Tag 30 by Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona

TAG REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA juny 2003 ◗ any VIII ◗ núm. 30

SERVEIS

▼

Secretaria: Veronic Fernández Jornet Dilluns, dimecres i dijous: De 9 del matí a 1 del migdia Dimarts: De 8 del matí a 1 del migdia Divendres: De 8 del matí a 3 del migdia

SERVEI DE BIBLIOTECA Andreu Gurrera Horari: dimarts i dijous, de 4 a 7

▲ ▲ ▲

Gerència: Míriam Ferrer

▲ ▲ ▲

OFICINA Tel. 977 212 799 Av. President Macià, 6, 1r 43005 Tarragona Correu electrònic: secretaria@apatgn.com

GABINET TÈCNIC Vocal: Gemma Blanch Dalmau. Enric Casanovas, Lluís Roig i Sílvia Alonso e-mail: gabtec@apatgn.com

Consultes: De 9 del matí a 1 del migdia Borsa de treball: De 9 del matí a 1 del migdia Servei d’inspecció: Josep Anguera

▲ ▲ ▲

Papereria: Rosa Ma Gordo Visats: Vocal: Gemma Blanch Josep Anguera, Glòria de Solà i Eva Larraz

Dimarts i divendres: De 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia

ASSESSORAMENT JURÍDIC Xavier Escudé Tel. despatx: 977 212 658 M & B Advocats (Ignasi Boxó) Tel. 977 77 06 95

▲ ▲ ▲

Oficina del Vendrell: Marta Porta C/ Narcís Monturiol, 2 - 4. (cantonada av. del Puig) Tel. 977 15 56 43

Consultes i serveis: De 9 del matí a 1 del migdia De 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

▲ ▲ ▲

Dilluns, dimecres i dijous: De 9 del matí a 2/4 d’1 del migdia

AULA INFORMÀTICA Vocal: Gemma Blanch Marcel Ramírez i Jaume Cabré e-mail: informatica@apatgn.com

Oficina de Reus: Emma Pons Plaça Prim, 10, 4t Tel. 977 33 10 72

LABORATORI D’ASSAIG Tel. 977 547 909 Vocal: Josep M. Juncosa Directora tècnica: Raquel Fernández Formigons: Manuel Boira Química: Cristina Font Geotècnia: Laura Salinas i Glòria Salvat Patologia: Sergi Balcells

C.E.E.T. (Centre d’Estudis de l’Edificació de Tgna.) Vocal: Montserrat Torrens

HORARI D’ESTIU: DEL 15/06 AL 15/09 De dilluns a divendres: De 8 del matí a 3 del migdia

Dilluns i dimecres: De 6 a 8 de la tarda Divendres: De 5 a 7 de la tarda

TAG ▼ Juny 2003

EDITORIAL

SUMARI

▼

L’ENTREVISTA Roser Vives, alcaldessa del Masroig Pàgs. 4-5

Democràcia i conflicte

ACTUALITAT Dolors Musté, directora de la Fundació Tàrraco Energia Local. Joan Prous, president del Col·legi. Pàgs. 6-9

ESPAI AL TEMPS Segrests de tripulants i possibles motins i desercions (1r quart del s. XIX). Els nobles del Camp al segle XVII. Pàgs. 10-17

otser ja no ocupa tant les primeres planes dels diaris ni és la notícia d’obertura dels informatius de televisió; potser les mobilitzacions ciutadanes més importants de la Història vagin perdent presència pública; potser, en fi, que la composició dels nous consistoris municipals desplaci el conflicte bèlic de l’Iraq en l’agenda de polítics i periodistes. I és possible també que encara hagin de passar mesos, i fins i tot anys, fins que poguem fer-nos una idea aproximada del desastre que aquesta guerra ha pogut representar per a les poblacions afectades. Però no hem d’oblidar que la guerra és precisament la derrota del diàleg, del debat d’idees: de la democràcia. I potser és bo recordar això precisament ara, en un any electoral (primavera, municipals; tardor, autonòmiques); és bo recordar que les urnes neixen fonamentalment per evitar les armes. En aquestes pàgines trobareu notícia de la presentació d’una ONG impulsada pel Col·legi, la Fundació Tarragona Unida, una entitat que dedicarà els seus esforços precisament a col·laborar en la millora de la qualitat de vida de moltes poblacions a partir de l’aixecament d’edificis de servei públic, i també en la reconstrucció de molts equipaments socials afectats per diferents situacions de violència arreu del món. Són dues maneres d’afrontar el conflicte: la pràctica democràtica i la tasca humanitària. Des de la redacció del TAG, volem donar suport a totes dues.

PERFIL: ANTONI GAUDÍ Gaudí geòmetra. Any Internacional Gaudí 2002. I ara, què? Pàgs. 18-23 PATRIMONI Coves, avencs, balmes i refugis. Pàgs. 24-26 GABINET TÈCNIC Els revestiments ceràmics. Notes de seguretat per a grúes torre. Pàgs. 28-31 ASSESSORIA JURÍDICA La competència professional en demolicions i enderrocs. Pàgs. 32-33 INFORMÀTICA Adéu al Netscape. Pàg. 34 ACTIVITAT COL·LEGIAL Presenten Fundació Tarragona Unida. 2n Fòrum d’Administradors de Finques. Pàgs. 33-35 SORTIM Parc Natural del Delta de l’Ebre (1).

TAG REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona Av. Francesc Macià, 6 1r 43005 Tarragona Tel. 977 21 27 99 Fax 977 22 41 52 e-mail: secretaria@apatgn.com web: www.apatgn.com

LA BAIXADA DE TORO I EL BALCÓ DEL MEDITERRANI, DES DEL VIAL W. J. BRYANT, A TARRAGONA FOTO: NOU SILVA EQUIPS

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de TAG.

Junta de Govern: PRESIDENT: Joan Prous Masdeu VICEPRESIDENT: Joan Milà Rovira SECRETÀRIA: Veronic Fernández Jornet

Redacció i producció revista Nou Silva Equips Tel. 977 24 88 83 Fax 977 24 88 92 e-mail: silva@tinet.org

COMPTADORA: Pilar Coca Torrell

Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 977 24 88 83 658 85 53 20 Fax 977 24 88 92 e-mail: inventat@tinet.org

VOCALS: Gemma Blanch Dalmau Josep M. Juncosa Aragonés Montserrat Torrens Torrens

Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

TRESORER: Joan Mercadé Porta

TAG▼ Juny 2003

L’ E N T R E V I S TA

▼ Roser Vives Munté Alcaldessa d’El Masroig

«Al Masroig encara tenim una important mancança de sòl urbà» ◗ Com es va iniciar en l’activitat política? Jo sóc nascuda a Barcelona, i la meva primera feina va ser com a administrativa a la Federació de Municipis de Catalunya. En aquell moment, la majoria dels municipis federats tenien un color polític socialista o comunista, molt diferent a la meva opció definitiva, però vaig aprendre a estimar el que és la vida de l’administració local. Llavors vaig començar a tenir contactes amb representants de l’Ajuntament del Masroig, que és el poble de la meva mare i on hi visc des del 1992. A les eleccions del 95 ja em vam proposar com a cap de llista, quan jo no havia fet mai de regidora, però no m’ho vaig pensar gaire, i vaig acceptar com a independent. Des de llavors sóc l’alcaldessa del poble.

TAG ▼ Juny 2003

▼

◗ Després va ser presidenta durant dos anys del Consell Comarcal de Priorat, un territori amb problemes de despoblament. Com veu l’evolució de la comarca? Jo sóc molt optimista. D’una banda, tot i que encara hi ha pobles del Priorat que perden habitants, hi ha d’altres que s’estan recuperant. I està el cas d’El Masroig, que està mantenint la demografia i alhora està canviant la piràmide poblacional. Abans es mantenia la població perquè la gent que havia deixat el poble tor-

Roser Vives a la taula del seu despatx a l’Ajuntament del Masroig

nava un cop s’havia jubilat: ara és diferent, la gent jove es queda a viure. Això fa que hàgim crescut dels 19 infants a l’escola el 1995

als 32 del curs passat. ◗ Potser caldria desenvolupar un cert teixit industrial, una

planificació turística?

◗ El turisme podria representar el futur econòmic i social? Jo crec que sí, perquè complementa els daltabaixos que pot tenir una producció agrícola i pot fer que la població es decideixi finalment a quedar-se. El turisme pot representar una regularitat en els ingressos familiars que no depengui de les collites i les variacions dels preus de mercat. ◗ El Priorat està prou ben comunicat? Pel que fa a les grans infraestructures, no ens podem queixar. L’eix de l’Ebre ens comunica ràpidament amb l’àrea de Tortosa i les comarques de Lleida. D’altra banda, la millora de la nacional ha significat obrir més les portes de la comarca. No per a nosaltres, que ja baixàvem tant a Reus com a Tarragona, si no precisament perquè vingui gent, per aprofitar una part del turisme de la Costa Daurada en dies en què els temps no és tan bo. Les carreteres interiors també s’estan millorant: no necessitem grans vials, però si carreteres en bones condicions, que puguin creuar-se, per exemple, un autocar d’escolars o de turistes amb un camió d’un celler

▼

En el tema de la indústria, jo entenc una superfície industrial a la capital comarcal, Falset, però també crec que el valor econòmic principal de la resta de pobles és una agricultura de qualitat; el vi i l’oli, amb les seves denominacions d’origen, Montsant i Siurana. Això és compatible amb una indústria agroalimentària i envassadora, poc agressiva amb l’entorn. Quant al turisme, s’hi està treballant, tot i que encara anem una mica retrasats. Ens han ajudat molt les dues edicions del programa europeu Leader, un suport important per als emprenedors privats.

Una plantació de vinyes noves a l’entrada del poble

sense problemes. Als nostres pobles hi ha molts nens que van a escola a Falset. La gran mancança com a comarca és l’accés a la zona nord pel coll d’Alforja des de Reus. I el tema ferroviari és també un gran dèficit, pensa que al Priorat vam arribar a tenir tres estacions: ara només hi ha dos baixadors i pocs trens, un problema tant pels estudiants com per les persones que necessitin una atenció mèdica regular. ◗ Com veu la implantació de parcs eòlics al Montsant? Jo tinc dues postures diferenciades. Personalment, crec que seria una pena que instal·lessin parcs a aquesta serralada. D’altra banda, també comprenc que cada ajuntament ha de desenvolupar la seva autonomia municipal, i penso que és preferible potser ampliar parcs ja en funcionament, amb el seu impacte visual i les línies per conduir l’energia elèctrica, que instal·lar-ne de nous. ◗ Es plantegen la recuperació de cases del nucli antic? Doncs tenim un projecte que encara no hem presentat, per tal de catalogar com a ben d’interès

local una zona del carrer Major. D’altra banda, al Masroig hi ha cases buides, però la major part és perquè els propietaris no volen vendre. I no tenim edificacions en molt mal estat o ruïnoses. ◗ Quins projectes urbanístics es desenvolupen al Masroig? Al Priorat ja hi ha pobles que han apostat per una certa expansió urbanística, i d’altres, com ara el nostre, que encara tenim aquesta necessitat de creixement controlat. Al Masroig tenim una important manca de sòl urbà, però des de l’Ajuntament volem tirar endavant unes noves normes subsidiàries per alliberar sòl. Hem de donar facilitats al jovent que vulgui quedar-se al poble, per això calen habitatges en condicions i asequibles. El problema és que la construcció d’habitatges de protecció oficial està dissenyada més per a una gran capital, amb superfícies massa petites per a la vida rural. Una altra idea que estudiem és el trasllat de l’Ajuntament a una nova edificació fora del nucli urbà, amb dependències per a la gent gran, potser. Però encara s’ha de debatre molt.

TAG▼ Juny 2003

ACTUALITAT

▼ Maria Dolors Musté Directora de la Fundació Tàrraco Energia Local

«Encara pensem que la construcció sostenible és més cara»

▼ ◗ La fundació va fer cinc anys l’abril passat; com va nèixer la iniciativa? La fundació neix arran de la posada en marxa d’un programa europeu sobre eficiència energètica i promoció d’energies renovables. La iniciativa va lligada a l’Ajuntament de Tarragona, amb la participació de la Cambra de Comerç, la URV, l’ICAEN i l’entitat Mediterrània. El punt de referència és sempre el marc de la

TAG ▼ Juny 2003

La directora de la Fundació Tàrraco Energia Local al seu despatx, a la segona planta de l’edifici de la Cambra de Comerç tarragonina

Cimera de Kyoto, sobretot pel que fa a la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Avui dia, a Europa tenim una dependència energètica enorme respecte l’exterior, que en qualsevol moment pot portar a conflictes com el que vivim actualment. La creació d’agències d’energia locals europees se centra en aquest tema. Es tracta de no perdre de vista el món local, no només de legislar i aplicar mesures globalment.

