Tag 49

Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de

Tarragona

ag

2n trimestre 2008 Any XIII núm 49

El president del Consell del Baix Penedès Habitatge nou a Catalunya 2002-07 El Pla Estratègic del Camp de Tarragona Els agents de l’edificació L’administració electrònica

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’oficina: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15:30 a 17:30 h Divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau Secretaria: Míriam Ferrer, Mercè Obiol, Dora Fernández Comptabilitat: Àngels Recuero Visats: Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú, Eva Larraz i Katia Pesare Horari: De dilluns a dijous de 8 a17 h.

Divendres de 8 a 14 h.

Oficina del Vendrell: Óscar Franch C. Narcís Monturiol, 2 - 4 (cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 643 delegacio_vendrell@apatgn.org Dimarts i dijous: de 16 h a 19 h (només col·legiats residents) Oficina de Reus: Emma Pons Av. Onze de setembre, 4 Tel. 977 331 072 delegacio_reus@apatgn.org Dilluns i dimecres: de 16 h a 19 h (només col·legiats residents) LABORATORI D’ASSAIGS Tel. 977 524 537 citam-sa@terra.es / www.citam-sa.com Av. Europa, cantonada C. Bèlgica illa 14 Polígon Ind. Constantí · 43120 Constantí Director tècnic: Ernest Valls

Tag Edita: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

SERVEIS EXTERNS Assegurances, OCT, Laboratori d’Assaigs Meritxell Gispert, Cesca Toledano, Carme Vidal i Ana Almansa Tel. 977 249 998 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org CENTRE DE DOCUMENTACIÓ i BIBLIOTECA Alexandra Fortuny http://biblioteca.apatgn.org biblioteca@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic) gabtec@apatgn.org Marisa Rujano (Dinamització) formacio@apatgn.org Borsa de treball: Gabinet Tècnic Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Marcel Ramírez i Jaume Cabré informatica@apatgn.org REVISTA TAG Josep Maria Sanet Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídica: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Fiscal: Assessoria Mallol Tel.: 977 235 752 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Nancy Arispe tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern Consell de Redacció Jesús Moreno (Vocal Junta), Pablo Fernández de Caleya, Alexandra Fortuny, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Producció revista Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Meritxell Gispert · Tel. 977 212 799 Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

President Julio Baixauli Cullaré Vicepresident Adolf Quetcuti Carceller Secretària Montserrat Muñoz Madueño Tresorer Jordi Adam Andreu Comptadora M. Teresa Solé Vidal Vocals Josep Marsal Sans José Luis Hernández Osma Jesús Moreno Martos Francesc Xavier Llorens Gual Joan Ferré Menasanch

Editorial

Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Diagnosis

E

Cooperativa del Pinell de Brai Foto: Nou Silva Equips

n L’ENTREVISTA Jordi Sánchez, president del Consell Comarcal del Baix Penedès Pàgs. 4-7

n GABINET TÈCNIC Habitatge nou a Catalunya 2002-07 Pàgs. 8-11

n TERRITORI El Pla Estratègic del Camp Pàgs. 12-15

n ACTIVITAT COL·LEGIAL Els agents de l’edificació i el CTE. Expo Zaragoza 2008 Pàgs. 16-19

n ASSESSORIA JURÍDICA La usucapió de les servituds de desguàs, de pas i llum i vistes Pàgs. 20-21

ls refranys populars, sempre tan savis, ja avisen: vent a favor, tothom hi navega. El problema són els temporals. I ara l’economia, i per extensió el nostre sector professional, ho viu i ho pateix. Però cal bellugar-s’hi, encertar el rumb, encarar les veles, endevinar l’horitzó.

Des del Col·legi no ens estem quiets. Continuem els cicles de formació, els curts i els llargs, els bàsics i els més universitaris i tècnics. Convoquem trobades: important la dels “agents de l’edificació”. Exposem les nostres dades més fidedignes als nostres mitjans de difusió.

Apugem el nivell, i busquem sortides i alternatives.

Tenim la sort que ens hem dotat d’uns equips directius i professionals que funcionen. Hem sabut preservar i augmentar el nostre patrimoni social. Aquests actius compten i ens permetran actuar. Confiem que, per altres parts, els governs apliquin noves mesures, el sector financer no es quedi només a les seves oficines i amb els seus balanços (fins ara tan positius) i hi hagi un nou esforç inversor i de consum privat. El nostre país és admirat. La nostra zona és molt dinàmica i és àrea estratègica de futur. L’optimisme és una virtut no un defecte.

Però les coses no van bé o malament perquè sí. Finezza en les diagnosis.

n LABORATORI D’ASSAIGS Obres d’urbanització (1) Pàgs. 22-24

n SEGURETAT LABORAL La Ley de Subcontratació Pàg. 26-28

n CONSTRUCCIÓ

NORMES DE PUBLICACIÓ

L’art de la rehabilitació Pàgs. 30-31

n FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Concurs de dibuix: Ajudem la gent més propera Pàg. 32

n INFORMÀTICA L’administració electrònica Pàgs. 34-36

n ESPAI AL TEMPS La construcció romana (17) Pàg.37

La revista TAG és el mitjà de comunicació i difusió del COAATT amb el públic en general per informar i promoure la professió. Es publica trimestralment i recull temes relacionats amb l’actualitat del sector professional i l’àmbit historiogràfic i cultural.

La revista és oberta a la recepció de propostes d’articles, sempre que s’ajustin a les següents normes: • Els treballs s’han d’acompanyar de les dades complertes d’identificació i localització de l’autor personal o col·lectiu d’aquest.

• Els articles, que es presentin per a la seva publicació a la revista TAG, hauran de ser inèdits i no es podran sotmetre a altres publicacions fins que no hagin estat desestimats pel Consell de Redacció.

• Els articles admesos i publicats passaran a ser propietat de la publicació, que se’n reserva els drets d’autor.

Per presentar articles a la valoració del Consell de Redacció, cal posar-se en contacte amb el COAATT al telèfon 977.212.799, o per correu-e: secretaria@apatgn.com

n CULTURA Anar fent memòria (6): Com un ou a una castanya Pàgs. 38-39

Tag

2n trimestre 2008 [ 3 ]

L’entrevista

Entrevista a Jordi Sánchez

president del Consell Comarcal del Baix Penedès

“CAL CONVERTIR LES URBANITZACIONS EN BARRIS O DISTRICTES” El nostre col·legiat, Jordi Sánchez, és des d’aquest mandat alcalde de Calafell i president del Baix Penedès, una comarca ròtula o fronterera que és, se sent i pensa com una veritable “comarca”, tot un centre logístic i turístic, de serveis i residencial.

Conversem sobre: les aspiracions municipals en uns moments durs econòmicament, la participació ciutadana al POUM, l’impacte de les carreteres, les línies interiors ferroviàries, l’aigua i les dessaladores, el Passeig Marítim com a museu, el desplegament dels mossos d’esquadra, etc. Bullen la realitat i els projectes.

Calafell és un punt estratègic de les comarques de Tarragona. Situada al límit territorial de Tarragona i molt propera a Barcelona, aquesta població viu intensament del sector turístic i també del de serveis. En aquests moments hi ha molts projectes en fase d’execució i altres que s’han d’iniciar dins aquest mandat que s’ha iniciat amb vostè al capdavant de l’Alcaldia de Calafell. Vostè va prendre possessió del càrrec el 16 de juny del 2007. Quin balanç en fa a hores d’ara d’aquests primers mesos?

Jo ja havia estat Alcalde de Calafell dos anys i per tant fins ara hem intentat recuperar tots aquells projectes que teníem previstos en aquells moments posant-los perquè el nostre municipi creix 1.300 persones per any i per tant ha calgut modificar-los, adequar-los a les necessitats actuals. Ara tenim empadronades més de 25.000 persones tot i que hi ha molta gent que hi viu però no hi està. Jo calculo que si els suméssim tots arribaríem als 40.000. Per això volem encetar diverses accions per aconseguir que tothom que viu a Calafell s’hi senti identificat i s’hi empadroni. Això ens pot donar recursos econòmics molt importants. Pensi que un Ajuntament no deixa de ser una empresa i per tant com més diners té molt millor per executar els pro-

jectes que es dissenyen per millorar els serveis del municipi.

Un ajuntament no deixa de ser una empresa i per tant com més diners té molt millor per executar els projectes Els darrers mesos hem analitzat a fons la situació econòmica i hem vist que pràcticament no queden recursos econòmics i per tant cal posar imaginació i treballar per buscar totes les subvencions que siguin possibles per millorar l’economia local tot controlant la despesa.

Ara estem treballant per aconseguir que se’ns inclogui dins la Llei de Barris amb la reforma Segur que és un barri del nostre municipi que té 60 anys i que en aquests moments està mancat de serveis i, especialment, serveis a les persones com són els equipaments.

Una altra via de subvenció ha de ser la creació d’un Pla d’Excel·lència que ens permetria millorar la població a nivell patrimonial i cultural incrementant de pas els ingressos.

Tag

2n trimestre 2008 [ 4 ]

Per tant aquest 2008 serà un any de projectes.

Serà un any de projectes tot i que n’hi ha molts que ja comencen a ser una realitat perquè hi estem treballant intensament. Fa poc vam col·locar la primera pedra de la piscina climatitzada que és un projecte molt emblemàtic i necessari.

També hi ha diversos vials que aviat seran sotmesos a una intensa millora com pot ser la entrada a la platja des de la rotonda de la Creu Roja en direcció cap a l’estació que és l’accés principal del barri de la platja.

Quan vam arribar al govern s’estava millorant la travessia de Segur i el que hem fet ha estat millorar encara més el projecte per convertir-la més en una rambla que no pas en una carretera com es volia per part de l’anterior equip de govern. Hem fet les millores amb el vist i plau de la Generalitat i si tot avança sobre les previsions, aquesta millora estarà enllestida aquest mateix estiu. Hi ha molts projectes en marxa.

Entre les actuacions de caire social hi ha també la construcció del nou CAP en uns terrenys que l’Ajuntament ha cedit al Servei Català de la Salut. Quines obres d’àmbit social hi ha previstes?

Per a nosaltres la prioritat és la millora dels serveis a les persones. Per això en aquest mandat volem fer el CAP de

L’entrevista Calafell i fins i tot obri-ne un altre a Segur de Calafell per evitar que la gent es desplaci d’un punt a l’altre. A nivell educatiu, creiem que cal una escola a la platja i una a Segur i ja hem aprovat la construcció de tres escoles bressol amb la possibilitat de fer-ne una quarta.

A això hi sumaríem un Institut de Secundaria on es pugués fer formació i també el batxillerat. Per a la tercera edat i dins d’aquest mandat, tenim previst fer una Residencia i Centre de Dia. Ja estem fent les gestions per tirar aquest projecte endavant i enllestir-lo dins aquest mandat.

Deixi’m que parli de mobilitat perquè vull destacar que ja hem canviat el contracte del transport urbà i n’hem adjudicat una de nova que ens ha permès incrementar el nombre de línies passant de les dues que teníem a tres i reduir el temps d’espera a la parada a la meitat.

Ara els autobusos entren a la plaça del poble i a la zona de la platja on abans no accedien. Les millores a nivell educatiu, sanitàries i de mobilitat són molt notables.

Si que he de dir que al tenir tres zones urbanes grans i 25 urbanitzacions, l’urbanisme a Calafell té les seves complicacions a nivell de gestió i per tant cal que les urbanitzacions tinguin uns serveis mínims i, en un futur, sigui l’Ajuntament qui rebi la recepció d’aquests serveis que ara ja tenen i els que crearem. En el fons es tracta de convertir això que anomenem urbanitzacions en barris o districtes.

Parlem del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM. S’ha constituït fa ben poc el Consell Assessor que és l’òrgan de participació ciutadana que dirigirà la redacció del POUM. Com ha de dibuixar-se, segons aquest document, el futur urbanístic de Calafell?

Hi ha uns trets on tota la ciutadania hi està d’acord. Tenim l’Agenda 21 consensuada per tots els grups municipals i això ja ens marca en certa forma el nostre creixement futur. A nivell urbanístic tenim clar que no farem cap més urbanització perquè el que cal és incrementar la qualitat de les àrees ja obertes. La residència de la gent gran és molt important i forma part del creixement del municipi.

Enllestir el passeig marítim és una altra de les prioritats incloses al Pla Urbanístic i cal remodelar tota l’àrea que uneix l’estany amb el terme d’El Vendrell. Aquí

Jordi Sánchez al despatx d’alcaldia de l’Ajuntament de Calafell

hi tenim un projecte molt potent perquè ens permetrà crear el que probablement serà el primer passeig marítim de tot l’Estat que es convertirà en un museu a l’aire lliure.

Li agradaria que el nou Pla d’Ordenació Urbanística fos consensuat amb la resta de formacions polítiques?

Si. Jo crec que en aquests temes cal el màxim consens polític. Quan es va redactar l’Agenda 21 nosaltres ens hi varem sumar com a oposició i ara jo demano a l’oposició que se sumi al POUM. A molts ajuntaments l’equip de govern fa la proposta del POUM a la resta de partits i si volen s’hi sumen. Nosaltres ho hem fet diferent. La societat civil hi participa i hi té majoria des del primer dia i per tant hi ha moltes més possibilitats de consens.

Pacte territorial Parlem d’infraestructures i de la recent visita del subdelegat del Govern, Joan Maria Abelló, a Calafell. Un dels temes que van parlar va ser el pas pel municipi de la futura autovia que substituirà l’actual carretera N-340. Abelló li va plantejar la possibilitat que s’arribi a un pacte territorial

Tag

2n trimestre 2008 [ 5 ]

com s’ha fet a altres punts de les comarques de Tarragona. Quina proposta fan vostès i quines divergències hi poden haver amb les propostes dels tècnics?

Al ser municipi costaner tenim un límit físic molt important, el mar mediterrani.

Per tant hem de jugar amb el creixement d’infraestructures amb molta precaució.

Si parlem de la variant de la N-340, la que es coneix com a A-7, el projecte que volen executar ens passa d’una manera molt agressiva i per tant demanem que els traçats elaborats per Foment es puguin recuperar i discutir. En tot cas i en última instància, si la variant ha de passar per Calafell, que hi passi però en túnel que és una possibilitat viable.

Vam parlar també de les eines de creixement territorial perquè ara tenim en joc dos projectes que tenen incidència en el camp de Tarragona. Un és el Pla Estratègic que dirigeix la URV i l’altra el Pla Territorial del Camp de Tarragona.

