Serveis del Col·legi OFICINA Tel. 977 212 799 Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Correu electrònic: secretaria@apatgn.com Horari d’estiu: del 15 de juny al 15 de setembre (ambdós inclosos) De dilluns a divendres: de 8 a 15 h Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau Secretaria: Montserrat Muñoz Madueño Míriam Ferrer, Mercè Obiol, Dora Fernández Comptabilitat: Àngels Recuero Visats: Vocals: Josep Anton Teruel i Lluís Borràs Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú, Eva Larraz i Carme Amat Horari d’estiu: del 15 de juny al 15 de setembre (ambdós inclosos) De dilluns a divendres: de 8 a 14 h Oficina del Vendrell: Òscar Franch C. Narcís Monturiol, 2 - 4 (cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 643 Dilluns i dijous: de 16 a 19 h (només col·legiats residents)
GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Vocal: Jordi Adam Andreu. Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic) Marisa Rujano (Dinamització) e-mail: gabtec@apatgn.com Consultes: En horari d’oficina Borsa de treball: En horari d’oficina Servei d’inspecció: Josep Anguera AULA INFORMÀTICA Vocal: José Luis Hernández Osma Marcel Ramírez i Jaume Cabré e-mail: informatica@apatgn.com Consultes i serveis: En horari d’oficina REVISTA TAG Vocal: Jesús Moreno Martos Josep Maria Sanet Nou Silva Equips Tel. 977 248 883
Oficina de Reus: Emma Pons Av. Onze de setembre, 4 Tel. 977 331 072 Dimarts i dijous: de 16 h a 19 h (només col·legiats residents)
ASSESSORAMENT JURÍDIC Escudé Advocats (Tarragona) Tel.: 977 249 832 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204
SERVEIS EXTERNS
LABORATORI D’ASSAIGS Polígon Industrial Constantí Av. Europa, cantonada C. Bèlgica illa 14 43120 Constantí Tel. 977 524 537 Vocals: Josep Marsal i Antonio Navarrete Director tècnic: Ernest Valls
OCT: Vocal: Jesús Moreno Martos Ana Almansa Tel. 977 249 998 Assegurances: Vocal: Josep M. Buqueras Cesca Toledano Tel. 977 250 871 EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona Rambla del President F. Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 Fax 977 224 152 e-mail: secretaria@apatgn.com web: www.apatgn.com Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de TAG.
2
SERVEI DE BIBLIOTECA Vocal: Jesús Moreno Martos. Alexandra Fortuny Horari: de 9 a 14 h
TAG juny 2006
Junta de Govern: PRESIDENT: Julio Baixauli Cullaré VICEPRESIDENT: Josep Ma Buqueras Bach SECRETÀRIA: Montserrat Muñoz Madueño TRESORER: Josep Anton Teruel Sánchez
Redacció i producció revista Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 Fax 977 248 892 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 658 855 321 Fax 977 248 892 e-mail: inventat@tinet.org
COMPTADOR: Lluís Borràs Calvo VOCALS: José Luis Hernández Osma Josep Marsal Sans Antonio Navarrete Sánchez Jesús Moreno Martos Jordi Adam Andreu
Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X
TAG REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA
Editorial Editorial I ara, de nou
ANTIC HOSPITAL DE SANTA TECLA DE FAÇANA ROMÀNICA
(AVUI CONSELL COMARCAL) Foto: XAVIER CALAF NOU SILVA EQUIPS
PROJECCIÓ Un Far per a Tarragona Pàgs. 4-6 URBANISME On vas, Penedès Pàg. 7 ESPAI AL TEMPS Josep-Antoni de Castellarnau i el Port de Tarragona Alumnes de nàutica de Tarragona (s. XVIII) Pàgs. 8-15 PATRIMONI Masos i masies Poblet Pàgs. 16-19 INFORMÀTICA Seguretat a les xarxes Wi-Fi sense fils Pàgs. 20-21 GABINET TÈCNIC La construcció romana (11) Pàgs. 22-23 ASSESSORIA JURÍDICA Necessitat de documentar els encàrrecs professionals Pàgs. 24-25 BIBLIOTECA El centre de documentació: Biblioteca del COATT i els serveis d’informació Pàgs. 26-28 PLANIFICACIÓ TERRITORIAL Transformacions del model territorial de la Costa Daurada (1960-2006) Pàgs. 29-32
R
enovar significa, massa sovint, tot enlaire! tot nou! No mirar enrera. Nosaltres tenim una mica a dir-hi en aquesta afirmació. La naturalesa de la nostra professió en fa poder veure el millor de cada detall. El millor d’unes creacions que, per estàtiques, massa sovint s’incorporen al paisatge urbà de tal forma que acaben per ésser invisibles. O quasi bé. L’efecte d’una recuperació incorpora de nou la creació d’un disseny i la traça d’un grup de professionals al nostre entorn immediat. Recuperar ja s’entén com un intent de fidelitzar els orígens amb tractaments d’avui. Renovar… encara té feina a fer per a tenir aquest tractament. Renovem per a guanyar comoditat, eficàcia, ergonomia, actualitat, possibilitat d’assumir nous conceptes… i també com una oportunitat de seguir recomençant sense trair les valuoses experiències que han fet antic o caduc l’embolcall que les ha vist néixer i créixer. Estem renovant la nostre seu. Adaptant i reconstruint per a guanyar comoditat... etc. però també per a tenir uns moments, quan observem les millores, per a pensar en tot el camí fet. I seguir, per descomptat. I ara un record per Agustí Gutiérrez, col·laborador de la nostra revista durant tant de temps. Ens ha deixat i ho sentim, de segur que també hi ha temps per a recordar els amics fidels en tota renovació. Si nó, no tindria gaire sentit.
LABORATORI Estudis geotècnics Pàg. 33 ACTIVITAT COL·LEGIAL Pàg. 34 TAG juny 2006
3
Projecció Projecció
Un far i una façana marítima per a Tarragona Un projecte d’Àngel Martínez Lanzas
F
a ja algun temps que s’està debatent la configuració de la façana marítima. És evident la importància d’aquesta acció. Marcarà per a sempre la imatge de la nostra ciutat. Ens afegim al debat amb una proposta realitzable, però abans, si us sembla, prenguem en compte els antecedents i les realitats d’on es nodreix la nostra idea.
Tarragona, gresol fort i encaixat La idea sorgeix d’una atenta observació de la nostra ciutat. Un dels ports més importants del Mediterrani, conviu amb una dels jaciments arqueològics més importants que ens han fet mereixedors de la categoria de Patrimoni Mundial de la Humanitat sense perdre el ritme d’un gran creixement comercial i industrial i, per descomptat, cultural.
El bell Balcó del Mediterrani escenifica una icona del paisatge de Tarragona alhora que una “cotilla” urbanística. És impossible millorar els accessos a la Platja del Miracle sense actuar al Balcó.
Una anàlisi conjunta amb companys de la Universitat Rovira i Virgili ens va fer evocar una imatge: El Far d’Alexandria. Salvem les distàncies i continuem analitzant. Ambdues, com a focus de cultures, han escenificat l’aparent contradicció de l’e-
4
TAG juny 2006
cosistema, de la importància històrica i del desenvolupament comercial convivint en les seves particulars eres de globalitzacions. Insistir en les evidents distàncies, però també ressaltar els seus papers diferenciats respecte a les èpoques viscudes. La idea no passaria de l’escenificació d’un concepte més o menys, retòric, romàntic o potser iconogràfic de la ciutat sinó pretengués molt més: sentit.
Funcionalitat La ciutat té l’accessibilitat per mar des de la seva creació per la seva ubicació geogràfica... S’ha viscut d’esquena al Mar, com un divorci històric encara que s’hagi reivindicat la integració en la cultura del Mar. Aquestes accions mai han remogut la totalitat de Tarragona. Avui la situació a penes ha canviat. Accessos impossibles per a la meitat de la població a les nostres platges més pròximes així ho certifiquen. La platja del Miracle és de dubtós accés per a ancians, veïns amb minusvàlues, nens etc. Només amb l’automòbil s’accedeix amb certa facilitat encara que signifiqui problemes d’aparcament i contaminació “in situ”. La confecció de la façana marítima ha de resoldre aquesta situació. El projecte del far de Tarragona contempla una idea d’accessibilitat que obre les portes de la platja a tots i a cadascun dels veïns de la ciutat. La rambla Nova permetria l’accés a través de l’auditori-vestíbul del propi Far. Quatre ascensors de via ràpida conviuran amb oficines, establiments comercials i d’oci, equipaments socials i totes les iniciatives que puguin omplir de vida aquest nou eix ciutadà. Un cinquè panoràmic realitzarà el seu recorregut per l’exterior permetent una vista única. 330 graus de visió recorreran els cent cinquanta metres de l’aresta exterior del monument. Una cop d’ull per les il·lustracions que acompanyen a aquest escrit us convenceran de l’evident
funcionalitat d’aquesta idea. Però obrim un altre eix, no menys important.
construir una escultura arquitectònica funcional que converteixi a Tarragona en una proa iniciant un viatge pel Mediterrani.
Finançament La constitució d’un eix ciutadà que funcioni com dinamitzador comercial concentra i atreu el negoci i la presència d’iniciatives de tota índole. Equipaments com una biblioteca, o una filmoteca per comentar dos exemples, adquireixen un valor afegit importantíssim. Aquest fet permetria sufragar el cost de l’acció mitjançant concessions a llarg termini. Terminis de 60 anys permetrien parlar d’un cost zero per a l’erari públic.
Els dos quilòmetres i mig de la rambla actuaran d’eix del navili. El far, metàl·lic, assentarà les seves tres potes en una base triangular. Aquesta i els accessos es preveu que es realitzin en formigó armat amb les marques dels encofrats previstos i dissenyats per a la seva major integració amb la realitat monumental de la ciutat. Els tancaments, aillaran l’estructura de soroll, variacions tèrmiques i la resta d’inclemències alhora que estaran recoberts d’alumini lacat per evitar reverberacions i brillantors i assemblar-se encara més a la textura de les veles del navili.
Alguns detalls de la idea El bell Balcó del Mediterrani escenifica una icona del paisatge de Tarragona alhora que una “cotilla” urbanística. És impossible millorar els accessos a la Platja del Miracle sense actuar al Balcó. El nostre projecte planteja la seva ampliació en direcció al Mar. Com una proa de vaixell que el sustenti i el comuniqui amb la nova estructura, les seves mesures finals suposarien unes volades de més de quinze metres i una mitja lluna resultant de trenta metres de diàmetre. Aprofundint en aquest concepte, tirem una cop d’ull a la forma. Escenifica una gran vela nàutica desplegant-se feia el cel. Que millor símbol per a un avanç significatiu cap a la modernitat que
La constitució d’un eix ciutadà que funcioni com a dinamitzador comercial concentra i atreu el negoci i la presència d’iniciatives de tota índole
Aquest contrast està previst per als accessos a la platja. Semicirculars i tancats amb vidre corbat seran autoportants i susceptibles d’il·luminació interior.
TAG juny 2006
5
Escenifica una gran vela nàutica desplegant-se i fent el cel
Algunes xifres L’altura del Far és de 233,60 metres sobre el nivell del mar. Respecte a la Rambla, se situa 173,60 m per sobre d’ella. La superfície total de les plantes superiors, per sobre de la Rambla, es comptabilitza en 2.800 m2.