◗ Quines són les activitats més importants de la fundació? Jo crec que l’organització anual de l’Aula d’Ecoconstrucció és el projecte més important que duem a terme des de la fundació, sobretot per la quantitat d’agents implicats. La nostra entitat ha col·laborat també en la redacció del futur Pla General urbanístic de la ciutat, una col·laboració que complementa la tasca de l’Aula d’Ecoconstrucció. Però el nostre

objectiu no és només actuar puntualment; es tracta de fomentar una cultura diferent envers el consum energètic. ◗ Els professionals acostumen a demanar assessorament a la fundació? Doncs, de moment, tenim més consultes per part de ciutadans particulars que per part dels agents professionals que intervenen en els procesos de la construcció. Jo crec que els professionals disposen, en general, de més recursos tècnics per tal de trobar les solucions més adients. ◗ Des del punt de vista d’una actuació més sostenible, què ha de canviar en el món de la construcció de Tarragona? Els canvis costen de fer, perquè probablement s’haurien de produir primer en l’ensenyament universitari. Es pot ser arquitecte, aparellador o enginyer sense haver-te plantejat mai temes com ara les edificacions bioclimàtiques o unes instal·lacions més eficients energèticament. En aquest sentit, nosaltres hem de fer de pont entre el sector públic i el privat per potenciar aquest canvi cultural. Un exemple seria la construcció a Torreforta d’una promoció del Servei Municipal de l’Habitatge amb criteris bioclimàtics i de racionalitat energètica. ◗ On trobem menys eficiència energètica en el procés constructiu? Crec que la planificació inicial de qualsevol projecte d’edificiació és fonamental, tot tenint en compte l’entorn on s’ubicarà l’edifici. Un habitatge aixecat a la vora del mar no farà servir els mateixos materials ni les mateixes instal·lacions que una construcció a l’interior. I això també compta a l’hora de calcular tant l’energia consumida en la seva construcció

com el possible estalvi energètic en futures tasques de manteniment dels edificis. Durant el procés de planificació és on podem aplicar millor les eines per racionalitzar després l’ús de l’energia. Has de tenir en compte que el sector que genera més volum de residus és la construcció, no només a Tarragona o a Catalunya, també arreu de l’Estat. Un món on, a més, de moment no s’ha estés totalment una cultura del reciclatge i de la màxima racionalització

Tarragona ha estat pionera en l’aplicació de bonificacions fiscals als projectes que estalvien energia

dels recursos. La correcta gestió dels residus és un tema permanent a l’Aula d’Ecoconstrucció des dels seus inicis. Enguany hem tractat aquest àmbit des del punt de vista de l’execució dels projectes, a partir de la recent publicació d’un manual de la Junta de Residus. ◗ Quins són els trets principals d’un edifici sostenible? Es podrien resumir en cinc punts: un disseny que té en compte l’entorn físic i el clima, una bona planiciació d’aïllament tèrmic i acústic, la previsió d’instal·lar energia solar tèrmica o fotovoltàica, la utilització de materials reciclats i no tòxics i uns sistemes eficients de consum energètic. ◗ L’enllumenat públic també podria ser un bon àmbit d’actuació? Exactament. Nosaltres desenvolupem una tasca d’assessorament municipal en aquest punt, i hem presentat propostes que han estat aplicades; malgrat algunes crítiques inicials, perquè una part dels ciutadans vol sempre molta

llum al carrer. La meva opinió és que els actuals responsables municipals estan molt conscienciats en el tema de l’estalvi energètic. A més, a banda del tipus de llum, la ubicació de les làmpades i la forma de les pantalles dels fanals són també elements determinants a l’hora d’estalviar energia. ◗ Les bonificacions fiscals als constructors afavoreixen aquest canvi cap a l’eficiència? Jo crec que aquestes mesures són fonamentals, perquè supleixen moltes vegades inicialment la manca de formació específica dels professionals. A més, és important que el tractament fiscal abasti tot el procés d’edificació, des de la construcció fins el possible enderrocament futur, passant pel manteniment al llarg de tota la vida útil de l’edificació. S’ha de dir que Tarragona ha estat pionera en aquest àmbit, ja que aplica aquestes bonificacions des de l’any passat, un descompte que pot arribar fins al 95% de l’impost sobre construccions (ICIO). Durant els darrers mesos s’han rebut diverses consultes d’altres municipis interessats en aplicar aquests avantatges. La fundació també ha participat en la posada en marxa d’aquesta iniciativa. ◗ Com veu el futur? Potser el gran problema és que pensem que el respecte a l’entorn, la construcció amb criteris ambientals, és una cosa cara, o, al menys, més cara que els processos constructius de sempre. Introduir criteris d’eficiència energètica representa un cost inicial més alt, però un cop desenvolupada l’experiència i optimitzat el funcionament, els diferents estalvis futurs amortitzen la despesa prèvia. Una obra més racional ambientalment pot incrementar el seu cost per la manca de coneixements tècnics, però no pel conjunt pressupostat.

TAG▼ Juny 2003

ACTUALITAT

▼

Joan Prous Masdeu President del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona

«El Col·legi hauria de funcionar com a una veritable empresa de serveis» ◗ Com valora aquests dotze anys de gestió? Jo m’havia proposat fer moltes coses, i quan acabes dius, hagués pogut fer moltes més. Penso que hem creat i hem mantingut un patrimoni considerable, una garantia de futur. I un altre aspecte important és que sempre hem intentat separar el món polític del nostre món professional; dins del col·lectiu hi ha tota mena d’ideologies, per això no has de tenir cap condicionant a l’hora de prendre decisions. Jo sóc empresari, i hauria volgut dedicar més temps al càrrec, però les meves obligacions no m’ho han permés. Potser és un tema a plantejar en el futur, el fet que la presidència dediqui més hores al Col·legi, limitant el mandat, és clar. ◗ Més dedicació i menys anys?

TAG ▼ Juny 2003

▼

De fet, fa uns vuit anys vam modificar els estatuts per limitar els mandats, però jo crec que això depén del perfil del mateix president. Jo he volgut dotar el Col·legi d’una infraestructura i una gestió empresarials, i he buscat potenciar la seva eficàcia. D’altra banda, hem creat diversos serveis nous, com ara un gabinet tècnic i un aula d’informàtica, a més de la reorganització de l’antiga biblioteca. Jo entenc que el company col·legiat paga per obtenir un servei, per tant, hem de cercar optimitzar els costos: no tots els

El president de l’entitat, Joan Prous, al seu despatx del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

col·legiats tenen les mateixes disponibilitats econòmiques. En aquest sentit, un fet molt important ha estat la incorporació de noves persones al nostre equip, que ens ha permés crear un bon programa d’activitats i millorar el que ja fèiem. Els projectes no es poden tirar endavant si no comptes amb l’equip humà adequat. ◗ S’han establert línies de col·laboració amb altres associacions professionals? Sí. De fet, tenim relació permanent amb diversos gremis de la construcció del Camp de

El fet de poder visar per les tardes ha estat un avenç important en la qualitat de servei de la nostra entitat

Tarragona, per exemple, i amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona. Les associacions professionals integrades dins del mateix sector és bo que col·laborin entre elles. Aquest és un altre dels objectius que ens vam marcar: el fet d’obrir el Col·legi a altres col·lectius professionals relacionats amb el món de l’edificació. ◗ Potser tot això ha contribuit a augmentar el nombre actual d’aparelladors i aparelladores col·legiats? Doncs, sí; l’hem incrementat de prop d’un 50% en aquests darrers tres mandats, fa dotze anys érem aproximadament uns 300 i ara ja som més de 450 col·legiats i col·legiades. Jo penso que es tracta d’un increment força important, ja que el nostre col·legi no abasta tota la demarcació de Tarragona; hi ha tres comarques tarragonines que integren un segon col·legi dins de la mateixa província: el Montsià, la Terra Alta i el Baix

Ebre. A més, hem obert oficines de visats a Reus, Valls i El Vendrell. ◗ El fet de poder visar per les tardes ha representat un avenç important? És clar. Ara es poden visar projectes al Col·legi des de primera hora del matí i fins a les cinc de la tarda ininterrompudament. Abans, molts col·legiats havien de venir a visar expressament a la tarda, quan aquest horari el dediquen habitualment a visitar obres. El Col·legi no deixa de ser una empresa de serveis, de visats, d’assessorament al col·legiat... l’horari continuat era una demanda important per part de la majoria dels membres. Pensa que fa dotze anys el visat es tenia d’un dia per l’altre; ara el tràmit pot trigar menys d’una hora. En aquest punt ha estat clau la renovació de l’equip de persones que treballen diàriament al Col·legi, la seva disponibilitat a col·laborar. ◗ Potser la posada en marxa del nou laboratori d’assajos queda pendent... No et pensis. El laboratori d’assaig pràcticament està llest pel que fa a la seva infraestrutura tècnica i constructiva, però s’ha retardat una mica la seva posada en marxa per problemes tècnics i de tramitació. De fet, jo diria que el centre està per ser inaugurat. Es tracta d’una eina de treball molt més moderna, amb molta més superfície de treball; un centre que ens donarà més prestigi com a col·legi. ◗ Com veu el món de la construcció actual? Ara, el món de la construcció està molt bé. Crec que la construcció mantindrà aquest ritme mentre no pugin els tipus d’interès. Fixa’t que només que augmentin els tipus en dos punts, la

quaota mensual es pot incrementar fins als 300 euros mensuals. ◗ Llavors, estem en un bon moment per a la feina dels aparelladors? Exactament, de moment, sí; és una època molt bona, hi ha molta feina. Jo et diria que, a la nostra zona, el col·lectiu d’aparelladors no té atur. I veig a les noves generacions d’arquitectes tècnics molt ben preparades i amb moltes ganes de treballar. ◗ Seria interessant tenir a Tarragona els estudis universitaris per fer-se aparellador?

Al futur nou president li recomanaria que intentés aglutinar encara més el nostre col·lectiu professional

Aquest tema ja es planteja de tant en tant des de fa anys, sobretot des dels àmbits dels promotors i els constructors tarragonins. Jo crec que el problema fonamental és el cost: val una fortuna muntar aquests ensenyaments, hem de pensar que caldria un equip de prop de 200 professors. De moment, no ho veig factible a la zona del Camp de Tarragona. ◗ Què li recomanaria al futur nou president per encarar els pròxims quatre anys? Jo li recomanaria que continués en aquesta línea que comentava d’entendre d’alguna manera el Col·legi com a una veritable empresa de serveis, i donar sempre un bon servei al col·legiat que s’acosti a les nostres oficines. També li aconsellaria que procuri aglutinar encara més el nostre col·lectiu professional, una cosa que jo possiblement no he aconseguit del tot durant aquests anys. I ho dic amb tota sinceritat. Potser hagi estat pel meu caràcter.

TAG ▼ Maig 2003

ESPAI AL TEMPS

▼

Consideracions sobre segrests de tripulants i possibles motins i desercions (1r quart del segle XIX)

itjançant aquest article volem donar a conèixer unes situacions del món de la mar que, pel sol fet de ser un marc físic distint de la resta del quefer normal dels humans, presentava, en aquells moments, unes connotacions d’una duresa extrema, escenificada a traves d’unes embarcacions a vela les quals havien de confiar en un vent favorable per una bona singladura. En definitiva: aventura. Servir a la flota de qualsevol nació en aquella època, era una activitat molt arriscada i mal pagada que tothom defugia, sobretot en períodes de conflagració, àdhuc els matriculats espanyols, que era la gent compromesa per llei, si podia s’hi esmunyia. Quant a la situació de les lleves al nostre país a principis del segle XIX la podem qualificar de molt crítica: «(..) los voluntarios no respondían a las órdenes de embarque y era preciso recurrir a las levas forzosas, realizadas en los buques mercantes y en los pescadores jóvenes, que usaban también toda clase de subterfugios para no comparecer (...)»1. SEGRESTS DE TRIPULANTS Les notícies ens parlen d’un altercat succeït entre els capitans de dues embarcacions angleses, una de comerç i l’altra de l’armada, ancorades durant la guerra del

TAG ▼ Juny 2003

Francès a Vilanova i la Geltrú; però abans de continuar voldríem deturar-nos per comentar breument el sistema de reclutament i la vida a bord de les unitats de la Royal Navy d’aquell temps. L’u de gener de 1805 la marina britànica tenia en servei 949 vaixells, des de navilis de línia (eren els que formaven l’alineament de combat) fins a naus hospitals, costeres, etc. En l’època de Trafalgar es calculava que per armar i maniobrar un estol tant important calien més de 150.000 homes. La disciplina s’aplicava de forma brutal i arbitrària. La

Els voluntaris atrets per la paga eren pocs, i la majoria de tripulants eren embarcats inconscients

pitança se servia malmesa i l’aigua, al poc temps de viatge, en pèssimes condicions. Els voluntaris atrets per la paga eren molts pocs, i la majoria de tripulants eren drogats o embriagats i embarcats inconscients per escamots armats. Els mariners mercants eren l’objectiu preferit, sense oblidar que les presons eren també una font que nodria de mà d’obra. L’assotament era habitual com a càstig d’una infracció: portar la roba mullada sota coberta es penava en dotze fuetades, dormirse durant el servei amb sis, la manca d’higiene personal amb

divuit, un acte contra natura, amb un noi, quaranta-vuit i dos mesos de presó, (a Espanya aquest delicte era sancionat flagel·lant el convicte sobre un canó i se l’engrillonava durant sis mesos i havia de fer els treballs més indignes del navili), etc. Per acabar-ho d’arrodonir cada mariner atenia de 25 a 30 operacions diferents2. Amb aquests antecedents vegem el següent episodi. El 5 de gener de 1813 el notari de marina Josep Maria Cortadellas, resident a Vilanova i la Geltrú, per raó de l’ocupació de Tarragona per les tropes napoleòniques, estengué acta amb motiu de les diligències practicades pel porter reial d’aquella vila, Francesc Carreras, a instància de Thomas Domalle, de nacionalitat anglesa, capità de la fragata «El Paquebote de Londres», el qual denunciava que el dia 3 d’aquell mes la tropa del bergantí de l’estol reial britànic, anomenat «Goshouk», ancorats ambdós a la rada de Vilanova, li havia segrestat de a bord, emprant la força, els nou homes que conformaven la seva tripulació i que al cap d’una hora i mitja li havien restituït sis, romanent en poder de la nau de guerra la resta. Aleshores es notificà al comandament del bergantí de l’armada que els tres mariners que tenien retinguts eren imprescindibles per poder emprendre el mercant una navegació amb seguretat, tenint esguard que els

Vaixells anglesos de combat (1805)

▼

darrers temporals li havien ocasionat la pèrdua d’una àncora i el trencament d’un cable. El capità del «Goshouk», William Lapier, no s’intimidà, al contrari, de forma contundent manifestà que els dos escrits que havia rebut estaven tan mal redactats que solament havia copsat el punt relacionat amb els tres mariners, fent constar que només eren dos els que tenia en poder seu i que no pensava alliberar-los fins que el capità Domalle li lliurés el tripulant que li havia rapit, i que, una vegada en el seu poder, no estava obligat a entregar-los-hi, remarcant que cap notari ni oficial espanyol el podia coaccionar, i fa palesa la seva preocupació per la ingerència en els afers de sa graciosa majestat3. Ignorem el resultat d’aquestes negociacions, encara que no hem d’oblidar l’omnipotència decisiva de l’almi-

rallat britànic i, en el sentit lat, tota la seva oficialitat.

