Tag 47

ag

Serveis del Col·legi SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.com / www.apatgn.com Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’oficina: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15:30 a 17:30 h Divendres de 8 a 15 h Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau Secretaria: Míriam Ferrer, Mercè Obiol, Dora Fernández Comptabilitat: Àngels Recuero Visats: Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú, Eva Larraz i Katia Pesare Horari: De dilluns a dijous de 8 a17 h.

Divendres de 8 a 14 h.

Oficina del Vendrell: Óscar Franch C. Narcís Monturiol, 2 - 4 (cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 643 delegacio_vendrell@apatgn.com Dimarts i dijous: de 16 h a 19 h (només col·legiats residents) Oficina de Reus: Emma Pons Av. Onze de setembre, 4 Tel. 977 331 072 delegacio_reus@apatgn.com Dilluns i dimecres: de 16 h a 19 h (només col·legiats residents) SERVEIS EXTERNS serveisexterns@apatgn.com Meritxell Gispert OCT: Ana Almansa Tel. 977 249 998 Assegurances: Cesca Toledano Tel. 977 250 871

EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.com www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

2

TAG 4t trimestre 2007

SERVEI DE BIBLIOTECA Alexandra Fortuny Horari: de 9 h a 14 h GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic) gabtec@apatgn.com Marisa Rujano (Dinamització) formacio@apatgn.com Borsa de treball: Gabinet Tècnic Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Marcel Ramírez i Jaume Cabré informatica@apatgn.com REVISTA TAG Josep Maria Sanet Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídica: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Fiscal: Assessoria Mallol Tel.: 977 235 752 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Nancy Arispe tarragonaunida@apatgn.com LABORATORI D’ASSAIGS Tel. 977 524 537 citam-sa@terra.es / www.citam-sa.com Av. Europa, cantonada C. Bèlgica illa 14 Polígon Ind. Constantí · 43120 Constantí Director tècnic: Ernest Valls

Junta de Govern: PRESIDENT: Julio Baixauli Cullaré SECRETÀRIA: Montserrat Muñoz Madueño TRESORER: Jordi Adam Andreu COMPTADOR: M. Teresa Solé Vidal VOCAL1-VIDEPRESIDENT: Adolf Quetcuti Carceller VOCALS: Josep Marsal Sans José Luis Hernández Osma Jesús Moreno Martos Francesc Xavier Llorens Gual Joan Ferré Menasanch

Redacció i producció revista Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 Fax 977 248 892 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 658 855 321 Fax 977 248 892 e-mail: inventat@tinet.org

Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

TAG REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

TORRE DEL PRETORI CASTELL DE PILATS (actual Museu d’Història de Tarragona) O

Foto: NOU SILVA EQUIPS

L’ENTREVISTA Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona Pàgs. 4-8 GABINET TÈCNIC Construcció d’obra nova a Tarragona (gener-juny 07).

La construcció romana Pàgs. 9-12 ACTIVITAT COL·LEGIAL Contribució solar fotovoltaica Pàgs. 13-15 SEGURETAT El coordinador de seguretat Pàgs. 16-19 INFORMÀTICA Las nuevas amenazas de Internet (2) Pàgs. 20-22 ESPAI AL TEMPS El Pou Franquès.

Aniversari de la mort d’Antoni de Martí Franquès.

Uns mercaders de Tarragona.

Documentació marítima del port de Salou Pàgs. 23-30 PATRIMONI Interior del Pretori a mitjan del segle XIX Pàgs. 31-33 CULTURA Anar fent memòria Pàgs. 34-35 ASSESSORIA JURÍDICA Delictes contra l’ordenació del territori Pàgs. 36-37

Editorial Editorial Ser optimistes

S’

anunciava i se sabia. No és cap sorpresa. Ho deia el mateix sector professional. El creixement de construcció d’habitatges al nostre país s’aturaria. La crisi hipotecària internacional ha estat la punxa o la flama de la bombolla. Si volem xifres exactes i no valoracions polítiques o gremials o subjectives, pel que fa a la nostra zona, llegim l’article del Gabinet Tècnic del Col·legi amb les dades del primer semestre.

No ha succeit a totes les comarques per igual (a la ciutat de Tarragona no, per exemple). Mirem la part positiva: ens obligarà a ser millors, s’acabarà certa especulació que ha sobredimensionat els preus, farem vivendes més populars i accessibles, no ens centrarem només en habitatges sinó que és l’hora també de la planificació i les infraestructures, no explotarem tant el paisatge i els recursos naturals, no recaurà el pes de l’economia tant en la dinàmica e intersectorial construcció. Economia rima també amb psicologia, i ara cal una actitud psicològica optimista, més que mai.

Diuen que “l’optimisme és una virtut”. A diferència dels defectes (que no costen res i ens igualen), les virtuts costen un esforc i ens personalitzen. No defugim

dels nous reptes.

NORMES DE PUBLICACIÓ La revista TAG és el mitjà de comunicació i difusió del COAATT amb el públic en general per informar i promoure la professió. Es publica trimestralment i recull temes relacionats amb l’actualitat del sector professional i l’àmbit historiogràfic i cultural.

La revista és oberta a la recepció de propostes d’articles, sempre que s’ajustin a les següents normes: • Els treballs s’han d’acompanyar de les dades complertes d’identificació i localització de l’autor personal o col·lectiu d’aquest.

• Els articles, que es presentin per a la seva publicació a la revista TAG, hauran de ser inèdits i no es podran sotmetre a altres publicacions fins que no hagin estat desestimats pel Consell de Redacció.

• Els articles admesos i publicats passaran a ser propietat de la publicació, que se’n reserva els drets d’autor.

Per presentar articles a la valoració del Consell de Redacció, cal posar-se en contacte amb el COAATT al telèfon 977.212.799, o per correu-e: secretaria@apatgn.com

TAG 4t trimestre 2007

3

L’entrevista L’entrevista

Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona

Vull una ciutat europea, mitjana i propera El POUM En quina fase de la seva tramitació es troba ara el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ?

Després de l’aprovació inicial que es va fer el 15 de maig, el passat 25 de juliol va finalitzar el termini d’al·legacions. Se n’han presentat més de 4.000, no sé si és un rècord, però gairebé. Això vol dir que va ser un Pla d’Ordenació Urbana amb poca informació, amb poca participació, i amb molta precipitació, sobretot en la seva ela-

4

TAG 4t trimestre 2007

boració. En aquests moments nosaltres estem intentant estudiar totes les al·legacions presentades. Hem prioritzat, i en aquests dies s’estan fent, les entrevistes amb tots els afectats agrupats, és a dir, allà on hi ha hagut conflictes greus, com són: l’Avinguda Andorra, Cases Barates, carrer Covadonga, Teatre Romà, Parcel·les Rion, els carrers de l’entrada de Torreforta i la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau. Hem prioritzat aquestes zones perquè són els que col·lectivament estaven més afectats, i on hi ha hagut més problemes socials reals. Mirarem de resoldre-ho, i amb la

resolució d’aquestes al·legacions, més les aportacions de l’equip de govern i d’altres entitats, com els col·legis professionals i cambres de comerç, anirem a una segona aprovació inicial, perquè hi haurà una modificació substancial del POUM. Per tant, aquesta segona aprovació inicial produirà una aprovació provisional més tard, cap a la primavera, i esperem que, o bé a principis d’estiu, o bé a la propera tardor, puguem tenir el POUM definitivament aprovat. Hem optat per reformar-lo i no per tirar enrera i fer-ne un de nou, perquè això hagués suposat estar entre 4 i 5 anys més sense Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, i això seria terrorífic des de tots els punts de vista per al ciutadà, perquè gent que en aquests moments té problemes per saber quin serà el futur de la seva propietat no té seguretat, i perquè a més els promotors i els constructors necessiten saber què vol ser aquesta ciutat en els propers anys. Aleshores hem optat per aquesta reforma, que només endarrerirà, en el pitjor dels casos, sis mesos el procés.

Ha parlat d’aprovació definitiva a l’estiu vinent.

Són aquestes les previsions amb que treballa l’actual equip de govern ?

Segurament sent optimistes sí, però sent realistes ens n’anirem fins la propera tardor, al setembre o octubre. Però en qualsevol cas, al setembre o octubre, segur que estarà aprovat definitivament. I serà un POUM substancialment diferent.

Ha fet referència a modificacions substancials i a un “text consensuat”. Per on poden passar aquest consens i aquestes modificacions ?

En primer lloc resoldre els conflictes que hem esmentat, i resoldre’ls amb molt de diàleg. En segon lloc, fent un procés de participació molt gran que portarà des d’ara fins pràcticament la tardor d’aquest any, on tothom tingui la informació suficient. Per tant, farem exposicions centrals, farem exposicions als barris, farem conferències, trobades amb totes les entitats que presentin al·legacions, de tal manera que tothom hagi pogut fer la seva aportació al POUM, també els grups polítics de l’Ajuntament i els que no estan a l’Ajuntament també. Tothom podrà fer la seva aportació, de fet la Generalitat també la farà, la Cambra de Comerç també l’ha fet, i la CEPTA també. Tenim coneixement que hi ha moltes entitats que ho volen fer i ho estan fent. En què es modificarà substancialment? Primer, econòmicament, la ciutat estarà equilibrada amb la seva activitat.

Nosaltres no volem una ciutat dormitori, només amb sòl residencial, volem una ciutat que tingui sòl d’activitat, industrial, de serveis, etc. En segon lloc, serà un POUM pensat, no en funció de la ciutat sinó del territori, per tant fet d’acord amb municipis veïns, Vilaseca, Constantí, Pallaresos, El Catllar, Altafulla. Serà un POUM molt pensat per a la mobilitat, que és fonamental en aquest POUM i en tots.

Serà un POUM molt pensat en obtenir un mínim del 30% dels nous habitatges per habitatge social, VPO i habitatges per a joves. I serà un POUM molt sostenible des del punt de vista ecològic. Volem garantir la corona verda, aquesta anella verda que ha d’anar des del riu Francolí i l’Horta gran fins al Pont del Diable, el nord de Boscos de

Tarragona i arribar al Bosc de la Marquesa. Volem preservar les platges, crear suficients zones d’equipaments culturals, sanitaris, educatius, de comerç, com perquè la ciutat tingui garantit el seu futur, i volem que les zones de més creixement que són bàsicament Terres Cavades i la Budellera siguin un exemple de creixement i de sostenibilitat, per tant que siguin edificis ecològics que mantinguin perfectament el lligam amb el carril bus, i que el carril bici arribi a tot arreu, que tinguin recollida pneumàtica d’escombraries per al reciclatge, etc.

Però concretament, què aportarà aquest nou Pla a la ciutat de Tarragona?

Facilitarà el seu creixement demogràfic de manera equilibrada. Nosaltres volem una ciutat que en el futur estigui entre 170.000 i 180.000 habitants. D’altra banda, volem assegurar que Tarragona creixi econòmicament de manera equilibrada, que no aposti només per la indústria, o que no aposti només pel turisme, sinó per tots els sectors de l’activitat econòmica. Volem que la Universitat se senti còmoda en aquest POUM, i per tant que el Parc Tecnològic sigui una realitat, però també que el seu creixement sigui una realitat, que en aquests moments no està garantit.

Volem que el Port segueix tenint connexions amb la xarxa viària, en condicions. Volem que el POUM consagri definitivament la N-340 amb el seu traçat total, des de la Móra fins a Vila-seca, en paral·lel a l’autopista, i volem que aquest POUM garanteixi el soterrament de la via del tren.

Volem que el POUM garanteixi aquest 30% d’habitatge social protegit, que per a nosaltres és un objectiu prioritari en el mandat, perquè un dels grans drames que tenim en la societat és que els joves no poden accedir a l’habitatge, i això com a govern d’esquerres, hem de fer-ho possible, no només amb iniciativa pública, sinó també amb iniciativa privada, perquè molts promotors ens han dit que estan disposats a ajudar-nos a aconseguir aquest objectiu.

Es consensuarà el nou POUM i s’aprovarà al 2008

INFRAESTRUCTURES Aquest estiu, com ja és habitual s’han repetit els problemes circulatoris en els accessos a la ciutat, cas de l’AP-7 o la N-340. Com valora el ritme en que s’estan executant algunes infraestructures, no creu que s’estan allargant massa certes infraestructures, principalment de tipus viari i de circumval·lació i accés a Tarragona?

Arriben amb més de 10 anys de retard, probablement alguna amb 20 anys d’endarreriment. La N-240 (Tarragona-Valls) l’any 87 ja s’hagués pogut resoldre si l’alcalde Nadal no hagués posat totes les barreres possibles al

TAG 4t trimestre 2007

5

seu pas per Sant Salvador. Per tant arriben amb una dècada d’endarreriment. Jo del que n’estic content és que en aquests moments, al menys totes, per primera vegada a la història ja estan començades o a punt de començar, cosa que no havia passat mai. És a dir, la N-340 s’ha començat i s’està fent ja l’estudi informatiu del seu traçat. La N-240 ja iniciarà les obres a finals d’any. Al tercer carril de l’AP-7 ja s’estan fent les primeres obres per ajuntar els ponts i per fer aquest tercer carril. L’eliminació dels peatges troncals està prevista per a principis de 2009 però sí potser l’hauríem d’avançar al 2008, i el tema del traçat ferroviari, que arriba també amb quasi una dècada d’endarreriment, ja està a punt d’arribar a Vilaseca. Per tant, per primera vegada, tot està “a punt de caramel”. Arriba amb més de 10 anys de retard, però és la única vegada en la història d’aquest territori que tot està a punt de realitzar-se o d’acabar-se. La N-340, en el primer tram de la Móra fins al Nàstic, que jo considero que és un error i ho segueixo dient, perquè crec que s’hauria d’haver fet tot el traçat global, pràcticament estarà acabat a l’estiu de l’any vinent. Per tant, tots els veïns des de la Móra fins al Nàstic, fins la Via Augusta, l’any que ve patiran menys, no és que no pateixin, però patiran menys. Llavors aprofitarem tot això perquè els antics traçats des de la Móra fins al camp del Nàstic, i des de la Plaça Imperial Tarraco fins a La Canonja siguin vies urbanes, l’anomenada reversió de les infraestructures.

Amb més de 10 anys de retard, ja comencen per primer cop les obres de les noves carreteres

El transport nacional i internacional està en una fase de creixement important. Això afecta, i en gran mesura, el Port de Tarragona, a través de les seves comunicacions tant terrestres com ferroviàries. Quines mesures s’aplicaran des de les diferents administracions per tal de donar fluïdesa a aquest trànsit?

La primera mesura és que totes les infraestructures estiguin realitzades en el menor temps possible. La segona és que el Port, quan fem el soterrament de la via del tren, tingui garantida la seva sortida a l’ample europeu a la xarxa general, que és la qüestió que més els preocupa i que més ens ha de preocupar a la ciutat. I la següent mesura és que tot el disseny del Pla Territorial del Camp, que està fent el govern de la Generalitat, es faci parlant amb la Federació d’Autotransport, amb els transportistes, amb les cambres de comerç i amb les ciutats, i amb tots els sectors econòmics afectats, de tal manera que no hi hagi cap decisió que es prengui que pugui escanyar ni la més mínima activitat econòmica, parlo d’activitat portuària, d’activitat viària.

Pensem que el sector logístic és el quart sector econòmic del nostre territori, per tant sempre es parla d’indústria i turis-

6

TAG 4t trimestre 2007

me, però cal parlar també del sector logístic, construcció i comerç.

Què ens pot dir del projecte de la futura façana marítima?

