Tag 38 by Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona

Serveis del Col·legi OFICINA Tel. 977 212 799 Av. President Macià, 6, 1r. 43005 Tarragona Correu electrònic: secretaria@apatgn.com HORARI D’OFICINA D’ESTIU DEL 15 DE JUNY AL 15 DE SETEMBRE De dilluns a divendres: de 8 a 15 h Del 15 al 31 d’agost (tancada per vacances)

GABINET TÈCNIC Vocal: Jordi Adam Andreu. Ramon Rebollo, Lluís Roig. Marisa Rujano e-mail: gabtec@apatgn.com

Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau

Consultes: De 9 del matí a 13:30 h del migdia

Secretaria: Montserrat Muñoz Madueño. Míriam Ferrer, Mercè Obiol

Borsa de treball: De 9 del matí a 13:30 h Servei d’inspecció: Josep Anguera

Comptabilitat: Àngels Recuero Visats: Vocals: Josep Anton Teruel i Lluís Borràs. Tècnics: Josep Anguera i Lluís Roig. Carme Vallverdú, Eva Larraz i Carme Amat De dilluns a divendres 8 a 14 h (excepte vacances, del 15 al 31 d’agost) Oficina del Vendrell: David Raventós. C/ Narcís Monturiol, 2 - 4. (cantonada av. del Puig) Tel. 977 155 643 Dilluns i dijous: de 16 h a 19 h Oficina de Reus: Emma Pons. Av. Onze de setembre, 4 Tel. 977 331 072 Dimarts i dijous: de 16 h a 19 h

EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona Av. Francesc Macià 6, 1r 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 Fax 977 224 152 e-mail: secretaria@apatgn.com web: www.apatgn.com Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de TAG.

TAG juny 2005

AULA INFORMÀTICA Vocal: José Luis Hernández Osma. Marcel Ramírez i Jaume Cabré e-mail: informatica@apatgn.com Consultes i serveis: De dilluns a divendres: de 8 h a 15:00 h REVISTA TAG Vocal: Jesús Moreno Martos. Josep Maria Sanet Nou Silva Equips (Agustí Gutiérrez) Tel. 977 248 883 ASSESSORAMENT JURÍDIC Escudé Advocats (Tarragona) Tel.: 977 249 832 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 LABORATORI D’ASSAIGS Polígon Industrial Constantí, Av. Europa cantonada C. Bèlgica illa 14. 43120 Constantí Tel. 977 524 537 Vocals: Josep Marsal i Antonio Navarrete. Director tècnic: Ernest Valls

OCT Vocal: Jesús Moreno Martos. Tel. 977 249 998

SERVEI DE BIBLIOTECA Vocal: Jesús Moreno Martos. Marisa Rujano Horari: de 9 a 13:30 h

Junta de Govern: PRESIDENT: Julio Baixauli Cullaré VICEPRESIDENT: Josep Ma Buqueras Bach SECRETÀRIA: Montserrat Muñoz Madueño TRESORER: Josep Anton Teruel Sánchez COMPTADOR: Lluís Borràs Calvo VOCALS: José Luis Hernández Osma Josep Marsal Sans Antonio Navarrete Sánchez Jesús Moreno Martos Jordi Adam Andreu

Redacció i producció revista Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 Fax 977 248 892 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 658 855 321 Fax 977 248 892 e-mail: inventat@tinet.org Imprimeix Anfigraf (Tàrrega) Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

TAG REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Editorial Editorial Dimensions dels habitatges

ARC DE BERÀ, ARC HONORÍFIC ROMÀ DEL SEGLE I A.C. (RODA DE BERÀ) Foto: Xavier Calaf (Nou Silva Equips)

L’ENTREVISTA Josep Poblet, alcalde de Vila-seca Pàgs. 4-6 ELS NOSTRES COL·LEGIATS Aleix Cort, aparellador i escriptor Pàgs. 8-9 ESPAI AL TEMPS J.A. de Castellarnau, tresorer del Port de Tarragona. Els mestres d’aixa i calafats Pàgs. 10-15 PATRIMONI Baluards o barris de les masies Pàgs. 16-18 GABINET TÈCNIC Energies renovables. La construcció romana Pàgs. 19-22 OPINIÓ El Test de l’edifici Pàg. 23 ACTIVITAT COL·LEGIAL Llibre de Martínez Lanzas Pàgs. 24-25 MEDI AMBIENT Desenvolupament sostenible Pàgs. 26-27 ASSESSORIA JURÍDICA En guàrdia (sobre demandes) Pàgs. 28-29 INFORMÀTICA La web del Col·legi Pàgs. 30-31 CULTURA, FORMACIÓ I SOCIETAT Marià Casas, nou acadèmic. Cursos sobre seguretat i patologia. Construmat. San Juan de Ortega. Sopar de germanor Pàgs. 33-34

n dels punts de controvèrsia públics d’aquests darrers mesos va sorgir a rel de la fira Construmat a Barcelona i va ser la proposta d’habitatges de 30 metres quadrats. N’hi ha hagut de tot i per a tots. Per als tècnics, per als polítics que van donar suport, per als qui s’oposaren, per al món immobiliari en general. I per què aquesta polèmica que ha sorprès fins i tot als pares d’aquesta idea més complementària que alternativa? Doncs, no és molt difícil d’imaginar. N’hi ha un poblema d’habitatge, especialment greu per als que no han accedit encara a independitzar-se. El preu metre quadrat del sòl disparat, l’oferta de sòl a alguns llocs no és suficient, el cost de la construcció car i no sempre de qualitat, les noves polítiques d’ajut i protecció oficial encara no han quallat, les hipoteques cada cop més restrictives i a més anys... I malgrat tot, aquest sector és molt fort al nostre país, amb uns increments per sobre dels índexs mundials. Alguns, entre d’altres, els nostres companys aparelladors, assenyalen que n’hi ha indicis de tocar fons o sostre. Ja veurem. I més en una zona tan dinàmica com la de les comarques de Tarragona. Mentrestant i, si els poders públics no s’oposen, es continuaran construint habitatges de mides grans i mides molt reduïdes. I principalment a les ciutats. Tot i l’especulació a un mercat lliure, la capacitat dels ciutadans consumidors és la que mana, o hauria de manar.

TAG juny 2005

L’entrevista L’entrevista

Josep Poblet i Tous Alcalde de Vila-seca i diputat al Parlament

“No podem permetre que on vivia una família ara n’hi visquin tres” Com serà el nucli antic de Vila-seca amb el nou pla de reforma integral? Doncs serà un nucli antic molt més qualificat, molt més respectuós amb tota la ciutadania que el transita, amb una potenciació clara de l’oci, el comerç, la cultura i el lleure. El pla respón a un projecte de ciutat que ha culminat un seguit de fases, iniciades els anys 1990/91 amb la implicació ciutadana mitjançant la col·laboració en l’arranjament de façanes, es van arrajr prop de 600. Després, ja hem enderrocat els antics “taps”, per dir-ho així, que impe-

TAG juny 2005

dien la connexió del nucli amb els altres barris, i ara és el moment d’afrontar el tram final de tot aquest procés. Per això hem anat dotant partides al llarg de diversos anys de manera que la reforma no hagi de ser pagada en cap cas pels veïns. La part més quantiosa serà el canvi total dels serveis de subministraments i clavegueram, per afrontar després la reforma dels carrers com a plataforma única, amb una única conducció de les aigües pluvials al mig dels vials. L’objectiu és donar preferència absoluta al vianant, i afavorir l’oci, el bon veïnatge i el comerç.

Hi ha previst algun pla de dinamització en aquest punt? És clar, i bona part de les accions que hem posat en marxa corresponen a recomanacions d’aquest pla de dinamització. Des que hem fet públic el programa de reforma integral hi ha moltes noves iniciatives al nucli antic, peticions de llicències per remodelar edificis i per obrir establiments comercials, sobretot. El que volem evitar és que el nucli vell es desertitzi perquè la gent es traslladi a viure als nous barris de Vila-seca: volem una població compacta, urbanística i socialment. Per això hem desenvolupat també un programa d’implantació de serveis públics al nucli antic: l’escola taller, l’aula d’adults, el patronat de turisme, altres centres de formació, hem descentralitzat alguns serveis municipals per aportar vida social a la zona. A més, el municipi ha adquirit patrimoni històric per convertir-lo en patrimoni públic, el portal de Sant Antoni o la restauració del portal de Riudoms, per exemple. Com es combina aquesta reforma amb la decisió municipal de no donar llicències per a habitatges de menys de 60 m2? Nosaltres ja hem fet un estudi previ i, en concret al nucli antic, la seva estructura de la propietat i dels solars permet perfectament fer habitatges que superin els 60 metres quadrats. Els informes que tenim des dels nostres serveis d’urbanisme indiquen que ni les economies de Vila-seca, ni el valor del sòl ni l’estructura de la propietat avalen que s’hagin de fer pisos per sota dels 60 metres quadrats. És més, i potser m’estic arriscant: tot admetent que hi ha gent que ho pugui fer de bona fe, per afavorir un producte que pugui introduir-se en el mercat i afavorir l’accés a la vivenda, també hi ha unes certes tendències especulatives, potser aprofitant les necessitats de la nova immigració, que no generen condicions per poder viure amb dignitat. Llavors han notat una certa pressió des del món immobiliari? Hem notat una tendència clara a la fragmentació de la propietat històrica, i no podem permetre que on vivia una famíla ara n’hi visquin tres. I jo crec que els poders públics han d’actuar en aquest sentit. L’altra dia llegia en una publicació una cosa com ara: no és indigne que hi hagi habitatges de 30 m2, el que és indigne és que els poders públics no facin res per evitar l’especulació del sòl i fer que els habitatges puguin tenir més de 30 m2. En polítiques socials, primer s’ha de parlar de dos temes: treball i habitatge, i després ja veurem. Nosaltres hem pogut col·locar en el mercat de l’habitatge local en els darrers quatre anys entre 350 i 400 vivendes en règim públic, entre habitatges de règim especial, vivendes de protecció oficial, pisos de lloguer per a joves i rehabilitació d’habitatges ja existents per a famílies necessitades. Per poder fer tot això cal que un ajuntament estigui bén dotat de professionals. Vostè creu que els municipis del Camp tenen bén dimensionats els seus serveis d’urbanisme?

Parc de la Riera, un gran espai al bell mig de Vila-seca, rehabilitat per a ús públic A Vila-seca, venim d’una història amb un seguit de nuclis de pobalció diferenciats, Abans amb Salou i Cap Salou, ara amb la Pineda, la Plana el mateix nucli del poble, i això ja genera una complexitat urbanística important, que cal afrontar amb prou professionals. Però potser sí que, al Camp de Tarragona, no hi ha una bona estructuració del cos tècnic a les necessitats reals de cada terme municipal, en un punt, a més, cabdal per afrontar millores en qualitat de vida. Com es resol això? Doncs hi ha un esforç notable de la Diputació en donar servei tècnic a municipis petits, i també des del Consell Comarcal. Queda camí per recòrrer, però penso que és molt important que els poders públics liderin l’evolució dels municipis, que no s’hagi d’anar a remolc de les circumstàncies. Hi ha promotors que afirmen que la culpa del preu del sòl la tenen els ajuntaments, per què no alliberen prou terreny. Què en pensa? Podria estar d’acord, però seria una situació que té remei. No tot el sòl és una qüestió municipal, perquè intervenen altres agents i altres administracions, però estem d’acord que l’últim agent és l’Ajuntament. Molt bé. Nosaltres, després dels aprofitaments en terreny que hem rebut després de l’aprovació del pla parcial Les Illes, l’expansió urbana més important a la història de Vila-seca, amb 26 hectàrees de sòl residencial, les primeres actuacions que fa l’ajuntament són per treure a subhasta aquests terrenys de propietat municipal, amb només una condició: que faci vivenda pública. I això ho poden fer tots els ajuntaments, tenint en compte, és clar, que les arques municipals rebran menys diners. A més, amb aquests mecanismes correctors afavorim que el jovent pugui continuar vivint al poble, i no hagi de buscar residències més barates més a l’interior. Parlant de litoral/interior, què en pensa del Pla Director del Sistema Costaner? Bé, depén de cada municipi. Jo sé que pot causar certes dificultats de creixement urbanístic a l’Hospitalet i Vandellòs, per exemple, i també a Cambrils i, en algun aspecte, a Salou, pel que jo sé. Nosaltres, en canvi, no vam presentar al·legacions, i hem mostrat la nostra conformitat

TAG juny 2005

al Conseller, perquè penso que ens hem anticipat en més del que proposa el pla director. Vam fer un ambiciós pla director el 1993, per salvar el front marítim de la Pineda, que és la nostra àrea costanera, i on no hi havia cap metre quadrat públic, avui hi ha més de 25 hectàrees de sòl municipal, obtingudes per gestió urbanística o per compra directa de l’ajuntament. A més, es van declarar inedificables més de 100 hectàrees, que abans sí que ho eren: d’aquesta manera hem canviar el model de gran densitat urbana de la vila, cap a un disseny on prima més el paissatgisme i la regeneració d’espais naturals.

