Gener - maro 199 4 TÉCNIC S BUTLLETÍ INFORMATIU DEL COL .LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES R ■ R ■ A ■ G ■ O ■ N ■ A T ■ A ■ Av . President Maciá . 6 - 1 a . - 43204 TARRAGONA Tel . 21 27 99 Fax . 22 41 52 Oficinas de visat a Reus, Valls i Vendrell .
REFORMA EDUCATIVA : NOVES TITULACION S Se sabia des de 1'aparició de la LOGSE (Llei d'Ordenaci ó construcció (2000 hoces) . Les competéncies establerte s General del sistema educatiu), de 1990 qu e al mencionat Real Decret per aquest títol seran : 1. Desenvolupar projectes i supervisar la realitzaci ó 1'ensenyament de Formació Professional tal com e s de plánols . realitza avui dia desapareix . Segons aquesta hi haurá u n 2. Representareis plánols de projectes de construcció . Ensenyament Secundári Obligatori (ESO) fins als setz e 3. Mesurar i valorar unitats d'obra . anys . Després, es podrá triar entre el món laboral, la F .P. 4. Realitzar el seguimen t de grau mitjá (módu l de la planificació d e professional 2) i e l robra . Batxillerat . 5. Realitzar I'adminis Segons s'ha parlat a le s tració, gestió i comer reunions de directors d e cialització duna petita Centres de Formació Proempresa o taller. fessional, les especialitats Mentre esperem 1'aparici ó de Formació Professiona l de la LOE (Llei d'Ordeque s'imparteixen avui di a nació de l'Edificació), qu e s'agruparan per "ffinnílies" . ordenará definitivamen t Ja no hi haurá especialita t aquests aspectes, poque s de delineació (Delineaci ó coses es poden dir, pero e l d'edificis, obres, i delineaque és segur és que aquesta ció industrial), Binó qu e llei será polémica porqu é dins de la família de l a Aula d'c tudiani . tRl[t ' S 1111 pot alterar les condicion s construcció, en la Formació Professional de grau mitjá, es preveuen quatre de treball d'amplis col .lectius de manera imprevisible . títols : Técnic paleta, Técnic operador de maquinaria , Mentrestant, a l'Escola d'Arquitectura Técnica de BarTécnic en acabats de construcció i Técnic en obres d e celona no faciliten informació de la programació dei s formigó . Si, en acabar aquest període de dos curso s estudis per al curs 94-95, es succeeixen le s (2000 hores lectives), es volgués continuar estudian t movilitzacions d'estudiants de diferents branque s Formació Professional de grau superior, s'hauria de fer , d'engenyeriatécnicaquees veuen venir unacompeténci a que pot abaratir el mercat, i el s representante d'Educaci ó primer, el Batxillerat : Dos cursos . Els títols previstos a la familia de la construcció d e treuen ferro, assegurant que no és el mateix "establece r las capacidades de lo s grau superior (Módul Pro alumnos de Formación fessional 3) són tres : Técnic SUMARI Profesional por decret o superior d'aixecament i pág . que darles atribucione s desenvolupament urbaCrónica d'un viatge a Granada profesionales, algo qu e nístic (2000 hores), Técnic 3 sólo se puede hacer a trasuperior en realització i 4 Signes de recuperació? . . . vés de una ley" . Veurem . plans dobra (1700 hores) i Entrevista : Vicenc Montserrat . 10 Técnic superior en desenCompte, que per sota apreten . 15 Pilar Coca Torrel l volupament de projectes de
TAV ,■■■■■■■■■■■ . . . .
■■ . . .f■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■
zz■■■■■■■■■■■ ■
COL .LEG I ASSESSOR :1M F\ T J1 RÍDI C
OFICI` a
Sr . Xavier ESCUD É Tel . despatx : 21 26 5$ . Hores cóncertades
Tel. 21 27 99 Visador: Sr . José Antonio GOME Z De dilluns a divendre s De 9'00 a 12'30 h Secretara : De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h Visats : De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h Consultes : De dilluns a divendres De 9'00 a 13'00 h De 16'00 a 19'30 h
ASSESSOR1\iFN" I F is('A1 , Sr . Teófilo ALVARE Z Tel . despatx : 23 97 13
Els Reis varen passar pel Col.leg i
Sra . Carme VIDAL Tel. 21 27 99
BIBLIOTECA / PAPERN R I Sr. Josep M . SANE T Horari : Dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h De 16'30 a 19'00 h
De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h De 15'00 a 18'00 h
PREMIS i CONCURSOS
Sr . MARCEL Ramírez Horari: De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h De 16'30 a 19'00 h Cursets Informátics : PRESSUPOSTOS I AMIDAMENTS A partir de 4 d' abri l AUTOCAD NIVELL I Hores a concreta r Inscripció/hores concertades : Sr . Maree] RAMÍREZ
É
Antonio GARRID O Tel : 23 40 4 2 Cumplen los Actuales Hormigones con la Instrucción Española ? Dies : 19 d'abril Control de calidad : Aseguramiento de Calidad y Control de Proyecto
EUROTRAINING, S.A .
ALTRES
AULA I\FOR,Nl AT1(' A
Inscripcions: INTEMA C Ha organitzat els següent s cursos i Seminaris : - Seminari "Hormigones d e alta resistencia", 25 i 26 d'abril a Barcelona . El Consejo té a la sev a disposició dos mitges beques destinades a aquestes activitats .
I, .111()R,4TORI. TARRAGON A Tel . 54 79 09 Director : Sr . Ignasi VALLV É Formigons : Sr . E. VALLS Químic: . Sr . J .C . FERNÁNDEZ
COL .LEGI DE'MURCI A
CURSO S
BORS,1 DI', TREIIALI .
L'ITEC a convocar 1'edici ó deis PREMIS REHABITEC'94, els quals,s'átorgaran a la "Rehabilitació d'Edificaci ó Residencial" a la "Rehabilitació no Residencial o d'Ingenyeria Civil" i al "Millor procés Constructiu o Producte Industrial per a l a Rehabilitació" . El plan de presentació deis treballs acaba el 20 d'abril d e 1994 . Les bases estan al col .leei .
Ha organitzat els següents cursets-práctics . CURSO PRACTICO PAR A EVALUACION FINANCIERA DE SOLARES Y PRO MOCIONES CON HOJA D E CALCULO . Dies : 19 /20 d'Abril Tel . 411 29 13 de Madrid .
Dies : 9/10/11/12 de maig d e 1994 . Seguridad en la construcción Dies : 10/11 de maig de 1994 . Control de calidad : Control de Materiales y Control d e Ejecución Dies : 16/17/18/19 de maig d e 1994 .
COL .LEGI DE MURCIA
El subsuelo de Murcia ¿Losa s o Pilotes ? Dies : 24 de maig de 1994 .
Inscripcions : Antonio GARRIDO
'$L!51'1 :1
Ciencia Básicas
T. ( ;
Dias : 15/16 de juny de 1994 . La Disparidad en las Ordenanzas Municipales Dies : 21 dejunv de 199 4
Adreceu-vos a : C .A .A .T .T. Av . Francesc Maciá, 6 43204 TARRAGONA .
TA G U
UIVA : ( ol .lr)!i
d' .\Irirell .ulur ,
\iyuilcrlr, 11,111
,111.
ua de ti,al d1. lituo, :
flaca 1'1 . 011 .10 - -4 rt:1 ru i .
')
1 t 1
10 7 2
`.1rr.l,om i (115r0nu du u 1 .31 le \,111, : 1, . 1 r .ulcc,c 'lacia, fi
I'lurn del 141 :11, 111
ido : o 1 ~ cl (9771 2 271p 1 ':1 , . ( 9 77 1 -I 1 ;
lcL i4'?5611511 LS
11 '_111 I
lun . o ,
1'kI - SIl")F.A 1 -
. 1 1 1 1 : 1 r l e Gro ov o 1 1)17P 1)1 . Rl 10114 II) : . Alri, Cr 11. 1
ar(iclr, ,i_ual„ou d'c,rlu,ic u .1,11 rn, .ihilllal del . dolor, i 11, 1 1
, In,r1' \lar,iil .'liqucl Ih :lilc i
repn"en1,
1. 4)O11111AV( 10 : Vrit 4 ti1 .'1 ILI. 1 A111A : loor,, \lamo,
fopinio dr. 1 A l
.
11.0
1,11 :Jaime Vla1 . 11nv i
11 :111
I'ro u, AI,,deu
11 (ItI.T :11 .1 1 : 1 runrüi .i I . ,ru11,i Roce I RI 11 : .lean Olic11. ti :11a1.I1.i .a ,
tioltl
l .OAtP'PVI)()11 : PilarV 0( 7\ I
.lo+rp A1 . 14nq erra . 1 :un :1 ;{n n :c ]u„- An(uiiin Glirnv i
1 ,1
' -' ‘ 1 I r vpo ' 111 ' 1-' 11 1' 1,
(Y)A,II 1 1)1- 11P1) A(( IO ') :
i (1' vpu n II 1dor~ Arquilr :lc~ Tcrnir, d1. larrarou a
V Iti AU 111ti :
Van, : 1o ;up XI . Gu,r h
I,
I I IIII, dv („nrru drl 1 uI I i
oca Lorrrl l
AIhcri Chuico "r :,irru
\1 \(1.l I I \(l0 :
.loan I .1u16 Forro, .loau 'lila Itarira
( -(>11111 .1
I ranru,c l \Ira, I . rt r l
1011 : Pilar. I-rba ,
AlLbtlA1111 I : V('IO 1 I)IS' I~RIlII .I I))- Col .lr1i d' 1 - A .1 . .1 - . 1)Iti~lA}
(,R \1 . 14. . : 1
I\11 1 1:1.. 'Sl(1 :
i,
n. .' . r 1:1 1 1
.li . .
