r. t
,
J •'
W
,.,
-
-n%--,
--:-'I! ---.•«f--- -
TA G De dilluns a divendre s De 9 :00 a 13 :00 h De 16 :30 a 19 :00 h OFICINA : Tel . 21 27 9 9 Consultes : De dilluns a divendre s De 9 :00 a 13 :00 h De 16 :00 a 19 :30 h GABINET TÉCNIC : Vocal del Departament : Abdon AGUADÉ
Horari: De dilluns a divendre s De 9 :00 a 13 :00 h De 16 :30 a 19 :00 h
Página Web : http :/Iwww .seric .es/coaat Correu electrónic: colarqtectgna@mail .seric .e s ASSESORAMENT JURÍDIC GRATUÍT.• Xavier ESCUDÉ Tel . despatx : 21 26 5 8
PREMIS, JORNADES1 SALONS: El Col . legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de Tarragona organitza le s
Visats : De 9 :00 a 12 :30 h . Borsa de treball i consultes: De 9 :00 a 13 :00 h . CEET: Agustí VALLS VALLKANA LABORATORI : TARRAGONA Tel . 54 79 09 Director : Ignasi VALLV É Formigons: E . VALLS Químic : J .C . FERNÁNDEZ De dilluns a divendre s De 9 :00 a 13 :00 h De 15 :00 a 18 :00 h Medi ambient: Montse GELONC H
ASSESSORAMENT FISCAL : Teófilo ALVAREZ Tel . despatx : 23 97 1 3
AULA INFORMÁTICA : . MARCEL Ramíre z Horari :
BIBLIOTECA/ PAPERERIA : Josep M . SANET
Hores concertades
Oficina de visat de Reus : Plaga Prim, 10, 4rta. Tel. (977) 33 10 72 EDITA : Col•legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics de Tarragona Av. Francesc Maciá, 6, 1r, 43005 Tarragona Tel. (977) 21 27 99 Fax (977) 22 41 52
Oficina de visats d'El Vendrell Pau Casals, 17 Junta de Govern : PRESIDENT: Joan Prous Masdeu SECRETARIA : Carme Cárcamo López
jornades "Geotécnia : mecánica del sól, fonaments i patologies" . Les conferéncie s i trobades tindran lloc a l recinte de Port Aventur a durant els dies 24, 25 i 2 6 d'octubre. Aquells qui hi estiguin interessats poden adrecar-se a la Secretaria de l Col . legi o trucar al
TRESORER : Joan Mercadé Porta COMPTADORA : Pilar Coca Torrell VOCALS : Joan Milá Rovir a Josep M. Juncosa Aragonés Abdon Aguadé Benet Agustí Valls Vallkan a Consell de Redacció: Junta de Govern
Direcció n Santi Suárez-Baldrís Secretaria : Montse Amenós Administració i distribució: Col•legi d'A .A .T.T. Impressió: Artyplan
teléfon 21 27 9 9 TECMA, Saló de Técniques i Serveis per al Medi Ambient. Fira de Madrid, del 19 al 22 d e novembre de 1996, dins la "Primera Semana Internaciona l del Urbanismo y el Medi o Ambiente " Més informació al teléfon : 91 722 50 90 Fira "100% Design", dedicad a al disseny industrial i al s complements per a 1'habitatge . Tindrá lloc als Duke of York's Headquarters, al barri de Chelsea, a Londres, entre el s dies 29 de setembre i 2 d'octubre . Més informació al teléfon : 44 181-849 62 1 1 Premi a la Normalització Lingüística en 1'ámbi t sócioeconómic de Tarragon a 1996 . Es podrá premiar : l a tasca continuada duna persona o empresa en favor de l a normalització lingüística, campanyes puntuals de publicitat en catalá, l'especial preocupació per la formació lingüística del personal, . . . Consorci per a l a Normalització Lingüística ; fin s al 30 de setembre . Teléfon : 24 35 27
Av. Francesc Maciá, 6, 1 r 43005 TARRAGONA Dipósit legal: T-880 / 93 ISSN: 1134-086 X Els criteris exposats en el s articles signats són d'exclusiva responsabilita t deis autors i no represente n necessáriament 1'opinió d e TAG . Portada : Detall de "El despertar de la ciudad" , d'Umberto Boccion i
Canvis demográfic s aparelladors 'amatents S . -SUÁREZ-BALDRÍS
L'estiu, per alió de qué el govern era nou de trinc a i de qué la sea a feina estava per fer, ha passat entre globus sonda i avisos d'estrenyiment deis cinturons . Sens dubte, els canvis conjunturals (tals com el prop i relleu de govern, les imposicions de Maastrich t o les "regulacions" del mercat de treball ) poden provocar canvis socials interessants . Ara bé, aquests canvis no deixen de ser , com les causes que els provoquen, conjunturals . El que aquí ens interessa és fer notar la incidénci á d'unes altres dinámiques socials mes pregones: aquelles que condueixen a canvis estructuralg . Entr e elles, cál fer .esment deis canvis deníográfics qu e atravessa la nostra societat : en les pautes de fecundi- . tat (redueció en el nombre mig de fills per dona), e n les pautes de poblament (redistribució de la població en el territori i migracions intemunicipals des d e grans nuclis urbans vers nuclis propers més petits) • o en les pautes de nupcialitat(disminució del nombre de matrimonis i perllongació de restada deis fills a la llar paterna) . Aquestes transformacion s poden no ser, a priori, significatives des delpunt de vista arquitectónic i/o urbarnístic . No obstant, justament és (o hauria de ser) la seva incidencia la que condueix a la reformulació de les necessitat s socials d'habitatge,i de llurs característiques , tant técniques com estetiques. Vol dir aixó que el coneixement d'aquestes neces sitats será d'una utilitat innegable a 1'hora de fer fron t a la construcció d'un edifici . En la mesura en qué el tipus defamília i 1'ús que faci del seu entornimme diat (l'habitatge) varii, també haurá de variar aques t entorn: - L'arquitecte técnic amatent a aquests canvis socio-derriográfics,_sera un professional prepara t per a fer-hi front amb eficiéncia . A més de coneixer nous materials ; noves tecnolo gies o noves soluciona constructives, cal tamb é concixer i entendre, ni que sigui deforma soma; aq'uells qui hauran de gaudir-ne . En cas contrari, el gaudi pot esdevenir lament .