I ja per acabar, parlem d’equipaments: com van les obres al pavelló de la Pineda? El poliesportiu és una infraestructura en què tenim una enorme il·lusió, perquè completarà la xarxa d’equipaments esportius coberts, i també d’equipaments socials, perquè el pavelló també tindrà usos culturals i festius. Està adjudicat des del desembre i s’avança a bon ritme, podria estar en marxa de cara a l’estiu vinent.

El futur del nucli antic Fins l’any 2009, Vila-seca afronta un ambiciós programa de reforma integral del seu nucli antic. El pla d’inversions, valorat en prop de 10 milions d’euros, afectarà més de 750 habitatges al llarg de 3,5 quilòmetres de carrers en una àrea urbana pròxima als 25.000 m2. El projecte està dividit en tres fases, la primera de les quals començarà a executar-se enguany a l’anomenat Eix Central, i afectarà als carrers Major, de la Font, de la Riera, del Comte Sicart i les places de les Voltes i de l’Església. La segona fase abastarà el bienni 2007/08, a la zona del nucli antic, amb treballs sobre els carrers de les Creus, Sant Bernat, Calvó, del Pou i de l’Hospital, entre d’altres, a més de la plaça de les Creus. La fase final s’estendrà fins l’any

TAG juny 2005

2009, amb actuacions a la zona sud en els carrers de Sant Antoni, Sant Pere, Sant Josep i Verge de la Pineda, a més de la plaça d’Estudi. Les obres consistiran en la renovació total de les xarxes de subministraments i de clavegueram, a banda de la implantació d’un nou model de calçada de plataforma única. D’aquesta manera, desapareixeran les voreres actuals i tot l’ample del carrer estarà al mateix nivell, per tal d’afavorir tant la mobilitat urbana com la realització d’activitats lúdiques o culturals. A més, el pla preveu la millora del mobiliari urbà actual i la senyalització i l’ampliació de l’arbrat. El projecte de reforma del nucli antic afectarà una població propera a les 2.500 persones.

Els nostres col·legiats Els nostres col·legiats

Aleix Cort Vives Aparellador, escriptor i especialista en ball

Aleix Cort

“Rehabilitar va més enllà de restaurar, és donar un nou ús a l’edifici” Edificar o construir? Sempre m’ha agradat més la paraula construcció, el seu concepte. Pensa en la feina d’un arquitecte, ha de ser arquitecte tot el dia, d’alguna manera: ha de controlar-ho tot, com un escriptor que fa una novel·la. Per això se’m fa difícil entendre l’arquitecte que també fa classes, o conferències, i que a més a més treballa per a un Ajuntament… I per a un aparellador que visqui la seva feina és el mateix, igual d’absorbent, amb la diferència que l’arquitecte tècnic treballa en camps més específics. A primera vista, tot semblen limitacions: el projecte, el propietari, el constructor, el topògraf o el geòleg de vegades, la normativa, els treballadors de l’obra… però precisament tot aquest conjunt de condicionants mostren la gran quantitat de possibilitats

TAG juny 2005

obertes en la feina diària de l’aparellador. A més, a mi m’agrada molt en contacte amb l’obra, que jo penso que és una cosa que perden la majoria d’arquitectes. També els aparelladors? No, la vida d’un arquitecte tècnic és sortir dels despatxos, perquè ens entenguem. Pocs aparelladors es guanyen la vida en un despatx; fins i tot els taxadors o la gent que fa informes, no poden deixar d’estar en contacte amb l’obra, amb la realitat. Potser s’haurien de trobar fòrmules per treballar més en equip? Sí, sí… però no és només un problema al món dels aparelladors; jo crec que cada vegada es treballa menys en equip. En general, els professionals són massa gelosos dels seus clients. Jo de vegades no entenc els companys que es

queixen que estan saturats de feina, fins i tot els caps de setmana; una bona manera de treballar seria buscar algun aparellador que estigués començant i pasar-li una part de la feina, deixant clar que el client és teu, és clar. Així, les feines es podríen enllestir en millors condicions, amb la qual cosa tu millores la teva imatge davant del client, a més compartir les responsabilitats de l’obra amb l’altre company o companya. Potser cobres menys, però és més fàcil aportar un plus de qualitat, mantenir els clients i no perdre la salut. Pensa que moltes vegades hi ha clients que se senten desatesos, perquè l’aparellador pràcticament només va veure l’obra al principi i cap al final, per entendre’ns. A més, cal explicar amb més detall i més calma al client què fem i perquè cobrem el que cobrem, amb el risc de fer servir un munt de temps i la possibilitat que després vingui algú i et rebenti el preu. A més, se suposa que treballant en equip pots diversificar la teva feina.. És clar! Si col·labores amb més gent, al final pots fer més coses, tant professional com personalment. Jo puc portar l’obra, però puc tenir també una relació contractual amb una company, per un tema concret i per un servei concret. Jo crec que la col·laboració pagada està infrautilitzada en el nostre sector. Has treballat força en temes de rehabilitació, i ara sembla que hi ha moltes localitats que afronten la millora dels nuclis antics: Tarragona, Reus, Valls, Vila-seca… Què en penses?

Un laboratori a casa Aleix Cort explica que al llarg dels darrers anys ha fet servir el procès de remodelació de la seva casa, a Castellvell del Camp, com una mena de “laboratori”, on podia assajar tècniques per donar unitat a una construcció amb procediments diversos i enfocar d’una manera personal una rehabilitació. “Casa meva està construïda parcialment amb materials provinents d’enderrocs, elements reaprofitables i peces de mobiliari procedents de renovacions d’interiors en domicilis particulars o comerços”. Un dels exemples es pot veure a la imatge: a la renglera de tres finestres s’han fet servir com a motllura superior les peces que originàriament servien per sostenir una gran bota de vi o licor. Aquesta manera d’actuar l’ha servit per millorar els seus coneixements a l’hora de recomanar determinades accions en tas-

Jo no crec que sigui la persona més indicada per valorar temes estrictament d’urbanisme, però és un àmbit en què intervenen molts factors: polítics, econòmics, arquitectònics, tècnics, d’ús dels edificis… Estic segur que quan es va decidir enderrocar les muralles a Reus i traçar l’eixample urbanístic a partir dels ravals hi va haver força polèmica, de tots tipus; però les ciutats són coses vives i s’han d’anar reinventant continuament. Durant molts anys es va creure que el millor era enderrocar i tornar a construir, perquè potser primaven molt els temes econòmics, ja que sempre resulta més barat això que rehabilitar. Ara crec que ens trobem en un equilibri. Què ha de primar en una rehabilitació, l’ús futur o el respecte a la forma antiga? Rehabilitar va més enllà de restaurar; representa no només recuperar, sinó donar un nou ús a l’edifici. Jo penso que una construcció que no s’utilitza acaba perdent-se. L’ús de l’edifici pot anar des de l’estricte punt de vista museogràfic, on importa més el sentit de restauració, però tenint en compte que l’element ha ser, com a mínim, visitat. A l’altre extrem podríem trobar tot el procés de recuperació de construccions per desenvolupar el turisme rural, que jo vaig viure als començaments, quan treballava a Horta, sobretot en temes d’arquitectura templera. En aquest moments, crec que el gran repte de les administracions és buscar aquests nous usos per evitar que els edificis es facin malbé; el tema de la Chartreuse a Tarragona n’és un exemple claríssim.

ques professionals de restauració o rehabilitació. “Un exemple: a l’hora de tractar fustes per a cobertes o exteriors, no és el mateix seguir les indicacions d’aplicació d’un vernís fet a un país nòrdic –encara que sigui més econòmic o de més qualitat- que les d’un material

fabricat més al sud: la manera de valorar tant el temps com la intensitat d’insolació són diferents”. La casa de Cort és també el seu taller, on pengen una litografia de Chillida o un cartell commemoratiu del 125è aniversari del

Centre de Lectura de Reus, dissenyat per Joan Brossa i signat pel mateix autor. Aleix Cort desenvolupa la seva tasca periodística (Avui, El Temps, TV3 o Canal Reus) i literària (Premi Documenta 1994) des de finals dels 80, sobretot en poesia, relat breu i narracions infantils. Ha colaborat en la recuperació d’entitats de cultura popular, com ara la Colla de Diables o la Colla de la Cabra de Reus, ha realitzat treballs de recerca en temes de rehabilitació, restauració i decoració, a més de ponències sobre arquitectura rural i arquitectura templera, i és un dels grans especialistes catalans en ball. Darrerament s’ha estrenat a Austin (Texas, EUA) una coreografia per a claquè a partir d’un guió seu, i treballa en una història de Reus a partir del papel social i cultural de les diverses formes de ball, tant tradicional com contemporani.

TAG juny 2005

Espai al temps Espai al temps

Josep-Antoni de Castellarnau, tresorer del Port de Tarragona (1790-1833)

esprès d’un llarg procés de superació1 de la marginació en què havia quedat el port d’ençà la disposició de l’intendent del Principat, José Pedrajas, que prohibí desembarcar-hi mercaderies estrangeres i de fora de Catalunya, s’aconseguí la Reial ordre de rehabilitació del port i d’imposició d’arbitris per al seu finançament que suposava l’empenta definitiva per a la seva reconstrucció. La Reial ordre de 1789 tingué la virtut de despertat de bell nou els opositors al port, capitanejats per Reus. Davant el perill la ciutat s’alertà i el regidor Joan-Pau Font prengué la iniciativa de presentar a l’Ajuntament la proposta de convocar els gremis i els ciutadans principals a fi de tractar el que calia fer per superar l’escomesa dels contraris al port. La resolució del regidor Font fou acceptada i hom convocà per al 20 d’octubre de 1789 als canonges, les dignitats eclesiàstiques, la comunitat de preveres, els col·legis d’es-

crivans, metges, cirurgians i apotecaris, els setze gremis de la ciutat, i a títol personal a trenta-quatre personalitats ciutadanes entre les quals es trobava Josep-Antoni de Castellarnau2 que d’aleshores ença decidí implicar-se en tot allò que fes referència al port, i, quan a iniciativa de l’Ajuntament i de resultes de la reunió del dia 20, es creà la junta general del port, precedent de les juntes protectores, JosepAntoni entrà a formar part, junt amb Plàcid de Montoliu,3 en representació de la noblesa.4 Quan la junta general portuària desaparegué, el juny de 1790, i es formà la junta administrativa dels diners de les obres del port, s’hi mantingué i acceptà el càrrec de dipositari o tresorer “sin embargo de que las muchas obligaciones a que constituye el cuidado de mi patrimonio pueden muy bien eximirme de semejante encargo.”5 L’apartat dotzè del capítol dedicat a les funcions de la junta encarregada de la recaptació dels arbitris aplicats a l’obra del port de les Instrucciones que han de observarse en la execución del Puerto de Tarragona a fin de que bien señalados los deberes de la Dirección de la Obra, y de la recaudación de sus arbitrios se establezca el mejor orden,6 publicada el 19 de novembre de 1800 per Mariano Luis de Urquijo, primer Secretari d’Estat, establí que la Junta havia de nomenar un tresorer de tota la seva confiança, al que assenyalaria el sou mòdic que considerés just pel seu treball i despeses, el qual tindria la total “responsabilidad de los caudales que entren en sus manos, desde el instante que lleguen a ellas hasta el en que salgan por los libramientos, o certificaciones que cumpla”. En el moment de redactar les Instrucciones es pensà amb Castellarnau per a ocupar el càrrec ja que en elles es llegeix: Atendiendo el Rey al particular zelo con que ha señalado su patriotismo Don Joseph Antonio Castellarnau en todo lo concerniente a la Obra desde sus principios, viene S. M. en declarar que si este individuo en continuación del mismo zelo lo quisiere, como hasta ahora, exercer gratuitamente las funciones de Tesorero, será de su Real agrado lo verifique así, en cuyo caso no se le exigirán fianzas; y a efecto de que no tenga que asistir a la materialidad de los pagamentos de jornales de que hablará después, nombrará un individuo de su satisfacción que los execute,

Retrat de Josep-Antoni de Castellarnau i Magrinyà.