La cúspide del monument estarà protagonitzada per la presència del far convivint amb la incorporació de l’estructura de telecomunicacions necessària. La base serà diàfana a nivell de Rambla. Només a partir de la sisena planta es començarà a construir equipaments i tancaments. Només així s’entendria l’homenatge al Mar i el sentit de viatge del projecte. Aquest espai permetria l’existència d’un auditori certament únic i espectacular.
La superfície total de les plantes inferiors, per sota de la Rambla, es comptabilitza en 7.800 m2. Quaranta plantes útils en disminució per a la zona superior i tretze per al segment inferior. El càlcul del feix de llum del Far abastaria els 50,44 Km. Sobre aproximació al disseny inicial el pressupost rondaria els quaranta milions d’euros. REDACCIÓ
6
TAG juny 2006
Urbanisme Urbanisme
On vas, Penedès?
E
l Penedès viu actualment un dels moments més importants de la seva història. No pas perquè haguem avançat en el reconeixement polític o administratiu d’aquesta regió, que algun dia haurà de caure pel seu propi pes, sinó perquè el territori està sotmés a un procés de gran transformació que és imprescindible encarrilar. Sóc un convençut de la idea del Penedès, que expresso sempre així, sense els adjectius (Gran Penedès, Penedès històric…) amb què alguns acompanyen tal denominació. I crec que el que s’escauria és una vegueria i regió pròpia. Però en aquests moments em sembla molt més prioritari determinar quin model territorial, econòmic i social volem per a la regió. No és que el model polític importi poc: el que vull dir és que cal evitar la paradoxa de que es creï una vegueria en base a unes condicions que hipotèticament ja hagin deixat d’existir. La proximitat a Barcelona, l’equidistància amb la segona àrea metropolitana de Catalunya (la del Camp de Tarragona) i en general les excel·lents comunicacions del Penedès han acabat desembocant en un fenomen demogràfic i econòmic sense parió: un creixement poblacional sense precedents, una dinàmica constructora frenètica i l’aparició de nous sectors d’activitat que, com els relacionats amb la logística, tendeixen a suplantar als tradicionals de la viticultura i el turisme. És cert que ser un territori de pas, o una comarca ròtula, com s’ha definit també al Penedès, porta inconvenients i peatges. Però jo sóc de natural optimista, dels que sempre volen veure el got mig ple. I per això afirmo, d’entrada i sense embuts, que el fet de ser una comarca ròtula és una font de grans oportunitats. Però un cop dit això, també tenim l’obligació de plantejar-nos si l’actual model de creixement, fortament expansionista, és el més adient. No es tracta de no créixer, perquè en el creixement eco-
nòmic hi ha la creació de riquesa, de llocs de treball i de benestar, sinó de créixer bé. Entre altres motius, per no exhaurir precisament les possibilitats que el territori ens ofereix. O per evitar incórrer en els perills de qualsevol mena de monoconreu. Jo no estic en contra de la construcció, però què farem el dia que el sòl s’acabi? Si el territori és el nostre principal actiu, resulta suïcida consumir-lo en la seva totalitat. I això s’ha de dir així de clar. Sobretot quan es constata que el “boom” constructor no es deu tant a la pressió de la demanda, que també, com a la gran oferta de sòl urbanitzable que existeix a la regió. Oferta que neix de polítiques expansionistes promogudes per alguns ajuntaments i que responen evidentment a opcions de planificació, que no obstant no semblen mirar a gaire llarg termini. Ho diré d’una altra forma per si no se m’entén prou: el sòl es una font de riquesa, però cal saber compatibilitzar-hi diferents usos i sobretot posar fre al caos i a l’especulació. Tampoc s’ha d’oblidar que hi ha un manifest conflicte entre el creixement i les necessitats de la població. Avui no estem preparats per al creixement exponencial que vivim: no tenim els serveis necessaris per sostenir aquest nivell de creixement, ni tant sols en qüestions tan bàsiques com l’abastiment d’aigua i el subministrament d’electra. És absolutament imprescindible plantejar-se quina regió volem. És més, em sembla que l’actual situació de creixement hauria de ser motiu de profunda reflexió per part de tots els dirigents i mandataris polítics del Penedès. Cal planificació i cal que sigui territorial: ja no val la planificació poble a poble. L’Alt Penedès ens ha donat un exemple, que potser no és perfecte però sí un inici, amb l’elaboració d’un pla director comarcal. Confiem que el límit provincial, que tantes vegades s’interposa en la relació social, econòmica i humana del Penedès, no faci novament de frontera artificiosa i permeti importar al Baix Penedès una idea altament desitjable. JORDI SANCHEZ SOLSONA Arquitecte Tècnic Màster en Gestió Urbanística per l’UPC
TAG juny 2006
7
Espai al temps Espai al temps
Josep-Antoni de Castellarnau i el port de Tarragona: donatius, préstecs i l’hort dels caputxins
A
quest article es dedica a tractar tres aspectes de la vinculació de Josep-Antoni de Castellarnau amb el port, no ja com a tresorer sinó com a persona privada. En concret considerarem els donatius i els préstecs que va fer, així com l’assumpte de l’hort convertit en solar del convent dels caputxins.
Donatius Josep-Antoni de Castellarnau, tot i la seva implicació amb el port, no fou excessivament generós pel que fa a donatius ja que només en féu un de 263 lliures i 10 sous el 18 de març de 1793.
Josep-Antoni de Castellarnau va fer a les obres del port, entre 1790 i 1804, un total de tretze préstecs Tot i això és el noble que més diners dóna ja que les 1.875 lliures aportades pels Martí no són un autèntic donatiu ja que serviren per pagar el seu privilegi de noblesa, i la pràctica totalitat dels nobles de Tarragona i el seu corregiment, tret de la comtessa de Brias, no s’interessaren pas per la rehabilitació del moll del port tarragoní. Es pot adduir que Castellarnau no tenia perquè fer donatius puix que s’havia fet càrrec sense cobrar de la tresoreria de les obres del port i això ja era una bona contribució.
Préstecs Ben diferent és la conducta que tingué davant la possibilitat de fer préstecs. Josep-Antoni de Castellarnau va fer a les obres del port, entre 1790 i 1804, un total de tretze préstecs: dos sense interès, per un total de 6.263 lliures i 10 sous; set d’un
8
TAG juny 2006
capital conjunt de 25.712 lliures, 11 sous i 9 diners, al 3%; i quatre, per un total de 17.314 lliures i 4 diners, al 6%. Tot plegat suposa una aportació de 49.300 lliures, 2 sous i 1 diner que el converteix no sols en el major prestador entre els nobles, ans també en la persona que donà projecció a l’operació de crèdit establerta al voltant del por puix que aportà el 59,11% dels diners recaptats per aquest concepte. Val a dir que Castellarnau podia deixar diners amb tranquil·litat ja que com a tresorer coneixia millor que ningú, i en tot moment, com estava la situació financera del port i sabia que si les coses anaven mal dades ell seria el primer en recuperar els diners. Se’ns dubte deixar diners per a les obres del port a un interès del 3 i del 6% era una bona operació per a una mentalitat rendista com la seva ja que el capital deixat a interès li proporcionava una renda anual de més de 1.800 lliures.
L’hort cedit als caputxins Quan els caputxins foren obligats a deixar el seu convent per mor de les necessitats de les pedreres, posaren els seus ulls en un hort propietat de Josep-Antoni de Castellarnau que consideraren seria el solar ideal per al nou convent. L’elecció de l’indret la comunicaren al president de la junta protectora, Mariano Ibáñez, qui pregunta a Castellarnau si estaria d’acord en cedir l’hort perquè s’hi pogués construir el nou convent. Josep-Antoni es mostrà conforme de paraula a traspassar-lo per a l’edificació del futur convent, però no de forma gratuïta, ja que demanà ser compensat sense precisar-ne el com i el quan, i aquest fet generà posteriorment uns quants maldecaps. El 14 de juliol de 1801 els frares deixaren l’hort de l’antic convent obligats pels avenços de la feina extractiva de les pedreres i es féu evident que calia facilitar-los un altre a càrrec de les obres del port. Juan Smith considerà que el més apropiat era cedir-los l’hort de Castellarnau que aquest havia acceptat cedir perquè s’hi construís el convent. Con que el propietari continuava essent Castellarnau, el lliurament de l’hort als religiosos es féu sobre la base del lloguer; Josep-Antoni l’arrendà a la junta per un termini de quatre anys i pel preu anual de 220 lliures. El tracte es va signar el 31 d’agost de 1801 amb efectes retroactius ja que el temps de l’arrendament havia començat el 24 de juny1. El permís reial per construir el nou convent dels caputxins a
el combento de dhos. PP. Capuchinos, se halla en malísima situación par formar calles, construir edificioscon regularidad por su gran declive, y zenosidades de su posición, no debiéndose conciderar lo mismo como un terreno despejado par comercio, y tránsito de caruajes y azemilas, ni menos en su parte baja de su vertiente por la profundidad del camino, y ser los huertos de su frente, ocho y diez palmos más bajos, que el plan de dicho camino, causa principal para no poder unirse al piso de dho huerto con el plan establecido para los edificiosque actualmte se edifican y quedan proyectados. Mas Iltre. Señor: sufre dho huerto la servitud del parage de dos acequias de riego; la primera ocupa sesenta y cinco varas lineales de su frente contadas desde el ángulo del huerto de Mn. Ribalta, ocupando ciento y setenta y tres varas quadradas de terreno público, quinientas setenta y ocho varas quadradas…” 3 Per a Rovira era clar que l’hort no tenia el valor que el seu propietari li atribuïa i que no era edificable, tant per la seva situació com per les servituds a les que estava obligat, i tot fa pensar que l’opinió de Rovira fou tinguda molt en compte per la Junta a l’hora d’establir el preu definitiu de l’hort.