El primer es basa més en el creixement socio-econòmic i l’altra incideix més a nivell d’infraestructures. En aquest cas vaig parlar del tema com a alcalde de Calafell però també com a president del Consell Comarcal del Baix Penedès. El més normal és reunir els ajuntaments per a escoltar-los i elaborar propostes però jo he volgut donar participació al territori. Per això vaig convocar tres sessions específiques de participació on tota la societat del Baix Penedès hi va dir la

L’entrevista

Restes de l’església i el castell (segle XI), a una atalaia de Calafell poble

seva. Al final hem conclòs que cal demanar a la Generalitat que faci un Pla Director de la nostra comarca per desenvolupar el nostre territori des d’un àmbit més específic.

altres que tenen algunes dificultats. El Pla Territorial és una bona eina per a re-equilibrar el territori i crec que cal que pensi i molt en la nostra ubicació i capacitat de creixement equilibrat.

Ara parlarem de la seva funció com a President del Consell però abans, per acabar aquest part de la conversa com a Alcalde de Calafell, voldria que em parli del Consorci del Transport Públic de Catalunya. Calafell ha sol·licitat el seu ingrés a aquest òrgan per a fer tot un seguit de peticions. Quines?

He demanat que ara que es vol fer el bitllet tarifat al Camp de Tarragona també s’hi inclogui la comarca del Baix Penedès. Caldrà modificar els estatuts però és important perquè és una incidència molt important dins del Pla Territorial ja que forma part de la mobilitat. Nosaltres ho tenim bé per anar a Barcelona però se’ns complica si volem anar a la zona de Tarragona, Reus i Valls. Jo els exigeixo que ens mirin amb uns altres ulls perquè en aquest sentit ens tenen una mica deixats.

Hi ha una sèrie de ciutats i poblacions que es poden permetre créixer i

Ara sí que entrem a parlar de la Comarca del Baix Penedès perquè vostè és el President del Consell Comarcal. Quin balanç en fa d’aquests primers mesos al capdavant d’aquesta institució?

La situació al Consell Comarcal del Baix Penedès és nova a nivell polític perquè ha estat 19 anys governant el mateix partit. Això té coses bones i coses dolentes. S’han fet coses ben fetes i d’altres que cal que no tinguin continuïtat.

El primer que cal fer es reformar la llei electoral. Jo sóc dels que opino que els governants haurien d’estar al seu càrrec un màxim de dos mandats tot i que el mandat caldria que es prolongués a sis anys. Dit això, el meu balanç fins ara és positiu perquè aquesta comarca té grans possibilitats de creixement i un bon futur per endavant. Hi tinc dipositades moltes esperances i una gran il·lusió.

Una de les preocupacions, com en el cas de Calafell com a municipi,

Tag

2n trimestre 2008 [ 6 ]

és tot allò derivat de les infraestructures. Millorar la comunicació viària interna i la del Baix Penedès amb les comarques del seu voltant són objectius clars com també ho és la millora de la connexió ferroviària. Com veu aquest tema?

A nivell ferroviari, la línia interior té moltes deficiències. Quan vam patir el problema de l’Alta Velocitat, els esvorancs i els problemes de rodalies, vaig proposar que es millorés la línia interior incrementant les freqüències. Ens van fer cas i es va demostrar que es beneficia els ciutadans del Baix Penedès. Ara val la pena que en aquells projectes que tenen com a element la línia de rodalies i que inclouen un traspàs de competències de l’Estat a la Generalitat, s’estudiï la situació i es millorin les línies recuperant la que va fins a Tarragona i recuperant la de Roda de Berà que ara està inactiva i que ens comunicaria amb l’estació de l’AVE de Perafort.

Tenim aquesta estació de l’AVE al Camp de Tarragona però ara ho tenim molt malament per arribar-hi i millorant aquestes línies o recuperant-ne d’altres es posa solució a aquest greuge que patim ara.

L’entrevista Fem referència a una altra preocupació que en aquest cas és a nivell estatal, la disminució dels recursos hidrològics. Cada cop hi ha menys aigua i una alternativa és la instalació de dessalinitzadores. Una delegació del Consell Comarcal del Baix Penedès va visitar recentment una planta dessalinitzadora de Palma per conèixer a fons el funcionament i els avantatges d’aquest equipament. Ara es par-

La professió d’arquitecte tècnic dona moltes possibilitats de coneixements del territori la de la possibilitat de construir-ne una a Cunit. Com està aquest projecte ?

Crec que va ser una visita molt interessant i que ens va servir per a definir aquest projecte de la futura construcció de la dessalinitzadora que ubicaríem entre els termes de Cunit i Cubelles i per tant entre les comarques del Baix Penedès i el Garraf. Aquesta obra és molt important i hem d’intentar que les obres comencin el proper any per a enllestir-les l’any 2010. Suposa un suport a l’aigua que la nostra comarca rep de l’Ebre. He de matisar que aquesta dessalinitzadors no subministrarà ni de bon tros el cent per cent de l’aigua que es consumeix però donarà una tranquil·litat a la comarca. Aquest suport que deia pot ser molt necessari durant els mesos d’estiu, quan la població augmenta, o amb vista a satisfer necessitats futures d’abastiment d’aigua potable. L’intercanvi d’opinions amb els responsables de la planta de Palma va ser molt positiu perquè també es va parlar de l’impacte ambiental que suposa una obra com aquesta i aquí deixo ben clar que la dessalinitzadora de Cunit es construirà en una zona allunyada del nucli urbà.

Faci’m un balanç de la presència dels Mossos d’Esquadra a la co-

marca del Baix Penedès arran del seu desplegament el passat mes d’octubre. S’ha notat aquesta presència a nivell de seguretat ciutadana?

S’ha notat i molt. No evitaràs que els robatoris continuïn però la estadística ha millorat i això és un fet. De cara al ciutadà i com nosaltres tenim moltes urbanitzacions és bo que s’hagi incrementat la presència als carrers amb l’arribada dels Mossos i combinada amb la dels nostres agents de la Policia Local.

Parlem d’un tema que ha generat polèmica. Que en pensa del projecte de Logis Penedès. Cal tirar-lo endavant, s’ha de frenar o cal que sigui el territori i els ciutadans que ho decideixin?

En aquest tema no s’ha de fer cap demagògia i ha de quedar clar que Catalunya ha de fer les seves planificacions estratègiques. El nostre país té un paper clau en la logística com també el té en el turisme. En aquest sentit, tenir centres logístics ens situa molt millor en el marc d’Europa. En el cas del Baix Penedès, aquesta comarca està situada en un lloc que és de pas però que no rep masses inversions i per tant allò que ens arriba ho hem de rebre amb bons ulls.

Aquesta plataforma per a usos logístics no és dolenta. Les mercaderies passen per les carreteres de les nostres comarques i per tant jo el que dic és ben clar.

Que tots aquells camions i transports

de mercaderies que circulen pel Baix Penedès, portin les mercaderies, s’aturin, es prenguin un got d’aigua i continuïn el seu camí. Estem parlant d’ubicar-ho en un terreny agrícola sense cap valor potencial i de convertir-nos en una zona important a nivell logístic.

Ara estem en la línia d’escoltar el territori i sabem que hi ha gent en contra però, analitzant a fons els pros i contres, cal pensar en la potencialitat que donarà aquest equipament a la comarca.

Per acabar, vostè és arquitecte tècnic d’ofici tot i que ara estigui endinsat en el món polític com alcalde de Calafell i president del Consell Comarcal. Segueix exercint l’ofici?

Em dedico des del 1982 em dedico a la taxació i ho compatibilitzo amb la política perquè crec que no és bo deixar aquesta professió. Em pren molt temps la dedicació a l’Ajuntament i al Consell però segueixo exercint el meu ofici. Analitzant el futur d’aquest col·lectiu he de dir que la professió d’arquitecte tècnic dona moltes possibilitats de coneixements del territori. Som el complement imprescindible a l’arquitecte, una peça molt important dins la societat.

ÒSCAR RAMÍREZ Redacció TAG

PERFIL En Jordi Sánchez Solsona va néixer fa 59 anys a Terrassa, es va fer gran a Matadepera i va arribar a Calafell fa tres dècades. Hi va venir de vacances però s’hi va quedar captivat pels seus paisatges i la seva gent.

Va jugar al Club de Futbol Calafell i més tard va començar a treballar a l’Ajuntament. A Calafell hi ha format la seva família i hi ha fet la seva carrera professional com a urbanista. Arquitecte Tècnic d’ofici, el Jordi Sánchez s’ha dedicat plenament a la política. Ha guanyat les eleccions en tres ocasions però els pactes l’han portat a ser cap de l’oposició una vegada i a no finalitzar el seu mandat com a alcalde en una segona ocasió. Ara ocupa de nou aquest càrrec i ho fa amb molta il·lusió mentre prepara el Doctorat de la seva carrera. Jordi Sánchez és una persona dialogant, atenta amb els qui hi conversen. Prefereix els discursos llargs i entenedors a les explicacions més breus que poden crear dubtes. Un dels seus plaers és passejar pel seu estimat Calafell, municipi que coneix pam a pam com alcalde i arquitecte tècnic. Assegura que la millor recompensa que podria rebre per part dels ciutadans és la que ara ha tingut, ser-ne el seu portaveu i gestor.

Tag

2n trimestre 2008 [ 7 ]

Gabinet Tècnic HABITATGE NOU A CATALUNYA 2002/2007 Els resultats del passat 2007 sobre construcció d’ habitatge nou a les comarques de Tarragona segons les dades de visats del Col·legi d’Aparelladors i Arquitecte Tècnics de Tarragona confirmen un esperat canvi de tendència del sector i la reorganització d’un mercat amb valors per sobre del normal durant els anys 2005 i 2006. A continuació passem a descriure les dades sobre obra nova iniciada i tipologia d’habitatge en l’àmbit d’actuació del COAATT i a altres províncies catalanes:

OBRA NOVA INICIADA HABITATGE NOU INICIAT. Comarques Tarragona

HABITATGES NOUS INICIATS COMARQUES DE TARRAGONA 2002

2003

2004

2005

2006

18.000 16.000

2007

El passat 2007 es van visar a les comarques de Tarragona 11.078 nous habitatges, un 32,24 % menys que al 2006, uns resultats que retornen al sector als valors absoluts dels inicis de la dècada, i molt lluny del creixement del 18% de l’any 2005.

Una dada que es reprodueix al conjunt del país, a Catalunya, el nombre d’habitatges nous iniciats cau un 32,73%.

Desembre

14.000

Novembre

12.000

Octubre Setembre Agost

10.000

Juliol Juny Maig

8.000 6.000

Abril

4.000

Març

2.000

Febrer Gener

0 2002

2003

2004

2005

2006

2007

HABITATGE NOU INICIAT

HABITATGES NOUS INICIATS RESTA DE CATALUNYA

140.000 120.000

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Barcelona

40.020

45.032

51.657

55.864

66.022

44.157

80.000

Girona

12.273

15.411

16.243

18.248

22.398

14.658

60.000

Lleida

4.349

6.433

8.704

11.000

13.864

9.878

Terres de l’Ebre

5.184

7.562

6.473

6.965

8.485

5.744

74.498

88.649

96.481 107.834 127.117

85.515

100.000

40.000 20.000

Catalunya

0

2002

2003

2004

2005

Tarragona

2006

2007

Catalunya

Habitatge nou iniciat 70.000 60.000

Tarragona

50.000

Barcelona

40.000

Girona

30.000

Lleida

20.000

Terres de l'Ebre

10.000 0 2002

2003

2004

Tag

2005

2006

2n trimestre 2008 [ 8 ]

2007

Gabinet Tècnic OBRA NOVA ACABADA HABITATGES NOUS ACABATS COMARQUES DE TARRAGONA

Tarragona

2002

2003

2004

2005

2006

2007

9.309

8.931

12.951

12.084

13.715

15.625

HABITATGES NOUS ACABATS RESTA DE CATALUNYA 2002

2003

2004

2005

2006

2007

35.852

36.943

36.120

35.104

37.676

39.722

Girona

9.793

9.959

10.601

11.942

13.788

12.990

Lleida

3.880

4.325

4.605

5.937

5.860

6.879

Terres de l’Ebre

16.013

17.571

19.775

21.723

19.985

19.989

Catalunya

65.538

68.798

71.101

74.706

77.309

79.580

Barcelona

Respecte a 2006, el nombre d’habitatges nous acabats creix un 13,92% a les comarques de Tarragona, mentre que al conjunt de Catalunya l’increment és més moderat, d’un 2,94%.

Representativament, les tendències dels finals d’obra visats a les comarques del Camp de Tarragona, com es pot apreciar a la gràfica, són com en el cas de la vivenda iniciada, molt similars entre els anys 2005, 2006 i 2007. Per contra, de 2000 a 2004, sense inflexions molt importants, mentre que el Camp reduïa el finals d’obra, el conjunt de Catalunya els incrementava.

Són precisament els valors incrementals dels anys 2005 (18%) i 2006 (3,5%) els que estan generant, per haver-se finalitzat molts aquest any, un volum d’oferta al mercat que conjuntament amb altres factors està produint un canvi de tendència. Els visats de finals d’obra han passat dels 12.084 al 2005, fins als 15.625, al 2007, amb un increment del 26,82%.

Habitatge acabat 90.000 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0

2002

2003

2004

Tarragona

2005

Habitatge nou (acabat-iniciat)

2006

2007

18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Catalunya

Habitatge nou iniciat Habitatge nou acabat

Habitatge nou acabat 45.000 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0

Tarragona Barcelona Girona Lleida Terres de l'Ebre 2002

2003

2004

2005

Tag

2006

2n trimestre 2008 [ 9 ]

2007

Gabinet Tècnic PRINCIPALS CANVIS PER COMARQUES Per comarques els resultats varien considerablement. Priorat i Ribera d’Ebre creixen un 58,38% i un 47,80 % respectivament, un resultat certament espectacular, encara més en el cas de la Ribera on es passen dels 505 al 746 nous

habitatges en aquest any. El Baix Camp i el Baix Penedès baixen un 46,16% i un 43,72%, mentre que la Conca I l’Alt Camp presenten caigudes per sota de la mitja amb un 32 i un 16% respectivament.

