Tag 50 by Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Tag 50

Rbla. President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 Fax. 977 224 152 www.apatgn.org

3r trimestre 2008

TAG 50

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’oﬁcina hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15:30 a 17:30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’oﬁcina estiu: De dilluns a divendres de 8 a 14 h (del 15 de juny al 15 de setembre ambdós inclosos) Tancat per vacances: Del 15 al 31 d’agost

Serveis del COAATT

Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau Secretaria: Míriam Ferrer, Mercè Obiol, Dora Fernández Comptabilitat: Àngels Recuero Visats: Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú, Eva Larraz i Katia Pesare Horari: De dilluns a dijous de 8 a17 h. Divendres de 8 a 14 h. Oficina del Vendrell: Óscar Franch C. Narcís Monturiol, 2 - 4 (cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 643 delegacio_vendrell@apatgn.org Dimarts i dijous: de 16 h a 19 h (només col·legiats residents) Oficina de Reus: Emma Pons Av. Onze de setembre, 4 Tel. 977 331 072 delegacio_reus@apatgn.org Dilluns i dimecres: de 16 h a 19 h (només col·legiats residents) LABORATORI D’ASSAIGS Tel. 977 524 537 citam-sa@terra.es / www.citam-sa.com Av. Europa, cantonada C. Bèlgica illa 14 Polígon Ind. Constantí · 43120 Constantí Director tècnic: Ernest Valls

Tag Edita: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

SERVEIS EXTERNS Assegurances, OCT, Laboratori d’Assaigs Meritxell Gispert, Cesca Toledano, Carme Vidal i Ana Almansa Tel. 977 249 998 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org CENTRE DE DOCUMENTACIÓ i BIBLIOTECA Alexandra Fortuny biblioteca@apatgn.org http://biblioteca.apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic) gabtec@apatgn.org Marisa Rujano (Dinamització) formacio@apatgn.com Borsa de treball: Gabinet Tècnic Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Marcel Ramírez i Jaume Cabré informatica@apatgn.org REVISTA TAG Josep Maria Sanet Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídica: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Fiscal: Assessoria Mallol Tel.: 977 235 752 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Nancy Arispe tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern Consell de Redacció Jesús Moreno (Vocal Junta), Pablo Fernández de Caleya, Alexandra Fortuny, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Producció revista Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Meritxell Gispert · Tel. 977 212 799 Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

President Julio Baixauli Cullaré Vicepresident Adolf Quetcuti Carceller Secretària Montserrat Muñoz Madueño Tresorer Jordi Adam Andreu Comptadora M. Teresa Solé Vidal Vocals Josep Marsal Sans José Luis Hernández Osma Jesús Moreno Martos Francesc Xavier Llorens Gual Joan Ferré Menasanch

Editorial

Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

L’èxit per la voluntat

Tag 50

na revista és moltes coses. Arribar al número 50 és més que un símbol numèric. És un èxit, i ha estat possible gràcies a la voluntat, una voluntat comuna i compartida, una energia, un caràcter ferm, uns recursos humans i materials, un territori dinàmic, un espai de treball adient i, sobre tot, un desig de comunicació.

n ELS PRESIDENTS DEL TAG: Julio Baixauli i Joan Prous Pàgs. 2-5 n CINCUENTA NÚMEROS DEL TAG José Antonio Otero Cerezo Pàg. 7 n TAG. 50 NÚMEROS DE LA REVISTA DEL COAATT Josep Beltran Ilari Pàg. 8 n PER MOLTS ANYS! Aleix Cort Pàg. 9 n FA 15 ANYS Marcel Ramírez i Vives Pàg. 10 n TAG DE L’1 AL 50 I DEL 50 A L’1 Gabinet Tècnic del COAATT Pàg. 11 n HEM PERDUT 30 ANYS? Marià Casas Hierro Pàgs. 12-13 n 50 TAG PER QUÈ I QUÈ MÉS Josep M. Buqueras Bach Pàgs. 14-16 n LA TRANSFORMACIÓ DE LES PROFESSIONS F. Xavier Escudé i Nolla Pàgs. 18-19 n ELS CINQUANTA I UN NOMS PROPIS Redacció TAG Pàgs. 20-23 n UN NOU DISSENY Manuel Rivera i Ana Santos Pàgs. 24-27 n LES PORTADES: MISTERI I EVOLUCIÓ Pàgs. 28-41 n TERRITORI Aprovat el Pla territorial del Camp de Tarragona. La metropolització del Camp de Tarragona. Pàgs. 42-48 n PATRIMONI Arquitectura modernista de Tarragona (1885-1920). Pàgs. 50-55 n ESPAI AL TEMPS El gravat del Port de Tarragona. Noves aportacions sobre els mestres d’aixa i calafats. Les obres per a l’abastament d’aigües: Reus, segle XIX. Pàgs. 56-64

Tag

No és fàcil. La majoria de publicacions no aconsegueixen una periodicitat i més si es tracta d’una revista professional i institucional. Poques al nostre àmbit territorial han sabut adaptar-se al canvi d’equips directius. Poques han arribat tant a l’àmbit local i més proper com al conjunt del país. Poques han millorat en forma i contingut. Ha ajudat molt un cos social, el del col·legi, que no es conforma i ha volgut donar-ho tot per la seva gent i per la societat. L’ofici d’aparellador o arquitecte tècnic no és molt conegut entre el gran públic però, per contra, ho és molt dintre del món de la construcció —un sector clau en qualsevol economia. És el professional que lliga i controla la salsa, des que surt de les cuines dels projectistes, promotors, paletes i auxiliars, fins a la taula, la taula del consumidor o comprador. En aquest número extra i especial, enquadernat a la rústica cosida, amb stamping d’or blanc (són les bodes d’or), amb pàgines que fan memòria d’anys, lletres i mides. Les dones i els homes som memòria.

NORMES DE PUBLICACIÓ La revista TAG és el mitjà de comunicació i difusió del COAATT amb el públic en general per informar i promoure la professió. Es publica trimestralment i recull temes relacionats amb l’actualitat del sector professional i l’àmbit historiogràfic i cultural. La revista és oberta a la recepció de propostes d’articles, sempre que s’ajustin a les següents normes: • Els treballs s’han d’acompanyar de les dades complertes d’identificació i localització de l’autor personal o col·lectiu d’aquest. • Els articles, que es presentin per a la seva publicació a la revista TAG, hauran de ser inèdits i no es podran sotmetre a altres publicacions fins que no hagin estat desestimats pel Consell de Redacció. • Els articles admesos i publicats passaran a ser propietat de la publicació, que se’n reserva els drets d’autor. Per presentar articles a la valoració del Consell de Redacció, cal posar-se en contacte amb el COAATT al telèfon 977.212.799, o per correu-e: secretaria@apatgn.org

3r trimestre 2008 [ 1 ]

Els presidents del TAG

Opina

Julio Baixauli L’aparellador tarragoní Julio Baixauli va entrar el 2003 amb una nova Junta i va ser reelegit el 2007. La seva acció a la revista ha estat paralel·la a la del Col·legi: renovació en forma i contingut mantenint l’estructura central. A la revista, s’ha passat del blanc i negre al color en una publicació de més presència i amb més articles, més temes diversos i més difusió. Al Col·legi, s’ha aconseguit reactivar el patrimoni. Exemples clars són el Laboratori, el pàrking, la renovació de les oficines, els programes de formació continua i la dotació de més serveis als professionals i a la societat. La fòrmula: treballar col·legiadament, en equip.

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 2 ]

La Junta actual del COAATT

a veritat es que, quan vaig entrar al Col·legi, no em disgustava la revista, però tenia clar que partint de les mateixes persones, se n’havien d’incorporar altres i treballar com vaig proposar des d’un principi: “col·legiadament” o sigui: en equip. Aquesta fòrmula permetria més continguts i un canvi formal que a la llarga s’han fet evidents. No ens conformem i continuarem mantenint el nivell i millorant-lo si es pot. No són temps fàcils. Hem tingut anys molt bons, només cal comprovar les estadístiques de visats, però ara no és així al món de la construcció. Crec que les diferents Juntes i el personal del Col·legi ha treballat i treballarà per mantenir el nivell. No en tinc cap dubte. Jo vull que aquesta benvolguda institució nostra sigui comptant en l’espai professional i en l’espai públic general. Ara cal buscar sortides i en això estem. Reflexionem seriosament. Els reptes ens desafien.

APLICAR REMEIS Malgrat comprovar les xifres i la realitat, no hem de deixar de ser optimistes, l’optimisme com a virtut més que com a il·lusió il·lusòria. El pesimisme és molt

fàcil, massa. Fem propostes. Afirmava el que va ser un carismàtic canceller alemany, Willy Brandt, que “no ens venci la resignació, que ens vencin les dificultats”. Nosaltres no ens resignem i, a més, podrem amb les dificultats. Hem passat moltes i de tots els colors i signes. En una situació no massa positiva, cal veure les causes verdaderes de la febre i aplicar els remeis. Per a això, és fonamental tenir dades i contrastar experiències. Hem d’explicar el que vivim, cadascú des del seu lloc de treball i responsabilitat (‘actua local, pensa global’ és un dels nostres lemes). També és recomanable no quedar-nos sols, treballar en equip, col·legiadament que és el mateix.

TÈCNICS DE CAPÇALERA La desacceleració o crisi o recessió en la construcció d’habitatge nou repercuteix en tots els sectors que es relacionen. És evident. Però cal buscar sortides. En el nostre cas, el dels aparelladors, tenim altres alternatives: rehabilitació, projectes d’activitat, coordinació de seguretat, valoracions immobiliàriess, peritacions vàries, projectes de parcel·lació, certificats, informes, control de materials, etc. Un conjunt de serveis que creix en els últims anys i compta amb

50 Tag 50 Tag trimestre2008 2008[ 3 [ 3] ] 3r3rtrimestre

El president Baixauli i el tresorer Jordi Adam amb Isidre Domènech, del Gremi de la Construcció del Baix Camp i company aparellador

uns professionals cada cop més preparats. L’arquitecte tècnic es consolida definitivament com el ‘responsable de la qualitat en l’àmbit de la construcció d’habitatge residencial i com els directors d’execució en un context general’, també es podria considerar com ‘un tècnic de capçalera per a la compra, reforma o manteniment dels habitatges’.

NORMATIVA EXIGENT També, és una bona oportunitat per formar-se, i per entrenar-se. La nova normativa obliga, la consciència i ètica professional també, i les demandes ciutadanes ens empenyen. El Codi Tècnic (principalment), la Llei d’Ordenació de l’Edificació, el Reglament d’Instal·lacions tèrmiques, el Decret d’ecoeficiència, la Llei del Dret a l’Habitatge, la Instrucció del Formigó estructural EHE (encara un esborrany que han d’aprovar les Corts) marquen un abans i un després. El CTE, per exemple, harmonitza la vigent legislació espanyola amb les directives europees però, sobre tot, afecta les maneres de treballar, el control, els materials, la seguretat, la salut laboral, el medi ambient, els acabats —i també el cost. Tot un desafiament. Al nostre Col·legi fem de manera ininterrompuda cursos, cursets, sessions, trobades i fins i tot jornades senceres (enguany destaquen la trobada amb agents de l’edificació a la seu del Col·legi i una altra

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 4 ]

a l’hotel Ciutat de Tarragona sobre formigó estructural amb especialistes de les nostres contrades i de tot el país). I això amb un suport personal, tecnològic i documental.

PÚBLIC I PRIVAT El Col·legi —com a institució pont entre els interessos públics i privats— ens esforcem en implicar el personal treballador de la casa i el col·legiat, fent l’esmentada formació continua, donant suport a innovacions, participant en la vida institucional i cultural del nostre territori i atenent més i millor els professionals —la responsabilitat dels quals ha apujat i molt, un exemple els judicis penals. Hem realitzat activitats pioneres, entre d’altres: la conscienciació sobre accessibilitat per la nostra Fundació Tarragona Unida i el servei de dades actualitzades des del Gabinet Tècnic —una anàlisi que és útil als professionals i al conjunt de la societat— i continuem projectant el nostre laboratori CITAM de materials i assaigs. No seríem res sense la comunitat, servim la comunitat i som útils. No hi ha una altra per afrontar aquesta conjuntura que ens desafia. Formació, informació, observació, renovació, innovació, flexibilitat, solidaritat: set propostes per a una nova època.

Opina

Joan Prous Joan Prous i Masdeu va ser president del COAATT durant deu anys, del 1993 al 2003. Coincideix amb els primer deu anys de la revista TAG i també entre d’altres fites en la inversió en patrimoni del Col·legi. Reusenc, fill de contractista, al món de la construcció ha fet pràcticament de tot i des de la base: paleta, promotor de noves construccions, rehabilitador, arquitecte tècnic municipal, formador (va dirigir l’Institut Gaudí de la Construcció a Tarragona). Tot i aquests gairebé cinquanta anys de professió, continua en actiu, tot i que menys.

l TAG nascut al maig-juny de l’any 1993 representa una continuïtat respecte als anteriors butlletins. En realitat, el company Aleix Cort li va donar un nou nom a la capçalera i una nova forma. Amb sort i esforç i diferents responsables, la revista ha perviscut i progressat fins avui dia obrint-se cap a l’exterior. Puc dir que m’agrada. Aquesta publicació va coincidir amb el meu primer mandat com a president (abans hi havia estat tresorer a la Junta i no volia més responsabilitats col·legials, tenia molta feina però al final em van i em vaig convèncer). Em van acompanyar com a membres de candidatura i Junta: Lluís Borràs Calvo (en la secretaria), Joan Oliver (tresorer), Pilar Coca (comptadora) i Albert Clarasó, Joan Lluch, Joan Milà i Francina Escoda (de vocals). Les companyes Coca i Escoda i el company Joan Milà van estar en les successives juntes presidides per mi (vaig acabar al 2003). En aquests anys, a banda de millorar certs serveis com el Gabinet Tècnic i algunes publicacions, vam poder augmentar el patrimoni de la casa (adquisició de nova planta per a parking i altres dependències, locals al carrer Joan Miró, una magnífica parcel·la al Polígon Industrial Constantí —ara Laboratori d’Assaigs—, els locals de Valls i el Vendrell i, a més, diners en dipòsit). Va ser possible perque vam fer una gestió austera, per la nostra paciència negociant bons preus i per les bones èpoques a la construcció. He de dir que no sempre va ser bonança. Recordem la crisi de després del 92, de després de les Olimpíades i l’Expo. He conegut en cinquanta anys de vida laboral sis o set crisis i la construcció queda afectada i

alhora afecta altres sectors. Els darrers anys han estat boníssims. I això que pensàvem que, després d’un cicle bo, al 2003 s’acabaria i en canvi s’ha allargat cinc anys més. Vam aprofitar la internacionalització i estar a Europa. Ara estem pitjor que a altres països. Ho diuen les multinacionals i aquestes no s’equivoquen molt.

L’ECONOMIA REAL Ara ha baixat i després de l’estiu veurem i crec que l’any que ve serà dramàtic. Els paletes per exemple o se van a la construcció o a l’hostaleria i ambdós estan malament. Només cal sortir al carrer i veure el moviment, se nota fins i tot en el trànsit de vehicles. És l’economia real. Aquesta crisi la notarem i la notarem tots. Caldrà preparar-se si no ens hem preparat abans. També és veritat que caldrà recuperar certes obres com per exemple les rehabilitacions. Sembla que el món s’acaba i no. És una qüestió bastant psicològica. Continuo pensant el mateix que vaig dir en el primer número de la revista: l’aparellador és el gran desconegut. Qui més qui menys coneix el que fa un paleta (un senyor que fa cases) i un arquitecte (que fa plànols) però, de l’aparellador o arquitecte tècnic, només ho saben els que hi han treballat amb ell i veuen com dirigeix una construcció, perfila un detall, calcula a peu d’obra un element i altres. Hem de tenir en compte fins i tot que els aparelladors donen feina els arquitectes. Ha estat una figura molt polivalent i necessària en la construcció i continuarà sent-ho.

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 5 ]

Cincuenta números de TAG

lo largo de los últimos cinco siglos los Aparejadores hemos participado activamente en la construcción de edificios. Es desde hace 68 años cuando las antiguas Asociaciones y la posterior Federación Nacional se transforman en los Colegios oficiales de Aparejadores. Fue mediante una Orden del Ministerio de Gobernación del año 1940 como se crearon. El artículo tercero de esta Orden decía: “El ejercicio profesional de los Aparejadores dependerá en todos los casos de sus respectivos Colegios, a los que forzosamente habrán de pertenecer, y sin cuya intervención, regulada desde la Dirección de Arquitectura, no podrá ser autorizado ningún género de actuación profesional”. Desde entonces los Colegios Oficiales de Aparejadores y Arquitectos Técnicos han venido evolucionando para adaptarse a las necesidades, no sólo de los profesionales y de su ejercicio cada vez más riguroso, sino también de una sociedad más exigente. Los Aparejadores y Arquitectos Técnicos somos unos profesionales muy bien valorados entre los agentes del sector y menos conocidos para la sociedad. Por este motivo, recibimos con gran satisfacción que la revista TAG, nacida en 1993, llegue a este su número 50 con su permanente objetivo de ser vehículo de comunicación del Colegio hacia sus colegiados y la sociedad en general. Felicitamos a la Junta de Gobierno del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona por la mejora de imagen que ha experimentado TAG en los últimos años y dejamos constancia de nuestro deseo de que a este número le sucedan muchos más y sigan siendo un medio de expresión e identificación de una profesión, los Aparejadores, los Arquitectos Técnicos o los Ingenieros de Edificación, que va a seguir comprometida con la mejora de la calidad del producto inmobiliario.

JOSÉ ANTONIO OTERO CEREZO Presidente del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España

Tag 50 3r 3r trimestre trimestre 2008 2008 [[ 77 ]]

TAG 50 números de la revista del COAATT

a revista que edita el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona arriba al número 50. Quinze anys de publicacions, més enllà de satisfacció per haver arribat a aquesta fita, permeten també entreveure quines eren les inquietuds amb què s’encetava aquell llunyà número 1 del maig–juny de 1993 i establir una mirada comparativa amb el moment actual de la professió. La revista Tag neix perfectament definida en el seu objectiu de servei als collegiats. Les seccions de què consta constitueixen un reflex dels camps d’interès de l’arquitecte tècnic i dels aspectes culturals vinculats. Un dels papers destacats de la revista ha estat com a vehicle de difusió de les novetats tecnològiques i, especialment, de les normatives que afecten la professió. En aquest sentit, ha constituït una avançada informativa sobre la necessitat de posar al dia els coneixements tècnics sota la fórmula d’articles curts, de gran actualitat i interès pràctic en els continguts. Un altre aspecte remarcable és l’aproximació cultural en els articles de caràcter històric, especialment els referits al tema del patrimoni arquitectònic i la teoria i la pràctica de la restauració de l’arquitectura monumental i tradicional. No cal més que fixar-se en la gran proporció de portades de la revista que presenten elements singulars de l’arquitectura històrica del Camp. Un segon aspecte a destacar és l’interès per tractar els problemes medioambientals, la ciutat sostenible, les energies renovables i el reciclatge, en línia amb les preocupacions de l’arquitectura i l’urbanisme contemporanis. Finalment, cal remarcar les entrevistes a personalitats rellevants del territori per copsar la realitat de la situació actual i els projectes de futur. Tot plegat fa que aquests 50 números constitueixin una aportació molt notable al progrés de la professió i una contribució al desenvolupament cultural del Camp de Tarragona. Les reflexions de l’editorial del número 1 sobre l’estat de la professió i el moment

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 8 ]

econòmic ens transporten a una realitat molt semblant a l’actual, que es presentava dominada per tres preocupacions centrals: el descens de l’activitat del sector, els nous plans d’estudi i i les últimes normatives tècniques. Vegem el que deia la primera editorial: “Aquest any... no ha començat bé per al sector (el descens de l’activitat en el camp de la construcció és irrefutable)”. Afegia: “Mentre la Barcelona postolímpica prepara, doncs, el 2000 i tothom s’esforça a trobar l’equip informàtic que li cal, la Universitat prepara un nou —nou?— pla d’estudis per als futurs arquitectes tècnics”. I, en relació amb les noves normatives: “Es debat el controvertit document Lineas básicas del anteproyecto de Ley de Ordenación de la Edificación”. Com es pot constatar l’editorial presenta aspectes que, sota altres fórmules, són avui encara de la màxima actualitat. Efectivament, som davant d’una situació d’incertesa en el sector de la construcció, a la recerca de nous motors de creixement. El nou títol de grau d’enginyer de l’edificació vindrà a substituir l’actual d’arquitecte tècnic, mantenint les atribucions professionals. Per últim, la recent implantació del Codi tècnic de l’edificació posa de manifest la necessitat de l’actualització de coneixements que ja havia encetat l’aparició de la Llei d’ordenació de l’edificació. Per afrontar aquests nous reptes, caldrà complementar els coneixements del grau amb una intensa formació de postgrau de caràcter professionalitzador. En aquest sentit, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona ja té obertes unes vies molts positives: els cursos d’especialització, la publicació de manuals professionals i quaderns pràctics i, per últim, donar continuïtat a la revista Tag. Per molts anys. JOSEP BERTRAN ILARI Aparellador i arquitecte Director de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili

PER MOLTS ANYS!

La revista segueix devent-li la vida a la gent que la fa possible

omplicat parlar d’un parent tant proper sense mentir, encara que sigui per quedar bé. El cert és que va ser un part simpàtic el del TAG. El nou arribat va crear una certa controvèrsia d’entrada, i hi hagué qui s’atreví a especular sobre l’origen del nom. Així les coses, amb pocs mitjans i el suport d’un petit grup d’incondicionals, es perfilà el primer Consell de Redacció, el primer Manual d’Estil i la primera maqueta. Més enllà de col·laboracions més o menys obligades però, les delicioses vinyetes del Tomàs i els encertats apunts d’alguns articles sobre construcció, seguretat, informàtica o assumptes legals, en un moment en què el president del col·lectiu no arribava a entendre el valor de la revista com a vehicle d’expressió del propi col·lectiu, estaran sempre en la meva memòria. La independència sol tenir un preu, però. Com la censura. D’aquí la meva sortida precipitada de la revista, la pèrdua d’alguns originals (provocada per distints i precipitats canvis de direcció i d’emmagatzemament del material dipositat per alguns companys) i el cabreig, justificat, dels seus propietaris. Foren temps durs, aquells. Durs pel Col·legi, i bons pels col·legiats (molt de treball). Temps de canvi, de decisions encertades impulsades per la Junta, i de dictatorials i arbitràries. La vida és cicle però, i la de les revistes no és una excepció. Els canvis arrosseguen més canvis, i la revista ha sabut sobreviure, amb el temps, a canvis de direcció, de maquetació i de col·laboradors mantenint el nom original, i això és sempre una bona notícia. Avui, però, com ahir, la revista segueix devent-li la vida a la gent que la fa possible. Els seus esforços potser mai no seran tinguts en compte com mereixen però estan allí, disposats, sempre, a fotre un cop de mà. D’aquí estant, doncs, vull felicitar a tots els que fan possibles aquests i altres projectes, més enllà dels barems d’honoraris i dels Codis Tècnics del moment. A tots, a tots ells, el meu agraïment. Llarga vida al TAG!

ALEIX CORT

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 9 ]

Fa 15 anys

G A partir del sorgiment d’Internet va canviar tot el panorama tecnològic existent fins al moment

airebé sense adonar-nos, ja han passat quinze anys, que vaig fer el primer article a la revista TAG, o sigui uns 50 números. En el que respecta a la meva àrea, la informàtica, parlar de 15 anys d’història, és una eternitat, o podria comparar-ho, com si un paleontòleg parlés del període Mesozoic. Però si ens centrem en l’evolució informàtica en referència al nostre col·lectiu i al nostre col·legi, val a dir que aquesta evolució ha estat lligada a tot el torrent tecnològic que em patit aquests últims 15 anys. Vàrem informatitzar un Col·legi que en un principi (finals 80 i principis 90) tenia el servei d’informàtica externalitzat en una entitat bancària, en aquells moments la junta va creure oportú comptar amb un servei d’informàtica propi, i començar un procés de modernització del Col·legi i en general tot el nostre col·lectiu. A llarg de la segona meitat dels anys noranta, vàrem reforçar el servei d’accidència als col·legiats, i promocionar la informàtica amb tot un seguit de cursos, jornades i programes de producció pròpia. A finals dels 90, va començar a sonar una nova xarxa que s’anomenava Internet. A partir del sorgiment d’Internet en la nostra vida, i per tant en la dinàmica col·legial, va canviar tot el panorama tecnològic existent fins al moment, i s’obria un món de possibilitats davant els nostres ulls, per poder interactuar amb els nostres col·legiats, i contribuir a crear un canal de comunicació més fàcil, fluid i còmode. Però no és fins a mitjans del període 2004–2008, on el Col·legi es prepara per realitzar un dels salts tecnològics més importants de la seva història, implementant tota la potència que facilita Internet a la seva gestió interna, i proporcionant als nostres col·legiats tot un seguit d’eines per poder interactuar amb el Col·legi amb tota comoditat des del seu lloc de treball. En definitiva, han estat 15 anys de progrés, de millores, de noves tecnologies, que puntualment hem intentat explicar en els articles tècnics que hem anat publicant, tant el meu company, com jo mateix a la revista TAG. Espero que d’aquí 15 anys més, podem parlar dels nous avenços d’aquest període, i de les noves tecnologies que en aquest període s’hagin desenvolupat, i que segurament us les anirem explicant al nostres articles del Tag.

