Tag 55 by Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

4t trimestre 2009 Any XIV núm 55

Amb la directora general de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat. Per una arquitectura eficient energèticament. Un model d’accessibilitat sense barreres. El modernisme de Jujol al Teatre Metropol.

SEU A TARRAGONA Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona

Serveis del COAATT

Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau Secretaria Míriam Ferrer i Dora Fernández Visats Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo Carme Vallverdú i Eva Larraz Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h. Horari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h Oficina del Vendrell Òscar Franch C. Narcís Monturiol, 2 - 4 (cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 643 delegacio_vendrell@apatgn.org Dimarts i dijous: de 16 h a 19 h (només col·legiats residents) Tancat el mes d’agost

Tag Edita: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

SERVEIS EXTERNS Assegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitat Meritxell Gispert Tel. 977 212 799 · 977 250 871 serveisexterns@apatgn.org CENTRE DE DOCUMENTACIÓ i BIBLIOTECA Alexandra Fortuny biblioteca@apatgn.org http://biblioteca.apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic) gabtec@apatgn.org Joan Sáenz (Dinamització) formacio@apatgn.org Borsa de treball: Gabinet Tècnic Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org ASSESSORAMENT Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídica: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern Consell de Redacció Jesús Moreno (Vocal Junta), Pablo Fernández de Caleya, Alexandra Fortuny, Josep M. Sanet, Manuel Rivera Producció revista Nou Silva Equips Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Serveis Externs COAATT Tel. 977 212 799 Dipòsit legal: T-800-93 ISSN: 1134-086 X

President Julio Baixauli Cullaré Vicepresident Adolf Quetcuti Carceller Secretària Montserrat Muñoz Madueño Tresorer Jordi Adam Andreu Comptadora M. Teresa Solé Vidal Vocals Josep Marsal Sans José Luis Hernández Osma Jesús Moreno Martos Francesc Xavier Llorens Gual

Tag

Editorial

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA

Edifici polivalent municipal a Salou Foto: Rafael del Real

n L’ENTREVISTA

Núria Pedrals, directora general de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat Pàgs. 4-5

n SOSTENIBILITAT

Proyecto Gaia (III). Programa Europeu GreenBuilding Pàgs. 6-11

n ASSESSORIA JURÍDICA L’hora de la veritat Pàg. 11

n ASSAIG

Una nova arquitectura per al tercer mil·lenni Pàgs. 12-13

n ACCESSIBILITAT

Model de detecció de barreres Pàgs. 14-18

n REHABILITACIÓ

La restauració del Castell de Vila-seca (3). Formigó armat per restaurar Pàgs. 19-27

n PATRIMONI

Arquitectura modernista a Tarragona (6). “La tradició”. Una obra de l’escultor Agustí Querol Pàgs. 28-31

n ESPAI AL TEMPS Nissagues marineres setcentistes (3). Pàg. 32-34

Prospectiva

l Col·legi està adaptant la seva estructura a la conjuntura econòmica actual, amb ajustament de personal i recursos exteriors, però sense que aquestes mides o hipotequin el futur o afectin la qualitat del servei, primer a les col·legiades i col·legiats, i després a la societat que servim i ens serveix. Tots els índexs senyalen que podrien sortir de la crisi, però moltes coses ja no seran com eren, ni millor ni pitjor, simplement diferents. Agents públics i agents privats són plenament conscients del que ha passat però no sempre és fàcil arribar a un camí futur encertat al cent per cent i, a més, consensuat. Certs sectors de l’economia tindran un pes més gran en l’activitat i amb tots poden relacionarse els aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació (és el nostre nou nom derivat dels plans d’educació i professionals ja vigents). Aquests sectors, alguns més clàssics, altres molt nous, seran: la rehabilitació d’espais, l’economia verda, les energies alternatives, la formació professional i continua, la coordinació de seguretat, l’arquitectura logística, els equipaments socioculturals, l’habitatge social. Poden afegir més sectors, l’experiència i la prospectiva poden explicar molt més que les darreres estadístiques, declaracions i titulars. Estudiar el futur és anticipar-lo. Aquesta revista ens descriu realitats històriques i dissenys per al futur. LA JUNTA DEL COAATT

L’entrevista

Entrevista a Núria Pedrals i Pugés Directora general de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya

“Garantir l’accessibilitat dels habitatges és la millor manera de garantir la seva duració en el temps” consensuat pels membres de la taula tècnica formada per membres dels col·legis professionals i tècnics especialistes. Penso que la tramitació administrativa del decret, es podrà començar properament.

La rehabilitació ha quedat supeditada a un entorn econòmic que afavoria l’obra nova. Creu que l’actual impulsarà la rehabilitació? Sí, efectivament fins fa poc temps la rehabilitació estava considerada una activitat constructiva de segon grau. Però la crisi ha posat les coses al seu lloc en aquest aspecte, i la rehabilitació ha passat a ser vista com una activitat que, precisament per la seva característica de ser molt diversificada i d’abast ampli, pot ajudar a pal·liar la crisi econòmica que afecta al sector de la construcció. Com evoluciona l’esborrany sobre el decret sobre les Inspeccions Tècniques dels Edificis d’Habitatges i el Certificat d’Aptitud, i quan pot estar enllestit?. En aquests moments ja tenim gairebé enllestit un esborrany del Decret de inspecció tècnica d’edificis, que ha sigut

Per què el rebuig a habitatges de 30 m? No es tracta de rebutjar res, sinó de fer que els nostres habitatges siguin millors i que durin més temps. La superfície es el paràmetre més important i significatiu per garantir aquesta qualitat al llarg de tota la vida de l’habitatge i per això, i perquè a més a més l’estadística ens demostra que el nombre d’habitatge petit es molt baix, que es va decidir augmentar a 40 m2 la superfície mínima de l’habitatge nou. I també dir que fins ara ningú ha qüestionat aquesta dimensió. Què accions es prendran amb els nombrosos edificis en molt mal estat existents als nuclis antics de les poblacions? Pensem en l’ITE dels edificis, pensem en la possible col· laboració dels Col·legis professionals. Per descomptat que la ITE serà l’instrument que permetrà als Ajuntaments delimitar àrees de actuació preferent en aquest aspecte, i pensem que els centres històrics de les ciutats, o els barris en males condicions, seran els primers que haurà de ser inspeccionats. Quines són les prioritats del Departament, les polítiques d’eficiències energètica, qualitat i accessibili-

Tag

4t trimestre 2009 [ 4 ]

tat? Per què no unificar el Decret d’Ecoeficiència amb el de condicions d’Habitabilitat? El Decret d’Ecoeficiència, entenem que es de més ampli abast que el d’habitabilitat en qüestions d’estalvi energètic, estalvi d’aigua, residus, energies renovables etc. En tot cas els temes són diferents, i els seus objectius també, això no descarta que en un futur puguem reunir ambdues normatives. També la tramitació diferenciada en el temps va propiciar que es fessin dos decrets separats. El nou Decret incideix especialment en les condicions d’accessibilitat dels habitatges nous, també en l’habitatge unifamiliar, en aquest cas alguns el consideren fins i tot excessiu i massa invasiu. Què n’opina vostè? Garantir l’accessibilitat dels habitatges és la millor manera de garantir la seva duració en el temps i el seu ús per a tota la vida útil de l’edifici i de l’usuari, per tant a mi no em sembla exagerat. Sempre és més barat posar un ascensor que haver de canviar d’habitatge i, en termes de qualitat de vida per a les persones que no poden baixar escales, no és comparable ni quantificable. I el paper dels Col·legis professionals. La col·laboració amb les Administracions és habitual i satisfactòria, un exemple és el TEDI. Què n’opina vostè? Sincerament penso que la col·laboració entre institucions i col·legis professionals no només es bona sinó que

L’entrevista es imprescindible. L’experiència amb els TEDIS és positiva entenc jo, i tot el que sigui sumar esforços i coneixement i experiència repercuteix en una millor qualitat per a tot el nostre parc construït. Les subvencions a la rehabilitació d’edificis, el TEDI, ha tingut una repercussió molt important. Continuarà o es plantegen modificacions en un futur? En principi, no pensem en modificacions importants en aquest aspecte, si petits matisos o millores. El resultat de la política de subvencions importants crec que és molt bo, s’han rehabilitat més de 116.000 habitatges per tot Catalunya amb l’ajut d’aquestes subvencions durant el període 2004-2008. Què farem amb els nombrosos projectes visats al 2006 i 2007, que han quedat als calaixos dels promotors i Ajuntaments, i que no compliran les noves condicions d’habitabilitat? Si no demanen les llicències ni co-

Núria Pedrals i Pugés És arquitecte des de l’any 1974 i ha realitzat diversos cursos del Col·legi d’Arquitectes sobre instruments de planejament urbà i de gestió urbanística municipal. També s’ha format a través del curs d’especialitat “Paisatge, Ordenació del Territori i Impacte Ambiental” (UPC 1991-1992) i ha participat en diverses jornades, seminaris i cursets de temes urbanístics, d’habitatge i de Medi Ambient i Sostenibilitat. Ha ocupat des del 17 de gener de 2005 el càrrec de Subdirectora general de Qualitat, Sostenibilitat i rehabilitació del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Anteriorment havia treballat com a directora de Serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament del Prat del Llobregat. També va ser directora de l’Àrea d’Urbanisme i Medi Ambient a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i cap del Servei d’Edificació privada a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

mencen les obres en els terminis establerts en la disposició transitòria del Decret d’Habitabilitat, hauran de modificar els projectes. De tota manera, això ja se sap, sempre que hi ha noves normati-

Tag

4t trimestre 2009 [ 5 ]

ves algun projecte s’ha de modificar. Va passar el mateix amb el Codi Tècnic de l’Edificació.