HABITATGES NOUS INICIATS PER COMARQUES

Habitatge nou iniciat per comarques

2002

2003

2004

2005

2006

2007

565

693

701

791

908

763

Baix Camp

4.204

5.049

5.060

5.233

5.081

2.735

Baix Penedès

3.155

3.227

2.895

3.789

3.730

2.099

137

196

178

347

487

329

Priorat

20

111

81

108

99

156

Ribera d’Ebre

73

154

209

532

505

746

4.517

4.781

4.280

4.958

5.539

4.250

Alt Camp

Conca de Barberà

Tarragonès

HABITATGES NOUS ACABATS PER COMARQUES

Habitatge nou acabat per comarques

2002

2003

2004

2005

2006

2007

308

388

432

515

627

719

Baix Camp

2.796

2.808

4.014

3.915

4.597

5.625

Baix Penedès

2.115

1.995

3.063

2.685

3.134

2.714

Conca de Barberà

91

104

133

139

202

588

2.000

Priorat

26

5

18

106

58

95

1.000

Ribera d’Ebre

65

83

93

107

251

548

0

3.908

3.548

5.198

4.617

4.846

5.336

6.000

Alt Camp

Tarragonès

5.000 4.000 3.000

2002

2003

2004

2005

2006

2007

BLOCS ENFRONT D’HABITATGE UNIFAMILIAR La distribució en relació al tipus constructiu reflecteix el mateix canvi de tendència general, amb una major incidència en habitatge plurifamiliar. L’habitatge unifamiliar al 2005, en el moment de màxim creixement i preus del sòl molt alts, va co-

mençar a baixar d’una manera molt sostinguda. En contra, el comportament de l’habitatge plurifamiliar és molt més brusc, amb una baixada espectacular, més acusada inclús que la tendència general.

HABITATGE NOU tipus constructiu. Comarques de Tarragona HABITATGES NOUS INICIATS

14.000 12.000

11.074 9.590

2007

9.531

10.000

12.033

Unifamiliars

8.218

Plurifamiliars

2003

4.621

9.590

2004

3.873

9.531

4.000

2005

4.682

11.074

2.000

2006

4.314

12.033

2007

2.860

8.218

8.000 6.000

0

4.621

2003

3.873

2004 UNIFAMILIARS

4.682

4.314 2.860

2005

2006

2007

PLURIFAMILIARS

Tag

2n trimestre 2008 [ 10 ]

Gabinet Tècnic TENDÈNCIES D’HABITATGE NOU VISAT A DESTACAR La tendència del sector aplicada als municipis identifica en molts casos altres factors que la tendència general no percep. Planejaments urbanístics, modificacions d’ordenances, el preu del sòl específic, l’ús residencial; són circumstàncies que modifiquen de manera significativa el comportament d’un municipi en particular. Al 2005 i 2006 hem pogut veure com creixien espectacularment petites poblacions amb bones comunicacions i preus per sota de la mitja, segones residències o capitals de comarca que desenvolupaven nous sectors de creixement.

A destacar Tarragona i Valls que creixen en habitatge iniciat nou aquest 2007, un 17% i un 67% respectivament si el comparem respecte el 2006. Per contra les ciutats turístiques baixen per sobre del 30% i ciutats amb creixements anteriors com Reus o el Vendrell baixen un 38,70% i un 54,53% respectivament.

HABITATGES NOUS INICIATS PER MUNICIPIS 2002

2003

2004

2005

2006

2007

Tarragona

1.806

1.507

861

1.379

1.009

1.180

Reus

1.365

1.564

1.369

1.247

1.589

974

El Vendrell

1.483

1.499

1.242

1.548

1.432

651

Cambrils

940

1.245

1.502

1.349

800

437

Vila-seca

399

858

513

661

483

236

Salou

638

661

1.000

219

702

533

Segur de Calafell

114

267

262

364

301

199

Cunit

377

405

270

277

246

105

Calafell

681

566

543

880

865

624

Valls

430

449

275

365

177

295

HABITATGE NOU ENFRONT D’ALTRES INTERVENCIONS PROFESSIONALS Destaquem l’impacte de l’obra nova respecte altres tipus de visat, on podem veure que es continua la bona tendència respecte altres tipus d’intervencions professionals.

La desacceleració de la construcció de vivenda de nova planta repercuteix en la feina de l’arquitecte tècnic com hem pogut veure en el gràfic anterior, però les intervencions professionals que en pot fer són moltes, des de la rehabilitació d’edificis, als projectes d’activitat, la seguretat, les valoracions, les peritacions, els projectes de parcel·lació, els certificats, informes, etc., una multitud de serveis que creix en els últims anys.

Visat d’obra nova - altres (Comarques de Tarragona)

Tag

2n trimestre 2008 [ 11 ]

Territori

EL PLA ESTRATÈGIC DEL CAMP Trobar el “mínim comun denominador”

E

l Pla Estratègic del Camp de Tarragona, és un projecte que s’ha elaborat per iniciativa de la Mesa Socioeconòmica del Camp, formada per deu institucions –Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona, Cambres de Comerç de Reus, Tarragona i Valls, Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Micro, Petites i Mitjanes Empreses de Catalunya, Unió General de Treballadors, Unió de Pagesos i Universitat Rovira i Virgili–, avalada per la Generalitat de Catalunya i oberta a tothom.

Aquest Pla estratègic és un full de ruta que permetrà situar el nostre territori en un escenari ambiciós i que ha de comptar imprescindiblement amb tres àmbits de la societat: les administracions públiques, les institucions i la societat civil.

Era necessari per a poder dissenyar aquesta senda de canvi, el consens entre els diferents col·lectius i territoris que configuren el Camp de Tarragona (el Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i El Priorat).

Si un territori com el Camp de Tarragona troba el “mínim comú denominador” que uneix als actors territorials, el potencial de transformació incrementarà força.

La metodologia emprada per a treballar les diferents línies estratègiques ha estat la creació de sis grups de treball: 1 Territori i infraestructures, 2 Transports, comunicacions i mobilitat, 3 Capital humà i qualitat de vida, 4 Institucions i serveis socials, 5 Desenvolupament tecnològic i internacionalització i 6 Foment de la iniciativa social i empresarial.

Des de cadascun d’aquests grups de treball s’han desenvolupat unes línies estratègiques que s’han aprofundit des dels grups i unes línies transversals que eren comunes a tots els grups. Aquestes línies estratègiques han estat:

TERRITORI I INFRAESTRUCTURES 1. Consolidar el Camp de Tarragona com un àmbit territorial format per sis comarques i una conurbació central que comparteixen un projecte comú.

2. Ordenar les transformacions del territori en base a criteris de sostenibilitat, de respecte a la identitat dels seus paisatges i del patrimoni cultural, encaixar els creixements en les estructures urbanes existents i preservar els espais naturals i agrícoles.

3. Millorar la connectivitat i la vertebració del territori i fomentar la mobilitat sostenible per a la integració de noves formes d’ocupació, activitat econòmica i organització social.

4.

Impulsar una visió intermodal i coordinada dels sistemes de transport de mercaderies i la modernització de les xarxes de serveis per la competitivitat del territori.

Territori SOCIETAT I INSTITUCIONS 5. Fer del Camp de Tarragona un territori amb un alt potencial humà, estimulant la formació i la creativitat de persones.

6. Fomentar la planificació dels serveis a les persones en funció de les necessitats del territori.

7 . Promoure un lideratge institucional basat en la coordinació, la simplificació administrativa, la planificació i la participació ciutadana en decisions que afecten el conjunt del Camp de Tarragona.

INNOVACIÓ, EMPRENEDORIA I ACTIVITATS ECONÒMIQUES 8. Consolidar un sistema territorial d’innovació per a fomentar la transferència de coneixements, la innovació empresarial i la utilització de noves tecnologies.

9. Millorar l’eficiència del sistema productiu del Camp i avançar cap a un model econòmic on la generació de coneixement tingui una incidència superior.

10. Millorar l’estructura productiva del Camp, emfatitzant la necessitat de consolidar la diversificació productiva i desenvolupar sectors i activitats emergents.

11. Atraure talent que afavoreixi desenvolupar la innovació i, consegüentment, l’economia del territori.

12. Fomentar l’emprenedoria com motor del desenvolupament econòmic del Camp mitjançant la implantació de sistemes locals d’innovació.

LÍNIES ESTRATÈGIQUES TRANSVERSALS 13. Fer del Camp un territori amb una elevada cohesió social, on es garanteixi la igualtat d’oportunitats, la convivència entre els seus ciutadans i la cohesió territorial i la qualitat de vida.

14. Gestionar i difondre el ric i divers patrimoni natural, històric i cultural del Camp de Tarragona com a element diferenciador respecte altres territoris.

Vista de la Refineria i el Complex Petroquímic Nord

Territori A partir d’aquestes línies estratègiques i després de les diverses reunions que s’han portat a terme des del maig del 2007, a les quals ha estat convidat a participar el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, en el grup de treball que estudiava el TERRITORI i INFRAESTRUCTURES, que ha presidit el Dr. Josep Oliveras Samitier, s’ha arribat a unes propostes concretes, que tot i ser bastant genèriques ens orienten vers aquesta transformació del Camp de Tarragona.

ADOLF QUETCUTI Vicepresident del COAATT

LÍNIA

PROPOSTA

TREBALLS

PRESSUPOST

Línia estratègica 1

Proposta estratègica per coordinar el planejament territorial

Potenciar la coordinació i gestió territorial amb la participació del PTOP, els municipis de més de 10.000 habitants, els Consells Comarcals, la Diputació i representants de la Mesa socioeconòmica.

Pressupost estimat: 200.000 €/anuals

Proposta estratègica de millora del paisatge

Plans de millora dels paisatges del Camp de Tarragona (PTOP, Diputació de Tarragona i Consells Comarcals).

Pressupost estimat: 20 M €/anuals

Proposta estratègica en el sistema d’infraestructures en àmbits urbans.

Projectar i desenvolupar el conjunt de transformacions urbanes generades per les determinacions sobre infraestructures de mobilitat previstes en el Pla Territorial (PTOP i Ajuntaments).

Pressupost estimat: 400 M €

Proposta estratègica de projecció

Disseny de pautes estètiques per als espais emblemàtics i de cruïlla (inclou diferenciació entre límits de nuclis de població).

Cal afavorir de manera expressa la separació física entre els nuclis tradicionals de l’àrea. Es pot vehicular amb la realització d’un pla de xoc d’intervenció paisatgística, que prioritzi els punts amb majors impactes negatius (DPTOP i l’ens de coordinació del planejament territorial).

Pressupost estimat: 10 M €

Proposta estratègica sobre el Consorci del Transport

Optimització de l’estructura, funcionament i representativitat dels agents en el Consorci del Transport.

Pressupost estimat: 6 M € (previsió de 10 per al 2010)

Proposta estratègica de projecció

Pla específic de modernització d’estacions ferroviàries, per a la seva configuració com a nodes territorials i centres d’activitat.

Proposta estratègica de projecció

Implantació de noves instal·lacions –mix de producció energètica- amb predomini dels sistemes renovables en contextos periurbans, com a element d’aportació de les àrees urbanes a la producció i de preservació del paisatge rural i de muntanya.

Pressupost estimat: 30 M €

Proposta estratègica de projecció

Configuració del sistema Prades-Montsant com un espai de gestió territorial global, que integri tots els àmbits de dinamització socioeconòmica.

Pressupost estimat: 10 M €/anuals, sense incloure xarxa viària bàsica.

Línia estratègica 5

Proposta estratègica per millorar la coordinació dels agents educatius

Crear una Taula d’Educació del Camp, amb la participació de la Delegació d’Ensenyament de Tarragona, del Servei d’Ocupació de Catalunya, del Consell Escolar Territorial, de les Cambres de Comerç i els sindicats.

Pressupost estimat: 500.000 €

Línia estratègica 6

Proposta estratègica per millorar la prestació de serveis a les persones.

Crear una única estructura organitzativa territorial per a la gestió dels serveis a les persones

Pressupost estimat: 500.000 €

Línia estratègica 2

Línia estratègica 3

Línia estratègica 4

Tag

2n trimestre 2008 [ 14 ]

Territori LÍNIA

PROPOSTA

TREBALLS

Proposta estratègica per millorar la planificació estratègica local.

PRESSUPOST

Impulsar l’elaboració de Plans Estratègics Locals.

Pressupost estimat: 20.000 € per Pla

Proposta estratègica per fomentar la participació ciutadana.

Potenciar la creació de Consells Assessors a nivell local (barri, districte...).

Pressupost estimat: 45.000 €/anual cost estimat per Consell

Proposta estratègica per fomentar la participació ciutadana.

Creació del Síndic municipal de greuges en els municipis caps de comarca i en els que superin els 20.000 habitants

Pressupost estimat: 25.000 €/anual cost oficina Síndic.

Proposta estratègica per simplificar els processos administratius.

Creació d’una plataforma virtual per facilitar la simplificació administrativa entre les administracions del Camp de Tarragona.

Pressupost estimat: 3M€

Proposta estratègica per innovar en matèria laboral.

Crear el Consell de Competitivitat i innovació Laboral del Camp de Tarragona.

Pressupost estimat: 200.000 €

Proposta estratègica per crear un Sistema Territorial d’Innovació.

Crear un Sistema Territorial d’Innovació on participen les administracions implicades, les empreses innovadores, les estructures de transferència tecnològica, la Universitats i les Cambres de Comerç.

Pressupost estimat: 100.000 M €

Proposta estratègica per facilitar l’aterratge d’empreses

Creació d’un programa específic per l’atracció de noves activitats econòmiques (programa de landing d’empreses)

Pressupost estimat: 200.000 €/anuals

Proposta estratègica per articular un cluster sobre energies renovables.

Creació d’un Centre de Recerca en Energies Renovables (eòlica, solar, biomassa, arquitectura bioclimàtica i solar tèrmica) amb l’objecte de produir investigació en el camp de l’energia, essencialment de les renovables, i transferència tecnològica, que s’haurà de convertir en element central del clúster energètic del Camp de Tarragona.

Pressupost estimat: 120.000 € pel Pla de Promoció

Proposta estratègica per potenciar la marca turística

Promoure Turística integrada i Única del Producte Turístic del Camp.

Pressupost estimat: 120.000 € pel Pla de Promoció

Proposta estratègica per fomentar l’enoturisme

Promoure el Camp de Tarragona com la Catedral del Vi a Catalunya, amb una imatge de marca única, amb un increment en les despeses de promoció i en la incorporació dels cellers als circuits turístics.

Pressupost estimat: 200.000 € (finançament públic i privat)

Línia estratègica 11

Proposta estratègica per atreure talent

Creació d’un organisme responsable per a la creació d’àrees wireless en els nuclis urbans del Camp que permeti l’accés de banda ampla en tot el territori.

Pressupost estimat: 100.000 €/anuals

Línia estratègica 12

Proposta estratègica per optimitzar els recursos destinats al foment de l’emprenedoria.

Crear una xarxa de coordinació de vivers d’empresa al Camp de Tarragona

Pressupost estimat: 60.000 €/anuals

Línia estratègica 13

Proposta estratègica per crear una marca del Camp de Tarragona.

Crear un logotip i una definició emblemàtica que representi al Camp de Tarragona en base al seu patrimoni natural, històric i cultural.

