REVISTA DEL COL•LEGI D'APARELLA D
HiVern
199
TA C
SEkVEI S COL•LEG ! ►►► OFICIN A
►►► GABINET TÉCNI C
Tel . 977 .212 .79 9 Avda . President Maciá, 6-1 r 43005 Tarragon a Correu electrónic : Colarqtectgna@mail .seric .e s
Vocal : Santiago Torredeme r Lluís Roi g
Consultes : De 9 del matí a 1 del migdi a
Secretaria : Secretária : Francina Escod a Montse Amenós i Mercé Obio l
Borsa de treball : De 9 del matí a 1 del migdi a
Dilluns, dimecres i dijous : De 9 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 7 de la tard a
Biblioteca : De 9 del matí a 1 del migdi a De 4 de la tarda a 2/4 de 8 de la tard a
Dimarts : De 8 del matí a 1 del migdi a De 3/4 de 4 de la tarda a 7 de la tard a
Servei d'Inspecció : Josep Anguer a
Divendres : De 8 del matí a 3 del migdi a
►►► AULA INFORMÁTICA Vocal : Ramon Benedict o Marcel Ramíre z
Papereria : Montse Amenós i Mercé Obio l
Consultes i serveis : De 9 del matí a 1 del migdi a De 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tard a
Visats • Vocal : Cristina Góme z Yolanda Fernández, Carme Vallverdú i Glória de Sol á
►►► ASSESSORAMENT JURÍDI C Xavier Escud é Tel . despatx : 977 .212 .65 8 Hores concertade s
Dilluns, dimecres i dijous : De 9 del matí a 2/4 d'1 del mgidi a Dimarts i divendres : De 8 del coatí a 2/4 d'1 del migdi a
►►► LABORATORI D'ASSAI G Tel . 977 .547 .90 9 Vocal : Josep M . Juncos a Director : Ramon Alons o Formigons : Ernest Vall s Química : Dolors Mique l Geóleg : Jaume Sanch o Javier Sánche z
Delegació del Vendrel l Jaime Martíne z Dimarts, dijous i divendres : De 5 de la tarda a 7 de la tard a Delegació de Reu s Yolanda Fernánde z Dilluns i dimecres : De 6 de la tarda a 8 del vespr e
De dilluns a divendres : De 8 del matí a 1 del migdi a De 3 de la tarda a 6 de la tard a
C .E .E .T. Vocal : Montserrat Torrens
Nivern
II
1999
TA C
SUVAR I ■ EDITORIA L Pág . 3 ■ L'ENTREVISTA Sr. Lluís M . Pérez , alcalde de Reu s Pág . 4 n ÉS NOTÍCI A
Cursos de PIES Pere Martel l Pág . 6 ■ AULA INFORMÁTIC A L'efecte 200 0 Pág . 8 ■ LA FINESTRA Els domicilis dei s Nobles Tarragonin s Setcentiste s Pág . 1 0 ■ TRIBUNA OBERTA La conservació del patrimoni cultura l Pág . 1 2
EDITORIA L Efecte 31 de desembr e
A rriba la fÍ de l' any, la fí del segle i, segons diuen, la fÍ de l mil•lenni i sembla que també, un 31 de desembre diferent . A hore s d'ara i malgrat les inversions, en molts casos milionáries, qu e s'han realitzat als últims anys, quantitat d'empreses i institucion s (des d'entitats bancáries a ajuntaments), han elaborat plans d e seguretat o d'emergéncia per a garantir la normalitat més absoluta a les 00 :01 hores de 1' 1 de gener de 1' any nou . Aixó signific a que la nit del 31 de desembre quanTitat de personal haurá de fer guArdia al seu lloc de treball per si de cas . A hores d'ara no sabem si l'efecte 2000 o Alzhemier .informAti c de la fi de segle, trasbalssará les nostres vides, per?) sorprEn qu e quan és a punt d'iniciar-se un nou mil•lenni i quan els avenro s científics i técnics semblen posar-nos el destí de la humanitat i del planeta a les nostres mans, no siguem capacos de preveure , amb certesa, si la matinada de 1'any nou podrem encendre l a calefacció o, més elemental si volen, la llum . Alguna cosa h a fallat a la indústria electrónica i de la tecnologia de la informació , el sector de fabricació més important deis Estats Units ja 1'any 1984 amb 2,3 milions de treballadors i potser caldria, d'aquí en endavant, utilitzar aquella máxima de valor inestimable que di u que "més val prevenir que curar" . Sigui com sigui els recomanem 1'article efecte 2000 qu e publiquem en aquesta revista i els desitgem un Nadal i any no u pie d'encerts . Fins 1'any vinent, si la informática ho permet, é s ciar.
TA G REVISTA DEL COL . LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TECNICS DE TARRAGON A EDITA : Col•legid'Aparelladors A rquitectes 'Pécnics de Tarragona Av . Francesc NIacii, 6ir 43005 Tarragona Tel . (977) 21 27 99 Fax (977) 2241 52 Portada : °Montoliude Tarragona
Nivern
Oficina de visais de Reus :
TRESORER :
b'npressió:
Placa Prim, 10, 4ta
Joan Mercadé Porta
Tel .(977) 331(172
CONIP1ADORA :
Arts Gráfiques l'Estel Balmes66, 43205REUS
Oficina de visatsrdel Vendrell
Pilar Coca Torre n VOCALS : Cristina Gómez López Josep M . Juncos a Aragonés Montserrat Torrens Torren s Ramon Benedicto Gragera Santiago Torredemer Tomas
Pau Casals . 17 Junta de Govern:
PRESIDENT : JoanProus Masdeu VICEPRESIDÉNT : ,Joan MiliiRovira SECRE'T'ARIA . Franeina Escoda Roca
III
Coordinació periodística : TO C
Dipósitlegal: T-880-93 ISSN: 1134-086 X Els criteris cxposnts als nrticle s signats san il 'exclusiv a responsabilitat deis autors i n o representen necesslriamentl ' opin i de TAC .
1999
T G
L'E \TEV$T A Sr. L iuis M. Pérez "Reus, en el futur, ha de ser forta i competitiva e n l'aspecte económic i cultural " Alcalde de Reus des del mes de juliol passat, el Sr . Lluís Miquel Pérez fa balan, en aquesta entrevista, deis primers mesos de gestió com a máxim responsable de la ciutat i fa referéncia a altres aspectes relatius a la política municipal i estatal . De la capital del Baix Camp, el Sr. Pére z diu que, en el futur ha de ser forta i competitiva en I'aspecte económic i cultural .
esté va accedir a l'alcaldia el passat mes de juliol . Pot fer-nos un balanc deis primer s mesos ? El balanc que faig jo d'aquests primers mesos é s molt positiu perqué quan vam entrar al govern hi havia molts temes sobre la taula, com el projecte de 1' área del Pallol o el de la biblioteca públic a que ara, comptant amb la bona feina feta, este m tirant endavant . Un altre terna en qué també este m invertint molts esforgos és el del Pla Estratégic , que s'está elaborant amb el consens de totes le s forces polítiques .
Per aixó hem d'unir esforgos totes les force s polítiques i fer un Reus de tots els ciutadans . Quin paper li correspon a Reus com a integran t de les comarques meridionals i, concretament, respecte de Tarragona ? No hi ha dubte que Reus juga un paper mol t important en les comarques meridionals i en e l Camp de Tarragona . I aquest paper és el que h a d'ajudar la nostra área geográfica a convertir-s e en la segona área metropolitana de Catalunya . Vosté proposa una inversió de més de 10.000 milions en quatre anys . Podria concretar un a mica aquesta inversió ? Tot i que encara hi ha projectes que s'han de con cretar, es pot parlar de ternes tan importants co m la construcció de la biblioteca pública o l a fonoteca que també s'ha de crear .