,.
u1r1,, :l ri .iuicni .
TAG .:
CRÓNICA D'UN VIATGE A GRANAD A
Palau de Congrés de Granada
El Congrés de Granada ja s 'ha acabat . Queden lluny le s jornades congressuals, la lectura de ponéncies, els debats , les qüestions d'ordre, les votacions, el Plenari i le s (conclusions . Ara comenta un temps de reflexió en e l que cada un de nosaltres haurá de pensar molt serenamen t sobre tot el que s'ha aprovat. Peró aquesta vegada, ami, com aDelegat Congressual , m'agradaria parlar del Congrés des d'una vessant mé s informal, més lúdica, que es podria titular «Crónic a d'un viatge a Granada» . Són dos quarts de sis del matí i l'autocar surt de l Vendrell amb el grup del Baix Periedés . Recollida a Tarragona deis Grups del Tarragonés i Baix Camp i , camí de Granada, passat 1'Ebre, recollim el Grup de l Col .legi de les Terres del ' Ebre . S om en total 22 . Passem llista, no sigui cas que algú s'hagi quedat dormit . Tot l'autocar és per a nosaltres . Es llegeix, es juga a calles i al dómino . Alguns i algunes miren una pel .lícul a pel vídeo . Dinem a Puerto Lumbreras . D'ací i fins a Baza, la carretera es fa tortuosa i difícil . Estávem «mal acostumats» a l'autopista i l'autovia . Són 100 Km. dolents. Després torna l'autovia i comencem a veure l a neu de les muntanyes . Ja som a Granada. És aquella
ciutat per la qual el Rei Moro plorava quan sortia per la porta deis Sospirs, camí de l'Africa . La ciutat és molt bonica . Llástima que la intensitat de les jornades no ens l'hagi deixat veure . Aixó sí, les nits eren profitoses, perqué entre tapa i tapa parlávem d e ponéncies. Les senyores acompanyants no han parat . Entr e visites al' Alh ambra i al Generalife, viatge a 1' Alpujarra , d'on algú va venir carregat de pernils de Trevélez que , segurament, no provarem ; visites a tendes, bons sopars, actuacions de «Coros y Danzas», «Los Niños Cantores de Guadix» i el concert a l'Auditori «Manuel de Falla» . I les jornades congressuals continuaven, com si n ó passés res . Des de dos quarts de deu fins a les vuit de l vespre romaníem tancats al magnífic Pala u d'Exposicions i Congressos . Uns havien d 'anar a la Sal a «Garcia Lorca» ; altres a la Sala «Manuel de Falla», o era la Sala «Machado»? . No que és la Sala «Albéniz» . N o home, no, és la Sala «Machuca» . Em sembla que aneu tots errats . Es la Sala «Andalucia» . Peró quina? . La I, la II o la M? . Ja veieu que no era fácil . Aixó sí, per damunt de tot la gent del nostre Col .legi ha demostrat un grau molt alt de companyerisme . Han estat unes Jomades molt agradables de convivéncia . Aixó per ami ha estat una de les coses més positives del viatge . L'altra, la serietat i responsabilitat amb qué tothom s'ha pies la feina . Felicitats a tots . Crec que estem preparats per assoli r altes fites en la defensa de la nostra professió . No afluixeu. Jo, com a Delegat, agraeixo la vostra col .laboració . Heu aconseguit fer la feina difícil fácil . Grácies, moltes grácies i a reveure . Jesús Jardí i Hernández Delegat Congressua l
* ARMARIS D E CUINA A MID A
Fusteria
* FUSTA EN GENERA L
A . PARR A Avda . de Reus, 20 - Tel . 76 20 79
43870 CASTELLVELL
3
TAG
LA PREGUNTA
SIGNES DE RECUPERACIÓ ? Segons S . Cárcar, la construcció, que supon el 9'4% del PIB, dóna feina a més del 10% de la població ocupada i representa al voltant del 66% de la formació bruta de l capital . Es per aixó, que e s considera un deis sector s d'activitat que actuen a mode de locomotora de 1'economia . L'Informe Hispalink ho con firma: «La construcció será e l suport fonamental del creixement económic al menys e n 11 de les 17 autonomies». Ser á és futur, peró. I el cert és que, avui, tot i que la reces sió sembl a haver tocat fons encara n o 's'albira el comencament de 1' anhelada recuperació (segon s la Cambra Oficial de Contractistes . d'Obres de Catalunya : «Al llarg del 941' activitat en el sector de la construcció seguir á baixant, tot i que de forma menys pronunciada» -le s previsions situen Barcelona i ,Lleida millor que Tarragona) . Som en un terreny abonat a l'especulació, doncs, a l mercadeig, un camp massa complicat perqué poguem arribar a caure en la ingenuitat que el futur pot veni r determinat per un congrés . Els congressos no són mé s que un fórum per a manifestar-se i serveixen per a compilar opinions i reflectir temors i esperances . Le s conclusions d'un congrés com el realitzat a Granada poden ser articulades en un document que reculli el se u esperit, poden ser sotmeses a 1' aprovació de la primera Junta General a celebrar en tots i cada un deis col.legis , i el Ple del Consejo pot arribar a recollir el sentir
4
Se/Malle,aa
C/ San Juan, 19 • Teléfono 76 21 2 0 43392 CASTELLVELL (Tarragona)
majoritari de les mateixes i marcar la pauta de la polític a professional a exercir pel propi Ple i els órgans delegat s del mateix, peró no ens eriganyem, és difícil que el futu r pugui venir determinat per ca p congrés . El futur ve determinat peltreball diari, pel pes específic de les parts que han de sofrir-lo , i, actualment, el pes específic de la nostra professió és més avia t escarransit, tal i com va quedar demostrat el dia de la cloenda (orfe de caps grossos) . Pocs són els congressos qu e poden determinat el futur de res , i menys encara, si se celebren cada 18 anys (les pression s externes solen ser sempre molt més decisives que les bones intencions) . El Consejo -o l a Comissió pertinent- hauri a d'evitar que- els- ,congresslste s deixessin de tenir la cárrega mastodóntica d'aquest últim (una cárrega que haprovocat que més d'un col .legiat arribés a recordar el I Congrés amb una certa nostalgi a - la memória sempre és selectiva), i estudiar si és viable de celebrar una reunió d'aquestes característiques am b una certa periodicitat (avui, els canvis se succeeixen am b una vertiginositat abans inexistent) per tal d'agilitzare l seu funcionament. La manca de ponéncies adrecades de s de Barcelona i Madrid no sembla fruit de la casualitat . Si alguna cosa ha quedat clara, peró, en aques t encontre, és l'entusiasme i les moltes hores de trebal l que més d'un miler de col .legiats han dedicat a 1'esdeveniment. Veurem de qué han servit . Aleix Cor t
Rejas Baranda s Vallados Puertas : basculantes , correderas, enrollables , ballesta,, etc . Acero inoxidabl e
. ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■■ ■ ■ . ■ ■
i ■■■■■■■■■■■ . .
MG
ERRE E■ n n ..■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ . . ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
RETRAT Jesús Jardí i Hernández ha estat membre de l a Junta de Govern del C .A .A.T.T., i desenvolupa la seva tasca professional a l'Ajuntament d'E I Vendrell . Ha estat Delegat del II Congrés d'Aparelladors i Arquitecte s Técnics (Granada) . 1976 i 1994, dos congressos del nostre col .lectiu . Es poden fer semblances ? Penso que no. Han estat do s Congressos totalment diferents . El de Torremolinos es va desenvoluparenun marc molt concret, en una situaci ó socio-política totalment diferent . Els debats van ser molt més intensos i apassionats . Hi havia molta il.lusió . En el Congrés de Granada, l a base del teman era totalment lliure . Cadascú ha pogut Jesüs Jflrdí i Hémáñdez presentar ponéncies sobre qualsevol tema. En general, dina que han estat un s debats molt interessants, subjectius i, m'atreviria a dir , bastant freds . A grans trets, conclusions fonamentals del Congrés'94. Hi ha hagut multitud de conclusions . Penso que massa . Crec que hagués estat millor poques i fonamentals . De tantes que n 'hi ha hagut, no en sabria destacar cap . Molt a de la feina feta es pot aprofifar i pot servir per a futures reivindicacions professionals . La societat en general i el sector constructor e n particular, se'n gaudiran d'aquest Congrés? Els arquitectes técnics i aparelladors estan al servei de l a Societat i, per tant, si algunes de les conclusions a les que s 'ha arribat es poguessin dura terme immediatament, e l sector de la construcció don aria un gran pas cap endavant .