TAG juny 2005

a quien la Junta señalará la cantidad que considere justa por cada uno de dichos pagamentos.”7

Per facilitar la feina al tresorer s’ordenà que els cabals es dipositessin a casa seva i en una caixa de cabals de tres claus, de les quals en tindria una Castellarnau, una altra un vocal de la Junta i la tercera la autoritat de Marina de Tarragona, els quals s’haurien de desplaçar a casa Castellarnau, “en los días y horas que señale la Junta”, a “introducir los caudales, y extraher los muy precisos para el despacho semanario”. Castellarnau, com a tresorer, tenia l’obligació de tancar els comptes el darrer dia de cada mes i presentar a la Junta, al cap d’una setmana, “las certificaciones despachadas por la Dirección de la Obra, y los libramientos dados por la Junta de los gastos de recaudación.” Com que realitzava una bona part de la seva tasca de tresorer a casa seva i del seu despatx estant, conservava al seu domicili una bona part de la documentació generada per la tresoreria, per això quan morí una part considerable d’aquesta paperassa, per no dir la totalitat, es trobava al casal familiar i concretament en una habitació contigua al seu despatx on, segons l’inventari post mortem realitzat després del seu traspàs es pot llegir que hi havia un prestatge gran amb cent quaranta-un volums format foli enquadernats amb pergamí, que contenien els cent vint-i-dos volums de les certificacions i lliuraments de l’obra portuària de 1790 a 1833, tret del número 5 de 1807 i els corresponents als anys 1811, 1812 i 1813, i dinou volums que contenien els drets de duana cobrats per l’obra del port de 1799 a 1820, menys els dels anys 1811, 1812 i 1813. Després del traspàs de Josep-Antoni de Castellarnau, la documentació relativa al port fou lliurada pel seu hereu a l’arxiu de la

Junta, però a casa Castellarnau romangueren uns quants documents, entre els quals destaquen el llibre Resumen de todas las partidas que han entrado en el arca de los caudales destinados para la reedificación del expresado muelle i nou volums de “cargo y data”, que actualment es serven a l’Arxiu Històric de Tarragona.8 SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ Dr. en Història Moderna i professor de la URV

Full d’un volum de “cargo y data”, escrit i signat per Josep-Antoni de Castellarnau.

NOTES 1.

Començà l’any 1727 en què l’ajuntament tarragoní intentà aconseguir la derogació de la prohibició de desembarcar mercaderies estrangeres i de fora de Catalunya. Hi hagué un nou intent el 1740, aleshores, per aconseguir l’aixecament de la prohibició, s’empraren arguments de més bon escoltar per part de l’administració com ara els danys que patia la Reial Hisenda pel fet de no utilitzar-se el port d’una plaça forta com Tarragona per tal com aquest tipus de ports eren més segurs que no pas els d’una plaça oberta. El 13 de març de 1761 s’aconseguí que el marquès d’Esquilache concedís el retorn de l’antic dret de desembarcar mercaderies estrangeres. I, finalment, el regidor Pere-Calixt Pauló, el 25 de maig de 1776, propicià les iniciatives encaminades a dotar al port d’un moll que facilités l’embarcament di desembarcament de persones i mercaderies i abrigués els vaixells contra els temporals.

A més de Josep-Antoni foren convocats Faust Calbet, Josep de Vidal, Plàcid de Montoliu, Francesc-Antoni de Castellarnau, Francesc Soler i Mallada, el minsitre de Marina, Pere Ricard, Diego de Ribagorda, Antoni Martí i Gatell, Josep de Queraltó, la comtessa de Brias, Marià Muntaner, Francesc Seguí, Josep de Llorac, Pau de Cadenas, Josep Henríquez, Manuel Duran, el Sr. Besora, Josep-Albert de Vertamon, Josep Gatell, Ignasi Álvarez, Joaquim Pinyol, Bernat de Sentmenat, Josep Monravà, Manuel Feliu, Francesc Albinyana, Tomàs Vives i Plana, Carles de Morenes, l’hereu de casa Canals, Josep Robert, Josep de Checa, Ignasi Plana i Sanç Pizón.

3. 4.

Nasqué a Tarragona el juliol de 1767. L’any 1792 es casà a l’oratori de casa Montoliu amb la barcelonina Felipa de Dusai i de Marí. Els altres setze vocals foren Pere Nolasc Plana, Fèlix Amat, Josep Ibàñez de Falomir, Josep de Vidal, Faust-Antoni Calbet i Alberic, Bernat de Sentmenat i Antoni Martí i Gatell, per la Societat Econòmica d’Amcis del País; el canonge Josep-Antoni Font, pel clergat major; Mn. Joan Vallmitjana, pel clergat menor; Jaume Mallafrè, pels col·legis; i Agustí Gasull, Josep Mallol, Pau Ferrer i Sebastià Gavaldà, pels gremis.

AHT. FMT. Acords, 277, f. 78, doc. 106 i 110.

ACPT. Junta Protectora, sig. top. 1.1. Document imprés.

La persona escollida per Castellarnau per “asistir a la materialidad de los pagamentos de jornales” fou Vicenç Calanda.

AHT. FN. PT., reg. 1086, f. 422.

TAG juny 2005

Espai al temps Espai al temps

Dades, per a un estudi, dels mestres d’aixa i calafats de Tarragona al segle XVIII (1)

em de reconèixer que les dades extretes dels arxius consultats no són pas generoses, en quant a donar-nos informació vàlida, per tenir una idea significativa de la trajectòria laboral d’aquests professionals. Hom treu la conclusió que la construcció naval, durant aquest segle, fou de poca volada. La seva activitat pro-

El ministre de Marina gestionava els recursos forestals per proveir de fusta la construcció naval ductiva rau solament en la construcció d’algunes barques de pesca i petits vaixells de cabotatge, i para de comptar. Sense oblidar que molts armadors dirigien les seves comandes a drassanes de la costa de Llevant. El seu manteniment i els treballs de reparació, que creiem eren importants, sobre tot degut a les destrosses i naufragis que ocasionaven les maltempsades, a tot tipus de vaixells ancorats al port, per manca de dics de recer, cobrien la demanda laboral del col·lectiu. Això ens ha portat a pouar, una mica, en l’aspecte personal i familiar dels personatges. La temporalitat històrica, d’alguns dels biografiats, ultrapassa el límit cronològic que hem establert com a línia divisòria d’aquest treball, i, per tant, fem ús, en algun cas concret, de llicència per a una breu dilatació del cicle.

La matrícula de mar Fou un mitjà de reclutament d’homes pel servei de l’Armada Reial, en el segle XVIII, amb la contra-

TAG juny 2005

partida de la concessió de privilegis i de monopolis per a exercir oficis de la mar, i així assegurarse ma d’obra especialitzada. Les matrícules que tenim de la ciutat ens assabenten dels inscrits a mestrança en els següents anys: 1749, quatre; 1754, quatre; 1755, tres i 1765, set.1 Aquestes xifres tan magres i globalitzades són prou explícites per palesar que era un gremi poc nombrós. A més hem de tenir en compte que sota la denominació de “gent de mestrança” hi havien agrupats diversos oficis. Encara que disposem de la matrícula de l’any 1738, també de la ciutat, on figuren 252 afiliats, amb noms i cognoms, la seva totalització fa que s’esdevingui estèril, ja que no sabem quants treballadors hi formaven part.2

Primeres matèries. La fusta El Ministre de Marina (Comandant de Marina), entre d’altres competències, tenia cura de la gestió dels recursos forestals per a poder proveir de fusta la construcció naval. La seva jurisdicció abastava arbredes ben endinsades a l’interior del territori. En alguns moments el control fou molt rigorós, com és el cas de l’any 1779, quan, amb un zel fora mida, es va dirigir al nostre Ajuntament, queixant-se, perquè s’havia tallat un pollancre blanc prop de la porta de Sant Joan, sense el seu permís.3 En canvi el 30 de març de 1796, l’abat de Poblet, es veié obligat a interposar un recurs d’apel·lació davant del Consell de S.M. en el Suprem de la Guerra, com a conseqüència de la gran tala d’arbres (5.679 alzines i 2.900 aladerns) portada a cap pels veïns de Montblanc i Vimbodí als boscos propietat del Monestir, el qual va fer constar que acreditaven la seva possessió per reials donacions al cenobi des de l’any 1150, pregant es trametés una provisió al Ministre de Marina de Tarragona perquè aturés la descontrolada desforestació.4 Per últim, i per tancar la qüestió, direm que l’any 1799, el noble Ignasi de Kies, resident a Alcover, fou sancionat amb una multa de 270 lliures, pel

Jutjat de Marina de la Província de Tarragona, per contravenir la Reial Ordenança de Monts.5

Les drassanes La seva ubicació era la platja del port. Seguint la descripció d’Emerencià Roig, direm que la zona que ocupaven estava dividida en dos espais: un era per emmagatzemar la fusta i l’altra destinada a la construcció dels bastiments. El personal, segons el mateix autor, el formaven, a part dels mestres d’aixa, els calafats, serradors i algun fuster.6

xa basteix la nau i el calafat la impermeabilitza) moltes vegades, en les escriptures, el calafat hi figura com sinònim de mestre d’aixa. La Gran Enciclopèdia Catalana afirma que el calafat, per extensió, és “el que construeix embarcacions de fusta”.8 No obstant, en aquest catàleg hi fem constar la seva condició professional concreta, segons resulta dels continguts dels textos investigats. La seva exposició la presentem per ordre alfabètic de cognoms.

ELS AYMAT. Mestres d’aixa Conjuntura econòmica a finals de segle L’any 1793 una reial instrucció va autoritzar l’adquisició de naus estrangeres per a garantir el comerç colonial; sobre tot italianes. Tot i que no sabem l’abast de l’incidència, que va tenir aquesta disposició, al gremi de mestrança, el cas és que a finals de segle alguns d’aquests menestrals es van veure obligats a emigrar a Barcelona, originant-se un conflicte d’interessos amb els matriculats d’aquella ciutat. Josep M. Delgado ens diu que: “una reial ordre de febrer de 1798 posà fi a una llarga discussió entre el gremi de fusters de Tarragona i el ministre de marina de Barcelona, el qual no deixava treballar dins la seva jurisdicció els fusters que venien d’altres matrícules, per evitar “que se amontonen en el referido puerto operarios de esta clase en ocasiones de poco trabajo.”7

Mestres d’aixa i calafats Abans de ressenyar-los voldríem aclarir, que malgrat que són dos feines diferents, (el mestre d’ai-

Hem trobat documentació relacionada amb cinc Aymat. Per bé que no hem pogut precisar la filiació de tres membres, creiem que tots pertanyien a aquest llinatge, el qual s’endinsar ben entrat el segle XIX. Jaume Aymat i Tudó. Era fill de Jaume Aymat i de Susanna Tudó, pagesos de Tarragona. El 7 de maig de 1750 signà capítols matrimonials amb Maria Antònia Deixeus i Panasachs, filla del negociant, domiciliat al port, Joan Baptista Deixeus i Gertrudis Panasachs. La núvia va aportar al matrimoni un dot de 100 lliures; la meitat en metàl·lic i la resta amb roba. El nuvi va fer constar que els seus béns, aleshores, consistien en una caseta al port i 180 lliures.9 Fruit d’aquesta unió va néixer una prolífica progenitura. Des de 1752 a 1768 van tenir cinc fills i quatre filles.10 El mes d’agost de 1750 va comprar, al batlle del port Andreu García, una botiga amb un solar contigu, al moll.11

Eines de mestre d’aixa (compàs per a centrat quadernes, barrines de cargol, aixes, aixes de peu, rèbols, garlopes, etc.) propietat de Pere Casado i Gallardo, darrer mestre d’aixa de la nostra ciutat.

TAG juny 2005

Vista de Tarragona al segle XVIII. A l’esquerra hom pot veure les barques varades a la platja del port i les botigues de mar

A instància del notari de la nostra ciutat, Josep Bigaray i Pons, en representació dels interessos de la Corona, amb data 11 de juliol de 1759, va fer una declaració jurada sobre el peritatge que havia efectuat a bord de la goleta “La Virgen del Rosario”, patronejada per Joan Vidal, de Vilanova. Manifestà, que la minva de la càrrega de sal que portava estava provocada per una obertura que tenia el buc, i per la qual embarcava aigua.12 L’any 1761 va construir un llaüt de cabotatge d’un arqueig de 210 quintars, que navegava sota l’invocació de “Sant Esteve i les Ànimes del Purgatori”, pel preu de 374 lliures i 6 diners. Compartien la propietat el patró Rafael Colomé, (a) Pasqualet, amb una participació de dos terços de la mota i la resta Josep Basora i Toldrà, administrador de la Provisió d’Utensilis de Tarragona (era el responsable de proveir de llenya, oli, llits, etc. als soldats aquarterats).13 El matrimoni Aymat, el mes de novembre de 1765, va vendre, a carta de gràcia, a Rafael Cassola, pescador, una casa ubicada al carrer del Port, pel preu de 200 lliures. El gener de l’any següent, van retornar la meitat dels diners d’aquesta venda. Probablement fou una operació de préstec a curt termini.14 El 23 d’abril de 1769 ordenà procurador seu al patró de Sitges, Josep Casanyes, perquè obligués, amb tots els mitjans al seu abast, a Pau Altimira, fuster, i a Josep Roma, batlle dels castells de Balaguer, el compliment dels acords establerts en l’escriptura, en poder del notari de la vila d’Organyà, a arrossegar set troncs. Sis del bosc

