Tag 19 by Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona

TAG REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

setembre 2000 any V núm. 19

SERVEIS

Tel. 977 212 799 Av. President Macià, 6, 1r 43005 Tarragona Correu electrònic: secretaria@apatgn.com Secretaria: Secretària: Francina Escoda Montse Amenós i Mercè Obiol Dilluns, dimecres i dijous: De 9 del matí a 1 del migdia De 4 de la tarda a 7 de la tarda Dimarts: De 8 del matí a 1 del migdia De 3/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

Papereria: Montse Amenós i Mercè Obiol Visats: Vocal: Cristina Gómez Yolanda Fernández, Carme Vallverdú i Glòria de Solà

Dimarts i divendres: De 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Vocal: Santiago Torredemer Lluís Roig Consultes: De 9 del matí a 1 del migdia Borsa de treball: De 9 del matí a 1 del migdia Biblioteca: De 9 del matí a 1 del migdia De 4 de la tarda a 2/4 de 8 de la tarda Servei d’inspecció: Josep Anguera AULA INFORMÀTICA Vocal: Ramon Benedicto Marcel Ramírez Consultes i serveis: De 9 del matí a 1 del migdia De 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

Dilluns, dimecres i dijous: De 9 del matí a 2/4 d’1 del migdia

GABINET TÈCNIC

Divendres: De 8 del matí a 3 del migdia

OFICINA

ASSESSORAMENT JURÍDIC Xavier Escudé Tel. despatx: 977 212 658 Hores concertades

Delegació del Vendrell: Jaime Martínez Pau Casals, 17 Tel. 977 66 76 32 Delegació de Reus: Yolanda Fernández Plaça Prim, 10, 4t Tel. 977 33 10 72 C.E.E.T. (Centre d’Estudis de l’Edificació de Tgna.) Vocal: Montserrat Torrens

TAG

Setembre 2000

LABORATORI D’ASSAIG Tel. 977 547 909 Vocal: Josep M. Juncosa Director: Ramon Alonso Formigons: Ernest Valls Química: Dolors Miquel Geóleg: Jaume Sancho Javier Sánchez De dilluns a divendres: De 8 del matí a 1 del migdia De 3 de la tarda a 6 de la tarda

EDITORIAL

SUMARI

L’ENTREVISTA Antoni Sánchez, alcalde de l’Espluga de Francolí Pàg. 4

Restaurar per reviure

ACTUALITAT La restauració del campanar de la catedral de Tarragona // Les infraestructures del futur a la Costa Daurada Pàgs. 8 - 15

a capacitat d’aprendre del passat mitjançant la recuperació d’edificis històrics és una de les aportacions més importants de la restauració a la vida quotidiana de les persones. Els monuments també poden ser, d’alguna manera, ‘vivibles’, és a dir, la seva estructura reformada ens ha d’ensenyar alguna cosa, però mitjançant un tracte directe; un cara a cara amb antigues formes de vida, amb les condicions dins les quals vivien i treballaven els ciutadans o els súbdits de segles anteriors. La iniciativa de crear una nova ruta interior al campanar de la seu de Tarragona és una d’aquestes formes d’aprendre del passat en contacte amb el mateix material històric. Hom pot considerar només l’aspecte extern visualment d’aquesta important obra de recuperació; la lluentor de la pedra nova, les línies perfectament acabades, la revifada dels ornaments originals i la nova textura dels pinacles... Però no és menys important la possibilitat de passejar al costat mateix de tot això, de gaudir directament la presència de les formes antigues recuperades, de reviure amb la imaginació les petjades dels avantpassats. La restauració d’edificis tant importants conté sempre un alt grau de resultat extern, una combinació de respecte a l’antiguitat i integració urbanística. L’interior, però, allò que només es pot veure adinsant-se dins l’estructura arquitectònica, proporciona plaers i ensenyaments diferents, complementaris al nou perfil de ciutat que aporta qualsevol tipus de recuperació.

SEGURETAT Prevenir els incendis: la càrrega de foc i com calcular-la Pàgs. 16 - 25 ESPAI AL TEMPS Les ‘baldufes’ de Santes Creus, litigis al segle XVII a Tarragona i la Casa Castellarnau Pàgs. 26 - 39 TRIBUNA La protecció col.lectiva en els treballs en cobertes Pàg. 40 L’ENQUESTA El Col.legi demana la vostra opinió sobre les activitats de formació continuada Pàgs. 41 - 42 SORTIM Una ruta pel bosc de la Conca: de Rojals a Poblet Pàgs. 43 - 44 VIDA SOCIAL Els actes commemoratius d ela festivitat del patró de 2000 Pàg. 45 ÀLBUM Cinc campanars amb una estructura arquitectònica similar Pàg. 47

TAG REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona Av. Francesc Macià, 6 1r 43005 Tarragona Tel. 977 21 27 99 Fax 977 22 41 52 e-mail: secretaria@apatgn.com

PORTADA:

EL CAMPANAR DE LA

Els criteris exposats als articles signats són

TARRAGONA DES DE SANTA TECLA

d’exclusiva responsabilitat dels autors i no

CATEDRAL DE DEL

PORTAL

representen necessàriament l’opinió de TAG.

Junta de Govern: PRESIDENT: Joan Prous Masdeu VICEPRESIDENT: Joan Milà Rovira SECRETARIA: Francina Escoda Roca TRESORER: Joan Mercadé Porta COMPTADORA: Pilar Coca Torrell VOCALS: Cristina Gómez López Josep M. Juncosa Aragonés Montserrat Torrens Torrens

Ramon Benedicto Gragera Santiago Torredemer Tomàs

Impressió: Day-Print Polígon Nirsa (Reus)

Coordinació periodística: Nou Silva Equips, SL

Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

TAG

Setembre 2000

L’ E N T R E V I S TA

Antoni Sánchez Lucas Alcalde de l’Espluga de Francolí

“No sé si és bon tracte guanyar població i perdre qualitat de vida”

La nova sala de la cova era molt coneguda: fins i tot es va fer servir com a polvorí durant la guerra civil

¿Finalment, l’abocador de residus urbans de la Conca anirà a l’Espluga? Continuem les negociacions amb el Consell Comarcal i la Junta de Residus per veure si el podem assumir, perquè ningú sembla que està interessat. I això és una incoherència amb tot el que va representar la lluita de fa 10 anys. Vam lluitar perquè no ens

TAG

Setembre 2000

ordovès de naixement, Antoni Sánchez és alcalde de l’Espluga des del 1991, any en què va deixar de ser diputat provincial. Senador pel PSC a la darrera legislatura, està convençut que el turisme és la via de futur per al poble, i apunta l’anècdota dels estiueigs infantils a l’Espluga de la que seria la primera dona ministre (àrea de Sanitat, 1936/1937) a la història espanyola: l’anarquista Federica Montseny. Deu anys després de la lluita a la Conca i l’Alt Camp contra la ubicació d’un abocador de residus industrials, la gestió de les deixalles ha tornat a dur-lo a les pàgines dels diaris. La Conca és l’única comarca catalana sense una instal.lació per als residus urbans.

Antoni Sánchez, al seu despatx de la Casa de la Vila espluguina

portessin la brossa, i en canvi trobem natural que la nostra s’exporti: això no pot ser. Havia d’anar a Montblanc, però després de les darreres municipals han canviat d’opinió. Som el segon municipi en població, per tant, som més generadors de brossa; per això hem pres l’iniciativa. ¿Hi ha més iniciatives, però? Doncs, sí. El més important es la sol.licitud de tres projectes amb fons FEDER. Un el fem conjuntament amb tots els municipis de la zona Muntanyes de Prades-Montsant, coordinat per la Diputació. Un altre es la rehabilitació i musealització d’una fassina, una destil.leria d’aiguardent. Amb aquest, l’Espluga tindria 4 museus: d’aiguardent, el del Vi, el de la

Vida Rural i la Cova de la Font Major, que ara s’ha ampliat amb la Cova de la Vila. Aquesta darrera és la part més antiga, i l’hem obert aquest juliol, a partir d’un jaciment paleolític; l’altra està musealitzada seguint restes del Neolític. La Cova de la Vila era la més coneguda, s’ha utilitzat com a magatzem, per fer cava, com a polvorí dels republicans en aquesta zona durant la Guerra Civil... ¿I el tercer projecte? El tercer projecte FEDER és aprofitar tota la zona dels voltants de la cova fins al celler cooperatiu, per fer el parc fluvial del Francolí. En un radi de 300 metres, s’integraran cinc punts d’interès turístic: el parc i els quatre museus, amb una entrada con-

L’Espluga, tot i la seva ubicació fronterera entre dues demarcacions i un cert desenvolupament industrial, ha apostat fort pel turisme d’interior, de natura i cultural

junta i una central de reserves conjunta. Això tampoc és gaire freqüent. ¿Llavors, el futur de l’Espluga passa per obrir-se al turisme? Hem apostat pel turisme cultural, perquè és el recurs que tenim més a l’abast, amb el gran avantatge de tenir Poblet al costat, perquè les dues visites es poden complementar. La cova rep sobre 50.000 visitants l’any actualment, i té l’avantatge de l’accesibilitat, es pot visitar amb cadires de rodes o cotxets de nens, per exemple, i està integrada al casc urbà. El seu pressupost municipal d’enguany és de 28 milions, sense dèficit. No

El dia que existeixi el Parc de les Muntanyes de Prades, l’Espluga hauria de ser la seva entrada natural

és normal que no hagi pèrdua en temes culturals. Turisme cultural, però també de natura... El dia que existeixi el parc natural de les Muntanyes de Prades, jo diria que l’Espluga seria la seva millor entrada. Segons el mateix conseller de Medi Ambient, les Muntanyes de Prades serà parc natural abans que el dels Ports de Besseit. De totes maneres, la zona de la Vall de

Poblet és zona protegida nacional des del 1984, i abans de permetre l’explotació del medi natural, has d’assegurar la seva preservació. Això ho tenim molt clar. Al principi, va costar una mica que la població entrés en el tema del turisme. Però això ha canviat. Per exemple, les noves juntes que ha hagut darrerament a la cooperativa han tingut molt bona relació amb l’ajuntament. ¿Diria que el món rural està canviant també a l’Espluga? Doncs, sí. Al sector agrícola domina la gent gran, de 55 en amunt, però la seva supervivència està assegurada des del moment en què el celler cooperatiu opta

UNA ‘CARTOGRAFIA’ DE FAÇANES L’Espluga ha estat pionera en elaborar un catàleg de totes les façanes del municipi amb elements potencialment perillosos. L’estudi inclou 104 “radiografies” (Fitxes de Detecció de Patologies i Seguretat Aparent de les Façanes), que inclouen la fotografia i la situació de cada edifici, la descripció de la seva façana i fan un seguit de recomanacions urbanístiques. “Em vaig trobar amb el tema llegint una publicació municipal”, assenyala l’alcalde, “Els Col·legis d’Aparelladors de Catalunya acordaven signar convenis amb els ajuntaments interessats; ells aportaven el suport tècnic, i consistoris i propietaris la resta de despeses. Nosaltres, com a incentiu, hem assumit la part del propietari, i pro-

porcionarem a més una ajuda complementària per metre2 de façana si es decideix fer la reforma, a part de no haver de pagar llicències municipals”. Els serveis tècnics municipals han fet ja una gradualitat de les urgències a l’hora d’iniciar les possibles rehabilitacions. La fase següent serà posar-se en contacte amb els propietaris, que tampoc paguen impostos municipals una feina de vegades difícil perquè bona part de les edificacions fa temps que estan abandonades. “Intentem tirar endavant un PERI (Pla Especial de Reforma Interior), una cosa que només fan els nuclis importants, però no volem renunciar a res perquè siguem un municipi petit”, conclou Antoni Sánchez.

TAG

Setembre 2000

per comercialitzar productes, en lloc de vendre només a l’engrós. Abans venia gent de Vilafranca i compraven en cubes el vi d’aquí, l’elaboraven i l’embotellaven. Ara, la pròpia cooperativa embotella molts vins. Aquesta decisió de comercialitzar directament els productes propis ha estat fruit en bona part de l’aposta pel turisme. Després d’obrir nosaltres la cova, va començar a anar gent al celler, a comprar. El turisme és profitós, sí, però la indústria aporta llocs de treball i més recaptació municipal ¿com es lliguen aquests dos àmbits? Potser el que costa més d’entendre és que ha d’haver un model de municipi. Si és industial, en un últim extrem no pot ser turístic, perquè el turisme obliga a unes certes condicions mediam-

Qualsevol indústria que poguem tenir haurà de ser compatible amb una oferta trística de qualitat

bientals. L’activitat agrària no és prou potent. La de serveis és la que dóna més rendiment, però tampoc estem a la costa o a la Vall d’Aran, i per tant necessitem també una presència industrial. És clar, indústries que siguin compatibles amb l’oferta turística de qualitat. Tenim indústries derivades del celler, i un taller de confecció amb 60 treballadors. Hi ha un polígon, que és de l’INCASOL des de l’any 91, i encara no està urbanitzat. No sé perquè no s’urbanitza ja, i en canvi, posteriorment, s’ha fet un altre a Santa Coloma, també de l’INCASOL, i a Montblanc hi ha carta blanca per

instal.lar indústries pràcticament a qualsevol lloc. ¿Aquesta manca d’indústria afecta al creixement de població? La població de l’Espluga creix: tenim actualment sobre 3.710 habitants. En general, creixem perquè ve gent d’altres municipis petits per manca de serveis, sobretot educatius. Pel que fa al creixement propi, estem una mica per damunt del que seria el vegetatiu: a l’Espluga ja fa temps que no perdem població. No m’obsesiona gens el fet de tenir o no més població. Em preocuparia perdre, és clar, però allò verdaderament important és com viu la gent. Tenir més població i perdre qualitat de vida no sé si és un bon tracte. I augmentar molt la població en general representa perdre qualitat de vida.

EL PRIMER MUSEU DE L’AIGUARDENT D’EUROPA

Tant el Celler Cooperatiu (dalt) com l’antiga destileria d’aiguardent (dreta), s’integraran dins d’una mateixa ruta etnocultural

TAG

Setembre 2000

Encara hi ha veïns que van treballar a l’antiga fàbrica d’aiguardent de l’Espluga, inactiva des de finals dels anys 50. A partir del 2001, aquesta instal.lació es recuperarà com a museu industrial, gestionat pel Museu de la Ciència de Terrassa i amb una inversió inicial de prop de 40 milions. “L’aiguardent va ser una mica el petroli de Catalunya”, apunta l’alcalde de l’Espluga, “es van fer moltes fortunes amb l’exportació. L’ajuntament va declarar bé d’interès local l’edifici per assegurar-nos que no es destruiria, i

després el vam comprar. Hem fet feines mínimes de manteniment per evitar que el clima el continués degradant, però s’ha de restaurar”. Aquesta instal.lació, que conserva calderes i altres aparells propis, esdevindria el primer museu de l’aiguardent a tot Europa, i podria rebre el centre d’informació del futur parc de les Muntanyes de Prades en un edifici annex. En tot el món, hi ha en marxa dos museus similars, un del tequila a Mèxic i un altre del rom a Cuba, segons el Museu de la Ciéncia de Terrassa. La recuperació de la fassina completa l’oferta de turisme cultural de la vila, i vincula el celler cooperatiu amb l’aiguardent, el qual es fa a partir de la brisa, els residus que queden després de premsar el raïm.

ESCÀNNER

La docència en la construcció

l passat 27 de maig es va celebrar en el Palau Ferial i de Congressos de Tarragona dins del marc de la Fira de l’Habitatge i la Construcció, la I Jornada Tècnica sobre la Docència en la Construcció, organitzada pel Departament de Construcció de l’IES Pere Martell de Tarragona. Aquesta jornada tècnica, que va estar inaugurada per un representant del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i pel Director de l’IES Pere Martell, va constar de tres xerrades tècniques de gran interés i que s’enmarcaven dins les ensenyances que cada any s’imparteixen en aquest IES.