MARCEL RAMÍREZ I VIVES Departament d’Informàtica del COAATT

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 10 ]

TAG de l’1 al 50 i del 50 a l’1 han passat 15 anys

es de aquell primer Tag al maig–juny de 1993 han passat 15 anys. L’any en que es reelegia a Felipe González com a president del Govern espanyol, a Catalunya continuava governant Jordi Pujol, al cinema s’estrenava Park Jurassic, moria Cantifles (Mario Moreno), en esports guanyava el mundial de Fórmula 1 Alain Prost, el Barça es proclamava campió de lliga. Es concedia el premi Nobel de la Pau a Nelson Mandela, es firmava el Tractat de Maastricht. En aquell moment s’iniciava l’any amb un descens de l’activitat, després de l’eufòria del 1992 ara després del boom també es detecta un descens de l’activitat. Es recordava la necessitat de diversificar els treballs pensant en la rehabilitació i el manteniment. Es presentaven noves eines informàtiques (Word Perfect 5.1 y el Windows) ara es parla de Visar projectes i aportar documentació a les administracions via Internet sense moure’ns del despatx. També es començava a parlar dels telèfons mòbils. Es parlava d’un nou pla d’estudis de 4 anys de durada, desprès va tornar a ser de 3 anys, i ara ja es torna a parlar del nou títol “l’enginyer de l’edificació” de 4 anys de durada per adaptar-nos al procés de Bolonya. Es començava a parlar de la LOE, i de la millora de la qualitat en el sector ara es treballa en l’assumpció de les especificacions del Codi Tècnic a fi de millorar el Sector. S’havia presentat el Llibre de l’Edifici per fomentar la cultura del manteniment, ara la Nova Llei de l’habitatge i el Codi Tècnic incideixen en la necessitat del manteniment de l’edificació. Parlàvem de la Seguretat en les obres i d’escriure en el Llibre d’ordres i en el d’Incidències, i ara també. Feia poc temps que s’havia renovat la Seu del Col·legi, i ara també Catalunya tenia el Pla territorial en discussió, ara parlem del Pla estratègic del Camp de Tarragona Ja hem oblidat temes de gran interès en el Tag 1 com la col·legiació única en tot l’estat, la desregularització dels Col·legis, i la liberalització dels honoraris. El 1993 es vàren fer 3.960 visats enguany arribarem segurament als 7.000; també som més col·legiats. GABINET TÈCNIC

DEL

COAATT

Tag 50 3r 3r trimestre trimestre 2008 2008 [[ 11 11 ]]

ANAR FENT MEMÒRIA – VII

Hem perdut trenta anys?

l gener de 1977, al número zero del “BUTLLETÍ” (primera pedra de les publicacions del Col·legi), invitava, per la meva condició de president del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, a col·laborar en l’esmentat butlletí a tots els companys. Més endavant donava a conèixer el que entenia que havia d’ésser el nostre paper enfront de la societat, tant individualment com també com a col·lectiu, i escrivia: “Cal que la nostra actuació professional respongui a les exigències de la societat i, alhora, ens satisfaci plenament”. En aquella data ja s’havia dut a terme el “PRIMER CONGRESO DE APAREJADORES Y ARQUITECTOS TÉCNICOS” i en aquell Butlletí es donaren a conèixer les conclusions adoptades al Congrés, com ara sol·licitar o exigir: - L’adopció de mesures fiscals per convertirles en socialitzadores amb la finalitat de controlar l’excessiva incidència del valor del terreny en l’edificació. - Adoptar mesures per evitar l’especulació en la comercialització dels habitatges. - Establir una assegurança obligatòria de l’edificació que garanteixi la qualitat i el seu manteniment. - Suprimir l’obligació de presentar (a les noies; els nois no calia perquè feien la “mili”) el “Certificado del Servicio Social” per obtenir el títol d’Arquitecte Tècnic. - Elevar al President d’Honor del Congrés “S. M. EL REY D. JUAN CARLOS I” la petició d’amnistia total per als delictes d’intencionalitat política i laboral, com a premissa de reconstrucció nacional. - La democratització de la Universitat... i uns quants centenars més de conclusions adoptades la majoria d’elles per aclamació. I després de rellegir-les un s’entristeix en comprovar que la majoria de les reivindicacions encara són d’actualitat i, per tant, es pot afirmar que poc hem avançat i que portem almenys trenta anys perduts. El Butlletí donava compte que el 20 d’agost de 1977 ens dirigíem al president de l’Assemblea de Parlamentaris de Catalunya, en Josep Andreu i Abelló, amb els termes següents:

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 12 ]

Benvolgut Senyor: Ens plau comunicar-li que una vegada reunits a la Seu del Col·legi de Tarragona, els Collegis de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, constituïts en esperit d’Agrupació de Col·legis, van acordar adherir-se i respaldar les tasques dels Parlamentaris Catalans, expressant el desig d’incorporació dels nostres Col·legis al lloc que ens correspongui d’acord amb la Generalitat, a les tasques de reconstrucció nacional de Catalunya. Aprofito aquesta avinentesa per testimoniar-li la nostra consideració més distingida. Signat Marià Casas i Hierro President

I també que, reunits a Lleida l’1 d’octubre de 1977 els Presidents dels Col·legis de les Illes Balears, Joan Fageda; de Barcelona, Joan Miquel Abad; de Girona, Joan Gelada; de Lleida, Anton Guix; i de Tarragona, Marià Casas, manifestessin la més profunda satisfacció pel restabliment de la Generalitat de Catalunya i, ensems, pel reconeixement que això representa del dret de tots els pobles a l’Autonomia i a l’Autogovern. Malgrat que el camí per aconseguir i fer efectius aquests drets i dotar-los de contingut pot ésser relativament llarg i difícil, no hi ha dubte que aquest pas és absolutament fonamental i, a la vegada, històric... Quinze números del Butlletí, dotze publicacions de la col·lecció Escaire, sis números de l’Àbac i els cinquanta del TAG, suposen bastants quilos de paper ben plens de continguts, molta tinta emprada per reivindicar, informar i sobretot molt d’esforç tant per part del col·lectiu com d’aquells que hi han participat més activament, moltes gràcies i felicitats. No voldria cloure aquest escrit sense preguntar-me en veu alta: - Val la pena seguir publicant quelcom que faci de portaveu del nostre col·lectiu? - És realment el TAG el nostre portaveu? - És testimoni de la realitat del col·lectiu? - Cal donar més facilitats per poder-hi col·laborar? - Actualment el TAG es planteja la problemàtica del sector? - Es llegeixen les informacions que dóna el Col·legi? - Al TAG cal plantejar qüestions socials, culturals, professionals, etc?

- La nostra actuació professional respon a les exigències de la societat? - La nostra professió ens satisfà plenament? Les respostes les heu de donar vosaltres mateixos, ser sincers i valents i actuar d’una manera solidària i imaginativa d’acord amb la vostra consciència. Sembla que els temps que vénen seran dolents i potser les experiències viscudes en anteriors etapes poden ajudar a superar el que vindrà, per això cal revisar la nostra memòria històrica, que sens dubte està als diferents arxius del Col·legi. MARIÀ CASAS HIERRO Aparellador

Fotografia de Marià Casas publicada al numero zero de l’antic Butlletí

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 13 ]

50 “TAG” per què i què més?

mb el número 50 del “TAG” a les mans crec que és imprescindible respondre a dues preguntes: Per què? i què més? Per què? Des de l’any 1977 el Col·legi ha tingut la necessitat de comunicar-se amb tot els seus col·legiats en primer lloc i, després, a mesura que la criatura anava creixent, amb tota la societat, tant la més propera professionalment com la societat en general. I què més? Doncs les properes generacions marcaren el camí a seguir sempre amb l’objectiu de l’esperit de servei a la nostre professió i també de no oblidar-nos que si tenim recursos és gràcies al teixit social que ens envolta. En el llibre del 50è aniversari “Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona. 50 anys de Col·legi” escrit per Antoni Jordà i Fernández i que explica la història del nostre col·lectiu, període de 1940 a 1990, hi ha un capítol, el sisè, dedicat a la vida col·legial amb els següents apartats: 1. El funcionament intern; 2. Els col·legiats; 3. Aspectes culturals; 4. Les publicacions; 5. Les seus col·legials; 6. El perfeccionament professional; 7. Titulacions i atribucions; 8. Les relacions amb altres col·legis i 9. El Col·legi i els esdeveniments polítics. Per tant amb motiu de la edició del número 50 del “TAG” crec del tot necessari fer una aproximació històrica de totes les publicacions que el nostre Col·legi ha promogut al llarg dels anys. En realitat ha hagut quatre: “El Butlletí”, “Escaire”, “Àbac” i “TAG”. 1. “EL BUTLLETÍ Doncs bé, a la pàgina 50 de l’esmentat llibre, Jordà parla sobre “El Butlletí” dient: “Número 1: després de diferents estudis i gestions, el mes de gener de 1977 sortia el número 1 del Butlletí. A la capçalera figurava “Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de la Provincia de Tarragona”, tenia 36 pàgines i estava coordinat per sr. Josep Maria Buqueras Bach. Tots els articles estaven redactats en castellà, així com els anuncis (excepte el del

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 14 ]

Banco Comercial de Catalunya, que malgrat el seu nom afirmava que “pensen en català”). Els números 5, 6 i 7 va significar la consolidació d’aquest projecte que el company Francesc Sas i jo mateix, quan vàrem accedir a la Junta de Govern l’11 de novembre de 1975, com a Secretari i Comptador respectivament, portàvam en el nostre programa electoral i ho proposàvem al president Aurelio Manrubia. A partir del número 8 a la capçalera ja figurava el “Col·legi d’ Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona” i els seus continguts ja s’escrivien en català. A partir del número 15, segon semestre de 1980 inicia una nova etapa, sent el seu director Carles Ferré, ja que Buqueras accedí a aquest càrrec des del número 2 per acord de la Junta del dia 23 de febrer de 1977. Jordà fa referència a l’acord pres el 19 de febrer de 1980 en el sentit de “fiscalitzar el contingut de la revista”. A partir de llavors la periodicitat ja no és trimestral i “El Butlletí” es dedica preferentment als temes monogràfics, en especial als treballs guardonats amb els Premis Vèrtex i Xamfrà, convocats pel mateix Col·legi professional.

Els primers quinze números van ser impresos per Lit. Gabriel Gibert de Tarragona, la promoció publicitària tenia per responsable “Pastor Publicidad, S. A”. Sempre la secció d’humor i disseny gràfic anava a càrrec del company Àngel Martínez Lanzas. 2. ESCAIRE

A partir de 1980 el Col·legi intenta una obertura més intensa cap el món de la cultura, la ciència i la tècnica, per tant es van convocar els Premis Vèrtex i Xamfrà. Jordà escriu ”Essent President el sr. Casas Hierro, la proposta la va realitzar el sr. Buqueras, aleshores director del Buttletí. En la reunió de la Junta del dia 25 de març de 1980 es va acceptar la idea, que des d’aquell mateix any tindria una continuïtat anual tret del parèntesi dels anys 1984, 1985 i 1986. La darrera convocatòria és la número vuit i correspon a l’any 1990... En els moments inicials s’hi va afegir un tercer premi, el Signe, per a treballs plàstics”.1 Jordà continua escrivint que “Els Premis Xamfrà estan dedicats a premiar treballs culturals relacionats amb l’arquitectura i l’urbanisme; els Vèrtex , de caire tècnic, tenen diferents apartats... Alguns d’ells han estat publicats pel propi Col·legi mitjançant la revista “Escaire”. La Junta de Govern del dia 3 de març de 1981 proposa la edició d’”Escaire” que no és ni més ni menys que l’eina, la col·lecció per tal de que els treballs premiats estiguin a l’abast de tothom. Antoni Jordà escriu que “Escaire” tenia un consell de redacció presidit pel col·legiat Carles Ferré i Saperas; el director era encara Josep M. Buqueras Bach; en formaven part Francesc Alsina (Distribució i Publicitat), Àngel Martínez Lanzas (Disseny i Humor), Jordi Samper i Quintana (Redacció) i Antonio Sánchez Gallego (Economia).2 Es van editar dotze “escaires”, que són els següents:

1 · JUAN SALVAT Y BOVÉ: Las capillitas votivas en las calles de la Tarragona medieval 2 · JOSÉ GARRALÓN JORBA: Obtención de la resistencia a compresión de un cemento con pequeños cilindros de pasta pura 3 · PERE ANGUERA: Economia i societat al Baix Camp a mitjan del S. XIX 4 · JAUME ARESTÉ BAGÉS: El crecimiento de Tarragona en el siglo XIX 5 · MARIÀ CASAS HIERRO: Esgrafiats 6 · JOSEP LLOP TOUS: La Canonja i Masricart. Apunts històrics 7 · MAGÍ SUNYER I MOLNÉ: Els marginats socials en la literatura del grup modernista de Reus 8 · AGUSTÍN PORTALES PONS: Restauración de edificios y monumentos 9 · JOSEP M. PORTA BALANYÀ: La vila de Montblanc en el segon quart del segle XVII 10 · AGUSTÍ PORTALES I PONS: Història, anàlisi i restauració de la sagristia nova en el monestir de Poblet 11 · EMMA LIAÑO MARTÍNEZ: La portada principal de la catedral de Tarragona y su programa iconográfico 12 · CARME PLAZA I ARQUÉ: Història de Barberà a través dels noms 3. ÀBAC

Sols es van publicar sis números, amb una periodicitat trimestral, entre els anys 1986 i 1987. Jordà escriu3 que “El Cap de Redacció era el sr. Ramon Serra Morlà i en la redacció participaven els srs. Granell March, Elias Anglès i Samper Quintana, bé que aquest darrer solament als números 1 i 2... La revista ÀBAC presentava diferències substancials amb l’anterior Butlletí. I això no solament perquè significava un trencament

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 15 ]

amb les etapes anteriors; fins i tot va demanar un número nou de Dipòsit legal. Des del punt de vista del disseny i composició era aparentment més senzilla, però sens dubte més manejable... En quant al contingut, també hi ha diferències. Els editorials adquireixen un to més impersonal, o en tot cas més representatiu del col·lectiu a qui es vol adreçar i representa el Col·legi. La temàtica és més selectiva: desapareixen els comentaris sobre la situació del país (lògics per altra banda, durant la transició política i dels que el “Butlletí” es feia ressò) i els articles i col·laboracions se centren en temes estrictament professionals i en les activitats col·legials”.

4. TAG Hem d’esperar fins el maig de 1993 per que el Col·legi torni a editar una revista sota la presidència de Joan Prous Masdeu. Durant el darrer mandat de Marià Casas Hierro i el de Francesc Diez Ral no va haver-hi cap publicació. Aquesta nova publicació va tenir com a Consell de Redacció la mateixa Junta de Govern, coordinant la revista Aleix Cort. Durant l’any 1993 es van publicar tres amb 6, 8 i 10 pàgines respectivament. A partir del número 2 també col·laboren amb Cort la vocal de la Junta de Govern Francina Escoda i Josep Miquel Ibañez. L’any 1994 sols es publiquen dos exemplars, tenint ja 20 pàgines i s’incorpora Josep Marsal enlloc d’Escoda que és la nova secretaria. Els anys 1995 i 1996 s’editen tres —a partir d’octubre de 1995 s’encarrega la direcció de la revista al periodista Santi Suarez Baldris—, el 1997 dos i el 1998 sols una, i és partir de l’any 1997 que la direcció correspon a “TOC” i Pere López fins l’any 2000. L’any 1999 se’n publiquen dos, tardor i hivern, i en el primer es publica per primera vegada una firma invitada, la del historiador reusenc Pere Anguera Nolla, encetant la secció “La Finestra”. A partir de 2000 s’editen quatre “TAG” i es fa càrrec des de meitat del 2000 de la coordinació periodística l’empresa “Nou Silva Equips”. Des de la primavera de 2000 la col·laboració d’historiadors ja es constant configurant la secció “Espai al temps” i las firmes de Josep Maria Recasens Comes, Salvador J. Rovira Gómez, Pera Anguera, del ex-empleat del COAAT Josep Maria Sanet Jané i Daniel Piñol Alabart. També hi ha articles signats per dues persones, com la de las historiadores M. Rosa Babarà Solé i Anna Ballesteros Ferrandis que estan acompanyades amb els seus articles per l’arquitecte Jordi Portal Liaño i el geògraf Joan Jaume Iniesta Girona, respectivament. De las 20 pàgines es passen a 24 (1997), 16 (1999), 28 – 36 – 48 – 36 (2000) i pràcticament des de l’any 2001 el número de pàgines oscil·la entre las 36 i 44, encara que darrerament en té 36 pàgines. Hem de fer esment altres seccions que han

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 16 ]

tingut certa continuïtat com han estat “Entrevista amb alcaldes” i “Els nostres col·legiats”. També hem de citar las col·laboracions força interessants dels arquitectes tècnics com Marià Casas Hierro, Antoni Bladé, Benjamí Català Benach, Jordi Sánchez Solsona i jo mateix, que hem publicat amb certa freqüència, i d’altres amb aportacions puntuals com Lluís Borràs Calvo, Yolanda Fernández Vázquez, Fèlix González Redondo, José Luís Hernández Osma i Jordi Samper Quintana. També de forma continuada han publicat articles especialitzats els assessors i empleats d’aquest Col·legi: els advocats Francesc Xavier Escudé Nolla i Míriam Ferrer Fernández, l’arquitecte tècnic Lluís Roig, informàtics Marcel Ramírez i Jaume Cabré, les bibliotecàries Laia Singla i Alexandra Fortuny, la geòloga Glòria Salvat i las col·laboracions tècniques signades pel nostre Gabinet Tècnic format per Lluís Roig i Ramon Rebollo. A partir del número 31, setembre de 2003, el Consell de redacció ha estat format pel vocal de la Junta de Govern Jesús Moreno, Josep Maria Sanet i el periodista Agustí Gutiérrez de “Nou Silva Equips”, equip que es manté fins la mort del periodista (núm. 43). Recentement, a partir del número 48, primer trimestre de 2008 s’ha format un nou Consell de Redacció format per: Jesús Moreno, vocal; Pablo Fenrnández de Caleya, gerent; Alexandra Fortuny, bibliotecària; Josep Maria Sanet i Manuel Rivera, de la empresa “Nou Silva Equips”, productora de “TAG”. EPÍLEG Rellegint els quaranta-nou números de “TAG” m’ho he passat força bé i no dubteu que el camí recorregut té molt d’interès tant des del vessant estrictament professional, com de les notícies complementàries a les tècniques, i els treballs signats per tots els col·laboradors que hem tingut. Valdria la pena disposar d’un índex per matèries per tal de que la consulta i la recerca fos més eficient. Sols hem queda felicitar a tots els companys que des de las successives Juntes de Govern han donat recolzament a les quatre publicacions —El Butlletí, Escaire, Àbac i TAG—, a tots els col·laboradors/escriptors i també a tots els que d’una manera anònima també han fet possible les edicions esmentades. Felicitem-nos tots plegats. JOSEP MARIA BUQUERAS BACH

1. 2. 3.

“Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona. 50 anys de Col·legi”. Pàgina 45. Pàgina 54. Pàgines 54 i 55.

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 17 ]

La transformació de les professions

urant temps i temps, les professions mantenien un estàndar d’actuació que podríem dir que era permanentment constant. El modus d’operar era el mateix, tant sols s’incorporaven de forma excepcional aquelles tècniques que eren fruit de la investigació i d’una forma mesuradament tranquil·la l’exercici professional s’adequava al temps present.

Però en poc temps s’ha produït una revolució i una pluja d’innovacions que ha forçat que els professionals que no vulguin quedar desfasats hagin de fer un esforç constant i permanent per adquirir totes les innovacions que s’han produït en tots els camps, especialment, en el camp tècnic. Han sortit nous materials, noves tècniques, noves exigències i contrastacions. Allò que abans es deia que l’actuació de la professió s’havia d’ajustar a la “lex artis”, ara cada cop és més i més complicat. Passa com en el món del Dret, en el qual

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 18 ]

tot ha canviat: de les Lleis que fins fa poc eren vigent des del segle XIX, pràcticament ja no en queda res. Hi ha una dita que encertadament diu: “Doneu-me una llei nova i transformaré en un instant en brossa, milers i milers de llibres de jurisprudència”. També ha passat això en el món tècnic: L’aparellador del 16 de juliol de 1935 definit del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes va quedar obsolet i es va transformar, justament per les exigències dels nous temps, en l’Arquitecte Tècnic el 11 de març de 1971, amb unes competències que són ampliades i reconduïdes per la Llei d’Atribucions del 1986, per la Llei de l’Ordenacioó de l’Edificació de 1999 i per l’increment competencial en matèria de Seguretat en el Treball. Aquesta transformació és contínua i, actualment, s’està a les portes del reconeixement del camp específic de l’Enginyeria de l’Edificació. La Llei de l’Edificació, per una banda, i les exigències del nou Codi Tècnic de l’Edificació, per altra, constitueixen un difícil repte d’adequació als nous paràmetres de l’edificació que obliga i obligarà a sotmetre a tot el col·lectiu a submergir-se d’una forma intensa a la formació postgraduada per poder donar una resposta adequada al compromís que la professió ha assumit com a professional davant de la societat. Davant d’aquesta situació ens cal dir una paraula que és quasi màgica per comprendre que la professió s’ha transformat fulminantment, perquè del “Prontuario de construcción: (tablas): obras de fábrica, de homigón, principales clases de, condiciones higiénicas mínimas según las últimas disposiciones ministeriales“, del qual va ser autor el Col·legiat de Tarragona el Sr. Enrique Suárez de Deza y Piqueras d l´any 1944, que era una peça excepcional, fins al Codi Tècnic de l’Edificació hi ha un abisme. Aquesta paraula màgica que ens permet comprendre aquesta transformació no és altra que la d’assumir conscientment aquesta transformació. Si de veritat s’assumeix aquest nou paper d’una manera compromesa, estarà garantida la presència dels arquitectes tècnics,

enginyers de l’edificació o com es puguin dir en el futur, en el procés de l’edificació, perquè justament es tractarà d’un professional qualificat, imprescindible i, a la vegada, insubstituïble dins d’un camp amplíssim de l’edificació que segurament serà, i em consta que ja ara mateix és, envejat per altres professions que convergeixen en l’àmbit constructiu. Es tracta de no fer una deixadesa de les funcions pròpies de l’ àmbit de l’arquitectura tècnica. S’ha fet un llarg camí, però el problema no és tant sols ARRIBAR —que ja s’ha arribat— si no MANTENIR-SE. Aquest és el repte. Si la presència de l’arquitecte tècnic a les obres només ve garantida per una norma legal d’obligat compliment, que el proclama com un agent de intervenció necessària, anem tots malament, perquè legalment també es pot suprimir fàcilment, i més quan la preocupació dels sectors econòmics de l’àmbit immobiliari és la de poder suprimir costos innecessaris.

En canvi, si la presència dels arquitectes tècnics està plenament assumida per la societat perquè ha constatat que és una garantia que avala “la pràctica de les normes de la bona construcció” i que ha sabut fer-se imprescindible, llavors ja anem pel bon camí. Aquesta professió està sotmesa a una intensa transformació global, i correspon a cadascun dels seus membres fer l’exercici d’una conscienciació per assumir el nou paper que se li demanda, perquè en cas contrari, i sense fer ús d’un innecessari alarmisme, existeix el perill de poder iniciar-se una lenta però progressiva extinció.

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA Lletrat-assessor

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 19 ]

Els cinquanta i un noms propis Josep Maria Buqueras, Mariano Casas, Marcel Ramírez, F. Xavier Escudé, Antoni Bladé, Benjamí Català, Josep Maria Sanet, Gabinet Tècnic, Salvador J. Rovira, Josep M. Recasens, la gent de Nou Silva Equips i altres: gent fidel i amb crèdit, noms a destacar. L’onomàstica és àmplia i ampliant-se, podeu buscar-ne a aquest article i a l’arxiu de revistes.

l final o principi d’una pel·lícula, surten els crèdits. A vegades són centenars. El cost material i humà d’una revista no és tan gran però sí molt important i més gran del que es veu —com l’iceberg: la Junta i el consell de redacció, els col·laboradors literaris i gràfics, els fotògrafs, els anunciants, els tècnics de disseny i preimpressió, els impressors, els distribuidors, el personal del Col·legi, i altres. Centrant-nos en els primers, els escriptors: los mártires que chorrean tinta por la mano (que deia metafòricament Ramón Gómez de la Serna) acostumen a ser gent de vocació. Vocació per crear, per recordar, per recollir, per cooperar i, al cap i a la fi, per comunicar i comunicar-se amb els altres. En aquest cas, els altres són una comunitat cada cop més gran des que la revista es distribueix també a un àmbit especialitzat nacional de Gremis i centres de formació i documentació i, des que és a la xarxa universal d’Internet, a l’aldea global, al món.

fi un edifici, un ciutat, poden ser un projecte, un somni. També trobem des de principi: l’informàtic de la casa Marcel Ramírez (la informàtica, la clau que obre tots els panys) al qual el complementa els darrers anys Jaume Cabré; el tècnic del Laboratori Ernest Valls amb els seus articles sobre geotècnica i controls de qualitat (el va antecedir Julio Bielsa); i l’assessor legal Francesc Xavier Escudé sempre amb articles actuals i punyents —en l’exercici de la professió n’hi ha una gran responsabilitat i el Col·legi és una corporació de dret públic. En una revista periòdica acostuma a haver una rara avis i ho diem en un sentit positiu. Qui és capaç de dibuixar del que parla i a plumilla amb tot detall i al natural com quan no hi havia ordinadors ni fotografia. És l’aparellador penedesenc (de la Bisbal) Benjamí Català, que ens explica què queda —i queda molt, però amenaçat— del patrimoni rural: cases, masies, corrals, marges, barraques, etc. Amb part dels articles publicats al TAG, ha avançat fins i tot diversos llibres, molt buscats ara pels especialistes.