Doncs que per fi al mes de juliol es va començar a activar o reactivar, i jo estic convençut que complirem aquella promesa que vaig fer, que abans de 6 mesos, a partir d’aquell moment, del 16 de juliol, tindrem projecte, el tindrem consensuat, el tindrem pactat amb la Generalitat, i estarem a punt per anar a negociar a Madrid. Per tant, la façana marítima serà una realitat en els propers anys. Jo, com que no m’agrada jugar de farol, no puc dir si en els propers 2 anys o en els propers 5 anys, però sí que puc garantir que els ciutadans començaran a visualitzar la façana. I a més es farà sense substituir la via del tren per blocs de cases, que això és molt important.

Molt breument, què ens pot dir d’alguns edificis singulars de la ciutat dels quals se n’està debatent el seu ús?

Banc d’Espanya: Dit amb molta prudència, perquè s’ha de negociar bé, volem que sigui un edifici per a la ciutat, i ha de ser una biblioteca-hemeroteca i un gran centre d’informació ciutadana. Perquè això sigui possible hem de facilitar al Govern central espais perquè puguin fer la seva activitat en oficines. Per tant, ara estem en un procés de negociació que va per molt bon camí, i amb el que hem de ser molt discrets perquè parlem de molts metres quadrats, però va per molt bon camí.

Antiga fàbrica Chartreuse: Serà l’Escola Oficial d’Idiomes i al costat hi haurà un equipament que farà l’ajuntament d’acord amb la Generalitat, perquè els artistes i músics puguin tenir un gran espai per realitzar la seva activitat.

Tabacalera: Serà allò que els experts decideixin. La majoria de la ciutat vol que sigui un Museu Nacional Arqueològic.

Cine Tarragona: Serà el Teatre Tarragona. Jo crec que serà un Teatre petit per a les necessitats de la ciutat, però jo no m’estaré reinventant la ciutat, perquè això ja està en marxa i espero que la ineficàcia d’anteriors governs no es repeteixi aquesta vegada, i que abans de 2 anys tinguem el Teatre funcionant. En aquest mandat, ha d’estar funcionant sobradament.

Antiga Facultat de lletres: Un cop es traslladi aquesta Facultat, probablement l’edifici de la plaça Imperial serà el gran edifici que l’Ajuntament necessita, tècnic i administratiu, per tenir-ho tot alhora i per donar un millor servei al ciutadà, amb pàrking, etc.

HABITATGE El seu equip de govern ha promès més habitatge social i de promoció pública, és només una promesa electoral o s’ha començat treballar en aquesta qüestió?

Jo tinc una compromís de fer 900 habitatges en aquest

mandat. S’ha de pensar que només se n’han fet 300 i escaig en els últims 20 anys. Per tant, en 4 anys es triplicarà la xifra d’aquests últims 20 anys. Alguns diuen que sóc una mica agosarat, però ho farem. I el POUM, segons el que diuen els tècnics que n’estan fent la revisió, preveurà uns 9.000 habitatges en els propers anys. Per tant, no sé si haurem resolt el tema de l’habitatge, però l’haurem solucionat en molt bona mesura. És un dels objectius d’aquest govern.

Una de les zones més importants d’expansió urbanística i d’habitatges és Terres Cavades i la Budellera. En quina situació jurídica es troba i caldrà refer tot el que havia planificat l’equip de govern anterior?

Amb la Budellera no, perquè com no s’havien produït errors ni polítics ni de cap mena, la Budellera continua amb la modificació del POUM, i per tant és un gran cinturó d’expansió urbanística de la ciutat. Pel que fa a Terres Cavades, tal i com van fer amb el POUM, l’antic govern de la ciutat va aprovar a corre-cuita la modificació puntual del Pla General, cosa absurda perquè aproves una modificació puntual del Pla General quan 20 dies després vols fer l’aprovació del POUM. És una cosa absolutament absurda, però ells respondran davant de la història i davant de la ciutat, sobre el perquè van fer això. En relació a Terres Cavades, jo crec que ha de ser una gran zona de creixement de la ciutat, però sempre he mantingut tres condicions, abans quan estava a l’oposició i ara com a alcalde. En primer lloc, que hi hagi consens polític sobre el seu desenvolupament. Segon, que l’urbanisme que es faci sigui sostenible i pensant en el ciutadà i no en els promotors i en els propietaris. Per tant, que les zones verdes estiguin incorporades a dintre, i no a la perifèria, que hi hagin prou zones d’equipaments. I en tercer lloc, la condició més important pels veïns que es van queixar, és que els veïns que viuen en aquests moments agrupats puguin quedar en un polígon independent i no es vegin obligats a vendre.

Créixer moderadament és sostenible.

Tarragona no ha de perdre la dimensió humana MEDI AMBIENT I SERVEIS Amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, si Tarragona creix de forma excessiva i no sostenible, el trànsit, els aparcaments, el Medi Ambient, els preus, els serveis públics, se’n poden ressentir, podrien saturar-se. Si creix poc, els nous projectes no es poden sostenir. On podria estar el punt mig?

D’entrada volem dir que aquest creixement ha de ser

Tot i una agenda plena, l’alcalde es mostra receptiu amb ciutadans i col·lectius molt diversos. Un moment de la nostra entrevista un creixement moderat, perquè les expectatives del Camp són de créixer molt més. I nosaltres no volem que Tarragona perdi la dimensió humana de ciutat mitjana, no volem que Tarragona sigui l’Hospitalet de Llobregat, amb tots els respectes, perquè es perdria la dimensió humana de la ciutat.

Per tant, plantegem aquest creixement que és suficient però sobretot és moderat, perquè amb les sinergies que generarà l’AVE i tota la infraestructura resolta en el territori, aquesta ciutat podria créixer fins a 250.000 habitants perfectament. Aleshores, en primer lloc, volem créixer moderadament, i això ja és un creixement sostenible. El que no és sostenible és créixer exageradament.

En moltes ocasions ha parlat de la necessitat de reactivar i reconvertir algunes zones industrials, com és la del Polígon Francolí. És aquesta una assignatura pendent a la nostra ciutat? És una gran assignatura pendent, històrica a més. El Polígon Industrial Francolí és un polígon d’entrada a la ciutat, és un polígon pràcticament urbà, i el tenim en unes condicions de precarietat indignes en una societat del segle XXI. Aleshores, aquest Polígon Francolí es començarà a transformar de manera molt important amb la marxa de la CLH i la construcció del pont que unirà aquest polígon amb el carrer Reial i Torres Jordi, que obriran la porta al polígon.

Aquesta polígon s’ha de renovar a fons, de tal manera que hi hagi cada vegada un urbanisme més de trama urbana i menys de polígon aïllat, que hi arribi millor l’autobús, i que

TAG 4t trimestre 2007

7

hi hagi una transformació fins i tot pel que fa a l’activitat d’aquest polígon, és a dir, que hi pugui haver una certa activitat comercial però que també hi hagi una indústria o tecnologia puntera, multimedia, imatge, que tenim possibilitats de tenir a Tarragona, i que en aquests moments Barcelona n’està saturada.

La indústria el turisme són dos dels elements més representatius de la nostra ciutat. Com es pot aconseguir l’equilibri entre ciutat industrial i ciutat turística?

Fent el que ara s’ha fet amb l’actual Govern de la Generalitat. Posant seny entre els dos sectors. Fins ara s’havia mirat cap a un altre costat, com si no hi hagués problema, o encenent un que era el Pla Director, que estava fet d’un sector en contra de l’altre. I ara aquest equip de govern, amb l’ajuda de la ciutat, el que ha fet és posar seny. Per exemple, el Polígon Sud té un límit de creixement amb el que hi estan d’acord. El turisme, amb aquesta garantia, ja pot estar tranquil perquè sap que el Polígon no seguirà creixent. El turisme també ha d’estar convençut que el seu àmbit de creixement no pot envair la química. Per tant, amb aquest equilibri, ara mateix ja estem ben situats.

La indústria sap que té una possibilitat de creixement amb el Polígon nord, el que seria el marge dret del riu Francolí.

Aquest és el creixement que preveu el Pla Director. Amb aquest equilibri, i sobretot amb entesa mútua, és a dir, parlant molt amb tots els sectors, és amb el que jo crec que funcionaran i estan funcionant. El que hi havia era una profunda desconfiança entre un sector i l’altre. Si som capaços de posar els dos sectors en comunicació i saber que la ciutat i el govern de la Generalitat vetllen per igual respecte un sec-

tor i l’altre, jo crec que no hi ha d’haver problemes de convivència, al contrari, els dos sectors es poden retroalimentar. Per exemple, els executius de les multinacionals necessiten hotels de 5 estrelles que no tenim. Es pot tenir un hotel de 5 estrelles aquí, i per tant es poden fer moltes iniciatives que beneficiïn els dos sectors, però s’han de tenir confiança mútua.

LA CIUTAT DEL FUTUR Els polítics, i els ciutadans, tenen dret a somniar, pensar, imaginar, dissenyar, la ciutat en la que viuen i treballen. Quina és la de l’alcalde de Tarragona?

Una ciutat que no perdés identitat, que seguís sent profundament mediterrània, i que fos més sostenible i per tant amb més possibilitats de transport públic i de transport amb bicicleta. Que tingués resolts els equipaments que ha de tenir una gran ciutat europea, amb un gran auditori, un palau d’esports en condicions, un museu d’art i cultura contemporània. La Universitat de primera que se’ns pressuposa, un comerç de proximitat que es complementi amb el gran comerç, i sobretot un sentiment d’arrelament a la ciutat però alhora de civisme i de solidaritat, que faci d’aquesta ciutat el que ha estat durant 2.000 anys, una gran ciutat, una ciutat acollidora, i una ciutat amb empenta.

NOU SILVA EQUIPS JORDI MARTÍNEZ CARO (Periodista) RAFAEL SOLÉ (Fotògraf)

La realitat i el desig Josep Fèlix Ballesteros Casanova, Pep Fèlix, és un polític aparentment jove però de gran experiència al món local.

Conseller de Tarragona des de l’any 1983, només amb un període de quatre anys sabàtic que no d’ostracisme o vacances (del 1999 al 2003, va complir la primera etapa com a president de l’Agrupació Socialista de Tarragona). Ha estat al govern i a l’oposició municipal. Pedagog de formació i de professió.

No han passat ni cent dies de la seva presa de possessió com a nou alcalde i sembla un univers. La ciutat no pot aturar-se. Encara està afrontant problemes i projectes importants, però rep la redacció del Col·legi per respondre’ns a tot, amb la seva habitual amabilitat i elegància, amb un discurs estructurat que ja va avancar en el seu programa. No perd detall, li cap Tarragona al cap —i no és cap frase feta ni joc lingüístic.

Aquestes darreres setmanes són intenses per al seu equip: la tornada de l’estiu, les festes, les reunions amb els afectats pel POUM, els milers d’al·legacions a aquest controvertit Pla, l’esgotada hisenda municipal per a enguany, la reorganització consistorial i laboral (i el tauró). Malgrat tot, no defuig d’estudi, ni de pensar, ni de conversar amb la gent, ni de dibuixar una ciutat equilibrada, amb empenta econòmica diversa, amb infraestructures pendents ja realitzades, oberta al mar, amb habitatge públic, ben connectada amb el territori, i accessible (una de les seves especialitats i debilitats són els joves deficients).

Si se l’escolta amb empatia o simpatia, sembla que s’escurça la distància entre la realitat i el desig. Un desig que és col·lectiu, en una capital milenària que ha apostat per una renovació moderada.

8

TAG 4t trimestre 2007

Gabinet Tècnic Gabinet Tècnic

Dades d’habitatge de nova construcció a les comarques de Tarragona.

Gener-juny 2007

L

Comparant amb les dades totals d’anys anteriors OBRA NOVA VISADA

es perspectives d’un alentiment en la promoció d’habitatge nou a les comarques de Tarragona que s’insinuava a finals del 2006 amb un lleuger descens del 2,63%, es confirma amb les dades del primer semestre de 2007, en el qual, segons les dades dels visats a la demarcació del COAATT, el nombre d’habitatges per a iniciar ha caigut un 11,90% respecte del mateix període de 2006.

Aquesta baixada ens porta a valors del 2003–2004, i segueix les tendències d’altres zones catalanes.

Sup. habitatges m2

Sup. garatges m2

Altres superfícies m2

Nº Habitatges

761.932,81,

196.949,39

128.956,48

7.103

El nombre d’habitatges visats a la demarcació del COAATT en el primer semestre de 2007, és de 7.103, essent uns 959 menys que al 2006. % variació

Any

Sup. Hab. m2

Sup. Garatge m2

Sup. Altres m2

Habitatges % Hab.

2001

1.143.087,84

394.765,72

104.379,54

10.360

-15,00%

2002

1.331.910,49

476.921,45

167.856,18

12.513

20.78%

2003

1.531.930,00

499.272,92

170.755,43

14.211

13,57%

2004

1.437.392,36

497.788,26

168.022,53

13.404

-5,67%

2005

1.647.788,31

580.156,52

207.587,62

16.788

25,24%

2006

1.726.471,97

608.449,97

158.874,00

16.347

-2,63%

Fins juny 2007

761.932,81

196.949,39

128.956,48

7.103

OBRA NOVA ACABADA Any

Sup. Hab. m2

Sup. Garatge m2

Sup. Altres m2

Habitatges % Hab.

2001

791.193,27

249.538,98

123.685,30

8.211

12,51%

2002

1.028.909,63

369.716,39

147.852,55

9.905

20,63%

2003

983.226,09

328.001,17

115.376,90

9.315

-5,96%

2004

1.387.254,74

484.142,58

167.616,00

12.759

36,97%

2005

1.658.050,87

546.149,66

193.774,60

15.429

20,93% 14,74%

Gener - Juny

Nº Habitatges

2002

6.723

2003

7.226

7,48%

2004

6.815

-5,69%

2005

8.416

23,49%

2006

8.062

-4,21%

2006

1.935.512,4

642.466,65

190.333,64

17.703

2007

7.103

-11,90%

Fins juny 2007

1.183.717,92

400.678,70

167.013,08

11.127

Comparativament respecte la totalitat dels passats anys, podem dir que portem construïts prop del 45% d’habitatges iniciats l’any 2006.

Com es pot veure als resultats de la taula anterior, s’està posant al mercat l’habitatge iniciat l’any 2005, any que va oferir un resultats d’habitatge iniciat amb increments de fins al 25%.

TAG 4t trimestre 2007

9

Influència del CTE L’evolució mensual del semestre sembla en qualsevol cas molt poc significativa pel fet de l’entrada en vigor de la segona part del Codi Tècnic de l’Edificació a final de març. Un fet que va accelerà el visat de moltes obres al febrer i març i que es concreta en baixades molt més enllà del raonable al maig i juny, i que no es poden con2002

2003

2004

2005

2006

2007

Gener

935

972

739

1.141

920

875

Febrer

1.040

1.068

1.465

1.293

1.345

1.313

Març

1.144

1.362

1.081

1.659

1.197

1.676

Abril

1.159

1.259

1.166

1.259

1.127

1.054

Maig

1.213

1.366

1.090

1.898

1.560

962

Juny

1.233

1.199

1.275

1.166

1.913

1.223

siderar més enllà d’una situació circumstancial. Les entrades en vigor dels diferents POUM són un altre factor a tenir en compte i que pot afectar les tendències. En qualsevol cas el temps està compensant aquests fenòmens puntuals que afecten a l’estacionalitat.