L’IES Pere Martell va acollir una jornada tècnica sobre la docència en la construcció, dins de la Fira de l’Habitatge

Dins del cicle formatiu de grau mitjà obres de formigó el Director Tècnic de Prefabricats Pujol SA Sr. Lluís González, va parlar del món del prefabricat de formigó. Aquesta última xerrada tècnica, es va centrar en dos aspectes: L’evolució dels productes prefabricats Les tècniques vanguardistes a les propostes estructurals “La gènesi del món del prefabricat en construcció en el nostre país no va ser massa encertada, atès que es va iniciar amb precipitació dins del boom de la construcció dels anys 60, intentant fer mimetisme dels sistemes i solu-

cions europeus, sense tenir en compte les característiques pròpies en què estavem immersos, intentant transportar solucions d’estructures industrials a projectes d’edificació. A partir d’aquesta anàlisi i pensant en l’extrema necessitat que tenia el sector en disposar de solucions sestructurals amb elements de formigó prefabricat, es va realitzar un salt endavant per part de la indústria del prefabricat a fí i efecte de aportar la màxima versatilitat a les solucions estructurals que plantejava el mercat, fent-les més personalitzades per a cada tipus d’obra. Així en l’àmbit de l’edificació de vivendes, es planteja dos actuacions: en primer lloc cercar la simplicitat de posada en obra, pensant en elements lleugers per una fàcil manipulació i en segon lloc donar un recolçament i assessorament a les empreses constructores per part dels tècnics del prefabricat per tal de fer entenidores les solucions que s’aporten. D’aquesta manera s’aconsegueix respecter rigorosament el projecte arquitectònic tant en la seva forma com en el seu esperit, i alhora transformar la solució estructural virtual en una solució real, viable i funcional. Prefabricats Pujol SA, com empresa líder en el sector del prefabricat tant per la diversitat de propostes com per la qualitat de material transferit al mercat anualment (10.000 ml. de pilars, 56.000 m2 de pared de façana, 10.000 ml. de jasseres, 80.000 m2 de cobertes de nau, 30.000 m2 de

placa albeolar, 420.000 m2 de forjat…), té el repte de visualitzar un futur d’elements prefabricats de formigó de grans prestacions i màximes garanties, pensats en els normes normatives que es van introduint, tipus EHE, nova Llei de l’Edificació, etc. per tal de minimitzar la gran responsabilitat que han d’asumir tan els tècnics facultatius com els promotors i constructors de vivendes amb la

Els materials de formigó prefabricats han representat una important solució per a qualsevol tipus d’obra

finalitat de donar al mercat el seguell de qualitat que avui dia exigeix”. Atès l’interès de les paraules de D. Lluís González, deixo per un altre article el transcriure les tècniques d’avanguarda que va exposar.

ANTONI BLADÉ I RECHA Arquitecte tècnic

TAG

Setembre 2000

ACTUALITAT

Recuperant el cim de la ciutat L’abril de 2001 està previst enllestir la restauració del campanar de la catedral, una obra que ha canviat el perfil urbanísitic de Tarragona, la seva línia del cel.

L’any 99 cinc institucions van signar un acord per recuperar íntegrament la seu tarragonina: arquebisbat i Ajuntament locals, Consell del Tarragonès, Diputació de Tarragona i Generalitat. L’acord preveu una inversió de 489 milions fins al 2004: tots ells amb el finançament de l’1% cultural i dins del Pla de Catedrals del govern estatal. 116 d’aquests milions s’estan invertint des de l’abril passat en la recuperació del campanar de la catedral, la seva segona restauració en aquest segle, després de la realitzada a la dècada dels 50. Aquest setembre, els treballs travessen el seu equador. Geocisa, filial de Dragados y Construcciones creada a finals dels 70, és l’empresa encarregada de les obres, a les quals treballa amb un equip de dotze treballadors, que inclouen tres restauradors i dos picapedrers. Geocisa ha realitzat les restauracions de

Una vista de la catedral tarragonina des del Pretori

les catedrals de Burgos i Jaén i de l’aqueducte de Segòvia, entre d’altres, i la seva primera iniciativa al campanar ha estat verifcar la restauració de fa quaranta anys, segons apunta Herminia Sánchez, responsable de l’empresa a Tarragona: “No hem tocat la tasca de recuperació anterior, només hem comprobat que els carreus no s’han mogut i que resisteixen”. En els treballs s’utilitza pedra calcàrea de tipus Mèdol, “la que

més se sembla a l’emprada en el moment de la construcció”, assenyala la responsable de Geocisa, “A més, també fem servir en molts indrets l’anomenat mortero bastardo: tres parts de calç, una de sorra i una d’aigua, un material que es fa servir a moltes restauracions d’edifics del segle XIV”. Els treballs continuen al ritme previst, fins i tot durant el mes d’agost, per tal de recuperar el punt més alt de la capital del Tarragonès.

VUIT SEGLES DE PEDRA El campanar s’alça sobre el tram de bòveda de la nau lateral dreta, i el seu primer cos, de planta quadrangular és obra del segle XII. La base integra la porta de Santa Tecla, amb ornaments romànics de línies sòbries. El segon cos, també de planta quadrada, duu els escuts de l’arquebisbe Jimeno de Luna i del picapedrer Hugo de Cervelló, els quals

TAG

Setembre 2000

documenten la seva construcció entre els anys 1317 i 1327. Els tercer pis, amb quatre pinacles i on estan ubicades les campanes, és de planta octogonal, i data dels temps del patriarca Juan de Aragón, mort el 1334. Antigues restes fan pensar en un possible coronament de la torre, amb un gran pinacle central calat.

L’INTERIOR DEL CAMPANAR ES PODRÀ VISITAR D’UNA MANERA MÉS DOCUMENTADA La restauració del campanar de la catedral va paral·lela a les excavacions que s’estan fent al mateix Claustre de la Seu. “El criteri no és la reconstrucció, sinó la neteja i la restauració”, afirma la direcció de projectes d’aquestes obres. Els treballs formen part del pla director per recuperar la catedral, on es detallen les actuacions prioritàries i les fases per dur-les a terme. La restauració del campanari se sitúa dins de les actuacions més urgents. Segons aquestes mateixes fonts, la racionalització de les instal.lacions i el cablejat ja existent també és molt important, ja que

facilitarà les futures tasques de manteniment i reparació, i evitarà l’impacte visual negatiu de cables o canonades. No només es treballa en l’exterior, també en els espais interns, per fer-los visitables. Es vol regenerar els espais interns per muntar una altra ruta a la mateixa catedral. A més a més d’aquesta tasca material s’estan documentant elements històrics no catalogats fins ara, com grafittis o marques i signatures de picapedrer. S’aprofita així la marxa de les obres per descobrir noves restes històriques que completin el coneixement de la catedral tarragonina.

UNA RUTA CULTURAL D’ALÇADA

Un cop enllestida la seva restauració, el campanar esdevindrà una altra ruta de turisme cultural per a la ciutat. Al primer pis, per exemple, s’està procedint a una recuperació general, i a l’adecuació de les escales per facilitar-hi l’accés. En el pis segon, també conegut com a ‘Sala dels rellotges’ romandran exposats tres aparells: dos com a peces museístiques (dels segles XVIII i XIX, respectivament) i un altre electrònic connectat al sistema de campanes. Finalment, al tercer pis, o ‘Sala de les campanes’, s’aïllarà millor la coberta i tornaran a col.locar-se les campanes a l’interior, ja que durant

El campanar i part de l’absis de l’altar major des de l’àrea on treballen els picapedrers

el darrer terç del segle XVIII es van penjar dels finestrons, malmetent les seves arcades. Els picapedrers treballen actualment en la reconstrucció d’aquestes peces, així com en els pinacles. Dos dels pinacles es troben molt deteriorats, un altre afectat al 50% i el quart en molt bon estat. El toc final serà la instal.lació d’un mirador a l’alçada del segon pis sobre la coberta de la nau central, per poder veure la resta de teulades de la seu, el claustre i bona part de la ciutat.

Des dels terrats del carrer Major es pot comprovar l’efecte entre la part restaurada i la zona encara en obres

TAG

Setembre 2000

DEL PLOTER A LA PEDRA Fins a la primavera de 2001, una important estructura de bastides cobrirà els 2.100 metres quadrats de superfície externa del campanar. En total, se substituiran 115 m2 de carreus complets, sobretot del tercer pis, el més castigat pel clima i el pas del temps, a banda de substitucions parcials. El moviment de materials pessants i la dificultat d’utilitzar grues a una zona de nucli antic on es podrien malmetre altres restes arqui-

Sobre els plànols originals de l’obra de restauració es poden veure els diferents pisos i el futur itinerari cultural a l’interior del campanar

TAG

Setembre 2000

tectòniques caracteritzen bona part de la tasca dels aparelladors. Els trams externs del campanari han patit dos problemes fonamentals. Un neix en el mateix moment de la construcció, a causa de l’utilització de carreus de gres (arenisca) a tot el tercer pis, un material que s’erosiona a més velocitat que la pedra calcària amb la qual s’està substituint. Les cornises i les parts més exposades al sol (per la

banda del c/ de les Coques i del Pla de la Seu) són les zones més deteriorades. El segon problema són els excrements de coloms dipositats al llarg dels segles. Aquests excrements reaccionen químicament amb el tipus de pedra utilitzat i produeixen una crosta negra de fort impacte visual. Però el problema greu se sitúa entre els 10 i els 15 centímetres per sota d’aquesta crosta: la pedra ha quedat totalment arenitzada i quasi no té consistència. La solució aplicada a Tarragona és la tècnica de l’empelt. Consisteix en retirar la part arenitzada del carreu, fins a uns 12 centímetres en la majoria

La correcta instal.lació de les bastides i l’ús d’elevador són fonamentals a l’hora de moure peces de reduïdes dimensions, però molt pessants

dels casos, aplicar una capa de resina d’uns 2 centímetres i fixar després un nou carreu de 10 centímetres de gruix. Els empelts poden presentar situacions de seguretat molt específiques, ja que en llocs de difícil accés només es treballa el nou carreu parcialment, llavors es col.loca i quan ha quedat fixat al mur s’acaba de treballar. Cada nou treball de restauració és un repte diferent per a la tasca habitual de l’arquitecte tècnic, on es combinen l’omnipresent seguretat a l’hora de dur a terme les diverses tasques, el respecte a l’obra antiga i la voluntat de fer un treball dura-

EL REPTE ÉS OPTIMITZAR ELS TREBALLS AMB LA MÀXIMA SEGURETAT I CUIDAR ELS MATERIALS VELLS N’hi ha precedents molt propers en rehabilitació històrica, com ara la Prioral de Sant Pere, el Teatre Fortuny o les façanes de la plaça Prim, tots ells a la ciutat de Reus. Un aparellador privat, conjuntament amb el de l’Arquebisbat, fa el seguiment de la reforma del campanar. “Treballar en obres de recuperació és molt diferent a fer-lo en edificis nous”, destaca aquest aparellador. “És fonamental, per exemple, conéixer els materials constructius que ja hi són, treballar a fons el projecte de l’arquitecte i cuidar que els materials afegits siguin compatibles amb els vells. D’altra banda, racionalitzar els treballs per optimitzar la feina amb la màxima seguretat és un altre repte constant”. En aquest àmbit de la seguretat, aquest professional assenyala la magnitud de les bastides (que

cobreixen prop de 2.100 m2) i l’alçada d’aquesta estructura com a elements significatius. “A més”, afegeix, “s’ha de tenir en compte que les peces són molt pessants respecte al seu volum, i han de manipular-se amb molta cura a causa de l’alçada. Com a conseqüència, és molt important el tema dels anclatges. Nosaltres utilitzem acer inoxidable i fibra de vidre; la fibra és molt resistent, aporta flexibilitat i és totalment inert, ja que no es degrada amb la climatologia”. Finalment, aquest arquitecte tècnic posa de relleu l’important paper de les anàlisis de laboratori, tants dels morters existents al campanar com de la tipologia dels fongs que pateix la pedra, “segons el tipus de fong, hem de fer servir un sistema o altre en la neteja dels carreus, per evitar malmetre el material antic”.

TAG

Setembre 2000

És fonamental treure plantilles de les peces originals i traslladar les línies bàssiques i les mesures als blocs de la pedrera, com es pot veure a la imatge

PICAPEDRERS: LLAPIS, TRAÇA I COMPRESSOR Potser la feina dels picapedrers és una de les que menys ha canviat en el món de la construcció al llarg dels segles. Tot i que cada cop s’utilitza menys el martell i més la radial i el compressor d’aire, la capacitat de “veure”¨la peça final mentalment dins del bloc de pedra acabat d’arribar de la pedrera encara no es fa per ordinador. Àlex Masdeu (32 anys) i Antonio Sáez (57 anys) són els dos picapedrers de la restauració del campanar de la catedral tarragonina. “Vam trigar dos mesos en treure tota la pedra vella”, afirma Àlex

Masdeu, un geòleg que ha canviat el martellet dels minerals pel compressor i que ha treballat en la recuperació de la façana est de la seu tarragonina i en la recuperació del cimborri de Burgos, “Després vam prendre mides dels espais buits per tal de demanar el material a la pedrera. Seguint un pla de prioritats, ara treballem en les peces dels finestrons on es van traslladar les campanes”. Prendre mides i passar-les a plantilles de cartró que es calquen sobre la pedra és fonamental per obtenir la peça adequada i estal-

viar temps i material. De vegades la ubicació de la nova peça és tan complicada que s’ha de dividir en dos parts, pujar-les per separat i unir-les després a la seva situació final. “La peça no ha de ser només resistent, també s’ha d’adequar estèticament amb la resta. Moltes vegades s’ha de fixar primer la peça nova i després treballar-la”, destaca Masdeu. Una de les peculiaritats de la feina del picapedrer és que no pot treballar amb mides exactes sobre plànol, com en una nova construcció. Les construccions antigues

Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça

El primer és obtenir les mides correctes de la peça antiga

TAG

Setembre 2000

Posteriorment, les mesures es traslladen al bloc de pedra nou

El treball inicial es realitza amb una radial, per treure el material sobrant

ANTONIO SÁEZ. PICAPEDRER “El picapedrer ha de ser una mica dibuixant” La Seu vella de Lleida, la catedral d’Osca, l’esglèsia de Morella, l’Ajuntament de Valderroures, la llotja de València o l’esglèsia de Gandesa: en totes aquestes obres de restauració hi ha la petjada d’Antonio Sáez, amb 42 anys d’ofici com a picapedrer. “Vaig començar als 15 anys, a un petit taller de Tarragona davant de Tabacalera: Mármoles Castelló, i vaig ser un dels primers alumnes d’aquests ensenyaments a l’antiga Universitat Laboral”, comenta Antonio Sáez. La familia de Sàez, amb 52 picapedrers al llarg de la seva història, és originària de la Serra de Macael, a Almeria, on fins a meitat de segle s’explotaven pedreres de marbre blanc. Treure la forma amagada dels blocs de

pedra no és només una tasca manual, “Un picapedrer d’ofici ha de tenir coneixements de dibuix, no només geomètric, també artístic”, apunta aquest artesà, els fills del qual continuen la seva línia creativa: un és músic, una altra professora de primària. Sentimentalment, conserva un bon record de la seva tasca a la catedral de Lleida, i ha vist molts canvis a la seva feina, “Sobretot en el tema de les juntes, hi ha pastes i resines noves molt resistents. I abans es feia tot a mà, fins i tot els blocs de pedra d’on es treu la peça, que avui venen tallats a mida de la pedrera”, conclou Antonio Sáez, que té també un petit taller al barri de Torreforta, al carrer Cambrils.

