Tag 10 by Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona

Maig 1996 TÉCNICS DE TARRAGON A BUTLLETÍ INFORMATIU DEL COL .LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES Oficines de visat a Reus, Valls i Vendrell . Av . President Maciá, 6 - la . - 43204 TARRAGONA Tel . 21 27 99 Fax . 22 41 52

SER VEI S Horari:

De dilluns a divendre s De 9 :00 a 13 :00 h De 16:30 a 19 :00 h

De dilluns a divendre s De 9:00 a 13 :00 h De 16 :30 a 19 :00 h Ja som a INTERNET! !

OFICINA :

Tel . 21 27 99

Página Web :

http ://www .seric .eslcoaat Consultes :

De dilluns a divendre s De 9 :00 a 13 :00 h De 16 :00 a 19 :30 h

Correu electrónic:

colarqtectgna@mail.seric .es ASSESORAMENTJURÍDIC GRATUPT:

Gabinet Técnic :

Xavier ESCUD É

Vocal del Departament : Abdon AGUADÉ

PREMIS I SALONS:

V REHABIIEC, Saló de la Rehabilitació i el Bricolatge. Del 29 de maig al 2 de juny d e 1996, a Fira de Barcelona ;

Visats:

De 9 :00 a 12 :30 h . Borsa de treball:

De 9 :00 a 13 :00 h . Consultes :

Lluís ROIG De 9 :00 a 13 :00 h . CEET:

José R . MARZ O MARTÍNEZ LABORATORI:

TARRAGONA Tel . 54 79 0 9 Director:

Ignasi VALLVÉ Formigons:

Tel . despatx : 21 26 5 8 Hores concertades

E.VALLS

Químic:

J .C . FERNÁNDEZ De dilluns a divendre s De 9 :00 a 13 :00 h De 15 :00 a 18 :00 h

ASSESSORAMENT FISCAL :

Teófilo ALVAREZ Tel . despatx : 23 97 1 3 BIBLIOTECA /PAPERERIA :

AULA INFORMÁTICA :

MARCEL Ramírez

EDITA : Col•legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de Tarragona Av . Francesc Maciá, 6, 1r, 43204 Tarragona Tel . (977) 21 27 99 Fax (977) 22 41 52

Josep M . SANET Horari :

Oficina de visat de Reus: Plaga Prim, 10, 4rta. Tel . (977) 33 10 72 Oficina de visat de Valls : Plaga del Blat, 10 baixos Tel . (977) 60 50 65 Oficina de visats d'El Vendrell Pau Casals, 17 VISADORS : Reus : Josep M . Buqueras

Montjuic, 2, L'Hospitalet . 47 1 expositors de diferents sectors económica, en els qu e s'incolouen : elements per a murs, estructures, forjats i cobertes ; prefabricats , aparells de mesura i precisió , aillaments, paviments i revestiments, rehabilitació i arquitectura interior, . . .

Tarragona : Lluís Roig Valls : Josep M . Guasch El Vendrell: Jaime Martínez Junta de Govern : PRESIDENT: Joan Prous Masdeu SECRETARIA : Carme Cárcamo López TRESORER : Joan Mercadé Porta COMPTADORA : Pilar Coca Torrell VOCALS :

Joan Milá Rovira J . R. Marzo Martíne z Josep M. Juncos a Aragonés Abdon Aguadé Bene t Agustí Valls Vallkan a Consell de Redacció: Junta de Gover n Direcció : Santi Suárez-Baldrí s Secretaria : Montse Amenós Administració i distribució: Col•legi d'A .A .T.T.

JORNADES:

II Jornades Internacionals d e Seguretat : "Construir amb seguretat és construir am b qualitat" . Del 3 al 25 de maig de 1996, al Museu de Granollers . Organitzat pel Col•leg i d'Aparelladors i Arquitecte s Técnics, Delegació del Vallés Oriental . I Jornades sobre Construcci ó i Desenvolupament Sostenible .16,17 i 18 de maig de l 1996, a Barcelona ; Centre de Cultura Contemporánea , Montalegre, 5 . Inscripcions al C .A .A.T. d e Barcelona, Tel : (93) 414 33 11 . L'objectiu de les jornades é s plantejar alternatives a 1'impacte ambiental que avui provoquen els uso s constructius i els diferents materials que s'hi empren . Planificació Física i Económica a Jerusalem . Del 2 al 8 de juny de 1996, a Jerusalem, Israel . Organitza t per INTA-AIVN, L'Haia, Holanda, Tel : 31(70) 328 0727 Enguany se celebra el 3 .000é aniversari de la ciutat d e Jerusalem, centre históric , cultural i espiritual, comparti t per tres religions .

Av . Francesc Maciá, 6, l r 43204 TARRAGONA

Impressió : Cronooffset, S .L . Dipósitlegal: T-880 1 9 3 ISSN: 1134-086 X Els criteris exposats e n els articles signats só n d'exclusiv a responsabilitat dei s autors i no represente n necessáriament l'opini ó de TAG .

OPINI Ó

. PERIs arre u S . SUÁREZ-BALDRÍS

D'un temps encá, diversos ajuntaments de la provínci a han realitzat Plans Especials de Reforma Interior deis nuclis urbans deis respectius municipis, o bé han anunciat l a seva intenció d'endegar-los . Potser 1'acció més espectacular en aquest sentit és la que s'ha dut a terme a Reus (vegeu TAG 7), peró també s'han posat en marxa Plans a Vall s (vegeu p4.19), a La Selva del Camp (vegeu TAG 9) i, ara, sembla que a Falset també pretenen incorporar-se al clu b deis PERIs (vegeu pág .8) . Sens dubte, aquesta mena de plantejaments és beneficiós per al sector de la construcció : la rehabilitació d'edifi cis és un deis capítols importants en 1'apartat d'ingresso s de les empreses . Ara bé, hi ha altres dimensions que, per la seva amplitud, resulten més importants en els Plans Especials . L a primera, és la que fa referéncia a la cultura : un PERI no é s només la rehabilitació d'un conjunt arquitectónic ; implic a la recuperació d'uns elements simbólics i tradicionals íntimament vinculats a la identitat de la població en qué es d u a terme . La segona dimensió, és la relacionada amb la recuperació subvencionada d'habitatges i l'augment de 1'o -

ferta, especialment dirigida als joves, que aixó comporta . Perqué un deis problemes essencials a qué s'enfronta actualment el mercat de l'habitatge és la incapacitat de mol tes persones joves per fer front als preus vigents . L'oferta de pisos al nucli antic és presentat com una sortida .

Molts pisos per vendre A aquesta situació, cal afegir-hi el fet que, des d'un a perspectiva demográfica, en pocs anys la població jov e que accedeix al primer habitatge propi estará molt migrada , per la reducció de la fecunditat observada desde principi s deis '80 a Catalunya . I, paral . lelament, no podem pas oblidar els probleme s del mercat de treball i del conjunt de 1'economia, els qual s no sembla que hagin de millorar espectacularment a mi g termini . No és un disbarat, per tant, preveure dificultat s serioses a 1'hora de vendre pisos i, per extensió, a 1'hor a de construir-ne gran quantitat de nous en un futur n o massa llunyá . Vist el panorama, la rehabilitació es consólida com u n camí encara més decisiu per a arquitectes técnics, constructora, i per al món de la construcció en general . Benvinguts siguin, doncs, els PERIs . Aja, ja només falta sabe r d'on sortiran els diners per a dur-los a terme . . .