TAG juny 2005

de la Bansa i un del bosc de Sant Miquel, fins un lloc adient de la riba del riu Segre i enllestits per a poder-los enraiar.15 El mes d’octubre de 1801 el matrimoni Aymat ja era traspassat, segons fa constar el seu fill Serafí, al firmà capítols matrimonials.16 Serafí Aymat i Deixeus. Era fill de l’anterior. Es va casa, en primeres núpcies, amb Manuela Solé, amb la qual va tenir, des de 1785 a 1798, dos fills i dues filles.17 El mes de juliol de 1789 va capbrevar a l’Ajuntament, una botiga i una caseta al port.18 L’u d’octubre de 1801, enviduat, pactà capítols matrimonials amb Elisabet Simó i Huguet, vídua de Miquel Voltes, moliner de Riudoms.19 Jaume Aymat. Estava casat amb Antònia García. Van tenir tres fills i una filla. El primer l’any 1742.20 Jaume Aymat. Es va esposar amb Maria Solé. L’any 1795 van tenir dues filles bessones.21 Jaume Aymat. La seva muller es deia Paula Melendres. Li tenim documentats, entre 1798 i 1800, dos fills.22

JOSEP BUDESCA. Mestre d’aixa Va néixer l’any 1730. Estigué amullerat amb Tecla Aymat, de la qual tingué, des de 1761 a 1775, cinc filles i un fill.23 El mes de març de 1762 la seva dona va rebre, del seu germà Jaume Aymat, pagès, 150 lliures en pagament dels acords firmats en els capítols matrimonials.24

El veí de Blanes, Joan Marés, patró del llondro “San Cristobal”, el juny de 1772 transportava 714 faneques de sal des del Port dels Alfacs a l’Escala. Una via d’aigua l’obligà a atracar a la nostra ciutat, i, perquè no es malmetés la càrrega, optar per descarregar-la a les Reials Salines del Port, de les quals n’era administrador Josep Bavillard. Per a justificar la seva decisió va demanar el peritatge dels mestres d’aixa Josep Budesca, de 42 anys, i de Jaume Ferrando, de 32. Una vegada inspeccionat el buc, i per mitjà d’una declaració jurada, van donar la seva conformitat a la desestiba.25

JOSEP BURGAROL I BARALT. Mestre d’aixa Natural d’Arenys de Mar. Era fill de Cristòfol Burgarol, mestre d’aixa d’aquella vila, i de Marianna Baralt.26 Estava domiciliat al port. El 8 de juny de 1772, va signar contracte amb Josep Sanjoan, patró d’aquesta matrícula i propietari de la barca de tràfec “Nostra Senyora de la Mercè”, d’un arqueig de 450 quintars, per a reparar-la per un import de 180 lliures. Es va pactar una bestreta de diners per a tallar la fusta.27 L’agost d’aquell any va admetre un deute de 84 lliures a favor del patró Sanjoan, pels pagaments que aquest li havia fet, amb escreix, pels treballs efectuats al seu bastiment, comprometent-se a rescabar-li el dèbit en el termini de 40 dies.28 D’aleshores ençà els seus negocis van anar de mal borràs, i cinc anys després es trobava en greus dificultats financeres, fins el punt que el debitori reconegut l’any 1772 havia augmentat a 150 lliures 14 sous i 9 diners, degut que per a eixugar-lo li va consignar els arrendaments d’una casa que tenia a Arenys de Mar; la qual cosa va ésser pitjor el remei que la malaltia. L’immoble es va haver de rehabilitat, abonar els rèdits dels censals, que el pignoraven, i pagar el cadastre. Total, el mes de febrer de 1777 reconeixia el deute actualitzar al mateix Sanjoan i als dos nous socis que participaven en la propietat de la barca, que eren Fructuós Escola, comerciant, i Mateu Lladós, teixidor de lli. Per a poder-lo amortitzar els hi lliurà, de bell nou, la consigna de la casa durant tretze anys i mig.29 Disposà les seves darreres voluntats el 21 de febrer de 1788, designant marmessor i hereu universal dels seus béns a Serafí Aymat, mestre d’aixa de la nostra ciutat30. JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

NOTES 1.

LÓPEZ MIGUEL, O., “Els gremis de mestrança a les revistes de marina del segle XVIII. Una aproximació quantitativa”, dins Historia moderna, historia en construcción. Vol. II. Barcelona. Ed. Milenio, 1996, p. 229.

AHT. Acords municipals. Sessió del 22 de maig de 1738.

AHT. Acords municipals. Sessió del 8 de març de 1779.

AHT. PT. Reg. 867, f.105-108.

AHT. PT. Reg. 870, f. 148-149.

ROIG, E., La marina del vuit-cents. Barcelona, Editorial Noray, S.A., 1996, p. 16-17.

DELGADO RIBAS, Josep M., La construcció i la indústria navals a

Catalunya (1750-1820). Barcelona: Recerques 13. Curial. 1983, p. 63 i nota 53. 8.

GEC. vol. 4, p. 114.

AHT. PT. Reg. 460, f. 146-148.

10. AHAT. Llibres de baptisme de la Catedral, 14 i 15. 11. ACPT. Fons JPOP. sig. 157. 12. AHT. PT. Reg. 625, f. 110. 13. AHT. PT. Reg. 646, f. 84-85. 14. AHT. PT. Reg. 629, f. 307-308. Reg. 630, f. 42-43. 15. AHT. PT. Reg. 633, f. 115. 16. AHT. PT. Reg. 932, f. 84-85. 17. AHAT. Llibres de baptisme de la Catedral, 17,18 i 19. 18. AHT. F.M.T. Economia i Hisenda, 222, f. 6. 19. AHT. PT. Reg. 932, f. 84-85. 20. AHAT. Llibre de baptisme de la Catedral, 13 i 14. 21. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 19. 22.AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 19. 23. AHAT. Llibres de baptismes de la Catedral, 14, 15 i 16. 24. AHT. PT. Reg. 627, f. 56. 25. AHT. PT. Reg. 636, f. 316. 26. AHT. PT. Reg. 810, f. 94-95. 27. AHT. PT. Reg. 636, f. 334-335. 28. AHT. PT. Reg. 635, f. 451-452. 29. AHT. PT. Reg. 640. f. 61-64. 30. AHT. PT. Reg. 810, f. 94-95.

TAG juny 2005

Patrimoni Patrimoni

Baluards o barris de les masies

es masies, sobretot les grans, consten d’una part central o principal que és el mas pròpiament dit i estan envoltades d’un conjunt d’edificacions o àmbits auxiliars com ara estables, magatzems, cellers, assolls i corrals... Per agrupar i contenir els accessos a totes les edificacions d’una masada es van idear i disposar els baluards o barris. El baluard és una paret de tanca alta que normalment té una sola portalada i dóna pas a un espai on hi ha la façana princi-

El baluard preserva la intimitat del mas i serveix per protegir-lo i defensar-lo

pal de la masia, des del qual es pot arribar a les diverses construccions del conjunt. El baluard està ideat per diverses funcions: Per una banda preserva la intimitat del mas i de les activitats i treballs que s’hi fan, però potser és més important el servei que fa per la protecció i defensa de la casa que tan rellevant era en èpoques passades quan aquells masos isolats quedaven totalment desemparats i a les fosques de nit. Si algú amb males intencions entrava a un mas abans havia de superar el primer aturall del baluard. Sovint hi havia alguna espitllera al costat del portal del barri. També l’entrada de la masia estava vigilada. A tots els envans que tancaven les escales que pujaven a la sala de dalt hi havia espiells. Fins i tot he vist algun forat al trespol de la sala on s’hi podia posar una boca de foc encarant el portal d’entrada. No sé quan es van començar a edificar aquestes

TAG juny 2005

tanques o baluards de protecció, però ho intueixo. La pax romana ha estat el període més llarg de pau que hem tingut al nostre país en època històrica. Llavors les villae que s’edificaven al camp, que són els antecedents dels nostres masos, no havien de témer res i no es tancaven amb cap barrera sinó que s’obrien directament als conreus i boscos del voltant, tant a les viles rústiques o explotacions agràries, com a les urbanes que eren les estances camperoles i d’esbarjo de la gent benestant. Arribà l’època de decadència i descomposició de l’imperi romà. Bandes de desheretats anomenats bagaudae juntament amb colles d’esclaus fugitius recorrien i saquejaven la terra. Llavors les ciutats van esdevenir perilloses i la gent va anar al camp a refugiar-se a les villae. Els més poderosos reclutaven gent que juntament amb els seus esclaus i servidors constituïen una força suficient per defensar-se dels grups errants de malfactors. En aquella època es van començar a posar tanques defensives als edificis rurals. Es començava a albirar l’incastellamento, l’encastellament que es produiria més endavant després de totes les invasions que esborraren i trossejaren tota la gran construcció romana. Aquesta es per a mi l’hora del naixement dels baluards o barris com elements defensius d’una casa. No cal dir que si molts masos i cases tenien el seu barri, amb més motiu en disposaven els castells i cases senyorials. A l’any 1598 el notari Simeó Argenté ve redactar un inventari del castell i de tot allò que hi havia dins a la mort del baró Pau de Salbà, i comença així: Primo attrobam una baronia scituada en lo Panadès dita y anomenada lo loch del Bisbal en lo qual loch y ha un castell ab son baluart devant de la porta de dit castell lo qual castell te las portes ab pany y clau... Molts anys enrere , quan no hi havia ordenacions urbanístiques ni gairebé alineacions de carrers ben definides, força cases del poble tenien el seu baluard o pati davant de la casa. A la primeria del segle disset, al menys a la Bisbal, hi havia un costum ben bonic. La cerimònia del casament no es celebrava únicament a l’església o en alguna ermita, sinó que la parella triava el lloc on volia esposar-se, que podia ser al seu

carrer, davant de la porta de casa seva, a l’entrada, o bé al pati o baluard. Així ha quedat escrit al llibre d’esposalles de l`època: ...al carrer den Bernat Sans.. a la casa de Bernat Puighivet del Torrent...al pati de la casa de Pinhyol dit lo mas de Busquet... en lo pati de la Casa de Pere Manyer de l’Ortigós... ( entre 1614 i 1640). Transcric l’apuntada d’un enllaç fet a l’entrada d’una casa en què es pregunta als veïns si alguna vegada havien vist a la parella sota de cobert, cosa que hauria estat un impediment per a contraure matrimoni. Sembla que a l’època els promesos només podien festejar al carrer i a la vista de tothom: A sis de maig de M.D.C.XXXX per mi Jaume Santacana Pr. y Rector de Sta. Mª de la Bisbal son estat esposats per paraulas de present servada la forma de S.C.T. y feta Inquisitio de ... del que han jurat los testimonis vehyns que no los havien vis-

tos sota de cubert, en la entrada de dit Jeroni Sort de dit lloc, en Ramon Ventosa fadrí pagés... ab Paula donsella filla llegitima y natural de Jeroni Sort pages de la siutat de Solsona habitant en lo dit lloc de la Bisbal... Quan es van començar a alinear les cases del poble per a formar els nous carrers van desaparèixer els baluards del davant de les cases i van passar a la part del darrera on constituïen les tanques de l’eixida que era la porta de sortida de la casa que donava accés a un pati o terreny pertanyent a la mateixa. A la vila només han quedat alguns baluards testimonials de cases molt antigues que van restar isolades durant centúries com la casa de La Riba i la casa da cal Manyer de darrere l’església ( Cal Magre).

TAG juny 2005

Al llogarret de l’Ortigós en canvi, s’han conservat gairebé tots els baluards. És un lloc que no ha crescut i les poques cases hi són des de fa centúries. En un d’aquells baluards passà un fet molt trist. A les dues de la tarda del dia 2 de maig de l’any 1580 el jove Joan Francesch sortia del barri de cal Janer de l’Ortigós, on potser hi havia dinat. Mentre s’acomiadava de la mestressa de la casa i de la seva filla que enraonaven amb la veïna, portava penjada al costat una bella escopeta del tipus que llavors anomenaven xispes o pedrenyals. L’arma amidava quatres pams de canó de llautó lluent, mentre que la culata o cep era de bona fusta vermella, potser de cirerer. Aquella xispa fou a l’ensems la guspira que encengué l’enveja i el desig de robar-la dins els curts i bestials cervells de dos soldats espanyols anomenats Simón i Alfonso Noblino que estaven allotjats a l’Ortigós. Es posaren al darrera d’en Joan i li donaren una terrible bastonada que el va fer caure a terra estabornit. La sang li rajava a dojo i aquells dos criminals li prengueren l’escopeta amb la qual encara seguiren colpejant-lo a terra. El que segueix és el testimoni que l’agredit Joan Francesch va fer davant el batlle: Senyor balle: en lo present lloch del Ortigós estàvan

allaujats sinch soldats de cavall dels de la companyia del capità que està allaujat en lo lloch de Santa Oliva y dijous proppassat que comptàvem als dos pel present y corrent mes aguent a las dos horas passat migdia estant jo dins del baluart de casa de Andreu Janer del present lloch a la que volia exir de dit baluart entraren dos soldats dels dits sinch que lo hu de ells viu que aportava un bastó en las mans y essent jo passat devant de ells a la quem foren de darrera lo soldat que aportava lo bastó ques diu Simó que estava allaujat en casa me pagà de part de darrera sens dirme ninguna cosa una bastonada en lo cap del qual colp caiguí jo en terra esmortuït y pretench jo que quan caiguí en terra ab lo primer colp quem pagaren ab lo qual colp me romperen lo cap, que després que fuy en terra men pagaren de altres y me robaren una xispa que lo sep està enllautonat y lo sep es de fusta vermella... BENJAMÍ CATALÀ

Arquitecte Tècnic

Un municipi amb una FORTA PROJECCIÓ

UBICACIÓ ESTRATÈGICA al Camp de Tarragona El segon POLÍGON INDUSTRIAL de Catalunya ESTACIÓ FERROVIÀRIA de mercaderies

Cruïlla de COMUNICACIONS TERRESTRES AEROPORT Reus-Tarragona

VIURE A 5 MINUTS de Tarragona i de Reus Òptims EQUIPAMENTS esportius i culturals Centcelles PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Constantí

UN ESPAI D’OPORTUNITATS

Gabinet Tècnic Gabinet Tècnic

Energies renovables (1)

a rehabilitació i la renovació urbana s’han convertit en els sectors impulsors del mercat de la construcció. Aquesta rehabilitació te un sentit més ampli que el que tenia als anys 80; es tracta actualment de rehabilitar els barris tenint en compta aspectes arquitectònics, urbanístics, socials i mediambientals. Sovint hem sentit parlar de les energies alternatives i veiem que poc a poc es van adoptant com a solucions alternatives als recursos clàssics que representen altres tipus d’energia mes contaminat. Aquest article vol ser una mena de recordatori o informació que fa referència a les definicions i conceptes generals de diferents tipus d’energia, extret d’un treball sobre rehabilitacions innovadores en les que es va elaborar una guia metodològica per la planificació d’operacions de rehabilitació que tinguin en compta les necessitats dels usuaris, la optimització del consum energètic i una integració intel·ligent dels edificis en els seus contexts urbans corresponents.