Ve de la pàgina anterior

acostumen a patir petits desplaçaments que han de tenir-se en compte a l’hora de fer les peces noves. En aquest punt, Antonio Sàez assenyala que és per això que el picapedrer ha de tenir coneix-

ments de dibuix, tant tècnic com artístic. Al campanar de Tarragona, per exemple, s’estan fent quatre tipus bàssics de peces: carreus (ja sigui complets, ja sigui per fer empelts), parts ornamentals

dels pinacles, elements dels finestrons dels tercer pis i un conjunt de peces més petites (parts de cornises, dovel.les i claus d’arcs i altres elements de reduïdes dimensions).

a pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas…

Més tard, continua la tasca de més precisió amb l’ús del compressor

Finalment, la peça es treballa amb la tallant per donar-li una textura antiga

De vegades, encara es fa servir el martell per arrodonir una feina ben feta

TAG

Setembre 2000

ACTUALITAT

La xarxa viària del futur al Camp de Tarragona 1• Variant N-340 Altafulla/Torredembarra. 9 quilòmetres. Característiques: 7 qm. amb 4 carrils; 2 qm. amb 3 carrils. 7 enllaços (Punta la Móra, Riera de Gaià, Altafulla, Torredembarra, A-7, Pobla de Montornès i Creixell). Inversió: 3.547 milions. En execució (inaugurat tram Torredembarra/A-7 - 3,5 qm.- juliol 2000). Finalització: desembre 2000/ gener 2001. 2• Variant N-340 Vila-seca/N-420 (Autovia Reus-TGN). 4,7 quilòmetres. Característiques: 4 carrils. 4 enllaços (autovia TGNReus, autovia Bellisens i sortides a Bonavista i La Canonja). Inversió: 2.678 milions. Termini: 18 mesos. Entrada en funcionament: 2002. 3• Variant N-340 Vila-seca/Hospitalet de l’Infant. 30,4 quilòmetres. Característiques: 4 carrils. 7 enllaços (un amb A-7). 11 viaductes. Inversió: entre 17. 985 i 19.910 milions. Termini: 20 mesos. Entrada en funcionament: primer semestre 2004. 4• Variant N-340 TGN/La Móra. 9 quilòmetres. Característiques: 4 carrils, possible us del vial d’Acesa paral.lel a l’A7, 2 viaductes i 4 passos elevats. Inversió: 5.456 milions. Termini: 18 mesos. Entrada en funcionament: finals 2002. 5• Variant N-240 TGN/Montblanc. 30,4 quilòmetres. Característiques: d’un (1,5 qm.) a 4 túnels (4,3 qm.). Inversions previstes període 2000/2007: 30.000 milions. 6• Reforma N-240 A-7TGN/Valls. 15,7 quilòmetres. Característiques: 4 carrils des de sortida A-7 fins desviament Els Pallaresos, aparcament zona Pont del Diable, pas elevat a l’alçada de Sant Salvador. Inversió: 1.022 milions. En execució. Entrada en funcionament: setembre 2001. 7• Variant Est Reus. 4,7 quilòmetres. Característiques: 4 carrils, 5 enllaços (variant Sud, autovia Reus/Tarragona i carreteres de Constantí, el Morell i Montblanc). Inversió: 4.000 milions. Termini: 24 mesos. Entrada en funcionament: segon semestre 2003. 8• Pla director aeroport de Reus. Inversions període 2000/2013: 27.191 milions. Característiques: ampliació pista actual i construcció segona pista, ampliació terminal de passatgers i construcció terminal de mercaderies, nous accesos estació mercaderies Renfe del Polígon Industrial Constantí i carretera Constantí-Reus. El pla director es troba des de l’agost en període d’al.legacions. 9• Carretera Salou/Cambrils. 6,5 quilòmetres. Característiques: 2 carrils, enllaç amb l’autovia Reus/Salou. Inversió: 2.430 milions. Termini: 18 mesos. Entrada en funcionament: segon semestre 2002. 10• Anell TAV/Euromed Camp de TGN. Municipis afectats: 20 (aprox.: 336,4 qm2). Inversió conjunta prevista fins al 2004: 73.000 milions (27.000 corresponen al tram Euromed des de Vandellòs). Característiques: 5 enllaços (Reus-nord-Perafort, Torredembarra-Altafulla, port TGN, Vila-seca-Port Aventura i aeroport de Reus). Velocitat màxima dins l’anell ferroviari: entre 160 i 200 qm/h. Adjudicats trams que inclouen estació TAV (terme de La Secuita, a prop nucli urbà de Perafort): 23.000 milions (juliol 2000). 11• Reordenació Port TGN. Inversions període 2001/2004: 40.000 milions (50% iniciativa privada). Característiques: connexió ferroviària amb xarxa TAV i Corredor del Mediterrani al Polígon Entrevies i ampliació de la línia ferroviària interna (moll d’Aragó). 12• Reforma N-340 TGN/Vilafranca del Penedès. En estudi. Característiques: ampliació fins a 4 carrils variant Altafulla i continuació fins a Vilafranca del Penedès. Possible entrada en funcionament: a partir de 2004.

TAG

Setembre 2000

3 9

5 12

6 5 12

8 2

4 11 ANELL FERROVIARI

TAG

Setembre 2000

SEGURETAT

La càrrega de foc, una eina per a la prevenció d’incendis. Paràmetres de càlcul Al número anterior de la revista es feia una síntesi dels canvis que la nova Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental i el seu Reglament, desenvolupat per Decret 136/1999, de 18 de maig, (DOGC 2894 de 21.05.99), introdueixen en l’àmbit de les activitats, fins a la data regulades pel Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses (RAMINP), de 30.11.1961, i que afecten a la classificació de les mateixes i als procediments i requisits exigits per a la seva implantació i funcionament, sota el règim d’intervenció administrativa corresponent: autorització, llicència o comunicació. Respecte de la PREVENCIÓ D’INCENDIS, l’Annex IV.A del Reglament indica la relació d’activitats sotmeses a informe preceptiu per part del Departament de Governació i l’Annex IV.B indica la documentació de seguretat que ha d’acompanyar la sol.licitud d’autorització ambiental o de llicència ambiental en matèria de prevenció d’incendis, entre la qual cal esmentar la CARREGA DE FOC PONDERADA de cada sector d’incendi (MJ/m2). Cal recordar, respecte a legislació bàsica contra incendis, que així com la regulació d’activitats desenvolupades en edificis de tipus urbà (habitatges, residencial, administratiu, garatge,...inclòs petita activitat industrial i d’emmagatzematge) es troba recollida en la vigent Norma Bàsica de l’Edificació: Condicions de protecció contra incendis en els edificis NBE-CPI/96 i en el Decret

TAG

Setembre 2000

241/1994, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91 (*1), els establiments purament industrials pateixen una manca de legislació bàsica que unifiqui les condicions de protecció contra incendis i explosions. Les indústries estan obligades al compliment de diferents disposicions, la majoria d’elles del Ministeri d’Indústria, que les poden afectar en alguns apartats específics: instal˙lació elèctrica, aparells a pressió, emmagatzematge d’inflamables,... i que no entren en una anàlisi global de l’activitat industrial. La manca d’aquesta normativa de caràcter generalista en el sector industrial ha fet que documents com la publicació del Col˙legi d’Enginyers Industrials de Catalunya: Activitats classificades. Criteris tècnics per a la redacció de projectes hagin esdevingut una adequada eina de treball tant per al projectista com per al tècnic de l’administració. (*1). La referència a la NBECPI/91, del Decret 241/94, s’ha d’entendre extensiva a la versió vigent de la NBE-CPI, en tot allò que li sigui complementari sense contradir-la. EL RISC D’INCENDI Tant la PREVENCIÓ, com la PROTECCIÓ contra incendis poden utilitzar diferents mètodes o procediments per establir mesures correctores tendents a evitar o reduir els efectes d’un incendi.

D’entre els diferents mètodes podem esmentar: 1. Mètodes dels factors (i mètode del coeficient K., recollits a les Ordenances de Bombers dels Ajuntaments de Barcelona i Madrid, la finalitat dels quals és determinar la RF i EF d’un sector, perquè quedin confinades les conseqüències d’un possible incendi. 2. Mètode Gretener, recollir per l’Ordenança contra incendis de l’Ajuntament de Saragossa, és un dels mètodes més complerts de valoració del risc d’incendi, d’aplicació per a riscos petits i mitjans. Requereix unes mesures de prevenció mínimes per a que el risc sigui admissible, és molt aplicat al sector assegurador. 3. Mètode MESIRIC., recollit per MAPFRE, és una simplificació del mètode de Gretener. 4. Mètode de Purt, amb el mateix camp d’aplicació que el mètode de Gretener permet obtenir solucions orientatives i ràpides, però més sobredimensionades. 5. Mètode de l’Índex d’Incendi i Explosió, desenvolupat per DOW CHEMICAL COMPANY, és pensat per a valorar el risc d’incendi i explosió d’indústries de procés, a les que no són d’aplicació els mètodes de Purt i Gretener. 6. Mètode del risc intrínsec, es basa en el càlcul de la CÀRREGA DE FOC PONDERADA, en funció de la qual es classifiquen les activitats com de risc baix, mitja o alt. Aquest mètode es va adoptar per la NBE-CPI/82, apèndix IV, i no ha estat recollit en posteriors versions de la NBE-CPI/91 ni 96.

Està recollit a l’Apèndix del Decret 241/94 i és el mètode proposat al document Activitats classificades. Criteris tècnics per a la redacció de projectes esmentat. En funció de la classificació resultant, les mesures correctores, tant de prevenció com de protecció contra incendis són més o menys exigents. CLASSIFICACIÓ DE LES INDÚSTRIES I EMMAGATZEMATGES La normativa vigent NBECPI/96 i Decret 241/94 no estableixen una classificació homogènia, en funció del valor de la càrrega de foc. Així la NBE-CPI/96 classifica al seu art. 19 els locals i zones de risc especial en tres tipus: de risc alt, de risc mig i de risc baix, utilitzant paràmetres de superfície (m2), de volum (m3) o d’ús específic i només en el cas d’ús comercial (C.19.1) fa una classificació en funció de la CÀRREGA DE FOC TOTAL (NO ponderada), aportant uns valors d’exemple per al seu càlcul en els comentaris al text de l’articulat. (Cristalleria, ceràmica: 200 MJ/m2.m; Ferreteria: 300 MJ/m2.m;

Alimentació: 700 MJ/m2.m,...). El Decret 241/94, per contra, al seu Apèndix, fa una classificació del nivell de risc intrínsec de les instal˙lacions industrials i d’emmagatzematges en edificis amb altres usos i adjacents, en funció de la CÀRREGA DE FOC PONDERADA del local, més acord amb el plantejament del Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998 i en línia amb el document del Col˙legi d’Enginyers Industrials esmentat. Aquest valor de la càrrega de foc ponderada s’adopta com a referent als articles 14 i 15 per a establir la compatibilitat d’ús, ampliant el que disposen els articles de la NBE-CPI/96: 4.3 (sectors d’incendi), 14 (estabilitat al foc exigible a l’estructura), 15 (resistència al foc exigible als elements constructius) i 19 (locals i zones de risc d’incendi) i regulant altres aspectes com: mitjans de protecció, enllumenat d’emergència i vies d’evacuació. CÀLCUL DE LA CARREGA DE FOC PONDERADA S’insereix còpia de l’Apèndix del Decret 241/94, que desenvolupa

la fórmula per al càlcul de la càrrega de foc ponderada, com a procediment per a la valoració del risc intrínsec d’incendi. El seu càlcul haurà de ser el més real possible i, per tant, haurà de contenir, en el sumatori, no sols els productes combustibles que es troben en el sector d’incendi, sinó també els que formen part de l’estructura i els tancaments, els elements de decoració, el mobiliari, les instal˙lacions, etc. No obstant, la dificultat del seu càlcul ve donada per la manca de dades existents, les quals només es troben a la bibliografia especialitzada, que per altra part no és abundant. L’objecte d’aquest article és facilitar aquestes dades, en quantitat suficient per a que el tècnic projectista pugui fer una valoració acurada del risc d’incendi i, en conseqüència, dotar l’activitat/indústria de les mesures de prevenció i protecció adequades al mateix. Una relació més extensa de dades es pot trobar a les referències indicades a l’apartat de bibliografia: 2, 3 i 4.

TAULES

A les taules s’utilitza la megacaloria (Mcal) com a unitat d’energia, per ser la que consta a les referències bibliogràfiques. L’equivalència amb la unitat d’energia del Sistema Internacional, el joule, és la següent: 1 Mcal = 106 cal = 4,18x106 joules = 4,18 MJ

TAG

Setembre 2000

TAG

Setembre 2000

TAG

Setembre 2000

BIBLIOGRAFIA (1) MINISTERI D’OBRES PÚBLIQUES I URBANISME NBE-CPI/82 condicions de protecció contra incendis en els edificis Reial Decret 2059/1981 de 10-4-1981 BOE de 18 i 19-9-81, modificat pel R.D. 1587/1982 de 25-6-82 BOE de 21-7-82. (2) GRETENER M. Determination des mesures de protection decoulant de l’evaluation de danger potencial d’incendie. Berne, Ass. des establissements cantonaux d’’assurance contre l’incendi. 1973 (3) AJUNTAMENT DE SARAGOSSA Ordenança de prevenció d’incendis en el terme municipal de Saragossa (BOP de Saragossa de 30-10-1980 i 27-02-1985) (4) INSTITUT NACIONAL DE SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL Risc intrínsec d’incendi (II) Notes tècniques de prevenció: NTP-37 de 1983 (5) ASSOCIACIÓ/COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA Activitats classificades. Criteris tècnics per a la redacció de projectes Carpeta núm. 25. 1a edició 1989 (6) GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91 Decret 241/1994 de 26-07-94 DOGC núm. 1964 de 30-09-94 i correccions DOGC núm. 2005 de 30-01-95. (7) MINISTERI DE FOMENT NBE-CPI/96 condicions de protecció contra incendis en els edificis Reial Decret 2177/1996 de 04-10-1996 BOE de 20-10-96 (8) DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998 Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i s’adapten els seus annexos. DOGC núm. 2894 de 21-05-99.

TAG

Setembre 2000

TAG

Setembre 2000

OBSERVACIONS - qm és la càrrega tèrmica mobiliària (equival/pot substituir directament l’expressió (Pi x Hi)/A de la fórmula). Si en la construcció de l’immoble s’utilitzen quantitats apreciables de materials combustibles (p. ex.: una edificació de fusta) la càrrega tèrmica que això suposaria s’hauria de sumar a la indicada a les taules. Als emmagatzematges la càrrega tèrmica ho és per metre d’alçada (Mcal/m3). - Els valors corresponents al grau de perillositat (Ci) i al risc d’activació (Ra), per a la valoració del risc intrínsec d’incendi, es poden extreure de les taules 3 i 4, en base a la combustibilitat del contingut: c (classificació de perills Fe (Ex) I-VI ), que utilitza el mètode Gretener i que correspon amb l’establert per la norma UNE 23727 en sentit invers (Fe I ( M6, ... , Fe VI ( M0-M1), i al perill d’activació: a (Cat. 1-5) indicat, aplicant les següents equivalències: a) Qualificació del grau de perillositat del combustible (Ci): Proposat per Gretener (CEA) c Fe (Ex) . I II III,..,VI b) Qualificació del risc d’activació (Ra):

Equivalència que es proposa per a D. 241/94 Ci . Alta (A) Mitja (M) Baixa (B)

Proposat per Gretener (CEA) a Cat. . 1 i 2 3 4 i 5

Equivalència que es proposa per a D. 241/94 Ci . Baix (B) Mig (M) Alt (A) EXEMPLES DE CÀLCUL

Es desenvolupen, a continuació, tres exemples de diferents usos: aparcament, supermercat i cinema. En tots els casos se suposa que l’edifici on es realitza l’activitat no aporta càrrega calorífica, ni per la seva estructura o elements constructius ni pels revestiments interiors (materials M0 o M1).