Sostenibilitat PROYECTO GAIA (III)

Las 7 viviendas más avanzadas de España GAIA 4

Madrid 256’02 m2 203.000 euros

Objetivos más importantes • Realizar nuevas propuestas formales, a base de composiciones dinámicas de muros de carga de alta inercia térmica. • Proyectar una vivienda con alto grado de industrialización. • Integrar una piscina en el interior de una vivienda, sin alterar su alto nivel bioclimático. Solución Arquitectónica La vivienda se ubica en la sierra de Madrid, en una parcela con unas atractivas vistas al norte. Por ello, es necesario que la vivienda disponga de unas grandes superficies acristaladas al norte y al sur. Por otro lado, se desea integrar dentro de la vivienda una piscina cubierta, y climatizada con energía solar. La integración de una piscina en una vivienda bioclimática siempre es un problema, ya que se aumenta considerablemente el nivel de humedad de la vivienda, con los consiguientes problemas de condensaciones, el aumento de la sensación de frío en invierno, y el aumento de la sensación de calor y “bochorno” en verano. Para resolver estos problemas, y poder integrarla en la vivienda, la piscina se ha adosado lateralmente a la misma. Queda separada por grandes cristaleras y puertas de vidrio, por lo que no aumenta la humedad del interior. Por otro lado, la piscina esta cubierta superiormente por estancias de la vivienda, lo que acaba de integrarla en el conjunto, y mejora su comportamiento bioclimático. De este modo, la piscina puede convertirse en un invernadero, cerrando las cristaleras del norte y del sur, o en un espacio fresco, abriéndolas. Es de-

cir, la piscina proporciona un entorno placentero, tanto en invierno, como en verano. La estructura de la vivienda es tripartita. La zona central, un solo espacio a doble altura, es el salón-comedor-cocina de la vivienda. A este espacio están volcadas el resto de estancias de la vivienda, compartiendo su misma temperatura. En verano se cierran por completo las contraventanas exteriores del sur, y la vivienda se ilumina por medio de la radiación solar indirecta del norte (de este modo, se ilumina de forma natural, y no se calienta). En cambio, en invierno, se abren completamente las contraventanas del sur, y la vivienda se convierte en un enorme invernadero, aprovechando al máximo la radiación solar, y calentándose por sí misma. Análisis Sostenible

1. Optimización de recursos

Tag

4t trimestre 2009 [ 6 ]

1.1. Recursos Naturales

Se aprovechan al máximo recursos tales como el sol (para calentar la vivienda), la brisa, el agua y la tierra (para refrescar la vivienda), el agua de lluvia (para riego del jardín y las cisternas de los baños),….. Por otro lado, se han instalado dispositivos economizadores de agua en los grifos, duchas y cisternas de los inodoros.

1.2. Recursos fabricados

Los materiales empleados se aprovechan al máximo, disminuyendo posibles residuos, mediante un correcto proyecto, una gestión eficaz, y sobre todo, porque cada componente del edificio se ha construido de forma individual en fábrica.

1.3. Recursos recuperados, reutilizados y reciclados.

Todos los materiales del edificio pueden ser recuperables, incluidos todos los elementos de la estructura. De este modo,

Sostenibilitat se pueden reparar fácilmente, y volverse a utilizar en el mimo edificio, o en cualquier otro. Igualmente, se ha potenciado la utilización de materiales reciclados y reciclables. Por último, se ha hecho una amplia utilización de materiales recuperados (residuos) y materiales reutilizados, como vigas de madera, mobiliario, solados y complementos.

2. Disminución del consumo energético 2.1. Construcción

El edificio se ha construido con un consumo energético mínimo. Los materiales utilizados se han fabricado con una cantidad mínima de energía, ya que todos sus componentes se realizan en fábrica, con un control absoluto. Por otro lado, el edificio se construye con muy pocos recursos auxiliares, por estar completamente industrializado.

2.2. Uso

Debido a sus características bioclimáticas, la vivienda tiene un consumo energético convencional muy bajo. La vivienda se calienta por efecto invernadero y por un sistema de calefacción por suelo radiante solar. El agua caliente se genera por medio de captores solares térmicos. La vivienda se refresca mediante sistemas arquitectónicos geotérmicos y pulverizando agua, y no necesita sistemas mecánicos de acondicionamiento, por lo que no consume energía para refrescarse.

2.3. Desmontaje

La gran mayoría de los materiales utilizados pueden recuperarse con facilidad. Por otro lado, el edificio se ha proyectado para que tenga una durabilidad indefinida, ya que todos los componentes del edificio son fácilmente recuperables, reparables y sustituibles.

3. Utilización de fuentes energéticas alternativas

La energía utilizada es de dos tipos: solar térmica (dos captores solares para el A.C.S., y evaporación de agua para refresco de aire), y geotérmica (sistema de refresco del aire aprovechando las bajas temperaturas existentes bajo tierra, en las galerías inferiores al forjado sanitario de la vivienda).

4. Disminución de residuos y emisiones

La vivienda no genera ningún tipo de emisiones y tampoco genera ningún tipo de residuos, excepto orgánicos. Parte de estos residuos domésticos se utilizan de nuevo tratándolos convenientemente (aguas grises para el riego del jardín). Por otro lado, durante la construcción de la vivienda apenas se han generado residuos.

5. Mejora de la salud y el bienestar humanos

Todos los materiales empleados son ecológicos y saludables, y no tienen ningún tipo de emisiones que puedan afectar la salud humana. Del mismo modo, la vivienda se ventila de forma natural, y aprovecha al máximo la iluminación natural (no puede utilizase iluminación artificial mientras exista iluminación natural); lo que crea un ambiente saludable y proporciona la mejor calidad de vida posible a los ocupantes del edificio.

6. Disminución del precio del edificio y su mantenimiento La vivienda ha sido proyectada de forma racional, y la mayoría de sus componentes son industrializados, eliminando partidas superfluas, innecesarias o gratuitas, lo cual permite su construcción a un precio muy reducido, a pesar del equipamiento ecológico que incorpora. Del mismo modo, la vivienda apenas necesita mantenimiento: limpieza habitual, y tratamiento bianual de la madera a base de aceites vegetales.

Tag

4t trimestre 2009 [ 7 ]

Características Bioclimáticas

1. Sistemas de generación de calor

La vivienda se calienta por si misma, de dos modos: 1. Evitando enfriarse: debido a su alto aislamiento térmico, y disponiendo la mayor parte de la superficie vidriada al sur. 2. Debido a su cuidadoso y especial diseño bioclimático, y su perfecta orientación N-S, la vivienda se calienta por efecto invernadero, radiación solar directa y una chimenea de biomasa.

2. Sistemas de generación de fresco

La vivienda se refresca por sí misma, de tres modos: 1. Evitando calentarse: disponiendo la mayor parte de la superficie vidriada al sur y apenas al oeste; disponiendo de protecciones solares para la radiación solar directa e indirecta (un tipo de protección diferente para cada uno de los huecos con diferente orientación); y disponiendo un aislamiento adecuado. 2. Refrescándose mediante un sistema de enfriamiento arquitectónico de aire por medio de galerías subterráneas. El aire exterior del espacio sombreado del norte se refresca en una balsa en la que se pulveriza agua. A través de unas escotillas este aire entra a las galerías situadas debajo del forjado sanitario. Este espacio se inunda eventualmente de agua. Una vez dentro, el aire cede su calor al entramado laberíntico de muros en estas galerías, y se refresca. El aire penetra a la vivienda a través de rejillas del espacio central, en donde se encuentra una fuente con un pulverizador de agua, gracias al cual

Sostenibilitat el aire se refresca un poco mas (esto es posible, ya que el grado de humedad no es alto). Por otro lado, debido a la alta inercia térmica del edificio, el fresco acumulado durante la noche, se mantiene durante la práctica totalidad del día siguiente. 3. Evacuando el aire caliente al exterior de la vivienda, a través de las ventanas superiores de la zona central. La forma inclinada de la cubierta potencia la convección natural y proporciona un efectivo “efecto chimenea” para extraer el aire caliente del interior de la vivienda.

3. Sistemas de acumulación (calor o fresco)

El calor generado durante el día en invierno se acumula en los forjados y en los muros de carga, manteniendo caliente la vivienda durante la noche. Del mismo modo, el fresco generado durante la noche en verano se acumula en los forjados y en los muros de carga, manteniendo fresca la vivienda durante el día. La cubierta ajardinada de alta inercia térmica, refuerza este proceso.

4. Sistemas de transferencia (calor o fresco)

El calor generado por efecto invernadero y radiación natural se reparte en forma de aire caliente por todo el edificio desde la zona central. Del mismo modo, el calor acumulado en los muros de carga se transmite a las estancias laterales por radiación. El aire fresco generado en las galerías subterráneas se reparte por la vivienda por medio de un conjunto de rejillas repartidas en los forjados.

5. Ventilación natural

La ventilación del edificio se hace de forma continuada y natural a través de los propios muros envolventes, lo que permite una ventilación adecuada, sin pérdidas energéticas. Este tipo de ventilación es posible ya que todos los materiales utilizados son transpirables (hormigón, aislamiento de cáñamo, pintura a los silicatos), aunque el conjunto tenga un comportamiento completamente hidrófugo. Materiales ecológicos

1. Cimentación y estructura

Muros prefabricados de dos hojas y ais-

lamiento. La hoja interior constituye el muro de carga de hormigón armado de 15 cm. de grosor (con alta inercia térmica). La hoja exterior es de hormigón armado prefabricado aligerado de 6 cm. En el interior de la doble hoja existe una capa de aislamiento de cáñamo de 5 cm. y una cámara de aire ventilada de 3 cm. En algunos lugares de la fachada se ha sustituido el panel exterior de hormigón, por una fachada ventilada a base de madera de Ipe tratada con aceites vegetales. El forjado se ha realizado a base de placas de hormigón armado prefabricado.