DE LA CASA Primer destacar gent de la casa, aparelladors que no han defallit mai o gairebé mai: l’entusiasta totterreny de Josep Maria Buqueras, el qual ha escrit entrevistes a altres companys, cròniques de viatge, columnes i, principalment, articles de difusió arquitectònica. És l’home d’aquest territori que més ha publicat pàgines sobre els edificis més valuosos de l’arquitectura del segle XX, i a molts mitjans de premsa. Un altre home que ve d’abans del TAG i que ha continuat amb aquesta publicació, també expresident col·legial i també home polifacètic, ha estat Marià Casas Hierro, Mariano, les veritables especialitats del qual han estat les arts aplicades, la didàctica i la memòria de la professió. Un autèntic pont entre l’ofici o oficis de la construcció des de la base més dura i els somnis i els anhels de qualsevol creador, al cap i a la

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 20 ]

Benjamí Català, especialista en patrimoni rural

Un altre fidel ha estat l’aparellador i professor Antoni Bladé, amb sèries: les darreres sobre els revestiments ceràmics i la construcció romana. Ja més intermitents però sempre presents han estat l’aparellador Lluís Borràs (com en un arc del temps, membre de la primera junta que impulsà el TAG i autor d’un article sobre rehabilitació al darrer número), Josep Marsal (més col·laborador i divers a la primera època) i, com no, l’impulsor de la revista Aleix Cort, un home gairebé del Renaixement: aparellador, escriptor de narrativa, escriptor de divulgació, artista d’instal·lacions, especialista en ball i —no oblidem— creador del nom de la capçalera de la revista TAG. Míriam Ferrer, llicenciada en Dret i treballadora a Secretaria del COAATT

Antoni Bladé, aparellador i professor

Una de les peces amb més èxit ha estat un article de l’aparellador i cap de bombers, Fèlix González Redondo, que va publicar un article al setembre de 2000 de caràcter pràctic per calcular les càrregues de foc i el risc d’incendi, el qual va derivar en altres i en dues edicions del volum 1 dels Manuals Professionals (col·lecció creada al mandat de Joan Prous i coordinada per l’aparellador i dinamitzador del 2001 al 2003 del col·legi, Enric Casanovas). Tant revistes com llibres amb aquest tema del foc han estat demanats fins l’esgotament des de diferents punts del país (i més després del que va succeir a les torres bessones de Nova York). També han estat mirats amb atenció per l’actualitat i necessitat els articles de la companya Yolanda Fernández, especialista en coordinació de seguretat. A vegades tenim una visió molt cèntrica i capitalina de la professió i passem per alt que les comarques existeixen, fins i tot les que estan mirant a altres províncies i comunitats. És el cas del Baix Penedès, a la nostra àrea col·legial. Des d’allà han arribat articles en una primera època de l’arquitecte tècnic vendrellenc i membre de la junta de govern a principi dels anys 90, Jesús Jardí. I ja més tard del també col·legiat Jordi Sánchez Solsona, alcalde de Calafell en diferents mandats, com l’actual (també és president

del Consell Comarcal). Aquest ha publicat article d’opinió i anàlisi molt proper a la política i l’urbanisme: la necessitat de planificació territorial. Un home amb carisma, l’aparellador municipal de Tarragona Ángel Martínez Lanzas, amb un vessant pictòric i humorístic (buscar als butlletins previs al TAG els seus acudits gràfics) i altre de visionari polític i artístic. Veure al 2006 els seus articles sobre projectes a Tarragona de resolució d’un espai emblemàtic com el Balcó del Mediterrani i altre sobre cases d’emergències (per a pobres i per a casos de catàstrofes i guerres). El 2007, un altre aparellador, aquest provincial (ex de la Diputació) i president durant una època del Col·legi, Francesc Díaz Ral ens va sorprendre amb un article utilíssim i provocador sobre el dret de tanteig i retracte. No prescindim de la gent de màquines, per dir-ho d’alguna manera, el Gabinet tècnic. Va començar Josep Anguera i van continuar encara més prolífics Lluís Roig i el darrer fitxatge Ramon Rebollo. Articles tècnics sobre material i seguretat, entre d’altres, i en els darrers números una autèntica novetat (els diaris en anglès es fan dir news, notícies, novetats): l’observatori de dades de la construcció. En un món tan canviant no podem prescindir de l’estadística, el Col·legi en té de bona i fiable i el Gabinet Tècnic la integra, l’explica i la difon amb gran audiència. Pel que fa a treballadors de la casa, a banda dels informàtics abans esmentats, fer referència a una advocada de secretaria, Míriam Ferrer, que durant dos anys va publicar articles d’ordenació urbanística i medi ambient; a bibliotecàries, cas de Laia Singla i l’actual Alexandra Fortuny; i a gerents, cas de Pablo Fernández de Caleya, que va publicar a la darrera revista un bon article sobre administració electrònica. I, sobre tot, un reconeixement molt especial i un homenatge a l’home que ha perseguit a tothom per encarregar els articles, que arribessin a

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 21 ]

Alexandra Fortuny, a Documentació i Biblioteca del COAATT

temps, que s’atengués a tothom, que la revista sigui referenciada a altres publicacions científiques. El veritable secretari del consell de redacció, sense nomenar però de facto. No és un altre que l’incansable treballador jubilat, graduat social, Josep Maria Sanet, el qual en els darrers anys ha concretat encara més una afició prou demostrada en els seus anys de militància en el tarragonisme i en la Reial Societat Arqueològica de Tarragona. Sanet ha publicat uns articles d’història marítima, inèdits, basats en la seva investigació directa d’arxius i coneixement com a home de la mar.

Meritxell Gispert, de Serveis Externs del Col·legi, aconsegueix la publicitat

Jesús Moreno, delegat de la revista per la Junta

COL·LABORADORS EXTERNS

Josep M. Sanet, membre del consell de la revista

No oblidar els aparelladors delegats per la Junta per a les tasques de la revista. Els darrers: els professors Montse Torrens i Jesús Moreno, gent dinàmica i de molta capacitat de relació humana que han fet i han deixat fer i que han vetllat perquè els acords de Junta i de consell de redacció s’acomplissin.

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 22 ]

El consell de redacció del TAG sempre ha buscat primeres firmes pel que fa a articles externs. Destaquem els d’història: els doctors i professors de la Universitat Rovira i Virgili Salvador J. Rovira Gómez, especialista en història moderna i temes de noblesa (el col·laborador més constant) i Pere Anguera, reusenc profund, polígraf i divulgador d’història contemporània del segle XIX i XX, en especial de Catalunya i Reus. Un altre professor incorporat —com els altres— per Josep Maria Sanet ha estat Daniel Piñol, ara professor de tècniques historiogràfiques a la Universitat de Barcelona. Els articles de Piñol comprenen de l’Edat Mitjana fins al segle XIX. També ha escrit articles de gran rigor i suggerents alhora l’historiador i exalcalde de Tarragona, Josep Maria Recasens, al qual no se li resisteix ni el món prerromà ni el més dels nostres dies. Està preparant un llibre sobre la història de l’aigua a

SUPORTS TÈCNICS

Salvador J. Rovira Gómez, el col·laborador en temes d’història més constant Tarragona i es poden trobar avenços a la nostra revista. La geografia és un tema que ens interessa molt. De fa tres anys ençà, hem inserit articles de Joan Jaume Iniesta, professor a la Universitat Rovira i Virgili, que ens dóna una visió més territorial, més macro i menys micro. I és que a vegades els arbres ens impedeixen veure el bosc. Hem de buscar solucions conjuntes a problemes extramunicipals. Per impuls de l’actual Pablo Fernández de Caleya (company de viatge de les Juntes presidides per Julio Baixauli), la revista s’està obrint a tècnics molt diversos (del món de les relacions laborals, de seguretat, d’informàtica, d’història de la cultura i altres). Aquesta és una revista transversal.

Però, com deia el poema de Bertolt Brecht, als monuments posa el nom de qui va encarregar o inaugurar l’obra però no de qui va arrossegar les pedres. En aquest cas els que van arrosegar o posar fil a l’agulla són els diferents equips periodístics. Han coordinat la revista successivament: l’aparellador Aleix Cort, els germans i periodistes Jordi i Santiago Suárez, el periodista Pere López i des de l’any 2000 i com a factòtums de l’època més llarga i estable (la trimestralitat ha estat sagrada) la gent de Nou Silva Equips (l’editor Manuel Rivera, el periodista Agustí Gutiérrez —mort per malaltia en plena joventut i facultats—, la dissenyadora Magda Guillén —en una primera època— i els germans Ana i Mario Santos. Ana Santos és la creadora i realitzadora del disseny actual.

Manuel Rivera, periodista i gerent de l’empresa editora Nou Silva Equips

Les impremtes han estat Cronooffset (disseny Estudi Croco, maquetació Francesca Casals), Arts Gràfiques Estel, Artyplan, Dayprint i en l’actualitat Anfigraf.

REDACCIÓ TAG

L’escriptor Josep M. Recasens (fotografia de quan era alcalde de Tarragona)

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 23 ]

Un nou disseny Una revista s’assembla molt a un projecte arquitectònic. Primer se somnia, s’inspira, s’imita (la clàssica imitatio). Després es dibuixa, es calcula i es busquen els recursos. Disseny ve de la paraula anglesa dibuixar (design). Els objectes que ens envolten van ser un dia somniats i dissenyats. La revista TAG ha tingut una evolució, fins a arribar a una forma sòlida que li dóna estructura i estil propi.

DEL SOMNI A LA REALITAT Tothom avui dia utilitza la paraula disseny. Amb la modernització política, econòmica i social del país, també el disseny es va obrir a noves propostes i a estudis i feines de disseny. Fins i tot una època, per establir relacions personals, es preguntava en broma “estudies o dissenyes?” . Ara amb la xarxa universal web i amb la globalització, el disseny també s’ha universalitzat i globalitzat. Disseny prové etimològicament de la paraula anglesa design: “dibuixar”. En realitat, en el somni dibuixem. En realitat aquest article i aquesta revista TAG van ser un dia un somni, un projecte, tan real com els objectes que ens envolten (que també va dissenyar en solitari o en equip). Els que dissenyem la revista ara, tot i que no van participar, estem convençuts que el TAG és el somni d’una gent, d’aparelladors que estimaven la seva feina i volien projectar-la en dues direccions de la professió a la societat i de la societat a la professió. La comunicació no és propaganda unidireccional sinó bidireccional i fins i tot multidireccional. L’era digital pot fins i tot propiciar-la més i millor. Cal entrenar-se i saber-ne. FORMAT El format o mida d’una publicació és fonamental. Mai no ha variat. És un format molt internacional, el del DINA4, 21 x 29,97 cm. S’adapta als escàners, a les impressores, als enviaments per correu, i a les màquines industrials en general. I el que és més important té una mida gran per integrar imatges i textos, però no excessivament gran de manera que no perjudiqui el darrer i més important destinatari: el lector. El número de pàgines acostuma a ser a l’entorn de 40 pàgines (exceptuant aquest número extra). Imprimim en una màquina que admet fulls de 52 x 70 cm com a màxim, amb la qual cosa es podem imprimir 8 pàgines en cada passada. Busquem múltiples de 8 per no encarir costos. 40 és un bon número per a una revista trimestral i institucional.

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 24 ]

LLETRES DIGITALS Un altre repte fonamental és l’elecció de tipus de lletra. Als nostres ordinadors poden tenir desenes, centenes o milers, però totes no són aptes ni totes funcionen bé si no es combinen bé. La tipografia és tot un ofici (i no ens referim només a la creació de tipus de lletra, aparentment fàcil perquè ja no utilitzem la fusta o el plom, i és que s’ha de tenir molta cura amb les conversions informàtiques, la digitalització). El que tinguem les eines no vol dir que se sàpiga utilitzar. Al TAG hem procurat ser eclèctics, contemporanis ma non tropo i, sobre tot, harmònics (amb la finalitat que la forma estigui al servei del contingut i no tant a la inversa, estètica amb ètica, plaer —el plaer visual— amb intel·ligència i coneixement. Els tipus de lletra escollit —entre d’altres que destaquem a banda— han estat la Bauhaus per a la capçalera i la Futura per a l’interior. La gènesi d’aquestes lletres data dels anys vint del segle XX i de l’escola Bauhaus, aquella escola alemanya que va revolucionar diverses arts aplicades, principalment l’arquitectura i la tipografia. Bona coincidència. COMPOSICIÓ Podem tenir uns bons tipus de lletra, uns textos interessants, unes imatges magnífiques, però hem de saber jugar amb aquests elements, articular, compondre en definitiva. Ens esforcem en un disseny àgil i flexible (cada pàgina és diferent), fàcil d’interpretar (seccions, articles i despieces resulten clars a la vista), amb bon color tipogràfic (un cop d’ull amb una bona uniformitat dels blocs de lletra, gris diuen alguns que ha de ser), sense línies violentades per paraules molt separades (el principi de Gutenberg que totes les frases tingui la mateixa longitud causa problemes encara, s’ha de treballar amb art), sense paraules òrfenes o vídues (aquestes línies que queden isolades al final d’una pàgina o començament d’altra), amb una correcta ortotipografia, etc. I una cosa clara: jugar amb els blancs. En totes les arts, en la música és claríssim però en

PRODUCCIÓ REVISTA MAQUETACIÓ

DISSENY GRÀFIC

PREIMPRESSIÓ

IMPRESSIÓ

PUBLICITAT DIFUSIÓ WEB TEXTOS I IMATGES

Revisió per:

una publicació també. El silenci del blanc reforça el missatge del so o la lletra. No s’ha de tenir por al silenci ni al blanc. L’harmonia del blanc en tipografia per a tot: per a les línies, per als marges, per a l’interliniat, per al tracking o separació entre lletres, etc. Pel que fa als programes, cap misteri, els més universals: Word de textos (en recepció), jpeg i tiff (en format de fotos), Photoshop (en tractament d’imatges), InDesign (per maquetar, abans en QuarkXPress)... I com a sistema el MacOs X d’Apple. PAPER Actualment la revista s’imprimeix en un paper estucat brillant de 150 gr/m2. El paper estucat permet imprimir millor les fotografies i imatges. El brillant seca abans un cop imprimint i li dóna una aparença de luxe. La denominació estucat respon a la capa de partícules que s’afegeix a la cel·lulosa, una capa generalment de caolí o guix, la qual proporciona una superfície molt més compacta i suau. En aquest número extraordinari hem canviat la classe de paper. Hem continuat amb estucat, en aquest cas semimat, i hem afegit unes cobertes de 300 grams/m2 que, un com impreses, s’han plastificat amb polipropilè mat i s’ha sobreimpressionat amb un stamping d’or blanc o plata per donar realce a les lletres TAG 50. El paper és el millor mitjà per llegir, un invent de la Xina antiga com la tècnica d’impressió dels tipus mòbils que ha arribat fins l’actualitat. IMPRESSIÓ Atesa la tirada (sempre ha sigut més de 500 i actualment està en 1.500 exemplars) i atesa la qualitat buscada per a les fotografies, el tipus d’impressió és litografia òfset (una planxa metàl·lica en un rodet impressiona un rodet de cautxú que impressiona els plecs de paper —i no oblidem els rodets i cilindres d’aigua i tinta. Actualment utilitzem una màquina de 4 tintes Heidelberg (el fabricant líder en màquines d’impressió), amb la qual cosa el paper ja surt a color en la primera tirada o passada de la màquina. La preimpressió és amb planxes digitals CTP (computer to plate, directament de la compu-

RECEPCIÓ ORIGINALS

DISTRIBUCIÓ REVISTES

CORRECCIÓ

Consell de Redacció + Equip de producció + Junta COAATT

tadora a planxa sense els fotolits d’abans). En certa manera són els negatius d’una pel·lícula fotogràfica o de cinema. La revista es passa mitjançant un PDF de baixa resolució perquè es pugui descarregar a la web del Col·legi i de més resolució (via ADSLFTP) per imprimir en paper. El PDF és el Portable Document Format (format de document portàtil), un altre invent de la informàtica que tanca millor els documents i ens fa més fàcil la vida a la gent de l’ofici i, a la llarga, a tothom. COLOR Ens hem acostumat a la impressió a color. És millor i més atractiva. Fins i tot és més pràctica per arxivar. Però té un cost més gran. No és igual fer 1 planxa que 4. I no es gasta la mateixa tinta. El cost de la tinta és més determinant en impressió digital. Recordem que per assolir un bon color és bàsicament la combinació de quatre pantones de color CMYK (Cyan, magenta, yellow i black). De l’any 2007 ençà, el TAG és ja tota a 4 tintes, a color. Abans, només portades. El color corporatiu, a proposta de Garamond i acceptat pel Col·legi, és el verd Pantone 362. IMATGES Una bona imatge ad hoc apropiada al tema és també mig article. Ja se sap que no és igual dissenyar per a una tirada del 1.500 que més de 10.000 o de 100.000. Els recursos són més limitats però ens esforcem en buscar una bona fotografia, fer un quadre infogràfic, dibuixar. Al segle XXI tenim un miratge amb les noves tecnologies. Tothom té els estris per fotografiar, dibuixar, tractar imatges, però la gent en sap? Un cas clar és el de la publicitat. Es dissenyen logos i després l’aplicació és pèssima. Al TAG cuidem fins i tot aquest aspecte i, quan no rebem un original en condicions, redibuixem i tracem vectorialment el logo (amb programa Freeham o Illustrator). És un senyal de respecte per la imatge de marca. No pot sortir borrós o pixelat. MANUEL RIVERA I ANA SANTOS Nou Silva Equips, SL

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 25 ]

Belles i útils tipografies

N’

hi vàries qüestions inexcusables que hem de plantejar-nos davant d’una elecció tipogràfica. També l’atzar hi juga, com a la vida, com a l’art. I com diu la sentència popular: Para gustos, colores, i lletres. La principal elecció és la lletra del cos principal de text. És el text que costa llegir i que dóna color tipogràfic. Al segle XX i XXI predominen dos grans estils: les lletres romanes (creades a Roma i a l’imperi de Carlemany, perfeccionades al Renaixement i adaptades als temps moderns) i les lletres de pal sec o geomètriques o sans serif (creades al segle XIX i instaurades al XX i al XXI). Els experts aconsellen que, per llegir, romanes i, per titular o rotular, pal sec. Tot i que no els falta raó, “per a gustos, lletres”. En el cas del TAG s’han buscat tipus molt llegibles amb oferta de variants, moderns, contrastats per l’experiència i alhora molt combinables amb imatges.

La base de la Futura són tres figures geomètriques. Dalt, fulletó propagandístic de la lletra Futura de 1927

Futura. La Futura Book és la lletra principal del cos. En època de l’escola racionalista Bauhaus (Bayer ja havia fet la lletra Bauhaus Universal), el dissenyador i escriptor alemany Paul Renner va dissenyar aquesta lletra geomètrica sense rematades per a la foneria Bauer, que va comercialitzar-la i amb força èxit. Té molta força i abstracció geomètriques i corbes pronunciades. És de la família de les geomètriques, com la Kabel, l’Eurostile i l’Avant Garde. Les cursives són falses com gairebé totes les geomètriques o de pal sec. Les negretes són molt bones i diferenciades. La lletra Futura combina molt bé amb la imatge. Està als logotips de Volkswagen, Chanel, Philips, Omega, Vuitton, Toyota, Yamaha, Canal Plus, Benetton y Adolfo Domínguez. Bauhaus. Per dissenyar el l’acrònim TAG de la capçalera s’ha utilitzat la Bauhaus 93, amb la T manipulada per tal de crear un nou monograma. Aquest tipus deriva del dissenyat per Herbert Bayer el 1925 (dos anys abans que Renner la Futura). Originàriament es deia Bauhaus Universal (tenia la pretensió d’universalitat, el somni dels tipògrafs, Frutiger va concretar una lletra ja més

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 26 ]

coneguda com a Universal tot i que molt diferent a l’any 1956). Bayer buscava funcionalitat. Va ser redissenyada per Edgard Benguiat i Victor Caruso en 1975 per a la casa ITC però s’ha quedat més per a usos decoratius. Avant Garde. A la portada (a la lletra del Collegi i la datació) també una lletra reminiscència de l’escola Bauhaus, l’Avant Garde, tot i que més contemporània. El seu ull va ser el logotip per a la revista Avant Garde creat pel seu director d’art Herb Lubalin, que va crear la família completa el 1970. Lletres gruixudes, amb una lletra o impressionant, amb lligadures. És una lletra atractiva per als joves. Rotis sans serif. Aquesta lletra, als destacats del text dels articles del TAG, s’inscriu en la línia humanista de les Gill Sans, la Goudy Sans i l’Optima (aquesta la lletra de la Universitat Rovira i Virgili). Són sans serif i ahora ens porten a les inscripcions romanes i a l’escriptura de caixa baixa del Renaixement. Són romanes i són de pal sec. La Rotis va ser dissenyada per Oti Aicher i llançada el 1989.

Les diferents maquetacions del TAG TAG 1 al 3 Portada a 2 tintes: Pantone verd i negre Capçalera amb tipus Optima Cursiva · Sumaris en Helvetica. Interior en B/N. Marges: Superior 27 mm, inferior 20 mm, interior i exterior 15 mm. 4 columnes amb medianil de 5 mm. Tipus: Cos central: Times New Roman. Titulars: Helvetica Bold. Seccions: Tipus de pal sec condensat. Numeració de pàgina al marge exterior. TAG 4 a l’11 Es conserva la maquetació passant a ser la portada a color 4+0 tintes. TAG 12 al 17 Portada a color. Capçalera amb tipus artístics i Futura Bold. Sumaris en Times New Roman. Interior en B/N. Marges: Superior 20 mm, inferior 23 mm, interior y exterior 20 mm. 2 columnes amb medianil de 6 mm. Tipus: Cos central i titulars: Times New Roman Seccions amb tipus de pal sec condensats. TAG 18 Es remaqueta tota la revista. Portada a color. Capçalera amb tipus Avant Garde sobre taca de color canviant en forma de cartabó. Interior en B/N. Marges: Superior 20 mm, inferior 25 mm, interior i exterior 20 mm. 3 columnes amb medianil de 5 mm. Tipus: Capçalera de secció: Futura Condensed Light a 16 pt · Interlineat automàtic · Tracking de 50. Peu de pàgina: Avant Garde a 12,087 pt · Interlineat automàtic.

Número de pàgina: Futura Condensed Light a 23,95 pt · Interlineat automàtic Cos central: Times New Roman Ps a 11 pt · Interlineat automàtic. Titulars: Univers Black a 18 pt · Interlineat automàtic. Destacats: Times New Roman Ps a 12 pt · Interlineat automàtic. TAG 32 Es conserva la maquetació interior. La portada canvia radicalment. Colors de base: Pantone 560 PC i 370 PC. Capçalera en tipus Bauhaus 93 i nom del Col·legi en Avant Garde. Sumaris en Univers Bold a 18,9814 pt. TAG 33 Canvia la maquetació interior. Interior en B/N. Marges: Superior 20 mm, inferior 25 mm, interior i exterior 20 mm. 2 columnes amb medianil de 7,5 mm. Tipus: Capçalera de secció: Interstate Bold a 35 pt i Gill Sans a 22 pt · nterlineat automàtic. Peu de pàgina: Avant garde Demi a 10 pt · Interlineat automàtic. Número de pàgina: Avant garde Demi a 10 pt · Interlineat automàtic. Cos central: Gill Sans a 10 pt · Interlineat automàtic · Amb capitular en Gil Sans Bold de 120 pt. Titulars: Interstate Bold a 25 pt · Interlineat 26 pt. Subtitulars: Interstate Regular a 20 pt · Interlineat 23 pt. Destacats: Interstate Bold a 15 pt · Interlineat automàtic. TAG 36 Es conserva el dissney de portada i interior però aquest últim passa a ser a 2 tintes: Negre i Pantone 560 C.

COAATT motiva un canvi en el cos central de la revista que passa a ser en Futura Book a 9,33 pt amb interlineat de 12 pt. TAG 39 Es comencen a personalitzar els colors base de la portada (canvien en cada número). La maquetació i el disseny es mantenen. TAG 48 Es manté capçalera en Bauhaus 93 (manipulada per a aquesta revista), nom del Col·legi i datació en Avant Garde (en negatiu) i Sumaris en Univers Bold a 18,914 pt. L’interior de la revista passa a color i es redissenya por complet: S’estableix como a color central el Pantone 362 PC (color corporatiu del COAATT). Cada secció la caracteritza un color diferent. Marges: Superior 20 mm, inferior 17 mm, interior i exterior 15 mm. 2 i 3 columnes amb medianil de 5 mm Tipus: Capçalera de secció (en negatiu): Futura Médium Condensed a 25 pt · Interlineat 30 pt · Excepte capçalera de p. 3, “editorial” tipus Futura Extra Bold Condensed (perfilat amb contorns). Peu de pàgina: Bauhaus 93 a 9,6 pt, Futura Book a 9,6 pt i Futura Demi Bold a 9,6 pt · Interlineat automàtic. Cos central: Futura Book a 9,33 pt · Interlineat 12 pt · Capitular: Futura Bold a cos de 5 línees. Titulars: Futura Bold a 25 pt · Interlineat 30 pt. Subtitulars: Futura Bold a 16 pt · Interlineat 27 pt. Destacats: Rotis Sans Serif a 18 pt · Interlineat 21,6 pt.

TAG 37 L’elaboració del manual de estil del

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 27 ]

Les portades Misteri i evolució

parentment són iguals. Totes en mida DINA4 (tamany universalitzat i molt del gust dels aparelladors, gent racional i d’ordre). Totes amb lletres i imatges. Totes alternant articles de caire tècnicoprofessional i d’altres més cultural. Totes amb la mateixa capçalera: TAG. Aquest és un tret fonamental de qualsevol publicació, la capçalera (el que seria el títol). El creador del nom, Aleix Cort, com a bon artista, prefereix guardar un cert misteri. Potser guarda una pluralitat de significats: la signatura d’un graffiti, la paraula Tarragona abreviada, el soroll del dibuix, el soroll de les tecles, el que volguem, imaginació al poder i llibertat per al lector. Malgrat aquestes similituds, amb la portada podem veure certa evolució: tipogràfica i de disseny. En principi, com a prototípic butlletí professional, començava donant teca, informació escrita, ja a la coberta. Després ha anat evolucionant cap a revista tipus magazine, amb una imatge a tota pàgina i un sumari o índex de temes més importants tractats a l’interior. Aquest disseny s’ha modernitzat fins a l’actualitat, molt geomètric i canviant només en quant a color i fotografia. Predomina com a motiu de la imatge edificis de les comarques tarragonines, d’antics i de nous. Compartim el lema d’un vers de J. V. Foix: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”.

