•Ampliaci6 de'Fwa de Reus,
-....„ ,„.., - .E1 Col•leffi ,..„ d'Aparelladoi.l i,Arquitectesl'éenicl 13ellarra0sa, p'relbrt-a Exiótromunitat taprevencio; de riscos laborals
' .,,
TA C
SERVEI S COL-LEG 1 >I►>OFICIN A TeIf . 21279 9
■»» AULA INFORMÁTIC A Marcel Ramíre z
Consultes : De dilluns a divendre s De 9 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 2/4 de 8 de la tard a
Horar i De dilluns a divendre s De 9 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 7 de la tard a Ja som a INTERNET Pág Web : http :// www.seric .es/coaa t
Gabinet Técnic : Vocal del Departament : Francina Escod a
Correu electrónic : colarqtectgna@mail .seric .e s
Visats : Horari : Dimecres i divendre s De 8 del matí a 2/4 d'1 del migdi a
ASSESSORAMENT JURÍDI C Xavier Escud é TeIf . despatx : 21265 8 Hores concertade s ►I■I>
Borsa de Treball : Horari : De 9 del matí a 1 del migdi a
/►► BIBLIOTECA/PAPERERI A Josep M . Sanet
Consultes : Lluís Roi g De 9 del matí a 1 del migdi a
Horari : De dilluns a divendre s De 9 del matí a 1 del migid a De 2/4 de 5 de la tarda a 7 de la Tard a
Centre d'Estudis Tarragona : Agustí Valls
99 LABORATOR I Tarragon a Telf . 54790 9 Director: Miquel Mascaró
Formigons : E . Vall s
Químic : J .C . Fernánde z
13ÚSTI A De dilluns a divendre s De 9 del matí a 1 del migdi a De 3 de la tarda a 6 de la tada
Aesembre
Av. Francesc Maciá, 6-1 r 43204 Tarragon a
II
107
G
SUVAR I ■ EDITORIAL Pág. 3 ■ ENTREVISTA Sr. Josep Masferrer Pág. 4 ■ ÉS NOTÍCIA El Col•legi, Present a Expo-Comunitat Pág. 6
■ EL COL•LEGI El Col•legi va ser a Expro/Reu s Pág. 17 ■ PANORAM A Presentada Prevenci ó Gaudí, empresa dedicada a combatre el s accidents a l a construcci ó Pág. 18 ■ INNOVACI Ó El sistema Iglú, un a solució definitiv a Pág. 20
EDTOA L Prevenir és cura r
L
1 entrada en vigor de la Llei de Prevenció de Risco s Laborals, a partir del 25 de desembre, obliga les empreses a fe r un replantejament en la seva política de salut i seguretat en e l treball. Als darrers mesos han aparegut a la premsa nombrose s informacions que donen una idea de la magnitut d e 1'accidentalitat laboral en el sector de la construcció i pose n sobre la taula un problema greu i de difícil solució, peró que ca l combatre amb fermesa. "Los accidentes laborales cuestan 2, 5 billones al año" (El País) o "Los accidentes laborales aumentan el 6,7% i suman 328 .372 hasta junio", són només dos exemple s que ens donen una idea de la incidéncia que 1'accidentabilita t laboral té en el món laboral i, especialment, en el de l a construcció . Afortunadament, una vegada més des de la demarcació s'ha reaccionat amb rapidesa i el novembre passa t sindicats i Patronal de la construcció van fer un pas que pót se r decisiu en aquesta lluita quotidiana contra els accident s constituint Prevenció Gaudí, la primera empresa de tot 1'Esta t especialitzada en realitzar els plans de segurtat de les petites i mitjanes empreses segons marca la nova llei i, en definitiva , dedicada a evitar els accidents . Invertir en salut i seguretat laboral és invertir en un de l principals actius de 1'empresa i és, sens dubte, guanyar en qualitat, la qual cosa repercuteix indubtablement, tant e n benefici de la própia empresa i deis seus treballadors com e n benefici del client que, en definitiva, és la raó de ser d e 1'empresa . És evident que portar a terme una adequada polític a de prevenció de riscos laborals té un cost, peró també és eviden t que la salut i la seguretat laboral mereixen tot tipus d'esforcos i comporten tot tipus de guanys .
TA G REVISTA DEL COL,LEGI D'APARELLADORS EDITA : Cul legi d'Aparelladors i Arquitec1es Técnicsde Tarragona As . FrancescI`lacia, 6Ir 43005 1'arralona Tel . (977) 21 27 99 Fax (977) 2241 52 Portada :
Maqueta del Palau (le Congressos de Tarragona
Desembre
1 ARQUITECTES TECNICS DE TARRAGON A
Oficina de vista de Reas : Placa Prim, 10,4ta Tel . (977) 33 10 72
PRESORER i :loan Mercudé Porta CO\IPTADOR : PilarCoca 'Forre n VOCALS : loan Mita Rovira Josep M . Juncosa Aragonés Francina Escoda AguslíValls Valkana
Oficina de iÑats de El Vendrell Pau Casals, 17 Junta de Gavera : PRESIDENT: :loan Prous Masdeu SECRETARIA : Cristina Gómez López,
Direcció . '1'OC
III
Impressió : Arts. GráGyues 1'Eskc l Balines 6643205 REDS S Dipo sit legal : T-880-93 IS .SN• 1134-086 X
Els criteris exposats al s articles signats són d'exclusiva responsabilita l deis autors i no represente n necessariament 1'opinio d e TAG .
199 7
TA C
L'E\TREV$T A
S . PU'
1/je e
"Els objectius de la federació de gremis són i han estat sempre ambiciosos " El senyor José Masferrer és el president de la Federació de Gremis de la Construcció a Tarragona, una entitat que, segons el seu máxim representant, sempre ha tingut un s objectius ambiciosos . En aquesta entrevista, el senyor Masferrer repassa quines són le s principals preocupacions de la federació i deis seus associats, destaca la importáncia de l recentment creat servei de prevenció Gaudí i opina que el sector de la construcció és e l menys reconegut dins del món económic .
la variant de la Mora a Torredembarra, i el palau d e fires i congressos de Tarragona . Els municipis amb el s pressupostos al límit, fa que tinguem d' esperar poque s alegries ."
ué és i quins són els objectius de la Federaci ó de Gremis de la Construcció de la Província d e Tarragona ? "Els objectius són i han estat sempre ambiciosos . Anem en la línia de captar nous afiliats, amb un percentatge que oscil•la entre el 60 i el 65% del total, fin s a la formació de professionals del sector. Estem patin t un déficit molt important d'oficials de paleta a la demarcació . Per poder-ho tirar endavant estem desenvolupant una tasca compartida entre la federació de gremis (dividida entre les seves diferents comarques) i 1'Institut Gaudí. És un desig fomentar el reciclatge i instar la joventut perqué aprenguin un ofici . També ens preocupa molt el conveni col•lectiu amb vista a l nou exercici . Els sindicats ens proposen rebaixar le s hores de treball . En aquest sentit, ja hem sobrepassat el límit. Les empreses que tenen instaurat el temps pe r esmorzar (que són el 90%) no arriben a les 34 hore s del treball efectiu, sense comptar les baixes per malal tia i els accidenta . Esperem que hi hagi comprensi ó per part deis sindicats en aquest tema ."