2. Acabados exteriores

Pintura a los silicatos. Tablas machihembradas y rastreladas, de madera Ipe, termotratadas y tintadas con aceites vegetales.

3. Acabados interiores

Pinturas vegetales. Solados de parquet de contrachapado de bambú. Puertas de tablero doble de bambú contrachapado, y tratado con aceites vegetales.

4. Cubierta

Cubierta ajardinada, con un espesor medio de 30 cm. de tierra. Cubierta inclinada a base de tablero sándwich compuesto por: tablero superior de Viroc (virutas de madera y cemento) de 13 mm, tablero inferior de contrachapado de abedul de 13 mm, y aislamiento interno de fibra de cáñamo de 10 cm. de espesor. Recubrimiento a base de una lamina de caucho, y un recubrimiento de chapa de zinc.

Tag

4t trimestre 2009 [ 8 ]

5. Otros

Tuberías de agua de polipropileno. Tuberías de desagüe de polietileno. Electrodomésticos de alta eficiencia energética. Encimeras de cocina de Silestone antibacterias. Tabiques y suelos de vidrio de altas prestaciones (anti-scratch, antideslizante, fácil limpieza, serigrafía especial,…). Carpintería de madera de Iroco tratada con aceites vegetales. Toldos de lona de algodón. Protecciones solares de madera maciza de Ipe, tratada con aceites vegetales. Todas las maderas utilizadas tienen un certificado de procedencia con tala selectiva y tratamiento ecológico (FSC). Innovaciones más destacadas • Estructura de una piscina bioclimática, integrada en una vivienda. • Sistema prefabricado de estructura portante a base de muro doble (muro de carga y muro de recubrimiento), que permite el desmontaje total de la vivienda, con el fin de facilitar la reparación o reutilización de todos sus componentes, incluida la propia estructura.

Luis

Garrido

Doctor Arquitecto, Doctor Informático, Máster en Urbanismo Profesor invitado en el Massachussets Institute of Technology (MIT). USA Presidente de la Asociación Nacional para la Arquitectura Sostenible (ANAS) Director del Máster en Arquitectura Sostenible (M.A.S.) degarrido@ono.com

Sostenibilitat

Tag

4t trimestre 2009 [ 9 ]

Sostenibilitat Programa Europeu GREENBUILDING Promoció de l’eficiència energètica i les energies renovables en els edificis no residencials Antecedents El consum energètic en el sector de l’edificació no residencial representa un 6,13% del consum energètic total a Espanya. Des de l’any 1980 fins al 2000, el consum energètic d’aquest sector gairebé s’ha triplicat en el nostre país. I es preveu que aquest consum es dupliqui per a l’any 2012. La situació a nivell europeu és molt similar. En el seu Llibre Verd sobre Eficiència Energètica, la Comissió Europea va identificar el sector de l’edificació com una de les àrees on es pot aconseguir més estalvi relacionat amb l’eficiència energètica. D’acord amb el que es disposa en aquest Llibre Verd, el sector de l’edificació suposa més del 40% de la demanda d’energia final a Europa. Dintre d’aquest sector, la millora dels sistemes de calefacció i refrigeració en edificis constitueix un dels majors potencials d’estalvi energètic. Per aquest motiu és de vital importància explotar totes les oportunitats d’estalvi d’energia i d’incorporació d’energies renovables en el sector de l’edificació a Europa. Una de les iniciatives per a aconseguir aquest objectiu és, precisament, el programa GreenBuilding. Què és el programa Greenbuilding? GreenBuilding és un programa de caràcter voluntari iniciat per la Comissió Europea l’any 2005. El seu objectiu és donar reconeixement públic, a nivell nacional i europeu, a propietaris d’edificis no residencials que estiguin disposats a implementar mesures que repercuteixin en estalvis substancials d’energia en els seus edificis (nous o existents). Les mesures a aplicar poden ser de diferents tipus: optimització del sistema de climatització, introducció d’energies renovables, millora de l’envolupant de l’edifici, optimització de la il·luminació, etc. El Programa GreenBuilding no es un procés de certificació sinó un programa voluntari de foment de l’eficiència energètica en edificis no residencials.

I el projecte GreenBuilding plus? En una primera fase pilot (2005-2006), la infrastructura per a portar a terme els objectius del Programa GreenBuilding es va implantar en diversos països europeus mitjançant el projecte GreenBuilding, finançat pel IEE (Intelligent Energy Europe) de la Comissió Europea. El projecte GreenBuilding Plus és la continuació d’aquesta primera fase pilot i, per tant, l’eina a través de la qual s’estan implementant de forma concreta els principis del Programa GreenBuilding en l’actualitat. Quins països europeus hi estan implicats? Els països participants en el Programa GreenBuilding són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Croàcia, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Portugal i Suècia. Com s’hi pot participar? Hi ha dues vies de participació i adhesió al programa:

1. Com a Soci (Partner)

- Es poden convertir en soci o partner de GreenBuilding els propietaris o arrendataris a llarg termini d’edificis no residencials que desitgin implementar mesures d’estalvi d’energia / energies renovables en els seus edificis. Aquests poden ser edificis nous o que han estat objecte d’una rehabilitació en els últims 5 anys. - Per a participar és necessari aconseguir un estalvi d’energia primària d’almenys el 25 % respecte al mateix edifici abans de la reformes o respecte a un edifici convencional, que compleixi la normativa legal vigent, per al cas d’un edifici nou. - Els passos a seguir per convertir-se en Soci de GreenBuilding estan detallats en la Guia del Soci. Bàsicament consisteixen en: • Realitzar una Auditoria Energètica (només en el cas d’edificis ja existents). • Desenvolupar un Pla d’Actuació descrivint les mesures d’estalvi d’energia previstes per a l’edifici i l’estalvi energètic que s’estima aconseguir.

Tag

4t trimestre 2009 [ 10 ]

• Lliurar l’Auditoria i el Pla d’Actuació al Punt de Contacte Nacional i a la Comissió Europea. Aquesta atorga la condició de Soci de GreenBuilding a l’entitat, si compleix amb els requisits establerts. • Informar anualment a la Comissió Europea de la implantació del Pla d’Actuació proposat.

2. Com a Entitat Col·laboradora (Endorser) - Poden convertir-se en entitats col· laboradores o endorsers de Green-

Building totes les organitzacions que contribueixin als objectius de GreenBuilding, és a dir, que promocionin i fomentin l’eficiència energètica en edificis no residencials a través dels seus productes o serveis. - Per a participar en aquesta modalitat és necessari haver ajudat a almenys un propietari / arrendatari d’edifici a convertir-se en Soci de GreenBuilding. - Els passos a seguir per convertir-se en Entitat Col·laboradora de GreenBuilding estan detallats en la Guia de la Entitat Col·laboradora. Principalment consisteixen en: • Desenvolupar un Pla de Foment descrivint l’abast i la naturalesa de les activitats que l’entitat durà a terme per fomentar l’eficiència energètica en els edificis i donar a conèixer el programa GreenBuilding. • Lliurar el Pla de Foment al Punt de Contacte Nacional i a la Comissió Europea. Aquesta atorga la condició d’Entitat Col·laboradora de GreenBuilding a l’entitat, si compleix amb els requisits establerts. • Informar anualment a la Comissió Europea de la implantació del Pla de Foment proposat. La participació en el projecte europeu és totalment gratuïta. El Grup d’Enginyeria Tèrmica Aplicada (CREVER) de la Universitat Rovira i Virgili, com a Punt de Contacte Nacional del projecte per a Espanya, s’encarrega de proporcionar tota la informació i assessorament necessari per a facilitar la participació

Sostenibilitat i la preparació dels documents per a la candidatura a GreenBuilding (pla d’actuació i/o de foment, sol·licituds…). Beneficis Els Socis i Entitats Col·laboradores, pel fet de participar, no reben cap tipus de gratificació econòmica per part de la Comissió Europea, però en canvi, per altra banda, obtenen les següents contrapartides: - Suport tècnic per a portar a terme les millores tècniques. - Reducció substancial de la factura energètica del seu edifici i, per tant, estalvi econòmic. - Contribució medi ambiental a causa de la reducció d’emissions de CO2. - Utilització del logotip del programa en els seus respectius edificis i documents, amb la finalitat de donar publicitat a la seva acció. - Reconeixement públic a través de fulletons, presentacions a Internet, catàlegs, articles de premsa, etc. que reverteix en un augment de l’interès per part dels clients i agents del sector.