Planol de l’hort de Josep-Antoni de Castellarnau. L’espai de la lletra C correspon al solar que ha d’ocupar el nou convent dels caputxins càrrec de la junta del port arribà el 10 d’agost de 1801 i Smith inicià les passes per adquirir l’hort de Castellarnau junt amb el vocal Gaspar Cases2. La primera cosa que feren Smith i Cases fou fer valorar l’hort de Castellarnau per tal de saber quin solar li havien de cedir com a compensació i el resultat fou atribuir a la finca un valor de 5.079 lliures. La valoració de la casa de l’hort i els seus annexos el feren quatre paletes, dos per cada part, i la del ferro i la fusta que es trobaven dins la finca la feren dos fusters, un per cada banda. Les conclusions les donaren per escrit i la Junta, un cop avaluades, considerà que estava en condicions de fer l’intercanvi que no fou acceptat per Castellarnau per considerar que l’hort valia més del que deien els taxadors, ja que més que valor el present s’havia de tenir en compte el que podria tenir en el futur quan es desenvolupés la població de la Marina. Les coses, doncs, tornaren a quedar parades i per sortintse’n la Junta demanà a dos mestres de cases que el taxessin de bell nou i que ho fessin no com a hort sinó com a solar per a cases. La valoració la lliurà el mestre de cases Joan Miralles i Fort el 29 de març de 1802 i tampoc satisféu a Castellarnau. La tercera taxació fou encarregada a l’arquitecte Joan-Antoni Rovira que, el 21 d’abril de 1802, emeté un dictamen prou negatiu per a Castellarnau puig que afirmava:
“El ámbito que ocupa el huerto, y secano de Dn. Jph. Antonio de Castellarnau, en el qual debe construirse de nuebo
Davant l’atzucac el canonge Bartomeu Soler proposà a la resta de companys de junta demanar a Juan Smith que entrés en el litigi en qualitat d’àrbitre i que el seu arbitratge fos tingut com a definitiu. Smith acceptà l’encàrrec, tot i admetre que la seva comesa era complicada, així, a l’informe que envià a la Junta el 19 de maig de 1802 afirmava que “Siempre me había separado enteramente de este negocio no solo de oficio, sino en decir mi parecer sobre él porque despreocupada la Junta de ideas mías en el particular travajase el asunto y por este medio lograse el acuierto. El tiempo que la Junta trata de esta compensación, lo arduo de ello quando se pretende apurar la equidad y que no resulte perjuicio a ninguna de las dos partes que median, ni menos el menor desabrimiento a un patricio que seguramente es el que más ha contribuido al interesante obra de este puerto, y mis deseos de contribuir a la terminación del asunto y a que los religiosos logren quanto antes el alivio que necesitan me hizo aderir a la proposición.” L’informe de Smith és una mostra fefaent de les seves capacitats i qualitats ja que es una veritable obra diplomàtica i un esplèndid anàlisi de la situació i els seus antecedents i per això no ens estranya pas que la seva resolució, tot i que no la volia imposar, fos definitiva alhora de resoldre el conflicte. Des del principi s’adverteix com en vol de ser just i com intenta no perjudicar a cap de les dues parts. Comença per entonar un mea culpa quan afirma: “es menester confesar que tanto por el difunto gobernado [Mariano Ibáñez] como por el poseedor, pero particularmente por mí que debía tener más práctica e inteligencia en estos asuntos, no se hizo la cosa como se debúa. Como a una cosa distante se dió por allanada y concluida sin entrar en la discusión de
TAG juny 2006
9
Dibuix de l’antic convent dels caputxins enderrocat l’any 1801
las condiciones de la cesión, entonces es quando se debían haber practicado por nososros las diligencias que ahora se hacen; y convenido todo no hubiera causado las dudas que ahora se advierten”. La voluntat de Smith de cercar la justícia el féu “entrar en el examen del valor presente y futuro del huerto” i “el valor presente y futuro del terreno de la obra a razón de la prespectiva que ofrece en adelante en ambas posesiones la circunstancia del puerto que se está fabricando” i que el “valor futuro del terreno de la obra depende de muchas circunstancias que son la situación de él, de la parte que se trate con respecto al puerto y al centro o punto de más comercio de la población, de la mayor o menor afluencia de aquél y de la extensión que se de a ésta”. Defensa l’honorabilitat de Castellarnau afirmant que “está bien lexos de pensar en que en esta compensación se le remuneren [a Josep-Antoni de Castellarnau] los servicios que a echo a la obra del puerto pues estos son de naturaleza a que solo los puede pagar el agradecimiento público y la satisfacción intensa que de aver contribuido sin interés ni por destino de profesión a una obra tan interesante” però que això tampoc no pot fer prescindir de les consideracions que se li deuen Smith. Finalment, proposà a la junta donar a Castellarnau nou-centes cinquanta canes quadrades i acabà l’escrit dient: “Este es mi dictamen, no fundado no
10
TAG juny 2006
demostrativo, sino el medio más arreglado que en mi juicio se puede tomar, y así espero que la Real Junta y del Sr. Don José Antonio de Castellarnau, y les pido que si qualquiera de las dos partes no lo hallase areglado no se adhieran a él, que tomen qualesquiera otros pareceres que jusguen conveniente4.” L’informe de Smith no satisféu a Castellarnau que, l’1 de juny de 1802 manifestava a la junta que “luego que el governador difunto [Ibáñez] me manifestó que los PP. Capuchinos havían puesto la vista en el indicado huerto para construir el nuevo convento, me presenté voluntaiamente a ceder aquella finca, y la puse a disposición de la junta bajo las condiciones que esta juzgaseequittivas, por lo mismo no devo dexar de admitir la compensación que V. S. me ha señalado aún cuando considerase yo que de ella se me sigue notable perjuicio.”
“Las circunstancias que reune el huerto de ser tan inmediato a la ciudad y al puerto; la hermosa vista que ofrece por su situación cada día es más apreciable al paso que aumenta el comercio y la población de la Marina y no poder hallar finca en iguales circunstancias de consideración; eran todas ellas para mí de tal aprecio, que en el estado en que me hallo ningún interés me hubiese obligado a desprenderme de él; y puedo asegurar a V. S. que sólo el deseo de
complacer al difunto governador y a la junta y el de proporcionar a los PP. El convento que apetecen de ver quanto antes edificadosu nuevo combento podían obligarme en ningún tiempo a hacer un sacrificio de semejante naturaleza5.” A Castellarnau, però, no li quedava altra alternativa que capitular i així, el 8 de juny de 1802, escrivia a la junta: “Quando cedí el huerto a disposición de la junta, me impusevoluntariamente lo obligación que juzgase combeniente con la que era muy conforme y regular que yo adoptase la que V. S. acordó en primero de este mes pues aunqué conceptuo que ésta ha sido por muchos motivos poco favorable a mis intereses, no por esto podía persuadirse la junta que teniendo comprometida mi palabra dexase yo de admitir qualquiera compensación que haviese determinado al particular6.” La cosa quedà, doncs, liquidada i el 4 de setembre de 1802 es signà l’escriptura de compravenda davant el notari Francesc Sales. Romangueren, però, alguns ròssecs referits a l’arrendament, així, Castellarnau, el 30 d’agost de 1814 i després de dir que no està en el seu ànim reclamar l’arrendament de l’hort “del tiempo que ocuparon los franceses esta plaza”, demanà a la Junta que li pagués l’arrendament que tenia pendent de cobrar del 25 d’abril de 1810 fins el dia en què els francesos ocuparen la ciutat.7
Castellarnau rebé com a compensació un solar de 60.800 pams quadrats que el 22 de desembre de 1820 retornà a la Junta a fi de facilitar l’ordenació de la població de la Marina, a canvi rebé un nou solar a la plaça de Ferran VII —l’actual plaça dels Carros— que ocupava tota una illa de cases i tenia una superfície de 73.5000 pams quadrats en la qual estaven compresos els 7.650 pams quadrats reservats al porxo que s’havia de fer quan s’edifiqués el solar8. SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ Dr. en Història Moderna i professor de la URV
NOTES 1
ACPT. FJP., sig. 158.
2
Era fill del ciutadà honrat Gaspar Cases i Reverter i de la seva esposa Francesca Fleix i Cases. Nasqué en els anys quaranta i el 13 de juliol de 1777 es casà amb la barcelonina Josepa Lacoma i Martí, vídua de Domènec Matutano i filla de Frances Lacoma, ministre de Marina de Tarragona. L’any 1780 entrà a formar part de l’Ajuntament de Tarragona coma regidor perpetu. Morí el 19 de juny de 1809 víctima de l’epidèmia que aleshores afectava la ciutat.
3
ACPT.FJP., sig. 158
4
ACPT. FC., sig., 3.1.
5
Ibid.
6
Ibid.
7
ACPT. FC., sig., 3.1.
8
AHT. FN. PT., reg. 849, f. 276.
Visiteu la nostra pàgina web
www.apatgn.com LEGISLACIÓ ACTUALITZADA, DOCUMENTS, TRÀMITS I MOLTES MÉS EINES PER FACILITAR LA VOSTRA TASCA
TAG juny 2006
11
Espai al temps Espai al temps
Alumnes de nàutica de Tarragona. Segle XVIII
A
rran de l’interès pel comerç colonial, donades les expectatives de guany que oferia a les darreries del segle divuit, algunes famílies, en especial les vinculades al món de la mar, instaren alguns dels seus membres que es matriculessin a les escoles nàutiques de Barcelona i d’Arenys de Mar a fi d’aconseguir una titulació acadèmica.
Els pilots Representaven l’oficialitat de a bord, i, independentment de poder exercir la suprema autoritat de les embarcacions com a patró o capità, eren els elements especialment qualificats, com a professionals graduats, per assumir les derrotes oceàniques com experts en la navegació astronòmica.
