Tag 39

Serveis del Col·legi OFICINA Tel. 977 212 799 Av. President Macià, 6, 1r. 43005 Tarragona Correu electrònic: secretaria@apatgn.com HORARI D’OFICINA De dilluns a dijous: de 8:30 a 14 i de 15:30 a 17:30 h Divendres: de 8 a 14 h

GABINET TÈCNIC Vocal: Jordi Adam Andreu.

Ramon Rebollo, Lluís Roig.

Marisa Rujano e-mail: gabtec@apatgn.com

Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau

Consultes: L’horari d’oficina

Secretaria: Montserrat Muñoz Madueño.

Míriam Ferrer, Mercè Obiol

Borsa de treball: L’horari d’oficina Servei d’inspecció: Josep Anguera

Comptabilitat: Àngels Recuero Visats: Vocals: Josep Anton Teruel i Lluís Borràs.

Tècnics: Josep Anguera i Lluís Roig.

Carme Vallverdú, Eva Larraz i Carme Amat De dilluns a dijous: de 8 a 17 h Divendres: de 8 a 14 h Oficina del Vendrell: David Raventós.

C/ Narcís Monturiol, 2 - 4. (cantonada av. del Puig) Tel. 977 155 643 Dilluns i dijous: de 16 h a 19 h (només col·legiats residents) Oficina de Reus: Emma Pons.

Av. Onze de setembre, 4 Tel. 977 331 072 Dimarts i dijous: de 16 h a 19 h (només col·legiats residents)

EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona Av. Francesc Macià 6, 1r 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 Fax 977 224 152 e-mail: secretaria@apatgn.com web: www.apatgn.com Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de TAG.

TAG setembre 2005

AULA INFORMÀTICA Vocal: José Luis Hernández Osma.

Marcel Ramírez i Jaume Cabré e-mail: informatica@apatgn.com Consultes i serveis: L’horari d’oficina REVISTA TAG Vocal: Jesús Moreno Martos.

Josep Maria Sanet Nou Silva Equips (Agustí Gutiérrez) Tel. 977 248 883 ASSESSORAMENT JURÍDIC Escudé Advocats (Tarragona) Tel.: 977 249 832 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 LABORATORI D’ASSAIGS Polígon Industrial Constantí, Av. Europa cantonada C. Bèlgica illa 14.

43120 Constantí Tel. 977 524 537 Vocals: Josep Marsal i Antonio Navarrete.

Director tècnic: Ernest Valls

OCT Vocal: Jesús Moreno Martos.

Tel. 977 249 998

2

SERVEI DE BIBLIOTECA Vocal: Jesús Moreno Martos.

Marisa Rujano Horari: de 9 a 13:30 h

Junta de Govern: PRESIDENT: Julio Baixauli Cullaré VICEPRESIDENT: Josep Ma Buqueras Bach SECRETÀRIA: Montserrat Muñoz Madueño TRESORER: Josep Anton Teruel Sánchez

Redacció i producció revista Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 Fax 977 248 892 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 658 855 321 Fax 977 248 892 e-mail: inventat@tinet.org

COMPTADOR: Lluís Borràs Calvo VOCALS: José Luis Hernández Osma Josep Marsal Sans Antonio Navarrete Sánchez Jesús Moreno Martos Jordi Adam Andreu

Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

TAG REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Editorial Editorial Anticipar-se

REHABILITACIÓ I REFLEX A LA PART ALTA DE TARRAGONA Arxiu NOU SILVA EQUIPS

L’ENTREVISTA M. A. Rossell, alcaldessa de Llorenç del Penedès Pàgs. 4-6 ELS NOSTRES COL·LEGIATS De l’escola a l’obra: els nous aparelladors Pàgs. 7-9 ESPAI AL TEMPS Al voltant de les pedres de Vic i del primer marquès de Tamarit. Els mestres d’aixa i calafats Pàgs. 10-15 PATRIMONI Les sitges Pàgs. 16-18 GABINET TÈCNIC Energies renovables. La construcció romana Pàgs. 19-23 ASSESSORIA JURÍDICA Col·legis professionals domesticats?

Pàgs. 24-25 MEDI AMBIENT Paràmetres d’ecoeficiència de l’aigua als edificis Pàgs. 26-27

T

ot i reconeixent la tasca de les companyes i companys aparelladors que han dirigit les tasques col·legials en altres períodes, en l’actualitat vivim una època d’innovació i no perquè sí sinó perquè els nous temps obliguen a adaptarnos, i anticipar-nos. Només cal revisar els continguts d’aquesta revista TAG per veure per on va la cosa. I és que la construcció no solament és el binomi d’ofici més creixement. No oblidem que respon a unes necessitats bàsiques i per fer front a aquestes necessitats cal, entre d’altres: responsabilitat i intercomunicació professional a tots els nivells, seguretat, respecte pel medi ambient, planificació territorial, infraestructures, memoria històrica, renovació. Són paraules amb moltes “erres” però pronunciables. Som persones individualment insuficients però associativament molt fortes. (Ah, i no oblidem, estem rehabilitant el parking i ampliant la web: millores per fer, dia a dia,

una seu a l’abast de tots i totes).

PLANIFICACIÓ TERRITORIAL Estil de vida i consum d’aigua Pàgs. 28-29 INFORMÀTICA Google. Noves eines a la web Pàgs. 30-31 LEGISLACIÓ Les reformes en la llei de Prevenció de Riscos Laborals Pàgs. 32-33 CULTURA La fusta per jugar Pàg. 34 ACTIVITATS COL·LEGIALS Pàg. 35 TAG setembre 2005

3

L’entrevista L’entrevista

Maria Antònia Rossell i Olivé Alcaldessa de Llorenç del Penedès

“Amb el nou pla urbanístic, creixerem a partir del mateix nucli urbà” Com valora aquests dos primers anys de mandat des del punt de vista urbanístic?

Jo crec que el balanç és força positiu en general. Hem de tenir en compte que hem hagut d’afrontar un canvi en els nostres serveis tècnics, amb la substitució de l’aparellador i l’arquitecte municipal, i això sempre implica petites reorganitzacions. Una de les coses més importants ha estat posar diverses normes urbanístiques al dia, i ben aviat començarem a treballar en el futur pla urbanístic i en la redacció de l’Agenda 21 Local. Seran documents clau per

4

TAG setembre 2005

veure com haurem de projectar urbanística i socialment el nostre poble. Pel que fa a plans parcials, no se n’ha redactat cap de nou, però sí s’han continuat desenvolupant els que ja estaven aprovats.

L’evolució en la població també serà important a l’hora de redactar el nou POUM? Sí, és clar. De fet, durant les darrers anys Llorenç ha crescut molt demogràficament, hem rebut moltes famílies que provenen d’altres zones del Baix Penedès i de diverses

La prioritat: renovar les xarxes de llum i aigua A partir de projectes inclosos respectivament en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC, dependent de la Generalitat) i el Pla d’Acció Municipal (PAM, responsabilitat de la Diputació), Llorenç afronta els dos darrers anys de mandat una important reforma d’equipaments: la renovació de les xarxes de subministrament d’aigua i d’electricitat del nucli del poble. Aquest és el programa inversor fonamental en l’actualitat, segons Maria Antònia Rossell. El projecte està dividit en diverses fases i actualment té una dotació pressupostària global que supera els 1,24 milions d’euros. Quant a la xarxa d’aigua, amb aquestes accions la intenció és estalviar costos futurs en reparacions i reduir les pèrdues a partir de fuites. Pel que fa a la distribució d’electricitat, el pla de millora inclou la renovació de bona part de quadres elèctrics i línies del sistema d’enllumenat públic (no així pel que fa a fanals ni lluminàries). De fet, el mal estat de la xarxa d’aigua a l’àrea dels carrers Sant Llorenç, Folch i Torres i Glòries Catalanes ja va fer que l’equip de govern afrontés diversos treballs de substitució de canonades amb pressupost propi durant l’any 2004.

Una altra voluntat política és redactar el futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) sobretot a partir de l’ocupació i el creixement del nucli urbà actual, amb molta prudència a l’hora de desenvolupar nous projectes d’urbanitzacions o habitatges aïllats. El departament de Política Territorial destinarà a partir de 2006 prop de 652.000 euros a la redacció de diversos plans al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

A més del de Llorenç, a l’àrea del Baix Penedès també rebran ajuts els municipis de l’Arboç, Banyeres i Sant Jaume dels Domenys.

localitats de l’àrea metropolitana de Barcelona. Molts són famílies joves que treballen a l’àrea de Barcelona i van i venen diàriament, i han anat ocupant nous habitatges dins del mateix nucli urbà del poble. En aquest sentit, el creixement d’urbanitzacions o habitatges aïllats a Llorenç en els darrers temps ha estat relativament petit. I pel que fa a allò que anomenem nova immigració, de fora de la Comunitat Europea, nosaltres no hem rebut molta gent en comparació amb d’altres municipis de la comarca; pensa que el percentatge d’immigració a Llorenç no arriba al 5% en l’actualitat.

Com afecta aquest fet a la capacitat de donar serveis del municipi?

Doncs s’ha notat sobretot en els equipaments educatius.

A la llar d’infants per exemple, tot i l’ampliació que vam fer l’any passat, hem hagut de rebutjar algunes peticions per falta de places, sobretot de persones de municipis veïns. De fet, ens hem plantejat la creació d’una nova escola bressol abans de finals de mandat, tot i que això dependrà sobretot de la possibilitat d’aconseguir finançament per part de la Generalitat. Respecte al subministrament d’aigua domèstica, la veritat és que enguany no hem tingut problemes, tot i l’estiu de forta sequera que estem encara patint. És un tema que s’ha de preveure amb força antelació, i algunes vegades ens hem plantejat des de l’equip de govern la possibilitat de fer un nou pou. De moment, estem pendents de com es perfila finalment la portada d’aigua de l’Ebre. Pel que fa a la recollida de brossa, la veritat és que les xifres dels darrers anys no han augmentat molt, hem passat d’unes 997.000 tones de residus el 2003 a superar una mica

el milió de tones l’any passat. No ha representat cap problema a l’hora de gestionar la brossa, perquè el municipi és petit i els habitatges concentrats.

Durant els pròxims mesos es posaran en marxa els treballs per al Pla d’Ordenació Urbana. Com serà el futur Llorenç?

Jo crec que l’objectiu principal és adequar la normativa urbanística actual a les necessitats reals del poble. Pensa que l’actual pla general té prop de 25 anys, i s’havia calculat per a un horitzó de població d’unes 5.000 persones, i ara ja estem sobre els 2.000 veïns. El pla actual havia previst moltes zones urbanitzables que durant anys han estat aturades, i recentment s’han presentat projectes per tirar-les endavant. En aquest sentit, el futur pla urbanístic haurà de preveure el creixement del poble des de l’actual nucli urbà, i no tant a partir de noves urbanitzacions separades o habitatges unifamiliars aïllats, potser amb més edificis de tres o quatre plantes com a molt. El que no podem permetre és un creixement desordenat i allunyat del nucli, que crearia dificultats d’urbanització i dotació de serveis. Jo crec que serà molt important l’opinió dels vilatans i les seves propostes, i per això hem posat en marxa també el procés de redacció de l’Agenda 21 Local, el qual s’iniciarà aquesta tardor.

Quines són ara les prioritats en inversions?

El més important és afrontar la renovació total de les xarxes d’aigua i electricitat, un projecte ambiciós que hauria d’estar enllestit abans d’un any i mig i que durem a terme en diverses fases. Ara per ara, és la nostra prioritat

TAG setembre 2005

5

Canvis en els límits del terme municipal?

L’Ajuntament de Llorenç ha demanat recentment la delimitació del seu terme municipal respecte del de Banyeres del Penedès perquè actualment aquests límits són confosos. També es dóna la situació que el municipi de Llorenç està actualment donant serveis de subministrament i manteniment a la zona del Forn d’Obra, que pertany al terme de Banyeres. Després de no haver arribat a un acord amb l’ajuntament banyerenc, el consistori de Llorenç ha decidit tirar endavant una demanda d'alteració del terme municipal, que actualment es troba en estat de tramitació. Llorenç del Penedès és un municipi petit (prop de 4,5 quilòmetres cuadrats), però que dóna serveis, sobretot educatius a altres pobles pròxims, en concret, a veïns d’urbanitzacions i altres nuclis propers. Des de fa alguns anys, es dóna la circumstància que el consistori ha hagut de rebutjar demandes d’inscripció a la llar d’infants provinents de localitats veïnes, per tal de poder donar servei a les peticions locals. La llar d’infants, el Nieró, ha estat ampliada recentment, tot coincidint amb el seu vinticinquè aniversari, i hi ha la voluntat d’intentar projectar-ne una de nova abans de finals del mandat, la primavera de 2007. D’altra banda, actualment s’estan fent obres d’ampliació al centre educatiu de primària de Llorenç, el CEIP Les Cometes, amb una inversió global del Departament d’Educació de més d’1,1 milions d’euros. Segons ha manifestat l’alcaldessa de Llorenç, des de fa alguns anys un terç dels alumnes de l’escola municipal estaven empadronats a d’altres localitats de l’entorn.

més important. Durant aquest mes hem iniciat les obres del magatzem municipal. També volíem cobrir la pista polisportiva, però finalment no ha estat possible. Jo que crec que aquestes serien les inversions més importants a mig termini.

Com a altres actuacions de menys relleu, volem condicionar el Camí del Rigol. I a més llarg termini, com ja he dit, volem projectar una nova llar d’infants al sector de Llorenç Park.

Com a altres petites inversions que s’acaben de fer o estan fent-se tenim una font pública a la Rambla Marinada, un ascensor a la Casa de Cultura, climatització a la Casa de Cultura i a la llar d’infants, millores a la zona esportiva amb una inversió prevista al voltant de 50.000, la compra d’un escenari mòbil i d’un grup electrogen, etc.

Un altre projecte important és la residència per a la gent gran. Quan podrien començar les obres?

Doncs, si no hi cap entrebanc, s’iniciarien abans de final d’any. S’ha de dir que l’ajuntament ha cedit els terrenys i ha fet una concessió administrativa perquè una empresa pugui construir i gestionar el centre. És un tema que considerem molt important, perquè hem acordat que a l’hora de distribuir les places, tindran prioritat els veïns i veïnes de Llorenç, i pel que fa als treballadors del centre, també volem que siguin del poble en la mesura que es pugui. L’acord amb l’empresa es va signar el novembre passat, però el projecte s’ha retardat una mica perquè li vam plantejar a la promotora un seguit de modificacions per tal de reduir l’impacte visual de la construcció i per ampliar les places d’aparcament. La residència tindrà 120 places, 10 de les quals estaran a disposició del municipi, a més de 25 places només d’atenció diurna al centre de dia. El projecte està visat des del juliol, presentat a l’ajuntament aquest mes de setembre per sol·licitar llicència i, repeteixo, molt segurament els treballs començaran abans de final d'any.