El sector de la construcció está prou reconegut din s del món económic ? "És el menys reconegut dins del món económic . Pel que fa a Espanya, de cada tres pessetes que donem a 1'administració, solament se'n reinverteix una . Crec que podrien ser molt més generosos ." I per part de les administracions ? "Les administracions podrien ser més generoses tenin t en compte que s'está fent una nova llei del sól . Le s administracions autonómiques i municipals no vole n perdre cota de poder económic per la qual cosa, segons les dades que anem rebent, será una llei descafeMada perqué a la resta de 1'Estat passaran d'un 15% a un 10% de cessió de terrenys d'aprofitament mig . A Catalunya, ens veiem avenir que el sól no será mé s económic, tal com havia promés l'administració central . Es una opinió que pot canviar en parí , un co p surti la lletra petita de 1'esmentada llei ."
Quin moment viu el sector de la construcció ? "És molt millor que dos anys enrere encara que jo diria que no tant com es diu . Es cert que han augmenta t els habitatges i que estan incrementant-se . No donaré dades perqué sovint surten a la premsa per .) teni m com a punt de referéncia 1'obra pública . Portem, gairebé dos anys, sota cero, peró, confiem que enguan y es poli finalment en marxa el desviament del Francolí,
Desembre
Hi ha intrusisme dins de la construcció ? "D'intrusisme n'hi ha hagut, n'hi ha i sempre n'h i haurá . Ens preocupa molt aquesta problemática i l a leva radicalització . Pensem que no n'hi ha prou am b la denúncia . Ara esperem que la Generalitat d e
IV
1997
TA C
Masferrer, assegut el tercer per la dreta durant la presentació del nou servei de Prevenció Gaudí. Catalunya doni el punt de sortida per a la implantaci ó d'un carnet de responsabilitat d'empresa . A més d'ajudar a combatre aquesta lacra seria una eina que confortaría l'empresari del sector, en les seves responsabilitats i en el seu prestigi davant deis clients . Aquest document anirá acompanyat d'un registre obligator i acreditatiu deis seus coneixements, ofici, professió i capacitat económica ."
i necessiten rehabilitar-se . La Generalitat, conscien t d'aquesta problemática, está disposada a aprovar mé s subvencions a fons perdut. En aquest terreny, el peti t i mitjá empresari té molt a dir ."
Quines necessitats té el sector ? "Moltes . Des de la formació, tal com he dit abans, a causa principalment per la falta de personal preparat, fins a la dignificació del sector, que es mou a parti r deis cursos de paleta, els homenatges als jubilats, i e l projecte de la Universitat de ]'Arquitectura Técnica a la demarcació, molt sol•licitada per nosaltres . Tenint en compte la importáncia que té el sector a la demarcació, demanaria al Col•legi d'aparelladors que també fessin leva aquesta iniciativa i així junts podrem demanar aquesta necessitat ."
Recentment s'ha creat el servei de prevenció Gaudí. Qué aportará aquest nou servei ? "Ha estat un instrument creat i compartit entre la confederació catalana i 1'Institut Gaudí . Pensem que ser á molt válid per als petits i mitjans empresaris . És un a normativa legal molt complexe i aquí és on haur á d'actuar el Servei de Prevenció Gaudí SA . La llei d e prevenció, que té 39 reglaments, será impartida in situ la qual cosa donará una tranquil•litat molt gran a 1'em presari, que podrá destinar més temps a les seves empreses . És una de les vessants més desenvolupades pe r la federació . Confiem que els resultats no ens defraudin . Hem fet jornades informatives a Tarragona i Tortosa, i esperem que poguem fer-les aviat a Reus , Valls i El Vendrell . "
Els plans de 1'habitatge són realment una eina qu e incentiven la venda de pisos o bé aquesta qüesti ó depén de molts altres factors ? "Naturalment que incentiven les vendes peró solamen t amb aixó no seria suficient. Actualment una de le s coses que més han influit per fer revifar el sector ha n estat la baixada deis interesaos . Són molt pocs els productes que tenen una garantia d'inversió com aquesta i, si tal com diu el Banc d 'Espanya podem arribar a qué el preu del diner sigui del 4% en poc temps, per al 199 .confiem 8 créixer del 4% o del 5% . També confi em que durant el próxim exercici es rehabilitin habitatges. Un 28% estan afectats per patologies diverses
S'han incrementat durant els últims mesos cls accidents laborals a la construcció ? "Els mitjans de comunicació i els sindicats ja han exposat alió que ha passat durant els últims mesos peró en canvi no s'explica que també ha augmentat el nombre de treballadors actius . Malgrat tot els accidents só n una de les preocupacions que han tingut i tindran sempre els empresaris . Prova d'aixó és la creació de l a societat participativa amb els sindicats majoritari s perqué units els empresaris i eis treballadors intenti n erradicar al máxim aquesta lacra que són els accidents . La nostra sinistralitat está per sota de la mitjana dei s pasos de la Unió Europea. "
Desembre
V
1997
TA C 1
ÉS
OLCL A El Col•legi, present a Expo-Comunitat
E
1 palau de fires de Reus va ser 1'escenari el Tarragona es calcula entre 500 i 700 milions d e mes de novembre de la realització de la primera pessetes, i que té una incidéncia especial pe r edició de la fira per a les comunitats de propieta- 1'existéncia de molts habitatges de segona resiris anomenada Expo-Comunitat . El saló va reunir déncia . Les conferéncies que es van realitza r durant tres clics quaranta estands relacionats amb el món de l'habitatge, com ara ascensors, antenes paral .lelament durant la mostra també van servi r
La Fira per a les Comunitats de Propietari s 3 FUS ' 8 r 8,4e novembre de 199 1
de televisió, electricitat, il•luminació, jardineria , piscines i seguretat, que es van completar amb unes jornades técniques paral•leles . La mostra va algar el teló de la má de l subdirector general d' Actuacions Concertade s d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat . Salvador Martí, president del Col•legi d'Administra dors de Finques de Tarragona, va alertar que é s necessari conservar els pisos ja que en cas contrar i d' aquí a vint o trenta anys poden amenacar ruina . La fira es va realitzar poc abans que entri e n vigor la nova llei de propietat horitzontal que pretén fer desaparéixer la morositat que hi ha a les comunitats de propietaris, que a la demarcació de Desembre
per fer públiques diverses dades interessants . Així, per exemple, es va afirmar que unes 50 0 facanes d'habitatges de la ciutat de Tarragona es tan en situació d'Unitat de Cures Intensives (UCI) ja que el seu estat actual de conservació obliga a una actuació urgent, segons un estudi realitzat per encárrec de 1'Ajuntament al Col•legi d'Arquitec tes Técnics i Aparelladors de Tarragona . Joa n Prous, president d'aquest organisme professional , va assegurar que la mateixa situació es pot aplica r a la resta de la demarcació, amb la qual cosa e l 5% de les facanes amenacen ruina . Prous va avan5ar que l'estudi ha estat l'inici d'una actuació qu e pretén impulsar l'Ajuntament de Tarragona, qu e
VI
1997
TAC ins en la conservació deis edificis . Salvador Martín va mostrar-s e partidari de recuperar un projecte de la Generalitat, que consistia a establir una mena d'inspecció técnica deis vehicles als habitatge s amb una certa antiguitat, una reivindicació que també va compartir el president deis aparelladors . Per la seva banda, representant s de Gas Tarraconense, Telefónica , i del gremi d'electricistes van insistir en el fet que la majori a d'instal .lacions de serveis dei s edificis no han estat adaptades a les noves necessitats doméstiques .