Les escoles nàutiques La Junta de Comerç de Barcelona, recollint els anhels de la burguesia mercantil catalana, fundà l’any 1769, l’Escola Nàutica, sota la direcció de l’alferes de fragata de la Reial Armada, el torrenc Sinibald Mas. Poc després, l’any 1779, es va instituir la Reial Escola Nàutica d’Arenys de Mar. Del grup de matèries que integraven els plans d’estudis, cal destacar: l’astronomia aplicada a la navegació, càlcul geomètric i trigonometria, aplicació dels instruments nàutics de reflexió, etc., apart els viatges de pràctiques a bord de vaixells. Sortien de l’escola amb el títol de pilotí, que es convertia en el de tercer pilot a l’acabament del segon viatge a Índies, en el de segon pilot al tres viatges, i primer pilot una vegada acomplerts cinc viatges rodons.1
Els alumnes de nàutica de les escoles de Barcelona i d’Arenys de Mar A l’Escola Nàutica de Barcelona es van matricular en el període 1770-1787, set alumnes: Carles Mallol, Josep Cubells, Joan Baptista Deixeus, Josep Antoni Ribas, Josep Antoni Comas, Vicenç Tomàs i Pau Ribas. L’any 1791 es va matricular un sol alumne: Josep Antoni Mauri.2 Pel que fa a l’Escola Nàutica d’Arenys de Mar tenim sis alumnes matriculats els anys: 1784 - Antoni Rabassa, 1791 - Elies Anglada, 1796 - Francesc Bové, 1797 - Jaume Alegret, 1797 - Domènec Anglada, Josep Llorac -1800.3
Semblança biogràfica Els hem disposat per ordre alfabètic per a potenciar més la seva localització, però, abans, cal recordar que Tarragona no fou autoritzada a comerciar amb Amèrica fins l’any 1800.4 Jaume Alegret i Espina. Era del lloc de Ferran. Conforme la matrícula de mar de la Ciutat, de l’any 1819, estava registrat a la classe de pilots. Llavors tenia 34 anys.5 Octant. Instrument òptic de reflexió usat per a mesurar l’altura dels astres a l’horitzó
12
TAG juny 2006
El mes de març de 1823, matriculat a Altafulla, va comprar al torrenc, Antoni Lluc, resident a Tarragona, un llaüt de pesca pel preu de 562 lliures i 2 sous.6 No obstant residia a la nostra Ciutat, segons fa constar, dos mesos després, a l’adquirir dos jornals d’horta a Altafulla.7 El mes de desembre d’aquell mateix any, esdevingut comerciant i habitant d’aquesta vila, donà plens poders al seu oncle Baltasar Espina, religiós servita, perquè administrés els seus béns.8
Els Anglada Domènec Anglada i Elias. Era fill de Domènec Anglada i Teixidor (a) “El Rei”9 capità de la Carrera d’Amèrica10 i de Teresa Elias i Mateu. Durant la Guerra del Francès es va exiliar a Vilanova, i, el 20 d’agost de 1812, fou designat patró del llaüt de tràfic “San Cristobal”, d’un port de 15 tones, propietat de Cristòfol Sardà, pilot de la matrícula de Sitges.11 Estava casat amb Maria Tecla Dalmau, la qual obrava com a procuradora seva.12 Morí a l’Havana el 23 d’octubre de 1817, on tenia establerta una casa de comerç, havent disposat les seves darreres voluntats setze dies abans del seu traspàs al notari, d’aquella ciutat, Cayetano Pontón.13 Deixà un fill de cinc anys, Domènec, i una filla de quatre, Teresa. La seva vídua, el mes de febrer de 1818, atorgà plens poders a Agustí Bori i Soldevila, Josep Pie i als comerciants Miró, Pie i germans, residents a l’Havana, perquè en l’exercici del seu dret poguessin reclamar els béns que havia deixat a Amèrica el seu difunt marit.14 El repartiment d’aquest patrimoni ascendí a 3.719 duros, 3 rals i 3 quarts per a la seva esposa, i 4.654 duros i 7 rals pels seus dos fills.15 Elies Anglada i Elias. Era germà de l’anterior. En l’allistament general del veïnat de la ciutat, de l’any 1795, figura com a pilot, malgrat que solament té setze anys. Estava domiciliat a la casa dels seus pares a la plaça de la Font.16 El 24 de març de 1804 es va casar amb Rosa Virgili i Solenellas, fadrina, filla del patró de xàvega Josep Virgili, menor, i de Teresa Solenellas. Estava inscrit a la matrícula de Mataró.17 Es va expatriar a Ciutat de Mallorca durant la Guerra del Francès, i el 4 d’abril de 1812, va designar al seu germà Domènec perquè, en nom seu, acceptés l’herència que li pertocava dels seus difunts pares.18 Com a capità del vaixell “San Antonio” (a) “Amistad”, el 16 de maig de 1821, li fou lliurada la patent de sanitat per la Junta de Sanidad de San
Exercici per a trobar la variació magnètica, segons un tractat de navegació, manuscrit, de data 20 d’octubre de 1781. Arxiu: J.M. Recasens i Comes Juan Bautista de Puerto Rico, per anar a Cadis i després a Barcelona. Portava una tripulació de catorze homes i set passatgers. Anava armat. A Cadis va fer una quarantena de vuit dies i va cedir, el 21 de juliol d’aquell any, el comandament de la nau al capità Tomàs Domènec.19 Francesc Bové i Magarolas. Fill del pagès Josep Bové i de Rosa Magarolas, ja difunts quan el 8 d’abril de 1810 va escripturar capítols matrimonials amb Semiona González i Via, filla del pagès tarragoní Tomàs Gonzàlez i Magdalena Via. Es va dotar amb 500 lliures i roba, d’acord amb les últimes voluntats dels seus pares. A la núvia li van donar 400 lliures, una calaixera, roba de casa i la del seu fadrinatge. El nuvi, a la seva futura muller, la va associar a compres i millores. L’escreix per noces fou de 50 lliures.20 El 9 de novembre de 1816 Josep Pedrol, de Tarragona, patró i propietari de la bombarda “La Virgen de los Dolores”, d’un arqueig de 52 tones, el va nomenar capità del seu vaixell. Estava ins-
TAG juny 2006
13
pacte econòmic es va formalitzar amb salaris determinats mensuals d’acord amb el següent detall: segon pilot, 17 duros i mig; contramestre, 12 duros i mig; fuster, 13 duros i mig; els mariners, 12 duros i mig i el cuiner 12 duros i mig. Abans de llevar ancora van rebre una bestreta d’un mes de salari, i, arribats a Amèrica, se’ls hi havia d’abonar vuit duros a cadascú. La resta fins haver descarregat l’embarcació al nostre port. Van pactar que beurien vi duran les menjades i aiguardent de canya a Puerto Rico. Formaven la companyia, apart del capità, Tomàs Bové, Josep Mateu i Virgili, que saben firmar, i la resta Pau Lluc, Josep Teixidor, Tomàs Bargalló i Antoni Verdera.25 Portaven de sobrecàrrec a Martí Rius, comerciant de la Ciutat.26 Aquell mateix dia l’Autoritat de Marina li lliurà la patent reial, la qual li van avalar els mercaders Marià Puig i germà, per la quantitat de 3.800 lliures, que representava el 50% del valor de la goleta.27 Josep Antoni Comas. Va ingressar als 15 anys. Va estudiar durant sis mesos amb una nota de “corto” i una qualificació de “medianas” (probablement era el conjunt d’aptituds). Fou exclòs.28
Exercici de recerca de la latitud al migdia mitjançant l’altura del sol pel pas del seu meridià, segons un tractat de navegació, manuscrit, de data 20 d’octubre de 1781. Arxiu: J.M. Recasens i Comes crit a la llista de pilots en la classe de segon.21 Deu dies després va signar contracte amb la seva tripulació per anar a Santo Domingo. L’embarcació l’havia noliejat ell i el pilot Josep Ribas, que formava part de la dotació. Portaven vi al preu de 20 duros cada pipa o 24 duros per cada una de palmeo (eren pams cúbics) La tripulació anava a la part (diferència entre l’import dels nolis i les despeses). El pilot se li havia assignat 550 duros pel viatge rodó, o sia d’anada i tornada. La dotació la formaven, a part del capità i pilot: Francesc Fornés, Pau Alsinet, que signen amb la pròpia mà, i els mariners, que no saben de lletra, Gabriel Domingo, Francesc Bas, Ramon Pedrol, Josep Gascó, Nicolau Morillas i el patge Marià Salas.22 El Comandant de Marina li va lliurar, el dia 20 del mes següent, la patent reial, donant-li caució el mateix navilier, per un import de 2.650 lliures, que era el 50% del valor del bastiment.23 Fent un salt en el temps, el trobem, el 25 de gener de 1832, comandant la goleta d’aquesta matrícula, “La Arrogante Mayagüesana”,24 de 95 tones. Aleshores va firmar contracte amb la tripulació per anar a Mayagüez, a l’illa de Puerto Rico. El
14
TAG juny 2006
Josep Cubells. En el registre número 14 de l’Escola Nàutica de Barcelona (1770-1787) hi ha anotat que va estudiar divuit mesos, que assolir el grau de segon pilot i que anava embarcat. Llavors tenia 36 anys.29 Joan Baptista Deixeus. Va estudiar vint-i-dos mesos (1770-1787), amb una avaluació de bones notes. Consta com a traspassat a l’edat de 25 anys.30 Josep Llorac i Ferrer. Va néixer el 8 de juny de 1784. Era fill de Vicenç Llorac, mariner, i de Josepa Ferrer.31 Per a finançar el seu viatge a Amèrica, el 4 de Febrer de 1802, el seu avi Francesc Llorac, patró de tràfec, i la seva mare, van vendre, a carta de gràcia, una casa a la Plaça dels Sedassos, pel preu de 600 lliures.32 L’any següent era pilotí, i anava d’agregat a la polacra “Virgen del Carmen”, patronejada per Joan Moré Catalan, veí de Lloret. El seu avi i la seva mare es van obligar com a fiadors d’un crèdit, fins un màxim de 100 duros de plata, perquè el negocies a Màlaga a canvi marítim33. El mes de març de 1804 està novament a Tarragona.34 Carles Mallol. Tenia trenta anys quan es va matricular a l’Escola Nàutica de Barcelona, període 1770-1787. Va estudiar sis mesos, amb una qualificació de “corto”. Fou donat de baixa.35 Josep Antoni Mauri. La nota d’examen de l’Escola Nàutica de Barcelona, de l’any 1797, fou de
“mediano” i en l’apartat de “destino” figura “escuela”. Tenia 14 anys.36 Creiem que no és arriscat suposar que era un membre de la nissaga tarragonina dels Mauri, patrons de tràfec del segle XVIII, encara que no podem precisar-ne en quin grau. Antoni Rabassa. No disposem de documentació per a descriure la seva trajectòria professional, per bé que amb tota probabilitat se’l por associar al llinatge mariner dels Rabassa de la nostra Ciutat. Josep Antoni Ribas. El 4 de setembre de 1801, com únic propietari d’un llaüt de tràfic, d’un port de dotze tones, va acceptar la renuncia del seu patró Josep Pedrol, d’aquesta matrícula.37 En el mateix acte va confiar al esmenat patró cessat un altre llaüt de vint tones, el qual havia comprat en pública subhasta al Tribunal Reial de Marina de Tarragona, amb motiu d’haver naufragat a causa d’un temporal i que va haver d’adobar.
NOTES 1
DELGADO, Josep M. La navegació catalana d’altura: els mariners de
comerç lliure. L’Avenç nº. 35 (1981) p. 54. 2
Biblioteca de Catalunya. Junta de Comerç de Barcelona. Escola Nàutica de Barcelona. Lligall
3
XVII,
capses 38 i 39.
PONS I GURI, Josep M. “Estudi dels Pilots” Assaig monogràfic sobre la Reial Escola Nàutica d’Arenys de Mar. Curial. Barcelona, 1993, pp. 180, 185, 189 i 192.
4
El Capítol Catedral va informar, el 20 de novembre de 1800, a les autoritats de la Ciutat, i accedint als seus desitjos, que celebraria un solemne tedèum d’acció de gràcies per l’autorització reial de poder comerciar amb Amèrica des del nostre port. AHMT. Acords municiapals, Sessió del 20 de novembre de 1800, senyal 280.
5
AHAT. Acords municipals. Sessió del 6 d’abril de 1819, f. 48.
6
SANET I JOVÉ, J.M., La gent de mar d’Altafulla (1800-1833). Estudis Altafullencs, 25, 2001, p. 67.
7
AHT. PT. Reg. 1000, f. 49v-50.
Compartia la propietat amb Waldo Vasallo, botiguer de teixits, i amb el propi patró.38 Aquell mateix mes va designar a Joan Rabassa, patró d’un llaüt de dotze tones.39
8
AHT. PT. Reg. 1000, f. 133v-135.
9
AHT PT. Reg. 369, f. 205-206.
Pau Ribas. Segons la relació de l’Escola Nàutica de Barcelona, 1770-1787, va estudiar sis mesos, amb unes notes de “medianas”. Tenia 18 anys i no va continuar.40
13 AHT. PT. Reg. 848, f. 322.
Vicenç Tomàs. Amb 15 anys i dotze mesos d’estudis, cicle 1770-1787, va continuar a l’escola.41
18 AHT. PT. Reg. 781, f. 9.
JOSEP MARIA SANET I JOVÉ
10 AHT. PT. Reg. 932, f. 78. 11 AHT. PT. Reg. 926, f. 136. 12 AHT. PT. Reg. 785, f. 454. 14 AHT. PT, Reg. 934, f. 19-21. 15 AHT. PT. Reg. 887, f. 144-147 (1820) i f. 97-100 (1821) 16 AHT. F.M.T. Miquelets, tom, 7. 17 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 13, f. 82. 19 MMB. Centre de documentació marítima. Reg. 396. 20 AHT. PT. Reg. 780, f. 147-149. 21 AHT. PT. Reg. 929, f. 333-334. 22 AHT. PT. Reg. 929, f. 357-358. 23 AHT. PT. Reg. 929, f. 363-364. 24 Un vaixell català homònim, capitanejat per B. Ferrer, fou capturat pels anglesos el 17 de novembre de 1834. Fou jutjat i condemnat a Sierra Leone, perquè transportava 336 esclaus negres. (J.M. Fradera. La partici-
pació catalana en el tràfic d’esclaus – 1789-1845 - Recerques 16, 1984, p. 139.) 25 AHT. PT. Reg. 6762, f. 13-14. 26 AHT. PT, Reg. 6762, f. 12. 27 AHT. PT. Reg. 6762, f. 11. 28 Biblioteca de Catalunya, ib. 29 Biblioteca de Catalunya, ib. 30 Biblioteca de Catalunya, ib. 31 AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 17, f. 278. 32 AHT. PT. Reg. 734, f. 46-47. 33 AHT. PT. Reg. 874, f. 185-186. 34 AHT. PT. Reg. 736, f. 105-105. 35 Biblioteca de Catalunya, ib. 36 Biblioteca de Catalunya, ib. 37 AHT. PT. Reg. 932, f. 75. 38 AHT. PT. Reg. 932, f. 76. 39 AHT. PT. Reg. 932, f. 100. 40 Biblioteca de Catalunya, ib. 41 Biblioteca de Catalunya, ib.
