A1sv
11
Setembre 199 4 BUTLLETÍ INFORMATIU DEL COL .LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÉCNIC S T ■ A ■ R ■ R ■ A ■ G ■ O ■ N ■ A Av . President Maciá, 6 -1 a . - 43204 TARRAGONA Tel . 21 27 99 Fax . 22 41 52 Oficinas de visat a Reus, Valls i Vendrell .
REDUCCIÓ DEL NOMBRE D'ACCIDENTS A LA CONSTRUCCI Ó SUMAR I El món segueix girant
.
3
La Loe, una llei rebutjada
4
Retrat
5
El perqué deis estudi s geológics
6
Ressenyes
7
Criteris generals per a la redaccióde projectes .
8
Borses de treball .
9
Entrevista
.
10
L'asseguranga de respon sabilitat professional . 11 Condicions acústiques .
12
És legal?
14
Plec de condicions míni mes de seguretat . . .
15
La inflació
18
Les coves del salitre . Seu del Departament d'Arquitectura i llabitatg e
Una bona notícia : Segons dade s facilitades per la Comissió d e Seguretati Higiene de la Construcció , els accidents al sector de la construcció es van reduir a Catalunya u n 20% el 1993 . La reducció dei s accidents ha estat motivada, segons
.
19
Foto : Cori Pedrola
Rafael Ortiz, Director General d e Relacions Laborals del Departamen t de Treball de la Generalitat d e Catalunya per la difusió entre el s treballadors i els empresaris d'un a major consciéncia col .lectiva respec te a la prevenció . Aquesta reducció
deis sinistres a Catalunya es tradueix , d'altra banda, en un efecte de guany . Segons Rafael Romero, Secretara General de la Comissió de Segureta t i Higiene de la Construcció d e Catalunya, «els accidents tenen un cost, i aixó no es valora prou» .
TAG
.uuu . . . .EEEEEEEEEEEu
COL .LEG I OFICIN A
u
EEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE
ASSESSOR :~~ll':A` l JURÍllIC ;RArul, Sr . Xavier ESCUD É Tel . despatx : 21 26 58 .
Tel . 21 27 9 9
Hores concertades
Visador :
Sr. José Antonio GOMEZ De dilluns a divendres De 9'00 a 12'30 h
ASSESSORAMEN'1 . FISCA L
Secretara :
De dilluns a divendres De 9'00 a 13'00 h
Sr. Teófilo ALVARE Z Tel . despatx : 23 97 1 3 CURSOS
II CONGRÉS DE CIÉNCI A DEL PAISATGE
COL.LEGI DE MURCI A
L'Equip Universitari d ' Investigació del Paisatge de la Universitat de Barcelon a organitza, conjuntament amb e l departament de Programe s Educatius de la Fundació de "la Caixa", el "II Congrés de Ciénci a del Paisatge" .
Visats :
De dilluns a divendres De 9'00 a 13'00 h Consultes :
De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h De 16'00 a 19'30 h
BORSA DE TREBALL ' Sra. Carme VIDA L Tel . 21 27 9 9
BIBLIOTECA / PAPERERI A TARRAGON A Tel . 54 79 09 Director :
Sr . Ignasi VALLV É Formigons :
Sr . E . VALLS Químic :
Sr . J.C . FERNÁNDEZ De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h De 15'00 a 18'00 h
AULA INFORMÁTIC A Sr. MARCEL Ramírez Horari :
De dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h De 16'30 a 19'00 h Cursets Informátics :
PRESSUPOSTOS I AMIDAMENT S A partir de 4 d ' abril AUTOCAD NIVELL I Hores a concretar Inscripció/hores concertades :
Sr . Marcel RAMÍREZ
Sr. Josep M . SANE T Horari :
Dilluns a divendre s De 9'00 a 13'00 h De 16'30 a 19'00 h
Inscripcions :
Antonio GARRID O Tel. : 23 40 42 Las Ruinas Árabes y las Paralizaciones de Obras e n Murcia. La Escavación Previa . Dia : 20 de Setembre . Mantenimiento .
Dies : 12, 13 i 14 de setembre LLoc : Bell-lloc (La Roca del Vallés ) Informació : Col .legi .
Dies : 28 / 29 de Setembre.
ALTRE S PREMIS i CONCURSOS II PREMIO A LA REHABILITACIÓN Dies : Del 26 al 29 d'Octubre Patrocina : JUNTA DE ANDALUCIA Les bases estan al col .legi . SALACONST'94 Salón Nacional de la Construcció n S'ha decidit d'ajornar les date s que eren del 3 al 6 de febrer de 994, als díes 24 de setembre al 2 d'octubre de 1994, per la qua l cosa, les Jornades Técniques
VACANCES COL .LEGI Seguridad en la Construcción. Dies : 4 / 5 d'Octubre .
Aquestes oficines col.legial s romandran tancades per vacances del 16 al31 d' agost, inclusiu .
El Futuro de los Ensayos de Recepción . Dia : 26 d 'Octubre . II CONGRESO NACIONAL DEL MEDIO AMBIENT E Dies : Del 21 al 25 d e Novembre . LLoc : Madrid . Informació : al Col.legi .
OFICINA C .A.A.T.T. HORARI b1 ESTIU De dilluns a divendres . De 9'00 h . a 13'00 h .
BÚSTIA TAG Adreceu-vos a: C .A .A .T .T . Av . Francesc Maciá, 6 43204 TARRAGONA .
TA G EDITA : Col.legi d'Aparelladors i Arquitcctes Técnics de Tarragona Av . Francesc Macia . 6 432(14 . Tarragona. le l (977) 21 27 99 Fax. 1977) 22 41 52
Junta de Govern del Col .legi d'Aparelladors i Arquiteetesrécnics de Tarragona . . . . PRESIDENT : Joan Preus Masdeu Si;CRETARE• ¡t ancina Escoda Roca Oficina de sisal de Valls : TRESORER : Joan Oliver Saladrigas Plaga del Wat, 111 baixos COMP'rADOR : Pilar Coca Torren Tel . (977) 60 50 65 VOCALS : Albee((laraso Segarra Joan Lluch Torres A ISADORti : .. . ,loan Mila Roa ira Rens: Josep A . Boqueras José Ramón Mario Martínez Tarragona : lose Anloniú GómeValls : Josep M . .Guasch El .Vendrell : Jaime Alartincz Oficina de>isat de Reus : Plaga Prim . 10 - 4 rta . Tel . 19771 33 10 72
CONS[L1 . I1F, REDACCIO : Junta de Govern EQCIP DE REDACCIO : Aleis Cort Josep Marsal, Miquel lbañe c COORDIN A( :IO : Aleix Cort SECRETARIA : Montse Amenes AIAQF 1 1) (1~ : Franccsca Casals Aleix Cort COl2RECI OR : Pilar Febas ADAIINIS11iACIO DISIRIBICIO : Col .legi d .