6

TAG setembre 2005

Creixement pressupostari En els darrers cinc anys, els pressupostos municipals de Llorenç han passat de situar-se al voltant dels 1,1 milions d’euros els anys 2000 i 2001 a superar els 1,5 milions els dos darrers anys. L’any 2004 es va aprovar un pressupost d’1.516.156 euros, on ja constava una important partida de 111.000 euros per a la construcció d’un nou magatzem municipal. Aquell any, les inversions reals van representar un 12,67% del pressupost municipal total, quan el 2003 el percentatge no arribava al 2%. No obstant, aquestes inversions encara van ser superiors, ja que es van fer diverses modificacions de crèdit durant el 2004. Pel que fa a les xifres de 2005, inicialment només es va destinar una petita part a la millora de la xarxa d’aigua, a més de les inversions a la zona esportiva, en previsió de modificacions de crèdit posteriors que contemplessin una inversió molt més important en les xarxes d’aigua i enllumenat públic. Tot i així, el volum inversor pressupostat enguany ja va representar el 13% de les xifres municipals totals, tot mantenint la línia endegada durant l’exercici anterior. Sense aquestes grans inversions, el pressupost municipal de Llorenç del Penedès per a l’exercici 2005 va pujar fins els 1.579.205 euros, amb un creixement superior al 4% respecte el de l’any 2004.

Els nostres col·legiats Els nostres col·legiats

De l’escola a l’obra: els nous aparelladors

L

a redacció de TAG ha volgut conèixer com han viscut els seus inicis en el món professional alguns dels nous membres del Col·legi Deu nous aparelladors i aparelladores ingressats al Col·legi durant 2004 han respost al petit qúestionari de TAG sobre la seva entrada al món laboral. Es tracta només d’una breu mostra d‘opinions i perspectives, sense cap intenció d’exhaustivitat.

Val a dir, primer de tot, que la gran majoria (deu sobre nou) ja van començar a fer treballs relacionats amb el món de la construcció abans d’acabar la carrera, que tots es mostren força crítics amb l’estat actual del control de seguretat en les obres i que gairebé tots s’inclinen pels projectes d’obra nova a l’hora de preveure el seu futur professional.

Francesc Xavier Guasch Sánchez va estudiar a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a Barcelona, i en l’actualitat desenvolupa les tasques de cap d’obra per a Fomento de Contsrucciones y Contratas SA (FOCSA). “Jo vinc del món de la Formació Professional, de la branca d’Electricitat, i la veritat és que vaig triar l’Aquitectura Tècnica perquè no volia continuar amb enginyeria. Abans d’acabar els estudis vaig treballar en el projecte per fer 104 habitatges a Viladecans, i un cop enllestida la carrera vaig fer projectes de cases de fusta prefabricades durant tres mesos per a una empresa de Reus”. Guasch va fer el seu primer visat per a l’ampliació d’una casa, per afegir una planta més entre mitgeres, es decanta per projectes d’obra nova i no està gens interessat en temes de rehabilitació i recuperació d’edificis. Pel que fa a la seguretat en la construcció, Guasch creu que hi ha massa burocràcia en aquest àmbit i que s’ha trobat que és precisament

el paleta amb més experiència el que valora menys els possibles perills.

Per a Joana Trenchs López els temes de seguretat pràcticament no existeixen professionalment, ja que es dedica a l’àmbit de la taxació, “…però crec que el responsable de seguretat continua sent el dolent de la pel·lícula, per dir-lo així. Jo vaig fer els estudis d’aparellador a Girona, en principi perquè no tenia nota per fer Arquitectura Superior, però després ja em va agradar força.

No vaig treballar durant la carrera, però just acabar vaig començar a fer feines en temes de taxació, un món que m’agrada molt, tot i que també voldria començar a portar obres en un futur”.

Joana Trenchs no té encara cap visat, perquè no són necessaris en una taxació, i destaca com a feina més complicada la valoració d’un antic cinema amb una façana singular; la valoració més alta que ha fet ha estat per a un apartament d’alt standing a Tarragona ciutat.

A Núria Castillo Bárcena, en canvi, no li agraden gens ni mica els temes de taxació, “Va ser la meva primera feina, mentre estudiava a la UPC, l’any següent vaig treballar al despatx d’arquitectes F&D i finalment el projecte final de carrera el vaig fer a Sevilla”. És a Sevilla on Núria Castillo té la seva primera feina ja com aparelladora, a l’empresa d’aluminis Laminex en temes relacionats amb problemes d’estanquitat en carpinteria metàl·lica i supervisió en la instal·lació dels elements. El seu primer visat va ser a un projecte de reforma i ampliació d’un habitatge de tres plantes a La Canonja, “Encara que l’obra, de moment, no ha començat per problemes de pressupost. Ara treballo per a un despatx d’arquitectes, sobretot en temes de càlcul d’estructures. És un tema que m’agrada molt, de fet, jo volia estudiar en un principi Enginyeria de Camins i Ponts, perquè trobo molt interessant el món de l’obra civil; ara voldia fer un màster en estructures”.

Núria Castillo diu que el món de la construcció l’ha agradat de sempre, des que acompanyava de tant en tant el seu pare, constructor, a algunes obres.

TAG setembre 2005

7

La major part dels nous col·legiats entrevistats trien els projectes d’obra nova com a millor camp professional. A la imatge, nous edificis d’habitatges a l’àrea del carrer Pere Martell a Tarragona.

A Romà Solé Muntaner, que va fer la carrera a Girona, l’atracció per l’edificació també li ve de família, ja que el seu pare també és constructor, i una mica per una il·lusió inicial de fer-se ell mateix la seva pròpia casa. “De fet, les meves primeres feines van ser durant els estius, abans d’acabar els estudis, amb el meu pare. Eren sobre tot tasques d’oficina, pressupostàries i de control de costos. Després, el meu primer visat va ser per a un bloc de 41 habitatges a La Pineda”. Encara que actualment es dedica a temes d’obra nova, el món de la rehabilitació l’atreu molt, sobretot l’àmbit de patologies i recuperació de façanes, i valora també el concepte de construcció sostenible, tot i que veu que moltes vegades només es pot aplicar a construccions aïllades o masies en recuperació. Solé dedica molts de temps professionals a temes de coordinació de seguretat, i creu que hi ha massa legislació, que moltes vegades no s’aplica, “potser perquè gairebé sempre les inspeccions les fan a grans empreses, i les petites són més pemisives”.

Per a Anna Nuet Jaumejoan els temes de segure-

8

TAG setembre 2005

tat són també força conflictius, “Una mica a tots els nivells, perquè de vegades, per exemple, et trobes amb un arquitecte que ve a supervisar l’obra i no es posa casc, i donar exemple és molt important. Hi ha de tot, però penso que encara hi ha molta feina a fer”. Nuet també va estudiar a la UPC, l’interessa sobretot treballar en projectes d’obra nova i el seu primer contracte, en pràctiques, va ser al despatx de Joan Batet a Valls, abans d’acabar la carrera. El seu primer visat va ser per a un habitatge unifamiliar a la capital de l’Alt Camp; després va signar el projecte per a la instal·lació d’un ascensor a un bloc de pisos també a Valls.

A diferència d’Anna Nuet, Jordi Escuté Brocas de moment no té pressa per fer una direcció facultativa, “Penso continuar un parell d’anys més fent la meva tasca actual, de cap d’obra per a una empresa reusenca, amb la qual estem fent la nova seu del Col·legi d’Arquitectes de Reus.

M’estimo més trepitjar molt l’obra abans de fer direccions. En el futur, m’agradaria tenir la meva pròpia constructora, per treballar en obra nova

però buscant la varietat, i no descarto dedicar-me també a l’ensenyament, a temps parcial”. Escuté va fer delineació industrial i després va seguir un cicle formatiu de dos anys abans de fer Arquitectura Tècnica a la UPC. Abans d’acabar la carrera, va fer pràctiques per a l’Ajuntament de Reus, i en acabar va desenvolupar tasques de control de materials durant tres mesos. “Jo vaig conèixer el món de la construcció pel meu pare, que feia de pintor i treballava en acabats d’obres.

I m’agrada molt el món de l’arquitectura contemporània. Abans d’acabar la carrera, vaig passar sis mesos a Escòcia, per millorar l’anglès, i allí vaig fer el projecte de fi d’estudis: el que havia de ser un projecte d’una residència d’estudiants es va transformar en una mena de guia de l’arquitectura contemporània a Escòcia”.

Si el pare d’Escuté era pintor, el de Josep Ramon Agustín Salort era fuster, i acompanyant-lo a la feina va poder veure també con s’acabaven moltes obres des de petit, “I com que el que més assemblava aquesta feina era estudiar per a aparellador, això vaig fer, a la UPC, a Barcelona.

Mentre estudiava, durant les estius, vaig començar a treballar per a una empresa de Valls que construia benzineres per tot Catalunya, amb temes de pressupostos, medicions i gestió de tràmits. El meu primer visat va ser per a un xalet a Tarragona, i ara treballo per a la promotora de José Luis García”. Agustín es dedica sobretot a temes d’obra nova, amb preferència per edificis de vàries plantes que per habitatges unifamiliars, tot i que també li agradaria portar algun projecte de rehabilitació. Pel que fa a la seguretat, Josep Ramon Agustín pensa que falta encara adaptar molta normativa a la realitat de l’obra i troba que els joves paletes són els que millor s’adapten a les exigències de seguretat en el treball.

Per a Sergi Gasqué Vilanova una de les claus en aquest àmbit és que els pressupostos de seguretat es gastin realment en aquests temes, i pensa que l’aplicació rigorosa de tota la normativa pot arribar a duplicar el temps d’acabar una obra. “Jo vaig fer Arquitectura Tècnica una mica perquè m’agradava molt el dibuix, ja havia estudiat abans delineació i vaig continuar amb la carrera a la UPC. Abans d’acabar, vaig treballar com a delineant a la zona de Valls, i després en dos projectes de construcció de benzineres, un tema en què sí que s’apliquen moltíssim les normes de seguretat”. Tot i que encara no ha fet cap direcció facultativa, ha fet tasques de cap d’obra per a una empresa vallenca i actualment treballa en un projecte de vuit habitatges unifamiliars a Cambrils. Gasqué veu en l’obra nova el seu futur professional, tot i que no rebutjaria temes de rehabilitació. La seva intenció seria entrar en projectes

grans, amb un cert disseny urbanístic, on potser es podria treballar fins i tot en la implantació de nous materials.

Xavier Creus Boronat també tria els projectes de direcció d’obra nova com a millor feina i afirma que va estudiar per a aparellador sobretot pel tema del dibuix tècnic. Abans de finalitzar els estudis va està treballant en pràctiques per a l’Ajuntament de Cunit, localitat on va desenvolupar la seva primera feina, la direcció facultativa d’un habitatge unifamiliar. Poc després va passar al despatx on treballa actualment, que aplega arquitectes, promotors, constructors i aparelladors, i on ha viscut gairebé tot el ventall de feines de l’aparellador. “Hi he tocat de tot, des de la primera foto del solar fins al càlcul de rendibilitat del projecte. Pel que fa a la seguretat a l’obra, jo crec que és molt important guanyar-te la confiança dels treballadors, i a partir d’aquí fer molta pedagogia. Tot i això, crec que la situació millora dia a dia, però lentament”.

Juan Carlos Gil Pascual també creu que s’ha millorat en els temes de seguretat, “Ara, almenys, ningú no discuteix que s’ha de posar baranes a una bastida, i es fa servir la roba i el calçat adequats. Tot i això, a les darreres fases de les obres s’afluixa una mica, sobretot en comparació amb la fase de cimentació i estructura”. Gil va estudiar

Els joves aparelladors volen agafar direccions d’obra des del principi

a la Politècnica de València, i mentre estudiava va ser ajudant de cap d’obra, sobretot col·laborant en temes de costos. Més tard va continuar com a cap d’obra a una empresa més gran, portant la construcció del nou ajuntament d’Algemesí, també a València. El seu primer visat ja va ser a Tarragona, per a un edifici de 36 habitatges a Cambrils, i des de llavors sempre ha treballat en obra nova, perquè pensa que la rehabilitació comporta massa problemes. Gil creu que els nous aparelladors tenen dificultats al principi, i que el Col·legi hauria d’implicar-se més en què els més joves puguessin anar agafant direccions d’obra des del principi. “La veritat, els qui comencem, avui dia, ho tenim fatal per poder poder agafar una direcció facultativa”.

TAG setembre 2005

9

Espai al temps Eapai al temps

Al voltant de les pedres de Vic i del primer marquès de Tamarit

U

n col·laborador de la revista Tag va trobar en un document la referència a una joia que portava encastada una “pedra de Vic”; casualment em va preguntar si sabia quin tipus de pedra preciosa o semipreciosa era una pedra de Vic i jo, en aquesta ocasió, li vaig poder satisfer la curiositat dient-li que les pedres de Vic eren ametistes.

Les pedres de Vic o ametistes no es trobaven pas al terme de la capital d’Osona ans al Montseny (recordem que el poeta Guerau de Liost va batejar el Montseny com la muntanya d’ametistes)1, però un cop trobades eren portades a Vic, d’aquí el nom de pedres de Vic, on hi havia una sèrie de lapidaris especialitzats en el seu poliment i muntatge en joies.

L’anècdota de la pregunta em va fer pensar que podria escriure un article sobre les pedres de Vic i Francesc de Montserrat i Vives, que fou el primer marquès de Tamarit.2 La informació que aportem sobre les pedres de Vic i el primer marquès de Tamarit l’hem trobat en documents que formen part del Memorial Puigrubí3, que es serva a l’Arxiu Comarcal d’Osona.

I què és el Memorial Puigrubí? Hom entén per Memorial Puigrubí el conjunt de més de 4.200 cartes trameses a Josep Puigrubí, mercader de Vic i ciutadà honrat de Barcelona4, més prop de vint mil assentaments de la comptabilitat dels seus negocis, des de l’any 1651 fins al 1690. La major part de les cartes són lletres mercantils referents a negocis de compravenda, a ofertes de tota classe de mercaderies, etc., però també hi ha molts instruments de dèbit o de crèdit (pòlisses de canvi, préstecs, debitoris, albarans, etc.).

Aquest epistolari conté dues parts totalment diferenciades: de l’any 1651 fins el 1668 i del 1668 fins al 1688. A la primera part, es recull l’activitat de Josep Puigrubí com a mercader matriculat i d’importador de mercaderies de França, així com a botiguer, puix que tenia una botiga a Vic on

10

TAG setembre 2005

venia teixits a la menuda juntament amb un soci familiar; però la seva especialitat era la compravenda a l’engròs, comprant a Lió tota classe de mercaderies i venent a Barcelona teixits fabricats a Osona. La segona comença l’any 1668, quan Puigrubí va entrar en contacte amb Francesc de Montserrat i Vives amb motiu de l’administració de la seu vacant de Vic, en la qual Puigrubí va actuar com apoderat de Montserrat. Un cop acabada l’administració de la vacant del bisbe vigatà, Puigrubí es va oferir a Montserrat per portar-li tots els negocis que tenia a la “vereda de Vic”: les butlles, el subministrament de cereals a l’exèrcit, el subsidi i excusat del bisbat, el subministrament de carn a la casa del virrei, o a les galeres de Nàpols i de Sardenya, etc. Amb el pas dels anys la relació entre Puigrubí i Montserrat es va consolidar extraordinàriament i l’any 1677 Francesc de Montserrat, fent ús de les seves influències, li va aconseguir un privilegi de ciutadà honrat. Aquesta relació va durar fins a la mort del marquès de Tamarit l’any 1688, un any abans de la seva pròpia mort l’any 1689.

