2 ANY
1
JULIOL - SETEVIBRE 199 3 '
bu í LLETI INFORMATIU DEL COL .LEGI D APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÉCNIC S T A R R A G O N A Av . PresidentMaciá, 6 -1 a . -43005TARRAGONATel . 222799 Fax . 2241 52 Oficinas de visat a Reus, Valls i Vendrell .
LLEIS, CONGRESSOS 1 FUTU R
Res no ha canviat de juny encá, tot seguci x igual (atur, atur, atur, crisi, crisi, crisi), to t menys la revista, és ciar (nova sang, nove l seccions) . Mentre el Col .legi d ' Aparelladors i Arquitectas Técnics d e Barcelona aconsegueix les llago(s)terie s de crítics, emplcats de banca, excursionistas i un -se suposa que- atractiu Ilista t d'admiradors sota la silenciosa expectaci ó d'aquells que han arribat a qüestionar l a sevafeina -Llibredel'edifici-,aquí, lluny de 1 ' omclic d'aquest país generado r d'energia i atemorit pel foc, per la pluj a i la sequen, ens limitem a constatar el len t creixemcnt del parc Bush (feina, feina!) , i seguir, amb atenció, l'esperancado r projecte macroturístic destinar a modificar la conf'iguració de les nostres costes : una nova illa a 4 km . de Salou mar endins (una nova oportunitat per als tecnics d e casa de demostrar una capacitat que e l nombre de reclamacions per responsabilitat civil, sembla, a cops, posar e n dubte) i la vacil .lant posta en marxa de l Congres 93 . El tema és a 1 ' ordre del dia , tal i com es va veure en ] ' última sessió de l Consejo, on es va tractar, entre altres , temes com ara la preocupant paralitzaci ó del projecte de reforma de la "Llei d e Col .legis Professionals", la futura "Lle i d'Ordenació de l'Edificació" (últime s esmenes) i -a través del seu coordinadorla marxa del "Congreso" . Al respecte , assenyalar 1 ' article publicat a l'últi m " Informatiu " : "Les raons d ' un congrés " i la consciencia, tal i com apunta el Sr . Puiggrós, del moment crític pe] qual est á travessant la nostra professió . El mercat és cada cop més competitiu i no ens pode m quedarenrera. El "Congreso" ha de servi r per alguna cosa més que per publicar un
JOAN BROSSA 1 LA FACANA-LLAGOST A
Palau Congrés 94
Foto : Arxiu
bonic llibre de comunicacions i ponéncie s il .lustrat amb fotografies de sales contruide s amb tecnologia punta i atepeídes d e col .legiats de mirada nostálgica . El passat , passat és . Els reptes són de futur . Caldrá treballar dur si volem tirar endavant .
La possible metáfora visual in terpretada per laking- kongian a llagosta que guaita des del ci m de la facana del Col .leg i d'Arquitectes Técnics de Bar celona, ha anat acompanyada d'una exposició titulad a «L'anar i tomar de Joan Bros sa», i d'una taula-rodon a dedicada a «La intervenció ar tística i monumental en el s edificis existents» . Qui cregu i que «1'art sempre ha estat un a part important de ]'arquitectura» está de bones! Pot dirigirse al C .A .A .T .B . i formular le s preguntes que cregui conv e nients . Si no l'atenen, sempre pot intentar cridar ]'atenció am b algun agosarat exemple d e «body-art» amb alguna enten dridora «performance» .
SUMAR I EDITORIAL LLeis, Congressos i Futur, Aleix Cor t
.
.
1
AGENDA/ INFORMACIÓ
.
.
2
Congrés 94, Jesús Jardí
.
.
3
El Pla Territorial General de Catalunya, Caries Ferre r
4
Retrat, Josep M . Buqueres
.
.
5
ENTREVISTA Lluís Tous Traité, Alcalde de Riudecanye s
.
.
6
La "Llei de Costes" i el técnic, Joan LLuc h Recuperació antic Hosp . de Santa Tecla
8 .
9
Madi ambient 1 Urbanisme, J . Carlos Fernánde z
10
Viatge a Sant Juan de Ortega, E .Genové s
11
Recomanacions sinistres d'obra, F . Xavier Escudé .
.
Autocad 12, Marcel Ramírez
.
RACON S Sant Miquel del Fai, Antonio Cort
12 .
14 15
TAG
COL LEC,
1 ASSESSORAMEN T JURÍDIC Tel . 21 27 9 9 Visador :
Sr. José Antonio GOME Z De dilluns a divendre s De 9'00 a 12'30 h Secretara :
De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h Visats :
De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h
Sr. Xavier ESCUDÉ Dimarts de 18'00 a 19'30 h Tel . despatx : 21 26 58 . ASSESSORAMEN T FISCAL Sr . Teófilo ALVARE Z Tel. despatx : 23 97 1 3 Dia del Patró . Excursió a Riudecanye s BORSA DE TREBAL L
Consultes :
De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h De 16'00 a 19'30 h
Sra . Carme VIDA L Tel . 21 27 99
LABORATORI
BIBLIOTECA/ PAPERERI A
Sr . Julio BIELS A TARRAGON A Tel . 57 79 09 De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h EL VENDREL L Tel . 66 51 63
Sr . Josep M . SANET Horari :
Dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h De 16'30 a 19'00 h
CONGRÉS IBÉRI C D'ENERGIA SOLAR U "Asociación Española de Energia Solar", ha organitzat per a 1'any 1994, el Congrés Ibéric d'aquesta especialitat que s e celebrará a Vigo entre els die s 30 de maig i 1 de juny . Informació :
CURS D'INSPECCIÓ I AVALUACIÓ DE RISC S D'INCEND I ITSEMAR - Barcelona Del 19 al 21 d'octubre de 199 3 Inscripcions :
ITSEMAR, Catalunya i Balear s Sra . Lourdes Ferrer Tel . 93/401 26 5 0
Tel. 986/ 37 34 00 Vigo I CURS INTERNACIO NAL DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ D E PINTURA MURA L Instituto Español de Arquitec . Alcalá de Henares (Madrid) Del 21 de maro al 2 d'abri l de 1994
AULA INFORMÁTIC A Sr. MARCEL Ramírez Horari : De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h De 16'30 a 19'00 h
Informació :
Tel . 91/ 885 41 5 5
Cursets Informátics:
PRESSUPOSTOS I AMIDAMENT S A partir de 15 d'octubre
ESTRUCTURES AMB CIMENT ALUMINÓ S Del 25 al 28 d'octubre
AUTOCAD NIVELL I A partir de 15 de novembre
TECNOLOGIA I GARAN TIA DE QUALITAT D'OBRES DE FORMIG Ó Del 22 al 26 de novembre
Inscripció/hores concertades :
Sra. Carme VALLVERDÚ
FI
EDITA : Col.legi d'Aparelladors Arquitectes Técnies de Tarragon a Av. Francesc Macla, 6 43204 Tarragona. Tel (977) 21 27 9 9 Fax. (977) 22 41 52
Inauguració Exposició de Pintures de Ramon Vidiell a
Oficina de visat de Reus : Plaga Prim, 10 - 4 rta. Tel . (977) 33 10 72 Oficina de visat i laboratori d' El Vendrell : C/ Romaní, 1 Tel . (977) 66 51 63 Oficna de visat de Valls: Plaga del [Wat, 10 baixos Tel . (977) 60 50 65
Junta de Govern del Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de Tarragon a PRESIDENT : Joan Prous Masdeu SECRETARI : Lluís Borras Calvo TRESORER : Joan Oliver Saladrigas COMPTADOR: Pilar Coca Torrel l VOCALS : Albert Clarasó Segarra Joan Lluch Torre s Joan Mila Rovira Francina Escoda Roca VLSADORS: . Reus : Josep M. Buqueras Tarragona : José Antonio Gómez Valls: Josep M . Guasch El Vendreli: Jaime Martínez
CONSELL DE REDACCIÓ : Junta de Govern EQUIP DE REDACCIÓ: Aleix Cort, Francina Escoda, Miquel Ibáñez COORDINACIÓ : Aleix Cort SECRETARIA : Montse Amenas MAQUETACIÓ: Francesca Casals Aleix Cort ADMINISTRACIÓ I DISTRIBUCIÓ : Col .legi d'A.A .T.T. DISSENY GRAFIC : Estudi CROCO. IMPRESSIÓ: Cronooffset, S . L . DIPÓSIT LEGAL: T-880 / 93
Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiv a responsabilitat deis autors i n o representes necessárla nent , I'opinió de TAG . S'autoritza la reproduce ió deis treballa publicats a TAG . citara clarament la seva procedcctcia
CONGRÉS '9 4
Un grup de companys ja hacomenca t a treballar en la confecció de ponéncie s del Congrés, preocupats per la situaci ó de la nostra professió i el seu futur . En veure la problemática actual i els canvi s que es poden presentar, se'ns obren molt s interrogants . Som conscients que la nostr a professió s'ha d'amotllar a les nove s tendéncies que s'imposen peró so m conscients, també, que haura de ser d e manera diferent a com ha estat fins ara . Un deis primers interrogants que e s planteja als Grups de Treball és qu é esperen' del Congrés 94 : Esperem qu e sorgeixi una professió reformada i més reforcada? Quina vinculació tindran le s seves conclusions? Quines seran les relacions entre el Col .legi i el s Col .legiats? Estem preparats per assumir noves responsabilitats? Estem capacitat s per assimilar tota la nova tecnologia? Els interrogants ens acíaparen . Un a companya pensa que sí, els eltres diue n que no, alguns creucn que tot ha d e canviar i una minoria no voldria que canviés res . Peró el Col .lectiu, qué e n pensa?