ENTREVISTA

TAG

INFORMÁTIC A

Multimedia ? El concepte de multimédia no té una definici ó exacta ; s'aplica básicament tant al software (programes) .com al hardware (peces) que tinguin alguna mena de relació amb la imatge o amb el so qu e produeix. el nostre ordinador. Én el cas de posseir una cámara de vídeo d'ú s personal,, no tenim un multimédia ; . ára bé, si en can vi la corinectem a 1'ordinador mitjancant una target a informática especial,' esdevé automáticament par t d'un dispositiu multimédia. .Si disposem de qualsevol mena de programa que permeti la reproducci ó d'audio i/o de vídeo, parlarem ja duna aplicaci ó multimédia . Si resulta complicat definir el significat del concepte multimédia, encara resultará més difícil d e definir el concepte d'ordinador multimédia . Malgrat els obstacles, ho intentarem :

Fidel Fernández : de la Repúblic a En Fidel Fernández Pedrol és petit, petit i frágil ; sembla que s'hagi de trencar al mínim sotrac . Pero , en aquest cas, més que en qualsevol altre, és certa ' aquella sentencia segons l a qual les aparences enganyen . Pocs s'imaginarien, e n conéixer aquest gran homenet nascut al Masroig ara fa 85 anys, que a les seves

li agrada dir a ell : "H e sembrat molt en aquesta vida ; i quan se sembra molt, tard o d'hora sacab a recollint" . Anys 30. Masroig . Família de pagesos . Am b aquests antecedents, co m s'explica que un fill de l Priorat acabi estudian t per aparellador ? Aviat vaig veure que l a

esquenes hi porta un a vida de dedicació a l a construcció . De fet , tota la seva vida po dría resumir-se e n aquesta paraula : cons truir . Perqué ha cons truit en guerra i h a construit en pau ; h a construit cases, pero tamb é esperanza i amistats . Co m

meya vida seria molt desgraciada si hem quedava a l poble a treballar. Com qu e el meu germá estava estudiant medicina a Barcelona , vaig dir als pares que j o també me n'hi volia anar a fer carrera . Ells em necessi taven a casa ; ho van rebre molt malament i s'hi va n oposar. Així que, me'n vai g

Característique s Hi ha una associació que emet un seguit de normes per les quals es regeixen (o haurien de regir se) tots els ordinadors multimédia, coneguda am b les sigles de MPC (Multimedia PC Marketin g Council) . Aquesta associació estableix les característiques que ha de tenir un ordinador per pode r ser considerat multimédia . Concretament, ho fa e n la darrera de les normes que ha establert, la MP C Level 2, segons la qual aquestes característiques són : 486SX a 25Mhz ; 8 Mb de memoria RAM ; disc de 160 Mb ; unitat de CDROM de mínim doble velocitat ; targeta de s o de 16 bis ; port Joystic k i, per últim, port MIDI . Atenent a aquest a definició, vigent de f a ja,un parell d'anys, s'ob serva que la majoria deis ordinadors que funcionen avui dia o són multimédia o hi són fácilmen t adaptables . En fi, ja sabem qué passa en el món d e la informática : el temps yola! Ara bé, si la nostr a intenció és treballar seriosament amb aplicacions multimédia, resulta que amb aquestes característiques, no en tenim ni per comentar . Actualment, j a tenim a disposició unitats de CD-ROM d'octav a velocitat, targetes de so de 32 bis, i qualsevol pro grama que operi amb imatges ens exigirá un mínim de 16 Mb de memoria RAM . En resum, per parlar d'un ordinador multimédia, podem fer referencia als dispositius básic s que hi té connectats, independentment del tipus o model de máquina . Malgrat tot, si desitgem plantejar-nos el multimédia com a forma de treball , l'assumpte canvia substancialment . Marcel Ramírez

TRAFRUS A fumigació i desinsectaci ó "Tractaments contr a térmits i corcs" Carretera de Tarragona km . 521 (davant aeroport ) Tel . 977 / 75 63 80 • 43204 REU S

ENTREVISTA

parellador

TA G

Fotos: S.S .-B.

anar amb les butxaques buides, els pa res enfadats, molte s ganes d'estudiar i (~~l_FCIL) OFICI I ))F 'AP uREJAIX)RES una feina que m'haDE C .'11 ~LUÑ,A R ILE \RE S via aconseguit e l meu germá a Barcelona . L'any 34 obté e l títol d'aparellador. Com estava llavors la professió ? La feina d'apare llador estava molt, molt malament . No estava tant ben considerada socialment com avui . Els arquitecte s s'emportaven tots els llorers . Els aparelladors, per la seva banda, acaba ven la carrera amb molts coneixements técnics, peró de práctica . . . re s de res . Fins i tot els encarregats d e robra en sabien més que tú . Així é s que, abans de la Guerra, vaig dedicar-me poc a fer d'aparellador. Fidel Fernández, a l Va exercir de professor. . . pati exterior de l Sí, vaig fer de professor de diC.A .A, T buix, en situació d'interí, durant do s

s q yl(l)

1 !

N d~

~~ ~

{

II~ y~

HARDWARE : Processador Pentium dintel • Placa base Intel Endeavor amb 3 slots ISA (16 bits) i 3 PC I (32 bits) • Tecnologia Plug & Play i Flash Bios • Inclou Chipset TRITON PCI • Targeta de so Vibra 1 6 • 16 Mb RAM • Disc dur d'1,6 Gb • Disquetera de 3,5" 1 .44 •Controladora de disc dur PCI (suporta 4 discs durs) incorpora tecnologia PIIX (fast PCI IDE) • Controladora vídeo PCI, SVGA 1 Mb 64 bits (16 milion s de colors) • 2 sortides sbrie d'alta velocitat (UART/16550 AFN) i 1 sortida paral .lel bidireccional ECP/EP P • Caixa semitorre amb 4 compartiments frontals de 5,25" externes i 3 de 3,5" internes • Teclat ampliat de 10 5 tecles amb funcions per a Windows '95 • Ratolí (compatible Microsoft) • Memória cache 256 Kb (ampliable s amb módul) • CD-ROM shxtuple velocitat (6x) • Altaveus de 25 watts • 12 CD-ROM de regal • Monito r SVGA 0.28 baixa radiació MPRII/TUV . SOFTWARE: Windows '95 i OS/2 Warp. Vnb tIS/? tl ;,rp Itt :I :I' s's' t :i IIIII lo trr~

~Ir IY:ii ir •

El lugmip Mie l Insidei Peniium® sdn marque s registrados dintel Corpormion .

.1.OS/2 . . .. . .WARP . . . . . ...inclou . . . . . . . .:..BONUS . . . . . . . ...PAK . . . .(Full . . .. . de . . . .cSlcul, . . ... . . Processador de texto s, Base de dados . Gráfics, Calendari. ..), Utilitats per a INTERNET i jocs.