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 28 ]

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 29 ]

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 30 ]

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 31 ]

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 32 ]

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 33 ]

Índex dels articles del TAG TAG. Núm. 49 (2on. trimestre 2008) L’entrevista: Jordi Sánchez, president del Consell Comarcal del Baix Penedès. Òscar Ramírez Gabinet tècnic: Habitatge nou a Catalunya 2002-07 Territori: El Pla Estratègic del Camp. Adolf Quetcuti Activitat col·legial: Els agents de l’edificació i el CTE. Expo Zaragoza 2008 Assessoria jurídica: La usucapió de les servituds de desguàs, de pas i llum i vistes. F. Xavier Escudé i Nolla Laboratori d’assaigs: Obres d’urbanització (1). Antoni Civit i Calleja Seguretat laboral: La Ley de Subcontratación. Ángel Cubo Mayo Construcció: L’art de la rehabilitació. Lluís Borràs Calvo Fundació Tarragona Unida: Concurs de dibuix: Ajudem la gent més propera Informàtica: L’administració electrònica. Xavier Jiménez Jordà, Pablo Fdez. de Caleya Dalmau Espai al temps: La construcció romana (17). Antoni Bladé Cultura: Anar fent memòria (6): Com un ou a una castanya. Marià Casas Hierro TAG. Núm. 48 (1er. trimestre 2008) L’entrevista: Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona Julio Baixauli, president del COAATT. Òscar Ramírez Entrevista a Julio Baixauli, President del COAATT: ‘Cal professionalitzar-se encara més’ Informàtica: Certificat digital idCAT Patrimoni: Arquitectura moderna de Tarragona (18801960). Josep M. Buqueras. Marques de picapedrer i la construcció del dormitori dels monjos del Monestir de Poblet. M. Rosa Barbarà Solé i Jordi Portal Liaño Laboratori d’assaigs: Assajos no destructius del formigó mitjançant ultrasons. Robert Garcia Garcia Espai al temps: Capitans de la carrera d’Amèrica. Josep Maria Sanet i jové L’ermita de la Roca a Mont-roig i la Guerra del Francès. Salvador-J. Rovira i Gómez Assessoria jurídica: In memoriam Francesc Alsina i Vinyeta. F. Xavier Escudé i Nolla Xarxa i sistemes: Proyecto INCANAC. José Luis Hernández Osma Gabinet tècnic: Aqüeductes romans. Benjamí català Benach Extracte del DB HR. Protecció enfront del soroll Cultura: Anar fent memòria (5): Los 7 machos. Marià

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 34 ]

Casas Hierro Activitat col·legial: Viatge a Copenhaguen. Pere Socías Julbe Nou Manual Professional TAG. Núm. 47 (4rt. trimestre 2007) L’entrevista: Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona. Jordi Martínez Caro Gabinet tècnic: Construcció d’obra nova a Tarragona (gener-juny 07). La construcció romana. Antoni Bladé Activitat col·legial: Contribució solar fotovoltaica Seguretat: El coordinador de seguridad. Ángel Cubo Mayo Informàtica: Las nuevas amenazas de Internet (2). Marcel Ramírez Espai al temps: El Pou Franquès. Josep M. Recasens i Comes Aniversari de la mort d’Antoni de Martí Franquès. Salvador-J. Rovira Gómez Uns mercaders de Tarragona. Josep M. Sanet i Jové Documentació marítima del port de Salou. Josep M. Grau Pujol Patrimoni: Interior del Pretori a mitjan del segle XIX. Benjamí Català Benach Cultura: Anar fent memòria. Marià Casas Hierro Assessoría jurídica: Delictes contra l’ordenació del territori. F. Xavier Escudé i Nolla

TAG. Núm. 46 (juny 2007) Espai al temps: Un exemple de reialista pur. Salvador-J. Rovira Gómez Despeses de manteniment de l’església Prioral. Daniel Piñol Alabart Opinió: Dret de tanteig i retracte. Francesc Díez Ral Patrimoni: Pedreres de l’antiguitat. Benjamí Català Benach Laboratori: Geotècnia. CITAM Urbanisme: Oportunitat històrica per canviar de xip. Jordi Sánchez i Solsona La ciutat sostenible. Anna Ballesteros Ferrandis, Joan Jaume Iniesta Girona Assessoria jurídica: Les edificacions en sòl aliè. F. Xavier Escudé i Nolla La construcció romana. Antoni Bladé Gabinet tècnic: Dades de la construcció a Tarragona 2006-07. Legislació: Especulació del sòl i dret de l’habitatge. Jordi

Samper Cultura: Anar fent memòria. Marià Casas Hierro Activitat col·legial Itarq: Viatge a Berlín. Pere Socías Julbe La nova junta Informàtica: Las nuevas amenazas de Internet. Marcel Ramírez TAG. Núm. 45 (març 2007) L’entrevista: Andreu Muñoz, president del Consell de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya Espai al temps: Els barons de la Torre d’en Dolça. Salvador-J. Rovira Gómez Dos capitans de la carrera d’Amèrica. Josep Maria Sanet i Jové La Laboral, 50 anys. Josep Maria Buqueras Informàtica: El Firewall de Windows XP. Jaume Cabré El col·legi: Ampliació i reforma de la seu col·legial a Tarragona. José Luis Hernández Osma Entrevista a Julio Baixauli, president del COAATT Activitats col·legials: Exposició Tarragona Accessible Legislació: Análisis de la Ley de Subcontratación en el sector de la construcción. Yolanda Fernández Gabinet tècnic: L’habitatge nou a les comarques de Tarragona. La construcció romana. Antoni Bladé Assessoria jurídica: “¿Gatillo fácil o legítima defensa?”. F. Xavier Escudé i Nolla Urbanisme: La funció del nucli històric en la ciutat mediterrània actual. Anna Ballesteros Ferrandis, Joan Jaume Inhiesta Girona Cultura: Anar fent memòria. Marià Casas Hierro TAG. Núm. 44 (desembre 2006) L’entrevista: M. Lluïsa Expósito, consellera de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona. Albert Bonet Cultura: Anar fent memòria de la professió. Marià Casas Hierro Corporació: L’escut de la professió. Alexandra Fortuny Espai al temps: La vida privada a Reus, a l’Edat Mitjana. Daniel Piñol Alabart Urbanisme: Logis Penedès: jo m’hi apunto. Jordi Sánchez i Solsona Espai al temps: Els Verderol vuitcentistes. Salvador-J. Rovira Gómez Laboratori: Geotècnia Laboratorio. CITAM Gabinet Tècnic: La construcció romana (13). Antoni Bladé Seguretat: La sinistralitat a les obres. Míriam Ferrer Fernández

Assessoria jurídica: Debemos condenar y condenamos... F. Xavier Escudé i Nolla Estadística: L’àmbit professional de l’arquitecte tècnic. Gabinet Tècnic del COAATT Informàtica: El misterioso archivosvchost.exe. Patrimoni: L’ofici de picapedrer a Poblet. M. Rosa Barbarà Solé, Jordi Portal Liaño Opus vittatum a Tarragona. Benjamí Català Benach TAG. Núm. 43 (setembre 2006) L’entrevista: Robert Benaiges, alcalde de Cambrils. Informàtica: Correu brossa (SPAM). Jaume Cabré Espai al temps: Tarragonins vuitcentistes. Salvador-J. Rovira Gómez Les causes pies i la redempció de captius. Josep Maria Sanet i Jové Assessoria jurídica: La llei d’ordenació de l’edificació i la seva aplicació per part dels tribunals. F. Xavier Escudé i Nolla Gabinet tècnic: La construcció romana (12). Antoni Bladé Els Ajuntaments i l’obra menor. L’habitatge nou a les comarques de Tarragona (2000-2006). Patrimoni: Plaques arquitectòniques de terracota. Benjamí Català Monestir de Poblet. M. Rosa Barbarà Solé, Jordi Portal Liaño Solidaritat: Casas para los “sin techo”. Ángel Martínez Lanzas Medi ambient: La Sèquia Major de Vila-seca. Jordi Samper Quintana TAG. Núm. 42 (juny 2006) Projecció: Un Far per a Tarragona. Un projecte d’Ángel Martínez Lanzas Urbanisme: On vas, Penedès. Jordi Sánchez Solsona Espai al temps: Josep-Antoni de Castellarnau i el Port de Tarragona. Salvador-J. Rovira Gómez Alumnes de nàutica de Tarragona (s. XVIII). Josep Maria Sanet i Jové Patrimoni: Masos i masies. Benjamí Català Poblet. M. Rosa Barbarà Solé, Jordi Portal Liaño Informàtica: Seguretat a les xarxes Wi-Fi sense fils. Jaume Cabré Gabinet tècnic: La construcció romana (11). Antoni Bladé Assessoria jurídica: Necessitat de documentar els encàrrecs professionals. F. Xavier Escudé i Nolla Biblioteca: El centre de documentació: Biblioteca del COATT i els serveis d’informació. Alexandra Fortuny Planificació territorial: Transformacions del model territorial de la Costa Daurada (1960-2006). Joan Jaume Iniesta Girona Laboratori: Estudis geotècnics. Glòria Salvat Casamitjana Activitat col·legial

TAG. Núm. 41 (març 2006) Espai al temps: La fundació de Tarragona en la historiografia. Josep Maria Recasens i Comes La baronia de la Montoliva. Salvador-J. Rovira Gómez Urbanisme: Ferrocarril, barrera o oportunitat?. Jordi Sánchez Solsona Informàtica: PDF’s sense Adobe. Jaume Cabré Gabinet tècnic: El comportament al foc i els projectes d’activitat. Félix González Enrajolats i paviments ceràmics. La construcció romana (X). Antoni Bladé Medi ambient: La il·luminació ornamenal dels carrers. Míriam Ferrer Fernández Patrimoni: Cups per a la verema. Benjamí Català Difusió: La nueva viga Óptyma de Precat. Visita del Gremi de Construcció del Baix Camp. Assessoria jurídica: Normes de precaució. F. Xavier Escudé i Nolla Vida social: II Concurs de dibuix de Tarragona Unida. Formació: Jornades sobre el CTE i altres. Dinamització: Els reis mags. Noves publicacions. Viatge a La Mancha

TAG. Núm. 40 (desembre 2005) Els nostres col·legiats: Aparelladors d’emergència. Òscar Franch Alsina (delegació del Vendrell) Espai al temps: Tarragonins vuitcentistes. Salvador-J. Rovira Gómez Noves aportacions sobre esclaus a Tarragona. Josep Maria Sanet i Jové Patrimoni: Voltes. Benjamí Català Gabinet tècnic: Aproximació a la UNE-EN 13374. La construcció romana (9). Antoni Bladé La calidad al servicio de la construcción. Jordi Freixe i Castaño Laboratori: Geologia: El Carmel. Seguretat: Els accidents laborals de la construcció. Assessoria jurídica: El coordinador en matèria de seguretat. F. Xavier Escudé i Nolla Planificació territorial: L’estalvi domèstic d’aigua, clau per a un sistema territorial sostenible. Joan Jaume Iniesta Girona, Elisenda Forés Informàtica: El correo no deseado (spam). Cultura: Monestir de Sant Joan d’Ortega. Josep Maria Buqueras TAG. Núm. 39 (setembre 2005) L’entrevista: M. A. Rosell, alcaldessa de Llorenç del Penedès. Els nostres col·legiats: De l’escola a l’obra: els nous aparelladors. Espai al temps: Al voltant de les pedres de Vic i del primer

marquès de Tamarit. Salvador-J. Rovira Gómez Dades per a un estudi dels mestres d’aixa i calafats de Tarragona al segle XVIII (2). Josep Maria Sanet i Jové Patrimoni: Les sitges. Benjamí Català Gabinet tècnic: Energies Renovables (2). La construcció romana (8). Antoni Bladé Assessoria jurídica: Col·legis professionals domesticats?. Xavier Escudé i Nolla Medi ambient: Paràmetres d’ecoeficiència de l’aigua als edificis. Míriam Ferrer i Fernández Planificació territorial: Estil de vida i consum d’aigua. Joan Jaume Iniesta Girona Informàtica: Google. Noves eines a la web. Legislació: Les reformes en la llei de Prevenció de Riscos Laborals. Cultura: La fusta per jugar. Marià Casas Hierro Activitats col·legials TAG. Núm. 38 (juny 2005) L’entrevista: Josep Poblet, alcalde de Vila-seca. Els nostres col·legiats: Alex Cort, aparellador i escriptor. Espai al temps: J.A. de Castellarnau, tresorer del Port de Tarragona. Salvador-J. Rovira Gómez Dades per a un estudi dels mestres d’aixa i calafats de Tarragona al segle XVIII (1). Josep Maria Sanet i Jové Patrimoni: Baluards o barris de les masies. Benjamí Català Gabinet tècnic: Energies Renovables (1). La construcció romana (7). Antoni Bladé Ara toca TEDI, El Test de l’edifici. Josep Maria Buqueras Activitat col·legial: Llibre de Martínez Lanzas. Medi ambient: Desenvolupament sostenible. Míriam Ferrer Fernández Assessoria jurídica: En guàrdia (sobre demandes). Escudé Associats, Advocats Informàtica: La web del Col·legi. Jaume Cabré Cultura, formació i societat: Marià Casas, nou acadèmic. Cursos sobre seguretat i patologia. Construmat. San Juan de Ortega. Sopar de germanor. TAG. Núm. 37 (març 2005) L’entrevista: Manuel Jiménez, alcalde de Torredembarra. Espai al temps: La història dels Saportella. Salvador-J. Rovira Gómez Jeroni Girava: un tarragoní universal del segle XVI. Josep M. Recasens i Comes Patrimoni: La teulada. Benjamí Català Informàtica: Bluetooth o Wifi? Jaume Cabré Medi ambient: Modificació de la Llei d’Urbanisme. Míriam Ferrer Fernández Gabinet tècnic: La construcció romana (6). Antoni Bladé Síntesi del Decret 455/2004. Assessoria jurídica: La Llei és dura. F. Xavier Escudé i Nolla Gabinet tècnic: - Retrospectiva d’un element auxiliar

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 35 ]

Tribuna: Força, equilibri i seny (Les encavallades). Marià Casas Hierro Formació: Es dinamitzen més cursos. Publicacions: Quaderns sobre prevenció, mides i bastides. Vida social: Concurs infantil de dibuix. Festes i sortides. TAG. Núm. 36 (desembre 2004) L’entrevista: Helena Arribas, alcaldessa del Vendrell. Els nostres col·legiats: Joan Batet Guasch. Espai al temps: - Escuts d’armes del Tarragonès: El del segon marquès de la Bàrcena a la Riera de Gaià. Salvador-J. Rovira Gómez Noves aportacions sobre captius a terres africanes, al segle XVIII. Josep Maria Sanet i Jové Patrimoni: Una casa del segle XVIII (1760) Benjamí Català Medi ambient: Planejament urbanístic, edificació i medi ambient: la seva problemàtica jurídica (III). Míriam Ferrer Fernández Gabinet tècnic: La construcció romana (5). Antoni Bladé Estudis i treballs geotècnics. CITAM Informàtica: El Col·legi et presenta la Web de l’Arquitecte Tècnic. Jaume Cabré Assessoria jurídica: El llibre d’Ordres i Assistències. F. Xavier Escudé i Nolla Formació: Es dinamitzen diversos cursos al Col·legi Sobre una professió no sempre valorada. Solidaritat: Cooperar per eliminar barreres. Fundació Tarragona Unida TAG. Núm. 35 (setembre 2004) L’entrevista: Manel Ramon Fuentes, alcalde d’Altafulla. Reportatge: El nou laboratori d’assaigs Espai al temps: - L’establiment del Banc de Tarragona (1854 – 1864) Salvador-J. Rovira Gómez Pirates, corsaris i captius a la segona meitat del segle XVIII. Josep Maria Sanet i Jové Patrimoni: Rellotges de sol. Benjamí Català Medi ambient: Planejament urbanístic, edificació i medi ambient: la seva problemàtica jurídica (II). Míriam Ferrer Fernández Tribuna: - El dibuix i l’arquitectura tècnica. Marià Casas Hierro Actualitat: Un “palau d’hivern” per als grans iots. Assessoria jurídica: La cobertura de la responsabilitat professional. F. Xavier Escudé i Nolla Gabinet tècnic: - Retrospectiva d’un element auxiliar. Lluís Roig La construcció romana (4). Antoni Bladé Informàtica: - Gestors de descàrrega. Jaume Cabré

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 36 ]

TAG. Núm. 34 (juny 2004) L’entrevista: Dolors Batalla, alcaldessa de Valls. Assessoria jurídica: Responsabilitat dels arquitectes tècnics assalariats. F. Xavier Escudé i Nolla Els nostres col·legiats: Antonio Navarrete, vocal del Laboratori d’Assaig. El president del Port i la façana marítima. Tribuna: L’arquitecte tècnic i el medi rural. Aleix Cort La construcció. Marià Casas Espai al temps: La noblesa setcentista del Camp de Tarragona. Salvador-J. Rovira Gómez Els Ricomà (II) i la carrera d’Amèrica. Josep Maria Sanet i Jové Medi ambient: Planejament urbanístic, edificació i medi ambient. Problemàtica (I). Míriam Ferrer Fernández Patrimoni: Columbaris i colomars. Benjamí Català Gabinet tècnic: La construcció romana (3). Antoni Bladé Novedades en el Dreamweaver. Marcel Ramírez i Vives Solidaritat i activitat col·legial: Manual de construcción de emergència. Fundació Tarragona Unida i Ramón Valls La Diada del Llibre L’assegurança decennal. Raquel Hernández TAG. Núm. 33 (març 2004) L’entrevista: Josep Lluís Cusidó, alcalde de Vallmoll. Els nostres col·legiats: Ángel Martínez Lanzas, pintor i dissenyador del paisatge urbà. Espai al temps: Donació de relíquies per part de nobles, els casos del Monestir de Poblet i el santuari de Misericòrdia (segle XVIII). Salvador-J. Rovira Gómez Els Ricomà (I), Aproximació a una nissaga tarragonina de capitans de la carrera d’Amèrica a cavall entre el segle XVIII i el XIX. Josep Maria Sanet i Jové Actualitat: - El agua de consumo humano. - Nueva legislación y futuras normativas en desarrollo. Informàtica: Microsoft Outlook Express. Assessoria jurídica: Novetats en la responsabilitat professional en prevenció de riscos: la Llei 54/2003. Gabinet tècnic: La construcció romana (2). Patrimoni: Els camins. Solidaritat: Entrevista a Josep M. Buqueras, secretari de la Fundació Tarragona Unida. TAG. Núm. 32 (desembre 2003) L’entrevista: Lluís Badia, president de la Fundació Tarragona Unida. Els nostres col·legiats: José Luis García, constructor promotor. Espai al temps: - Els molins fariners de Santes Creus i del Molinet a la Riera de Gaià. - Iniciatives del municipi tarragoní per dotar la ciutat d’aigua potable. Tribuna: Els paletes.

Patrimoni: Les eres. Gabinet tècnic: - La construcció romana (1). - Les humitats interiors per condensació. Assessoria jurídica: Els contractes d’arrendament dels serveis professionals. Informàtica: L’spam, o la publicitat inútil i molesta a la nostra bústia electrònica. Sortim: El Montsant i les Muntanyes de Prades (1). TAG. Núm. 31 (setembre 2003) Actualitat: Julio Baixauli Cullaré, nou president del Collegi d’Aparelladors. Solidaritat: Riberalta, una experiència en cooperació. Juliol 2002. L’entrevista: Robert Ortiga, alcalde de les Borges i president comarcal del Baix Camp. Espai al temps: - Francesc Bonifaç, escultor vallenc aveïnat a Tarragona. – Algunes notes entorn dels penats de les obres del port de Tarragona. Patrimoni: Marges i escales. Gabinet tècnic: - Els revestiments ceràmics (i 11). – Poliuretans produïts in situ Informàtica: Limpiar nuestro Explorer. Assessoria jurídica: Elías Corcuera, in memoriam . Activitat col·legial: - Presentació dels Manuals Professionals. – Opuscles sobre la normativa d’ICT. Sortim: Parc Natural del Delta de l’Ebre (2). TAG. Núm. 30 (juny 2003) L’entrevista: Roser Vives, alcaldessa del Masroig. Actualitat: - Dolors Musté, directora de la Fundació Tàrraco Energia Local. – Joan Prous, president del Col·legi. Espai al temps: - Segrest de Tripulants i possibles motins i desercions (1er quart del s. XIX). – Els nobles del Camp al segle XVII. Perfil: Antoni Gaudí: - Gaudí geòmetra. Any Internacional Gaudí 2002, I ara, què? Patrimoni: Coves, avencs, balmes i refugis. Gabinet tècnic: - Els revestiments ceràmics. – Notes de seguretat per a grúes torre. Assessoria jurídica: La competència professional en demolicions i enderrocs . Informàtica: Adéu al Netscape. Activitat col·legial: - Presentem Fundació Tarragona Unida. – 2n Fòrum d’Administradors de Finques. Sortim: Parc Natural del Delta de l’Ebre (1). TAG. Núm. 29 (març 2003) L’entrevista: Josep Bergadà, alcalde de Constantí. INFORME: Contaminació acústica. Assessoria jurídica: La primera modificació de la Llei 38/1999 d’ordenació de l’edificació.

Espai al temps: - Dos austriacistes reusencs: els germans Josep i Francesc Grases. – Urbanisme, habitatges i vida quotidiana a la Tarragona medieval. – Venda i subhasta de vaixells al port de Tarragona el primer quart del s. XIX. Sector: El futur de la professió. Activitat col·legial: - La responsabilitat de l’aparellador. – Jornada sobre forjats amb formigó. – Els primers auditors en prevenció. – Eines per al control d’obres. Informàtica: Windows, el incorregible. Gabinet tècnic: Els revestiments ceràmics. Medi ambient: Crides del Montmell i Marmellar. Sortim: El riu Ebre (III). TAG. Núm. 28 (desembre 2002) L’entrevista: Pere Venrell, alcalde de Mont-ral. Patrimoni: Jujol i el Camp de Tarragona. Espai al temps: - Més sobre el teatre setcentista de les comèdies de Reus. – Vaixells negrers despatxats des de Tarragona 1815-1820. Gabinet tècnic: - Barreres arquitectòniques. – Els revestiments ceràmics. Oci: La botifarra, un joc àgil i lògic. Medi ambient: El falcó, fauna a la ciutat. Informe: - Accidents laborals. – La ventilación cortafuegos.

municipi població jove equipaments nous

història patrimoni de la Humanitat projecció de futur

Activitat col·legial: - Cursos. – Edició d’un manual sobre acústica. Sortim: El riu Ebre (II). TAG. Núm. 27 (setembre 2002) L’entrevista: S. Bondia, alcalde de Duesaigües. Patrimoni: - Corrals de Bestiar. – L’arquitectura modernista de Tarragona. Espai al temps: - Més sobre el teatre setcentista de les comèdies de Reus. – Els corsaris a la mar de Tarragona durant la Guerra del Francès. Gabinet tècnic: Els revestiments ceràmics. Medi ambient: El codi tècnic de l’edificació i l’habitabilitat al soroll. Assessoria jurídica: - Revestiments i responsabilitat civil. Documentació: La Biblioteca. Informàtica: ¿Qué sistema operativo escoger? Activitat col·legial: - Interpretació dels estudis geotècnics. – II Manual professional sobre el tractament de l’aigua. Sortim: El riu Ebre (I). TAG. Núm. 26 (juny 2002) L’entrevista: Joan Maria Sardà, alcalde de la Pobla de Mafumet Actualitat: Retratar edificis. – La fotografia de Pep Escoda.