L' Aportació del Col .legi de Tarragona, com va ésser ? Penso que la postra aportació ha estat molt positiva . Primerament es van presentar 15 ponéncies i dintre ja de les jomades congressuals, tots hi van participar, tant e n 1'exposició de les ponéncies, en la seva defensa o bé en els debats. Vam fer un bon seguiment . En resum, valoració de l Congrés . Com a Delegat Congressual, j a vaig dir que a mi em semblav a que aquest Congrés s'hauri a d'haver fet quatre anys abans o bé fer-se d'ací dos anys, per?) ara, que estem pendents de dues Lleis tan importants per a nosaltres, com poden ser la Lle i de Col .legis Professionals i l a Llei d'Ordenació de 1'Edificació, em semblava que no era el moment més adient . Esperetn, si més no, que algunes de les seves conclusions, serveixin per fixar la nostra posició davant deis esdeveniments qu e ens esperen . Josep M°- Buqueras i Bac h D'ENROGIMENT / RUÍNÓS / PER SACSEJA R Ho és la falta d'assissténcia a la passada Junta Genera l Ordinaria, on es varen aprovar la liquidació deis pressuposto s del col .legi i del laboratori . A més de comentar, entre d'altres , temes tan importants per al col .lectiu com : l'esborrany de l a propera llei d'ordenació de 1'edificació (que podria deixa r l'arquitecte com a únic director de les obres), els vous módul s d'FP3 (ón sembla que perdem atribucions), i el possible desvinculament del laboratori amb el col .legi (atés la sev a tasca deficitaria) . Eurolominides Campilotro p
ACOTACION S A
Trobem una idea mol t encertada i amb molt d e ganxo, tot el concernent a "LA CASA EN FORMA", del col .lectiu de Aparelladors i Arquitecte s Técnics .
V No trobem paraules per expressar la disbauxa del President de la Mesa General del II Congrés d'Arquitectes Técnics, el qual ni deixava que els participant e aclarissin les seves idees, ni el l deixava als altres .
Ens agradaria saber perqué 1'Ajuntament de Tarragona , en tots els cartells d'obra, ha fet imprimir APARELLADOR , quan potser el professional que porta 1obra és Arquitect e Técnic . Pel que es veu, sobren els títols universitaris .
- No es pot entendre l'abenació que suposa l'edifici d e 1'actual PRYCA-REUS en l a part de 1'estructura metállic a inacabada, per la manca, entr e d' altres, de mides de seguretat . Francesc Cafca
0
. .■■■■■■■
■■■■■■■■■ .
TAG
■■■■■■
■■■■■■■■■■
■■ ■
LABORATORI
CONTAMINACIÓ ACÚSTIC A UN ASPECTE DE LA QUALITAT DELS HABITATGE S Podem definir el soroll ambiental com la suma aleatóri a de totes les fonts de soroll que coexisteixen en un entorn . Per tant, 1'acceptabilitat d'un soroll no depén del se u nivell absolut o sonoritat, sinó de la seva relació amb els altres sons existents . L'acció deis sorolls sobre 1'organisme afect a principalment el sistema nerviós autónom i 1'endocrí . E n línies generals, el soroll es pot considerar com u n component additiu a la tensió nerviosa . És per aixó que el soroll ha estat considerat com u n deis parámetres de contaminació a les ciutats, i que l a problemática de les prestacions acústiques en els edific s vagi cobrant un especial protagonisme com a elemen t indispensable per al confort . Els mínims nivells acústics que s'exigeixen a les instal.lacions i als elerneñts constructius segons la sev a funció, els podemtrobar a la Norma B ásica de l''Edificació NBE-CA/88, sobre condicions acústiques en edificis , d'aplicació . als usos següents : - Residencial privat : habitatges i apartaments . - Residencial públics : hotels i asils . - Administratiu i oficines, públic o privat . . - Sanitaris - Docents . Aquéstanorma asseny ala ún aillament R de 45 dB(A) per a separacions, siguin verticals o horitzontals, entr e propietaris o usuaris distints . També fixa en 45 dB(A) e l máxim per a locals que contenen els equips comunitaris , i el máxim nivell de soroll d 'impacte normalitzat, Ln, en sostres será 80 dB(A) . R és l'aillament acústic mesurat . en el laboratori. Cal tenir en compte que es redueix, co m a mínim, en uns 5 dB(A) «in situ» a causa d'esquerdes , juntes, etc .
6
laboratori d'assaigs DEL COL.LEGI D'AROUITECTES TÉCNICS DE TARRAGONA _
Pol . Industrial Francolí 15, núm . 5 A Tel . 54 79 09 Fax 54 78 4 7 43006 TARRAGONA
La mesura del so es fa en decibels, dB, que expresse n el nivell de pressió sonora . Aquesta unitat és logarítmica degut al fet que la resposta de la nostra oída aun so es po t assimilar a una funció logarítmica . Aixó es, potveure molt clarament quan observem que el so produit per due s fonts sonores no és la suma de cadascuna per separat . Per relacionar el nostre sistema sensitiu d'audició i l a necessitat de fer una mesura global del soroll de l a manera com 1'aprecia roída humana, Richardson v a definir la corba de ponderació A, pera qualsevol intensitat , que és la més utilitzada, expressant-se normalment e l nivell de soroll en dB(A) . Hi ha unes altres corbes d e ponderació : l'escala B simula la resposta de 1'oida amb intensitats mitjanes, 1'escala C amb intensitats altes, i 1'escala D s'usa només per mesurar nivells sonor s
~estió de Ca qualita t LABORATORI ACREDITAT EN : * Formigó en masa o armat i els seu s materials constituents . * Mecánica del sól, assaigs de laboratori .
n n n n n n n nn n n n n n n n n n n n nn n n n n n n n .■
11
MG ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■■ ■ ■ ■ ■ .■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■■ ■ ■
d'avións a reacció. A títol orientatiu, podem dir que el llindar de dolor pe r 1'home es troba al voltant deis 140 dB(A), que el sorol l deis automóbils és d'uns 70 dB(A), i que el soroll d'u n habitatge en el centre urbá és d'uns 60 dB(A), i d'uns 4 0 dB(A) en una zona residencial . El sonómetre és 1'equip que normalment s 'utilitza pe r feries mesures de soroll . Té un micrófon que transform a el senyal acústic en eléctric, un amplificador d'entrad a que augmenta el senyal rebut i un selector de filtres . Aquests filtres modifiquen el senyal d'acord a les corbe s de ponderació ja esmentades . La suma deis valors de nivell sonor resultants de la ponderació mitjancant l a suma logarítmica (o Llei d'addició) dóna com a resulta t el nivell de soroll en dB(A) . Anys enrera el soroll als habitatges no era un problem a gaire important. Ara els sorolls provocats pels aparell s eléctrics com Tentadores, rentaplats, aspiradores, les instal.lacions en general i, sobretot, els sistemes d'air e condicionat, han fet que els nivells d' aillament hagin de ser els adients per estalviar les molésties que es pugui n produir i s'assoleixi el grau de confort desitjat . Al nostre laboratori ja s 'han fet mesures «in situ» del soroll rebu t en habitatges, en un hotel i en aules docents, i creiem qu e aquesta práctica s'anirá exigint cada cop més . D'altra banda, una de les principals problemátique s d'acústica d'edificis és la transmissió de soroll s procedents de fonts d'aire, d'impactes o vibracions a través de les estructures . No sempre és possible eliminar 'les vibracions, peró es pot reduir la seva amplitud posan t materials que poden actuar de dues maneres : materials que absorbeixin molta energia acústica, amb la qual cos a estem acondiciant un espai respecte al soroll . general e n el seu interior : ressonáncies estranyes, ressós, etc ., i materials que impedeixin la transmissió del soroll , independitzant o aillant un espai deis sorolls que hi ha e n el seu entorn . La norma NBE-CA/88 abans esmentada, també f a referéncia als nivells d'aillament proporcionats per
algunes solucions constructives usuals . Alguns deis valors experimentals d'atenuació que dóna expressats en dB(A) són: les parets de totxo de 5 cm donen.un valor d'atenuació de 33 dB(A), la paret de guix de 75 Kg/m 2 també proporciona un valor d'atenuació'de 33 dB(A), l a huna de vidre de 6 mm té una atenuació de 28 dB(A) , mentre que per a la lluna de 10 mm el valor és de 3 1 dB(A) .
ESCOLTA, T'HAS ASSABENTAT DE L'ASSEMBLEA DEL DIMECRES?