consistirá en la realització d'un diagnóstic indivi dual de les 500 facanes que estan en estat greu . L'avaluació se centrará a establir l'estat de la part exterior i el nivell d'actuació que necessita, acom panyat d'una fotografia . El diagnóstic de cad a facana tindrá un cost de 6 .000 pessetes, de le s quals una tercera parí será assumida pel matei x col .legi professional, que será l'encarregat de fe r la revisió. Prous va comentar que la Diputació de Tarragona també vol impulsar una iniciativa simi lar, i per aixó ha encarregat al col .legi un estudi de 1'estat de les facanes a les poblacions de menys de 5.000 habitant s de la demarcació. Les principals patologie s que s'han detectat a l'exterior dei s edificis són el mal estat deis revestiments, les cornises, els estucats i les rajoles, que pot provocar algun despreniment . Els responsables deis arquitectes técnics va n assenyalar que a més del 5% de les facanes en estat alarmant, hi ha un altre 20% que necessita algun tipus d'intervenció per manc a de manteniment . Les sessions, peró, també van servir per posar a debat 1'aug ment de la cultura de la conservació i de la conscienciació deis ve-
Desembre
Expo-Comunitat va acollir unes jornades técniques en les quals e s va tractar, entre altres aspectes, la necessitat de realitzar un millor manteniment deis postres edifici s
VII
1997
TA G
DIA R DI R 296 al•legacions al Pla General d'Ordenaci ó Urbana de Reus
L
Ajuntament de Reus revisa aquests dies les l.legacions que s'han presentat a la revisi ó 296 a del pla general d'ordenació urbana de la ciutat pe r als próxims vuit anys . El gruix més importan t d'al•legacions fan referéncia a qüestions urbanís tiques particulars deis titulars que han presenta t les esmenes i la resta han anat a cárrec de co l .lectius ( ajuntaments, entitats ecologistes, grups d e professionals i partits, entre altres) . El consistori estudiará les a l.legacions pre sentades i donará a conéixer els que les han presentat la seva resolució, perqué si ho desitge n puguin presentar recurs, en el cas que sigui neces sari. D'aquesta manera, próximament el document es portará al ple municipal perqué doni e l vistiplau a l'aprovació provisional i un cop supe rada haurá de rebre el llum verd de l' aprovaci ó definitiva . Tot seguit, la comissió d'Urbanisme d e Tarragona haurá d'aprovar el document perqué fi nalment sigui la comissió d'Urbanisme de Catalunya qui expressi la seva conformitat . De manera esquemática, les al•legacions e s poden classificar de la manera següent: Particulars : Fan referéncia a qüestions de tota mena, com ara disconformitats amb les nove s alineacions de carrers . Aquesta, per exemple é s una de les queixes presentades per un veí del barri Montserrat de Reus . També hi ha al.legacions qu e demanen més sostre edificable . Així, es planteja que al tram de la riera de Miró comprés entre l a plaga Clavé i el camí de Valls, 1'algada máxim a sigui de planta baixa i quatre pisos d'alcada en el s edificis que donin a la riera, i de planta baixa i do s o tres pisos en els habitatges que donin als carrer s laterals o posteriors, en funció de 1'amplada de l carrer . Circulació : Millorar la circulació deis vehi cles a Reus és un altre deis temes que es plantegen en algunes al•legacions . Així, per exemple, e l grup municipal d'ERC n'ha presentat una (dins Oesembre
del paquet de nou) que proposa una solució pe r resoldre els problemes de tránsit que hi ha a l a cruilla entre 1'avinguda Onze de Setembre i e l carrer del General Moragues . D'aquesta manera , es planteja crear una rotonda en aquesta cruilla . A més, es proposa eixamplar el vial que uneix aquesta confluéncia amb el pont sobre el ferrocar ril i construir dues passarel . les d'estructura lleugera (per al pas de vianants) a cada costat de l pont, en la seva intersecció amb la plag a d'Almoster. Finalment, també s'assenyala ampliar lleugerament 1'avinguda del Comerc cap a l a part que toca a la plaga Almoster. Ajuntaments : Diversos són els ajuntaments veins a Reus que han presentat al•legacions al pl a general . Els primers a fer-ho van ser els consisto ris de la Selva del Camp i de Riudoms . En els do s casos, les queixes feien referéncia al dibuix d e diferents vials en el nou document urbanístic qu e afe.ctava els seus municipis . Finalment, es va ar ribar a un acord . Sens dubte, per), les al•legacion s presentades per 1'Ajuntament de Tarragona ha n estat les que han tingut més ressó . Una feia referéncia al fet que el consistori reusenc vulgui con vertir en sól industrial una part del terme que limi ta amb la Canonja . La segona, es basava en la dis conformitat amb el fet que la xarxa del corredor del mediterrani connecti des de Salou amb el tre n de gran velocitat a Perafort . Aquesta última és l a que ha aixecat més polseguera, intervenint fins i tot els principals responsables d'Urbanisme de l a Generalitat que han recordat que aquesta planifi cació ja fa anys que esta definida . Medi Ambient : La preservació del med i ambient tampoc podia faltar en les al•legacions . El grup ecologista Gepec va presentar una bateri a d'al .legacions encaminades a conservar els camins rurals que encara hi ha al terme de la capital del Baix Camp per) també a mantenir les rieres i barrancs . A la vegada, l'entitat també propo -
1997
TA C
saya la necessitat de tenir una ordenanca que es tableixi limitacions en la implantació de determi nades indústries . Gremis professionals : El Gremi de la Construcció del Baix Camp va plantejar en una de le s seves al•legacions que la superfície mínima pe r poder edificar en sól no urbanitzable sigui d'un a hectárea, excepte en casos excepcionals . D'aquesta manera, 1'entitat responia negativament a la proposta del pla en el qual es proposa va que la superfície mínima per edificar en sól n o urbanitzable sigui de dues hectárees en 1' áre a agrícola, i de cinc, a 1' área de protecció de paisatge.
Desembre
Reglaments : La falta de reglamentació di versa també es constata en les esmenes . Així, per exemple, la germandat de Sant Antoni de Pádu a apunta la necessitat de fer un reglament que permeti conservar les imatges que encara hi ha a le s facanes de diferents immobles de la ciutat . L a germandat considera que així s' aconseguirá con servar aquest important patrimoni religiós d e Reus . Centenars de persones van consultar el pl a general durant els dos mesos que va estar exposa t a la sala d'actes d'Amersam, al mercat Central de Reus .
IX
1997
TA G
L' exposició PREMAAT Guillén de Rohá n a la UNESCO
Junta Genera l Extraordinaria de PREMAAT celebrada al Col.legi .