Socis i entitats Col·laboradores de Greenbuilding al nostre país Actualment, el programa GreenBuilding a Espanya compta amb els següents Socis i Entitats Col·laboradores:

Socis

Organisme Soci

Edifici participant

La Vola

Ecoedifici Centre d’atenció primària Roger de Flor

Servei Català de la Salut

Fundación Hospital del Oriente de Hospital del Oriente de Asturias Asturias “Francisco Grande Covián” Bank of America Bank of America Croydon Hospital Virgen de las Nieves de Granada Servicio Andaluz de la Salud Área hospitalaria Juan Ramón Jiménez de Huelva Hernández Cabeza Hoteles SL Nap Hotel Hotel Jakue Hotel Jakue Coperfil Real State Group Logispark Meco Consejería de Empleo y Mujer de la Consejería de Empleo y Mujer Comunidad de Madrid Dirección General de la Mujer Banco de Sabadell SA Nau magatzem Polinyà

Entitats Col·laboradores: ESCAN / Coperfil Construcción / Levenger

CREVER-Grup d’Enginyeria Tèrmica Aplicada Universitat Rovira i Virgili, Tarragona

PER A MÉS INFORMACIÓ... CONTACTA’NS! El Grup CREVER s’encarrega de coordinar aquest programa a nivell nacional, assessorant i oferint informació tant tècnica com de funcionament del projecte: CREVER – Universitat Rovira i Virgili Joan Carles Bruno / Núria Quince Avda. Països Catalans 26 · 43007 Tarragona Tel: 977 257891 / 977257887 Fax: 977 559691 E-mail: juancarlos.bruno@urv.cat nuria.quince@urv.cat Web: www.crever.urv.cat Tota la informació sobre com participar en el programa GreenBuilding es detalla en les guies per a Socis i Entitats Col·laboradores, que poden descarregar-se de la web nacional del programa: www.crever.urv.cat/projectes_greenbuilding.php També, pot obtenir-se més informació i accedir a mòduls tècnics i altres guies (només disponibles en anglès), consultant la web europea del programa i del projecte: www.re.jrc.ec.europa.eu/energyefficiency/greenbuilding/index.htm www.eu-greenbuilding.org

Assessoria jurídica L’HORA DE LA VERITAT

ra és l’hora de la veritat en el sentit que és davant de les dificultats quan una persona o un professional pot demostrar que ell continua sent imprescindible i que continua sent necessària la seva intervenció en qualsevol dels sectors que operen dins del mercat. Per una banda, en l’àmbit de la construcció tenim el repte de les conseqüències de l’aturada econòmica i de l’existència d’un estoc considerable d’habitatges que no obtenen comprador i, per altra banda, tenim anunciades mesures enlluernadores per part dels òrgans de govern que proposen l’abaratiment dels serveis i, per això, proposen la supressió de tràmits que consideren entorpidors del sistema econòmic, com el Visat o la pròpia existència dels Col·legis professionals. Per això dic que ara estem o estarem davant de l’hora de la veritat.

En primer lloc per veure com des del propi Col·legi i els òrgans de representació, com el Consell o el Consejo General de Arquitectura Técnica de España, es pot fer alguna cosa més que esperar que el BOE ens comuniqui les decisions preses pels governants i, per altra, establir mesures de xoc, mesures imaginatives per poder facilitar a tots els col· legiats un trajecte més dolç per salvar les conseqüències negatives de la crisi que tan fort ha envestit a tots els agents que intervenen en el sector constructiu. En aquest sentit tant el Col·legi com els altres organismes de representació

Tag

4t trimestre 2009 [ 11 ]

han de poder assumir les seves pròpies competències i les seves responsabilitats, retornant als inicis històrics que fonamenten la seva existència: L’actuació gremial i de clara protecció als aparelladors i als arquitectes tècnics, explorant, si és necessari, les possibilitats que pot donar al col·lectiu el reconeixement acadèmic com a nous Enginyers de l’Edificació com un nou camp, no per explorar sinó per consolidar l’experiència professional adquirida durant tant temps. Per això ara és l’hora de la veritat en la qual ningú es pot confiar i adormir. Crec sincerament que estem en un moment històric, complicat però que pot ser decisiu si s’agafen les regnes amb decisió i amb ganes de supervivència i superació personal i, sobretot, col·lectiva de voler CONTINUANT SENT. F. Xavier Escudé i Nolla Lletrat Assessor

Assaig Una nova arquitectura per al tercer mil·lenni Niñerola i Arquigrup proposen un canvi radical en el paradigma de l’arquitectura actual i passada, buscant una bellesa més interior que exterior, l’autosuficiència energètica i la utilització d’energies subtils invisibles.

luís Niñerola Cornado i el seu estudi Arquigrup han redactat un assaig de Nova Arquitectura per al Tercer Mil·leni, que es desdobla, d’una banda, en una disquisició teòrica fruit d’un disseny i una reflexió i, de l’altra, en una proposta pràctica que neix de l’experiència de molts anys i milers de projectes executats. La proposta on es concreta la filosofia d’aquest novedós assaig és el projecte d’estructura emblemàtica ‘La flama de l’amor” (The flame of love), un gratacel per als Emirat Àrabs Units. Aquest és un edifici cent per cent ecològic mitjançant la utilització d’energies denses (sistemes de cogeneració), energies netes (amb emissió cero de gasos nocius) i d’energies positives (eòliques sense impacte visual, fotovoltaiques i tèrmiques). I, a més un “edifici còsmic”, segons un terme del propi Niñerola, el qual posa èmfasi també en les “energies subtils positives”, que faran que l’edifici sigui un ser material i també energètic, amb influències positives en la nostra salut física i psíquica i el nostre benestar. ‘La llama de la Tierra’ i la Nova Arquitectura representen un canvi radical amb relació a molts dels paràmetres dels edificis actuals, doncs pot produir més energia que consumir-ne. Un pas històric El cos humà, els animals, les plantes... i l’Univers consten de dues parts ben diferenciades, però que formen un tot inseparable: a) Una part física-material-biològica. b) Una part psíquica, anímica, espiritual i d’energies subtils. L’arquitectura i les seves formes arquitectòniques des d’antic fins als nostres dies estan basades en la bellesa exterior, és a dir en el tríptic física-matèria-

“La flama de l’amor”, estructura emblemàtica i també metàfora de llum, aire, aigua, terra, foc, i d’energia. Detall exterior nit amb enllumenat

forma. En cultures com la grega, l’home i la natura marquen aquest paradigma. Un altre exponent és la gran influència de l’escultura i la imatge escultòrica en l’arquitectura. Per no dir, al segle XX, la fotografia, l’enginyeria i altres disciplines. Potser hem arribat a la màxima plenitud d’aquesta Arquitectura de l’Estètica, la Originalitat, la Autorreferència, l’Arquitectura Icònica, el Càlcul d’Estructures, els Sistemes de Construcció. Segons Lluís Niñerola, cal fer un pas a una “Arquitectura amb Consciència i Esperit”, que treballi amb les energies subtils abans esmentades. “Per a això –subratlla– comencem coneixent l’Esperit de forma tan àmplia com coneixem la matèria física i la nostra forma exterior, ja que cada material i cada ésser viu tenen la seva pròpia freqüència i entren

Tag

4t trimestre 2009 [ 12 ]

en ressonància amb la dels altres”. “Així –afegeix– un edifici es converteix en un ésser viu que transmet permanentment les freqüències dels conceptes, emocions, vivències, etc., dels seus pobladors, i també del material utilitzat en la fabricació i la decoració”. Sincretisme Per arribar a aquesta proposta sincrètica (que integra diversos sabers i sensibilitats), Lluís Niñerola destaca com a antecedents personals: el seu factor biogràfic amb un fort pes d’una bella i educadora natura en la qual se sent molt integrat (la Galícia dels boscos de la seva infància, el mar i la terra de Cambrils i el Camp de Tarragona: els seus paisatges actuals). Segons aquest, no acabem prou bé de llegir la natura, no deixem que aquesta sigui el seu curs.

“Només cal veure el disseny de jardins i urbanitzacions”, ens adverteix. “Tot no té per què racionalitzar-se i domesticar-se”, reflexiona. “La natura és molt sàvia”, sentencia. Tampoc podem obviar en la trajectòria d’aquest assagista que proposa una Nova Arquitectura: la seva trajectòria laboral en la construcció des de la base (de paleta a aparellador i cap d’obra); els més de tres mil projectes realitzats com a arquitecte tècnic en construcció; la irrefrenable vocació artística des de la música al disseny; les seves lectures del doctor Gerber (i la curació via cossos energètics subtils), de Masaru Emoto (i l’ecologia de l’aigua) i de Roberto Zamperini (i l’estructura invisible al cos), i altres que han estudiat “les altres energies”. Però, sobre tot, el pressentiment i el convenciment que el pensament i la memòria regeixen el cos físic i per extensió l’arquitectura. Tot és Un. Els interessats en aquest assaig sincrètic, podem consultar-lo a la Biblioteca del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació a Tarragona. Manuel Rivera Redacció TAG

Vista general de l’edifici gratacel “La flama de l’amor” i el seu entorn. Imatge virtual que representa una urbanització als Emirats Àrabs Units

Tag

4t trimestre 2009 [ 13 ]

Accessibilitat Model de detecció de barreres Model, metodologia de treball i actuació que ha seguit en la detecció de barreres arquitectòniques en espais públics la Fundació Tarragona Unida per l’edició d’una guia d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda METODOLOGIA Accessibilitat es el conjunt de característiques que ha de disposar un entorn, producte o servei per ser utilitzable en condicions de confort, seguretat i igualtat per totes les persones i, en particular, per aquelles que tenen alguna discapacitat. Aquesta es la proposta sobre la definició actual d’accessibilitat que fa la Secretaria General d’Assumptes Socials del Ministeri de Treball en el Pla d’accessibilitat 2003-2010 i que vol considerar la varietat d’entorns i situacions en què s’ha de fer efectiva la participació en igualtat de condicions de totes les persones, així com la diversitat de necessitats d’aquestes. El principi de igualtat efectiva de drets suposa que les necessitats de totes i cada una de les persones són de igual importància, que el respecte a la diversitat humana ha de inspirar la construcció de les societats i que s’han de utilitzar tots els recursos disponibles per a garantir que tots els ciutadans disposin de oportunitats iguals a la hora de participar en la vida social1. Compartir aquesta voluntat de millorar l’entorn urbà així com els diferents espais i edificacions que el confor-

men, és el que ha portat, després d’un dilatat temps de converses, al COAATT i l’Ajuntament de Cambrils, a través de la Fundació Tarragona Unida i el Departament de Politiques Socials, respectivament, a la signatura del conveni entre ambdues entitats en el que es regulaven les bases de col·laboració per a dur a terme iniciatives encaminades a la supressió de barreres arquitectòniques al municipi d’aquest ajuntament. Col·laboració que es va iniciar amb l’encàrrec de la nova edició de la Guia d’Accessibilitat de Cambrils per a persones amb mobilitat reduïda, la qual va ser presentada el passat 8 de Juny i distribuïda a partir d’aquesta data. La idea ha estat que aquesta nova edició fos quelcom més restrictiva que l’anterior, el que significa, una vegada feta la valoració, incloure tan sols els establiments que són totalment adaptats, els que ho són en part i els practicables, descartant els que són inaccessibles. Previ al procés corresponent al treball de camp que corresponia a la detecció de barreres arquitectòniques i valoració, era necessari material que havia de servir de suport d’informació i que permetés establir uns criteris previs perquè les valoracions es portessin a terme dins un mateix context i criteri, i que permetés, al mateix temps, qualificar els llocs, espais, edificis, etc en igualtat de condici-

ons i que havia de facilitar la selecció final per formar part de la publicació de la Guia que es volia aconseguir. D’aquesta manera i de forma simplificada per fer-ho més entenedor, aquesta preparació prèvia va consistir o contenir les següents fases i/o aspectes: • Recopilació i estudi de normativa vigent que havia de servir com a base per a establir els diferents criteris de qualificació de l’accessibilitat, una vegada identificades les barreres arquitectòniques. (Decret 135/1995 de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.)