DEFINICIÓ DE L’ENERGIA L’energia és la capacitat dels sistemes per produir treball. Al final de qualsevol procés energètic l’energia roman constant; produeix treball i/o es transforma en una altra forma d’energia.

FONTS D’ENERGIA Primària: Són aquelles fonts que no requereixen d’altres per a la seva generació. Principalment són el carbó, el

petroli, el gas natural, la hidràulica i la nuclear. Secundària: Són les que per a la seva producció es requereix d’una altra font energètica (electricitat).

L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I LA SOSTENIBILITAT Concepte d’eficiència energètica Generació de la màxima quantitat de treball possible mitjançant el consum de la mínima quantitat d’energia. Per analitzar l’eficiència d’un procés energètic s’ha de valorar el cicle energètic complert, sent l’eficiència final el producte de les eficiències de cada un dels components del procés de transformació de l’energia des de fonts primàries a la seva manifestació final com a energia consumible. Concepte de sostenibilitat Segons l’informe BRUNDTLAND (1987) s’entén que el desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per satisfer les seves. La construcció SOSTENIBLE es aquella que tanca el seu cicle energètic complert amb el mínim consum, amb el menor impacte ambiental possible i a un cost econòmic i social raonable si es consideren les millores mediambientals que generen.

ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA Arquitectura basada en l’ús, el foment i l’aplicació de criteris arquitectònic o constructius passius (no mecànics) que contribueixin a la reducció de les necessitats energètiques de l’edifici on s’apliquen mitjançant el control de la incidència de la radiació solar i d’altres fenòmens externs sobre la pell de l’edifici.

Energia: Classificació i escenaris TAG juny 2005

Fluxos i estocs d’energia en el món contemporani

LA REHABILITACIÓ. Accions energèticament eficients L’aplicació de criteris de disseny bioclimàtics en obres de rehabilitació presenta inconvenients tècnics des del punt de vista de concepció global de les diferents accions a incorporar, donada la impossibilitat d’aplicació d’algunes d’aquelles (ubicació, orientació, distribucions interiors, forma de l’edifici, etc.) i a la inviabilitat econòmica d’altres. Accions, que incidint directament sobre l’envolvent i les instal·lacions de l’edifici, contribueixin a reduir el consum energètic global, mitjançant la minimització de les pèrdues o guanys tèrmics a través seu i de l’eficiència en el disseny de les instal·lacions, fent ús per a això d’aquells materials autòctons que garanteixin el seu reciclatge, mínimament contaminants i respectuosos amb el medi ambient.

L’ENERGIA SOLAR TÈRMICA L’energia solar tèrmica activa es basa en la captació i aprofitament de la radiació solar directa mitjançant captadors solars, per a la seva transformació en energia calorífica. Tecnologies solars tèrmiques. Es distingeixen tres tipus fonamentals: • Sistemes solars tèrmics de baixa temperatura. Treballen a temperatures inferiors als 100ºC. Aplicació en edificis de vivendes. • Sistemes solars tèrmics de mitja temperatura. Treballen a temperatures entre 100 i 250ºC. Aplicació en la producció de vapor per a processos industrials i en la generació d’energia elèctrica. • Sistemes solars tèrmics d’alta temperatura. Treballen a temperatures entre 250 i fins a 2.000ºC. Aplicacions en fase experimental en grans centrals termosolars generadores d’energia elèctrica.

ENERGIA SOLAR TÈRMICA DE BAIXA TEMPERATURA Les principals aplicacions en edificació són: Aigua calenta sanitària. És la més econòmica atesa la seva facilitat d’instal·lació, la qual cosa permet una amortització més ràpida. Requereixen d’una font d’energia alternativa convencional de suport en puntes d’alt consum. Calefacció Presenten més dificultats atesa l’estacionalitat del servei i la

TAG juny 2005

seva coincidència amb la menor disponibilitat del recurs. Requereixen d’una font d’energia alternativa convencional que entri en funcionament quan l’energia solar irradiada sigui insuficient per motius meteorològics. Quan s’utilitza aigua com a fluid a escalfar pels captadors solars plans no s’usen radiadors convencionals (funcionen amb aigua a temperatures entre 80 i 90ºC) ja que el nivell tèrmic de treball d’un captador solar és d’uns 50ºC, per això s’utilitzen altres sistemes de calefacció com ara terres radiants, radiadors sobredimensionats (radiador de major superfície que cedeix la mateixa quantitat d’escalfor a una temperatura de l’aigua inferior) i fan-coils. Els captadors solars de buit permeten l’ús de radiadors convencionals. L’equip solar utilitzat és similar al d’aigua calenta sanitària amb la diferència que l’aigua calenta no es consumeix, sinó que transfereix la calor a l’ambient i retorna al col·lector.

INSTAL·LACIONS PER ACS Funcionament Sistema que aprofita la captació de la radiació solar per a escalfar o temperar (al voltant dels 45ºC) l’aigua que posteriorment consumirem en les nostres vivendes. Tipus d’instal·lacions En aquest tipus d’instal·lacions es distingeixen dos tipus sobre la base del sistema de circulació del fluid: circulació per termosifó (l’aigua emmagatzemada en un recipient que es calenta per la seva base, tendeix a pujar a mesura que es calenta, en ser l’aigua calenta més lleugera que la freda) i la circulació per bomba impulsora. El fluid escalfat es desplaçarà a través d’un sistema de conductes que estableixen dos sistemes de circuits: • Circuit obert L’aigua escalfada en els captadors és la mateixa que posteriorment es consumirà, la qual cosa impossibilita l’addició de substàncies per a la seva cura i conservació. Per aquesta raó són instal·lacions susceptibles de patir danys per gelades o per incrustacions i obturacions (aigües dures). Són sistemes més senzills i econòmics que els tancats.

L’ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA L’energia solar fotovoltaica es basa en la conversió directa d’energia lluminosa procedent del sol en energia elèctrica. L’efecte fotovoltaic pot produir-se en gasos, líquids i sòlids, i

és en aquests darrers on s'ha aconseguit la màxima eficàcia. Els materials més utilitzats en l’actualitat per a la fabricació de cèl·lules són els semiconductors en ser materials especialment sensibles a la longitud d’ona de les radiacions solars (electromagnètiques).

TECNOLOGIES I MATERIALS UTILITZATS EN LA FABRICACIÓ DE LES CÈL·LULES Les cèl·lules més utilitzades en l’actualitat són les de silici encapsulades en quadres de 10x10 mm opaques o semitransparents. Sobre la base de la seva estructura cristal·lina, hi ha tres tipus de cèl·lules de silici, les de silici monocristal·lí (rendiment entre el 14 i 17%), les de silici policristal·lí (rendiment del 12%), i les de silici amorf (rendiment entre el 5 i 8%). La tecnologia de fabricació de les cèl·lules és complexa i necessita una aportació energètica important, la qual cosa suposa una tecnologia amb costos d’inversió alts. En l’actualitat, s’han desenvolupat diverses tecnologies que han donat lloc a noves cèl·lules com les de silici cristal·lí multicapa, silici amorf, tel·luri de cadmi, cèl·lules multiunió, etc. Amb rendiments i costos diversos.

PRINCIPALS APLICACIONS • Sistemes autònoms i independents de la xarxa elèctrica (vivendes allunyades de les xarxes elèctriques, senyalització en carreteres, il·luminació pública, sistemes de bombeig d’aigua, etc.). L’energia generada s’emmagatzema en bateries per al seu ús quan es necessiti. La instal·lació és de muntatge senzill, i està formada per elements modulars que requereixen poc manteniment. S’ha de generar més energia que la que es consumeix en moments de major insolació per emmagatzemar-la i consumir-la quan no sigui possible generar-la. Per optimitzar el funcionament de la instal·lació és necessari calcular la demanda correctament de forma que no se sobredimensioni la instal·lació i convé establir-ne hàbits eficients d’ús com ara desconnectar totalment els aparells de consum quan no s’utilitzen, utilitzar electrodomèstics de baix consum, sectoritzar al màxim els punts de consum i

sempre que sigui possible s’ha d’utilitzar l’ús de corrent continu, que té menys possibilitats de fallida en no passar per l’ondulador, encara que els electrodomèstics siguin més cars. En cap cas s’ha d’utilitzar energia fotovoltaica per escalfar aigua o per a calefacció, resultaria excessivament cara. El sistema fotovoltaic necessita per satisfer el 50% de la demanda elèctrica d’una vivenda, generar 3, 2,5 o 1,5 kwp, que representa una superfície de captació de 25, 20 o 12 m2 , per al Nord, Centre o Sud d’Europa, respectivament.

COMPONENTS DE LA INSTAL·LACIÓ. Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica • Placa fotovoltaica Una placa fotovoltaica està formada per un conjunt de cèl·lules connectades en sèrie entre si per sumar l’energia generada per cadascuna d’aquestes cèl·lules. La tensió proporcionada per una cèl·lula de silici és de 0,6 V. Com que els circuits de corrent continu funcionen amb tensions superiors als 5 V, s’ha de connectar un nombre d’entre 30 i 36 cèl·lules per aconseguir tensions d’utilitat. Una placa fotovoltaica es caracteritza per la seva potència punta, que és la potència que subministraria la placa a la seva màxima potència i en unes condicions estàndard que fixen una irradiància d’1kw/m2 a una temperatura de la cèl·lula de 25ºC. Atesa la sensibilitat i la fragilitat de les cèl·lules a la pols i a la humitat es protegeixen mitjançant un encapsulament amb material (normalment etilè-vinil-acetat, EVA) transparent o opac, protegint-les superiorment per una coberta de vidre trempat d’alta transparència i inferiorment per coberta de polièster o vidre. El conjunt així format es munta sobre un marc perimetral d’alumini que facilita el seu muntatge, adaptació i fixació a les diferents estructures arquitectòniques existents.

GABINET TÈCNIC

DEL

COATT

BIBLIOGRAFIA: Rehabilitacions innovadores. COAC. ADIGSA. Catalunya ARVHA. França DIE WILLE. Alemania

Esquema d’instal·lació

TAG juny 2005

Gabinet Tècnic Gabinet Tècnic

La construcció romana (7)

MONUMENTS: TEATRES I AMFITEATRES A. TEATRES Es diferencien dels teatres grecs, pel fet que conformen un lloc tancat per mitjà de la integració d’escena i auditori. Així l’escena és situa més elevada i més propera als espectadors. S’hi escenifiquen paròdies i comèdies. Ja no es col·loquen aprofitant els pendents d’una muntanya, sinó que es construeixen per complet amb voltes de formigó, recolzades en murs circulars i radials. El tret més característic dels teatres imperials, està en què l’escena es decorava profusament amb hornacles columnats amb estàtues. Si el teatre era petit (odeó), es solia fer servir com a sala de música i solia tenir un cobriment de fusta.

A.1. El Teatre de Marcelo (11 dC) És el únic teatre romà en peu existent a Roma. Amb capacitat per a 15.000 espectadors. Aixecat per August i dedicat al fill de la seva germana. La façana amb dues files d’arcades està ornada amb columnes dòriques i jòniques. Actualment a sobre el castell dels Orsini. Servirà de model per construir l’amfiteatre Flavi

A.2. El Teatre d’Orange (1dC) Conserva intacte el imponent mur de l’escena, amb 103m de llarg i 36m d’alçada. En el nínxol o fornícul central l’estàtua d’August.