La informació que tenim sobre les “pedres de Vic” l’hem trobat en la part del Memorial Puigrubí que hem consultat personalment per tal com ens interessava per a les nostres investigacions. Ens referim als 1.256 documents relacionats directament o indirecta amb el marquès de Tamarit i més concretament a les 443 cartes escrites o dictades per Francesc de Montserrat i Vives, les 223 del seu gendre Antoni

de Camporrells, i les 29 de la seva filla Gertrudis de Montserrat i Vives, segona marquesa de Tamarit, que s’hi conserven i que estem estudiant.

La primera notícia que tenim consta en una carta de Francesc de Montserrat, datada a Barcelona el 18 de novembre de 1678, en la qual agraeix a Puigrubí la diligència que ha posat en la qüestió de les pedres que li ha encarregat per a la marquesa de Santa Cruz.

La segona es troba en una carta datada a Madrid l’11 de gener de 1682, també de Montserrat, en la que fa constar resta informat que “lo adrés de las pedras moradas esaria tan avansat que lo llapidari li havia dit que dins quatre dies las entregaria”; Montserrat li dona les gràcies i li diu que quan el tingui el remeti a Barcelona.

La tercera notícia que hem trobat es pot llegir en una carta de Montserrat a Puigrubí, datada a Madrid el 20 de gener de 1682. En concret li encarrega un nou adreç, tot advertint-lo que “las pedras en de ser violades com las que vingueren per lo adrés del Sr. Don Pedro de Aragón”.

ha passat bona nit a Déu gràcies. Confio la millora serà certa, V. M. no fasia cosa perquè com dic nol dexaran veure a ningú”. El mateix dia 12 de maig de 1688, Comerma escriu una carta en la que diu confia “molt que està en via de salvació la ànima del Sr. Marquès… que vaja a gozar de la glòria eterna” i manifesta el greu que li sap “que no aya pogut tenir la asistència de mi Sra. Dña Gertrudis, sa volguda filla, és cosa sensibilíssima”. És pot dir, en conclusió, que el dilluns, dia 10, els metges van afirmar que Montserrat no passaria de mitja nit. Davant aquesta situació hom va decidir enviar un criat a Madrid a dir a la filla Gertrudis que el seu pare havia mort el dia 10 i amb la idea que quan aquest arribés a la Cort ja seria enterrat, per això Gertrudis, que tenia l’encàrrec de redactar el testament del seu pare, instituí els aniversaris pel dia 10 de cada mes i aquesta és la raó que en el seu dia ens va fer acceptar com a data de la mort de Francesc de Montserrat i Vives, primer marquès de Tamarit, seguint en fer-ho el dir de Gertrudis de Montserrat, el dia 11 de maig de 1688.

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ

La següent referència la trobem en la carta que Montserrat escriví al seu agent de Vic, el 22 d’agost de 1682, en la qual escriu resta assabentat “com lo llapidari estava a buscar pedres” i que bon punt tornés a Vic amb elles es posaria a la feina.

Volem aprofitar l’avinentesa de parlar de Francesc de Montserrat i Vives per precisar la data de la seva mort. En la nostra biografia d’aquest personatge diem que la seva mort s’esdevingué a Barcelona el dia 11 de maig de 1688.5 Aquesta afirmació s’ha de rectificar ja que la mort del primer marquès de Tamarit no es produí aquest dia ans el dia següent. La rectificació la podem fer gràcies a la trobada dins del Memorial Puigrubí d’unes cartes que així ho afirmen. Concretament ens referim a les que Josep Comerma, gendre de Josep Puigrubí,6 escriví al seu sogre des de Barcelona per informar-lo de la malaltia del marquès, primer, i de la seva mort, després. En la datada el dissabte 8 de maig de 1688 , afirma que “lo Sr. Marquès diuen en sa casa passa així mateix o bé un poc millor, però jo estic al pronòstich li escriguí, vulla Ntre. Sr. donarli lo que més li convinga per la seva ànima”. En la carta del dilluns dia 10 diu que “jo pensava no escriure a V. M. per no averli de dir lo estat en què se troba lo Sr. Marquès de Tamarit, el qual podrà V. M. encomanar al Sr.”, i afirma: “diuen no arribarà al mitx dia de vuy”. El dimars, dia 11, escriví: “he estranyat molt vuy quant lo Sr. D. Lluís me ha dit que no avien avisat al Sr. Bisbe dexa ciutat de la fatalitat del Sr. Marquès de Tamarit que fou tan rara y de repente que dilluns [dia 10] lo Dr. Andreu digué que no arrivaria a mitja nit, y a Déu gràcies y encara que lo extremunciaren, tot hair y avuy, ha passat (que si bé els metges no ho confessen) de millora”. Francesc de Montserrat, però, no va morir el dimarts dia 11, doncs, en una post data de la mateixa carta, escriu que “ara son dos quarts de sinch del matí [del dimecres dia 12 de maig] y me diuen que lo Sr. Marquès

Dr. en Història Moderna i professor de la URV

NOTES

1. Del fet de les ametistes se’n va fer ressò Jaume Bofill i Mates, més conegut com Guerau de Liost, que és l’indiscutible poeta del Montseny, en el seu primer llibre de poemes que titulà La muntanya d’ametistes, fruit de la seva contemplació del Montseny i una clara manifestació de com la muntanya li entrà pels sentits i si li féu verb.

2. Pel que fa a Francesc de Montserrat vegeu: Salvador-J. Rovira i Gómez, Francesc de Montserrat i Vives, primer marquès de Tamarit (1617-1688). Altafulla, Centre d’Estudis d’Altafulla, 2001.

3. Aquest fons ha estat classificat i estudiat pel senyor Josep Passola, de Vic, que el donarà a conèixer pròximament mitjançant el llibre, actualment en procés d’edició, Burgesia emergent. Cataluna minvant. Memorial Puigrrubí. Vic 16221689.

4. Josep Puigrubí va néixer a Vic l’any 1627 i va morir el 1688. Era fill de Jeroni Puigrubí, calçater, i de Magdalena, Es va casar amb Isabel-Anna Prat l’any 1649. Va tenir set fills: Maria Magdalena, Maria i Francesc-Josep, que van morir en la infantesa; Josep i Francesc que van morir als 29 i 25 anys, respectivament, i Isabel-Anna i Marcià que el van sobreviure. Isabel-Anna es va casar dues vegades: primer amb l’advocat barceloní Josep Comerma, i després amb un tal Segura, que era militar. Marcià va continuar els negocis del pare i es va casar amb Marianna de Fontcuberta.

Isabel-Anna no va tenir fills de cap dels dos matrimonis.

Marcià va tenir a Marianna Puigrubí i de Fontcuberta, la qual es va casar amb Valeri Saleta i Mas. 5. ROVIRA, S.-J., Francesc de Montserrat, p. 45.

6. Era advocat i estava casat amb la filla Isabel-Anna.

TAG setembre 2005

11

Espai al temps Eapai al temps

Dades, per a un estudi, dels mestres d’aixa i calafats de Tarragona al segle XVIII (i 2) ELS FERRANDO. Mestres d’aixa Jacint Ferrando. Estava casat amb Teresa Bertran. El matrimoni va tenir dues filles i dos fills. La primera l’any 1717, i el darrer, fill pòstum, el 12 de juliol de 1731.1 Jaume Ferrando i Fuster. Vivia al port. Era fill de Jaume Ferrando, mestre d’aixa de Tarragona, i d’Antònia Fuster, de Torredembarra,2 vila on va néixer l’any 1740. Es va casar, en primeres núpcies, amb Teresa Aymat. Van tenir quatre filles i tres fills.3 El juny de 1772, juntament amb el seu col·lega Josep Budesca, va emetre un informe sobre l’orifici de l’obra viva del llondro, carregat de sal, “San Cristobal”.4 El 9 de juny de 1806, vidu de la seva primera muller, Teresa Aymat, formalitzà capítols matrimonials amb Maria Mateu Aymamí, filla de Gabriel Mateu i Paula Aymamí, pagesos de Vilallonga.5

ANDREU GARCÍA I BOLEDA. Calafat Era fill d'Andreu García, mariner i batlle del Port, i d’Elisabet Boleda, difunta. El 2 de juliol de 1721 va pactar capítols matrimonials amb Gertrudis Tauler i Grau, filla del pagès Miquel Tauler i de Caterina Grau. Al nuvi, el seu pare i la seva

Eines de calafat (maces, ferros, ganxo, estopa, etc.) propietat de Pere Casado i Gallardo, darrer mestre d’aixa de la nostra ciutat.

12

TAG setembre 2005

madrastra, el dotaren en 225 lliures i una botiga al port. A la seva futura esposa li van donar 200 lliures. En metàl·lic 125 i la resta en roba. L’escreix fou de 50 lliures.6

JAUME HERNÁNDEZ I FUSTER (a) “Ferrando”. Mestre d’aixa Natural de Torredembarra. Era fill de Jaume Hernández, mestre d’aixa i d’Antònia Fuster. Residia a Tarragona i el 2 de febrer de 1760, juntament amb el seus germans, Josep, també mestre d’aixa, veí d’Altafulla, i Joan Antoni, sastre, van atorgar poder a José Ponce de León, de Barcelona. Tots els germans se’ls coneixia amb el sobrenom de “Ferrando”.7 El dia 16 de febrer de 1761 va constituir capítols matrimonials amb Teresa Aymat i Magrinyà, filla de Marià Aymat i Gertrudis Magrinyà, pagesos de Tarragona, difunts. El seu pare ja era mort en aquesta data. La seva mare li va fer donació de 50 lliures. A la núvia, el seu germà, la va dotar en 150 lliures i roba. La carta dotal i d’espòlit fou de 50 lliures.8

RAFEL LLIMA. Mestre d’aixa.

El dia 2 de febrer de 1712, Agustí Coll, de Sitges, patró del llondro “Nuestra Señora de los Angeles”, va manifestar

Dibuix d’una embarcació varada a la drassana de Maó, on es pot veure les diverses feines dels mestres d’aixa i calafats.

(Arxiu Històric de Maó. Josep Maria Vidal).

davant del notari Francesc Focs, Francesc Farràs i de Joan Cases, proveïdor i receptor dels forniments de la plaça, respectivament, que transportava 500 quarteres de blat del Rei i que quan tenia ben assegurat l’amarrament del vaixell, inicià la desestiba. Poc després un fort vendaval va rompre els norais on el tenia capfermat, i que malgrat els esforços de la gent, el bastiment es va escorar fins el punt que va ajupir la llanxa destrossant-la i que per la llumera de proa s’escolava el blat a mar. Aleshores foren requerits els seus serveis com a “maestro de barcas” per a tapar l’escotilla i com a testimoni dels danys. L’aigua embarcada també va mullar el gra, el qual es va dipositar, per aixugar-lo, al terrat del convent dels Caputxins i a l’era enrajolada de Josep Duran.9 Aquest breu relat és prou descriptiu per a entendre que la meteorologia i la precarietat del moll jugaven a favor d’aquests professionals navals.

JOAN BAPTISTA NOVELL. Mestre d’aixa.

Estava matriculat a Arenys de Mar, i a final de segle treballava, com a titular del seu ofici, a la platja del port.

El mes de febrer de 1801 va reparar, per un import de 68 lliures, 17 sous i 6 diners, una xàvega d’un arqueig de 62 tones que els temporals de mar, dels dies 13 i 14 d’aquell mes, havia avariat. Comandava el bastiment Antoni Pujol, veí d’Andratx.12 El patró d’aquesta matrícula Miquel Cosidó, el juny de 1801, manifestà a l’autoritat de marina, que era el propietari d’un llaüt mercant, de 8 tones, que li havia bastit Novell “en el astillero de esta ciudad”.13 Una informació similar ens la facilita un altre patró d’aquí, Josep Magaroles, quan sol·licità, també el 1801, la patronia al seu favor d’un llaüt de cabotatge que li havia construït el mateix professional a la drassana de Tarragona.14

ELS PANASACHS IGNASI MALLOL. Mestre d’aixa Prengué per muller a Francesca Lafont, de la qual va tenir quatre fills i una filla. El primer l’any 1770 i el darrer el 1781.10 Morí abans del 17 d’agost de 1806, data que el seu fil Carles, pagès, va firmar capítols matrimonials i consta traspassat.11

Rafel Panasachs. Calafat. Creiem que era el genearca dels Panasachs. Encara que ens resulta difícil de precisarne els vincles dels membres anomenats Josep, per la poca documentació que disposem.

Estava mullerat amb Gertrudis Aran. D’aquesta unió nas-

TAG setembre 2005

13

queren quatre fills i tres filles. El primogènit fou batejat el 23 d’agost de 1709.15 L’any 1749, tant ell com la seva dona eren vius, segons consta en els capítols matrimonials que la seva filla Elisabet va formalitzar amb Antoni Ferrer, mariner d’aquesta matrícula.16 Bernat Panasachs i Aran. Mestre d’aixa. Era fill de Rafel Panasachs, calafat, i de Gertrudis Aran. El dia 18 de novembre de 1742 pactà capítols matrimonials amb Teresa Ferriol i Claravall, fadrina. Els seus pares, en aquesta data, eren encara vius.17 El matrimoni va tenir, entre 1745 i 1754, dos fills i dues filles.18 El 29 de maig de 1770 va testar.19 El desembre de 1775, ja era mort, segons manifestà el seu fill Rafel, jove mariner, al signà capítols matrimonials. 20 Pau Panasachs i Ferriol. Mestre d’aixa. Fou batejat, ensems amb una germana bessona, el 24 de setembre de 1745. Era fill de Bernat Panasachs i Aran i Teresa Ferriol i Claravalls.21 Juntament amb la seva mare, ja vídua, el 15 de juny de 1777, designaren procurador a Francesc Martí, veí de Barcelona, perquè vindiqués a la causa pia, fundada per en Francesc Marc, difunt, i per tant, als seus hereus, els interessos retuts per dita institució, els quals els hi pertocaven d’acord amb les proves documentals que disposaven i que justificaven el seu dret.22 El 23 de novembre de 1777 establí capítols matrimonials amb Josepa Soler i Pasqual, soltera, filla de Lluís Soler, pagès, i de Paula Pasqual, de la nostra ciutat. A la núvia li van fer donació de 100 lliures, 50 en roba i les 50 restants en metàl·lic en tres terminis d’una durada de tres anys.