TAG

Setembre 2000

Per altra banda el càlcul de Qp es realitza per dos procediments diferents: • de forma pormenoritzada, utilitzant les potències calorífiques dels diferents materials combustibles i el seu grau de perillositat, aplicant la fórmula genèrica (D. 241/94). • utilitzant directament els valors de les taules 3 i 4 (qm) Els valors de Hi, Ci i Ra s’obtenen directament de les taules o de valors facilitats pel fabricant, tenint en compte les equivalències proposades a l’apartat anterior. APARCAMENT Dades:

superfície construïda: 800 m2 places d’aparcament: 35 places

CÀLCUL Qp De taula 3:

Automòbil (garatge privat) qm=70 c=II a=1 Garatges soterrats qm=> < 50 c=II a=2 c=II --> Ci = mig = 1,2 a = 1-2 --> Ra = baix = 1,0 per tant, a) adoptant Hi = 1200 Mcal/unitat (Taula 2) Qp= ((35 x 1200 x 1,2) / 800 ) x 1,0 = 63 Mcal/m2 b) directament de taula 3 Qp= 50 x 1,2 x 1,0 = 60 Mcal/m2 SUPERMERCAT Dades: superfície construïda: 600 m2 (sala de venda: 500 m2 , magatzem: 100 m2) situació: planta baixa edifici habitatges < alçada lliure: 3.00 m CÀLCUL Qp c=III a=2 De taula 3: Alimentació (comerç) qm=160 (Mcal/m2) c=III-IV a=1 De taula 4: Colonials qm=200 (Mcal/m3) Productes alimentaris preparats qm=200 (Mcal/m3) c=III a=1 c=III-IV --> Ci = baix= 1,0 a = 1-2 --> Ra = baix = 1,0 per tant, a) sala vendes

Qp= (66040 / 500 ) x 1,0 = 132 Mcal/m2

TAG

Setembre 2000

b) magatzem en aquest cas, suposarem que no estan definides les quantitats i, per tant, agafarem el valor per a emmagatzematges de colonials o de productes alimenticis preparats indicats: calcularem primer la capacitat d’emmegatzematge real: - superfície de prestatgeries: 6 x 7.00 x 1.00 + 10 x 1.00 = 52.00 m2 - volum: 52.00 x 2.00 = 104.00 m3 Qp= ((200 x 104) / 100) x 1,0 = 208 Mcal/m2 (*1) si utilitzem el valor que facilita la NBE-CPI/96 al seu article C.19.1, on indica per emmagatzematge d’alimentació-papereria una càrrega mobiliaria qm= 167 Mcal/m2 x m , valor en el que ja estan inclosos els espais lliures i de circulació, tindriem per a una alçada d’emmagatzematge de 2.00 m: Qp= ((167 x 2.00) x 1,0 = 334 Mcal/m2 (o 167x2x100 = 33400 Mcal, risc baix s/ C.19.1 3) (*1) càrrega de foc total (*1). Aquests valors de Qp, no serien admissibles en un edifici d’habitatges (Decret 241/94, art. 14) al sobrepassar les 200 Mcal/m2, excepte si el magatzem es protegeix amb una instal.lació d’extinció automàtica per ruixadors d’aigua, protecció amb la qual el D. 241 permet que la càrrega de foc es dupliqui.

CINEMA Ens limitarem a calcular la càrrega de foc d’una sala. Dades: superfície construïda: 152 m2 nombre de butaques: 148 butaques CÀLCUL Qp De taula 3: Cinema qm=80 c=IV c=IV --> Ci = baix = 1,0 a = 2 --> Ra = baix = 1,0

a=2

a) Determinarem el poder calorífic d’una butaca amb estructura de fusta:

amb la qual cosa: Qp= ((148 x 111.0 x 1,0) / 152 ) x 1,0 = 108 Mcal/m2 b) directament de taula 3

Qp= 80 x 1,0 x 1,0 = 80 Mcal/m2

Com podem veure els resultats que s’obtenen per un o altre mètode no coincideixen. En les taules s’utilitzen valors mitjos que com a tals no poden representar cadascun dels casos concrets que se’ns puguin presentar, però són valors la utilització dels quals està suficientment contrastada i admesa. Per al cas concret proposat el resultat més ajustat i real forà l’obtingut pel mètode a). FÉLIX GONZÁLEZ REDONDO Arquitecte tècnic. Sotsinspector del Cos de bombers

TAG

Setembre 2000

APÈNDIX DEL DECRET 241/94 Classificació de les instal·lacions industrial i d’emmagatzematge nivell de risc intrínsec d’aquestes instal·lacions i aquests nivells en funció del seu nivell de risc intrínsec. s’establiran de la forma següent (*), en funció de la càrrega de foc Les indústries i emmagatzematges es classificaran conforme al ponderada del local: Qp càrrega de foc ponderada del local Mcal/m2 Nivells de risc intrínsec Nivells baixos. Nivell 1 Qp < 100. Nivell 2 100 < Qp < 200. Nivells mitjans. Nivell 3 200 < Qp < 300. Nivell 4 300 < Qp < 400. Nivell 5 400 < Qp < 800. Nivells alts. Nivell 6 800 < Qp < 1.600. Nivell 7 1.600 < Qp < 3.200. Nivell 8 Qp < 3.200. (*) Poden utilitzar-se altres sistemes de càlcul pr determinar la càrrega de foc (ponderada) extrets de mètodes d’avaluació de risc que siguin suficientment contrastats per la pràctica i l’experiència, com per exemple el mètode Gretener.

La càrrega de foc ponderada Qp d’una indústria o emmagatzement es calcularà considerant tots els materials combustibles que formin part de la construcció, així com aquells que es prevegin com a utilitzables normalment en els processos de fabricació i totes les matèries combustibles que puguin ser emmarcades. El càlcul de la càrrega de foc ponderada Qp s’establirà mitjantçant l’expressió: ∑Pi x Hi x Ci Qp = x Ra (Mcal/m2) A Essent: Pi: pes en kg de cada una de les diferents matèries combustibles. Hi: poder calorífic de cada una de les diferents matèries en Mcal/kg. Ci: coeficient adimensional que reflecteix la perillositat dels productes, d’acord amb els valors següents: Grau de perillositat alt Qualsevol líquid o gas liquat a pressió de vapor d’1 kg/cm2 i 23º C. Materials criogènics. Líquids amb el punt d’inflamació inferior a 23º C. Matèries de combustió espontània en exposició a l’aire. Materials que poden formar mescles explosives amb l’aire. Tots els sòlids capaços d’inflamar-se per sota els 100º C. Valor de Ci: 1,6. Activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .N Begudes-sense alcohol . . . . . . . . . . . . . . . .B Begudes alcohòliques-preparació . . . . . . . .M Begudes carbòniques-fabricació . . . . . . . .B Betum-preparació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Cafè -torrefacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Cartró-fabricació de caixes-elements . . . . .M Cautxú-fabricació d’objectes . . . . . . . . . . .M Cel·luloide-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .M Cera-fabricació d’articles . . . . . . . . . . . . . .B Ceràmica-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Cervesa-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Coles-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Confecció-tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Conserves-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .B Cordes-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Cosmètics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Cuir-tractament i objectes . . . . . . . . . . . . .B Destil·leries-materials inflamables . . . . . . .M Dissolvents-destil·lació . . . . . . . . . . . . . . . .M Ebenisteria (sense magatzem de fusta) . . .M Electricista-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Electricitat-fabricació d’aparells . . . . . . . .M Electricitat-reparació d’aparells . . . . . . . . .B Electrònica-fabricació d’aparells . . . . . . . .M Electrònica-reparació d’aparells . . . . . . . . .B Embarcació-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . .M Envernissats-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Escombres-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .B Estores-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Fertilitzants químics-fabricació . . . . . . . . .M

Grau de perillositat mitjà Els líquids amb el punt d’inflamació comprès entre els 23 i els 61º C. Els sòlids que comencen la seva ignició entre els 100 i els 200º C. Els sòlids i semisòlids que emeten gasos inflamables. Valor de Ci: 1,2. Grau de perillositat baix Els productes sòlids que per començar la sega ignició requereixin estar sotmesos a una temperatura superior a 20oº C. Líquids amb punt d’inflamació superior als 61º C. Valor de Ci: 1 A: superficie construïda del local, considerada en m2. Ra: coeficien adimensional que pondera el risc d’actuació inherent a l’activitat industrial, de la forma següent: Risc d’actuació alt. Coeficient Ra: 3. Risc d’actuació mitjà. Coeficient Ra: 1,5. Risc d’actuació baix. Coeficient Ra: 1. A fi d’estabilitzar l’avaluació del risc d’ativació de cada procés conforme als nivells alt (A), mitjà (M) o baix (B), es facilita la llista d’activitats següent:

Fibres artificials-producció i manipulació .M Foneria de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Forges i ferreries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Frigorífics-cambres . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Fusta-fabricació contraplacats . . . . . . . . . .M Fusteria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Galvanoplàstia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Gèneres de punt-fabricació . . . . . . . . . . . .B Greixos comestibles-fabricació . . . . . . . . .M Impremta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Indústries químiques . . . . . . . . . . . . . . . . . .M/A Joguines-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Laboratoris elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Laboratoris fisics i matal·lurgics . . . . . . . .B Laboratoris fotogràfics . . . . . . . . . . . . . . .B Laboratoris químics . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Licors-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Maçoneria-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .B Magatzems en general . . . . . . . . . . . . . . . .B Mantega-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Màquines-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Marcs-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Materials usats-tractament . . . . . . . . . . . . .M Mecanització de metalls . . . . . . . . . . . . . . .B Medicaments-laboratoris . . . . . . . . . . . . . .M Metalls-fabricació d’articles . . . . . . . . . . . .B Mitges-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Mobles-fabricació (fusta) . . . . . . . . . . . . . .M Mobles-fabricació (metall) . . . . . . . . . . . . .B Molins fariners . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Motors elèctrics-fabricació . . . . . . . . . . . . .M

Olis comestibles-fabricació . . . . . . . . . . . .M Orfebreria-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .B Planificació-elaboració i forns de pa . . . . .B Paper-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Passamaneria-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Pastes alimentàries-fabricació . . . . . . . . . .M Pintures-tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .A Pintures i vernissos-fabricació . . . . . . . . . .A Pinzells i raspalls-fabricació . . . . . . . . . . .M Pirotècnia-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .A Planxa-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Plaques de resina sintètica-fabricació . . . .M Productes alimentaris-fabricació . . . . . . . .B Reparacions-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Resines sintètiques-fabricació . . . . . . . . . .M Sabates-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Sacs-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Seda artificial-fabricació . . . . . . . . . . . . . .M Suro-tractament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Taller mecànic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Tapisseria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Teixits-fàbriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Telefònica central . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Tintes d’impremta-fabricació . . . . . . . . . . .M Tintoreries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B Transformadors-construcció . . . . . . . . . . . .B Vernissos-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Vidre-fabricació d’articles . . . . . . . . . . . . .B Vulcanització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M Xocolata-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

TAG

Setembre 2000

ESPAI AL TEMPS

Les baldufes de Santes Creus

o hi ha dubte que al llarg i ample de Catalunya són molts els Esgrafiats que poden ser objecte d’un estudi, però no és freqüent el trobar un Conjunt Monumental com el de Santes Creus, on l’Esgrafiat es el denominador comú de la decoració de totes les façanes, motiu pel qual he optat per aquest conjunt i no per un altre a l’hora de dur a terme aquest treball. El monestir de Santes Creus és un dels monestirs catalans que van nèixer arran de la reforma cistercenca. L’ideal d’aquesta reforma sorgí en el món cristià a finals del segle XI i principis del XII, i pretenia tornar el monaquisme benedictí al fervor, disciplina i rigor dels seus origens. El Císter va entrar vigorosament a Catalunya a mitjans del segle XII, quan ja feia bastants anys que havíen començat les seves fundacions a la Península, sobretot al Nord. Així i tot, les abadies cistercenques arribaren a ésser les més importants d’Espanya. S’ha discutit llargament sobre si és anterior en el seu origen el monestir de Poblet o el de Santes Creus. Ultimament, els historiadors s’han inclinat a favor de la comunitat de Santes Creus, encara que no al lloc on s’ha fet famós, sinó a Valldaura, a la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola, del Vallès Occidental. Valldaura, donada la seva proximitat a l’abadia de Sant Cugat, no convenia gaire a la nova comunitat, ja que era un lloc amb poques possibilitats d’expansió, i

TAG

Setembre 2000

tampoc no s’adaptava a la solitud desitjada per Sant Bernat, el fundador de l’ordre. Per aquests motius, l’any 1153 una part de la comunitat es deplaça a l’Espluga d’Ancosa, prop de la Llacuna, en un terreny que els oferí el Comte Ramón Berenguer IV, i per fi, l’any 1160, la majoria s’assenta definitivament a l’indret anomenat “Santes Creus”, a la riba esquerra del Gaià. El primer Abat de Valldaura fou Guillem de Montpeller, i el primer de Santes Creus, quart de la primitiva fundació, Pere de Puigvert (1158-1185).

El Císter va entrar a Catalunya a mitjans del segle XII, quan ja tenia diverses fundacions a la Península

En la construcció de l’església de Santes Creus i de les diferents dependències del monestir, trobem tres estils fonamentals: el romànic, el cistercenc i el gòtic. Algunes dependències com el Palau de l’Abat són posteriors (segle XVI). L’esglèsia, començada l’any 1174 i acabada el primer quart del segle XIII, és de tres naus i transepte, amb cinc capelles que formen la capçalera. Veiem doncs, que segueix el típic pla cistercenc. Travessen les naus, forts pilars de separació de planta cruciforme, destinats en un principi a sostenir una coberta en volta de canó, que es va modificar i es substituí per voltes d’ogives. El cimbori del creuer és ja gòtic.

S’entra al monestir per la porta de l’Assumpta, sobre la qual s’aixeca la Torre del Mirador. La porta de l’Assumpta s’obre a una plaça de forma més o menys rectangular (la Plaça de Sant Bernat Calvó), molt bonica i amb una font enmig. La Plaça de Sant Bernat Calvó acaba amb el frontal de l’església del monestir, i té a banda i banda edificis tardans destinats, els de la dreta, a Palau i dependències de l’Abat, i els de l’esquerra a vivenda per als monjos jubilats, infermeria, cel.les dels copistes i altres dependències. La portada de l’església, construïda entre 1171 i 1211, está formada per un arc de mig punt, que dóna com a resultat, tant per la forma com per les seves proporcions un estructura romànica. Les motllures que la decoren, no obstant són ja gòtiques. D’estil romànic, doncs, només es conserva part de la façana, essent el conjunt en la major part cistercenc i part de l’interior del temple, ja gòtic. Plenament romànica és la capella de la Santíssima Trinitat, situada en la part posterior del cenobi. La sala capitular, iniciada a finals del segle XII, va ser acabada el 1331. Es una peça rectangular que s’obre a una galeria del claustre per mitjà d’una porta situada entre dos arcs apuntats que abarquen, cada un, dos arcs de mig punt que descansen sobre columnes geminades. La volta d’ogives es recolza sobre les columnes coronades per capitells

Els esgrafiats de Santes Creus es poden veure a la porta d’entrada a la plaça anterior al recinte del monestir, la Plaça Santa Llúcia

amb la decoració vegetal típica de les construccions del Císter. El claustre actual, començat el 1313, reemplaça un altre anterior, més simple, que enllaçaria estèticament amb el templet del lavabo d’estil de transició. En el creuer del temple es trobem les tombes reials. Aquí reposen Pere II el Gran de Catalunya, el Rei Cavaller; Jaume II, anomenat el Just i la seva esposa Blanca d’Anjou; Roger de Llúria, l’almirall de Pere II, enterrat als peus d’aquest; els Montcada, i molts altres personatges de la vigorosa noblesa catalana. La tomba de Pere II és la que més crida l’atenció. Es una enorme i majestuosa banyera de porfir roig amb una tapa de jaspi que, segons la tradició, el seu fill Jaume II el Just féu portar de Sicilia. L’evolució del mitjà de vida i del concepte de l’estètica que comença amb el Renaixement, ténen ple desenvolupament en el nostre país a l’albada del segle XVII i és a partir de mitjans de l’anomenada centúria quan, amb els abats quadrienals, el monestir de Santes Creus sofreix una notòria transformació en el seu aspec-

te exterior. El pla monumental de les construccions havia sigut deliberadament interrompit per les “fortificacions” del Rei Pere el Cerimoniós i des d’aleshores, després de tres segles, havent canviat tantes coses en la vida del mones-

El claustre actual del monestir, iniciat el 1313, va reemplaçar un altre construït un segle abans

tir, les obres són reempreses per tal de dotar a la comunitat de instal·lacions adequades de les quals tant temps manques. Les noves obres que amb tal motiu es porten a terme, i que es continuaran durant els dos segles següents, fins acabar el convent, ni pel seu estil, ni per la seva tècnica, tenen res de comú amb el caràcter monumental de les seves predecessores. Fins i tot quan aquest caràcter vulgui conferir-se a la nova entrada del recinte, el “Portal de l’Assumpta” aquest es realitza a base del més estricte i indispensable material de canteria. Es construeix, per general, a base de paret seca, amb els paraments exteriors senzillament arrebossats. D’aquesta manera, davant

la muntanya de pedra del monument medieval, es dóna configuració a les places del recinte anterior, utilitzant la desmembració dels edificis de l’antic hospital de “Sant Pere dels Pobres”. Tanmateix, tot i el signe rural que va presidir la nova urbanització, algunes de quines obres éren a càrrec de mitjans de particulars, el reflexe de la grandiositat del monument que passaven a integrar el conjunt, obliga al màxim mirament en dotar a les esmentades noves construccions d’una bellesa decorativa exterior en funció del concepte estètic i econòmic del moment. Així varen sorgir els esgrafiats. Les seves manifestacions més antigues les podem trobar a la façana de la casa extrema de la Plaça del Joc de la Pilota (1645), actualment Plaça de Jaume el Just; en les del Palau de l’Abat, de la Plaça de Sant Bernat (1653) i en una paret del pati de Bonrepós, o claustre posterior, dins del monestir. Prossegueixen a l’exterior de la casa que fa cantó amb les dues places, ocupant el seu solar el perímetre de la antiga capella de l’hospital dels pobres, reconstruïda per a vivenda de l’ex-Abat Canals a darrers del mateix segle i