L a Seu Central de la UNESCO (París) va aco llir la inauguració el 21 d'octubre passat de 1'ex -
de la Conferéncia General . La Ministra de Cultura del Govern de 1'Estat, Sra . Esperanza Aguirre, v a visitar 1'exposició el 23 d'octubre, amb motiu de la seva intervenció durant la Conferéncia General . Als parlamenta, el Sr . Mayor Zaragoza v a felicitar PREMAAT per la seva labor en la crea ció d'una consciéncia als joves arquitectes técnic s sobre el paper rellevant que ha de tenir la conser vació del nostre patrimoni arquitectónic . Per al Director General de la UNESCO, els joves són el s veritables protagonistes de 1'exposició, ja qu e "anteriorment hem fracassat en els intents d'establir llanos amb la joventut, ja que potser el nostre enfoc no ha estat l'adequat . Avui els nostres esforcos estan donant els primers guanys i estem en u n moment de diáleg, un diáleg sobre el que s'esta n posant les bases de futur" . Per la seva part, el President de PREMAAT , D. Rafael Cercós, va indicar que "col•laborar i servir de suport en el procés educatiu deis estudi ants d'Arquitectura Técnica sobre el gran sabe r que hi ha a les construccions populars va ser l a idea promotora d'aquest premi i d'aquesta exposició . PREMAAT va voler aportar el seu gr a d'arena a la construcció d'un futur que sápig a ajuntar les noves tecnologies amb la tradició pe r fer possible la conservació de les construccions heretades del passat, peró, amb les comoditats disponibles al segle XXI" .
posició del Premi PREMAAT Guillén de Rohán 1996 sobre arquitectura rural, coincidint am b l'apertura de la Conferéncia General (Assemble a Biennal deis 186 paisos de la UNESCO) . La mostra va coincidir a París amb la celebració de l a Fira de la Construcció BATIMAT 97, que v a permanéixer a Franca fins al 10 de novembre . La mostra, que s'ha titulat "Arquitectur a Popular Española . Jovenes Arquitecto s Técnicos", está formada pels treballs guanyador s deis 192 presentats al Premi PREMAAT Guillé n de Rohan 1996 i per un projecte sobre el poble abandonat de Belchite, localitat que va viure u n trist episodi durant la Guerra Civil Española i qu e el seu procés de restauració s'erigeix com a símbol de la pau . L'acte d'inauguració de la mostra va tenir l a preséncia del Sr. Federico Mayor Zaragoza, Di rector General de la UNESCO ; el Sr. Jesús Ezquerra, Embaixador d'España davant l a UNESCO ; el Sr. José Antonio Otero, Presiden t del Consejo General de Arquitectura Técnica ; el Sr. Rafael Cercós, President de PREMAAT ; el Sr. José Luis Morera, President de la Conferéncia d e Directors d'Escoles Universitáries d'Arquitectura Técnica ; el Sr. Domingo Serrano, Alcalde d e Belchite i altres personalitats de diferents Estats Membres de la UNESCO, presents a la celebració Desembre
X
1997
TA C
Reunió informativa al Col•legi sobre e l RD 1627/97 "Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció " en aplicació a 1'estudi i atenent a les previsions, elaborará el pla de seguretat i salut en funció de l seu propi sistema d'execució de 1'obra . Quan e l promotor contracti directament treballadors autó noms pasará a tenir la consideració de contractis ta.
ecentment s'ha publicat el RD 1627/97 "Dis posicions mínimes en materia de seguretat i salu t en les obres de construcció", mitjancant el qual e s trasposa la directiva 92/57/CEE de 24 de juny d e 1992, que va entrar en vigor el 25 de desembre de 1997 . Per tal de donar a conéixer aquest RD, e l col•legi va acollir, el 18 de desembre passat un a reunió informativa a carrec de la Sra . Anna M. Perelló, Arquitecte Técnic especialista en preven ció del Centre de Seguretat i Condicions de Salu t en el Treball de Tarragona ; el Sr. José Antoni o Ferrando Morellón, Inspector de Treball i, el Sr. Francesc Escudé, de l'Assessoria Jurídica del Col .legi. En la seva exposició van indicar que la lle i de 31/95 de 8 de novembre de prevenció de risco s laborals, dóna un nou enfocament a la prevenci ó de riscos laborals en la seva voluntat d'integrarla dins el conjunt d'activitats i decisions de le s empreses, fins i tot, en fase de projecte empresa rial . A partir de la llei han estat publicats una se rie de reglaments que la desenvolupen . El DR 1627/97, a grans trets, defineix els professionals que poden intervenir en el procé s constructiu i les seves funcions i obligacions en materia de seguretat i salut de forma coordinad a i organitzada . Pel que fa referencia a 1'estudi-estudi bási c de seguretat i salut, cal dir que queda derogat e l conegut RD 555/86 sobre plans de seguretat i e l RD 84/90 que el modifica, i s'imposa la obligato rietat d'elaborar un estudi-estudi básic de seguretat i salut per a totes les obres d'acord amb e l pressupost de contracta (75 milions), la durarl a (>30 dies laborables ocupant en algun momen t més de 20 treballadors), el volum de ma d'obr a (dies de treball del total de treballadors >500) i l a tipologia de 1'obra (túnels, galeries, conduccion s soterrades i preses). El promotor sera el responsable de fer qu e s'elabori l'estudi-estudi básic i cada contractista,
Oesembre
► La figura del coordinado r Pel que fa a la figura del coordinador, es v a indicar que el RD 1627/97 quan parla del coordi nador, tant en fase de projecte com en fase d'exe cució, diu que aquest haurá de ser un tecnic com petent sense definir que s'ha d'entendre per tecnic competent . En aquest sentit, per part de la Inspecci ó Provincial de Treball i Seguretat Social hi ha hagut un especial interés per discutir el tema i adop tar un criteri comú per aplicar a la provincia men tre no es disposi d'instruccions més concretes . El criteri que s'ha decidit aplicar és que pe r a ser tecnic competent s'exigirá una titulació uni versitaria i haver cursat el módul de 300 hores de l programa de formació per a desenvolupar funci ons de nivell intermedi segons 1' annex V del R D 39/97 de 17 de gener (BOE de 31 de gener) pe l qual s'aprova el reglament deis serveis de prevenció . Aquesta conclusió s'ha tret de 1'analisi deis termes tecnic i competent tot comparant-ho amb altre legislació derivada de la llei 31/95 de prevenció de riscos laborals, que quan parla de téc nics exigeix una titulació universitaria i si no é s necessari ho defineix com a personal competent . I per determinar que s'entén per competen t s'aplica alió estáblert en el reglament de servei s de prevenció, que afecte a tots els sectors d'acti vitat i defineix quin és el nivell de formació ade quat per a desenvolupar les diferents tasques e n materia de prevenció de riscos laborals .
XI
1997
TA C PR
\OAV A
Mesures preventives en la utilització de l a serra circular per a obre s
E1 Centre de Seguretat i Higiene de Tarragon a
retges de transmissió, o bé, risc de contacte eléc tric) .