Des del primer dia s'ha parlat de la possibilitat d'incorporar IC al govern . Com está aquesta possibilitat? Jo, com a alcalde, crec que s'ha de formar u n govern d'esquerres perqué així ho ha demanat l a ciutadania a les eleccions municipals . Aqueste s coses, peró, s'han de fer amb tranquil .litat i sens e presses . De totes maneres, espero que a partir de la discussió entre tots els partits que es produeix i en el debat deis pressupostos puguem concretar alguna cosa més .
La Fira ha estat, als últims temps, un tema d e discussió per diversos aspectes . Malgrat aixó , es pot dir que un cop finalitzin les obres, la Fir a disposará d'unes instal .lacions adequades a le s necessitats reals ? Sí. La Fira cada cop té més demanda de congresso s i altres certámens i amb les instal .lacions que te nia fins ara no tenia prou cabuda . Amb les obre s d'ampliació, peró, el palau firal podrá acolli r certámens més nombrosos . Cal destacar que, d e cara al comerc i a la promoció de Reus i de l a nostra comarca, és important tenir amb una entita t com la Fira i també és fonamental que le s
Un deis temes més engrescadors deis últims mesos és l'elaboració d'un Pla Estratégic pe r a la ciutat, arnb el consens de les force s polítiques . Com li sembla que ha de ser el Reus del futur ? El Reus del futur ha de ser fort i competitiu e n l'aspecte económic i cultural, i agradable i acollidor per a la gent que hi viu o hi ve a passejar. Ni'ern
IV
1999
TA C instal•lacions de qué disposi s'adeqüin a la de manda que hi ha actualment. La biblioteca pública és un altre tema pendent . Quan tindrem biblioteca pública ? De moment tenim ja el conveni signat amb l a Generalitat . Com que finalment la Diputació v a decidir no participar en el projecte per qüestion s queja queden enrera, l'Ajuntament hi posará 25 0 milions de pessetes i el govern catalá en posar á 250 més . Aquest és un projecte que sempre he m defensat i que vam destacar molt durant l a campanya electoral, i per aixó considero que é s fonamental que el tirem endavant . Les obres de l a biblioteca, si tot va bé, podrien comentar 1' an y que ve i quedar enllestides el 2003 . Un tercer gran projecte per a la ciutat és la construcció de 1'área del Pallol . Se sent satisfe t de la proposta escollida? Sí, perqué es tracta d'un projecte que respecta l a idea que nosaltres teníem, és a dir, fer un compiex que estigui integrat a la ciutat, que els reusencs i les reusenques se'l sentin seu, peró alhora que l a gent que vingui de fora també hi pugui trobar u n lloc d'esbarjo, per fer les compres o per passejar .
1 Des de Madrid es veu Catalunya com un territor i potent, amb un fort poder económic i amb un a gran capacitat de decisió política . Les comarque s meridionals estan vistes també com un deis punt s forts de Catalunya . El paper deis ajuntaments i la política municipal té prou valor a nivell d'Estat ? Jo crec que n'hauria de tenir més . Els ajuntament s haurien de tenir més competéncies, que haurie n de ser cedides tant des de la Generalitat com de s del govern de l'Estat, per poder gestionar de mé s a prop la ciutat i el benestar deis qui hi viuen .
La seva experiéncia com a Diputat a Madrid li permet conéixer, de primera má, quina és l a impressió que a la resta de 1Estat es té d e Catalunya i, més concretament, de le s comarques meridionals . Com ens veuen des d e fora?
E
PORTAD A
Casa Montoliu
A
la portada hi podem contemplar l a facana de la Casa Montoliu, una mostra dei s millors habitatges-senyorials de la ciutat de Tarragona del segle xvIII.
Hivern
V
1999
TA C
ÉS
Cursos de 1'IES Pere Martell de qualificació de l'ambit professional de la cons trucció.
PIES Pere Martell de Tarragona s'impartei x amb carácter definitiu i dins de la família profes sional Edificació i Obra Civil, els cicles formatius de grau mitjá Obres de la Construcció i Acabats de Construcció .
Per desenvolupar adequadament aquests cicles , PIES Pere Martell disposa deis següents equipaments : dues aules equipades amb mitjan s audiovisuals per a les classes teóriques ; dos tallers de 300 metres quadrats i 100 metres quadrats per a práctiques en un lloc cobert ; un espai de 500 metres quadrats per a les práctiques a l'ai re lliure i un magatzem per a dipósit d'eines, maquines i materials .
Amb aquests cicles i els que s'implantara n properament, es pretén dotar a un sector tan man cat com el de la construcció de professionals qua lificats. Els ensenyaments o currículums d'aquests cicle s formatius vénen indicats al Decret 55/1996 del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya . Així, els currículums d'aquests cicle s formatius de formació professional específica s'es tableixen tenint present les necessitats generals
Així mateix, s'ha de deixar constancia i remarca r que PIES disposa d'un internat que facilita resta da deis alumnes de fora de la població .
IDENTIFICACIÓ DEL TÍTO L Denominació : Nivell :
Obres de la Construcci ó Formació Professional de grau mitj á
Durada del cicle formatiu : 2.000 hore s
IDENTIFICACIÓ DEL TÍTO L Denominació : Nivell :
Acabats de la Construcci ó Formació Professional de grau mitj á
Durada del cicle formatiu : 2.000 hore s
vell de qualificació deis operaris del món de l a construcció .
Cal, per tant, donar a conéixer i aprofitar aquest mitjá que ens dóna 1'administració per pujar el ni-
Antoni Bladé Rech a Arquitecte Técni c
Nivern
VI
1999
TAC
ACTUAHTA T L'estatut del contribuent
L
a Llei de drets i garanties del contribuen t ("L'estatut del contribuent"), publicada en el BO E el 27 de febrer de 1998, va recollir normes qu e estaven en vigor a 1'ordenament tributara i altre s que canviaven la situació existent . Per l a importáncia i abast del seu contingut hem cregu t interessant fer un breu inventara de les leve s aportacions .
• • • Sancions
• • •Terminis
• • • Documents i tramitaci ó
S'estableix la reducció general a 4 anys dei s terminis de prescripció al dret del' Administraci ó a la inspecció deis tributs, a exigir el pagament d e deutes liquidats i a imposar sancions, posant com a limitació el període de 1'any per concloure le s actuacions d'inspecció i limitant a 6 mesos e l termini máxim de resolució de 1'expedient sancionador, i tots ells comptats des de la data de notificació de 1'inici de les actuacions a la data e n qué es dicta l' acte administratiu que resulti d'elles .
Es reconeix el dret a no aportar els document s que ja han estat presentats a 1'Administració, a obtenir certificats i cópies de les declaracion s presentades, al carácter reservat de les dades i a conéixer 1'estat de tramitació deis procediment s en els que s'hi sigui part, així com a conéixer le s identitats deis responsables de la seva resolució .
Quan les sancions siguin recorregudes quedara n suspeses d'ofici, sense necessitat de presenta r garantia, en tant no siguin fermes en via adminis trativa . Així mateix seran instruYdes en expedient separat, distint del que s'ocupa de la investigaci ó principal .