Pressupost estimat: 120.000 € realització

Proposta estratègica per preservar l’entorn natural i el patrimoni històric.

Crear una xarxa de coordinació per a la preservació i la utilització pública de l’entorn natural, històric i cultural.

Pressupost estimat: 150.000 €/anuals

Proposta estratègica per a la projecció exterior de la cultura local.

Donar a conèixer arreu el Patrimoni del Camp i impulsar les actuacions necessàries per atraure accions culturals i esdeveniments d’àmbit internacional.

Pressupost estimat: 1 M €/anuals

Línia estratègica 7

Línia estratègica 8

Línia estratègica 9

Línia estratègica 10

Línia estratègica 14

Tag

2n trimestre 2008 [ 15 ]

Activitat col·legial ELS AGENTS DE L’EDIFICACIÓ I EL CTE El Col·legi d’Aparelladors reuneix representants col·legials, associacions i gremis de la construcció per tractar les noves exigències de qualitat del Codi Tècnic de l’Edificació CTE. Segons aquests agents, el producte final s’ha encarit però és i serà millor.

El sector confia en una recuperació a les comarques de Tarragona

E

l COAATT (Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona) ha convocat una primera trobada amb agents de l’edificació.

Aquesta reunió ha tingut lloc a la renovada seu d’aquest col·legi (Rambla del President Francesc Macià 6) i han participat membres de la Junta presidida per Julio Baixauli, el gerent i l’equip tècnic col·legial, la vicepresidenta del Col·legi de l’Ebre, Núria Beltran, a més de representants professionals de diferents associacions de promotors i gremis de constructors la demarcació, en concret: José Luis Garcia (president del Gremi Comarcal de la Construcció del Tarragonès), Diego Reyes (president de l’Associació de Promotors Immobiliaris del Tarragonès), José Osuna (president de la Federació de Gremis de la Construcció de la Província de Tarragona), Isidre Domènech (vicepresident del Gremi Comarcal de la Construcció del Baix Camp), Josep Maria Canyelles (vocal del Gremi Comarcal de la Construcció del Baix Penedès) i Antoni Carreras (vocal del Gremi Comarcal de la Construcció del Baix Penedès). Es va proposar que en futures ocasions s’intentaran unificar criteris d’actuació que significaran una millora de comunicació entre les parts que intervenen a l’obra.

DIFERENTS FUNCIONS L’assumpte central de la reunió va ser el Codi Tècnic de l’Edificació CTE i els criteris d’implantació. Es va exposar un document resum, elaborat pel Gabinet Tècnic del Col·legi, en el qual se separen les funcions dels diferents agents: els promotors com a inversors i dinamitzadors, els contructors com a responsables de la contractació i execució material, els arquitectes com a responsables del projecte i direcció de l’obra, i els aparelladors o arquitectes tècnics com a directors de l’execució material en les àrees de qualitat, planificació, economia i seguretat.

Un moment d’aquesta trobada professional a una nova sala del Col·legi Els promotors i constructors han estat informats de què tenen un paper important a jugar perquè la feina del tècnic es pugui realitzar de forma assenyada.

Han de ser responsables en la compra de materials de qualitat que disposin dels preceptius certificats i acreditacions, documentació que hauran de facilitar al tècnic abans de realitzar la recepció del material a l’obra. D’aquesta manera, al finalitzar l’obra, es podrà evitar problemes en la redacció i justificació del compliment del control de qualitat. En cas que el material rebut a l’obra no disposi de la documentació de qualitat que se li exigeix, serà necessari sotmetre’l a assaigs, amb l’encariment afegit que això suposa a l’obra.

SEGURETAT I COSTOS Un fet que preocupa els agents és el de la seguretat. Es valora positivament l’entrada en vigor de la llei de subcontractació, que regula la participació en l’execució de l’obra de personal poc expert i molt eventual. D’altra banda hi ha discrepàncies sobre el fet que un sol tècnic pugui assumir amb suficients garanties la direcció d’obra i la de coordinador

Tag

2n trimestre 2008 [ 16 ]

de seguretat en fase d’execució. Mentre que els promotors valoren que sigui una mateixa persona perquè afavoreixi la periodicitat en les visites d’obra i estigui aquesta més controlada, per contra el Gabinet Tècnic dels aparelladors aconsella que aquestes dues funcions es reparteixin entre dos tècnics diferents — sense que això signifiqui un encariment en la despesa d’honoraris pel promotor.

El CTE implica una millora en els materials (disseny, recepció i execució), en la documentació de control i en seguretat i medi ambient (aïllaments tèrmics i acústics i noves energies). Aquest fet obliga a més feina i responsabilitat per a tots els agents i alhora a una inversió més gran econòmica, la qual a la vegada suposa un increment en el cost, aquest s’ha estimat en un 20 per cent.

NORMES POSITIVES Malgrat aquestes exigències, els convocats a la trobada van destacar que aquestes eren positives vers la qualitat.

També van coincidir en què el CTE — l’aplicació legal plena del qual va començar fa un any— podria haver-se promulgat abans, en la fase de més nova

Activitat col·legial costrucció, amb la qual cosa ara fruiríem d’uns edificis millors. Tot i això, van subratllar, “mai no és tard i ara menys” per autoformar-se i formar-se en aquesta nova normativa (que se suma a la Llei d’Ordenació de l’Edificació) en pro d’aquesta qualitat desitjada. “Havíem de millorar necessàriament ja que la societat exigeix cada vegada més: qualitat, garantia, seguretat i professionalitat, compromisos que atanyen a fabricants, subministradors, promotors, constructors i tècnics”, segons el president del Collegi Juli Baixauli, el qual va avançar que “el paper de l’aparellador tècnic està més justificat que mai, com a tècnic que fa un seguiment de tota l’execució efectiva de l’obra i responsable de qualitat, des de principi a final”.

La Trobada també va servir perquè el Col·legi ofereixi els seus serveis externs, entre d’altres: l’àrea de documentació, el control de formigó i els estudis geotècnics pel Laboratori d’Assaigs CITAM, l’Oficina de Control Tècnic OCT com a auditoria externa, l’assegurança decennal, l’assegurança Tot risc construcció, les cobertures de responsabilitat civil RC per a promotors i autopromotors i altres pòlisses de responsabilitat civil per a enginyeries, gabinets tècnics i administracions fetes a mides.

DADES DEL SECTOR També es va posar damunt de la taula la situació del sector immobiliari, amb dades exactes elaborades del Gabinet Tècnic del COAATT. A tothom li queda

El president del COAATT, Julio Baixauli, intervenint

clar el recés que es pateix a partir del mes de setembre.

Així es va constatar que a les comarques de Tarragona (excloses Baix Ebre i Montsià) es van visar (donar autorització) a 11.078 nous habitatges, un 32,24% menys que el 2006, uns anys que retornen al sector als valors absoluts dels inicis de la dècada i molt lluny del creixement del 18% de 2005. Al 2006, el creixement va ser d’un 3,5%. Les comarques més poblades (Tarragonès, Baix Camp i Baix Penedès) cauen més.

Priorat i Ribera van arribar a créixer.

Tag

2n trimestre 2008 [ 17 ]

Si bé aquest alentiment pot fer pensar en una inicial baixada de preus, de la qual tant es parla darrerament, no es pot deixar de pensar en l’encariment que l’entrada del CTE representarà en la construcció de nous habitatges, fet que potser farà que les expectatives en una rebaixa del preu de venda dels habitatges nous no arribi a ser tant com caldria esperar.

REDACCIÓ TAG

Activitat col·legial EN PRO DE L’AIGUA I LA SOSTENIBILITAT VIATGE DEL COAATT A L’EXPO ZARAGOZA 2008

E

l divendres 15 de febrer, el COAATT —amb el suport tècnic de Viatges Ecuador— va convocar un viatge d’un dia en autobús a l’Expo Zaragoza 2008, el qual va aplegar 42 participants, principalment col·legiats, i englobava visita a les obres i dinar al nou hotel Tryp. La visita s’inscrivia en el programa de viatges nacionals i internacionals d’interès social i professional.

Ha estat un dels viatges més complets fets per una corporació a aquesta Exposició Internacional dedicada a ‘Aigua i Desenvolupament Sostenible’ i que se celebrarà entre el 14 de juny i el 14 de setembre.

L’anterior Exposició Internacional (no confondre’s amb la Universal) va ser a Lisboa, el 1998. L’efemèride de l’Expo coincideix amb els dos-cents anys de Los Sitios per les tropes franceses (1808). La

Torre de l’Aigua, la icona

El grup atent a les explicacions inicials

Al fons, un dels ponts

Veient el canal d’aigües braves

Tag

2n trimestre 2008 [ 18 ]

seva Fira ja té experiència professional en exposicions sobre tractament de l’aigua. Actualment la capital aragonesa, a banda de la seva població humana (660.895 habitants), és una plataforma de gran importància estratègica i logística dintre de la península. Connecta el centre amb la perifèria, el Nord amb el Sud, i l’Est i l’Oest d’Espanya. L’AVE passa per aquesta ciutat, ara tan a prop nostre.

Activitat col·legial

Maqueta de l’Expo a la ribera del riu Ebre

La visita del Col·legi tarragoní va ser guiada per l’arquitecte de l’Expo Alfredo Torres. La virtualitat d’aquestes visites és poder veure in situ certs avenços en el disseny arquitectònic i la incorporació de nous tractaments dels recursos naturals —en aquest cas l’aigua. Com altres ciutats en altres mostres internacionals, Zaragoza aprofitarà per millorar les seves infraestructures i posar en valor una zona riberenca al riu Ebre (al costat del meandre, 25 hectàrees) que en part estava mal connectada, degradada i desaprofitada. l’Expo permetrà desbloquejar obres pendents fa cinquanta anys (3r cinturó i tres ponts) i dotar-se de nous espais —un gran parc urbà i natural, un recinte firal i una estació de transport intermodal. Curiosament, hi haurà pavellons desmuntables en previsió del creixement del riu —estan en zones inundables, tot i que quan la visita no ho semblava, puix coincidia amb la sequera d’aquest passat hivern.

Els principals actius o equipaments són: Pavelló pont: És una de les portes principals a l’Expo. Té una forma esti-

litzada i harmònica amb el paisatge.

S’apoia en els dos costats del riu i una illa central natural, no té pilotatge. Una obra d’enginyeria única. Contindrà l’exposició ‘Aigua, recurs únic’.

Plaça ‘Inspiracions Aquàtiques’: Un espai escènic amb un aforament de 3.000 persones i destinat a homenatge i celebració de l’aigua.

Palau de Congressos: L’edifici, complex com altres, es cimenta mitjançant pilotatges prefabricats. La superfície és de 22.285 metres quadrats, dividit en 9 plantes. També aquí se celebraran espectacles.

Torre de l’Aigua: Potser la icona vertical de l’Espo. A l’interior l’exposició ‘Aigua per a la vida’. El cos superior és un volum de vidre de 73 metres d’altura.

A baix, un sòcol de tres plantes d’altura.

Per dintre no suporta molt de pes, està mig buit, i així ha necessitat menys cimentació.

Amfiteatre: Un gran espai musical per a 6.000 persones equipat amb llum i sol. Serà el cos de l’Expo nit.

Places temàtiques: A la plaça de l’Ebre, a la seva ribera, edificis i expo-

Tag

2n trimestre 2008 [ 19 ]

sicions: Oikos aigua i energia, ciutats de l’aigua, aigua extrema, set, aigua compartida: tota una mirada polièdrica o calidoscòpica.

Aquari fluvial: L’aquari d’aigua dolça més gran d’Europa. Peixos, reptils, mamífers i amfibis. I dels cinc grans rius del planeta. La coberta, com altres edificis, serà transitable pels visitants.

Pavelló d’Espanya: Un edifici singular inspirat en els clàssics boscos de xops. Ecologia, estalvi energètic, microclima i tecnologia punta.

Pavelló d’Aragó: Una fantasia que ha donat molt problemes de construcció —en la façana i el pilotatge. Un edifici de textura trençada a la seva façana imitant la cistelleria local. Els colors, com les fruites d’Aragó. Servirà per a oficines.

Pavelló de Participants: El més costós, 194 milions d’euros, i de més superfície, 61.667 metres quadrats. Aquí exposaran empreses i països. Simularà diversos ecosistemes i serà transitable, també per la coberta.

REDACCIÓ TAG

Assessoria jurídica LA USUCAPIÓ DE LES SERVITUDS DE DESGUÀS, DE PAS I LLUMS I VISTES Una regulació genuïnament catalana

L

a regulació d’aquestes servituds dins de l’àmbit territorial de Catalunya té com a fonts del dret la promulgació de diferents textos al llarg dels temps: Els Usatges (Segle XI), Recognoverum Próceres (Segle XIII), Les Ordenacions de Sanctacilia (segle XIV), tots ells establint unes regulacions diferents als de la resta de l’Estat, regit pel Codi Civil comú. Aquestes institucions jurídiques catalanes van ser incorporades com un cos legal mitjançant l’aprovació a l’any 1960 de la Compilació del Dret civil a Catalunya.

Una de les formes d’adquirir una servitud és la usucapió o prescripció adquisitiva, és a dir, per la possessió continuada del dret durant el temps i amb les condicions que fixa la llei.

La Compilació de l’any 1960 partia de la possibilitat de poder adquirir el dret de les diferents servituds pel pas del temps com a regla general, és a dir, per la institució de la usucapió, però d’acord amb l’article 342 de la Compilació, s’excloïa aquesta possibilitat a aquelles servituds previstes en l’article 283, és a dir: a) la de llums i vistes; b) la de pas i c) la de desguàs. Aquesta prohibició era proclamada en el sentit de que sempre es precisava l’existència d’un títol per a constituir la servitud, ja que el pas del temps, encara que fos immemorial, mai podia consolidar cap tipus de dret.

Posteriorment, el 9 de llei de 1990 el Parlament de Catalunya, de forma sorprenent i, al meu judici, poc acurada i rigorosa, retrocedia i es desdeia d’aquest criteri històric promulgant la Llei 13/90, de l’acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge.

Aquesta llei contemplava amb una certa confusió, per una banda, la possibilitat d’adquirir pel pas de 30 anys tot tipus de servitud i, a més, per altra banda establia una prescripció concreta de cinc anys per poder exercir l’acció negatòria per part del propietari pertorbat. Aquesta desencertada redacció va provocar

la necessitat de que per la via jurisprudencial es clarifiqués aquesta confusió i, a més, el legislador, a la vista d’aquesta contra sentit, va promulgar una nova regulació que subsanava l’anterior desencert, promulgant la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i adquisició voluntària o preferent. En el seu Article 7 d’aquest nou text procedia a modificar la possibilitat d’adquirir les servituds per

Tag

2n trimestre 2008 [ 20 ]

usucapió indicant: “Cap servitud no es pot adquirir per usucapió”.