LES PROBABLES CAUSES D’UN MOTÍ Les causes de rebel·lió en un vaixell podien ser diverses, per bé que amb freqüència eren degudes al descontentament de la tripulació per patir una dura disciplina, el malestar per raó d’unes inacceptables condicions de vida a bord, tant pel que feia al menjar com per la difícil convivència en espais tant reduïts, origen de moltes bregues, per reivindicacions de retribucions més dignes, etc. També s’hi podria afegir l’enfrontament de l’oficialitat amb el capità pel requeriment d’aquest de realitzar alguna missió arriscada, però, en aquest cas, la sospita recau en un intent d’apoderar-se

de l’embarcació per a dirigir-la vers un altre port, si bé en desconeixem el motiu i els possibles autors, encara que els noliejadors sospitaven del propi capità o, si més no, el feien responsable directe de l’incompliment dels pactes. Cal destacar que rebel·lar-se contra un superior era un desacatament a l’autoritat, però apropiarse de l’embarcació constituïa un acte de pirateria i per tant ens trobem davant d’un expectant esdeveniment inexplicable. Els carregadors Jordi Gulopulo i Antoni Piscopopulo, naturals de Zante, illa de l’arxipèlag de les Jòniques, el dia 18 d’abril de 1814 formalitzaren sengles actes notarials a l’escrivania de marina de la nostra ciutat, en les quals protestaven i expressaven el seu temor que el conveni signat amb el capità Vicenç Farucha, de nacionalitat Maltesa, que coman-

TAG ▼ Juny 2003

Vaixells mercants anglesos de finals del segle XVIII

▼

da la pollacra «Tasia», de pavelló anglès, en el qual es comprometia a realitzar la travessia des de Tarragona a l’illa de Zante no respectés les clàusules firmades i que el vaixell no fes escala a aquell port, i per tant el feien responsable de totes les despeses i perjudicis que els pogués ocasionar la inobservança del que havien subscrit4. Amb igual data comparegué davant del mateix notari Nicolau Poniropulo, també nadiu de Zante, el qual exposà els mateixos raonaments que els seus conterranis i culpà al capità dels inconvenients i danys que pogués patir5. En l’evidència de què el capità Farucha tenia coneixement del redactat d’aquestes actes, l’endemà s’adreçà al despatx del mateix fedatari per a protocolitzar la seva, i així exculpar-se de tots els possibles càrrecs de què fos acusat. Hi fa constar, que si algú o alguns dels que van embarcats a bord l’obliguessin a canviar el

TAG ▼ Juny 2003

destí de la pollacra, protestava formalment contra aquell o aquells que ho intentessin, i els feia responsables de totes les despeses, costes i pèrdues que li ocasionessin6. No disposem d’informació que ens indiqui si l’embarcació va arribar a bon port, o sia, a Zante. DESERCIONS Els mòbils que hem apuntat com a promotors d’un motí els podem fer extensius, en bona part, com a propòsit de deserció, però no hem d’obviar la fascinació que per a molts mariners exercia el miratge del Nou Món com una terra de grans oportunitats i d’un ràpid enriquiment. En alguns vaixells despatxats, des del nostre port, en cors i mercaderia, cap Amèrica trobem, en un cert nombre de contractes de treball, apartats on es fan constar unes condicions dissuasives en el supòsit que

algú elucubrés escapolir-se’n. Heus ací alguns casos de naus que anaven a l’Havana. El dia 26 de setembre de 1814, Josep Fàbregas capità de la fragata «Cristina» d’un port de 140 tones, manifestà que tement-se alguna deserció, els sous acreditats es liquidaran durant el viatge de tornada. Si malgrat aquesta mesura se’n produís, els guanys del desertor o desertors es repartirien per a la resta de la marineria. La tripulació anava a la part7. Anar a la part era el sou que guanyava un home de mar que navegava sota aquesta modalitat de conveni. La quantitat a percebre era variable segons l’import obtingut dels nolis del vaixell en el seu viatge. El seu càlcul es basava d’acord amb el següent criteri. En primer lloc es comptabilitzaven la totalitat dels ingressos. D’aquest total es descomptava un 10% pel bastiment (se’n deia també per deterioració de veles) de la resta es

deduïen les despeses de manutenció, el salari del pilot i d’altres determinats. Del saldo, la meitat era per a l’embarcació i l’altra a repartir entre el capità i la tripulació, segons el seu judici, amb el consell del contramestre, en funció del treball i habilitat de cada mariner8. El capità del bergantí, de 160 tones, «La Virgen del Carmen», Miquel Monné, el 22 d’octubre de 1814 pactà que l’abonament dels sous es farà durant el viatge de regrès en prevenció de possibles desercions. Els salaris eren a la part9. Amb data 19 de febrer de 1815, el capità de la fragata, de 209 tones, «Concepción» (a) Villanueva, Isidre Ricart, la qual havien noliejat els seus germans Cristòfol i Josep, comerciants de

Vilanova i la Geltrú, així com el mercader de Calella Josep Genè10, convinguè que la meitat dels sous els cobraran una vegada despatxada la fragata en el viatge de retorn. S’establiren salaris ajustats pel viatge rodó11.

NOTES 1. CERVERA PERY, J., La marina española en la emancipación de hispanoamérica, Madrid: Editorial Mapfre, 1.992, p. 121-125-126. 2. Navíos y veleros, Barcelona: Editorial Planeta-De Agostini, 1993, vol. IV, p. 1101-1106. 3. AHT. PT. Reg. 879, f. 7-9. 4. AHT. PT. Reg. 933, f. 124. 5. AHT. PT. Reg. 933, f. 123. 6. AHT. PT. Reg. 927, f. 122. 7. AHT. PT. Reg. 927, f. 263-264. 8. AHT. PT. Reg. 927, f. 263, Reg. 927, f. 349-350, Reg. 926, f. 362-363. 9. AHT. PT. Reg. 927, f. 287-288. 10. AHT. PT. Reg. 927, f. 33-34. 11. AHT. PT. Reg. 927, f. 25-26-27-28.

JOSEP MA SANET I JOVÉ

TAG▼ Juny 2003

E S P A I A L T E M P S▼

Els nobles del Camp de Tarragona al segle XVII

els llinatges nobles aveïnats al Camp de Tarragona en el transcurs del sis-cents ignorem la data d’ennobliment respecte de nou –Bondia, Foraster (Alcover), Fortuny, Llorenç,

LLINATGES

Manyer, Moreda, Noguers, Prat i Redolat-, sabem que la de set –Barberà, Bearn, Borrull, Ferrer (Valls), Montoliu, Montserrat (Alcover i Reus) i Ubac- s’esdevingué amb anterioritat al segle

FELIP II CATEGORIA

Alberic Alegre Antic Bellver Benavent Bertomeu Boixadors Borràs Caçador Canals Carreres Casals Cases (Rafael) Cases (Antoni) Compte Constantí 1601 Falconer Ferrer Figuerola Fontaner Foraster (Tarragona) Fort (Cosme) Fort (Isidre) Gatell Gendre (Dídac) Gendre (Josep) Giminells 1602 Girona Granada Gras Grosso Güell

TAG ▼ Juny 2003

FELIP III

CATEGORIA

1645

1664

1622 1665

1654 1657 1651

XVII i fins i tot al XVI i que la resta l’aconseguiren durant el regnats de Felip II 8 III de Castella), Felip III (IV de Castella) i Carles II, segons aquesta distribució:

CARLES II CATEGORIA1 1682

1692

1671

1675 1690

C N

1697

1687 1692 1691

CH CH CH

1677 1673 1693

CH CH CH

1691 1675

CH CH

1678 1668

CH CH

1669

1676

167..

C C

C CH CH

1658 1661

1647

BH C

C 1637 1647 1641

C C C

LLINATGES

FELIP II CATEGORIA

Homdedeu (Joan) Homdedeu (Josep) Hortoneda Jaques 1620 Kies Martí Massó Miralles (Jaume) Miralles (Antoni) Miret (Joan) Miret (Jacint) Montserrat (Francesc)

CATEGORIA

1655 1659

C N

1649

1635 1636 1623 1653 1645 1651 1622

CH CH CH CH CH/C N C

1645 1649 1652 1639

CH C CH CH

1655 1661 1644

1644

1602

Tenim, en total, noranta-quatre llinatges, setanta-nou dels quals, el 84’04% són clarament siscentistes ja que quatre assoliren la noblesa sota Felip II, quarantatres en temps de Felip III i trentados en el regnat de Carles II. No podia ser altrament si hom té en

CARLES II

CATEGORIA

1669 1667

C CH

1692

1670

1681

1675

1681 1676 1681

CH CH CH

1670 1692

CH CH

1694

1670

Morell Nebot Nin Oliana Oller Pedret Peirí (Francesc) Peirí (Pere) Pontarró Porta Potau Puig Pujol Raspall Ricard Ripollès Rovira Salvador Sanç Simó (Alcover) Simó (Reus) Sitges Toda Torrell Tort Vidal

FELIP III

N CH C

1622 1642 1622 1654 1642 1647 1645

C C C C C C C

1653

1639 1647

C N

compte que el major creixement de la noblesa catalana durant l’edat moderna es produí els anys que seguiren a les Corts de 1599 i a la segona meitat del regnat de Felip III i que, aleshores, l’ennobliment resultava fàcil a tots aquells que es mostraven decidits

a posar els seus recursos polítics i econòmics a disposició de la Corona. La noblesa es concentrava en quinze municipis i concretament a Tarragona (44), Reus (17), Alcover (11), Valls (6), Riudoms (3), Alforja (2), Mont-roig del

TAG▼ Juny 2003

Camp (2), Vilanova d’Escornalbou (2), Almoster (1), Cambrils (1), Maspujols (1), Riudecanyes (2), Salomó (1), la Selva del Camp (1), i Vila-seca (1) segons aquesta distribució2:

La situació favorable a la consecució de privilegis nobiliaris continuà sota Carles II i en el transcurs del seu regnat a Catalunya, com diu Kamen, “se dieron y vendieron las mercedes a manos llenas”3 per tal com calia premiar lleialtats i aconseguir

TAG ▼ Juny 2003

▼

Alcover = Caçador, Carreres, Figuerola, Foraster, Güell, Kies, Massó, Montserrat, Oller, Puig, Simó. Alforja = Fort (2). Almoster = Porta. Cambrils = Manyer. Maspujols = Pujol. Mont-roig del Camp = Benavent, Torrell. Reus = Antic, Barberà, Bearn, Bondia, Borrell, Compte, Fortuny, Granada, Llorenç, Miralles (2), Montserrat, Noguers, Pedret, Simó, Torroja i Tort. Riudecanyes = Homdedeu. Riudoms = Nebot, Salvador, Toda. Salomó = Nin. Selva del Camp, la = Gendre. Tarragona = Alberic, Alegre, Bertomeu, Boixadors, Borràs, Canals, Carreres, Casals, Cases (2), Constantí, Fontaner, Foraster, Gatell, Gendre, Giminells, Girona, Gras, Grosso, Homdedeu (2), Hortoneda, Jaques, Martí, Mestre, Miret (2), Montoliu, Montserrat, Moreda, Morell, Oliana, Pontarró, Potau, Prat, Raspall, Redolat, Ricard, Ripollès, Rovira, Salvador, Sitges, Torrell i Vidal. Valls = Bellver, Ferrer, Pedrolo, Rosselló, Segarra, Ubac. Vilabella = Pontarró. Vilanova d’Escornalbou = Peirí. Vila-seca = Kies.