• • •Valoracion s L'estatut estableix de forma específica el dret a ser informat del valor deis béns immobles qu e s'hagin d'adquirir o transmetre . Oblig a 1'Administració a contestar qualsevol consulta qu e se li realitzi . Tanmateix, el sotmetre al contribuen t la seva actuació a la resposta de 1'Administraci ó únicament garanteix que el seu comportament n o será objecte de sanció . L'Administració no resta vinculada per la seva contestació excepte en casos molt concrets, que no afecten la majoria d e contribuents . Joan Caries Tomás. Economist a
• • • Ingressos El cost deis avals prestats per suspendre l'execució d'un dente tributara que s'hagi recorregut, en tan t sigui declarat improcedent, és susceptible de ser reemborsat al contribuent . També queda obligada 1'Administració a abonar d'ofici interessos d e demora una vegada hagi passat el termini establert per a la devolució sense necessitat que sigui e l contribuent qui ho demani .
Presentat un nou manual de piscines en CD Ro m mb motiu de la celebració del Saló Internacional de la Piscina de Barcelona, 1'Asociación Espa ñola de Industriales y Técnicos de Piscinas e Instalaciones Deportivas (ATEP) va presentar la nov a versió del Manual de Piscinas en format CD Rom . Aquest nou manual vol ser una eina útil per a l professional ja que posa a 1'abast una ámplia gamma de coneixements i experiéncies que ajuden a resoldre problemes que habitualment es poden plantejar . Així, al CD Rom hi podem trobar, entre altre s informacions, animacions al voltant del funcionament de les piscines, extensa documentació técnica , una exhaustiva descripció de les diverses patologies que afecten a les piscines, un diccionari de terme s o un resum de la normativa . Nivern
VII
1999
TA C
RUSA
FOVÁLC Á Efecte 2000
A
urant els propers dies participarem en un
es corregeix abans" que els sistemes d'informaci ó
esdeveniment que molts pocs mortals han pogu t
amb aquest error tornaran a l'any 1900 el dia 01 /
viure : el canvi de mil•lenni . S'está parlant fins al
01/2000 . Peró no tan sois els ordinadors patira n
cansament de les possibles causes que tindrá so -
aquest problema, sinó que tot tipu s
bre la nostra vida quotidiana, com entrar amb bo n
d' electrodoméstics (vídeos, equips HI-FI, etc) qu e
peu en el nou mil•leni, fins i tot hi ha discrepáncie s
utilitzin data per programar-se i tingui efecte 2000 ,
sobre quan comenta el nou segle, etc . Un deis
poden funcionar malament .
aspectes més destacats i sobre el que vull reblar és sobre tot el que es refereix als sisteme s
Per aliviar-nos una mica direm que fa uns vui t
d'informació i sistemes electrónics .
anys que la indústria de 1'electrónica en genera l ja está esmenant aquest tipus de problemes, aix í
Crec que estem assistint a terror més greu qu e
que veient el que rolen durar aquesta men a
ha tingut la informática des de la seva aparició .
d' aparells avui dia és, segons la meya opinió, po c
Tots estem acostumats a patir errors en el camp
probable que patim directament el problema .
de la informática, peró aquesta mena d'error ta n universal, tan fácil de preveure i per qué no, ta n
On sí que pot ser que hi hagi un greu daltabaix é s
poca-solta, pot ádhuc semblar-nos increible .
en les organitzacions amb sistemes informátics molt grans i programes realitzats fa molts anys ,
Els mitjans de comunicació fa temps que en s
la readaptació deis quals és molt costosa . Per po -
adverteixen deis possibles problemes que en s
sar-ne un exemple, el Ministeri d'Hisenda h a
podem trobar a partir del temut 1 de gener de l
invertit un total de 8 .500 milions de pessetes e n
2000 i de les quantitats tan impressionants de
la reparació deis seus sistemes informátics, aix í
diner que tota mena d'organitzacions esta n
com un important contingent de funcionari s
desemborsant per atenuar 1'efecte 2000 en el s
dedicats especialment a aquest tema .
seus sistemes d'ordinadors . Només ens falta saber que hi ha gent als EEUU que está
A causa de la gran caducidad que tenen el s
emmagatzemant queviures per al caos que e s
ordinadors avui per avui, i considerant que el par c
produirá amb 1'arribada del nou mil•lenni .
d'ordinadors está cada cop més actualitzat, crec , en la meya modesta opinió, que 1'usuari normal i
Tot aixó de 1'efecte 2000 ve a tomb pel problema
corrent gairebé ni notará el problema . Una altra
causat arran d'emmagatzemar les dades data dei s
cosa és que les grans organitzacions facin bé e l
arxius amb només dos dígits per a 1'any i posan t
seu treball, que aixó són figues d'un altre paner.
del "19" fix al davant, cosa que ocasiona "si no Marcel Ramírez Nivern
1999
TA C
COL•LEGI D'APARELLADOR S 1 ARQUITECTES TÉCNICS DE TARRAGON A
Us desitj a Pau i Prosperitat per a l'any vinen t Hicvern
IX
1999
TA G
LAH E$T A Els domicilis deis Nobles Tarragonin s Setcentiste s Tarragona, durant el segle XVIII, hi tingueren residéncia gran nombre de famílies aristocrátiques com les ti tulades deis Montserrat -mar quesos de Tamarit- i deis Morenes -barons de les Quatre Torres-; les nobles deis Castellarnau, Claver, Ferran , Galli, Llorac, Martí (dit s d'Ardenya), Montoliu, Pontarró, Vertamon i Vidal ; les de ciutadans honrats d e Barcelona deis Alemany , Borrás, Casals, Martí (dits d e Tamarit), Mestre i Pastor; les de ciutadans honrats d e Tarragona ; deis Alberic, Borras, Canals, Cases, Cerezo, Claver, Ferrer i Horto neda, i la d'hidalgos deis Cadenas . Les seves cases es distribuYen per la part alta de la ciutat i con cretament per les places de Sant Miquel del Pla i del Pla de la Seu i pels carrers del Portal del Car ro, de la Portella, de Santa Anna, de la Nau, de l a destral, de les Cuireteries, de Sant Llorenc, d'e n Granada, deis Cavallers i Major .
blies, un celleret, un estudi unit a dues dependén cies, un rebedor, un estrado, un corredor que ana va de 1'estrado a 1'habitació principal, 1'habitaci ó principal, un menjador, una cuina, un pastador , un rebost, una sala, una habitació al cap d'escala , diverses habitacions a 1'últim pis, amb finestres al Pla de la Seu, i les golfes . Al Portal del Carro s'ubicaven la casa deis Alemany (amb sala, estrado, menjador, alcova, quatre habitacions, cuina, rebost i jardí-corral), la dei s Martí (dits de Tamarit), la deis Prat i la deis Galli . Al carrer de la Portella, just al costat del baluar d de Sant Antoni que en el segle XIX passá a se r conegut de Cadenas, es trobava la segona casa dei s Cadenas, és a dir, la de Pau de Cadenas i Palau . Al carrer de Santa Anna hi havia la residéncia dei s Martí, dins d'Ardenya . L'edifici (actualment Museu d'Art Modern) 1'adquirí Antoni de Martí i Gatell, el 1772, a la junta municipal encarregad a d'alienar els béns deis jesuites i en ella visqué el científic Antoni de Martí i Franqués de qui cele -
A la plaga de Sant Miquel del Pla tenien el domi cili els Alberic i al Pla de la Seu es trobava una d e les dues residéncies deis Cadenas i la dei s Montserrat. La casa deis Cadenas, situada al xamfrá entre el s carrer de les Escrivanies Velles i el Pla de la Seu , era propietat d'Alexandre de Cadenas i Carlier e l qual 1'havia heretat del seu avi matern Alejandr o Carlier Roldán que 1'havia comprat a Maria d e Vallgornera i de Martí, vídua de Simó d e Vallgornera, el 19 d'agost del 1743 per un mile r de lliures ; l'edifici, el 1765, comprenia dues esta-
Hivern
X
1999
TAG Montoliu i de Boixadors , Maria Teresa de Montoli u i de Ribes, i Maria Rosa de Montoliu i de Boixadors) , una lámina de bronze daurat i vint-i-un tapissos dei s quals vuit al•ludien a la his tória de Marc-Antoni i Cleopatra, i tres a episodis d e la reina Ester. La casa deis Vidal s'aixecava davant per davant d e la deis Montoliu i disposava de quatre portals, un estudi, dos cellers, tres estables, deu habitacions, una eixida, una cuina, do s guarda-robes, dos corredors, un passadís, due s golfes i un oratori ; el mobiliari era forra ric i 1'any 1726 comptava amb 35 quadres entre el s quals hi havia els retrats de 1'arquebisbe Tomá s de Vidal i Nin, i del seu germá Josep de Vidal i Nin, les quatre estacions (al menjador) i due s vistes de Roma ; la col•lecció de tapissos no era pas menys rica ja que per les dependéncies de l a casa se'n distribuien trenta-cinc entre "grans i xics", i a la capella hi havia un retaule "molt anti c y dorat part y part pintat" amb quatre imatges d e sants .