TAG
CD-ROMs : . millór esperar . . . Els discos CD-ROM proporcione n una gran capacitat d'emmagatzematg e d'informació accessible desde qualsevo l ordinador i de forma molt rápida . E n una unitat de CD-ROM s'hi poden arribar a emmagatzemar fins a un maxim de 700 Mb . Tot i que aixó representa un a quantitat de dades ingent, encara és un a xifra escassa per a plasmar en un únic disc compacte tota la informació d'un a enciplopedia impresa i els complementa d'audio, vídeo i altres qúe el nou sistema permet . ' No obstant aixó, els grans fabricants de software multimédia no han esperat al llancament de les noves unitats d e CD-ROM, molt més potents . Ans al `contrari, ja han comencat a distribuir el s seus productes duna manera més ' o menys provisional . Un deis dubtes que se'ns planteja e n examinar el produte és el de saber si reáiment es tracta d'enciclopédies o d e diccionaris enciclopédics . En aquest se gon cas, el nombre d'entrades de con ceptes queda forra delimitat . Básica = ment, els CD-ROM, que podem troba r a 'r a per ara al mercat són diccionaris enciclopédica, amb u n nombre d'entrades considerablemen t elevat, peró amb descripcions pobre s de cada concepte (no obli ' 1930 .7994 dem que estem treballañt amb footbal l unitats que noene_ yclopedua més ofereixe n 700 Mb) . La instal . lació d'aitals productes requereix u n hardware basic : targeta de so, lector CD-ROM i ; com a mínim, 8Mb de memória RAM ; a , més é s aconsellable disposar d'un ordinador-equipat am b un processador de, com a mínim, 100 Mhz de velocitat . Sense aquesta configuració base, no hi h a cap d'aquests productes que funcioni acceptablement . En tot cas, alió que cal tenis ciar si pénse m adquirir un d'aquests productes, és qúe en els propers 6 mesos, i amb la ptesentació de les unitats CD-ROM d'alta capacitat ; aquesta mena de soft ware experimentará una transformació important . Marcel Ramírez
Fotos:Suárez-Baldrís
Bigues a prov a de cimén t aluminó s L'octubre de 1993 , la Direcció de 1'Institu t de Ciéncies de l a Construcció "Eduardo Torroja" concedió oficialment un documen t d'idoneitat técnica a l sistema de .reparació UNDO per a sostres. construits amb biguetes de ciment aluminós . D'enca d'aquel l moment, la utilitzaci ó del sistema ha proliferat arreu del territor i catala . No obstant
aix .ó, la nostra demarcaci ó és encara un mercat petit per a aquest sistema . Ara per ara, s'está• aplicant amb bons resultats en algunes reparacions importante a Tarragona ciutat , entre elles la d'un conjun t de blocs situats a l'Avinguda Catalunya . Val a di r que, per les seves característiques, aquest sistem a destaca, segons ele seu s subministradors, per la rapidesa amb qué permet fe r les reparacions de sostre s
fumigació i desinsectaci ó " Tractaments contr a tcrinits i córes " Carretera de Tarragona km . 521 (davant aéroport ) Tel . 977 /75 63 80 . 43204 REU S
r
TA G Foto pág. anterior: . Vista d'un deis ancoratges disposat en e l mur 1 de l a cartela que donará súport a lo unitat d e refora . Esqueme s esquerra : Secció de l a bigd•UNDO ta l com queda acoplada en la biga de cimen t aluminós . Sota : descom posició de la . biga en peces .
Foto inferior: Equip responsabl e de les obres de reparació d e bigues aiuminoses a I'Avingud a Catalunya de Tarragona : 1'arquitebte, Josep Llop; 1'aparellador, Joan Mercadé, 1 I'éncarregat, Josep Ma. Prats .