1
HO SENTO PERÓ N O TINC TEMPS D'ANAR-H 1
DISEÑO RIEGOS POR ASPERSIO N MANTENIMIENTO
árdinería Cwerba
. PRESUPUESTO S
José Cuerba Fernánde z C/ . Mediterrá, 6 • Tel . 85 50 66 • CASTELLVELL DEL CAMP
SEGURETAT 1 HIGIEN E
CONVENI ENTRE EL DEPARTAMENT DE TREBAL L 1 EL CONSELL DE COL .LEGI S L' 11 de febrer de 1992 se signava a la ciutat de Barcelona un Conveni de Col .laboraci ó entre el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Consell d e Col .legis d'Aparelladors i Arquitecte s Técnics de Catalunya, en el camp de l a seguretát i la salut deis treballadors en el ' Sector de la Construcció . El 20 de febrer de 1992 se signava a la ciutat de Tarragona un altre Conveni d e Col .laboració entre la Delegació Territorial. de Treball i el Col.legi Oficial d' Aparelladors i Arquitectes Técnics, amb la finalitat de: - Seguir el compliment i les incidéncie s de 1' aplicació de la normativa específic a Les Rambles de Barcelona, 1920 . Arniu Históric de la Ciutat. sobre riscs en treballs de construcció . Foto : Calendari CSHCC - Conéixer 1'estadística mensual d ' accidents laboral s seguretat en construcció . a la construcció, la seva distribució geográfica i le s - Preparar un nou conveni o variació d'aquest, s i causes detectades, elaborant en conseqüéncia proposte s s'escau, a la seva finalització . que'puguin ser assumides per les dues organitzacion s El butiletí informatiu (TAG) és, perla seva publicaci ó encaminades a la recerca de solucions . periódica i la seva ámpliá difusió entre els Arquitecte s - Preparar un programa d'információ sobre seguretat Técnics, un vehicle informatiu sobre temes relacionat s en construcció adrecat especialment als arquitecte s amb la seguretat . técnics . La pretensió d'aquesta secció fixa, és la de col .laborar - Assessorar i participar en les activitats encaminade s a la formació deis Arquitectes Técnics en actuacion s en la difusió sobre seguretat, segons les directrius de l relacionades amb lanormativa específica sobre riscs en Conveni de Col.laboració . Finalment, indicar que ja estar preparats els següent s treballs de construcció . - Col .laborar en la difusió de publicacions técnique s temes que seran els de próxima aparició en la revista : i altres mitjans d'informació sobre seguretat . Estudiar la "Estadístiques de sinistralitat laboral en el sector de l a futura normativa de la Comunitat Económica Europe a Construcció,durant l'any 1993", i "Condicions mínime s en aquesta matéria i l'adaptació de la normativa vigent. de seguretat en obres d'edificació" . - Proposar activitats que incentivin la minora de la Comissió de Seguretat i Higiene
8
EXCLUSIVES 1 SERVEIS POS VEND A
aigua i llum fred t calo r
Carrer Modest Gené, 22
Teléfon 75 54 07 - 43204REU S
TAG RESSENYE S RESPONSABILITAT CIVIL DELS P .ROMOTOR S El Govern va aprovar el passat mes de febrer un projecte de llei pel qual es modifica el Codi Civil i s 'hi incorpor a la doctrina jurisprudencial que tendeix a incloure en l a cadena de responsabilitats per ruma de 1'obra al promotor. El projecte de llei aprovat i remés a les Corts, tract a de la regulació deis contrastes de serveis i obres . A més a més, el projecte de llei inclou un régim especial per a les variacions del projecte durant l'execució de les obre s i també una série d'exclusions de la responsabilitat de l contractista per vicis i defectes en la construcció . (L'Informatiu. Marc, 94 ) LES CONSTRUCTORES HAURAN D'AVALA R PER COBRIR DEFICIÉNCIE S L'establiment d'un sistema de depuració d e responsabilitats de forma individualitzada per part dei s diferente agents que intervenen en el procés del' edificaci ó en períodes esglaonats d'un, tres i deu anys és un dei s aspectes més rellevants que incloura la futura Llei d'Ordenació de 1'Edificació que prepara el Minister i d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambien t (MOPTMA) . (Expansion . 25-2-94) VIVENDES I BANCS, SECTORS QUE GENERE N MÉS QUEIXE S La vivenda i els bancs són els sectors que originen e l nombre més gran de queixes entre els espanyols, segon s la Unió de Consumidors d' Espanya (UCE) . Catalunya va ser la quarta comunitat autónoma que va presentar u n nombre més gran de reclamacions i consultes .
La vivenda, com en altres anys, va ser el sector que v a originar un major nombre de consultes i reclamacions , tant perla compra-venda de vivendes com perla modiltat en curs de desenvolupament de multipropietat . Respecte al lloguer d'habitatges, un deis probleme s que més preocupen els ciutadants, la recent aprovació per part del govern espanyol de 1' avantprojecte de la Lle i d ' Arrendaments Urbans (LAU) va fer dir a les assessore s jurídiques portaveus de 1'UCE que «tot i que no é s perfecte, servirá per actualitzar qüestions com les rende s antigues i les subrogacions» . (Avui. Febrer . 94 ) DEFECTES A LES VIVENDES El 48% de les vivendes de menys de 10 anys presente n algun problema, segons 1'Informe sobre Vivienda en España, realitzat per 1'Instituto Nacional del Consum o (dades del 92) . L'estudi revela que el 25% dei s consumidors ha denunciat problemes en els acabats i u n 11% als desguassos . Aquestes deficiéncies, no han presentat cap problema en la seguretat de la construcció . L' informe posa també de manifest la parada de preu s als pisos nous i una millora de les condicions de compra , que s'intensificara amb la nova llei de subrogaci ó d'hipoteques . L'INC efectuaran una campanya estatal d'inspecci ó entre 1992 i 1993 (1 .300 promotora de vivendes), amb un resultat de 351-expedients aplicadors de sancions pe r incompliment de pagament . Per una altra pan, la UC E presenta (15 de maro) un projecte per a millorar l a qualitat del mercat de la vivenda, consistent en u n registre on es podran inscriure tots aquells constructor s de vivendes que acompleixin les normes UCE de qualitat . (El Periódico . 16-3-94)
PINTO R •
rians o 35 ANYS D'EMPRES A Carrer Modest Gené, 33 Tel . i Fax . 75 47 12 - REU S Soci de la FEDERACIÓ NACIONA L D'EMPRESAFiIS PINTORS : Núm . 430296
ESPECIALITATS : PINTURA DECORATIVA EN GENERA L RETOLACIÓ PINTAD A RETOLACIÓ DE TANQUES EXTERIOR S RETOLACIÓ AL VIDRE AMB PA D'OR DE LLE I RETOLACIÓ DE COTXES 1 FURGONATE S RETOLACIÓ AMB VINÍLIC PER ORDINADO R GRAVATS AL VIDRE DE TOTA MENA
9
MG
Aleix Cor t
ENTREVISTA
VICENC . MONTSERRAT Vicenc Montserrat és 1'actual alcalde d e Castellvell . President de la Comissió de Regant s del Panta de Riudecanyes treballa, formant par t de la Comissió d'Agricultura i de Medi Ambien t del Consell Comarcal del Baix Camp . Es canvien de casa, oi? De la plata de la Vila a la d e Catalúnya. Quan s'espera enllestir el trallat ? V : D'aquí un any . Elnou edifici, que connectará am b factual, aplegará les oficines de 1'Ajuntament i el s serveis culturals del poble : Una biblioteca, un teatre pe r a més de 200 persones, una oficina per a cada entitat de l poble, i una llar per als vells . Un projecte important . . . Per qué no s'ha conserva t res del casino vell ? V: Perqué estava molt malament, i no era res d'especial .
Vicei c Montserrat
Foto : Cori Pedrol a
Qui hi posa els diners ? V : El Pla Cultural de la Diputació -un program a d 'equipaments culturals- aporta 11 milions, i el PAM, 9 . La resta prové de fons propis . Entre una cosa i altra, el projecte rondará els 150 milions . La Generalitat hi intervé d'alguna forma ? V: No, peró per acabar la II Fase del 'projecte igual recorrem a un Pla d'Obres i Serveis . Quant a les obres de la piscina, s'estan acabant ? V: Estem plantara els arbres, fent el rec per regar-los i posant la gespa . També estem enllestint els fonament s del bar-restaurant i dels serveis (dutxes), i acabant l a pista polisportiva . Com a equipament esportiu que és, hi ha posat diner s la Generalitat en aquest cas ? V : 9 milions de pessetes per a la pista poliesportiva. La piscina l'hapagat el poble . L'ajuntament acabará invertin t prop de 100 milions de pessetes en aquella zona . Aixó, fará minorar l'entrada al poble, no ? 10
V: És que estava molt malament -recorda- . La Diputaci ó té previst de continuar la vorera que acaba allí o n comenta la pista poliesportiva fins a la próxima riera, i l'Ajuntament está amb tractes amb FECSA per soterra r la línia de 25 :000 que passa per Pilla d'entrada al poble . Castellvell está tirant amunt . . . V: Sí . De fet, tenim un creixement demográfic petit, peró
constant. Procedent de Reus ? V: Majoritáriament . Professionals lliberals i universitaris . . . Creu que, d'aquí a uns anys, el poble pot arribar a se r un barri de Reus ? V: Crec que seria un error . Ja formávem part de Reu s quan ens vam independitzar . A més, la gent que hi puj a ho fa perqué té ganes de deixar de ser-ho, ja sigui perqu é estan una mica enfadats amb 1' ajuntament com per altre s coses . Malgrat tot, cal dir que tenim uns grans vincle s amb Reus (la IV Fase de «El Pinar» pertany al terme d e Castellvell), no solsament de proximitat sinó de serveis . Les clavegueres de Castellvell van a parar, per exemple , a la depuradora de Reus, així, Reus té la tranquil .litat d e tenir nets els barrancs de la seva vessant nord . Tornant a la carretera Reus-Castellvell, sembla pensada més com un passeig que com a una altre cosa, no? V: És un passeig, comdemostra la gent que diáriament hi puja, fent footing, caminant o amb bicicletes . Les actuals relacions amb Almoster semblen bones , també . V: Abans existien les lógiques rivalitats entre pobles . Ara, peró, mantenim unes bones relacions . Un 70% de l a Urbanització de Castell-moster está ubicat aI nostr e
F
TAG
terme i ens encarreguem de l servei d'escombraries. Hi ha previst algun tipus de cinturó al voltant de l poble? V: Per una banda, tenirn previst de desviar la carretera que puja de Reus, al primer tomb, sortir a la primera recta que puja Almoster ; i, per l'altra, els de la Junta d'Aigiies estan fent el projecte de recobrir li canalitzar un barranc i p o sar-hi un vial al damunt pe r no haver de passar pel centre del poble .
a
Piscina Municipal de Castellvell
Qué més?