L’escreix del nuvi fou de 25 lliures. Vivien al carrer del Port, en una casa de la seva propietat, de la qual, la seva mare Teresa Ferriol, tenia el dret d’usdefruit.23 D’aquest matrimoni nasqueren tres filles i tres fills.24 Josep Panasachs. Calafat. L’única notícia que tenim d’aquest calafat és de l’any 1741, quan romania tancat a la presó pública de la ciutat, i el Comandant de Marina li concedí permís per atorgar poder a Pau Jordà, advocat de Tarragona.25 Josep Panasachs. Calafat. D’aquest calafat solament sabem que estava casat amb Agustina Tàcies, i que, el 18 d’agost de 1752, van batejar, a la cambra de casa seva, un fill. No tenim indicis que ens permeti presumir que sigui la mateixa persona primerament relacionada.26 Josep Panasachs. Calafat i Mestre d’aixa. Estava casat amb Agustina Navés. Van tenir tres fills i tres filles. El primogènit va néixer l’any 1754.27 Sabem, per la signatura dels capítols matrimonials del seu fill Josep, també mestre d’aixa, que el mes de juny de 1777 ja era mort.28

14

TAG setembre 2005

Josep Panasachs i Navés. Mestre d’aixa. Fill de l’anterior, el 22 de juny de 1777 pactà capítols matrimonials amb Teresa Canalda i Borrull, filla de Josep Canalda, mariner, vivint, i de Maria Borrull, difunta. La núvia aportà la roba de casa, la del seu fadrinatge i 40 lliures. L’escreix de dot del nuvi fou de 30 lliures.29

JOSEP PASQUAL. Mestre d’aixa Estava casat amb Magdalena Gual. Del matrimoni nasqueren una filla el mes de juliol de 1715 i un fill l’any 1720.30

JOAN ROSELLÓ. Mestre d’aixa D’aquest mestre d’aixa solament sabem que era de Sant Feliu de Guíxols, i que el mes de setembre de 1798 va presentar a l’Ajuntament, per mitjà de l’advocat Francesc Antoni Calvet i Morenes, un memorial relacionat amb l’entrada de vi negre forà a la Ciutat, per a fabricar aiguardent sense pagat el dret de portes.31

JOSEP ROVIRA. Mestre d’aixa Estava casat amb Tecla Aleu i, el mes de març de 1787, la seva filla Marianna va constituir capítols matrimonials amb Josep Soler i Trilla, calafat i mestre d’aixa.32

JAUME SALAS. Calafat Professionalment el trobem qualificat com a calafat i pescador. Estava amullerat amb Teresa Dalmau, i sabem que el mes de gener de 1705 van tenir un fill.33 Tenim notícies d’una filla seva, anomenada Teresa, que el 17 de novembre de 1726, al firmà els capítols matrimonials, diu que els seus pares ja són morts.34

JOSEP SOLER i TRILLA. Mestre d’aixa i Calafat Era fill de Joan Soler, pagès i de Francesca Trilla. El mes de març de 1787 va formalitzar capítols matrimonials amb Marianna Rovira i Aleu, filla del mestre d’aixa de la nostra Ciutat, Josep Rovira i Tecla Aleu.35 Vivien al Port i el 3 de maig de 1790, van signar justificant d’haver rebut 50 lliures de Josep Musté, pagès, import de la meitat del valor de la compravenda perpètua d’un tros de terra.36

JOSEP SUMOY. Mestre d’aixa i Calafat Era fill de Jeroni Sumoy, pagès del Morell. Estava casat amb Elisabet Bonafós, i vivien al Port. Gairebé la totalitat de l’informació que disposem estar relacionada amb l’alienació de finques. La primera l’any 1788.37 El mes d’agost de 1801, com a propietari d’un llaüt de cabotatge d’un arqueig de 8 tones, designà a Rafel Pedrol, d’aquesta matrícula, patró de la seva embarcació. No tenim constància que aquest llaüt l’hagués bastit ell.38

MATEU VIRGILI I MARTÍ.

Mestre d’aixa Era fill de Josep Virgili, pescador, i de Tecla Martí. El seu pare ja era mort quan, el 10 de febrer de 1760, va esta-

blir capítols matrimonials amb Engràcia Ribas i Verdura, filla de Francesc Ribas, forner, i d’Engràcia Verdura. La mare del nuvi el va dotar amb 80 lliures i una mica de roba, La carta dotal fou de 30 lliures.39 Van tenir una fecunda descendència, quatre fills i sis filles.40 El mes de juliol de 1760 es va fer càrrec de reflotar i adobar el llaüt de cabotatge “San Antonio de Padua”, que un fort vendaval havia fet sotsobrar al port carregat de civada.

Menava el vaixell Baptista Ferrando, de la matrícula de Tortosa.41 L’any 1790 fou comissionat per la Junta de Propis i Arbitres de la Ciutat, la qual tenia cura de l’administració de les obres del port, perquè adquirís un caro (embarcació menor de pesca propulsada a rem). La va cercar a Altafulla per 140 rals d’ardit. Van caldre set homes per traslladar-la i després es va haver de refer. El cost total de la barca fou 536 rals d’ardit i 6 diners. Aquest import comprenia, a més dels seus emoluments, els jornals de Serafí Aymat, Josep Sumoy i els del seu fill Josep, com aprenent. Aquell any també els hi va facturar diferents serveis i el subministrament de fusta. En algun cas concret, talar pins, esporgar-los i transportar-los amb carro a vora mar a la Platja Llarga i des d’allí al moll. Tenim constància que tres dels seus fills, Francesc, Josep i Mateu, treballaven plegats amb ell i que assoliren la titularitat de mestres d’aixa i calafat.42

NOTES 1. AHAT. Llibres de baptisme de la Catedral, 12 i 13.

2. AHT. PT. Reg. 660, f. 511-514.

3. AHAT. Llibres de baptisme de la Catedral, 15, 16 i 17.

4. AHT. PT. Reg. 636, f. 316.

5. AHT. PT. Reg. 776, f. 136-137.

6. AHT. PT. Reg. 363, f. 427-428.

7. AHT. PT. Reg. 625, f. 27.

8. AHT. PT. Reg. 529, f. 15-20. La carta dotal i d’espòlit o escreix, es en compensació per la pèrdua de la virginitat i en remuneració pel treball que la futura jove prestarà una vegada casada.

9. AHT. PT. Reg. 325, f. 52-60.

10. AHAT. Llibres de baptisme de la Catedral, 16 i 17.

11. AHT. PT. Reg. 776, f. 186-187.

12. AHT. PT. Reg. 932, f. 15-16.

13. AHT. PT. Reg. 932, f. 51.

14. AHT. PT. Reg. 932, f. 73-74. L’any 1799 Eulàlia Cañellas, esposa del patró Josep Magarolas, va vendre, a carta de gràcia, part d’una casa que tenien al carrer de La Civaderia, de la nostra Ciutat, pel preu de 300 lliures, per afrontar el pagament d’una barca de cabotatge que s’estaven construint. AHT. PT. Reg. 769, f. 1v.-2.

15. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 11 16. AHT. PT. Reg. 523, f. 4.

17. AHT. PT. Reg. 521, f. 107-112.

18. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 14.

EPÍLEG Podem dir, a grans trets, que el dèficit documental que hem trobat, com ja ha estat apuntat al principi, en part originat per la pèrdua dels protocols de marina, i també per l’estagnació de l’oferta de treball, és la causa de la manca de coneixements que tenim sobre aquests artesans. Malgrat això, no descartem la possibilitat que a través de fonts arxivístiques alternatives es pugui ampliar l’informació que ara donem. El suara escrit serveixi només per evidenciar l’existència d’aquests homes a la nostra ciutat.

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

19. AHT. PT. Reg. 634, f. 192-194.

20. AHT. PT. Reg. 638, f. 607-609.

21. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 14.

22. AHT. PT. Reg. 640, f. 355.

23. AHT. PT. Reg. 640, f. 610-612.

24. AHAT. Llibres de baptismes de la Catedral, 17 i 18.

25. AHT. PT. Reg. 489, f. 333.

26. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 14.

27. AHAT. Llibres de baptismes de la Catedral, 14 i 15.

28. AHT. PT. Reg. 530, f. 118-123.

29. AHT. PT. Reg. 530, f. 118-123.

30. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 12.

31. AHT. Acords municipals. Sessió del 10 de setembre de 1798.

32. AHT. PT. Reg. 806, f. 15 33. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 11.

34. AHT. PT. Reg. 345, f. 61-62 .

35. AHT. PT. Reg. 806, f. 15.

36. AHT. PT. Reg. 575, f. 100-101 37. AHT. PT. Reg. 720, f. 186-187. Reg. 721, f. 28-32. Reg. 731, f. 113 i 525-526. Reg. 745, f. 98-99. Reg. 758, f.

262. Reg. 767, f. 8-10.

38. AHT. PT. Reg. 932, f. 71.

39. AHT. PT. Reg. 509, f. 237-240.

40. AHAT. Llibres de baptismes de la Catedral, 14, 15, 16 i 17.

41. AHT. PT. Reg. 504, f. 173-174.

42. ACPT. Fons JPOP. Certificacions. Reg. JP.4. AHT. PT. Reg. 932, f. 29-31. AHAT. Llibres de baptismes de la Catedral, 17, 18 i 19.

TAG setembre 2005

15

Patrimoni Patrimoni

Les sitges

L

es sitges són dipòsits enterrats per emmagatzemar gra. Es feien dins de les cases o masies i també al seu davant. També hi ha sitges al camp. La forma d’una sitja era gairebé cilíndrica a la part inferior i cupular a la superior. S’excavava directament al terreny i es tapava amb una llosa o amb una pedra treballada de forma circular que ajustava exactament amb la boca de la sitja. A vegades s’hi posaven tapes de fusta.

En llatí, d’un graner subterrani se’n deia sirus-i, que provenia del mot grec sirós. En català de l’edat mitjana, per denominar una sitja, s’acostumava a escriure ciga en singular i ciges en plural. Aquest sistema d’emmagatzematge de cereals és molt antic. Els ibers acostumaven a recobrir la superfície interior de les sitges amb argila per impermeabilitzar-les i evitar que la capil·laritat del terreny pogués produir un grau d’humitat que arribés a corrompre el gra. Si no s’havia de fer servir el contingut d’una sitja es segellava amb argila la seva tapa. Hi havia sitges de molta capacitat que podien emmagatzemar gairebé 4.000 kg. de gra.

A peu de muntanya del territori bisbalenc hi passa un camí antiquíssim. Molt a prop d’aqueix camí hi he trobat un seguit de petits assentaments camperols d’època ibèrica, alguns dels quals van tenir continuïtat d’ocupació en la romanitat. Aquest camí que més endavant s’anomenà camí ral i que anava de Vilafranca a Montblanc, a l’antiguitat unia tots els assentaments interiors d’aquesta part del Penedès, mentre que d’altres camins secundaris buscaven els passos i collets per endinsar-se i connectar-lo amb els llocs habitats de la muntanya, cap a Sansuies, Aiguaviva, Marmellar... Era un camí mercader que servia per distribuir i comunicar tota aquesta zona interior que probablement estava més poblada en època arcaica que no pas en altres de posteriors. Potser el vuitanta per cent de les sitges que conec a la Bisbal estan a tocar o molt a prop d’aquest vial.

Així hi ha sitges a Cal Vilella, la Penyora de Freier, el Cirerol, el castell i l’esglèsia de la Bisbal, algunes cases el nucle antic del poble, la Riba, Mas Seré, cal Cosmet... Tots aquests indrets voregen el camí ral.

Fa poc es van fer al Cirerol uns sondejos en un assentament ibèric camperol estudiant una petita sitja on s’hi va trobar

16

TAG setembre 2005

presència d’una grana molt fragmentada de possible vitis vinifera, confirmant la llarga continuïtat del conreu de la vinya al nostre poble. Entre el material ceràmic que hi havia destaquen vernissos del taller de Roses del segle III abans de Crist.

En Arqueologia les sitges donen molta informació del jaciment on es troben. Es pot saber l’època en que van ser amortitzades i treure la cronologia o durada d’ús del dipòsit i coneixent que quan ja no es feien servir, acostumaven a convertir-se en abocadors, analitzant els materials de farciment es pot saber quines eines usaven a l’època, quins atuells i terrisses tenien, qué menjaven...

Les grans i panxudes doliae, les gerres de terrissa romana utilitzades per contenir el vi i l’oli que s’emmagatzemava a les vilae, tenen també forma de sitja, amb una boca relativament petita i una estructura en forma de cúpula que es va aprimant cap a la base. Com que sovint s’enterraven i només sobresortia una petita part de cada peça, amb la boca degudament tapada, l’aspecte del terra d’un celler romà era com un espai moblat amb dotzenes de petites sitges.

A les èpoques més fosques de l’edat mitjana, alguns senyors feudals robaven als seus mateixos súbdits o als seus veïns i no els deixaven gra per a la seva subsistència. Com que l’únic possible fre que tenien era el temor de Déu, l’Esglèsia va disposar que l’espai situat a uns quants passos, a una curta distància al voltant d’una esglèsia era una sacrària, una sagrera en català, un terreny sagrat i inviolable. Així que aquells bàrbars no hi podien anar a robar sota la pena de ser anatematitzats i anar a cremar al foc etern. Els pobres pagesos, doncs, cavaven les sitges i guardaven el gra prop de les parets de l’esglèsia al costat dels dipòsits dels capellans de la parroquia que els mateixos camperols havien d’omplir pagant delmes i primícies.

Algunes d’aquelles sitges van aparèixer fa pocs anys a l’hort de la rectoria.

El noble bisbalenc Gilabert Çalbà lluità al costat del rei en la guerra civil del segle XV. Passà una llarga temporada a Cervera amb l’exèrcit i després va ser anomenat agutzil reial. L’any 1504 s’estava fent un gran magatzem o camp de sitges a Juneda i Gilabert Çalbà en va comprar una.

Vaig trobar l’acta notarial de la compra que havia efectuat in cigario novo de Juneda.

A l’any 936 la descripció del perímetre del Castellvel a l’Extrem de la Marca farà aparèixer els primers topònims de la zona, entre ells el Pug de Francachio, el Puig Francàs,

la cota més elevada del nostre terme, i la Ciga, la Sitja, una petita elevació del pla terme de Llorenç que encara s’anomena el Coll de la Sitja.

Una important vila del Penedès marítim apareix per primera vegada l’any 991 amb el nom de ipsas Cegias i aquest nom contundent en català és el que li ha quedat, Sitges.

L’escriptor A. Griera, en el seu llibre La Casa Catalana (1933), cita un adagi de les Borges Blanques que diu a mitges no s’omplen les sitges i segons l’autor significa que, qui cedeix les terres pròpies perquè les conreïn els mitgers, no té grans collites. Jo ho giraria al revès i diria que anant a mitges el que no tindrà cap guany ni omplirà les sitges serà el pobre arrabasser que per necessitat accepti un contracte

tan injust que és gairebé un robatori.

Per acabar diré que molts petits pous o dipòsits que hi ha a les vinyes s’han excavat en forma de sitja. El coll o broc es estret mentre que més avall el dipòsit s’eixampla circularment permetent una major cabuda d’aigua. Aquests pouets són perillosos encara que no siguin molt fondos ja que la seva forma fa impossible l’accés a la superfície, per això abans s’hi acostumava a deixar un tronc vertical amb escalons que podia servir tant per a les persones com per a alguna bestiola que caigués dins.

BENJAMÍ CATALÀ Arquitecte Tècnic

TAG setembre 2005

17

18

TAG setembre 2005

Gabinet Tècnic Gabinet Tècnic

Energies renovables (i 2) L’ENERGIA EÒLICA En general, els vents es produeixen pel desplaçament de les masses d’aire de les zones calentes de l’atmosfera (l’aire calent en ser més lleuger tendeix a pujar) cap a les fredes (Equador - Pol Nord).

Per altra banda, condicionants climàtics i orogràfics, principalment, generen vents típics de cada zona (brises marines, mestral, monsons, etc.).

La quantitat d’energia que pot aportar el vent és igual al cub de la velocitat a la qual es manifesta.

Per mesurar la velocitat del vent s’utilitza el anemòmetre i per controlar la direcció predominant del mateix s’utilitza el penell. Per a l’estudi global es pot utilitzar la rosa dels vents, la qual ens permet, basant-nos en diverses observacions meteorològiques, dibuixar la distribució de velocitats segons totes les direccions possibles del vent en la zona a estudiar.