• Disseny i preparació dels documents

de treball:

- Detecció prèvia de barreres i valoració “in situ” dels diferents llocs, check list. - Registre de resultats, pdf on queden enregistrades les dades de l’establiment, el grau d’accessibilitat dels seus espais i on es mencionen breument, si és el cas, les barreres detectades. - Proposta de millora amb indicació dels suggeriments per eliminar les barreres arquitectòniques detectades.

• Selecció dels col·laboradors i partici-

pants en el projecte.

Es va comptar amb 3 estudiants d’arquitectura tècnica i una arquitecte tècnic, als quals s’hi va afegir, com a qüestió innovadora pel que significava el seu camp professional i àmbit d’actuació, una terapeuta ocupacional. Aquesta és una disciplina socio sanitària que s’encarrega entre d’altres coses, de detectar, valorar, analitzar i assessorar sobre la supressió de barreres arquitectòniques així com d’adequar els entorns físics de les persones per ajudar-les a adquirir el coneixement, destresa i aptituds necessàries per desenvolupar les tasques diàries requerides i aconseguir el màxim d’autonomia i integració social. 1 Nota recollida de la Resolució del Consejo sobre la igualdad de oportunidades de las personas con minusvalía.

Tag

4t trimestre 2009 [ 14 ]

Accessibilitat

Aquest treball ha representat una novetat, ja no en la idea en sí, sinó en la forma de plantejament, l’equip multidisciplinar que hi ha participat, el resultat gràfic i informatiu obtingut. A això s’ha de afegir el plantejament d’un conjunt de propostes de possibles millores per

Valoració entorn exterior Cinema Rambla de Cambrils

Tag

4t trimestre 2009 [ 15 ]

SOCIAL

EQUIPAMENT

Urbanització

Edificació

PLATJA

Les barreres físiques troben la seva màxima expressió en alguns dels següents sectors: Edificació, urbanisme i transport. A més, existeixen barreres d’informació i comunicació que poden materialitzar-se en altres serveis i tecnologies. Aquests grans sectors són els que es veuen recollits a la diferent normativa autonòmica d’accessibilitat com a grans àrees en les que s’ha de eliminar les barreres arquitectòniques.

PARC

• Disseny i maquetació Guia. Es va triar un format de dimensions reduïdes i manejable amb un disseny interior seguint els criteris de colors, contrast, grandària de lletres i simbologia de fàcil lectura i comprensió, per a persones amb dificultats visuals i cognitives, respectivament. Inclou el plànol corresponent amb els símbols indicatius dels llocs i espais d’interès dissenyat seguint el mateix criteri de la Guia que el conté.

ACTUACIÓ

- Campings

CULTURAL

16 104 15 7 13 26 9 5 9

Privat

CÀMPING

QUANTITAT

SECTORS SOTMESOS A ESTUDI D’ACCESSIBILITAT - Centres culturals esportius i recreatius Administració - Centres i serveis sanitaris i socials - Equipaments de l’administració pública - Restaurants Privat - Hotels - Parcs Administració - Platges

RESTAURANT

HOTELS RESTAURANTS > 50 places RESTAURANTS < 50 places CAMPINGS CENTRES CULTURALS, ESPORTIUS I RECREATIUS CENTRES I SERVEIS SANITARIS I SOCIALS EQUIPAMENTS DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA PARCS PLATGES

És un camp molt ampli el de les barreres, les podem trobar en qualsevol dels sectors, abans anomenats i a més, agreujades, segons el tipus i grau de discapacitat, física, auditiva, visual, etc, que pugui tenir una persona, fent-se en aquest cas, més o menys evidents. Per això en el treball realitzat per a la elaboració de la Guia d’accessibilitat de Cambrils, per les circumstàncies i necessitats estudiades prèviament, es va limitar la intervenció a l’entorn i espai urbà i de l’edificació amb la detecció dels elements que representaven barreres de tipus físic a les persones amb mobilitat reduïda.

Itinerari ext.

Mobiliari urbà

HOTEL

ITEMS DESCRIPCIO

la supressió de les barreres arquitectòniques i les possibilitats que aquesta informació detallada representa a diferents nivells. Personalment, com a coordinador del conjunt del treball i en particular “in situ” m’ha permès veure de primera mà, sobre el terreny, que significa detectar barreres arquitectòniques professionalment i viure el que aquestes signifiquen de primera mà. Una qüestió, aquesta última, viscuda a diferent alçada de la que normalment estic acostumat a viure i veure el meu entorn, però que cada vegada, per la meva condició, m’hi sento més a prop. L’accessibilitat és una característica bàsica de l’entorn a construir. És la condició que possibilita el poder arribar, entrar, sortir i utilitzar les cases, tendes, teatres, parcs, llocs de treball, etc, el que permet a les persones no sentir-se excloses de la societat per motius de disseny arquitectònic. Les barreres són una negació a l’accessibilitat i no es pot parlar d’accessibilitat sense reflexionar sobre les barreres, la seva concepció, tipus i significat. Si l’accessibilitat és el desig que volem i esperem, la part positiva és perquè la barrera es allí, present i protagonista en el nostre entorn.

Sectors Urbans

Aquesta professional es va centrar especialment en els edificis i instal· lacions de l’administració pública realitzant, en concret, un informe detallat del Casal de la Gent Gran i el Museu de les Tres Eres on es contemplava la detecció de les barreres arquitectòniques, no tan sols referents a la mobilitat, sinó a d’altres possibles deficiències sensorials i/o cognitives. I en la visita de valoració a hotels, oferint directament informació detallada de possibles alternatives, basades en ajudes tècniques, per la eliminació de les barreres arquitectòniques a les cambres higièniques i altres espais del recinte. • Distribució del treball de camp. El total de 204 llocs a valorar, que anomenem ITEMS, es van distribuir en diferents zones d’actuació, independentment dels tipus d’edificació o espai de que es tractés. La preparació prèvia d’aquest apartat, en concret, va suposar un estalvi de temps que va permetre que tot el treball de camp es pogués finalitzar en el curt termini de 12 dies, del 4 al 15 d’abril

Accés

Rampa

Servei wc

Cambra wc

Aparcament Escales Menjador

Dormitori

Ascensor

Interior

Mobiliari

Piscina

X X

Restaurant

Supermercat

Accés platja

Assistència

Vestidor

Dutxa

Aquests sectors es varen subdividir, a la vegada, en el que podem anomenar subàrees o subsectors, és a dir

Accessibilitat unitats funcionals més homogènies per facilitar la detecció visual i valoració de les barreres arquitectòniques, permetent d’aquesta manera perfilar millor tant els problemes com les possibles solucions, a un nivell bàsic, atès el tipus d’intervenció realitzada per les característiques i significat del projecte. El Codi d’accessibilitat estableix amb claredat quines són les normes i condicions per poder considerar un espai adaptat, segons es tracti d’edificació o espai públic (urbanisme) i això és el que ens va permetre, segons la detecció prèvia de les barreres arquitectòniques observades, la valoració i qualificació posterior que es va poder fixar a cada un dels subsectors del lloc valorat i en definitiva a l’edifici, establiment i/o instal·lació considerats. Tot i no ser exactament idèntiques a les que es defineixen dins el Codi d’Accessibilitat, les que es detallen tot seguit són les definicions a les que hem arribat, de forma consensuada, per definir els diferents nivells d’accessibilitat dels espais i ajustar-les als criteris i forma d’actuació que hem seguit fidelment per realitzar aquest treball. Un consens establert des del vessant tècnic, per un costat, i l’aspecte sociosanitari per l’altre, de la mà d’una professional terapeuta ocupacional, amb el suport i col·laboració de la qual, penso que hem pogut treballar i transmetre, amb el resultat final del treball, un nivell de qualitat força interessant. ADAPTAT Espai físic o element de l’entorn accessible, que permet l’ús per a la marxa o desplaçament amb total independència i seguretat als usuaris de cadira de rodes o altres ajuts tècnics. PRACTICABLE Espai físic o element de l’entorn que, tot i no ser adaptat, permet el seu ús per a la marxa o desplaçament amb cert esforç o grau de dificultat de forma autònoma als usuaris de cadira de rodes o altres ajuts tècnics. INACCESSIBLE Espai físic o element de l’entorn que per les seves característiques de disseny NO permet l’ús independent i segur per a la marxa o desplaçament a les persones usuàries de cadires de rodes o d’altres ajuts tècnics. CONVERTIBLE Espai o element inicialment inaccessible o practicable però que amb una remodelació, segons els paràmetres d’accessibilitat, permet ser transformat en adaptat.