IMI'RESSIO: CienOUÍtbel . S . L . DlfOS11 LEGAL: f SSO/9 1 ISSN : 1 I3n-OS6 X 1 Is eriteris exposats cn el s anides signals són d exclusiv a responsahilitat deis autors i n o representes necessarianlcnt. I'opinió de'rAG . S .unoriva la íeproduccuí det trebalis puhhials zi TA(, unan : claramcnt la seca procedenci a
TAG LA PREGUNTA
EL MÓN SEGUEIX GIRANT Mentre esperem els "possibles aixó . No tot está perdut, donc s resultats" del Congrés'9 4 encara hi ha qui és capas de trata r (Granada) doncs, podem mostra r davant la sagnant tinada d'inla nostra alegria, peró, e n dividualisme que pateix la nostr a comprovar 1'espectacular dessocietat, estratégies a la recerc a cens de sinistralitat que ha pa ti t d'una ciutat sostenible (Ecociutats), qui cerca possibles vie s la nostra professió 1'últi m exercici (será perqué en mode reutilització deis residu s urbans en l'agricultura i qu i ments de crisi només treballe n els auténtics professionals?) . L ' treballa en una nova Cédula de alegriaés incompleta , malgrat tot és que n o hi ha professional, ni INSPECTOR DE SEGURETAT estudiant, que no ma nifesti un cert rece l (sinó un total rebuig ) envers la redacció d e 1'últim esborrany d e la LOE (10-2-94), i més després de conéixer les noves titulacions promogude s pelgovern, titulacions , que poden desembocar en una auténtica confusió en e l mercat laboral . El món seguei x girant mentrestan t PREMAAT acompleix 50 anys, am b
'I
1'Edifici per tal de garantir l a seguretat deis habitatges en u n futur proper . La societat seguei x precisant bons professionals, i els e specialistes en rehabilitaci ó i manteniment seran, en un futur no molt llunyá, peces claus dintr e del mercat laboral . Veure-ho , sinó . Aleix Cor t
I
LEXCLUSI VES 1 SERVEIS POS VEND A
i•mo
aigua i llum fred i calo r Carrer Modest Gené, 22 - Teléfon 75 54 07 -
43204REUS
TAG
LA LOE, UNA LLEI REBUTJADA tónic i projecte d'obra. La segona parla deis agent s de l'edificació i regula, així , les competéncies i obligacion s del Director Facultatiu i del Director del Control d e l execució de robra (a més d e les del promotor, constructor i subministrador) . L'última pan, fa referéncia a les responsabilitats i garantie s de tothom que intervé en el procés d'edificació, acotant els platos de resp.onsabilitat per a cadascún. Aquests tres punts ta n fonamentals que espere n legislació des de fa vuit anys , han estat redactats "pe r Palau de Congrés de Granada Foto : Dossier premsa arquitectes i pels árquitectes" , reduint les funcions deis técnics a l - El passát mes de febrer, el Minister i d'Obres Públiques, Turisme i Med i control de qualitat : Ambient, va publicar 1'últim es* La persona capacitada per a borrany d'avantprojecte de la Lle i redactar el projecte arquitectónic és d'Ordenació de dEdificació, elaborat l'arquitecte . perla direcció general de la Vivenda . Aquest avantprojecte de llei, com* El projecte arquitectónic és exipromís del Govern des del 1986, n o gible per a obres de nova planta , haestat acceptatpel Consell General modificacions de la configuraci ó d'Aparelladors i Arquitectes Técnics , arquitectónica (composició, volum i ni perla majoria del nostre col .lectiu . estat de cárregues) i per a edificis declarats d'interés cultural . El text ;fa un recull d'articles qu e * ElDirector Facultatiu de robra , s'ordenen en tres parts importants . és l'Arquitecte i assumeix la direcci ó La primera, fa referéncia al procé s d'edificació en qué es parla d e general de robra en tots els aspecte s 1'exigibilitat del projecte arquitec - técnics económics i estétics.
* El director del Control d e lexecució de robra és el técnic qu e controla qualitativament i quantitativament la fase de construcció . *El plac de responsabilitat de l contractista és d'un any, per vicis o defectes d'execució ; durant tres anys són responsables els agents qu e intervenen, de danys d'elements constructius, instal .lacions, etc ., qu e afectin l'habilitat i idonettat; i duran t deu anys els agents que intervene n es responsabilitzen de danys materials que afectin la fonamentació , l'estructura, tancaments exteriors o qualsevol element que compromet i la seguretat, solidesa o estabilitatde l'edifici. * El Director del Control de l'execució de robra' és responsable de vicis i defectes ocasionats pe r negligencia o incumpliment de le s obligacions que li corresponen e n relació a lexecució de robra i al se u control. Amb la Llei d'Atribucions teníe m un camp més obert que el que propos a 1'esborrany . Les airibucions per a l a redacció de projectes no interessa d e la mateixa manera als redactors de 1'avantprojecte que als que espere m que se'ns regulin les atribucions am b bones perspectives, abans que pe r manca de convalidacions europees , ens raconin a funcions de capatac . Lara Trujill o
ACOTACIONS 4
A
La nostra enhorabona pel nomenamen t d'Alcalde-President d e l'Ajuntament del Vendrell a l nostre company Josep M á Llasat i Roig .
• De debó que saben el que es fan en les obres de la plag a del Rei de Tarragona? Hem perdut el compte de les vegade s que han obert, tancat, tomat a obrir, tornar a tancar, etc ., per posar i treure canonades i un a mena de pilons de ferro qu e n'impedeixen 1'accés .
Y
Ens imaginem que, al pas que va, l'Ajuntament de Vall s té pensat fer els cartells d'obr a com si fossin microfilms, donat el tamany que tenen els actuals .
Y
L'estructura metál .lica que es veu a dalt d e tot i per 1'exterior del Pretori Romá de Tarragona, que no sabem si és de 1'época iber a o romana . Francesc Cafka
TAG RETRAT especialització de la má d'obra- tamb é incideix d'una forma directa en els costo s i la construcció . Vull diferenciar robr a urbana de la civil-industrial, ja que en aquesta, des del projecte fins a 1' execució material, existeix un rigo r técnic gairebé perfecte . Tin c 1'experiéncia d 'haver treballat, entre altres projectes industrials, a l a Central Nuclear de Vandellós (1978 81) i aquesta és molt diferent de l concepte estricte «fer habitatges» . - Ets el Coordinador-delegat d e 1' Institut Gaudí de la Construcció . Parla'ns-en . - L'Institut Gaudí neix a Tarragona - Com són els teus inicis en la el maig de 1989 . El seu objectiu és l a construcció? . professionalització deis treballadors - L'any 1942 ja treballava a l'oficin a del sector des de la vessant productécnica de «FOCSA» a Barcelona, a Jaume Jorba Foto : J . M . Buqueras tiva. És a tot Catalunya i va ser crea t la vegada que estudiava en l'escol a per una Fundació que depén directa- Qué recordes d'aquesta época, un a existent al mateix edifici de la Universita t de les més importants del creixemen t ment del món empresarial i en 1'acCentral a la Gran Via barcelonina, de l a tualitat, a més, de la Generalitat. En el urbá de la ciutat de Tarragona? . qual recordo els professor Termes, Mira , - En primer lloc la incorporació de centre de Tarragona (a Tortosa hi ha un a Benavent.. . técniques noves i la utilització d e delegació) s 'imparteixen contínuamen t - Quan arribes a Tarragona? . maquinária totalment nova : Dosifi- cursos de formació de paletes, tant de s - L'any 1950 vinc a substituir el compan y cadores, elevadors i grues, entre altres . de l'aprenentatge com de reciclatge; Francesc Roca i Serrat en el comandaLa implantació de les petro-químique s encarregats d'obra, lr i 2n curs i mentd'obres com el Museu Arqueológi c significa obra civil i industrial, per u n interpretació de plánols . Recentment i Tabacalera, amb motiu del se u costat, i la construcció d'habitatges a s'han iniciat per primera vegada el s casament. Més endavant, 1'any 1953 , Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Ri u d'auxiliar de topografia i de gruistes . «FOCSA» és la constructora del' amig a Ciar, etc, per un altre. Són cursos de durades entre les 60 i le s Universitat Laboral (actual Comple x - Els canvis més importants dei s 1.200 hores i la majoria són nocturns . Educatiu de Tarragona-CET) i jo vin c darrers anys, on s'han produit? En resum, Jaume Jorba és un professional com a Cap d'Obra . Ací es prova pe r - Respecte als materials hi ha canvis e n al peu del canó, «a peu d'obra» . La seva primera vegada a Espanya una retroex - la fabricáció, utilització i sobretot en e l obssessió i el seu ofici . cavadora demarca sueca . El 1960 em control de qualitat . La tecnólogi a nomenen apoderat de l'empresa a emprada -maquinária, medis auxiliars i Josep Me Buqueras i Bach .