El fet de muntar-s e i •desmuntar-se pe r peces permet un s ' fácils transport i collócació
áfectats per ciment aluminós . Concretament, es tracta d'una' "'unitat d e reforc' comporta per peces d'ace r galvanitzat que s'acoblen les unes a les altres en . el' mateix procé s d'instal•lació per cargolament, a l temps que la unitat entra en cárreg a mitjancant uns altres cargols ` que la uneixen a la biga afectada . Aquest a unitat permet assegúrar 1'establilita t del sostre fins i_ tot en ef cas de perdua total de resistencia de 1'original . Peces Les peces que configuren la unitat de reforc són : la cartela (platines , d'acer unides per soldadura), un s trams longitudináls- (xapes d'acer d e 4 o- 5 mm dóblegades) i la unió d'aquests trams (platines d'acer unide s per soldadura al traen longitúdinal i cargolades entre sí) . En la seva, unió , conformen un perfil tipus I que ad '. quireix diferent extensió segons sigui la llum que cal salvar (de 3, 3'5 ; 4, 4'5, 5 o més metres) . Ultra, el fet de muntar-se i desmuntar-se per peces permet uns fácils transport i col•locació . Pero, al hora, és un sistema seccionable, j a que permet la divisió de la unitat e n el punt en qué es decideixi el projec 'te ; facilita el control deis esforcos, j a que, els trams - . longitudinals s'articulen a la cartela, tot . evitant l a transmissió de moments elevats al's murs (aquests qúeden reduits als qu e s'originen a la cartela degut a la re acció . . del tram longitudinal) . ' L'entrada en cárrega d'aquesta unitat contraresta la deformació existen t limita la . fletxa final del conjunt de valors establerts en el prójecte . Els preus 'varien en funció de l model : van des de les 7 .500 ptes . e l metre linial per a bigues de 10 cm . de cantell, fins a les 12 .000 per a le s de 24 cm . de cantell .
NUNCA SE HA VIST O UN TIPO TAN . BAJ O a CAJA DE MADRID
Soluciones Hipotecarias
TA G
Protecció d'estructure s de formig ó a la ¡nternpé .e
La progressiva presa d e eonsciéncia de qué el formigó no és. un materia l etern, sinó que pateix degradacions en les leve s propietats estétiques i funcionals, ha donat lloc a una preocupació per l a seya protecció .
la degradació del formigó ; una causa que es distingeix de la resta per la seva univérsalitat, ja qu e el dióxid de carboni és inevitable a 1'atmosfer a terrestre . I, per acabar-ho d'adobar, la seva acció pot veure's inevitablement afavorida,per les condicions ' d'escassa qualitat en la. .dosificació o col•locació del formigó .
És prou cónegut que e l contacte de mol•lécules de CO2 amb el ciment'hidrata t que conté qualsevol formigó o morter dóna lloc a la movilització d'hidróxid de ` calci Ca(OH 2 )-- . Aquest a reacció genera un no u compost anomenat carbonat de calci --CaCO 2 --, tót disminuint en aquest procés 1'alcálinitat de la mass a i, per tant, deixant les armadures desprotegides davant 1'oxidació .
Els revestiments exteriors, emprats ' en la 'minora de 1'aspecte estétic de les construccions, han adquirit una,funció paral•lela molí important'com a elements protectors, sobretot en front deis agents atinosférics, i de manera especial aquells que són impermeables al CO 2 .
Fractura Quan les . armadures s'oxiden, . provoquen un a forta pressió contra el formigó, ja que 1'óxid de ferro exigeix més volum que e l ferró sense oxidar. Normalment, aquesta' compressi ó resulta suficient per provocar una fractura en el formigó . Així, doncs, el procé s de carbonatació és causa de
Pintures.
Val a dir que, per tal de fer front a aqueste s agressions . existeixen, ja pintures especials (p .e ., POLYFLEX), elLaborades a base de polímers en dispersió, 1'objectiu de les - quals és l a protecció de superfícies de formigó no transitades, i que ofereixen la capacitat de pontejar e l moviment de certes •fisures . La seva aplicaci ó perrnetra protegir el formigó grácies al compliment de les següents condicions : . -Reduida absorció d'aigua en. estat líquid , amb la qual cosa es protegeix l'estructura de l formigó de la seva acció . -Bona permeabilitat al vapor d'aigua, 'de . manera que no reté massa temps 1'aigua qu e pogués, excepcionalment, quedar retinguda a l'interior de 1'estructura .
produirá 1'oxidaci ó no es d'armadures ni es despegara la pintu ra . A més, aquestes pintures ofereixen dues propietats que augmenten les seves prestacions en tant qu e material de protecció del formigó : -Reduida permeabilitat al CO 2 ; e n evitar la preséncia d'aquest . gas i de 1'aiguá en contacte amb el formigó , la velocitat de penetració del front de carbonatació queda prácticameri t anul .lada . -Excelent capacitat de recobrimen t de fisures ; fins i tot les fisures de 0, 3 mm . poden ser absorbides per aques t material . Tal propietat assegura que el s petits moviments del' formigó, 1'a parició de noves fisures, etc ., no perju = diquen la pintura i que aquesta mant é la seva capacitat de protecció . En tot cas, peró, cal no oblidar qu e 1'elasticitát d'aquestes pintures no é s mai prou com per substituir les corresponents juntes de dilatació que tota estructura ha de tenir. Aquest -•producte és d'aplicaci ó senzilla, i, en tractar-se d'un mono ; component, no cal mesclar-lo amb altres components abans d'aplicar-lo . Aixó elimina el risc d'aparició de de fectes d'enduriment, ja que el producte no s'endureix, sinó qu e s'asseca.'