Aquesta prohibició es continua proclamant en la regulació actual i, concretament, en l’Article 566.2 del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya, en el que s’estableix: “Les servituds solament es constitueixen per títol, atorgat de manera voluntària o forçosa. Cap servitud no es pot adquirir per usucapió”.

Així doncs, si les coses són així,

Assessoria jurídica només ha estat legalment possible adquirir servituds per usucapió durant el període comprés entre la vigència de la llei 13/90 i l’entrada en vigor de la Llei 22/2001, es a dir només es pot haver computar 10 anys i 5 mesos en el millor dels casos. Un període totalment insuficient als 30 anys que exigia la norma del 1990. Per tant, en el nostre país no és possible invocar el pas del temps com una realitat jurídica que consolidi el dret d’alguna servitud.

En aquest sentit, la importantíssima sentència de 17 d’octubre de 1994 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, constituït com a Tribunal de Cassació, estableix de forma molt clara aquest criteri que és seguit de forma unànime en posteriors sentències: La usucapió en servituds només ha estat possible durant la vigència de la Llei de 1990 i, conseqüentment, el període de temps transcorregut sota el règim jurídic anterior mai pot computar-se com una possible prescripció perquè no té eficàcia per l’adquisició de les servituds. Aquest criteri jurisprudencial es justifica sota el principi general de dret de la irretroactivitat de les lleis quan es pugui perjudicar els drets reconeguts anteriorment.

En quan al termini per exercir l’acció negatòria per part del propietari que patia la pertorbació, la Llei 13/1990 plantejava el dubte de que si, per una banda, permetia adquirir la servitud pel pas de trenta anys, com podia ser que l’acció negatòria prescrivís als cinc anys? La doctrina i jurisprudència van interpretar-ho en el sentit de que, en realitat, el termini per fer front a les servituds era de trenta anys, d’acord amb el termini per usucapir, mentre que el termini de cinc anys es reservava per reclamar danys i perjudicis.

En l’actualitat, el Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya ha clarificat aquesta qüestió i l’article 544.7 estableix: 1. “L’acció negatòria es pot exercir mentre es mantingui la pertorbació, llevat que tractant-se d’un dret usucapible s’hagi consumat l’usucapió.”

L’acció negatòria permet al propietari d’una finca fer cessar les pertorbacions i exigir que no es produeixin pertorbacions futures.

2. “La pretensió per a reclamar la indemnització pels danys i perjudicis

Tag

2n trimestre 2008 [ 21 ]

produïts prescriu al cap de tres anys, comptadors des que els propietaris coneixen la pertorbació.”

L’acció de reclamació pels danys i perjudicis té per objecte la possibilitat de poder ser rescabalat de les conseqüències nocives de les pertorbacions.

Ambdues accions són compatibles i es poden exercir conjuntament (Art. 544.6 apartat 2. del C.c. de Catalunya).

El Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya conté moltes altres regulacions que afecten a les edificacions, no obstant, en ordre a una exposició sistemàtica i lògica i també degut a la necessitat d’adaptar-se a l’espai disponible per aquesta publicació, aconsella deixar per a altres ocasions els comentaris necessaris per divulgar el nostre Dret que ens afecta directament dia a dia.

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA Lletrat-Assessor

Laboratori d’assaigs OBRES D’URBANITZACIÓ (1)

A

mb aquest s’inicia una sèrie de cinc articles dedicats a les obres d’urbanització de nous sectors urbans, tant residencials com industrials, per tal d’indicar uns criteris, d’altra banda ja coneguts, a tenir en compte a l’hora de dissenyar i projectar els ferms i paviments urbans.

Els articles que es volen publicar, en cas que no hi hagi cap modificació, són els següents: 1. Introducció: nomenclatura i paràmetres bàsics.

2. Cicles d’inspecció i assaig. Part 1.

3. Cicles d’inspecció i assaig. Part 2.

4. Cicles d’inspecció i assaig. Part 3.

5. Assaigs: condicions mínimes d’acceptació i cadències recomanades.

Comentar finalment que aquests articles no aporten cap novetat ja que són un recull de bibliografia existent, i corresponen als criteris que fa servir l’NCASOL en els seus projectes.

Remarcar que aquesta sèrie d’articles estan orientats únicament a obres d’urbanització, no a obres de carreteres, tema que podria ser objecte d’una altra sèrie d’articles.

INTRODUCCIÓ: NOMENCLATURA I PARÀMETRES BÀSICS En el procés de construcció de nous sectors urbans, la construcció dels ferms s’ha d’entendre com una de les activitats bàsiques de les obres d’urbanització i, per tant, ha de trobarse definida als projectes d’urbanització.

Donades les diferents tipologies d’espais urbans, ens trobem davant de diferents ferms segons l’ús a que estiguin

Tag

destinats. Aquesta classificació de vies urbanes es realitza en funció del trànsit que han de suportar, de la vida prevista del paviment a projectar, de l’aspecte extern de les superfícies pavimentades, etc.

Qualsevol ferm es trobarà sempre format per una sèrie de capes, la qualitat de les quals anirà creixent en l’ordre en que són col·locades, és a dir, la capa inferior serà la de menys qualitat i la superior la de més qualitat ja que és aquesta la que suporta directament les càrregues del trànsit i s’anomena paviment. Al conjunt de totes les capes se l’anomena secció estructural de ferm o paquet de ferm. La secció més usual és la formada per la capa de paviment suportada directament per una capa de base, sota la que hi ha una capa de subbase granular que està en contacte directe amb la plataforma de terres o esplanada.

Un breu resum de les característiques de cada capa pot ser el següent: La capa de paviment ha de presentar una superfície regular i adherent per tal de facilitar els moviments del trànsit rodat, ha d’estar formada per materials resistents i durables per estar aquests directament exposats a l’acció de les càrregues, i ha de ser impermeable per tal d’evitar l’entrada d’aigua que podria debilitar la resistència de les capes inferiors del ferm i de l’esplanada.

La capa de base té com a missió principal la de completar la funció resistent de la capa de paviment i servir-li de suport.

En tota secció estructural de ferm la capa de base i la capa de paviment ha de ser estudiat conjuntament tant pel que fa al seu gruix com a l’elecció dels materials de cada capa, i al conjunt se l’anomena paviment.

La capa de subbase granular contribueix significativament a l’augment de la capacitat portant del ferm, a més de tenir

2n trimestre 2008 [ 22 ]

Laboratori d’assaigs

• Nivell de trànsit pesant, en funció del qual es distingeixen cinc tipus de vies: V1: vies en que la previsió de trànsit pesant mitjà diari sigui superior a 270 vehicles pesants, com són vies d’accés a poblacions importants, travessies urbanes, autovies urbanes, vies d’accés a zones portuàries o terminals de càrrega i vies d’accés a polígons industrials de més de 150 Ha. de superfície.

V2: vies en que la previsió de trànsit pesant mitjà diari estigui comprès entre 50 i 270 vehicles pesants, com poden ser les vies d’accés i la vialitat principal de sectors residencials de més de 600 habitatges i vialitat principal de polígons industrials de més de 15 Ha de superfície.

V3: vies en que la previsió de trànsit pesant mitjà diari estigui comprès entre 15 i 50 vehicles pesants, com poden ser les vies d’accés i la vialitat principal de sectors residencials entre 200 i 600 habitatges, vialitat principal de polígons industrials de menys de 15 Ha de superfície, en sectors d’usos terciaris i totes les vies urbanes que puguin ser susceptibles d’algun dia contenir un servei regular d’autobús.

V4: vies en que la previsió de trànsit pesant mitjà diari estigui comprès entre 5 i 15 vehicles pesants, com poden ser les vies d’accés a sectors residencials de menys de 200 habitatges i vialitat secundària de sectors residencials amb

TOT-Ú NATURAL (SUBBASE)

La corba granulomètrica correspondrà als fusos TN(50), TN(40), TN(25), TN(20) o TNA Passa pel tamís 0,080 UNE ⱕ 1/3 passa pel tamís 0.40 UNE

amples de calçada inferior a 6 metres ni previsió de servei regular d’autobús o gran activitat comercial.

V5. vies que no tinguin cap previsió de trànsit pesant o que aquest sigui inferior a 5 vehicles pesants per dia, com poden ser vials interiors de zones urbanes destinades únicament al trànsit dels propis veïns, els mixtes de vianants i trànsit rodat i tots els espais de vianants com voravies, places , paviments de parcs i altres espais públics similars.

A efectes d’aquesta classificació es consideren com a vehicles pesants els camions de càrrega útil superior a 5 tones, els vehicles de 6 o més rodes, els vehicles amb remolc i els vehicles per al transport de persones amb més de 9 places. D’altra banda, per al càlcul de la previsió de trànsit pesant mitjà diari (circulació en un sentit) es considera el primer any de posada en servei de la via, que coincideix aproximadament amb el període de construcció d’edificacions als espais parcel·lats.

• Materials de la capa de paviment. Aquests podran ser de formigó, de materials asfàltics i de peces de formigó.

• Materials de la capa de base. Aquests podran ser de gravaciment, bases granulars, asfàltiques i de formigó.

• Qualitat de l’esplanada de terres, determinada a partir de llur capacitat portant, concretament en funció de del valor de l’índex CBR, i d’altres paràmetres geotècnics. D’aquesta manera es poden distingir tres tipus d’esplanades: E1: formada per sòls adequats amb índex CBR entre 5 i 10.

E2: per sòls seleccionats amb índex CBR superior a 10.

E3: per tot-ú natural amb índex CBR superior a 20.

Per tal de caracteritzar els diferents tipus de sòls cal realitzar una sèrie d’assaigs d’identificació i determinar si compleixen les següents especificacions:

SÒLS SELECCIONATS

Mida màxima ⱕ 80 mm Passa pel tamís 0,080 UNE ⱕ 25 %

SÒLS ADEQUATS

SÒLS TOLERABLES

Mida màxima ⱕ 100 mm passa pel tamís 0,08 UNE < 35 %

Menys del 25% en pes de pedres > 150 mm Límit líquid: LL < 40

Límit líquid: LL < 25 Índex de plasticitat: IP < 6

Límit líquid: LL < 30 Índex de plasticitat: IP < 10

Límit líquid: LL < 40

o LL < 65 i IP < 0,6 LL-9

Exempt de matèria orgànica

Índex CBR > 20

Exempt de matèria orgànica Índex CBR > 10 Sòl no inflable

Tag

SÒLS INADEQUATS

Matèria orgànica: MO < 1 % Índex CBR > 5 Sòl inflable < 2%

2n trimestre 2008 [ 23 ]

Matèria orgànica: MO < 2 %

Índex CBR > 3

No compleixen les condicions dels sòls tolerables

un caràcter de capa drenant, i de protegir els materials de l’esplanada durant la construcció de les obres.

L’esplanada o plataforma de terres és la superfície sobre la que es recolza el ferm, no pertanyent a la seva estructura.

Està formada pel terreny natural existent a la zona on s’ha projectat el traçat de la via i, per tant, no es pot triar les seves característiques resistents, sent, en definitiva, un dels factors a tenir en compte a l’hora de definir qualsevol secció estructural de ferm.

Els paràmetres bàsics a considerar pel dimensionat de les seccions estructurals de ferms són els següents:

Laboratori d’assaigs

Formació de l’esplanada

Un cop coneguts aquests paràmetres bàsics així com la secció estructural de ferm que construirem, per fer referència a ella s’utilitza un conjunt de números i lletres, en concret consta d’un número seguit de dues lletres i d’un altre número, de ma-

nera que cada combinació de números i lletres és especifica per a cada secció estructural de ferm.

A tall d’exemple i per a explicar aquesta nomenclatura podem considerar una secció del tipus 2AB1.

El primer número fa referència al tipus de via en funció del trànsit pesant mitjà diari, mesurat en un sòl sentit, durant el primer any de servei. Per tant aquest número pot ser del 1 al 5. En aquest cas es tracta d’una via tipus V2 (entre 50 i 270 vehicles pesants diaris).

La primera lletra indica el tipus d’acabat de la capa de paviment, mentre que la segona lletra indica el tipus de material amb el que es formarà la capa de base. Aquestes lletres poden ser A (asfalt), B (tot-ú artificial), C (grava ciment) i F (formigó). En aquest cas es tracta d’una capa de paviment asfàltic sobre una capa de base granular.

El darrer número ens diu el tipus d’esplanada que tenim sota el paquet de ferm, i és la que condiciona els gruixos que hauran de tenir les diferents capes de la secció estructural de ferm per a un mateix disseny. Aquest número pot ser del 1 al 3. En aquest cas es tracta d’una esplanada tipus E1.

Finalment, a la taula següent es mostren les possibles seccions estructurals de ferm a nous sectors urbans:

ANTONI CIVIT I CALLEJA Geòleg

Tag

2n trimestre 2008 [ 24 ]

Seguretat laboral LA LEY DE SUBCONTRATACIÓN UN NUEVO ENTORNO PARA LA GESTIÓN DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

L

a ley reguladora de la subcontratación es una respuesta legislativa ante las dificultades observadas por los distintos agentes para gestionar la prevención de riesgos laborales en las obras de construcción. Las nuevas obligaciones que esta ley establece tienen un alcance tan profundo que configuran un nuevo “entorno” para la actividad de construcción; no tanto porque haya grandes novedades, sino porque establece límites concretos donde antes sólo había obligaciones difusas, reforzando por lo tanto las posibilidades de control. Y es que hemos de encontrar el origen de esta ley en el fracaso tanto de los agentes que operan en las obras de construcción, como de la Administración a la hora de mejorar las condiciones de Seguridad. Las dificultades que la prevención de riesgos laborales tiene en el sector residen, además de en la naturaleza peligrosa de los equipos, en el carácter no estable o “móvil” del lugar de trabajo y en la interacción de varias empresas realizando actividades diferentes de forma simultánea. Por eso el legislador se ha inclinado por el expediente drástico de limitar la subcontratación.

La principal novedad de esta ley es que por primera vez en la historia del Derecho laboral se regula la externalización productiva, es decir, el “outsourcing” que se define como la práctica mercantil de contratar con otro sujeto parte del proceso productivo de la propia empresa. Esta práctica, inicialmente amparada por el principio de libertad de empresa que recoge la constitución en su art. 38, es considerada por primera vez como un factor de producción de riesgo laboral. La ley trata de regular aquellos aspectos de la externalización que pueden incidir en la producción de riesgos. ¿Cuáles son?: En primer lugar, REQUISITOS EXIGIDOS DE CALIDAD Y SOLVENCIA EMPRESARIAL en las empresas que sean subcontratadas por otras en obras que se comiencen a partir de 19 de Abril de 2007. Tales requisitos son: • Disponer de infraestructura y medios adecuados para llevar a cabo la actividad y ejercer directamente la dirección de los trabajos.