V : Estem acabant de reformar per tercer cop les Normes Subsidiáries per a intentar qualificar més terreny agríco la com a terreny urbanitzable, a fi i a comptes, que la gen t pugui treure uns ingresaos que els aniran bé . Aixó vol dir que Castellvell está apostant més pe l sector de serveis que per l'agrícola ? V: És que, d'agricultura, n'hi ha molt poca al terme (1' agricultura a la muntany a j a no és rendible) . La gent d e Castellvell que fa de pagés treballa als termes de Reus , Almoster o de la Selva del Camp, fins hi tot .
Quan al tema de l'aigua, fa un parell d'anys'vau fe r un nou dipósit .. . V: 2. De 1000 m3 . El primer és a la cota 300 . Hi arriba l'aigua de 1'Ebre i la bombeja fins al segon, que és a l a cota 440 . Des d'aquests dipósits es subministra l'aigu a de tota la xarxa de la muntanya . L'antic dipósit de Santa Anna es nodreix del 'aigua del pantá i está connectat am b aquests amb una boia i serveix per a abastir el poble .
I noté por de quedar-se sense arbres amb tanta casa ?
Ja, per acabar, qué hi ha pensat per quan s'enllesteix i la piscina, els equipaments esportius i tot el que e n aquests moments és endegat ?
V: Mai no hi havien hagut tants arbres, al terme de Castellvell, com ara . Entre els que s'han plantat i els qu e han crescut en zones abandonades . . .
V: Tocará refer la meitat de carrers .. Es van fer en un a época bastant dolenta, un estiu que hi havia poca aigu a i a pala, i han sortit clapes de tota manera .
És previst ampliar factual xarxa de sanejament am b els edificis que s'estan construint ?
Esperem que els temps dolents triguin en tomar, le s clapes solen indicar el final d'un temps .
V : Sí.
MUNTATGES Y CONSTRUCCION S
FLORES Av. Reus s/n
Teléfon 85 52 88
Almoster
m
■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■ .■■ . . .
TAG
■■■■ ■
ASSESSORIA JURIDIC A
RESPONSABILITAT CIVIL PROFESSIONA L Cada vegada és més freqüent que el s Tribunals hagin de decidir els nombrosos plets que per part de particular s i de Comunitats de Propietaris es presenten per tal de reclamar que es dicti senténcia condemnatória contr a el Promotor, el Constructor, l'Arquitecte i l'Aparellador, com a
defectos, y en tal sentido se establec e por el Tribunal Supremo que constituye un deber ineludible para lo s profesionales que intervienen en l a realización de una obra, comproba r cumplidamente la idoneidad de lo s materiales utilizados en la construcción, atribución de responsa -
ponsable de la edificación, de ta l dirección técnica, que es la que e n definitiva viene encomendada a l arquitecto director de toda la obra , como expresamente previene e l Decreto 265/1979 de fecha 19 de Febrero (Sentencias del Tribuna l Supremo de fecha 13 de Noviembre , 21 de Diciembre de .1981 y 5 y 16 de Marzo y 26 de Noviembre de 1984, 5 de Junio de 1986). F. Xavier Escudé i Noll a W¢ Os"OIZ
os os ~s ~s .tes
RACO POÉTIC ARBRES DEL MEU JARD I
responsables de les deficiéncie s constructives, perla qual se'ls obligu i a reparar o a indemnitzar solidariament els perjudicis causats . La doctrina, que cada vegada més es va consolidant davant deis Jutjats , és la que reflecteix la senténcia dictad a recentment pel Jutjat de Primer a Instancia núm . 1 de Tarragona, i de l a que remarco el següent raonament : «Debemos señalar que la jurisprudencia del Tribunal Supremo indica que las filtraciones por inadecuada impermeabilización del edificio, origen de las humedades y grietas, son u n defecto claramente subsumible en e l concepto de ruina, concluyendo po r declarar la responsabilidad de l constructor y arquitectos por tales 111('('11)\RI Dicciimari
DF 111 !\A( :1 1)1 . 1 .1 ( )\~I I(l ( :CI O (I)lI( i
bilidad que no sólo es dable achacar a los constructores, en tanto suministra n y utilizan tales materiales y a lo s aparejadores o arquitectos técnicos , en cuanto los empleen en mezcla s constructivas cuya dosificación y utilización deben inspeccionar, al se r una obligación que reglamentariamente les viene impuesta, sino qu e también es imputable al arquitecto d e la obra, al estar incoordinado tal debe r de vigilancia dentro de .sus obligaciones como director de aquella, baj o cuya inspección, y recibiendo la s oportunas órdenes plasmadas en lo s correspondientes libros registros, han de actuar primero, según las reglas d e la buena construcción, deber que h a de correr a cargo, como supremo res -
4' I O\1E I R1 J7~,i-uuliaidc dim~n~iun>_ ('O\(1P1 .1I . Arc 1~,rfliji hcr yualr~ yuan , rc7L' Iao~c iI ~n1rc clH_
Arbres del meu jardt que engalaneu la mirada , quanta vida hi ha en vosaltres! i que orgullosos sembleu ! Arbres de fruites ufane s en el temps de la tardor. Curulls de flors i de fulles quan s'acosta la calor. Arbres lluents de rosad a que brilla a 1'albor del sol, com s'imposa vostra algada ! com m'agrada vostre estol ! Daurats i vermellosos arbres, quan en el descans entreu , quedareu sol amb les branques i adormits somniareu , que us han caigut fulle s i que despullats este u i que el vent del nord ja bufa i que el cel ja no veieu, pera un matí molt d'hora sentireu ocells cantar i la saya amb molía forga nova vida us infondrá . (R . P . M .)
I_s( ;I \o I . ' eticla(S cnntiiiluY . , per urlu parir_ !Ion t/a.)ntaEo Lila rlic~il . u da `i ala . 1 MI ctic,ila d . tren<il rivri~~dc [a de I 'aoihludu d~~l c~ic~,r cl d(>hlc de I ',ilcadi dcl da'. .0 it ha
IIII(°1IIA1 :AIlR I I .)Cp1 iC',,ii i)
talle
ale', h . I~ yual~ ~ irculc n cl . 1luiJti _ ~luc 11,1111 p 0l hrc~cur~ a 1 ' rti r d l c rciria pm F.Lii pi dc. fa
licrn~xilli .
TAG
:
GABINET TÉCNI C
.PAVIMENTE :
GRE S
Definició tipus : Si ens preguntessin técnicament quina cosa és el gres, trobaríem entre les persones entre vistades disparitat de definicions. La norma UNE el defineix així : «gres és aquell material que reuneix les següents condicions simultánies : 1á/ Absorció d'aigu a igual o menor al 3% . 2á/ Resisténcia a 1'atac químic de producte s doméstics . 3a% Resistencia fléxum igual o major a 250 Kg / cm2". Fet aquest aclariment , segons la forma de l material utilitzat pot ésse r pasta roja (argiles roges la coloració de les quals e s deu a reaccions de l'óxid de ferro) amb o sens e bescuit ; o de pasta blanca (deguts a la mescla d'argile s pures, més 1'addició de quars i feldespat) . Támb é s'obtenen diferents tipus segons la forma de cocció : monoestat de córró, en el qual les peces es desplacen a través de corrons refractaris ; monococció en el qual el procés de gressificació el bescuit i l'esmalt es couen a l a vegada sobre plaques supon, etc . S'obté així el gres per coccions d'altes temperatures a base de components d'argila, caolins, sffices, fondent s i altres . Pel que fa a la col .locació, es pot utilitzar tant e n interior com en exterior. Per a la col.locació a 1'exterior antiglac, es deixará una junta mínima de 5 mm . Aquesta junta re gla l a bellesa natural de la cerámica extrusionada . Així mateix,
aquesta junta abosorbeix les petites diferéncie s ocasionades per la contracció de les peces al se r gressificades a alta temperatura . S'aconsella, a fi d'aconseguir un efecte destonificador més regular , desenfundar les peces de varis paquets a la vegada i barrejar-les abans de la col .locació. S'hauran de deixar juntes de dilatació perimetrals cada 25 m2, o en casos e n qué el costat excedeixi de 5 mts. Per aconseguir un paviment a 1'exterior resisten t al gin, a més de disposar cerámica que acompleix i la normativa antiglac EN202, cal seguir unes determinades normes básique s de construcció . 1/ Juntes de dilatació : S'han de preveure aquestes juntes per : Respectar les junte s estructurals de l'edifici . - Evitar longituds que excedeixin de 6 .mts. Evitar superficies de més de 25 m2 sense allibera r tensions . 2/ Independitzar tota la terrassa o paviment de parets perimetrals de 1'edifici, formant juntes de dilatació perimetrals , 3/ Usar materials agafadors .i de junta d'unió que sigui prou adherent, flexible i impermeable . 4/ Pendent entre 1'1% i 3%, per donar sortida natura l a 1'aigua de pluja, sense conques errátiques . 5/ Aillament térmic, de manera que la terrass a contribueixi a un menor moviment de dilatació i contracció de 1'estructura portant aconseguint-se aix í una minoració de les tensions sobre el paviment . Ángel Casas
BIBLIOTEC A EP-93 . INSTRUCCION PARA EL PROYECTO Y EJECUCION DE OBRAS DE HORMIGO N PRETENSADO. Ministerio de Obras Públicas , Transportes y Medio Ambiente . II JORNADAS DE REHABILITACION D E EDIFICACIONES ANTIGUAS . ALMENDRALEJO, 5 Y 6 DE NOVIEMBRE DE 1992 . Dirección General de Patrimonio . Junta d e Extremadura . Ayuntamiento de Almendralejo C .O . Arquitectos-Badajoz . Fundación Cultura l BAN ESTO . URALITA, S .A . UNA EVALUACION DE LOS PROBLEMA S ACTUALES DE LAS CONSTRUCCIONES D E HORMIGON EN ESPAÑA. Asociación Naciona l Española de Fabricantes de Hormigón Preparado . Instituto Español del Cemento y sus Aplicaciones .