Condicion s Ambdues condicions asseguren que l a preséncia d'aigua a 1'estructura será ímfüna i
Dept. Técnic de BETTOR (a "Hormigón"Juny-96) .
TA G
,
Dibuix superior: Placa-de revestiments de fibrocimen t aplicada cómunament en murs-exteriors (vivendes, tallérs, supermercats, naus industrials. . .) .
Perill a arniant!
Dibuix inferior: Urraltre deis elements constructius'qu e incorporen l'amiant: la tuberia de drenatge pera'l'évaquació d'aigua dé pluja .
El passat mes de julio], l a premsa es féia ressó de lá delicada .situació per la qual atravessen alguns edificis deles universitat s de París . Els problemes eren provócats per un deis materials d e construcció emprat en 1'edificaci ó d'aquests centres educatius : ' miant . Les uni•versitafs Paris VI i Paris VII, ubicades ambdues en e l complex de Jussieu, s'han convertit en e-1s símbols de la perillositat d'aquest pr. 'oducte . .: L'amiant h a estat identificat com un perilló s agent cancerigen : com a . cori seqüéncia d'aixó, els 40 .000 estu diants universitaris, els próp d é 10 .000 técnics i investigadors i gran quantitat de material científic han hagut de traslladar-se a altres centres .
Ilegalització
emprat, pes exempJe, e n la fabricació de planxe s ondulades per a 'sostre s de construccions senzilles . Els riscos que implic a han de ser conegut' i, mi nimitzats per part deistécnics responsables . E s ciar, arxó fins que el Parlament . espanyol deci deixi plantejar-se la qües tió de qué fer respecte a aquest material. La millor decisió que podría prendre's al respecte és l a - d'imitar els franceso_ s e n llur empenta. S . Suárez-Baldrí s
-
A partir del proper dia 1 d e gener, a Franca, l'amiant será declarat un producte ilegal, no apt e per a ser utilitzat en la construcció . De Set, ja és ilegal en un bo n nombre de patsos europeus, per() no a-Espanya . I Déu n'hi do del . que s'arriba a utilitzar aquest material en , la construcció al nostre país . Com a botó de mostra, valgui la referencia al fibrociment ,
L'amiant, agent cancerigen , encara no sh a ilegalitzat a Espanya
TA G
Botarell , el poblé tranqui l Botarell és un poble de nom. . rabassudet, tot ell bufó, petit . . . per a eixerit . Al seu alcalde, Josep Anguera, li agrada parlar de la vila, de l a tranquilitat que s'hi viu . i deis . aire s nets i frescos que s'hi respiren . Sembla que els pobles petits co m Botarell, que es troben a prop d e nuclis urbans grans, tenen 'une s expectatives de creixement considé- ' rabies en el . futur proper.' Qué e n pensa ? Josep Anguerá .- Fa 25 anys, e l poble tenia uns 300 habitants ; ara , som 520 . El creixement, -fins ara, h a estat lent . Per) ; justament per aixó, e l poble ha pógut anar assimilant el s nou vinguts de forma .pausada . No h i ha gaire gent al poble de qui en diguem : "Quí és aquell?" . Poc o molt, tothom .es coneix . T és aquest el tipu s de creixement que penso que cal ma n tenir : no volem arribar a fer un poble gran al cost de no poder controlar-lo ; créixer també vol- dir crear més neces- . sitats i, per tant .més problemes .-E n aquest sentit, cal saber-se adaptar a alió que realment pot assumir-se .
Queda molt sól urbanitzable a l havíem de donar un_tomb de 14 quilóterrne del municipi ? metres ; ara, ja hi som fent-ne nomé s quatre . Igualment, 1'accés a Reus tamNo massa . . . Peró, vaja, tampoc .n'h i bé ha millorat molt notablement . ha massa demanda . . . Deg.ut, suposo , Qué suposará -la Planta de a la crisi ; perqué part deis qui ha n Compóstatge per a, la- vida del vingut a viure a Botarell són persones que van dééidir canviar el seu pi s , municipi ? a Reus per un xalet amb jardí. Es ciar , No cree que tingui .massa répercu aquesta decisió pot prendre's nomé s sió . . . Notaríem els seus efectes ecoquan 1'economia va bé . nómics si aconseguíssim d'establi,r una área d'indústries derivades al seu -Creu que la nova carretera' qu e en .11aga Botarell amb la N-420 será voltant, peró aixó és éncara una aspi un estímul per millorar l'econornia del poble ? Aquesta carretera és el resultat d'una ja vella aspiració . . . Quan el me u "Créixer vol dir crea r pare era alcalde d'aquest poble' (d u més necessitats i,, pe r rant la-década deis '50), no tenia al cap altra cosa que fer aquesta carretant, més tera . Hem hagut d'esperar a qu e s'instal•lés a Botarell la Planta d e Cal saber-se adapta r Compostatge de residus sólids ural creixement qu e bans per a que aquell camí es convertís en carretera . No sé si reconomi a realment pot assumi r millorara molt amb la nova carretera , ' el poble" el que sí puc dir és .que ens ha solucionat molts problemes de comunica ció : pensi que per arribar a la N-420
problemes.