Patrimoni: Un habitatge romànic: la casa d’en Bernat Jofre a la Bisbal del Penedès. Història col·legial: A la memòria d’Elías Corcuera. Espai al temps: - Dotze articles de Rovira i Virgili sobre el Camp de Tarragona. – La Legió Germànica del Rei, 1803-1816. Gabinet tècnic: - Una façana qualsevol. – Els revestiments ceràmics. Medi ambient: Residus de la construcció: reciclatge. Activitat col·legial: Cursos sobre incendis, seguretat, fusta i patologies per l’aigua. Documentació: La Biblioteca. Sortim: Una ruta per la Terra Alta i els Ports de Beseit (II). TAG. Núm. 25 (març 2002) Editorial. Una professió en alça L’entrevista. Antoni Marca i Ferrús, alcalde de Capafonts Actualitat. Nous col·legiats amb ‘mono’ d’obra Patrimoni. Abelles, arnes i corrals d’arnes. Benjamí Català i Benach. Entorn del Castell nou de Torredembarra. Salvador-J. Rovira i Gómez. Els hostals de Tarragona a finals del segle XVIII. Josep M. Recasens i Comes. Un bergantí corsari negrer matriculat a Tarragona l’any 1819. Josep Maria Sanet i Jové. Cojuntura. Els indicadors de l’activitat de la construcció a Catalunya 2001: desenvolupament moderat

CONSTANTÍ espai d’oportunitats

economia polígons logístics serveis propers

transports

al centre

del Camp, del país, del món

terrestres i aeris infraestructures

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 37 ]

Gabinet Tècnic. Quien debe firmar el Plan y el Estudio de Seguridad. Yolanda Fernández Vázquez. On podem trobar seguretat. Jordi Toyos. Els revestiments ceràmics. Antoni Bladé i Recha Activitat col·legial. Nou Manual Professional: ‘La carga de fuego y el riesgo de incendio’. Torna el servei de Biblioteca. Medi ambient. El futur de la gestió dels residus de la construcció a Catalunya Assessoria jurídica. Direcció d’obres i control de qualitat. F. Xavier Escudé Nolla Tribuna. Privación del derecho de voto. Salvador Martín Sánchez Sortim. Terra Alta i Ports de Beseit (I) TAG. Núm. 24 (desembre 2001) Editorial L’entrevista. Eduard Bonet i Simó. Alcalde de Vilaplana Actualitat. La LOE un any després: el futur de l’edificació a debat. El codi tècnic de l’edificació apareixerà el maig de 2002. Enric Casanovas Ripoll Patrimoni. Arquitectura rural. Les barraques de pedra seca al Baix Penedès. Benjamí Català Benach. Espai al temps. Dotze personatges austriacistes de les comarques tarragonines. Salvador-J. Rovira i Gómez. Formalitats per a viatjar a Amèrica des del Port de Tarragona, el primer quart del segle dinou. Josep Maria Sanet i Jové. Els establiments emfitèutics a l’Edat Mitjana al Camp de Tarragona. Daniel Piñol Alabart Assessoria jurídica. L’aplicació de la nova llei d’enjudiciament civil en l’àmbit dels processos judicials per defectes constructius. F. Xavier Escudé Nolla Gabinet tècnic. Els revestiments ceràmics. Antoni Bladé Recha. Garanties al consumidor que compra un habitatge. Necessitat d’un control tècnic, OCT’s (i II). Lluís Roig. L’alta en la Seguretat Social i el visat de documents dels aparelladors Activitat col·legial. Taules de treball de seguretat. Anna m. Perelló Obradó. Informàtica. Efecto EURO. Marcel Ramírez Cursos / Concursos Sortim. El priorat històric amb automòbil TAG. Núm. 23 (setembre 2001) Editorial. La LOE a fons a Tarragona L’entrevista. Josep m. Barreda, alcalde de l’Albiol. Actualitat. Trobada i debat sobre la LOE. Seguretat. Grua torre: mesures preventives, instal·lació i seguretat general. Conxita Porres Espai al temps. Els llibres i la difusió de la lectura a Tarragona (segles XIV-XV). Daniel Piñol Alabart. Tarragona l’any 1865, segons un dietari de l’època.

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 38 ]

Salvador-J. Rovira i Gómez. Notícies de la inspecció de vaixells del port de Tarragona durant la segona dècada del 1800. Josep Maria Sanet i Jové Assessoria jurídica. La prova pericial en la nova llei d’enjudiciament civil. F. Xavier Escudé Nolla Gabinet tècnic. Façanes esgrafiades (II). Marià Casas. La Sagrada Familia: hormigón blanco de altas prestaciones. Pere Borralleras, Carles Farràs Activitat col·legial. Diada del patró a Altafulla. Lliurament de certificats del curs de pèrits. Sortim. Els castells de la ruta del Gaià amb automòbil.

habitatge: necessitat d’un control tècnic, OCT’s (I). Lluís Roig.// Els revestiments ceràmics. Antóni Bladé i Recha Vida social. Nova seu del col·legi al Vendrell. Activitat col·legial Informàtica. Tecnologia ‘bluetooth’: la fi dels cables. Marcel Ramírez i Vives Cursos / Concursos Seguretat. El risc higiènic en la construcció. Conxita porres Tribuna. L’administrador de finques. Salvador Martín Sánchez

TAG. Núm. 22 (juny 2001) TAG. Núm. 20 (desembre 2000) Editorial. Cal catalogar els edificis dels nuclis antics? L’entrevista. Joaquim Canals, alcalde d’Almoster Actualitat. Port aventura: construir amb l’oci. Entrevista a Pere Segarra, professor de CC. Econòmiques de la URV. Aparelladors: quan el client és l’Ajuntament. Espai al temps. Els Vidal i la seva casa del carrer dels cavallers, de Tarragona. Salvador-j. Rovira i Gómez. Pau Font de Rubinat i el subministrament d’aigua al Camp. Pere Anguera Assessoria jurídica. Jurisprudència sobre atribucions professionals de l’aparellador. Tarragona acollirà el primer debat sobre l’aplicació de la LOE. Gabinet tècnic. Façanes esgrafiades (i). Marià Casas Hierro. Els revestiments ceràmics. Antoni Bladé i Recha Informàtica. Microsoft Windows XP. El nou sistema operatiu. Marcel Ramírez i Vives Cursos / Concursos Tribuna. Fachadas, breves notas a tener en cuenta. Salvador Martín Sánchez Activitat col·legial. Curs tècnic de postgrau. Estada al Pirineu d’Osca. Sortim. De Tarragona a Salomó en bicicleta de muntanya TAG. Núm. 21 (març 2001) Editorial. Una proposta territorial L’entrevista. Jordi Sánchez, alcalde de Calafell Actualitat. La proposta per a una nova organització territorial a Catalunya. // Francisco Enrique Gómez de Puig, arquitecte, creador del ‘Paralex’. // Aparelladors a l’aula Espai al temps. Antoni de Martí i Franquès i la carretera de Lleida (1804 / 1806). Salvador-j. Rovira i Gómez // El menú dels expedicionaris que participaven en l’anada de les aigües» a la primera meitat del segle XVI. Josep M. Recasens i Comes Assessoria jurídica. L’arquitecte tècnic i l’aplicació de les mesures sobre seguretat i higiene en el treball. F. Xavier Escudé Nolla Gabinet tècnic. Garanties al consumidor que compra un

Editorial. Ara sí: bon segle XXI! L’entrevista. Benet Jané, alcalde del Vendrell Actualitat. Tematització: creativitat a la carta. El claustre de la catedral de Tarragona: 18 segles en 9 metres. Espai al temps. Cal Miró o l’hotel de Londres: un edifici per al record. Pere Anguera // els pessebres dels Castellarnau (1848-1861). Salvador-J. Rovira i Gómez Assessoria jurídca. La pòlissa d’assegurança de responsabilitat professional. F. Xavier escudé Nolla Informàtica. Portàtil o sobretaula. Marcel Ramírez Tribuna. El món del prefabricat. Antoni Bladé i Recha Activitat col·legial. Conceptos de valor en los locales comerciales. Jesús Morales González // Formigó i façana: durabilitat i conservació. Jornada sobre minimització de residus Sortim. Una ruta pel nord del Maestrat TAG. Núm. 19 (setembre 2000) Editorial. Restaurar per viure L’entrevista. Antoni Sánchez, alcalde de l’Espluga de Francolí Escànner. La docència en la construcció. Antoni Bladé i Recha Actualitat. La restauració del campanar de la catedral de Tarragona // les infraestructures del futur a la Costa Daurada. Seguretat. La càrrega de foc, una eina per a la prevenció d’incendis. Paràmetres de càlcul. Fèlix González Redondo Espai al temps. Les ‘baldufes’ de santes creus. Marià Casas Hierro. // el darrer litigi que la ciutat de Tarragona mantingué contra el prelat Joan de Montcada (16191622). Josep M. Recasens i Comes // Casa Castellarnau, de Tarragona. Salvador-J. Rovira i Gómez Tribuna. Protecciones colectivas para los trabajos en cubiertas. Tomàs Rodríguez Matobella Activitats de formació continuada. Enquesta Sortim. De rojals a poblet (a peu, en bici, en cotxe) Vida social. La diada del patró de 2000

Àlbum. Petit recull de campanars TAG. Núm. 18 (juny 2000) Editorial. La salut als edificis L’entrevista. Pere Solanellas, alcalde de Riudecols Actualitat. Mobilitat laboral a la construcció Gabinet tècnic. Nou marc legal sobre la llicència d’activitats. Lluís Roig Informàtica. ‘I love you’: la peste als ordinadors. Marcel Ramírez i Vives Cursos dels pròxims mesos Espai al temps. Els Canals i la seva casa del carrer d’en Granada a Tarragona. Casa Bofarull, un casal setcentista a Reus. Salvador-J. Rovira i Gómez Escànner. Seguretat ‘on-line’: les taules de treball. Departament de Seguretat del Col·legi La responsabilitat de l’aparellador, a debat a la URV. Xerrada d’UNEX sobre electrificació i telecomunicacions al Col·legi. Seguretat. Coordinar la seguridad: control a pie de obra. José Antonio Ferrando Morellón Assessoria jurídica. Responsabilitat professional: consells pràctics. F. Xavier Escudé Nolla Tribuna. Productos BETTOR MBT de alta tecnologia para la reparación y protección del hormigón. Albert Berenguel Puigdomènech Eines. Disseny de fixacions amb ancoratges. HILTI. Eva Peirón Restauració. Un monument anomenat Tarragona. Antoni Bladé i Recha Sortim. D’Albinyana a Bonastre en bicicleta TAG. Núm. 17 (Primavera 2000) Editorial. Parcs eòlics pactats L’Entrevista. Sr. Ernest Aymaní

Aula d’informàtica. On és l’efecte 2000? Marcel Ramírez Vives És notícia. La instal·lació de parcs eòlics, una qüestió polèmica Tribuna oberta. Mitologia i centrals eòliques. Albert Calduch Cursos La finestra. Dues captures de vaixells mercants a les costes tarragonines perpetrades per corsaris moros. Josep M. Recasens i Comes Actualitat. La responsabilitat civil dels agents que intervenen en el procés de l’edificació. Responsabilitats i garanties Divulgació. Continua l’emissió del programa ‘Un lugar para vivir’ de Radio 5 Todo notícias. Assessoria Jurídica. L’aplicació de la nova Llei d’Ordenació de l’Edificació. F. Xavier Escudé Nolla Gabinet tècnic. Comentaris sobre seguretat a l’obra. Lluís Roig El Col·legi. Taules rodones de seguretat Restauració. La investigació prèvia. Antoni Bladé Recha La finestra. La capella del Santíssim, dita també dels Tamarit o de la Marquesa, de l’església Prioral de Reus (segle XVII). Salvador-J. Rovira i Gómez Imatges Sortim. Miravet, terra de cantiners TAG. Núm. 16 (Hivern 1999). Editorial. Efecte 31 de desembre Entrevista. Sr. Lluís M. Pérez. ‘Reus, en el futur, ha de ser forta i competitiva en l’aspecte econòmic i cultural’ Cursos de l’IES Pere Martell Actualitat. L’estatut del contribuent Aula informàtica. Efecte 2000. Marcel Ramírez La finestra. Els domicilis dels Nobles Tarragonins Setcentistes. Salvador-J. Rovira i Gómez

Restauració. Introducció a la restauració: la conservació del patrimoni cultural. Antoni Bladé Recha Gabinet Tècnic. La Llei de Propietat Horitzontal. Lluís Roig Assessoria Jurídica. El silenci administratiu en el procediment administratiu. F. Xavier Escudé Nolla Divulgació. La LOE, definitivament aprovada Formació El Col·legi. Jornada Técnicas sobre Recubrimientos Cerámicos Conferència sobre el bloc de ceràmica alleugerida TERMOARCILLA Sortim. El Congost de Montrebei TAG. Núm. 15 (Tardor 1999) Editorial. La recuperació del patrimoni és cosa de tots És notícia. RETA o PREMAAT El Col·legi. Constituïda la nova Junta de Govern del Collegi La finestra. El Teatre Fortuny. Plaça de Prim. Pere Anguera i Nolla Sortim. Ermita de la Mare de Déu e Montferri Divulgació. La professió a la ràdio La professió. L’abast de l’assegurança de responsabilitat professional. F. Xavier Escudé Nolla Legislació. El Ple del Congrés dels Diputats aprova el dictamen del Projecte de Llei d’Ordenació de l’Edificació Tribuna oberta. El risc de fer obres il·legals Actualitat Assemblea General ordinària de col·legiats del 23/3/99 Conferència sobre la instrucció de formigó estructural EHE de 30/6/99 El Col·legi a la Fira de l’Habitatge de Tarragona el mes de maig

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 39 ]

TAG. Núm. 14 (Estiu 1998)

TAG. Núm. 12 (Agost 1997)

Editorial. Llum verd a l’Euro Entrevista. Sr. Lluís Badia ‘El Port de Tarragona és un autèntic motor econòmic per a les comarques del sud de Catalunya’ El Port de Tarragona en xifres El Col·legi. Primera Jornada sobre la responsabilitat professional de l’Aparellador i l’Arquitecte Tècnic Cop d’ull. Aprovada la Llei del Sòl La mitjana de creixement econòmic de Catalunya se situa en el 3,9% durant 1997 Informàtica. Gestió de documents d’Arquitecte Tècnic. Vers. 3.0b Tribuna oberta. PREMAAT signa un conveni en matèria sanitària amb la Seguretat Social Els nostres edificis. Responsabilitat dels propietaris i el manteniment de les façanes Actualitat. Tarragona vol ser Patrimoni de la Humanitat Economia. La Comissió Europea dona llum verd perquè l’estat espanyol participi en l’euro a partir del gener del 1999 La professió. L’exercici professional de l’Arquitecte Tècnic a l’estranger Legislació. Aplicació de la disposició transitòria única del RD 1627/97. Comissió Mixta de Seguretat Docència. Cursos de l’Aula d’Informàtica per al segon semestre de 1998 Sortim. El Delta de l’Ebre El Quiosc

Editorial. Nova etapa Entrevista. Sr. Salvador Martin És notícia. Tarragona tindrà Palau Firal i de Congressos El Col·legi. Valls acull el Concurs Intercomarcal de Paletes Triangular de futbol al Nou Camp del Reus Deportiu. El Col·legi celebra les Jornades Esportives El Col·legi patrocina un mallot de la XXXVIII Volta Ciclista a Tarragona Homenatge. Sopar de Germanor i Homenatge als collegiats amb 25 i 50 anys de professió Dia a dia. Obres a la Prioral de Sant Pere de Reus El món 3D al nostre abast Panorama. L’Euro: un dels grans reptes de l’economia europea Anàlisi ‘Determinació de les causes de la manca d’adherència i del trencament de peces de paviments exterior-interiors d’un complexe comercial de gran superfície’ Sortim. L’Espai Gaudí a les golfes i terrat de la Pedrera Noms propis. Sr. Andreu Fargas: ‘L’aparellador ha sabut posar les coses al seu lloc’ El quiosc

TAG. Núm. 13 (Desembre 1997) Editorial. Prevenir és curar Entrevista. Sr. Josep Masferrer ‘Els objectius de la federació de gremis són i han estat sempre ambiciosos’ El Col·legi, present a Expo-Comunitat 296 al·legacions al Pla General d’Ordenació Urbana de Reus L’exposició PREMAAT Guillén de Rohán a la UNESCO Reunió informativa al Col·legi sobre el RD 1627/97 ‘Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció’ Panorama. Mesures preventives en la utilització de la serra circular per a obres La intervenció de l’arquitecte tècnic El col·legi també va ser a Expro/Reus Presentada ‘Prevenció Gaudí’, empresa dedicada a combatre els accidents de la construcció El Sistema Iglú, una solució definitiva La Cambra de la Propietat Urbana concedeix els Premis Joan Sardà Sortim. Vall de Núria El quiosc

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 40 ]

TAG. Núm. 11 (Octubre 1996) Canvis demogràfics i aparelladors amatents. Santi Suárez-Baldrís CD-ROMs: millor esperar… Marcel Ramírez Materials i obres Protecció d’estructures de formigó a la intempèrie. Dept. Tècnic de BETTOR Perill: Amiant! Santi Suárez-Baldrís Entrevista. Botarell: el poble tranquil. Santi Suárez-Baldrís Seguretat i Higiene: La malla taronja no protegeix. Nou sistema de protecció per a caigudes d’altura Solucions Retalls Babiblònia 1700 a.C. breu repàs a la legislació sobre construcció TAG. Núm. 10 (Maig 1996) PERIs arreu. Santi Suárez-Baldrís Entrevista. Fidel Fernández: aparellador de la República. Santi Suárez-Baldrís Falset revisarà les seves normes subsidiàries. Santi Suárez-Baldrís Subvencions a la minimització dels residus. Montserrat Gelonch La diagnosi en el procés de rehabilitació. F. Xavier Escudé

Prohibicions, fiances i desequilibris. F. Xavier Escudé Farmacèutics i advocats estrenen nova seu per als seus col·legis. Santi Suárez-Baldrís La construcció acara un futur incert Retalls TAG. Núm. 9 (Febrer 1996) El Col·legi i la cultura. Santi Suárez-Baldrís Autopistes de la informació. Marcel Ramírez Més mesures contra la sinistralitat TEBAC: els batecs del teatre. Santi Suárez-Baldrís Guia per a diagnosis en formigó endurit. F. Ferran Gomà. Ignasi Vallvé La Selva rejoveneix el seu casc vell. Santi Suárez-Baldrís Entrevista a Ignasi Carnicer, alcalde de La Selva Les atribucions dels arquitectes tècnics. F. Xavier Escudé El Pla de l’Habitatge s’amplia quatre anys més Primers problemes de la Llei de Contractes La revolució natural de l’aigua. Carlos Daniel Blanco Plec de condicions mínimes de seguretat i higiene (V). Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció. Retalls TAG. Núm. 8 (Octubre 1995) Editorial. Fi d’any dinàmic. Joan Prous Tot instal·lant el nou Windows 95. Marcel Ramírez ADIGSA: deu anys de feina ben feta. Santi Suárez-Baldrís Planificació d’un estudi geotècnic. Ignasi Vallvé Alcón Sensible abaratiment dels pisos a Tarragona Salou, qui t’ha vist i qui et veurà!. Santi Suárez-Baldrís Restauren el pinacle de la Casa Navàs La nova cultura del reciclatge Acció negatòria, immissions i relacions de veïnatge. F. Xavier Escudé Plec de condicions mínimes de seguretat i higiene en la construcció (IV). Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció. Retalls TAG. Núm. 7 (Juliol 1995) Editorial. Sinistralitat? Notícies Construmat Control de qualitat Retrat. Joan Milà i Rovira. Josep Mª Buqueras i Bach Importància sobre els certificats i documents de qualitat Problemes de recolzament a les parets Canvis en la política d’habitatges Ajuntament de Tarragona. Conselleria de Medi Ambient Entrevista. Josep Abelló i Padró Competències dels arquitectes. F. Xavier Escudé i Nolla Art de la calç Disposicions oficials

Nova versió: Autocad 13. Marcel Ramírez El sistema monetari europeu (SME). Joan Carles Tomàs Badenes Nova junta de govern Plec de condicions mínimes de seguretat i higiene en la construcció (III). Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció. Racons. La cova de la Font Major. Antonio Cort

tectes tècnics, és realment una cobertura? Francesc Xavier Escudé Nolla Condicions acústiques en els edificis. Àngel Casas Aula informàtica: És legal? Marcel Ramírez Plec de condicions mínimes de seguretat i higiene en la construcció. Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció. TAG. Núm. 4 (Gener-Març 1994)

TAG. Núm. 6 (Gener 1995) Any post -post- olímpic: La Casa en Forma, també. Aleix Cort Premis Construmat’95 Retrat. Josep Mª Llasat i Roig. Josep Mª Buqueras i Bach El ciment aluminós o la seva implicació en patologies constructives. José Carlos Fernández Álvarez Taules d’informació i debat. Anton Armengol i Tua Conservació i Reparació d’Edificis. F. Alsina Entrevista. Fermí Pallisé i Martin Propera modificació legislativa. F. Xavier Escudé i Nolla Línies elèctriques aèries d’alta tensió Aula d’informàtica. Quin ordinador hem d’elegir? Marcel Ramírez La borsa de valors. Joan Carles Tomàs Badenes Ressenyes. La directora de la Generalitat defensa la formació professional de tercer grau Plec de condicions mínimes de seguretat i higiene en la construcció (II). Comissió de Seguretat i Higiene en la construcció. La “Giralda de I’Arboç”. Antonio Cort

Reforma educativa, noves titulacions. Pilar Coca Torrell Crònica d’un viatge a Granada. Jesús Jardí Signes de recuperació? Aleix Cort Retrat. Jesús Jardí Hernàndez. Josep M. Buqueras Contaminació acústica. Conveni entre el Departament de Treball i el Consell de Col·legis. Comissió de Seguretat i Higiene Entrevista: Vicenç Montserrat, alcalde de Castellvei. Aleix Cort Responsabilitat civil professional. Francesc Xavier Escudé Nolla Paviments: Gres. Àngel Casas AutCAD 12 for Windows 3.1: Nova versió. Marcel Ramírez Compte, que per sota apreten. Pep Marsal El Liceu i el Fortuny – El Fortuny i el Liceu. Josep Huguet i Monné Assessoria Financera. EL reconeixement del resultat econòmic en les empreses constructores. Joan Carles Tomàs Racons. El Parc Samà. Antonio Cort Estudi d’imatge sobre la professió. Aleix Cort

TAG. Núm. 5 (Setembre 1994) Reducció del nombre d’accidents a la construcció La pregunta. El món segueix girant. Aleix Cort La LOE, una llei rebutjada. Lara Trujillo Retrat. Jaume Jorba i Espelt. Josep Mª Buqueras i Bach Laboratori. El perquè dels estudis geològics. Ignasi Vallvé Alcon Ressenyes. Cap a un nou model de sector. Ramon Puig Criteris generals per a la redacció de projectes d’activitats classificadores. Vicenç López Reverté Borses de treball. Asensio Gálvez Entrevista. Lluis M. Jacas i Fleix L’Assegurança de responsabilitat professional dels arqui-

TAG. Núm. 3 (Octubre-Desembre 1993) Editorial: Temps de sembra. Joan Prous Agenda / Informació Congrés 94, Jesús Jardí Assemblea, perquè ningú no t’estima?, Aleix Cort Retrat: Caries Ferrer i Saperas, Josep M. Buqueras Entrevista: Josep M. Nadal, Alcalde de Tarragona Salou: Ordenació platges de llevant i ponent. M. Teresa Gras Recuperació antic Hospital de Santa Tecla (II) Joan-F. Cabestany

Control de qualitat, Ernest Valls Execució d’obres públiques locals Perill per manca de protecció a les obres, F. Xavier Escudé Quina capacitat escollir Marcel Ramírez Accidents més freqüents a l’obra, Josep Anguera Habitatge intel·ligent, Josep Marsal Informació econòmico-financera empreses, J. Carlos Tomás Vallbona de les Monges, Antonio Cort TAG. Núm. 2 (Juliol-Setembre 1993) Editorial. LLeis, Congressos i Futur, Aleix Cort Agenda/ informació Congrés 94, Jesús Jardí El Pla Territorial General de Catalunya, Carles Ferrer Retrat, Josep M . Buqueres Entrevista. Lluís Tous Traité, Alcalde de Riudecanyes. La “Llei de Costes” i el tècnic, Joan LLuch Recuperació antic Hospital de Santa Tecla. Medi ambient i Urbanisme, J. Carlos Fernandez Viatge a Sant Juan de Ortega, E. Genovés Recomanacions sinistres d’obra, F. Xavier Escudé. Autocad 12, Marcel Ramírez Racons. Sant Miquel del Fai, Antonio Cort TAG. Núm. 1 (Maig-Juny 1993) Editorial: Repte de Futur Agenda/ Informació Festa del Patró. Cursets Informàtica. Horari i Oficines. Viatge Cultural a Sant Juan de Ortega Los retos del 92. José Antonio Otero Cerezo Rampa de Ilangament. Joan Prous i Masdéu Manteniment d’Edificis. Carles Puiggrós Les Iimitacions del laboratori. Julio Bielsa Els libres de la professió. F. Xavier Escudé i Nolla Entrevista. Josep Mariné, President de la Diputació de Tarragona . Racons. El castell d’Escornalbou. Antonio Cort Serveis Aula d’lnformàtica. Marcel Ramírez

Tots els continguts del TAG els podreu trobar al web de la revista

http://documentacio.apatgn.org/tag/revistatag.htm

Tag 50 3r trimestre 2008 [ 41 ]

Territori Aprovat inicialment el Pla territorial del Camp de Tarragona

l Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat l’inici del període d’informació pública del Pla territorial del Camp de Tarragona, després que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, l’hagi aprovat inicialment. El projecte constitueix un instrument bàsic per garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge i l’encaix adequat de les infraestructures. Aquest document s’exposarà a informació pública durant tres mesos per tal que els ajuntaments, les entitats i la ciutadania interessada puguin analitzar-lo. El nou Pla té com a objectiu: • Ordenar el creixement urbanístic de la regió per tal de poder assumir els creixements esperats de manera eficient i sostenible i garantir la dotació adequada d’infraestructures, equipaments i serveis per a la població. • Protegir valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic i agrícola, com les àrees vitivinícoles, les àrees de regadiu, el paisatge del garrofer o els espais costaners. • Definir la futura conurbació central del Camp de Tarragona, cridada a convertir-se en la segona gran àrea urbana de Catalunya, i necessitada d’un projecte de conjunt que permeti coordinar els planejaments de cada municipi. • Ajustar les grans infraestructures viàries i, especialment, definir els eixos necessaris per a l’estructuració interior de la regió, mitjançant l’establiment de diversos arcs viaris transversals. • Apropar més el tren a la ciutat actual i futura, amb el soterrament de vies a Tarragona –es proposa una alternativa al traçat litoral pel centre de la ciutat–, la proposta de noves estacions de tren i la confluència dels diferents sistemes ferroviaris previstos –altes prestacions, regionals, rodalies i tramvia– en l’estació Central, al sud de l’aeroport, garantint la intermodalitat del conjunt del sistema ferroviari del Camp de Tarragona.