Atri i escalinata de la Casa Montoli u
brarem el 250é aniversari del seu naixement a Altafulla el mes de juny de 1'any vinent . Al carrer de la Nau tenien la residéncia els Llora c (de la branca deis comtes de Brias) i a 1'antig a casa deis Mestre visqueren durant el set-cents el s seus descendents els Pastor i els Queraltó . Els nobles aveinats al carrer de les Cuireteries ere n els Cerezo, els del carrer de la Destral eren el s Foraster i els del carrer de Sant Llorenc, els Vertamon . El carrer deis Cavallers aplegava una de les due s cases deis Cases (els de la branca d'Antoni Case s i Oriol) i les deis Borrás, Castellarnau, Montoli u i Vidal . La deis Castellarnau és 1'immoble qu e havia estat habitatge deis Terrer, els Soldevila, i els Rebolledo i que Caries de Castellarnau i d e Castellarnau, El genearca deis Castellarnau tarragonins, adquirí, el 10 d'abril del 1764, a Josep Antoni de Vidal i d'Amargós ; remodelat per Josep Antoni de Castellarnau i Magrinyá, fill i here u del comprador, passá a ser un deis habitatges senyorials més elegants de la ciutat i aixó, en mol t bona manera, grácies al saló noble decorat am b pintures de Josep-Bernat Flaugier. La casa dei s Montoliu figurava entre els millors habitatges senyorials de la ciutat i en el seu interior hom podí a trobar, el 1774, vuitanta-dos quadres, sis deis qual s eren retrats de membres de la família (Jeroni d e Montoliu, Plácid de Montoliu i de Boixadors , Manuel de Montoliu i de Boixadors, Joan de
Hivern
Al carrer d'en Granada es trobaven les cases dei s Claver, una altra deis Llorac (la deis descendent s de Josep de Llorac i de Moixó), Pontarró i Pota u (entre la de Canals i Figuerola) . El carrer Major aplegava la segona residénci a deis Cases (la de la branca de Rafael Cases i Oriol), Ferran i la deis Morenes (on avui hi h a els Mobles Tarragona) . Del fins ara dit es pot apreciar que els habitatge s de la noblesa a Tarragona es concentraven a l carrer deis Cavallers, d'en Granada i Major.
Salvador-J. Rovira i Góme z Doctor en História Moderna Professor d'História Moderna de la Facultat d e Lletres de la URV.
XI
1999
!STAUAC Ó Introducció a la restauració : La conservació del patrimoni cultural fer perdurar un passat en un present, en una lluit a potser inútil per vencer el temps .
entén com a patrimoni tots aquells béns d e valor históric, artístic, científic o técnic que con formen la cultura universal (Carta del Restauro , 1972).
Les teories sobre la restauració del patrimoni arquitectónic s'inicien en el segle XIX a través de John Ruskin i Viollet de Duc .
El patrimoni material és constituit per aquells objectes materials que, a més de realitzar una funció, són portadors de valors histórics, artístics i simbólics i des de monuments arquitectónics a pintura i escultura que hem de transmetre íntegrament a les generacions futures .
El primer amb el llibre "The seven lamps" (1848 ) amb una visió neorromántica ens diu : "La major glória d'un edifici no rau en les seve s pedres, sinó en la seva edat . . ."
El patrimoni arquitectónic és una part d'aques t patrimoni material .
"És impossible com ressucitar un mort, restaura r quelcom que hagi estat gran en arquitectura" (Ruskin, 1848) .
Teoria de la restauraci ó Per tant, segons Ruskin, no és possible parlar d e restauració, per ell la história s'ha de respectar , fins i tot, en la seva condició temporal . Peró, e n canvi ens parla de conservació : "Vigileu un edifici antic amb molta cura, manteniu-lo el millor que sapigueu de qualsevol peril l de destrucció . . . i moltes generacions naixeran i passaran baix la seva ombra" (Ruskin,1848) .
S'entén per "salvaguarda" qualsevol disposici ó conservadora que no impliqui intervenció directa sobre robra . La "restauració" consistirá en qualsevol intervenció destinada a mantenir en eficiencia, facilitar la lectura i transmetre al futur le s obres i els objectes considerats com a patrimoni . La "intervenció" será qualsevol actuació sobre e l patrimoni arquitectónic . Tota intervenció ha d'és ser presidida per un respecte a aquells béns culturals que han adquirit un paper important de referencia urbana, esencial per a la identificació de l conjunt d'un poble, barri, ciutat o país . A 1'hora d'actuar damunt de la realitat física d'u n edifici, hem de fer-ho amb el convenciment qu e ens dóna la comprensió que tenim deis sisteme s constructius que varen ser utilitzats durant els di ferents períodes de temps en qué es va fer robra . Les intervencions s'han de subordinar al respecte pel bé cultural quan aquest ha adquirit per la seva condició testimonial un paper de referencia urba na.
Viollet de Duc, en canvi, representa el pol oposa t del pensament de Ruskin . "És esencial abans de comentar un treball de restauració, analitzar exactament el seu estat . . ." "El restaurador a més a més de conéixer les formes i els estils de 1'edifici ha de conéixer la seva estructura, 1'anatomia, el temperament per tal d e fer-lo reviure" . Més tard, amb el "restauro estilístic" es busca tro bar en el monument la seva condició primitiva, l a puresa de 1'estil arquitectónic, eliminar els error s estilístics o complementant el que és necessari . Avui, grácies a l'acció de Camilo Boito i Gustavo
En restaurar, dones, es pretén transmetre al futu r la materialitat i el seu significat, en un intent de
Nicern
XII
1999
TACS Giovannoni, la restauració ha adquirit el carácter de disciplina científica, amb uns principis qu e s'han fet palés en les sucessives cartes internacio nals de restauració les quals han adquirit una in discutible autoritat moral .
d'un monument, caldrá mantenir un equilibri de factors, del qual resultará, no solament la sev a renovació, sinó la seva permanenca . Peró, quan apareix una forra estranya, s'altera 1'equilibri i esdevé la ruina .