Em preocupa que, potser, per a una gran majoria de companys, el Congrés no suposi absolutament res, que ni ta n sois s'hagin plantejat algunes de le s moltes preguntes que poden sorgir . Potser estem massa encaixonats en una professió que s'ha beneficiat d e 1'obligatorietat administrativa de l "nomenament" de la Direcció d'Obre s a la sol .licitud de la Llicéñcia d'Obres . M'agradaria que el col .lectiu fo s capas d'entrendre la importancia qu e per al nostre futur poden tenir le s conclusions que sorgeixen d ' aquest II Congrés . Que durant tot aquest temps fos motiu de discussió, de comentara , de xerrada entre els Col .legiats . Qu e tots els companys s'interessessin i participessin, cadascú a la seva manera , en tots els assumptes que les jomades del Congrés puguin plantejar . Si més no, és esperancador que, a l nostre, Col .legi, hagim aconseguit for mar uns grups de companys disposats a treballar per als abres . Peró, el que és més agradable és veure que en ells estan
representats, no tan sois professionals experimentats (els que podríem anomenar "veterans"), sinó un grup de jove s Col .legiats, conscients d'alló que ens h i juguem, que s'han decidit a participar i han considerat que ells també tenen alguna cosa a dir . Penso que tenen mol t a dir i, a més, porten una onad a d'optimisme i d'entusiasme que sempre . és ben rebuda . A tots ells voldria expressar-los e l reconeixement de 1'esforc que aix ó suposa dins la meya tasca quotidiana . Voldria encoratjar a tothom perqu é s' interessés al maxim pel Congrés 94, i una forma prac tica de fer-ho és realitzant ponéncies en le s que s'expressin totes les vostre s inquietuds i, sobre tot, les vos tres opinions . Jesús Jardí i Hernánde z
Delegat Congressua l
LA REFORMA DELS COL .LEGIS PROFESSIONALS, EN PUNT MOR T Comentar, basicament, la congelació deis projectes de lleis que es troben en fas e de tramitació que són de gran transcendéncia per als col .lectius professionals de l sector : la Llei de Col .legis Professionals i la Llei d'Ordenació de 1'Edificació . Quant a la Llei de col .legis professionals, aquesta paralització ha pogut crear un cert clima de tranquil .litat, en quant al fet que queden sense efecte alguns teme s com ara el de la supressió de les tarifes, en canvi el projecte tenia aspectes positius , com el de la col .legiació única i la supressió del col .laborador . Quant al project e de Llei d'Ordenació de 1' Edificació dir que es troba en fase de proposta, i se' n coneixen ja dues versions . De moment ha quedat al calaix i el nou govern haur a de decidir si inclou el tema dins del seu programa legislatiu i .-de quina maner a aprofita les propostes existente . Francina Escod a
—as"
~f TOLDO S DE TODO TIPO Y SISTEM A
vi..v
•qll•" E E% LJ Y í~ivlos E
ROTU LO S LUMINOSOS - NEON - ETC .
C/ . Alt de Sant Pere, 19 - Tel . 34 45 98 - Fax 34 45 9 8 43201 REUS
~U.
Toldos
Rótulos
Parasoles esp .
Cortinas
3
TAG
EL PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA : UNA APOSTA PER A L'EQUILIBR I Des deja fa temps, -novembre de l 83- s'ha vingut elaborant u n document, previst en la Llei núm . 23 / 83 . política territorial, que, per la seva importáncia, és determinan t peral futur de Catalunya, no només per al seu territori, Binó per a l desenvolupament de tota la societat catalana de l'any 2000 . Es tracta del projecte de Pl a Territorial General de Catalunya , que recentment s'ha tramés a l Parlament de Catalunya per a l a CD seva tramitació . Ipy Deu anys, peró, és molt d e temps, si es té en compte 1'evoluci ó de Catalunya durant aquest període , amb grans canvis estructurals i Definició de iones socials . Malgrat aixó, o pot ésser millor dit grácies a aixó, e s podrán veure les noves tendéncies de la societat i, per tant , es podrá també preveure millor el futur . El document és una eina molt sólida, sobretot, des de l vessant de la informació recollida -poc qüestionable- posa les bases d'una acurada análisi de l'evolució de la realitat actua l catalana, i permet un reconeixement i una diagnosi deis problemes, per afrontar amb garanties la formulació de le s propostes . Els estudis d'informació i d'interpretació territorial só n molt variats i complexos . Així, s 'hi analitzen diversos factors,
tals com : -La geomorfologia, que en u n país tant muntanyós co m Catalunya és altament determinant, perqué dóna un a relativa escassetat de territoris útils . ( Amb un pendent inferio r al 20 %) VEURE GRÁFIC . -L'ocupació del territori . L a «taca urbana» es situa básicament en els territoris útils , que són els que d'alguna manera , prefiguren el model . -Els fluxos de mobilitat obligad a de base diária, que defineixen u n conjunt de polaritats d'aquest . Vegeu el gráfic. -La localització d'inactivitat a l territori útil, que ens explica la localització dei s desequilibris existents i la seva relació directa amb l a morfologia del territori . Per tant, el Pla formula el model territorial tenint en compt e que ha de superar els desequilibris existents en el territor i catalá, que són básicament dos : -Els de les zones en despoblament . La proposta consistei x en aportar-los activitat. -El de les zones congestionades . Que es tracta d e desaccelerar la concentració d'activitats i reduir-ne l a congestió .