JaumeJorba i Espelt és Aparellado r des del 30 de maig de 1947 i Peri t Industrial des de l'ai,y 1958 ; l'any 1971 va revalidar les titulacions d'Arquitecte Técnic i Enginyer Técnic, respectivament . Jorba és un prófessional de la construcció de cap a peus i ha estat sempr e vinculat al món de l' empresa , básicament en una de les empreses capdavanteres del país com era «Foment d'Obres i Construccions-FOCSA» (l' actual «Fomen t de Construccions i Contractes FCC») .
Tarragona i durant els anys 1965-7 5 tinc la responsabilitat máxima de l a delegació de Tarragona i Lleida, la qual vaig crear personalment.
ALUMINIS
[ORTIZ1
ALUMINI i SERRALLERI A
Carrer Sabadell, 4 • Teléfon 75 53 76 • 43206 REUS
E
nnnnnnnn .■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■ . .
MG ■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■ ■
LABORATOR I
EL PERQUÉ DELS ESTUDIS GEOLÓGIC S No és difícil topar amb habitatges , naus industrials o altres estructure s afectades per patologies, que tene n com a origen inestabilitats degudes a la precarietat del subsól sobre el qu e reposen . Aquests desperfectes e s manifesten generalment en forma d'esquerdes, assentaments i vasculacions de 1'estructura que provoquen el desengany deis propietari s abocant-los en demandes judicial s de durada indefinida i costosísimes actuacions que puguin aturar e l procés inestable. Terrenys situats vora les rieres, zones de platja , maresme i fluvials, així com terraplens són fonts de nombrosos desperfectes d'aquesta mena . És freqüent que, per exemple, e s construeixi sobre el vessant d'un a riera o d'un turó que ha esta t reomplert de forma poc controlad a amb materials de diversa procedéncia . És quan, sota 1'acció d e diversos agents erosius, principalment l'aigua de pluja infiltrada , es produeixen alteracions de 1'estructura interna del sól provocant e l rentat de les partícules més fines i el consegüent col.lapse delterreny . Són processos que generalment es
manifesten an ys des prés de finalitzade s les obres, tot i que el seu inici depón de nombrosos factors : Pluviositat de la zona , permeabilitat del terreny, dimensionat deis fonaments, cárrega efectiva d e l'estructura ... De vegades un excés de confianca o mal creguda experiéncia per pan de l constructor envers el terreny sobre el que s'han d'emplacar els fonaments, sensedu r a terme cap comprovació de resistén cia ni assaig identificatiu del subsól , Sonda de penetració dinámica Foto : Arxiu són 1'origen - dei s desperfectes que més tard afectaran tot i que un terreny mostri una dures a 1'habitatge . És inevitable i alhora elevada durant la seva excavació , desconegut que, per exemple, u n aquesta duresa pot veure's signiestrat litológic de compacitat elevada, ficativament reduida en detervegi reduida la seva capacitat a l a minades condicions . Fins i tot la meitat, en cas que estigui exposat a l a rehabilitació d'una casa que supos i intempérie durant uns dies . És a dir, un increment significatiu del pes de
s DE
6
JORGE GIRONA
PUERTAS Y PERSIANAS ENROLLABLES • MOSQUITERAS METALICAS ENROLLABLE S (PATENTADAS )
MOTORES ELECTRICOS PARA PERSIANAS • CONSTRUCCIONES GENERALES EN CARPINTERI A
Carpinteria Fina en Madera y Decoració n Próspero Bofarull, 7
Tel . (977) 31 42 21
43202 REU S
TAG l'estructura, sense considerar e l dimensionat deis fonaments preexistents, ni la capacitat portant del terreny sota el pes de robra reformada, pot ocasionar 1'aparició de processos inestables . MitjanCant estudis geotécnics es preveuen tots els inconvenients qu e podrien aparéixer durant les excavacions del terreny . Aquests estudis , els quals no suposen un elevat cos t económic, ofereixen a més una gran quantitat de dades d'interés per a l técnic supervisor de robra i e l constructor. Entre aquestes dade s destaquen : -Caracterització deis nivells sobre els que reposaran els fonaments d e l'estructura, amb dades de capacita t portant i assentaments previsibles. -Preséncia d'aigua subterránia i el seu grau d'agressió enfront de l formigó . -Valors resistius deis diferents nivells travessats .
suposin més compactes a la realitat , 1'estalvi es traduirá en la previsió d e problemes constructius .
Efectes d'un seisme
-Estabilitat de talussos . -Recomanacions i cálculs deis tipus de cimentació més apropiats . -Etc. . . De vegades un estudi geotécnic suposa un gran estalvi per part del constructor, ja que pot implicar un a reducció significativa del volum d e formigó i ferro a utilitzar en obra, perqué s 'ha constatat que la capacita t portant del terreny és superior a l a imaginada. En canvi, terrenys que se
Perqué un estudi geotécnic sigu i profitós, cal conéixer la finalitat i magnitud de 1'obra, la situació exacta i la fondária máxima d'investigació . En funció d'aquestes premiases e s portaran a terme sondeigs mitjancant la sonda de perforació més apropiada : A rotació, dinámica, helicoidal , rotopercussió . . . Les dades resistives s'obtindran mitjancant assaigs «i n situ» i la recollida de mostre s inalterades . El Laboratori d 'Assaigs s'encarrega de realitzar, supervisar i redactar aquestos estudis geotécnics , alhora que assessora i resol els dubtes i inconvénients que es plantegen e n obra de tot el que fa referencia al terreny . Ignasi Vallvé Alco n Dtor. Laboratori d'Assaigs
RESSENYES ::. MMMMMM
CAP A UN NOU MODEL DE SECTO R L'Estudi estratégic del sector de l a 'construcció a Europa proposa, entre
moltes altres actuacions necessáries per al sector, 1'eliminació deis monopoli s professionals . Les funcions deis professionals, en la meitat deis paisos de la Unió Europea, no són reglamentades i , en quasi cap, les competéncie s professionals són compartimentades o hi ha monopolis de funcions . La realitat europea demostra que el qué importa é s la formació i 1'experiéncia professional . Aixó és el que atorga la competéncia real als professionals . Diversos treballs duts a term e recentment recomanen I'adopció de mesures per donar resposta a les nove s tendéncies i necessitats del sector . Aquestes emergeixen de les exigéncie s de competitivitat, innovació i qualitat com a reptes davant el desenvolupament
del Mercat Unic interior i la liberalitzaci ó de 1'economia mundial . Aquestes mesures cal que les prenguin tots els operadors (governs, empreses i professionals) per tal que siguin eficacos . El model actual del país no pot dona r resposta a les noves exigéncies, és u n model massa rígid tant pel que fa a le s relacions entre els agents com a la con tractació, les intervencions professionals o les responsabilitats . El promotor ha de ser el protagonist a del procés constructiu . Cal eliminar el s monopolis professionals . La legislació i els col.legis professionals han de preveure i facilitar les diverses fórmules de trebal l professional . Cal que la legislació tingui presents les dis tintes formes de promoci ó i explotació deis edificis i les formes d e contractació . La Llei d'Ordenació de 1'Edificació ha d ' individualitzar les
responsabilitats establint un sistema qu e garanteixi a 1'usuari la reparació dei s danys i exigeixi que tots els agents que h i intervenen assegurin la seva responsabilitat. Cal establir un termini d e prescripció de dos anys pera 1'exigéncia de responsabilitats un cop manifestat e l dany i sempre que aquesta manifestaci ó s'hagi produit dins del període d e responsabilitat establert per cada agent . Cal establir un sistema de control d e robra que haurá de ser extern o E' independent segons que robra sigui d e menor o major volum o risc . És necessarí impulsar les activitats professional s relacionades amb 1'economia i la gesti ó d 'obra de manera que la seva presencia en el procés equilibri les de dissen y técnic . RAMON PUIG (L'Informatiu)
TAG
CRITERIS GENERALS PER LA REDACCIÓ D E PROJECTES D'ACTIVITATS CLASSIFICADORES .