TAG

Setembre 2000

en l’embelliment del nou portal de l’Assumpta. Per a continuar, ja ben entrat el segle XVIII en la façana de l’arrebossada capella de Santa Llúcia (1744); al portal del primer recinte i, finalment a les cases del monjos jubilats de la Plaça de Sant Bernat de finals de la pròpia centúria. S’aprecia dins de la varietat de motius, que tendeix a un sentit unitari en certa manera, l’evolució del gust o de la moda en el respectius moments de

Els traçats mostren l’evolució del gust ornamental a diferents èpoques, des del barroc fins al neoclassicisme

l’execució, que va des del ple barroc, fins arribar a la més pura concepció neoclàssica, sent més recents els d’estil Noucentiste del nº. 6 de la Plaça de Sant Bernat i els del nº. 3 de la Plaça de Santa Llúcia, tots dos realitzats per En Ferdinandus Serra i Sala. Els esgrafiats de Santes Creus, amb la seva perllongada executòria, -expressió del sentit ornamental dels dos últims segles de vida del monestir-, han arribat a ser consubstancials amb la visió de conjunt que del monument s’obté. Davant la impossibilitat de restituir l’aspecte medieval degut als perills que una reintegració semblant representaria en importants sectors dels que no queda rastre -o sols lleuger- del seu passat, entendrem que val la pena procurar la conservació del conjunt que ha arribat fins els nostres díes, no exempt, ni molt menys, de caràcter, de gràcia i de bellesa. La mà del temps i la més perniciosa ancara de restauradors inhàbils, arribaren a perjudicar i a posar en greu perill la conservació de tan estimat conjunt. En alguns sectors, com és la façana de la capella de Santa Llúcia, la decoració es trobaba en tràngol de desa-

TAG

Setembre 2000

parèixer totalment, però una restauració adient ha fet que avui llueixi d’una forma esplèndida. No succeeix el mateix amb la façana de l’antic Palau de l’Abat que reclama d’una forma urgent una restauració. Però la conservació de Santes Creus en tots i cadascun dels seus aspectes encara és possible i, gràcies al fet que el senyor Ferdinandus Serra i Sala va cobrar afecte a Santes Creus i va portar a terme treballs importants de restauració que són un bon exemple per dur a terme actuacions futures, fa que ens sentim optimistes en relació amb una total restauració del magnífic conjunt dels esgrafiats del lloc en qüestió. DESCRIPCIÓ DELS ESGRAFIATS Per accedir al Monestir de Santes Creus és necessari recórrer dos recintes clarament diferenciats, separats pel portal de l’Assumpta. El primer recinte, l’exterior, és el que constitueix la Plaça de Santa Llúcia i el segon, l’interior es el que l’integren les Places de Sant Bernat, de l’Església i de Jaume el Just o del Joc de la Pilota. Amb la finalitat d’establir un ordre a l’hora de fer la descripció dels esgrafiats de les façanes del edificis que integren els dos recintes, ho farem seguint el camí d’accés al monestir i en sentit contrari al que giren les agulles del rellotge. EL RECINTE EXTERIOR Una vegada hem passat el portal d’accés al primer recinte i només tombar a la dreta, ens trobem la façana de l’edifici nº. 3 de la Plaça de Santa Llúcia, propietat d’En Vicens Sole i Saumell, on podem contemplar l’esgrafiat de recent execució, obra d’En Ferdinandus Serra i Sala, fills evidents

d’aquest artista tan en referència al seu estil com a la seva execució. L’edifici es composa de planta baixa, dues plantes altes i coberta amansardada. A l’alçada de cadascuna d’aquestes plantes, hi ha unes cintes amb decoració geomètrica, disposades horitzontalment, més complexes a mesura que augmenta l’alçada. La primera és una simple banda de color blanc, la segona está formada per dues línies horitzontals entremig de les quals hi ha una decoració floral i la més alta, just sota el ràfec, és la més ampla i la forma una línia ondulada flanquejada per línies horitzontals, decoren les parts cóncaus de l’ondulació unes petites flors. A la planta baixa existeixen tres obertures, la que dona accés al primer recinte, la porta d’entrada a l’edifici i una finestra. Tots tres elements estan construïts amb conreus de pedra separats i remarcats per una línia blanca que els separa de l’arrebosat de fons

La conservació dels esgrafiats es deu en bona part a la feina del senyor Ferdinandus Serra i Sala

de l’esgrafiat, sobre la clau de l’arc carpanell d’accés al primer recinte hi ha una decoració a base d’uns àngels que sostenen un medalló on podem llegir “si vols saber l’hora que ès, mira el rellotge que per això és”. Tant les dues finestres de la primera planta, com les tres de la segona están remarcades i decorades amb motius florals tant la llinda com l’ampit. Entremig de les finestres de la primera planta es pot contemplar un plafó amb una figura femenina que ens mostre els fruits de la terra i als extrems dos florers. A la part alta de la façana i aproximadament al mig de la mateixa, un rellotge de sol amb una cinta onejant sostinguda per dos

àngels on podem llegir “jo sense sol i tu sense fe, no valem res”, a la dreta i a l’esquerra plafons amb un núvol sobre el que es recolzen dos angelets envoltats per cintes onejants. Tant els dos plafons com el rellotge de sol, están enmarcats i sobre d’ells hi ha uns medallons amb els perfils d’uns rostres flanquejats per corns de l’abundància. Completen el conjunt quatre florers i dos plafons. A l’altre costat d’aquest recinte es troba la Capella de Santa Llúcia. La façana és completament simètrica a l’eix de la mateixa, una porta rectangular amb montants i llinda de pedra, damunt la porta una finestra circular “ull de bou” i rematant el

conjunt tres columnes que suporten dos arcs de mig punt com si fos un capanar d’espadanya i tres capcers escalonats. La decoració esgrafiada d’aquesta façana está formada per rectangles de quatre mòduls d’alçada per dos d’amplada amb el angles formats per quarts de circumferència de radi igual a un mòdul. Aquest element geomètric es repeteix a l’alt i al ample de tota la façana, superposant-se un mòdul a l’ample i dos a l’alt. Cada dos mòduls hi ha línies horitzontals que es repeteixen a tota l’alçada de la façana. A la part baixa un sócol arrebossat separat del conjunt esgrafiat per una faixa horitzontal a base de filet o llistell, dibuix geomètric,

filet i faixa. La finestra circular està voltada per una decoració també geomètrica concèntrica a la finestra. La manca de creativitat dels restauradors de la casa nº. 6 d’aquest recinte ha deixat òrfena de decoració esgrafiada la façana de dita casa desmillorant notablement el conjunt. Com ja he dit, el recinte exterior queda separat de l’interior pel portal de l’Assumpta sent els dos costats o façanes de la mateixa practicament iguals. La construcció te quatre alçades més la Torre del Mirador, primer de planta quadrada, després octogonal i finalment rematada per coberta de teula àrab en forma piramidal. La decoració esgrafiada d’aquestes dues façanes es d’inscripció barroca, tractan-se els elements que l’integren els típics d’aquest estil, angelets que sostenen cintes onejants amb elements vegetals, vinya, florers i plafons. Totes les obertures están enmarcades per ornaments inspirats en formes naturals vegetals. LA PLAÇA DE SANT BERNAT I DE L’ESGLESIA La façana Nord d’aquest recinte l’integren els edificis que actualment están numerats amb els números 2, 1, 14 i 13. Tots ells es composen de planta baixa, dos pisos alts i coberta de teula àrab. El conjunt d’aquesta façana está dividit horitzontalment amb motius d’ornament geomètric de cinta que corren a manera de tires per tot el llarg de les façanes, creant tres espais. De baix a d’alt, tenim un primer espai o sòcol

Plaça de Sant Bernat. Façana Nord. Casa número 1

TAG

Setembre 2000

La façana est de la casa número 7 a la plaça de Sant Jaume el Just mostra una típica ornamentació neoclàssica

separat de l’inmediat superior per un filet, una faixa i un altre filet. El segon espai arriba just sota els brancals dels balcons del primer pis delimitant-lo també un ornament a base d’una cinta que es composa de dos filets, unes formes geomètriques “baldufes”, que es repeteixen continuament, damunt de les mateixes una motllura a base d’òvuls i un filet. En aquest espai hi ha repetits a tot el llarg de la façana deu plafons senzills amb angles formant quart de circumferència i dos rombes a l’interior. L’espai més decorat és el que està comprès entre els brancals dels balcons i el ràfec de la coberta on tenim els balcons i sobre d’ells les finestres, tant uns com els altres amb marcs ribetats i decoració d’inspiració barroca al ampits, llindes i brancals, l’ornament amb cinta del ràfec es composa de dos filets, “baldufes”, un filet i greca per aquest ordre i de baix a d’alt. Entremig de les obertures d’aquest espai hi tením unes pilastres amb el respectiu basament, capitell i fusts que és decorat a base de plafons d’angles amb quart de circumferència.

TAG

Setembre 2000

La façana Sud l’integren els edificis amb el número 2 i 1 de la Plaça de l’Església i els que ténen els números 12, 11, 10, 9, 8, 7 i 6 de la Plaça de Sant Bernat. La decoració esgrafiada de les façanes dels edificis núms. 2 i 1 de la Plaça de l’Església és pràcticament igual que la façana Nord de la Plaça de Sant Bernat. Les façanes dels edificis núms. 12, 11 i 10, d’inspiració Neoclàssica, estan formades també per planta baixa i dos plantes altes, més coberta de teula àrab, separades unes de les altres mitjançant motllures similars a la de la façana Nord. Les diferències fonamentals entre les dues façanes, les podem concretar, en que els plafons de la façana Sud estan formats per un sol rombe, el marc no té els angles formant quart de circumferència sinó rectangles, que les pilastres tenen el fust estriat i que les llindes dels balcons estan rematades amb entaulament i frontó triangular. La resta de cases de la façana Sud d’aquesta plaça no tenen decoració esgrafiada, excepció feta de la nº. 6, que gaudeix d’un agrafiat realitzat per En Ferdinandus Serra i Sala fa pocs anys i que cal dir està ben integrat amb la resta del conjunt. LA PLAÇA DE JAUME EL JUST La façana Est d’aquesta Plaça l’integren les cases núms. 6, 7, 8, 9 i 10, totes elles esgrafiades i cap d’igual, pel que procedirem a fer la descripció una per una.

La casa amb el nº. 6 té una composició molt semblant a la de les cases núms. 1 i 2 de la Plaça de l’Església, d’inscripció barroca i enriquida amb dos florers. El nº. 7 d’aquesta plaça és un edifici de planta baixa, dues plantes altes i coberta de teula àrab, com la resta del conjunt, també amb decoració esgrafiada a la façana, pero en aquest cas d’inscripció neoclàssica, es diferencia de la decoració de les cases amb el nº. 12 de la Plaça de Sant Bernat, fonamentalment perquè sobre els dintells dels balcons no existeix frontó triangular i també perque tota l’alçada de la planta baixa està decorada amb esgrafiats que simulen conreus. Com heu pogut comprovar al llarg d’aquest apartat, no he dit res en relació a la casa nº. 9 i no ha sigut pas un descuit, sinó perquè l’atac que s’ha dut a terme en aquesta façana mereix una atenció especial i perque estigui a l’alçada de l’atemptat el denominaré: una barrabassada. El diccionari d’En Pompeu Fabra ens defineix aquest mot, com un disbarat gros, acció insensata, i això és el que s’ha fet en la restauració de la façana de la casa nº 9 de la Plaça de Jaume el Just o del Joc de la Pilota, seu social de la Fundació d’Història i Art Roger de Bellfort. Deixant al marge les raons i circumstàncies que han permès aquesta acció insensata, passem a continuació a analitzar les alteracions que s’han produit per l’acció incontrolada de l’home. ALTERACIONS DEL DIBUIX Sens dubte, les actuals cases núms. 8 i 9, amb anterioritat teníen

una façana tractada com dels artistes que els han un conjunt. El dibuix, dissenyat, ha variat i han l’ornament esgrafiat i la seguit els criteris estèdisposició de les obertutics de moda en el res de la façana estaven moment de dur-los a disposades simètricaterme, però en un conment, on l’eix de simejunt com el de Santes tria del conjunt coincidia Creus es de preveure amb l’eix de la porta que algun element decod’entrada de l’actual ediratiu tenia que donar-li fici nº. 8. una personalitat, una La segregació de la característica propia i casa nº. 9 del conjunt i aquesta es concreta amb l’afany de perpetuar i “les baldufes”, element deixar ben evidenciada integrant de les motllula propietat, entenc és el res de tot el conjunt. És motiu principal de tan forta la personalitat L’ornament més emprat és l’equivalent a la forma plana que li donen les baldufes l’alteració de la façana, que generaria el volum d’una baldufa girant tant en el referent al als esgrafiats de Santes dibuix com a les obertuCreus que les mateixes res de la mateixa. On hi es resisteixen a ser materials que es van emprar per havia tres finestres, s’ha obert una l’execució dels esgrafiats origi- cobertes en les restauracions dutes porta i dos balcons, motiu pel que nalment, tant en el que es refereix a terme posant en evidència les s’ha suprimit l’ornament esgrafiat a qualitats, origen i dosificacions, males execucions. en forma de cinta, que separava la el resultat obtingut a la restauració Les baldufes autèntiques, les planta baixa de la primera. Les de la façana de l’edifici nº. 9, no de jugar, són volums de revolució pilastres que s’apoiaven sobre té res a veure amb l’esgrafiat ori- que girant segons el seu eix vertid’aquesta cinta, ara ho fan sobre ginal tant en el què es refereix a cal. L’equivalent a la forma plana uns plafons de nova creació, que no textura superficial, color i to. A que generaria el volum de les baltenen res a veure amb la decoració l’hora d’interessar-me per les dufes, es la forma emprada en la del conjunt. Els plafons -situats característiques dels materials decoració de les motllures dels sota dels nous- són més estrets que emprats a la restauració, el seu esgrafiats de Santes Creus. els originals com a conseqüència autor em deia que l’important per Les baldufes, que són joguines d’haver construit la porta d’entrada a una bona restauració dels esgra- de fusta en forma de pera, que a l’edifici remarcant-la amb un fiats, consistia en afegir al morter hem de fer giralvoltar imprimint-li aplacat de pedra, sol.lució també de calç, una bona quantitat de un ràpid moviment de rotació mitadoptada al sòcol, i que res tenen a làtex. Aquest fet és suficient per a jançant un cordill prèviament veure amb les solucions originals. comprendre les diferències tan enrollat en la part cònica i que es Les pilastres laterals han vist alte- importants que s’ha produit entre desenrotllat tenint-lo subjecte per rada la seva disposició, i la de la l’original i la restauració. El un cap i llançant la baldufa contra dreta ha passat de ser mitja a ser temps ens dirà fins a quin punt el sòl i una altra vegada repetint complerta. Finalment, l’ornament l’introducció de làtex al morter és aquest procès d’enrotllat i desende cinta sota del ràfec de la cober- bo o dolent per la unió dels mate- rotllat, estem fent i desfent una ta en els seus extrems queda rema- rials i d’aquests amb el suport. espiral que será dextrogira o sinistada, trencant la continuitat amb la Sols voldria fer-me una pregunta, trogira, símbol en el primer cas de resta del conjunt. podrà transpirar adequadament el la creació i en el segon de la desmur de suport de l’esgrafiat si trucció, principi i fi i que voldríem que representessin el principi aquest s’ha realitzat amb làtex? ALTERACIONS d’una acurada restauració del DELS MATERIALS esgrafiats de Santes Creus tot fent DE L’ESGRAFIAT LES BALDUFES ballar una baldufa. Com a conseqüència de no Al llarg dels segles que s’ha haver dut a terme un estudi previ emprat la decoració esgrafiada a MARIÀ CASAS I HIERRO sobre les característiques dels les façanes del edificis, el gust Aparellador