% variació 03/02

% variació 04/03

% variació 05/04

% variació 06/05

% variació 07/06

Gener

3,96%

-23,97%

54,40%

-19,37%

-4,89%

Febrer

2,69%

37,17%

-11,74%

4,02%

-2,38%

Març

19,06%

-20,63%

53,47%

-27,85%

40,02%

Abril

8,63%

-7,39%

7,98%

-10,48%

-6,48%

Maig

12,61%

-20,20%

74,13%

-17,81%

-38,33%

Juny

-2,76%

6,34%

-8,55%

64,07%

-36,07%

Visiteu la nostra pàgina web

www.apatgn.com LEGISLACIÓ ACTUALITZADA, DOCUMENTS, TRÀMITS I MOLTES MÉS EINES PER FACILITAR LA VOSTRA TASCA

10

TAG 4t trimestre 2007

El nou habitatge i les comarques A nivell comarcal, l’obra nova residencial baixa molt per sobre de la mitjana al Baix Camp on es retorna a valors raonables de construcció desprès d’un creixement desproporcionat. Es confirma també el descens al Baix Penedès, continuant la tendència a la baixa de 2006, i també a la Conca de Barberà. Pugen en canvi Tarragonès i Alt Camp, comarques dedicades principalment a la primera residència

i molt estables quant al nombre d’habitatges. Tan una com l’altra tendeixen a créixer d’una manera pausada i el refredament general del sector serà potser en aquestes menys apreciable. La Ribera d’Ebre tot i que amb un volum molt més baix, des de 2002 suporta uns percentatges de creixement altíssims i encara semblen lluny de tocar sostre.

Gener - juny

2002

2003

% variació 03/02

2004

% variació 04/03

2005

% variació 05/04

2006

% variació 06/05

2007

% variació 07/06

Alt Camp

336

304

-9,52%

235

-22,70%

441

87,66%

389

-11,79%

494

26,99%

Baix Camp

2.373

2.640

11,25%

2.715

2,84%

3.001

10,53%

2.820

-6,03%

1.798

-36,24%

Baix Penedès

1.622

1.671

3,02%

1.611

-3,59%

2.047

27,06%

1.671

-18,37%

1.361

-18,55%

Conca de Barberà

88

111

26,14%

72

-35,14%

200

177,78%

270

35,00%

234

-13,33%

Priorat

3

63

2000%

34

-46,03%

59

73,53%

52

-11,86%

96

84,62%

Ribera d’Ebre

32

52

62,50%

59

13,46%

143

142,37%

182

27,27%

238

30,77%

Tarragonès

2.269

2.385

5,11%

2.089

-12,41%

2.525

20,87%

2.679

6,10%

2.882

7,58%

Els resultats al primer semestre a les capitals de comarca confirma la tendència general excepte a la ciutat de Tarragona on el nombre d’habitatges visats per a iniciar s’incrementa fins un 83 % respecte del 2006. Mont-roig del Camp

i Cambrils, un mercat principalment de segona residència, acusa d’una manera més notable el descens que per exemple Reus, on s’estabilitza el creixement i es retorna a valors raonables desprès del gran creixement de 2005.

Gener - Juny

2002

2003

% variació 03/02

2004

% variació 04/03

2005

% variació 05/04

2006

% variació 06/05

2007

% variació 07/06

Tarragona

914

735

-19,58%

344

-53,20%

693

101,45%

478

-31,02%

875

83,05%

El Vendrell

825

747

-9,45%

752

0,67%

791

5,19%

577

-27,05%

460

-20,28%

Reus

763

505

-33,81%

820

62,38%

805

-1,83%

975

21,12%

636

-34,77%

Mont-Roig del Camp

670

1007

50,30%

627

-37,74%

536

-14,51%

551

2,80%

288

-47,73%

Cambrils

568

735

29,40%

687

-6,53%

812

18,20%

483

-40,52%

228

-52,80%

Calafell

371

328

-11,59%

283

-13,72%

453

60,07%

411

-9,27%

289

-29,68%

Quant a la tipologia de l’habitatge, es confirma la tendència a la construcció en bloc amb una superfície cada vegada més reduïda en detriment del unifamiliar en les diferents formes, unifamiliar, aparellat, en filera, etc... on la superfície mitjana arriba a ser de més de 200 m2.

Fets que ja des del 2004 es confirmava i que les dades del primer trimestre de 2007 confirmen.

GABINET TÈCNIC

COAATT Juliol 2007

DEL

Gener-juny

Habitatge en bloc Habitatges % vs total

Habitatge unifamiliar

Superfície Habitatges % vs total m.

Superfície m.

2002

4.550

67,68%

94,37

2.173

32,32%

185,2

2003

4.711

65,20%

97,66

2.515

34,80%

173,04

2004

4.857

71,27%

94,57

1.958

28,73%

189

2005

6.031

71,66%

90,8

2.385

28,34%

189,53

2006

5.964

73,98%

89,29

2.098

26,02%

186,74

2007

5.266

74,14%

90,83

1.837

25,86%

202,64

TAG 4t trimestre 2007

11

Gabinet Tècnic Gabinet Tècnic

La Construcció romana (16) LA VOLTA DE MAÓ Volta amb Nervis de Llibret de Maó S’utilitzen dos tipus de maons, els quadrats, de dos peus (60cm) i els rectangulars, de dos peus per mig peu (60x15cm).

Amb els rectangulars es construeixen els arcs de l’armat de la volta, separats uns dos peus entre eixos.

Aquests arcs o nervis es lliguen dos a dos amb els maons quadrats, d’aquesta manera creen una xarxa damunt els cindris de fusta.

De totes maneres el sistema els resulta car, quant a col·locació de maons i poc a poc el van deixant de costat, passant a emprar el sistema d’arcs independents .

En casos de voltes amb una llum a salvar molt gran, el que fan és aparellar els arcs, reduint així el problema de pandeig lateral .

Si els arcs es separen, fins a tres metres, per suportar tot el pes del formigó, les tongades horitzontals, en comptes d’acabar en la línia recta NAR, han de formar un arc tal com DBC que tingui una fletxa AB suficient per aguantar-se. Per fer això, la tongada de formigó es divideix en dos, una primera T per sobre de l’arc DBE que s’aguantarà recolzada en els nervis D i C, com si es tractés d’un arc de descàrrega horitzontal.

La segona part S de la tongada s’aguantarà amb un cindri molt senzill. La unió entre les dues part de la tongada s’aconsegueix gracies a l’adherència del formigó.

12

TAG 4t trimestre 2007

En la basílica de Magenci, donades les llums a salvar, els arcs estan formats per dos arcs perpanys enllaçats un a sobre l’altre, la qual cosa comporta un estalvi en mitjans auxiliars.

En Venus i Roma a part dels arcs de rosca, trobem un nervis horitzontals, que formen unes costelles de maó per tal d’arriostrar els arcs transversals.

Voltes amb Maó de Pla Els maons de pla, enganxats amb guix o un morter de fraguat ràpid conformen un cindri o membrana continua i prima que dona forma al intradós de la volta.

Per tal que les voltes de maó de pla siguin estables, degut al poc gruix que tenen, han de complir la condició de trobar-se entre estreps molt rígids Això comporta el adossar als ronyons una massa que impedeixi la seva flexió.

Segons la llum a cobrir, aquesta volta es doblada amb maons de format mes petit.

El fet que els junts del maó de pla estiguin alineats i aquests col·locats com si fos a damer i no a trencajunt, indica que la volta la construeixen per arcs per tal d’estalviar-se els cindris.

A més a més per tal desconnectar-la millor amb el formigó, col·loquen unes peces de maó en sentit vertical

ANTONI BLADÉ Arquitecte tècnic Professor de Construcció

Activitat col·legial Activitat col·legial

Jornada tècnica: Contribució solar fotovoltaica Visita a la instal·lació solar fotovoltaica de la biblioteca Xavier Amorós de Reus

D

nals en matèria de mediambient, com el Protocol de Kioto.

A l’estat Espanyol, a finals de 2006 s’havia instal·lat una potència de 77 MW d’energia solar fotovoltaica, un increment del 76% respecte l’any 1998, però que encara queda lluny dels 371 MW que són l’objectiu per l’any 2010.

urant els darrers anys, l’energia solar fotovoltaica ha experimentat un impuls considerable a nivell mundial. A Espanya, l’entrada en vigor del Real Decreto 2818/1998 de 23 de desembre, va obrir la porta a les instal·lacions connectades a la xarxa, les quals són les principals responsables del marcat punt d’inflexió que el creixement de l’energia solar fotovoltaica ha patit a nivell nacional.

Només a Catalunya, el 70% de la potencia fotovoltaica total instal·lada a finals de l’any 2004, corresponia a sistemes connectats a la xarxa, mentre que el 30% restant eren sistemes en illa (electrificacions fotovoltaiques rurals, viàries i d’il·luminació que utilitzen l’energia elèctrica produïda per a l’autoabastament).

No cal dir que l’elevat creixement de la implantació de sistemes de connexió a la xarxa fotovoltaics, es deu sobretot a la prima que l’Administració ofereix des de l’any 1998, per a incentivar l’ús d’aquesta energia renovable. Tot i que inicialment la prima més elevada era només per a instal·lacions de fins a 5 kW de potència, més tard es va ampliar per a sistemes de fins a 100 kW i el passat maig el RD 661/2007 es van fixar unes primes esglaonades per a instal·lacions de fins a 25 MW. El recolzament administratiu que l’energia solar fotovoltaica està rebent ha animat a molts inversors a participar en projectes com les hortes solars, fet que va portar al mercat al col·lapse durant els anys 2005 i 2006. Tot i que la situació s’està equilibrant paulatinament, el cert és que l’oferta de mòduls fotovoltaics amb prou feines aconsegueix fer front a l’elevada demanda existent, fent que, tot i que el mercat hagi crescut de forma molt considerable, el preu de les plaques fotovoltaiques no hagi experimentat un notable descens.

Tot i que tant el present com el futur de l’energia solar fotovoltaica és encoratjador, cal recordar que encara resta un llarg camí fins a assolir les fites marcades pel govern en el Pla d’Energies Renovables 2005-2010 el qual s’ha elaborat amb el propòsit d’acomplir els compromisos internacio-

(1) Evolució de l’energia solar fotovoltaica de règim especial a Espanya (Font:CNE)

Què és un sistema solar fotovoltaic connectat a la xarxa?

Els sistemes connectats a la xarxa permeten injectar l’energia elèctrica en el mateix moment de la generació, sense acumuladors intermitjos que per una banda ocupen espai i per l’altra encareixen el sistema. Aquest tipus d’instal·lacions han permès la implantació de sistemes fotovoltaics en zones electrificades com poden ser els nuclis urbans o els espais industrials, ubicacions on no estaria justificat econòmicament l’ús de sistemes aïllats per l’autoconsum ja que el preu de l’energia procedent del sistema fotovoltaic resultaria molt més elevat que el procedent de la xarxa elèctrica.

(1) Camp de captació fotovoltaic (2) Inversor (3) Quadre de protecció i mesura (4)Connexió xarxa de distribució elèctrica

TAG 4t trimestre 2007

13

Visita a la instal·lació de la Biblioteca Xavier Amorós de Reus En el marc de l’Agenda 21 local de Reus en la que es planteja l’elaboració d’un programa municipal d’utilització de fonts d’energies renovables, l’Ajuntament de Reus va decidir l’any 2004 realitzar una instal·lació solar fotovoltaica de connexió a la xarxa a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus.

L’execució de l’obra es va iniciar l’any 2005 i la seva connexió a la xarxa es va dur a terme el juny de 2006 amb la supervisió i col·laboració del Centre de Recursos per a la Protecció de la Salut i el Medi (CRM).

El passat 26 d’Abril, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona va organitzar una visita guiada a la instal·lació amb la intenció d’aportar una visió pràctica al curs realitzat sobre la Contribució Fotovoltaica i dintre del Pla de Formació del Codi Tècnic de l’Edificació del Col·legi.

Sistema de connexió a la xarxa de la Biblioteca Xavier Amorós de Reus Camp de captació fotovoltaic. Detall del sistema de subjecció del camp fotovoltaic Els inversors s’han instal·lat sota una petita coberta de fusta en un lloc proper al punt de connexió amb la companyia elèctrica, el qual es troba a la tanca del recinte amb accés des del carrer.

Sistema de connexió a la xarxa de la Biblioteca Xavier Amorós de Reus Camp de captació fotovoltaic: 56 mòduls de 160Wp. 8.960 Wp de potència total Sistema de connexió a la xarxa de la Biblioteca Xavier Amorós de Reus Camp de captació fotovoltaic. Visita guiada a la instal·lació a un grup de col·legiats del Col·legi d’Aqruitectes Tècnics de Tarragona Sistema fotovoltaic de 10 kW de la Biblioteca Xavier Amorós La instal·lació solar fotovoltaica de la Biblioteca Xavier Amorós està composada per un camp fotovoltaic de 8.960 Wp i un sistema inversor de 10.000 W de potencia nominal. La seva connexió a la xarxa és monofàsica (230V) i el sistema està monitoritzat a distància via internet.

El camp de captació, format per 56 mòduls de 160 Wp de potència unitària s’ha instal·lat orientat al sud geogràfic i inclinat 25º respecte de l’horitzontal. Tenint en compte les característiques constructives de la coberta, s’ha optat per un sistema de fixació del tipus Console. Es tracta d’un suport d’aplicació universal per a cobertes planes fabricat en plàstic 100% reciclable el qual s’ha omplert amb grava per augmentar-ne el pes i poder resistir la càrrega del vent.

Els mòduls fotovoltaics estan agrupats en series de 4 mòduls connectades en paral·lel entre elles. La distribució de les connexions divideix el sistema en dos subgrups iguals: dos inversors alimentats per dos grups de 28 plaques cadascun.

14

TAG 4t trimestre 2007

Cadascun dels dos subcamps fotovoltaics genera electricitat continua a una tensió i intensitat màximes de 227,6 V i 19,67 A respectivament. Els inversors són els encarregats de transformar aquest corrent en altern i de vigilar que el sistema fotovoltaic treballa, en tot moment, en sincronisme amb la xarxa, injectant electricitat amb la qualitat exigida per la normativa vigent.

Al costat dels inversors, s’han instal·lat dos quadres que agrupen les proteccions necessàries per a la instal·lació de corrent alterna de cadascun dels dos subsistemes.

L’electricitat produïda a la sortida dels inversors s’injecta directament a la xarxa al mateix moment de la generació, passant primer pel quadre de connexió i mesura, el qual es troba al costat del punt de connexió, a la tanca del recinte de la Biblioteca. En aquest quadre s’inclouen dos comptadors independents del comptador de consum elèctric de la Biblioteca, un d’ells mesura l’electricitat generada per la planta fotovoltaica i l’altre l’electricitat consumida pels inversors durant la nit. La diferència entre les lectures d’aquests dos comptadors serà la quantitat d’energia que es podrà facturar a la companyia elèctrica.

Producció del sistema fotovoltaic de la Biblioteca Xavier Amorós La producció anual estimada de la planta de 10 kW de la Biblioteca de Reus és de 12.580 kWh. Tenint en compte el Real Decreto 661/2007 de 25 de maig, el qual estableix el preu de venda de l’energia per a sistemes solars fotovoltaics de menys de 100 kW de potència en 44,0381 cèntims d’euro, es pot calcular que la instal·lació de la Biblioteca facturarà 5.540 € anuals.

Sistema de connexió a la xarxa de la Biblioteca Xavier Amorós de Reus Sistema inversor: 2 inversors de 5000 W Quadre de proteccions A.C.

Aquesta producció estimada es podrà contrastar amb la producció real i analitzar-ne les variacions gràcies al sistema de monitorització instal·lat el qual permetrà connèixer en tot moment l’estat del funcionament del sistema i la seva producció.