Els arquitectes técnics som bon s coneixedors de temes relatius á les nostres principals competéncies co m són els materials, el control d e qualitat, la seguretat i higiene en e l treball i tots els relatius a l a construcció en general. En canvi, les nóstres competéncies professionals són més extenses i factual sistem a professional, tendent a 1'especialització i aprofondiment, impedeix el coneixement de tot aquest ventall professional . Les activitats classificades cons titueixen una de les asignature s pendents de les nostres competéncies , degut a la gran quantitatde normativa específica per la qual es veuen afectades i l'ambigüetat en l'aplicació de la mateixa . A més, la tramitació administrativa d'un projecte d'activitat sol ser més complicada, rígid a illarga que la tramitació de qualsevol projecte constructiu. 8
Els projectes "d'activitat classificadora, contráriament amb alió que és pugui pensar, no es refereixe n a un projecte constructiu exclusivament, sinó que han de contenir un a serie de mesures correctores fixade s per la . reglamentació i normativa vigents per tal d'eliminar, en la mesura que aquesta normativa estableix, les
molésties que 1'activitat pugu i causar a 1'entom i garantir l a seguretat als propis usuari s de 1'activitat . Es per aixó qu e la vessant de seguretat personal, independent d e 1'estabilitat constructiv a constitueix un factor de molt a importáncia i responsabilita t a l'hora de redactar u n projecte d'Activitat Classificada (recordem que l a majoria de locals on es pretén intal .lar un activitat estan a 1'interior d'un edifici existent i per tant, en la majoria de casos , 1'estabilitat ja se'ns garanteix per la responsabilitat d'un altre técnic) . Amb tot 1'anterior es vol_recalcar l a importancia del compliment d e normativa específica, entre la qua l destaca el Reglament d'Activitat s Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses, NBE-CPI/91 de Condicions de Protecció Contraincendi s en Edificis, Reglament i Llei d e Policía de 1'Espectacle, Reglament de Baixa Tensió, etc. . . sobretot en activitats d'ús públic on les aglomeracions poden provocar sinistre s d' imp ortáncia (recordem la dis cotec a Fly de Saragossa, 1'estadi Heisel , etc. . .) on a banda de la responsabilitat civil es pot incórrer en responsabilitats penals . D'entre les activitats classificade s més comunes podem destacar : Bars , restaurants, bars-musicals, discoteques, sales de festes, salon s recreatius, cinemes, residencies , hotels, aparcaments de més de 5 vehicles, gimnasos, piscines públiques, pavellons polisportius , supermercats, clíniques, peixateries , carniceries, farmácies, dipósits d e G .L.P. ; laboratoris, rentadories , saunes, pintures, magatzems de
material perillós o inflamable . . . Per tal de realitzar un projecte d'activitat de qualsevol de le s activitats enunciades anteriorment, en no haver-hi una fórmula genera l per tal de realitzar un projecte, en s podem basar en les directrius pera la , redacció de projectes d'activita t classificada que estableix l a Generalitat Valenciana i que en molt s casos poden ser perfectament válides . Aquests requisits els podem resumir de la següent manera: DADES DEL PROJECT E MEMÓRIA. 1.- Objecte del projecte . - Descripció del tipus d'activitat a instal.lar. 2.- Dades del titular de l'activitat . 3.- Emplacament . - Domicili industrial i social. - Qualificació urbanística . 4 .- Dades de l'edifici . - Descripció general i cons tructivade latotalitatde 1'edifici . - Superfícies . Ventilació i il.luminació . - Edificis d'ús públic a le s proximitats . - Acceessos . 5.- Dades de 1'activitat. - Procés industrial . - Nombre de persones . - Maquinária i altres mitjan s utilitzats. Potencia contrastada. - Materies primeres utilitzades . Material elaborat . - Combustibles . - Aigua, gas, electricitat, iluminació, desguás, calefacció , climatització, aire condicionat. Descripció de les cárecterístiques de les mateixes i justificació del compliment de
:
la normativa vigent . Instal .lació de protecció contra incendis, enllumenat d'emergéncia, extintors, resta d'instal.lació de protecció. Aforament i dimensionamen t de passos, portes, escales, etc . . . Resistencia al foc deis elements . Carrega al foc deis magatzems . - Justificació del compliment de normativa específica, Pl a General, Ordenances Municipals, etc.
u•uaaa
MG
8 .- Pressupost d . 'instal .laci ó d ' activitat .
tota la maquinaria, instal .lacions i protecció contraincendis) .
PLÁNOLS .
5.-Secció .
1 .-Emplacament .
Una altre vessant a considerar d e le4s activitats classificades, és l a tramitació de l'expedient per tal de legalitzar-les. Tema que es tractara el proper número d'aquesta revista .
2.-Situació . 3.-Plantes distribució . (acotades , amplades de portes de sortid a acotades) . 4.-Plantes Instal .lacions (hi figurará
6.- Obres a realitzar . - Descripció de la totalitat de le s obres a realitzar per tal d'instal.lar 1'activitat . 7 .- Procés industrial i sanita t ambiental . - Descripció detallada deis processos industrials . - Descripció deis sorolls, vibracions, fums, olors, vafos , augments de temperatura, peril l d'incendi, possibles efecte s aditius, etc . . . amb descripció de la totalitat de mesure s correctores adoptades d'acord amb la legislació vigent .
a a auuu . .a
Vicenc López Reverté .
AaLESTA 7oVEN1UT ú636N1 ~ FunAN T LA F@ry A .. ESTA TA N Coa2U PtA . -
El
A4UE ST
No
ES
L ' APARELLADO
QUE ES VA FiCAR EN POL
.LitiCA VAN DONAR L'OAQA DE LA P
PESE Qu E
.S .V .