"La conservació i restauració de monuments é s una disciplina que requereix de totes les ciéncie s i de totes les técniques que puguin contribuir a 1'estudi i salvament del patrimoni monumental" (Carta de Venecia, 1964) .
El técnic s'ha de concentrar en robra que sol ésser a vegades críptica, la seva comprensió complicada i el seu discurs errátic i ha de contrastarla amb la realitat de les seves hipótesis teóriques . D'altra banda, i entenent el monument com u n document cultural viu, una restauració s'ha d e plantejar com un treball amb premises molt concretes com són : la conservació deis elements d e valor i la supressió d'altres .
Així, doncs es pot parlar d'una "filosofia" de l a restauració, i és en els documents de carácter in ternacional on trobarem les principals formulaci ons teóriques que durant tot el segle XX han anat donant i desenvolupant tota una metodologia de la intervenció del patrimoni : Carta d'Atenes (1931 ) Carta de venécia (1964 ) Carta Italiana del Restauro (1972 ) La Declaració d'Amsterdam (1975 ) El Col•loqui de Quito (1977 ) La Convenció de Granada (1985 ) La Carta de Restauro (1987 ) La conservació del patrimoni ' arquitectónic
Aquest plantejament comporta comprendre e l monument, com un ésser viu, i comprendre'l en el pas del temps, és a dir, com a fet históric, pe r reunir-se i actuar a favor d'ell i la seva esencia . La realitat actual ens demostra quotidianamen t que 1'estat de deteriorament del nostre patrimon i és motivat per una abséncia total de mantenimen t i conservació . I per tant, resulta especialment urgent una acció conjunta i multidisciplinar per ta l de salvar-lo .
La preocupació per la conservació de les obre s d'art ha existit des de l'antiquitat .
El temps en la restauraci ó
En un principi, es reparaven els objectes amb l'úni c fi de recobrar la seva utilitat . Més tard, quan 1'ob jecte obté valor históric o artístic es restaura amb el desig de perllogar-li la vida . Es aleshores quan sorgeixen iniciatives i tecnologies que intente n impedir la destrucció de la materia que té robra d'art.
Hem de considerar al restaurador del patrimon i cultural com un artista, i com a tal s'ha de plantejar la restauració com un treball amb une s premises molt concretes, com són la conservaci ó deis elements de valor que ell decideix i la supressió d'uns altres que situats amb posteriorita t desmereixen el conjunt al no tenir la cárrega d e valor necessária .
"Conservar no és més que restaurar a poc a poc .. ." (Ferreres, 1917) . Tota restauració té dues vessants básiques . Una , es refereix exclusivament a treballs de consolidació, rejoveniment, sanejament, etc . . . treballs de naturalesa constructiva, tots ells peró urgents . L'altra, planteja el problema d'entendre el procés intern de la lógica de 1'edifici, la seva qualitat esencial . Ates que ambdues es compenetren, ca l realitzar un esforc profund per conéixer les técni ques constructives i les seves raons históriques . Avui per conservar l'auténtica dimensió cultural
Al plantejar-se la restauració com una obra d'art , ha d'intentar reconéixer i fer seves les valéncie s artístiques del monument, i intentar comprendreles "en el temps" com un fet históric . El temps de la restauració, la seva "velocitat" 1'he m de fer valer per aprofitar-lo per compendre 1'esséncia del monument, la seva complexitat, a fi efecte de qué es facin realitat els nostres supósit s i les nostres hipótesis teóriques amb la realimentació continua que ens dóna el temps que tenim a l'hora de fer els treballs de restauració . Antoni Bladé Reche . Arquitecte Técni c
Hi'ern
1999
TA G
GABI ETTEC
ic
La Llei de Propietat Horizontal
D
1'agressió climática . És un element comunitari to t i que en alguns casos el seu ús sigui privatiu . Ne cessita revisions periódiques, petites reparacion s puntuals i una bona neteja.
isposar d'un habitatge digne está contemplat dins la Constitució com un dret vital per a qualsevol ciutadá . Pea) 1'habitatge comporta un s compromisos legals, socials i económics implícits que obliguen a assumir responsabilitats, les quals, en molts casos es desconéixen .
L'estructura té la missió de sostenir 1'edifici . S'h a de revisar periódicament per veure 1'estat deis sea s components, i sobretot, evitar els mals usos qu e poden perjudicar la leva resisténcia .
Comprar un habitatge, pagar el lloguer, els impostos, el registre de la propietat, les escriptures , les despeses notarials, el contracte de lloguer, l a hipoteca o el crédit són els aspectes legals mé s coneguts i que més preocupen el ciutadá, potse r perqué impliquen una responsabilitat legal mol t clara. Per) existeixen d'altres responsabilitat s socials, económiques i legals que no tenim e n compte . Per exemple, mantenir en bon estat d e conservació el nostre edifici, conviure en una co munitat de propietaris, estalviar en el consu m energétic o tenir una asseguranga de responsabilitat civil contra danys a tercers .
Les facanes i mitgeres són 1'embolcall protector de 1'edifici. L' agressió del clima i la pol•lució mal meten les seves parts per la qual cosa necessite n una neteja i pintat periódics, petites reparacion s en el revestiment i la protecció deis element s metál•lics. Els tracats de les xarxes d' aigua, gas, electricitat i sanejament des de les connexions existents a l a facana de 1'edifici fins els punts d'entrada en cad a habitatge són comunitaris . Necessiten revision s periódiques i en el cas del gas, inspeccions oficials .
A la ciutat, la majoria de persones viuen en edifi cis d'habitatges en una petita societat : la comunitat de veins .
Els vestíbuls, les escales, l' ascensor i els diferente replans són també comunitaris . Necessiten neteja, un pintat periódic i petites reparacions degu t al seu ús i, alguns com 1'ascensor, un manteniment obligatori . Altres elements com poden se r els patis són també comunitaris i el seu manteniment és responsabilitat de tots .
La majoria de les comunitats de veins viu en régim de propietat horitzontal sota la regulació d e la Llei de Propietat Horitzontal 8/1999, que de termina entre d'altres aspectes, els drets i obliga cions de cada membre de la comunitat enfront l a conservació, ús i manteniment del seu habitatge i de 1'edifici .
La majoria de comunitats desconéixen com és e l seu edifici, com está fet, els materials utilitzats , com conservar-lo correctament i quan s'han de fer les revisions .
L'edifici consta d'un conjunt d'elements comun s deis quals la comunitat s'ha de responsabilitzar del seu manteniment .
La coberta compleix una funció protectora de L'entrega del Llibre de LEdifici és obligatori a /uivern
XIV
1999
TA C Catalunya i s'ha dissenyat com a un documen t complet en el qual es recull la informació que per met conéixer no només les característiques físiques i técniques de 1'edifici sinó també el seu régim jurídic .
1'edifici, tal i com es reflecteix a la Llei de Propi etat Horitzontal . En aquesta llei apareix com a novetat l' obligatorietat de crear un fons de reserva del 5% del pres supost que, si bé en un principi es pretenia fo s destinat a fer front a les despeses de rehabilitaci ó de 1'edifici, aixó no servirá més que per atendr e qualsevol petita reparació, peró no la rehabilita-
La creació d'aquest document és de gran transcendencia per al coneixement del procés construc tiu per mitjá del qual s'ha gestat 1'edifici i la sev a conservació i manteniment posteriors . S'ha de formalitzar pel promotor i lliurar-lo a l' adquirent d e l'edifici en 1'acte de transmissió de la propietat , quan es tracti d'un únic propietari i, se es tracta d e propietat en régim horitzontal, quan es constituei xi la comunitat de propietaris es lliurará el seu pre -
ció . En el sentit práctic, tampoc es tracta d'una nove tat, ja que en la majoria de pressupostos sempr e es destina una quantitat per a imprevistos, per aten dre qualsevol petita reparació que pogués sorgir.
sident.