Tag

UN PROJECTE AMB LA PARTICIPACIÓ DEL TERRITORI El setembre de l’any passat, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va donar a conèixer un Avantprojecte del Pla territorial del Camp de Tarragona i va obrir un procés de participació pública per a què el territori pogués donar la seva opinió i formular les observacions o propostes que estimés convenients. Els escrits de suggeriments tramesos per 209 ens locals, agents socioeconòmics i ciutadans interessats han servit per madurar i millorar la proposta original. El nou document ha estat aprovat inicialment pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i ara se sotmetrà a informació pública i consulta institucional per un període de tres mesos. L’aprovació definitiva del Pla territorial correspondrà al Govern de la Generalitat de Catalunya i es preveu que sigui d’aquí a un any. D’altra banda, per tal de concretar i completar les actuacions a dur a terme, aquest Pla territorial reconeix els tres plans directors urbanístics plurimunicipals actualment en curs: • El Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona • El Pla director urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a la comarca del Baix Penedès • El Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Camp de Tarragona I en proposa dos més, un per l’àmbit del Baix Penedès i un altre per a la zona de llevant del Gaià. L’aprovació del Pla territorial del Camp de Tarragona anirà seguida, en els propers dies, de l’aprovació inicial del Catàleg del paisatge d’aquesta mateixa zona, fet que permetrà complementar la planificació urbanística amb la protecció detallada de l’entorn natural.

L’ÀMBIT DEL PLA TERRITORIAL DEL CAMP DE TARRAGONA El Pla territorial del Camp de Tarragona ordena el territori comprès per les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat. Aquesta regió, que inclou un total de 131 municipis, on viuen més de 450.000 habitants, disposa d’un potencial de

3r trimestre 2008 [ 42 ]

Territori creixement important fruit d’una ubicació estratègica, ja que es configura geogràficament com a terra de pas dins de l’arc mediterrani i cruïlla entre aquest arc i l’interior de la Península Ibèrica, a través de la vall de l’Ebre. Tanmateix, al costat d’aquest potencial, presenta importants dèficits d’ordenació interior, eficiència i sostenibilitat. Per tal d’impulsar una planificació eficient d’aquest territori, el nou Pla defineix tres àmbits d’ordenació: A. El sistema d’espais oberts B. El sistema d’assentaments urbans C. El sistema d’infraestructures de mobilitat

A. ESPAIS OBERTS El Pla territorial del Camp de Tarragona es configura com una eina per preservar els espais d’interès natural, agrícola i paisatgístic, i evitar la urbanització de zones de risc o mal comunicades. També reserva peces estratègiques de sòl per al futur, per tal d’impedir l’ocupació dels principals corredors d’infraestructures de la regió. El Pla aporta també un model, fins ara inexistent, per a les planes tarragonines delimitant i protegint els grans espais d’interès paisatgístic i agrari. En el nou document s’han tingut en compte els suggeriments dels ajuntaments per tal de fer ajustos de detall i també: El Projecte de Pla, doncs, distingeix diferents graus de protecció del sòl: a) Protecció especial: Inclou els espais naturals protegits per la legislació ambiental, els espais naturals d’interès regional i els connectors ecològics necessaris, i també espais agraris. Es garanteix, així, una connexió ecològica més gran entre les zones muntanyoses de Vandellòs, el Montsant i la serra de Prades, es dóna coherència global l’eix del Gaià entre Santa Coloma de Queralt i el mar i es protegeixen determinats corredors fluvials a la plana i a la zona litoral. b) Protecció territorial: Els sòls que s’apleguen sota aquesta classificació ho són per les consideracions següents: • Per raons de risc o afectacions: inclou àrees properes a determinades activitats industrials o instal·lacions que desaconsellen el seu aprofitament urbanístic. Així, el Pla determina el règim no urbanitzable de la zona propera al complex petroquímic del polígon nord o de l’entorn de l’aeroport de Reus.

• S’ha creat una nova categoria de sòl de protecció territorial, en aquest cas per a la preservació de corredors d’infraestructures. • S’han establert noves proteccions a l’entorn de rius i rieres, d’indrets d’interès històric o paisatgístic, de la denominació d’origen Priorat i al voltant de l’aeroport i la pròxima estació Central ferroviària, entre d’altres.

Tag

• Per raons de potencial interès estratègic: inclou zones susceptibles de jugar en el futur un paper rellevant en l’organització del territori i la prestació de serveis d’interès estratègic. És el cas de les Esplanes, entre l’Arboç i Banyeres, o a l’àmbit verd de la plana del Pla de Santa Maria. • Per raons d’interès agrari i/o paisatgístic: proposa la protecció de diferents àrees de gran valor agrícola productiu i que aporten paisatges significatius o identitaris, també terrenys que per estar molt poc contaminats per l’edificació convé mantenir com espais no urbanitzats. Així, cal remarcar determinades planes vi-

3r trimestre 2008 [ 43 ]

Territori tivinícoles del Baix Penedès, l’Alt Camp i el Priorat; algunes planes molt visibles i ben conservades a l’entorn de Valls; els paisatges rurals del nord del Tarragonès; els turons del Baix Gaià, que són paisatge del garrofer; l’extensa plana agrícola oberta al mar del Baix Camp; els camps d’avellaners del Francolí; la zona del barranc de Marmellans, al Priorat; i diversos altiplans i conques especialment visibles de la Conca de Barberà. • Per a la preservació de corredors d’infraestructures: aquesta nova categoria preveu protegir els espais situats al llarg de determinades infraestructures o en llocs crítics del territori, que queden exclosos de transformacions per tal de no dificultar futures propostes de millora de mobilitat. Es protegeixen, especialment, el corredor mediterrani –que utilitzen l’autopista AP-7 i el ferrocarril– i el de l’Ebre, que utilitza l’autopista AP2. També l’eix Tarragona – Montblanc i l’arc viari Reus – Valls. c) Protecció preventiva: inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial.

B. ASSENTAMENTS URBANS El Camp de Tarragona es caracteritza per una important dinàmica de creixement demogràfic que es distribueix de forma desigual en el territori. Al Baix Camp i l’Alt Camp la població es concentra en la seva capital, mentre que a la resta del territori la dispersió d’assentaments és més acusada. A més, la concentració de població més important es

Tag

dóna als municipis de la costa. En aquest context, el Pla pretén donar cabuda de la manera més sostenible possible a les previsions de necessitats d’habitatge i llocs de treball i garantir uns serveis adequats; definir un model supramunicipal de creixement, fins ara inexistent; minimitzar la gran dispersió del sòl urbà i dels seus diversos usos en el territori i, en conseqüència, els sobrecostos i ineficiències en la prestació de serveis i de la mobilitat que se’n deriven, i evitar el malbaratament de sòl per planejaments ineficients. El nou document ha recollit la opinió del territori i s’han modificat les estratègies de desenvolupament urbanístic de 13 nuclis; s’ha concretat la manera com han de créixer els pobles petits; es proposen estratègies urbanístiques concretes per a determinades urbanitzacions i polígons, s’han desenvolupat els mecanismes i condicionants per a la creació de polígons industrials i terciaris. Potenciar una xarxa de ciutats mitjanes del Camp de Tarragona El Pla proposa que els creixements més significatius es concentrin en aquells nuclis capaços de crear una xarxa de ciutats mitjanes articuladores del territori i prestadores de serveis al conjunt del territori. Aquests nodes principals, són Reus i Tarragona, com a polaritats regionals; la resta de les capitals comarcals; i nuclis com Cambrils, l’Hospitalet de l’Infant, l’Arborç, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt, Salou, Torredembarra i Vila-seca. A més, per a ordenar el creixement dels diferents pobles i ciutats, el Pla proposa estratègies diferenciades: a) Creixement potenciat: el Pla proposa un creixement

3r trimestre 2008 [ 44 ]

Territori potenciat per a les capitals de comarca i municipis com Cambrils, Salou, Vila-seca o Santa Coloma de Queralt. b) Creixement mitjà o moderat: assenyala els nuclis on és possible un creixement en extensió sense generar un impacte negatiu. Més d’un centenar de nuclis de Tarragona es troben en aquesta situació. c) Millora i compleció: determina els municipis que requereixen més d’actuacions qualitatives de millora que no pas d’extensió. S’assenyalen d’aquesta manera alguns nuclis d’interès patrimonial com Santes Creus o Siurana i aquells nuclis molt petits, de mala accessibilitat i/o amb poc sòl apte per al desenvolupament urbà.

ÀREA CENTRAL DE TARRAGONA El Pla parteix del fet que no tot el sòl a l’interior de la conurbació és adequat per al desenvolupament urbà. Les zones afectades per risc tecnològic a l’entorn del polígon petroquímic sud, les zones amb risc d’inundacions a l’entorn del Francolí, les zones afectades per la proximitat de l’aeroport o les zones no edificables per afectacions aeronàutiques defineixen, en bona mesura, les opcions possibles. Així doncs, assenyala els àmbits preferents d’extensió, aquelles àrees de sòl no urbanitzable preventiu més adequades per a l’extensió del teixit urbà i la creació de ciutat, alhora que defineix un sistema ferroviari i viari capaç d’estructurar de manera eficient aquesta conurbació central del Camp de Tarragona. El nou document segueix proposant els mateixos àmbits preferents d’extensió (que es marquen amb groc) de l’Avantprojecte, però ha modificat substancialment el sistema de rodalies ferroviàries i del tramvia del Camp de Tarragona.

Ordenar les urbanitzacions i els polígons industrials El Pla territorial té l’objectiu d’ordenar les urbanitzacions aïllades de les trames urbanes i els polígons industrials del Camp de Tarragona. Per aquest motiu: • Reconeix la possibilitat de desenvolupar urbanitzacions d’acord amb el planejament municipal vigent, és a dir, consolidar les existents però no ampliar-les i, encara menys, planejar-ne de noves. De fet, estableix com objectiu general l’augment de la seva integració urbana quan són contigües als nuclis històrics i, en alguns casos molt concrets es pot plantejar la reducció de la seva superfície o l’extinció. • Aclareix els mecanismes i condicions per a la creació de polígons industrials establint diversos procediments possibles. L’objectiu és que la creació de nous polígons aïllats sigui l’excepció. Es propugna que s’ubiquin contigus als nuclis urbans i amb la magnitud que estableix l’estratègia de desenvolupament urbanístic que el Pla assenyala per a cada nucli. Igualment, es permet l’extensió d’un nombre limitat de polígons existents, aquells de millor posició pel que fa a la mobilitat i amb sòl adequat per a la seva extensió. • Recondueix projectes urbanístics cap a la sostenibilitat i l’eficiència. El nou document identifica aquells sectors encara molt poc consolidats i sense planejament derivat que desaprofiten les possibilitats del territori. En aquests casos es proposa un canvi en els seus paràmetres, usos o configuració exigint una major intensificació urbana o determinades actuacions per crear ciutat, alliberar espai, aprofitar les potencialitats del tren o millorar la relació entre habitatges i llocs de treball.

NUCLIS HISTÒRICS Centre urbà Creixement potencial Creixement mitjà Creixement moderat Reforma interior Millora urbana

ÀREES ESPECIALITZADES Residencial Industrial Comercial Equipaments Espais lliures interns

Tag

3r trimestre 2008 [ 45 ]

Territori C. INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT El Pla analitza l’ajustament de les grans infraestructures que han de travessar i interconnectar la regió amb l’exterior però també, i molt especialment, els dèficits de l’actual xarxa viària interior, la que ha d’estructurar el sistema urbà emergent del Camp de Tarragona. Igualment, recull el trasllat de la línia costanera de Renfe cap a l’interior, tal i com es proposava a l’Avantprojecte i que ja ha donat lloc a diverses actuacions administratives en els darrers mesos. Tot i les seves propostes en matèria de carreteres, les aportacions més innovadores i rellevants del Pla es produeixen en el sistema ferroviari i és en aquest àmbit del tren, i especialment en l’àrea de la conurbació central, que el nou document presenta els canvis més substancials respecte l’Avantprojecte de Pla. UNA XARXA FERROVIÀRIA VERTEBRADORA DEL TERRITORI El punt de partida és la constatació d’un escàs paper del ferrocarril en la mobilitat interior de la regió que contrasta amb la bona posició ferroviària de la regió en relació amb la mitjana i llarga distància. Per tal de corregir aquesta dicotomia, el Projecte dissenya un sistema que vertebra, amb el nombre mínim de corredors, gran part de les àrees fortament poblades i també les turístiques, els principals equipaments comarcals (universitat, hospitals, Port Aventura) i els principals sistemes (estació central, terminal de l’aeroport,). a) Transport de viatgers Per tal de potenciar la mobilitat a la regió mitjançant una xarxa de transport públic eficient, sostenible i integrada, el nou Projecte de Pla aposta per:

•

• •

• Traslladar la línia de Renfe des de la costa a l’interior. Per això, identifica els trams ferroviaris a desafectar del front marítim de Tarragona (entre la Savino-

Tag

sa i Tarragona-classificació), el que actualment discorre entre el polígon petroquímic sud i el complex turístic de Port-Aventura, el tram que uneix Vila-seca i Reus, inclosa bona part del traçat per l’interior de la ciutat, i el tram urbà per Roda de Barà. El reconeixement de l’estació Central, que actualment es troba en fase de construcció al sud de l’aeroport de Reus i sobre el corredor ferroviari mediterrani, com a estació intermodal en la que es fan confluir l’alta velocitat, els regionals, els rodalies i el tren tramvia. La definició d’un sistema de rodalies més lligat a la ciutat (soterrament pel centre de la ciutat de Tarragona i pel nord dels barris de ponent com alternativa al soterrament litoral). Pels barris de ponent del municipi de Tarragona (2ona fase) discorre –enllaçant Tarragona, l’estació central i Reus–, seguint més o menys l’eix de la carretera T-11. El condicionament del tram del corredor mediterrani entre Vila-seca i Perafort, amb l’objectiu que pugui ser d’ample mixt i que la línia convencional Reus – Roda pugui passar per l’estació Central i permetre possibles moviments entre el sistema ferroviari de la conurbació central i l’estació “Camp de Tarragona” de la línia Madrid – Barcelona. La possibilitat que l’ample de via UIC, a més d’arribar al port, entri a la ciutat de Tarragona. La proposta d’un tramvia del Camp de Tarragona o Tram Camp pel qual, malgrat el traçat definitiu està subjecte al corresponent estudi informatiu, s’assenyala un traçat indicatiu en els trams interurbans i esquemàtic, amb el nom de tram urbà per definir, dins l’àmbit de les ciutats de Tarragona i de Reus. L’actuació a Picamoixons que permeti el gir directe Reus – Valls i viceversa. La possibilitat d’utilitzar la via Reus – Roda per al transport de viatgers entre el Baix Penedès, l’estació de Perafort i l’estació intermodal del Camp. S’assenyala una variant pel sud del nucli urbà de Roda de

3r trimestre 2008 [ 46 ]

Territori Barà amb una estació que substituiria l’actual. S’emfatitza que la línia serà de doble via i amb doble túnel a Puigdelfí. • Modernització i millora de la línia Reus – Móra pel Baix Camp i el Priorat Pel que fa a les altes prestacions, a més de potenciar el corredor ferroviari mediterrani i de l’alta velocitat, el nou document recull el futur TAV Tarragona – Castelló com a traçat en estudi i grafiat, només, a tall d’esquema.

b) Transport de mercaderies Pel que fa al transport de mercaderies, el Pla proposa itineraris alternatius per evitar el pas pel centre de la ciutat de Tarragona i de Reus. A banda de la rehabilitació de la via Reus-Roda, la construcció d’una variant ferroviària per l’est de Reus pel costat de l’aeroport, el drenatge ferroviari del port entre la ZAL i Vila-seca i la potenciació de la via convencional entre Reus i Lleida per a mercaderies, el nou document afegeix: • La previsió d’una nova pota ferroviària per al polígon industrial de Valls i la seva futura àrea d’expansió cap a llevant. • Una nova estació de mercaderies a Montblanc per a donar resposta al possible creixement de l’actual polígon al nord de la ciutat.

Impuls dels eixos viaris Tot i que el Pla posa l’èmfasi principal en la xarxa ferroviària, també reconeix la necessitat de dotar el Camp de Tarragona d’una xarxa viària que diferenciï el trànsit intern i el de pas i que vertebri les zones interiors. Per això, preveu: • La vertebració interna de la regió definint: - Un primer arc viari traslladant més al nord l’A-7 entre Tarragona i Vila-seca i convertint el traçat actual i la T-11 en via suburbana. - Un segon arc viari entre Reus, aeroport, estació de Perafort i Torredembarra. - Un tercer arc viari entre Alcover, Valls i el Vendrell. - La reserva de tres possibles arcs viaris que garanteixin la mobilitat interior dels habitants del Baix Penedès. - La millora de l’accessibilitat al Priorat, dins la qual, el condicionament significatiu de la C-242, entre les Borges del Camp i Ulldemolins.

Tag

• El reforçament del corredor mediterrani, amb la construcció d’un tercer carril a l’AP-7 i el desdoblament de l’A-7 al llarg de tota la regió. • La creació de nous grans corredors - Nova autovia A-27 entre Tarragona i Montblanc. - Nou eix nord entre Montblanc i Tàrrega. - Condicionament de l’eix entre Montblanc i Igualada. Els principals canvis en relació a l’Avantprojecte de Pla, pel que fa a carreteres, són: • L’aposta perquè la T-11, entre Tarragona i la futura estació Central, es constitueixi en una gran via urbana per a la futura ciutat. • La proposta d’una variant sud de Valls més oberta, per no comprometre en el futur l’extensió urbana de la ciutat. Així, permet que es pugui dissenyar, si cal, com una via segregada fins l’AP-2, al terme de Vila-rodona. • Pel que fa a l’eix Reus-estació del Camp del TGV, opta pel traçat que discorre més al sud, entre l’aeroport i el polígon industrial de Constantí. • L’ajustament de les variants de l’eix Montblanc – Igualada. • El reconeixement de l’autovia Montblanc – Tàrrega com a traçat en estudi. • L’ajustament de la reserva de sòl de la Bisbal del Penedès més cenyida al polígon industrial i l’IDIADA, amb menor impacte sobre la fragmentació del territori. • El reconeixement de la carretera Reus-Cambrils com a via estructurant primària i prolongada més al sud, fins al vial del Cavet.

3r trimestre 2008 [ 47 ]

Territori LA METROPOLITZACIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA. LA MOBILITAT ESPACIAL COM A INDICADOR

l Camp de Tarragona s’està convertint en els últims anys en una de les àrees més dinàmiques de Catalunya, tant a nivell poblacional, econòmic com estratègic, incorporant veritables característiques metropolitanes a tot aquest territori. Tanmateix, el procés de metropolització és encara incipient, la dificultat està en determinar el grau d’expansió i desenvolupament d’aquest nou fenomen. La manera més freqüent per caracteritzar i definir un espai metropolità és a partir de l’ús d’una sèrie d’indicadors, com són el volum i densitat de població, la distribució de la xarxa de comunicacions, l’especialització productiva i les relacions funcionals.1 Evidentment, adaptats a les característiques de cada regió, del seu sistema d’assentaments i la disponibilitat estadística. Entre tots aquests criteris destaquen els relacionats amb

productiva. En canvi, amb un creixement poblacional molt inferior al del cicle anterior (27%), s’ha produït durant el període 1981-2001 un augment del 14,4% al 27,5% del percentatge de persones que treballen o estudien fora del municipi de residència, i l’índex de motorització ha passat d’un 15,2 % a un 28,8%2, valors que pràcticament han doblat els existents fins els anys vuitanta. En relació al nombre de desplaçaments al interior del Camp de Tarragona la xifra arriba fins a 3,51 persona/dia, la ràtio més elevada de Catalunya, amb un volum total de 1,8 milions de viatges diaris.3 Com s’ha demostrat, les estadístiques sobre mobilitat espacial donen idea de l’important i creixent desenvolupament metropolità del Camp de Tarragona, però també permeten descobrir una realitat molt present a tot aquest territori, la creixent dispersió urbana i la deficiència en el sistema de transports. La incorporació cada vegada més intensa de models urbans amb habitatges unifamiliars té implicacions que van més enllà de les ja conegudes, com el consum d’aigua, sòl i energia4, i es relacionen directament amb la pròpia estructura d’aquest tipus d’assentaments. Les dades són prou explícites, no és possible que només un 7,2% de la població utilitzi el transport públic, quan menys del 21% dels desplaçaments que es realitzen al Camp tenen una duració menor de trenta minuts. Aquest diferencial tan destacat es deu, en bona mesura, a les dificultats i al sobre cost que ocasiona el desplegament del transport públic per les urbanitzacions difuses. La solució no pot recaure només en millorar la dotació i la optimització del transport públic i la xarxa interna d’aquestes urbanitzacions, sinó que el problema principal està en el propi model urbà en el seu conjunt. JOAN JAUME INIESTA GIRONA Geògraf Professor de Geografia Universitat Rovira i Virgili

Urbanització dispersa entre Altafulla i Torredembarra. Font: elaboració pròpia amb la base cartogràfica del ICC NOTES la integració funcional, més concretament amb el comportament de la mobilitat espacial. Les raons són lògiques, conèixer on és desplacen les persones, el seu radi d’acció, la modalitat del desplaçament, les seves motivacions, etc., permet explicar de manera global i simple aquesta transformació territorial i el seu estadi d’evolució. En aquest sentit, el gran increment de població (70%) i la forta expansió urbana produïda durant la dècada dels 60 i 70 al Camp de Tarragona no es va traduir en una integració metropolitana, ja sigui per la manca de planificació, el dèficit d’infrastructures, o la fins aleshores escassa base

Tag

1. 2. 3. 4.

REYES DE ESTEBAN, A. (2008). “Área Metropolitana”. En ROMAN REYES (Dir.). Diccionario Crítico de Ciencias Sociales. Universidad Complutense de Madrid. Edición digital. http://www.ucm.es/info/eurotheo/ (visualització 12/02/08). Dades extretes de GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). Avantprojecte del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. www.gencat.net (visualització 16/02/08) Dades extretes de GENERALITAT DE CATALUNYA (2006). Enquesta de la mobilitat quotidiana de Catalunya 2006. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. www.gencat.net (visualització 16/02/08). INIESTA GIRONA, J.J. (2005). Estil de vida i consum d’aigua. Revista TAG. Collegi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona.

3r trimestre 2008 [ 48 ]

Patrimoni ARQUITECTURA MODERNISTA DE TARRAGONA (1885–1920)

n el número 48 del TAG varem realitzar tots plegats, amics i alguns desconeguts lectors, un passeig per l’ arquitectura moderna de la ciutat de Tarragona (1880-1960), ara i aquí us invito a visitar únicament i exclusiva els edificis modernistes que signifiquen un patrimoni molt important de la ciutat. Tarragona té un passat romà fora de dubtes, que a partir d’aquest any 2008 jubilar també té una ruta romana cristiana, i el medieval és força important, però jo crec que el patrimoni modernista també té un valor important i crec que s’hauria de promocionar molt més, i més ara que el turisme cultural és cada vegada més una realitat. Aquesta és una assignatura pendent que té la ciutat i sobretot és un repte que espero i desitjo que molt aviat quedarà solucionat.

Mercat central. JMPB

En aquestes pàgines us invito a realitzar una passejada pels edificis i elements modernistes més representatius seguint l’anomenada per mi ruta “25 de 50”. Per entendre més el que significa el Modernisme crec que és del tot necessari contextualitzar aquesta època tan generosa per part de la burgesia i tant esplèndida en els seus resultats. Citarem les dades cronològiques més importants des del punt de vista arquitectònic —sobretot dels arquitectes que tenen obres a la ciutat de Tarragona—, cultural, polític i social català, i també algun esdeveniment europeu durant el període comprès entre els anys 1878 i 1920.

Tag

Aquesta cronologia és: 1878: - L’arquitecte reusenc Antoni Gaudí i Cornet acaba la carrera d’arquitectura. - Lluís Domènech i Montaner publica a la revista La Renaixença “En busca de una arquitectura nacional”. A Catalunya s’inicia el periode de “la febre d’or”, que durarà fins el 1882. 1879: - Neix l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol i Gibert. - La fil·loxera apareix a Catalunya: una greu crisi agrària. 1881: - Neix el diari La Vanguardia. 1882: - Teatre Fortuny a Reus - Parc Samà a la carretera de Vinyols a Cambrils, de Josep Fontseré. - Enric Sagnier acaba la carrera d’arquitectura. 1883: - Neix l’arquitecte Walter Gropius: Bahuaus alemanya. 1884: - Antoni Gaudí rep l’encàrrec de la direcció del Temple de la Sagrada Família. 1885: - Mercat públic a Tortosa, de Joan Abril Guayabens. 1886: - Seminari Pontifici a Tarragona, edifici neogòtic projectat per August Font i Carreras. 1887: - Barcelona arriba pràcticament als 400.000 habitants. - Neix l’arquitecte Le Corbusier. 1888: - Cèsar Martinell i Brunet neix a Valls. - Exposició Universal de Barcelona sent l’alcalde F. de P. Rius i Taulet. - Col·legi/Residència a l’Arboç del Penedès realitzat per Antoni Feliu i Tetas, constructor. - Fundació a Barcelona de la Unió General de Treballadors/UGT i del Partido Socialista Obrero Espanyol/PSOE. 1890: - Sufragi universal a Espanya i a Barcelona hi ha onades de vagues. 1891: - Josep Puig i Cadafalch es llicencia en arquitectura. - Fundació de l’Orfeó Català i del Centre Excursionista de Catalunya. 1892: - Fundació de la Unió Catalanista,que agrupa totes les entitats catalanistes. El president fou l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i el secretari Enric Prat de la Riba. - S’aproven les Bases de Manresa, primer programa per a una autonomia de Catalunya i comença el període terrorista anarquista barceloní.