Antic escut de la ciutat de Tarragona

diners per atendre les necessitats de la Monarquia. La demostració fefaent de tot plegat la tenim en el crescendo de concessions segons avança el segle ja que al primer quart s’atorguen nou privilegis (tres de ciutadà honrat i sis de cavaller), al segon vint-i-tres (vuit de ciutadà honrat, catorze de cavaller i un de noble), al tercer vint-inou (divuit de ciutadà honrat, vuit de cavaller i tres de noble) i en el quart divuit (catorze de ciutadà honrat, un de cavaller, dos de noble i un títol). La noblesa siscentista es pot classificar de diferents maneres: a) per l’origen, en noblesa de sang, de natura o immemorial (anterior al segle XIV), i noblesa de privilegi (per concessió del sobirà);

b) pel rang social, en alta noblesa (constituïda pels magnats o barons i els nobles immemorials) i en petita o baixa noblesa (integrada pels nobles, cavallers –donzells, si no havien estat armats cavallers-, generosos, homes de paratge i ciutadans i burgesos honrats); c) per la situació geogràfica, en noblesa rural i noblesa urbana; d) per la durada, en noblesa hereditària o perpètua i noblesa personal o vitalícia (per l’exercici d’un càrrec o privilegi específic); e) pel gaudi de la qualitat, en noblesa en propietat i noblesa en possessió (els anomenats “gaudints”), i f) per la qualitat del grau nobiliari, en noblesa titulada (els posseïdors d’una grandesa o un títol

▼

del regne) i en noblesa no titulada. Així, doncs, segons la classificació suara exposada i tenint en compte la distribució precedent, la noblesa siscentista del Camp de Tarragona era una baixa noblesa rural i ciutadana, hereditària, amb un sol títol (el de marquès de Tamarit), majoritàriament de privilegi (els Barberà, els Montserrat i els Montoliu eren els únics llinatges que tenien la categoria d’immemorial) i que gaudien de la condició de noble en propietat. Bé que en el segle XVII els privilegis de ciutadà honrat, cavaller o noble es compraven, no per això eren venuts a qualsevol. Calia demanar-los i fer constar en la sol·licitud mèrits suficients perquè hom considerés que el peticionari podia merèixer la gràcia de la concessió. Un dels requisits per aconseguir-la era disposar de recursos econòmics suficients per a garantir que l’agraciat podria viure noblement i per això, com que de capital no tothom en tenia, no ha d’estranyar pas que tots el beneficiats amb un privilegi pertanyessin a la pagesia benestant, la burgesia universitària i, molt especialment, a la burgesia mercantil, atès que els únics que es podien permetre l’obtenció d’un privilegi eren els enriquits i d’aquests, al XVII, n’hi hagué molts, ja que el sis-cents, com qualsevol època de depressió i guerres, fou un temps de nou-rics. Els diners, certament, comptaven, però no ho eren tot per a obtenir un privilegi; calia fornir una “excusa” al monarca per tal que la concessió restés justificada, i aquesta arribava quan arribava, s’havia, doncs, d’esperar l’oportunitat, que es presentava en forma d’inversió desinteressada (almenys en teoria), de participació en un fet d’armes, d’un acte de fidelitat a la Monarquia, de servei a la Corona, etc., i no cal dir que de coses com aquestes el segle

Arc d’entrada a la sala del Consell General de la Casa de la ciutat, avui antic Ajuntament de Tarragona (foto: Jack Hol)

XVII, per raó de les seves circumstàncies, en forní a bastament. Així tenim que la pràctica totalitat dels afavorits foren partidaris de Felip IV de Castella o no es posicionaren en contra d’ell.

NOTES 1. BH= Burgès honrat; C= cavaller; CH= ciutadà honrat; N= noble; T= títol. 2. Hem d’advertir que alguns llinatges tenien doble residència i per això els repetim. És el cas del Gendre que vivien a la Selva del Camp i a Tarragona; els Homdedeu a Riudecanyes i Tarragona; Salvador a Riudoms i Tarragona; Kies a Alcover i Vila-seca; Torrell a Mont-roig del Camp i Tarragona; Pontarró a Tarragona i Vilabella, i Carreres a Alcover i Tarragona. 3. KAMEN, Henry, La España de Carlos II, Barcelona, Crítica, 1981, p. 416.

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ Doctor en Història Moderna i professor de la URV

TAG▼ Juny 2003

PERFIL

▼

Gaudí geòmetra

TAG ▼ Juny 2003

▼

om tots ja sabem, el 2002 s’acompliren 150 anys del naixement d’Antoni Gaudí. Situat fora dels estils constructius concrets que fan difícil definir la seva obra, fou precursor de molts moviments d’avantguarda i va obrir les portes del futur per incorporar una llibertat de concepció globalitzadora que s’avançà a la seva època, però tenint molta cura de la concreció de cada detall, ajustant-se a les exigències ergonòmiques i funcionals i als pesos i les forces desplaçades en sentit vertical, en una harmonia insòlita basada en les línies corbes, induït per l’anàlisi de les formes naturals i pel domini de la geometria de l’espai. L’alt nivell de preparació científica i tècnica que va assolir li permetia utilitzar amb llibertat el gran coneixement que tenia de les tècniques artesanals, les quals havia après dels millors artesans de la seva època. Gaudí neix, creix i es forma sota el paisatge del Camp de Tarragona, on la llum és intensa i brillant. La brisa del mar, la seca i pedregosa terra, els avellaners, els ametllers, les oliveres i els garrofers formen part de la seva vida; observa les plantes, les flors, les pedres i els insectes, tot descobrint els colors, les textures i les estructures. El sentit pràctic, el caràcter intuïtiu, la ingenuïtat, la manca de prejudicis, molta imaginació i molta espontaneïtat són les característiques d’un jove que es converteix en un home d’idees senzilles i de molt sentit comú, amb coneixements sòlids, que fusiona estructura i decoració, que no

Punxes. Aiguafort i aiguatinta del mateix autor sobre un motiu de Gaudí

copia la natura si no que comprén la seva geometria i els seus principis. La natura té infinitats de formes que es poden estudiar mitjançant la geometria i les lleis de l’estàtica. Gaudí pren models naturals perquè, per a ell, són petjades de Déu, amb un sentit transcendent entre l’espiritual i el metafísic. Per a l’arquitecte reusenc la natura no obeeix principis estètics si no necessitats per al normal desenvolupament de la vida; per a ell tot ha de ser meravellós, inspirat i sublim. Gaudí diu: “Tinc el do de la percepció espaial perquè sóc el fill, el nét i el besnét de forjadors de coure, tots ells també gent de l’espai”. Antoni Gaudí és un home sintètic, que veu les coses clara-

ment, en el seu conjunt, abans d’estar fetes; que situa i uneix els elements amb la seva relació plàstica i amb la distància justa: és un constructor humà que edifica per a l’home que treballa, que es casa, que es diverteix i que resa, sempre a partir d’una inspiració cristiana, catalanista i mediterrània. Per entendre millor l’obra de Gaudí cal buscar, a partir les formes més austeres i l’ornamentació més ostentosa, la geometria que les articula, perquè és allò que ens permetrà descobrir la teoria i la pràctica, l’art i la tècnica, la forma i l’estructura que s’amaguen darrere un embolcall decoratiu exhuberant, el qual, si l’eliminéssim imaginàriament, ens descobriria formes carregades d’energia,

▼

riquesa textual i color, per tal d’arribar a equilibrar la forma i el fons, l’art i la tècnica, la simplicitat i la complexitat. Gaudí va aconseguir que els factors mecànics, geomètrics, constructius i artístics actuessin a l’uníson. El tractament de la llum, el desenvolupament de les superfícies reglades, els sistemes constructius i estrcturals són algunes de les seves contribucions a l’arquitectura del futur. A llarg de la història de l’arquitectura les formes dels edificis han estat filles de dos simples instruments: els escaires i el compàs, que permetien dibuixar cercles, triangles, quadrats o rectangles, figures que a l’espai esdevenen prismes, piràmides, cilindres, cons i esferes, les quals donen lloc a pilars, columnes, cobertes i cúpules, però la natura és més sàvia i construeix estructures excel·lents acreditades al llarg de segles d’eficàcia, motiu pel qual calia canviar la geometria de l’arquitectura per una més propera a la dels arbres, la de l’esquelet dels mamífers, etc… Com pot extreure Gaudí de la seva ment les idees i representarles sobre el paper i com plasmar la idea de l’espai sobre allò on no pot actuar directament? La solució és que la reflexió i l’equació només es poden dur a terme sobre un pla a partir d’una projecció cilíndrica o cònica d’alguna cosa sobre la qual s’ha imaginat la seva possible solució. La resposta l’hem de buscar en la geometria. Avui l’arquitectura no es pot entendre sense la informàtica: Gaudí no la va necessitar. Tots els volums que conformen l’arquitectura neixen de l’addició, la intersecció o la substracció de formes geomètriques bàsiques, com ara el cub, el cilindre, el con, el prisma, la piràmide… i també dels volums que es generen per la rotació de rectes, corbes i

Sagrada família. Aiguafort i aiguatinta de l’autor.

plans. A partir d’aquestes formes vistes com a síntesi de les observades a la natura Gaudí conforma els seus projectes, partint de les parts fins arribar a la globalitat. Antoni Gaudí és un personatge que sorgeix d’un conte màgic, fantàstic i real; en ell es produeix una dissociació entre la linealitat de la seva vida i l’exhuberància de les seves obres que ens ha deixat com a herència la llibertat creativa. Una llibertat creativa que només es pot adquirir mitjançant un aprenentatge disciplinat dels màxims coneixements i, en el cas de la creació arquitectònica, dels de la geometria, que és el fonament sintètic de totes les formes, tant de les de la natura com de les inventades. La genialitat només és possible amb aquells que tenen els

coneixements necessaris i la inspiració els agafa treballant. L’obra de Gaudí no es pot considerar com el resultat del “dolor d’un construir redemptor”, si no com el “plaer del domini virtuós de l’ofici”. Gaudí constitueix un exemple incomparable de creativitat, per la seva capacitat d’establir connexions noves a partir de materials preexistents, creant formes que defineixen la seva terra i li brinden projecció: és un geòmetra paradigma de l’universalisme català. (Sinopsi del llibre Gaudí geòmetra / Gaudí gravat, de l’autor de l’article, editat pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona.)

MARIÀ CASAS I HIERRO Aparellador

TAG▼ Juny 2003

PERFIL

▼

Any Internacional Gaudí 2002 I ara, què?

esprés de la intensitat d’actes, conferències, taules rodones, exposicions, inauguracions, esdeveniments de qualsevol tipus com tallers, espectacles de carrer, de música i dansa, festa castellera, una obra de teatre musical al Palau d’Esports, cal reflexionar. A més, molta premsa va fer col·leccionables, concursos, fascicles, edicions de magazins monogràfics, edició d’objectes... Visites a les cases Batlló, Milà i Vicens, Palau Güell; itineraris de mig dia i de tot el dia, la Ruta Gaudí: tot plegat ha tingut Barcelona com a principal ambaixadora de tota aquesta moguda turística i cultural entorn el fenòmen Gaudí. Els icones Gaudí a tots els nivells són força evidents en tots els mitjans de comunicació, i el merchandising creat és del tot espectacular. MOSTRES I CATÀLEGS

TAG ▼ Juny 2003

▼

De tota aquesta bogeria sana, que ens transporta a una imaginació sense límits, em quedo amb el recull de llibres editats. Les persones passem, però els textos queden per sempre malgrat la televisió, internet, els CD-rom, etc. Per tant, en primer lloc faré esment de les publicacions que realment van ser el catàleg de l’exposició corresponent. Així, tenim per exemple el Centre Cultural Caixa Catalunya la Pedrera – que va ser el marc de la mostra “Gaudí. Art i disseny”, organitzada per la Fundació Caixa

El Mercadal de Reus, en els dies de la joventut de Gaudí, segons un dibuix a tinta de Tomàs Bergadà

Catalunya, amb la col·laboració de la Casa-Museu Gaudí, la Junta Constructora Temple SagradaFamília i la Reial Càtedra Gaudí, sent Daniel Giralt-Miracle el comissari, amb textos de Joan Bassegoda, Mireia Freixa, Xavier Güell, Hélène Guéne-Loyer, Teresa-M. Sala i el mateix comissari. Al Saló del Tinell del Museu

d’Història de la Ciutat es va veure “Gaudí. La recerca de la forma. Espai, geometria, estructura i construcció”, dirigida per Daniel Giralt-Miracle, i l’exposició titulada “Univers Gaudí” va ser organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, i coproduïda amb el Departament

de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació BBVA, sent el comissari Juan José Lahuerta, i en la qual hi havia quatre-centes obres originals per acostar-nos a la personalitat de l’arquitecte reusenc i ajudar-nos a comprendre la seva singularitat, la seva manera de treballar, de crear, de concebre el món i de convertir-se amb tot això en un referent artístic ineludible. També hi ha edicions d’algunes de les exposicions. Per una banda, l’exposició “La vida a Palau: Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte”, organitzada per la Diputació de Barcelona i celebrada a l’ esmentat

L’Any Gaudí ha servit per conèixer millor una personalitat fascinant, mística, irrepetible i senyorial

▼

Palau; el llibre és de Raquel Lacuesta i David Galí. Per una altra banda, l’exposició “Jujol, dissenyador”, mostra coproduïda pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i la Fundació la Caixa amb Mariàngels Fondevila com a comissària. Una de les darreres mostres de les quals també s’ha publicat un llibre recentment ha estat l’organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya sota el nom de “Els arquitectes de Gaudí”, sent els autors del llibre David Ferrer i Josep Gómez Serrano. En aquesta es contemplen vuitanta obres d’arquitectura catalana, vistes a través d’un grup d’arquitectes formats a l’ombra de Gaudí : Berenguer, Rubió, Jujol, Sugrañes, Ràfols, Quintana, Martinell, Bergós, Bonet i Puig Boada. En una altra exposició organitzada per la Fundació Joan Miró, en el seu museu a Montjuic, es va poder veure “Joan Miró. Sèrie

La cripta de la Colònia Güell, obra de Gaudí, a Santa Coloma de Cervelló. A l’esquerra, detall d’un dels vitralls

Gaudí”. Al Palau Robert barceloní hi va haver “Els germans Canosa: fotògrafs, editors i arquitectes”, organitzada per l’Escola de Fotografia, Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La Junta Constructora del Temple expiatori de la Sagrada Família va organitzar en el seu propi museu, i a les escoles l’exposició didàctica amb maquetes i dibuixos informàtics sobre “L’obrador de Gaudí. Gaudí i el seu taller” . A casa nostra vam poder gau-

dir de l’exposició “Gaudí & Reus”, que ara ha quedat permanent al Museu Salvador Vilaseca i ha estat coordinada per Jaume Massó i Marc Ferran. En el llibre corresponen hi tenim, entre d’altres, articles de Pere Anguera, Xavier Amorós, Elea de Ortuetat, Ezequiel Gort, Jordi March i els mateixos comissaris de la mostra. A més vam poder contemplar “Gaudí sense Gaudí. Un itinerari pels arquitectes col·laboradors, admiradors i del Camp de Tarragona”, de la Fundació Caixa Tarragona, amb textos de l’arqui-

TAG▼ Juny 2003

tecte Joan Figuerola i fotografies de Josep Maria Ribas Prous i Llorenç Herrera Altés. És un recorregut per distingir i conèixer els arquitectes col·laboradors al Camp de Tarragona : Francesc Berenguer i Mestres, la seva mà dreta; Joan Rubió i Bellver, gran teòric del modernisme; Domènec Sugrañes i Gras, que va admirar el mestre; César Martinell, que va ser un gran publicista de tot el món i la personalitat gaudiniana; i Josep Maria Jujol i Gibert, amb una imaginació desbordant i per descubrir encara hores d’ara. Els tres primers reusencs i els altres dos de Valls i Tarragona, respectivament.