del Departament de Treball de la Generalitat d e Catalunya ens ha fet arribar una série de recoma nacions sobre la utilització de la serra circular qu e reproduim a continuació :
► Mesures preventive s Per eliminar aquests riscos caldr t adoptar una série de mesures preventives que les podríe m separar en dos grups : les que inclouen element s de seguretat per instal•lar a la máquina i d'altre s referents a la forma correcta de manipular-la . Pel que fa al primer grup, la seria haurá d e disposar d'uns resguards fixos com són la carcas sa protectora de les corretges de transmissió i l a carcassa protectora del disc a la seva part superi or, que será regulable a l'alrada per ajustar-la a l a pega a tallar i una ganiveta divisória que evitar á que la pega un cop tallada es torni a ajuntar i .es podrá regular en sentit horitzontal i vertical . La instal•lació eléctrica haurá de garanti r que no hi hagi punts en tensió que siguin accessi -
La serra circular de taula és una máquina molt utilitzada a robra per la reconeguda eficáci a del rendiment que proporciona, peró no menys re conegut és 1'alt risc que comporta la seva utilització si no es tenen en compte les mesures de segu retat que cal adoptar. La fácil manipulació i el fet que no és necessária una excessiva precisió del tall fa qu e qualsevol persona sigui capas d'utilitzar-la, l a qual cosa incrementa el risc d'accident que pot se r de diversa naturalesa (risc de talls, projecció de partícules de la pega a l'hora de tallar, del propi disc o de part d'ell, risc d'atrapament amb les cor -
Accidentabilitat acumulada al centre de trebal l Sector de la Construcció
Setemb . 96 / Agost 97
Gener 96 / Desem . 97
Setemb . 96/ Agost 97
Alt Camp
94
95
1
Baix Camp
626
622
7
Baix Ebre
240
212
1
Baix Penedés
203
192
6
Conca de Barberó
63
63
2
Montsió
177
224
1
Priorat
27
24
Ribera d'Ebre
47
46
1
Tarragoni!s
1 .009
867
18
Terra Alta
13
13
2.499
2.358
COMARQUES
TOTAL
Aesembre
37
'
TOTA L
MORTALS
GREUS
LLEUS
Període : setembre 1996 / agost 199 7
Gener 96/ Desem . 97
Setemb . 96/ Agost 97
Gener 96/ Desem . 97
Setemb. 96/ Agost 97
Gener 96/ Desem . 9 7
1
1
1
96
97
8
2
1
635
63 1
1
241
21 3
209
194
66
63
178
22 4
27
24
1
49
46
1
1 .028
88 8
13
13
2 .542
2 .393
2 1
21
32
XII
6
3
1997
TA C
bles i haurá de disposar d'un sistema de protecció contra contactes eléctrics indirectes ; és reco manable utilitzar el sistema de protecció "pres a de terra" de les masses associada a dispositius di ferencials . Al segon grup, que fa referencia a la mani pulació correcta de la serra, caldrá tenir en compte una serie de recomanacions, com poden se r dirigir i empenyer sempre la pega a tallar am b 1'ajut de guies i empenyedors, i no fer-ho ma i amb les máns . Cas de ser una pega de grans dimensions, i fer-ho amb les mans, caldrá tenir el s dits polzes estesos, la taula haurá d'estar perfe ctament anivellada i haurá de garantir l' estabilita t del conjunt . No es podrá utilitzar un disc de di ámetre superior al que permeti la carcassa protectora de la part superior del disc, i per últi m 1'operari abans d'utilitzar-la haurá de fer les se güents comprovacions com a mínim : correct e estat del disc, fixació del disc, altura del disc, i l a ganiveta divisora en relació al tall que ha d'efec tuar, correcte sentit de gir del disc, greixar el dis c de tant en tant proporcionant el bon pas de l a pega, correcte estat deis protectors, de la instal.lació eléctrica i disposar d'ulleres de seguretat .
Desembre
L'empresa haurá de formar i informar als operaris que hagin de manipular la serra de taula sobre el risc qu e suposa i la forma correcta d'utilitzar-la
► Formació i informaci ó L'empresa haurá de formar i informar al s operaris que hagin de manipular la serra de taul a sobre el risc que suposa i la forma correcta d'uti litzar-la, a la vegada que garantirá que la serra e n qüestió reuneix totes les condicions de seguretat , per la qual cosa es recorda que segons el R D 1435/92 de 27 de novembre, BOE núm . 29 7 d'11 .12 .92 a partir de 1'1 de gener de 1995 per poder comercialitzar o posar en servei una serr a de taula haurá de disposar de la marca "CE" i d e la declaració "CE" de conformitat .
1997
TA C
El President i la Junta de Govern de l 1 ■kA Y~
Desembre
COLLEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÉCNICS DE TARRAGON A
us desitgen un Bon Any 199 8 XIV
1997
TA C
El nou Palau de Fires de Reus tindrá un sal ó per a 800 congressistes
E l nou Palau de Fires i Congressos tindrá tres noves sales, que podran albergar a 800 congressistes ,
la qual cosa significará més que duplicar la capacitat actual del saló d'actes . En concret, el nou Pala u de Fires disposará de tres espais nous que conectaran amb la sala 3, a 1'alcada del carrer de Gaudí . Cadascun d'ells tindrá una capacitat per a unes 250 persones i podran conectar-se entre sí i formar un a sala única per a 800 congressistes . El pressupost és de 600 milions de pessetes i la Unió Europea (UE ) aportará 192 per al futur Centre Internacional de Negocis, que es dividirá en dos espais, la Fira i Redesa . La ampliació comportará, també, 16 despatxos nous d'uns 60 o 70 metres quadrats, més de 1 .200 metres quadrats de magatzem, més de 1 .200 metres quadrats per a servei de bar i restaurant i 1 .200 més per a altres serveis . D' altra banda, el tant desitjat párquing, aprofitará 1' ampliació de la sal a 4, amb rampes d'accés a l'exterior i tindrá 160 places . La Fira compta actualment amb 11 .150 metre s quadrats, superfície que amb l' ampliació passará a ser de 23 .000 metres . L' ampliació de la fira és un a necessitat com ho demostra l'augment considerable deis dies d'ocupació . Si el 1986, eren 45 els die s ocupats, el 1996 han estat 308, i han convertit Fira de Reus en la segona més important de Cataluny a i la cinquena de tot 1'Estat. Quadre comparatiu FIRA DE REU S Sala tipus
Estat actual
Ampliaci ó
Comissions
4 sales de 25 persones
20 sales de 25 persone s
Sala d'actes
300 persones
800 persones
Exposicions
7 .300 m2
9.000 m2
Aparcament
Inexistent
280 place s
Cafeteria
50 persones
100 persone s
Restaurant/Cuina
150 comensals
250 comensals
Magatzem
500 m2
1 .100 m2
Serveis Sanitaris
30 persones
65 persone s
Ascensors
2 Ascensors
6 Ascensors
Oesembre
XV
199 7
TA C
El COME G La intervenció de 1'Arquitecte Técni c questa assessoria sempre ha insistit en la necessitat de poder documentar adequadament l a intervenció de 1'Arquitecte Técnic a fi de possibi litar una eficac defensa jurídica davant de les de mandes judicials que exerciten els propietari s afectats per unes possibles patologies constructives . Moltes vegades no es disposa del Llibre d'Ordres, i ni tan sois deis fulls blancs que corres ponen a 1'Arquitecte Técnic . En ocasions, tot i aportar el llibre, aquest resulta ineficac per qua n el jutge determina la responsabilitat deis técnic s malgrat les anotacions fetes en aquest instrument , indicant que no tan sois s'han d'anotar les ordre s i instruccions de caire técnic, sinó que a més s'ha n de fer complir de tal forma que el seu incompliment ha d'impedir el lliurament de la certificaci ó de finalització de les obres . Tot i així, he de remarcar la importáncia del Llibre d'Ordres i la necessitat d'anotar, no tan sois les visites rutináries fe tes, sinó aquelles circumstáncies que hom cregu i que en el futur podran clarificar la seva interven ció professional, especialment, els canvis de pro jecte i qüestions fornamentals per 1'edificació o solucions constructives conflictives . Una mostra de 1'eficácia del Llibre d'Ordres está reflectida en la recent senténcia de l'Au diéncia Provincial de Tarragona del 4 de julio l passat, que tracta d'un problema d'humitats de l a planta sótan per la manca d'impermeabilització . Tot i que aquesta solució constructiva estava pre vista en el projecte, donades les circumstáncie s especificades en el Llibre d'Ordres es determin a la lliure absolució de 1' Aparellador i la condemna de 1'Arquitecte Director. Transcribim el contingut d' aquesta sentén cia pel seu valor provatori i per la recomanació d e seguir eLLlibre com un instrument de protecci ó jurídica. ". . .Por tanto, en principio, esto debería excluir la responsabilidad del Arquitecto . Sin embargo esto no es así ya que el dremaje o era