B. AMFITEATRES: Exclusius per els espectacles de lluita a mort i espectacles navals. Amb el imperi constitueixen un signe de romanit-

TAG juny 2005

zació, excepte en les hel·lenitzades províncies orientals, degut a la humanitària tradició grega. De forma ovalada, es poden conceptuà com la unió de dos teatres per l’escena. El més antic es el de Pompeia construït cap al any 80 aC. B.1. El Coliseo o Amfiteatre Flavi (77 dC) Clar exemple de virtuosisme dels mestres d’obres flavis. Amb les seves anelles d’arcades, les enginyoses estructures amb volta, la superposició d’ordres arquitectònics en forma de semicolumnes i la fila de pilastres que el corona, es va convertir en un model per a l’arquitectura dels renaixement. Considerat com la biblioteca de l’art de construir romà. S’inicia per Vespacià i l’acaba Tito l’any 80. Amb grades per a 80.000 espectadors. Construït en un lloc, ocupat fins aleshores, pel llac de la Domus Aurea de Neró, (gracies això es van estalviar d’excavar uns 125.000 m3 de terra). La planta es una elipse de 189x156m i l’arena es un òvol de 87,5x54,86m. La novetat constructiva està, en que primer van aixecar les pilastres de marbre travertí i les respectives voltes, es a dir, l’esquelet de l’edifici i així els treballs d’acabat es van poder fer per diverses colles d’especialistes. La distribució dels materials es va fer seguint un ordre lògic. La pedra es va col·locar en els sòlids fonaments. La tova i els maons en els murs de càrrega i la pedra pomes en les voltes per tal de reduir-hi el pes. La façana de 48m d’alçada i amb 80 arcs, es divideix en quatre pisos. Els tres primers amb arcades entre columnes de marbre blanc, amb els ordres toscà, jònic i corinti i el quart pis amb pilastres d’ordre compost.

ANTONI BLADÉ Arquitecte tècnic Professor de Construcció

Opinió Opinió

Ara toca el “TEDI” Què és el “TEDI”. És el test de l’edifici. Tot propietari d’automòbil està obligat per llei a fer les revisions de la ITV, Inspecció Tècnica de Vehicles, obligació que en un principi semblava una utopia i ara tothom sap que és un hàbit molt necessari per a la seguretat de la circulació de qualsevol cotxe. Tot el parc automobilístic ha millorat substancialment significant que sempre es troba en estat de revista. El “TEDI” serà indispensable per sol·licitar ajudes a la Generalitat de Catalunya en matèria de rehabilitació d’habitatges. Els Col·legis d’Arquitectes i d’Aparelladors / Arquitectes Tècnics han signat un Conveni amb la Generalitat per elaborar aquest Document i designarà als corresponents col·legiats per redactar-lo. Aquest acord ha estat anterior als molts lamentables sinistres del Carmel barceloní o del carrer Compte de Tarragona. En els darrers anys, s’han produït sinistres a la via pública provocats essencialment per la mala conservació del edificis. Tothom inverteix en millores de casa seva: que si el bany, la cuina, paviments, etc. Ningú pensa en el continent i està demostrat que si et toca

pagar una contribució comunitària per a qualsevol millora de la façana, de la caixa d’escala, de l’ascensor, etc., el valor patrimonial del teu immoble es multiplica per dos o tres vegades més de la derrama que et toqui pagar. Això és així i es comença a saber. Però el tema, a més a més, és que per lògica i responsabilitat ciutadanes, és molt convenient que es faci el TEDI, que a la fi és un segell de “Qualitat, Sostenibilitat i Rehabilitació”. De la mateixa manera que cada vegada més ens fem anàlisis preventius de la nostra salut, també és obligat realitzar el “TEDI”. Els administradors de finques urbanes i les comunitats de propietaris han de saber i prendre consciència que el “TEDI” és una eina al seu servei, al servei de tots els veïns, ja que és una garantia i millora del bé patrimonial de cada propietari. La ITV i la prevenció de la salut ja formen part de la nostra cultura, ara toca el “TEDI”. JOSEP MARIA BUQUERAS

Activitat col·legial Activitat col·legial

S’edita un llibre sobre el pintor, polític i aparellador Ángel Martínez Lanzas El volum inclou articles periodístics i imatges gràfiques per a la premsa des del 1977 fins al 1989, a més d’obres pictòriques de la dècada dels noranta

tes i diaris locals i una selecció de l’obra pictòrica de l’autor. El volum presenta d’aquesta manera un interessant recorregut per l’evolució tant política com artística de Martínez Lanzas, durant la Transició i bona part de la dècada dels anys vuitanta del segle passat.

l passat dilluns 23 de maig es va presentar el volum “Cròniques d’un moment” de l’artista i aparellador Ángel Martínez Lanzas, a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la URV..L’acte va ser presidit per la doctora Joana Zaragoza, vicerectora de Comunitat Universitària de la URV, i va comptar també amb la presència del president del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, Julio Baixauli i Cullaré, i de l’exsenador socialista i redactor de l’Estatut de Sau Josep Subirats Piñana, que va ser l’encarregat de fer la presentació de l’obra. El llibre ha estat editat pel Col·legi, i inclou textos periodístics, dibuixos i grafismes publicats a revis-

TAG juny 2005

Subirats va destacar l’anècdota de què tant ell com l’autor haguessin cursat el batxillerat al mateix institut de Tortosa: l’exsenador a la dècada dels 30 i l’artista durant els primers anys de la posguerra espanyola. El presentador va descriure els escrits de Martínez Lanzas com a veritables pintures, tant per la forma de tractar els temes com per l’impacte i l’actualitat del seu contingut. En aquest sentit, Subirats Piñana va assenyalar les coincidències de certes tesis del pintor amb les del seu mestre polític i ministre d’Instrucció Pública durant la Segona República, el tarragoní Marcel·lí Domingo, com ara la necessitat constant d’acostar la Universitat al poble. Continuant en la mateixa línia, Subirats va destacar així mateix la importància per a l’artista de l’aprovació de l’estatut d’autonomia andalús, el 28 de febrer de 1980. Finalment, Subirats va posar de relleu l’im-

portant paper polític que el pintor va jugar durants els anys dels primers ajuntaments democràtics després de la Guerra Civil, i la capacitat de Martínez Lanzas d’ajudar a cohesionar la ciutadania catalana local, independentment del seu lloc d’origen. De la seva banda, el president del Col·legi, Julio Baixauli, va agrair la col·laboració de molts membres de l’entitat col·legial, en l’elaboració del llibre, en especial els integrants de l’actual junta i la figura del seu vicepresident, Josep Maria Buqueras Bach, que inclou una acurada semblaça de l’artista en les pàgines introductòries del llibre. Baixauli va expressar també la seva satisfacció pel resultat editorial de la iniciativa, va agrair la participació d ela URV en el desenvolupament de l’acte i va valorar molt positivament les aportacions democràtiques d’Ángel Martínez Lanzas. L’acte de presentació va ser tancat per la vicerectora de la Universitat, Joana Zaragoza.

Cròniques pintades i escrites El volum “Cròniques d’un moment” esdevé una bona radiografia de la tasca artística i intel·lectual d’Ángel Martínez Lanzas durant el darrer terç del segle XX. L’artista va néixer a Baeza (Jaén) el març de 1934, estudia les primeres lletres a Oviedo i el batxillerat a Tortosa. L’any 1958 acaba els estudis d’aparellador a l’Escola Superior d’Arquitectura de Madrid, i és arquitecte tècnic des del 1989. Professionalment, arriba a Tarragona a principis de la dècada dels seixanta, com a cap d’obres de l’empresa Erga, després d’haver treballat a les localitats de Plasència i Hervàs. Posteriorment, al llarg de la dècada dels vuitanta és cap del Departament de Disseny Urbà i Conservació d’Edificis Públics a l’Ajuntament de Tarragona, sota mandat socialista. Exemples del seu treball durant aquella època, en solitari i en col·laboració, són la carpa de l’auditori del Camp de Mart (un dels primers exemples d’arquitectura tèxtil arreu de l’estat) o els actuals poliedres que acullen els punts d’informació turística de la ciutat. El llibre inclou un interessant pròleg del polític socialista Pablo Castellano, membre del PSOE durant els darrers anys del franquisme i la Transició i fundador d’Izquierda Socialista. Castellano destaca sobretot la tasca de Martínez Lanzas com a articulista polític, i defensa el paper d’aquest génere a l’hora de crear espais de reflexió i debat permanent sobre temes d’importància general precissament en els moments clau del canvi cap a la consolidació democràtica. A més, el volum inclou un pòrtic de l’exdirector de Diari de Tarragona, Antoni Coll Gilabert; una sembla-

ça de l’actual vicepresident del Col·legi, Josep Maria Buqueras; i una entrevista al pintor publicada en aquesta revista el març de 2004. Complementen aquests materials una exhasutiva biografia artística i un recull d’opinions sobre la seva obra a càrrec de personalitats del món de la cultura i la política. Pel que fa al contingut, hi ha tres parts diferenciades. La primera, il·lustrada també amb reproduccions d’obres pictòriques de l’autor, és un recull d’articles polítics publicats al Diari de Tarragona entre l’octubre de 1980 i el juny de 1989. Molts dels textos triats tracten temes candents de política internacional durant aquell període, alguns d’ells encara de força actualitat. La segona part de la publicació inclou la reproducció de 25 obres pictòriques de l’artista andalús, on la temàtica social i la voluntat de denúncia s’expressen amb un traç figuratiu enèrgic i un volum especial a les textures. Les obres estan realitzades entre els anys 1985 i 1991. Finalment, “Cròniques d’un moment” recull un seguit de dibuixos i il·lustracions amb esperit crític i humorístic, publicats al desaparegut diari local “Catalunya Sud” i a les pàgines de l’antic Butlletí del Col·legi d’Arquitectes Tècnics, precedent immediat d’aquesta mateixa revista. Els dibuixos del butlletí pertanyen a l’època entre els anys 1976 i 1981, mentre els treballs publicats al diari se centren en la tardor i l’hivern de 1987. Tot plegat, el llibre presenta una molt bona perspectiva del treball creatiu i intel·lectual d’Ángel Martínez Lanzas, que durant molts anys ha combinat l’exercici de l‘arquitectura tècnica i la pràctica intensa de la pintura. REDACCIÓ

Portada del nou llibre d’Ángel Martínez Lanzas

TAG juny 2005

Medi Ambient Medi Ambient

Treballar per al desenvolupament sostenible

n els capítols anteriors, s’ha analitzat la normativa aplicable a l’urbanisme fent front a la problemàtica medioambiental, és a dir, es va analitzar, com realitzar una edificació sostenible, concloent, que la implicació tant de l’Administració com dels ciutadans és una eina fonamental per aconseguir un desenvolupament sostenible. Per realitzar una edificació sostenible es va concretar la implicació d’una sèrie de criteris a seguir, una teoria que a la pràctica s’està duent a terme. És a dir: • Planejament sostenible: la seva redacció ha de tenir uns objectius d’urbanització sostenible a aconseguir mitjançant uns indicadors determinats. En capítols anteriors, es van anomenar diferents objectius amb els corresponents indicadors a portar a la pràctica, entre els quals es va concretar en, reduir l’emissió lumínica. Per aconseguir aquest objectiu, des de l’Administració autonòmica s’ha elaborat un

Les Administracions han de determinar els criteris a seguir pels professionals en matèria de sostenibilitat decret a desenvolupar la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. La llei té l’objectiu de mantenir al màxim possible, les condicions naturals d’aquestes hores en benefici de les persones, de la fauna i de la flora, promovent l’estalvi de recursos naturals i energia. I amb el Decret, que serà aplicable a totes les instal·lacions d’il·luminació exterior i interior de titularitat pública i privada, es proposa una sèrie de mesures per disminuir l’impacte ambiental causat per la il·luminació artificial i millorar-ne l’eficiència energètica, obtenint beneficis econòmics, estalvi energètic compor-

TAG juny 2005

tarà reducció en la factura energètica; ambientals, estalvi de combustió, reduint l’emissió de gasos tòxics a l’atmosfera; socials, protegirà l’equilibri de les persones i de la biodiversistat dels ecosistemes, essent una part fonamental de les polítiques i mesures disposades en el Protocol de Kyoto. • Implicació dels agents, actitud proactiva de tots els agents implicats en el desenvolupament d’un edifici sostenible, i es podria dir que dels agents implicats i de les funcions a realitzar: • Els professionals del sector de la construcció s’impliquen en els temes de desenvolupament sostenible, ja que participen en les diferents jornades sobre aquesta matèria que organitza l’Administració amb diferents entitats del sector, com pot ser en temes d’energia solar tèrmica. I és important aquesta implicació perquè els tècnics han de tenir coneixement de tots els aspectes tècnics de la tecnologia actual, saber la més eficient al moment de dur a la pràctica la construcció de l’habitatge sostenible. • Les Administracions han de determinar els criteris a seguir pels professionals del sector, com ja es determina en la diferent normativa sectorial. Però també ha de treballar per donar coneixement de la problemàtica medioambiental a tota la societat, i ho està duent a terme. Com per exemple, l’Administració autonòmica ha convocat subvencions per a associacions i fundacions per treballar en actuacions d’educació i sensibilització ambientals relatives al canvi climàtic i a la nova cultura de l’aigua, per tal de promoure els valors i comportaments necessaris per aconseguir una mobilitat sostenible i una transició gradual cap a fonts energètiques renovables, i afavorir el desenvolupament d’un sentit individual i col·lectiu de corresponsabilitat en quant a l’estat i evolució del medi ambient (aquest any 2005 se subvencionen les actuacions relatives al canvi climàtic, prioritzant a la mobilitat sostenible i les energies renovables). També, l’Administració autonòmica ha signat un conveni amb el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya per de treballar conjuntament amb el desenvolupament d’activitats formatives, d’assessorament i de divulgació en l’àmbit del medi ambient, amb l’objectiu de promoció de la recerca i la innovació ambientals, amb cursos de formació especialitzats i generals de temes ambientals.