D’entre tots els volums commemoratius editats, cal destacar el llibre oficial, «Gaudí 2002, miscel·lània»

Altres exposicions, de les quals no tinc constància que es publiqués cap llibre, són aquestes : “París–Barcelona: 1888–1937”, al Museu Picasso; “Verdaguer i Gaudí. Tradició i modernitat a la Barcelona del canvi de segle, 1878 – 1912” a la Casa Padellàs, situada al Museu d’Història de la Ciutat.; “Gaudí i el Parc Güell. Arquitectura i natura”, organitzada per l’Ajuntament barceloní i celebrada al Centre d’Interpretació i Acollida del Parc Güell; “Pintors i escultors amics de Gaudí”, organitzada per la Fundación Francisco Godia, on surten els amics de Gaudí, malgrat el seu llegendari absentisme, com Ricard Opisso, Josep Llimona, Emili Fontbona, Francesc Gimeno o Joaquim Mir. “Impacte Gaudí”, al Centre d’Art Santa Mònica, analitza la influència gaudinista que reberen artistes com Juli González, Dalí, Miró, Tàpies, Leandre Cristòfol, Clavé i CatalàRoca, entre d’altres, “Arts indus-

TAG ▼ Juny 2003

trials als cartells modernistes” al MNAC; i “Gaudí. L’home i la seva obra” a l’edifici de la Pia Almoina, organitzada pel Museu Diocesà de Barcelona, amb la col·laboració de les parròquies de la Sagrada Família i del Sagrat Cor de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló. ELS LLIBRES Entre tots els llibres editats aquest any gloriós gaudinià hem de destacar en primer lloc el llibre oficial “Gaudí 2002, miscel·lània. Edició commemorativa de l’Any Internacional Gaudí” (Planeta), amb escrits de d’Oriol Bohigas, Juan José Lahuerta, Lluís Permanyer, Joaquim Molas, Carlos Flores, Jan Molema, Tokutoshi Torii, Jos Tomlow, Ark Burry, Joan Antoni Solans, Daniel Giralt-Miracle, Rossend Casanova, Conrad Kent, Ignasi de SolàMorales, entre d’altres. Altres publicacions han estat: “Gaudí. Hábitat, naturaleza y cosmos”, amb textos de Maria Antonietta Crippa, Juan Bassegoda, Juan Morell Núñez, Pedro Nasacués i Francesc Navés Viñas, amb fotografies de Marc Llimargas (Ed. Lunwerg); “Gaudí, clásicos del diseño” (Santa&Cole), de David Ferrer; “Gaudí en Mallorca, los hierros y otras actuaciones” (Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Mallorca), de Gabriel Vicens Font; “La lección de Gaudí” (Espasa), de Carlos Flores; “Gaudí en Madrid. 1852-2002.”, (Fundación Independiente) que recull el cicle de taules rodones fil per randa sobre la vida, el seu temps, l’arquitectura en general i la Sagrada Família en particular, el modernisme i la projecció futura; “Gaudí, el arquitecto de Dios” de J.J. Navarro Arias (Planeta); “Gaudí al detall, el geni del modernisme

català” (Pòrtic), de Francesc Fontbona; “Gaudí y la razón constructiva. Un legado inagotable” de José Luis González MorenoNavarro i Albert Casals Balagué; “Antoni Gaudí, 1852-1926. Antología contemporànea” de Juan José Lahuerta; “Gaudí o espacio, luz y equilibrio”, de Juan Bassegoda Nonell; “Colònia Güell. Indústria, arquitectura i societat”, textos de Josep Padró i Margó i fotografies de Lluís Casals i Coll; “El mundo mágico de Gaudí” de Carlos Esteve González; “Mirar Gaudí” (Lunwerg), amb text de Daniel GiraltMiracle i fotografies Ramon Manent; “Riudoms, homenatge a Gaudí” (L’Om, revista de Riudoms). A més de Barcelona, altres ciutats han organitzat actes commemorant el 150è aniversari del naixement de Gaudí. Així, tenim constància que Agramunt, Alella, Astorga, Cambrils, Comillas, Esplugues de Llobregat, Falset, Figueres, Girona, La Pera, la Pobla de Lillet, León, Lleida, Madrid, Manresa, Mataró, Olot, Palma de Mallorca, Pineda de Mar, Sant Feliu de Codines, Santa Coloma de Cervelló, Tarragona, Tortosa, Vic, Vilanova i la Geltrú i, evidentment, Reus i Riudoms han participat activament amb molts actes, sobretot a la capital del Baix Camp. Fora d’Espanya també Gaudí ha estat present a Roma, Milà, Tel Aviv, Munich, La Haya i Stuttgart. ITINERARIS I RUTES Renoi, quin enrenou! I ara què? A casa nostra, la ruta modernista reusenca s’està consolidant i ve reforçada amb la ruta Gaudí, iniciada aquest any gloriós, per una banda, i la capsa Gaudí, que ja comença a tenir un disseny i un objectiu clar i evident, per una altra: el modernisme de Reus es

▼

pot consolidar com un atractiu cultural de primer nivell. Malgrat tot, crec que Reus té, entre d’altres, tres assignatures pendents i primordials a resoldre : 1. Casa Navàs, la bonica del Mercadal, caldria integrar-la totalment a la moguda modernista de la ciutat, com a casa-museu, amb un horari diari de visites; 2. “Centre d’Amics de Gaudí”, que el camí iniciat enguany es consolidi i d’una vegada per totes el fons existent es pugui catalogar i sigui material de biblioteca també permanent i 3. Pavelló d’insignes de l’Institut Psiquiàtric Pere Mata. Oi que El Capricho de Comillas ja fa anys que és un restaurant de prestigi? Cap aquí aquesta possibilitat o, perquè no un altre ús que també sigui de visita fàcil? Aquesta qüestió segur que és aplicable a altres indrets modernistes de la ciutat que ningú gaudeix perquè estan tancats i els propietaris no poden mantenir-los. A Riudoms també hi haurà una abans i un després del 2002. S’està treballant en la CasaMuseu per donar-li un contingut, fet que ha estat notícia periodística per la possible donació del fons privat que disposa l’historiador Daniel Giralt-Miracle. A Tarragona, aprofitant l’avinentesa de l’any Gaudí, d’una vegada per totes s’ha donat a conèixer l’existència de la única obra de Gaudí a les nostres comarques: l’altar a l’antiga església de Jesús i Maria que ja a la dècada dels setanta l’arquitecte Joan Bassegoda ho va publicar amb una edició de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona. A més, des del municipi s’està promocionant turísticament la Ruta dels tres arquitectes: Gaudí, Domènech i Montaner i Jujol. L’altar gaudinià referenciat, la tomba del rei Jaume I i el teatre Metropol, són la trilogia de les obres que es volen destacar. Per què no la “Ruta dels dotze arqui-

La façana principal del Mercat Central de Tarragona, un edifici modernista de l’arquitecte Pujol de Barberà

tectes”? A més dels tres primeres espases tenim obres de Ramon Salas i Ricomà (plaça de braus, casa Salas), Josep Maria Pujol de Barberà (mercat muncipal, rectorat URV, cases Ripoll i Musolas), Pau Monguió i Segura (església dels P.P. Carmelites), Bernardí Martorell i Puig (col·legi de les Teresines), Enric Sagnier i Villavechia (casa número 77 de la Rambla Nova), Juli M. Fossas (Quinta Sant Rafael al parc de la ciutat), Francesc Morera i Gatell (casa Rosell, col·legi Pax), Alfons Barba Miracle (Villa Argentina) i Antoni Pujol Sevil (Cambra de

Comerç, Indústria i Navegació). L’any Gaudí 2002 ha significat un avenç importantíssim pel coneixement de la personalitat fascinat, mística, creativa, genial, irrepetible i senyorial d’un home de casa nostra, de la nostra terra. Aquesta identificació GaudíReus, ha de servir perquè tots els ciutadans s’impliquin a partir d’ara una mica més en el projecte de la Gaudimania. JOSEP MARIA BUQUERAS I BACH Arquitecte tècnic i professor

TAG▼ Juny 2003

PATRIMONI

▼ Coves, avencs, balmes i refugis

es coves, avencs i balmes naturals foren els primers aixoplucs dels nostres avantpassats que poblaren inicialment el territori. I allí, en les covetes i petits avencs que hi ha a la muntanya i vora les rases i torrents s’hi va fer habitació des de molt antic. Se n’han trobat rastres a les coves de Santa Cristina i de la Plana, a la Roca Foradada, a la cova de Sansuies, al petit avenc que hi ha a la muntanya del Madroneta sobre la costa del Rotllat. En alguns d’aquells caus naturals s’hi va fer una llarga estada a través del temps. A Santa Cristina la cova ja fou habitada en el període neolític. En època històrica, a l'Edat mitjana, s’hi estaven dos eremites l’any 1388. Quatre segles més tard, a1 1774, hi vivia el mestre de cases Ramon Miró amb la seva família. En morir-se-li dues filles petites, el baró del lloc ordenà que en fossin foragitats : “... morí Madrona Miró de edat de sis mesos filla de Ramon Miró Mestre de casas ÿ de Rosa Miró cònyuges habitants dins una roca cerca la Hermita de S. Cristina ( la qual habitació mana tapar ÿ omplir lo Sr. Baró, ÿ com de altre part lo Comú hagués intentat tràurer de dita Cova a dits habitants per la indecència en qué estàvan 8 de família...”. En aquesta apuntada que va fer el capellà de la Bisbal al llibre d'òbits reflecteix perfectament aquell espai. Primer diu que viuen dins d’una roca i aquest es l’aspecte del veral, una gran roca amb un forat o una mena de portal per accedir a l’interior. Després l’anomena Cova quan parla de que els del Comú o l’Ajuntament

TAG ▼ Juny 2003

també volien expulsar la família d’aquella llobera. I en el manament del senyor baró de fer tapar i omplir el forat que, per cert no es va complir mai, parla d’habitació. O sigui que era un espai o cova que hi havia dins d’una roca i que servia d’habitació humana. És l’entranyable Cova dels Nens Xics com l’anomenem els bisbalencs. A més a més d’aquelles covetes i caus naturals, en alguns indrets del terme, sobretot vora les rases i torrents, al llarg dels anys s’hi han buidat covetes artificials

En alguns d’aquests caus i refugis naturals s’hi va fer una llarga estada a través del temps

per a servir de refugi al pagès i als seus animals. Al terme de la Bisbal n’he trobat unes trenta. A Cal Llach, Mas Cerer, Cal Figarola, Cal Vilella, La Seguera, La Sala, Sansuies, sota el Morro Fresc, prop de la Font dels Aubes, les Povilles, Cal Rotllat, les Clotes, Cirerol, La Barquera, Freié..... Acostumen a estar situades en les ribes o tallats que han format els corrents d’aigua al llarg de milers d’anys, degut a la facilitat per a treballar aquells elements frontals de les rieres i rases que sovint estan formats per graves compactes. Normalment s’excava el refugi deixant un portal d’entrada sense afegir-hi cap element d’obra. D’altres vegades s’aprofita una gran roca horitzontal o bancada natural de pedra que fa com de llindar de l’espai o volum que es

buida a sota. Després s’hi fa una paret al davant adaptada a la topografia del terreny. Es disposa el portal d’entrada i, sovint, un forat o finestró de ventilació. Al fondo del Marranet he trobat un refugi que consisteix en una coveta natural que s'aprofità i s'eixamplà amb la construcció de mitja barraca de pedra amb el seu corresponent portal, constituint així un sorprenent aixopluc mixt de cova i barraca. Darrere de Mas Cerer-Cal Sinsanques hi ha una cova artificial força gran, d’uns 18 m2 de planta, que estic segur que va servir d’habitatge. Al sostre s’hi va obrir una xemeneia perfectament circular per a la ventilació de l'estança. Dos contraforts de pedra emmarquen l’obertura d’accés. Si es remenés la runa que hi ha a terra es trobaria l’evidència i la cronologia del poblament d’aquella peça que ha de ser molt antiga i anterior al conreu que hi ha a sobre de la cova ja que la xemeneia està ben tapada amb pedres que han quedat sota la terra i els ametllers de la parada superior. Una altra d’aquestes estances troglodites que és ben curiosa és la que hi ha al torrent de la Seguera. Disposa d´un espai d´onze metres quadrats amb una alçada mitjana de dos metres. Està buidada dins del terreny i marca l’espai del pagès i el de l’animal on hi ha una menjadora modelada en el mateix terreny compacte del refugi. Les formes o plantes més usuals d’aquests refugis son rectangulars i ovalades o rodones. La majoria son totalment austers i pràctics, adequats a la funció que