TAY 15 0 MULTIMEDIA

TAY 166 MULTIMEDIA

Processado r a 150 MHz d e velocitat

Processado r a 166 MHz de velocitat TAR AGONA : Av. Ramón y Cajal, 6. T . 23 08 31 Centre Formad(' NOVATÉCNICA . Montblanc, 48-50. (Torreforta) . T 54 58 62 Centre Informátic TARRACO. Bloc La Musara C . Bolsos. 1 2 (Sant Pere i Sant Pau). T. 23 02 62 TRAINING PERFECT. Pin i Soler, 38 . Local 5 . T. 22 32 87

pentium ®

EIUS

Av. I I de setembre, 11 . T. 33 19 47 Raval Santa Anda, 41 . T. 34 51 68 BOQUÉ, S.A . Batán, 6. Tel. : 75 11 / 1 TORTOSA :

Cervantes, 22 . Tel . : 44 47 00

(4)

TAG

ENTREVISTA Foto superior: Fide l Fernández, treballan t encara a ple rendiment, es planteja l a jubilació . Foto inferior: La cart a que I'arquitecte Bergougnoux va escriure avalant en Fidel Fernández pels bons servei s que Ii havia fet .' . Foto superior: Document d'identitatde Fernández en el qual e s reconeixia la sev a condició d'estranger a Franca .

anys a 1'Institut Elemental de Segon a Ensenyanca de Móra d'Ebre . Aquest a feina em va permetre guanyar-me l a vida mal que bé i anar estudiant paral•lelament . En dos anys, vaig fe r quatre cursos del Batxillerat, que en cara no el tenia, a 1'Institut Balmes d e Barcelona . Em faltaven el cinqué i sisé cursos quan va esclatar la Guerra Civil . . . Vaig haver de deixar els llibre s i hem vaig presentar voluntari a 1'Escola de Guerra, d'on vaig sorti r amb el grau de tinent . On va fer la Guerra ? Al Cos d'Enginyers del Xé Cos d e l'Exércit, a la Comandáncia de Barbas tre . Peró els comunistes aviat van comenor a ocupar el control d'aquel l punt i, com que jo no era del Partit , sinó que era d'Esquerra, em van traslladar a un batalló a la Seu d'Urgell . Allí va ser on vaig passar a integrar l a IVa Secció d'Especialistes en muntar ponts . I tot fent ponts aquí i allá va transcórrer la Guerra . Més durs que els tres anys de Guerr a devien ser els que ' va passar a Franca. . . Sí . El 9 de febrer del 39 vaig entra r a Franca . Des del primer camp de con centració on em van internar fins po c abans de tornar a Espanya, l'any 47 , no vaig parar de treballar a canvi d e gairebé res . . . Encara grácies que podia mantenir-me amb vida : he tingu t sempre molta sort. No era el mé s intel . ligent deis grups de treball d e qué vaig formar part, peró els cap s em tenien confianca i era treballador .

"Des que vaig arribar a Franca, I'any 39, fin s poc abans de tornar a Espanya, el 47, no vai g parar de treballar a canvi de gairebé res"

Després de 1'ocupació alemanya , vaig anar a parar a un camp de trebal l al nord de Franca . Les condicion s eren dolentíssimes : per dinar, un rosegó de pa amb cinc nous, alguna de les quals, sempre coreada . Per sorti r del camp, em vaig fer passar per fuster i em van assignar a una empresa . No havia clavat mai un clau, així qu e vaig exposar-li la meya situació a l propietari i aquest va enviar-me a un a altra empresa on em van co l . locar com a co-pilot d'un camió de transport d e pedra . Grácies a aquesta feina, vai g conéixer a un arquitecte, Georges Ber gougnoux, que conduia les obres de la catedral de Cahors . En saber qu é em passava, va agafar-me al seu servei, com a delineant . Va tenir relacions amb les force s d'ocupació alemanyes ? .quan ja És ciar que sí . L'any 1942 , portava nou mesos treballant amb e n Bergougnoux, la policia francesa v a arrestar-me juntament amb uns 25 0 espanyols més que estaven també a Cahors . Vaig anar a parar a un camp de concentració de Burdeus, i allí estávem ja sota el control alemany . En s volien per treballar en empreses italianes i alemanyes, peró sobretot per a la construcció de 1'anomenat "Mur d e 1'Atlántic" : tota una reguera de búnkers i altres construccions de protecció per la costa atlántica del país . Al camp de Burdeus hi havia u n metge catalá, grácies al qual, despré s de fingir una malaltia, vaig aconseguir escapar i arribar a París . Allí h i

TAG

ENTREVISTA tenia una cosina germana que treballava al Consolat espanyol . Vaig buscar feina a tot arreu, péró no en vai g trobar enlloc : una llei déia "Tou t etranger il faut qui trabaille pou r les troupes d'ocupation" . La meya cosina va encarregar-se de legalitza r la meya situació a Franca ; aixó em va permetre deixar de ser "refugiat" pe r esdevenir "estranger" i, a més a més , em va salvar duna possible deporta ció al camp de concentració francé s de Compien, des d'on ja et traslladaven als camps alemanys de Buchenwald o de Dachau . Com que era estranger, vaig have r de treballar per als alemanys . Prime r en ]'empresa Burmaister, on construíem nius d'antiaeris i reféiem el s ponts que havien destruit els aliats ; i després, a la Somborn, on féia d'ajudant d'arquitecte . 1 la resisténcia francesa ? També hi vaig tenir relacions . Pre cisament, mentre treballava per al s alemanys, com que jo comptava am b la confianca deis caps i m'encarregava de donar les altes als treballadors de ]'empresa, sovint m'arribave n francesos i em demanaven quatre o cinc altes amb el segell peró sens e nom . . . Per utilitzar-les com a salconduits i moure's amb facilitat per l a zona sota una identificació falsa d e treballadors de ]'empresa : eren de l a resisténcia . Altres vegades, em venien amb un grup d'homes silenciosos i me'ls feien acceptar com a treba lladors : eren refugiats txecoslovacs o polacs que no déien res per no descobrir-se . L'any 1947 torna a Espanya . Va se r fácil la reincorporació ? Gens ni mica . Des del moment qu e em vaig donar d'alta com a aparellador, no vaig parar de tenir problemes . Com que havia militat a Esquerra i lluitat amb els "rojos", algú de qui no diré el nom es dedicava a difondre

Nou catáleg de I' ITE C L'institut de Tecnologia de l a Construcció de Catalunya (ITEC ) ha editat un nou catáleg CA D que recull solucions d'aillamen t amb llaves minerals, de Cristalería Española . Es tracta de 23 solucions constructives de diferents subsistemes, amb 57 gráfics de detalls i una biblioteca d e 81 blocs gráfics .

"El canvi de l a condició de refugiat per la d'estranger em va salvar d e Buchenwald o de Dachau" mentides i informacions negative s sobre mí . Es ciar, les empreses n o volien problemes i de tot arreu e m despatxaven amb ]'excusa de qué e s tractava d'"ordres superiors" . Fin s l'any 1956, en qué vaig entrar a trebailar amb Plana i Cia ., vaig teni r sempre problemes de feina . A partir .deis anys 60, sí : llavor s ja vaig comentar a guanyar algun s diners . No he parat de treballar fin s avui, que tinc 85 anys, i ja ha arribat llora de jubilar-me . He estat aparellador de 14 municipis i he firmat . . . j a no puc recordar quantes obres h e firmat !

Els subsistemes que s'inclouen en el catáleg són : tancaments exteriors, divisóries, terrats, teulades, sostres, acabats de tancaments exteriors, acabats verticals interiors, acabats d e sostres, paviments interiors, i soleres . En aquests subsisteme s s'hi poden trobar, principalment , propostes per a l'edificació residencial i industrial . A més, el catáleg incorpora també 1'especificació técnica deis diferents elements que hi intervenen . Formats Aquest catáleg, el número 1 3 que s'edita en la Biblioteca ITEC de Solucions Constructives, s'h a desenvolupat en format DW G (AutoCAD), per a les version s 12 i 13 MS-DOS / Window s d'AutoCAD, i en format DXF . Actualment, ]'ITEC está preparant nous catálegs : un, am b solucions de cobertes de lamine s flexibles de PVC, de Solvay ; i 1'altre, amb solucions de facane s amb taulers d'alta densitat, d e Prodema .

Santi Suárez-Baldrís

vaithantal TERRAAMBIENT, S .L .