TAG Foto póg .anterior : L'alcalde de Botarell: Josep Anguera . - Foto dreta : Anguera destaca la feina feto, dedicant especia l atenció a les nove s dependéncies d e 1'escola local, que peermetró assimilar e l creixenf nombre de nen s que hi ha a la vilo . Foto inferior . Vista d'u n deis carrers de Botarel/ . ' La manca d'espai per als automóbils haurá de solucionar-se, segon s Paica/de, amb un no u aparcament . Fotos :Suárez-Baldrís
ració . En tot cas, la instal •lació de la Planta ha per , més realitzar la, carretera nova i pensar en algune s contrapartides per, al poble : Entre els projecte s pendents que ens facilitará la Planta és la construcci ó duna via de circumvalaci ó del poble . . . i duna piscina ! Pot semblar una tonteria , peró, en un poble co m aquest, la piscina no només és un' 11oc on remullar se, és-un espai molt important de'trobada i, per tant , de germinació de iniciatives col•lectives essencial s per a la vida d'izn poble pe tit com el nostre . Hi ha algun altre projecte que destaqui pel se u interés social?
"La piscina és essencial en u n poble petit : és uñ punt de trobada on h i germinen ,projectes col•Iectius " N'hi ha una en la qual h i tinc un especial interés : . la remodelació de 1'espai de l a Pont Vena . Penso que és,. una zona duna importánci a histórica innegable per al poble (marcava un deis' lí = mits del senyoriu de Sidrana) i que está desáprofittda . M'agradaria ajardinar-l a - i fer-hi una area on celebra r trobades, festes o concentracions populars . De tota manera, tinc en cara un objectiu més ambiciós de cara als anys vi - nents, i és el de dissenya r ¡in projecte de desenvolupament urbanístic que fix i les pautes a seguir pel s propers governs municipals . Aixó permetria anar creixent amb- un cert ordre , com un conjunt homogeni , i evitaria que cada alcald e deixés .el seu "record d e manera que el poble acabé s semblant un pupurrí : S . Suárez-Baldrís
TÁG
1— , r
j \
L-
1
i. l
Eslógan de la campan ya: "Constructor, la malla és solament un a senyalització óptica . S i s'utilitza correctámen t és un complement a .la protecció contra les caigudes d'altura" . Fotó: Suárez-Baldrís
--
7
1 IL
LJ , q q q
J / -/
En el sector de la construcció h a proliferat, des de fa temps, la útilització de xárxes de plástic de colo r taronja com a elemént de protecci ó col•lectiva contra caigudes d'altura . En realitat, aquésts elements són no , més válids a efectes de senyalització , i el i'et d'utilitzar-los també com a mesura de protecció condúeix a freqüents situacioris d'inseguretat . El Centre de Segúretat i Higiene del Departáment de Treball, conscien t °d'aquest problema, , ha iniciat, duran t els darrers mesos, una campanya informativa amb . l'objectiu dé donar a conéixer aquesta .situació i minorar le s condicions de-, seguretat i salut a le s obres del nostre ámbit territorial.-
ea . a
ea a ~. — a — e a— a — a •1■1•• a a,— - s a ~ID .e a a- e _~ _ ■I■ S cae e ~~ a -a— ~ —,~ - ee e e W.WI —
PLOTTER HEWLETT PAKCAR D DESIGNJET ' 230C :' ,
ORDINADOR QUARS P/133ip Microprocessador INTEL PENTIUM a 133 Mh z * Placa base INTEL TRITON II, PCI, overdrive (66-200 Mhz),
* Tamany de dibuix A4-A0 * Resolució 600x60 0
512 Kb. Caché Memória EDO RAM de 32 Mb en sim 72 contactes . * Disquetera d'1 .44 Mb. i 31/5 ° Controladora EIDE-PCI 4 Hds y 2 Fds IDE PCI . *2 interfaces séries RS 232 alta velocitat i 1 paral.le l Disc dur de 2 Gb.
.
Tarjeta gráfica ATI 2 Mb . PCI i microprocessador gráfjc MACH 64 . * Monitor color SVGA 17" (1280X1024), baixa radiació, lull escreen , grenn pc, pixel 0 .26, control digital, no entrellagat.
.
Teclat 105 tecles KEYTRÓNIC amb ¡ocies W 95
'
* Caixa MONITORRE amb 4 compartimento i font MOREX de 200 W . Ratoli GENYUS 3 polsadors i calif a Instal .lació en domicili inclosa .
229 .900,-
* Color real (4 cartutxos CMYK ) * Ram de 4 Mb . . Ampliables * Cable connexió PC . * Velocitat: AO menys de 4 minut s * Instal .laci ó en domicili inclosa .