El que realment s'ha de fer és continuar inculcan t a la societat en general i a les comunitats de pro pietaris la cultura de la conservació i el manteni ment, i que sigui cadascuna d'elles qui estableix i el seu propi i particular fons de reserva, atenent a les característiques, antiguitat o estat de conser vació de 1'edifici per fer front a les reparacions o rehabilitacions que seran necessáries en un perí ode més o menys próxim . Lluís Roi g
Les comunitats de propietaris han d'assumir l' obli gatorietat del manteniment i organitzar-se per poder dur a terme un bon manteniment de 1'edifici , ja que en disposar d'una asseguranca del seu edi fici i de danys a tercers, no els eximeig de la seva obligació de realitzar totes aquelles operacion s habituals per al manteniment i conservació de
Polígon industrial Agro-Reus — C/ Rovira i Virgili, 5 8 Tel . 977 32 14 36 — Fax 977 32 14 8 5 43206 REU S
Productes per a oficina técnica i copisteri a • • • • •
Hivern
Copiadores de plánols . Plegadores i talladores . Plotters ink-jet . Scánners per a plánols . Equips topográfics .
• • • •
XV
Equips audiovisuals . Cartelleria ink-jet i vinil . Enquadernacions, plastificadores i destructores . Papers i consumibles en general .
7999
TACS
ASSE$$OA JURWC A El silenci administratiu en e l procediment administratiu
E n aquest breu comentara s'analitza la naturalesa i efectes del silenci administratiu en carácter ge-
silenci positiu, només ho podrá fer mitjancant le s vies legals previstes per aixó : la revisió d'ofici, seguint el procediment legal corresponent .
neral, donada la seva repercusió en 1'ámbit deis administrats i la nova regulació d'aquesta matéria duta a terme per la Llei 4/1999, de 13 de gener .
En canvi, quan el silenci és negatiu el que es facilit a és 1'accés a la via revisória ulterior . Davant de l a desestimació que s'atribueix a la seva pretensió, l'in teressat podrá formular els pertinente recursos administratius i, en el seu cas, acudir a la via judicia l per tal de fer efectiu el seu dret a la tutela judicial i efectiva. Aixó no seria possible sense aquesta "ficció" jurídica del silenci negatiu, donat que no es po t demandar 1'Administració sense que existeixi u n acte administratiu .
Aquest escrit és una introducció a la problemátic a del silenci administratiu que es completará amb u n article més pormenoritzat respecte el silenci administratiu en 1'ámbit concret de les llicéncies municipals d'obres, que será motiu d'un nou comentar a en la propera publicació .
1 . Fonament del silenci administratiu i les se ves classes . L'article 42 estableix l'obligació de 1'administraci ó de dictar resolució expressa sobre totes les sol• licituds que formulin els interessats . Per tal d'evitar al particular els perjudicis que es podrien derivar d e 1'incompliment d'aquesta obligació de resoldre pe r part de 1'Administració, tradicionalment s'ha emprat la figura del silenci administratiu, que és un a ficció legal establerta en benefici del particular .
2. Regulació del silenci administratiu en la Lle i 4/1999 de 13 de gene r La Llei 4/1999 de 13 de gener ha modifica t substancialment el sistema de silenci administrati u que es va regular en la Llei 30/92 de 26 de novembre, de Régim Jurídic de les Administracions Públiques i del ProcedimentAdministratiu Comú . Cal dir que la própia Llei ha previst una reforma dirigida a racionalitzar aquesta matéria . Per tant, hem de preveure que la regulació que conté aquesta nov a llei tampoc és definitiva i que pot ser modificada e n un futur.
Podem distingir dues classes de silenci administratiu : el positiu i el negatiu . El primer es dóna quan l a llei valora la inactivitat de l'Administració en senti t estimatori de la pretensió deduida, mentre que e l silenci negatiu es dóna quan s'atribueix la desestimació de la pretensió al fet de no resoldre en un determinat termini .
2.1. El silenci positi u La regla general establerta en 1'article 43 .2 de 1'esmentada llei és el silenci positiu . Pel legislador, la forma de fer que I'Administració resolgui és "castigar-la" amb la conseqüéncia d e tenir per estimada la pretensió si no ho fa en e l termini establert. A més, s'estableix que nomé s amb una norma amb rang de llei es podrá atribui r al silenci de l'Administració un silenci negatiu . Cal tenir en compte que hi ha una llei que estableix una clara excepció a aquest principi general del silenci positiu i que destacarem per l a seva incidéncia en 1'ámbit professional de l a construcció . Es tracta de l'article 242 .6 del text refós de la Llei del Sól, en la qual s'estableix :
El silenci administratiu és una ficció jurídica : no hi ha cap acte exprés, peró es fingeix que n'hi ha un , positiu i negatiu, segons el cas . Quan el silenci és positiu hi ha un increment en el patrimoni de 1' interessat perqué la seva pretensió e s considera estimada, i 1'Administració no pot, mitjancant un acte contrari privar al particular d'aquest a situació adquirida, 1'origen de la qual és justament la desídia o inactivitat de 1'Administració . Per tant , si aquesta vol revocar la situació creada per aquest Ni/ern
XVI
1999
TA C b) En els que 1'estimació pogués tenir com a conseqüéncia la transferéncia al sol•licitant o a un tercer les factures relatives al domini públi c o al servei públic . c) En els procediments d'impugnació d'actes o disposicions .
"En ningún caso se entenderá adquiridas po r silencio administrativo licencias en contra de la legislación o del planeamiento urbanísticos " . Per tant, hem d'entendre que quan les llicéncie s no vagin en contra de la legislació o del planejament urbanístic, sí que es podran entendre concedides . Aixó no obstant, recau sobre el particular la tasca d'esbrinar l'adequació de la seva pretensió a la normativa corresponent, amb e l risc que aixó comporta en situacions en les qual s la legislació o el plantejament no són clars . Aquest article ha estat criticat per molts autor s perqué no és del tot admisible que 1'Estat fac i recaure sobre 1'interessat les conseqüéncies de l'incompliment per part de 1'Administració de l deure que ha de resoldre .
3. Els efectes deis actes administratiu s Els actes administratius produYts per silenci administratiu es podran fer valdres tant davant 1'Administració com davant de qualsevol persona física o jurídica, pública o privada . Els seus efectes es produeixen des del vencimen t del termini m txim en qué hauria de dictar-se i notificar-se la resolució expressa sense que la mateix a s'hagi produit .
2.2 El silenci negati u La própia llei estableix unes excepcions a la regla general del silenci positiu . Per tant, s'entendrá que la pretensió s'ha desestimat en els següents casos : a) en els procediments en qué s'exerciti el dre t de petició establert en l'art . 29 de la CE .
L'existéncia del' acte fictici es pot acreditar per qual sevol mitjá de prova admés en Dret i entre els quals e s troba la certificació expedida per 1'órgan competent per resoldre, el qual l'haurá d'emetre en el termini de quinze dies des de que se li demani . El lletrat assessor: E Xavier Escudé Noll a
DVULGAC Ó La LOE, definitivament aprovad a seves consegüents responsabilitats; la definició dei s principis essencials que han de presidir 1'activita t en el sector, amb la consustancial determinació dei s requisits básics de funcionalitat, seguretat i habilitat que han de satisfer els edificis, etc .