C/ . Francisco Bastos, 18 • Tel . (977) 23 50 03 - Fax (977) 23 50 2 6 43005 TARRAGONA

• • • • • • •

Mobiliar i Envans móbil s Mampare s Sostres técnic s Terres elevat s Cortine s Estanteries , prestatge s i complements

TAG

ENTREVISTA Foto superior : Obres de canalització al correr d e Dalt de False t Foto esquerra inferior : L'alcalde de Falset, Jaum e Doménech . Foto dreta inferior : Vista del barranc que divideix e l poble en dues meitats . Fotos: S . Suárez-Baldrís

Falset revisará les seve s normes subsidiárie s La capital del Priorat ha posat e n marxa el procés de renovació de le s normes subsidiáries que han regi t fins ara tots els plans urbanístics d e la vila . L'alcalde, Jaumen Doménech , ha decidit emprendre un projecte d e renovació i reactivació urbana que , sens dubte, será fonamental per al futur de Falset . Qué ha condutt el govern municipa l a prendre aquesta decisió ? Jaume Doménech - L'área d'urbanisme és certament molt complexe . N o només perqué impliqui decisions delicades pel que fa a la planificació dei s espais urbans i a la inversió de molt s diners en ella, sinó també perqu é aquestes decisions afecten directament, potser més que adoptades des

d'altres regidories, al ciutadá i al s seus drets . No és extrany, doncs, qu e sigui una de les árees municipals qu e generi sempre més discrepancies . E n aquest sentit, les normes subsidiárie s que regeixen la planificació urbanísti ca de Falset són del 1978 i han quedat ja una mica desfassades, especialment si tenim en compte que el poble ha crescut de forma notable du rant tots aquests anys . Era necessari posar-les al dia, tenint en compte qu e la situació i les demandes ciutadane s d'avui no són les mateixes de qua n van redactar-se aquelles normes . Qué diferencia la situació actua l respecte de la del 1978 ? J .D .- Actualment, no queda só l urbá a Falset ; amb prou feines po-

dríem comptabilitzar un parell de solars buits . Tot 1'entorn del poble, o b é és terreny urbanitzable amb un dest í ja programat, o bé és terreny rústic . L'objectiu principal de la revisió d e les normes subsidiáries ha de ser, pe r tant, 1'adquisició de nou sól urbanitzable . I, paral•lelament, també la reordenació de les diferents árees urbanes, resituant els espais en el conjun t de la vila : Parea d'equipaments i industiral, 1'área esportiva, la de servei s i el casc antic . La combinació d'aquests objectiu s facilitará, per exemple, el disposar de sól per oferir a les indústries qu e desitgin venir a instal•lar-se a Falset ; perqué, en aquests moments, no e n tenim . El nucli antic de Falset té un bo n nombre d'edificis vells i deshabitats . Contempla la reordenació d'aquesta zona alguna mena de projecte pe r facilitar el seu repoblament ? , J.D .- Efectivament, una de les iniciatives de 1'Ajuntament és incentiva r

TAG

LABORATORI

"A Falset n o queda sol urbá . Cal guanyar-n e de nou i reordenar el caso urbá " la inversió de promotor s privats, que ara per ara n'hi ha molt poca, en construcció de vivendes de protecció oficial . Hem detectat u n petit pero constant fluxe d e persones que marxen de l a comarca, per aixó volem afavorir l'opció de quedarse a Falset i, és clar, u n dels punts on hem previst que es dugui a term e aquesta inversió és el nucli antic . . Ara bé, respecte al cas c antic, cal tenir també presents dos projectes : el primer, que cal "obrir-lo" un a mica amb algunes placetes ; el segon, que cal emprendre una política de subvencions a la rehabilitació del s habitatges, seguint els criteris de conservació de le s faganes, deis colors i de le s algades d'una zona que té un encant especial . Un deis obstacles a la reordenació sembla ser el barranc que divideix e n dos parts el poble . . . J .D .- De fet, ja he m previst actuacions sobre aquest element que, en certa manera, ailla una mica e l nucli antic . D'una banda , ens hem plantajat la possibilitat de construir uns vials que permetin la unió de l casc antic amb la zona mé s moderna del poble, complementant-los amb un aparcament (que al nucli anti c és un dels aspectes mé s problemátics) . De 1'altra , volem cobrir la llera del barranc, donant una sortida rápida a 1'aigua qua n aquesta hi circuli, i convertint-lo en una zona de passeig .

Subvencions a l a minimització dels residu s La preocupació per l a protecció del Medi Ambient , a tots nivells i per part d e tots els sectors de la societat, fa que existeixi una de manda creixent de servei s mediambientals, tant des de l sector públic com des del privat . En aquest sentit, el Laboratori d'Assaigs de l C .A .A .T. ja fa temps que s'h a interessat en desenvolupa r una área de Medi Ambient . A grans trets, s'han establert dues línies d'actuació : la primera, d'analítica mediambiental ; i la segona, d'estudis mediambientals . Pel que fa a l a primera, s'estan adequant les instal•lacion s existents á la normativa actual per a 1'obtenci ó de reconeixement oficial com a Establimen t Técnic Auxiliar en el tema d'aigües residuals , urbanes i industrials . Pel que fa als estudis mediambientals, e s treballa en els camps de : residus (estudis de minimització, plans de gestió), estudis de sól s contaminats, estudis sobre el Medi Natural, estudis d'impacte ambiental (EIA), i assessorament legal sobre temática ambiental . Arran de la recent publicació al D .O .G .C . d e

1'Ordre de 9 de febrer de 1996, am b qué ha quedat oberta la convocatoria de subvencions a les emprese s per a la realització de diagnóstic a ambientals i 1'execució de projecte s orientats a la minimització de residus, 1'área de Medi Ambient de l C .A .A .T. ofereix els seus serveis e n la tramitació de subvencions . Aquestes poden arribar a un miixi m del 80%, en funció del projecte i de l tipus d'empresa, i en 1'elaboració de l projecte . Montserrat Gelonch

ACTUACIONS QUE SÓN OBJECTE DE SUBVENCI Ó CONVOCATORIA EN VIGOR FINS AL 199 9 Classe A . Diagnóstics ambientals empreses orientats a la minimització . Al : Dirigits a empreses industrials d e fins a 100 treballadors . A2 : Dirigits a empreses de més de 10 0 treballadors . Classe B . Projectes de minimització del s residus d'origen industrial ; modificació del s processos i aplicació de les millors tecnologies que tinguin per objecte : B l : La reducció en origen dels residus . B2: El reciclatge en origen dels residu s generats en el procés productiu . B3: Fabricar productes que en alguna de les etapes del seu cicle de vida presentin un balang clarament més beneficiós per a la minimització de resi-dus . Classe C . Projectes de recerca i desenvolupament (R+D) tecnológic aplicats a la minimització deis residus industrials, que poden comprendre la investigació aplicada i e l disseny i construcció de plantes pilot . Cl : Projectes de R+D de millora dei s processos productius per minimitzar

els residus, i per al disseny i implantació de tecnologies petes . C2: Projectes de R+D de disseny d e productes que generin menys residu s en alguna de les etapes del seu cicle de vida . C3: Projectes de R+D de disseny d e béns d'equipament que afavoreixin l a minimització de residus . C4: Projectes de R+D de investigaci ó aplicada i desenvolupament, inclose s proves pilot . Classe D . Projectes per a la formació i promoció en termes orientats a la minimitzaci ó de residus industrials . D1: Formació i informació al persona l pertanyent a una empresa o agrupaci ó d'empreses, com a suport a actuacion s de minimització de residus dutes a ter me en 1'any en curs i anterior a l a sol•licitud o ja programades . D2: Actuacions complementáries al s projectes de Classe B, com estudis , análisis de viabilitat, actes de posada en marxa .

S .Suárez-Baldrís

TAG

TOYOTA jIN a.

a /2 Con la seguridad y equipamient o que Toyota incorpora de serie a todos sus modelos . Modelo Carina 2.0 16V

Modelo Carina 1 .6 16V

Modelo Carina 2.0 I D

Potencia 126 CV/5 .800 r.p. m Velocidad máxima 200 km/h.