CONCENTRACi0
DESENVOI.UTAMENT
DCSENVOLUTAMENT SELECTI U DCTRIMIDA
¡a~r7 EíTANCAMENr INDUSTRIA L
'---
Diccionar i
Diccionar i Butxac a Construcci ó (DBC)
MUNTANT A
COTA SOO-ALSIIRINEO S
SCUTULATUM . Paviment format per pedres o peces de marbre de forma romboidal, generalment de varis colors, pera organitzar dibuixo s geométrics .
TESSELLATUM . Es diu del mosaic realitzat mitjangant tessel .les regulars quadrades o cúbiques, en pedra , marbre, argila, etc . Es fa servir pera pavimentació irecobriment de parets . Generalment es combina arnb el vennículatum .
VERMICULATUM . Es diu del mosaic format pe r tessel .les irregulars pera poder adaptar als contorns de les figures que es representen . Generalment es fa servir en combinació amb e l tesselláturn.
ALQUILER DE LA MAS VARIADA GAMA D E PLATAFORMAS AEREAS
.‘déd.W' tlr"^
4
C/ Balmes, 29 • 3 2 - 3 1 REUS Tel . 77 18 3 7
Ranga 4 x 4
Universal
AUMENTE EN SEGURIDAD Y'RENDIMIENTO
ALQUILER DE MAQUINARI A OBRAS PUBLICA S
EE
. .
■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ . . ■ ■ ■ . TA G . . ■ ■ . ■ . . ■ . ■ ■ . ■ ■ . ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ . ■ ■■ ■ ■
AFT Camp de Tarragona . Propostes del PTG
Així, el pla formula el model territorial de determinades maneres ; la mé s global és a partir del que denomina imatge - objectiu de distribució de l a població per al 2026 . La hipótesi - escenari d'una Catalunya de 7'5 milions d'habitants pe r aquesta data- s 'estableix en set ámbits territorials més equilibrats que el s actuals . En general, aquesta distribució implicaria que tots els ámbits territorial s -excepte el central- guanyessin en pes relatiu respecte del total de Catalunya . En tot cas, les comarques de muntanya, haurien d'aturar la pérdu a contínua de població . L'ámbit central - área metropolitana de Barcelona - encara que augmenté s la població en valors absoluts, no ho faria en valors absoluts . Aquestes propostes semblen del tot raonables i conveniente . El repte é s doncs, veure si les mesures proposades i, sobretot, llur aplicaci ó aconsegueixen els objectius, i es guanyi així en competivita t per tal d' afrontar el repte europeu.
En definitiva, la proposta és el reequilibr i perqué el conjunt guanyi en competivitat .
Caries Ferrer Saperas
Aparellador -
Urbanist a
RETRAT
Angel Martínez Lanzas és un treballador de tota la vida . Treballa a l ' Ajuntament de Tarragona des de l'any 196 . . . i é s el responsable del "Departament de Disseny Urbá" des de l a seva creació l'any 1991 . Com va néixer aquest Departament? . -Amb data 1 de febrer de 198 9 vaig presentar un informe sobre "Disseny urbá i imatge de la ciutat de Tarragona" . En el l analitzava 1'inventari d e déficits, les idees i criteri s básics a emprar i les prioritats . En resum, quin model de ciuta t volem . Hi havia un buit técnic . Quines han estat les realitzacions més importants? . Angel Martínez Lanza s -A més de resoldre aspectes visuals i d 'acabament de vials, el s elements urbans més interessants han estat els "poliedres " (informació turística), les "veles" (al passeig de Les Palmeres ) i, sobretot, la "carpa" a 1'auditórium . Com valores les, opinions i les critiques rebudes? .
-Les respecto . Per) estic convencut que les passes fetes le s havíem de fer. Estética Urbana ha de crear una nova ciutat , més atractiva si cap . Fins al moment considero el balan c totalment positiu . Dar rerament s'ha creat un a "Comissió Informativ a d'Estética i Disseny Urbá" . Ángel, a més de ser un técni c básicament creatiu, ets pintor . Des de quant pintes? . Qué representa per a tu la pintura? . -Pinto des deis setze anys . És una vocació i una dedicaci ó permanent . Practico un estil al límit de .l'abstracció i dé-lá _ _ figuració . L'alemany Basselitz , l'italiá Enzo Cochi i el s Foto : J .M . Buquera s espanyols de la "Nov a figuració " Sicilia, Miquel Barceló, Villalta, Broto, etc ., só n els meus models . M 'emociono molt amb la pintura i és part d e la meya personalitat. ' Sens dubte Josep M . Buqueras i Bac h
5
ACOTACION S
A
La confianca demostrada en els Arquitectes Técnics , pel gran nombre d'ells contractat s al Tibi Gardens de Vila-seca i Salou, que són unapartimportan t deis que desenvolupen les feines técniques.
L 'interés de la Generalita t en voler treure les competéncies deis Arquitectes Técnics per a poder seguir com a professor s d'Ensenyament Secundara e n 1 'especialitat de dibuix, en el cas de les noves convocatóries .
L' interés de 1'Arquitecte encarrega t d ' Arquitectura de 1 ' Ajuntament de tarragona en posar-se com a "Juez y Parte " de les atribucions dei s Arquitectes Técnics . "Cal 1 ' informe de 1 'Arquitecte municipal d'Urbanisme i de 1'Enginyer de Camins pel que fa a le s competéncies del Técnic"? .
e
El poc interés demostra r per alguns Arquitectes Técnics en coi .laborar en aques t B utlletí.