▼ Dibuix a tinta original de l’autor dels refugis del Prat de Sansuies i de La Sala

Les formes o plantes més usuals dels refugis són rectangulars, ovalades o rodones, adequades a la funció que han de complir

han de complir. N’hi ha algun però que disposa de qualque detall especial en la seva execució com ara el portal entallat d’una coveta artificial del Prat de Sansuies que li dóna un caire com d’entrada d’una petitona mastaba egípcia. Sota Cal Vilella, vora la pallissa del Viudet, hi ha un complex

subterrani excavat al tapassot i al dur terreny de la zona. Per a mi és un enigma la seva funció, utilitat i cronologia. Hi ha una sitja de grans proporcions , una mena de cup grandiós buidat al terreny, que connecta amb un passadís pel qual hi pot circular una persona. La llargada parcial del corredor, ja

que la part final està ensulsiada, és de més de trenta metres i disposa de diverses entrades o accessos a la superfície. Una part del sostre està coberta per lloses de pedra força grans. Alguns arqueòlegs que hi he portat no m’han sabut donar cap explicació convincent d’aquell sistema subterrani. En

TAG▼ Juny 2003

Dibuix a tinta original de l’autor sobre el refugi ubicat al torrent de la Seguera, amb la seva planta i la seva secció

▼

estar només a una vintena de passes del camí ral i ser, per tant, de fàcil accés, jo crec que podia haver servit per a guardar les collites de la gent del rodal tant en èpoques de pau com en casos de perill ja que la coberta de l’obertura superior de la sitja es podia fer simplement amb una llosa tapada amb terra i matolls si calia dissimular-la. L’assentament ibero-romà que hi ha al costat mateix, a la Penyora de

TAG ▼ Juny 2003

Freié, m’estimula la imaginació per a datar en una època molt reculada aquella obra sorprenent. Antigament les coves eren valorades i es transmetien de generació en generació fent-les constar a les escriptures i així, la cova de Mas Cerer es traspassa des de temps immemorial juntament amb el salic del seu interior. El nom en llatí que hi constava als antics pergamins era el de speluncha.

D’aquesta paraula ha derivat el mot català espluga que es sinònim de cova i que ha donat nom a diverses viles catalanes com ara l’Espluga de Francolí, Esplugues de Llobregat i d’altres. La primera cova bisbalenca que figura en un document conegut es la speluncha de Guasch, la cova de Gosc, que apareix l’any 1088. Aquests senzillíssims habitatges tan humils i en els quals ningú no s’hi fixa, ens remeten a d’altres indrets de la terra on encara es fan servir, com ara a l´Anatòlia, Etiòpia i algunes illes i penínsules del bassal mediterrani, alhora que ens recorden els remots orígens del poblament del territori quan disposar d’una coveta per aixoplugar-se i arrecerar la família era un luxe que no el tenia tothom. Dels estreps muntanyosos del Montmell que emmarquen bellament la nostra vila per la banda de cerç, antigament, a l’any 936, n´hi deien el pug de Forchada, el puig Forcat perquè es una muntanya geminada en forma de forca. Ara el puig que està més a prop de Sansuies s’anomena Les Comes, mentre que de l’altre més alt del darrere n’hi diuen el puig de la Cova. I porta aquest nom degut a la grandiosa balma natural que hi ha a mitja muntanya i on s’hi podia amorriar o sestar un gros ramat de bestiar. Molt poca gent, potser per sort, s’arriba fins allí, però és fantàstic posar-se al fons de la cavitat i admirar la gran volada del sostre petri. Vet aquí un bell refugi que devia plaure molt als primitius caçadors habitants del paratge.

BENJAMÍ CATALÀ BENACH Arquitecte tècnic

TURISMOS

DEPORTIVOS

MONOVOLÚMENES VERSO

TODOTERRENOS

IVA e impuestos de matriculación P. Prever incluidos

AUTO FORUM RED PROVINCIAL TARRAGONA: C/ Gasómetro, 40 • Tel. 977 25 01 71 REUS: Ctra. Alcolea, 136 • Tel. 977 32 64 87 TORTOSA: Ctra. Tortosa-Alcolea, km 2 • Tel. 977 44 61 05

PORQUE HAY UN TOYOTA PARA CADA PERSONA

VENDRELL: Ctra. Tarragona, 246 • Tel. 977 66 15 54

TAG▼ Juny 2003

GABINET TÈCNIC

▼ Els revestiments ceràmics LA BONA COL·LOCACIÓ

D) Els junts

A) Els suports Han d’estar en bon estat, plans, resistents, sense disgregacions (aplicar-hi enduridors), compatibles (damunt de guix o fusta aplicarem una imprimació, damunt de pintures respatllarem i rentarem la superfície) i nets (neteja amb rentat a pressió amb aigua acidulada). Damunt de suports amb humitats importants no s’han d’efectuar revestiments de cap tipus.

JUNTS DE DILATACIÓ Superfície

Longitud

Enrajolats interiors

50 m2

Enrajolats exteriors

30 m2

4 m en horitzontal 8 m en vertical

Paviments interiors

50 m2

Paviments exteriors

20 m2

DIAGNOSI

B) Els ferraments CARACTERÍSTIQUES DE LES PECES Superfícies < 400 cm2 Superfícies = 900 cm2 amb intrasdós llis Superfícies = 900 cm2 amb intrasdós rugós Paviments amb superfície = 900 cm2

GRUIX DE COLA 1,5 mm 3 mm 5 mm 6 mm

C) Les peces

TIPUS DE FORMAT

MESURES (cm)

Petit Mitjà Gran Molt gran

20 x 20 30 x 30 45 x 45

COL·LOCACIÓ

TAG ▼ Juny 2003

400 cm2 900 cm2 2.025 cm2 Fins a 2.500 cm2

SUPERFÍCIE DE LES PECES ENRAJOLATS

Encolat simple Doble encolat

SUPERFÍCIE

PAVIMENTS

Interior

Exterior

Interior

Exterior

S < 900 S > 900

S < 600 S > 600

S < 900 S > 900

Tots

Com en tot procés patològic, l’estudi de la lesió precisarà d’una anàlisi de la seva evolució (causa, procés i símptomes) per al seu correcte coneixement abans de procedir a prendre mesures per a la seva reparació. En el nostre cas, hem de conèixer l’amplitud de la lesió a fi i efecte de concretar l’àmbit de la reparació. Així, quan el despreniment és puntual i la causa no es pugui considerar generalitzada, l’actuació de la reparació es concretarà en l’element i desprès en el seu entorn, per exemple, una filtració d’aigua localitzada o un esforç mecànic puntual. Però la majoria de despreniments tenen causes generalitzables a la globalitat del parament, donat que si és un defecte d’execució, de disseny o del material emprat, el més normal és que pugui afectar tot el parament realitzat amb les mateixes condicions.

LA REPARACIÓ Per a una correcta reparació hem d’anul·lar primer la causa que la provoca i després podrem procedir a corregir la lesió, donant, novament, a la unitat constructiva la seva funcionalitat. En la majoria del casos la reparació sempre passa per la reposició. A) En paviments Si la unió realitzada és amb morter hidràulic, i per tant és mecànicament dèbil, les patologies poden aparèixer: 1- Per esforç rasant: Degut a la contracció i dilatació de les rajoles. La causa més probable és que les rajoles s’hagin col·locat sense junt. La reparació més correcta seria enderrocar tot el paviment i refer-lo a junt obert. Donat que aquest sistema és molt costós, una solució alternativa consisteix en calcular la situa-

ció correcta dels junts de dilatació-contracció necessaris, aixecar les línies de rajoles coincidents i substituir-les per d’altres amb una mida més petita, per tal de crear aquest junt, el qual podrà ser perimetral si les dimensions de l’habitacle són reduïdes. 2- Per flexió del forjat: Sol provocar bé la trencada del paviment (pels junts o per les rajoles) o la seva separació del suport si estan col·locades sense junt. La reparació consistiria en primer lloc a reforçar el forjat i, posteriorment, canviar les peces trencades. 3- Per compressió: Puntual de la capa d’unió que provoca un assentament diferencial de les rajoles. Les causes més comunes són : a) Per fallada generalitzada per la utilització d’un material massa pobre. La solució més adient és refer tot el paviment.

▼ Traginer segons una rajola d’oficis del segle XVII. Museu Vicenç Ros de Martorell

b) Per fallada puntual 4- Per dilatació: D’elements infiltrats. Sals que dilaten en cristal·litzar-se, o aigua en congelar-se. Si es tracta de sals, haurem de conèixer la seva procedència. Si venen del terra caldrà crear una barrera impermeable. Si són del propi morter, caldrà refer el paviment. Si es tracta d’aigua, caldrà construir una barrera impermeable. 5- Per manca de junts estructurals: Caldrà crear-los en els llocs adients i refer el paviment de l’entorn.

▼ Escenes de caça, segons un plafó de ceràmica del segle XVII del Museu Vicenç Ros de Martorell

ANTONI BLADÉ I RECHA Arquitecte tècnic Professor de construcció

TAG▼ Juny 2003

GABINET TÈCNIC

▼

Notes de seguretat per a grues torre

xisteix un gran nombre de grues torre desmuntables en el paisatge urbanístic de les nostres ciutats i no sempre la seva instal·lació i el seu funcionament cumpleixen la normativa vigent. Això fa que puguin representar un perill per a la seguretat de les persones i els bens.

TAG ▼ Juny 2003

▼

Regulació ◗ Real Decret 2291/1985 que aprova el Reglament d’Aparells d’Elevació i Manutenció. ◗ Ordre, de 28 de juny de 1988, que aprova la ITC MIE-AEM-2. ◗ Ordre, de 16 d’abril de 1990, que modifica la ITC MIE-AEM-2. ◗ Norma UNE 58-101-80 I, II, III i IV; aparells pesats d’elevació. ◗ Decret 358/2000, de 18 de juliol, que regula el procediment per a la instal·lació, ampliació, trasllat i posada en funcionament dels establiments i instal·lacions industrials. ◗ Ordre de 16 d’octubre de 2000, per la qual es dicten normes de desenvolupament del Decret 358/2000, de 18 de juliol, per a la tramitació dels expedients d’instal·lació, ampliació, trasllat i posada en servei d’indústries i instal·lacions relacionades en el seu annex i el seu control. La grua torre desmuntable per a obres es una grua d’instal·lació temporal concebuda per a la seva utilització a les obres de construcció, dissenyada per soportar freqüents muntages i desmuntatges, així com trasllats entre diferents emplaçaments. S’utilitza bàsicament en la construcció d’edificis d’alçades superiors a tres plantes. La grua torre autoplegable és

Una grua torre a la construcció d’un edifici al nucli urbà de Constantí

una grua pluma orientable, la pluma de la qual es munta sobre la part superior d’una torre vertical orientable on la part inferior s’uneix a la base de la grua per mitjà d’un suport giratori i que està provista dels accessoris necessaris per permetre un ràpid plegat i desplegat de la pluma. Aquests tipus de grua s’empren en la construcció d’edificis de menys de tres plantes.

Ambdues a la vegada poden ser: ◗ Desplaçable en servei. La base està dotada de mitjans propis de traslació sobre carrils o altres mitjans. L’alçada màxima de muntatge ha de ser tal que, sense cap mitjà d’ancoratge addicional, sigui estable tant en servei com fora de servei per a les sol·licitacions a les quals hagi de ser sotmesa.