Potencia 106 CV/6 .000 r.p .m Velocidad máxima 190 km/h .

Potencia 83 CV/4 .000 r.p .m Velocidad máxima 175 km/h .

Land Cruiser HDJ 80 Un mundo de confort . Presencia i equipamiento de una berlina de lujo . Modelo Land Cruiser HDJ 80 . Turbo Diesel . Potencia 170 CV/3 .600 r.p .m - 4 .200 T.D . Velocidad máxima 180 km/h .

CELICA

Un placer reservado para los auténti cos amantes de la emoción Toyota . Modelo Celica 20 GT .

Modelo Celica 1 .8i S T

Potencia 175 CV/7 .000 r.p . m Velocidad máxima 225 km/h .

Potencia 115 CV/5 .800 r.p . m Velocidad máxima 200 km/h .

Pl-ASO

Un coupé distinto para gente d e estilo . El espíritu joven hecho realidad . Para los que persiguen la libertad . Ágil, manejable, seguro . . . Modelo Paseo 1,6 16 v . Potencia 90 CV/5 .400 r .p .m - Velocidad máxima 185 km/h .

/Zgt/4 El 4 x 4 más urbano y versátil . Elija entre el 3 puertas y el más versátil 5 puertas . De cualquier manera, usted saldrá ganando . Modelo Rav 3 puerta s

Modelo Rav 5 puerta s

Cilindrada 1 .998 c .c . Velocidad máx . 170 km/h .

AUTO FORUM, S .A . Gasómetro, 29 - Tel . 24 56 36 - Fax 24 55 6 9 TARRAGON A

TA G

DISTINCION . PERCEPTIBL E

MINICAR PONS - 0/ . Gasómetro, 42 Telf . 21 61 69 - TARRAGON A

Lancia Y. En las antípodas de lo comú n 1- Estructura de la carrocería con zonas de impact o de deformación diferenciada . 2- Barras laterales de refuerzo . 3- Columna de dirección absorbente autodeformable . 4-

FPS (sistema de prevención de incendios) .

5- Cierre centralizado . 6- Elevalunas eléctrico . Equipamientos opcionales • • • •

AB S AIRBAG de conductor pasajero . Aire acondicionado . Tapicería en piel o Alcantara

Lancia Y

1 .2 LE

1 .2 LS

1 .2LS

1 .4 L X

Automátic o

CV-CEE P .V.P. desde

1 .414 .000

1 .487 .000

1 .718 .000

1 .731 .000

Lancia Y está presente e n

Internet : www .its .it/Lancia Y

'Y ahora Lancia le paga el impuesto de matriculación .

ro.

GABINET TÉCNI C

TAG

La diagnosi en el procés de rehabilitaci ó En els darrers anys s'h a desenvolupat de forma notable el procés de interven ció en la rehabilitació, restauració i manteniment dei s edificis . Les intervencion s acostumen a realitzar-s e seguint la dinámica habitual de les obres de nov a construcció, la qual cos a provoca que els costos e s disparin i les obres s'allarguin més del qué estav a previst . Per tal d'evitar aquest a mena de problemes, és de l tot necessari que les intervencions en edificis existents vagin precedide s d'un diagnóstic previ precís . Aquest ens aportar á un coneixement profun d deis aspectes físics, materials, histórica, etc ., d e qualsevol ámbit de la vid a de l'edifici . Previsió Una intervenció correcta será, doncs, el resulta t de conéixer les característi ques constructives, la capacitat i durabilitat deis diferents componente i la valoració de les lesions que presenta 1'edifici . Peró, la bona diagnos i no només ha d'identificar les lesions existents, sin ó que també ha de valorar i preveure les que podrie n presentar-se en el futur i

predeterminar-ne la millor solució . Aconseguir aquest objectiu no té per qué ser fácil . De fet, resultará més o menys complexe en funci ó de les característiques del propi edifici i de la problemática que presenti . Avu i dia, un sol técnic no po t saber tot alió referent a u n edifici ; aixó fa imprescindi ble la preséncia i participa ció de diferents professionals amb els qui es formar á un equip pluridisciplinar que seguirá un métode d e treball adient a cada cas . D'aquesta manera, geólegs , químics, físics, arqueólegs,

. . ., han d'ajudar-nos a arri bar a una diagnosi correc ta . Procés Per fer diagnosi, hem de plantejar-nos un métode de treball adaptable a les circumstáncies de cada cas . Una forma de classificar e l treball a seguir pot ser l a següent : en primer lloc, l a pre-diagnosi ; després, el s estudis previs, i, posteriorment, el diagnóstic . -Pre-diagnosi : és u n primer reconeixement d'aproximació a 1'edifici, plan tejada com una inspecci ó

ocular i recolzada per la realització de cates en punt s significatius i utilitzant algun instrument de lectur a inmediata. -Estudis previs : realitzarem la recollida d'informació de tot alió que sigui . necessari per obtenir u n profurid coneixement de 1'edifici objecte d'análisi . Ara per ara, teñim a l'abas t molts métodes d'assaig qu e ofereixen resultats perfectament quantificables i comparables entre si . Am b tot, no podem oblidar qu e el millor assaig no destructiu és la inspecció ocular, feta amb la máxima atenci ó i amb "ulls formats i entrenats" . -Diagnóstic : és una reflexió crítica que determin a les característiques i 1'estat en qué es troba 1'elemen t arquitectónic analitzat, u n dictamen i unes primeres propostes d'intervenció . Cal tenir en compte que e l diagnóstic final ha de se r útil per plantejar una intervenció i definir el project e corresponent . Tot plegat ens conduei x a un punt en qué sembl a oportú recordar el comentara de Malcolm Hollis, surveyor anglés (figura semblant a 1'arquitecte técnic) especialitzat en diagnosi : "Fer la diagnosi d'un edifici és un art. Verifica r les causes de les lesion s deis edificis és una ciéncia . El técnic diagnosticador ha de ser una combinació d'ambdós : art i ciéncia" .

El nostrQ sQrvel garantQix la Qualitat de I 'Obr a

laboratori d 'assaigs del Col-legi d'Arquitecte s Técnics de Tarragona

LABORATORI ACREDITA T Poi . Industrial Francolí, Parcel .la 15, núm . 5 - A Tel . (977) 54 79 09 • Fax (977) 54 78 4 7 43006 TARRAGONA

Prohibicions, fiance s i desequilibris .

ASSESSORIA JURÍDICA

els seus órgans . d'administració , direcció o vigilancia, hagin esta t nomenats per aquelles .

Prohibicions L'article 20 d'aquesta Llei prohibeix a tots els professionals, i per tant als empresaris, la possibilitat de contractar amb l'Administració quan hagin estat condemnats amb senténcia ferma . Aquestes condemnes poden fe r referéncia a delictes contra la seguretat i higiene en el treball, infraccions greus en matéria professional, delictes contra la propietat, delictes de suborn, malversació de cabals públics, trafi c d'influéncies, negociacions prohibides amb funcionaris públics , revelació de secrets o ús d'informació privilegiada, o delicte s contra la Hisenda Pública .