COAATT

TAG 4t trimestre 2007

15

Seguretat Seguretat

El coordinador de Seguridad: vulnerabilidad e instrumentos de defensa

L

a figura del coordinador de Seguridad en las obras de construcción tiene una configuración legal que deriva de la regulación contenida en la DIRECTIVA COMUNITARIA 92/57 RELATIVA A LAS DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES. Como toda directiva europea esta norma marca los objetivos y principios de una determinada regulación y deja a los países miembros para que elijan el medio para integrarlo en su ordenamiento jurídico (transposición), precisando y adaptando su contenido. Sin embargo regulación marco de la Directiva, es transpuesta prácticamente sin cambiar una coma en el RD 1627/1997.

Según el art 4, 5 y 6 de la Directiva Europea el coordinador es designado por la propiedad o la dirección de la obra y sus tareas se definen de la siguiente manera: a) coordinarán la aplicación de los principios generales de prevención y de seguridad: - al tomar las decisiones técnicas y/o de organización con el fin de planificar los distintos trabajos o fases de trabajo que vayan a desarrollarse simultánea o sucesivamente; - al estimar la duración requerida para la ejecución de estos distintos trabajos o fases de trabajo; b) coordinarán la aplicación de las disposiciones pertinentes, con el fin de garantizar que los empresarios y, si ello fuera necesario para la protección de los trabajadores, los trabajadores autónomos: - apliquen de manera coherente los principios que se mencionan en el artículo 8; - apliquen, cuando se requiera, el plan de seguridad y de salud considerado en la letra b) del artículo 5; c) procederán o harán que se proceda a las posibles adaptaciones del plan de seguridad y de salud que se menciona en la letra b) del artículo 5 y del expediente contemplado en la letra c) del artículo 5, en función de la evolución de los trabajos y de las modificaciones que pudieran haberse producido;

16

TAG 4t trimestre 2007

d) organizarán entre los empresarios, incluidos los que intervengan en la obra, la cooperación y coordinación de las actividades con vistas a la protección de los trabajadores y a la prevención de accidentes y riesgos profesionales que puedan atentar contra la salud, así como su información mutua, previstas en el apartado 4 del artículo 6 de la Directiva 89/391/CEE incluyendo, en su caso, a los trabajadores autónomos; e) coordinarán el control de la aplicación correcta de los métodos de trabajo; f) adoptarán las medidas necesarias para que sólo las personas autorizadas puedan acceder a la obra.

Como vemos es una redacción casi exacta a la contenida en el art 9 del RD 1627/97.

La directiva, establece que contratistas, subcontratistas y trabajadores autónomos deberán cumplir las indicaciones e instrucciones del coordinador de Seguridad, obligación que también incluye el RD 1627/1997 en sus art 11 y 12 A esta definición inicial, imprecisa, pero coherente con la normativa de prevención de riesgos laborales comunitaria y española, se le suman otros elementos, que tratan de reforzar la autoridad y funciones del coordinador, pero que también han contribuido a emborronar su figura. Estos elementos son el libro de incidencias y la facultad de paralización que los trabajos ( art 13 y 14 del RD 1627/97) Los mismos provienen de una regulación anterior contenida en el RD 555/ 86 sobre planes de Seguridad e Higiene en las Obras de Construcción y se han “adherido” a los previsto en la directiva. Así el RD 555/86 recogía la existencia de un libro de incidencias para que la dirección facultativa, técnicos, contratistas o subcontratistas y Comité de Seguridad y Salud reflejaran- denunciaran los incumplimientos del plan de Seguridad. El RD 1627/1997 incluye casi tal cual la regulación del libro de incidencias y otorga además al Coordinador de Seguridad la facultad de paralización de los trabajos, en el supuesto de que aprecie riesgo grave e inminente en el desarrollo de los trabajos, facultad extraordinaria, que no parece coherente con la configuración legal.

Por así decirlo lo que se hace con la regulación del 1627/97 es dar a un coordinador de Seguridad (que en principio debe velar por la planificación conjunta de actividades concurrentes y facilitar el intercambio de información

Obra nova al tram final (CEIP Roquissar, al municipi d’Altafulla)

preventiva) las facultades de un técnico de la dirección facultativa ( que puede evaluar ordenar y paralizar).

La disposición adicional primera el RD 171/2004 DE DESARROLLO DE LO DISPUESTO EN EL ART 24 DE LA LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES SOBRE COORDINACIÓN DE SEGURIDAD completa el panorama normativo que afecta a la figura del coordinador de Seguridad, refiriéndose a los medios para cumplir sus funciones señalando que las obras incluidas en el ámbito de aplicación del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción, se regirán por lo establecido en el citado Real Decreto. A los efectos de lo establecido en este Real Decreto, se tendrá en cuenta lo siguiente: Los medios de coordinación en el sector de la construcción serán los establecidos en Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, y en la disposición adicional decimocuarta de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, así como cualesquiera otros complementarios que puedan establecer las empresas concurrentes en la obra.

En este punto hemos de señalar que el RD 171/2004 es mucho más preciso en cuanto a los medios de coordinación que el RD 1627/1997. El RD 171 establece que se considerarán medios de coordinación cualesquiera de los siguientes:

El intercambio de información y de comunicaciones entre las empresas concurrentes.

La celebración de reuniones periódicas entre las empresas concurrentes.

Las reuniones conjuntas de los comités de seguridad y salud de las empresas concurrentes o, en su defecto, de los empresarios que carezcan de dichos comités con los delegados de prevención.

La impartición de instrucciones.

El establecimiento conjunto de medidas específicas de prevención de los riesgos existentes en el centro de trabajo que puedan afectar a los trabajadores de las empresas concurrentes o de procedimientos o protocolos de actuación.

La presencia en el centro de trabajo de los recursos preventivos de las empresas concurrentes.

La designación de una o más personas encargadas de la coordinación de las actividades preventivas.

El RD 1627/1997 como vimos efectúa una enumeración genérica de funciones y principios, y de los mismos hemos de considerar como medios de coordinación haciendo un esfuerzo para precisar: a) La designación de un coordinador de Seguridad y la ejecución por el mismo de las siguientes tareas: b) La aprobación del plan de Seguridad y las modificaciones a su cargo c) Adopción de las correspondientes medidas técnicas

TAG 4t trimestre 2007

17

para la adecuada aplicación de los principios dela acción preventiva en la obra, teniendo en cuenta las interacciones de las distintas empresas que intervienen en una obra. ( es decir impartición de instrucciones técnicas) d) Coordinación del control de condiciones de trabajo, es decir señalando los responsables del control y supervisión de tareas ( recursos preventivos en especial). e) Adopción de medidas para que sólo las personas autorizadas tengan acceso al centro de trabajo. f) Utilización del libro de incidencias donde se anotarán las deficiencias que el coordinador advierta en la visita g) La facultad de paralizar los trabajos en la obra en caso de riesgo grave en inminente Esta fusión de elementos reguladores diferentes y poco coherentes da lugar a una configuración legal del coordinador de Seguridad, a nuestro juicio poco afortunada, con los siguientes rasgos fundamentales.

- La norma no exige al coordinador de Seguridad presencia permanente en obra, ni vigilancia constante, ni en general ni en situaciones de riesgo especial (presencia permanente que sí se exige en situaciones de riesgo especial a los recursos preventivos).

- Se le otorga la soberanía técnica en cuanto a la definición y determinación de las medidas de prevención de riesgos laborales que se deben adoptar así como sobre las medidas organizativas: control de empresas, presencia de recursos preventivos.

- Se le confieren facultades ejecutivas, que en principio exceden de las establecidas por el art 24 de la ley de prevención de Riesgos Laborales a lo que es la simple

La obligación de coordinar es de los contratistas o subcontratistas coordinación. Este artículo define coordinación de Seguridad como intercambio de información entre empresas y como mucho planificación conjunta que atienda a los riesgos generados por la concurrencia de actividades. La ejecución concreta de las medidas diseñadas a través del proceso de coordinación corresponderá a las empresas que se coordinan. Sin embargo el coordinador de Seguridad en obras de Construcción está obligado, no solo a velar por la planificación conjunta y el intercambio de información, sino también a denunciar las deficiencias que aprecia, diligenciando el libro de incidencias y está facultado para paralizar en caso de riesgo grave e inminente.

Esta configuración genera múltiples problemas tanto desde el punto de vista de la autoridad del coordinador sobre las

18

TAG 4t trimestre 2007

empresas contratistas y subcontratistas ( ya que es un técnico al servicio de un promotor habitualmente poco preocupado por reforzar su autoridad) como desde el punto de vista de la Responsabilidad: los tribunales tienden a considerar al Coordinador de Seguridad como responsable por los accidentes producidos en las obras sin entrar a considerar que sus funciones quedan limitadas al ejercicio de facultades de ordenación y que en ningún caso pueden aportar por sí mismos medios materiales ni personales a la prevención de los riesgos. La facultad de paralización es sin duda un elemento determinante de responsabilidad, pero debe tenerse en cuenta que el coordinador no tiene una presencia permanente en el centro de trabajo y por lo tanto hay muchas situaciones de riesgo grave e inminente que escapan de su constatación y control.

A efectos de clarificar la responsabilidad legal de un Coordinador de Seguridad hay que hacer las siguientes precisiones.

1.- Un empresario de construcción que ha sido contratado para la ejecución de una obra está sometido a tres clases de obligaciones de “seguridad”: - En primer lugar tiene que garantizar la seguridad de sus propios trabajadores en todos los aspectos relacionados con su trabajo, de acuerdo con el deber genérico de Seguridad establecido en el art 14 de la ley de prevención de riesgos laborales.

- En segundo lugar tiene la obligación de vigilar el cumplimiento de la normativa de prevención de riesgos laborales por parte de los subcontratistas que estén a él vinculados realizando la propia actividad, de acuerdo con lo establecido en el art 24.4 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales..

- En tercer lugar está sometido a una obligación adicional de coordinación, es decir, a cumplir con las obligaciones que les supone la actividad del coordinador de Seguridad en los términos que establece el art 1627//1997. Tal obligación de coordinación adicional, se justifica por la complicación fundamental que el trabajo de las obras supone desde el punto de vista de la prevención de los riesgos laborales, sobre todo por el hecho de la interacción de actividades y empresas en un mismo centro lugar.

Lo que no hemos de perder de vista es que la obligación de coordinación corresponde a las empresas contratistas y subcontratistas, no al coordinador y consiste en: - Aplicar las soluciones técnicas a los problemas de seguridad que le sean comunicadas por el coordinador (ya sea a través de la aprobación del plan de Seguridad ya sea por cualquier otra vía) - Custodia del libro de incidencias - Cumplir con las instrucciones en relación a los medios personales aplicados a las seguridad: designar y asegurar la presencia de recursos preventivos.

- Asistir a las reuniones a las que sea convocado por el mismo.

- Proporcionar la documentación relativa a las personas presentes en la obra y al cumplimiento de las obligaciones de prevención de riesgos laborales que afecten a las mismas si le son requeridas: declaraciones de aptitud, formación, En conclusión a seguir las indicaciones e instrucciones del coordinador de Seguridad.

Si las empresa contratistas y subcontratistas no actúan de conformidad con estas obligaciones estarán incurriendo en una infracción por falta de coordinación, tipificada en art 12. 13 del Texto Refundido de la ley de infracciones y sociales en el orden social aprobada por RDLEG 5/2000 de 4 de Agosto (BOE de 8) Tal falta de coordinación, debidamente descrita podrá ser reflejada en el libro de incidencias o bien denunciada a la inspección de trabajo por el coordinador de Seguridad o por cualquier empresa o persona que tenga conocimiento de la misma. También podrá ser apreciada de oficio por el propio inspector de trabajo en el transcurso de una visita de inspección.

Tal infracción sería en principio independiente de la existencia de una deficiencia material en las condiciones de Seguridad que diera lugar a riesgo grave o grave e inminente de accidente.

El coordinador de Seguridad tiene la obligación de ejercer de manera real y efectiva sus cometidos, siendo responsable en caso de inactividad el promotor que lo designa por comisión de una infracción administrativa de las tipificadas en el art 12.24 del Texto Refundido de la ley de infracciones y sociales en el orden social aprobada por RDLEG 5/2000 de 4 de Agosto ( BOE de 8)(entendiéndose que el promotor es responsable como titular del centro de trabajo de conformidad con las previsiones del art 24 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales). Curiosamente los Tribunales nunca han considerado responsable civil o penal al promotor por inactividad del coordinador, pese a ser, como titular del centro de trabajo, responsable de la coordinación. Más aún según el art 24 de la LPRL y el RD 171 el coordinador sería un simple instrumento del promotor. Sin embargo los tribunales han preferido fijarse en las facultades ejecutivas del propio coordinador para considerarlo responsable penal y civil en tanto que puede aportar medios a la prevención y no lo hace.

res matizaciones, como si sobre él recayera el deber de Seguridad que el art 14 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales exige a las empresas respecto a sus trabajadores.

No obstante esta corriente jurisprudencial se ha empezado a rectificar con una interpretación más coherente de la normativa. Así la sentencia de 1 de febrero de 2006 se dictó por la Sección 17.ª bis de la Audiencia Provincial de Madrid, absuelve al coordinador de Seguridad de un delito contra la Seguridad y Salud de los trabajadores porque no tiene más funciones que las previstas en el artículo 9 del R.D. 1627/1997, de modo que si no se incumplen estas obligaciones, que son las de coordinar las actividades de las distintas empresas en materia de prevención, no puede ser condenado.

CONCLUSIÓN: La mejora en las condiciones de seguridad en las obras de construcción pasa por el refuerzo de la figura del coordinador de Seguridad, incentivando su actuación. Tal refuerzo sólo es posible si se incide en la obligación que tienen las empresas vinculadas al sector de acatar sus instrucciones y propiciar su actuación.

El incumplimiento de las instrucciones del coordinador por parte de las empresas contratistas y subcontratistas es sancionable y debe ser sancionado.

La inactividad del coordinador debe repercutir efectivamente sobre el promotor desde todos los ámbitos, no sólo desde el ámbito administrativo, sino también desde el civil, e incluso el penal por vulneración del art 316 del Código Penal, atendiendo a que el coordinador es un “medio para proporcionar instrucciones” que debe implantar y promover el titular del centro de trabajo, es decir el promotor. Así se desprende de la disposición adicional primera del RD 171/2004 de 30 de Enero que establece que las instrucciones que el promotor tiene que dar como titular del centro de trabajo se entenderán cumplidas mediante las impartidas por el coordinador de Seguridad durante la ejecución de la obra. A “sensu contrario” si el coordinador no imparte instrucciones, es como si el promotor no las impartiera y debería ser declarado responsable.

ÁNGEL CUBO MAYO Inspector de Trabajo

Así repetidas sentencias han condenado al coordinador responsabilidad por delito contra la Seguridad y Salud de los Trabajadores al Coordinador en tanto que todos los técnicos tienen facultades legales para evaluar, ordenar y en su caso paralizar la obra en caso de ausencia de medidas de seguridad ( Sentencia de la A.P. de Madrid de 30 de octubre de 2003) También la sentencia de la Audiencia Provincial de Madrid de 3 de Abril de 2004 lo configura como “sujeto obligado a prevenir los riesgos laborales” sin mayo-

TAG 4t trimestre 2007

19

Informàtica Informàtica

Las nuevas amenazas de Internet (2)

1. Jokes Según el caso pueden ser hasta divertidos, o pueden ser utilizados para gastar bromas pesadas.

Aparentemente son inofensivos, pero sólo aparentemente. Son los jokes o bromas informáticas. Se trata de pequeños programas que, en muchos casos, simulan que el ordenador está siendo atacado por un virus.

