Mireia Pellisa, Albert Pàmies, Laura Jareño, Meritxell Ivern i Ferran Escoda (alts); Lluís Colomés i Clàudia Llauradó (tenors) i Joan Pàmies (baríton). Treballant bé, els resultats són bons... Ànims i endavant! … I no seria just acabar aquest article sense mencionar la gran interpretació del “Trio” (2006) del compositor lleidatà Pedro Pardo, pels nostres “teloners” (com es diu en l’argot musical) de luxe, el trio de vent Zizigla, format per l’Anna Jansà (flauta), l’Oriol Estivill (clarinet) i el Daniel Miguel (saxòfon baríton). Moltes gràcies a tots els que vau assistir a aquest concert tan especial per nosaltres!!
www.cmr.cat
17 17
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
SETMANA TALLER DE DANSA I EXPRESSIÓ CORPORAL A CÀRREC DE MARTA AMATRIAIN Rosanna García Sierra
CULTURAL
“La personalitat del músic a través de la música”. Guillermo Dalia Cirujeda (psicòleg especialitzat en psicologia de l’activitat musical) Nelia Sanxis
Dins la Setmana Cultural vam tenir l’oportunitat dassistir a una de les activitats més interessants per a professors i pares. El psicòleg especialitzat en qualsevol problema o
Com a activitat per part del Departament de Llenguatge dins la Setmana Cultural, vam convidar a la ballarina i professora de Dansa, formada a l’Institut del Teatre, Marta Amatriain. Degut a la seva experiència docent ja sigui amb adults com especialment amb els més petits, ho vam creure idoni per tal de treballar un aspecte tan important i de vegades deixat de banda com és l’expressió corporal i el moviment , primordial en la formació dels futurs músics. Cal tenir en compte que música i moviment corporal són dos conceptes que van molt lligats doncs el moviment i concretament la dansa, poden representar la vivència corporal de la música. A més, aquesta necessitat d’expressió corporal es fa més evident en els més petits, i per això cal aprofitar aquesta actitud que els serà positiva i útil en la seva formació musical. El taller es va realitzar en dos dies: Dilluns 19 vam treballar amb Iniciació, on van preparar una dansa cada grup. Dimecres 21, els alumnes de Sensibilització van fer una classe junts; posteriorment van venir els d’Iniciació, vam fer un assaig general i com a final del Taller vam realitzar una mostra als pares de les danses treballades, sota el títol “Visca la música”. Han treballat mitjançant el moviment corporal aspectes del Llenguatge Musical com la pulsació, el ritme, el caràcter, la forma, … El resultat ha estat positiu, doncs els alumnes s’han mostrat en tot moment receptius a la Marta i molt motivats.
dificultat que pot sorgir tant a músics estudiants com a professionals durant tot el temps de dedicació a la música, va posar la seva experiència al servei dels professors del centre i dels pares que hi van venir moguts per la curiositat i l’afany de saber una mica més sobre la relació pares-fills músics, professor-alumne i totes les seves problemàtiques possibles. Educar per a gaudir, educar per a estimar la música
,no només per a viure d’ella sinó amb ella, motivació a través de l’estudi per a un resultat òptim, l’ajuda dels pares en l’educació musical, etc. són algunes de les claus que vam poder escoltar de la mà del psicòleg Guillermo Dalia a qui esperem poder rebre ben aviat. Tot i la demanda per part del sector dels pares, l’assistència no va ser la desitjada. Esperem que en pròximes ocasions s’animin a assistir-hi donat l’interessant contingut de tot plegat. 18 18
El Butlletí
CMR
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
ACTUALITAT Joan Martí-Frasquier
Màxim Solanes
L’Oca musical A la setmana Cultural del Conservatori hi va haver moltes activitats, cursos, xerrades, masters, etc. i una d’elles va ser per als més petits. És va organitzar per als alumnes de Bàsic 1 i Bàsic 2, un joc conegut per a tots, un joc que hi pot jugar tothom. El Joc de l’Oca, pels qui no hi han jugat mai, és un joc de taula, per a dues o més persones. L’objectiu del joc és avançar caselles amb dibuixos, en un recorregut en forma d’espiral, arribant al final al centre del tauler. Hi ha caselles especials, que poden fer avançar, retrocedir o quedar-se un o més torns sense tirar, (d’oca a oca i tiro perquè em toca), preguntes i entre altres. Les regles del joc són; la fitxa de cada jugador va avançant segons la numeració pels daus, que van tirant per torns. Guanya el primer jugador que arriba a la casella final. Pels més històrics, és un joc inventat per Francesco de Medici del s.XVI. (diuen que prové d’un mapa del camí de Sant Jaume, essent les caselles les parades principals de la ruta). Doncs bé, aquest joc, us l’heu d’imaginar amb un estil musical, amb moltes preguntes, cants i compositors en moltes de les caselles. Deixant de banda la història i les regles del joc de l’oca, l’activitat va ser un èxit, va fer que els més petits es distragessin una mica, tot jugant, responent preguntes musicals per continuar jugant, ballant, cantant cançons populars, tocant el xilòfon, etc...