CONSULTI'NS PER ALTRES CONFIGURACION S OFICIN A
Passeig de I'Estació, 1.3-1 5 43800 VALLS Tel . 61 20 73 (5 línies ) Fax: 61 24 83 (modem BBS ) Internet : infordis@tirlet .fut .es
Tel .977 61 .20 .73--
DELEGACION S -
Tarragona : 22 63 2 2 Reus: 33 13 1 9 .Montblanc: 86 20,25 Barcelona : 420 29 95
TA G Foto esquerra : Vicente Herrero, un deis dis-senyadors del sistema. -Foto dreta : Detall de l muntant, amb un perfil . metál•lic tubular, quadrat i perforat en la seva longitud, que queda subjecte a l'amarrador mitjanpant un s passadors.
o
L1
Nóu . sistema d e pró.tecciá per a caigudes d'altura Darrer guanyador delpremi Caupolicá n
Un sistema de protecció de vores de forjats per a caigudes d'altura, conegut amb el nom de sistema POCAB, va endur-se finalment el -premi Caupolicán . Aquest sistema es cómposa d'un seguit de barane s •métál•liques enganxades a uns muntants, també metál .lics, mitjancant una pe c a d'unió . Aquests muntants estan ancorats al s forjats grácies a unes pe ces auxiliara recuperables . El sistema POCA B ;aporta so1•lucions a les deficiéncies que fins ar a plantejaven les vores de forjats : abséncia de baranes en planta per encofrar
o ja encofrada (peró, no , ren un sistema de protecció que puja, tot ancorantformigonada) ; proteccion s deficitáriés, fins i to t se als forjats de forma. pronul . les ; punt s gressiva a la' seva execuci ó d'amarrament de complica i que, com una pell, a poc s centímetres de la- línia de da localització per a .cinturons de seguretat, . . . i -po- ' facana, va deixant protegidríem continuar. des les diferents plantes . A més, des de la seva instal -sació, protegeix tant la Estructura planta . superior com' la dar A grans trets, aquest - rera formigonada, substi sistema és . constituit- per tuint les xarxes i les for-les següents peces : ancoques , ratge, amarrador, base, a r Tan bon punt 1'estru c rencada, reguladora, mun tura de formigó , s'enlles tant unió, barana i sócol, teixi, . les vores del forja t accessori xarxa, safata de desencofrar, passadors quedaran ,protegides pe l argolles . Totes aquéstes . . sistema . Poden penjar-s e peces, tal vegada s'han -llavors les bastides per ta l d'executar els tancaments; unit degudament, configu-
les proteccions . passáran entre la bastida i la línia d e facana, de' tal forma' que , amb 1'ajút de les argolles , disposarem d'un puna d'amarrament per a un cinturó de seguretat a qualsevol zona del muntant . Al mateix ritme que anem pujan t les bastides per al tancament de la facana, anirem desmuntant les protéccion s o deixant les que ens interessin . Val a. dir que el POCAB és un sistema recuperable al 99% (excepte le s peces ' d'ancoratge) i, pe r tant, amortitzableen .diverses usos .
COPISTERIA: i ARTS GRÁFIQUES Av. de Pau Casals, 14 - Tel . 23 27 31 - 23 45 34 - Fax 23 01 9 7 REUS : Amargura, 7 Tel . 34 1 11. 7 -, Faz. 34 49 06
TARRAGONA :
TA G
Elements de formigó . "prefabricats per a exterior s Heus ací uns elemqnts de formigó massís dis - senyats per al récobriment de talusos, la formaci ó de murs de coñtenció, de murs de _divisió i acústics . L'abséncia de materials d'agafamént i la rapi desa d'instal . lació d'aquests elements, permete n aconseguir . un considerable estalvi tant económic ' com de treball .
En aquesta secció hi recollim algunes referéncie s sobre novetats aparegudes al mercat i que poden oferir respostes constructives interessants a qualsevol problema fins ara sense solució.
El "mur jardinera" (a la foto) és només un dei s ' exemples de les póssibilitats "d'aplicació d'aques i elements constructius prefabricats . Val a dir qu e poden aconseguir-se' en diferents . tonalitats, qu e van des del blanc fins als tons rogencs . Aquestes peces són un bon complement de l a gran gamma de prefabricats per a jardineres, columnes i mobiliari d'exterior que es realitzen amb ' formigó . (Fabricat per Verni-Prens, " S.A . ; -tel . : 96289 60 38) .
Airejadárs regulables pe r a espais' tancats Aquest airejador está dissenyat pensant especialment en espais pn " s'hi acumulen olors i que exigeixen una aireaci ó important (tals com bars, 'comergos o al tres locals , d'atenció al públic), per() qu e no disposen de finestres amb fulles prac ticables . L'airejador es pot aconseguir" en diferents models, tots ells fabricats en alumini . Una de les versions és un sistema mo .nobloc molt adient per ,a galeries cobertes i verandes . Pot instal•lar-se a la part superior d'aquests espais o a la inferior ; e n qualsevol cas, 1'objectiu és que 1'airejado r provoqui corrents d'aire internes .
Airejadors Renson . A dalt el model T/90; a baix, el model T/ 100. -
Altres versions estan dissenyades per ventilar locals, tot- afavorint 1'eliminaci ó de condensacions en aparadors, plante s baixes d'edificis públics, etc . Val a dir qu e poden . trobar-se taníbé do§ models especials, un d'ells amb una reixeta interio r extraible per facilitar-ne la neteja, i un altre amb una ruptura térmica . (Fabricats per Renson ; tel . : 93-638 15 55)
Nous móduls de forj a de ciment blanc El '96 va presentar-se amb una nov a gamma de productes que permetien executár qualsevol mena de forjats a diferent s . construccions : cambres sanitáries, part s alter deis soterranis o deis, aparcaments , terrats,. . . Es tracta d'uns móduls de cimen t blanc que s'utilitzen com -a elements d e forjats aillants lleugers, associats a les viguétes duna gelosia metál•licá . El s móduls es componen, per . la cara inferior, d'un panell d e Fibralith de ciment blanc de 3 5 mm ., amb un insert de poliestiré , dos blocs de poliestiré, expandit i quatre tirant s metál•lics . (Fabri- ' cats _per Knauf,• tel. : 91-3830258) .