TAG juny 2006
15
Patrimoni Patrimoni
Masos i masies
A
la diada de Sant Jordi d´enguany he presentat el meu llibre sobre la bellesa rural de la meva comarca, el Baix Penedès. Amb una mica de nostàlgia he repassat el primer llibre que vaig publicar ja fa dinou anys, dedicat a les masies de la Bisbal del Penedès i que va fer nèixer el meu interés per les senzilles, estètiques i ben pensades construccions rurals, sobretot els masos i masies que hi ha escampades per totes les comarques del Principat. Llegint les paraules que llavors vaig escriure al pòrtic, me n´adono que després de tots aquests anys puc suscriure íntegrement els paràgrafs que segueixen:
Els noms de mas i de masia els usem com si fossin sinònims, però hi ha algunes diferències de matís en la seva accepció
Parlant de les masies deia: El que no es pot negar, siguin riques o siguin pobres, es la boniquesa de les masies i la seva adequació al paisatge que les envolta. Tot el conjunt d´un mas, amb el cos principal i els annexos de corrals, horts, premses, barris, assolls, cellers, forns, trulls, abeuradors, estables, eres, pallisses..., té normalment una plasticitat i una harmonia evidents. El joc de volums que s´aconsegueix amb els cossos d´obra i teulades de golfes, galeries i tota mena de coberts, és difícilment millorable en molts casos. Si fa dos o tres-cents anys no hi havia les tècniques constructives modernes ni es planificaven
16
TAG juny 2006
detalladament les edificacions, com és que s´aconseguien aquests bons resultats en cases que anaven destinades moltes vegades a pagesos d´hisendes molt humils? La raó exacta no la sé, però en puc intuir les causes. I aquestes , per a mí, no són d´altres que la diferència que hi ha entre un producte natural i un de planificat i artificial. En aquest cas el producte natural seria la masia. Rarament s´en troba cap que es vagi començar i acabar en un curt període de temps. El normal era iniciar la casa amb un nucli d´edificació que, segons l´evolució de la vida de les diferents generacions, anava augmentant i creixent. Si les collites eren bones es feien més cups o un celler més gran. O es comprava un ramat i es fornia un corral. O bé es casava l´hereu i s´afegien un parell de cambres ben boniques. O s´aparedaven unes obertures de les golfes que eren molt molestes quan bufava el vent, o se n´obrien d´altres per a comunicar els annexos d´estables, cellers i corrals amb què el mas anava creixent. Així doncs, una masia no era mai acabada del tot i, com un organisme viu, s´anava fent gran d´una manera acompassada fins a adquirir les seves formes i proporcions adequades. Degut a la meva professió, m´he trobat amb el repte d´arreglar alguna masia i a vegades de col.laborar a projectar-ne gairebé una de nova. Doncs bé, ja hi podeu posar galeries, balcons, obertures diferents, buscar joc a les teulades, afegir coberts, fer ràfecs ben bonics... La casa que en resulta queda normalment freda i encarcarada per fora i es veu falsa per dins. Per això jo sóc partidari d´arreglar les masies respectant al màxim el seu caràcter i rebutjo de pla l´intent d´inventar-se noves masies copiant les existents. Les noves cases que es facin al camp han d´adaptar-se a les tècniques i necessitats actuals, així com al paisatge i a l´entorn. Els noms de mas i de masia els usem com si fossin sinònims, però hi ha algunes diferències de
Cal Llagostera. La Bisbal del Penedès
matís en la seva accepció. La paraula masia, tot i significar una casa rural aïllada amb eres, pallisses, corrals..., dóna idea d´una certa sumptuositat en la construcció, tant per dins com per fora, així com de morada residencial dels amos quan passen temporades al camp... El mot mas, en canvi, inclou més idea de treball, d´explotació agrícola i ramadera, d´habitatge rural aïllat rodejat de tot un reguitzell d´annexos necessaris en un establiment d´aquest tipus. Un bell exemple de mas, el tenim a Cal Llagostera, que he dibuixat a escala 1:200 amb totes les seves construccions i tancats...
llinatges de bons pagesos de les dures comarques d´una part de Catalunya i de qui, degut a l´aspror de la terra i a la senzillesa dels seus habitatges rurals, gairebé mai no s’en parla, ni surten en cap història o recull de masos. Sembla com si només hi haguessin masies gironines i barcelonines, i es menystenen comarques com la nostra que, si més no, fa més de dos mil anys, era plena de vil.les romanes florents que indicaven la proximitat de Tarraco, i de les quals provenen els bons i dignes masos que hi ha ara, plantats alguns sobre fonaments mil.lenaris. BENJAMÍ CATALÀ Arquitecte Tècnic
Després de tots els anys que han passat ho mantinc tot fil per randa. I tancava el pòrtic dient : He pretés, també, de retre homenatge als milers de
TAG juny 2006
17
Patrimoni Patrimoni
Rehabilitació a Poblet
E
l passat any es van començar les obres de rehabilitació de l’antic dormitori dels monjos del Monestir de Santa Maria de Poblet, essent aquesta la primera intervenció important que es fa en aquest edifici des del projecte de remodelació que hi va realitzar l’arquitecte Francesc Montravà, el 1952. L’obra es realitza sota la direcció de l’arquitecte Jordi Portal, coautor junt amb l’arquitecte Jordi-M Simó, del Projecte de Rehabilitació de l’edifici.
L’actual Projecte de Rehabilitació pretén recuperar el gran volum interior que havia quedat en desús. Consisteix fonamentalment en dos intervencions consecutives. En la primera s’han desmuntat els cossos de cel·les construïts als anys 50, de forma que podem accedir a una part dels murs i a les arcades medievals que havien quedat ocults a la vista. En la segona, actualment en execució, s’està rehabilitant la totalitat de la coberta. Amb motiu d’aquesta intervenció s’han realitzat diversos estudis complementaris destinats a conèixer millor l’edifici des dels punts de vista de diferents camps científics. Sent conscients de la importància de les marques de canter en la datació i comprensió dels processos constructius de les construccions medievals, creiem que no podem deixar passar aquesta ocasió única per realitzar
Interior del dormitori del Monestir de Poblet
18
TAG juny 2006
Façana de llevant del dormitori
un estudi gliptogràfic de l’edifici. El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics així ho ha entès i ha posat els mitjans per que aquest estudi sigui possible. L’estudi consta d’una fase de localització i recopilació de les marques que està realitzant la historiadora de l’Art Mª Rosa Barberà utilitzant la metodologia i la planimetria proporcionades per l’arquitecte Jordi Portal, i una fase de classificació i interpretació de les dades recopilades. La intenció inicial es poder explicar suficientment una sèrie d’aspectes de l’edifici, fent palesa la importància dels estudis pluridisciplinars en els camps de la recerca i la rehabilitació històriques. La recopilació de dades es farà paral·lelament a les obres i es preveu que tingui una durada total de 12 mesos. Es realitzarà de forma sistemàtica i organitzada de tal manera que permeti obtenir-ne unes conclusions i desenvolupar els documents explicatius corresponents que es donaran a conèixer publicant-los en la Revista del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona.
Capítol 1er: Evolució històrica per fases constructives: S’utilitzarà part de la documentació desenvolupada com a complement del projecte de rehabilitació de l’edifici com a base per a realitzar la investigació, es completaran els estudis històrics i morfològics per tal d’explicar el que ja hem deduït de la seva història. Així mateix es plantejaran les qüestions que haurem de respondre en els capítols següents.
Capítol 2on: Marques de canter, tipus, ubicació, hipòtesis:
deduir de les primeres campanyes d’aixecament de marques. La sistematització en la recollida de dades ja permetrà poder treure algunes conclusions parcials que puguin aplicar-se a la totalitat de l’edifici així com acotar més algunes de les qüestions plantejades amb anterioritat. Estarem ja en disposició de mostrar el mètode emprat i de reproduir les marques de major interès.
Capítol 3er: Evolució històrica, les fases i les marques dels seus canters: Es l’objectiu principal de la investigació. Es superposarà la documentació recopilada a la preexistent, es veurà fins a quin punt la corrobora i se’n extrauran les conclusions definitives. Els documents gràfics es completaran i disposarem ja d’un catàleg de les marques recopilades.
Capítol 4rt: L’edifici i el Monestir: Es tracta d’un possible darrer capítol que deixaria la sèrie oberta a posteriors investigacions. L’objectiu es relacionar les marques trobades amb d’altres del conjunt monàstic, datables a la mateixa època, proposant un futur catàleg general del Monestir que permetés utilitzar les marques de canter com a eina aplicable a l’estudi de la Història de la Construcció.
M. ROSA BARBERÀ Historiadora de l’Art
JORDI PORTAL LIAÑO Arquitecte
S’analitzaran les generalitats que es puguin
TAG juny 2006
19
Informàtica Informàtica
Seguretat en les xarxes Wi-Fi sense fils
A
ctualment, tots els operadors d’ADSL ofereixen ADSL sense fils. Però som conscients fins a quin punt, la nostre informació està a l’abast de tothom? Mentre que a les xarxes amb cable, és més complicat connectar-se de forma il·legítima, ja que s’hauria de connectar físicament mitjançant un cable, en les xarxes sense fils, on la comunicació es realitza mitjançant ones, aquesta tasca és més fàcil. Degut a això, cal posar mesures de protecció en qualsevol xarxa “Wi-Fi”. Els paquets d’informació en les xarxes sense fils, viatgen en forma d’ones de radio. Les ones de radio poden viatjar més enllà de les parets i filtrarse en habitacions, cases, oficines, fins arribar al carrer. Si la instal·lació està oberta, una persona amb un equip adequat i coneixements bàsics, podria no solament utilitzar la xarxa sense fils per navegar a Internet, sinó que també podria accedir a la xarxa interna o a qualsevol ordinador que tingui una carpeta compartida, o analitzar tota la informació que viatja per la xarxa, mitjançant “sniffers”, i obtenir contrasenyes, etc...
OBJECTIU: conseguir una xarxa sense fils més segura El protocol 802.11(xarxa sense fils) implementa una encriptació “WEP”, però no podem mantenir “WEP” com la única mesura de seguretat, ja que no és del tot segur. Existeixen aplicacions que són capaces d’obtenir les claus “WEP” utilitzades i permetre l’accés a una xarxa “Wi-Fi”. Més que parlar d’obtenir la màxima seguretat, podem parlar d’una sèrie d’estratègies que ens poden protegir dels possibles intrusos, tot i que, mai s’aconsegueix la seguretat total.
20
TAG juny 2006
Assegurar el Punt d’Accés (Router ADSL) • Tots els fabricants estableixen un “password” per defecte d’accés a l’administració del Punt d’Accés (PA). Com que el fabricant utilitza per defecte el mateix password és molt fàcil saberlO. Per tant, cal canviar el “password” del PA. Nota: Evitar contrasenyes com la data de naixement, telèfon, etc... Intenta barrejar números amb lletres.