Miquel Ibañez
TAG
ENTREVISTA "Si el turisme no tira endavant, és mort "
el poble
Lluís Tous Traité va camí de completar la tercera legislatura al cap de l'Ajuntament de Riudecanyes . Membre del Patronat del Castell d'Escornalbou i empleat a la Comunitat de Regants del pantá, e s mostra preocupat pel possible endeutament del seu ajuntament . T : Les contínues demandes de nous serveis i la necessita t
d'acollir-se a ajuts i subvencions -ens diu- porten , sovint, a un endeutament progressiu deis ajuntaments i la impossibilitat de realitzar altres projectes que n o siguin els contemplats als diversos plans (POUS , PAM. . .) . A més, els diners (del POUS) triguen a arribar , cosa que no succeeix amb els del PAM (antic "Cano n Energétic"), la qual cosa obliga a demanar préstecs pe r pagar els contractistes . Cal discutir les possibilitats i prioritats de cada vila. Les inversions s' han de fe r d'acord amb el que diguin els propis vilatans i l'Ajuntament. Caldria -proposa- transformar l'aparta t de subvencions en ajutso actes de suport . Ben segur qu e les coses anirien d' una altra manera . Amb més autonomia -segueix- es podrien potenciar activitats com ara l' agricultura, el comerc i el turisme, imprescindibles per a la bona marxa del país. Si la salut económica deis ajuntaments (prefereix un a intervenció amb una subvenció que cobreixi el 100 % d'un pressupost que no váries amb el 50 o el 60%) i e l tema agrari ("s'hauria d'aconseguir una major relació entre productor i consumidor, i dedicar els ajuts a crea r infraestructures comercials de supon als petits i mitjan s empresaris i productors que són els qui fan rutilar u n país") són dues de les seves grans preocupacions, poten ciar el turisme és un deis seus somnis . T : Seria una bona forma de potenciar el poble -assegura-
i fer que la gent jove no marxés (a Reus) . La gent jove -aclareix- no vol treballar al camp, vol treballar les seves'8 hores, cobrar al final de mes i, si pot ser, sortir 6 el cap de setmana . La seva il .lusió seria que la zona compresa entre e l pantá i el castell arribés a funcionar com a zona de lleure (restaurant, un petit parc d'atraccions al seu peu perqu e els xiquets poguessin divertir-se) no desprovist a d'activitats culturals, i organitzar un circuYt turístic qu e pogués funcionar tot l'any (visites, viatges organitzats . . .). T : S'hauria de potenciar el castell d'Escornalbou, amb
LLuí Tous Traité
Foto : Cori Pedrol a
casaments o el que sigui . Ara només s' hi fan concertets i tonteries . ¿Quina opimió us mereix el resultat del' actuació qu e el seu dia es va fer al castell ? T: La trobo una mica justa . . . en alguns aspectes . No
s'hi va fer gaire cosa, i s'hi van posar elements que n o tenen res a veure amb el castell (ulls de bou . . .) . Potser haurien de provar de buscar una subvenció d e la Generalitat i organitzar un concurs d'idees per mira r de fer realitat el seu gran somni: enllacar el poble, e l pantá i el castell, i armar aquesta zona amb un segui t d'equipaments turístico-culturals que anessin coordinats . Mentre s'ho rumia, seguim parlant de les últime s intervencions realitzades al poble . Així, sabem que e l PAM subvenciona la "Construcció de la Llar de Jubilats" , i que 1' obra, que es troba a la primera fase, és aturada fin s que arribin els diners per a continuar-la . També sabem , així, que el POUS després de la "Construcció d'un vial" , a 1'entrada del poble) há subvencionat la "Instal .lació de voreres i enllumenament" a la sortida, i que per acaba r el projecte del "Parc deis Aglaners" ha demanat l a col.laboració d'un escultor, Enric Pedrola ("Monumen t a la vida") . T : Després -somriu- ja només quedará instal .lar una
font . I amb la mirada perduda entre els enormes i
TAG desaprofitats bancals que queden als peu s del bar del pantá, es queixa "deis d'Urbanisme", que no li deixen fer el que vol .
T: Interessa fer cases noves -subratllaperqué la gent no abandoni el poble . Quan morim els vells, els conreu s passaran a ser boscos. Escéptic, irónic, somniador peró realista : ("Si el turisme no tira endavant, e l poble és mort"), s'acomiada de nosaltre s amb una petició: T: El Col.legi hauria de subministrar mé s informació sobre possibles subvencions i ajuts als pobles, per tal de facilitar la seva gestió. En prenem nota .
Pantá de Riudecanyes
L' EDIFICI :
Foto : Antonio Noll a
Fitxa Técnica: Projecte: Rehabilitació de facana. Promotor: Comunitat de Propietaris . Rambla Nova, 127 Tarragona . Situació : Rambla Nova, 127 . Tarragona . Data inici de l'obra : Agost 1992 . Durada de l'obra : 6 mesos . Técnic : Joan Milá Rovira . N . Col. 29 0 Justificació : Reparació falana principal per caiguda de losetes .
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓ N MANUEL AGUD O 0/ . Adriátic, 8,
Tel . 77 36 49
REUS
0
u••uu•
uu•••u
TAG
•uu•uuu•uu•uu•u•••
uuuuuu .
LA "LLEI DE COSTES" 1 EL TÉCNI C
8
Degut auna serie de consultes per pan d' alguns company s sobre la Llei de Costes, creiem necessari donar une s directrius que ,puguin aclarir les confusions que se'n s plantegen quan 1'obra és a prop de la vora del mar, d'un riu o d'un canal, poden ser zones afectades per la Llei . Aquest és el cas del riu Ebre, arribant a la zona d'afecci ó fins el pont de la Cinta de Tortosa . Per a comprovar si alguna obra o instal.lació qu e volem realitzar queda afectada per la Llei de Costes , haurem de tenir en compte les zones d'afecció següents : DOMINIPÚBLICMARfTIM-TERRESTRE . Compren de s de la línia de la ribera del mar fins al mar. Aquesta línia és senyalitzada, peró la manca de fites o possible s desplacaments aconsellen demanar-la al Servei de Cos tes del MOPT ., La documentació mínima necessária pera la sol .licitud d'una concessió, és a dir, per a ocupar el domini públic : = Instancia de sol.licitud que s'acompanya amb l a documentació . - Projecte basic o de construcció amb els següent s documents : Memória justificativa, fent referenci a expressa, a més, que el projecte acompleixi le s disposicions de la Llei i el seu Reglament, així co m també la forma d'evacuació d'aigües residuals, si fa e l cas. - Plánols de situació a escala convenient, no inferior a 1 / 5000, amb representació de la línia d'atermenament i zones ocupades amb classificació deis usos urbanístic s de 1'entorn . - Planol topografic de 1'estat actual a escala no infe rior a 1/1000 i representació de les zones de servitud , planta de les instal .lacions, seccions, alcats, etc . - Informació fotográfica. - Pressupost . - Estudi económic de l'explotació, si escau . ZONA DE SERVITUD DE TRÁNSIT .- Des d' aquesta líni a de la ribera del mar cap al'interior, és a dir, amb direcci ó contraria al domini públic, es considera una franja de 6 m. d'amplada, presa des de la ribera del mar, que és l a servitud de tránsit. En aquesta franja només s'autoritz a passeigs marítims . Aquesta zona és per al pas públic deis vianants i el s vehicles de vigilancia i salvament . Les finques que limiten amb el domini públic han de recular la tanc a 6.00m. Tot el que afecti aquestes dues zones depó n exclusivament de l'administració de 1'Estat ; per tant, la
Costa Daurada
Foto : Francina Escoda
tramitació d'expedients es fará al MOPT Servei de Costes corresponent . ZONA DE SERVITUD DE PROTECCIÓ .- Es una franja de 100 m. d'amplada presa des de la línia de la ribera de l mar, llevat els 6 m . de la franja de servitud de tránsit i depen de la Comunitat Autónoma (Sentencia del Tribu nal Constitucional sobre la Llei de costes, dictada am b data 4 de juliol, de 1991, BOE del 29 de juliol) . Aquest a franja de 100 m . es pot quedar reduida 20 m ., llevat també la zona de tránsit, en el cas de que a la data d'entrada en vigor de la Llei de Costes (29 de juliol d e 1988) hi hagués un pla parcial aprovat definitivament, o que estigués classificat com a sól urba . Les sol.licituds perla zona de servitud de protecció e s faran al Servei de Costes de la Comunitat Autónoma . La documentació mínima necessaria és : - Instancia de sol .licitud acompanyant la documentació . -Tres projectes basics o de construcció . -Certificaturbanístic amb la classificació del sól am b la data d'aprovació del planejament de la zona . -Planol d'atermenement, que será facilitat pel Serve i de Costes del Ministeri d'Obres Públiques i Transports . Una altra zona que només anomenem, és la zon a d'influencia, amb'una amplada de 5,00 m . i que s'ha d e considerar en els plans urbanístics d'alguna entitat . Finalment, creiem que é s convenient.saber que 1'import d e les multes pot ésser fins un 50 % d e robra executada i que seran responsables de les infraccions, (art . 93 de la Llei) el promotor d e 1'activitat, 1'empresari qu e 1'executa i EL TÉCNIC DIRECTO R DE L'OBRA . Juan Lluch i Torres
MG
RECUPERACIÓ DE L'ANTIC HOSPITAL DE SANTA TECLA D E TARRAGONA PER A SEU DEL CONSELL COMARCA L Faja bastánts anys que els estaments públics han agafat consciéncia de la necessitat de recupera r la part Alta de Tarragona . Molts, segurament , desitgem una intervenció més global i rápida que integrés els seus components (residéncia, espa i públic, equipaments, edificis ipunts emblemátics , recuperació arqueológica, serveis, . . .), peró és cert que en els darrers anys són nombroses le s actuacions de diferent cafre . que s'hi fan i, per tant, cada vegada són més notoris els efecte s d'aquesta presa de consciéncia . A les actuacions més destacades realitzade s des de l'Ajuntament i la Generalitat, em d'afegir unes altres més puntuals peró també important s dins del conjunt, que també contribueixen a l a recuperació de la Part Alta, com poden ésser la instal.lació de les seus del Consell Comarcal, de l Col .legi d'Arquitectes i del Departament d e Cultura o la renovació del Museu d'Art Modern . El Consell Comarcal del Tarragonés adquirí 1'edifici de 1'Antic Hóspital de Santa Tecla situa t al carrer de les Coques i el restauró adequant-l o i instal .lant-hi la seva seu que s'inaugurá el mar o del 91 . En aquell moment queda per fer la netej a i consolidació de la farana, obres que s'espere n comentar abans de finalitzar l'any . Tot seguit podem llegir uns breus apunts sobre la seva história i sobre els criteris básic de la intervenció, que fou importantíssima pel que fa a la facana, retornant-li la composició inicia l románico-gótica .