Conclusions Per a molts, pel que he pogut veure sobre el terreny, l’eliminació d’un desnivell existent en un espai es limita a formar un element (rampa) que uneixi el punt més baix amb el de més amunt, si es possible amb la distància més curta. Això dóna com a resultat en la majoria dels casos, inclús llocs públics, una rampa “llançadora” que no té res a envejar a cap dels aparells acrobàtics del Circ du Soleil. És a dir, amb un disseny i acabat molt adients perquè qui sigui atrevit i es vegi prou valent per utilitzar-la, s’arrisqui a ser inclòs , almenys temporalment, dins el gremi o padró de persones amb mobilitat reduïda, perquè el més probable es que acabi, com a mínim, en mans del traumatòleg. Que el servei higiènic necessita unes barres de suport. Cap problema, un forat aquí, un altre allí i tenim la barra que fa falta penjada. Però a la alçada i distància incorrectes, es clar. Pot ser amb sort, fins hi tot, no “balla” També es just que mencioni en els crèdits d’aquesta conclusió els “altres” serveis higiènics que, tenint la fortuna de disposar de l’espai interior de maniobra i apropament als equips sanitaris, s’han convertit en magatzem de gènere del local o en el vestidor del personal que treballa en l’establiment. O sigui, que l’espai interior de maniobrabilitat ha desaparegut i el que havia de ser ja no és. Aquests són uns petits exemples del seguit d’irregularitats que es poden trobar als diferents espais valorats. Res important pot semblar, però el suficient perquè signifiqui que una persona amb mobilitat reduïda ja no hi pugui tenir accés i es vegi privada del seu dret. S’aprecien, en alguns casos, bones intencions per eliminar les barreres arquitectòniques però els exemples anteriorment mencionats demostren que s’hauria de acudir i acceptar rebre l’assessorament tècnic en unes circumstàncies o terapèutic en d’altres per tal de detectar les barreres i obtenir les solucions més encertades per eliminar-les de manera que la solució escollida transformi el lloc en un espai adaptat, és a dir que, com a tal permeti el seu ús per a la marxa o desplaçament amb total independència i seguretat als usuaris de cadira de rodes o altres ajuts tècnics. En resum, considero que es destacable el baix nivell general de accessibilitat en tots els sectors, en uns més

Tag

4t trimestre 2009 [ 16 ]

Disseny de rampa amb pendent excessiu

Servei higiènic utilitzat com a vestidor. S’ha tret la barra abatible que en altres, però per a “consol” dels responsables dels llocs valorats, res que s’allunyi de la mitjana estatal. Potser d’altres poden pensar que hi ha molt de fet i guanyat en aquest aspecte, però això seria caure en un error si tenim en compte i ens permetem, per un moment, reflexionar amb el grau d’accessibilitat detectat en que s’han trobat els diferents espais valorats i ho comparem amb el desenvolupament normatiu i criteris tècnics que han de complir els elements que component les edificacions i altres espais perquè puguin ser catalogats d’accessibles. Això portaria a reafirmar que la causa principal dels problemes d’accessibilitat (presencia de barreres) es deu més a l’absència de una presa de consciència generalitzada de l’objectiu del “dissenys per a tots” que a la inexistència o defectes en la normativa d’aplicació, o a la falta de criteris tècnics de la mateixa.

Accessibilitat Resultat preliminar de les valoracions

SANiTARi i SOciAl (19)

Percentatge

53%

60% 50%

Adaptat

42%

40% 30%

Practicable

20%

10%

Inaccessible

ADAPT.

PRACT.

INACCE.

Nivell accessibilitat

HOTElS (13)

46%

62%

70%

46%

45%

50%

40%

50%

35%

40%

30%

23% 15%

20% 10%

10%

5% 0%

ADAPT.

PRACT.

Percentatge 47% 40%

45%

INACCE.

PARcS (4)

57%

Percentatge

50%

60% 50% 45% 40%

35%

40%

35%

29%

30%

30% 30%

25% 13%

20%

15% 10%

25% 20%

14%

15% 10%

10%

5% 0%

PRACT. Nivell accessibilitat

50%

40%

20%

ADAPT.

cAMPiNGS (7)

RESTAURANTS (105)

50%

INACCE.

Nivell accessibilitat

Percentatge

22%

20%

15%

20%

22%

30%

25%

30%

56%

60%

50%

60%

40%

AdMiNiSTRAciÓ PÚBlicA (9)

cUlTURAl i ESPORTiU (13) Percentatge

Percentatge

ADAPT.

PRACT.

INACCE.

Nivell accessibilitat

Mentre es continuï dissenyant i construint sense un nivell previ de conscienciació i manca total d’acompliment de la normativa, difícilment es podrà millorar el percentatge dels espais adaptats. Sempre hi hauran edificacions “recents” que tard o d’hora s’hauran de incloure en programes i plans d’actuació per millores de l’accessibilitat. Amb el fàcil que resultaria, amb la normativa que existeix, fer-ho millor des del començament!!! Em permeto recordar com a fet destacable, alguns apartats establerts en el Codi d’accessibilitat, vigent des de 1995

Títol III Mesures de control Art 15

Llicències i autoritzacions municipals El compliment dels preceptes d’aquesta Llei serà exigible per a la concessió de les preceptives llicències i autoritzacions municipals.

5% 0% ADAPT.

PRACT.

INACCE

Article 16 Visats dels projectes tècnics

Els Col·legis professionals que tinguin atribuïdes competències en el visat dels projectes tècnics necessaris per a l’obtenció de les llicències a què fa referència l’article 247 del Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, denegaran els visats si els projectes contenen alguna infracció de les normes sobre supressió de barreres arquitectòniques

Títol V Disposició addicional tercera

Els plans d’adaptació i supressió de barreres arquitectòniques que disposa aquesta Llei seran elaborats per les corresponents administracions públiques en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Aquests Plans seran revisats cada cinc anys i realitzats en un termini màxim de quinze anys. És evident que en el decurs dels anys han augmentat considerablement les mesures de foment per a l’eliminació de les barreres arquitectòniques però de

Tag

4t trimestre 2009 [ 17 ]

ADAPT.

PRACT.

INACCE.

Nivell accessibilitat

res serveixen per augmentar les expectatives de millora si paral·lelament els “forats” o punts febles que representen determinats tràmits no s’arreglen i es compleixen com cal. Vull mencionar, per acabar, que és important mantenir viva una línia d’actuació en aquest aspecte i sobre la que s’ha de continuar incidint, amb independència del sector que es tracti. • Conscienciació, formació i promoció • Normativa, normes tècniques i guies • Plans i programes • Promoció de la investigació i qualitat Lluís Roig Arquitecte tècnic Fundació Tarragona Unida

Notes: - -

Pla d’accessibilitat 2003-2010 L’accessibilitat a España. Diagnòstic i bases per a un pla integral de supressió de barreres arquitectòniques.

Accessibilitat ACCESSIBILITAT!!

Quelcom més que la supressió de barreres arquitectòniques. Una visió des de la teràpia Ocupacional Malauradament, quan es parla d’accessibilitat, es tracta de manera parcial, ja que única i exclusivament es valora a partir de la presència o no de barreres arquitectòniques sense contemplar la resta de barreres existents (barreres de la comunicació, del transports,…). Criteri de valoració, que des de la meva perspectiva i experiència professional és erroni i discriminatiu. La su-

pressió de les barreres arquitectòniques

com a mesura única de disseny de l’entorn i promoció de l’accessibilitat és insuficient donat que només afavoreix l’autonomia i possibilitat d’ús segur i adequat dels serveis i recursos comunitaris a un perfil en concret de discapacitat: les persones amb mobilitat reduïda i els usuaris de cadires de rodes (discapacitats físics), no valorant ni incloent les necessitats d’altres col·lectius amb situació també de discapacitat, ja sigui aquesta de naturalesa psíquica o sensorial. Seria necessari incorporar l’accessibilitat integral en el disseny per a aconseguir espais, elements, medis de transport i sistemes de comunicació aptes per a totes les fases i circumstàncies de la vida, ja que promoure l’accessibilitat no és únicament una necessitat de les persones amb discapacitat permanent, sinó que és una avantatge i un benefici per a tots els ciutadans en general. Per tal de treballar per l’accessibilitat integral, tenim al nostre abast dues actuacions bàsiques, ambdues són diferents, però a la vegada complementàries. La primera d’elles és el disseny universal dels entorns i els productes, que conté com a idea fonamental dissenyar l’entorn de manera que aboleixi la necessitat de construir un segon entorn paral·lel per a les persones amb discapacitat. Es basa en construir espais i dissenyar productes i serveis que puguin ser utilitzats per totes les persones, independentment de la seva capacitat funcional. La segona actuació és la inclusió d’ajuts tècnics. Actuació necessària donada la heterogeneïtat de la discapacitat. Són productes i serveis específics per donar resposta a necessitats també específiques. Ambdues actuacions es cataloguen com a complementàries perquè les necessitats dels usuaris d’un mateix producte o servei obliguen a un disseny el més general possible, que a la vegada, requereix anar acompanyat de dispositius (ajuts tècnics),

que poden estar integrats o no al disseny general per donar resposta a les necessitats específiques i individuals davant les discapacitats greus. Únicament partint d’aquestes premisses podrem contribuir a que tots els ciutadans gaudeixin d’una major qualitat dels serveis oferts, a la vegada que es facilitaran els desplaçaments, l’accés, la comprensió dels continguts de la informació escrita i visual, i la integració de qualsevol persona al teixit social, evitant l’aïllament i la marginació en la que poden veure’s sotmeses. Voldria rescatar, arrel de l’experiència viscuda durant la realització de l’estudi de camp per a col·laborar en la creació de la nova guia d’accessibilitat del municipi de Cambrils, tres aspectes que considero prou importants per a compartir-los donades les repercussions que aquests tenen sobre el grau d’autonomia i capacitació d’accés i ús segur als serveis, recursos i activitats ofertes per la comunitat, a les persones amb discapacitat. 1. La manca de rigor en les actuacions de supressió de barreres arquitectòniques, la qual cosa crea situacions de risc innecessàries per a la integritat física de les persones que en són usuàries.