La naturalesa aleatòria del vent obliga a buscar altres fonts

da per l’acció del vent es transforma en alta tensió per introduir-la a la xarxa.

La seva instal·lació requereix un estudi exhaustiu de l’emplaçament que garanteixi l’existència de vents de característiques determinades.

En les instal·lacions per a subministrament elèctric a vivendes s’utilitzen aerogeneradors de baixa potència.

Atesa la naturalesa aleatòria de l’energia eòlica (es manifesta de forma discontínua) aquest tipus d’instal·lacions requereixen d’altres alternatives que garanteixin el subministrament en tot moment.

INCONVENIENTS • Es tracta d’un recurs molt variable (moments en els quals no bufa el vent amb moments de vents excessius en els quals es desaprofita part de l’energia generada) i amb una eficiència energètica relativament baixa (un 30%). Es requereixen velocitats mitjanes mínimes de 6m/s.

• Hi ha dificultats d’emmagatzematge de l’energia en moments de màxima potència quan no està connectada a la xarxa.

• Poden presentar problemes mediambientals pel que fa a la seva instal·lació: impacte visual, soroll, impacte ecològic (vegetació, animals, etc.), vibracions quant s’adossen a estructures d’edificis...

LA BIOMASSA: ELS BIOCOMBUSTIBLES Amb la tecnologia disponible actualment es requereixen vents amb velocitats mínimes de 6m/s i unes 2.500 hores equivalents l’any per rendibilitzar la instal·lació.

En general, les principals aplicacions són: • Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica (parcs eòlics).

• Instal·lacions no connectades a la xarxa elèctrica o aïllades (subministrament elèctric a vivendes rurals aïllades, bombeig d’aigua, etc.).

INSTAL·LACIÓ Els parcs eòlics estan formats per un conjunt d’aerogeneradors connectats entre si a baixa tensió. L’electricitat genera-

Quantitat total de matèria orgànica existent en una comunitat o en un ecosistema que té el seu origen en un procés biològic, és a dir, en l’activitat dels éssers vius.

La finalitat és la generació d’energia calorífera o elèctrica d’ús directe.

La biomassa pot procedir de l’explotació agrícola, ramadera, i de la pròpia activitat humana (origen domèstic o industrial).

Tipus de biomassa en funció del seu origen: • Natural És la produïda en ecosistemes naturals.

• Residual És la procedent de tot tipus de residus, com ara agrícoles, urbans, aigües residuals urbanes, etc.

TAG setembre 2005

19

Els biocombustibles (d’alt poder calorífer) són combustibles líquids destil·lats a partir de productes agrícoles, com ara olis vegetals (usats com a combustible en motors diesel), alcohols, etc.

Inconvenients: • Només es manifesta en certes zones del planeta, per la qual cosa el seu ús és molt localitzat.

MAREMOTRIU LA PILA DE COMBUSTIBLES Dispositiu electroquímic en el qual es combinen de forma controlada l’hidrogen i l’oxigen per produir directament un corrent elèctric i calor.

En funcionar només amb hidrogen pur i no amb aire, aquest procés no emetrà gasos d’efecte hivernacle ni contaminants atmosfèrics.En l’actualitat no té aplicació en edificació.

L’energia de les marees és una forma d’energia gravitatòria. La massa de la lluna i el sol exerceixen una atracció sobre les aigües dels oceans que fa pujar i baixar el nivell amb regularitat originant el fenomen de les marees, que desplaça una gran quantitat d’aigua. El seu aprofitament com a font d’energia és conseqüència directa de l’elevada energia cinètica de l’aigua en aquest desplaçament.

MINIHIDRÀULICA ENERGIA GEOTÈRMICA

Energia hidràulica de potència inferior a 5 Mw.

Energia tèrmica que prové de l’interior de la Terra per efecte de les altes temperatures a les quals es troba el nucli de la mateixa. Es manifesta a través d’erupcions volcàniques, guèisers, etc.

És la conversió d’energia potencial continguda en una quantitat d’aigua, en energia elèctrica en aprofitar un salt existent en un curs d’aigua.

Hi ha dos sistemes: • Instal·lacions de baixa temperatura, les aplicacions de les quals se centren bàsicament en l’escalfament d’aigua calenta sanitària.

• Instal·lacions d’alta temperatura d’aplicació en la producció d’electricitat mitjançant generadors i turbines de vapor.

L’acció física es manifesta mitjançant la precipitació a gran velocitat d’una massa d’aigua situada a una certa alçada sobre una turbina, produint el moviment d’aquesta i la transformació d’energia potencial en energia elèctrica.

Avantatges associats a aquest tipus d’energia: • Eficiència elevada • Costos d’inversió baixos, en generar-se de forma natural el vapor.

La seva aplicació se centra en la generació d’electricitat per ser consumida en el moment de la seva producció ja que no és possible el seu emmagatzematge.

La potència elèctrica és proporcional a l’alçada del salt i al cabal d’aigua.

A a

f

b

k

l

g h

d i e c

A- Màquines eòliques a- Gòndola b- Pales c- Torre

20

TAG setembre 2005

d- Diàmetre del gir e- Eix f- Pala g- Multiplicador h- Generador

j

i- Gòndola j- Torre k- Monopala l- Bipala m- Multipala

m

Avantatges associats a aquest tipus d’energia: • Molt eficient (80%) amb costos reduïts per Kwh generats.

• Es pot ajustar la producció a la demanda requerida.

Inconvenient: • Impacte mediambiental de certa importància en els rius.

• Altera el cicle hidrològic • Pot generar rebuig social davant la possibilitat d’expropiacions, accidents per trencament de les preses, etc.

LA NECESSITAT DE LES ENERGIES RENOVABLES La situació actual de sobre explotació de recursos energètics d’origen fòssil que porta a l’inevitable esgotament dels mateixos en un futur pròxim, les conseqüents tensions geopolítiques que es generen per al seu control i la degradació sistemàtica del medi ambient fruit de les emissions directes de gasos altament contaminants que caracteritzen l’ús d’aquest tipus de recursos energètics, genera la necessitat de la recerca de solucions energètiques alternatives, que a diferència de les convencionals, no s’esgoten i no contaminen, és a dir, energies que provinguin de fonts contínuament renovables, no dependents de recursos naturals escassos, el menys agressives que es pugui amb el medi ambient i que contribueixin a reduir l’impacte ambiental en les diferents etapes del cicle energètic des de la seva producció fins al seu consum final.

Incentivar aquest tipus de fonts d’energia és contribuir a un futur més sostenible sense menysteniment de les nostres necessitats bàsiques i sense comprometre el de generacions futures.

CONCEPTE D’ENERGIES RENOVABLES Formes d’energies que no s’esgoten en ser renovades per la naturalesa de forma contínua (en escales temporals curtes) i que utilitzen recursos locals propers als centres de consum i no contaminants.

De les diverses fonts d’energia renovables, la principal i més generalitzada per la seva abundància és la radiació solar, ja que l’energia solar es renova contínuament en ser el sol un generador constant de radiació solar.

La radiació solar és la causant de fenòmens naturals com ara vents, pluges, onades, salts d’aigua, i creadora de la matèria orgànica vegetal o animal, generadores dels diferents tipus d’energies renovables directes del sol com ara solar tèrmica i solar fotovoltaica i indirectes com l’eòlica, la hidràulica i la biomassa.

necessari. S’ha de considerar l’aïllament de l’edifici i les possibles ombres generades sobre el mateix.

BALANÇ ENERGÈTIC I REHABILITACIÓ Podem enumerar les necessitats energètiques dels edificis com les següents: • Il·luminació (natural i artificial) • Confort climàtic (calefacció, refrigeració, ventilació) • Aigua (freda i calenta) • Aparells elevadors • Electrodomèstics, calderes, extracció de fums, etc.

• Altres El consum final d’energia va assolir el 1997 un total d’uns 930 Mtep en la UE. Dels quals un 40,70% correspon als sectors de la vivenda i terciari, és a dir, en gran part al consum en edificis (un 10% procedeix de fonts renovables). Del total d’aquesta energia consumida, el 57% es destina a calefacció i un 25% a escalfament d’aigua. Atesa la incidència en el consum final d’energia dels sectors de la vivenda i terciària, i atès que el ritme de substitució d’edificis és baix (la seva durada pot anar des dels 50 als 100 anys o més), és clar que, a curt i mig termini, el major potencial d’augment de rendiment energètic resideix en edificis ja existents.

D’aquesta forma justifiquem que el repte més important es troba en la rehabilitació d’edificis o urbanitzacions, on és necessari fer millores que ja s’exigeixen per normativa en les noves construccions i que, no obstant això, en el moment en què van ser construïts els edificis que actualment rehabilitem no estaven contemplades.

BALANÇ ENERGÈTIC El balanç energètic en una rehabilitació és el resultat de considerar totes les formes d’energia que intervenen en un procés, (en aquest cas la rehabilitació d’una urbanització, o edifici amb o sense canvi d’ús), avaluar-los i posteriorment analitzar la rehabilitació en paràmetres energètics, arribant a partir d’una metodologia a una valoració per a l’obtenció d’uns estalvis o pèrdues energètics.

Serà necessari considerar el període de vida útil de la rehabilitació.

Les unitats utilitzades per als càlculs són energètiques Mj. Kj, Kwh, tp, m3 G.N., etc. La valoració final serà els anys en els què queda amortitzada la rehabilitació.

GABINET TÈCNIC

DEL

COATT

BIBLIOGRAFIA:

L’energia solar tèrmica passiva es basa en els mateixos principis que l’activa, amb la diferència que els seus components formen part de l’estructura de l’edifici.

D’aquesta forma, les finestres envidriades poden considerar-se captadores solars planes verticals i l’espai interior dissenyat adequadament, fa de dipòsit on s’emmagatzema l’energia captada per irradiar-la posteriorment quan sigui

Rehabilitacions innovadores.

COAC. ADIGSA. Catalunya ARVHA. França DIE WILLE. Alemania

TAG setembre 2005

21

Gabinet Tècnic Gabinet Tècnic

La construcció romana (8) MONUMENTS VARIS

C. PALAUS

A. FORS

La residència d’August en el Palatí era un palau simple i auster, d’acord a la moderació del primer emperador.

Desprès es fan grandiosos i amb un excés d’elegància. La seguretat i riquesa de l’època es tradueixen en un cultivat exhibicionisme.

Les seves ruïnes encara avui ens impressionen per les dimensions i l’efecte imponent de les seves estructures.

A destacar:

Corresponen a les àgores gregues.

Eren espais públics i cèntrics al descobert, que servien com lloc de reunió, mercat i assemblea política.

Durant el Imperi, el for es un lloc simètric quadrangular o rectangular, rodejat de pòrtics per tres costats i amb una basílica en el quart.

Els més importants són: For Romà, està delimitat pel Capitoli, els Fors Imperials, el Palatí i el Coliseu.

La Via Sacra el divideix en dues meitats.

Allí i trobem, el Tabularium ( arxiu de l’estat en el que es conserven els documents del procés de Jesucrist amb el segell de Ponci Pilats), el Temple de Saturn (època republicana), l’arc de Septimí Sever, la Cúria (el senat), la Basílica Emilia, la Columna de Foca, la Basílica Júlia, el Temple de Vesta, el Temple de Rómulo, la Basílica d’Antonino i Faustina, l’arc de Tito, la Basílica de Magenci, el Temple de Venus i Roma i l’arc de Constantí.

For de Juli Cesar, (48 aC) amplia el For Romà fora dels seus límits creant el primer dels anomenats Fors Imperials For d’August, (2 aC) construït en memòria de la victòria d’Octavià enfront Bruto i Casio. Allí hi trobem el Temple de Mart Ultor (venjador) For de Traià, (110 dC) construït en memòria de la victòria amb els Dacis (Romania), per Apollodor de Damasc.

Tenia dues biblioteques, la Columna Trajana, la Basílica Ulpia, un temple i un arc de triomf.

For Boari For de Tarraco B. CIRCS La planta està inspirada en els hipòdroms i estadis grecs.

Es van dedicar a les carreres de cavalls i carros.

Els més importants són Circ Màxim edificat per Juli Cèsar, de planta el·líptica de 664x123m i capaç per a 250.000 espectadors Circ de Majenci

22

TAG setembre 2005

La Domus Aurea, (104 dC) construïda per Neró, fou un conjunt fantàstic d’edificis que ocupaven una gran extensió de Roma, amb jardins i un llac que posteriorment Vespasià farà drenar per construir-hi el Coliseu.

El colós de Neró feia 35m d’alçada.

El luxe d’aquesta residència va provocar un viu ressentiment en els romans i els emperadors que el van succeir van intentar eliminar-ne l’obra, inclòs el seu record.

Trajà i va edificar a sobre unes termes i Adrià la va soterrar i gràcies a això ara la podem admirar.

Els artistes del Renaixement la van descobrir com si fossin unes grutes.

Actualment s’han explorat 127 sales. La més important la sala octogonal.

Neró, fascinat pels cultes esotèric, es reunia allí amb els adeptes d’una secta secreta.

El Palatí, va ser el lloc elegit per ser la residència dels Cèsars. Aquí trobem la Domus Tiberina, el Temple de Magna Mater, la Casa de Lívia (típica casa patrícia de l’últim període republicà), el criptopòrtic de Neró, el Palau dels Flavis, construït per Domicià, la Domus Augustiana, l’estadi de Domicià, les termes de Septimí Sever i el Circ Màxim.

La Villa Adriana a Tivoli, constitueix la més fantàstica creació material del geni romà.

L’edifici, que està situat en una petita illa, esta envoltat per un peristil d’ordre jònic i amb cariàtides com les de l’Erecteió d’Atenes.

A destacar la sala principal, octogonal.

El Palau de Dioclecià (305 dC) a Spalato-Split (Iugoslàvia), En el s. III dC la seguretat minva i els palaus es converteixen en fortaleses.

Situat en un recinte rectangular de 155x185m amb uns murs de 18m d’alçada per 2m de gruix.

El mes significatiu es que per primer cop les columnes són suportades per mènsules i arcs que neixen directament dels capitells, la qual cosa du l’art romà cap al Romànic.

D. ARCS DE TRIOMF I PONTS Els arcs de triomf s’aixequen en honor dels emperadors i generals.

Amb una inutilitat ostentosa i una falta de funcionalitat evident, són una expressió poderosa i eloqüent de la mentalitat d’un període.

Tenen entre una i tres arcades, amb estreps ornats amb columnes adossades corínties o compostes i grups estatuaris. Coronats per un àtic amb la inscripció dedicatòria.

Els més importants són: El de Tito, (70 dC) en el For Romà, construït en memòria de la conquesta de Jerusalem.

El de Septimí Sever, (s. II dC) en el For Romà, El de Constantí, en el For Romà, construït amb el material dels arcs de Trajà i de Marc Aureli.

El podem considerar com un museu de l’escultura oficial romana L’arc de Jan, l’arc de Barà, l’arc de Glanum, l’arc d’Orange.

Però es en la utilització de l’arc, on els romans es converteixen en vertaders artistes.

La perfecta conservació de les figures, es degut a l’aparició en el seu temps d’organismes vegetals (líquens) que van aportar al monument fet amb pedres de marbre (carbonat càlcic) una sal (oxalat càlcic) insalubre a l’aigua. La mort dels líquens per la contaminació actual ha preservat el monument.

La de Marc Aureli, construïda pel senat en memòria de l’emperador filòsof.