La Llei de Contractes, publicada al B .O .E . 119 d e 19 de maig de 1995, va entrar en vigor el mateix di a de la seva publicació . Aquesta Llei regula les contractacions realitzades per les Administracions Públiques compreses en 1'Article 1, amb naturalesa d e legislació básica, excepte algunes contingudes e n favor de les Comunitats Autónomes que es determinen en la seva Disposició Primera . Davant els darrers aconteixements pels qual s s'ha plantejat 1'exigéncia de responsabilitats, tan t de caire polític com judicial, cal entendre que la Lle i és fruit d'una sensibilitat social especial per ta l d'evitar els casos de possible corrupció . La Llei és aplicable a l'Administració General d e 1'Estat, a l'Administració de les Comunitats Autóno mes i a les Entitats d'Administració Local . A més , també és d'aplicació per als organismes autónoms i depenents de les Administracions Públiques, qua n atenguin als interessos generals, quan estigui n financats per Administracions Públiques o Entitat s de Dret Públic, o bé quan la meitat deis membres en

Es prohibeix també la contractació en el cas que les empreses o persones que les representen ha gin estat declarades en fallida, e n concurs de creditors, insolvent s o fallades en qualsevol procediment, o subjectes a intervenci ó judicial . També es planteja la pro hibició en el cas que s'hagi sol•licitat un expedient de quitament o espera o de suspensió d e pagaments, o que s'hagi sol•licita t judicialment una simple suspensió de pagaments, fallida o concurs de creditors, i en tant qu e aquestes empreses o els seus representants no hagin estat rehabilitats . La llei contempla també el s supósits d'incompatibilitats de l personal al servei de les Adminis tracions Públiques, i la incompati bilitat deis alts carrecs .

Fiances Amb carácter general, per poder accedir als procediment s oberts o restringits de contractació s'exigeix 1'obligació de prestar fianca o altres garanties . Aquestes seran provisionals i equivalents al 2% del pressupost de l contracte establert per l'Administració com a base de licitació, excepte dispensa especial . La dispensa s'adoptara per part de 1'ór-

TA G

gan contractant a travé s del plec de clausules administratives particulars . El s adjudicataris deis contractes queden obligats, n o obstant, a constituir un a garantia definitiva del 4 % del pressupost del contracte, excepte, de nou, dispensa explicitada i raonada . Queden qualificats co m a contractes d'obres menors aquells que no supe- . rin els 5 milions de pessetes . En aquest sentit, le s obres es qualificaran com : a) obres de primer establiment, reforma o gran reparació ; b) obres de reparaci ó simple ; c) obres de conservació i manteniment, i d) obres d'enderroc .

Desequilibri Per tal de disposar de prou idoneitat per contractar amb l'Administració Pública resulta, doncs, essencial tenir un historial empresarial-professional irreprotxable, i no trobar-se subjecte a cap limitació o prohibició de les que s'estableixen a 1'article 29 de l a Llei . Entenem que aquest a és un instrument exigit pe r la pressió social, pecó el s seus problemes i la sev a eficacia es determinaran e n el quefer diari, especialment pel que fa a 1'agilitat de contractació i d e 1'efectiva finalització d e. le s obres públiques . Manca u n requisit básic per contrarrestar tantes exigéncies, i és la total abséncia de garanties d'acompliment pe r part de l'Administració Pública deis pagaments qu e haura de fer. Aquest extrem provoca un desequilibr i entre les exigéncies de l a Llei basades en 1'interé s públic i les necessitats particulars deis empresaris o professionals subjectes a ella .

F. Xavier Escudé

REPORTATG E

TAG

Farmacéutics i advocats estrene n nova seu per als seus col legi s .

Ja s'ha enllestit 1'edifici que allotjará la nova seu del Col•legi de Farma céutics i del Col . legi d'Advocats de Tarragona, ambdós junts, peró no barrejats . El visitant queda agradablemen t sorprés per 1'atractiva combinació d e colors : la facana, en pál•lid gris e l sócol de marbre macael, color "coure " i blau maní ; un poeta diría que evoc a les sensacions de camp i mar tant própies d'aquesta terra . El técnic, pe r la seva banda, s'adona rápidament que 1'objectiu d'aquests colors és facilitar la integració de 1'edifici en e l conjunt arquitectónic que formen 1'Església de Sant Pau i 1'edifici parro quial adjacents .

Vista de ('entrada a la nova seu de l Col .legi de Farmacéutics i del Col.leg i d'Advocats de Tarragona, al carrer Enric D'Ossó . A la tanca, s'hi distingeixen le s balances de la Justícia, la serp de l a Farmacopea i les quatre barre s ondulades de Tarragona .

La col•locació de grans panelas sobre e l buidat del soterrani h a permés donar amplitu d als espais interiors

Elements destacats

cació del solar amb la categori a d'administratiu .

Hi ha alguns elements que destaquen en el procés constructiu d'aquesta obra . Sens dubte, el que més crida 1'atenció, per les especials exigéncies técniques i mecániques qu e ha plantejat, és el de la utilització d'uns grans panells d'1,5m. d'amplad a per 10m . de llargada, fabricats en formigó i en cerámica i instal•lats directament sobre el forat deis soterranis .

Les extranyes característique s d'aquest solar, de forma corva, va n obligar a dissenyar la seu dei s col•legis en dos volums básics be n diferenciats ; volums que, óbviament,

Segons explica Lluís Sáez, un dei s dos arquitectes responsables del projecte, "aquests panells han permés e l disseny d'unes tramades entre pilar s de 8,5m ., grácies a les quals he m

Interés cultua l Val a dir que el solar en qu é s'assenta 1'edifici era un espai qualificat d'interés cultual, és a dir, destina t al culte religiós . Per aquest motiu, v a haver de realitzar-se un projecte am b un estudi de detall de la zona, a parti r del qual es va tirar endavant el Pl a Especial que va permetre la requalifi-

han condicionat la distribució dei s espais interiors . A més, resulta que e l solar no era, ni de lluny, pla . Entre u n i altre extrem de 1'edifici hi ha una di feréncia de 2,5m . d'alcada . Aqueste s diferéncies han permés establir do s soterranis, un desplacat a mitja ala da respecte de 1'altre . Per sobre , 1'edifici consta de planta baixa, i do s pisos, un per a cada col•legi de professionals .

REPORTATGE

aconseguit una interessant sensaci ó d'amplitud a 1'interior del recinte" . Seguretat Un altre deis aspectes destacable s de 1'edifici és 1'especial atenció qu e s'ha dedicat a la seguretat deis seu s usuaris . Tots els espais de 1'edific i compten amb escales independent s entre sí que conflueixen a diferent s punts de la planta baixa . La intenci ó d'aquesta concepció és la de facilita r al máxim 1'evaquació de les diferent s dependéncies en cas d'urgéncia ; evaquació que s'efectuaria a través d e qualsevol de les sortides d'emergéncia exteriors que hi ha a cada planta . Peró, a més de les escales, totes le s plantes estan connectades entre s í mitjancant un ascensor hidráulic . En la mateixa línia de preocupaci ó per la seguretat, els plafons de fust a de faig que recobreixen les parets interiors estan preparats per a una resisténcia al foc RF60 . I, en ca s d'incendi, pot recurrir-se als grup s d'extintors doblats (un de pols i nitre de CO 2 ) que hi ha repartits per tot s els pisos . En fi, robra compta am b unes despeses destinades a la protecció de les persones que supera el s 3 .500 .000 pessetes . I, ja que parlem d'equipaments, é s interessant fer notar que 1'edifici compta amb 2 .200 metres de conductes d'aire condicionat, el qual dependrá de les 21 máquines de 15 .000 frigories destinades a la ventilació d e 1'edifici i que funcionen independent-

TA G

ment les unes de le s altres, de manera que només consumeixe n les necessáries en ca da moment . Distribuci ó De baix a dalt, e l primer que troba el visitant és el Soterran i 1, al qual s'hi ha ubicat una sala per a l a bomba d'aigua, un a cisterna de 15 .000 litres d'aigua i un aparcament pensat pera . 29 places ámples . L'accés a 1'exterior s'efectua mitjancant un a rampa de 5m. Al costat d'aques t primer soterrani, situat a més alcada, hi ha e l Soterrani 0 . Aques t és, básicament, 1'espa i destinat a les instal •lacions i la maquiná ria . Entre altres habitacles, té una sal a destinada als comptadors, que omplen tots ells una paret de 2,60 x 2m . Peró no només hi ha instal •lacions . Com en tots els pisos, aqu í també hi ha el seu raconet encantador : es tracta duna sala polivalent , situada sota el pati d'entrada a 1'edifici, que compta amb llum natural grá cies un solárium translúcid que ocup a bona part del sostre . Al costat, n'h i ha una altra, també polivalent, i algu -