3r trimestre 2008 [ 50 ]

Patrimoni

Plaça de toros. RSR 1893: 1895: 1897: -

1898: -

1899: -

1900: -

1901: 1902: 1903: -

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació/COCIN. APS Joan Rubió i Bellver es llicencia en arquitectura. Bomba al Teatre del Liceu. La fil·loxera arrasa totes les vinyes catalanes. Moren els arquitectes Elias Rogent i Josep Fontseré. S’inicia a Reus l’Institut frenopàtic Pere Mata,de Lluís Domènech i Montaner, que finalitzà l’any 1919. A Viena es funda la Sezession. Barcelona té 509.000 habitants. Rafals del Moll de Costa del port tarragoní d’acord amb el projecte de Fausto Elio Vidarte (tinglados 2-3) i Manuel Maese Peña (tinglados 1-4), que s’acaben de construir l’any 1907. Primer ascensor: “Cardellach” a Barcelona. Església de la Reparació,a Tortosa,de Joan Abril. S’acaba el 1903. Cambra de la Propietat Urbana, edifici eclèctic de Ramon Salas, al carrer Méndez Núñez. Fundació del Foot-Ball Club de Barcelona. L’ajuntament de Barcelona crea un premi anual d’arquitectura. La Casa Calvet, carrer Casp, de Gaudí en guanya el primer. Lluís Domènech és director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i projecta la casa Rull a Reus. Casa Ametller a “l’illa d’or” (passeig de gràcia, Aragó i Consell de Cent) de Josep Puig i Cadafalch. Exposició Universal a París i apoteosi de l’Art Nouveau. La casa Juncadella d’Enric Sagnier guanya el premi anual de Barcelona. Casa Navàs,”la guapa del Mercadal” a Reus, de Lluís Domènech. Bernardí Martorell Puig acaba la carrera d’arquitecte. Escorxador municipal de Tarragona, de Josep Maria Pujol de Barberà. L’any 1995 s’acaben les obres de rehabilitació per a ser la seu del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, segons projecte de Xavier Romaní i Bové. 4 Alfons XII comença el seu regnat. A Barcelona s’inicia el moviment lerrouxista i els esdeveniments sindicalistes.

Tag

1903: - “Cellers De Muller. S.A.” de Josep Maria Pujol de Barberà. - Fàbrica “Chartreuse, S. A.” de Josep Maria Pujol que properament serà la seu de l’Escola Ofical d’Idiomes, entre altres usos. - S’acaba l’església de la Reparació, a Tortosa, projectada per l’arquitecte Joan Abril. 1904: - Hospital Clínic a Barcelona. - Llei de descans dominical; bombes i mítings anarquistes. 1905: - Casa de les Punxes, a la Diagonal barcelonesa, de Josep Puig i Cadafalch. 1906: - Josep Maria Jujol, Rafael Masó i Josep Maria Pericas acaben els estudis d’arquitectura. - Xenius, Eugeni d’Ors, comença la publicació del Glosari a La Veu de Catalunya, fonament del nou esperit noucentista. - “Solidaritat Catalana” agrupa tots els partits polítics catalans i republicans. 1907: - Casa Pallarès a Tortosa de Pau Monguió. - Església i convent de Pompeia, Diagonal barcelonesa, d’Enric Sagnier, que fou acabat l’any 1915.

Església i convent dels Pares Carmelites. PMS

3r trimestre 2008 [ 51 ]

Patrimoni

Casa Boixó. RSR

Casa Rambla Nova, 77. Ex-Ràdio Tarragona. Ex-Caixa. ESV

1910: -

- Fundació de l’Institut d’Estudis catalans. - Constitució de la Solidaritat Obrera, que agrupà 57 associacions de treballadors. 1908: - Teatre Metropol de Josep Maria Jujol. L’any 1995 va ser obert de nou després d’executar la reforma projectada per l’arquitecte Josep Llinàs Carmona, datat l’any 1992 i que va guanyar el premi FAD/ oment Arts Decoratives adient. - El Palau de la Música Catalana, de Lluís Domènech i Montaner, guanya el premi de la ciutat de Barcelona. - Projecte de dues tombes per a la catedral tarragonina d’en Lluís Domènech i Montaner, una d’elles és la del rei Jaume I, que actualment està installada al pati Est del Ajuntament. - Escorxador municipal i Casa Grego, ambdós edificis a Tortosa, de Pau Monguió. - Triomf electoral del lerrouxisme i desfeta de Solidaritat Catalana. 1909: - Josep Puig i Cadafalch publica el primer volum sobre “L’arquitectura romànica a Catalunya”. - Escoles del Temple de la Sagrada Família, d’Antoni Gaudí. - S’inicia el temple del Sagrat Cor, al Tibidabo, d’Enric Sagnier, el qual s’acaba l’any 1931. - Setmana Tràgica a Barcelona; es cremen esglésies i convents. - Triomf de l’Esquerra Catalana a les eleccions

Tag

1911: -

1912: -

1913: -

1914: -

provincials i dels lerrouxistes a les municipals a Barcelona. Església del Roser, a Tortosa, de Joan Abril que s’acaba l’any 1914. Convent de Valldoncella, a Barcelona, de Bernardí Martorell. Barcelona té ja 587.000 habitants. Botiga Mañach, al carrer Ferran barceloní, de Josep Maria Jujol. Fundació de la Confederació Nacional de Treballadors/CNT. La Diputació de Barcelona crea la Mancomunitat Catalana, que Significa la primera aproximació a l’autonomia catalana. L’Hospital de Sant Pau, de Lluís Domènech, guanya el premi al millor edifici barceloní, igual que la pastisseria “Llibre”, d’Enric Sagnier. De Lluís Domènech són els següents edificis: Gran Hotel a Palma de Mallorca, Cases Thomas a Barcelona i Gasull a Reus, al carrer Sant Joan, junt al mercat muncipal. El Congrés de Diputats d’Espanya aprova el projecte de la Mancomunitat Catalana. Enric Sagnier guanya amb la botiga “Comas” el premi anual de Barcelona. S’inicia una de les obres més emblemàtiques del arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol: la Torre de la Creu a Sant Joan Despí. Atemptat contra el rei a Madrid. Decret del govern central que concedeix la Mancomunitat Catalunya. S’inicien las obres de la Casa Bofarull als Pallaresos que es finalitzen l’any 1931.

3r trimestre 2008 [ 52 ]

Patrimoni

Casa Ripoll. Passeig Sant Antoni, 19. JMPB

- Ramon Salas Ricomà és l’autor del Proyecto de construcción de un pabellón para ancianos en la casa provincial de Beneficencia de esta Ciudad. Des de 1986 és la seu de la Diputació Provincial i l’autor del projecte va ser el seu arquitecte titular, en Josep Maria Garreta Cusidó. - Reforma de la catedral de Mallorca, d’Antoni Gaudí, amb la col·laboració de Joan Rubió. - Parc Güell de Gaudí que s’havia iniciat l’any 1900. - Guerra europea. - Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat. 1915: - Cripta de l’església de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló. - Comença la construcció de Can Negre de Josep Maria Jujol,a Sant Joan Despí, actual Museu/Arxiu Jujol. - Clínica Dr. Sabaté, a Tortosa, plaça Alfons XII, de Joan Abril. - Marcel Duchamp i Francis Picabia inicien a Nova York el moviment dadaista. 1916: - Torre de la Creu, coneguda popularment com “Torre dels Ous”, a Sant Joan Despí, de Josep Maria Jujol. - L’arquitecte vallenc Cèsar Martinell acaba la carrera. - Barcelona té ja 617.000 visitants. 1917: - Premi municipal barceloní: edifici de la Caixa de Pensions, d’Enric Sagnier, a la Via laietana barcelonesa. També és projecte de Sagnier l’edifici de “la Caixa” que hi ha a Reus a la plaça de la Llibertat (plaça pintor Fortuny) - Martinell projecta una casa al carrer Baldrich de Valls i el Sindicat Agrícola d’Alió. - L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch és nomenat president de la Mancomunitat, en substitució de Prat de la Riba en la seva mort. - Pompeu Fabra publica del Diccionari Ortogràfic. 1918: - Josep Maria Jujol projecta l’església de Vistabella a La Secuita. - Cooperativa Agrícola a Rocafort de Queralt de

Tag

Casa Ximenis. Passeig Saavedra. JMJG

Martinell. - L’arquitecte reusenc Domènec Sugranyes inicia la emblemàtica Casa Bonet al paseeig jaume I de Salou. - Francesc Cambó en el míting del Teatre Bosc pronucia la famosa frase: “Monarquia?, República?, Catalunya!” - Òbit del comte Güell, mecenes de Gaudí. 1919: - S’acaba una part important de les obres de l’Institut Pere Mata de Reus, de Lluís Domènech i Monatener. - Cèsar Martinell projecta els Sindicats Agrícoles de: Falset, Montblanc, Llorenç del Penedès, Rocafort de Queralt, L’Albi, Arbeca, Palau d’Anglesola i Vila-rodona. - Walter Gropius funda a Weimar la Staatliche Bauhaus. 1920: - Als Pallaresos: Ajuntament. Escoles i l’inici de la Casa Fortuny (“Ca l’Andreu”), que s’acaba l’any 1927. Ambdues obres son de Josep Maria Jujol. - L’arquitecte vallenc Martinell projecta els cellers de: Nulles, Cornudella, Pira, Gandesa, Aiguamúrcia, Cornudella de Montsant, Cervera, Llorenç del Penedès i Cabra del Camp. - El Banc de Barcelona fa suspensió de pagaments. - Fundació de l’Institut de la Dona que Treballa. - Barcelona té 710.000 habitants.

3r trimestre 2008 [ 53 ]

Patrimoni

Mausoleu del rei Jaume I. Pati Est de l’Ajuntament. Pl. de la Font. LLDM

RUTA MODERNISTA “25 de 50” El recorregut virtual que us invito a fer ara comprèn 25 punts d’aturada, davant dels edificis que de totes-totes podem considerar la “crème de la crème” de les més de cinquanta referències modernistes que existeixen en tot el terme municipal: 1. Quinta Sant Rafael (Puig i Valls). Ramon y Cajal. Parc de la ciutat. 1912. JMFM 2. Plaça de toros. 1883-85. RSR 3. Mercat Central. Plaça Corsini. 1915. JMPB Cases plaça Corsini números 5 i 7. 1919. JMPB 4. Col·legi i esglèsia de les Monjes Carmelites. Estanislau Figueres. 1930. JMPB 5. Cambra de Comerç, Indústria i Navegació. Avda. Pau Casals. 1930. APS 6. Casa Rabadà. Rambla Nova, 90. 1914. ABM 7. Casa Musolas. Rambla Nova, 88. 1914. JMPB 8. Casa/llibreria “La Rambla”. Rambla Nova, 97-99. 1927. JMPB 9. Casa Cobos / Seu Sindicats. Rambla Nova, 95. 1914. ABM

RELACIÓ D’ARQUITECTES ABM: AGC: APS: BMP: ESV: FMG: JMFM: JMJG: JMPB: LLDM: PMS: RSR:

ALFONS BARBA MIRACLE ANTONI GAUDÍ CORNET ANTONI PUOL SEVIL BERNARDÍ MARTORELL PUIG ENRIC SAGNIER VILLAVECHIA FRANCESC MORERA GATELL JULIAN Mª FOSSAS MARTÍNEZ JOSEP Mª JUJOL GIBERT JOSEP Mª PUJOL DE BARBERÀ LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER PAU MONGUIÓ SEGURA RAMON SALAS RICOMÀ

Tag

Altar de la capella del santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor. C. Méndez Núñez. AGC

10. Col·legi de les Teresianes. Rambla Nova, 78-89. 1922. BMP 11. Església i convent dels Pares Carmelites. Assalt, 1897. PMS Cambril i cimbori. 1919. JMJG 12. Casa Rambla Nova, 77. 1927. ESV 13. Cooperativa Obrera Tarraconense. Fortuny, 191618. JMPB 14. Casa carrer La Unió, 14. 1926. JMPB 15. Altar de la capella del Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor. (Jesús i Maria) 1910. AGC 16. Teatre Metropol. Rambla Nova, 46. 1908. JMJG. Edifici: projecte Josep Fontserè. 17. Casa Boixó. Rambla Nova, 41. 1880/1923. RSR 18. Casa Bofarull. Rambla Nova, 37. 1920. JMPB 19. Casa Salas. Rambla Nova, 25. 1907. RSR 20. Casa Rosell. Rambla Nova, 2. 1929-30. FMG 21. Monument a Roger de Llúria. 1888. RSR Barana del Balcó del Mediterrani, “tocar ferro”. 1889. RSR 22. Cases Ripoll. Passeig Sant Antoni números 15 i 19. 1913. JMPB Actualment el propietari del número 15 és en Marià Casas. 23. Rectorat de la URV (ex-escorxador). Puig d’en Sitges. 1902. JMPB 24. Casa Ximenis. Passeig Saavedra, 1914. JMJG 25. Mausoleu del Rei Jaume I. Pati de l’Ajuntament. Pça. de la Font. 1923.LLDM També citarem els edificis situats fora d’aquesta ruta urbana, peatonal, eminentment pel centre de la ciutat. 1. 2. 3. 4. 5.

1878. Parròquia de Sant Pere del Serrallo. RSR 1903. “La Chartreuse”. Smith/Plaça dels Infants. JMPB 1904. Capella Mas Veciana. Urb. Boscos de Tarragona. 1909. Ermita de la Salut. RSR 1920. CEIP Antic col·legi Pax. Ex - Mas Macià Mallol Bosch. Camí de l’Oliva. FMG

3r trimestre 2008 [ 54 ]

Patrimoni 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18.

1922. Casa Apodaca, 30. Ex- Hotel Intercontinental, ex-Banco Hispano Americano. JMPB 1923. Rellotge del port. Moll de Llevant. Villa Argentina. Mas Tous. Camí de l’Oliva. ABM Mas Bonet. Ctra. de Lleida. ABM. Capella Mas Sanromà. Ctra. Barcelona. Els Paranys: junt Cala Romana. JMPB Mas d’en Sordé. JMPB Casa Cristòfor Colom, número 3. Casa Anastasio Ramasa. Cristòfor Colom, 20. JMPB Casa Estanislau Figueras, 32. Pèrgola al pati interior. JMPB Casa Governador Gonzàlez, 14. JMPB Casa Basora. Governador Gonzàlez, 41. JMPB Casa Anguera. Prat de la Riba, 15. JMPB Casa Ramon y Cajal, 18. JMPB

Tag

Des de aquestes línies us invito a conèixer i, per tant, estimar el Modernisme tarragoní. També podeu consultar el blog titulat la “Tarragona modernista” i que la seva referència és: http://blocs.tinet.cat./blog/la-tarragona-modernista.Quan surti publicat aquest TAG, és quasi segur, tindrem també un opuscle turístic editat per l’Ajuntament de Tarragona sobre la ruta modernista de la ciutat. Tarragona no pot perdre la oportunitat, un any més, de tenir una referència en el món turístic d’aquest patrimoni cultural que té com eix la Rambla Nova i el Modernisme el seu brillant en brut per polir. Així sigui per molts anys.

3r trimestre 2008 [ 55 ]

JOSEP MARIA BUQUERAS Arquitecte Tècnic

Espai al temps EL GRAVAT DEL PORT DE TARRAGONA

ntre els moments de glòria de Josep-Antoni de Castellarnau figura la participació que tingué en els actes celebrats a Tarragona amb motiu de l’estada a la ciutat del rei Carles IV i la seva família. L’ajuntament tarragoní s’assabentà de la vinguda dels reis el 4 d’agost per mitjà d’un escrit del governador de Tarragona, datat el 30 de juliol, en el qual es disposava l’arranjament de les principals vies ciutadanes. Davant l’esdeveniment el regidor degà Salvador de Llorac i Baget proposà a la corporació la constitució d’una junta que s’encarregués de preparar la ciutat per a l’ocasió i d’arranjar les festes que caldria fer per honrar els hostes reials. Hom convingué que la junta estaria integrada pel corregidor, dos regidors, dos diputats, dos representants dels col·legis, quatre dels gremis i altres individus “cuyo talento, perícia y zelo sea acreditado.” Després d’un intercanvi d’opinions el consistori aprovà la proposta i nomenà com a representants seus a la junta al baró de les Quatre Torres, Joan-Pau Font, Pere Valls i Pau Casals. Pel que feia als vocals que no eren de la corporació, ni dels col·legis i gremis, es designà a Josep-Antoni de Castellarnau, “no como síndico procurador sino como a caballero particular”, Francesc-Antoni Calbet i Morenes, Josep Besora i Seguí, Francesc Cases i Galli, Carles-Benet de Morenes i Bertran, Francesc-Ignasi Pallejà i Pau de Cadenas i Palau; tenim, doncs, a Castellarnau introduït a la junta que havia de preparar la rebuda de la família reial. La presència i responsabilitat de Castellarnau en l’organització dels actes restà reforçada pel fet que la Junta d’obres del port el designà perquè d’acord amb el director Juan Smith s’encarregués de l’arranjament i decoració del moll per a l’ocasió. Tant Castellarnau com Smith posaren la màxima cura per complir amb el que els havia estat encomanat i el que trobaren el rei, el seu seguici i la gentada que els dies 12 i 13 d’agost baixà al port per presenciar el llançament a la mar d’una pedra de dimensions considerables fou, segons la descripció que en féu Mn. Pau Domingo i Arnau, el següent: “Decoraban su espaciosa entrada dos pirámides quadrilateras de 25 pies de alto, sobre cuyos pedestales se miraban colocdas a la derecha Tarragona con el plano del muelle en la mano, y de la otra parte la Gratitud en ademán dedarle las gracias, por lo mucho se interesaba en el fomento dela obra. Seguía inmediatamente una deliciosa calle de 445 pies de largo, texida de olorosos arrayanes, laureles y otros pomposos árboles, sobre cuyas vistosas copas descollaban otras ocho pirámides arregladas al más delicado gusto, formando a la orilla del maraquel cimétrico conjunto de naturaleza y arte el obgeto más pintoresco y lisongero. Luego se presentaba un espacio de 184 pies para desaogo del inmenso gentio, y para que los amadores del buen gusto pudiesen satisfacer toda su curiosidad en la con-

Tag

templación del magestuoso edificio que a la entrada del muellepresentaban cuatro columnas, puestas dos a cada lado, de 32 pies de alto, del orden de Posidonia, llamado por los antiguos Poestum, recordando las que en la época feliz de tan Bellas Artes formaban el respetable templo de aquel nombre. Los chapiteles estaban adornados con trofeos militare, y en lugar de basas, como que no las admite aquel orden, unos escogidos soldados, tan fuertes y robustos como las mismas columnas, aseguraban aquel precioso monumento, y eran estorbo para que nadie se atreviese a hollar el intercolunio, que cogía todo el camino destinado para el tránsito de SS. MM. A la distancia de 1750 pies se dispuso un muy cómodo embarcadero, con su corespondiente gradería, que cerraban unas graciosas balaustradas, compartidas pòr bien arreglados pedestales, coronados de preciosos jarrones, que servían de amarraderas a los tres faluchos que, por si S.M. quería divertirse con la pesca, estaban prevendidos. Se levantaba más allá como a unos 184 pies de distancia la linterna provisional, presentando de figurada sillería todas las proporciones de una sobervia pirámide (...). A poca distancia de la punta previno el obsequioso cuidado de los señores comisionados un capaz y magnífico pavellón de damasco carmesí, con ricas franjas y otros primorosos adornos, con el fin de proporcionar a SS. MM. Toda la posible comodidad, en el supuesto de que quisiesen presenciar los trabajos de la obra; y con el mismo objeto se colocó en el andén más alto 125 varas más atrás que el primero, otro pavelón magestuoso también de damasco, desde el qual se descubría todo el exterior de la obra, hasta las canteras de donde se saca la piedra para su fábrica.” 1 Els reis arribaren a Tarragona el 8 de novembre de 1802 i hi romangueren fins el 15, entre els molts actes celebrats a la ciutat per homenatjar els monarques figura el llançament a la mar, el dia 13 de novembre pel matí, d’un gran bloc de pedra de 20.200 arroves, decorat amb una estàtua de Neptú. Josep-Antoni de Castellarnau volgué que el fet restés immortalitzat i pensà que la millor manera de fer-ho era mitjançant un gravat per la qual cosa encarregà a l’acadèmic Antonio Rodríguez2 el dibuix i al gravador José Vázquez la realització de la planxa.3 Com que ambdós artistes vivien a Madrid, Castellarnau encarregà al seu cunyat Narcís de Camps, que tot sovint sojornava a la Cort, que tingués cura de l’encàrrec com molt bé ens ho demostren les cartes d’aquest donades a conèixer per Carlos Mas. La voluntat de Castellarnau en encomanar la làmina del port era la de fer-la arribar al rei. El 20 de març de 1805 la planxa estava quasi enllestida i presentava un aspecte magnífic per tal com Narcís de Camps escriví que “tiene algo que concluir [Antonio Vázquez], y mucho que retocar, pero te aseguro está excelente, y si vibieramos en otros

3r trimestre 2008 [ 56 ]

Espai al temps tiempos me parece sería una alaja que llenaria los desehos del soberano”, afegint-li que vagi pensant la manera de presentar-la al rei. Per l’abril l’animarà a anar a Madrid a presentar-la personalment per “las ventajas que por el prompto, y en lo sucesibo pueden resultar a tí y a tu familia de un acto tan generoso”; també li diu que la vist “y cada vez me gusta más” i pensa que “por todo este mes se podrá presentar”. El 13 d’abril s’estampà la primera prova d’artista, Camps l’ha vist i considera que “será una obra que desde luego competirá con las buenas estrangeras” i li assegura que quan la vegi s’adonarà “con quanta razón te insté en mi anterior para que te bengas a presentarla. Lo mismo buelbo a repetirte y quanto más medito la cosa más necesidad hallo de que lo practiques, y no haziéndolo así me pareze quedará en gran parte obscurecida la gloria tuya”. L’entusiasme es refredà a final de mes en adonarse’n que la làmina “estaba etchada a perder, por faltar en el pabellón algunas personas” i que el gravador no ho podia esmenar pas. Davant el fet Camps es féu enrera en la qüestió de la presentació ja que passà a considerar que ni Castellarnau ni ell l’havien de presentar ja que estava segur “que el rei la despreciará, y que notándolo el mismo Príncipe no querrá en nada cohoperar en tu fabor”. Pensem que l’equivocació estava en el fet d’haver-se oblidat de collocar en el pabelló, junt a la reina, els prínceps d’Astúries i els altres infants a Manuel Godoy ja que Camps, en la carta del 5 de juny, diu que la figura que falta en el pavelló era “la persona que más estiman [els reis]” que tots sabem era el príncep de la Pau; també diu que amb Vázquez

estan pensant una solució i aquesta no fou altra que la de situar al primer ministre darrera de Carles IV encara que no ho hagués estat en la realitat. Per temptejar la situació es decidiren a lliurar una làmina a Godoy abans de presentarla als reis per considerar que si no li agradava al ministre ja no calia fer-la arribar als sobirans. Contra tot pronòstic la làmina agradà a Godoy que, segons escriví Camps, el 26 de juny, prometé sortir “garante de que su Magestad la reciba bien”. Finalment el gran dia arribà i el dilluns 8 de juliol la làmina fou presentada als reis que, segons Camps, la “recivieron con el mayor aplauso; la cosa a salido tan perfectamente que no se puede desear más.”4 Les mesures de la làmina són aquestes: les del full (900 per 645); les de la petja de la planxa (775 per 540), i la de la imatge gravada (722 per 503). La composició aplega prop de tres-centes siluetes de persones en proporcions i actitud diverses. La majoria d’elles són espectadors de l’esdeveniment i en conseqüència tenen la mateixa condició que nosaltres quan ens posem a contemplar-la. Altres realitzen accions més dinàmiques com remar, moure la pedra o ordenar que sigui llençada al mar —és el cas de la de Carles IV. En un primer terme i a la banda esquerra de l’espectador figura una fragata amb la galeria de popa decorada i l’arboradura de tres pals amb el velam recollit que permet donar idea al espectador de distàncies i profunditat espacial en poder-se establir la comparació entre ella i la resta d’embarcacions, també es pot apreciar tota una gradació de llums i ombres; al seu costat hi ha la proa d’un vaixell, possiblement una bergantí

Llaçament al mar de la primera pedra per a la represa de les obres, 1802 (ACPT)

Tag

3r trimestre 2008 [ 57 ]

Espai al temps goleta de vela llatina, i entre les dues naus un llagut. A la dreta d’aquestes embarcacions trobem un falutx i diverses barques de pesca plenes d’espectadors. Molt més a la dreta d’aquesta composició se situen els elements principals del gravat ja que en aquesta part hi ha Carles IV i té lloc l’acció principal de tirar la pedra a mar. Hom pot veure la gran roca col·locada damunt del ‘burro’ i a un conjunt d’homes preparats per fer-lo moure fins fer caure el bloc de pedra a la mar; damunt d’ella l’estàtua de Neptú amb trident i guiant dos dofins que figuren ser els que tiren de la roca que fa el paper de ser el carro del déu. Una mica més cap a la dreta se situa el grup de persones presidides per Carles IV en posició frontal i en actitud de dirigir l’operació; a la dreta del monarca i senyalant amb una mà vers el ‘burro’ esta Juan Smith, el director de l’obra del port, i a l’esquerra, quasi en actitud oferent i amb els plànols a la mà, es troba Josep-Antoni de Castellarnau que així resta immortalitzat . Darrera d’aquests tres personatges hi ha altres dos amb uniforme militar que són Manuel Godoy, que és el que fa mes tossa dels dos —aquesta va ser la solució a la mancança del pavelló—, i el capità general de Catalunya comte de Santa Clara. A l’esquerra d’aquest grup i al peu del pal de la bandera, es troba un conjunt de dames i un guàrdia de corps, altres dos militars i, en segon terme, uns quants notables que ben segur són els regidors de l’ajuntament tarragoní. Domina l’escena un pavelló en el qual hom pot reconèixer la reina Maria-Lluïsa i els infants Pasqual i Carles Maria Isidre. Completa la composició la ciutat, vista des de la mar i dibuixada al fons, talment com un teló. En aquest sentit els interessos de l’autor, és a dir de Josep-Antoni de Castellarnau, difereixen ben clarament dels que tingué Laborde en donar-nos en el seu Voyage pittoresque e historique de l’Espagne (planxa XLIII) la seva visió de l’acte ja que destaca la ciutat i dona menys importància al port. Al peu del gravat es llegeix la llegenda següent: VISTA DEL PUERTO DE LA CIUDAD DE TARRAGONA / Y estado en que se hallaba su construcción en la tarde del dia 12 de Noviembre de 1802, cumple años del Rey Nro. Seño en el qual se dignaron SS. MM / y demás Personas Reales presenciar las maniobras, que se executaron – para echar al agua una piedra de peso de veinte mil y doscientas arrobas. / La dedica al REY NRO. SEÑOR por mano del Exmo. Señor PRINCIPE DE LA PAZ, Generalísimo de Mar y Tierra – Protector especial del Puerto, Dn. Josef Antonio de Castellarnau, Caballero de la Real y distinguida Orden / Española de Carlos III, Maestrante de Ronda, Tesorero por SM e individuo de la Junta de las obras de dicho Puerto. A l’angle inferior esquerra de làmina hi ha aquest text: “Antonio Rodríguez, Académico de la Rl. De San Fernando lo dibujó”, just a l’altra banda es llegeix: “Antonio Vázquez lo grabó en Madrid año de 1805”. Sota de tot, al costat esquerra i en color figuren les armes dels Castellarnau [de gules, un castell d’argent tancat de sable], acompanyat d’aquest text: “Castellan de Arahon de Vallferrera / Carlan de Birós”. La planxa del gravat restà en poder de Josep-Antoni de