Desembre
insuficiente, con lo cual él debería responder, o n o se realizó, o no se realizó bien . Estas dos últimas posibilidades técnicamente pasarían l a responsabilidad al Aparejador, que es e l encargado, entre otras cosas, de vigilar que l a construcción se adecuase al proyecto, se realice con buenos materiales y siguiendo las normas d e la buena construcción . Sin embargo, en este caso nos encontramo s con que el Aparejador vió obstaculizada, tanto po r el Arquitecto como por la propiedad, el control d e la obra -verse hojas 22, 23 i 24 del Libro d e Órdenes y Asistencias- cuando fue reiteradament e desatendida su petición que se le entregase e l proyecto a fin de poder controlar la obra y en con creto las modificaciones introducidas en lo s garajes (pág . 23). En estas circunstancias, po r mucho interés que pusiese el Aparejador, era evidente a la luz de las numerosas visita s realizadas, con notas y referencias que responde n a contenidos reales, a actos concretos de control , su labor quedaba enormemente mediatizada por l a dificultat de comprobar si se ajustaba realmente l a obra al proyecto, siendo de notar, incluso, (pág . 2 del libro 2), que indica que sería necesaria l a impermeabilización para evitar humedades e n bajos, viviendaa y "zona de garaje" . Es decir, qu e el Aparejador cumplió con aquello a lo que estab a obligado y de haberse hecho caso a su s requerimientos y seguido sus indicaciones s e habrían evitado los actuales perjuicios . Por ello, a la vez que se excluye la responsabilidad de éste , se incluye la del Arquitecto, quien si bien cumpli ó adecuadamente con el deber profesional en e l proyecto, no lo hizo en la ejecución, dond e debería haber facilitado, en lugar de impedir, l a labor de control del Aparejador" . Es per aquest motiu que recomano una i altra vegada la necessitat d'extremar les precauciona i documentar correctament la intervenció d e 1'Arquitecte Técnic . Autor: E Xavier Escudé i Noll Assessoria Jurídica XVI
1997
TA C
El Col•legi també va ser a Expro/Reu s 1 col•legi no podia faltar en la fira multisectorial Expro-Reus 97, en la qual va presentar la sonda d e perforació, aparell que permet fer un estudi geotécnic del terreny, i preveure i evitar els problenies d e fonamentació que pateixen edificacions ubicades en terrenys poc o gens dequats . Pel Sr. Josep M . Juncosa, vocal del Laboratori del Col•legi, entitat que des de fa 15 anys dón a servei al sector de la construcció, l a sonda de perforació és una Bina molt necessária, útil i económica i que cad a vegada té més bona acollida entre el s professionals del món de la construcció, precisament pels beneficis qu e comporta, ja que a partir de 1'extracció de mostres es pot determinar amb exactitud si un terreny té o no les característiques adequades per suportar un tipus de construcció o una altra .
Prepareu-vos per a 1' esquiada
Recordeu, que bé ens ho vam passar a l'esquiada de la temporada passada ? Doncs, prepareu-vos per a la d'aquesta . No hi falteu!
Oesembre
XVII
1997
TA C
ACTUALJA T Presentada Prevenció Gaudí, empresa dedicada a combatre els accident s de la construcció partir de l'entrada en vigor de la nova Llei d e Prevenció de Riscos Laborals, la legislació en matéria de salut i seguretat en el treball, es deslliga d e la resta de la normativa laboral, per convertir-se e n un tronc legal específic que exigeix un tractamen t molt concret i especialment particularitzat en el sec tor de la construcció, obligant a qué totes les empre ses tinguin un Servei de Prevenció propi o alié . Per aquest motiu la patronal de la construcci ó i els sindicats UGT i CCOO han creat Prevenci ó Gaudí SL, amb l'objectiu fonamental de realitzar el s plans de seguretat de les empreses mitjanes i petites del sector per intentar reduir la sinistralitat a le s obres . Prevenció Gaudí, la primera empres a d'aquestes característiques a tot l'Estat espanyol, j a ha estat homologada per la Generalitat de Cataluny a i segons, el President de la Federació de Gremis de la Provincia de Tarragona, Josep Masferrer, será u n instrument adequat per a les petites i mitjanes empreses del sector per tal que es puguin adaptar a l a nova legislació .
Els objectius de Prevenció Gaudí són : • Que es pugui complir en tot moment la normativa vigent de cara a evita r 1'accidentabilitat laboral i les infraccions qu e se'n puguin derivar . • Que el responsable de la seguretat i salut d e l'empresa pugui trobar suport en un Servei d e Prevenció especialment qualificat en el secto r de la construcció. • Que sent una entitat cense ánim de lucre, el s beneficis de l'aplicació de la llei de prevenci ó de riscos laborals, li reverteixin amb un preu totalment ajustat .
/ Oferta de serveis Aesembre
XVIII
Prevenció Gaudí ofereix • Seguretat en el treball : La seguretat en el treball és la prevenció de les condicions perilloses i les accions perilloses actuan t sobre els riscos . En aquest aspecte realitzará tasque s de: Identificació de riscos, elaboració de Plans d'Emergéncia, elaboració arxiu de la documentació i assessorament en prevenció . • Higiene industrial : La higiene industrial és la técnica de reconeixement , avaluació i control deis factors de risc o agents ambientals presents en els llocs de treball, que pode n provocar una malaltia professional, una disminuci ó de la salut, incomoditat significativa entre els treballadors o la resta de membres de la comunitat . Per portar a terme les técniques d'higiene industrial e n una primera fase s'identifiquen en el lloc de treball , tenint en compte els processos i els productes utilitzats, els agents contaminants . Posteriorment, es valora quina és I'exposició deis treballadors als possibles contaminants existents al lloc de treball i to t seguit es decideix una metodologia per realitzar l a presa de mostres segons els contaminants que e s pressuposin i les mostres agafades es porten al labo ratori acreditat per a la seva analítica . Un cop determinat I'agent i la dosi, s'escull el criteri de valora ció que sigui reconegut (TLV) i s'estudien les me sures o métodes de control a implantar per reduir el s nivells de concentració fins valors no perjudicial s per a la salut . • Ergonomia : Ergonomia és el conjunt de técniques (enginyeri .a, medicina, psicologia, organització, higiene industrial, etc .), que tenen com a finalitat aconseguir un a millor adaptació a l'home deis mitjans tecnológic s i deis entorns de treball i de vida . En aquest sentit e s fará un treball encaminat a adoptar les mesures pre-
1997
T4 G práctica de protocols específics de reconeixement s médics preventius per als treballadors de la construcció, en funció deis seus factors de risc, basats e n técniques de control biológic i cribatge de factors de risc i de málalties.
ventives que permetin evitar o disminuir la manipulació manual de cárregues . • Psicologia : Aquesta área, dins la prevenció, té com a funci ó identificar i eliminar o controlar aquells factors d e natularesa psicológica, que de forma directa o indirecta, comportin risc laboral i, per tant, disminueixin 1'eficacia i eficiéncia del treball . La importanci a de la prevenció en aquesta área concreta ve donad a per la gran incidéncia de 1'error humá com a facto r causant d'un alt percentatge d'accidents laborals , especialment en la construcció . En aquesta área Prevenció Gaudí actua en dos ambits : la identificaci ó de riscos i la conseqüent adopció de mesures correc tores i 1'assessorament professional .