La de Foca, situada en el For Romà.

Foca emperador de Bizanci en el s. VII va permetre que el Papa Bonifaci IV transformés el Panteó en església cristiana.

Els romans en agraïment, van treure la magnifica columna d’algun edifici antic i la van col·locar en el for amb l’estàtua del suberà a sobre.

F. MERCATS El més important, els Mercats de Trajà, considerat el primer mercat cobert de la història.

Format per dos conjunts, d’estructura absidal, un inferior en forma de gran exedra o hemicicle, de tres plantes d’alçada, i un altre superior amb una grandiosa sala basilical coberta amb volta.

G. ESTADIS El més important l’estadi de Domicià, capaç per a 30.000 espectadors avui la Plaça Navonna H. TOMBES

El pont Milvi de Roma, construït en el 109 aC amb tova i travertí sense morter, ens mostra la força i gràcia original dels seu formidables arcs i pilars, amb un llum de 18m L’aqüeducte d’Alcantara construït per Trajà en el 106 dC amb una llum de 27m.

L’aqueducte de Segovia, vertader bosc de pilars i arcades.

El pont du Gard (Nimes) amb tres nivells d’arcades, considerat com l’apoteosi de l’arc, utilitzat amb un bon gust funcional, que du la enginyeria a la categoria d’art.

Els romans practicaven dues formes d’enterrament: la cremació fins el segle II dC i desprès la inhumació.

Les tombes monumentals, eren estructures de planta quadrada o circular en forma de torre, damunt d’un podi i coronades per una massa piramidal.

Les més importants són: El mausoleu d’August, (27 aC) El d’Adrià (121 dC) (avui el Castell Sant Àngel), format per una basa quadrada de marbre travertí i coronada per una torre amb columnes dòriques. A destacar la rampa helicoïdal de 125m de llarg.

E. COLUMNES Les columnes monumentals s’aixequen per perpetuar els triomfs militars. Les més importants són:

La piràmide de Cayo Cesti, (s. I aC) construïda amb marbre i de 27m d’alçada, com mausoleu del magistrat .

I BIBLIOTEQUES

La columna Trajana, (110 dC) Aixecada en el for per Apollodor de Damasc. Amb 40m d’alçada i 3,8m de diàmetre.

Consta de 19 blocs de marbre. Amb una escala interior i una faixa exterior helicoïdal de 200m, amb 155 escenes i més de 2.600 figures Vertader document històric, de la guerra contra els dacis amb una visió de les armes, les arts de la guerra i les costums tan dels romans com dels dacis.

Èfes, Turquia Adrià, Atenes ANTONI BLADÉ Arquitecte Tècnic Professor de Construcció

TAG setembre 2005

23

Assessoria Assessoria JurídicaJurídica

Col·legis professionals domesticats?

R

ecentment l’executiu, en ús de les competències que té conferides, planteja regular de nou el funcionament dels Col·legis professionals. Fins aquí res a dir, es lògic i fins i tot plausible que es vulgui millorar eficaçment aquests organismes, però evidentment la reforma legislativa hauria de perseguir un millorament de l’organització col·legial i hauria de sustentar-se en paràmetres d’eficiència i de propulsió d’aquestes organitzacions que, durant una àmplia trajectòria històrica, han demostrat ser uns instruments de cohesió i control en l’exercici professional. Ens atrevim a dir que fins ara han estat un clar referent per a la societat civil, que hi ha confiat justificadament per la clara garantia dels drets dels usuaris i consumidors dels serveis regulats i tutelats pels Col·legis. Aquesta evidència és certa, ja que fins el moment han sabut conjugar i equilibrar la defensa dels interessos professionals, de classe o gremials amb l’exigència d’una conducta adequada dels col·legiats en la prestació de serveis vers els ciutadans, exercint amb responsabilitat aquelles funcions delegades per l’Administració, que justifica la seva condició de Corporacions de Dret Públic i el seu reconeixement constitucional.

Els actuals Col·legis no han sorgit en cap cas per generació espontània, sinó que, pel contrari, s’han anat consolidant per un reiterat i constant exercici de la ponderació i de la responsabilitat.

Es pot modificar la seva regulació? Evidentment. Tot es pot modificar, fins i tot la Constitució pot ser objecte de modificacions, però els paràmetres que han de justificar aquests canvis haurien de comportar, a més del seu reconeixement social, un desenvolupament més ampli de les tasques delegades, sota el principi de confiança i també per aplicació del principi de la subsidiarietat, possibilitant unes cotes més altes d’actuació i de participació, amb una clara corresponsabilitat en la regulació del control de l’exercici professional. En canvi, a la vista del text inicialment aprovat pel Govern de la Generalitat, es proposa un replantejament diferent, una regulació més restrictiva, sota l’inexplicable principi de la desconfiança. S’endevina una clara i premeditada retallada i degradació de l’autonomia organitzativa dels actuals Col·legis. La reforma legislativa que ara es pro-

24

TAG setembre 2005

posa suposa en tots els casos una devaluació de les actuals organitzacions, a les quals s’intenta imposar de forma totalment injustificada una retallada de les seves competències, imposant uns criteris de control, d’auditoria, de limitació en la seva organització i en els períodes de mandat dels seus representants. A més, s’imposen uns criteris centralistes en la seva organització territorial, dibuixant un mapa de Col·legis allunyats dels seu entorn natural, promovent unes zones geogràfiques properes als òrgans de poder i de decisió política al Cap i Casal de Catalunya, però allunyades dels llocs en els quals es viuen de primera mà i en temps real les problemàtiques concretes.

Quina és realment la filosofia que propugna l’actual executiu? Volen domesticar els Col·legis professionals? A qui fan nosa els actuals Col·legis professionals?

Dèiem que es poden millorar les normes del Col·legis, però el text aprovat inicialment pel Consell de la Generalitat, no va encaminat de cap de les maneres a un millorament o a un enfortiment de l’actual organització col·legial a Catalunya. Per contra, el text proposat pel Govern demos-

El govern català regula un nou funcionament dels Col·legis

tra una clara desconfiança, en establir mecanismes d’intervenció jeràrquica totalment injustificats.

Què es pretén en voler intervenir i aigualir els paràmetres deontològics i disciplinaris?

A qui molesta la contrastada i equilibrada vida col·legial actual?

Per què es volen suprimir, descafeïnar i, sobretot, DOMESTICAR els Col·legis professionals?

L’actual projecte de Llei s’ha fet al marge dels Col·legis des de l’Olimpo de la Conselleria de Justícia o de la seva Direcció General, sense la intervenció coadjuvant de les organitzacions col·legials.

Per què s’insisteix en auditar i controlar els comptes dels Col·legis, quan aquests són aprovats o rebutjats per les respectives Assemblees o Juntes Generals?

S’imposa una limitació en el temps de mandat dels membres de representació col·legial, dificultant així el funcionament de Col·legis d’àmbit territorial més petit, els quals tindrien, si s’aprovés aquest text, veritables dificultats per la seva subsistència i continuïtat. Aquesta no és una matèria pròpia dels Estatuts col·legials que necessàriament haurien d’aprovar o rebutjar les Assemblees dels propis Col·legis?

Per què s’imposen aquestes limitacions, quan veiem que en els càrrecs polítics no existeix cap tipus de limitació?

Per què es volen controlar els Reglaments d’ordre intern aprovats democràticament per les respectives Assemblees Generals? Aquests reglaments, com tots els actes dels Col·legis son revisables en la via contenciós-administrativa.

Per què es volen més controls administratius si els actualment existents són legalment correctes?

Per què perillosament s’imposa un criteri d’organització territorial tancat a Catalunya, que provocarà sens dubte, unes dificultats afegides i un clar entorpiment en les altres organitzacions de caire estatal com els actuals Consejos Generales a l’estat espanyol?

Per tot això, seria bo que el Parlament de Catalunya amb una clara mostra de seny, rebutgés aquest projecte de llei, i el retornés sense embuts al Govern, en primer lloc, per una clara inoportunitat, perquè estem convençuts que l’actual societat civil catalana no demanda en aquests moments, aquesta nova regulació, la qual, si s’aprovés, provocaria una complicada existència de les organitzacions col·legials i una preocupant acció paralitzant de les funcions que històricament i encertadament la societat els ha confiat.

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA

Advocat

Un municipi amb una FORTA PROJECCIÓ

UBICACIÓ ESTRATÈGICA al Camp de Tarragona El segon POLÍGON INDUSTRIAL de Catalunya ESTACIÓ FERROVIÀRIA de mercaderies

Cruïlla de COMUNICACIONS TERRESTRES AEROPORT Reus-Tarragona

VIURE A 5 MINUTS de Tarragona i de Reus Òptims EQUIPAMENTS esportius i culturals Centcelles PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Constantí

UN ESPAI D’OPORTUNITATS

TAG setembre 2005

25

Medi Ambient Medi Ambient

Paràmetres d’ecoeficiència de l’aigua als edificis

E

l sector de l’edificació té una implicació important en la problemàtica medioambiental, per la seva incidència en la configuració dels espais. Però, no solament influeix en el seu entorn (bosc, llacs, espais naturals), sinó que per anomenar habitatge ecològic, també s’ha de fer referència, al consum d’energia, elaboració d’un material de la construcció, influència del consum de l’edifici al llarg de la seva vida.

En capítols anteriors s’ha analitzat, de manera generalitzada, els diferents criteris implicats per determinar l’edificació sostenible, com és el planejament sostenible, els agents implicats, disseny sostenible de l’edificació i sistemes de certificació. En aquest capítol, analitzarem l’habitatge ecològic amb un objectiu en concret, l’estalvi d’aigua.

L’aigua és un bé escàs, i necessari per a viure els éssers vius i el medi ambient, per tant, és important fer-ne un ús racional, ja que tots hi tenim una responsabilitat compartida, i hem de contribuir al bon ús d’aquest recurs aplicant les mesures d’estalvi i eficiència que ajudin a reduir el seu consum global.

Aleshores, per poder determinar habitatge ecològic analitzat des d’un criteri en concret, com reduir el consum d’aigua, implica al respecte què:

B.1.2. A nivell autonòmic, d’acord amb les competències atribuïdes per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (art.

9.13, 9.16, 10.1.6, 11.10) i la Constitució Espanyola (art. 149.1.23 i 149.1.24), la Generalitat de Catalunya ha redactat normativa al respecte, entre la qual hi trobem:

B. Implicació dels agents intervinents, important la seva actitud proactiva en aconseguir una reducció en el consum d’aigua en els edificis. És a dir:

B.1.2.a. En matèria de l’aigua, el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (DOGC 4015, de 21/11/2003), amb l’objectiu de determinar les competències de la Generalitat i els ens locals en matèria d’aigües i obres hidràuliques, regular, en l’àmbit d’aquestes competències, l’organització i el funcionament de l’Administració hidràulica a Catalunya, mitjançant una actuació descentralitzadora, economicofinancer del cicle hidrològic (art. 1.1), incloent modificacions a les mesures fiscals i administratives establertes a la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, donant compliment a la Disposició Final quarta de la Llei 31/2002.

B.1. L’Administració, la qual ha de treballar per determinar els criteris a seguir en el sistema de construcció i ús de materials que contribueixin en reduir el consum d’aigua. Així trobem què:

B.1.2.b. En matèria de tributs, el Decret 47/2005, de 22 de març, de modificació del Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova el Reglament dels Tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua, amb l’ob-

A. Planejament sostenible, en la seva redacció s’ha de tenir un objectiu, respectar el cicle de l’aigua, dins el seu concepte, un objectiu específic, prevenir riscos, protegir els recursos naturals, un ús racional de l’aigua, i preservar i millorar la qualitat de l’aigua. I per aconseguir aquests objectius, s’han de concretar uns indicadors, és a dir, determinar la superfície urbana inundable i determinar el consum i com reutilitzar l’aigua.

26

B.1.1. A nivell europeu, la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües (Diari Oficial 327 de 22/12/2000), modificada per la Decisió núm.

2455/2001/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de novembre de 2001 (DO L 331 de 15/12/2001), té l’objectiu de crear un marc comunitari per protegir i millorar el medi aquàtic (aigües superficials continentals, de transició, de costa i subterrànies), per tal de prevenir o reduir la seva contaminació, promoure el seu ús sostenible, protegir el medi ambient, millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i atenuar els efectes de les inundacions i les sequeres. Amb una participació activa i conjunta de la Comunitat europea amb els Estats Membres i les autoritats locals, amb la informació, les consultes i la participació pública, incloent els usuaris, ja que es contribuirà en garantir l’abastament de l’aigua potable de la població.

A més, els Estats membres han de designar les aigües utilitzades per la captació de l’aigua potable i velar pel compliment de la Directiva 801778/CCE del Consell, de 15 de juliol de 1980, relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà.

TAG setembre 2005

jectiu de desenvolupar normativament els tributs que formen part del règim economicofinancer del cicle de l’aigua a Catalunya (art. 1), i d’adaptar la posició jurídica de les entitats subministradores a les determinacions del Decret Legislatiu 3/2003, i facilitar-ne la gestió del cànon de l’aigua perquè mitjançant conveni puguin efectuar el pagament del cànon per compte dels seus abonats i després traslladar-lo a aquests (art. 1.2).

B.1.2.c. En matèria de cooperació, Resolució MAH/1798/2005, de 6 de juny, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Govern de 31 de maig de 2005, de creació de la Comissió interdepartamental per a la implementació de la Directiva 2000/60/CE, de 23 d’octubre, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, amb l’objectiu que aquesta Comissió interdepartamental sigui l’òrgan de cooperació i coordinació de la Generalitat de Catalunya per incidir en el compliment dels objectius marcat en la Directiva 2000/60/CE (citats anteriorment).

B.1.2.d. En matèria ecoeficiència als edificis, Avantprojecte de Decret pel qual es regula l’adopció de criteris d’ecoeficiència als edificis, amb l’objectiu d’incorporar els criteris d’ecoeficiència en els edificis de nova construcció, procedents de reconversió d’antiga edificació i resultants d’una gran rehabilitació. Essent els usos edificatoris d’habitatge, residencial col·lectiu, administratiu, docent, hospitalari, esportius, piscines i gimnasos. I concretant en matèria de l’aigua, els paràmetres d’ecoeficiència d’aigua són: sistema separatiu de xarxa de sanejament, aixetes economitzadores i cisternes amb descàrrega parcial.

B.2. Els professionals del sector de la construcció, essent coneixedors dels indicadors marcats per la normativa sectorial, treballaran per aplicar als edificis aquests sistemes d’ecoeficiència determinats, i en concret a partir de la seva entrada en vigor de l’Avantprojecte de Decret pel qual es regula l’adopció de criteris d’ecoeficiència als edificis, en el procediment constructiu hauran de tenir present que serà d’obligat compliment en matèria d’aigua: B.2.1. una xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les residuals, mantenint, com a mínim, fins a una arqueta situada a l’exterior de l’edifici o , si això no fos possible, en el límit de l’edificació més proper a la xarxa general. Admetent-se una única connexió a xarxa en el cas que aquesta no disposi de sistema separatiu.

B.2.2. aixetes de lavabos, bidets i aigüeres, així com els equips de dutxa, estaran dissenyades o disposaran d’un mecanisme economitzador d’aigua de manera que s’obtingui un cabal màxim de 12 litres/minut havent de donar un mínim de 9 litres/minut a una pressió dinàmica mínima d’utilització superior a 1 bar.