CONCERT DE L’ENSEMBLE CONTEMPORÀNICA PER LA MARATÓ DE TV3 El passat divendres 23 de Desembre l’Ensemble Contemporànica que formen alguns professors del nostre centre, Joan Martí, Núria Andorrà, Àlex Sansó i Maurici Dalmau va fer un concert benèfic per la Marató de TV3 al Centre d’Art Cal Massó de la ciutat de Reus. El programa del concert de petit format estava integrat per obres per a instrument solista o per a duet. Programa que va presentar Àlex Sansó i que incloïa les obres Clapping (1972) d’Steve Reich, que aquest any cumpleix 75 anys, Va i ve (2010) de Sergio Fidemraizer, qui va assistir al concert, per saxòfon baríton i electrònica, interpretada per Joan Martí-Frasquier, la Partita für Paul (1985) d’Arne Nordheim, mort recentment, per complements electrònics i violí, interpretada per Maurici Dalmau, 18 (2009) de Joan Arnau Pàmies, ex-alumne del nostre centre, per saxòfon baríton i electrònica, interpretada per Joan MartíFrasquier, Spotted Jasper (2001) d’Alexandra Gardner per electrònica i marimba, tocada per Núria Andorrà i Naüm Monterde, i per acabar el concert, Pimpin’ (2007-08) de Jacob Ted Veldhuis per electrònica i saxòfon baríton a càrrec de Joan Martí-Frasquier.
En aquesta activitat es van necessitar quatre professors (Senent Domingo, Rosa Burguera, Lluís Castel i Màxim Solanes), entre els 40 alumnes que hi van participar. Tots els alumnes van percebre un premi per haver participat i els guanyadors del joc un detall encara més gran (xuxes i més xuxes). Crec que aquest tipus d’activitats s’han de realitzar en la setmana cultural, ja que fa que tot l’alumnat grans i petits es sentin identificats i implicats.
www.cmr.cat
19 19
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
ENTREVISTA
senentdomingo professor de trombó A l’edat de cinc anys inicia els seus estudis de música a l’Escola de Música de la Banda de Música d’Ulldecona, tenint com a primer professor al seu pare, Rubén Domingo. Amplia els estudis al Conservatori de la Diputació de Tarragona a Tortosa, amb els professors Rubén Perelló i Jordi Masip. Posteriorment entra a cursar Superior de Música a l’ESMuC amb els professors Ricardo Casero, Raúl García i Daniel Perpiñán. Actualment amplia els seus estudis amb els professors Carlos Gil i Inda Bonet. Durant aquests anys ha realitzat Cursos sota la direcció de diversos professors com ara: Indalecio Bonet, Rubén Prades, Enrique Ferrando, Peter Gallaun, Juan Real, Jonas Bylund, Daniel Lassalle, Gaspar Montesinos, Carlos Gil, Christian Lindberg, Joe Alessi, Simon Wills, Gilles Milliere, entre altres. Ha format part de l’Orquestra Intercentres de la Diputació de Tarragona, l’OEMUC i la JONC, i ha col·laborat amb orquestres professionals com ara l’Orquestra de les Terres de Lleida, l’Orquestra dels Països Catalans i l’Orquestra Camera Musicae. És membre del quintet de metalls Logam Brass, una jove formació que compagina la seva tasca concertística amb la pedagògica. Com se’t va presentar l’oportunitat de venir a treballar al Conservatori? De quina manera va ser? El meu pare és professor de saxo del Conservatori de Tortosa. Sempre m’havia atret la idea de treballar a un dels tres Conservatoris de la Diputació. Quan van sortir les oposicions no vaig dubtar ni un segon, de seguida vaig començar a preparar-me. Quina sensació vas tenir el primer dia que vas venir al Conservatori com a professor? I en les teves primeres classes? Tenia moltes ganes de començar a treballar al centre. La primera setmana vaig conèixer a