• Informació i formaci ó En aquest ámbit Prevenció Gaudí, vol, entre altre s aspectes, promoure els comportaments segurs i l a correcta utilització deis equips de treball i protecció , així com per fomentar 1'interés i cooperació dei s treballadors en l'acció preventiva ; promoure actuacions preventives básiques, col•laborar en el contro l i avaluació deis riscos generals i específics de 1'empresa, actuar en cas d'emergéncia i primers auxili s i cooperar amb el servei de prevenció . Així s'establirá un programa d'informació als treballadors dei s riscos en el seu treball, s'organitzaran cursos a mida , també es faran cursos per a delegats i memores de l comité de seguretat i salut, i cursos de primer auxilis . En defintiva, Prevenció Gaudí vol ser un a eina per evitar els accidents en la construcció .
• Vigilancia de la salu t Segons la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, l a vigilancia de la salut deis treballadors ha d'anar dirigida a avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut d'aquestes, detectar exposicion s perilloses i susceptibilitats personals . Prevenció Gaudí té com a objectiu 1'eláboració i posada en
L'humor de FORGES ACUD I (5/zxJZc45) : . *nR/454dssvm azsÑoz'dv..) .. .« 4S4i% 4 . . .'Yi6VIA MiM ?J4 . : . .
La salut i seguretat en el treball és del tot fonamental i per aixó ens ha sembla oportú reproduir a la nostra revist a aquest acudit del genial dibuixant i humorista Forges, que va aparéixer recentment a la premsa .
Desembre
XIX
1997
TA G
OYAC O El Sistema Iglú, una solució definitiv a
P
er resoldre de forma efectiva la impermeabilització i 1'aillament térmic de les soleres i paviments que queden externs al terreny s'ha creat l'anomena t Sistema Iglú, escollit millor producte industrial a l a novena edició de Construmat . Es tracta d'un producte constituYt per un conjunt d'elements no recuperables de polipropilé de dimensions 50x50x2 7 cms. , conformats en forma de casquet esféric, am b suport en quatre punts units dos a dos per ares qu e deixen una aleada lliure de 21 cms . La posada e n obra s'efectua en el sentit de dos eixos coordinats , d'esquerra a dreta i de dalt a baix . El Sistema Iglú es crea per donar resposta a l a necessitat d'aillar térmicament les soleres i paviments . El diseny i geometría de l'Iglú obliga a cad a pega a encaixar amb les adjacents, la qual cosa, afegit a les característiques del material amb que s'h a elaborat -polipropilé recuperat- constitueix un conjunt que actua com a tanca impermeabilitzant i co m aillat térmic . A aixó i ajuda definitivament la ventilació bidireccional de la cimera que formen el s iglús .
KIL(V quats materials aYllants, permetrá efectuar instal .lacions tant de calefacció com d'aire condicionat am b absoluta comoditat aprofitant ('interior de 1'Igú . D'altra banda, la utilització de 1'Igú en soleres deis sils permet el pas de ]'aire en totes direccions eliminant així el problema de la humitat i millorant la conservació deis productes . La seva aplica ció a les cámeres frigorífiques de congelació també resulta intressant, ja que permet solucions idónie s per eliminar punts térmics . Així mateix, té la sev a corresponent aplicació com a sistema de segureta t en els magatzems de productes contaminants, escombreries, bases de decantació, etc ., ja que perme t un control de les pérdues a la vegada que la seva recollida i evita d'aquesta manera qualsevol tipus d e dany als aqüífers. En la construcció de terrats "plans" perme t establir una cimera d'aire que, degudament ventila da, millora de forma espectacular l'habitacle en con tacte amb el terreny . Es tracta d'un sistema lleuger, que no supera els 1,6kgs . Per pega i la seva facilitat d'acoplamen t permet que la col_locació es realitzi a un ritme de 80 a 100 m2 per obra i persona, la qual cosa, afegida a 1'estricte consum de formigó, 50 litres per a omplir el pit i 30 litres més per a una capa de compressió de 3 cms ., fan que per cost i rapidesa superin a qualsevol altre tipus de solera . L'Iglú se subministra en paquets d e 110x1.1.0x220 cms . Paletitzats, equivalents a 50 m2 i, sense paletitzar, en paquets de 1 .10x l 10x1.10, equivalents a 25 m2 . El Sistema Iglú és, en defnitiva, un sistem a que permet trobar solucions realment interessant s davant problemes com la humitat, la impermeabilització, etc ., que fins ara tenien difícil solució .
/ Avantatge s El Sistema Iglú s'ajusta perfectament a l a normativa actual, que per determinades construccions exigeix que el sól de la planta baixa estigui aY llat del sol . El Sistema Iglú deixa enrera els problemes d'humitat i aYllament térmic deis sistemes tradicionals, ja que crea una cimera d'aire ben ventilada i una tanca adequada al vapor d'aigua contingut a ]'aire ambient, susceptible de ser condensat , així com a la humitat provinent del fenomen capilaritat. D'altra banda, també presenta un especial atractiu per a les construccions industrials grácies a la configuració de passadissos bidireccionals, am b la qual cosa s'aconsegueix facilitar la colocació i translació de la maquinária, així com la seva instal• lació en els paviments, eliminant la necessitat d e possible demolicions . També cal considerar la sev a capacitat pera la sobrecárrega, de fins a 2 .100kgs ./ m2, amb una capa de compressió de 6 cms . De formigó armat amb una malla de 200x200/6x6 cms . La combinació d'aquest sistema amb ade -
Desembre
XX
1997
TA C
La Cambra de la Propietat Urbana concedei x els Premis Joan Sardá
L
1' aparellador Sr. Josep Borrás, els arquitectas Jord i Bergadá, Jordi Sardá i Rafel Beltrán, i 1' edificació de Construccions Josep M . Miró, SL . En l'apartat de rehabilitació, el Premi Joa n Sardá de 1995 es va concedir a l'immoble de l Raval Sant Pere, 17-21 de Reus, que acull un res taurant a la planta baixa i al primer pis . L'aparellador era el Sr . Joan Alonso, el promotor el Sr . Vicenc Martí, 1' arquitecte el Sr. Joan Gavaldá i l a constructora Constecnia 3, SL . L'edició de 199 6 va recaure en la facana de 1'edifici número 2 de l a plaga de Prim . Els aparelladors van ser els Srs . Eduard Pedrola i Joan Alonso, la promotora d e 1'actuació va ser la Immobiliária Plaga de Prim , la direcció va recaure en 1' arquitecte Sr. Josep M . Gomis i 1'execució en 1'empresa Rehabilit . Felicitem als companys premiats .
a Cambra de la Propietat Urbana de Reus i Comarques va concedir el mes de setembre passat, el Premi d'Arquitectura Joan Sardá i Margarit , corresponent a les edicions de 1995 i 1996, i qu e pretén incentivar els professionals de la construc ció i els propietaris d'edificis . El guanyador de la modalitat de nova construcció de 1'any 1995 és 1'habitatge unifamiliar situat a Poboleda (El Priorat), a la carretera d'Al forja, s/n que és propietat deis Srs . Núria Estrems i Oriol Puntí . L'arquitecte técnic de robra ha estat el Sr. Jesús Álvarez, mentre que els arquitectes han estat els Srs . Carme Fernández i Josep M. Ferran i 1'empresa constructora, Construccion s Poboleda. L'edició de 1996 va ser per un bloc d'habitatges del carrerAbat Escarré de Reus, pro mogut per Record Park, amb la intervenció de
E PORTAD A
Edifici judicial de Reus
La portada d'aquest número mostra el nou edifici judicial de Reus que el 15 de novembre passat va inaugurar e l President de la Generalitat de Catalunya, Sr . Jordi Pujol. L'edifici, situat al solar cedit per 1'Ajuntament entre 1'Avingud a Mariá Fortuny i el carrer de 1'Alcalde Segimón, ocupa 7 .200 m2 i té tres pisos i una planta soterrada que aJ .lotja els si s jutjats de primera instáncia i instrucció que actualment funci onen a la Capital del Baix Camp .