B.2.3. cisternes dels WC hauran de disposar de mecanismes de doble descàrrega o de descàrrega interrompible.

B.3. Les universitats formaran als futurs tècnics perquè desenvolupin el seu treball en el compliment de la normativa sectorial i l’ús de materials constructius que disposin d’etiqueta ecològica, per conscienciar-los de la implicació del sector de la construcció en el medi ambient i de treballar per a un desenvolupament sostenible.

B.4. Els usuaris són els agents més implicats, els anteriors també ho són, no perden importància, sinó tot al contrari perquè són els qui han de marcar el sistema i materials de construcció a utilitzar. Però no és suficient, ja que els usuaris són, qui amb els seus hàbits s’han de conscienciar a no malgastar l’aigua, i utilitzar mitjans tecnològics amb la finalitat d’un estalvi més eficient, que no significa la pèrdua de cap tipus de comoditat, sinó tot al contrari, i, a més, comportarà un estalvi d’aigua important i un benefici econòmic considerable. Aleshores, l’usuari pot contribuir en reduir el consum de l’aigua en l’ús de mitjans tecnològics com: reductor de cabal de l’aigua per aixetes, reductor del consum per a les cisternes, utilització d’aigua no potable al lavabo, reductor del cabal de l’aigua per dutxes.

C. El disseny sostenible, en l’Avantprojecte de Decret pel qual es regula l’adopció de criteris d’ecoeficiència als edificis, concretant amb els paràmetres d’ecoeficiència d’aigua en els sistemes constructius, determina que s’ha de disposar d’un sistema de reciclatge de les aigües pluvials de l’edifici, disposar d’un sistema de reciclatge de les aigües grises i pluvials de l’edifici, i la utilització d’energies renovables per obtenir aigua calenta sanitària i climatització.

D. Sistemes de certificació, en l’Avantprojecte de Decret pel qual es regula l’adopció de criteris d’ecoeficiència als edificis, concretant amb els paràmetres d’ecoeficiència d’aigua en els materials, determina que en la construcció de l’edifici al menys una família de productes haurà de disposar d’una etiqueta ecològica, és a dir, distintiu de Garantia de Qualitat ambiental de la Generalitat, etiqueta ecològica de la Unió Europea, marca AENOR mediambient o qualsevol altra etiqueta ecològica Tipus I (ISO 14204) o Tipus III (ISO 14205).

Per tant, podem concloure que, l’aigua és un bé escàs, i s’ha de treballar per no malbaratar-la, ja que és un bé de primera necessitat per a tots els éssers vius. I, concretant amb el sector de l’edificació, tots hem de treballar per aconseguir-ho, tant amb l’ús dels mitjans tecnològics adients com amb un consum civilitzat. Vinculant a l’Administració, que amb la normativa determini quins criteris a seguir i mitjans a utilitzar, els tècnics, que ho duguin a terme en el procés constructiu i utilització dels materials de construcció adients (etiqueta ecològica), i els usuaris, que es conscienciïn en no malgastar l’aigua i en usar els mitjans tecnològics que beneficiïn en reduir, no les comoditats, sinó el consum d’aigua, ja que tot contribuirà, no només per que l’habitatge sigui considerat habitatge ecològic, sinó que serà un pas més per aconseguir la sostenibilitat ambiental.

MÍRIAM FERRER FERNÁNDEZ Llicenciada en Dret

TAG setembre 2005

27

Planificació territorial Planificació territorial

Estil de vida i consum d’aigua

E

l nostre model d’organització urbana, aquella idea genèrica de ciutat mediterrània, sinònim de compacitat, mixtura d’usos i diversitat, s’està diluint i deixant pas a un nou model d’origen anglosaxó. La imatge de blocs de pisos, parcs i places públiques, de comerços; està canviant per la dels barris exclusivament residencials, on l’habitatge unifamiliar amb jardí i piscina privada és el protagonista.

La implantació d’aquest nou model de desenvolupament urbà i la proliferació d’habitatges unifamiliars, genera uns impactes ambientals, en termes de consum d’aigua, energia, sòl y altres recursos; molt més importants que la forma urbana basada en la concentració i la alta densitat1.

En el Camp de Tarragona, un territori on l’equilibri entre la oferta i la demanda d’aigua ja és precari, no s’ha d’oblidar que depenem del mini transvasament de l’Ebre, la creixent construcció d’habitatges unifamiliars té una gran importància.

Un estudi realitzat en el municipi de Torredembarra2 (Tarragonès), ens permet extreure una aproximació a la incidència que té la tipologia d’habitatge en el consum d’aigua. El consum mitjà d’una casa plurifamiliar és de 70 m3 per habitatge, el d’una casa aparellada és d’uns 98 m3 i el d’un habitatge unifamiliar aïllat és de 130 m3 aproximadament. És a dir, que una casa aparellada consumeix un 30% més d’aigua que un habitatge plurifamiliar, mentre que el consum d’un habitatge aïllat, es de quasi el doble que el d’un bloc de pisos.

En un moment on l’aparició generalitzada de la tipologia constructiva unifamiliar és un fenomen relativament nou, dels últims vint anys, la diferència de consum d’aigua observada amb els habitatges plurifamiliars, està provocant un augment molt important de les necessitats d’aigua del nostre territori. No podem ignorar que aproximadament el 25% dels habitatges acabats (període 2000-04) al Camp de Tarragona són unifamiliars, i que en alguns municipis com Mont-roig del Camp i Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant arriba al 50%, perquè tenen un major espai disponible tant a la costa com al interior; i en els casos de Calafell o Cunit, perquè estan afectats per les dinàmiques metropolitanes de Barcelona3.

28

TAG setembre 2005

Estem vivint una etapa caracteritzada per la difusió de la urbanització, de les activitats i dels serveis. S’està formant una ciutat de límits incerts, amb àrees segregades i especialitzades, on es succeeixen zones residencials, comercials, terciàries i d’oci. Una tendència que connecta o reprodueix, segons es vulgui interpretar, el model de difusió urbana (sprawl), que tradicionalment ha caracteritzat les perifèries suburbanes de Estats Units.

Les cases unifamiliars, tant característiques del barris residencials del Estats Units, tenen un consum d’aigua molt superior al qualsevol dels habitatges d’una ciutat del mediterrani, circumstància íntimament lligada al seu model de creixement. Per exemple, el Comtat de Riverside (Califòrnia) presenta un consum d’aigua de 1133 m3 per habitatge i on el 67 % de les seves cases són unifamiliars; en canvi el consum de la ciutat de San Francisco

El model mediterrani de ciutat s’està diluint i deixa pas a un model anglosaxó amb un consum d’aigua molt superior (Califòrnia) és de 475 m3 aproximadament, perquè només el 37 % dels habitatges són unifamiliars4. Valors de consum que xoquen amb el escassos 70 m3 que pot gastar de mitjana una casa plurifamiliar a Tarragona.

El model de ciutat difusa americana és un gran consumidor de recursos, la diferència radica en que als Estats Units no els afecta tant; perquè a més de disposar de recursos suficients a nivell general, és la seva forma tradicional de creixement. En canvi, en el mediterrani i en Europa, estem adoptant estructures que no ens són pròpies, amb el problema que per nosaltres sí que és un model urbanístic insostenible.

La importació del estil de vida americà, de la caseta amb jardí, és converteix en una factor determinant en l’augment de les demandes d’aigua. Continuant amb l’exemple de Torredembarra, s’ha comprovat que una casa amb jardí i piscina té un consum d’aigua d’uns 200 m3 per habitatge aproximadament, una casa amb només jardí d’uns 100 m3, i una casa que no té ni jardí ni piscina en prou feines consumeix 70 m3. Això vol dir, que les cases que tenen tant

jardí com piscina, consumeixen de mitjana quasi tres vegades més que un habitatge que no té cap d’aquestos equipaments. Per una altra banda, s’ha de destacar que només la presència del jardí representa augmentar al voltant d’un 30 % el consum d’un habitatge.

Es lògic que a tothom l’agradi disposar de jardí i de piscina, però no té perquè haver cent piscines cada cent habitatges. En aquells habitatges que tenen la piscina i el jardí comunitaris, es registren mitjanes de consum d’aigua de 80 m3 aproximadament. És a dir que consumeixen una quantitat molt més petita que no una casa unifamiliar, la conclusió és molt satisfactòria, podem gaudir d’aquests equipaments i no malbaratar l’aigua.

El problema no és l’habitatge unifamiliar, sinó la excessiva construcció amb aquesta tipologia. Un tendència que no variarà, perquè la casa unifamiliar porta actualment associada la idea d’una millor qualitat de vida amb uns preus per habitatge més barats. En principi, una casa unifamiliar a la perifèria de la ciutat és més econòmica, pot disposar de piscina i jardí privats, etc., però en contraposició; es necessita agafar el cotxe per anar al lloc de treball i oci, s’ha de menjar fora de casa, els comerços i serveis es troben a la cuitat, es produeix menys contacte amb els veïns, etc. Es veritat que un pis a Tarragona o a Reus és més car que no un chalet a una urbanització, però què preferim, sortir del nostre habitatge caminant i gaudir d’un passeig per la rambla de Tarragona, o bé comprar al carrer Llovera de Reus, per exemple; o per el contrari, mirar des de el jardí d’una casa unifamiliar i veure quilòmetres de cases totes iguals, sense personalitat. Són dues formes de viure que conviden a la reflexió, en quins són els avantatges i quins són els inconvenients d’aquests dos models urbans que s’han exposat.

La consecució d’un model urbà ideal és molt difícil, però tenint en compte les característiques del Camp de Tarragona i aplicable a altres àmbits, la solució està en fer ciutat, no en construir urbanització. La ciutat mediterrània és compacta, densa i caracteritzada per la barreja d’usos, la qual cosa facilita l’estalvi de recursos. Això no vol dir que aixequem torres de pisos, però si que fem creixements ordenats, continus, habitatges de tres o quatre plantes i conservant la diversitat d’usos i equipaments.

JOAN JAUME INIESTA GIRONA Geògraf Membre del Grup d’Anàlisis Territorial i Estudis Turístics.

Universitat Rovira i Virgili

NOTES 1. RUEDA, S. (2002). “Los costes ambientales en los modelos urbanos dispersos”. En Papers, Regió Metropolitana

de Barcelona, 36, p.73-104.

2. INIESTA, J.J. (2005). Las implicaciones en el consumo de

agua del cambio de modelo urbano-turístico. El ejemplo de Torredembarra. Trabajo de investigación de segundo curso. Programa de Doctorado en Planificación Territorial y Desarrollo Regional. Universidad de Barcelona. Inédito.

3. Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona. Obra Nova, període 2000 -2004.

4. DWR (1993). California Water Plan Update, Bulletin

160-93. State of California, Department of Water Resources, Sacramento, CA. October 1994.

Visiteu la nostra pàgina web

www.apatgn.com LEGISLACIÓ ACTUALITZADA, DOCUMENTS, TRÀMITS I MOLTES MÉS EINES PER FACILITAR LA VOSTRA TASCA

TAG setembre 2005

29

Informàtica Informàtica

Google

G

oogle ha demostrado ser una compañía innovadora desde su incursión en el mercado informático, en poco tiempo se convirtió en líder en el sector de los buscadores. Se consolidó en una época en que las puntocom eran noticias en los diarios por sus estrepitosas caídas.

Hace poco presento sus credenciales en el famoso mercado de Negocios de Wall Street. Sin duda todos estos antecedentes, han servido para mojarle la oreja a las grandes empresas de la informática.

Uno de los últimos juguetes de Google es su promocionada incursión en el mundo de los webmail, de la mano de Gmail (http://www.gmail.com). Veamos algunos de las características novedosas que ofrece este servicio en comparación de los existentes en el mercado.

Lo más llamativo de la oferta de Google es sin duda la capacidad de almacenamiento 1 GB. Hay que recordar que hace un tiempo la mayoría de las compañías que brindan estos servicios había decidido disminuir la cantidad de espacio ofrecido de manera gratuita, cobrando un plus por mayor espacio, o por no incluir su tag-line en el final de cada correo. La cantidad de almacenamiento que ofrecía Gmail fue la noticia conmocionó al mercado.

Pero GMail ofrece otras características, que lo vuelven más interesante. Una de estas es la posibilidad de agrupar los mensajes que tiene el mismo tema (subject) de manera que se puede acceder a todos los mails juntos. Esto resulta bastante útil cuando estamos suscrito a una lista de correo, en la que varias personas suelen responder a un tema, nos evita tener que abrir varias ventanas para ver todas las respuestas. Pero esta opción no es perfecta, algunos clientes de correos modifican el subject (cambiando acentos o agregando la codificación), GMail no es capaz de reconocerlos como iguales, a pesar de que para una persona pertenezcan al mismo tema.

La mala noticia es que esta opción no se puede deshabilitar.

Una opción realmente buena y que no vi en otros clientes de correo es la de autocompletar los destinatarios. Al componer un correo, si en la dirección de destino empezamos a tipear alguna dirección o nombre que reconoce esta en nuestra lista de contactos, aparece una lista con los contactos que más se parecen, de esta lista podemos elegir un mail con un simple click. Basta de tener que recordar las

30

TAG setembre 2005

direcciones complicadas de nuestros amigos.

Al tener semejante capacidad de almacenamiento tiene que haber una forma de organizar la información. Esta forma es la de crear etiquetas, similar a las carpetas de otros correos.

Por ejemplo “trabajo”, “amigos”, “Lista de Programación”.

Un mensaje determinado puede tener varias etiquetas, y la buena noticia es que ¡no duplicamos el mensaje! Esto es útil si almacenamos mp3s, por ejemplo si tenemos las etiquetas Rock y Nacional, podemos etiquetar un mensaje como Rock y Nacional, o solo como Rock o solo como Nacional.

Dentro de las malas noticias, tomando en cuenta que Google aún esta en fase beta, está que necesita un browser no demasiado antiguo y que soporte JavaScript. Por ejemplo IE 5.0 no es compatible y no lo podremos usar (instalado en la muchas computadoras de los CiberCafés).

Google incurre en el mundo de los webmail de la mano de Gmail Estas son solo las principales características de GMail que lo distinguen de otros webmails. Tiene otras muchas opciones que seguramente son la delicia de los fanáticos del correo.

Otro de los temas que suscitó el éxito de convocatoria de GMail es que solo se puede conseguir una cuenta a través de una invitación de alguien que ya posea una cuenta.

Seguramente hay muchos características importantes que merecen ser descritos, y otros errores que merecen ser destacados, pero hay que pensar que GMail esta todavía en fase beta. Para terminar una última característica digna de destacarse, cuantas veces después de tipear un largo mail se dan con que la conexión a Internet no funciona y no pudieron mandar el mail y este irremediablemente se perdió. Lo bueno de GMail es que si no puede mandar el mail, avisa que no lo hizo y dice que reintentemos dentro de un tiempo, pero la ventaja es que no perdemos todo lo que habíamos tipeado.

Más allá de todo lo que se pueda decir acerca de Google y esta competencia con Yahoo y Hotmail, innovar en el terreno de la informática siempre es de agradecer y no cabe duda de que Google es una de las empresas que más talento demostró en los últimos tiempos.