Sin embargo, los jokes también son peligrosos; de hecho, puede considerárseles como parte integrante del malware ("o cualquier programa, documento o mensaje susceptible de causar perjuicios a los usuarios de sistemas informáticos").

Pero, ¿por qué los jokes son peligrosos? Si bien es cierto que, por si mismos, no causan daños en el ordenador -tales como pérdida de datos, envíos de correo electrónico no deseados…-, los jokes acaban por causar problemas.

Pensemos en un conocido joke que, cuando es ejecutado, muestra una pantalla con el árbol de archivos que se encuentran en el disco duro del ordenador. Acto seguido, aparece una ventana con un mensaje que dice algo así como: “El disco duro va ser formateado, ¿desea continuar?: S/N”.

Imaginemos ahora un usuario con el rostro desencajado que se apresura a teclear la tecla “N”. Es lo mismo: pulse lo que pulse se mostrará una nueva ventana indicando que la unidad C: está siendo formateada mientras vemos como los archivos del disco duro van desapareciendo rápidamente.

Nada de esto es real, pero el usuario no tiene por qué saberlo. Lo más normal es que, si se trata de una persona con algo de experiencia en estas lides se de cuenta del truco y la cosa no pase de ahí. Pero, ¿y si se trata de alguien que ve algo así por primera vez y cree que lo que ve es auténtico? En ese caso, lo menos que podría pasar es que apagase el ordenador de

20

TAG 4t trimestre 2007

forma brusca y buscase ayuda urgentemente.

Incluso, si no tiene a nadie cerca que pueda ayudarle, es posible que salga disparado hacia el servicio de reparación de ordenadores más cercano.

El resultado: una posible pérdida de datos o de la configuración del sistema debido a un apagado repentino de la máquina, o una factura a pagar… por nada.

Incluso, si esto se produce en una empresa, es fácil de imaginar como el usuario afectado se apresurará a llamar al responsable de sistemas para que acuda a toda prisa. Y, con un poco de mala suerte, es posible que el resto de sus compañeros también apaguen sus equipos o los desconecten de la red. Desde luego, es una gran pérdida de tiempo.

Pero si, además, el responsable de informática no entiende muy bien lo que ha pasado es muy probable que pierda bastante más tiempo aún buscando la causa de lo ocurrido, o reparando equipos que han perdido su configuración debido a las desconexiones inadecuadas.

Si, los jokes, también son malware.

Cómo protegerse de los jokes Lo más prudente es abstenerse de abrir mensajes de correo electrónico no solicitados, ya que es la forma en la que los jokes suelen llegar a los sistemas. Si sabemos que tenemos uno, tampoco es conveniente distribuirlo.

En cualquier caso, lo mejor es contar con un buen antivirus actualizado, ya que los jokes, a medida que van apareciendo, también son incorporados a los ficheros de firmas de virus. Una buena opción sería Platinum Internet Security que, además, incorpora sistemas de protección contra todo tipo de malware, como spam, dialers, spyware…

2. “Hacking tools” Existe la idea de que un hacker viene a ser algo así como un genio de la Informática que, a fuerza de constancia y tesón, puede acceder ilegalmente al interior de cualquier sistema informático.

No es cierto. En realidad, no ha sido hasta hace muy poco que los usuarios se han dado cuenta de la importancia de contar con sistemas de seguridad. Esto se traducía en que quien se proponía ejercer como hacker no tenía mayores problemas para hacerlo, ya que sus víctimas se encontraban, casi siempre, totalmente desprotegidas. Sin embargo, sí que es cierto que en esa primera etapa del hacking era necesario contar con, al menos, una serie de conocimientos sobre Informática para llevar a cabo los ataques de manera exitosa.

Curiosamente, a medida que los sistemas de seguridad se han ido implantando y ganando en complejidad, cada vez es necesario saber menos de Informática para poder hackear una máquina.

Esto se debe al desarrollo y uso masivo de Internet, un medio idóneo para estos “delincuentes cibernéticos” (1) que, a través de la Red de Redes, pueden compartir desde los relatos de sus últimas hazañas hasta el código fuente de alguna nueva vulnerabilidad de Windows.

Hay hackers que desarrollan herramientas específicas —denominadas “hacking tools” (o “herramientas de hacking”)— para llevar a cabo sus fechorías, y que luego son puestas a disposición de cualquier usuario en alguna página de Internet. Algunos de estos usuarios -la mayoría de ellos con limitadísimos conocimientos de Informática-, se convierten en hackers de la noche al día gracias al uso de las mencionadas aplicaciones, y son conocidos en el argot como “script kiddies” y “lammers”.

En la práctica, se considera “Hacking tool” al programa que puede ser utilizado por un hacker con fines maliciosos, como: controlar el ordenador afectado, obtener información confidencial, lanzar ataques de denegación de servicio, escanear puertos, etc. Como ejemplos de este malware pueden citarse algunos keylogger (o programas que graban las pulsaciones del teclado) legales.

Las “hacking tools” no tienen por qué haber sido diseñadas expresamente con fines maliciosos, ya que pueden ser aplicaciones creadas para otros fines que no tienen nada de sospechosos. Sin embargo, en muchas ocasiones, los usuarios malintencionados tratan de introducir estos programas en los equipos para luego, y de forma remota, acceder ilegalmente al sistema. Para ello pueden servirse de virus que luego descargan en

el ordenador alguna de estas aplicaciones, distribuirlas a través de mensajería instantánea o chats, incluirlas en un mensaje de correo que luego se envía a la posible víctima, etc.

Cómo protegerse de las “hacking tools” Para preservar la seguridad de los ordenadores es necesario detectar la presencia de este tipo de malware antes de que pueda llegar a instalarse en el sistema. Sin embargo, al no tratarse de códigos maliciosos propiamente dichos, los antivirus no los detectan por lo que se hace necesario contar con alguna aplicación específica para ello.

Una buena solución es contar con una suite de seguridad que incluya los elementos necesarios para detectar y eliminar no solamente virus, sino también para proteger contra el resto de amenazas de Internet. Un ejemplo de una solución de este tipo es Platinum Internet Security, que además de incluir la más avanzada tecnología antivirus incorpora novedosos sistemas para proteger contra todo tipo de amenazas como: spam, dialers, vulnerabilidades de software, jokes, hackers y “hacking tools”.

3. Vulnerabilidades de software Las vulnerabilidades de software se están revelando en los últimos tiempos como uno de los mayores problemas de la informática de nuestros días.

El desarrollo y uso masivo de Internet que tantos beneficios ha proporcionado, ha provocado que aparezcan problemas donde antes no los había o, al menos, no tenían mayor trascendencia. Esto se debe a que los ordenadores ya no son elementos individuales, sino que, cuando se conectan a la Red, se convierten en una parte integrante de la misma, a la que otros usuarios, desde cualquier punto del planeta, pueden tener acceso.

Una vulnerabilidad de software puede definirse como “un fallo o hueco de seguridad detectado en algún programa o sistema informático que puede ser utilizado bien por virus para propagarse e infectar, o por hackers para entrar en los sistemas de forma no autorizada”. De manera más sencilla, se trata de un fallo de diseño de alguno de los programas que pueda haber instalados en el ordenador, que permite que un virus pueda realizar alguna acción maliciosa sin necesidad de que el usuario tenga abrir e-mails infectados, ejecutar archivos sospechosos..., o que abre las puertas de par en par a usuarios maliciosos que quieran introducirse en nuestro equipo.

Pero el gran problema de los agujeros de seguridad reside en la forma en que son detectados.

En la mayoría de las ocasiones de esto se encar-

TAG 4t trimestre 2007

21

gan organismos o usuarios que nada tienen que ver con las compañías fabricantes del software afectado. Normalmente, los propios descubridores de los problemas se encargan de informar a los fabricantes que, por lo general, responden de forma eficaz publicando, poco tiempo después, las actualizaciones necesarias para resolver el fallo.

Sin embargo, esto no siempre es así, y se han dado muchos casos en que el descubridor de algún importante problema ha informado directamente a los medios de comunicación, o incluso lo ha posteado en algún foro o publicado en alguna página de Internet.

Como consecuencia de ello, y sin dar tiempo a que el fabricante pueda reaccionar, un usuario malintencionado puede idear la forma en que la vulnerabilidad recién descubierta puede ser explotada. El problema se agrava si, además, alguno de estos usuarios crea un exploit a aplicación diseñada para facilitar el aprovechamiento del agujero de seguridad descubierto.

Este asunto ha llegado a tal extremo que, en más de una ocasión, algunos de los más importantes fabricantes de software han intentado poner en marcha iniciativas en relación con la forma más adecuada de manejar la información sobre el descubrimiento de nuevas vulnerabilidades. Pero lo cierto es que ninguna de ellas ha tenido los resultados esperados.

Así las cosas, el aprovechamiento de vulnerabilidades se ha convertido en los últimos tiempos en una de las mayores amenazas para la integridad de los sistemas informáticos. Baste recordar que algunos de los virus que más rápida y ampliamente se han propagado lo han conseguido, precisamente, a costa de aprovecharse de alguno de estos agujeros. Es el caso de Blaster, Klez.I, SQLSlammer, CodeRed...

Cómo protegerse contra los vulnerabilidades de software La mejor defensa ante una vulnerabilidad de software es la información. Ésta puede conseguirse visitando periódicamente las webs de los fabricantes de los programas instalados en nuestro equipo y descargando las últimas actualizaciones, o a través de una suscripción a algún boletín sobre seguridad informática. Un ejemplo de este tipo es la publicación electrónica de Panda Software Oxygen3 24h-365d, que cualquier usuario puede recibir de forma totalmente gratuita.

22

TAG 4t trimestre 2007

Sin embargo, es de esperar que, gracias al constante desarrollo de la informática, la tarea de instalación de actualizaciones críticas en los sistemas pueda hacerse de forma totalmente automática y desatendida. En este sentido, la nueva suite de seguridad Platinum Internet Security, además de la más avanzada protección antivirus y contra el resto de amenazas de Internet, también incorpora un sistema para solucionar los problemas debidos a vulnerabilidades del software instalado en el ordenador.

Es lógico que quien escribe este artículo, que pertenece a una de las grandes empresas de seguridad, vea a los hackers como “delincuentes cibernéticos”. Es una visión sesgada, habida cuenta de que en este entorno solo se conoce a aquellos que han saltado las barreras de seguridad convirtiéndose en un peligro, bien por malicia, bien por ignorancia, creo que es igual lo uno y lo otro, están en sitio ajeno y no se pueden permitir tocar nada. Por supuesto se puede decir que no se entra en un sitio que no le corresponde, y con razón, pero ¿es “delincuente cibernético” Cute FTP, Go!zilla, o tantos otros que utilizan sistemas de spyware? Y nadie dice nada, cuando pueden estar introduciendo troyanos (de hecho para mi lo son). Pero si en lugar de ser una empresa conocida es un particular, se rasgan las vestiduras.

Un hacker puede ser un delincuente, y ciertamente, dejar herramientas para delinquir en la Red, lamentablemente y sin dar nombres, algunas muy poderosas que pueden caer en manos de quien no tiene ni capacidad, ni conocimientos, ni cerebro para dedicarse a algo mejor. Y también puede ser lo contrario, especialistas que son reclamados para confirmar si un sistema es o no seguro, eso lo hacen las entidades de crédito (bancos y similares) de forma continuada. O la policía para detectar infracciones como la pornografía infantil, u otro tipo de redes más peligrosas. Esos, bajo la premisa del autor ¿no son hackers?

No se puede ni condenar a la ligera ni hacerlo de forma global. Es un gran error.

Fuente: Panda Antivirus.

MARCEL RAMÍREZ Sistemes d’Informació del COAATT

Espai al temps Espai al temps

El Pou Franquès Una solució per al vell problema tarragoní de l’aigua

A

la ciutat de Tarragona el proveïment d’aigua potable ha estat un problema històric principalment per dos motius: el primer i principal és perquè fins entrat el segle XX no s’han tingut ni coneixements ni mitjans tècnics

per impulsar l’aigua amb prou força per elevar-la fins al nivell desitjat; en tot cas, amb enginys moguts per l’aigua o pel vent (per exemple sínies, rodes hidràuliques, i de molins de vent) es podien elevar petites quantitats d’aigua a escassa altura, per la qual cosa els feia inservibles per captar a prop de la ciutat l’aigua superficial o subterrània del Francolí. I el segon motiu és l’escàs índex pluviomètric que sovint dóna lloc a un seguit d’anys d’extrema secada que acaben amb les reserves dipositades en cisternes o altres dipòsits.

Una foto, de la segona dècada del segle passat, de l’actual Rambla Nova abans de resoldre’s al problema de l’aigua (1931). Aleshores era corrent de veure les fonts públiques força concurregudes per a proveir-se del líquid element que mancava a la majoris dels habitatges, sobre tot els estius

TAG 4t trimestre 2007

23

Els anys vint del segle passat la ciutat patia els efectes d’una greu i llarga penúria d’aigua potable. En efecte, sabem que l’any 1880 l’única aigua que arribava a Tarragona eren 230 plomes/dia1 (31,28 m3/hora) de la mina de l’Arquebisbe, quan en realitat les dotacions que la Mitra s’havia compromès a respectar eren 318'50 plumes per a fonts i edificis públics, 216'5 per a cessions a cens i 29'75 per concessions lliures. Total, 564,75 plomes2 que equivalen a 76,805 m3/hora. La manca d’aigua obligava cada estiu a tancar el subministre unes hores diàries que a vegades arribaren a ser dotze i setze.

Fins al segle XX no hi havia força técnica per elevar l’aigua

Sobre el paper de solucions del problema de l’aigua no en mancaven. Una d’elles era la construcció d’una presa per aprofitar l’aigua del riu Brugent (1922),3 que havia de conduir-se fins a l’aqueducte de la mina de l’Arquebisbe, a l’altura de Pont d’Armentera; però tot eren projectes dificilment “realitzables mientras se mantenga el criterio de mezquindad y sordidez que han mantenido los Ayuntamientos de los partidos turnantes y de los que aspiraban turnar”4. Així doncs, la que en podríem dir “la primera crisi de l’aigua del segle XX“ es polititzà, i la promesa de resoldre-la estigué present a les candidatures de tots els partits que participaren a les eleccions municipals del 12 d’abril del 19315. Les guanyà la coal·lició republicano-socialista, la qual en l’acte de constitució del nou Ajuntament celebrat, el dia 20 següent, elegí alcalde per 19 vots a favor i 9 en blanc l’advocat Pere Lloret i Ordeix.

El nou Ajuntament treballà de valent,i en poc més de quatre mesos esolgué la “crisi de l’aigua”. Com deia amb una mica de cofoïsme Tarragona Federal, en un article reproduït a Diario de Taragona del 19 de setembre del 1931, “Un Ajuntament netament republicà i tarragoní ha fet el miracle de resoldre el problema de l’aigua”; però convé dir que el miracle fou possible perquè en aquell temps ja es podia disposar de motors elèctrics i Diesel de protència suficient per captar aigua de pous, elevar-la i impulsar-la per a fer-la arribar a nivells i a distàncies pràcticament ilímitades, a un cost raonable Es pot dir que l’aplicació de la nova tecnologia capgirà el sistema de recerca d’aigua perquè ja no calia construir aqueductes per conservar el nivell, sinó que se’n podia extreure de pous per fondos que fossin i transportarla en canondes de pressió .