TAG

Setembre 2000

ESPAI AL TEMPS

El darrer litigi que la ciutat de Tarragona mantingué contra el prelat Joan de Montcada (1619-1622)

es tensions i litigis que enfrontaren la ciutat de Tarragona, o més pròpiament la classe dominant que constituïa l’oligarquia municipal, i el prelat Joan de Montcada des que es possessionà del càrrrec fins a la seva mort (1612-1622), foren, tant per la forma -accions violentes amb participació de gent armada dels dos bàndols, parcialitat manifesta de les autoritats polítiques i judicials-, com pel fons —la jurisdicció com a causa de les discòrdies-

Cal tenir present que, a l’època, a Tarragona compartien l’administració de justícia dos veguers

, un conflicte més de senyors contra ciutats i viceversa, que no és sinó una cara del bandolerisme,fenomen social estès per tota l’Europa dels segles XVI i XVII que, a Catalunya,tingué connotacions pròpies[1] El motiu de la discordia fou el vell conflicte de les jurisdiccions[2] que el nou prelat remogué en tres ocasions: la primera tingué lloc l’any 1612, quan a l’acte d’entrada a la ciutat per possessionar-se corporalment del càrrec, exigí contra costum, que el rebessin amb la solemnitat pròpia de senyor de vassalls, cosa que no consentí el govern de la ciutat que sostenia que els tarragonins només eren vassalls del rei. La segona es produí l’any 1619 a

TAG

Setembre 2000

causa d’expedir documents signats com a senyor únic de la ciutat. I la tercera, del mateix any 1619, tingué com a detonant el nomenament de veguer de l’Església sense esperar, contra privilegi, que la ciutat l’admetés. Els dos primers litigis es resolgueren pacíficament a favor de la ciutat,però el tercer provocà greus disturbis i severes represàlies contra els defensors dels privilegis de la ciutat. El canonge Josep Blanch (1620-1672) narra extensament les incidències dels dos primers litigis però passa de puntetes en la narració del tercer, i Morera es limita a tractar-lo amb dades extretes dels llibres del consolat[3] tot i que el fons històric municipal de Tarragona reuneix altra documentació que aporta més informació sobre aquest litigi[4]. Són dades d’aquesta procedència que utilitzem en aquest article per ampliar allò que han deixat escrit els dos autors esmentats. Per entendre bé la gènesi del conflicte cal tenir present que a Tarragona compartien l’administració de justícia dos veguers: el de l’Església i el del rei. El càrrec era biennal i quan quedava vacant, en virtut de privilegi, l’arquebisbe i el virrei en nom del rei, eren obligats a proposar el seu veguer al govern municipal per tal que, assessorat per juristes, l’acceptés o el rebutgés si no reunia les condicions legals.

Doncs bé, l’any 1619, l’arquebisbe destituí el seu veguer abans d’acabar el bienni i proposà al seu lloc Jaume Casals persona implicada en actes de bandolerisme segons el govern municipal[5]. Com que era segur que aquest no l’acceptaria, l’arquebisbe ometent el tràmit de l’admissió, el 28 de novembre li donà possessió del càrrec i li manà que “baxàs a la ciutat a administrar justícia, lo qual féu dit Casals y posant˙se al Cap de les escales del pla de la Seu ab lo bastó en les mans”; però no gosà baixar-les temerós de la molta gent que s’havia congregat a la plaça de les Cols i l’escridassava. Llavors la multitud invadí el Pla de la Seu i malgrat la intervenció apaivagadora del cònsol segon

El canonge Josep Blanch narra extensament els dos primers litigis, però passa de puntetes en el tercer

Rafael Llorenç, escometé la gent armada que protegia Casals, el qual es retirà, i, per l’interior de la catedral,es refugià al palau episcopal. En la batussa hi hagué algun ferit, però sortosament cap mort. Sembla que hi participaren homes de Lluís de Montcada, germà del prelat, castellà d’Amposta i cadell amb antecedents d’home de brega que,al cap d’un escamot, s’havia aposentat a palau cridat per son germà.

Una imatge de l’antic Castell del Patriarca, el qual serví com a habitacle per als prelats de la seu, i que va ser volat durant l’ocupació napoleònica a principis del segle XIX

Segons fonts municipals, a més de Lluís de Montcada també havia entrat al palau del prelat per una porta que donava a l’exterior de la muralla, el governador del Camp Josep Jover amb uns doscents homes armats, per la qual cosa temerós que els partidaris del prelat s’apoderessin de la ciutat, el govern municipal decidí mobilitzar el sometent i ocupar els baluarts de Sant Domènec i de Sant Antoni on hi havia peces d’artilleria[6]. No hi hagué més incidents fins el 20 d’abril del 1620, pasqua de Resurecció. Aquest dia “molts de dita ciutat” atacaren a pedrenyalades amics de Jaume Casals, en mataren dos, i “sen anaren ab gran avalot y estruendo a casa de dit Casals,en la qual posaren foc y si no fos estat per lo Guardià del Caputins que isqué ab un Cristo en les mans la hagueren cremada tota”[7]. La versió és dels testimonis que citaren a declarar Casals i l’arquebisbe, però la del govern municipal registrada en el llibre del consolat és totalment

diferent. No hi ha cap referència dels assassinats i pel que fa al foc diu que els cònsols acudiren acompanyats del governador general de Catalunya Aleix de Marimon que es trobava a la ciutat, “a la casa de dit Casals ahont veren que estaven cremantse un poch en diverses parts de les portes de la casa de dit Casals, y los mateixos cònsols amb dit mº Berart que anava al costat de ells demanaren aygua per los vehins per apagar dit foch llansant aygua ab una xibrella que com lo foch era poch encontiment fou apagat”[8]. En la instrucció de la causa els magistrats de l’Audiència donaren com a bona la versió dels testimonis que havia presentat el prelat, i per posar ordre el virrei duc d’Alcalà ordenà l’ocupació de la ciutat per 750 sometents de diverses vegueries i una companyia de soldats a cavall. A més a més, per castigar els revoltosos i la ciutat manà la detenció de més de 27 persones, i l’enderroc de la casa de la ciutat, i les dels cònsols i de

set ciutadans, encara que finalment només s’enderrocaren les cases dels cònsols. Entre els detinguts figuraven el cònsol segon Vicenç Serra, el metge Joan Baptista Toldrà, i l’advocat de Barcelona contractat pel govern municipal Gabriel Berart. I si bé els tres foren absolts, Serra es passà 298 dies a

Durant el tercer litigi, la ciutat va gastar una quantitat pròxima a les 10.000 lliures del segle XVII

la presó, Toldrà un tremps semblant i Berart vuit mesos. Dels sentenciats,un tal Antoni Jaques fou condemnat a mort i penjat, Jacint Vidal enviat 10 anys a galeres, i els cavallers Nofre i Lluís de Montoliu desterrats i castigats a servir el rei. Pendents de judici a mitjans de l’any 1622 encara restaven a la presó una vintena d’inculpats[9]. Sens dubte l’inductor de tan dura represàlia fou el poderós

TAG

Setembre 2000

Aquest conegut finestral ubicat actualment a un edifici del Pla de la Seu, va pertànyer al Castell del Patriarca

cadell i arquebisbe Joan de Montcada confabulat amb el virrei duc d’Alcalà,el governador general de Catalunya, i alguns magistrats de l’Audiència que actuaren amb descarada parcialitat. Com manifestà el síndic de la ciutat Miquel Pallarès en una súplica dirigida al rei en demanda de clemència, la principal causa de les “calamidades y desventuras tan grandes” que afligien els tarragonins foren “tantos pecados y graves offensas de juramentos falsos que se han

TAG

Setembre 2000

hecho en las informaciones de los casos sucedidos, tantas blasfemias, murmuraciones y otros mil males[10]”. Però els partidaris del prelat no es donaren per satisfets amb tot això i remataren la tasca amb un toc del més refinat estil bandoler: entre les set i les vuit de la tarda del dia de Sant Pere de l’any 1622, a Reus vila de jurisdicció de l’arquebisbe, al mig del carrer, “criados de Jayme Casals o del Governador del Campo… tiraron

a trayción dos o tres pedreñaladas a Rafael Llorens… muriendo sin poder dezir Jesús”[11] Ara, si deixem de banda el dramatisme que envoltà el conflicte i ens cenyim a les repercusions econòmiques que tingué, la pregunta a fer és, quant li costà a la ciutat? El síndic Pallarès en la súplica suara esmentada recordava que “los excessivos travajos que han padecido los ciudadanos con ydas y venidas a Madrid y a Barcelona y otros accidentes ha gastado la ciudad muchos millares de ducados y está en tal punto de acabada y consumida que con razón se ha de temer su total perdición y ruina”. Per tal de precisar la vaga referència “molts milers de ducats” hem investigat el “Llibre Quart del clavariat dels comuns (1616-1627)” [12], amb el fi de localitzar entre els anys 1619 i 1624 els pagaments que féu el clavari per costejar les despeses que originà el conflicte. En la recerca hem trobat 17 partides que es refereixen a les causes criminals tramitades a l’audiència de Barcelona, el total de les quals puja 3.982 lliures i 2 sous. Un analisi de les partides revela la llarga durada de les estances a Barcelona dels representants municipals que, acompanyats d’advocats i notaris, recorrien personalment al virrei, atenien els detinguts i freqüentaven la Reial Audiència per defensar els processats. Així, el síndic Jaume Garau romangué a Barcelona nogensmenys que 490 dies! Seguits o a intermitències? No ho sabem, però les 735 lliures que li abonaren són just l’import dels 30 sous diaris de dietes que tenia assignades. Ni un cèntim més, la qual cosa fa pensar que de les dietes hagué de pagar-se els viatges. I una nota d’anades i vingudes i diligències fetes a Barcelona del mateix síndic pujà 553 lliures i 17 sous.

Com hem dit el cònsol Vicenç Serra estigué pres 298 dies, i per alimentar-lo i proporcionar-li certes comoditats se li concediren 24 sous diaris, que fan un total de 357 lliures i 12 sous, però les gestions per alliberar-lo en pujaren 482 i 15 sous. Els tràmits per treure de la presó l’advocat Gabriel Berart costaren 459 lliures i 2 sous. Aquests exemples mostren que en aquell temps com avui litigar era caríssim. Les gestions a Madrid que realitzà el síndic Miquel Pallarès els anys 1620, 1621 i 1622, costaren 1.934 lliures i 13 sous distribuides així: Viatge i estada a Madrid de 27 de juny a 2 de novembre de l’any 1620 per gestions a la cort i al Consell d’Aragó per a defensar els privilegis de la ciutat, 515 lliures Nota presentada el 18 de novembre de 1621, 417 lliures i 13 sous. Estada a Madrid del 6 de novembre de 1622 a últims de juliol de 1623, 1.002 lliures que se li paguen a raó de 100 lliures mensuals, A més de les despeses de Barcelona i Madrid el municipi, per acord del consell, es féu càrrec de la reedificació de les cases enderrocades després que el virrei donés llicència per fer-ho el 4 d’agost -casa de la vídua de Rafael Llorenç- i el 10 de setembre -cases de Francesc Garau i Jaume Monreal- de l’any 1622. No podem estar de dir que aquestes llicències precediren un mes i mig la definitiva caiguda del teló del drama que tingué lloc el dia 3 novembre següent data de la mort de l’arquebisbe. Les noves cases costaren a la ciutat 994 lliures: 227 la de Jaume Monreal, 250 la de Rafael Llorenç, i 517 la de Francesc Garau. Resumint, en el darrer dels litigis que mantigué amb

l’arquebisbe Montcada la ciutat gastà 6.910 lliures i 8 sous. Però si a aquesta quantitat hi afegím el cost dels dos anteriors litigis, el total de la despesa rondaria les 10.000 lliures. Com a mostra del cars que també havien estat direm que, entre el 23 d’abril de 1615 i el 31 de març del 1616, segons una nota que presentà el síndic Jaume Garau havia gastat a Barcelona 934 lliures i 16 sous[13], en els plets que mantenia la ciutat. D’on treia els diners el govern municipal? És possible que a la llarga hagués d’empenyorar-se, però d’immediat els diners sortien de la caixa de l’administració de la carn, en menys escala de la de forments, i alguna vegada de la caixa del comú. Per exemple, per pagar les cases enderrocades es tragueren 972 lliures de l’administració de les carns, i 517 de la de forments. Notes [1].- Sobre el bandolerisme vide, TORRES I SANS, XAVIER: Els bandolers (s. XVI-XVII). Vic, Eumo, 1991. Nyerros i cadells: bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna (1590-1640). Barcelona, Quaderns Crema, 1992. SALES NÚRIA: Història de Catalunya, vol IV, Edit. 62, 1991, cap.III i IV. [2].- Un resum del vell litigi de les jurisdiccions a RECASENS I COMES, J. M.: El municipi i el govern municipal de la ciutat de Tarragona. Segles XVI i XVII. Tarragona, Consell Comarcal del Tarragonès, 1998, 235. [3].- Els llibres del consolat són els llibres d’actes del consell i de les prohomenies municipals. [4].- BLANCH, JOSEP: Arxiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona. 2 vols. Tarragona, Agrupació de Bibliòfils de Tarragona, 1951. Vol II, 169-175. MORERA,

EMILI: Tarragona Cristiana. 5 vols. Tarragona, Inst. Est. Tarraconense Ramon Berenguer IV. Vol IV, 1955, 235-239. [5].- (A)rxiu (H)istòric (T)arragona. Fons municipal de Tarragona. Papers solts. Lligall 12. Doc. 980. Requesta donada a Monredon. Reclamació contra el veguer Casals. 13 desembre 1619. Doc. 1016 de 20 octubre 1621. Càrrecs de la ciutat contra Jaume Casals, nomenat veguer de l’arquebisbe. [6].- AHT. Fons municipal de Tarragona. Memorial causa de Monredon. Defensa de la ciutat de Tarragona. Secció Papers solts, lligall 12, doc. 930. S/d., gener 1620. [7].- AHT. Fons municipal de Tarragona. Papers Solts, lligall 12, doc. 1016 de 20 octubre 1621. [8].- AHT. Fons municipal de Tarragona. Llibre del consolat 1619-1628, fol. 47v. Acta 20 abril 1619. [9].- Arxiu municipal.Armari VIII. Lligall papers solts,doc. 617. Representació feta per Miquel Pallarès contra els tropells comesos pel virrei Duc d’Alcalà i l’arqubisbe Montcada. s/d. [10].- Id. Ibid. [11].- Id. Ibid. [12].- Clavari és sinònim de caixer, i el llibre del clavariat era un llibre comptable en el qual el clavari en funcions registrava cronològicament el moviment de la caixa municipal. Els assentaments a més de la quantitat que s’ingressava o es pagava contenia una breu explicació que justificava el fet comptable. [13] .-AHT. Fons municipal de Tarragona. Economia i hisenda. Libre del clavariat 3, 16031616, fol. 312. Asentament 5 d’abril 1616.