TA G
Els blocs d e Termoargil a ofereixen millors resultats La Termoargila és u n bloc ceramic de baixa densitat que aporta als' murs • duna sola falla unes prestacions equivalents o superiors a les deis murs compostos per varíes capes . Aquest producte par teix duna barreja d'argila , esferas de poliestirl ex pandit i altres materials
granulats que es gasifique n durant el prócés de cocci ó a més de 900°C cense . deixar résidus .
Tancaments mixtes per ales finestre s
Recobriments cerámics : protecció i estalv i Ja són disponibles els nous recobriments cerámic s elástics per a cobertes, impermeabilitzants i anticorrosius . La seva composició conté, básicament, acrílics d'al t grau i resines en aigua amb partícules de cerámica, l a qual cosa facilita la dissipació de la calor. Les partícule s de cerámica proporcionen una alta reflactancia i emissivitat deis rajos ultravioleta, deis visibles i deis infrarojos . El métode d'aplicació és simple : amb brotxa, corró o pistola, directament sobre cobertes de ciment, metal- • •liques o de fusta, així com sobre murs, sitges, piscines i , fins i tot, sobre altres sistemes_convencionals d'aillament . Els recobriments . cerámics s'adhereixen forea bé ' a qualsevol .superfíeie, són ignífugs i' rentables amb aigua ; n o gróguegen i tendeixen á disminuir 1'efecte contracció-dilatació de 1'edifici . Amb aquests'recobriments, pot assolir-se un estalvi d'energia de fins al 40% en refrigeració i de fins al 15% en calefacció . (Fabricat-per Recetek,S .L . ; tel. : 948-170611) .
La combinació de fust a i alumini que ofereixen le s finestres mixtes permet la seva instal . lació en qualsevol mena d'ambient . A grans trets ; es basa en u n revestiment deis perfil s d'alumini, amb fustes nobles-per la part interior i e l lacat d'alumini per la par t exterior. .Aixó fa que pugu i comptar tant amb els avantatges que reporta aques t metall (bon aillament térmic i acústic, indeformabilitat i duresa) com amb el s de la- fusta (en aquest cas , atractiu 'estétic) . L'apertur a d'aquest tipus de finestre s és. oscil . lo-batent, i el se u envidrat és de doble vidr e (de 6-10 4 mm .), cosa qu e li permet áconseguir un aYllament acústic de 35 dB . (Fabricat per ;Ago-Dos ; tel . : 91-870322 3
Aquest procés dón a
'lloc á una fina porositat re partida homogéniament per tota la massa del bloc . Aquesta constitució, juntament amb la geometria d e la pega (especialment estu diada per oferir major capacitat de resisténcia), fa que el producte tingui unes possibilitáts desconegudes fins ara en' materials semblants . Una d'aquestes possibilitats és que pot utilitzar-s e en qualsevol tipus d'edi'ficacions, ja que evita pro . blemes de toxicitat, radiacions, alérgies, . . ., i obté un notable aYllament térmic . (Fabricada per Ceratres ; tel. : 925-320060) .
Ancoratges per =a blocs de pedra en facane s
Aquest és un sistema de fixació per a 1'ancoratgé de plaques de padre en faeane s ventilades que no demana els estrenyiments convencionals mitjaneant femelle s dé bloqueig . En •canvi, permet la regulaci ó en els tres ,eixos de 1'espai, i en la vertica l assegura el possible lliscament cap -aval l mitjaneant una volandera dentada . L'enganxament de la placa es realitz a mitjaneant un passador ° cilíndric qu e s'introdueix en un trepant al centré de l a placa . El cargol de regulació de la cambi a presenta tres diámetres diferents am b váries longituds cadascun . Aquest sistema permet l'enganxamen t de la placa tant per la base com per la part lateral, essent els enganxaments inferiors els portants i els superior només . de contenció . El conjunt és d'acer inoxidable . (Fabricat per Fischer; tel . : 93-5806000) .
TAG
Disminueix el nombre de visats d e vivendes
L'embarcaci ó del Col•leg i guanya l a 'Travessia d e Riudecanye s L'equip de remers patroGinat . pel Col•legi d' A parelladors i Arquitecte s Técniés i el Laboratori d'Assaigs va quedar en pri mera posició en la "Travessia del Panta de Riudecanyes" . L'equip, capitanejat per Antoni Puig, ja é s la segoná vegada que s 'adjudica aquest trofeu . L a travessia va tenir lloc e l passat' dia 2 d'agost d'aquest 1996 .