tots els meus nous alumnes, al professorat i al membres de PAS. L’acollida va ser molt agradable, vaig pensar que havia tingut molta sort de poder formar part d’aquest projecte. Quant temps ha passat des que vas acabar el Grau Superior del teu instrument? A passat només un any. Des d’aquell moment, ha estat fàcil per tu trobar feina com a músic? Fes-nos cinc cèntims de la teva activitat professional des de llavors. Un cop finalitzat els estudis se’m va presentar la oportunitat de treball a l’Escola Municipal d’Alcanar mitjançant una borsa de treball. Al mateix temps, el quintet de me-
20 20
El Butlletí
CMR
talls Logam Brass em va oferir la possibilitat d’unir-me a la seva formació, des de llavors treballem junts per tal d’obrir-nos camí al panorama musical nacional. On vas estudiar el Grau Superior de Música? Com era el teu dia a dia en la teva vida d’estudiant? Vaig estudiar el Grau Superior a l’ESMuC amb els professors Daniel Perpiñan, Raúl García i Ricardo Casero. La meva experiència a Barcelona va ser molt enriquidora. Van ser uns anys de treball dur a l’escola: assajos, classes teòriques i sobretot molt d’estudi individual, però el resultat global va ser molt positiu. Recordes com veies les sortides professionals com a músic durant els teus estudis superiors? Sempre he volgut ser professor, m’agrada la sensació de poder transmetre als meus alumnes tot el que he aprés en aquests anys, és molt satisfactori veure els progressos que fan dia a dia.
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
Com veus en el moment actual el teu futur com a professor i músic? Crec que és imprescindible que els professors estem al dia de les noves tendències pedagògiques i musicals, per aquest motiu no vull deixar de banda la meva formació. Actualment amplio els meus coneixements amb dos pedagogs de gran prestigi: Carlos Gil i Inda Bonet. Com animaries als alumnes que actualment estan al Conservatori de Reus a continuar la carrera de música? Crec que al nostre conservatori hi ha un gran nivell musical. Molts dels nostres alumnes ja tenen clar que es voldran dedicar a la música. És veritat que és una carrera molt dura, però hi ha poques disciplines que t’impliquin tant personalment i t’aportin unes vivències tan enriquidores.
ANIVERSARIS Quan John Cage cumplirà cent anys Maurici Maldmau
John Cage mereix un record aquest 2012 perquè si estigués entre nosaltres celebraria el seu aniversari número cent. Malauradament també hem de recordar que fa dues dècades que ens va deixar. Va néixer a Los Àngeles el 1922 i va morir el 1992 a New York. Després d’estudiar amb Henry Cowell, ho va fer a Califòrnia amb Arnold Schoenberg, pare dels compositors del segle XX. Schoenberg no va veure en el seu deixeble americà un dels seus alumnes preferits, potser va intuir que les inquietuds personals del jove estudiant de composició el portarien per camins musicals allunyats dels que el compositor vienès havia obert.
gell de Bryan Enno i amb el guitarrista Frank Zappa i els vincles amb les bandes de rock Sonic Youth i Stereolab. El seu interès en la interdisciplinaritat de les arts, que esmentàvem, el va dur a col·laborar amb el coreògraf Merce Cunningham (1919 - 2009). Col·laboració de la qual s’en va derivar una important evolució de la dansa contemporània. D’altra banda, Cage va escriure molts dels seus pensaments i emocions tan des d’un punt de vista artísc com des la vessant de teòric musical, de la que cal destacar la recuperació de l’obra d’Erik Satie.