Així doncs, el problema de l’aigua, de dificil solució segons els darrers ajuntaments monàrquics, el resolgué en uns quants mesos el primer Ajuntament de la Segona República. En efecte, el dia 7 de setembre del 1931, en sessió extraordiària, l‘Ajuntament aprovà el projecte de proveir la

24

TAG 4t trimestre 2007

ciutat d’aigua de l’anomenat pou Franquès, situat a la zona inferior del riu Francolí.

Es calculava que es podien treure unes mil plomes d’aigua del pou situat dins d’una franja de terreny de vuitanta per setze metres de la finca que posseeixen els consorts Franquès-Sardà, als quals l’Ajuntament havia de compensar amb un cèntim el m36 d’aigua captada. Al cap de 25 anys havien de revertir a l’Ajuntament la part de la finca expresada amb els nanantials, instal·lacions i drets de minar en tota la propietat dels esmentats consorts, i si la reversió s’anticipava per conveniència de l’Ajuntament, aquest abonarà als Srs. Franquès el resultant de multiplicar cinc mil pessetes pel nombre d’anys que manquin per la reversió. En el Diario de Tarragona del 8 de setembre del 1931 s’explica com transcorregué la sessió extraordinària de l’Ajuntament que aprovà la compra de l’aigua del pou Franquès, i especifica que la inversió que calia fer per a realitzar el projecte era: per la compra i instal·lació de dos grups motor-bomba 61.700 pts.; per la compra i col·locació de la canonada d’uralita, 92.551,25 pts.; per obres al camí de la Paret Alta i pas del riu 25.351 pts.; per l’obertura de dos pous, galeria de mina i caseta per a l’estació elevadora, 22.350 pts.; per la canonada que ha d’anar de l’Oliva a la Rbla.

Vella, 113.620 pts. Per sufragar la despesa s’acordà contractar un préstec de 500.000 pts. a amortitzar en 20 anys.

Al relat de la sessió extraordinària del 7 de setembre precedí la publicació d’una sèrie d’articles a Diario de Tarragona, (ideològicament afí a la majoria republicana del Govern Municipal), que recollien els rumors que circulaven per la ciutat sobre el pou Franquès. Per exemple en un d’aquests articles7, l’articulista anònim assegura que el pou té uns 8 metres de fondària, i un gruix d‘aigua de 1'50 mts. que es manté tot l’any estable. Per a determinar la capacitat d’extracció s’havia bombejat nit i dia durant 17 dies seguits,amb el resultat que s’obtingué un doll constant d’unes 900 plomes8 sense que es notés cap disminució del nivell de l’aigua, que surt del pou,”transparente, cristalina y fresca”. És pot dir que pertany a “una corriente subalvea del Francolí, de carácter pràcticamente inagotable”.

El periodista després de remarcar que el propietari del pou ha ofert l’aigua al preu d’un cèntim el m3, i que als 25 anys. revertirà a l’Ajuntament, destacava que “después de enormes trabajos y de años prolongados de angustias y inútiles esperanzas parece que tiene próximo Tarragona el término de su constante pesadilla. Será gloria legítima para el Ayuntamiento actual y especialmente para el señor Nin el llegar a la solución del problema”; i el propietari del pou “merecerá la gratitud eterna de todos los tarraconenses por su proceder realmente altruista, mucho más de elogiar si se tiene en cuenta que procede de un modesto trabajador del campo”. I acabava dient que ara els veïns ja saben que tenir aigua queda pendent de l’actuació de l’Ajuntament, en espera que arribi l’hora “bendita de rendir un homenaje de gratitud que forme época en los anales de la vida local”.9

En un article publicat en el mateix diari el 14 d’agost es comenta La nova portada d’aigües, en una conversa que el periodista havia mantingut amb el regidor “Sr. Nin, de la Comissió d’aigües, al qual es deu la iniciativa de la solució trobada”. El regidor posa èmfasi a dir que és una questió tècnica elevar l’aigua fins el dipòsit de l’Oliva10,és a dir 93 m (115 si es té en compte les pèrdues de càrrega) en una canonada de 20 centímetres de diàmetre i 3.120 metres. de llargada, impulsada per un grup elèctric de 25.000 volts amb el seu transformador, i un altre grup Diesel, amb dues bombes independents, una per cada grup. La força del grup elevador ha d’ésser de 110 a 115 Hp. El cost anual del nou servei d’aigües en els primers 25 anys (duració del contracte) serà: Cost anyal del manteniment del motor “Diesel” Cànon del motor elèctric Olis, etc Jornals dels mecànics Interès i amortització de la instal·lació Total cost anyal..............................

26.923 4.140 1.146 8.030 17.050 57.489

pts. pts. pts. pts. pts. pts.

que s’han de repartir entre els 854.100 m3 d’aigua elevats per obtenir el preu del metre cúbic (57.489 : 854.100 = 0,0673 pts.); al qual se li ha de carregar el cèntim de cost de l’aigua. El resultat és que en els primers 25 anys l’aigua costarà a l’Ajuntament 0,0773 pts. el m3 (arrodonit 8 cèntims ), i després, una vegada amortitzat el préstec, el cost es reduirà a 0,047 pts. el m3.

A més el Sr Nin tingué interès a demostrar que si s’hagués contractat l’empresa City, per portar aigua a Tarragona com volien fer els homes de la Dictadura, hauria costat uns cinc milions de pessetes més que el que costa el projecte redactat per l’arquitecte municipal, i la contractació de l’obra directament per l’Ajuntament. “Aquesta és la quantitat que

pretenien treure de les caixes municipals, és a dir, de la butxaca dels tarragonins, per a regalar-la a una empresa forastera que, naturalment, s’hauria emportat aquests cinc milions qui sap a on, en perjudici de la nostra economia”.

En un altre article del Diario de Tarragona del 9 de setembre titulat Una sessió de l’Ajuntament que no cal passar per alt11 l’autor (anònim) insisteix en la projecció patriòtica i econòmica que contè la solució que s’ha donat al vell problema de l’aigua. Subratlla que les decisions no s’han pres a la lleugera “a caprici d’un grup de petits pretors”; ni s’han entregat “lligats de peus i mans l’interès de la ciutat i el seu pervenir econòmic, a una empresa forastera explotadora del servei de proveïment [d’aigua] en tots els sentits d’aquesta paraula. Ben al contrari, el projecte té com a base el respecte a la voluntat popular, i no persegueix altra finalitat que servir l’interès públic en condicions que demostren a bastament l’esperit de desinterès amb què tots els què hi han intervingut han treballat amb la sola idea de servir Tarragona”.

Per últim,l’articulista creu que en l’acompliment de la promesa de portar aigua, els ciutadans hi han de saber veure en primer lloc, que a més d’acabar amb un vell problema, la intervenció de l’Ajuntament dóna “la sensaciò que finalment ÉS TREBALLA en forma positiva pel progrés material de Tarragona”; i en segon lloc, que aquesta obra meritòria es fa “democràticament, legalment, essent una prova indiscutible que hem deixat d’ésser governats per cacics i lacais d’un règim, per ésser regits per mandataris legítims de la voluntat ciutadana”. És en aquest fet que “rau la més enorme transcendència de l’obra que comentem”.

JOSEP M. RECASENS I COMES Historiador

NOTES 1

LLORET, PERE: L’aigua de propietat. Moció del Conseller en Cap de l’Ajuntament de Tarragona, llegida a la sessió corresponent el dia 6 de Febrer del 1933. Tarragona, Tallers Tipogràfics Suc. de Torres & Vitgili,1933

2

A Tarragona .una ploma equival a 2.928 litres/dia, o si a 122 litres (0,122 m3) /hora (Claudi Alsina /Gaspar Feliu/ Lluís Marquet: Pesos, mides

i mesures dels Països Catalans. Curial.Barcelona, 1990, pàg. 196-199) 3

El problema del Abasto de aguas potables de Tarragona. Su capitalitad y solución. (Tarragona.Tip. de A. Ventura Altés.1922) Vegeu també Diario de Tarragona del 13 de febrer del 1923.

4 5

Diario de Tarragona, del 9 d’abril de 1931 A més del de l‘aigua els altres grans problemes d’urgent solució que tenia plantejats la ciutat eren: els contractes de l’enllumenat de la ciutat, l’ordenació dels Plans de l’Eixampla, la ja vella qüestió de l’estació ferroviària, la pavimentació dels carrers que encara “són bassals de fang”, promoure el ràpid funcionament de la Fàbrica de Tabacs, impulsar la construcció d’habitatges per a les famílies de posició modesta, i estructurar una eficaç Hisenda Local (Diario de Tarragona 9 d’Abril de 1931)

6

“i en cas que per conveniència de l’Ajuntament acabi el mes havent-se elevat menys de 1.400 m3 diaris s’abonarà als propietaris l’import de 420 pessetes”.

7

Article del 7 d’agost de 1931, que porta per títol ¿Se ha llegado a la solución del problema del agua?

8

L’ articulista no especifica si són plumes/hora o plumes/dia,. Sembla que el més probable és que es tracta de plumes/dia.

9

Diario de Tarragona, article del 7 d’agost, ¿Se ha llegado a la solución del problema del agua?

10

Diario de Tarragona del 14 d’agost de 1931. La nova portada d’aigües

11 Diario de Tarragona del 9 de setembre de 1931.

TAG 4t trimestre 2007

25

Espai al temps Espai al temps

175è aniversari de la mort d’Antoni de Martí i Franquès

E

l 20 d’agost d’enguany s’esdevindrà el 175è aniversari del traspàs a Tarragona, a la seva casa del carrer Santa Anna (l’actual Museu d’Art Modern) d’Antoni de Martí i Franquès, i, com que suposo que l’efemèride passarà, almenys a Tarragona, sense pena ni glòria, vull aprofitar l’oportunitat que m’ofereix la revista Tag per recordar a tall d’homenatge, alguns trets biogràfics del que a l’època fou qualificat de savi català.

Antoni de Martí i Franquès, fill d’Antoni de Martí i Gatell, d’Ardenya, i de Maria Franquès i Gatell, d’Altafulla, nasqué a la vila materna el 14 de juny del 1750.

Els seus primers educadors foren els sacerdots obtentors dels benifets creats pels Franquès a l’església parroquial altafullenca. Als 14 anys fou enviar a estudiar a la Universitat de Cervera, on no romangué gaire temps ja que no s’hi trobava a gust.. Tenim, doncs, que la seva formació fou autodidàctica.

El 6 de gener del 1773 es mullerà per procura amb la vallenca Isabel Móra i Franquès, filla de Francesc Móra i de Teresa Franquès i Riambau, cosina germana de la seva mare, i el matrimoni durà fins el desembre del 1828 en què morí Isabel.

Entre les múltiples facetes de Martí i Franquès sobresurt la de científic, i com a tal sobresortí tant en el camp de la metereologia, com en el de la botànica, la química i la física.

L’interès que tenia per les ciències li féu sol·licitar l’admissió com a soci numerari a la Reial Acadèmica de Ciències Naturals i Arts de Barcelona,

26

TAG 4t trimestre 2007

que li fou acceptada el 22 de febrer del 1786.

Pel mateix motiu també ingressà, el 4 d’agost del 1790, a la Reial Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona. Martí participà activament en aquestes institucions a les que remeté diverses memòries entre les quals destaquen: “Sobre algunas producciones que resultan de la combinación de varias substancias aeriformes”, “El aire vital de las plantas y particularmente de la pita”, “Memoria sobre los productos de la mezcla gaseosa de algunas sustancias aerioformes”, “Experimentos y observaciones sobre los sexos y fecundación de las plantas”, i “Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico y sobre varios métodos de conocerla” que li donà prestigi internacional i meresqué ser publicada al Memorial Literario, de Madrid, al Journal de Physique, Chimie, d’Histoire Naturelle et des Arts, de París, al Philosophical Magazin, de Londres, i al Gilberts’s Annalen, de Berlin.

Fou un home de ciència que se sentí atret per la metereologia, les ciències naturals i la química.

Tenia instal·lats observatoris metereològics a les seves residències d’Altafulla i Tarragona i anotava curosament les nevades, pedregades, pluges, ventades i tempestes. La demostració de la seva inclinació exclusiva vers les ciències naturals la trobem en el fet de cultivar personalment parcel·les de terra a Altafulla en les quals sembrava plantes exòtiques i del país per fer experiments; altres proves de la seva afició són la col·laboració amb el botànic igualadí Pere Abat, les relacions amb Cavanilles, els encàrrecs de plantes i llavors que feia als seus coneguts i molt especialment als pilots i comerciants altafullencs que feien la carrera d’Amèrica, i l’herbari de la flora del Camp de Tarragona que arribà a formar.

L’atracció que Antoni de Martí sentia per qualsevol aspecte cultural i científic resta palesat en la seva esplèndida biblioteca en la qual s’hi trobaven, a més d’obres dels clàssics grecs i llatins, gairebé tota la bibliografia científica setcentista

publicada a França, Alemanya i la Gran Bretanya. L’especialització de la biblioteca l’evidencia el fet que els llibres de ciència en són quasi la meitat; entre ells trobem diversos diccionaris de física, vocabularis tècnics, els Annales de Chimie, els Annales de Chimie et de Physique, els Archives des Découvertes et des Inventions Nouvelles, i obres, entre d’altres, de Buffon, del cavaller de Lamarck, d’Antoine-Laurent Lavoisier, de Carl von Linné, de Joseph Priestley, de Romé de l’Isle, i de Balthazar-George Sagel.

Els interessos culturals de Martí no es limitaren al camp de les ciències naturals sinó que la seva atenció fou atreta per moltes altres facetes de la vida intel·lectual com, per exemple, l’arqueologia. Testimonis d’aquesta afició són els plànols i la descripció que de les muralles tarragonines envià, el 4 de juny del 1805, a Jean Baptiste Lechevalier, arqueòleg, diplomàtic i viatger francès, per conducte del cònsol de França a Barcelona.

També intervingué, almenys a títol privat, en els treballs de la mesura de l’arc del meridià de París, acollint a casa seva, guiant i aconsellant els components de l’expedició de Jean Baptiste Biot i Francesc Aragó els quals prengueren, per suggeriment de Martí, la muntanya de Sant Joan com a punt de referència per a les seves mesures.

Martí no visqué només per la ciència ja que no s’estigué de participar en la vida social de la Tarragona del seu temps. Així, bon punt s’establí a la ciutat la Societat Econòmica d’Amics del País es féu soci de l’entitat de la qual arribà a ser el tresorer. Contribuí a promoure una sèrie de realitzacions com ara la Reial Acadèmia de Dibuix i Nàutica (estava instal·lada a l’edifici de l’antiga audiència de la plaça del Pallol), i la carretera del port de Tarragona a Lleida.

Com a membre que era de l’oligarquia comarcal fou promotor del cantó d’Altafulla durant la Guerra Gran, i participà en les juntes local i corregi-

mental de Tarragona, com també en les tasques del Consolat de Comerç establert l’any 1810.

L’atracció per la ciència no l’impedí pas tocar de peus a terra i en tot moment es preocupà de l’administració del seu patrimoni que no sols conservà ans augmentà.

Fou un home de ciència i d’arqueologia, i molt social

També estigué amatent dels seus fills, alguns dels quals, val a dir-ho, li donaren més d’un disgust.

Fou pare de quatre nois i quatre noies: Francesc, l’hereu, casat amb Josepa Veciana i Pastoret, de Valls; Joan, que seguí la carrera militar i es mullerà amb María de Haro y Ramos; Joaquim. que es féu sacerdot; Antoni, que també seguí la carrera militar; Josepa, casada amb l’aleixarenc Joan Guardiola i Borràs; Francesca, maridada amb Gaietà Saquetti; Ramona, casada amb el vilafranquí Pere de Valenciano, i Felipa, esposada amb el vallenc Pere-Pau Veciana i Pastoret.