2. L’entorn i material discapacitant en sí i per sí mateix. Un entorn, servei o re-

curs inapropiat en el seu disseny dona lloc a l’increment del grau de discapacitat inherent en la persona ja en situació de discapacitat. L’individu veu reduïda la seva funcionalitat de base i la seva capacitat residual d’interacció amb el medi tan físic com social com a conseqüència directe d’unes instal·lacions i productes, estructural i ergonòmicament inadaptats. El disseny de l’entorn i la inexistència, imprecisió o mesures errònies dels petits detalls dels productes, reverteixen negativament en la capacitat, autonomia i seguretat de la persona usuària, creant situacions de risc i de dependència havent de demanar ajut quan altrament no la requeriria. Pastells ergonòmicament mal dissenyats i a una alçada inadequada, col·locació de barres de suport a les cambres de bany a distàncies, alçades o inclinacions no correctes, manca de manteniment o instal·lació no segura de les mateixes, panys de les portes inaccessibles, situació i disseny de la grifaria funcionalment discapacitant, col·locació d’ajuts tècnics inapropiats a dutxes i banyeres, absència dels mateixos en entorns que ho

Tag

4t trimestre 2009 [ 18 ]

requereixen, alçada útil insuficient de taules, forma i disseny de les potes de taules i cadires inaccessibles, cadires de material lliscant i sense presència de reposabraços, rampes amb manca de senyalització cromàtica i de canvi de textura, manca de sistemes auditius i lluminosos, passamans de longitud insuficient, alçades dels miralls inaccessibles, pes excessiu de les portes a manipular, tríptics i documentació escrita inaccessible, sistemes d’il·luminació insuficients, interruptors amb temporitzador allunyats de les zones d’abast, materials de revestiment vertical lliscants i reflectants..., el llistat podria ser interminable.

3. La manca de cultura de l’accessibilitat. Tot i ser evident l’existència d’una

major sensibilització i conscienciació social cap a la discapacitat, i la creixent disponibilitat legislativa sobre la matèria, la cultura de l’accessibilitat en tota la seva complexitat no arriba a la totalitat de professionals que treballem i prescrivim solucions al col·lectiu de persones amb discapacitat, i menys encara a la societat en general o als propietaris d’establiments públics, siguin de l’ordre que siguin. Procurar documentar-nos, incrementar aquest coneixement i voler aprendre i millorar a partir de l’experiència davant problemàtiques específiques e insòlites de discapacitat, resulta important, enriquidor i necessari per a, entre tots els professionals de les diferents disciplines que abordem aquesta temàtica, s’aconsegueixi una accessibilitat integral, contemplant no només les necessitats de les persones amb limitacions físiques sinó també atenent les necessitats de persones amb limitacions sensorials i psíquiques. Ja per concloure, dir que, entesa l’accessibilitat en relació amb tres aspectes bàsics de l’activitat humana: mobilitat, comunicació i comprensió, el que aquesta pretén és evitar i abolir qualsevol impediment o barrera que dificulti o no permeti el desenvolupament de les anomenades activitats de la vida diària. Aconseguir la màxima accessibilitat i suprimir les barreres és una necessitat per al col·lectiu de persones amb discapacitat temporals o definitives i també una millora del confort per a la resta de la població. Anna Pujol i Anguera Terapeuta Ocupacional

Rehabilitació La restauració del castell de Vila-seca (3) Anàlisi estructural i conclusions Aquest tercer article sobre la restauració del Castell de Vila-Seca continua parlant de l’anàlisi estructural del Castell i les seves conclusions, per tal de poder afrontar amb major seguretat una intervenció al Castell i amb el màxim coneixement de l’edifici de forma prèvia a l’execució de l’obra. METODOLOGIA DE L’ACTUACIÓ • Definició de l’estat actual de la fusta, de la seva geometria i de les tipologies patològiques existents, amb l’ajuda de les cales que s’hagin considerat necessàries. • Aixecament gràfic tant de la geometria i detalls constructius de forjats i coberta com de les lesions observades. • Realització d’una campanya d’assaigs destinada a conèixer la qualitat i el comportament dels diferents materials existents, així com la idoneïtat dels processos constructius emprats. • Comprovació numèrica de la capacitat portant dels diferents elements estructurals de fusta en l’estat d’ús futur. • Anàlisi de les causes de cada tipologia patològica a partir dels treballs descrits en els apartats anteriors. • Tot això porta a una sèrie de conclusions i recomanacions que corresponen a l’últim capítol d’aquest estudi. ASSAIGS I CALES Els assaigs efectuats en els elements de fusta de l’estructura han consistit bàsicament en: • Exploració superficial, mitjançant punxó metàl·lic, de la fusta per localitzar buits i desperfectes ocults. • Exploració superficial, mitjançant martell, de la fusta per localitzat buits i desperfectes ocults. • Extracció de testimonis cilíndrics, mitjançant trepant elèctric, de les zones amb possibles lesions o atacs xil·lòfags. • Determinació de la humitat de contacte mitjançant protímetre de punxes. Resumint les dades obtingudes dels diferents assaigs realitzats es constata un atac molt generalitzat sobre l’estructura de fusta, tant per part d’insectes de cicle larvari (anòbids-corc i cerambícids-

Vista general de la part superior de l’estructura de fusta de la coberta de l’edifici

corc gran) com per part d’insectes socials (tèrmits), en forma de restes d’antics atacs com en atacs plenament actius en el moment de les inspeccions. Les mesures d’humitats de contacte han resultat baixes (corresponents a zones seques) en tots els casos, ja que en el cas concret de les filtracions d’aigua de pluja feia molt temps que no plovia i en el cas de pèrdues d’aigua dels sanitaris i dels desaigües, aquests estan fora d’ús des de fa molt temps. ANÀLISI ESTRUCTURAL Es procedeix a l’avaluació de l’estat actual dels sostres del castell de Vila-Seca (Tarragona). Els sostres estan formats per bigues de fusta de diversa tipologia sobre les que es recolzen els paviments i els envans. Les dades utilitzades per aquesta comprovació s’han obtingut de les ins-

Tag

4t trimestre 2009 [ 19 ]

peccions i cales de definició realitzades. 1. Dades dels materials Donat que no es disposa de dades sobre les característiques reals dels materials, es suposaran les dades que a continuació s’indiquen: - Fusta massissa de pi amb classe resistent C18: - Resistència característica a flexió: fm,k = 180 kg/cm2 - Resistència característica a tallant: fv,k = 20 kg/cm2 - Resistència característica a compressió paral·lela: fc,0,k = 180 kg/cm2 - Mòdul d’elasticitat paral·lel mig: E0 = 9 kN/mm2 2. Càrregues considerades Per al desenvolupament del present informe es tindran en conta les càrregues

Rehabilitació

Detall de vàries de les bigues de fusta de la coberta que han hagut de ser reforçades amb elements metàl·lics que es mostren a continuació: - Sostre planta baixa: Pes propi fusta: 200 kg/m2/Sobrecàrrega d’ús: 300 kg/m2 - Paviment i envans: 150 kg/m2 - Sostre planta primera: Pes propi fusta: 300 kg/m2S / Sobrecàrrega d’ús: 300 kg/m2 - Paviment i envans: 150 kg/m2 - Sostre planta coberta: Pes propi fusta: 180 kg/m2 / Sobrecàrrega d’ús: 100 kg/m2 3. Geometria de l’estructura L’estructura horitzontal del castell està formada per diverses tipologies de sostre. Es dibuixa i es detalla la seva geometria, per plantes, les característiques de cadascuna d’aquestes tipologies. 4. Resultats de l’anàlisi En la definició actual es durà a terme la comprovació a resistència i deformació de les diferents tipologies de sostre que composen cadascuna de les plantes del castell. És important destacar que no s’ha tingut en compte una possible pèrdua de les propietats resistents de la fusta degut als efectes dels tèrmits o d’altres agents que amb el pas del temps hagin pogut degradar la fusta. ANÀLISI DE LA PATOLOGIA La realització de l’anàlisi es fa sota la premissa de que l’aparició de símptomes patològics representats per lesions (fissures, escrostonaments, humitats, etc.) ja siguin estructurals o no, han de quedar justificades per anomalies detectades a nivell de disseny i/o càlcul dels

elements afectats, limitacions dels materials, paranys comesos durant el procés d’execució, o falta de manteniment durant el seu ús. En principi es parteix de la consideració de que tota comprovació ajustada a un model contrastat en la normativa que defineix l’incompliment d’una disposició d’aquesta, justifica de per si l’aparició d’un dany. L’esmentada anàlisi es fa en base a les dades subministrades de projecte, la patologia observada i els estudis realitzats. A aquest respecte s’ha de refermar en el desconeixement del resultat final de l’execució d’alguns detalls constructius, pel que les observacions i assaigs realitzats han estat determinants per a definir l’obra realment construïda i procedir a la seva anàlisi, amb les limitacions lògiques, conseqüència del nivell d’exhaustivitat del mostreig efectuat. El sostre de la coberta és a quatre aigües format per 4 bigues principals de fusta de secció 40x35 cm. En el vèrtex on s’uneixen les 4 bigues existeix un pilar de fusta de 40x40 cm de secció el qual, al mateix temps, s’estintola sobre una jàssera de fusta de 40x40 cm de secció. Aquesta jàssera de recolzament es sustenta sobre murs de càrrega. L’estructura principal de cada costat de la coberta està formada ¡ per bigues de fusta de 22x22 c/110 cm recolzades sobre els murs de càrrega del castell i les bigues principals esmentades anteriorment. De l’anàlisi de la patologia observada i dels estudis, assaigs, anàlisi i comprovacions realitzats, es pot concloure amb el que a continuació s’indica:

Tag

4t trimestre 2009 [ 20 ]