I l’Administració local, directa coneixedora de la situació del seu entorn, treballa col·laborant amb associacions del sector per informar, formar i educar a professionals i ciutadans en l’ús de les energies renovables. • La universitat, a més de formar en la matèria als futurs professionals, important és el seu treball d’investigació. I per exemple, la Universitat Politècnica de Madrid, equip format per professors i estudiants, ha construït (a la ciutat universitària, a Madrid) el prototip d’un habitatge basant-se amb l’estalvi energètic, la domòtica i l’habitabilitat, ja que aquest prototip d’habitatge unifamiliar només es proveirà d’energia solar. Amb aquesta proposta participaran, com a única proposta europea, al Concurs Internacional Solar Decathlon 2005. • En el disseny sostenible, la pròpia Administració autonòmica ha redactat un projecte de Decret pel qual es regula l’adopció de criteris d’ecoeficiència en els edificis, en un estalvi energètic, d’aigua i el seu reaprofitament, com la reducció i reutilització de residus. El seu objectiu és iniciar un procés de canvi social en la manera de concebre, dissenyar, construir i utilitzar els edificis, i no sols els habitatges, sinó també els residencials públics, administratius, docents, hospitalaris i esportius, piscines i gimnasos. Amb aquest Decret es pretén un ús racional del consum d’aigua amb la separació de la xarxa de sanejament de les aigües residuals i pluvials, utilització de mecanismes economitzadors d’aigua, i incidir en el compliment efectiu de la gestió de residus en la construcció mateixa de l’edifici, facilitant la implantació de la política de recollida selectiva dels residus que diàriament es generen als habitatges. Per tant, en els capítols anteriors, es va donar una gran rellevància a l’haver de treballar conjuntament Administració i ciutadans per aconseguir un desenvolupament sostenible. Aquest criteri s’està duent a terme, perquè, vist l’argumentat, és pot comprovar com l’Administració treballa amb la redacció de normativa sectorial marcant uns indicadors per

aconseguir els corresponents objectius. I també treballa per informar, educar i conscienciar als ciutadans de la gran importància de l’ús de l’energia renovable. Referent als ciutadans, es pot comprovar com aquests participen activament, cadascú en el seu àmbit, mostrant la seva conscienciació que habitatge sostenible no és incompatible amb la pèrdua de comoditat, i per tant mostren la seva voluntat de col·laboració.

Els ciutadans s’han de conscienciar de la gran importància de l’ús de l’energia renovable

Però aquesta iniciativa per part de tots s’ha de confirmar en el temps, perquè s’ha de tenir en compte què, el consum en el món és molt més superior als recursos disponibles naturals i la capacitat de la Terra de renovar-los. Estant tot relacionat amb el creixement de població i, principalment, en el consum elevat d’energia, aigua, bosc i recursos agrícoles i pesqueres, entre altres. Essent l’impacte del consum energètic especialment preocupant, per la sobreexplotació de combustibles com el carbó, gas o petroli (Informe de Planeta Vivo 2004, de WWWF/Adena Internacional). Així doncs, es pot concloure, que actualment, la problemàtica medioambiental preocupa, i per tant, tots, Administració i ciutadans, hem de treballar, cadascú dins el seu àmbit i possibilitats, ara i en un futur, per arribar aconseguir i mantenir un desenvolupament sostenbible. MÍRIAM FERRER FERNÁNDEZ Llicenciada en Dret

Visiteu la nostra pàgina web

www.apatgn.com LEGISLACIÓ ACTUALITZADA, DOCUMENTS, TRÀMITS I MOLTES MÉS EINES PER FACILITAR LA VOSTRA TASCA

TAG juny 2005

Assessoria Assessoria JurídicaJurídica

En guàrdia!

a defensa dels interessos personals i professionals condicionen els nostres actes d’una forma molt conscient, adoptant mesures per poder evitar sorpreses, moltes vegades desagradables. Tot seguit desgranaré una sèrie de consells pràctics sobre qüestions molt concretes que es venen repetint en les nombroses demandes judicials sobre responsabilitat professional derivada de defectes constructius. Cal establir uns antecedents que són històrics en el procés constructiu: la rapidesa en l’execució de les obres; l’aparició de materials novedosos, moltes vegades no contrastats suficientment; la utilització de mà d’obra no professional ni especialista en els materials nous que es van utilitzant i l’interès per part del promotor de les obres en minimitzar els costos per obtenir més beneficis econòmics. Enmig de tot aquest garbuix tenim l’arquitecte tècnic que és designat pel promotor i que és l’agent primordial per garantir la qualitat dels materials emprats en la construcció en els termes establerts en el l’article 13 de la Llei d’Ordenació de l’Edificació. Per tant, l’arquitecte tècnic ha de fer un difícil equilibri, fent un esforç per evitar les conseqüències desafortunades de possibles reclamacions pels efectes de la possible manca de control en la utilització d’aquests materials. Perquè, no ens enganyem, una cosa és que el producte estigui homologat i disposi de tota classe de llicències i contrastacions oficials i, l’altra, és que aquest material es col·loqui adequadament seguint fil per randa les indicacions del fabricant i, a més, en plenes garanties. Per aquest motiu relaciono a continuació els materials que més sovint són motiu de sentències condemnatòries i que produeixin veritables mals de caps als arquitectes tècnics. a) Comencem amb un clàssic: la col·locació de pedra artificial. Aquí tenim diversos problemes. Per una banda no existeix cap norma de contras-

TAG juny 2005

tació en l’homologació i, per altra, en els projectes no solen venir definides les característiques d’aquest material. Tampoc es solen especificar les mesures d’entreteniment en forma d’aplicació de pintures impermeabilitzants en el transcurs de la seva vida útil. A més, es tracta d’un material porós i les seves armadures, dissenyades essencialment pel seu transport, permeten la corrosió i, per tant, el trencament i possible despreniment de trossos de la pedra que normalment es col·loca en els coronaments de baranes o de les parts altes d’edificis propers al mar. Tot això comporta molts problemes, moltes condemnes i moltes indemnitzacions d’un alt cost econòmic alt, de les quals l’arquitecte normalment se’n deslliura acreditant que el seu projecte és correcte i que no és l’especialista en materials. Normalment es condemna solidàriament al promotor, al constructor i a l’arquitecte tècnic. Que hem de fer? Doncs evitar en el possible la col·locació d’aquest material que és generador de problemes. Si el fabricant o el subministrador el vol “vendre” al promotor, que aporti garanties en forma d’assegurança. En cas contrari, l’assegurança serà el propi arquitecte tècnic, així de clar. b) Baranes de vidre. També generen molt problemes pels següents factors: manca de detall en el projecte, manca de rigidesa de les baranes, col·locació de falques que es deteriorin amb el temps, possibles despreniments dels vidres i espais perillosos entre el forjat i el perfil de recolzament del vidre que possibilita accidents per part dels usuaris, en especial dels infants. Les reparacions són molt costoses i en aquest tema tenim sentències en tots els sentits: unes condemnen únicament al constructor i a l’arquitecte, i d’altres condemnen a tots els intervinents, indicant que sempre podran repetir contra l’industrial que les va col·locar. En aquest sentit, hem de demanar les garanties necessàries a l’industrial perquè eviti aquestes demandes que cada vegada son més nombroses i, a més, caldrà tenir cura d’advertir als futurs usuaris de les tasques de manteniment periòdic . c) Formació de murs amb material denominat de “termoarcilla”. Comporten molts plets, no perquè el material no sigui bo, que ho deu ser i que, a més aporta les homologacions corresponents, sinó per la metodologia de col·locació, ja que

sovint no es segueixen les indicacions del fabricant i l’arquitecte tècnic no pot estar a peu d’obra i, per tant, s’executa de forma inadequada per part d’operaris inexperts. Per tant, en aquest tema s’hauran d’extremar les indicacions, i si es pot evitar directament aquest material, ho evitarem perquè comporta molts problemes. Si els fabricants el volen vendre, que venguin també l’execució i que se’n responsabilitzin, perquè si no, ells fan el negoci i els arquitectes tècnics, que són el experts en materials, recullen les conseqüències d’una mala execució. d) Envans prefabricats. Són de marques conegudes però, a pesar de gaudir de tota classe de llicències, generen molts problemes en forma de fisuracions generalitzades que són alarmants encara que no generen cap risc de ruïna. Un problema habitual és el de la col·locació dels envans a ras del forjat sense junta o material més elàstic. Aquest és un punt que també genera moltes reclamacions. Sovint els fabricants han canviat el sistema de col·locació i les dosificacions del materials complementaris precisament fruit de les reclamacions. Hem de reproduir el que hem dit abans: garanties o personal especialitzat. e) S’està generalitzant l’ús de l’escuma de poliuretà com a material de subjecció de les teules, substituint la col·locació de morter de calç amb un polsim de ciment porlan per aquest nou material. Els fabricants proclamen les seves grans avantatges en forma d’estalvi en la col·locació, defensant les virtuts d’aquest producte que, en molts casos, sobretot en zones molt ventoses, com Hospitalet de l’Infant, no donen cap bon resultat, en quedar mermada la seva adherència pel pas del temps i per les reaccions tèrmiques que en molts casos produeixen la seva transformació i destrucció. En aquest cas crec que s’hauria de poder evitar, per raons obvies, la col·locació d’aquest material, ja que en cas contrari és clar que la responsabilitat o la irresponsabilitat ens passarà factura. Insisteixo en que l’arquitecte tècnic és el tècnic especialista en materials i l’estalvi del promotor d’avui, pot ser la ruïna del demà. f) Aceres perimetrals de les edificacions. També presenten problemes per la manca de compactació. Sovint no consta cap especificació en el projecte arquitectònic, però en canvi es pot acreditar que s’han executat simultàniament amb la construcció principal. En aquest cas, les sentències solen ser condemnatòries per a tots els intervinents en la construcció. En algun cas, fins i tot s’exonera a l’arquitecte perquè és un tema de execució. Cal doncs especificar en aquests casos la necessitat de compactar degudament, fent-ho constar en el Llibre d’Ordres.

g) Tanques de separació entre habitatges adossats que ni tant sols venen reflectides en el projecte. Sovint es fa la tanca sense tenir la precaució de deixar una junta de dilatació que confronti amb la construcció principal i, a més, no es té la precaució de compactar el terreny de la tanca. Això comporta que es fisurin de forma general. És un tema d’execució fàcilment subsanable i, en canvi, és un tema repetitiu en les reclamacions judicials. h) Fisura horitzontal en el coronament de l’últim forjat que coincideix amb la barana del terrat. És una patologia repetitiva en els casos en què no es té la precaució de solucionar el tema quan es fa l’estructura de forma que la barana formi part de la mateixa, evitant així els efectes de l’acció tèrmica. La llàstima de tot plegat és que la única solució possible d’aquests defectes que es van repetint sistemàticament serà quan entri en vigor el segon tram de l’assegurança prevista en la Llei d’Ordenació de l’Edificació, moment en el qual, les OCTS, per exigència de les companyies d’assegurança no tindran altre remei que exigir i fer complir les normes correctores per evitar les reclamacions constructives. Però si això és així, caldria fer una reflexió profunda sobre l’autoritat de la Direcció Facultativa de les Obres. ESCUDÉ ADVOCATS ASSOCIATS

TAG juny 2005

Informàtica Informàtica

La web del Col·legi: Una porta al món

a fa uns sis anys que la web del col·legi, www.apatgn.com, està en funcionament. La primera versió, que fou al 1999, fins l’actual no tenen res a veure. La web en aquest casi set anys de vida ha patit una continua evolució. Durant aquest procés evolutiu, s’han anat dotant de nous serveis a la web. Així, el primer servei que es va donar va ser una mica d’informació del Col·legi i la possibilitat de consultar Visats i el Directori de Col·legiats. Però, al 2002 es va fer el primer gran canvi, amb la remodelació de la web. El Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona, va ser dels primers Col·legis juntament amb la de Barcelona, en tenir una web amb molt de contingut. Es van implantar el sistema de notícies del sector de la construcció, l’Àrea Restringida, la Borsa de Treball.