Si bé la principal disciplina d’en John Cage, va ser la música, no tan sols va composar, també va escriure, va pintar, i va cercar bolets. I quan va escriure música sovint ho va fer amb una concepció multidisciplinar. Però, sobretot, cal destacar en la seva trajectòria el fet que va dedicar profundes reflexions al voltant de l’art del so. Ho va fer des de diferents perspectives com la de l’acústica, la de la filosofia oriental o la de l’art contemporani. En el seu camí de recerca en el món de la música John Cage va ofereir propostes trencadores en diferents sentits. Va arribar a proposar el silenci, com una forma de representació possible 4’33’’ (1952). Va qüestionar la forma musical introduïnt les estructures rítmiques com a base de les seves composicions. I va repensar l’instrument musical, amb el seu piano preparat o convertint objectes quotidians en instruments, com per exemple un cactus a Branches (1976). La seva personalitat, oberta als diferents àmbits de l’expressió musical, el va apropar a la producció electroacústica del so i en paral·lel a la música popular. En aquest sentit cal destacar les col·laboracions amb el se-
www.cmr.cat
21 21
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
aniversaris
Schoenberg va transformar la música del segle XX seguint la tradició musical occidental que el va dur al dodecafonisme. Anys més tard John Cage ho va fer va fer sota la influència del pensament oriental després d’estudiar budisme zehn i d’aprofundir en el text xinès I ching, que va esdevenir un apunt constant en tota la seva trajectòria. En quest text clàssic xinès hi trobem un sistema cosmològic semblant a la Geomància que trobem a occident o a la Ifà africana. A I ching les idees que van calar en Cage van ser: el balanç dinàmic entre els oposats, l’evolució dels esdeveniments com a processos, i l’acceptació dels canvis com a inevitables. Seguint aquestes principis en
la música, en Cage, va voler superar el protagonisme tan del compositor com de l’intèrpret. No va creure que el compositor fos aquell qui controla el resultat final de la proposta musical detallant fins la darrera coma en la seva composició. Ni tampoc va creure en la improvisació musical que deixa tota la responsabilitat final en mans de l’intèrpret. Cage va introduir el concepte de la sort en aquest procés d’el·laboració sonora deixant com a secundaris a les figures del compositor i de l’intèrpret. Sense el protagonisme d’aquests la sort esdevé la principal responsable del resultat musical. Aquest principi va ser el que va definir la música aleatòria, terme introduït per Pierre
Boulez, altrament coneguda com indeterminada. Estil que va tenir més detractors que partidaris en el seu moment, decantats pel serialisme com Xenakis o Stockhausen, però que sense dubte va influïr en moltes altres propostes musicals, com la de Lutoslawsky o Kagel, però sobretot la de Morton Feldman, amic del compositor fins als seus darrers dies. Com ell mateix apunta el 1957 en el text Experimental Músic, la música no ha de ser “un intent de posar ordre en el caos ni de suggerir millores en la creació, sinó simplement una manera de despertar a la vida que estem vivint”.
Àlex Sansó
Eduard Toldrà (1895-1962), mig segle sense ell Enguany se celebra el 50è aniversari de la mort del compositor, director d’orquestra i violinista Eduard Toldrà. Fou considerat l’arquitecte del renaixement musical català dels anys 20 del segle passat. Com a compositor, les seves obres mostren, gairebé sempre, un aroma impregnat per la música popular catalana. Una de les seves obres més conegudes i interpretades és “Vistes al Mar”, originals per a quartet de corda i arranjades per a orquestra de cordes. Pel que fa a la seva vessant pedagògica, Toldrà va impartir classes de violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que més tard esdevindria el Conservatori Superior Municipal de Música de la mateixa ciutat. En aquest centre també va ser professor de direcció d’orquestra. Pau Casals el va convidar en diverses ocasions a dirigir la seva orquestra, per exemple en motiu de l’estrena de La vida breve de Manuel de Falla. Estrena que va comptar amb la presència de l’autor. L’any 1941 va rebre l’oferiment d’encarregar-se de la direcció de l’”Orquesta Nacional de España”, però va declinar la proposta, tot i que va dirigir-la posteriorment en alguna ocasió amb molt d’èxit. L’any 1944, l’Ajuntament de Barcelona li va encarregar la direcció i organització de l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la que va ser el primer director titular. Aquesta orquestra, posteriorment, va esdevenir posteriorment l’Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB), per constituir-se finalment com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).
22 22
El Butlletí
CMR
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
LA TUBADA’11 –BARCELONACarlos Lorente
El passat 19 de juny el Conservatori del Liceu de Barcelona va acollir la quarta edició de la Tubada. L’encontre anual d’amants i professionals de la tuba i el bombardí es consolida així, sent una experiència que va més enllà del fet musical per esdevenir un acte comunitari on joves, grans i petits comparteixen coneixements, vivències i la seva gran afició. Aquesta iniciativa, impulsada pels membres del TooBass Quartet va sorgir a Ulldecona. Sota la voluntat de fer-se visible a diferents racons de Catalunya, s’ha celebrat també a Tarragona i Parets del Vallès. Ara a la ciutat comtal va aplegar un centenar de participants –comptant amb els estudiants de l’aula de tuba del Conservatori de Reus-, constatant el creixent interès i presència d’aquest esdeveniment únic. Entre altres activitats vam poder gaudir d’un concert del BCN Brass Ensemble i una exposició d’intruments Besson i Miraphone. Aquest any la banda de tubes de la Tubada va estar dirigida per Pablo Fernández, tuba de l’OBC i professor de l’ESMUC.