DONOSTIA. ARQUfECTURA SIGLO XX . LECCION SOBRE LA PRIMACIA DE LA S ARTES . Autor : Bénedetto Varchi . FICHAS DE MANTENIMIENTO DE LO S EDIFICIOS. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicas de Mallorca . DURABILIDAD DE ESTRUCTURAS D E HORMIGON . Colegio de Ingenieros de Caminos , Canales y Puertos- Grupo Español del Hormigón . NORMATIVA URBANISTICA ESTATAL SOBR E REGIMEN DEL SUELO . Ministerio de Obras Públicas_y Transportes . MEJORAMIENTO RESISTENTE DE MUROS D E MAMPOSTERIA POR PROCEDIMIENTOS D E INYECCION . Instituto Técnico de la Construcción .
MANUAL DE DETALLES CONSTRUCTIVOS E . Instituto NOBRASDEHMIGONARD Técnico de Materiales y Construcciones . EL PUENTE VIZCAYA . Autors : Juan J . Arenas , Kosme de Barañano i Sir Norman Foster . ACTUALIZACION CONTROL DE CALIDAD E N LA EDIFICACION . ITEC . CURSO DE TIPOLOGIA, PATOLOGIA Y TERAPÉUTICA DE LAS HUMEDADES . Autor : Gerónimo Lozano Apolo . LEGISLACION DE VIVIENDAS D E PROTECCION OFICIAL . Autors : F . Hipólito Lancha i L . Rodríguez Landrove . ELS IXART DEL SEGLE XX . Autor : Salvador J . Rovira i Gómez .
1. 4
13
■ ■ ■ ■ ■•■ ■ s ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ s . ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ . / A
■■■■U nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn U n n
AULA INFORMÁTICA
AutoCad 12 for Windows 3 .1 : Nova Versió . El problema més gran que tenien els nous usuaris de l programa de disseny assistit més famós del mó n «AutoCad», era superar el difícil escull del' aprenentatge. Ja en la seva nova versió 12 i mercés a la incorporació del
4. Refent flotant . 5.Portapapers avaneat. 6. Ull d'ocell. 7. Capacitat per executar-se en múltiples sessions i varis documenta . 8.Póssibilitat d'executar els mateixos comandaments que en la versió de MS-DOS - L'únic defecte que podem arribar a trobar en aquest a versió és la velocitat de funcionament (relativament me s baixa que en MS-DOS) essent els requeriments del sistem a sensiblement superiors : - 16 Mb . de memória R .A.M . - Disc dur amb 50 Mb . lliures . El preu, segon$ la tarifa de febrer, és de 569 .250.- ptes (IVA inclós) ._ Marcel Ramíre z Cap del Dep . d'Informática del C .A .A .T .T .
UNA CASA "per sempre "
GUI (Interfaz Gráfica per a 1'Usuari), es millorá en bon a mesura aquest problema de disseny d'AutoCad, per ó seguint el camí de l'evolució de la informática, ¿qué passa amb els nous usuaris iniciats en el camp de Windows , acos.tumats a la bondat del dit Sistema Operatiu? . Aquesta ha estat la raó de més pes per «obligar» a AutoDesk a posa r en el mercat la seva nova versió en l'esmentat sistema , encara que sense incorporar cap millora substancial sobr e el seu germá MS-DOS . - El gran avántatge sobre la versió en MS-DOS és l a facilitat d'aprenentatge. - L ' inconvenient més greu que ha trobat AutoDesk a 1'hor a de comercialitzar el seu producte sota l'entom Windows , és la velocitat de procés, ja que al ser un entom gráfic , 'ay necessita gran quantitat. de recursos de 1'ordinador . Si hi • afegim la capacitat que necessita AutoCad per funcionar , 14 ens trobem que necessitein un equip d'alta capacitat pe r poder rodar aquest programa, cosa que no en disposa tothom . Revisions i ampliacions respecte a la versió anterior : 1 . Com ja hent esmentat anteriorment, el majo r avantatge que ofereix aquesta nova versió és la facilita t d'ús . 2. Aplicació de la tecnologia Windows DDE. 3. Cerca rápida d'arxius tipus Windows .
Mantenir-la en forma minor a la seva seguretat, la seva comoditat i estalvia diners .
TAG
COMPTE, QUE PER SOTA APRETEN ! L'establiment de quatre noves titulacions per Rea l Decreto (BOE núm. 43 de data 19 de febrer de 1994 ) passaran a ser els nous models de la formació professional . Algun d' aquests rep atribucions que fins ara semblave n nostres . Aquest és un motiu prou important per ocupar un espai de la nostra publicació . Aquests títols són : TÉCNICO SUPERIOR EN DESARROLLO Y APLICACIONES DE
Amb una competénci a general, consistirá a intervenir en els projecte s d'edificació i obra civil, realitzant i coordinant els seus desenvolupaments, i a auxiliar en la seva execució, realitzant el seguiment de la planificació . TÉCNICO SUPERIOR EN LEVANTAMIENTOS , Y DESARROLLO S URBANÍSTICOS . Amb competéncia general, consistirá a intervenir en els aixecaments de construccions i terreny s en projectes d' infraestructura viária i d'ordenacióde l territori, realitzant o coordinant el seu desenvolupament, i a auxiliar en la seva execució, materialitzant replantej os. TÉCNICO EN OBRAS DE HORMIGÓN . Amb- competéncia general, consistirá a organitzar i realitzar els trebalis d'encofrat, estintoiarnents ; estrebades, armadures i post a a obra del formigó i conduécioüs .lineals sense pressió , en condicions • de seguretat i qualitat establertes, i comprovar i disposar de mitjans de seguretat a 1'obra. TÉCNICO EN ACABADOS DE CONSTRUCCIÓN . Amb competéncia general, consistirá a organitzar i realitzar els treballs d'obres de revestiments continus, en plaque s i/o lamines, muntatge i fixacions de panells prefabricat s en condicions de seguretat i qualitat establertes, i comprovar i disposar deis mitjans de seguretat de 1' obra. D'aquestes noves titulacions cal ressaltar dos fet s importants per a la nostra professió . PROYECTOS DE CONSTRUCCIÓN .