JOSEP M. RECASENS COMES Historiador

TAG

Setembre 2000

ESPAI AL TEMPS

Casa Castellarnau, de Tarragona EL LLINATGE El llinatge dels Castellarnau tarragonins comença amb el noble Carles de Castellarnau i de Castellarnau (Alins de la Vall Ferrera, 1714 - Tarragona, 1766) que s’establí a Tarragona la segona meitat dels anys quaranta del setcents, sense que en sapiguem exactament el perquè, i es casà, el 1748, amb la pubilla tarragonina Maria Magrinyà i Porta. Carles de Castellarnau fou succeït pel seu fill Josep-Antoni de Castellarnau i Magrinyà (Tarragona, 1763 - 1845) que es mullerà, el 1785, amb la gironina Maria-Antònia de Camps i Font. El primer Castellarnau tarragoní experimentà un ascens social notable ja que arribà a ser maestrant de Ronda, cavaller de l’orde de Carles III, tresorer de les obres del port i diputat per Catalunya a les Corts de Cadis. La línia segueix amb JosepAntoni de Castellarnau i de Camps (Tarragona, 1794 - 1873) que participà activament en la guerra del Francès i formà part de la comissió que negocià a Madrid la capitalitat provincial per a Tarragona. L’any 1828 contragué matrimoni amb la reusenca Rosa Balcells i Aleu. Fou succeït pel seu fill Joaquim de Castellarnau i Balcells. L’IMMOBLE Carles de Castellarnau, en casar-se amb Maria Magrinyà, va anar a viure a la casa pairal dels Magrinyà ubicada al carrer de les

TAG

Setembre 2000

Escrivanies Velles i amb façanes a les escales de la Seu i a la plaça de les Cols, casa que la seva esposa havia heretat del seu pare Francesc Magrinyà. L’edifici, l’any 1755, patia un cert deteriorament; ho deduïm del requeriment que l’abril d’aquell any presentà a Castellarnau Francesc Caputo, llogater de l’habitatge situat als baixos de l’immoble, en què, entre d’altres coses, es diu: “el suelo, o pavimento de los estudios de dicha casa de Vm. y que sirve de techo a la dicha casa de dicho Francisco Caputo, se sostiene por una goleta, y algunos arcos; y que tanto dicha goleta,

El primer Castellarnau tarragoní va ser diputat per Catalunya a les Corts de Cadis el 1812

como uno de aquellos arcos, y porción de dicho techo amenassa ruina, en tanto que habrá como unos tres o quatro días, que se desprendió de la espressada goleta una grande piedra, y cayó dentro de la alcova misma de un aposento de dicha casa (...), y muyu cerca de la cama en la qual duermen dos inquilinos, causando dicha piedra tal daño que undió el pavimento del expressado aposento, cayendo parte de ella por el agugero que hizo hasta la bodega”. El text suara transcrit ens permet advertir, doncs, el mal estat de l’habitatge, fet que, junt amb la voluntat d’anar a viure en una casa més d’acord amb la seva posició social, féu decidir el pro-

pietari a buscar una residència de més categoria. La recerca acabà el 1764 en aconseguir que Josep de Vidal i d’Amargós li vengués, el 10 d’abril d’aquell any i per 4.500 lliures, la casa que aquest, el 30 de juny del 1758, havia comprat a Maria-Ignàsia de Vilana, vídua de Melcior de Figuerola i Blanes, i que anteriorment havia pertangut als Giron de Rebolledo, als Çaportella, als Soldevila i als Terrè. Carles de Castellarnau hi afegí dues casetes veïnes, propietat de Pau-Miquel Carbonell i de la seva mare Antònia Pijoan, amb la intenció de fer de les tres un únic immoble la qual cosa, però, no pogué veure realitzada ja que morí abans d’ésser enllestides les obres. LA NOVA FAÇANA Els encarregats de dur endavant el projecte que Carles de Castellarnau tenia per a la residència familiar foren la vídua Maria Magrinyà i el germà Baltasar de Castellarnau els quals contractaren les obres necessàries i molt especialment les de la nova façana, que havia de donar uniformitat a la unió de les tres cases. Per fer-ho realitat s’encarregà a l’arquitecte Josep Prat i Delorta el disseny d’un frontis que permetés presentar com un tot i al gust de l’època el que fins aleshores havien estat tres façanes ben diferents, i el resultat fou l’actual façana, bastida sota la direcció de l’arquitecte Prat, per Josep Gil, major, i Josep Gil, menor, mestres de cases de Tarragona. El 23 de

El saló principal de l’edifici mostra un ampli ventall d’elements ornamentals de luxe molt emprats durant el segle XVIII, entre els que destaquen les cinc aranyes per a l’enllumenat

novembre del 1766 foren capitulades les obres pel preu fet de 1.050 lliures (desconeixem la quantitat que cobrà Prat pel dibuix i la direcció, però sabem que, el 1767, li foren pagades 92 lliures “per la direcció del frontis”). Arribats aquí hem de dir quelcom de l’arquitecte Prat. Nasqué a Barcelona l’any 1726, fill del matrimoni format pel mestre de cases Pere Màrtir Prat i Eulàlia Delorta, i estudià al col˙legi de Cordelles. El desembre del 1742, quan només tenia 16 anys, aconseguí el títol de mestre d’obres. L’abril del 1751, a l’església del Pi, va contraure matrimoni amb Maria-Teresa Torner i Mauri la qual morí aviat. Entre 1757 i 1760 es va incorporar a l’exèrcit com a soldat (tal volta a causa del desengany que li produí la mort de l’esposa) i quan es trobava amb el seu regiment al Camp de Tarragona es va convocar concurs de projectes per a la construcció de la capella de Santa Tecla, de la Seu tarragonina; Prat s’hi presentà i el seu projecte resultà elegit amb la qual cosa es vinculà a Tarragona ja que li fou confiada la direcció de l’obra. L’estada de Prat a la ciutat fou llarga; hi residí,

encara que no de manera permanent (els treballs de la capella tarragonina els alternà amb els de la catedral nova de Lleida) fins a l’agost del 1785 en que arran del seu nomenament de director de les obres de l’illa de León es traslladà a Cadis. Tornant a l’obra direm que hom convingué que seria obligació dels Gil “espatllar” les façanes existents; treure i guardar la pedra resultant de la desferra ja que havia de ser aprofitada; apuntalar

Després del trasllat, la família va viure en un principi a un edifici del carrer de les Escrivanies Velles

les parets mitgeres que s’arrimaven a la de la façana fins a deixar-les assegurades i això en el ben entès que s’havia de refer tot allò que s’enrunés; els fonaments havien de tenir una fondària d’una cana (120 centímetres) respecte del nivell del carrer; el sòcol havia de ser de pedra de carreuada de l’extreta de l’enderroc; les cinc portalades s’havien de fer segons es representaven en l’alçat, és a dir, “la principal com demostra lo

diseño separat, de pedra de la qualitat de la pedrera de Santa Tecla o bé de llisós blanch” i “les altres quatre portalades de les botigues han de ser fins a la altura de nou pams de pedra forta de la mateixa que traurà de la desferra del frontis, la moldura que han de tenir és un bocell y lo restant de ditas portaladas serà també de pedra de la mateixa desferra de qualsevol qualitat”; les faixes, els brancals i anells dels balcons, finestres i nínxols havien de ser de pedra saldonenca treta de l’enderroc, però repicada, havent-se d’aplicar una goleta als balcons inferiors i mitja canya als superiors i la mateixa motllura a les finestres; les parets havien de tenir 75 centímetres de gruix des dels fonaments fins al pis principal, 64 en aquest i 60 d’allí en amunt; el ràfec s’havia de construir d’obra cuita; el vessant de la teulada de la part del carrer dels Cavallers havia de ser a nivell de la del saló (això vol dir que la fàbrica del saló, que no la decoració, restà enllestida els anys seixanta); les aigües de les teulades s’havien de conduir a les tres cisternes de la casa; tots els materials havien de ser de bona qualitat; els constructors havien de tenir treba-

TAG

Setembre 2000

llant continuament a l’obra almenys set paletes i això “des del dia que comensaran a espatllar fins al mes de març [1767]” ja que després n’hi havien de posar tres més i “ab sos manobres corresponents”, fins a l’acabament de l’obra. ESTRUCTURA DE L’IMMOBLE

La planta noble aplegava quinze dependències entre les quals destacaven el saló principal -àmbit digne i solemne per a la pràctica de la vida social dels Castellarnau amb els seus iguals-, decorat per Josep-Bernat Flaugier els anys situats al voltant de la data del casament de Josep-Antoni de Castellarnau i Magrinyà, i on sovint se celebraven balls oberts al

quals hi havia el pastador, un rebost gran, un altre petit i l’entrada a la golfa. En aquesta part de la casa es trobava una sala, una habitació amb dues alcoves i un balcó que donava al terrat, una habitació amb balcó al carrer dels Cavallers i finestra al jardí de la casa, una altra habitació amb finestra al jardí i balcó al terrat, una peça petita amb finestra al carrer dels Cavallers i porta a una de les escales, i un passadí en el qual hi havia la dependència que feia d’arxiu ja que s’hi servava la documentació familiar. A la part del carrer dels Ferrers o de les Portes Falses, la casa tenia set baixos, anomenats casetes pels propietaris, que eren llogats com a habitatges a persones sense gaires recursos atès que les condicions d’habitabilitat eren mínimes; la demostració més fefaent de tot això ens la dóna el testament de JosepAntoni de Castellarnau i Magrinyà en el qual es condona als llogaters tot el que deguessin al propietari en concepte de lloguer en el moment de la mort d’aquest.

L’edifici resultant de la remodelació restà estructurat en quatre parts ben definides: els baixos, els estudis o entresol, el primer pis o planta noble i el segon pis; i de la casa principal es conservà el pati amb l’escala exempta, d’estil renaixentista. A la planta baixa es trobaven l’estable, tres cellers, la cotxera i el llenyer. L’entresol comprenia catorze estances entre les quals destacava la sala principal i al seu entorn se situaven diverses sales, habitacions i dependències, entre les quals hi havia la que serví a JosepAntoni de Castellarnau i Magrinyà de despatx per atendre els assumptes relacionats amb el port i la de la llibreria amb dues finestres amb reixes de ELS ESTRALLS DE La nova façana de l’edifici va ser construïda a la ferro que s’obrien a LA GUERRA dècada dels seixanta del segle XVIII l’entrada i a la sala de El casal sortí força l’habitació principal. Aquesta part de la casa era molt bo i millor de la societat tarrago- ben lliurat de la guerra del Francès habitada; s’hi rebien les visites nina com, per exemple, el que tin- pel fet d’haver estat ocupat com a relacionades amb l’administració gué lloc el diumenge 23 d’abril residència d’oficials napoleònics del patrimoni familiar i del port (en del 1820, en honor d’Agustín de d’alta graduació i per trobar-se en temps de Castellarnau i Magrinyà), Argüelles, ball que durà fins a dos un indret allunyat de les zones de s’hi feia la vida corrent familiar quarts d’una de la matinada; com- la ciutat que patiren les voladures (ho acredita l’existència d’una font pletaven aquesta planta l’oratori, de l’exèrcit francès en retirada; i una “necessària”), i també s’hi l’estradet, l’estrado, la cuina i el així, doncs, no patí estralls importants, i si és cert que desaparegué dormia ja que les habitacions cons- menjador. ten, en els inventaris, amb llits Al tercer pis, s’hi pujava per la vaixella, l’argenteria i una bona parats i molts dón de matrimoni. dues escales, en els replans de les part del mobiliari, no ho és menys

TAG

Setembre 2000

L’inventari del 1844 indica l’existència de 81 làmines, 35 mapes i 8 plànols enmarcats

que se salvà la biblioteca, com ja ha estat dit, i la documentació portuària ja que a l’inventari del 1844 consten els llibres de certificacions i lliuraments de l’obra portuària de l’any 1790 fins al 1810 i els dels drets de duana de l’any 1799 al 1810; si no es conserven els corresponents als de 1811 al 1813 és perquè aquests anys l’obra del port restà paralitzada. Narcís de Camps ens dóna testimoni de com quedà l’immoble el 20 d’agost del 1814 ja que tan bon punt Tarragona es veié lliure de francesos s’hi traslladà per valorar la situació del patrimoni del seu cunyat i el dia 31 escriví a JosepAntoni de Castellarnau comunicant-li que la casa “nada ha padecido”, però que, pel que feia als mobles, “los que hay aquí no valen tres ochabos” i li recomanava que hi allotgés una o dues dones amb l’encàrrec de cuidar-la i guardar-la ja que si no s’ocupava es corria el risc que “sufra de los españoles el descalabro que no ha padecido entre franceses”. El fet que l’immoble quedés menys afectat que molts altres edificis no vol dir que no necessités un bon adobament i així, en un document privat, titulat “Estado

de los intereses de la Casa Castellarnau”, redactat l’1 d’abril del 1829, es parla de “las sumas inmensas que han exigido tanto la recomposición de la casa principal en sus obras de albañilería, carpintería y pintura (más extensa de lo que en principio se calculava), como el equipaje de toda clase de muebles y utensilios de que se hallaba exausta por efectos de dos guerras desoladoras”. En concret l’any 1827 s’hi feren obres per un import de dos milers de lliures: en el saló es renovà l’enrajolat, s’enguixaren de bell nou les parets laterals i es netejaren els daurats del sostre (això darrer a càrrec del pintor Joan Alarma i els seus col˙laboradors, que hi treballaren durant vint-i-nou dies). EL MOBILIARI Quant al mobiliari de la casa, posterior a la guerra del Francès, hem de dir que no era quelcom extraordinari. L’any 1844, repartides per les parets de les diverses dependències de l’entresol, hi havia un total de vuitanta-una làmines, tres mapes i trenta-cinc plànols emmarcats i un retrat a l’oli de Joaquima de Castellarnau

i Camps. Al rebedor de la planta noble hi havia mitja dotzena de quadres representant paisatges, pintats a l’oli i molt tronats. El saló principal contenia cinc aranyes antigues de cristalls (una en cadascun dels quatre angles i una altra més gran penjada al centre); dues taules de fusta daurada i damunt d’elles, penjats de la paret, un mirall gran; deu cornises de fusta daurada, col˙locades sobre les portes i els balcons, que sostenien idèntic nombre de cortines força velles; dos canapès grans, de quatre seients cadascun; vint-i-una cadires i objectes varis de menor valor. A l’estradet hi havia diversos quadres, entre els quals destacava el de JosepAntoni de Castellarnau i Magrinyà, i a l’estrado dos pianos, els retrats, de mig cos i a l’oli, de Josep-Antoni de Castellarnau i de Camps i de la seva esposa Rosa Balcells, un quadre brodat, de seda, amb les armes dels Castellarnau (de gules, amb un castell de plata) i vint-i-dos medallons de guix que representaven els apòstols i els evangelistes. ELS NOSTRES DIES Durant els anys quaranta del segle XX la casa pairal dels Castellarnau servà l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona, fins que fou traslladat a la Casa de Cultura, del carrer del Gasòmetre. L’any 1954 l’immoble passà a ser propietat municipal i, un cop rehabilitat i condicionat, fou convertit, l’any 1977, en casa-museu i en lloc d’exposició de la part de la col˙lecció de Joan Molas i Sabaté adquirida per l’Ajuntament l’any 1976.

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ Doctor en Història Moderna i professor de la URV

TAG

Setembre 2000

TRIBUNA

Protecciones colectivas para los trabajos en cubiertas

Sujección malla

TAG

Setembre 2000

Canalón

Andamio superior con barandilla de protección

Soporte retráctil Fijador de malla

s frecuente ver en las obras de edificación buena planificación de la Seguridad desde el inicio de los trabajos, por el celo de sus técnicos responsables en ir colocando las protecciones personales y colectivas desde la excavación de los primeros ciemientos hasta la finalización de la estructura. Pero hay momentos puntuales en el desarrollo de las distintas fases de la obra, que se han de ir desmantelando las protecciones de seguridad de unos trabajos ya ejecutados para iniciar otros trabajos que requieren protecciones diferentes de las que se venían utilizando. Este es el caso de las protecciones de una estructura de edificación con sus redes perimetrales suspendidas de las horcas por encima del forjado y sujetas por su borde al forjado inferior. Una vez hormigonado el último forjado han de desmantelarse estas redes protectoras para iniciar los trabajos de construcción de la cubierta de la estructura, ya que los mástiles de las horcas que suspenden las redes, perforan el último forjado e interfieren las zonas de encuentro con la pendiente del tejado, y por otra parte se han de colocar los andamios para los trabajos de albañilería del cierre de las fachadas. Por lógica operativa antes de desmontar estas protecciones, han de instalarse las protecciones que darán cobertura a lso operarios que construyan el tejado del edificio.