◗ Fixa (estacionada). És aquella la base de la qual no disposa de mitjans de trasllat, o que tenint-los no són utilitzables durant el transcurs de l’obra o aquella en la qual la base és un fonament o qualsevol altre conjunt fixe. Disposen dels següents moviments: 1. Elevació: desplaçament vertical de la càrrega. 2. Orientació: moviment angular, en un plànol horitzontal, de la part giratòria de la grua. 3. Distribució: desplaçament del carro al llarg de la pluma de la grua. 4. Trasllació: desplaçament de la grua en el seu conjunt quan està en disposició de treball. La situació de la grua en un solar serà estudiada per tal que no pugui ensopegar amb edificis costaners, considerant que la distància vertical entre l'element més baix (ganxo en posició alta o contrapès aeri) de la grua estigui a una distància de 3m per damunt de qualsevol element estructural o obstacle que es trobi dins l’àrea d’escombrat de la grua. És recomanable que si l'estudi de seguretat i salut a l’obra no exigeix una altra alternativa, una vegada acabada l’estructura i els acopis a les respectives plantes, se substitueixi la grúa torre pels corresponents muntacàrregues. Per elegir el model de grua hem de considerar els següents paràmetres: Paràmetres 1. LINIALS Abast màxim Alçada sota ganxo 2. CÀRREGA

Càrrega en punta Càrrega màxima

La instal·lació de la grua torre i la seva posada en servei requerirà de la presentació a la Delegació Territorial de la Conselleria amb les competències adients en matèria d’Indústria i Energia, d’una sol·licitud acompanyada d’una fitxa de característiques tècniques (ambdós

models oficials publicats a l’Ordre de 16 d’octubre de 2000) i de la següent documentació: Tràmit Instal·lació de grua torre: Nova Instal·lació. Documentació 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 10 i 11. Llista de requeriments associats 1. Certificat d’acabament d’obra model GR2. 2. DNI de la persona que signa la sol·licitud. NIF del titular de la instal·lació. 3. Carpeta normalitzada. 4. Projecte amb estudi de seguretat. 5. Butlletí d'instal·lació elèctrica. 6. Imprès sol·licitud model GR-1. 7. Certificat de construcció. 8. Certificat d’utilització model GR-3. 9. Contracte de manteniment. 10. Certificat de fabricació del tram d’encastament. 11. Fotocòpia del llibre de registre. A més es tramitarà el permís municipal per legalitzar la instal·lació de la grua dins del solar. La instal·lació i el muntatge, i el seu ús i manteniment, es realitzaran d’acord amb l’indicat en la norma UNE 58-101-80, part II, i tenint en compte que el muntatge podrà ser realitzat pel fabricant, usuari o empresa especialitzada en el muntatge de grues. Els muntadors seran de provada capacitat i dependran d’un tècnic titulat, el qual haurà de planificar i responsabilitzar-se del treball que s’executi extenent els corresponents certificats de muntatge. La manipulació de les grues es confiarà únicament a persones que estiguin familiaritzades amb el servei de les seves instal·lacions mecàniques i elèctriques i que coneguin a més els riscos d’accidents. Les grues amb lloc de comandament sols poden ser ateses per persones majors de 18 anys. En tot moment existirà una persona encarregada de la seva conducció que reunirà les condicions fixades en la UNE 58101-80 i que en tot moment serà responsable de l’estat de la mateixa

en el marc de les competències que se li donin. Les instal·lacions de les grues sols poden ser manipulades pel conductor en servei i per persones a qui expressament se’ls encarregui ferho i que estiguin instruïdes sobre els riscos i el perill. Les grues torre són molt sensibles al vent, i sempre que se sobrepassin les velocitats de 50 quilòmetres per hora, o la indicada pel fabricant, s’haurà de paralitzar el treball. Es deixarà el gir lliure perquè la ploma s’orienti com una veleta, oferint la mínima resistència. La grua és un aparell que està pensat per elevar materials i, un cop elevats, traslladar-los d’un lloc a un altre. Per tant, no es poden arrossegar materials pel terra, ja que aquests esforços causen en general una torsió de l’estructura per a la qual no està calculada, amb el consegüent perill de caiguda de tota ella. Controls periòdics a realitzar sobre la grúa: ◗ Control del nivell de la via. ◗ Control dels extrems de la via. ◗ Control de l’eficàcia dels frens. ◗ Control de l’estat de les instal·lacions elèctriques. ◗ Control de l’estat de les postes a terra. ◗ Control dels lastres de la grua. ◗ Control dels dispositius de seguretat. ◗ Control de l’estat del cable d’elevació. No hem d'oblidar la importància que té, en la manipulació i moviments de la grua, l'acció del senyalista, sobre tot quan la càrrega queda fora del camp visual del gruïsta. Tots els senyals utilitzats s'ajustaran a les prescripcions contingudes en el RD 485/97, de 14 d'abril. BIBLIOGRAFIA Notas de Seguridad en la Construcción. Aparatos de elevación. Comisión de Seguridad e Higiene de la Construcción de Catalunya

LLUÍS ROIG Gabinet tècnic del Col·legi

TAG▼ Juny 2003

ASSESSORIA JURÍDICA

▼ La competència professional dels arquitectes tècnics en actuacions de demolició i enderrocs

stà àmpliament reconeguda pel vigent ordenament jurídic la competència professional a favor dels arquitectes tècnics, de forma concurrent amb altres professionals, la projecció i la direcció facultativa per dur a terme tasques de demolicions totals o parcials d’edificis prèviament construïts. A més d’estar degudament regulada aquesta competència per la normativa legal d’aplicació, cap administració qüestiona aquesta possibilitat. Inclús existeixen suficients antecedents en els quals el projecte de demolició prèvia i la seva corresponent direcció facultativa, tant sols és assumida per un arquitecte tècnic, procedint-se seguidament a la nova edificació sota el projecte redactat per l’arquitecte, i en el qual el mateix arquitecte tècnic que ha intervingut en la fase de demolició assumeix la direcció de l’execució material de la nova edificació, com si d’una forma diguem-ne, deliberada, l’autor del projecte arquitectònic de nova edificació, hagués “rebutjat”, naturalment per la responsabilitat que això comporta, la fase de demolició. És l’única competència professional que ningú qüestiona, i això al marge de qualsevol complexitat tècnica. Donada la circumstància de què aquestes tasques d’enderrocament són o acostumen a ser complexes i dificultoses i, a més a més, poden comportar un gran risc, es recomana, una vegada més, des d’aquesta assessoria jurídica que s’extremin les mesures de precaució. És per aquest motiu, que a l’hora d’accep-

TAG ▼ Juny 2003

tar aquest tipus de treball, s’hauran de preveure totes les hipòtesis de risc, i s’hauran d’adoptar les mesures correctores per no posar en perill ni als operaris que treballen en la fase d’enderroc, ni les condicions dels edificis adjacents o veïns. Serà necessari visitar amb caràcter previ i documentar totes les circumstàncies físiques de les edificacions veïnes, i en aquest sentit es

Les tasques d’enderroc acostumen a ser complexes i costoses, i poden comportar greus riscos

recomana a més a més, visitar l’interior de les indicades edificacions per comprovar l’estat dels murs interiors i la possible presència de fissuracions o badats. En el cas de què això no sigui possible perquè els propietaris dels edificis adjacents es neguin a facilitar l’entrada a l’interior dels habitatges o locals de la seva propietat, s’hauria de documentar notarialment aquest rebuig mitjançant un acta de presència. En el cas de què ens permetin la lliure entrada, també es recomana la documentació de tots aquests extrems mitjançant un acta notarial en la qual s’incloguin fotografies. En el cas de què es detecti la presència de badats, tant en els murs interiors com en els exteriors, caldria valorar la possibilitat de la col.locació de testimonis de guix per poder

comprovar-los després de les actuacions d’enderroc. En el projecte s’hauran de reflectir de forma molt detallada totes les mesures de precaució que seran proporcionals a la naturalesa de les obres i de les característiques de les edificacions veïnes. En especial, no es permetrà l’ús de maquinària que pugui provocar vibracions o agressions considerables a les edificacions veïnes. Es tindrà en compte la durada de les obres d’enderroc, les mesures de protecció entre els murs de les edificacions veïnes, les pendents necessàries per facilitar l’aigua pluvial del solar a l’exterior per evitar l’entollament i l’estovament dels fonaments de les edificacions veïnes. Es tindrà molta cura en deixar part de la façana exterior amb les degudes mesures de seguretat per tal que serveixi de protecció entre les construccions veïnes o qualsevol altra mesura que resulti adient. També es detallaran les condicions de les rases i la forma en què s’han de fer al llarg de les mitgeres veïnes. S’exigirà al promotor i al constructor o a l’empresa que ha d’intervenir en les obres d’enderroc l’acreditació d’una assegurança de responsabilitat davant de tercers amb una cobertura suficient i proporcional als potencials danys que es puguin causar. En el full d’encàrrec de la direcció facultativa, es farà constar de forma molt clara i precisa que l’assumpció d’aquesta missió de direcció es condiciona a la prèvia comu-

▼

nicació a l’arquitecte tècnic i de forma fefaent per part del promotor, donant compte de l’inici de les obres amb la deguda antelació a fi de què es pugui des de l’inici fer un seguiment exhaustiu de les tasques d’enderroc. S’haurà de documentar en el Llibre d’Obra l’efectiva presa de possessió de la direcció de les obres d'enderroc. A l’inici de les actuacions s’haurà d’habilitar sense cap tipus d’excusa un Llibre d’Obra per anotar de forma molt detallada les ordres donades que hauran de ser signades per part de la persona que les rebi. S’haurà de tindre en compte a la vista de la naturalesa de les obres i de les característiques d’ubicació de les actuacions d’enderroc, així com l’antiguitat de les construccions veïnes, les característiques de les vies públiques, etc i la dedicació personal i a peu d’obra, per tal de preveure una adequada dedicació professional. Donada la complexitat d’aquestes obres, més que parlar d’una adequada assiduïtat, jo diria que es tracta d’una adequada permanència a peu d’obra. Alguns ajuntaments de la zona de Girona exigeixen d’acord amb les ordenances municipals, la signatura d’un document per part del tècnic director d’aquestes actuacions comprometent-se durant la fase d’enderroc a romandre constantment a peu d’obra. Totes aquestes circumstàncies s’hauran d’avaluar degudament a l’hora d’assumir aquestes tasques que són complexes i generadores de possibles responsabilitats. Per això, s’haurà de valorar també la deguda remuneració econòmica en forma d’honoraris per la projecció i direcció d’aquestes tasques. En finalitzar les obres, serà necessari que es redacti un acta en la qual es faci constar que les obres han finalitzat, que es descrigui de forma clara el solar resultant, l’estat dels murs de les edificacions veïnes, la verificació dels testimonis de guix, les proteccions executades,

Treballs previs a l’enderroc d’una secció d’un edifici antic

les pendents adoptades al solar, l’estat de les edificacions veïnes per fora i per dins, i totes aquelles mesures que es considerin adients. Es lliurarà una certificació d’acabament de les tasques d’enderroc i de la intervenció professional encomanada, en el qual es farà constar la necessitat de què en el cas que el solar quedi sense cap tipus d’actuació constructiva, s’haurà de revisar en el període de temps que es cregui adient, (cada any o el temps que es cregui oportú) l’estat del solar per part d’un tècnic competent, per tal de revisar l’estat de les proteccions i dels murs laterals, de les proteccions deixades i de les edificacions veïnes per tal d’adoptar les mesures correctores que siguin més conve-

nients. També es recomana que es formalitzi l’entrega d’aquesta documentació visada al promotor de les obres. Això es importantíssim. És possible que algun lector, consideri que aquestes mesures són desproporcionades i exagerades, però les lamentables experiències de tipus judicial que hem viscut, aconsellen, sense cap tipus de limitació, l’adopció de totes les possibles mesures encaminades a evitar lamentables sinistres que normalment tenen una enorme repercussió social i unes desagradables actuacions judicials de resultat imprevisible. F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA Advocat

TAG▼ Juny 2003

INFORMÀTICA

▼ Adéu a Netscape

ixí és. Netscape, el navegador que fa anys era el més popular, perdrà vigència en poc temps atès que no serà actualitzat mai més. Són força clars i comprensibles els motius d’AOL (Mozilla cada dia guanya més usuaris, i Netscape ja no pot fer-li front a Internet Explorer). Tot i això, em pregunto; què va dur a aquest popular navegador a la seva perdició? Culpa dels usuaris? De la/les empresa/es? O de tots dos? L’EMPRESA Com a usuari d’Internet, gossaria opinar que una mica de culpa la té l’empresa. S’ha d’admetre que, per més que no era un producte 100% dolent, no arribava mai a fer-li ombra a Internet Explorer (IE). Anys enrera, Netscape estava en posició d’inventar tags nous i no haver de soportar els tags de l’IE, però quan el producte de Microsoft va aconseguir dominar el mercat, penso que hagués estat intel·ligent desenvolupar un software totalment compatible. Una vegada vaig baixar Netscape per veure si pagava la pena, i em va decepcionar rotundament. Jo mai tornaria a fer servir Netscape. Perquè haig de patir veient pàgines que no es mostren com haurien de veure’s? I si bé l’Internet Explorer no és sinònim de velocitat, Netscape consumeix massa recursos per ser una aplicació que ha de poder estar oberta més d’una vegada i compartir recursos amb altres programes.

TAG ▼ Juny 2003

L’USUARI Un cop vaig preguntar-li a un conegut: "Quin programa fas servir per a navegar?", "Arnet", em va respondre. Com podem pretendre que algú triï quin software utilitzar si ni tan sols coneix el significat de la paraula? Quan li vaig plantejar això a algú més, em va dir: "L’usuari no té res a veure, si el software és bo, s’imposa. Mira el cas de Dreamweaver/FrontPage 2000." I si bé alguna part de raó tenia, no és totalment cert. Per començar, FrontPage 2000 no ve gratis amb Windows, l’IE sí. A més, hem de considerar quines persones utilitzen el software: Dreamweaver iFrontPage 2000 són per construir pàgines web, per la qual cosa s’orienten a gent amb més coneixements, que sap navegar bé per Internet, i té la preparació necessà-

ria com per instal·lar i provar software; els navegadors, en canvi, estan pensats perquè puguin fer-se servir per gent amb uns mínims coneixements del tema. A algú que només sap revisar el seu mail, mai pensarà que existeix alguna cosa similar a allò que està utilitzant. CONCLUSIÓ Encara que Netscape hagués estat un software de millor qualitat que la resta, no hauria guanyat el mercat. El problema que va haver d’afrontar aquesta empresa és una qüestió que no té límits i és molt difícil de combatre: la ignorància.