Però va ser l’any 2004, on la web va patir la reestructuració més forta, sent el que és ara la nostre web. El canvi va ser encarat a que fos una web molt dinàmica, i a la vegada que tingués molt de contingut. Es va dividir la web en sis grans apartats:

EL COL·LEGI SERVEIS AJUDA A L’USUARI FORMACIÓ DOCUMENTACIÓ ÀREA RESTRINGIDA

Les planes més visitades de cada grup són:

COL·LEGI Oficines COAATT: Ubicació, horari, adreces i telèfons de les diferents oficines. Com Col·legiar-se: Informació de com i quins impresos es necessiten per col·legiar-se. Informació del Sector: Tot tipus d’informació relacionada amb l’arquitecte Tècnic.

SERVEIS Lloguer d’Equips: Informació de tots els aparells que es lloguen. Borsa de Treball: Ofertes i demandes de treball que ens arriben al col·legi. MUSAAT, PREMAAT, INDYCEE OCT, ONG: Informació sobre els diferents serveis que ofereixen. Assessoria Fiscal: Hi podem trobar informació sobre el calendari Fiscal.

AJUDA A L’USUARI Comunitat de Propietaris: Resum de la llei de propietat horitzontal. Normativa de l’Habitatge: Diferents normatives en format PDF. Mant. de l’Habitatge: És un manual sobre com mantenir en bon estat l’habitatge. Està en format PDF. Articles anteriors: Recull d’articles que es van posant a la web.

TAG juny 2005

FORMACIÓ Cursos COAAT: Informació dels cursos que es realitzen al Col·legi. Altres Cursos i Seminaris: Informació de cursos que es realitzen en altres Col·legis.

DOCUMENTACIÓ Novetats de la Biblioteca: Tots els llibres nous que tenim a la biblioteca. Legislació i Normativa: Recull de normatives de tot tipus, juntament amb les últimes novetats legislatives. La Revista TAG: Es pot consultar totes les revistes TAG en format PDF. Circulars: Totes les circulars editades en format PDF. Manuales Profesionales: Descripció dels Manuals editats pel Col·legi.

MES

Total persones

Promig persones/dia

Octubre

1.780

59,34

Novembre

1.939

64,64

Desembre

1.865

62,19

Gener

2.381

76,81

Febrer

2.631

93,96

Març

2.778

89,61

Abril

2.775

92,50

ÀREA RESTRINGIDA Àrea de Gestió: Dins d’aquest apartat hi ha el software, CÀLCUL DE COSTOS (Antic Càlcul d’Honoraris), els DOCUMENTS en format PDF (Full d’Assumeix, etc...) i la possibilitat de consultar els VISATS realitzats. Àrea Tècnica: Dins d’aquest apartat destacaríem el nou apartat d’ESTUDIS DE SEGURETAT, el qual és una recopilació de plantilles per fer estudis de Seguretat. Pressupost 2005 i Liquidació 2004: Estan en format PDF. Directori de Col·legiats: És el Directori d’Aparelladors en format electrònic, el qual permet realitzar un conjunt de cerques. NOTA: Com es pot observar, molts documents estan en format PDF. El format de document portàtil de Adobe@ (PDF), creat per Adobe Systems, és un format de distribució, de intercanvi segur i fiable de documents electrònics. Els organismes de l’administració pública i les empreses han

Una de les parts que s’està potenciant és l’ÀREA RESTRINGIDA, que està en procés d’expansió. El Departament d’Informàtica juntament amb el Gabinet Tècnic, està treballant per tal de que cada cop hi hagi més contingut. Un exemple d’això, és l’apartat dels ESTUDIS DE SEGURETAT, on el Gabinet Tècnic està treballant durant els últims mesos, per tal de posar a disposició del Col·legiat tota la informació per tal de poder fer un estudi de Seguretat.

adoptat el format PDF de Adobe per facilitar la gestió de documents i reduir la dependència de paper. Actualment és el format estàndard que s’utilitza per les pàgines web. El podeu descarregar a:

Resumint, segurament la web en posteriors anys continuarà patint continus canvis, evidentment, per millorar el servei que dóna el Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona.

http://www.adobe.com/products/acrobat/readstep2.html

Diàriament, el departament d’informàtica actualitza la web amb nous continguts, com per exemple les notícies tant del sector de la construcció, com les notícies que sorgeixen al Col·legi, i que permeten al Col·legiat estar informat en tot moment dels actes que es realitzen al Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona.

JAUME CABRÉ Departament d’Informàtica del COATT

Aquestes millores fan que cada dia sigui més visitada la web. A continuació us mostrem quina evolució a tingut en l’últim mig any.

TAG juny 2005

Cultura Cultura

Marià Casas, nou acadèmic de Belles Arts

l nostre company de professió Marià Casas Hierro ha estat elegit acadèmic corresponent per Tarragona de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. La decisió va ser presa en sessió plenària de l’Acadèmia del 16 de març. La proposta de nomenament va partir del president Jordi Bonet i el secretari general Leopoldo Gil. També va donar suport a la proposta l’acadèmica numerària i bibliotecària de la institució, Pilar Vélez. Destacar que a la ciutat de Tarragona no hi ha cap membre d’aquesta Acadèmia. Ho va ser el ja finat Lluís Saumells, exdirector de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona. A les nostres comarques, és també acadèmic l’escultor i professor Ramon Ferran. Aquesta Institució té les seves arrels al segle XVIII i va néixer per servir al progrés de les arts industrials i les belles arts. El 1850 va ser batejada com a Acadèmia Provincial

de Belles Arts de Barcelona. L’any 1929 ja va ser qualificada com a Reial i a l’ensems va estendre les seves activitats a tota Catalunya. Les seves finalitats estan relacionades amb l’estudi i la difusió de l’art i la conservació del patrimoni artístic del país, aquesta última funció és la més important avui dia. La seva homòloga a Madrid seria la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. De l’entitat consultiva catalana han format part destacadíssims membres com el polític Torras i Bages, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i l’escultor Josep Clarà. Actualment té la seu a la Casa Llotja, al carrer Consolat de Mar, número 2, de Barcelona, a l’edifici on va estudiar, entre d’altres, l’universal Pablo Picasso. En l’elecció del nou acadèmic, han contribuït sens dubte el seu caràcter polifacètic, treballador i inquiet, i sobretot la seva perspectiva àmplia sobre el patrimoni cultural (va formar part del Consell del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya el 1981, on va coincidir amb l’actual president de l’Acadèmia Jordi Bonet). Mariano Casas, a més de ser professor universitari d’expressió gràfica a la Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la URV i aparellador —va exercir la presidència del Col·legi del 1976 al 1989—, ha cultivat moltes disciplines, tant a la teoria como a la pràctica: escultura, gravat, dibuix, ceràmica, esgrafiats, oli, crítica artística. Recordar que és autor dels llibres: Esgrafiats, Cal·lípolis, Bronzes, Gaudí Geòmetra/Gaudí Gravat, El arte compartido, Delir Dalí i Construir. Habitualment col·labora amb articles a la nostra revista TAG abordant assumptes de molt d’interès pràctic, històric i fins i tot sentimental per a la professió. Part important de la seva obra es troba a la seva galeria d’art i taller Contratalla, al carrer Santa Anna, nucli antic de Tarragona, i al carrer Ample de Reus, sales on s’exposen també obres d’artistes locals i internacionals, sobretot del món del gravat. REDACCIÓ

Marià Casas en la presentació del seu llibre Delir Dalí al Teatre Metropol

TAG juny 2005

Formació Formació

Seguretat i Patologia: temes centrals La gerència conjuntament amb l’Àrea de Formació i el Gabinet Tècnic del Col·legi han activat tota una sèrie de cursos i jornades sobre temes diversos, principalment patologia i seguretat, alguns dels quals ja s’han realitzat en aquest semestre. El 5 d’abril, es va fer una jornada de 2 hores sobre el Test de l’Edifici TEDI, a càrrec d’executius i tècnics del Departament d’Habitatge i Medi Ambient de la Generalitat. El TEDI és indispensable per sol·licitar ajudes per a rehabilitació de vivendes, un repte sempre pendent. D’entre abril i maig, la nostra companya Yolanda Fernández ha desenvolupat diverses sessions sobre assessorament en prevenció pel Coordinador de Seguretat. I el 3 de maig fins el 18 de juny, ha tingut lloc un important curs especialitzat de 51 hores, el de patologia en la construcció, amb la col·laboració principal del Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya, i també de la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Es matricularen 25 alumnes de diverses branques de la construcció però tots interessats en aquesta demanda social de més seguretat en els vells i nous immobles. El professorat procedia de diversos àmbits: magistratura, comunicació, arquitectura, enginyeria, etc.

Per a la tornada d’estiu, s’estan projectant diverses jornades sobre aïllament tèrmic i acústic, estructures d’acer, estudis geotècnics, bastides i control de qualitat.

El president del nostre Col·legi, Julio Baixauli, i els tècnics, Fèlix Ruiz i Manuel M. Hidalgo, en la inauguració del curs sobre Patologies.

Les publicacions del Col·legi a Construmat El Col·legi de Tarragona va ser-hi present a Construmat, el Saló Internacional de la Construcció, que ocupà gairebé tot el recinte gegant de la Fira de Barcelona (145.000 metres quadrants nets, tot un rècord). Concretament vam compartir espai amb els altres col·legis catalans en dos estands. Com a nota més destacada, les diferents publicacions de la nostra institució. Així es van repartir milers de fulletons divulgant els nostres cursos i jornades de formació i la nova seu del Laboratori d’Assaigs. També es van mostrar les tres línies de col·lecció periòdica: la revista trimestral TAG, els Quaderns pràctics elaborats pel Gabinet Tècnic i los Manuales Profesionales impulsats per l’Àrea de Formació.

maquetons però mínims per a noves demandes sobretot de joves. I és que només tenien 30 metres quadrats útils. El debat, servit. Alguns afirmen que ja existeixen. Només cal repartir la superfície mitjana dels pisos (80-85 metres quadrats) entre pare-mare-fill (o fills).

Construmat va ser visitada per prop de mig milió de persones, visitants curiosos i milers de professionals de tot el món. El nostre país importa però a la vegada està a l’avantguarda en noves tècniques de construcció, serveis immobiliaris i decoració. La nota negativa és que, si bé enlloc al món els preus no baixen, a Espanya pugen més que altres. L’estrella de la Fira ha estat l’APTM, sis prototips d’apartaments

TAG juny 2005

Societat Societat

San Juan de Ortega, el nostre patró i impulsor de la ruta jacobea San Juan de Ortega era Juan de Velázquez, natural de Quintanaortuño (any 1080), un seguidor del mític Santo Domingo de la Calzada. La nostra figura va construir en un paratge deshabitat dels Montes de Oca (a Ortega, província de Burgos) una capella destinada a San Nicolás i en aquell lloc va fer penitència i des d’allà es dedicà a la ruta jacobea, realitzant nous trams de calçada i construint alguns ponts per fer la ruta més fàcil. A la seva mort, als 83 anys, les seves restes van ser traslladades a la seva capella, que amb el temps i la fama entre els fidels es va convertir en el Monestir de S. Juan de Ortega, declarat monument nacional el 1931, i que actualment habilita un alberg. Cada 2 de juny, aquest sant lloc es converteix en un punt de concentració multitudinari. A banda de ser un lloc molt popular a la comarca, contribueix també el fet que el 1971 va ser nomenat patró dels aparelladors d’Espanya. Unes altres dates especials són el 21 de març i el 22 de setembre, coincidint amb els dos equinoccis i en els quals, a les cinc de la tarda, uns raigs de sol entren al recinte interior i il·luminen directament un capitell romànic ubicat a l’absis septentrional dedicat al cicle de l’Anunciació, Visitació i Neixement. Segons expliquen els peregrins la llum passa d’una escena a l’altra. Una història gairebé màgica per a un sant més bé de la branca de les ciències tècniques. Efígie jacent gòtica dins del baldaquí gòtic del monestir

Sopar de germanor, a la Boella El passat 27 de maig, va tenir lloc el sopar de germanor del Col·legi al qual van assistir-hi 275 entre aparelladors/es col·legiats, personal administratiu i parelles. El lloca escollit va ser el de la Boella (carretera Tarragona-Reus), un mas restaurat que s’ha convertit en l’establiment restaurador amb més capacitat de la nostra demarcació. Tant la Junta com el personal del Col·legi van treballar de valent perquè fos un dia especial i en el qual, a més de passar una estona amena i plena de regals, es pugués reconéixer els companys amb anys de professió.

TAG juny 2005

Han estat mereixedors de la distinció pels 50 anys: José del Amo, Josep Ivern, Jaime Martínez i Josep Maria Sabater. I pels 25 anys: Josep Blavi, Joan Boronat, Joan Ferré, Josep Maria Gistau, José Ramón Marzo, Albert Mercadé, Jordi Pagè, Pau Lluís Salas i Joan Sánchez. Es va commemorar també els 25 anys a l’empresa, concretament al CITAM, d’Alfons Teston.