Antic hospital de Santa Tecla
Foto : Arxiu
LA HISTÓRIA Joan F . Cabestany i Fort . LA INTERVENCIÓ Joan R. Costa i Pallejá, Arquitecte . Consell Comarcal
Foto : Arxi u
~EXCLUSIVES 1 SERVEIS POS PEND A
9
1@ñ e aigua i llum fred i calo r Carrer Modest Gené, 22
- Teléfon 75 54 07
-
43204REU S
TAG
MEDI AMBIENT 1 URBANISM E Parlar de medi ambient auna ciutat és parlar d'urbanisme . Des de que la Revolució Industrial es va iniciar el procé s d'atracció de les ciutats respecte el medi rural, e l creixement anarquic de les ciutats ha provocat sovint situacions difícils, com l a creació d' immensos suburbis, els problemes d e manca de serveis i d e transports, limitació de so l disponible, etc. Un deis fenómens mé s directes, conseqüéncia d e la preséncia del característic paisatge urbá, és e l fet de qué les condicion s climatológiques s'ha n modificat tant, que é s possible parlar d'un «clima urbá», la naturales a de l qual es pot resumir amb el concepte d' «illa térmica urbana» . Així a moltes ciutats, 1' aportació d'energia proceden t deis combustibles fóssils es troba entre el 25 i el 50 % d e 1energia solar irradiada . Aquesta alta proporció d'energi a secundaria, juntament amb la modificació de le s característiques d'absorció i el menor efecte refrigerador, es poden identificar com els agents responsables d e l'augment de la temperatura d'una ciutat respecte als seus voltants. Els edificis i les superfícies aYllades tenen una capacita t térmica superior a la de 1'aigua i les zones verdes, i a l a nit alliberen calentor més lentament, de tal manera qu e es poden assolir més fácilment diferencies de tempera tura de fins a 10 °C respecte les zones no edificades . A més a més, els efectes refrigerants provocats per 1'evapotranspiració són més petits, conseqüéncia de l a manca de vegetació i de zones aquatiques, produYnt-se
laboratori d'assaig s LABORATORI ACREDITAT del Col .Iegi d'Arquitecte s Técnics de Tarragona
una evaporació menor del aigua ja que les aigüe s superficials es drenen més rapidament . Una altr a circumstáncia, referida a la construcció de tipus vertical , és que augmenta les desigualtats del terreny, la qual cos a fa disminuir la velocitat del vent a nivell del s61, si b é aixó depén molt de si el s edificis bloquegen el s corrents d'aire o, pelcontrari , provoquen un efecte de can ó reforcant-les . En general, l'efecte d' «illa térmica» és característic deis dies assolellats i cense vent , la qual cosa, juntament am b la forta contaminació , produeix el que s'anomen a "efecte hivemacle" . Pero, els efectes antropoFoto : Francina Escoda génics, resultant de la form a de vida i gaudiment de 1'home actual han incidit n o només en el clima, sinó també en la qualitat de l'aire, l a qualitat i quantitat d'aigua, i en les característiques del sol urbá . L'alt nivell de contaminació de l'aire es produeix pe r la gran concentració industrial, de transit i d'assentament s humans. Podem distingir entre contaminants aeris de tipus gasós i els . formats per partícules sólides . Dins el primergrup, els més representatius són : anhídrid sulfurós , procedent del consum de combustibles fósils a le s indústries, centrals eléctriques i calefaccions domestiques, monóxid de carbó i vapors nitrosos procedent s deis fums d'escapament deis automóbils, ozó, fluor, clo r gasós i cid clorhídric, hidrocarburs i amoníac, procedent s de l'indústria en general . Pel que fa a les partícule s sólides, els seus efectes tóxics són deguts a la presénci a de substancies com plom, zinc, coure i fluor .
Gestió de Ca quatita t Acreditat en : * Formigó armat . * Mecánica del so l LABORATORI TARRAGONA Poi . Industrial Francolí, núm . 5 Tel . 57 79 09 (2) Fax 54 78 47
LABORATORI VENDREL L C/ . Roman, núm . 1 Tel . 66 51 6 3 Fax 66 51 63
.