Dibuix: SantiBox o
BORSES DE TREBAL L -La major complexitat del no u mercat de treball exigeix flexibilització, mobilitat geográfica i més transparencia en les relacions . Les borses de treball podrien incidir e n aquest procés d'adaptació i acostament entre oferta i demand a procurant la plena ocupació, facilitant la mobilitat ocupacional i le s aspiracions professionals . Haurien de deixar de ser serveis als qual s s ' acudeix tan sois quan s 'han esgotat els recursos propis de recerc a d'ocupació, i d'amagat, perqu é resulta desprestigiós. Les borses de treball col .legials hauran d'enfrontar-se amb la necessitat de respondr e a una nova imatge que afavoreixi la
participació deis professional s técnics i empreses-usuaris . Sembla el moment idoni perqué les antigue s borses de treball iniciin una transformació per convertir-se en servei s de marqueting de la professió . Els serveis col .legials hauran de basar-se en l'adequació de sisteme s de promoció, informació, assessorament i orientació adrecats tan t al col .legiat com a les empreses . Evidentment, caldrá potencia r funcions que d 'una manera modest a i una mica desordenada ja acompleixen les borses de trebal l tradicionals, com són la inserci ó professional de recent titulats i el tractament de casos de difícil
col .locació, per?) també cal dedicar esforcos a la gestió de serveis útil s per a d'altres sectors del col .lectiu com són les societats professionals i el professional liberal . Al mateix temps, hauran d'establir mecanisme s d'informació que mantinguin e l col .lectiu al corrent de 1'estat del mercat, (conjuntura, característique s de la demanda, perfils demanats , sous i honoraris per serveis determinats, diferents fórmules d e contractació i associació . . .) . La comunicació i la informació seran els motors essencials del canvi . ASCENSIO GALVEZ (L'Informatiu)
9
Aleix Cort
ENTREVISTA LLUÍS M. JACAS i FLEI X Lluís M. Jacas i Fleix és advoca t i Cap de del Servei de Direcci ó General d'Arquitectura i Habitatge del Departament d e Política Territorial i Obre s Públiques de la Generalitat d e Catalunya . -Quina és la línia de col .laboraci ó que existeix actualment entre Generalitat i els Col .legi s d'Arquitectes Técnics ? J: Arquitectura i Habitatge precisa d'un contacte permanent amb el s Col .legis ja que són el vehicle d'expressió del sentir de la professió . Que aquesta comunicació es tradueixien activitats puntuals com "La Casa en Forma" és un bon exemple del que pot sortir del manteniment d'aquesta línia . -D'on sorgeix la iniciativ a d'aquesta campanya ? J : Del Col .legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de Barcelona e n el benentés que es dissenyav a comptant amb el suport de l a Generalitat, del grup assegurador que hi col.labora (Winthertur) i del . Consell de Col .legis d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de Catalunya . -Es pot arribar a fer, en aquestes alcades, algun tipus d'avaluaci ó 10 deis resultats d'aquesta campanya? J: La campanya, que no s'ha de veur e ni com a una font de feina ni com u n focus de problema de competéncies , és una bona ocasió per a genera r socialment una important dosi de
Lluís M . Jacas i Fleix
confianca a favor del técnic de la construcció . Quan es va publicar la Llei d'Habitatge, un deis element s claus era entendre que calia entrar en unacultura del mante-nimentdelparc immobiliari i fer-la extensible tant als edificis de nova construcció com al parc d'edificis rehabilitats, que é s i ha estat una de les campanye s senyeres de la Generalitat des de l 81-82 . En aquest sentit, creiem que la resposta de la societat ha estat bona, i que la campanya arriba on ha
Foto : Cori Pedrola
d'arribar. -Dintre de la campanya hi ha re s que el preocupi ? J : Em preocupa que un cop aconseguim de fer present aquesta cultura del manteniment a nivell de societat (via programa radiofónic, vi a fulletons informatius o com sigui ) sortin una colla de modes que n o vagin més enllá de la facana, de la imatge. -Considera important el Test de
■ ■ ■ ■ ■ ■ f ■
' . . . ■ . . ■ ■ ■ ■ ■
l ' Habitatge en aquesta cultura de manteniment? J: Si no som capacos de reivindica r la importancia del Test de l'Habitatg e el que acabarem fent és un document d'arxiu més . El Test és mes que un a formalitat, és saber on estic, el qu e toca fer . Abans o després -apuntahaurem d'introduir des de 1'Administració el Llibre de 1'Edifici pels 8 .000.000 d'unitats immobiliarie s del país . -Els tecnics són conscients de l a seva responsabilitat a ¡'hora de fer el Test peró no li sembla que e l preu que es paga és un xi c desproporcionat per la feina qu e comporta ? J: El Test demana una dedicaci ó important del professional . Si vole m prestigiar les intervencions que e s facin en aquesta campanya, el Tes t de 1'Habitatge s'ha de pagar pel que val . Feines mal pagades són males feines. -És cert que es volen fer una séri e de reformes a ¡'actual política d e subvencions per a 1'habitatge d e la Generalitat ? J : Dintre de les diferents polítique s que el govern de Catalunya t é endegades, la de 1'habitatge és un a política important i fa moure un a xifra important de diners . En teoria, faltaria un any i mig per acabar el Pla actual (92-95), els resultats, peró , han estat tan importants que, en números, potser acabi enguany . El fe t que hagi tingut una resposta aix í -afegeig- vol dir que han dissenya t els ajuts que a la gent els feia falta . A partir del 93, peró, els tipu s d'interés han comencat a baixar ; i en
1 MG ■ ■ . . . ■ ■ . . . ■ ■ . . ■ ■
el 94 ens estem movent en uns sostre s que feia 25 anys que no es veien . El nou Pla potser hi posi més accent , doncs, en la subvenció que no en e l credit . Si es mantenen aquests tipu s d'interés ja no es tan important abaratir el cost del diner com mirar de rebaixar la pressió fiscal , incrementar les subvencions o revisar la nostre política de "jove" . -Aquests possibles canvis n o deuran afectar els projectes qu e s'estiguin tramitant . . . J: Tots els Plans gestionats des de l a Generalitat s'han mostrat respectuosos amb les situacion s anteriors, fora del 88-89 que v a trencar una mica ¡'esquema anterio r per passar a subvencionar d'una for ma directa a 1'usuari de 1'habitatge .
■■■ .. .■■■■ .
En aquest sentit no hi ha d'haver cap situació traumática . -Per acabar, ens podría dir quin a és la franja de responsabilitat qu e correspon a la Generalitat en le s intervencions urbanístiques que poden arribar a afectar el med i ambient. J: El Departament del Medi Ambient de la Generalitat té les seve s competéncies peró des d'Arquitectura i Habitatge intervenim sobr e el producte no sobre 1'emplacament . L'emplagament és una responsabilitat deis Ajuntaments i és molt importan t que siguin conscients de la sev a responsabilitat . Jo hi crec molt en el s ajuntaments . És 1'Administració que queda més a prop del ciutadá .
VIATGE A LA VALL DE BATZA N 111 pasa( mes de juny el Col .leg i d ' Aparelladors i Aryuitecte s Tec n íes de Tarragona ‘ a orean i tzar
una surtida de 3 dies a la Vall d e Batzan on ' aren visitar el par e natural del "señorio de Bertiz "
m
ASSESSORIA JURÍDIC A
L'ASSEGURANCA DE RESPONSABILITAT PROFES SI .ONAL DELS _ ARQUI .TECTES TECNICS É S REALMEN'T UNA COBERTURA ? -Darrerament hem patit tots plegats la incertesa respecte a 1'existénci a d'una cobertura sobre la responsabilitat civil professional perl a fallida de la Cia . assegurador a UNASYR, que amb tan sois do s mesos d'existéncia de la póliss a aquesta companyia va ésser intervinguda per 1'Administració i obligada a practicar de form a immediata la seva liquidació i cancel .lació. Peró aquest fet per si sol no és preocupant, perqué podri a tractar-se d'un fet aillat i de pur a mala sort, si no fos que la conseqüéncia va ser provocada per l a denegació de cobertura de l'anterio r companyia asseguradora aleman a ALLIANZ RAS, que deixava sens e cobertura els Arquitectes Técnics , Enginyers, Metges, etc ., pel temor de mantenir un alt risc económic a en haver de satisfer les altíssimes indemnitzacions declarades pel s Tribunals . 1 és així que només he m tingut cobertura per la MUSAAT , que és una companyia creada per l a pura necessitat deis propis Col.legis del nostre ámbit . Peró així i tot, la MUSAAT representa un alt cost e n forma de primes d'assegurances per la prima anyal i, a més, per la prim a individualitzada que s'aplica cada vegada que un col .legiat presenta un " .DICCIOiv AR I DE BUTXAC A DE L A C(1\SII 1Y (It)
treball a visar, i a més per l a discriminació queja aplica a la vista de 1'increment de la sinistralitat, de forma que se sense deixar d e «protegir», de vegades altera le s
condicions de 1'asseguranca, comunicant a l'Arquitecte Técnic que té l a mala sort de rebre demandes de forma repetida, que la MUSAAT tan soi s es fa cárrec a partir del 20% d e 1'import del sinistre, establint un a franquícia a cárrec del col .legiat d'aquest import amb un maxim de 5 milions de pessetes . Aixó vol dir que no tenim butlla, ni un gran paraigua per quan plou i que, a més de disposar de la cobertura de 1'asseguranca col .legial, he m d 'adoptar altres mesures paral.leles i la millor protecció és la prevenció
REBLONA R Ferunamena decabotaaun i tija de ferro a forra de picarhi al datnunt . ANTOSTA :
en forma d'una acurada intervenci ó professional, degudament documentada en els Llibres d' Ordre, i e n la recopilació de tota l a documentació necessária que algun dia podem necessitar, sobre anális i deis materials, i sobretot documentar les variacions substancials que es produeixen al llarg de les obres . Finalment voldria fer una crida a tot el col.lectiu per tal que sápiga que les intervencions professionals, qu e no estan registrades mitjancant el visat col .legial, no gaudeixen de l a cobertura de MUSAAT, per esta r expressament excloses de la póliss a aquestes intervencions . Per aixó é s important verificar que el full d'encárrec está visat per pode r prendre possessió de la direcci ó técnica de l'obra, ja que si resulta que se sofreix un accident mentre el promotor no retira el visat i l'obra j a está comentada i s'hi pot acreditar la nostra preséncia, aquest sinistre no está cobert perla MUS AAT i, pe r tant, la repercussió económica i patrimonial ens pot produir un disgust amb majúscules .