Desembre
XXI
1997
TA G
SOUV Vals de Núria Aquest trimestre us proposem gaudir d'un recorregut d'alta muntanya amb un transport que é s únic a tot 1'Estat, el Tren Cremallera de Vall de Núria (Ripollés) . Inaugurat el 1931, el Cremallera t é un recorregut de 12,5 km i supera un desnivell de més de 1 .000 metres des deis 905 de Ribes de Fre ses als 2 .000 metres de Vall de Núria . Al centre de la Vall s'hi troba el Santuc ari de la Mare de Déu de Núria, patrona deis Frnnr° . Segons la tradició,l'ermitzi pastors pirinencs ~• Va¡¡ de Ribes Sant Gil bastí una capella en una coya i hi ~'••— . .~ ó°`` deixá Factual imatge (S . XII-XIII), una cam so -‘ pana, una olla i una creu . '•myrod° n sr. p.° La Vall de Núria és un lloc ideal per Ribes - En!!ar Segdr:e. Sr. J art practicar F esquí i fer excursions a peu . Des de de!° R °r° Queralbs, ), últim poble on es pot arribar e n Ro° tr — N260 cotxe, es pot anar caminant fins a Núria en El Ripollés unes tres hores . La Vall també disposa de pistes d'esquí, un hotel al santuari i un alberg de ;°Br'~ joventut . `°
"°`i"°~~~~'
~•rr<r<r• F otero
Telcfons d'interés
Ferrorarri!
+•~~
La Vall compra' ami) un alberg d e joventut, al gual s'hi accedeix a travé s d'un telecabina . El teléfon d'informaci ó és el (972) 732020 . Per a informació sobre els horaris de l Cremallera i dates d'obertura de I'estaci ó d'esquí es pot trucar al (972) 73-20-44 Plánol del catáleg informatiu .
~zecG
aC..
c.~s.Lv~
ALBERT MARIN A USIN Ctra. d'El Morell, Km . 1,3 • Tel. i fax 977/ 34 52 05 • 43206 REUS Correspondencia: APARTAT DE CORREUS 1347
Aesembre
XXII
1997
TAG
El QUIOS C
EL PUNT HABITA1LG E
Un estudi deis aparelladors alerta qu e el 5% de les faganes amenacen ruin a L'Ajuntament de Tarragona actuará en 500 edificis que necessiten una rehabilitació urgen t RAMON PUI G
■ Reus / Tarragona .— Al voltant de 50 0 faganes d'habitatges de la ciutat de Tarragona estan en situació d'Unitat de Cure s Intensives (UCI), ja que el seu actual estat El Col•legi d'Arquitectes Técnics i Aparelladors ha realitzat un estudi per encárrec de I'Ajuntament de Tarragona qu e conclou que al voltant de 50 0 faganes d'immobles de la ciutat estan en estat greu i necessite n una actuació urgent . D'aquesta manera, el 5% de les faganes del parc immobiliari de la ciuta t amenaga ruina i un altre 20 % pateix algun problema de conservació que també fa aconsellablealgun tipus d'intervenció. El president del col•legi d'aparelladors, Joan Prous, va explica r que el diagnóstic de la ciuta t de Tarragona és igual al conjun t de la demarcació, on també entre un 4 i un 5% deis immobles esta n en situació alarmant . Prous va avangar que l'estudi ha estat l'inici d'una actuació que pretén impulsar I'Ajuntament de Tarragona, que consistirá en l a realització d'un diagnóstic individual de les 500 faganes am b estat greu . Un deis responsables del gabinet técnic del Col•legi d'Arquitectes Técnics i Aparelladors, Lluís Roig, va assenyala r que 1'avaluació se centrará a establir 1'estat de la part exterior i el nivell d'actuació que necessita, acompanyat d'una fotografia . El diagnóstic de cada fagan a tindrá un cost de 6 .000 pessetes , de les quals una tercera part será assumida pel mateix col•legi professional, que será el que realitzará la revisió. Joan Prous va afegir que la Diputació de Tarragona també vol impulsar un a iniciativa similar, i ha encarregat al col•legi un estudi de I'estat de les faganes a les poblacion s de menys de 5 .000 habitants de la demarcació . Les principals patologies que s'han detectat a les parts exte -
Desembre
de conservació obliga a una actuació urgent , segons es desprén d'un estudi realitzat per encárrec de 1'Ajuntament al Col•legi d'Arquitectes Técnics i Aparelladors de Tarragona. El president de 1'organisme profes -
sional va assegurar ahir en les jornades técniques d'Expo-Comunitat de Fira Reus que la mateixa situació és extensible a la resta de la demarcació, amb la qual cosa el 5 % de les faganes amenacen ruina .
Joan Prous, el scgon per Pesquerra, va participar en el debat d 'Expo-Comunitat . Foto: R .P.
riors deis edificis són el mal esta t deis revestiments, les comises, els estucats i les rajoles, que po t provocar algun despreniment . Els responsables del col•legi d'aparelladors van precisar que, a més del 5% de faganes en esta t alarmant, hi ha un altre 20% que necessita algun tipus d'intervenció per manca de manteniment . Aquesta visió coincidei x amb I'expressada mesos enrere pel Colilegi d'Administradors d e Finques, que van calcular que mé s del 20% deis edificis estaven mal
conservats en tractar-se d'immo bles amb una antiguitat d'entr e 30 i 40 anys i que no havien rebu t cap intervenció. L'augment de la cultura d e la conservació i una major cons cienciació deis veins en la conservació deis edificis va ser I'ei x del debat de les jornades técniques d'ahir al matí a Expo-Co munitat, que avui a la nit tancar á les portes a Fira de Reus . E l president del Col•legi d'Administradors de Finques, Salvado r Martín, va tornar a mostrar-se
partidari de recuperar un projecte de la Generalitat, que con sistia a establir una mena d'ITV als habitatges amb una certa an tiguitat, una reivindicació qu e també va compartir el president deis aparelladors. Així mateix , representants de Gas Tarraconense, Telefónica i del gremi d'e lectricistes van insistir que la ma joria d ' instal•lacions de serveis deis edificis no han estat adaptades a les novel necessitats do méstiques, que han evoluciona t molt en els últims anys .
1997
El nostre servei garantei x la QUALITAT de l'obra
laboratori
d 'assaig s
del Col•legi d'Arquitectes Técnics de Tarragona
LABORATORI ACREDITAT } • • • • • • • • •
Pol . Industrial Francol í Parcel . la 15, núm . 5 - A Tel . (977) 54 79 09 • Fax (977) 54 78 47 43006 TARRAGONA