1'apartat "notas de actualidad y agenda" de l a página web del Consejo General de la Arquitectur a Técnica hi trobem una nota relativa a la LOE, que en s ha semblat interessant reproduYr. La Ley de Ordenación de la Edificación és ja, pe r fí, una realitat . El text, a la tramitació del qual h a participat activament el Consejo General de la Arquitectura Técnica, ha obtingut el refrendament definitiu del Congrés deis Diputats després de la sev a publicació al BOE, entrará en vigor sis mesos després (a finals d'abril o maig del 2000) .
Les qüestions relatives a les competéncies professionals deis diferents técnics queden, com era previsible, sense cap modificació respecte del Project e proposat pel Govern, la qual cosa suposa el reconeixement de 1'eficácia del model de direcció facultativa col•legiada introduit l'any 1935, els terme s de la qual consolida i potencia .
La futura nova llei unifica la regulació del secto r que fins ara tenia nomres diverses, abordant exnov o aspectes de gran trascendéncia- per al sector, tal s com la fixació de les garanties que hauran de protegir als adquirents o usuaris deis habitatges davan t deis seus possibles defectes o vicis constructius ; la configuració legal deis agents que intervenen en e l procés constructiu, fixant les seves obligacions i les Nivern
Amb I'aprovació de la LOE es tanca un penden t compromís polític i la incertesa davant de decene s d'esborranys, més o menys definitius, als qual s aquesta iniciativa legislativa ha donat lloc durant més de 25 anys . Perqué, com recordava el diputat catal á Lluís Recoder, "possiblement mai un projecte d e llei ha il•luminat tants avantprojectes" .
XVII
1999
TA G QUOTES D'INSCRIPCI Ó Les activitats són obertes a tothom, unes de forma gratuita i d'altres amb un import de matrícula , segons els cursos . Els col .legiats gaudiran d'un descompte del 50 % en el preu de la matrícula . Els col•legiats amb menys de 3 anys d' incorporació al col•legi, gaudiran d'un descompte del 60 % en el preu de la matrícula . Els col•legiats amb la mateixa antiguitat de col•legiació que els anteriors, peró que hagin realitzat e l curs d'INICI A L'EXERCICI PROFESSIONAL (criteris per preparar informes), obtindran u n descompte del 75% en el preu de la matrícula . Preu especial pels estudiants, d'Arquitectura Técnica i residents en les nostres comarques i que en un futur pensen incorporar-se al nostre col•lectiu .
CONDICIONS La reserva de plaga es podrá fer per teléfon, fax, correu o correu electrónic i omplint i retornant el ful l de sol•licitud . Les places guardaran 1' ordre d' inscripció fins a esgotar el límit . La data límit d' inscripció és de 10 dies abans de 1'inici del curs . No es considerará efectiva fins que s' hagi fet efectiu el pagament . En cas d' esgotar- se les places d' inscripció d'un curs, s' obrirá una llista d' espera per cobri r possibles anul•lacions o poder fer reserva de plaga per a una propera edició .
CONDICIONS DE PAGAMENT Les inscripcions han de ser efectives 10 dies abans de 1'inici del curs . Els pagaments es podran fer en : efectiu, transferéncia bancária, cárrec al compte i xec nominatiu .
ANUL•LACIONS Les anul•lacions comunicades en el termini de 10 dies abans de comengar el curs, comportaran l a pérdua del 50% de 1' import de la matrícula . L'anul•lació en el termini de dos dies abans de 1'inici del curs o una vegada iniciat, comportarás l a pérdua del 80% de 1' import de la matrícula . En cas de 1' anul•lació per part del col•legi , es retornarás 1' import total de la matrícula .
INSCRIPCIÓ I INFORMACIÓ Col .legi d' Aparelladors i Arquitectes Técnics de Tarragon a Av. President Maciá, 6 ler. 43005 Tarragon a 0 Informació Teléfon 977 21 27 99 Fax 977 22 41 52
Nivern
XIX
0 Inscripcion s Full de sol•licitud d' inscripció.
1999
TA G
El CO[ [EG I .
Jornadas Técnicas sobr e Recubrimientos Cerámico s
L
os pasados días 16 y 17 de Noviembre se celebraron en la sede del Col•legi d'Aparelladors i Arquitecte s Técnics de Tarragona unas Jornadas Técnicas sobre baldosas cerámicas, impartidas por el personal del Instituto d e Promoción Cerámica de Castellón con la colaboración d e las empresas Bettor MBT y TAU Cerámica . Se pretendía con estas Jornadas una actualizació n informativa sobre la baldosa cerámica y la tecnología d e colocación, suministrando al mismo tiempo criterios y herramientas para la correcta selección de los materiales y s u aplicación en todo tipo de recubrimientos cerámicos . El primer bloque temático estuvo dedicado a la s baldosas cerámicas, bajo la doble perspectiva de la próxima aprobación de las normas de producto ISO 13006 y mé todos de ensayo ISO 10545 y la presentación de criterio s para la selección de las baldosas cerámicas en función .d e su lugar de destino, atendiendo a las condiciones ambienta les y de uso del pavimento o revestimiento cerámico . E n este último aspecto, se ofrece la posibilidad de un correct o encuadramiento de las características físico-químicas de las baldosas cerámicas (prestaciones mínimas exigibles) en fun ción de unos parámetros sencillos fácilmente encuadrable s por cualquier persona, incluso no familiarizada con el producto cerámico (pavimento o revestimiento, interior o exterior, tipo e intensidad de tránsito y riesgo de aportació n de material abrasivo para el caso de pavimentos, riesgo d e helada, separación o junta entre baldosas, y selección d e baldosas esmaltadas o no esmaltadas) . Estos criterios d e selección funcional llevan a una clasificación de lo s recubrimientos cerámicos similar a la propuesta por el CST B francés, bajo la denominación UPEC . En consecuencia , representan una ayuda para el prescriptor y la dirección téc nica ejecutiva de obra de cara a la selección de la baldos a cerámica más adecuada en todo tipo de aplicaciones . En un segundo bloque se ofrecía un idéntico trata miento para el análisis y caracterización de los soportes qu e van a ser revestidos con baldosas cerámicas, en base a l a definición y cuantificación de unos parámetros tecnológicos fácilmente cuantificables tanto en fase de proyecto com o en fase previa a la ejecución del recubrimiento cerámico : movimientos esperados en el soporte base o elemento estructural sobre el que se asienta el pavimento o el revestimiento, compresibilidad de las capas intermedias en el caso de que existan, y caracterización de la superficie de colocación en cuanto a planitud, nivel y aplomado, absorción/suc ción de agua, textura, cohesión, comportamiento frente a l agua, humedad residual y limpieza, y compatibilidad química con los materiales de agarre . El tercer bloque temático estuvo dedicado a los materiales de agarre y rejuntado también bajo la doble pers -
Nivera
pectiva de la futura normativa europea sobre adhesivo s cementosos, de resinas en dispersión y de resinas de reacción para la colocación de baldosas cerámicas (especial mente el proyecto de norma prEN 12004) y los criterios de selección de estos materiales en función de la porosida d abierta y el formato de las baldosas cerámicas, de las características de la superficie de colocación y de las exigencia s mecánicas y/o químicas del espacio a revestir . Durante el segundo día se trataron los bloques temáticos dedicados a la tecnología de colocación tanto e n aplicaciones convencionales (residenciales de interior si n funciones añadidas) como especiales (fachadas , pavimentación industrial, recubrimientos sobre aislamientos, etc .), y un apartado dedicado a clarificar la atribució n de la patología en recubrimientos cerámicos, desglosand o los diferentes problemas que se presentan en pavimentos y revestimientos derivados de defectos dimensionales, defectos en las características superficiales de las baldosas y defectos en los sistemas multiestrato que constituyen el recubrimiento cerámico . El apartado de atribución de la patología supone una primera aproximación a la casuística de lo s principales problemas que se presentan con estos materia les : la rigidización del recubrimiento respecto a los estr ato s inferiores, la inadecuada selección de los materiales implicados en la colocación (desde las baldosas hasta los materiales de agarre y rejuntado) y/o la selección de una técnic a errónea para la colocación de las baldosas, con una especial referencia al dimensionado de las juntas de colocació n y a las necesarias juntas de movimiento en todo recubrimiento cerámico . Dada la densidad de la documentación tratada e n estas Jornadas, los ponentes se apoyaron en cuestionario s de ayuda para la selección de las baldosas cerámicas, e l diagnóstico y caracterización de los soportes de colocación , también un cuestionario para la atribución del origen de l a patología y, sobre todo, un cuestionario que permite, d e forma global, la proyección completa del recubrimiento cerámico . Por otra parte, toda la información técnica presenta da en las Jornadas está contenida en un product o informático, en formato CD-ROM multiplataforma, bajo e l título Guía Electrónica de la Tecnología de Colocación d e Baldosas Cerámicas, el cual incluye los cuestionarios ante s citados y una documentación exhaustiva sobre los bloque s temáticos tratados en las Jornadas (más de 2600 imágene s entre detalles constructivos, esquemas y fotografía, ademá s de 1400 folios DIN A-4 de información) . Con el fin de facilitar la instalación y navegación por este producto, se dedicaron diferentes intervenciones para explicar las alternativas de navegación y la cumplimentación de los cuestiona -
XX
1999
TA C cación y las operaciones de rejuntado y limpieza . Toda s estas demostraciones corrieron a cargo de personal especializado de la empresa Bettor MBT . El Instituto de Promoción Cerámica ofreció a lo s asistentes un servicio de información y asesoría sobre l a tecnología de colocación, dado a través del propio Institut o o por intermediación de las empresas que han colaborad o en el Proyecto Colocación .