La mort de Martí s’esdevingué a Tarragona el 20 d’agost del 1832, d’un atac de feridura, i, segons el seu fill Francesc, la mort li sobrevingué quan es trobava llegint els quatre darrers números dels quaderns de química que acabava de rebre.

Les seves restes foren soterrades al cementiri tarragoní on romangueren fins l’any 1982 en què, amb motiu del 150è aniversari del seu traspàs, foren traslladades al panteó familiar dels Franquès i els Martí de la capella dels Dolors de l’església parroquial de Sant Martí d’Altafulla.

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ Dr. en Història Moderna i professor de la URV

NOTES Rovira i Gómez, Salvador-J. Antoni de Martí i Franquès i l’ Altafulla del seu temps (1750-1832).

Altafulla: Centre d’Estudis d’Altafulla, 1982.

Els Martí, un llinatge del Baix Gaià (segles XVI-XVIII). Tarragona. Publicacions “Paratge Tarragoní”, 1991.

Els Martí, de pagesos benestants i mercaders a nobles del Principat de Catalunya. Altafulla: Centre d’Estudis d’Altafulla, 1999.

TAG 4t trimestre 2007

27

Espai al temps Espai al temps

Uns mercaders, de Tarragona, i els corsaris del Riu de la Plata. 1827

L’

Vegem un atac corsari, en terres americanes, contra els interessos dels mercaders vallencs Fidel Moragas i fill, establerts a la nostra ciutat al carrer de la Porta de Sant Antoni.

escriptor anglès Samuel Johnson l’any 1755 publicà el seu famós Diccionary, quan la pirateria era encara molt activa hi defineix, de forma molt encertada, el pirata com un lladre de mar. Aquesta definició inclou també als corsaris malgrat que la seva actuació estava sancionada. El marc jurídic del corsari era la patent de cors que atorgava el sobirà o cap de govern a favor d’un capità o patró i la seva tripulació per a lluitar contra l’enemic de l’Estat, en la mar. En el decurs de la història tant la pirateria com el corsarisme té, com tot, moments d’auge i moments d’estagnació. La validesa o no, de les captures per part del corsaris, era competència dels Tribunals de Marina, els qual havien de pronunciar el veredicte de bona o mala presa.

El mes de maig de 1827 van noliejar el bergantí americà “Annah” ancorat a Tarragona, sota el comandament del capità J.R. Talbot. En la seva derrota havia de fer escala a Rio de Janeiro, Montevideo i Buenos Aires. El 8 d’agost d’aquell any fou capturat per un corsari, en base a aquest darrer port, propietat de l’armador José Julian Arriola, i conduït a Rio de la Plata. El tribunal de primera i segona instància que va jutjar el botí arrabassat, consistent en la càrrega, el va declarar de bona presa. Els Moragas no van defallir en la seva pertinàcia per obtenir justícia i es van adreçar al grau de tercera i última instància, obtenint, ja ben entrat l’any 1828, el veredicte de mala presa, la qual cosa comportava que se’ls havia de rescabalar de tots els perjudicis econòmics soferts, per bé que aleshores el corsari s’havia declarat en fallida.

Aquesta pràctica depredadora la van patir els homes de mar fins ben entrat el segle divuit.

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

Coneixement d’embarcament de vi i aiguardent fet, el 2 de maig de 1827, pels mercaders Fidel Moragas i fill, al vaixell “Annah”, ancorat a Tarragona.

Arxiu Históric de Tarragona. Fons Moragas

28

TAG 4t trimestre 2007

Espai al temps Espai al temps

Documentació marítima del port de Salou en una biblioteca de Reus

Q

uan els arxius eren poc extesos a la societat, les biblioteques recopilaren documentació d’arxiu que guardaven en el fons de reserva sota el concepte de manuscrits. La procedència solia ser per donació o compra i gràcies a elles avui han arribat fins a nosaltres. La difusió d’aquestes ubicacions és fonamental per als investigadors, ja que d’aquesta manera hom estalvia temps i recursos. Avui voldríem presentar l’existència de dos llibres referents al port de Salou de la primera meitat del segle XIX a la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus (carrer Major, número 15). El primer porta la signatura topogràfica 42385 i data del 20 d’abril de 1833 al 31 de desembre de 1838, i el segon, amb el número

42386, comprèn el període de l’1 de gener de 1839 fins el 31 d’agost de 1846. El seu títol és “Libro de entradas y salidas de buques”, i ambdós volums són de tamany foli, enquadernats en cartró folrat de pergamí. En el seu interior hi consten les dades següents: tipus de vaixell, nom del mateix, patró o capità, procedència,càrrega, destinació, data de sortida i carregament. També s’anoten els documents que porten patent o butlleta.

Entre els productes que es comerciaven des d’aquest port destaquen els agraris, elaborats o no: vi, oli, farina, llegums, fruita seca, arròs, etc.; aliments d’orígen animal: porc salat i pesca salada; combustible: carbó mineral; bótes buides i altres gèneres. La historiografia sobre aquest port camptarragoní és abundant pel mil set-cents, cal esmentar les monografies de Josep Morell Torredemé: El port de Salou en el segle XVIII, editada a Tarragona el 1986 i del mateix autor, Vila-seca en el segle XVIII (Vila-seca 1999), i la del reusenc Salvador Vilase-

Detall d’una patent de la Junta de Sanitat de Vila-seca per als vaixells que salpaven del port de Salou i platges de Barenys (segle XVIII).

Institut Municipal d’Història (casa de l’Arcadia) de Barcelona (A.F. D-28054).

TAG 4t trimestre 2007

29

ca Anguera, Informació sanitària sobre el port de Salou (1805) (Reus 1976). Ja en la centúria següent cal esmentar els treballs de Francesc Valls Junyent1.

Recordem que a l’Arxiu Central del Port de Tarragona també podem consultar material del port de Salou corresponent al segle XIX2. Al Municipal de Vila-seca les entrades i sortides de Vaixells entre 1782-1800 i a l’Arxiu Comarcal del Baix Camp, en el fons municipal de Reus, precisament enguany es commemora el 200 aniversari de l’inici de les obres del canal navegable Reus-Salou, sobre el qual hom disposa de nombrosa informació, tant arxivística com bibliogràfica3: hi ha llibres de la Junta Protectora, tresoreria, registre de memorials, decrets i informes, correspondència, etc. des del 1784 fins el 1842.

NOTES 1

2 3

“Cambios estructurales en el comercio vinícola y progresos en la ciencia enológica en Cataluña durante el primer tercio del seiglo XIX”, Viñas, bodegas y mercados: el cambio técnico de la viticultura española 1850-1936. Saragossa 2001, pp. 239-264.

Port de Tarragona.Guia-catàleg de l’Arxiu Històric. Tarragona 1990, p. 23.

Margarida Riu, “Les festes per la col·locació de la primera pedra del canal navegable Reus-Salou, del 23 al 26 de novembre del 1805” a Butlletí informatiu de l’Arxiu Municipal de Reus (Reus) 10 (2005) ps. 15-22.

JOSEP M. GRAU PUJOL Arxiver

SERVEIS EXTERNS del COAATT ESPECIALISTES EN CONSTRUCCIÓ US OFEREIXEN EL MILLOR SERVEI EN UNA SOLA TRAMITACIÓ I A PREUS AJUSTATS ASSEGURANCES DECENNAL TOT RISC CONSTRUCCIÓ RC PROMOTOR-CONSTRUCTOR PÒLISSA D’AUTOPROMOTOR RC PER A GABINETS TÈCNICS, ADMINISTRACIONS...

OCT SEGUIMENT BÀSIC IMPERMEABILITZACIÓ DE FAÇANES CITAM GEOTÈCNIA CONTROL DE FORMIGÓ ALTRES ASSAJOS DEMANEU PRESSUPOST SENSE COMPROMÍS Dependències COAATT - Tarragona • Rambla President Francesc Macià, 6 • serveisexterns@apatgn.com TEL. 977 25 08 71 • FAX. 977 24 97 56

30

TAG 4t trimestre 2007

Patrimoni Patrimoni

Interior del Pretori o Castell de Pilats a mitjan del segle XIX (1852)

H

i ha edificis que perquè s´han construït sòlidament tenen una vida molt llarga i, amb modificacions i reparacions, s´han usat durant moltes centúries. A Tarragona en tenim diversos exemples. Un dels més evidents és el Pretori romà anomenat popularment Castell de Pilats.

Aquesta construcció, en realitat, és una part del gran i ben pensat complex o programa arquitectònic que es va dissenyar el segle I per convertir unes 18 hectàrees de la part alta del turó de Tarraco en una acròpolis aterrassada on hi haguessin els temples, edificis públics i equipaments propis de l´administració de la província anomenada Hispania Citerior o Tarraconensis, com ara arxius, tresoreria, aules de reunió… S´hi van disposar dues grans places. La de més amunt, situada aproximadament on ara hi ha la catedral, era el recinte de culte a l´emperador. La plaça situada a la terrassa immediatament inferior era la plaça de representació del Concilium Provintiae, i, amb més de 300 m. de llargada, era una de les més grans de tot l´imperi. Paret per paret amb un dels costats de la plaça, i a un nivell inferior, les grades del circ que anaven d´un braç a l´altre de la muralla separaven la part alta de la ciutat de les zones residencials que hi havia més avall.

Dins d´aquest projecte grandiós, es van aixecar dos edificis o torres que jugaven un paper clau quant al funcionament de tot el conjunt i la circulació de la gent. Aquestes dues torres situades estratègicament on l´oval del circ s´acostava més a la muralla, eren les de l´Antiga Audiència de la qual només en queda el basament, i la del Pretori o Castell de Pilats que fou en part refeta i modificda a l´edat mitjana i es conserva gairebé íntegrament. En realitat, aquesta torre era només un angle o cantonada del gran conjunt d´edificis que rodejaven la plaça de representació.

Allí hi havia les plataformes i escales que permetien pujar des de baix les voltes del nivell inferior del circ fins a dalt la plaça.

La torre del Pretori va ser destinada a diversos usos. A l´època romana hi havia els equipaments de l´administra-

ció provincial i feia la funció pràctica que s´ha dit. A l´edat mitjana es va convertir en fortalesa feudal i es passà a denominar Castell del Rei. Més endavant, va servir de caserna i després va ser parcialment destruïda pels francesos en la seva retirada a l´any 1813. Des de mitjan segle XIX fins a l´any 1953 va ser presó i actualment és un annex del Museu Arqueològic.

En Joan Jané, hereu de l´antiga pairalia de Freier a la Bisbal del Penedès va viure des de l´any 1805 fins el 1858.

Era extravertit, vital i apassionat, amb ganes de fruir de tot allò que li podia proporcionar la vida. Més instruït que la mitjana de les persones d´aquella època, podia mantenir correspondència amb ajuntaments, advocats, jutges i notaris. Sempre va simpatitzar amb el carlisme i això el va portar a un presidi de Sevilla durant dos anys i mig i ,més endavant, a una condemna de set mesos a la presó del Vendrell i al Castell de Pilats de Tarragona. La seva curiositat per tot el va empènyer a narrar el seu viatge a peu des de Sevilla a casa seva en només vint-i-tres dies i també la seva estada a la presó de Tarragona.

Els edificis sòlids tenen una vida llarga.

Aquest data del segle I

Acabada la segona carlinada o la guerra dels Matiners com s´anomena a Catalunya, els bans draconians del Govern castigaven amb penes duríssimes els habitants de les zones més conflictives que tinguessin alguna arma amagada. Als llibres d´òbits de la parròquia bisbalenca hi ha una apuntada que fa referència a un jove pagès afusellat a la mateixa vinya per haver-li trobat una escopeta en un forat de marge.

En un escorcoll fet a la masia de Freier s´hi van trobar dues escopetes i van agafar a l´hereu i al masover i els portaren emmanillats cap a la presó del Vendrell i després al Castell de Pilats.En tractar-se d´un hisendat no van gosar matar-lo

TAG 4t trimestre 2007

31

per aquell motiu.

En Joan Jané relata en poques ratlles tota aquella peripècia i la seva estada a la presó tarragonina. Descriu les estançes on va estar i que ell anomena quadres, les mides que tenien, la doblada de les parets, si estaven sostrades amb bigues o volta, els serveis que hi havia, els presos que s´hi trobaven i d´altres detalls. No sé si tenia llapis i paper per apuntar aquelles dades o si durant el temps que s´hi va estar va guardar a la memòria tot allò que veia i sentia.

He entrat al Pretori i he recorregut els diversos nivells i estances, podent comprovar amb les passes i amb l´observació de les parets, obertures i sostres quines eren les sales on va estar pres el meu conviletà l´any 1852. La que ell anomena quadra de baix i que diu que tenia una volta com una església, és la sala situada al primer pis on ara hi ha el magnífic sarcòfag d´Hipòlit trobat al mar . La quadra del mitg és la que es troba al nivell superior i que disposa de dos grans finestrals. Aquesta era una estança noble habilitada a l´edat mitjana per a les visites reials a Tarragona.

Suposo que han quedat altres descripcions del Pretori i algunes probablement molt anteriors. Totes són sempre interessants fins i tot per a l´arqueologia i la història ja que ajuden a comprendre algun detall de la llarga vida dels monuments o romanalles antigues i dels usos que s´els ha donat al llarg del temps. El relat del matiner bisbalenc té el valor de ser l´experiència d´un pres a les primeries del funciona-

32

TAG 4t trimestre 2007

ment del castell de Pilats com a presó. Deixem, però, que ho expliqui el mateix que ho va viure. Joan Jané tenia molt bona lletra i escrivia sempre amb un català força intel·ligible tenint en compte la desestructuració i anormalitat de la nostra llengua en aquella època.

“Lo dia 26 de dasembra any 1851. A las tres de la matinada van vaní 5 y lo cabo, van fé sis, que també y aviya Salvadó Alagret, de gordis (guàrdies) sivils del Vandrell, a casa Joan Jané ascorcollà y man pendra dugas escopetas y sa man andú a mi cap a la Bisbal. A mi y al areu masové i com vam esa a mas den Bosquet sa van anmanillà y as van portà a la prasó del Vandrell y si van taní fins lo diya 30 de Jané.

Lo diya 31 de Jané sa van tornà amanillà y as van portà cap al castell de Pilat a la quadra de baix que éran las 8 del vespra com y vam arribà, que en aquella codra (quadra) pasàvam de 40 presos. Que ni avya dos de aGustantí, que la un sa deya Joseph Teodoro, laltre as deya Joan que astava ascaxalat del davan. Ni aviya un altre que as deya Pera dels Guiamets, un altre que as deya Pau de Nilla. Que ni aviya de totas parts. Que taniya 40 pasas de llarc y 12 de amplari y una fon a dins ab una pica al dasota y sis fugons, ab sa comuna, ab 4 retxas y al damunt folta (volta) com una ahglesi (església).Ab unas parets que tenen 20 pams de dopbla. Diuan que axó tot era a la quadra de baix, que

éram la primera. Y qui no ovulga creura que u vagi astasta (estar-s´hi) o veura.

Lo diya 2 de fabré a dos quarts de 11 del damatí sa van treura adaclarasions, que lo fiscal sa deya Pascasi que era malitar, y lo seu ascrivà era un oma mol gros.

Que no éram només ells dos y yo, y am van di si ya no més que axó de las escopetas alegu san tornareu a casa. Que samblava mol bon oma. Los fets no u sé.