Tag

Castellarnau i quan aquest morí (1845) encara es conservaven setanta exemplars. En l’actualitat la planxa, junt amb un bon nombre de les làmines de la primera impressió, es conserva en poder dels germans Nubiola i de Castellarnau. L’any 2002 amb motiu dels 200 anys de la visita reial al port de Tarragona s’encunyaren dues medalles commemoratives: una per la família Castellarnau i l’altra per l’Autoritat Portuària de Tarragona. La medalla finançada pels Castellarnau destaca, com no podia ser d’altra manera, la contribució de Josep-Antoni de Castellaranu a la realització del port, mentre que la de l’Autoritat Portuària posa l’èmfasi en el desenvolupament comercial i tecnològic del port. La medalla dels Castellarnau fou dissenyada per l’escultor-medallista reusencs Ramon Ferran i Pagès i encunyada per Sucesores de Vallmitjana, S. L., de Barcelona. En l’anvers figura la signatura de l’artista (RF) i es mostra un bloc de pedra mig submergit en la mar, a la part submergida figura l’any 1802 i en la que sobresurt de les aigües hi consta l’any 2002; no cal dit que aquesta pedra recorda la que fou llençada a mar durant la visita de Carles IV. A la circumferència de la medalla hom pot llegit aquesta inscripció: “Bicentenari de la visita de SS.MM. a les obres del Port de Tarragona”. En el revers hi ha l’escut dels Castellarnau sobre l’horitzó del cel i la mar, i reflectides sobre el mar hi ha les ondes de l’escut de Tarragona; també compté una inscripció amb el text següent: “Josep Antoni de Castellarnau iniciador i protector del Port de Tarragona”. El disseny de la medalla de l’Autoritat Portuària és de la pròpia institució i té forma d’el·lipse. En l’anvers figura una vista del plànol del port actual, la llegenda “200 aniversari de la visita del rei Carles IV al port de Tarragona” i els anys 1802 i2002. En el revers hi ha un fragment del gravat encarregat per Josep-Antoni de Castellarnau i concretament la part corresponent a l’arrossegament de la pedra mitjançant una plataforma que es mou damunt d’uns corrons, i tot plegat contemplat per Joan Smith, Carles IV, Godoy, JosepAntoni de Castellarnau i el grup de persones del pavelló reial entre les quals es troba la reina Maria-Lluïsa.5 Salvador-J. Rovira i Gómez Dr. en Història Moderna i professor de la Universitat Rovira i Virgili

NOTES 1 2

4 5

SÁNCHEZ REAL, JOSÉ, Puerto de Tarragona: Acontecimientos notables en su construcción (1802-1829). Tarragona: Autoritat Portuària de Tarragona, 1995, p. 38s. Era valencià i entre els seus treballs destaquen la sèrie Colección general de los trages que en la actualidad se usan en España, principiada en el año 1801 i la Historia de los trages que todas las provincias del mundo usan actualmente. Cin una breve noticia del carácter y las principales costumbres de los naturales. A la làmina figura com a autor Antonio Vázquez i no pas José. El fet obeeix a que José (Córdoba 1769-Madrid 1804) morí sense haver enllestit la planca, que fou acabada pel seu germà Antonio que la signà i per això sembla que sigui una obra exclusivament seva. MAS ARRONDO, CARLOS, “Desde el grabado fundacional del nuevo puerto de Tarragona (1805)” a Casa Castellarnau. Família, història i art a Tarragona. Tarragona: Bibliòfils de Tarragona, 2001, p. 260ss. BONAMUSA ROCA, LLUÍS; JAVIER NUBIOLA DE CASTELLARNAU, “Medallas conmemorativas del bicentenario de la visita del rey Carlos IV a las obras del puerto de Tarragona (1802)”, Gaceta numismática, 156, p. 47-53.

3r trimestre 2008 [ 58 ]

Espai al temps NOVES APORTACIONS SOBRE ELS MESTRES D’AIXA I CALAFATS MATRÍCULA DE TARRAGONA. SEGLE XVIII

L’

objectiu d’aquest article és ampliar la nòmina de mestres d’aixa i calafats de la matrícula de mar de Tarragona, del segle XVIII, que varem publicar als TAG, 38 i 39. De ben segur que tampoc serà definitiva aquesta relació, ja que subsisteixen les carències documentals sobre aquest tema, tal com vam apuntar en el nostre anterior treball, sobretot referent a la seva activitat professional. Recordem que mestre d’aixa i calafat, per bé que son dos treballs diferents (el primer basteix l’embarcació i el segon li dona estanquitat) aquests dos oficis en molts casos són considerats com a sinònims. En aquest catàleg hi fem constar la seva condició professional segons resulta del contingut dels textos investigats.

MESTRES D’AIXA I CALAFATS Vicenç Argenter i Torrents. Mestre d’aixa i calafat Era fill del sastre tarragoní Pau Argenter i de Francesca Torrents. El 19 de març de 1744 contragué matrimoni amb Magdalena Salvador i Elies, donzella, filla de Mateu Salvador, pagès, i de Gertrudis Elies.1 Aleshores consta com a calafat. En els registres baptismals d’un fill i una filla, un el 1747 i l’altre el 1749, diuen que és mestre d’aixa.2 Francesc Barba i Oliver. Mestre d’aixa i calafat Nasqué en el si del matrimoni format pel pescador, de la nostra ciutat, Joan Barba i Tecla Oliver. Es va casar, el 5 de febrer de 1786, amb Agustina Canyelles i Donato, filla del patró de tràfic de Tarragona Pau Canyelles i Tecla Donato.3 Estava domiciliat al port.4 El 28 de gener de 1813 ja era finat segons l’escriptura de poder que va atorgar la seva vídua.5

Ventura Espinac. Calafat La única notícia que tenim d’aquest calafat és del 20 de setembre de 1798, quan va apadrinar una filla del pescador Pau Budesca i Francesca Font.6 Manuel Figuerola i Ramon. Mestre d’aixa Va néixer a Cartagena l’any 1767. Era fill de Francesc Figuerola i Argenter, mestre d’aixa, i de Rosalia Ramon i Guasc, de Torredembarra. Quan el 16 de febrer es casà per procura, representat per Josep Santacana, amb Magdalena Pijoan i Casanoves, filla del pescador Magí Pijoan i Maria Casanoves, d’Altafulla, era habitant de molts anys en Tarragona.8 El gener de 1797 vivia al port.9 En la matricula de mar de Tarragona, de 1819, encara hi figura inscrit.10 Antoni Pallejà i Borràs. Calafat Era fill del matrimoni constituït pel pagès Joan Pau Pallejà i Francesca Borràs. El 22 de setembre de 1743 es va esposar amb Paula Guasc i Guardiola, donzella, filla del sabater tarragoní, Josep Guasc i de Marianna Guardiola.11 El mes de juny, de l’any següent, va tenir un fill pòstum.12 Ambròs Soler i Batlle. Mestre d’aixa Els seus pares foren Josep Soler, comerciant i Maria Batlle. Prengué per muller, el 25 de juliol de 1798, a Magdalena Argenter i Lafont, donzella, filla del patró de tràfic Jaume Argenter i de Tecla Lafont. Tots eren de Tarragona.13 L’abril de 1810, va comprar una casa al carrer de Sant Llorenç com a millor licitador de l’encant públic del immoble.14 L’any següent va adquirir perpètuament, al pagès Joan Bru, un solar al camí del Port, partida dels Caputxins

Caro: Aquestes embarcacions anaven a rem. Navegaven a prop de la platja on pescaven amb l’artet o art de la platja (Arxiu Museu Marítim de Barcelona)

Tag

3r trimestre 2008 [ 59 ]

Espai al temps

En el primer terme del gravat hom pot veure la platja del port, on s’ubicaven les drassanes, i a continuació les botigues de mar. Segle XVIII (Arxiu Històric de Tarragona. Foto: Jack Hol)

Vells, pel preu de 3.400 lliures. D’aquesta quantitat se’n va retenir 3.100 per a crear un censal mort a favor del venedor.15 L’any 1815 va vendre perpètuament a Josep Porta, de Creixell, una botiga a la platja del port per 200 lliures.16 Cedulari de bastiments construïts per Ambròs Soler i Batlle Aquesta relació correspon a embarcacions bastides dins les dues primeres dècades del segle XIX. Tipus de bastiment: Llaüt palangrer Data de construcció: 15 de juliol de 1806. Data de l’escriptura: 10 d’octubre de 1816. Armador: Francesc Llombart, patró de pesca de la matrícula de Tarragona.17 Tipus de bastiment: Llaüt sardiner Data de construcció: 30 d’abril de 1810. Data de l’escriptura:10 d’octubre de 1816. Armador: Francesc Llombart, patró de pesca de la matrícula de Tarragona. Cost: 230 lliures.18 Tipus de bastiment: Llaüt palangrer (portava 60 palangres)

Tag

Data de l’escriptura: 10 d’octubre de 1816. Armador: Francesc Llombart, patró de pesca de la matrícula de Tarragona. Aquest pescador el mes de gener de 1821 féu donació d’aquesta barca al seu fill Jaume.19 Tipus de bastiment: Llaüt sardiner Data de l’escriptura: 16 d’octubre de 1816. Armador: Joan Antoni Teixidor, de la matrícula de Tarragona. Cost: 240 lliures.20 Tipus de bastiment: Caro Eslora: 54 pams. Data de l’escriptura: 11 de Febrer de 1817. Armador: Josep Virgili, patró de pesca de la matrícula de Tarragona. El mes de gener de 1821 la seva vídua, Teresa Soronellas, va fer donació d’aquesta barca al seu fill Antoni. 21 Tipus de bastiment: Llaüt sardiner Nom: “San Antonio” Arqueig: 30 quintars. Data de l’escriptura: 21 d’abril de 1819. Armador: El propi mestre d’aixa, Ambròs Soler.22

3r trimestre 2008 [ 60 ]

Espai al temps NOTES 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Llaüt navegant a un llarg. La seva silueta afuada, amb una diferència notable entre la màniga i l’eslora, denota un bastiment de tipologia arcaica. Aquestes embarcacions eren les més usades tant a la pesca com al petit cabotatge (Arxiu del Port de Tarragona. 1910)

Tipus de bastiment: Caro per a la pesca de la xàvega reial Data de l’escriptura: 16 de juliol de 1819. Armador: Josep Figuerola, comerciant de Tarragona. Aquesta barca la va construir el mestre d’aixa per pròpia iniciativa. Cost: 443 lliures i 15 sous.23

9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23.

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

Tag

3r trimestre 2008 [ 61 ]

AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 29. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 14, f. 67 i 101v. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 297. AHT. FMT. Miquelets, Tom 7. AHT. PT. Reg. 782, f. 35. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 19, s/f. AMT. Acords municipals. Sessió del 6 d’abril de 1819. ROVIRA I GÓMEZ, S.-J. La Gent de Mar de Torredembarra (XVIII). Publicacions “Paratge tarragoní” 1992, p. 65. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 254 i 254v. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 19, s/f. AMT. Acords municipals. Sessió del 6 d’abril de 1819. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 23. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 14, f. 26. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 524. AHT. PT. Reg. 780, f. 175. AHT. PT. Reg. 781, f. 139-140. AHT. PT. Reg. 933, f. 24. AHT. PT. Reg. 929, f. 279. AHT. PT. Reg. 929, f. 279. AHT. PT. Reg. 928, f. 11 AHT. PT. Reg. 929, f. 303. AHT. PT. Reg. 928, f. 5. AHT. PT. Reg. 928, f. 70. AHT. PT. Reg. 928, f. 96.

Espai al temps LES OBRES PER A L’ABASTAMENT D’AIGÜES: REUS, SEGLE XIX1

n dels problemes més importants als que ha hagut d’enfrontar-se Reus al llarg de la Història és la manca d’aigua. I per solucionarlo s’han portat a terme innombrables obres d’infraestructura i importants iniciatives. Un dels moments culminants del problema i també de la recerca de solucions va ser el segle XIX. En aquesta centúria la ciutat de Reus va experimentar una expansió econòmica i demogràfica notable que tingué com a conseqüència una necessitat creixent d’aigua, qüestió de la que se’n feien ressò molts dels projectes que pretenien resoldre el problema.2 En aquestes iniciatives es posava de manifest la qüestió de la indústria o la importància de l’aigua per al desenvolupament de l’agricultura; fins i tot algú va pensar en convertir el Camp en una horta similar a la valenciana —”...veurem com tota l’encontrada semblarà una aufàbrega que no tindrà parió3”—. També es tenia molt clara la idea de que sense aigua no hi havia higiene, ni domèstica ni urbana, tema aquest que cada vegada preocupava més a les autoritats reusenques.4 Els maldecaps que va generar tot plegat va quedar reflectit en la documentació ja que, a més, el segle XIX és el gran moment de la reforma burocràtica de les diferents administracions, també la municipal. Així, en diverses seccions del fons documental de Reus, es troben notícies que permeten conèixer a fons la qüestió de l’aigua a la ciutat. Així, a la secció “Proveïments” hi ha un epígraf dedicat a les aigües, les fonts públiques i els safareigs. Al costat d’aquests lligalls n’hi ha altres que parlen de les mines, expedients de concessions d’aigües, els documents sobre les lectures dels comptadors, connexions a la xarxa... Però el problema de l’aigua era tan complex que els arxivers de temps passats van recollir alguns documents relacionats amb aquest tema i els van classificar de forma separada respecte la resta de l’arxiu. Així trobem, per exemple, un “Compendi històric de les aigües de Reus” que recull els conflictes entre Reus i Almoster a causa de que els d’aquesta darrera població tallaven l’aigua que baixava per la mina fins a la capital del Baix Camp. També hi ha una secció anomenada “Obres de particulars” en la que es recullen les llicències i autoritzacions per a fruir de les aigües de les mines, fonts, pous, aqüeductes... I una altra secció que s’anomena “Obres i urbanisme” que recull les grans obres d’infraestructura que es van dur a terme: pous, obres de canalització, canals de derivació, dipòsits... fins arribar a la gran obra del Pantà de Riudecanyes. És tota aquesta documentació, juntament amb la premsa de l’època i també alguns fulletons publicats per enginyers i especialistes en abastament d’aigües, la que permet acostar-nos al tema de l’aigua. I ho farem des del punt de vista de les infraestructures que es construïren al llarg del segle XIX i que, d’alguna manera culminaren en la construc-

Tag

ció del Pantà de Riudecanyes. LES MINES Al segle XIX una forma d’abastar d’aigua la ciutat de Reus era a través de les mines, tal com s’havia fet en els segles anteriors. Al 1877, segons una estadística elaborada per la Junta Provincial de Agricultura, Industria y Comercio de Tarragona, hi havia a la ciutat un total de 106 mines.5 La majoria d’aquestes eren propietat de societats, com la mina de La Boda que pertanyia a la Societat Hidrofòrica, i algunes altres eren de particulars. L’enquesta en la que es demanaven les dades sobre les mines tenia com a objectiu saber si el cabal d’aigua que proporcionaven en conjunt era suficient per a la ciutat o no, i també veure quines obres eren necessàries per tal d’aconseguir l’aigua òptima. Una de les obres que es considerava que podia aportar més aigua eren les de prolongació, és a dir, anar a cercar l’aigua més lluny; també es feien nous pous de captació. Així, l’any 1818 es van fer obres de prolongació a la Mina de Monterols, obres per a les que es van fer donatius de part dels tintorers i dels mestres de cases, entre altres. Calia obtenir més aigua ja que les indústries locals en necessitaven cada vegada més, per això alguns fabricants van col·laborar monetàriament.6 Aquesta mina es va veure afectada pel traçat de la línia del ferrocarril, que va obligar a desviar la sèquia oberta.7 També es van haver de fer noves galeries i pous en aquesta mina al llarg del segle XIX, ja que era la mina principal que portava aigua a la ciutat. Però també hi havia altres mines més petites, particulars, que calia renovar contínuament i revisar-les, bàsicament per a garantir l’abastament i la qualitat de l’aigua. Els minadors eren els encarregats d’aquestes tasques de manteniment i, a vegades descobrien alguns fraus. Per exemple, l’any 1838, un veí prenia l’aigua de la Mina de l’Aigua Nova per desviar-la cap a una fàbrica de midó;8 i en un altre informe, de l’any 1826, es fa referència a uns abocaments de productes residuals en una mina.9 Resulta que els minadors Joan Estivill, Josep Balanyà i Ramon Marca van descobrir que el tintorer Gabriel Trullas llençava a la mina de Gavadà les aigües brutes de la seva fàbrica. Lògicament, això provocava molèsties als veïns que s’abastaven d’aquesta aigua, alguns dels quals ho feien, a més, de forma il·legal, com Ramon Simó que prenia aigua de la citada mina per aregar el seu hort del Camí de Riudoms. ELS POUS Els pous servien també per a l’abastament d’aigües, sobretot a nivell particular, tot extraient aigua de les mines, encara que a vegades també es feia de forma il·legal excavant pous no permesos. Lògicament, aquests casos estaven perseguits ja que s’aprofitaven de les infraestructures sense pagar cap cànon i sense tenir cap concessió. Per la seva banda, el consistori promovia la construcció

3r trimestre 2008 [ 62 ]

Espai al temps

Fulletó en què s’expliquen les característiques tècniques i el funcionament del comptador de la Casa Balaciart. Pujol (ACBC)

Sol·licitud d’aigua del comú per part d’Evarist Òdena per a l’ús industrial del seu molí d’oli, situat al carrer d’en Pujol (ACBC)

de pous per aconseguir més aigua per a la ciutat. Dins del recinte urbà hi havia el pou de la Casa de la Caritat, que es va acabar de construir l’any 1879,10 i també hi havia el pou d’Estellers, situat al lloc anomenat del Munta-i-Baixa.11 A partir dels pous municipals l’aigua es distribuïa mitjançant canonades, que ja a principis del segle XX eren segons el sistema Petit, o també n’hi havia de l’anomenat sistema Lavril. El consistori també portava l’aigua dels pous situats fora de la ciutat, per a fer arribar el líquid element a llocs que encara no en disposaven. LES FONTS Aquests havien estat també la forma tradicional d’abastament d’aigües. La gent hi anava amb càntirs i altres estris per tal de proveir-se d’aigua per a les necessitats quotidianes domèstiques. Fins i tot podem dir que aquest sistema es va estendre més enllà de l’arribada de l’aigua corrent a les cases, ja que no totes en van disposar des d’un bon començament. Les fonts estaven repartides per tota la ciutat i algunes rebien el nom de fonts de veïnat.12 D’aquesta manera es donava el servei al màxim nombre de ciutadans i, sobretot, es facilitava l’accés. De fonts n’hi havia d’instal·lades a les parets de les cases, la més important de les quals era la font anomenada de Jesús, al raval del mateix nom i construïda l’any 1803, amb tres sortides d’aigua. En aquesta, al cap del temps, s’hi va afegir un abeurador i també unes portes.13 També hi havia fonts instal·lades al bell mig de les places. Algunes de més monumentals, com la de la Plaça de la Sang, i altres de més senzilles, que eren les més habituals. Aquestes darreres eren molt senzilles, simplement amb una columna, una aixeta i una pica per on s’escolava l’aigua cap als canals d’evacuació. N’hi havia que tenien un broc i altres

Tag

que en tenien dos, però no eren tan habituals, com tampoc o eren les de tres brocs: d’aquest tipus només eren la font d’Hèrcules, la de la Plaça del Prim, la de la Sang, la del Rei, la del Molí de la Farinera i la ja citada de Jesús. Totes aquestes fonts van ser construïdes al segle XIX —algunes ja eren d’èpoques anteriors—, però la necessitat de donar aigua a la totalitat de la població, encara que ja hi hagués aigua corrent, va fer construir noves fonts a principis del segle XX. Van ser les anomenades fonts de columna, que no tenien pica, i van ser instal·lades per la foneria reusenca Martí Martí, i cada font va costar 80 pesetes, resultant més barates que altres ofertes.14 LA CANALITZACIÓ D’AIGÜES Per a portar l’aigua d’un lloc a l’altre, o per abastar les fonts, conduir l’aigua sobrant d’aquestes, canalitzar l’aigua per als recs... calia tenir les infrastructures adequades. Cap a finals del segle XIX es va anar imposant cada vegada més l’ús de canonades de ferro colat. D’aquesta manera s’evitaven filtracions, pèrdues d’aigua o que aquesta sortís bruta per les aixetes de fonts i de cases particulars. El moment clau per a renovar les conduccions d’aigües va ser l’any 1866 ja que l’aigua no arribava a les fonts de la ciutat ja que “...la obstrucción de las que hoy día existen no permite demorar por más tiempo este importante servicio...”.15 I sembla que la causa de l’obstrucció, segons el mateix informe, era “...las sales de fosfato de cal que abundan en los manantiales de Almoster, de cuyas aguas se surten...”. En un primer moment es va optar per canonades de fang vidriat, però ja a l’any 1873 es va determinar que era el ferro colat el millor sistema. Aquest sistema permetria poder portar l’aigua corrent a les cases, que es començava a regular també a partir d’aquells moments, així com també s’observa en la documentació un augment

3r trimestre 2008 [ 63 ]

Espai al temps de les sol·licituds de connexió d’aigua corrent a les cases particulars. L’Ajuntament es comprometia a construir la canonada, obrint els carrers i portant les canonades a cada casa que ho demanava, i també instal·laria l’any 1890 els primers comptadors per tal de procedir al cobrament de les despeses d’aigua. Per a poder abastar millor d’aigua es va determinar construir, a més de les canonades, dipòsits que acumulessin l’aigua i n’augmentessin la pressió necessària per arribar a tots els llocs de la ciutat. El primer dipòsit que es va construir, ja a l’any 1859, va ser instal·lat al camí de Calderons i serviria per abastar les fonts.16 Al 1860 es va determinar construir un altre dipòsit, aquesta vegada a la Bassa de Pastells, obra que havia d’anar acompanyada de la construcció d’unes altres basses que facilitessin la distribució.17 Amb aquestes obres es pretenia, ja ho hem dit, anar tendint cap al sistema que s’anava implantant arreu: l’aigua corrent. Aquesta havia d’arribar de forma continuada i no intermitent, i les autoritats volien que els ciutadans estiguessin cada vegada més ben servits. Com que s’anava veient que l’aigua era un bé necessari per al desenvolupament de la ciutat i per al benestar dels reusencs, les obres d’infraestructura no es van aturar amb les que hem exposat, sinó que van continuar i es van incrementar al segle XX. Es van construir nous dipòsits i es va portar l’aigua des del Pantà de Riudecanyes, ja al primer terç del nou segle. DANIEL PIÑOL ALABART Professor Titular de Ciències i Tècniques Historiogràfiques Universitat de Barcelona

NOTES 1

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17

Algunes dades estan extretes de JORDI MORELLÓ; DANIEL PIÑOL, La lluita per l’aigua a Reus. Abastament, gestió i conflictes, des dels orígens fins a principis del segle XX, Ajuntament de Reus, 2006. Tota la documentació pertany al Fons Municipal de Reus, conservat a l’Arxiu Comarcal del Baix Camp (ACBC) Com a exemple del que afirmem més amunt Cfr. ACBC, 201. Projecte de Juan García de la Lastra per a portar aigua des d’Alcover: “... ha de dotarla de aguas potables en cantidad suficiente a las exigencias de la época actual”. Cfr. E. AGUADÉ I PARÉS, “El Pantan del Francolí”, Revista del Centre de Lectura 83 (1923), p. 155. Diario de Reus, 8-X-1904. Es refereix als beneficis que portaria la construcció del Pantà de Riudecanyes, projecte del que ja se’n parlava al segle XIX juntament amb altres propostes. ACBC, 3016-L. Relació de mines del municipi, any 1877. ACBC, Actes 34, f. 333-333v., 1-VIII-1818. ACBC, 3356, 18-III-1890. Construcció de la Secció de Reus a Móra del Ferrocarril Directe. ACBC, 204, 92. ACBC, 204, 89. ACBC, Actes 58, f. 172, 8-VII-1879. ACBC, 3389. Any 1915. Recull la documentació procedent de la gestió d’aquest pou. ACBC, 190, n. 142. Any 1873. Informe sobre les fonts de Reus; també vegi’s 599, Compendi històric de les aigües de Reus des de 1186-1867. ACBC, Actes, 26, f.66, 4-%-1803; Actes 41, f. 81, 17-VI-1848. ACBC, 3040-O, 26-II-1902. ACBC, 190. Any 1866. ACBC, 2292-I, 18-V-1859. ACBC, 201, n. 7. Any 1860.

Serveis del COAATT

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Rbla. President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 Fax. 977 224 152 www.apatgn.org

3r trimestre 2008

TAG 50