• Acreditar que su personal dispone de la formación necesaria en materia de prevención de riesgos laborales.

• Acreditar que cuenta con una organización preventiva adecuada.

No nos engañemos, estas obligaciones ya existían antes.

Lo novedoso de la ley es que estos requisitos deben acreditarse con carácter previo ante el contratista o subcontratista para el que se esté trabajando y ante la Administración cuando se ponga en marcha el registro de contratistas y subcontratistas que la propia ley establece (en Agosto de 2008), introduciendo una especie de sospecha de incumplimiento generalizado en cuanto a la calidad y solvencia de las empresas del sector.

Tag

¿CÓMO ACREDITAR ESTOS REQUISITOS?: a) Hasta la puesta en funcionamiento de los Registros de Empresas Acreditadas, las empresas que contraten o subcontraten deberán vigilar el cumplimiento de estos requisitos por sí mismas. Podría entenderse cumplida esta obligación, por ejemplo, adjuntando al contrato de ejecución de obra una declaración relativa al primer requisito, así como documentación acreditativa de que la empresa cuenta con una organización preventiva y certificación de que su personal dispone de formación en materia de prevención de riesgos laborales que expedirá el servicio de prevención. b) Después de que los Registros estén en funcionamiento, las empresas contratistas y subcontratistas cumplirán esta obligación solicitando certificación de que las empresas con las que contratan están inscritas en el Registro.

Las consecuencias derivadas de no acreditar el cumplimiento de estos requisitos cometerán infracciones (graves o muy graves, según la actividad desarrollada) en materia de prevención de riesgos laborales, y responderán solidariamente de cualesquiera obligaciones laborales y de Seguridad Social que correspondan a la empresa contratada (artículo 7.2 de la Ley).

En segundo lugar OBLIGACIÓN DE ESTABILIDAD EN EL EMPLEO de las empresas que se dediquen a la actividad de construcción o que sin dedicarse hayan realizado dichas actividades durante más de seis meses dentro de los 12 inmediatamente anteriores. Así las empresas que habitualmente realicen trabajos en el sector de la construcción deberán contar con el siguiente porcentaje mínimo de trabajadores contratados con carácter indefinido: -

No inferior al 10% desde la entrada en vigor del reglamento hasta el 18 de octubre de 2008.

No inferior al 20% desde el 19 de octubre de 2008 hasta el 18 de abril de 2010.

No inferior al 30% desde el 19 de abril de 2010.

Hemos de considerar que tal normativa de porcentaje de trabajadores por tiempo indefinido es también novedosa en tanto norma laboral de carácter sectorial regulada por ley y no por convenio colectivo.

En tercer lugar INSCRIPCIÓN DE LAS EMPRESAS EN UN REGISTRO ACREDITADO ANTE LOS SERVICIOS DE LA AUTORIDAD LABORAL. Este requisito es una manifestación de la obligación de acreditar previamente los requisitos de calidad y solvencia empresarial. La regulación de este registro a tra-

2n trimestre 2008 [ 26 ]

Seguretat laboral vés del Reglamento de la Ley de Subcontratación aprobado por RD 1109/2007 de 24 de Agosto en su art. 5 y 6, establece una inscripción única en todo el territorio nacional por un periodo de tres años a cuyo vencimiento deberá renovarse y permite rechazar la inscripción de las empresas, si estas no acreditan los requisitos, lo cual equivale a falta de autorización para trabajar en el sector. Una vez inscritas las empresas acreditarán dicha inscripción con un certificación emitida por el registro, no obstante la certificación no exime a la empresa inscrita de probar ante la autoridad laboral el mantenimiento de los requisitos de calidad y solvencia en cualquier momento en que sea requerida para ello. La inscripción será obligatoria en Agosto de 2008.

En cuarto lugar LOS LÍMITES DEL RÉGIMEN DE SUBCONTRATACIÓN, se trata del aspecto más novedoso de la ley. El régimen general de libertad de externalización es sometido a límites concretos con la finalidad de evitar cadenas interminables de subcontratación difíciles de controlar. Se establece un máximo de tres niveles (contratista+sucontratista+sucontratista) y dos límites añadidos consistentes en que los trabajadores autónomos (sin trabajadores a su servicio) y “subcontratistas intensivos” cuya aportación a los trabajos consista fundamentalmente en mano de obra, no podrán subcontratar cualquiera que sea el nivel en el que se encuentren. Estos límites están vigentes en aquellas obras comenzadas a partir de 19 de Abril de 2007. ¿Qué ocurre si se incumplen los límites del régimen de subcontratación? Las empresas (desde la contratista hasta la última subcontratista afectada) cometerán infracciones graves o muy graves en materia de prevención de riesgos laborales.

Además, responderán solidariamente de cualesquiera obligaciones laborales y de Seguridad Social que correspondan a ésta última empresa subcontratista (artículo 7.2 de la Ley).

Esta responsabilidad es adicional a las ya establecidas en la legislación social.

En quinto lugar EL LIBRO DE SUBCONTRATACIÓN. Este es el instrumento de control básico de las obligaciones que figuran en la ley y ello justifica que tenga un modelo oficial y deba ser habilitado por la autoridad laboral El contratista deberá anotar en el libro por orden cronológico todas y cada una de las subcontrataciones que se realicen en la obra (tanto las suyas como los de los demás) y deberá conservarlo en la obra hasta la completa terminación del encargo realizado por el promotor. En cuanto a su gestión, esta se realizará de la siguiente manera. El contratista debe permitir el acceso al Libro al: - Promotor, a la dirección facultativa y al coordinador en seguridad y salud durante la ejecución de la obra.

- Empresas y trabajadores autónomos de la obra.

- Técnicos de prevención.

- Delegados de prevención y representantes de los trabajadores de las empresas que intervengan en la obra.

- Autoridad Laboral.

Por último, deberá conservarlo durante los cinco años posteriores a la finalización de su participación en la obra.

No llevar en orden y al día el libro de subcontratación es una infracción grave en materia de prevención de riesgos laborales.

En sexto lugar la empresa tiene una obligación de INFORMACIÓN A LOS REPRESENTANTES DE LOS TRABAJADORES,

Tag

sobre todas las subcontrataciones que se realicen en la obra, obligación previa que aparecía en todos los centros de trabajo pero que era preciso recalcar debido a la dispersión de la actividad en el sector de la construcción.

Por último lugar, OBLIGACIÓN DE DISPONER DE DOCUMENTACIÓN O TÍTULO QUE ACREDITE LA POSESIÓN DE LA MAQUINARIA, obligación sin la cual no se podría controlar la prohibición de subcontratación de los subcontratistas intensivos.

Para las EMPRESAS EUROPEAS QUE DESPLACEN A SUS TRABAJADORES EN EL MARCO DE UNA PRESTACIÓN DE SERVICIOS COMUNITARIA el Reglamento de Subcontratación, se establece un régimen simplificado de acuerdo con el cual: • Los requisitos de calidad y solvencia se acreditarán mediante la presentación de la documentación acreditativa del cumplimiento de la normativa europea marco de prevención de riesgos 7 y 12 de la Directiva 89/391/CEE del Consejo, de 12 de junio de 1989 (organización preventiva y formación) transpuesta en el estado de origen.

Lógicamente dicha documentación deberá estar traducida por un traductor jurado.

• Deberán inscribirse en el registro de la primera provincia donde vayan a prestar servicios, entendiéndose que LA COMUNICACIÓN DE DESPLAZAMIENTO de trabadores que la empresa debe realizar obligatoriamente que realizar en virtud de la Ley 45/1999, de 29 de noviembre es UNA SOLICITUD DE INSCRIPCIÓN EN EL REGISTRO. En tanto no resuelva el registro, se entenderá que con dicha comunicación puede trabajar provisionalmente.

• Una vez realizada la inscripción la comunicación de desplazamiento debe incluir el número de registro de inscripción.

2n trimestre 2008 [ 27 ]

Seguretat laboral Esto se traduce en que la COMUNICACIÓN DE DESPLAZAMIENTO DE TRABAJADORES de empresas comunitarias debe estar en la obra, en manos del contratista, obligación nueva que facilita el control ya que en dicha comunicación viene entre otras cosas el número de trabajadores desplazados y la duración del desplazamiento. Además como las comunicaciones están sometidas aun régimen de examen y control para la inscripción en el registro, se introduce un cierto control formal sobre estas comunicaciones y sobre todo, hace que las empresas contratistas se ocupen de vigilar que realmente se ha realizado la comunicación. A las empresas comunitarias se les aplicará por lo demás el mismo régimen de subcontratación que a las nacionales.

En cuanto a la incidencia que toda esta normativa tiene en las tareas del coordinador de seguridad en ejecución de obra, destacaremos que no introduce expresamente novedades, pero necesariamente toda esta nueva regulación debe afectarle. A nuestro juicio el efecto es positivo en cuanto facilita la información y control por parte del coordinador de las actividades desarrolladas en la obra.

“Outsourcing” es la práctica mercantil de contratar con otro sujeto parte del proceso productivo En primer lugar las obligaciones que señala la ley están dirigidas a las empresas contratistas y subcontratistas y ellas son las responsables directas de su cumplimiento.

Sin embargo el coordinador de Seguridad en ejecución de obra interviene indirectamente. El art 16 del Reglamento de la ley de Subcontratación señala que toda subcontratación deberá comunicarse al coordinador de seguridad para que éste disponga de la información y pueda comunicarlo en su caso a los otros contratistas a efectos de coordinación de actividades empresariales. Con lo cual se regula expresamente la obligación de los contratistas de comunicar las subcontratas al coordinador. No cabe duda que con anterioridad el coordinador debía ser informado de la subcontrataciones para poder cumplir la obligación establecida en el art 9 del RD 1627/1997 que los coordinadores de seguridad organizarán entre los empresarios, incluidos los que intervengan en la obra, la cooperación y coordinación de las actividades con vistas a la protección de los trabajadores y a la prevención de accidentes y riesgos profesionales que puedan atentar contra la salud, así como su información mutua; pero no está de más que se establezca la obligación del contratista de dar expresamente esta información al coordinador y que éste pueda advertir al contratista que no le comunique la subcontratación o no la haya anotado en el libro como infractor de una norma legal relativa a la obstrucción de sus labores de coordinación.

Después de una primera lectura de la ley no parece que el coordinador deba preocuparse de la CALIDAD Y SOLVENCIA de las empresas que intervienen. La obligación de acreditar estos requisitos corresponde a las empresas, pero en ningún

Tag

precepto de la ley figura que la documentación acreditativa deba estar en obra. Nos parece un error pues el coordinador de Seguridad tendría que ser capaz de constatar en obra la formación en prevención de riesgos de las personas que entran en la obra. En cualquier caso y debido a la función atribuida al coordinador de adoptar las medidas necesarias para que sólo las personas autorizadas puedan acceder a la obra, (art.

9 del RD 1627/1997) podrá pedir expresamente a cada empresa que acredite esa formación y solvencia.

El coordinador sí tiene reservada una casilla en el LIBRO DE SUBCONTRATACIÓN, lo que supone quedeberá comprobar si se cumplen los niveles y límites del régimen de subcontratación y hacer las advertencias precisas. La firma del coordinador en el libro supone que este ha “examinado” al subcontratista de la casilla correspondiente en cuanto a si cumple los requisitos y niveles del régimen de subcontratación, incluido el examen de la maquinaria presente y quien la aporta y que le ha entregado la información necesaria a efectos de ejercer sus funciones de coordinador (adhesión al plan de seguridad, medidas que debe adoptar en concreto en la correspondiente fase de la obra). Si la firma del coordinador no está, parecerá que este no ha autorizado al subcontratista correspondiente, no obstante sería necesario que cualquier deficiencia u objeción sea puesta de relieve con una advertencia concreta al contratista, ya que sino podría entenderse también que el coordinador ha hecho dejación de sus funciones.

Por último, el reglamento de la ley de subcontratación, introduce una modificación en la REGULACIÓN DEL LIBRO DE INCIDENCIAS que proporciona una deseada flexibilidad a las tareas del coordinador de seguridad. La modificación del art 13 del RD 1627/1997 limita los supuestos en los que las hojas del libro de incidencia deben enviarse a la Inspección de Trabajo y Seguridad Social a los casos de paralización y de incumplimiento de una advertencia previa. Con la reforma, el coordinador puede utilizar las hojas del libro de incidencias como instrumento advertencia previa sin convertirse automáticamente en denunciante.

En cuanto a la responsabilidad, entendemos que difícilmente se puede deducir responsabilidad penal o civil por incumplimiento de las disposiciones de la ley de subcontratación en el caso de accidente ni para las empresas contratistas o subcontratistas ni mucho menos para el Coordinador de Seguridad, ya que estas obligaciones son instrumentales o formales y en principio no guardan una relación de causalidad concreta con la generación de un riesgo. Se prevén responsabilidades administrativas para las empresas por la comisión de nuevas infracciones tipificadas en la ley. En este sentido la inactividad del coordinador en cuanto a los puntos aquí señalados en los que tiene intervención, puede fundamentar la infracción tipificada en el art 12.24 de la Ley de infracciones y Sanciones en el Orden Social que sanciona al promotor en el caso de falta de dedicación del coordinador de Seguridad a sus funciones.

2n trimestre 2008 [ 28 ]

ÁNGEL CUBO MAYO Inspector de Trabajo

Espai al temps

Tag

2n trimestre 2008 [ 29 ]

Construcció L’ART DE LA REHABILITACIÓ: Recuperar la nostra història

E

n la tasca diària de la nostra professió, una de les que se’ns presenta actualment és la rehabilitació i restauració d’edificis, un treball molt gratificant tot i que en l’actualitat encara ens trobem amb molts entrebancs tant a l’hora de trobar certs materials com en la mà d’obra especialitzada per a realitzar aquests treballs tan concrets.

Els edificis estan exposats a l’envelliment patint contínuament una degradació ja sigui pel transcurs dels anys, com per l’augment del trànsit o bé per les inclemències climatològiques, tot i així, la rehabilitació és un treball gratificant per a la nostra professió i més quan la propietat mostra interès i et sol·licita que l’edifici es conservi en l’estat originari.

Generalment, darrera d’una rehabilitació hi ha un factor econòmic important que engloba des de la necessitat de mà d’obra especialitzada, promoure la seguretat de les persones i de l’edifici, i portar a terme un curós seguiment i inspeccions.