TAG
Aquesta contaminació incideix també en els propis edificis i monuments, escurcaran de manera bastan t drástica la durabilitat deis materials, i ha donat lloc a l fenomen deis «edificis malalts», causa d'absentisme laboral i enfermetats, que té el seu origen en que„ degu t a eficiencia térmica i estalvi d'energia, els edifici s prácticament es segellen, produYnt-se un nombre d e polucionants més gran a 1'interior que a 1'exterior . Els efectes envers les aigües són també múltiples i variats : Degut a la urbanització excesiva, a les ciutats e s pot arribar a perdre fins al 90 % de 1'aigua procedent d e la pluja, pel contrari, aquest porcentatge és molt mé s petit, 10-15 % com a máxim, a les zones no urbanitzades . La pluj a que cau en les ciutats és ácida a conseqüéncia de falta concentració d'anhídrid sulfurós a 1'atmosfera, l a qual cosa, á la vegada, fa que augmenti la acidesa deis sóls i afecta també directament edificis i monuments . Les ciutats aboquen els seus residus al mar, llacs o rius . Es calcula que als paYsos industrialitzats es genera un a qúantitat mitjana de residus de 150 litres per habitat i dia , i l'escorrentia está, en si mateixa, fortament contamina da amb els resultats de l'abrasió deis pavimenta, les rodes, els olis, detergents i partícules amb contingut de metalls pesats . El sól, com a element de l'ecosistema natural, és u n espai viu que serveix de nutriment a plantes i animals , garanteix la renovació de les aigües subterránies i representa un sistema de filtrar i "amortiguació" vital . Tanmateix, al medi urbá, el sól. serveix essencialment per l'assentament d'edificacions . Aquesta modificaci ó ha donat lloc a través de i'história a una disminució de l nivell de les aigües subterránies i a la formació d'un
uuuu••••u•uu
«estrat cultural» de sed sense aigües subterránies . Aquest estrat cultural, consisteix en sóls calcáris airejats am b l'aportació de roques . A més, l'augment de l'activita t humana ha fet que el sól es comprimeixi molt més , disminuint la seva porositat i fent malbé 1'equilibr i hídric de les plantes . Com a consequéncia de tot l'esmentat, en 1'actualita t el medi ambient i l'entorn on es desenvolupa la vida e n les seves diverses manifestacions traspassa i'ámbit d e 1'ecologia tradicional, per a incorporar una faceta d e transcendencia i compromís social . Per a tractar de contrarrestar els problemes derivat s d'un creixement incontrolat de les poblacions, l'urbanis me agafados enfaments diferents, l'urbanisme «curatiu» , que promou la creació de zones salubres (zones verdes , espais oberts, etc .) i la destrucció de zones insanes, i l'urbanisme «preventiu», que s'anticipa a la prsentaci ó deis problemes proporcionant solucions adients . En definitiva, es tracta de planejar, projectar i construir per a tots, en el marc d'alló que es coneix co m «Universal Desig», de manera que els espai s arquitectónics, urbanístics i d e transport no tan sois sigui n respectats i integrats en el se u entorn, sinó que també han d'ésse r concebuts de tal manera que sigui n accessibles per a qualsevol persona, evitant barreres físiques o d e comunicació, i facilitin un a existencia més cómoda, sana i racional als seus habitants . José C . Fernánde z
VIATGE A SAN JUAN DE ORTEG A
El cap de setmana del 28 al 30 de maig de l'any que som, e l Col.legi d' Arquitectes Técnics de Tarragona va organitzar u n viatge a San Juan de Ortega . De moment la cosa donava la impressió d'un viatg e normal, un desplacament de tres dies per visitar com a objcctiu puntual el Reial Monestir de San Juan de Ortega i l a tomba del nostre Patró.
Durant el viatge, amb estades a Logroño i Burgos, várc m gaudir d'un paisatge meravellós, i les visites als Monestir s d 'Ayuso i Suso foren molt instructives . Tot va resultar excel .lent i, de debó, perfectament organitzat pcls seus capdavanters, que en aquest cas foren la Pilar Coca i i'Alber t Clarasó . Per ambdós, "chapeau" . Considero que en aquest resum del viatge, el moti u principal no és fer una narració cronológica i correlativa de tots els llocs i fets que es van desenvolupar en el transcurs dei s tres dics, sinó més bé cercar quelcom notable, i, per mi, e l principal fou la trobada, el conviure amb els company s veternas, en un aplec que el Col .legi va tenir la gentiles a d'organitzar. Aquest reconéixement als pioners de laprofessi ó ací a la província de Tarragona és d'agrair i, sincerament, ca l felicitar tot el col .lectiu per la felic idea i desitjar que e n aquesta trajectória puguin continuar molts anys . Que tots ho vegem. Esteve Genovés i Mont é Col .lcgiat núm . 15
111) 11
TAG ASSESSORIA JURIDIC A
RECOMANACIONS PRACTIQUES ATENIR EN COMPTE PER AL CAS D E SINISTRES 1 INCIDENTS EN LES OBRE S En primer lloc, s'ha d'indicar que hi ha dos supósits distints a tenir' en compte, és a dir, abans o despré s d'haver ocorregut el fet . De carácter preventiu i abans qu e passi un sinistre, si aquest és evitable, s 'han de prendre les precaucion s necessáries mitjancant les anotacions corresponents, ja sigui al Llibr e d' Ordres, Llibre d'Incidéncies, o bé , en casos atípics, s'han d'adoptar les mesures necessáries, com ara l a comunicació al Servei d'Inspecci ó del Col.legi, perqué realitzi u n determinat informe técnic de 1'obra , sobre mesures de seguretat, o bé procedint a la formulació d e denúncies concretes davant els organismes competents, o bé l a remissió d'escrits certificats, ja sigui al promotor o al constructor qu e incompleixi determinades ordre s susceptibles de provocar dany s irreparables . En casos extrems és aconsellable que, ja sigui per mitj á de comunicació al Col .legi o bé personalment, es procedeixi a l requeriment notarial per a constatar determinat fet ó circumstáncia con creta (existencia de línia aéria d'alta tensió en zona en la que es treballi malgrat les nostres instruccions, etc .). És difícil preveure tots els supósit s per a donar tot seguit les possible s solucions o recomanacions mé s escaients, per' no hi ha cap dubt e que la solució ha d 'ésser proporciona l a l'eventualitat que es concreta, i qu e 1A, de tota manera pot i ha d'ésser evi12 tada tota possible causa que despré s resulti irreparable i, per aixó , recomano que en cas de dubte e s contacti directament amb aquesta Assessoria Jurídica, a fi de pode r perfilar i concretar, cas per cas, l a conducta més adequada que evit i posteriorment 1'exigéncia de
responsabilitats . En aquest cas resulta del tot aplicable el popula r proverbi que diu que «val més prevenir que curar». Si el sinistre ja ha tingut efecte , cal ésser diligent en la seva tramitació i en l'adopció d'aquelles mesures que d'alguna forma minorin el s efectes posteriors . En el cas que hi
Foto : Arxi u
hagués algun accident laboral, é s imprescindible la comunicació, j a sigui a través de 1'Assessoria o bé del mateix Servei d' Inspecció d' Obres , perqué s 'emeti el més aviat possible un informe sobre les circumstáncie s que han concorregut en aques t sinistre, i possibilitar la presa d e fotografies que resultin útils . A l mateix temps, és recomanable qu e es prengui nota de les dades d e l'accidentat, de si existeixe n testimonis fiables i qualsevulga altr a circumstáncia que sigui d'interés . És aconsellable la formulació de l comunicat d'Incident a MUSAAT , la qual obre un expedient informati u per si posteriorment aquest a comunicació es converteix en un