F. Xavier Escudé i Nolla Assessor Jurídic
1,1 .FIX A : Soslrc
mrt
hcr
a
mals
F.MXMOTLLAR : Donar
form a
emiru4os .
.ul) ,.lánci :
ROSEI .A :
mr, 1le .
Perita tanta destinada a atura r
Motiu ornamental ce turm a de rosa ebcna_ Binar Ikr u n
( ad .ncun del ,. costal'. dan ]
el pa, de 1'eicua pc~r un a
notó i les lunes cl> prtals a l
p~,r(al,c peri :~lineniyuand s
v"ultant .
de
ohcrtura
11
Canal .
1
pcl mlt .l
UR . A
pedra.
~■■■■■■■e■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■
TAG
■
■■■■■■■•r■■■■■■■■■■■■■■ ■
GABINET TÉCNI C
CONDICIONS ACUSTIQUES EN ELS EDIFICIS . LES PARETS MITJANERES 1 EL SEU AiLLAM ENT ACÚSTIC. PARET DE GERO O D E TOTXANA . L'article II de laNBE-CA exigeix en les parets separadores d e propietats o usuaris distints u n aillament acústic de soroll aeri R en dBA igual o superior a 45 dBA . Es planteja aleshores qué un tipus de paret pot utilitzar-se per obteni r l'aillament necessari . La fórmula per conéixe r 1' aillament d'element s constructius verticals és : R= 16,6 log m + 2 en dB A (1), i R = 36,5 log m - 41,5 en dBA (2), essent la primera fórmula (1) si la massa de l a paret m<150 Kg/m2 i l a regona (2) fórmula si m> 15 0 Kg/m2. Realitzant una solució e nparet de gero de 14 cm . dé . gruix . (fábrica de ma ó perforat de 1 .600 Kg/m3), . s'obtindria la següen t resisténcia acústica : Paret = 0,14m x 1 .600 Kg/m3 = 22 4 Kg/m2
BIBLIOTECA
Guix = 2 x 0,015m x 1 .000 Kg/ m3 = 33 Kg/m2 . mg = 257 Kg/m 2 R= 36,5 log mg - 41,5 e n dBA = 36,5 log 257 41,5 en dB = 46,5 dBA . Així, doncs, s'acomplei x ('aillament mínim de 45 dBA amb paret de gero de 14 cm . Realitzant una solució en paret d e totxana de 14 cm . de gruix (fábrica
de maó buit 1 .200 Kg/m3) . Paret = 0,14m x 1 .200 Kg/m3 = 168 Kg/m2 Guix = 2 x 0,015m x 1 .000 Kg/ m3 = 33 Kg/m2 mt = 201 Kg/m2 R = 36,5 lo g mt - 41,5 en dBA = 36,5 log 201- 41,5 dB = 42, 5 dBA. Aquesta solució n o compleix 1'aillament mínim de soroll zero d e 45 dBA . CONCLUSIÓ : Les parets mitjanere s o separadores de propietats o usuaris requereixen un aillamen t acústic aeri valor míni m 45 dBA . Que les parets de 14 cm de totxana n o mínim. Com a mínim les parets senzilles d'un full s'hauran de construi r amb fábrica de maó perforat o gero de 14 cm . de gruix.
'Ángel Case s
.
-
QUADRE DE PREUS DE REFERENCIA d e 2 .580 elements simples, 32 dé compostos, 2 .56 9 partides d'obra i de 41 conjunts de partides d'obra d'Edificació . ITEC .
QUADRE DE PREUS DE REFERENCIA d e 1 .400 elements simples, 106 de compostos, 1 .935 partides d'obra i de 19 conjunts de partides d'obra d'Enginyeria Civil . ITEC .
-
- QUADRE DE PREUS DE REFERENCIA d e 1 .105 elernents simples, 13 de compostos, 1 .402 partides d'obra i de 13 conjunts de partides d'obr a d'Urbanització . ITEC .
- CERTIFICACION Y ACTIVIDADES AFINES . AENOR .
- QUADRE DE PREUS DE REFERENCIA de 71 4 elements simples, 5 de. compostos, 122 partide s d'obra de Seguretat i Higiene, i de 482 Assaigs d e Control de Quálitat ., ITEC .
- NORMAS DE OBLIGADO CUMPLIMIENT O SOBRE HORMIGON . EH-91 . AENOR . . - III SIMPOSI SOBRE RESTAURACI.O MONUMENTAL : N 9 5 de Quaderns científics i técnica ..
CATASTRO INMOBILIARIO RUSTICO . ,Año 1 .992 . Centro de Gestión Catastral y Cooperació n Tributaria.
-
- IMPUESTO SOBRE BIENES INMUEBLES . Bienes de naturaleza rústica . Año 1 .992 . Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria . - IMPUESTO SOBRE BIENES INMUEBLES . Bienes de naturaleza urbana . Año 1 .992 . Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria . - CATASTRO INMOBILIARIO URBANO . Estadísticas básicas por municipios . Año 1 .992 . Centro de Gestión Catastral y Cooperació n Tributaria .,
m
uu•uu
TAG
AULA INFORMÁTICA
ÉS LEGAL ?