Lo diya 10 de fabré sa van treura a mi y al Pera masové de la quadra de baix y as van fé pogà (pujar) a la del mitg de quadra, que és la milló que ya, que és molt neta y astàvam mol bé. Que té 33 passas de llargari y 11 den plari (d´amplada), ab dugas reixas grans que tenen 12 pams del sari (d´alçada) y 6 den plari y un ratxat de fusta al portal de antrai per anraonà, que ancara que y vulgan tocà, si pot ficà lo bras tan com vòlan y anraonà també. Que allí no y posan sinó los més richs, aquells que pòdan mangà (menjar) una miqueta bé, ab sa comuna dins que as tanca ab una porteta, mol blanch y net, que tot guist (just) som 12 de presos y as fan di lo rosari cada nit. Al trispòl del damun y ya 55 bigas, que astà anbigat de llarch y ya 3 gasanàs y una arcada y una retxa xica al cap de mun.

Dasprés damun de la que éram ni avia una altre però no y vam esa dins, y moltas daltres que ni aviya però tampoic no y vam astà dins, sinò que as vèyan los portals. Allí a la quadra que éram ni aviya un de Reus que as deya Antonet y un de la Canonga que as deya Joseph, tambe ni aviya de Vila seca. Ni aviya un que li deyan Martí que era de un mas que an dèyan el mas del Martí, que deya que fa més de 50 bótas de vi y 20 de mistela, que era molt rich y casadó (caçador) y que conaxia mols amos de casa y richs. També conaxia lo Baronàs del Vandrell, lo Jaumet dopblero, lo Fontanilles de Bonastre y ma va giyà (guiar) de moltas cosas.

També y aviya un castallà que li dèyan Antonio que la seva dona sa li va morí de santimén, que astava allí Tarragona.

Lo diya 14 yo y la meva dona san vam anà trobà lo ascarsallé que as deya sanyó Pera dienli com és que nos portàvan cap al Vandrell com ya su avian dit, y ell as va di que ja tania la orda del Janaral que avíam de marxà lo diya deu de fabré y que na cadava aturdit, peró ell ya cuidaria per nantros. Lo que farà no u sé.

Lo dia 15 va vaní lo nostro fiscal al calabós,que as diu Pascasio, al vespra y li vam damanà que an vian de fé de nantros, y as va di que al dilluns que és lo diya 16 de corrén, sa avian de treura y portans cap al Vandrell.

Lo diya 17 del corrén que era lo dilluns, van vaní 2 gordis sivils a boscàs al castell de Pilat, y as van portà cap al Vandrell. Que tot lo camí va ploura, que vam patí mol

Part del manuscrit original d’en Joan Janè

entra fainch (fang) y mullats, y vam arribà a las 4 de la tarda, que dasaguida ma van fé pugà cap dal, que vaitg astà mol bé.

Lo diya 11 de mars yo y la dona vam fé dos mamorials per lo sanyó Miquel Arenas advocat, per tiral a Barsalona, que san va fé pagà 2 duros.

Lo diya 17 de juriol del mateix any ma van dar lo daspaitg a la prasó del Vandrell per nàman a casa sense cap diné, libra sens questàs pardonat de tot, sensa cap munta de res. Pero ya van fé prou de fem astà 7 mesos pres entra Taragona y al Vandrell.”

Per l´assumpte de les dues escopetes, Joan Jané de Freier va estar pres més de mig any al Vendrell i només 17 dies al Castell de Pilats.Les seves dots d´observació, però, van fer que en tant poc temps d´estada a la presó de Tarragona ens deixés una ràpida pinzellada de com era aquell vell edifci, del funcionament interior del presidi i la procedència d´alguns dels presos que s´hi estaven a mitjan segle XIX.

BENJAMÍ CATALÀ BENACH Arquitecte Tècnic

TAG 4t trimestre 2007

33

Cultura Cultura

Anar fent memòria (4) LES PRIMERES CLASSES Del febrer de 1964 al juny de 1965, com tots els ciutadans masculins d’aquests país que en aquell temps teníem al voltant de vint anys, em va tocar fer “la mili”. La sort (la bona sort) va fer que hagués de dur a terme aquesta prestació a la ciutat de Tarragona, al Regimiento de Infantería Badajoz 26, amb seu a l’avinguda de Catalunya, on avui estan els edificis de la Facultat de Ciències Jurídiques.

Després del període d’instrucció militar al campament de Sant Climent Sescebes i realitzar el curs de xofer al mateix campament, vaig ésser destinat al garatge de l’esmentat Regiment, destí que es caracteritzava per no haver de fer pràcticament res al llarg de tot el dia; l’únic temps que dedicava a fer quelcom de positiu fou l’emprat en donar classes d’analfabets als companys de destinació, els militars professionals no participaven en aquesta activitat ni com a professors ni com a alumnes.

Atès que encara disposava de prou temps lliure, vaig pensar en la possibilitat de dedicar unes hores al dia a treballar de la meva professió (la d’aparellador), motiu pel qual hem vaig decidir a visitar els cinc més un arquitectes que tenien despatx a la ciutat de Tarragona en aquells anys. Cap dels cinc em va rebre i fou el senyor Batlle (el més un) l’únic que em va atendre i com que era qui menys feina tenia (molt probablement per ser el més bon home i el menys addicte al règim), em va dir que quan fossin necessaris els meus serveis ja m’avisaria. Els despatxos dels arquitectes (tan ocupats) estaven dominats per uns delineants que tenien l’autoritat de donar o no feina als aparelladors en funció de les contraprestacions que oferien.

Després d’aquella experiència vaig seguir la tasca empresa amb els meus alumnes (companys de “mili”) que sortosament progressaven en coneixements. I fins i tot algun governant (realment intel·ligent) va decidir la possibilitat que els soldats poguessin promocionar-se i van crear el PPE (Programa de Promoción del Ejército).

Aquest programa oferia la docència als soldats i en el nostre cas es podien cursar dues especialitats: Mecànica de l’Automòbil i Instal·lador Electricista de la Construcció. Així, doncs, formant part del grup d’aprenents d’instal·ladors electricistes iniciàrem les classes teòriques i pràctiques al centre que tots coneixem com “La Laboral”.

Una vegada més, la bona sort va ésser la causant que alguns professors del curs em recomanessin per ingressar com a professor de “La Laboral”, fet que es va produir el dia 15 de febrer de 1965, dia que realment va representar el de la meva primera classe.

Taller de fusta, primers anys de la Laboral

34

TAG 4t trimestre 2007

Les matèries que hi havia d’impartir com a professor eren: Tecnologia de la Construcció i Tecnologia de la Fusta als alumnes d’Oficialia i Mestratge Industrial de Formació Professional i Construcció i Topografia als estudiants d’Enginyeria Tècnica Industrial. El grup d’alumnes d’Enginyeria eren més o menys de la meva edat i d’un nivell de preparació molt bona, tots ells eren becaris i per passar d’un nivell d’ensenyament a

un altre (d’oficialia, mestratge o batxillerat a enginyeria) havien d’obtenir una nota mitjana de 7 o més.

El tema a desenvolupar com a primera classe, dels alumnes d’Enginyeria fou “LAS ROCAS”; com és normal, l’única manera possible de poderme’n sortir no era una altra que aprendre de memòria el tema i recitar-lo quasi bé sense respirar:

Las rocas son..., se pueden clasificar..., existen las exógenas, las endógenas, las metamorfósicas, las simples, las compuestas, etc., etc., etc., Avui encara em tremolen les cames quan hi penso..., quina forma de fer el ridícul. Els alumnes, molt educats, no digueren res, o millor dit no pogueren dir res perquè en acabar la meva “dissertació” jo m’escapava de classe a tota velocitat.

Superada aquella primera experiència ja em sentia més reconfortat per seguir el camí iniciat (el de fer el ridícul davant d’un grup d’alumnes), i així com si no hagués passat res el dia de la següent classe jo em vaig presentar novament a l’aula.

“SORPRESA”, i quina sorpresa: totes les taules de la classe, incloent la del professor, al seu damunt estaven plenes de pedres de tots tipus i dimensions, d’immediat (segurament per evitar que jo sortís corrent) els alumnes molt correctament començaren a preguntar de quins tipus de roca es tractava la que em mostraven tot aixecant-la amb la mà, encara que molt probablement el que jo més em mereixia en aquell moment és que més les tiressin.

Després de l’ensurt i de demanar disculpes als alumnes, deixant clar que jo era “mig tonto” però que tenia la voluntat d’ajudar-los, i potser que també els hi podria ensenyar alguna cosa, signàrem la pau i després dels anys em sembla que aquella experiència fou enriquidora per a tots plegats, encara que en recordar-ho em tornen a tremolar les cames.

MARIA CASAS HIERRO Aparellador

TAG 4t trimestre 2007

35

Assessoria Assessoria JurídicaJurídica

Delictes contra l’ordenació del territori

C

ada vegada més, es produeixen actuacions judicials contra tots els agents que han intervingut en expedients de rehabilitació o de nova construcció en paratges o bé especialment protegits, o bé que tenen caràcter forestal o propers a indrets que estan sota el domini de l’Administració Pública.

La majoria de les vegades les denúncies són formulades per Agents Forestals, els quals, quan adverteixen actuacions d’aquesta mena, demanen informació a l’Ajuntament per contrastar si disposen de llicència i l’abast de la mateixa.

Algunes persones pensen que en llocs allunyats de la població és fàcil fer i desfer

Existeixen zones geogràfiques concretes en les quals s’han observat moviments constructius com a conseqüència de la compra de terrenys per part de persones estrangeres, especialment comunitàries, que són desconeixedores de les normes urbanístiques i pensen que en llocs allunyats del nuclis poblats poden fer i desfer segons la seva conveniència. Busquen sempre la salvaguarda de la seva privacitat. També es dona el cas de que per part dels que han intervingut en el procés de venda els hi proporcionen una tramitació que simula una legalitat. En què consisteix aquesta documentació? Doncs amb un expedient de rehabilitació puntual de l’antiga construcció a la qual

36

TAG 4t trimestre 2007

se li dóna el caràcter de caseta de camp per guardar les eines o bé per assecar els fruits del camp o qualsevol altra destinació afí. Amb aquesta documentació s’inclou un projecte tècnic signat per tècnic competent, assolint una aparença de legalitat que en el cas d’existir una denúncia es desfà com un terròs de sucre quan es submergeix en un líquid.

Molts d’aquests expedients estan signats per arquitectes tècnics ja sigui únicament o conjuntament amb un arquitecte. La veritat és que quan hi ha diligències judicials, el principal problema que tenim és que les construccions dutes a terme sota aquesta “aparença de legalitat” s’assemblen molt poc amb el contingut del projecte o amb la llicència. Normalment es procedeix a tirar a terra l’antiga caseta de camp, sempre amb l’excusa de que no aguantava i es procedeix a la construcció d’una nova construcció, amb les dependències residencials: lavabos, cuina, dormitoris, menjador, etc, etc. També es dóna el cas de què si s’aprofita l’antiga construcció habitualment es produeix un augment en la seva original volumetria, o es produeix la construcció d’edificacions colindants complementaris, com la construcció destinada a aparcaments, porxos, barbacoes, piscina, dipòsits per aigua, gas-oil, generador, etc.

Total. I aquí ve el problema. L’usuari està completament convençut de que està en la total legalitat, que li han venut un solar en el qual ell pensa que allunyat del “mundanal ruido” pot fer el que vulgui. Que, a més, té papers de l’Ajuntament i un projecte tècnic. Quan passen els Agents Forestals fotografien i prenen nota, es queden totalment sorpresos i quan, a més, els criden a declarar com a imputats al Jutjat com a presumptes autors d’un delicte contra l’ordenació del territori, llavors, en defensa seva, acusen a tots els que han proporcionat aquest desencert, especialment als tècnics.

Justament els tècnics són els que des del punt de vista tècnic-legal han de garantir la viabilitat de l’edificació, en primer lloc, a nivell de projecte, és a dir, s’ha de justificar que urbanísticament les tasques que consten en el projecte s’ajusten a la normativa. Aquí no es pot dir altra cosa, perquè després no valdrà poder al·legar que com autors d’un projecte desconeixíem la normativa municipal. En segon lloc, s’ha de verificar que l’expedient obté realment la Llicència Municipal i, en tercer lloc, i aquest es el més important, s’ha de verificar que la construcció duta a terme pel promotor de les obres s’ajusta al projecte i en cas de que s’aparti substancialment de l’expedient, s’ha de presentar immediatament la renúncia professional fent constar les causes de la renúncia.

Des del punt de vista legal és així. Altra cosa és la realitat, en la qual sovint li toca intervenir a l’arquitecte tècnic per fer un favor a un amic d’un amic, el qual li demana que signi un expedient d’un estranger que vol fer una actuació molt puntual en un lloc totalment allunyat i fora de control.

La remuneració econòmica gairebé sempre és simbòlica, encara que les repercussions legals posteriors poden ser totalment desproporcionades. Són desproporcionades perquè quan criden al Jutjat a un arquitecte tècnic aquest només pot argumentar que no sabia la realitat de la construcció duta a terme i que en moltes vegades no s’ha subscrit el CFO, però en realitat quan s’inicia un expedient d’aquesta naturalesa, MUSAAT envia sempre un escrit que adverteix que, en el cas de resultar declarat culpable, no empara a l’assegurat i que, a més, les possibles multes que puguin imposar-se no seran en cap cas assumides per MUSAAT. Total i en conclusió: UN DESENCERT. Per aquest motiu, aquest article va encaminat a evitar que els arquitectes tècnics puguin ser sorpresos en una possible bona fe, desconeixent les repercussions de caràcter negatiu que l’elaboració d’un expedient de “cortesia” pugui comportar.

Per tant, i com a conclusió: Si es rep un encàrrec d’aquesta naturalesa, s’han de adoptar tota classe de mesures per garantir la legalitat de l’actuació, verificant davant de les Administracions l’adequació a la normativa. També s’haurà de fer constar als promotors que a l’inici de les obres es comunicarà fefaentment al tècnic i que les obres reflectides a l’expedient només emparen les que justament estan documentades. Caldria a més prendre la mesura de tenir un arxiu fotogràfic digital del procés constructiu i, en acabar l’obra,

Estany Gras, port natural de l’Ametlla de Mar, als anys vuitanta. Un litoral molt amenaçat

signar el CFO amb fotos en les que es vegi que només s’ha fet allò que està projectat, de tal forma que en el cas de que després es facin construccions auxiliars colindants, es pugui acreditar que respecte d’elles no es te rés a veure. En primer lloc, perquè no està al projecte i, en segon lloc, perquè en acabar no consten en les fotografies fetes.

Els Jutjats comencen a anar plens d’aquestes actuacions i els Fiscals tenen especials instruccions per a prosseguir aquests procediments i per la via penal. Per tant, cal parar atenció!

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA Lletrat-assessor

TAG 4t trimestre 2007

37

Constantí

un espai d’oportunitats

AJUNTAMENT DE CONSTANTÍ

38

TAG 4t trimestre 2007

Un municipi amb una FORTA PROJECCIÓ

UBICACIÓ ESTRATÈGICA al Camp de Tarragona

El segon POLÍGON INDUSTRIAL de Catalunya

ESTACIÓ FERROVIÀRIA de mercaderies

Cruïlla de COMUNICACIONS TERRESTRES

AEROPORT Reus-Tarragona

VIURE A 5 MINUTS de Tarragona i de Reus

Òptims EQUIPAMENTS esportius i culturals

Centcelles PATRIMONI DE LA HUMANITAT