Augmentar la seguretat en les dades trameses (encriptació WEP/WPA) • Cal activar en el Punt d’Accés l’encriptació WEP. Millor de 128 bits que de 64 bits... Els Punts d’accés més recents, permeten escriure una frase a partir de la qual es genera automàticament les claus. És important que en aquesta frase es barregin minúscules amb majúscules. També s’haurà d’establir en una configuració “WEP”, la clau que s’utilitzarà de les quatre generades (Key 1, Key 2, Key 3 o Key 4). Després de configurar el Punt d’accés, el següent pas és configurar els diferents dispositius “Wi-Fi” de la xarxa, és a dir, assignar la clau “WEP”. • Alguns Punts d’Accés més nous també suporten l’encriptació “WPA”. Aquesta protecció és més segura que la “WEP”.
Ocultar la xarxa Wi-Fi • Canviar el SSID per defecte: “SSID” (identificador de la xarxa “Wi-Fi”) per defecte de fàbrica normalment és del tipus “default” o “wireless” o “SSID”, etc... És molt interessant posar un nom que no ens identifiqui amb l’empresa. Per exemple enlloc d’assignar “Col·legi”, podríem assignar el nom de “Desconocido”.
Taula resum
Mesura
Dificultat
1. Canviar la contrasenya per defecte.
Baixa
2. Usar encriptació WEP/WPA.
Alta
3. Canviar el SSID por defecte.
Baixa
4. Desactivar el broadcasting SSID.
Mitja
5. Activar el filtrat de d’adreces MAC.
Alta
6. Establir el nº màxim de dispositius que poden connectar-se.
Mitja
7. Desactivar DHCP.
Alta
8. Desconnectar el Punt d’Accés quan no s’utilitzi.
Baixa
9. Canviar les claus WEP regularment.
Mitja
• Desactivar el broadcasting SSID: Desactivant, el que ens permet és que s’hagi d’introduir manualment “SSID” en cada dispositiu “WiFi”. Per tant, has de conèixer “SSID”.
• Desactivar DHCP: En la configuració dels dispositius “Wi-Fi”, s’haurà d’introduir a mà l’adreça “IP”, la porta d’enllaç, la màscara i el “DNS” primari i secundari.
Nota: Cal evitar que la gent conegui el nostre “SSID”.
Pels usuaris que prenen més mesures
Evitar que es connectin • Desconectar el Punt d’Accés quan no s’utilitzi. • Activar el filtrat d’adreces MAC: Cada dispositiu “Wi-Fi” (PDA, portàtil, etc...) té una adreça “MAC”. Si Activem al Punt d’Accés el filtrat d’adreces “MAC”, el que s’aconsegueix és que solament puguin accedir aquest dispositius que nosaltres assignem.
• Canviar les claus “WEP” regularment, per exemple cada setmana o cada quinze dies. JAUME CABRÉ Departament d’Informàtica
• Establir un número màxim de dispositius que poden accedir: Si el Punt d’Accés ens ho permet, és aconsellable establir un número màxim de dispositius que poden treballar en la xarxa Wi-Fi.
TAG juny 2006
21
Gabinet Tècnic Gabinet Tècnic
La construcció romana (11)
FABRIQUES DE MAÓ L’OPUS MIXTUM (s.II aC al s.II dC) Es tracta de panys de paret, on trobem pedra de paredar amb encadenats d’angle i verdugades fetes amb maons ceràmics, tot col·locat amb morter.
LA FÀBRICA CONCRECIONADA. L’OPUS EMPLECTUM
Cohabita tan amb l’opus incertum com amb l’opus reticulatum.
El descobriment de la putzolana, col·locada dins el morter de calç (s.II aC) comportà un canvi radical en la forma de construcció.
Amb l’opus vittatum s’arriba a col.locar amb una alternança de una o dos filades de maó amb una filada de pedra. Conjunt monumental del Verb Encantat de Lyó L’OPUS TESTACEUM (s.I dC) A partir del s.IdC la capacitat expressiva del maó guanya força i el seu ús s’acabà imposant. Les realitzacions mes formidables de l’arquitectura imperial a partir de Neró es faran amb maons
• • • • • •
Domus Aurea Interior del Coliseu El Palatí Els For i Mercats de Traia El Panteó El Mausoleu d’Adrià anomenat ara Castell Sant Angelo • Les termes de Caracal·la i de Dioclecià... Fabricats industrialment per a tot l’imperi, amb unes mesures absolutament regulars i normalitzades.
22
TAG juny 2006
Els podem trobar en tots els nivells de construcció, tan en columnes i pilars, com en murs, en marcs de portes i finestres, arcs, llindes, voltes, paviments...
Va ser la gran aportació romana a l’art de construir.
Si fins a les hores els murs eren una superposició de pedres de paredar (maçoneria) o de carreus. El formigó romà aportà al nucli una resistència no coneguda fins aleshores. L’acabat del mur es fa amb un encofrat de pedra o de maó per cara (epidermis). L’esquema bàsic es a base de dues cares exteriors, fetes amb pedres de paredà, carreus o maons i un nucli central conformat amb troços de maó, teula i/o pedra, tots ells embeguts en l’argamassa de morter romà (calç aèria, pozolana i sorra). Aquesta mescla s’anomena opus caementicium. Les cares exteriors, per una part serveixen d’encofrats del nucli central i per altra han de dotar l’obra d’un acabat, si no es vol aplacar el mur amb pedra o arrebossar-lo.
Proporcionals al peu romà (30 cm per 3-5 cm de gruix).
Això comportà la recerca de models fàcilment repetitius i reproduïbles en multitud de llocs. L’opus incertum, quadratum i reticulatum van ser els models més emprats.
Els maons eren voluntàriament fraccionats per una millor adequació a les necessitats de la construcció, alhora de permetre axí una millor adherència al morter
Degut al dilatat temps de fraguat del morter, el nucli s’ha de construir per tongades no massa altes, per tal d’evitar l’aixafament per pes de la tongada inferior.
Les termes de Caracal·la
D’aquesta forma l’entrada en càrrega de mur i fonament és lenta i progressiva, evitan-se així el perill d’assentaments diferencials. La forma de col·locació d’aquest formigó romà, tan per els fonaments com per als murs, es fa de dues maneres:
La col·locació es fa de diferents formes, encara que la solució, mes freqüent per tal de garantir l’homogeneïtat del conjunt, fou alternant filades al llarg amb filades formades per llarg i pel través de tal manera que les peces col·locades al través formen perpanys o dents que penetrin en el formigó.
Formigó per compressió, damunt d’una capa de morter de 10 a 15 cm de gruix, s’hi col·loca una capa igual de petits fragments de pedra (8 cm de diàmetre) la qual es compacta enèrgicament de tal manera que el morter vomiti per entre els intersticis. Les capes es van alternant successivament. La ultima capa s’acaba amb pols de de la mateixa pedra.
Un cèrcols perimetrals fets amb maons massissos perfectament anivellats i disposats a intervals de 1,5 a 3 m. serviran de lligada i per aconseguir l’horitzontalitat de cada tongada.
Aquest sistema té el inconvenient de provocar empentes horitzontals en els paraments de pedra, per això solament es va emprar en fonaments o en murs en paraments mot resistents (revestits de pedra de carreu). Formigó per tongades, es tracta d’alternar capes successives de 3-4 cm de gruix de morter amb capes de pedra menuda. Aquest sistema es va emprar en murs de paraments de carreuons o murs de fabrica de maó .
Encara que la verdadera homogeneïtat s’aconseguia amb la correcta preparació del morter. Per tal de donar un acabat correcte a les llindes, brancals, ampits... de portes i finestres, s’utilitzen carreus de pedra dura com el marbre o maons especials. Materials tots ells amb una millor estabilitat immediata i una més gran durabilitat davant l’ús i l’acció dels agents atmosfèrics. ANTONI BLADÉ Arquitecte tècnic Professor de Construcció
TAG juny 2006
23
Assessoria Assessoria JurídicaJurídica
Necessitat de documentar els encàrrecs professionals
D
avant dels esdeveniments i de la problemàtica que es va repetint, avui tractarem el tema dels encàrrecs professionals. Cal documentar-los. Es molt freqüent que el Col·legiat presenti a visar el full de designació, de vegades signat pel client, de vegades sense signatura, i de vegades amb signatures “dubtoses”. També és molt freqüent que al full d’encàrrec o de designa no es faci constar cap xifra sobre els honoraris professionals convinguts. Aquesta forma d’actuar genera problemes, que es posen de manifest quan existeixen tensions entre el client i l’arquitecte tècnic i, concretament, quan al final no es volen satisfer voluntàriament els honoraris. Des de l’assessoria jurídica, lamentablement no hem pogut presentar algunes demandes de reclamació judicial, perquè no estaven establerts els honoraris professionals. Quan es pacten verbalment és difícil poder acreditar quina xifra és la realment pactada. Inclús ens hem trobat més d’una vegada amb la situació lamentable de que l’arquitecte tècnic és demandat per defectes constructius, sense haver cobrar i sense poder cobrar perquè no consta el preu del seu servei. Per això, davant d’aquesta injustícia ens hem de referir una vegada més a la necessitat de documentar d’una forma clara els honoraris pactats i donar seguretat jurídica a la prestació de serveis dels arquitectes tècnics. Per tant, sigui al propi full d’encàrrec, sigui en un altre document visat o no, encara que personalment jo recomanaria que es visés, cal que constin quins honoraris es pacten per la direcció, per l’e-
24
TAG juny 2006
laboració i seguiment del control de qualitat i quins son els honoraris per les tasques de seguretat. Cal també establir com i quan es pagaran aquests honoraris. El tema es fàcil, perquè simplement fent un pressupost dels honoraris dels serveis, AMB EL VIST I PLAU i, naturalment, amb la signatura real del client, es més que suficient per poder acreditar en un judici la realitat del preu. He de fer també una recomanació. Sovint es pacta que les despeses de Musaat i les taxes d’intervenció col·legial aniran a càrrec del client. És un pacte que sembla correcte, però en cas de litigi pot comportar alguna interpretació contrària i el desplaçament de les despeses pròpies dels Col.legiats. En aquest sentit, es podria donar el cas de que la part demandada demanés que es declari judicialment nul·la aquesta condició o clàusula per abusiva i per anar en contra dels usuaris i consumidors. Per aquest motiu, crec que és molt més senzill i molt més clar que, si realment volem que el client pagui aquestes despeses que els hi repercutim via preu. És a dir, es sumen les despeses i s’incrementa la base dels honoraris amb aquests imports. Això comportarà que aquests conceptes aniran al nostre nom i els haurem de satisfer nosaltres i, per tant, els podrem deduir en les declaracions trimestrals davant de l’Administració Tributaria i, per altra banda, a l’hora de calcular els honoraris professionals, que ara són lliures i no sotmesos a cap limitació, sempre que no vagin contra les normes de la defensa de la competència o de la competència deslleial, ho addicionem als esmentats honoraris i transformem aquestes despeses en retribució professional. Una altra recomanació. Alguns Col·legiats m’han comentat que només accepten l’encàrrec de la Direcció però que no volen assumir responsabilitats en temes de seguretat. Doncs bé, això ha de quedar del tot clar en el full d’encàrrec, de forma que quan es descriu la classe de treball objecte de l’encàrrec, s’hauria de poder consignar expressions del tipus “Aquest encàrrec comprèn
única i exclussivament les funcions de Director de l’execució, i el control de qualitat, amb exclusió de qualsevol tasca específica en matèria de seguretat per haver designat el promotor a un altre tècnic competent per la supervisió d’aquesta matèria”. A pesar de que existeixi aquesta anotació cal que verifiquem que en realitat existeix aquest altre tècnic designat. En cas afirmatiu, no vol dir que el tema de la seguretat ens pugui ser del tot aliè, perquè si en una visita d’obra es verifica que existeix un tema greu, clamorós o perillós, ho haurem de notificar a aquest “tècnic competent” fent constar en el Llibre d’ordres anotacions com “Es sotmet a la consideració del Coordinador la necessitat de que …, d’acord amb les previsions que aquest hagi contemplat en els instruments de pre-
venció que els són propis.” Caldrà fer-li arribar de forma que puguem acreditar aquesta tramesa. Només així podrem desplaçar tota possible responsabilitat. Sabem la dificultat que de vegades comporta l’elaboració d’aquesta documentació, però és essencial i a la vegada imprescindible que ens molestem a perdre uns minuts per fer les coses ben fetes, a recollir la signatura del client, etc, per poder després guanyar temps i seguretat i, de vegades, evitar molts mals de cap. F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA Lletrat-assessor.