ríos . El CD-ROM está creado con documentos PDF d e Adobe, por lo cual se utiliza el programa Adobe Acroba t Reader 3 .0 o superior para la visualización e impresión d e la documentación . Las Jornadas se cerraron con una serie de demostra ciones prácticas sobre el tratamiento de los soportes, mani pulación y propiedades de los diferentes tipos de materia les de agarre y rejuntado y ejemplos de la técnica de colo -
INSTITUTO DE PROMOCIÓN CERÁMICA Diputación Provincial de Castelló n Plaza de las Aulas, 7
Tel. : 964 .22890 9
12001 CASTELLÓN
Fax : 964 .22971 2
http://www.dipcas .es
e-mail : ipcdip@dipcas .es
DIADA CICLISTA El 25 de setembre passat va tenir lloc la diad a Ciclista del Col•legi d'Aparelladors i Arquitectes Técnics, al Pantá de Riudecanyes a cárrec del Grup de Ciclistes i qu e va comptar amb la participació entussiast a de diversos acompanyants . Fotos: Ramó n Vidiella .
NiVern
XXI
1999
T.4 G
El COLLEG I Conferéncia sobre el bloc de cerámica alleugerida TERMOARCILL A 1 passat 28 d'octubre, el grup industrial : E CELLISA, SOGAS i GIMSA va realitzar una con -
seguretat addicional, que en ser de cerámica, n o causa problemes d'al•lérgies, ni és tóxic . Un ma -
feréncia sobre e l bloc de cerámic a alleugerida TERMOARCILLA a la nostra seu . TERMOAR CILLA és un producte ja experimentat amb mé s de 30 anys d'antiguitat a altres paisos d'Europa central, com Alemanya, Austria, Suis sa, etc, i és el producte de cerámic a amb més volu m de vendes. A la mateixa conferéncia es va parlar de les extraordintries caraterístiques téc niques de TERMOARCILLA, grtcies a la seva singular forma de fabricació consistent a barrejar a l' argila productes vegetals micronitzats . Que e s gasifiquen en el procés de cocció a una temperatura superior a 850 graus centígrats, sense deixa r residu, aconseguint una fina massa poros a hogoméniament repartida, a tota la massa cerámica del bloc . Aquesta constitució junt amb una geometría de la pega, perfectament estudiada, conferei x al nou producte unes qualitats d'utilització des conegudes fins ara, permetent amb una sola peg a substituir el sistema tradicional de construcció d e murs multicapa, per murs d'una sola fulla . Ja que TERMOARCILLA té un bon comportament térmic, acústic i de resisténcia mecá nica és idoni per fer parets de carregat a més de la
terial ecológic i ideal per a la construcció d'habi tatges bioclimttics a causa de la seva gran inérci a térmica. Es van fer les recomanacions técniques pe r a la seva bona utilització, analitzant els diferent s punts crítics i les seves solucions . A més es va comprovar, amb una antlis i comparativa de costos entre el sistema tradicional i TERMOARCILLA, el qual ofereix un estal vi económic important, tant en murs de 15 cm . com en murs de 30 cm . Cal comprar el product e amb altres, les prestacions técniques deis qual s siguin similars i una vegada col•locats a robra . Al llarg de les diferents intervencions es van obrir diferents debats i es post a la disposició dei s interessats 1'oficina técnica/comercial del gru p industrial (tel . 93-8412411 . .Sr. Xavie r Doménech) .
Nivern
XXII
1999
TA C
$OftV El Congost de Montrebe i Aquest trimestre ens acostem a un paratge ple de bellesa i singularitat que recomanem a tots els que no el coneguin i, sobretot, als amant d e les excursions a peu . Es tract a de "Lo forat del Montsec " (Congost de Montrebei) . Aquest congost comunica la Noguera amb el Palla r Jussá i és deis pocs congostos del Pirineu que no ha tingu t pas fins els anys 20, quan l a Mancomunitat de Cataluny a va obrir un camí excavat a l a roca. Actualment aquest cam í va quedar parcialment cobert per les aigúes del pantá de Canyelles i, per aquest motiu, la companyi a eléctrica ENHER es va veure obligada a fer-ne un altre més amunt, seguint el mateix recorregut que é s per on transcorre el nostre itinerari .
Sortida en cotxe des de Tarragona- Montblanc-Tárrega-Balaguer. Balaguer (Direcció Ager)-Agulló-Corcá . (30 km.) Fins aquí carretera asfaltad a A Corcá s'agafa una pista que ens portará fins 1'Ermita-fortificació de la Pertussa (4 km .), que és o n deixarem els cotxes i iniciarem 1'excursió a peu . O.00h . Inici de la marxa . 0.20h . Corral del Baffle (esmorzar) . És recomanable omplir les "cantimplores" a la Font de la Pardin a (únic lloc d'aigua de tota l'excursió) . 1 .05h . Mas de Carlets . 1 .30h . Inici del Congost de Montrebei . A la dreta ens trobarem les parets del Montsec d' Ares (Catalunya) i a 1'esquerra el Montsec d'Estall (Osca) . 2 .05h . Barranc Fondo amb el pont penjat . Fi de trajecte . 3 .05h . Mas de Carlets (Dinar. Aquest mas durant l'estiu funciona com a refugi per als escaladors) . 4.10h . Ermita-fortificació de la Pertussa.
Nivern
XXIII
1999
CAIXA CATALUNYA