El primer, molt reivindicat pel nostre col .lectiu, és el fet que per fi apareixen dues titulacions (Técnico en obra s de hormigón y en acabados de construcción) que podrie n regular una má d'obra qualificada amb competéncie s en 1'organització i realització d'aquestes feines . «Resultant, així, uns músics que sabran entendre i llegi r la partitura del director d'orquestra» . El segon fet afecta les nostres atribucions i funcions . La titulació de «Técnico Superior en Desarrollos y Aplicaciones de Proyectos de Construcción» té dins deis seus dominis i realitzacions professionals una seri e de funcions i atribucions que fins ara semblaven nostres ., Aquestes, segons la llei, són : Operacions de cálcul d'estructura i d'instal .lacions. Distribucions d'espais i seguiment de 1'execució de
1' obra. Amidaments d'unitats d'obra que serveixin de bas e per a la confecció del pressupost . Preus descompostos i actualització de preus unitari s que serveixin de base pera la realització del pressupost . Pressupostos d'execució material, aplicaci ó d'amidaments i valoracions . Amidaments d'unitats d'obra executádes, com a bas e per a la confecció de les certificacions d'obra . Presa de dades precises sobre 1'estat deis talls d'obra , realització d'inspeccions visuals de 1' obra . Aplicació de les técniques de programació més idónies per realitzar el seguiment de la planificació . Determinar formes de contractació més idónies . Elaborar, gestionar i organitzar la documentació per a la constitució de petites empreses . .. .qued'.entre altres funcions fan d'aquesta titulació u n element de competéncia a tenir en. compte dins la nostra professió. «Competencies en materia d' amidaments i pressupostos , que et fan meditar abans de realitzar el curset qu e d'aquesta matera ofereix el Col .l gi» Una cosa semblantha succeit amb la titulació de «Técnic o Superior, en . Levantamientos, y Desarrollos Urbanísticos», peró amb una petita diferencia : els enginyers top ógrafs s 'han mobilitzat amb manifestacion s i anades a Madrid, per ferpressió i deixar constancia d e la seva disconformitat . La nostra indiferencia i apatia general . ens fan cómplices d'aquestes i altres injustícies, que, pel qu e es veu, no faran que ens moguem, llevat que ens toquin el pa que portem sota el brac . Pep Marsal
M'HAN DIT QUE ELS REPRESENTANTS DEL COL.LEGI DE TARRAGONA, SÓ N UN XIC JOVE S
■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ .■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ MG ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■■ ■ ■ ■ ■ ■ t ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
EL LICEU i EL FORTUNY - EL FORTUNY i EL I_ICE U Les semblances del Liceu i e l Fortuny no són casuals, só n l'emmirallament del Fortuny . El s dos teatres són bastits en solars d ' antics convents ; la tipologia en ferradura és d' estil italianitzant ; la facana té porxada a la plant a baixa; són propietat d' entitats de llarga tradició, i la seva situació fora vila és privilegiada, en lloc s estratégics de la ciutat . L'any 1984 vaig visitar el Liceu arran de 1' Estudi de Restauració del Teatre Fortuny . La visita era precedida per la imatge dei s reusencs de finals del segle passa t que consideraven el Liceu com e l miran de teatre . La grandiositat, la. riquesa ornamental i un espai s magnific són el record de la visita . També recordo un detall que va sorprendre'm moltíssim : el Liceu tenia la cobertá superior d' Uralita, la qual cos a contrastava estrepitosament amb la sala i l' aspecte de 1 ' esceiiari. Era com un personatge elegant i distingit, qu e en lloc de portar un bon capell de copa, anés cobert am b una boina fora de lloc. Aquella visita va ser una reflexió profunda del que er a un Teatre, i que calla millorar la iñfraestructura de l Fortuny . Calia eixamplar el fossat del músics, situar e l bar al costat del «hall», endinsat sota la Platea, ennoblir el «hall», les escales i passadissos (els espais de relaci ó i circulació) . També calia dotar-lo d'una llotja presiden cial, amb barres de suport de llums a la sala, ordenar e l sostre i fer una gran "llumin .ria", refer el galliner , donant-li la comoditat necessária, obrir les llotge s tancades per llunetes i, sobretot, dotar el Fortuny de tote s les infraestructures necessáries, prestar molta atenció i cura en els mitjans contra incendis, ja que si bé e n disposava, tanmateix eren absolets . Fonamentalment calia dotar-lo d'un teló talla-foc, i una paret talla-foc deis espais sota de la coberta . L'escenari fet amb fusta, call a 16 dotar-lo d 'un sistema de ruixadors, escales d'emergenci a i una sectorització total, fins hi tot de la instal .lació d' aire condicionat . Calia fer un camerí per a l'artista principal que no deixél de vincular-se de forma privilegiada am b 1'escenari . Uns dies després del' i9cendi del Licen, encararecord o 1'impacte que em va produir la notícia, aquell dilluns 3 1 de gener . La tristor, la impoténcia i la rábia per have r perdut alguna cosa familiar va ser, i és, el que encara
sento. Les imatges que vaig veure a la televisió o les fotos deis diaris eren colpidores, semblava el Fortuny en obres quan era despullat deis elements decoratiüs de,la sala! En definitiva era i ha quedat reduit a un esquelet despullat d e tot vastigi i decoració, sense teulada ni sostre, solamen t s'endevina que és un teatre per la inconfusible forma d e ferradura de la sala . Si al Fortuny va ser la quasi ruina que el feia inservible, al Liceu ha estat i és la seva ruina total de 1'escenari i la sala . Quina paradoxa, oi ? Dies després del malaurat succés, tota la societa t catalana debatia la seva restauració . Penso que s'ha d e reconstruir com al segle passat . La seva imatge represen ta molt i massa per al nostre poble . Si més no, és tot un símbol del nostre país . Penso que 1'escenari s 'ha de dotar de tots els mitjans de tramoia, plataformes d'escenari , etc. més avancats, amb la mirada posada en 1' Ópera de l a Bastille de París, per exemple . Pel que fa a la sala, la fein a será més laboriosa, encara que es disposi de documentaci ó fotográfica i altres documents que puguin ajudar a reprojectar 1'espai, els seus elements de decoració i e l mobiliari, tot i tenint present les millors infraestructure s i sistemes que puguin assolir-se . Ahir va ser la restauració del Fortuny, avui és l a restauració del Liceu . Mai hagués pogut imaginar que el Fortuny podria_ ser l'altra cara del miran deis nostre s avis.
Josep Huguet i Monné
■■■■■■■■■■■■■•■■■■■■■U••UAE•UUE
MG
■■r■■■■■■■■■•■■■■■■■■■■■■■■■■■ ■
ASSESSORIA FINANCER A
EL RECONEIXEMENT DEL RESULTAT ECONÓMI C EN LES EMPRESES CONSTRUCTORES . El Ministeri d'Hisenda ha establert unes norme s especifiques d' adaptació del Pla General de Comptabilitat per al sector de la construcció, ja de compliment obligat al tancament de 1'exercici 1993 . A més d'aspectes com el tractament comptable de le s Unions Temporals d'Empreses o el nivell d'exigénci a en el desglossament de la informació en la Memória anyal, molt superior al de la resta deis sectors, la principa l novetat de les normes d'adaptació (per la sev a transcendéncia económica i fiscal) és 1'establiment de l métode del percentatge de realització com a criteri oficial per reconéixer els ingressos de 1'obra executada . Fins al moment actual han coexistit dos métodes de determinació del resultat : El métode del contracte acomplit, en el que no e s reconeix benefici o pérdua en una obra fins que aquest a no estigui acabada i acceptada per la propietat, amb tot s els costos i ingressos del constructor coneguts . Si 1'obra es troba en curs al tancament d'un exercici, no e s reconeix cap resultat : tots els costos es mostren a l'actiu del balanc (existéncies d'obra en curs) i tots el s cobraments a compte de 1'obra es mostren al passiu de l balanc (bestretes de clients) . El métode del percentatge de realització és el criteri oposat a 1'anterior . Tots els costos i ingressos de cad a obra es liquiden amb 1'any, tant si está acabada com s i no . En aquest darrer cas, els ingressos han d'estimar-se mitjancant la medició de la producció realitzada o a través de la relació entre els costos reals i els costos/ ingressos totals estimats . Ja es veu que el métode del percentatge de realitzaci ó tendeix a anticipar els beneficia, i és per tant el métode preferit per les grans empreses constructores que cotitze n ala bors a i han de mantenir els seus accionistes al dia deis seus resultats, i també, lógicament, pel Minister i d'Hisenda, que prefereix cobrar abans 1'impost sobr e societats (encara que sobre un benefici estimat) qu e esperar a cobrar-lo quan finalitzi 1' obra (sobre un benefic i real). Per contra, les empreses més conservadores, que n o necessiten anticipar els seus resultats, opten pel métod e del contracte acomplit. Aquest métode, segons el meu criteri, respon millor, tant a les condicions especifique s del sector de la construcció, com als principis comptable s generalment acceptats i, en especial, al principi d e prudéncia. El fet de pagar impostos anticipadament o
repartir dividens sobre un benefici encara no consolida t i que al finalitzar les obres pot tomar-se en pérdues, o segons quin sigui el client tardar a cobrar-se, no afavorei x gens els objectius generals de 1'empresa . Afortunadament les normes d'adaptació deixen un a possibilitat d 'escapar en aquesta situació, ja que s 'exigei x com acondició indispensable peral' aplicació del métode del percentatge de real ització «que existeixin els mitjan s i el control pér fer estimacions raonables i fiables deis ingressos, costos i grau de terminació, en un momen t determinat de les obres» . En molts casos, per le s característiques técniques, humanes o de l'oratge, aques t control és extremadament complicat, podent-se , aleshores, aplicar el métode del contracte acomplit . Joan Caries Tomás Assessor Económic i Finance r del CAATT
VIATGE A GRANADA . CONGRÉS 94
-1
La Junta de Govern i el Consell de Redacció de feliciten els col .legiats I
TAG~
\I .iva . r, C .>I . 14) - ;\ . ( I on (CuI . I I->> )
(Col . I ;~)1 - J_A1 . ( Irc-,po ((. 1 (( 1 . 4(13 1 c/ (Col_ ti~5 1 - J . I .luch AJjrsal (Col . 1 11 1:1 .1 1- . :A1cdii,,t . (Col . =l k )
CI<ira,< ;
J .AJ . 1h3I .1 .
J . AJcrcacic (Col 44 :"u - J . '.'rcw ; ((fui . 21(( l J . Sol.v . e
ila iC()l_ 5451
h . V,a11 . lCu1 . I074"1
per la seva participació al "II Congreso de Aparejadóres y Arquitectos Técnicos" celebrat a Granada .
MMM
m
II
MG G
■■■■■■■■■■
E
■■■■■■ .