TAG juny 2006
25
Biblioteca Biblioteca
El centre de documentació: Biblioteca del COATT, i els serveis d'informació Biblioteca Té el seu inici en una petita col·lecció de llibres al voltant dels anys 40, quan el Col·legi era encara una seu de la central de barcelona. Avui en dia, i amb la profunditat que l'edat aporta tenim un fons bibliogràfic consolidat que va incrementant-se amb la incorporació de nous materials, cada vegada més especialitzats i orientats a la pràctica professional. Actualment es treballa en la consolidació de noves seccions amb la incorporació de les darreres novetats sobre les matèries emergents (sostenibilitat, construcció bioclimàtica, nous materials i tècniques de construcció...). Una de les tasques de la Biblioteca és la de conèixer les novetats editorials i les demandes dels col·legiats per tal de mantenir el fons actualitzat. La col·lecció la formen des dels manuals més clàssics, fins les darerres novetats en tecnologíes, tècniques, i gestió d'empreses aplicades al sector de la construció.
Tenim un arxiu sempre actualitzat d'informació tècnica que ens permet cobrir les possibles mancances de la col·lecció bibliogràfica
Hemeroteca La col·lecció de REVISTES es va iniciar més tard, cap als anys vuitanta, el Col·legi es va subscriure a un reduït nombre de títols de revistes del sector, els quals han anat en augment, fins a les 35 subscripcions que es reben a l'actualitat. El CDoc. rep també la majoria de les publicacions de la resta de col·legis de l'estat, que informen de les seves activitats i dels temes que els son propis. D'aquestes, a més dels monogràfics que s'inclouen a les novetats i al catàleg bibliogràfic, s'en seleccionen els articles d'interés, seguint criteris temàtics i de caducitat infor-
26
TAG juny 2006
mativa, que passen a formar part de la base de dades 'ARTICLES TÈCNICS', i s'agrupen en un total de 38 categoríes temàtiques que es poden consultar a la Biblioteca, i ben aviat, mitjançant la pàgina web. D'aquesta manera, tenim un arxiu sempre actualitzat d'informació tècnica que ens permet cobrir les possibles mancances de la col·lecció bibliogràfica. Articles Tècnics. Àrees temàtiques 01. Temes auxiliars. 02. Enderrocs. Treballs previs. 03. Replanteigs. 04. Moviment de terres. Maquinària. 05. Xarxa de clavegueram. 06. Fonaments. 07. Fonaments especials. Murs. 08. Estructures I. Acer, Formigó, Fusta. 09. Estructures II. Sostres, Estructures acabades, Naus. 10. Ram de paleta I. Pedreria, ceràmica, tancaments. 11. Ram de paleta II. Distribució, ventilació. 12. Ram de paleta III. Revestiment, Cel ras, Guix. 13. Cobertes. Terrats. 14. Impermeabilització. Aïllament. 15. Paviments I. Ciment ceràmic, terratzo, marbre. 16. Paviments II. Fusta, tèxtil, flexibles i especials. 17. Pulits i abrillantats. 18. Enrajolats, xapats, dintells i trencaaigües. 19. Escales. Obra i prefabricades. 20. Fusteria I. Bastiments, portes, armaris. 21. Fusteria II. Finestres, alumini, PVC. 22. Persianes. 23. Manyeria. Taller. Armar. Baranes. 24. Vidreria. Seguretat. Claraboies. 25. Instal·lació elèctrica. 26. Il·luminació. 27. Instal·lació de fontaneria. 28. Aparells sanitaris. 29. Calefacció I. Dipòsits. Cremadors. Calderes. Conductes. 30. Calefacció II. Emissors. Acumuladors. Convectors. 31. Instal·lació aire condicionat. 32. Instal·lació gas. Aire comprimit. 33. Instal·lació audiovisual. 34. Ascensors. Aparells d’elevació. 35. Instal·lacions de protecció. 36. Pintura.
37. Decoració. 38. Rehabilitació i restauració. La PREMSA és també una font important d'informació, sobre tot pel que fa a l'evolució econòmica del sector, les novetats legislatives en tràmit, i els fets destacables de l'actualitat del sector. Altres temes poden trobar-se als suplements especialitzats o els ocasionals monogràfics. Per recollir tota aquesta informació, el CDoc. realitza diàriament el DOSSIER DE PREMSA, buidant tant els diaris tradicionals en paper, com els digitals. La selecció de notícies es fa posant un especial interés en les que afecten a l'àmbit territorial del Col·legi. Aquest dossier, de moment, només és consultable en paper a la seu de Tarragona, i a les delegacions de Reus i el Vendrell.
Formació a la carta. Programa de cursos i sessions formatives COAAT La necessitat de formació continua del professional es cobreix des del Departament de Dinamització del COAAT, que ofereix programes anuals de cursos i sessions formatives. Aquesta activitat s'incorpora al Centre de Documentació com a recurs d'informació, prenent forma en el servei “FORMACIÓ A LA CARTA”, mitjançant el qual els professionals poden confeccionar el seu propi calendari formatiu assistint en diferit a les sessions formatives, o seguint un curs en les dates i horaris preferits.
• Tota la legislació publicada al DOGC des del número 1 (desembre de 1977) “BOPT: Butlletí Oficial de la Província” (Diputació de Tarragona) • Text complert des del 2 de gener de 1997
Serveis en línia El CDoc. té un espai propi a la pàgina web col·legial, anomenat ‘Documentació’, des del qual es pot accedir a diversos serveis d’informació remots: Novetats: -Informatiu mensual de les novetats incorporades al fons
El servei dóna accès a les videogravacions dels cursos i les sessions, i a la consulta dels materials documentals complementaris.
Últimes notícies: - Espai reservat a enllaços a llocs web amb informació d’actualitat periòdicament renovats.
Legislació i normativa
Catàleg de la biblioteca: - Consulta del fons bibliogràfic i documental (pendent d’actualització i renovació).
L’obligatorietat del tècnic d’observar una complexa combinació de legislació, normatives i recomanacions, requereix prestar des del CDoc. un servei d’informació que contempli aquesta necessitat. A banda de la informació que es pot trobar al web col·legial, el CDoc, compta amb bases de dades i repertoris que permeten donar resposta a aquestes qüestions, i oferir amb diligència, i sense les restriccions dels repertoris en paper, al col·legi i al col·legiat la informació que pugui necessitar.
Legislació i normativa: - Espai recopilatori i de descàrrega de la legislació i normativa d’interés professional. Revistes col·legials: - Accés al text complert de la circular ‘Enllaç’, i la revista ‘TAG’.
BASES DE DADES D’ACTUALIZACIÓ PERIÓDICA: ‘Guia legal para Arquitectos e Ingenieros’ (DAPP Publicaciones Jurídicas) • Legislació de la construcció, de l’Estat i les CCAA • Normativa NTE complerta (Text i figures) concordada ‘Iberlex : Legislación estatal, autonómica y comunitaria desde 1960’(Ministerio de la Presidencia) • BOE a text complert des de l’any 1960 ‘DOGC: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya’ (Departament de la Presidència)
Publicacions col·legials: - Ressenya i venda dels títols que formen les col·leccions ‘Quaderns tècnis’, i ‘Manuales profesionales’. Formació a la carta: - Consulta de les condicions del servei, i dels cursos disponibles. Servei d’obtenció de documents: - Formulari de demanda de documentació i atenció de consultes.
TAG juny 2006
27
Aquesta atenció deriva en el disseny de serveis adequats a la realitat professional, i en la difusió del coneixement i l'experiència acumulada per altres amb l'objectiu de servir de referència. El Cdoc. no ha de ser exclusivament una biblioteca d'investigació, si no un recurs al servei del professional, on aquest ha de trobar respostes.
Serveis d'informació Com a departament col·legial, el CDoc té molt present que la informació és només un punt de partida, i que és necessària l'atenció sobre els canvis que es produeixen en la professió i les necessitats informatives que s'en puguin derivar i que en dibuixen les prioritats.
Amb el suport de la col·lecció bibliogràfica i documental (insustituïble, d’altra banda), i la incorporació de les noves tecnologíes (sobre tot en forma de bases de dades, Internet....) que permeten avançar des dels tradicionals serveis bibliotecaris (el punt de partida) vers el disseny de serveis d'informació (el punt d'arribada), el Cdoc. compta amb uns recursos molt més amplis que la pròpia col·lecció ubicada dins la biblioteca. ALEXANDRA FORTUNY Biblioteca del COATT DADES DE CONTACTE Horari: de dilluns a divendres, de 09:00 a 14:00 h Tel. 977.212.799 c.e.: biblioteca@apatgn.com
Constantí un espai d’oportunitats
Un municipi amb una FORTA PROJECCIÓ UBICACIÓ ESTRATÈGICA al Camp de Tarragona El segon POLÍGON INDUSTRIAL de Catalunya ESTACIÓ FERROVIÀRIA de mercaderies Cruïlla de COMUNICACIONS TERRESTRES AEROPORT Reus-Tarragona VIURE A 5 MINUTS de Tarragona i de Reus Òptims EQUIPAMENTS esportius i culturals Centcelles PATRIMONI DE LA HUMANITAT
AJUNTAMENT DE CONSTANTÍ
Planificació territorial Planificació territorial
Transformacions del model territorial de la Costa Daurada (1960-2006)
E
l model territorial actual de la Costa Daurada es configura en dues fases diferenciades, que mantenen una relació paral·lela amb les dinàmiques urbano-turístiques del litoral mediterrani espanyol. Una primera etapa als anys seixanta i setanta, on es produeix una potent ocupació urbana del sòl, caracteritzada pels barris suburbials de blocs de pisos i l’ocupació intensiva de la primera línia de costa amb hotels, càmpings i apartaments de segona residència. En contraposició a una segona fase, que té el seu inici a finals dels noranta i continua fins l’actualitat, on també hi ha una gran consum de sòl, però amb una diferència significativa amb els períodes anteriors, la elevada dispersió de la urbanització. L’evolució territorial de la Costa Daurada destaca pel seu caràcter desigual i complex, perquè malgrat ser un espai on predominen de forma global els usos turístics, no és pot obviar la important expansió urbana provocada per la implantació industrial. El gran creixement urbà generat a les dècades dels seixanta i setanta absorbeix i amplia els petis centres de estiueig tradicional de Salou, Sant Salvador (El Vendrell) i Calafell; així com els barris de pescadors de l’Hospitalet de L’Infant, Altafulla, Torredembarra, Creixell, etc. També apareixen nous assentaments en àrees no urbanes i orientades bàsicament a residències secundàries, com a exemple tenim les urbanitzacions de Miami Platja (Hospitalet de l’Infant); l’Ardiaca i la Llosa (Cambrils); la Punta de la Móra (Tarragona); El Francàs (El Vendrell); Segur de Calafell (Calafell), etc. Sense oblidar el creixement espectacular que es dóna a ciutats com Tarragona o Reus.