sinistre definitiu . En el cas que e l Col .legi rebi un escrit certificat, j a sigui d'un propietari, d'un a Comunitat de Propietaris, d'u n Advocat, o bé un requeriment nota rial, ha de comunicar aquest a circumstáncia de forma immediat a (segons lapólissadintre deis próxim s 7 dies) subscrivint 'el corresponent comunicat del sinistre, acompanyant copia del full d'encárrec, del certifica t de Fi d'Obra, Llibre d'Ordres i tot s aquells documents que sigui n d' interés . Ala vegada, ha de contactar amb l'Assessoria Jurídica i evitar qualsevol intervenció a títol personal, evitant el reconeixement de responsabilitats o subscrivin t qualsevol pacte o conveni sens e intervenció de 1'Assessoria, o d e MUSAAT. Aixó mateix val per al cas que es rébi una demanda judicial , o una citació judicial per a.assistir a un judici de Faltes . S 'ha de facilita r la documentació de la demandó a 1'Assessoria, subscrivint dintre dei s set dies el comunicat de sinistre i facilitant els documents que resulti n útils a l'hora de contestar la demanda , o de tots aquells fets coneguts qu e siguin útils per a la defensa jurídica . Mai s 'ha d 'anar directament al jutja t sense assisténcia de lletrat, ni qu e sigui un Acte de Conciliació, ja qu e les conseqüéncies poden resulta r perjudicials, especialment quan e s reconeix «a priori» una responsabilitat, ja que aleshores la Cia . Asseguradora pot rebutjar el sinistr e per vulneració de les condicions d e la pólissa . Un altre supósit que es deu evitar, quan es rep un requerimen t notarial o escrit certificat, és contes tar-lo directament sense intervenci ó o mediació deis serveis lletrats d e MUSAAT o fer-ne cas omís i deixar lo de banda sense donar-li im-
MGII portáncia, car en alguns casos MUSAAT denega l a cobertura quan s 'acredita que el mutualista tenia notici a del sinistre i no el va comunicar . Per últim indicar qu e necessáriament el col.legiat, quan sigui demandat judicialment, ha d 'atorgar poders per a plets a favor dei s Procuradors deis Tribunals que se li facilitará directamen t per l'Assessoria, i les despeses i honoraris de la Notari a seran reembossats posteriorment pel Col .legi . No e m cansaré de repetir, ni a risc de qué se'mtitlli de pesat, qu e és de tot punt important poder disposar d 'un arxiu de le s dades més essencials de les obres, com ara el Llibre d'Ordres i, sobre tot, d'aquelles dades que acreditin les modificacions introduides durarit les obres i que difereixen de les solucions constructives que figuren e n el projecte original. Un darrer consell va dirigit a aquells col .legiats que són requerits per part deis propietaris, o bé de le s Comunitats de Propietaris, per a la redacció d'informe s i dictámens que serveixin de base pera demandar a altres membres del col.lectiu . Crec que seria interessant, atenent els principis de cortesia que han de regir les relacion s entre els membres d'una mateixa classe professional , intentar contactar préviament amb el propi interessat, a
fi d ' aconseguir informació que, d'una banda, sempr e será necessária, i de 1'altra, «minorar» els efectes d e manifestacions solemnes que, sens dubte, condicionaran les futures res olucions judicials, i que per altre cantó , generen unes lamentables tensions entre companys qu e no compensen els hipotétics beneficis económics qu e d'aixó en resulti . Curiosament, en aquest sentit existeixen altre s professions molt més respectuoses amb els seus propi s companys, i que de forma diríem exemplar «Tanque n files» a l'hora de posar de relleu els possibles errors o deficiéncies deis seus propis companys . De totes formes, peno que existeixen moltes maneres de redactar aquests informes i que, fins i tot , és possible matitzar conceptes o desviar, si escau, les possible s responsabilitats, car aquestes ' e n general ja vénen soles, sens e necessitat de qué siguin precisament establertes pels membre s de la própia professió . F . Xavier Escudé i Noll a
INSTITUT ESPANYO L D'ARQUITECTURA Amb motiu de la «V Conferencia Internacional de Conserva ción de Centros Históricos y Patrimonio edificado Iberoamericano», s'exposará la «Muestra Iberoamericana d e revistas y publicaciones periódicas de arquitectura y urbanismo», a la qual ha estat convidada la revista que tens a le s mans . El catáleg que en sortirá, d' aquest títol inacabable, ser á editat per 1 ' «Instituto Español de Arquitectura» (Universita t d'Alcalá i Valladolid), contindrá la fitxa de les diferent s publicacions catalogades i tindrá com a fi servir d'objecte de difusió i de pont de contacte entre les revistes periódique s publicades a ambdues parts de 1'oceá fins a aquesta data . CEET : CURSETS, CONFERENCIES, XERRADE S RESULTATS DEL OUESTIONARI SOBRE LE S PREFERENCIES DELS COL .LEGIATS . El passat mes de j uny es va trametre, m itjancant circular, a tot s els col .legiats residents del nostre Col .legi, el qüestionari d e preferéncies temátiques, per tal de programar els cursets , conferéncies i xerrades del proper curs . Cal assenyalar que, a pan deis temes proposats, s' han contestat a I'apartat d'altres : 1- legislació práctica, servituds . 2- Cálcul d'estructures per ordenador . 3- Fusta . Les dades d'aquesta enquesta són les següents : Núm. de col .legiats consultats : 303 (100% del residents ) . Núm . de qüestionaris rebuts : 16 (5'2% del total consultan[) . Rcferent a I'horari i dies de la setmana preferits, els resultat s són els següents : -llorare escollit majoritariament : de 19 a 22 hoyes. -Dies seleccionats : laborables, preferentment de dilluns a dijous i dies altcrns . Encara que la mostra no ha estat gaire representativa degut a l a poca participació del col .lectiu, el CEET elaborará el programad ' aquest curs tenint en compte les preferéncies deis col .legiats qu e han respost .
13
TAG
AUTOCAD 12 : Nou atac de I'estándar d Amb motiu del' aparació d'una nov a versió del programa que ha servit d e punt de partida i orientació de l a majoria de programes de dissen y assistit per ordinador, trobo oport ú realitzar una avaluació de le s característiques básiques d e 1'AutoCad 12 respecte a version s anteriors (Versió 11) . Quan ens referim a un estándard , volem dir el programa amb mé s difusió entre la comunitat d'usuari s dedicats al disseny assistit pe r ordinador . No s'ha de confondre mai el terme estándard amb el «millor» , ja que la major de les vegades n o coincideixen ambdós termes . L'estandard resulta ésser el programa mé s difós, per una serie de raons que mé s endavant explicarem. Autodesk AG (empresa propietária d'AutoCad) té constancia d 'haver venut més de 650.000 copie s legals del programa ; en canvi, el nombre estimatiu d'usuaris és molt més gran, cosa que soposa un nombre de copies il.legals major que les legals. D'aquí podem treure una d e les raons per la qual, evidentment , AutoCad s'ha convertit en 1'estándard, i per tenir un nombre tan elevat d'usuaris, la indústria editorial s'ha abocat a imprimir tot tipus de publicacions de recolzament per a la utilització de 1'esmentat programa, el qual pot considerar-se com un deis programes més ben documentat s del món, ja sigui tant a l'apartat d e (publicacions com en el destinat a la formació cursos, seminaris, etc) . Després d'aquesta breu introducció, passem a destacar el s l aspectes técnics del programa, així 14 com les millores incorporades a l'antiga versió 11 . Només entrar dintre el programa , ens trobem amb un «interface» amb 1'usuari molt millorat, o sigui, el sistema de menús utilitzat és molt mé s planer que 1'anterior, seguint l a tendencia a les finestres desplegable s iniciada per Microsoft WindoWs .
t)
Un deis grans inconvenients d'aques t software és el requeriment del siste ma, que necessita per a rutilar : - Processador mínim 80386 (am b Coprocessador) .