14
És ben sabut la gran facilitat que hi ha en el nostre país i en tant s d'altres per obtenir la gran majori a de programes informátics existent s en el mercat d'una manera podríem dir-ne poc ética . La proliferaci ó d'aquestes táctiques es deu en bona pan a 1'elevat preu del software e n prácticament tota Europa, ja que e n 1'altre continent tots els programe s que es distribueixen no van equipat s amb la famosa «motxilla» que evit a les cópies il.legals, degut a qué el seu preu de venda al públic és sensiblement més económic . Darrerament s'está observant en el nostre país un lleuger descens en els preus deis fabricants de software . Potserels que desenvolupen aquesto s productes s'estan donant compte que és més avantatjós instal.lar 1 0 programes legals a un preu (X) qu e un programa a un preu de (X*2) . Suposem que a mesura que avanci e l software els preus seran cada co p més assequibles per a qualsevo l usuari, perqué a tothom li agradaria posseir un programa legal i amb tot s els drets i garanties que aixó ofereix . De tota manera la legislaci ó existent en el nostre país era molt poc primmirada en aquest aspecte i no s'havien detectat massa accion s judicials en la persecució d'aques t tipus de faltes . Peró amb 1'entrada d'Espanya en la CEE tot aixó ha canviat i encara canviará més amb la possible incorporació de la directiv a NI 91/25/CEE que tracta sobre l a protecció jurídica deis programes d'ordinador, les característiques básiques de la qual exposaré breument tot seguit . * Aquesta directiva té per object e la supressió d'algunes de les diferéncies existents en quant a l a protecció jurídica deis programes d'ordinador que ofereixen les
legislacions deis Estats membre s de la comunitat. Concretamen t vol suprimir aquelles diferéncies que produeixen efectés negatiu s directes sobre el funcionamen t del mercat comú . * També recull la incorporació a la nostra legislació deis documenta preparatoris com si e s tractés de programes d'ordinado r amb l'objecte der, donar-los idéntica protecció. * En relació amb les mesures de protecció es contemplen tres tipu s d'infractors que la Llei d e Propietat Intelectual no recollia expressament . * Objecte de la protecció . 1. Els programes d'ordinado r seran protegits mitjancant els drets d'autor com a obres literáries ta l com es defineixen en el Conveni de Berna per a la protecció d'obres literáries i artístiques . 2. El programa d'ordinador ser á protegit solament si fos original . * Contingut de la protecció : 1. La reproducció total o parcia l d'un programa d'ordinador pe r qualsevolmitjái sota qualsevol fonna , ja siguipermanent o transitória. 2. La traducció, adaptació,
arranjament o qualsevulga transformació d'un programa d'ordinador . 3. Qualsevol forma de distribuci ó pública, inclós el lloguer de l programa d'ordinador o les seve s cópies. * Infracció deis drets. 1.Aquells que posin en circulaci ó una o més cópies d'un program a d'ordinador coneixent o podent suposar la sev a naturales a il . legítima. 2. Els qui tinguin una o més cópie s d'un programa d'ordinador amb finalitats comercials, coneixent o podent suposar la seva naturales a Ilegítima . 3. Els qui posin en circulació o tinguin amb finalitats comercials qualsevol mitjá, 1'únic ús del qual sigui facilitar la supressió o neutralització no autoritzades de qualsevo l disp os itiu técnic utilitzat per protegir un programa d'ordinador. De tot l'anterior podem dedui r que s'iniciará una ofensiva pe r salvaguardar tot el software de l mercat, suposem que a cárrec de le s multinacionals amb la finalitat d e defensarels seus interessos, més que per la própia llei en si. Marcel Ramírez i Vive s Cap de 1'Aula d'Informática
■■■■■■■■e
MG
SEGURETAT 1 HIGIEN E
PLEC DE CONDICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT 1 HIGIENE EN LA CONSTRUCCIÓ . -En aquest Plec de Condicions i e n els seus apartats referits a servei s higiénics, instal .lació eléctric a provisional, proteccions personals , maquinaria d'obra i proteccions i mesures de seguretat segons le s diferents fases d'obra, es reculle n les característiques técniques deis equips, elements i sistemes de seguretat que s'utilitzen de form a més habitual en el sector per tal d e minimitzar les situacions de risc . S'entén que aquest plec ca l considerar-lo com un contingu t mínim de condiciona de seguretat qúe han de tenir-se en compte e n qualsevol obra, i que la seva tota l implantació, de cap manera estará per damunt d'alló que es disposa e n les diferents disposicions d'obligat compliment en la matéria. Periódicament es publicara e l contingut del plec, comencant e n aquest núm. de la revista per l'apartat referent als servei s higiénics :
d'utilitzar-lo i una alcad a mínima de 2'3m . - Seients i armaris individuals , amb clau, per guardar-hi la roba i el calCat . - Un lavabo amb aigua corrent i sabó, pera cada 10 persones, u n mirall per a cada 25 persones , de dimensions adequades, i tovalloles . individuals o qualsevol altre mitja per eixugar-s e les mans .
treballadors, aillada i tancada am b porta dotada de tanca interior . Es situará próxima al vestidor, i sin o hi comunica, disposaran de penjador s (OGSHT Art . 41) .
WC S'instal.lara un WC amb descárrega automática d'aigua, am b paper higiénic i porta amb tanc a interior, per a cada 25 treballador s (OGSHT Art. 40) .
Farmaciol a Es disposara, a robra, de farmaciola fixa o portátil, ben senyalitzad a i adequadament ubicada, i es revisar á mensualment el seu contingut i e s reposará alió que s'ha utilitzat (OGSHT Art . 43) .
Dutxes S'instal .lara una dutxa d'aigu a freda i calenta per a cada 10
Menjado r Si en el lloc de treball han d e menjar els treballadors, es destinar á un local amb taules, bancs i mitjan s per escalfar el menjar (OGSHT Art . 36) .
Comissió de Seguretat i Higien e
Vestidor S'instal .lara un vestidor per a 1'ús del personal, ubicat en un a zona de fácil accés i s'utilitzará únicament per a aquest fi . Condicions i elements mínims de qué disposara (Ordenanca Genera l de Seguretat i Higiene en el Treball (OGSHT) . Article 39, a partir d'aquest punt) : - S'doptaran les mesures necessaries per garantir-se la conservació i la neteja . - Superfície mínima de 2 m2 per a cada treballador que hagi
Taller de ferrar a Barcelona, 1902
Foto: Calendari CSHCC
■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ . TA G REPLICA DE LES «NENES»
En la pagina 19 del 4 de «TAG » es publicava tina queixa del Sr. Pep Marsa l amb el tftol «Oficina de visat de Reus , existeixes>t? . Com sigui que en ella se'ns al .ludia molt directament les implicades, acollint-nos al dret de réplica, volem puntualitzar uns quants extrems . lr,- Si voste fosuna persona organitzada , 1'afer que esmenta no li hagués ocorregut . Que no llegeix les circulars? . La 14/93 del 1 4 d'octubre de 1993, en primera págin a especificatextualment en el seu punt 3 .- Canvi de clics de visat a Reus . «L'oftcina de visats a Reus, a partir de la primera setmana d'aquest mes d'octubre, estará oberta al públic tots els
dimecres i divendres amb el mateix horari, .de 17 .a 19 llores» . 2n .- Pel que fa a 1'atenció-telefónica . faca e l favor. de no pluralitzar. Quan hom truca per teléfon,sempre i atotarreu, li contesta una sola persona. Així, dones, no poli en el mateo( sac totes les empleades . 3r .- En quin idiomaelvan atendre, queli va semblar estar a l'estranger7 . Les «nenes» contestem en catala i si [interlocutor parla castellá i ens demana que li partem en aquest idioma, així ho fem i con que hi ha alguna disposició que parla de cooficialitat i bilingüisme, entenem que qui va contestarho va fer correctament.
Així, benvolgut col .legiat, li preguem qu e no sigui tan lleuger a [hora de puijar el trebal l d'unes persones adultes que intenten complir la sevaobligació de la millor forma posstble. 1 si ens equivoquen, que ens disculpan . Som humanes . Per ddltim, i encara que aixó no sigui de la nostra incumbencia, nosaltres, tenue entes que qui representa el col .lectiu és el Sr . Presiden[. Per tan "' t, no es vulgui atribuir un rang que no té, Les empleadesdel col legi .
ACTIVITAT ESPORTIVA D E LA DIADA DEL PATRÓ El dia 11 de juny .de 1994 el Col.leg i d'Aparelladors i Arquitecte s Técnics de Tarragona, amb motiu de la Diada del Patró va organitzar una marxa ciclista per amateurs i amb un itinerari més complet pe r als professionals .
En la fotografia podem veure un grup de participants .
Es ven taula de dibui x hidráulica de 150 x 100 x 4 . Tauler de Melamina . Preu : 50 .000 .- pts ., negociables . Sr . Antonio German Mateo , telf. 3194 20 .
sS;i
16
Lloger d'aparells topográfics i esclerómetres . Taquímetre 500 ptes/di a Nivela 300 pts/di a Esclerómetre i Mires s/c . Tel . : 21 27 99
Es venen baixos al barri anti c de Tarragona . Tenen due s portes d' accés en formad' art . La superfície és d'uns 60 m2 . Preu : 3 .500 .000 .- pts . Teléfon 23 73 10 .
Amb motiu de renovar el pare infonn . del Col .legi, es ven impresora Láser Jet IID , HewlettPackard . Preu40 .00 0 pts . Els interes . podeu preguntar en aquestes oficines . Tel. 21 27 99 .
Es ven Alfa Romeo 75 2 . 0 amb 66 .000 Km . aire condicionat i extres . T-56--T Preu 575 .000 pts . Tels . 23 54 39 part . o tardes al 22 60 15 .
Es ven habitatge unifamilia r aillat, nou a estrenar a El s Pallaresos, tocant la pista polisportiva de 294 m2 . construits amb cal .lefacció i equip . 23 .000 .000,- pts . Tel . 235439 .