Andamio colgante

Andamio de Patentes Lleunesas

Si la estructura tiene una altura de uno o dos pisos lo más frecuente es colocar andamios metálicos de estructura tubular en las fachadas hasta la cota del tejado. Si la altura es superior resulta más económico utilizar otros sistemas. Veamos brevemente cutro tipos de protección para la construcción de cubiertas, de los muchos que hay en el mercado, pero que por su rapidez de colocación y eficacia pueden ser más interesantes. 1º.- Protección con red y mástil tipo HORCA 2º.- Protección con red y mástil MEDIO ARCO 3º.- Protección con red y soporte tipo LANZADERA 4º.- Andamio con plataforma y barandillas sistema “PICURUTA NU RECONCO, de PATENTES LLEUNESAS, S.L. De los cuatro tipos reseñados, vemos que los tres primeros son de uso bastante frecuente y consisten en un mástil o soporte sujetos a los pilares entre los últimos forjados y sirven de soporte a una red protectora en todo el perímetro del edificio.

El sitema PICURA NU RECONCO y cuya información nos facilita PATENTES LLEUNESAS, SL., es una plataforma que permite simultáneamente proteger los trabajos de cubierta y a la vez suspender los andamios para los trabajos de albañilería en fachadas y consiste en un perfil IPN retráctil sobre un perfil rectangular que se empotra en el último forjado. Una vez fraguado el hormigón se extrae y permite el enganche del andamio. Sobre el soporte retráctil se coloca la pasarela PUCURUTA con sus correspondientes barandillas, lo que constituye un factor positivo en sus tres vertientes de operativa constructuva, seguridad y economía. Cualquier solución es buena colocándola a su debido tiempo y solapando el montaje de unas protecciones con la retirada de otras, de forma que en ningún momento queden sin protección los operativos que manipulan en la cubierta y en la colocación de las mismas protecciones. TOMÁS RODRÍGUEZ MATOBELLA

ACTIVITATS DE FORMACIÓ CONTINUADA A començament de l’any 2000 el Col·legi va iniciar una nova etapa en la formació de cursos. Ara se’n proposen de nous per l’any vinent. Per poder millorar aquesta oferta demanem la vostra col·laboració. Necessitem saber l’interès del col·lectiu en els mateixos, o en d’altres que tu mateix proposis. Cal formar-se per estar preparats per les noves tecnologies, els canvis normatius i adquirir nous coneixements per donar resposta a les necessitats diàries que sorgeixen en la professió. Espero la vostra col·laboració en la millora de la nostra formació.

MONTSE TORRENS TORRENS Vocal del CEET Retalleu i envieu aquesta enquesta a la seu del Col·legi. Av. Francesc Macià, 6, 1r. 43005 Tarragona. Fax: 977 22 41 52. e-mail: secretaria@apatgn.com

CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES I INSTAL·LACIONS

Càlcul pràctic de murs de contenció Fonamentació entre mitgeres, excavacions i pantalles L’acer galvanitzat en calent a la construcció i les seves aplicacions Instal·lacions elèctriques Acústica

MEDI AMBIENT Eficàcia energètica i energies renovables. Aplicació en l’edificació

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ Mètodes pràctics per al seguiment i control del cost, la planificació i la informació Direcció tècnica d’obres d’edificació

QUALITAT

Control de qualitat dels formigons segons EHE. Cas Pràctic

HABILITATS DIRECTIVES Gestió eficaç del temps Tècniques per la resolució de problemes

INFORMÀTICA

Windows 95/98 Word 97/2000 Acces 97/2000 Project 98 Contawin 2000 Outloock 98/2000

GRÀFICS

Corel draw 8 Photoshop 5 3D studio Autocad 14

INTERNET Navegació per internet Disseny de pàgines web amb HTML

XARXES Microsoft Lotus Novell

ALTRES PROPOSTES

SORTIM

De Rojals a Poblet (a peu, en bici, en cotxe) Aquesta ruta, per pista forestal, es pot fer per diversos mitjans. A peu, es triga unes 8 hores. En bicicleta, de 3 a 4 hores. En cotxe, en 1/2 hora (però només aconsellable per la pista forestal més directa -veure plànol-). És un pas-

seig meravellós, atès que ens permet endinsar-nos en l’espai natural de les Muntanyes de Prades (futur Parc Natural), superar un desnivell de 950 metres (Rojals és un dels pobles a més altitud de tota la província), refrescar-nos en les

fonts, visitar vestigis de cultures prehistòriques (pintures rupestres de Mas d’en Llort), dominar panoràmicament la Conca de Barberà, arribar al conjunt monumental cistercenc de Poblet. En realitat, és una ruta de rutes.

LA RUTA PAS A PAS

Km 0 - Sortim de Rojals, pedania de Montblanc, del qual el geògraf Josep Iglésies ja deia al 1946, a l’obra Les ciutats del món: “Quin encís serva Rojals, que el seu record subjuga?”. Seguim els senyals de GR y PR tot endinsant-nos a la capçalera de la vall, en direcció a Montblanc. Km 1 - Trencall per l’esquerra. L’agafem deixant el GR que va a Montblanc. Creuem el corrent d’aigua (petit). Poc després trobem un altre trencall que seguirem per l’esquerra. Km 1,5 - Arribem a una pista. La seguim amunt per l’esquerra. Es pugen un parell de rampes molt fortes. Passem unes fonts i una bassa (la d’en Serè). Km 2,6 - Mas d’en Llort (propie-

tat forestal). Abans d’arribar-hi, surt un corriol a la dreta que ens durà a l’abric amb pintures rupestres. Retornarem al mas i continuarem la pista cara amunt.

Joan; per l’esquerra, aniríem a Poblet. Les deixem. Seguim un senderó. Arribem al tallafocs, a prop del mirador de la Pena (senyals del GR).

Km 4,6 - Encreuament de pistes. La de la dreta va als Plans de Sant

Km 5,3 - Deixem el mirador. En sortim per un bon sender (deixem

TAG

Setembre 2000

el GR si hi anem en bicicleta; és accidentat) que en dues o tres llaçades ens menarà a baix. Km 6 Trobem la pista. La seguirem per la dreta fins l’ermita de la Santíssima Trinitat.

una pista de terra que per la dreta va a la Pena (rètol). Km 21,8 - A peu, podem avançar més agafant el sender de matarrucs, que comença a una antiga pedrera. Si fem la ruta proposada, seguim per la dreta, arribant a una mina de barita abandonada.

Km 12 - Som a l’ermita de la Santíssima Trinitat. Després d’una llarga baixada, per carretera d’asfalt i per conreus, anem baixant.

Km 26,4 - Deixem a la dreta la pista que va a Castellfollit. Continuem de dret passant per sota una cinglera. Bona vista de l’Espluga a sota.

Km 15,9 - Som a l’Espluga de Francolí. Marxem en direcció a les Masies de Poblet per l’asfalt.

Km 28 - Som al coll de la Creu de l’Ardit. Iniciem una curta pujada, sempre pel mig del bosc. Deixem un ramal a la dreta.

Km 18,3 - Podem visitar les Masies i Poblet. Km 19,8 - Trobem, a les Masies,

Lliurament dels Premis Nacionals de Seguretat en la Construcció A finals del mes de maig, es van conèixer els guardonats en la convocatòria de 2000, la desena edició d’aquests premis que concedeix el Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya. En la categoria “Formació”, el premi ha anat a la Fundación Laboral de la Construcción, pel seu Programa de Formación sobre seguridad laboral en la construcción, dirigido a todos los profesionales del sector. Pel que fa a l’àmbit “Informació pública”, el guardó ha estat concedit al reportatge Precaución: Obras, de la cadena autonómica andalusa Canal Sur Televisión. Dins la categoria “Iniciativa Universitària”, el guardó ha estat guanyat per un grup d’estudiants de la Univer-

TAG

Setembre 2000

corral abandonat de la Marieta. Km 32,6 - Pugem un xic i ja som al poble de Rojals.

Bibliografia: Josep Isa, De la muntanya al mar (28 itineraris per la Cona, l’Alt Camp i el Tarragonès), Cossetània Edicions, Valls, 1997 - Rafel Ferré, Les Muntanyes de Prades, (amb mapa excursionista), Centre de Lectura, Reus, 1995 - Màrius Domingo i Antoni Borau, Muntanyes de Prades, paisatge i fauna, Cossetània, Valls, 1998.

Km 29,3 - Ara la pista baixa, passant a frec del

sitat d’Extremadura, amb el treball titulat Sistema de gestión de prevención de riesgos laborales en una empresa constructora. Les altres dues categories dels premis, “Informació tècnica” i “Innovació i recerca”, van ser declarades desertes, tot i que va haver una menció per la revista del Col.legi d’Aparelladors de Burgos en el primer àmbit i per a un estudi de l’arquitecte tècnic Fulgencio López en el segon apartat.

El Senat crea una comissió específica sobre seguretat A mitjans de juny, el ple del Senat va aprovar per unanimitat la creació d’una Comissió especial per a la Millora en la prevenció de riscos laborals i la salut en el treball. Està previst

que aquesta comissió es constitueixi aquesta tardor, per tal d’emetre un conjunt de recomanacions legislatives i administratives sobre aquesta temàtica un cop acabats els treballs, que podrien perllongar-se durant bona part del que resta de legislatura. Per tal de concretar les seves conclusions, la comissió escoltarà a especialistes de les comunitats autònomes, organitzacions professionals, sindicats i associacions empresarials. Els partits polítics van destacar la conveniència que el senat treballés aquests temes, ja que l’efectivitat de les mesures que es puguin prendre depén del suport dels diferents governs autònoms. Les formacions polítiques van coincidir finalment en la necessitat de reduir les altes taxes de sinistralitat laboral que es produeixen arreu de l’Estat espanyol.

VIDA SOCIAL

La Diada del Patró de 2000

a festivitat del patró dels aparelladors, San Juan de Ortega, va aplegar un seguit d’activitats commemoratives. A banda de les activitats esportives, com la sortida en bicicleta o les competicions de tennis, paddle o jocs de platja, el col.legi va organitzar un viatge per visitar el celler cooperatiu del Pinell de Brai, obra de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell i un magnífic exemple de construcció civil del primer terç del segle XX. Finalment, el tradicional sopar de germanor, realitzat el 9 de juny, va aplegar prop de 225 assistents.

Una imatge de la visita al celler del Pinell de Brai

QUI VA SER S. JUAN DE ORTEGA? Potser el patró dels aparelladors i dels arquitectes tècnics, la diada del qual se celebra el 2 de juny, encara és una mica desconegut. San Juan de Ortega, també conegut com S. Juan Ermitaño, va néixer a principi del segle XII a

Dalt, els preparatius per als jocs de platja a Torredemabrra. Baix, una imatge del sopar de germanor als salos de les Termes Montbrió

Quintana de Ortuño, a uns 15 quilòmetres de Burgos. Ordenat sacerdor molt jove, les lluites provocades després de la mort d’Alfons VI de Castella van fer que deixés terres burgaleses. Després de vendre tots els seus béns, va sortir en peregrinació cap a Jerusalén, a la tornada de la qual va sobreviure a un naufragi. Els textos hagiogràfics, que el citen ja a partir de mitjans del segle XII, diuen que es va salvar en invocar a San Nicolás. Ja a Espanya, es va establir a un indret escarpat dels Montes de Oca, també a Burgos: el lloc es coneixia llavors com a “Urtica”, del qual se’n deriva l’actual Ortega. Allí va aixecar una ermita dedicada a S. Nicolás, amb llicència d’Alfons VII, que va regnar entre el 1126 i el 1157 i a qui va rebre en confessió diverses vegades al llarg del seu mandat. A partir del darrer terç del segle XII, desapareix qualsevol referència històrica a San Juan de Ortega.

TAG

Setembre 2000

CURSETS AL COL·LEGI

NORMES DʼINSCRIPCIÓ QUOTES D´ INSCRIPCIÓ Les activitats són obertes a tothom, gratuïtes o amb un import de matrícula segons els cursos. Els col·legiats gaudiran dún descompte del 50 %. Els col·legiats de menys de 3 anys díncorporació, gaudiran dún descompte del 60 %. Els col·legiats amb la mateixa antiguitat de col·legiació que els anteriors, però que hagin realitzat el curs dÍNICI A LÉXERCICI PROFESSIONAL (criteris per preparar informes), obtindran un descompte del 75%. Preu especial per als estudiants dÁrquitec-tura Tècnica residents en les nostres comarques i que pensen incorporarse al col·legi. CONDICIONS La reserva de plaça es podrà fer per telèfon, fax, correu o correu electrònic, i omplint i retornant el full de sol·licitud. Les places guardaran lórdre dínscripció fins a esgotar el límit. La data límit dínscripció és de 10 dies abans de línici del curs. No es considerà efectiva fins que s´hagi fet el pagament. En cas désgotar-se les places dínscripció, sóbrirà una llista déspera per cobrir anul·lacions o poder fer reserva de plaça per una propera edició. CONDICIONS DE PAGAMENT Les inscripcions han de ser efectives 10 dies abans de línici del curs. Els pagaments es podran fer en: efectiu, transferència bancària, càrrec al compte i xec nominatiu. ANUL·LACIONS Les anul·lacions comunicades 10 dies abans de començar el curs, comportaran la pèrdua del 50% de límport de la matrícula. Lánul·lació dos dies abans de línici o un cop iniciat, comportarà la pèrdua del 80%. En cas de lánul·lació per part del col·legi, es retornarà límport total de la matrícula. INSCRIPCIÓ I INFORMACIÓ Col·legi dÁparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona Av. President Macià, 6 1er. 43005 Tarragona Telèfon 977 21 27 99 Fax 977 22 41 52 Inscripció: Full de sol·licitud

Agrairem molt la vostra col·laboració, tot ajustant-vos al contingut d’aquestes normes.

AUTOCAD V.14 nivell 3 30 hores lectives horari: dilluns i dimecres de 6.30 a 10.30 hores Data d’inici: 23 d’octubre Data final: 13 de novembre ACCES 97 Data d’inici: 22 de novembre Data final: 23 de novembre Els cursets es realitzaran en: 8 hores lectives horari: dimecres i dijous de 6.00 a 10.00 hores (sesions de 4 hores) OCTUBRE 2, 4, 6, 9, 11, 16, 18, 20, 23: CURS D’EXPERTS EN VALORACIONS IMMOBILIÀRIES 23 (inici): AUTOCAD. Duració 30 h. NOVEMBRE 6, 8, 13, 15: CURS LA SEGURETAT EN LES DEMOLICIONS. DESCONSTRUCCIÓ 22, 23: ACCES 97 MÁSTERS DEL INSTITUTO DE INVESTIGACIONES ECOLÓGICAS Educación a distancia Apartado de Correos 15.521 • 29080 Málaga Tel. 952 603540 /41/42/43 Fax: 952 600667 http://www.forestal.org e-mail: forestal@forestal.org MÁSTER EN ALTA GESTIÓN AMBIENTAL Coste: 230.000 Ptas. MÁSTER EN ECOAUDITORÍAS Y PLANIFICACIÓN EMPRESARIAL DEL MEDIO AMBIENTE Coste: 180.000 Ptas. MÁSTER EN EDUCACIÓN AMBIENTAL Coste: 100.000 Ptas. CONSTRUMAT SALÓN INTERNACIONAL DE LA CONSTRUCCIÓN 12a edición 2001, días 23 al 28 de abril CONCURS D’ARTICLES Temes de caràcter “professional, tècnic, històric, filosòfic i de recerca disn de l’àmbit de la construcció i l’urbanisme”. Organitza al revista BIC i el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida.

Qualsevol informació de les dates, nous cursets o xerrades tècniques es farà saber oportunament TAG

Setembre 2000

ÀLBUM

Petit recull de campanars Com a complement al treball sobre la restauració a Tarragona, presentem un petit àlbum “familiar” de campanars, del Tarragonès, Baix Camp i Baix Penedès. Tots cinc mantenen la mateixa estructura bàssica: els dos primers pisos de planta quadrangular i el darrer i el cimbori amb planta octogonal.

La façana de l’esglèsia de Riudecols

L’escultura de l’àngel caracteritza el campanar d’Albinyana

A Bonastre, també es manté la planta octogonal als darrers pisos

El campanar de la seu tarragonina, des del Palau de l’Arquebisbat

El campanar de Constantí, que encara manté molts carreus barrocs

TAG

Setembre 2000

El nostre servei garanteix la QUALITAT de l’obra laboratori dʼassaigs del Centre dʼInvestigació Tecnològica i Assaig de materials S.A.

LABORATORI ACREDITAT Pol. Industrial Francolí Parcel·la 15, núm. 5 - A Tel. 977 54 79 09 • Fax: 977 54 78 47 43006 TARRAGONA