t - Al voltant de 8 Mb . de memória
Ram (molt aconsellable 16 MB) . -15 MB . de disc dur lliure s (instal.lació parcial del paquet) . Amb aquestes necessitats, no tots els usuaris que funcionaven amb l'antig a versió 11 poden canviar-la . Un dei s punts més significatius de la nov a versió és la gran quantitat d e dispositius de configuració que s'h i han afegit . Referint-nos a temes concrets d e dibuix, les seves majors diferencies són : 1- La rapidesa d'execlusió respecte al seu antecessor és el punt qu e , més influeix en el moment de plantejar-se la substitució d'una versi ó per una altra . La diferencia de temp s sol estar al voltant d'un 70% en algun s casos. Aixó és possible grácies a la incorporació d 'un vector espacial d e 32 bits que permet eliminar prácticament les regeneracions de l a pantalla, típiques de la realització d e zoom i enquadraments, ja que perme t ampliacions de 132 .000 a 1 e n comptes de 50 a 11 en la versió 11 . 2- Un altre punt molt destacabl e d'aquesta versió, és la utilització de l RENDER, que pot permetre'ns l a representació de programes en alt a qualitat, que potpassarde 256 color s a 16,7 milions de colors, tenint el
hardware adequat . 3- Disposa de 255 colors básics , nombré il .limitat de capes, 25 tipu s de línia i diversos filtros per a facilitar el control del dibuix . 4- Un deis problemes que mé s habitualment ens trobem els usuari s d'AutoCad, és que el s.límits de les figures que voldríem reomplir , estiguin retallats en ,cada vértex ; doncs bé, amb aquesta nova versi ó aixó está solucionat'mitjancant u n rectangle de selecció o reomplint l a figura senzillament polsant un pun t del seu interior. Els patrons d e farciment també han estat substancialment ampliats . 5- Pel que fa a la retolació, nomé s ressenyar que s'han afegit 1 6 modalitats de fonts PostScript e n forma Type 1 . 6- En quant ala seva configuració , la gran novetat es que podem teni r instal .lats, en el cas del tratador, diversos dispositius simultániament. 7- A l'apartat de 1'ajuda, nomé s destacar que s'han substituYt le s pantalles de text, en les quals era de l tot difícil la lectura, per finestre s d'explicació realment ciares i mol t ben estructurades . En conseqüéncia, no es pot dubta r ni de la gran qualitat d'aquest pro grama, ni de la impecable documentació que se subministra amb e l paquet . Es fa difícil trobar-hi fallades . Per a qualsevol dubte o aclariment sobre el programa , sapigueu que está instal .lat en els ordinadors d e l'Aula d' Informática de l nostr e ColJegi .
Marcel Ramíre z Cap del Dcp . d'Informátic a del C .A .A .T .T .
A G ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
T
. . . . . . . . . . . . . . . . I
L..
RACONS
SANT MIQUEL DEL FA I En arribar al Fai, el poet a viatger exclamó : "Déu i l'hom e s'han aplegat per convertir aquest indret en un racó únic" . I tenia raó . . .
COM AMAR-III
Per autopista direcció Puigcerdá , sortida Mollet o per carretera general N-152, sobrepassant la factoria Rania, que queda a la dreta, i cercant la direcció Calde s de Montbui, després S t . Feliu de Codines ; i ja, dins d'aquesta població, un ramal a la dreta, ben assenyalat, direcció St . . Miquel del Fai . Un aparcament us espera. LA VISIT A
Després de deixar el cotxe, enfilem el pont románic per damunt del riu Rossinyol, girem a 1 ' esquerra, passem sota un arc
de pedra i enfilem la baixada. A la dreta, tindrem la primera visió de la fantástica cascada de l a riera de Tenes. Després ja l a trobarem . Continuem baixant fins arribar al pla . Ací hi ha una caseta d'informació on cobren el tique t d ' entrada. Dissabtes i diumenges hi ha una gui a que primer acom panya a contemplar 1'audiovisual i des prés, tot passejant , acompanya els vi sitants, explicant dades históriques i geológiques del Fai . Acabada la visit a acompanyada, co menga el temps d e visita lliure. Cadas cú al seu aire. Tenim per visitar : EL MONESTIR
D'estil gótic catalá, avui té uns afegitons modems per al servei del restaurant . Cal destacar el Saló Enteixinat, amb pintures que representen temes de l Paradís Terrenal, la llegenda d e St . Jordi i el martiri de Santa Eulália . Corresponen a u n període posterior, per ó emmarquen la pega de forma adequada. EL SALT DEL RIU RossINYO L
De cabal irregular, segon s 1'época .
Vista General L ' ESGLÉSIA TROGOLDÍTICA
Excavada sota una gran balm a que li fa de sostre i de parets . É s del Segle X, peró té un presbiter i gótic del Segle XV . Entre 1'església i el salt del ri u Rossinyol, una p -ar-et natural , amb forats que fan de finestres , fa de claustre. Per davant d'un a de les finestres passa la cascad a que cau a 1'estany de 1'abadia , abans de fer el salt definitiu . GRUTA DE SANT MARTÍ
Del pla de 1 ' estany surt una llarg a escala que porta a la coya de St . Martí. És una cavitat de pedra calcária on 1'aigua ha treballa t unes estalactites . Al fons de l a coya comenta un llac soterran i del que només es veu e l comengament. En sortir d'aquesta coya trobem
.
Foto : Antonio Cort
la CASCADA I LA GRUTA DEL TENES Un ample camí permet veure l a cascada des del darrera per mitj á d ' una altra obertura que fa d e balconada . Bonic de debó . Seguint el camí que passa dins l a coya, a uns 800 metres trobem : L ' ERMITA DE SANT MART Í
És una petita ermita románica , amb les restes d'un campana r d'espadanya de dos ullals . Idea l per a una cura contra 1' "estrés" . En el camí entre coves i pla de 1'estany, hi ha tota una xarxa d e petites fonts . 'EL DINAR ?
Al restaurant del Monestir o, a poca distáncia, al Mirador de l Fai. L'especialitat és el menú d e les punyetes : poca quantitat, per ó molta varietat. Antonio Cor t
ANUNCIS Es ven taula de dibui x hidráulica de 150 x 100 x 4 . Tauler de Melamina . Preu : 50 .000 .- pts ., negociables . Sr . Antonio German Mateo , telf. 31 94 20 .
Es ven habitatge unifamilia r aillat, nou a estrenar a El s Pallaresos, tocant la pista po lisportiva de 294 m2 . construits amb cal .lcfacció i equip . 23 .000 .000,-pts . Tel . 235439 .
Es ven una bicicleta de carreres, talla48, de competició . Quadre MASSI, grup SHIMANO, manillar CIMELLI , alta competició . Bon preu . Teléfon 31 40 12 .
Es ven Alfa Romeo 75 2 . 0 amb 66 .000 Km . air e condiciónat i extres . T-56--T Preu 900 .000 pts . Tels . 23 54 39 part . o tardes a l 22 60 15 .
Es venen baixos al barri antic de Tarragona . Tenen due s portes d'accés en forma d'arc . La superfície és d'uns 60 m2 . Preu : 3 .500 .000 .- pts . Teléfon 23 73 10 .
Es ven Vespa 200 amb 16 .000 Km . T-70--K preu 98 .000 pu . Interessats trucar als , Tels . 23 54 39 part . o tardes al 22 60 15 .
Amb motiu de renovar el parc informátic de l Col .legi, es ve n impresora Láser Jet IID, Hewlet t Packard . Pre u 40 .000 pts . El s interessat s podeu preguntar en aquestes oficines . Tel . 21 27 99 .
Per anunciar-vo s en aquest butllet í cal que us pode u amb contact e amb el Col .legi . Tel . 21 27 99 .
4J 15
Al crear i tirar endavant un a institució de goVern comarcal
dotem al ciutadá d'una entitat oberta i propera que permet una gra n participació en els órgans de gestió. Al Consell Comarcal del Tarragonés h i som representats els vint-i-un municipis . Dia a dia assolim noves competéncies en diferents árees que se solucione n amb resforc comú. Diverse s attivitats de promoció socio-económica, de benestar social, d'urbanisme, de me d ambient, de I'esport, suports a I'ensenyament, ajuts culturals, i un segui t d'accions que anirem ampliant, són les funtions del Consell Comarcal del Tarragon-es. Perque pe r a nseguír lúñá comarca de urtur hem potenciar els . . . no$té;ser tpunIcIpIs, obrim nous camins.
CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÉ S
Carrer de les Coques, 3 - 43003 TARRAGONA TeL : 24 45 00 - Fax: 24 45 13