LUIS SAEZ PEREZ 1 RAMON EGOSCOZABAL MAYOR - ARQUITECTES-

Foto superior: Aiguns deis membres de 1'equip de técnics encarregat de l disseny i 1'execució del projecte . D'esquerra a dreta, Lluís Sáez, Pere Joaquim Villar, Juan Antonio Díaz . Foto inferior i següents : Diferents planells de I'edifici col•legial

PLANTA PRIMERA COL .LEGI FARMACEUTICS E : .1/20 0

COL .LEGI OFICIAL DE FARMACEUTICS DE LA PROVINCIA DE TARRAGONA 1 D'ADVOCATS DE TARRAGONA

REPORTATG E

TAG nes petites habitacions que pode n ser destinades a arxius . Pel que fa a l a resta de plantes, la distribució d e 1'espai está condicionada, de nou, pe r la forma del solar.

L'auditori, en form a d'hemicicle, est á pensat per a 27 0 butaques i compta amb malta Ilum natura l

Auditori . A la planta baixa, a banda dei s serveis higiénics equipats tots ell s amb un sistema de fluxors (per a homes, dones i discapacitats), de 1'ampl i rebedor i la sala adjacent (on possiblement acabi ubicant-s'hi una petit a cafeteria amb terrassa o un espai pe r a exposicions), hi destaca especialment l'auditori . Aquest parteix d'u n model históricament molt vinculat a l a ciutat : el d'hemicicle . Compta amb 27 0 places, a les quals cal afegir els espais destinats al possible emplanament de cadires de rodes --qualsevo l indret de 1'edifici compta amb rampe s d'accés per a discapacitats-- . Un altre deis aspectes més interessants de l'auditori és el de la il•luminació : compta amb una claraboia central de sistema bivalv que permet gaudir de llum natural . Aixó , és clar, permet un considerable estalvi d'energia eléctrica, . factor sovie t oblidat en el disseny d'espais com e l que aquí es considera . El sol, apa-

rentment dalló més corrent, ocult a sorpreses : sota el paviment d e 1'auditori s'ha instal•lat un cableja t que permetrá disposar d'un sistem a intern de comunicacions per a traduc cions simultánies o altres emission s de senyal sonora . Preveient 1'eventual celebració d e seminaris o congressos internacionals a l'auditori, s'ha construit un a sala adjunta a 1'hemicicle destinad a als traductors . Per cert, un detall esté tic forra agradable és el fet que le s portes d'accés a altres espais, com l a sala de maquines per a la ventilaci ó de l'auditori, els serveis higiénics o l a sala de traductors, queden camufla des en la decoració de l'auditori .

DADES TÉCNIQUES : Superficie construida : - Aparcament : 1 .000m 2 . - Soterrani : 500 m 2 . - Planta baixa : 750 m 2 . -Plantes superiors : 550 m 2 cadascuna . Pressupost per construcció : 235 milions de pessetes . Arquitectes : Lluís Sáez Pérez i Ramon Egoscozábal Mayo r Aparelladors : Peré Joaquin Villar San z Juan Antonio Díaz Álvarez Empresa constructora : García Riera, S .L . Principals proveidors: -Prefabricats de Catalunya , (Panells formigó i cerámica) ; -Terraambient, S .L . - J . Vallhonrat (Mobiliari i mampares a despatxos i oficines) ; - El Corte Inglés (Falso s sostres) ; - Poliester-Color, S .A . (Serra- . Ileria d'alumini) .

garcia riera,

s.l .

EMPRESA CONSTRUCTOR A

EDIFICACIÓ PÚBLICA 1 PRIVADA

OBRA CIVIL< INDUSTRIAL • PROMOCIONS IMMOBILIARIE S

Carrer Monterols, 12 - Local C . A p partat/de Correus, 2 2 Fax. (977) 39 06 1 4 Tel . oficina : (977) 3944/07(2 Iínie 43480 VISECA ('Tarragona )

REPORTATGE A través de 1'escala principal, am b baranatge d'acer inoxidable, s'accedeix des del rebedor als pisos superiors de 1'edifici . Pisos superiora Cada planta superior alberga u n deis dos col•legis professionals . En e l primer pis hi haurá la seu del Col•leg i de Farmacéutics, i en el segón, la de l d'Advocats . De fet, la distribució deis

espais que conformen cada instituci ó col•legial és la mateixa . A grans trets , en una de les dues ales de 1'edifici, l a més institucional, s'hi troben els despatxos del president i vocalies i l a sala de reunions ; en 1'altra, s'hi troben les oficines i algunes sales d e serveis específics de 'la professió . Així, mentre que en el primer pis hi h a un complet laboratori amb 16 prese s d'aigua (16 persones podran treballarhi alhora) ; en el segon pis hi ha una

LUIS SAEZ PEREZ 1 RAMON EGOSCOZABAL MAYOR - ARQUITECTES -

0 0 0 p

0 0

gran biblioteca on podrá consultars'hi un extens fons bibliogritfic relacionat amb el món de la Llei . El resultat final d'aquest project e és prou interessant, especialment s i tenim en compte les dificultats qu e comportava la forma del solar en qu é s'havia d'emplacar . Santi Suárez Baldrís PLANTA BAIXA

E : 1/200

1111111111'11111 1

1 1 1 1 1 1 1 1111111 1

11111111II . II .I1 1 1

1111111 111 1111 1

a -. .. ~a -Fsas .M.i

TA G

~ ~ .. ..~~~~ .i~t_~~~a_~i ..a

a w .•

. .: ■..a ..a

FACHADA C/ ENRIC D'OSS O

■

I MMMMIIIIMMMIWMMMMMMM ORWMMMOMMMMMMMMM M VALLADO C/ ENRIC D'OSS O

FACHADA AVDA . PRESIDENT COMPANY S

COL .LEGI OFICIAL DE FARMACEUTICS DE LA PROVINCIA DE TARRAGONA 1 D'ADVOCATS DE TARRAGON A

LUIS SAEZ PEREZ 1 RAMON EGOSCOZABAL MAYOR - ARQUITECTES-

PLANTA BAIXA

E : 1/20 0

COL .LEGI OFICIAL DE FARMACEUTICS DE LA PROVINCIA DE TARRAGONA 1 D'ADVOCATS DE TARRAGONA

TAG

ANÁLIS I

La construcció acara un futur incert

deute pendent a finals de l'any passat era d'uns 230 .000 milions de pessetes, xifra que suposa un incremen t de 4% respecte al volum de deute de l 1994 . Interesso s Aquest problema s'agrava si considerem que són encara pocs els organismes públics que apliquen correctament la nova Llei de Contractació i remborsen interessos pels retards en els pagaments . Cal tenir, en compte que un recurs davant del jutge per impagament deis interesso s pot trigar fins a quatre anys en arribar a la vista . L'administració mé s morosa és, segons 1'estudi de la Cambra de Contractistes, la local, seguida per la Generalitat i, després, pe l 1'Administració central . Es ciar qu e entre els ajuntaments sempre hi h a honroses excepcions .