Font: www.webabierta.com

MARCEL RAMÍREZ Aula d’Informàtica

ACTIVITAT COL·LEGIAL

▼ Es presenta la Fundació Tarragona Unida, l’ONG dels aparelladors locals

▼

l passat dimecres 30 d’abril es va dur a terme l’acte de presentació de la recentment creada Fundació Tarragona Unida, a la sala d’actes del Port de Tarragona. Durant l’acte, el president del Col·legi, Joan Prous, va manifestar la seva satisfacció per la posada en marxa d’aquesta entitat, tot reafirmant la voluntat solidària del col·lectiu d’aparelladors de Tarragona i destacant la seva capacitat tècnica, molt adient per a aquests tipus de tasques humanitàries. De la seva banda, el president de la Fundació -i alhora president de l’Autoritat Portuària- Lluís Badia, va posar de relleu la importància del vessant solidari dels diferents col·lectius professionals de la demarcació com una bona aportació a l’equilibri social. Finalment, el vicepresident executiu de la fundació, l’aparellador Ramon Valls, va afirmar que l’entitat neixia després d’un període de dos anys de treball i debat, i va presentar les primeres iniciatives que posarà en marxa la fundació, tant a nivell local com des del punt de vista internacional. A banda dels càrrecs de presidència, Tarragona Unida integra Gemma Blanch com a tresorera, Josep Ma Crespo com a secretari i Lluís Jacas, Eduard Manresa i Lluís Morales com a vocals, a més d’un total de tretze aparelladors i aparelladores com a membres fundadors. L’entitat va ser creada oficialment el 17 de desembre de 2002, i té la mateixa adreça que el Col·legi.

D’esquerra a dreta, el president del Col·legi, J. Prous, i els president i vicepresident executiu de la Fundació, Ll. Badia i R. Valls, respectivament

SUPRIMIR BARRERES ARQUITECTÒNIQUES L’article tres dels estatuts de la fundació indica la finalitat i els àmbits d’actuació de l’entitat: proporcionar ajut humanitari a l’entorn de la construcció i oferir assessorament, formació i col·laboració tècnica amb d’altres ONG, entitats, associacions i particulars sense ànim de lucre. En concret, Tarragona Unida ha iniciat contactes amb una fundació similar del Col·legi d’Enginyers Industrials. La primera iniciativa que vol tirar endavant l’entitat és una campanya per a la supresió de les barreres arquitectòniques en els comerços locals, en col·laboració amb la Fundació Lleida Solidària.

Inicialment, la campanya es desenvoluparà a Tarragona, per intentar implantar-la més tard a altres localitats, com ara Reus, Valls o El Vendrell. D’altra banda, la fundació està en fase d’establir contactes amb la major part dels municipis de la demarcació tarragonina, amb l’objectiu d’oferir la seva col·laboració a les àrees de Benestar Social. Finalment, l’entitat manté també una línia de suport a l’ONG Medicus Mundi, per tal de construir un hospital a la selva amazònica de Bolívia, en concret, a la ciutat de Riberalta. L’estiu passat, tècnics tarragonins ja van visitar aquesta localitat.

TAG▼ Juny 2003

ACTIVITAT COL·LEGIAL

▼

El Col·legi participa en el II Fòrum Català d’Administradors de Finques

▼

l passat 9 de maig, el responsable de Dinamització del Col·legi, Enric Casanovas, va participar en el II Fòrum Català d’Administradors de Finques amb una conferència sobre les patologies derivades de la manca de manteniment dels edificis. A partir d’estadístiques elaborades per diverses companyies asseguradores relacionades amb el món dels arquitectes tècnics (prop de 2.000 expedients i unes 8.000 patologies en el període 1992-2001), Casanovas va assenyalar que el 15% dels sinistres registrats estaven causats per deficiències en el manteniment dels edificis. Les dades feien referència a les construccions d’entre 10 i 15 anys d’antiguitat. D’altra banda, el responsable de dinamització del Col·legi va afirmar que l’estat espanyol se situava a la cua dels països la UE pel que fa als proble-

Un moment de la intervenció d’Enric Casanovas al II Fòrum Català d’Administradors de Finques, a l’hotel Royal Tàrraco de Tarragona

mes derivats del mal ús de les edificacions, amb un 13,5% del total de patologies de les construccions causades per aquest concepte, quan la mitjana europea en aquest

àmbit és del 10%. Finalment, Casanovas va destacar la importància del manteniment dels edificis en la tasca diària dels administradors de finques.

UN ESPAI PER AL DEBAT PROFESSIONAL El col·lectiu d’administradors de finques de Catalunya aplega prop de 4.500 col·legiats en una entitat que fomenta formes d’intercomunicació entre el Col·legi i la realitat socioeconòmica en la qual es desenvolupen les seves activitats. Durant la primera edició del fòrum, que es va dur a terme a la ciutat de Girona l’any 1999, es van reunir prop de 150 administradors d’arreu de Catalunya. En aquesta segona edició, l’assistència ha superat les xifres de fa quatre anys. segons els organitzadors, aquestes jornades de debat professional han de servir per refermar encara més el paper que desenvolupa el conjunt dels administradors de finques tarragoní. El Col·legi territorial de Tarragona inte-

TAG ▼ Juny 2003

gra els professionals del sector, tot procurant donar-los una sèrie de serveis jurídics, administratius, tècnics i de formació amb l’objectiu de què estiguin preparats per afrontar de la milor manera la seva tasca quotidiana. L’acció del Col·legi intenta que la feina diària dels administradors reverteixi en beneficis per al món immobiliari local i el col·lectiu de propietaris que aprofiten la seva tasca professional. D’altra banda, aquesta segona edició del Fòrum ha comptat amb la participació de diverses empreses relacionades amb el món de la construcció d’habitatges i de la seva administració, així com de diferents entitats financeres i empreses de subministraments.

El ministre Piqué presenta la col·lecció de Manuales profesionales

Manuales profesionales - 1II

El aislamiento acústico en edificios Del proyecto al control técnico y administrativo

JOSEP M. QUEROL

El divendres 6 de juny a les 19.00 h, al Palau de Congresos de Tarragona, es presenta la col·lecció Manuales profesionales editada pel nostre Col·legi i dirigida per Enric Casanovas. El ministre de Ciència i Tecnologia, Josep Piqué, conjuntament amb el president del Col·legi, Joan Prous Masdeu, presidiran l’acte. La col·lecció es va iniciar el 2002, amb el volum La carga de fuego y el riesgo de incendio, que enguany tindrà una segona edició ampliada i revisada, i va continuar amb Tratamiento del agua y prevención de daños en edificios i El aislamiento acústico en la edificación. Els propers llibres per editar seran: El cálculo de la demanda energética como herramienta de diseño; La seguridad en las estructuras de fábrica; Aprendiendo de la experiencia en estructuras a través de 100 casos inéditos; i El mundo del hormigón precomprimido. Definición, filosofía y respuesta estructural.

Cursos sobre patologies, planificació i gestió de projectes Durant el passat mes d’abril, l’Àrea de Dinamització del Col·legi ha dut a terme tres cursos amb un total de 44 hores lectives. «Patologia, teràpia i tractament d’aigua en edificis d’habitatge» és el títol del primer curs, que va girar, entre d’altres temes, al voltant de la imminent aprovació del nou Decret d’Aigües, que preveu novetats en el control i el tractament. El curs titulat «Microsoft Project» va tractar la planificació de l’execució de projectes, sota la direcció de l’arquitecte tècnica Olga Cid. Finalment, sota el curiós títol «Números Gordos», durant la darrera setmana d’abril es va desenvolupar un curs sobre la necessitat d’un bona predimensió en el càlcul d’estructures. El títol fa referència al llibre tècnic més venut a Catalunya durant el 2002: Números gordos en el proyecto de estructuras. Finalment, la primera setmana de maig es va dur a terme un curs de dues jornades sobre avaluació financera de solars i viabilitat de promocions.

Construmat 2003, la fira dels professionals de la construcció La darrera setmana de maig viurà la celebració de l’edició de Construmat 2003, la fira anual més important del món de la construcció, a les instal·lacions de Fira Barcelona. Construmat s’ha consolidat com un referent

en el sector des de la seva primera edició l’any 1979. Enguany, la mostra presentarà prop de 2.200 estands i 4.200 empreses al llarg de 131.000 m2 d’exposició. Al recinte Montjuïc (M1), es podran visitar els estands relacionats amb el món dels elements estructurals, maquinària, fusteria, o aïllament. Pel que fa al recinte Gran Via (M2), estarà dedicat als elements integrats a l’interior dels habitatges, la domòtica o la construcció sostenible. Per obtenir més informació sobre la fira, www.construmat.com; o bé trucar al telèfon d’atenció al visitant, 902 233 200.

Els Premis a la Seguretat en la Construcció, fins al 30 de maig La Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya ha convocat els Premis a la Seguretat en la Construcció 2002, el termini de presentació dels quals finalitza el pròxim divendres 30 de maig. La convocatòria consta de tres categories: Premi a la Seguretat en la Construcció (dedicat enguany als sistemes preventius de caigudes d’alçada), Premi al Millor Estudi de Seguretat i Salut i Premi a la Tasca d’Integració de Sistemes Preventius a les Empreses (destinats a PIME i instal·ladors). El guardó consistirà en el lliurament d’una obra artística i d’un diploma acreditatiu, i la decisió del jurat es dictarà i es farà pública el 15 de juliol de 2003. Per a més informació, www.ccoc.es, o bé trucant al 93 302 22 61.

TAG▼ Juny 2003

SORTIM

▼

Parc Natural del Delta de l’Ebre (1) Tots els paisatges són bells. Tots tenen un lligam amb l’esperit del viatger que els observa. El mar o la muntanya, el bosc o el desert. Tots captiven la nostra emoció contemplativa. Però hi ha alguns, per poc comuns, que són un privilegi. Muntanyes, i belles, n’hi ha moltes a molts indrets de la terra. I platges i boscos i penya-segats i rius d’aigua cristal·lina. Però un paisatge com el del Delta de l’Ebre és especial per insòlit. Perquè hauríem de viatjar molt per trobar no ja alguna cosa igual, perquè res no és igual en els paisatges que canvien fins i tot amb la mateixa llum del dia, si no alguna cosa similar. PLANURES I FANGS

TAG ▼ Juny 2003

▼

El Delta, amb més de 320 quilòmetres quadrats d’extensió, constitueix la zona humida més gran de Catalunya, i és el segon hàbitat aquàtic en importància del Mediterrani occidental després de la Camarga francesa. La Generalitat el va declarar Parc Natural el 1983. La seva extensió és de 7.736 hectàrees, de les quals 5.316 pertanyen a la comarca del Montsià (hemidelta dret) i la resta a la del Baix Ebre (hemidelta esquerre). El Delta és una extensa planúria d’aigua i terra solcada per camins que es perden en un horitzó de miratges. A la vora del mar i la ribera del riu el sòl és arenós, però la resta és terra de sediments d’al·luvió, de llims portats per l’Ebre. Encara que la formació del Delta és tan remota com el mateix

Camps d’arròs al tram final de l’Ebre (Foto Txiqui López)

NATURA I AGRICULTURA La gran planúria té una superfície d’unes 25.000 hectàrees conreades, de les quals prop de 15.000 estan dedicades al cultiu de l’arròs. Aquesta planta gramínea de l’Extrem Orient, introduïda a Espanya pels àrabs, no va començar a cultivar-se, d’una manera productiva, fins al segle XIX, amb les infraestructures dels canals de rec.

▼

riu, la planura deltàica té una formació datada històricament. Els científics ens informen que la Punta de la Banya -el lòbul que tanca el port dels Alfacs, a Sant Carles- no es va originar fins el segle XVI, quan el riu desembocava a la zona de la Platjola, una mica més al sud de la seva actual desembocadura. A l’altra banda del riu, la Punta del Fangar es va anar consolidant entre els segles XVII a XIX. Un equilibri precari. Forces d’empenyiment i recessió. Lluita entre mar i riu. Problemes i temor de la gent a la inestabilitat del sistema que es veu perjudicat pels embassaments riu amunt de Ribaroja i Mequinença, els quals retenen les partícules en suspensió i ja no aporten molts llots.

Instal·lacions pesqueres de les llacunes

El més extraordinari del Delta rau en la conjunció entre el seu excepcional valor ecològic com a zona de refugi i nidificació d’aus migratòries i l’aprofitament agrícola. Home i natura, un altre equilibri. El Delta és un paisatge i una forma de vida. No és producte només de les forces de la natura. Ha intervingut el treball dels homes. Creant els canals de rec, dessecant terrenys, guanyant espai per guanyar-se la vida. I tot això, mai d’una forma fàcil. El pal·ludisme endèmic no es va desarrelar fins ben entrat el segle XX. Treball i aïllament que han forjat el caràcter vigorós i

Els flamencs fan estades a la zona en la seva migració (Foto Txiqui López)

sofert i, com a compensació, alegre i extravertit de la gent. Gents de l’agricultura i de la pesca, tant de riu o de llacuna com de mar. Formes de vida que han creat un estil d’ésser i d’estar diferents. I això es nota quan viatgem pel Delta. LA MARGE DRETA La millor manera de conèixerlo és situant-nos geogràficament a la dreta i a l’esquerra del riu. Nosaltres iniciem el nostre recorregut a Amposta. En direcció a Sant Carles de la Ràpita ens trobem, quasi a mig camí, amb una zona d’esbarjo. Des d’aquesta zona de pic-nic s’observa la curiositat dels afloraments d’aigua dels Ullals de Baltasar. A l’aigua dolça suren els nenúfars. Es poden observar granotes, serps, o polles d’aigua. Tot sortint de Sant Carles, la carretera és una cinta asfaltada que corre vorejant el port dels Alfacs. Per tots els camins pels quals anirem passant no és difícil que ens sorprengui el vol espantat d’un agró o d’un martinet de nit, sobretot a la tardor, quan els arrossars estan llaurats i les aus entren a espicassar el seu aliment habitual d’invertebrats.

TAG▼ Juny 2003

▼