Venda de Ploter . El col .legiat Miquel Madruga ven u n PLOTER marca H P (Hewlett-Packard, ) model 7580, tamany fins DIN-1, llenguatge HPGL, qu e admet 16 plomes fins velocitat de 50 cm/ sg . Revisat i am b garantia de sis mesos . Preu de venda : 350 .000,- ptes . El s interessats poden contactar trucant als Tels . 64 37 10 i 64 37 11, o personant-se al domicili professional, pl . de Catalunya, 1 2 baixos, de Torredembarra . Foto :
Jordi de Dalmau
TAG
Tindrá una casa i diners per a tot
17 Ara amb el Crédit Obert de " la Caixa " li sobraran diners per aconseguir to t alió que vulgui . Perqué amb el Crédi t Obert, a més de comprar-se una casa
tindrá diners per als mobles, el cotxe, el s estudis i fins i tot per anar de viatge . No ho dubti! Vingui a "la Caixa" i veur á com totes les seves il .lusions encaixen .
■■■s■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■u M
■•uuu■■■■■■■■■■■í■■■■■■■■■■■■■ e
ASSESSORIA FINANCER A
LA INFLACIO La inflació és una situació en la qual es produeix un creixement sostingut de la massa monetaria (els diners e n circulació) sense cap relació amb u n creixement similar del nombre o qualitat deis béns i serveis totals qu e es poden adquirir .
d 'estimular una reactiv ació artificia l de l'economia . Més o menys aviat els ciutadans
La inflació no és un fenome n modem, al contrari ; en 1'antiguitat eren forra comuns aquesto s processos, si bé aleshores en no existi r el paper-moneda es recorria a 1'expedient de substituir els metalls nobles de les monedes (or i argent ) per altres-menys-costosos . L' origen d'un procés inflacionari
poi : els assalariats demanen més sou pel mateix treball, els comerciants apugen els preus, etc . Els perjudicats rolen ésser tots aquells amb escass a capacitat per determinar els seu s ingressos (pensionistes, rendistes , funciónaris, etc.) . Un cop iniciat un procés inflacionari la seva propia dinámic a
sol radicar en una decisió de l'Estat d'emetre més moneda de la necessaria per financar el volum existent de béns i serveis-bé per purs motiu s recaptatoris o amb el propósit
tendeix a aprofundir-ho . Les expectatives deis individus, basades e n 1'experiéncia anterior, descompte n
s 'adonen que la moneda que tenen a les mans val cada vegada una mic a menys i cadascú tracia de manteni r la seva capacitat adquisitiva co m
nous augments de la,massa monetaria, raó per la qual els que poden
reclamen progressius increments deis seus ingressos . Aixó provoca que les autoritats hagin de continuar emetent moneda en excés de la necessaria , pero en aquest cas ja no controlen ni la raó ni el destí de les nove s emissions de moneda . Si 1'Estattorn a a una forma ortodoxa de financar-se , la inércia de les expectative s mantindra un temps la situaci ó inflacionaria, encara que e n desaceleració . Si, al contrari, continua financant-se a través de 1'emissió de nova moneda, el procé s inflacionari s'agreuja, fins i to t podent arribar a una pérdua total d e confianca en la moneda. Joan Caries Tomás i Badenes Assessor Económic de l COAAT de Tarragon a
TRAVESSIA PANTÁ DE RIUDECANYES
Puis - Oliva Cortiella - Ribas - Cuber o - Prous - Vargas - Ca bré - Virgos - Es gavillas. 18
Membres deis 3 equips participants a la III Travessia de l Panta de Riudcanyes , defensant els colors del LABORATORI amb la nau vencedora de les dues últimes edicions .
TAG RACON S
LES COVES DEL SALITRE (o de Collbató) . 1.•
m
(
a 20 m e.SW m .m4e e .v d. .. .susme, ,
Y.YY U'mm
Itl
PLÁNO L
emi .. tlIR
gran ni la més llarga de Catalunya , peró sí la que té les cavitats mé s grans. Ja el 1930 forenurbanitzades , si bé l'any 1985, després d'una époc a tancades, Medi Natural de la Generalitat les toma a habilitar. El recorregut és el següent :
ENTRADA
COM ANAR-H I
El camí més rapid és per autopis ta fins a Martorell i agafant la N II ( a Madrid) a uns 15 Km . per la dreta surt la carretera a Collbató . Passe m al poble i seguint dret, després de passar l'Ermita i Font de la Salut, per una carretera de les dite s "panoramiques" -és a dir, molt s tombs i forts desnivells- s'arriba a l párquing. Per pujar a la coya, hem d'agafar 1'escala que, amb 244 graons arrib a a l'entrada de la coya . Val la pena de parar-se en la pujada, tant per recuperar Palé com per contemplar e l paisatge. La camera de video n o parará . COM SÓ N
Fa 50 o 60 milions d'anys eren sota el mar. En retirar-se les aigües , deixa les galeries que, per l'acció d e nigua de pluja en filtrar-se per le s parets, origina estalactites, estalagmites i d'altres formacions , moltes de les quals ja són batejades . Aquesta coya, no és ni la més
1. Cova de la Catedral . És la primera de les cavitats que trobem aix í anomenadá per les seves dimensions : 70 m. de llarg i 40 m . d'alcada . Al só l un estany que és salvat per un petit pont i més aixecada la coya del Mansuel . LLEGENDA DEL MANSUE T
En la descripció de la Sala de La Catedral, es parla de la coya del Mansuet . Era aquest un ferrer de Collbató, que en veure's involucra t en una mort, a causa d'una baralla, e s refugia a la Cova i és dedica a l bandolerisme . Durant la guerra contra el francés, pacta amb les autoritats i es fa carrec d'uri somatent, i amb combinació amb el Timbaler del Bruc porta de corcoll 1'exérci t francés . Ala fi, queda assetjat dins la sev a coya i en entrar les tropel franceses , el troben apuntant-los amb els seu trabuc i dient-los-hi així :
"Us aconsello que us retireu , doncs a la més petita detonació , aquesta coya s'ensorrará i no podre u sortir " I tot d'una, empeny una cassol a metal .lica que tenia allí, i que e n caure arma un terrabestall esgarrifós . Els francesos, creieren que la coy a s'ensorrava i sortiren tot corrents, i
foren a estimbar-se pels precipici s de la coya . 2. La Cuina, és una petita cavitat a la dreta. Davant d'aquesta, la Cov a de les Papellones . Després ve el Pou del Diable (3), on segons una altre llegenda, explica que el diable s'h i amaga després de fracasar en la tentació d'un fiare que feia oració á la Cova . Poden baixar fins uns 1 6 metres per una escala de ferro am b baranes de fusta, de facil baixada , arribarem al Claustre deis Monjos (4), amb inscripcions antigues . Seguim enclavara. La Font i la Cov a de la Verge (5) . Una formació amb la figura de la Moreneta presideix la sala que li dona el nom . Altres indret s de menor interés (Boca de 1'infem , El Bisbe, Els Elefants, o la Cova dei s Rats-penats, on al capvespre en podrem veure) jalonen el camí fin s arribar a la Cova del Cambril o de Les Columnes (6). La més formosa de totes amb concrecions curiosament desgastades pel costat N .O . el que indica un corrent d'aigua cap a S .E. El Pavelló de la Verge (7), és el fi nal del recorregut. Som ja a un a profunditat de 20 metres sota la cot a d'entrada . En aquesta sala, e l recorregut queda interrumput pe r unes roques peró l'aire que surt entre elles fa pensar en una continuació d e 19 les galeries . Durant tot el recorregut hem suportat una temperatura de 14 grau s c° tan a l'hivern com a 1'estiu i un a humitat del 90% . Antonio Cort
El nostre servQi garanteix la Qualitat d¢ I'Obr a
laboratori d 'assaigs del Col-legi d'Arquitecte s Técnics de Tarragona á
LABORATORI A CREDITA T
Poi . Industrial Francolí, Parcel .la 15, núm . 5 -ATel . (977) 54 79 09 • Fax (977) 54 78 47 43006 TARRAGONA