La producció total de l'activitat constructora pot assolir enguany un a xifra total superior als 8,7 bilions d e pessetes . Aquesta xifra representari a un increment del 3% respecte a la registrada l'any 1995 . De fet, el conjunt del sector ja va veure créixer el se u volum de negoci un 5% durant 1'an y passat, segons un informe de 1'agrupació empresarial del sector, Seopan . A Catalunya, peró, el creixemen t va ser només del 2,5%, grácies sobretot a 1'empenta de la construcció d'habitatges nous i a la rehabilitació d'edificis . I, val a dir que la demarcaci ó de Tarragona va ser, juntament amb l a de Lleida, la que més va créixer : pro p del 6% respecte a l'any anterior . Si el creixement previst es confirma, es registraria un important augment en el nombre de llocs de treball en el sector de la construcció d e 40 .000. Una de les condicions fixades pe r Seopan per a que es produís aquest creixement era la •reducció en els tipu s d'interés, que al llarg del passat me s d'abril s'ha confirmat . Paral•lelament , és necessari el manteniment de la inversió pública i la introducció de fórmeles extrapressupostiiries per financar infrastructures . En aquest sentit , les previsions d'inversió pública pe r enguany es fixaven a primers d'an y en els 740 .000 milions de pessetes , deis quals ja se n'han licitat 100 .000 .

Contradiccion s Ara bé, no tot són flors i violes : al tres veus, com la de la Cambra de Con tractistes de Catalunya, apunten al fet que , des del 1991, les inversions públiques e n el sector de la construcció han patit u n procés de caiguda imparable . En aquest sentit , un informe d'aquesta institució aventura que enguany será u n mal any per a la construcció, ja que nomé s es licitarán obres j a previstes 1'any 1995 . La prórroga pressupostária, de la qué depon encara el Govern , és un factor •determinant que porta a pensar que no hi haurá nous projectes . Un altre aspecte problemátic a valorar és el de la morosita t de les administracion s públiques amb les empreses constructores . També aquest és u n capítol que ha ana t empitjorant amb el s anys . A Catalunya, el

I cal afegir el fet que ja 1'any passat els costos de producció van augmentar per sobre de 1'IPC, degut a 1'encariment deis productes . En fi, el s indicadors no semblen assenyalar u n futur massa agradable : de moment e l nou Ministerio de Fomento ja ha fe t ús de les tisores . Tot i que, mai s e sap, l'any passat tampoc semblav a que seria res de 1'altre món i al final . . .

TA G

RETALLS

CLASSI FICAT S -Es ven taula de dibui x nova (2 anys) . 1,20 x 1,05 . Preu : 10 .000 ptes . Contacte : Srta . María del Canto, tel . 23 66 36. Matins de 8 a 15h . -Lloguer d'aparells topográfics i esclerómetres . Taquímetre : 500 pts ./dia ; nivell 300 pts ./dia ; esclerómetre i mires s/c . Contacte : Tel . 99

21 2 7

-Ajuts informátics . Contacte : Sra . Cristina Cantero, Bloque Mallorca, esc . B 8°-2 a, tel . 22 42 89 . Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) . -Delineant . 20 any s d'experiéncia en gabinets d'Arquitectura , Enginyeria i emprese s de construcció . Experiéncia en CAD 12 . Coneixements de Topografia . Curset d'encarregat d'obra . Contacte : Tel . 22 4 1 62 . -Es ven telefax en mol t bones condicions . Pa per térmic d'alimentació continua . Marca Canon . Diferents possibilitats de memória . Contacte : 27

Tel .

Ajuts a la recuperaci ó del nucli antic de Valls El despoblament que d e fa anys está afectant el nucli antic de Valls ha tingu t com a conseqüéncia u n preocupant deterioramen t deis habitatges . Les condicions que ara per ara presenten no és la més idóni a per a les promocions priva des . La no existéncia d'u n pla integral de recuperaci ó d'aquesta zona ha forca t als representante municipals a elaborar unes base s per a la concessió d'ajuts a les intervencions constructives o de rehabilitació qu e s'hi duguin a terme . Entr e els aspectes destacats d'a-

questes bases, hi ha la referéncia a qué les persone s de menys de trenta any s d'edat podran obtenir u n suplement del 20% sobre e l cómput general de •la quan titat total de les subvencions . A més, s'ha rebaixat 1'antiguitat mínima deis ha bitatges per poder accedi r als ajuts de 75 a 50 anys . Estímuls

L'objectiu subjacent a aquests criteris de concessió d'ajuts és estimular l a repoblació del nucli anti c amb gent jove, que actualment tendeix a escollir el s afores d'aquesta área per

establir la seva primera residéncia . Una de les iniciatives orientades en aquest a direcció és la d'afavori r 1'establiment a la zon a d'entitats i associacions . Malgrat tot, una de le s assignatures pendents é s l'estímul a la participaci ó de la promoció privad a aquesta zona de la capital de l'Alt Camp . L'escass a superfície deis solars obliga a trobar a més d'un propietari disposat a vendre . D'altra banda, la configura ció deis carrers i carreron s imposa un encariment considerable als projectes, donat que 1'accés de grues i altres tipus de máquine s resulta complicat .

El Pati - 26 / 4 / 96

Els vous estatuts de PREMAAT, vigents des d'abri l Des de 1'1 d'abril pas sat, és vigent l'aplicaci ó deis nous estatuts de l a PREMAAT. L'entrada e n vigor coincideix amb l a de la nova Llei de le s Assegurances Privades . La reforma estatutária v a aprobar-se el passat desembre en Assemble a General . A la foto, el ré presentant del Col•leg i de Tarragona, Antoni o Sánchez Gállego (a dalt , segon per la dreta) .

ASAMBLEA GE EUAL DE MUTUALISTAS Y DELEGADO S

[AAT

PREVIW D N ML . i A DE PAREJA )RE S `' A RQUITECTOS TECNICOS

Madrid 1 y 2 de diciembre 199 5

76 20

Creix el mercat dei s climatitzador s La demanda d'aparells d'aire condiciona t durant 1'any 1995 va créixer a 1'Estat espan yol prop d'un 29% respecte a 1'any anterior. Vol dir aixó que la xifra de negoci va arriba r als 60 .000 milions de pessetes, deis quals l a quarta part va correspondre a sis importadors japonesos . Panasonic i Fujitsu són els noms que lideren aquest mercat ; la primera empres a obté una quota del 30% en els equips de fi nestra, mentre que la regona controla e l mercat deis models split. El Periódico - 17/3/96

EL PRIMER PLA DE PENSION S AMB SOLUCIÓ TOTA L La solució per al futu r

Tindrá la pensió que desitgi Adaptem el Pla a les seves necessitats i li planifiquem la pensió que vosté vulgui, en (un ció de I'edat .

Les aportacions, a la seva mid a

La solució per al presen t

Disposi de diners quan e n nécessii Amb la garantia de crédit certificada per escrit per Caixa de Catalunya a tots els partícips del Pla, podrá disposar de diners sempre que en necessiti i per a qualsevol imprevist .

Li donem absoluta flexibilitat en les seve s

aportacions, tant pel que fa a la quantita t (des de 1 .000 ptes . al mes) com a la freqüéncia (aportacions periódiques o esporádiques) .

Grans avantatges fiscal s El Pla de Pensions Total no només és la millo r solució per a la seva jubilació, sinó que a més li permet deduir fins al 56% de I'IRPF.

L'orientem perqué es prepari l a millor jubilació Vingui a les nostres oficines i li direm, gratuitament i sense cap tipus de. compromís, e l que pot cobrar quan es jubili amb la pensi ó de la Seguretat Social . A més, li regalem la Gula per a la Jubilació , per a preparar-se el millor deis futurs .

NOU PLA DE PENSIONS TOTA L Diners Sempre Seu s Informació i contractació per teléfon :

Lí n i a TOTAL

900 12 00 12 CAIXA DE CATALUNYA