Però quan ja s’ha finalitzat l’obra, es pot contemplar amb gran satisfacció i admirar els treballs que en el seu dia tant la part tècnica com rehabilitadors van projectar i la van portar a terme. L’observes, i arribes a la conclusió de que realitzant una rehabilitació contribueixes a la seva conservació evitant el deteriorament o desaparició d’una part de la història de la nostra ciutat.

He de d’afegir que a més de particulars, en algun casos porten a terme aquesta iniciativa ens públics, aprofitant aquests edificis de cert valor històric restaurats seguint unes normes estatals, autonòmiques o locals per instal·lar-hi dependències.

En aquest cas, tot i que ens trobem amb una rehabilitació senzilla, implica estudiar l’estat primitiu per intentar que al final s’assembli el màxim possible al seu origen i així no

Tag

perdre la seva personalitat, donar-li al mateix temps qualitat i dotant-lo dels serveis actuals. Per aconseguir aquest objectius, tant la propietat, com l’empresa que va portar a terme la rehabilitació (RECOP) i jo mateix ens vam involucrar al màxim en aquest treball.

L’edifici cantoner que presento, ubicat entre carrers estrets del casc antic d’un nucli urbà, destinat a vivendes i local comercial en la planta baixa, la seva construcció originària és de pedra i argamassa unida amb cal.

En un primer estudi vam poder observar múltiples esquerdes que presentava l’edifici (algunes d’una importància remarcable), a més la coberta composta de bigues de fusta solera i teula àrab van causar filtracions d’aigua afectant la coberta i les bigues de fusta i així arribant a malmetre’s les parets seques.

Un altre punt a tenir en compte és la seguretat en el treball de restauració ja que aquesta ha de ser total, tot i que pot diferir molt per la seva complexitat constructiva. En aquests casos, el tècnic que dirigeix l’obra ha de conèixer en profunditat els riscos de les diferents intervencions, ja que la complexitat dels elements auxiliars i de la seguretat poden ser diferents en cada obra, especialment en el muntatge i desmuntatge de les bastides.

En aquest cas, es va procedir al muntatge metàl·lic homologat cobrint la superfície de les dues façanes. Alhora, a la part inferior es va deixar pas per als vianants i es va establir un sistema de protecció per evitar la caiguda de runa, col·locant verticalment i cobrint tota la bastida amb una malla espessa per evitar la pols a l’hora de picar les parets fins arribar al material sòlid de l’immoble original.

Degut a que una de les façanes limita amb un carrer estret, l’Ajuntament de la localitat va obligar la construcció d’un pas elevat per a que els vehicles circulessin igualment per la part inferior de la bastida i així evitar la restricció de la circulació rodant.

Per resoldre les escletxes que presentava l’edifici es van instal·lar unes grapes metàl·liques tant per la part exterior com interior de les parets afectades per la ruptura fent així l’efecte de cosit.

Les bigues de fusta de la coberta es van tractar i sanejar contra insectes i plagues, altres van ser substituïdes ja que el seu estat era irrecuperable. A més es va substituir la solera amb panells d’aïllament i de fusta que suportava la coberta de teules així com diferents riostres de fusta en mal estat que també van ser substituïdes.

Posteriorment es va reconstruir totalment la canal de recollida d’aigües de la coberta seguint la mateixa pauta inicial, que en aquest cas és molt original ja que està formada a base de teules especials sornejades una damunt l’altra i així formant la canal per eviten la caiguda de l’aigua per la façana.

Tanmateix es va procedir a la substitució de les baixants de recollida d’aigües de pluja les quals es van col·locar de coure aconseguint una millor qualitat de les façanes.

Es van preparar els paràmetres verticals picant i descobrint

2n trimestre 2008 [ 30 ]

Construcció

l’obra original, procedint a la neteja de la pols que desprenia la paret seca i posteriorment un revestiment de monocapa raspat prèvia col·locació de malla per que s’adherís millor.

A més es van prendre mostres i es van realitzar plantilles de les sanefes de la part superior ubicades sota la cornisa que posteriorment es van reproduir com els originals, conservant així la personalitat de l’immoble.

A l’hora de netejar i sanejar les pedres que formen la planta baixa, es van recuperar les marques procedents de picapedrers que antigament firmaven el seu treball amb un emblema o senyal i que en aquest cas va aparèixer la marca d’una ferradura.

En moltes fases del treball, l’empresa de rehabilitació va dedicar grans esforços ja que certes zones presentaven parts delicades com les arestes arrodonides de les finestres i els diferents nivells de les petites cornises.

Fins a la data, en ocasions els propietaris dels immobles disposen de subvencions procedents de l’administració pública. Tenint en compte aquestes ajudes o no, gran part de les vivendes i edificis de titularitat privada o comunitats ja s’han

rehabilitat seguint un criteri encertat juntament amb la intervenció i assessorament de tècnics.

A tot això, seria necessari la constitució de convenis entre l’Administració i els propietaris o comunitats de veïns d’immobles, elaborant ordenances per garantir l’oferta d’ajudes destinades a la rehabilitació per a potenciar les restauracions privades i així evitar l’envelliment dels edificis sobretot els emblemàtics del casc antics de les ciutats. Tanmateix, facilitar la gestió administrativa prèvia a l’inici de les actuacions, ja que el seu endarreriment perjudica la posada en marxa d’aquestes tasques i ajuden a augmentar les despeses.

Finalment, vull agrair a la propietat de l’immoble per l’interès demostrat per la rehabilitació i conservació de l’edifici, així com a l’empresa RECOP i al seu personal especialitzat pel seu interès i dedicació, tant en els treballs de rehabilitació com dels sistemes de seguretat en que van executar les obres.

LLUÍS BORRÀS CALVO Arquitecte Tècnic

Fundació Tarragona Unida CONCURS DE DIBUIX NADAL-REIS 2007-08

“Ajudem la gent més propera”

L

a Fundació Tarragona Tarragona Unida va organitzar, un any més, el concurs de dibuix on han participat les filles, fills, nétes i néts dels col·legiats i personal del COAATT. Concretament han concursat 18: Quique Lozano Medina, Miquel Medina Benet, Aleix Cortina Solé, Maria i Lini Carcellé Medina, Berta i Pep Ruiz Mercadé, Pau Sáenz Solano, Víctor Carcellé Medina, Joel Barrio Granados, Jordi Cortada, Alejandro Fernández de Caleya Miquel, Paula i Maria Llauradó Manresa, Jacqueline Ramal Argany, Jordi Torres Rubia, Josep M. Marsal Fargas i Maria Cortada Torbellino.

Aquest any el jurat ha estat compost pels col·legiats: Julio Baixauli, Jesús Moreno, Marià Casas i Aleix Cort

Enguany el lema era ‘Ajudem la gent més propera’.

Tarragona Unida, fundació propiciada pel Col·legi, té clara la seva vocació humanitària (la caritat ben entesa comença pels altres) i també els contextos de “proximitat” que cada vegada més s’imposen a les polítiques socials. És allò de “pensa global, actua local”.

Els infants, que no saben tant de política però sí de sentiments, expressen de manera original i autodidacta el que viuen i el que veuen però amb el seu toc personal i fantàstic.

Deia el gran Joan Miró que tant de bo sabés pintar ell com els nens. L’art naïf o ingenuïsta també ens porta: saviesa i bellesa i força, i una altra perspectiva.

Dibuixos finalistes

Paula Llauradó Manresa

Quique Lozano Medina Berta Ruiz Mercadé

Josep M. Marsal Fargas

Maria Cortada Torbellino Jordi Torres Rubia Tag

2n trimestre 2008 [ 32 ]

Informàtica EL NOU e-ESCENARI L’ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA COM A EXIGÈNCIA DELS CIUTADANS DEL SEGLE XXI

A

nar a l’ajuntament a comunicar un canvi de domicili, per exemple, no suposa una càrrega addicional de temps, paciència i passejades per les diverses finestretes de l’administració municipal i per d’altres. Amb una sola actuació, la nostra comunicació tindrà els efectes formals desitjats, i serà l’ajuntament qui s’encarregarà de comunicar-ho a les altes administracions que tinguin necessitat de conèixer la nostre adreça actual. La mateixa legislació reconeix els principis de coordinació i cooperació entre administracions (Llei de Bases de Règim Local).

La nova administració a més de potenciar el principi bàsic de servei públic, assumeix un rol de facilitador, apropant-se al ciutadà del segle XXI, més tecnificat, més exigent amb els serveis que financia amb els seus impostos: al ciutadà-accionista. El ciutadà no vol més cues, no més horaris impossibles, no més ”això no és en aquesta finestreta”, no més “vuelva Vd. mañana”.

Si volem canviar el domicili hem de poder accedir a la web segura de l’Ajuntament, on trobarem un apartat de comunicació de canvi de domicili. Omplirem el formulari, el signarem electrònicament amb el nostre instrument de signatura, annexarem els fitxers amb la documentació electrònica que s’hagi previst pel tràmit, i el trametrem. I ja està!!! Ho faré a les 8h o a les 22h, ho faré sense demanar ticket per fer cua, ho faré segur que m’ho trametran en el temps adequat.

Els ajuntaments disposen d’una eina d’accés i consulta als arxius segurs digitals dels col·legis professionals La petició s’enregistrarà automàticament a l’ajuntament i ens retornarà el numero d’assentament del llibre Registre Electrònic d’entrades. Un cop a l’ajuntament la nostra comunicació de canvi de domicili activarà un procés de comprovació contra la Base de Dades del Padró Municipal, que segurament resideix en un altre organisme, la Diputació per exemple, mitjançant un intercanvi de missatges signats i encriptats.

Un cop assentada la comunicació de canvi de domicili en tràmit, quedarà pendent de la signatura (electrònica) del(s)

Tag

responsable(s) de l’ajuntament, però tots els antecedents i les comprovacions s’han realitzat quasi bé sense intervenció humana. Un cop signat, el sistema informàtic de l’ajuntament (si així ho hem autoritzat al emplenar el formulari electrònic) comunicarà a la resta d’administracions el canvi de domicili: Servei Català de la salut, pel nostre CAP; Direcció de la Policia, a efectes d’identificació de domicili; Departament d’Educació, pel centre educatiu dels nostres fills que ens correspon; a les companyies de serveis, aigua, gas, electricitat, telefonia i accés a internet, etc.).

Necessitem una administració més àgil, més flexible, més eficient, més oberta i que costi menys Durant el procés de tramitació, que pot ser tan breu com ens puguem imaginar, podríem accedir per Internet a qualsevol hora a la seu electrònica de l’ajuntament per veure l’estat exacte de la nostra tramitació. Amb claredat en el circuit podrem entendre els passos i l’estat de la situació administrativa de l’expedient que ens han assignat.

La finalització del procés acaba (com no?) amb una comunicació per sms, correu electrònic, notificació electrònica o d’altre sistema futur que permetem, de l’ajuntament comunicant-nos que la comunicació de canvi de domicili s’ha produït completament. Ràpid, transparent i econòmic per a tots.

Aquest cas és ben real, això ja s’està donant. Ja hi ha empreses i ajuntaments que funcionen així de bé. Cert és que no tots ni per tots els tràmits, però hi estan treballant. Hem d’entendre que la dinàmica de tants i tants anys és difícil de trencar, i són realment molts els tràmits que es realitzen, i de vegades molt enrevessats els procediments de tramitació. Però la realitat és que s’està canviant, i a millor. Un esforç important és fa de cara endins dels ajuntaments, però un no menys important té a veure amb l’esforç de relació i interacció amb altres agents socials, com són el col·legis professionals.

En la cerca de solucions integradores, els ajuntaments disposen d’una eina d’accés i consulta als arxius segurs digitals dels col·legis professionals. Aquesta eina permet als ajuntaments accedir telemàticament als projectes visats, comprovar si determinat professional esta, o estava en una data determi-

2n trimestre 2008 [ 34 ]

Informàtica nada, col·legiat i seguir la tramitació d’un expedient, de llicències per exemple, sense haver de requerir la documentació, amb més passos, més temps per obtenir-la, més cost, etc.

Evidentment això vol dir que els col·legis professionals també tenen reptes per endavant. Han de constituir arxius electrònics segurs, disposar dels projectes visats accessibles telemàticament de forma controlada i segura, integrar en la seva operativa els hàbits i les habilitats necessàries per la tramitació electrònica i oferir accessibilitat 24x7.

En aquest procés de canvi, no tan sols cal una perspectiva tecnològica sinó que moltes vegades, els principals reptes a superar són merament organitzatius o de procediment.

QUÈ ÉS EL CONSORCI AOC? Per tal d’apropar-se als e-escenaris, i per a que les administracions siguin dinamitzadores i per fer-ho de forma eficient i eficaç, es va crear el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC)1 a partir del pacte institucional del Parlament de Catalunya2, per part de la Generalitat de CatalunyaI i LOCALRETII, consorci que al seu torn agrupa el món local de Catalunya (Ajuntaments, Consells Comarcals i les quatre Diputacions catalanes).

El Consorci AOCIII, “és un instrument al servei de les administracions catalanes per facilitar i fer més efectiva l’e-Administració”, que té com a missió “col·laborar amb les administracions públiques catalanes en l’adopció i desenvolupament de polítiques per a la millora dels serveis públics, mitjançant l’impuls i promoció d’iniciatives, el desenvolupament de productes i la gestió de serveis d’ús intensiu de les tecnologies de la informació i les comunicacions.”

ELS SERVEIS AOC El Consorci te diverses línies d’actuació, i un conjunt de serveis adreçats a les administracions públiques catalanes:

Tag

• Serveis de Col·laboració interadministrativa, mitjançant els quals es pretén potenciar l’intercanvi d’informació per mitjans telemàtics entre les administracions publiques amb l’objectiu d’evitar que siguin els ciutadans els que “transportin” les informacions d’una administració a una altra, mitjançant certificats.

• Serveis comuns d’administració electrònica, suport als projectes d’ús intensiu de les tecnologies de la informació i les comunicacions que impulsin les institucions catalanes, potenciant la reusabilitat i la reutilització de les solucions. Una aplicació de Registre telemàtic, de passarel·la de pagaments, o de serveis municipals accessibles per la web, o... desenvolupat una sola vegada i instal·lat en tants Ajuntaments com sigui necessari.

• Serveis Bàsics d’identitat, signatura i perdurabilitat electrònica, prestats per CATCertIV, bàsicament tracten de garantir la seguretat, la confidencialitat, la confiança i la perdurabilitat de les transaccions electròniques.