Ja en els anys noranta, després d’un període de relativa calma als vuitanta, es produeix un nou impuls en les dinàmiques constructives i un canvi del model existent. Apareixen amb força les cases unifamiliars amb jardí i piscina (típica del suburbi anglosaxó), el parc temàtic Port Aventura, els camps de golf amb resort (per exemple el Bonmont Terres Noves a Mont-roig del Camp, etc.; activitats que transformen profundament el territori.
L’evolució territorial de la Costa Daurada destaca pel seu caràcter desigual i complex Aquestes noves sinèrgies tenen com conseqüència que la urbanització a Catalunya ha crescut fins a sis vegades més que la població en una dècada1. La ràtio d’habitatges construïts a Catalunya per cada 1000 habitants s’eleva a 15,8 durant l’any 2005, la més alta dels últims vint anys. Dels vint-i-dos municipis de Catalunya amb un ràtio superior a 100 la majoria es troben al litoral de Tarragona, com Sant Jaume d’Enveja i Roda de Barà, o bé molt a prop del litoral com Riudecanyes, Vinyols i els Arcs, la Pobla de Mafumet o Mont-roig del Camp, aquests dos últims municipis són els que ostenten els valors més alts de tot el principat, amb una ràtio de 387 i 201 respectivament2. Per completar la descripció dels canvis territorials i urbans que han succeït a la Costa Daurada en els últims cinquanta anys és molt interessant realitzar una comparativa temporal a través de fotografies aèries i satèl·lit. A continuació es mostraran dos exemples representatius.
TAG juny 2006
29
FIGURA 1: Salou 1956 FONT: Servicio Geográfico del Ejército Español
FIGURA 2: Fotografia aèria de Salou 1976 FONT: Servicio Geográfico Nacional (IGN)
30
TAG juny 2006
Salou és un dels destins més importants del litoral mediterrani català i espanyol, aquesta condició es reflexa en el gran dinamisme urbà generat en les darreres quatre dècades. A la fotografia aèria de l’any 1956 (figura 1) s’observa un petit nucli lligat al estiueig tradicional dels habitants de Reus, però que ràpidament queda superat pel boom turístic dels seixanta i setanta. A l’any 1976 (figura 2) ja està consolidat el sector central, on s’han construït la major part dels blocs d’apartaments i els hotels, també ha aparegut el port. En aquest període de temps també es construeixen molts apartaments i xalets, que trobem de forma disseminada per la zona del Cap Salou (a la dreta de la imatge). En els darrers vint anys tota la trama urbana es densifica i amplia (veure figura 3), però amb una presència destacada d’habitatges plurifamiliars al sector central, amb un alt grau de complexitat urbana. El sector més oriental i al propi Cap de salou no s’observa massa creixement d’habitatges, perquè una gran part de la zona pertany al resort de Port Aventura. Actualment només existeix el parc d’atraccions i alguns hotels de alta calitat, però amb unes possibilitats de ampliació molt importants. En contraposició a un model com el de Salou, que és un destí turístic consolidat, de gran densitat urbana i d’alt rendiment, on els allotjaments i les zones d’oci es troben concentrades, es mostra el cas de la urbanització de la Punta de la Móra.
FIGURA 3: Salou 1956 FONT: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC3)
FIGURA 4: Fotografia aèria de la Punta de La Móra 1956 FONT: Servicio Geográfico del Ejército Español
TAG juny 2006
31
FIGURA 5: Fotografia aèria de la Punta de La Móra 1973 FONT: Servicio Geográfico Nacional La Punta de la Móra és una més de les múltiples d’urbanitzacions aïllades que troben al nostre litoral, descontextualitzades de qualsevol nucli urbà, amb el gran consum de sòl i altres recursos que això ocasiona. A la fotografia de 1956 (figura 4) s’observa una zona central on domina el bosc litoral i una sèrie de cales verges, tota ella rodejada per cultius agrícoles, la presència d’habitatges és pràcticament inexistent. A la fotografia de 1976 (figura 5) es pot veure com ja s’ha urbanitzat gran part de l’espai central, sobretot a partir d’habitatges unifamiliars, encara que la zona
sigui un promontori rocós i de difícil accés. Aquesta tendència continua a l’any 2001 (figura 6), però sense ocupar afortunadament la zona oest, perquè allí està situat la zona PEIN del Bosc de la Marquesa. JOAN JAUME INIESTA GIRONA. Geògraf Membre del Grup d’Anàlisis Territorial i Estudis Turístics. Universitat Rovira i Virgili
NOTES 1
LA VANGUARDIA (27.05.06). El Coste
de la Vivienda: Cataluña dilapida su suelo. 2
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2005). Informe sobre l’ha-
bitatge a Catalunya 2005. Departament de
Medi
ambient
i
Habitatge.
Generalitat de Catalunya. 3
Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) www.icc.es
FIGURA 6: Ortoimatge de la Punta de La Móra 2001 FONT: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICCI)
32
TAG juny 2006
Laboratori Laboratori
Estudis geotècnics
C
ada cop són més nombrosos els estudis geotècnics per a l’estudi de patologies en l’edificació. Molt sovint, les patologies són d’origen estructural o es deuen a una mala execució de l’obra en determinades fases, però també són freqüents les patologies degudes a la pròpia naturalesa del terreny, podent-se evitar amb un estudi geotècnic previ. De patologies que tenen el seu origen en el terreny són habituals les degudes a assentaments diferencials, que es produiran en cas de recolzar elements de fonamentació sobre materials de diferent compressibilitat. Així doncs, en un mateix material compressible de tipus argilós i un repartiment irregular de les càrregues es poden produir aquests tipus d’assentament, fet que s’accentua amb la fragilitat de l’estructura tendint a deformar els murs i donant lloc a esquerdes en diagonal. Els assentaments diferencials també poden ser deguts a cimentacions recolzades sobre materials de farciment, ja que són materials heterogenis i per tant de compressibilitat variable així com les cimentacions recolzades sobre sòl vegetal, de poca consistència i amb important contingut de matèria orgànica. Una altra patologia freqüent que pot provocar importants danys en l’estructura és la deguda a l’inflament i retracció de les argiles expansives, donat per una variació de les condicions d’humitat del subsòl. Les argiles expansives pertanyen al grup mineralògic dels filosilicats, formats per làmines de tetràedres de SiO2, entre les quals es situaran les molècules d’aigua, produint així l’inflament. Aquest canvi de volum tindrà lloc quan les condicions d’humitat variïn degut a canvis estacionals, ascens del nivell freàtic, fugues en canonades o arquetes d’aigua, etc, podent provocar esquerdes verticals i inclinades, deformacions del paviment o fins i tot el trencament d’elements estructurals.
Per tal de detectar aquest tipus d’argiles és imprescindible un estudi previ que inclogui els assaigs de laboratori necessaris per l’estimació de l’expansivitat (granulometria, límits d’Atterberg, assaig Lambe, humitat natural..) i en cas d’existir, cal adoptar les mesures constructives necessàries per tal de mantenir constant el grau d’humitat de la capa activa. En primer lloc caldria evitar recolzar la cimentació sobre els materials expansius, i en cas de fer-se, es recomana intercalar un coixí granular que absorbeixi els possibles moviments o bé la construcció d’un forjat sanitari. A més, s’hauran d’aplicar sempre càrregues superiors a la pressió d’inflament i s’adoptaran mesures constructives com ara la creació d’amples voreres i paviments impermeables, així com el disseny de drenatges perimetrals que permetin el drenatge de l’aigua superficial. També poden produir danys importants els fenòmens kàrstics. Aquests fenòmens es donen en materials solubles compostos de sals, guixos o carbonats de calci i magnesi, que poden produir l’enfonsament d’edificacions properes. L’aigua en presència de CO2 reacciona amb aquests materials arribant a dissoldre’ls. En el cas de roques carbonatades la dissolució és força lenta però en el cas de les sals i els guixos poden produir-se fenòmens de col·lapse importants. Al barri de l’estació de Sallent, construït sobre una antiga mina de potassa, es poden observar patologies a causa de col·lapses per dissolució de sals. Existeixen altres fenòmens d’origen geològic que poden donar lloc a patologies en determinades àrees geogràfiques com ara els moviments sísmics, poc rellevants a la província de Tarragona. Així mateix, fenòmens d’esllavissament o despreniments de blocs en zones amb pendent també poden causar danys en edificacions existents. En qualsevol cas, la reparació dels danys en edificacions que presenten patologies, tindran un cost econòmic molt superior al cost de les accions preventives indicades en el corresponent estudi geotècnic.
GLÒRIA SALVAT CASAMITJANA CITAM
TAG juny 2006
33
Activitat col·legial Activitat col·legial
Obres a la seu del Col·legi Les dependències de treball a la seu central del COATT s’han concentrat a la planta inferior a la fi de realitzar les obres de remodelació, una important inversió que es traduirà en un benefici pel que fa a ambient de treball, espai, seguretat i qualitat del servei.
Sopar a La Boella Accessibilitat a les platges
El divendres 7 de juliol, es celebrarà el tradicional Sopar de Germanor i d’Homenatge als col·legiats que han complert 50 i 25 anys d’exercici de la professió al restaurant La Boella, a la Canonja (carretera Reus-Tarragona). Podeu reservar taula a la Secretaria del Col·legi.
La Fundació Tarragona Unida ha treballat en l’elaboració de la proposta de millora de l’accessibilitat a las platges del litoral tarragoní. Es pretén adaptar la zona de platja a les persones discapacitades per tal que puguin desenvolupar activitats pròpies en aquesta zona. Per aconseguir aquest objectiu, s’ha elaborat un manual d’accessibilitat a les platges que serà distribuït entre tots els municipis i consells comarcals del litoral català de la nostra demarcació. El manual serà de molta utilitat en el moment de dur a terme l’adaptació de les seves platges.
Participació del COATT en l’edició de llibres “Bellesa rural al Baix Penedès”, de Benjamí Català i Benach És el títol del nou estudi sobre arquitectura rural del company Benjamí Català i Benach. L’estudi representa i analitza les construccions rurals, des de barraques, marges, sitges i pous, fins els baluards, cases i molins de la comarca.
Acompanyen les explicacions, els dibuixos que el mateix autor ha anat realitzant durant anys d’observació.
34
TAG juny 2006
“La Fusta”, de Marià Casas Hierro El caràcter polifacètic de l’autor li permet afrontar una visió pràctica i alhora teòrica d’aquest material noble. El primer capítol, “Estimar la fusta”, constitueix tota una declaració d’intencions. Seguidament s’aborda una història de la construcció amb aquest material, tant d’elements arquitectònics com de mobiliari o artístics. Aquest llibre compta amb una gran quantitat d’il·lustracions, destacant els dibuixos del nostre company Marià Çasas.