NOVES
TECNOLOGIES
Xavier Llorach
Formats d’àudio digital En aquest número, parlarem sobre els diferents formats que poden tenir els arxius d’àudio digital i veurem com no sempre el format més utilitzat és el millor.
gital és l’MP3.
Parlem d’arxius d’àudio digital per a referir-nos als arxius de so que utilitzem amb dels ordinadors i d’altres aparells reproductors electrònics actuals. Per exemple, un dels formats més populars d’àudio di-
Els arxius d’àudio digital amb la màxima qualitat, poden ocupar molt d’espai, i per això, amb l’aparició d’internet es van buscar maneres de que aquests, ocupessin menys espai per tal de poder distribuir-los i escoltar-los més ràpidament. Un dels sistemes utilitzats per aconseguir això, és la compressió, utilitzada per programes populars com WinZIP o WinRAR, però amb l’àudio a més tenim la compressió amb pèrdues, que elimina informació que teòricament no «sentim» (fent ús dels estudis que s’han fet sobre Psicoacústica).
Entre els formats d’alta qualitat (PCM - Pulse Code Modulation), trobem principalment: el Wave (.wav), que és el format més habitual en Windows, necessita 20MB per cada minut de música en estèreo; l’Aiff (.aif ), que és el format més habitual en MAC (Apple); i d’altres com: SU, AU, RAW… Entre els formats amb compressió sense pèrdues, trobem principalment: el FLAC (Free lossless audio codec); l’APE (Monkey’s Audio); el WV (WavPack); entre d’altres… I finalment, entre els formats amb compressió i pèrdues d’informació sonora (recordem que la informació sonora perduda, ja no es pot recuperar mai més), trobem principalment: l’MP3 (MPEG-1 Audio Layer-3), que pot tenir diferents qualitats que poden anar de 32 a 320kbit/s; l’OGG (Vorbis) que és com MP3, però d’ús lliure; l’WMA (Windows Media Audio de Microsoft); l’AAC (Advanced Audio Coding); entre d’altres… aquests són els que tenen
www.cmr.cat
23 23
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
menys qualitat (altra cosa és si som capaços de percebre’n les pèrdues). Pels que conegueu el MiniDisc, treballaven amb aquest sistema (excepte les últimes versions (HiMD)). Ens podem trobar amb d’altres formats musicals digitals, com per exemple el MIDI (extensió .mid). És un format que no conté àudio digital, bàsicament només conté informació de quan i quines notes s’han de reproduir i amb quin so (però no hi ha el so en si mateix), és com si fos una partitura electrònica, i la seva qualitat depèn del generador de so amb el qual se’ls reprodueixi. Ocupen poc espai i són fàcilment modificables. Els utilitzen programes com el Finale, Band in a Box, Cubase.... De tot això, és important recordar que: • Sempre que passem de CD, Wav o Aiff a MP3, perdem qualitat de so. • Els formats WAV i AIFF són els que tenen més qualitat, però també són els que més espai ocupen al disc dur. • El format MP3 pot tenir diferents qualitats (hi ha MP3 que sonen molt malament, i hi ha MP3 que sonen “molt bé”). • Si passem un MP3 a CD o a WAV, no pugem la qualitat. • El MIDI (.mid) no és, ni conté àudio digital. Fins la propera.