A dalt: Portada del programa am b qué se celebrava el XXé aniversari del Gran Premi de . Ciclisme d e Vinyols . A la dreta : u n moment de la cursa
Integrants de 1'embarcació guanyadora
El Col•legi am b el ciclism e junio r 'El dissabte dia 1 7 d'agost va tenir lloc a Vinyols i els Ares el XX Gran ' Premi 'de Ciclisme de la lo calitat, que alhora és també la Copa Tarragona Júniors d'aquest esport . La cursa , d'una distancia de 100 km , ' va sortir a les 16h ., de Vinyols, des. . d'on va circular per Montbrió, Riudoms , Riudecanyes, Duesaigües , .Riudecols i Reus, per acabar a Vinyols pels voltant s de les 19h. L'esdevenimen t va ser organitzat pels Amic s del Ciclisme de Vinyols i v a comptar amb l a col•laboració del Col . leg i d'Aparelladors i Arquitecte s Técnics . i del ' Laborator i d'Assaigs .
El sector de la vivend a continua la seva trajectóri a descendent . En els meso s de gener a maro d'enguany , i en compareció al matei x període de 1'any 1995, el . nombre de vivendes visa des ha disminuit 'un 8% , segons dades del darrer in forme de cojuntura de l Consell Superior de Col •legis d'Arquitecte s d'Espanya . En pressupost real, l'evolució negativa trimestre a trimestre és un xic me : nor, _ cosa que indica' una relativa disminució, sigu i de la superficie per viven da (incolent-t'hi aparcaments i locals comercials) , sigui de la seva qualitat . En xifres, aquest descen s potfixar-seen el 4,3% respecte a 1'hivern del 95 . ' Els darrers informe s del Consell i deis Butlletins Trimestrals de FINE i ' del Banc d'Espanya, con firmen que la darrera recuperació económica ha esta t breu . S'observa que la recuperació de la construcció residencial, que va comencar a principis de l 1994, ha estat intensa fin s a aquest estiu, 'període 'en que ja ha éxperimentat un perceptible descens .
Correo de la Construcción, juliol-setembre 1996 '
TA G
Babilónia , 1700 a,C , Breu repás a la legislació sobr e construcció
Runes del Codi d'Hammurabi
De vegades, la desesperació s'apodera del professional de la construcció en reflexionar sobre les complicacions i les dificultats que reporta 1'ofici . Es precisament en aquests moments quan la história més ens pot ajudar a adonarnos del que arribat a avancar aqueta professió i de la "sort" que tenen tots aquells qui en formem part . Vejam, si no, qué s'hi déia al Codi d'Hammurabi : "Si un constructor edifica una casa per a un comitent i l'enllesteix, aquest
haurá de pagar-li una retribució de 2 "Shekel" d e plata per cada "Sar" ( 1 Shekel = 360 grans de blat = 9,1 gr. ; 1 Sar = 14, 88m 2 ) . "Si un constructor edifica una casa per a un comitent i no li dóna prou resisténcia, de manera qu e la casa s'ensorri ocasio-
Publicada una gul a de la demarcaci ó El passat dia 1 de juliol va presentar-se, a la Diputació de Tarragona, una nova guia general de la demarca ció que porta per títol Tarragona . Costa Daurada y comarcas del interior . El llibre está estructurat en tre s grans blocs temátics : el primer , anomenat "Guía de fondo", est á centrat en la informació genera l relativa a la geografia, el clima, l a flora i la fauna, la história, . . . El sego n bloc, anomenat "Guía de superficie" , consta de 37 rutes en cotxe, bicicleta i a peu per les deu comarques de l a demarcació . I el tercer bloc, anomenat "Guía integral de servicios", recul l prop de 5 .000 adreces útils per cobri r qualsevol necessitat o afició de l visitant o del resident : accessos , allotjament, restaurants, mercats , fires, forns, cooperatives i cellers , metges, farmácies, taxis, . . . El llibre j a está disponible i 1'ha publicat 1'Editorial Nogara Libros .
nant la mort de lamo, e l constructor será executat . "Si l'ensorrament provoqués la mort d'un fill de lamo, haurá d'executar-s e un fill del constructor. "Si mor un esclau de l comitent en l'ensorrament, el constructor haurá d'entregar a canvi un escla u de valor equivalent .
"Si l'ensorrament destruís part de la propietat, el constructor haurá de refer alió que s'hagués destruit, pagant ell els costos . 1 si un constructor edific a una casa sense donar-li resisténcia i se n'ensorra una paret, el constructo r haurá de reconstruir-l a per compte propi".
Alió que Darwin no va poder veure . .. Aparelladorus tarraconensis : família de I'espócie humana caracteritzada per I'afany d e construir cases i altre s edificis en un territori delimitat al Nord per les vinyes del Baix Penedés, a I'Est pel mar Mediterrani , a I'Oest pels aragoneses i al Sud per I'Ebre .
Aparelladorus tarraconensis famolenquis : evolució de ('anterior, apareguda a finals del segon mileni d .C . arran de les transformacions en I'entor n ecológic : retalls en els pressupostos governamentals, eliminació dei s col•legis professionals , congelació salarial de l funcionariat, liberalitzaci ó de mercats, ., .
r
El nostre servei garanteix la QLIALITAT de l 'obra
laborator i d'assaig s del Col•legi d'Arquitectes Técnica de Tarragon a
LABORATORI ACREDITA T
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . Poi . Industrial Francol í Parcel•la 15, núm . 5 - A Tel . (977) 54 79 09 - Fax (977) 54 78 4 7 43006 TARRAGONA