RACONS
EL PARO SAM Á SITUACI Ó
A la carretera de Cambrils a Montbrió, just on arrenca l a que porta a Reus . Al cantó, una torre de rocalla assenyal a 1'enclavament del parc . L'entrada al públic és per u n camí al final de la paret principal de la finca . ANTECEDENTS
El Marqués de Marianao, en tomar de Cuba, encoman a al mestre d'obres Josep Fontseré i Mestres, (autor de l Parc de la Ciutadella) la construcció d'un jardí qu e recordés 1' ambient exótic de Pilla de Cuba . La plantació comenta l'any 1881 . Al mateix temps, es comenta l a construcció d'un Zoo, que desaparagué durant la Guerr a Civil.
Foto : Arxiu
Parc Sarna LA VISIT A
En entrar, cap a la dreta, per un passeig trobarem 1' Estany , que és un deis atractius del Parc, amb el seu Canal i l a Cascada, que en total cobreixen 1 Ha . Dins de 1'Estan y hi trobem tres illes unides per ponts, que encara que són de ciment imiten troncs de fusta . La més bonica de le s illes és la central, construida en rocalla . La part interio r conté una gruta amb embarcador . Al cim, un mirado r amb templet remata tot el conjunt . L'illa propera al pont que dóna al canal té un arbr e d'origen mexica d'uns 20 metres, de fulles caduques , que a la primavera són de color groguenc, a 1'estiu ver d i a la tardor es tomen rogenques . Probablement é s 1'exemplar botánic més exótic del Parc ; aquest exotisme ve donat pel fet que les arrels viuen i creixen dins d e l'aigua. El canal uneix estany i cascada i dóna aigua a tot e l parc. L'aigua ve d'una mina de 5 km . construid a especialment amb aquesta finalitat . Tornem a tombar a 1'esquerra . El passeig va en direcció al «Mirador del Bosc» i és molt tranquil. De
18
5a
vegades els esquirols es deixen veure . Altre cop a 1'esquerra, tot resseguint la paret que tanca la finca , trobem un lloc amb jocs per a la xicalla . Més endavant trobarem la torre cantonera que hem vist des de l a carretera i l'antic pavelló deis lloros . La casa, per dins, no pot visitar-se . Per fora és tota encerclada de jardí i hi trobem la Font de les Petxines . Aquesta font té la base de rocalla i el pinacle-brollado r és fet de conxes de cloises i de cargols . Damunt l'aigua els nenúfars donen el toc final al' exotisme que imprimei x tot el parc . Molt a prop de la font, un espléndid gerr o esmaltat, d'estil oriental, afegeix elegancia al lloc, tot el l envoltat de plantes tropicals . A la part contraria, presidint una placa, hi trobem una magnifica font d'origen francés, feta de ferro colat . Per tot el parc hi ha gran varietat de plantes i arbres , molts d'ells d'espécies rares, capacos de fer les delície s de qualsevol botánic . Antonio Cort .
SOLUCIONS QUIMIQUE S Polígon industrial Pla Poligé Tel (972) 68 74 09 - Fax (972) 28 70 78 17854 SANT JAUME DE LLIÉRCA (Gerona)
XAVIER MARTINEZ SERRA Dep . Comercial • Teléfon (977) 76 81 49
VINYOLS 1 ELS ARC S
nnnnnnnnnnnnnnn . ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ U
MG ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ . ■ ■ ■ ■■ ■ ..■ ■
E E E E E E E E E E E E E E
ESTUDI D'IMATGE SOBRE LA PROFESSI Ó El dossier de premsa de II Congreso va proporcionar un Estudi d'Imatge sobre la professió . Una de les principal s conclusions era que la professió es considera fonamenta l en 1'aspecte de control de qualitat i de costos i d'interpretació del projecte que 1'arquitecte en cas d e indefinició ; una altra, que el Control de Qualitat d e materials i elements, i de Seguretat i salut laboral i l a Direcció de 1'execució material (aquí hi discrepen els arquitectes) i Felaboració deis estudis de Seguretat i Higiene, haurien de ser responsabilitat exclussiva dei s aparelladors i arquiterctes técnics . Quant al seu marc d e trebail, queda ciar que el professional espera que la Lle i d'Edificació acabi de tipificar responsabilitats i d'aclari r competéncies . De moment, les diverses parts implicade s (aparelladors, arquitectes, promotora, constructors,
agents técnics i treballadors) semblen majoritáriamen t d'acord en considerar que els aparelladors haurien d e projectar algun tipus d'obra, que 1'entrada al mercat úni c europeu pot incidir positivament en la qualitat dei s materials i mitjans auxiliara de la construcció, i que l a falta de qualificació de la má d'obra i de vigilancia de l a direcció d'obra són els dos motius principals causants d e sinistres . Aleix Cor t OFICINA DE VISAT DE REUS . EXISTEIXES ? liar
yuc ni .,
[1 ¡
l
I 1u,
1
1al rir,u In ¡ . t Ju r .r I~cn lic,i 1 rnn,ii1LcII,i( , .,1 ..,, .ir i ¡I .I i il l `.u r _ AI MIucr . . .b I .1111Iel,Imi,.,c .IuLrcccu.~,ilrV :n 1 ',,1
- 1 '11111 - 1
Re
u
. ..L,m".,Ll1,1
u
de
[Hui
1, 1
rI rrr>. °. rc uL,i nu~ll :rni .ihk.11'K nt ,lul,lr ~ nJ„rmnclrr . .:m~a,lir :<1 oiicin ., .lc .u :r,Ie1 , 1 1, 1) qm .1] r1ic11i li ur^i :r I .r L I' :r,sum . : m ncl~: :~ . . .imcnt del .'" f ull :■rO, .r . ¡, ~ .;lcr,l,s :101010 I,r rar,, ~Ic c,A['I LO ) .a,luxMt]nc11ilinlcClc, ;de icji ' I,r,lur f„ Iiciu .,I .nllIrMI I :crr,,rr .,111,' del ; ;9)Iis :u r .rtlu C
Il u':,~ ~Jc I: u~ ! r'Crll1~
mi í
F
iii ,l .nr
dcl eol .1,
1
rcluc- r ;nc ;~n
:11m L~~
lulvir110.<i, .trc
I: l
inrllt,_'1 ci :r . .-
b fin cri
Es ven taula de dibui x hidráulica de 150 x 100 x 4 . Tauler de Melamina . Preu : 50 .000 .- pts ., negociables . Sr . Antonio German Mateo , telf. 31 94 20 .
Amb motiu de renovar el parc inform. del Col .legi, es ven impresora Láser Jet IID , Hewlett Packard. Preu 40.000 pts . Els interes . podeu preguntar en aquestes oficines . Tel . 21 27 99 .
Lloger d'aparells topográfics i esclerómetres . Taquímetre 500 ptes/dia Nivel! 300 pts/dia Esclerómetre i Mires s/c. Tel . : 21 27 9 9
Venc motocicleta YAMAHA 250 cc Especial, matrícul a T-T-, 13 .000 km . Esta t perfecte . Preu 250 .000 ptes . Tel . 21 39 02 .
,mm
de
II <luc [111101 1 :h l
19 Plaga del Rei de Tarragona. Rampes del futur?
Es venen baixos al barri anti c de Tarragona . Tenen due s portes d' accés en forma d' are . La superfície és d'uns 60 m2 . Preu : 3 .500 .000 .- pts . Teléfon 23 73 10.
Es ven habitatge unifamilia r aillat, nou a estrenar a El s Pallaresos, tocant la pista p o lisportivá de 294 m2 . construts amb cal.lefacció i equip . 23 .000 .000,- pts . Tel . 235439 .
Es ven Alfa Romeo 75 2 .0 amb 66 .000 Km . air e condicionat i extres . T-56-- T Preu 900 .000 pts . Tels . 23 54 39 parí. o tardes a l 22 6015 .
Foto : Francina Escoda
Es ven Vespa 200 amb 16 .00 0 Km . T-70--K preu 98 .000 pts . Interessats trucar als, Tels . 23 54 39 parí . o tardes al 22 60 15 :
Conozca nuestro estilo de hacer Banca :
Innovador, Personal y . .,Rentable . Acceda a los servicios de un Banco líder que se preocup a por las inversiones de sus clientes .
EL PAIS, domingo 16 de enero de 199
4
DE INVER SION RANKING DE FONDOS
trn
/ w° ~ Nombre del fond o
Dinero 1 B .S .N. 2+Fe~ ■ 3
p
2 4114 77,4& 1 41,10 77,45 40,93 NE N E
RENTA FIJA
Nombre del fondo 1fea• 2 LrfI \/ 3 B.S .N. Renta Fija
abeigrial~
Un Banco líder que le asesorará personalmente, ofreciéndole siempre una elevada rentabilidad y seguridad para sus inversiones . • o Un Banco líder que cuenta con uño de los mejores equipos de profesionales en gestión de inversiones . Prueba de ello es la posición de liderazg que, en los últimos rankings publicados, mantienen los Fondos de Inversión BSN . • Banco Santander de Negocios está cerca de Usted . Un Banco líder que le ofrece los mejores productos y servicios financieros .
0415)
Banco
Santande r de Negocios
Rambla Nova, 88 . 43004 Tarragona • Tels . (977) 22 64 66 22 72 36