Fuente: Web Abierta.com

Noves eines a la web

Àrea Tècnica:

Àrea de Gestió:

El Gabinet Tècnic juntament amb el departament d’informàtica està treballant per tal de posar a l’abast del Col·legiat una sèrie d’eines informàtiques. Aquestes eines es poden trobar dins l’ÀREA RESTRINGIDA:

CÀLCUL DE COSTOS ORIENTATIUS DE TREBALLS PROFESSIONALS 2005 Treballs en Edificació.

Versió 2.0 – Abril 2005 Aplicació que permet calcular els costos en: • Treballs d’edificació.

• Treballs de seguretat.

• Certificat d’habitabilitat d’habitatges usats.

CÀLCUL DEL PRESSUPOST DE REFERÈNCIA 2005 Versió 1.0 – Juliol 2005 Aplicació que permet calcular el pressupost de referència i el pressupost d’execució material.

ESTUDIS DE SEGURETAT Recull de documents, fitxes i imatges, classificats segons la tipologia d’obra.

Segons es tracti d’un habitatge unifamiliar o plurifamiliar, d’una nau industrial, d’un enderroc per empenta o element a element, o d’una rehabilitació de façanes, la base de dades us proporcionarà un índex de contingut, un model de memòria, el plec de condicions i finalment un conjunt de detalls relatius a les diferents activitats.

Tanmateix la documentació proporciona una guia útil per a un millor control de la prevenció a l’obra en el desenvolupament de tasques de coordinador de seguretat i salut.

DOCUMENTS ESS La figura del Coordinador de Seguretat pren, dia a dia, més responsabilitats, la qual cosa vol dir que ha de disposar d’unes eines i uns coneixements per fer-hi front. I en resposta a les nombroses exigències que, en matèria de Seguretat i Salut a l’obra, el Reial Decret 1627/1997 planteja a la figura de l’arquitecte tècnic, el Col·legi de bon començament va voler impulsar entre els nostres col·legiats, la formació i la informació com a eix primordial vers al foment de la bona pràctica de la seguretat i la salvaguarda de la seva responsabilitat professional. L’objectiu primordial és en primer lloc facilitar-vos una guia dels tràmits administratius i tècnics que heu de dur a terme, i en segon lloc, que en feu ús per tal de documentar la vostra feina de coordinadors.

JAUME CABRÉ Dept. d’Informàtica

TAG setembre 2005

31

Legislació Legislació

Les reformes en la llei de Prevenció de Riscos Laborals

E

l 13 de desembre de 2003 va entrar en vigor la llei 54/2003, la qual tal i com anirem desembolcallant al llarg d’aquest article ha introduït modificacions significatives en el marc normatiu bàsic de prevenció de riscos laborals, llei 31/1997 de 8 de novembre.

El perquè de la reforma?

Han estat diversos els factors que han derivat en la necessitat de reformar l’existent llei de prevenció de riscos laborals, tot i la seva curta existència. El principal motiu hem d’entendre que ha estat la no contenció de l’accidentalitat laboral.

LA INTEGRACIÓ DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS A L’EMPRESA Sota el deure imputat a les empreses de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu càrrec vers els riscos derivats del treball, les empreses han de fer prevenció i que aquesta s’integri, és a dir, impregni a totes les activitats i personal de la mateixa.

El com integrar-ho passa per conformar una organització que permeti desenvolupar els components del sistema de gestió de la prevenció de riscos laborals, així com assignant els recursos necessaris.

EL PLA DE PREVENCIÓ

El compliment formal de la llei conjuntament amb la manca de cultura preventiva entre significatius segments d’empresaris i treballadors, són elements bàsics de la tendència negativa reflectida per les estadístiques de salut laboral.

El pla de prevenció ha d’ésser el document bàsic del sistema de gestió, amb una estructura de continguts com la que es relaciona: • Constitució de l’estructura organitzativa del sistema de gestió de la prevenció de l’empresa.

• Definició de responsabilitats: àmbit competencial i d’actuació dels responsables.

• Definició de funcions: assignació de tasques.

• Establiment de pràctiques: definir formes de treball segures.

• Elaboració de procediments: desenvolupant documentalment les pràctiques, definint clarament l’objectiu del procediment, el seu abast i forma esquemàtica de dur a terme una tasca o activitat.

• Relació de recursos necessaris.

El sector de la construcció viu moments de fort dinamisme econòmic, fet que ha generat el sorgiment d’innumerables empreses, caracteritzades algunes per una manca de capacitat de gestió. Paral·lelament, la forta demanda de ma d’obra induïda ha derivat cap aquest sector gran quantitat de treballadors amb poca o nul·la qualificació professional.

Ambdós aspectes juntament amb la subcontractació en cadena de treballs, els treballs a estall, la concurrència d’empreses en una mateixa obra, etc., han fet confluir en una activitat que per si ja té uns riscos inherents importants un gran cultiu d’oportunitats per a la successió d’accidents.

Per evitar que el pla acabi essent un formalisme legal, cal que l’empresa el faci adaptat a la seva realitat, garantint la seva integració a nivell de tots els treballadors i abastant totes les seves activitats i processos.

Com a eines complementaries al pla de prevenció s’estableixen per un costat l’avaluació de riscos i la seva culminació en la planificació de l’activitat preventiva.

L’avaluació dels riscos caldrà realitzar-la considerant la naturalesa de l’activitat, les característiques dels llocs de treball existents i la dels treballadors que la desenvolupen.

Igualment l’empresari haurà de controlar periòdicament les

Restituir la salut perduda és un cost social i econòmic molt important

32

Les novetats…

TAG setembre 2005

condicions de treball, per tal d’evitar possibles situacions perilloses. Així mateix vetllarà per a què les mesures correctores contingudes en la planificació de l’activitat preventiva són executades i resulten eficaces.

COORDINACIÓ D’ACTIVITATS EMPRESARIALS Donada la complexitat de regular el que ja disposava el article 24 de la llei 31/1995, s’ha desenvolupat un nou reial decret, el RD 171/2004, el qual analitzarem amb detall en un proper article.

COORDINACIÓ D’ACTIVITATS EMPRESARIALS EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ Pel sector que analitzem la reforma de la llei fa una aportació important, a causa de la perillositat de moltes de les seves activitats i és la creació d’una nova figura en matèria de seguretat i salut, anomenada recurs preventiu.

Cada contractista designarà per a cada obra un recurs preventiu el qual tindrà entre les seves funcions la de vetllar pel compliment de les mesures establertes en el pla de seguretat i salut de l’obra o de la fase de treballs a executar, i comprovar l’eficàcia de les mateixes.

Aquesta nova figura serà obligatòria quan es realitzin treballs amb riscos especials o en qualsevol situació de les que recull el RD 1627/1997 en el seu annex II, treballs en alçada, treballs amb risc de sepultament, etc…

La formació atribuïble al recurs preventiu, el qual haurà de col·laborar directament amb el coordinador de seguretat i salut estan supeditats a les seves instruccions, és la corresponent a la de nivell bàsic, segons l’article 35 del RD 39/1997.

A títol de suggeriment, sembla que aquesta nova figura del recurs preventiu s’escau en un càrrec ja existent com és la dels encarregats o caps d’obra. Aquests operaris, tenen entre les seves responsabilitats les de vetllar per la planificació i correcta execució dels processos constructius, i subsidiàriament que aquests treballs és realitzin de forma segura. Donat que la llei no estipula res al respecte podrà també designar-se aquestes funcions de recurs preventiu a altres figures diferents a les dels encarregats.

MODIFICACIONS EN LA LLEI SANCIONADORA, RDL5/2000

S’introdueixen com a infraccions greus: •

La no integració de la prevenció a l’empresa a través de la implantació i aplicació del pla de prevenció • No realitzar les avaluacions de riscs, no revisar i no controlar les condicions de treball • No efectuar la planificació de l’activitat preventiva • No adoptar cap modalitat organitzativa de gestió de la prevenció • No designar, i la manca de presencia del recurs preventiu quan sigui preceptiu. Quan la deficiència sigui amb activitats perilloses o amb riscs especials, la infracció serà molt greu • Plans de seguretat i salut amb continguts no subjectes a la tipologia de treballs a executar realment. No realitzar un seguiment en l’aplicació del pla de seguretat i salut.

• No designar el promotor coordinador de seguretat i salut • No elaborar l’estudi o estudi bàsic i que aquest tingui mancances significatives o greus en els aspectes de seguretat i salut de l’obra.

• No adoptar mesures per garantir que els diferents empresaris d’una obra rebin informació i instruccions adients sobre els riscos i mesures de protecció i prevenció i emergència. Quan la deficiència sigui amb activitats perilloses o amb riscs especials, la infracció serà molt greu • No desenvolupar els coordinadors de seguretat i salut les funcions definides en l’article 9 del RD 1627/1997, per manca de presencia i/o dedicació a l’obra. ß Subscripció de pactes que tinguin per objecte eludir responsabilitats o generar frau a la llei.

Veiem doncs, com hi ha novetats importants que paulatinament les empreses han d’anar integrant en els seus sistemes de gestió i en les actituds dels treballadors, amb la fita d’aconseguir minimitzar els accidents de treball i les malalties professionals.

Restituir la salut perduda és un cost social i econòmic molt important, així mateix la competitivitat empresarial passa per adoptar processos eficaços i eficients en molts aspectes com son la seguretat i salut, el medi ambient, la qualitat i l’impacte social.

CSCST de Tarragona Direcció General de Relacions Laborals Departament de Treball i Indústria Generalitat de Catalunya

Les principals modificacions de la LISOS, a tenir present ja que amplia els supòsits de sanció i requalifica la gradació de la imposició pecuniària són: •

Passen a considerar-se subjectes responsables els empresaris titulars, és a dir promotors, propietaris de l’obra i treballadors per conte pròpia, així com els autònoms que incompleixin la normativa de prevenció de riscos laborals.

TAG setembre 2005

33

Cultura Cultura

La fusta per jugar

P

assar agradablement el temps en alguna cosa, recrear-se amb un objecte fet expressament per jugar, entretenir-se, divertir-se fent coses o exercicis més o menys reglamentats, imitant el que fan els grans, jugar amb joguines construïts per un mateix d’acord amb la imaginació i concepció que un té, és una forma apassionant de gaudir del temps.

Formar la imatge mental d’alguna cosa, concebre, inventar i executar el que sigui, és un bon exercici d’aprenentatge, per desenvolupar la imaginació, la creativitat i gaudir.

La manca de recursos materials, el desig ardent d’alguna cosa per jugar i compartir amb els companys, fou el motiu per el que els infants de la meva generació i anteriors ens construíssim les nostres pròpies joguines i per fer-ho, a part de la imaginació es requeria disposar de materials i eines per a dur-los a terme i un dels materials, el més important, fou la fusta.

La fusta que fou feta com a suport d’estructures mortes, les obres de construcció de l’home, i com a suport d’estructures vives donada la seva qualitat de material acumulador d’energia.

La fusta és un material pràctic, que pot ser treballat i transformat fàcilment, equilibrat en mesura, pes i resistència, bell i noble. De petits amb fusta construírem espases, arcs, fletxes, pistoles, patinets, fones, baldufes, carros, etc.

fàcil construcció, però altres joguines ja requerien més habilitats manuals. Em refereixo per exemple a la fona, aparell o joguina feta per tirar pedres, caçar pardals i fer altres entremaliadures, que consisteix en una forquilla o forca, formada per tres branques d’una rama d’arbre, com si es tractes d’una i grega (Y), que el tirador subjectava per la branca més baixa i als extrems de les altres dos s’hi lligaven unes gomes que en el seu extrem oposat tenien lligada una petita superfície de cuir on es posava la pedra a llançar, que agafant-la amb els dits gros i índex de l’altra ma es tibaven les gomes i al deixar-les de tibar, de sobte, la pedra sortia a tota velocitat en direcció al objectiu escollit.

Els nostres patinets, consistien en una superfície en forma de “T” que en els extrems del seus braços es col·locava uns coixinets de boles, que feien la funció de rodes i assentats sobre un dels braços de la “T” i posant els peus als extrems del braç perpendicular a l’altre, ens servien per desplaçar-nos d’un lloc a un altre. Per la seva construcció calia tenir bastant enginy, habilitats manuals i la sort de que algun taller mecànic et facilites els coixinets.

Els dibuixos adjunts son representats per un millor enteniment, una baldufa, una fona, un patinet i també un pistola de ganxets, tots ells joguines de fusta.

La fusta segueix essent un material emprat per les indústries de la joguina, però els infants d’avui no poden, no saben, ni els deixen fer-se les seves pròpies joguines i hom creu que es una llàstima que els nostres nets no pugin gaudir del goig de fer-se-les, de fer treballar les mans, la creativitat i la imaginació i al mateix temps poder sentir el tacte i l’aroma de la fusta.

MARIÀ CASAS HIERRO Avi i Aparellador

Les espases, els arcs i les fletxes eren de

34

TAG setembre 2005

Activitat col·legial Activitat col·legial Nous Quaderns El Gabinet Tècnic, amb la col·laboració de la Gerència del Col·legi i Nou Silva Equips ha preparat tres nous títols de la seva col·lecció Quaderns Pràctics del COATT: “Intervenció administrativa de les activitats amb incidència ambiental” i “Assessorament en prevenció del coordinador de seguretat i salut” (2 volums).

Cursos

L’Àrea de Dinamització i Formació, conjuntament amb la Gerència i el Gabinet Tècnic, han projectat tota una sèrie de cursos, centrats principalment en la seguretat.

Així té previst una jornada sobre “errors i ruptura de pilars i bigues” i un curs sobre “prevenció de seguretat i salut”. També s’ha estudiat la possibilitat d’un curs de llengua anglesa.

Per a més informació al Col·legi.

Com en altres edicions, el Col·legi ha buscat l’interés d’una banda i l’actualitat del tema. Tots sabem que, cada cop més, una activitat constructiva comporta unes exigències mediambientals i de seguretat, per les quals vetlla l’Administració però on també intervé el factor de coneixement professional i autorresponsabilitat.

L’entrada en vigor del Reglament de desplegament de la Llei 3/1998, completat posteriorment amb el Decret 143/2003, de modificació del Reglament, ha suposat una diferència substancial en la tramitació administrativa els expedients d’activitats.

Amb el Club Maginet, per les escultures de sorra El Col·legi, atent a les activitats de diferents col·lectius socials i educatius, va donar suport a la 47a edició del concurs de castells i escultures de sorra, celebrat el 15 d’agost a l’Arrabassada, a Tarragona. En la fotografia, el vicepresident Buqueras amb un dels distingits petits constructors.

D’altra banda, el coordinador de seguretat i salut i altres tècnics han de saber i aconsellar sobre la nova normativa al respecte. Els Quaderns ordenen i relaciones les diferents lleis al respecte.

Aquests Quaderns seran distribuïts entre els col·legiats, els assistents als cursos dels col·legis i a diferents centres de documentació i informació.

Gent distingida per la professió A la fotografia, membres de la Junta del Col·legi amb els distingits pels anys de professió. Recordem que van ser: José del Amo, Josep Ivern, Jaime Martínez i Josep Maria Sabater: pels 50 anys. I Josep Blavi, Joan Boronat, Joan Ferré, Josep Maria Gistau, José Ramón Marzo, Albert Mercadé, Jordi Pagès, Pau Lluís Salas i Joan Sánchez: pels 25 com a aparelladors. També va ser reconegut Alfons Teston, pels 25 anys a l’empresa, al CITAM.

TAG setembre 2005

35