L’AGÈNCIA CATALANA DE CERTIFICACIÓ L’Agència Catalana de Certificació (CATCert) és un organisme autònom depenent del Consorci AOC. L’Agència s’encarrega de proporcionar a les administracions catalanes els instruments necessaris per garantir la seguretat dels tràmits realitzats mitjançant Internet. Un d’aquests instruments són els certificats electrònics3. La seguretat del certificat es fonamenta en una infraestructura de clau pública (PKI). El seu ús permet garantir la identitat, integritat i autenticitat de les comunicacions i tràmits que es realitzen per mitjans telemàtics.

2n trimestre 2008 [ 35 ]

Informàtica El consorci AOC té per missió col·laborar amb les administracions públiques catalanes en l’adopció i desenvolupament de polítiques per a la millora dels serveis públics, mitjançant l’impuls i promoció d’iniciatives, el desenvolupament de productes i la gestió de serveis d’ús intensiu de les tecnologies de la informació i les comunicacions

contingut dels tràmits iniciats per aquest mitjà. Alhora, l’ajuntament disposa d’un mínim back-office per gestionar les sollicituds.

Per altre banda, el Consorci gestiona i manté una plataforma de serveis de tramitació interadministrativa entre les administracions publiques catalanes (eacat.netV), que ofereix serveis de consulta (per exemple projectes visats pels Collegis professionals) i, alhora, serveis transaccionals entre aquestes (remissió de liquidacions dels estats de comptes dels Ens Locals).

Aquestes noves eines pretenen incentivar, facilitar i dinamitzar les noves tecnologies entre les administracions per a poder “arribar” arreu, de forma segura i “e-presencial”.

El camí no és fàcil, però és necessari recorre’l. Necessitem una administració més àgil, més flexible, més eficient, més oberta i que costi menys. No hi ha tornada enrere. Aquest és un procés demandat pels ciutadans i exigit per les circumstàncies de la globalització. Fins i tot en administració, en eAdministració, estem competint amb altres territoris per ser més eficients. Sens dubte és una exigència de la societat del SXXI.

XAVIER GIMÉNEZ JORDÀ Cap del Servei d’Informàtica i Comunicacions.

Diputació de Tarragona Membre del Consell Assessor Tecnològic de l’AOC Diplomat en Funció Gerencial a les AA.PP. per ESADE

NOVES EINES Els ajuntaments disposen de noves eines electròniques: l’eTRAM, un mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet, pels ciutadans i empreses del municipi. Amb l’eTRAM, ciutadans i empreses poden, en qualsevol lloc i en qualsevol moment, des d’Internet, accedir a la informació dels tràmits locals, iniciar qualsevol sol·licitud i consultar l’estat i el

PABLO FDEZ.

DE

CALEYA DALMAU

Gerent del COAATT Màster en Dret i Gestió Local

NOTES 1. Els Consorcis són entitats públiques de caràcter associatiu constituïdes pels Ens Locals amb altres administracions públiques per a finalitats d’interès comú o amb entitats privades sense ànim de lucre que tenen finalitats d’interès públic concurrents amb les dels Ens Locals, amb la finalitat de crear i gestionar serveis i activitats d’interès local o comú.

2. Pacte per a la promoció i el desenvolupament de la societat de la informació a les administracions Publiques catalanes del 23 de Juliol de 2001.

3. Els certificats electrònics no són més que un document electrònic signat per una autoritat de certificació, que garanteix a les terceres persones que el rebin o l’utilitzin una sèrie de manifestacions que s’hi contenen, com per exemple, la identitat de la persona, les autoritzacions, la seva capacitat per realitzar un determinat acte, etc. De fet, els certificats electrònics contenen dues parts, una pública i una altra privada. La part pública és la que ens permet acreditar la nostre identitat. La part privada és la que ens permet realitzar signatures electròniques.

I. II. III. IV. V.

http://www.gencat.cat http://www.localret.cat http://www.aoc.cat http://www.catcert.cat http://www.eacat.net

Tag

2n trimestre 2008 [ 36 ]

Espai al temps La construcció romana (17) LA VOLTA DE MAÓ VOLTES PER ARESTA AMB MAÓ Com ja hem vist anteriorment, els romans van intentar evitar els encontres entre les voltes de canó fetes amb pedra.

Les voltes d’aresta amb maó es van emprar sempre per motius constructius i quasi mai per motius estètics buscant sempre la solució més simple. Així els romans procuren que la volta per aresta sigui el resultat de l’encontre entre dos canons iguals i de perfil circular.

Les parts de la volta per aresta són: • el massis de formigó que dona cos a la volta i • un entramat de maó que serveix per aguantar la construcció i alliberar el cindri de fusta de part de la càrrega.

Les arestes es reforcen tant en la primera volta com en la segona amb maons grans (60 cm per 5 cm).

En el cas en que l’arrencada dels canons no està en el mateix nivell, peralten el canó amb menys llum per tal que les línies de la clau estiguin situades a la mateixa alçada. Amb això, a part de resoldre el problema, aconseguien dotar d’una més gran elegància al canó petit.

Si es tracta de cobrir un rectangle, aleshores, un dels canons té forma el·líptica (Termes de Dioclecià).

Posteriorment la volta bizantina, va donar una solució molt més pràctica a la volta de canó el·líptica. Els nervis de les grans voltes es formen amb arcs de maó. Quan les llums a cobrir arriben a 15m utilitzen per al nervi diagonal tres arcs, més uns altres de transversals (Termes de Dioclecià).

Per a llums més petites els arcs transversals desapareixien i els diagonals es formen solament amb dos arcs (Jano Cuadrifonte) o amb un arc senzill palau dels (Cesars del Palatí).

VOLTES HEMISFÈRIQUES La volta hemisfèrica, domo o cúpula es va emprar en plantes circulars i la semicúpula per cobrir exedres.

La cúpula es la volta que carrega menys damunt el cindri. Cada filada horitzontal forma una anella que tendeix a l’equilibri. Per tant direm, que una cúpula necessita, per tal de donar-li forma, més un motllo que un cindri resistent.

Amb voltes de 20 metres de radi, la curvatura decreix tant que fins i tot es torna inapreciable i aquí les deformacions si que són molt grans. En aquestos casos es fa necessari fer-hi armadures internes de maó, a manera de cadenes aïllades o nervis. En les termes de Caracalla la primera part es construïda sense armadura ni cindri, amb l’única guia, d’un cordell que la radia. En el Panteó veiem un fus esfèric d’un octau de la cúpula, on uns nervis meridians C estan recolzats en arcs de descàrrega B recolzats en el tambor, uns altres entremitjos D divideixen l’espai.

Arcs de maó de la cúpula del Panteó, segons dibuix de Piranesi

migó ha d’estar situat en el paral·lel N. D’aquí que el procés constructiu en la part superior de la cúpula fou així: es fan els nervis meridians que s’aguantaran gracies a la anella E. Quan el formigó arriba al nivell N es construeix la segona anella S de reforç. Tot el conjunt es recolza en un tambor circular, disposició típica de les primers cúpules romanes.

Posteriorment les cúpules s’acabaran recolzant en petxines ja que el tambor serà poligonal (època Bizantina de Justinià s.

VI). Aquest es el cas del temple de Minerva Mèdica on trobem una cúpula que descansa per mitjà de petxines damunt d’un tambor decagonal. Dels vèrtexs neixen deu nervis o cadenes que divideixen la cúpula en deu husos, subdividits al mateix temps per nervis secundaris. El conjunt forma un entramat regular.

Els vint segles de vida són prou garantia de la bondat dels procediments emprats pels constructors romans.

ANTONI BLADÉ

En la part de l’òcul, els nervis C acaben en uns arcs O tangents a l’anell E que l’envolta. Per tal de reforçar el conjunt, construeixen uns arcs T tangents a un altre anell S concèntric amb l’ocul i per tant paral·lel a l’anell E. Cal remarcar que l’anell S no s’aguantaria sense l’ajuda de l’arc T i que aquest per poder-lo construir, el nivell del for-

Tag

2n trimestre 2008 [ 37 ]

Arquitecte tècnic Professor de Construcció

Cultura ANAR FENT MEMÒRIA (6)

COM UN OU A UNA CASTANYA

U

na vegada “Los Siete Machos” van cloure la seva tasca d’excavació, calia dur a terme el replanteig de l’obra per poder seguir el procés d’edificació, motiu pel qual vaig sol·licitar-ne a l’arquitecte autor del projecte una còpia que em va facilitar tot fent-me abonar el cost de les còpies dels plànols.

Els plànols del projecte (que em van vendre) consistent amb un plànol de distribució de cadascuna de les diferents plantes i els alçats de les façanes, a escala 1:50, sense cotes, sense visar i sense el segell de l’ajuntament que autoritzava l’inici de les obres (en aquells temps era costum iniciar les construccions mitjançant un permís provisional, que s’obtenia presentant un escrit de sol·licitud i solia tenir una durada de sis mesos).

El primer que vaig descobrir en mirar els plànols del projecte fou que no

existia cap informació envers l’estructura de l’edifici que tindria una vegada construït: soterrani, planta baixa i vuit plantes de pisos. I tot pensant que per mor d’un descuit no m’havien facilitat els plànols de l’estructura, els vaig reclamar, obtenint un resposta tant sorprenent, surrealista i ‘acollonadora’ com ara “el disseny i càlcul de l’estructura és responsabilitat de l’aparellador”, que havia de facilitar a l’arquitecte per a la seva aprovació. El full d’encàrrec que havia signat per intervenir a l’obra deia que la meva missió era la de “Ordenar y dirigir la ejecución de una obra consistente en...” i no crec que això determinés que l’aparellador fos el que hagués de dur a terme la tasca de calculista, però donat que els antecessors companys de professió, normalment vinculats als despatxos d’arquitectes, havien fet costum d’aquesta pràctica, no quedava un altre remei que seguir la tradició.

Com que un tenia el seu orgull, no

podia dir que no em sentia capacitat per calcular l’estructura d’aquell edifici, i per solucionar aquesta mancança només existia una solució: dependre’n. Calia estudiar i consultar els llibres i normes que tractaven aquests temes, demanar informació als fabricants d’acer, etc.

En aquells temps, a la nostra ciutat els materials que s’utilitzaven per confeccionar el formigó armat eren “la mescla”, un àrid de riu de granulometria “anàrquica”, ciment pòrtland i acer normal, els mètodes de càlcul eren els de la mecànica clàssica i els coeficients de treball del formigó 40 kg/cm2 i el del ferro 1.200 kg/cm2, la quantia de l’l% i la relació dels mòduls d’elasticitat dels materials igual a 15. I partint d’aquestes bases i els coneixements adquirits gràcies als llibres consultats, vaig donar forma i dimensions a l’estructura d’aquell edifici, que una vegada dibuixada vaig presentar a l’arquitecte per a la seva aprovació, que va mirar tant per sobre

Imatge extreta del llibre Construcciones de hormigón armado, por el ingeniero C. Kersten, 3aed. Gustavo Gili, Buenos Aires, 1958, P. 384

Tag

2n trimestre 2008 [ 38 ]

Cultura com que va destinar menys temps a mirar-la que a dir-me “molt bé noi, ho has fet molt bé”.

Una vegada acabat tot el ‘ritus’ de l’estructura amb l’arquitecte, calia posar a disposició del promotor/constructor, conegut com “el rayado”, les dades obtingudes i aquest solia preguntar, ¿cuántos kilos de hierro se necesitan? I després de donar-li la quantitat de quilos, fossin els que fossin, sempre solia dir “mucho hierro, demasiado hierro” sense cap mena de criteri tècnic, ja que l’únic que li preocupava a ell eren els diners que li costaria el ferro.

Finalment disposàvem d’uns plànols amb cotes i dades suficients per fer el replanteig i per dur-lo a terme el constructor facilitava un peó, uns quants cordills, estaques i el guix necessari per marcar sobre el terreny la forma dels fonaments del futur edifici. Els instruments per prendre les mesures, com ara cintes mètriques i instruments topogràfics, els portava l’aparellador.

A primera hora del matí d’un dia esplèndid iniciàrem el treball de replanteig, donat que l’edifici a construir es-

tava situat entre mitgeres i la vorera ja existia; no necessitaven que l’ajuntament ens facilités alienació i rasant –quina sort!– però la sort dura molt poc, quasi bé gens; cap mesura del plànol coincidia amb la realitat del terreny “per un costat sobrava plànol i per l’altre faltava terreny o a la inversa”; en resum, que el solar i els plànols s’assemblaven “com un ou a una castanya”. Calia buscar el perquè d’aquelles diferències, i després de moltes comprovacions arribàrem a la conclusió que tot l’error sorgia del fet que els angles de les mitgeres amb la façana no formaven 90º i per tant totes les formes eren incorrectes. Donat que el motiu d’error estava del tot aclarit, prenguérem les mides correctes del solar, dibuixàrem la seva forma i informàrem al promotor/constructor de la qüestió i aquest ens encarregà que transmetérem la informació a l’arquitecte.

Després d’explicar al “delineant major” del despatx de l’arquitecte el motiu de la visita i d’esperar una bona estona que el “senyor arquitecte” em rebés, em feren passar al despatx d’aquest, l’informà del problema i al moment de

fer-li lliurament del plànol real del solar l’arquitecte, amb tota la serenitat i solemnitat pròpia d’aquell personatge, em digué: “no cal que em doni aquest plànol, vostè mateix faci el que calgui per adaptar el meu projecte al terreny, sense alterar la configuració i concepte arquitectònic del mateix, i quan estigui fet me‘l porta perquè li doni la meva aprovació”. Després d’aquell afer només restava dir adéu, que és el que crec que vaig dir, encara que pensés en dir alguna altra cosa.

I arribat aquest punt de l’exposició, després de molts anys de professió i d’haver intervingut en moltes obres, crec entendre la idea que molta gent tenia que l’aparellador era l’ajudant de l’arquitecte, sens dubte un ajudant que havia de saber molt, que assumia moltes responsabilitats, que treballava molt i que moltes de les feines que no li corresponien fer les feia i, a més a més, les feia de franc.

MARIÀ CASAS HIERRO Aparellador

Constantí • UN MUNICIPI AMB UNA FORTA PROJECCIÓ • UBICACIÓ ESTRATÈGICA AL CAMP DE TARRAGONA • EL SEGON POLÍGON INDUSTRIAL DE CATALUNYA • ESTACIÓ FERROVIÀRIA DE MERCADERIES • CRUÏLLA DE COMUNICACIONS TERRESTRES • AEROPORT REUS-TARRAGONA • VIURE A 5 MINUTS DE TARRAGONA I DE REUS • ÒPTIMS EQUIPAMENTS ESPORTIUS I CULTURALS • CENTCELLES PATRIMONI DE LA HUMANITAT

AJUNTAMENT DE CONSTANTÍ

un espai d’oportunitats