LLIBRES Maurici Dalmau
101 juegos musicales, Divertirse y Stradivarius aprender con ritmos y canciones penitente (2003) Ger Storms, de. Graó - Biblioteca de Eufonia
Aquest llibre del pedagog musical Ger Storms professor del Conservatori de La Haia ens ajuda a desenvolupar la musicalitat a partir de propostes divertides. Després d’una introducció en la que l’autor argumenta els beneficis del joc en l’aprenentatge i dona consells pràctics, Storms, organitza per blocs diferents fitxes amb propostes cocretes de jocs musicals de grup. Hi ha jocs pensats per desenvolupar les habilitats personals, són els d’audició, de concentració i els concursos musicals. N’hi ha per desenvolupar les habilitats socials com els de presentació, d’interacció o de confiança. I finalment trobem jocs per desenvolupar la creativitat, com els jocs per motivar l’expressivitat i la improvisació, endevinalles, o jocs musicals de taula. Es pot destacar la gran imaginació de l’autor. Imaginació que traslladada al paper convertint-la en en un gran recurs per aquells que tenen la tasca de motivar l’aprenentatge musical. A més l’acurada organització dels jocs tenint en compte el nombre d’alumnes, la durada i les característiques, no són sinó valors afegits d’aquest llibre de capçalera per qualsevol educador musical. 24 24
El Butlletí
CMR
(1999), Alejandra Rojas Ollero & Ramos / Seix Barral Alejandra Rojas és un autora Xilena nascuda a Viña del Mar l’any 1958. En aquesta novel·la construeix una història al voltant d’un violí Stradivarius partint del seu robatori d’un museu d’una inventada i remota població xilena, Tejas Rojas. El violí es converteix en un objecte fetitx. Objecte de culte i de desig que lliga tota la trama en la que van apareixent pors i obsessions humanes com el desig, la bogeria, la vellesa, l’amor o la mort. En paral·lel l’autora ens trasllada a les vides dels diferents dipositaris del violí Conde Fosca narrada per la veu d’Antonio Stradivari des del purgatori. Aquesta entrentiguda novel·la ens recorda la pel·lícula, El violín Rojo (GIRARD,1998), curiosament coincident amb el llibre, amb una banda sonora escrita per J. Corogliano i enregistrada pel violinista Josua Bell. En aquesta pel· lícula a partir de la subhasta de l’instrument, se’ns narra amb flashbacks, la tragèdia que persegueix als propietaris d’aquest violí que porta la sang en el seu vernís. Curiosa coincidència d’arguments. Còpies de còpies en l’era dels drets d’autor. Còpies com ho són dels Stradivarius molts dels violins que avui es poden comprar a les botigues. En aquest cas els drets d’autor ja s’han extingit!
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
PASSATEMPS Gisela Torres
www.cmr.cat
25 25
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
DONEM LA NOTA
RECEPTA
MUSICAL
Granados Especialitat dolça de la ciutat de Lleida que va ser creada el 3 de setembre de 1956 sota un concurs de dolços per retre homenatge a un fill il·lustre de la ciutat, el compositor Enric Granados. El guanyador fou Manel Torres. Són uns dolços de pasta seca de forma arrodonida i irregular. Presenten una textura cruixent i un gust marcat per l’ametlla. S’elaboren amb farina, ous, sucre, llet i mantega per la pasta brisa de la base, i amb clares d’ou, sucre i ametlles per al cobriment. Són adequats per menjar per postres o acompanyant el cafè, però també per qualsevol hora del dia, entre àpats. Atributs i propietats nutricionals: Els Granados són un producte amb un valor energètic elevat, ja que el seu contingut en aigua és molt baix. El seu component principal són els hidrats de carboni, fet que les fa aptes per recuperar l’energia gastada durant l’exercici. Un altre component important dels Granados són els greixos insaturats que aporten les ametlles, molt beneficiosos pel nostre organisme. Enric Granados, pianista i compositor va néixer a Lleida l’any 1867. Conegut pels seus poemes simfònics, “Tonadillas“ i “Serenata“ per a violins i piano. L’any 1911, triomfa amb la suite per a piano “Goyescas” i un “Canto a las Estrellas” per a piano, orgue i cors, les obres més rellevants del compositor entre altres.
El conservatori a les xarxes socials No et perdis res del que passa al centre, totes les activitats i informació les podràs a la nostra web i a: twitter: @cmreus
solució passatemps: 1. Saxòfon. 2a. La clau, l’armadura i el compàs. 2b. Vivaldi.
facebook: http://www.facebook.com/pages/Escola-i-Conservatori-de-música-a-Reus
26 26
El Butlletí
CMR
ESCOLA I CONSERVATORI DE MÚSICA A REUS
www.cmr.cat
DONEM LA NOTA
27 27
ROTVIC
www.cmr.cat
Escola i Conservatori de M煤sica de la Diputaci贸 de Tarragona a Reus c/ Llovera, 15 - 43201 Reus Tel. 977 34 59 50