En general es pot constatar que l’estructura de fusta de l’edifici presenta atacs generalitzats i importants d’insectes xilòfags de cicle larvari (carcoma i cerambícids) i, sobretot, d’insectes socials (termites), tant recents com plenament actius en el moment de les inspeccions. Aquests atacs, principalment els dels tèrmits, han ocasionat danys molt importants en alguns elements de l’estructura portant de l’edifici. CONCLUSIONS És important destacar la magnitud i l’abast dels atacs, que denota que aquests s’han estat produint al llarg de molts anys, ja que els diferents insectes han trobat un hàbitat molt favorable al seu desenvolupament, justificant-se així la importància de les lesions. Els atacs d’anòbids (carcoma) i de cerambícids (corc gran) són generalitzats i estan plenament actius en alguns casos concrets, fins i tot en el cas dels mobles, però no impliquen un dany estructural important. Els atacs dels tèrmits són, a part de generalitzats, importants en alguns casos concrets. S’han constatat atacs molt importants en algunes de les bigues més antigues del sostre de planta baixa i sobretot en les cobertes (cuina en sostre de planta primera i cobertes del cos central i de la torre annexa). Aquests atacs impliquen pèrdues de secció de fusta significatives i influeixen en algun cas en la pròpia deformabilitat dels sostres dels que formen part. Durant les visites d’inspecció realitzades, al marge de definir les caracte-

Rehabilitació

Vista general de les cales de definició del forjat tipus 5 de sostre de planta primera

rístiques i la importància dels atacs soferts pels elements de fusta, s’ha definit la geometria de l’estructura per tal de comprovar els coeficients de seguretat i les sobrecàrregues d’us per a una utilització pública de l’edifici després de la futura rehabilitació plantejada. De l’anàlisi estructural realitzada es desprèn que, com és lògic, una bona part de l’estructura no compleix amb els coeficients de seguretat que marca la normativa actual, ja sigui a flexió en uns casos concrets com a deformació en la major part dels casos. És important destacar que aquesta comprovació de l’estructura s’ha realitzat amb les seccions òptimes de fusta, sense tenir en conta les pèrdues provocades pels atacs constatats. És per això que, de cara a establir les recomanacions de reforç i/o enderroc que es descriuen a continuació, s’ha analitzat cada element considerant tant la capacitat portant com l’estat degradació al mateix temps. A partir de les conclusions extretes de l’estudi efectuat, es recomana la realització d’un projecte específic de rehabilitació, reparació i reforç de l’edifici que contempli, com a mínim, les següents actuacions prèvies al canvi d’ús plantejat: • L’important estat de degradació de totes les cobertes (sostre de cuina de

Vista general del recolzament d’una de les bigues principals de la coberta de la torre annexa, amb humitats i atacs de tèrmits

planta primera, coberta del cos central i coberta de la torre annexa) fan recomanable el seu enderroc, ja que els atacs fonamentalment de tèrmits i els podriments afecten de forma important a les bigues principals, a més de a les secundàries. • El projecte de rehabilitació haurà de contemplar l’eliminació de les causes que originen les humitats que afavoreixen els atacs xilòfags i els podriments. Donat que s’haurien d’enderrocar totes les cobertes, s’haurà de garantir l’estanquitat de les façanes i dels conductes de subministrament i evacuació d’aigües. • S’hauran de prendre les mesures necessàries per evitar el pas dels tèrmits des dels nius cap a l’interior de l’edifici, col·locant les trampes o mitjans necessaris. • La fusta que es pretengui mantenir s’haurà de protegir mitjançant injeccions de productes especials que eliminin els diferents atacs detectats i impedeixin un futur accés. • Si es pretén la restitució de les cobertes amb d’altres elements de fusta nova, aquesta s’haurà de tractar amb auto-clau o haurà de ser lami-

Tag

4t trimestre 2009 [ 21 ]

nada i protegida, de cara a garantir que no pateixi atacs de cap tipus. • Degut a la gran quantitat de fusta existent, s’haurà de redactar i complir un pla de manteniment exhaustiu de l’estructura, que estableixi un procés de protecció preventiva acotat i endreçat en el temps i permeti detectar nous atacs, cas de produir-se. Totes les actuacions de reparació, reforç i manteniment llistades en aquest apartat les hauran de dur a terme i controlar empreses i tècnics especialitzats. El proper article sobre la Restauració del Castell de Vila-Seca tractarà de les solucions adoptades per a la restauració de les cobertes del castell i els seus resultats finals.

Rubén Heras Tuset Miquel Orellana Gavaldà Arquitectes

Parts d’aquest article s’han extret de l’anàlisi estructural realitzat per l’empresa COTCA SA, a qui agraïm la seva col·laboració i en especial a Valentí Ródenas, arquitecte tècnic.

Rehabilitació FORMIGÓ ARMAT PER RESTAURAR Valoració de l’ús i els efectes del formigó armat com a tècnica de restauració en edificis històrics a l’Europa del segle XX

l formigó armat es va convertir en el material més emprat en la restauració d’edificis històrics a l’Europa del segle xx. Els seus principals usos en aquest àmbit van sorgir a França i Itàlia, al principi de segle. A partir dels anys cinquanta es va generalitzar aquesta tècnica de restauració a la resta d’Europa i després dels anys setanta, a Amèrica i Àsia. La confiança excessiva en el formigó, l’absència d’una teoria específica sobre el seu ús, i la manca d’estudi previ van provocar uns efectes negatius sobre els edificis en què es va actuar. A continuació s’analitzen les raons de com i per què el formigó armat esdevé tan important en la restauració patrimonial en aquest període, així com els seus efectes negatius sobre els edificis i el seu estat actual1.

Al principi del segle xx es va començar la pràctica generalitzada de substitució dels materials tradicionals per un nou material: el formigó armat L’interès d’aquesta investigació va sorgir d’observar la irrupció que durant el segle xx varen tenir els nous materials en la restauració. Al principi del segle es varen començar a produir grans canvis en la concepció estructural dels edificis històrics, en part com a conseqüència de la forma en què es varen intervenir. Es va començar la pràctica generalitzada de substituir els materials tradicionals per un nou material: el formigó armat. A aquest material se li atribuïen unes característiques especialment favorables: resistència, durabilitat, plasticitat, versatilitat, actualitat expressiva, major rapidesa de fabricació, control del material i disminució dels costos. Així, els motius de la seva difusió varen ser molt diversos: factors socials i històrics però, principalment, econòmics i tècnics. La confiança cega per una tècnica moderna va suposar transformacions com l’abandonament dels materials tradicionals, amb la consegüent pèrdua de mà d’obra qualificada, que va causar

Catedral de Reims, Francia (1906), Paul Gout A la primera fase d’actuació van introduir bigues de formigó armat al coronament de la façana principal per unir les dues torres i disminuir les tensions del rosetó l’oblit de com construir i restaurar edificis de fàbrica amb els materials d’origen (pedra, maó, fusta i morters de calç). Ignacio Garate estableix que “des del principi del segle xx es varen considerar obsolets l’ús de materials tradicionals com els morters de calç, el que en va provocar l’extinció de la mestria artesanal, agreujant encara més el problema”2. Per tant –poc a poc– els coneixements sobre la tècnica constructiva antiga es varen anar perdent i, com diu Luigi Sorrentino, “la gran difusió d’aquests nous materials va provocar l’abandonament de la pràctica de restaurar edificis de maçoneria amb maçoneria”3. Un altre factor que va influir perquè s’introduïssin els reforços de formigó va ser la poca resistència que es reconeixia a les estructures tradicionals. Es desconfiava de la seva estabilitat4: “Es pressuposa que les fissures i esquerdes en els edificis històrics indiquen un perill imminent per a la seva estabilitat, però això no és necessàriament així”5. En moltes ocasions, les esquerdes i les fissu-

Tag

4t trimestre 2009 [ 22 ]

Catedral de Reims, Francia (1945) Henri Deneux Per reparar els danys de la Segona Guerra Mundial es va fer servir el formigó armat en diverses zones. En la coberta aquest material va servir per “simular elements prefabricats”. A més que els pilars de la nau van ser reforçats amb injeccions de formigó res són una de les formes que té l’obra de fàbrica per “defensar-se”, fent articulacions que li permeten moure’s sense col·lapsar-se. La Carta d’Atenes de 1931 és el primer document internacional per a la protecció dels monuments. Per primera vegada es varen plantejar qüestions clarament tecnològiques a favor de l’ús del formigó armat. Específicament a l’article V s’esmenta: “Els experts aproven la utilització prudent de tots els recursos de la tècnica moderna per a la conservació dels edificis antics, i més especialment el formigó armat”. Les esquerdes i les fissures són una de les formes que té l’obra de fàbrica per “defensar-se”, fent articulacions que li permeten moure’s sense col·lapsar-se. Primeres intervencions amb formigó armat Durant la primera meitat del segle xx, el formigó armat té una doble funció. En primer lloc, conservar zones arqueolò-

Rehabilitació

Catedral de Tui, Reposició d’una nova coberta amb cèrcol i formigó armat en voltes del transepte, cimbori, capelles i naus del creuer. Com acabat final teula àrab

Catedral de Tui, Pontevedra, 1965-72. Pons Sorolla. Consolidació de les voltes del claustre. Introducció de cèrcol en els murs de la nau central, en el creuer i absis. Seguint els criteris d’intervenció dels anys setanta del llibre Ruinas en Construcciones Antiguas giques del mediterrani i, en segon lloc, actuar de recurs suprem per reconstruir edificis històrics durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. A França, i després a Itàlia, es troben les primeres intervencions amb formigó armat, al començament de segle. A França, el precursor en va ser Anatole de Baudot, deixeble de Viollet-le-Duc. Baudot va establir que: “No s’havia de témer les noves tècniques, ja que aquestes es basen en un millor sistema constructiu”6. El 1907, estava totalment a favor de les restauracions amb formigó, i afirmava: “Fins a aquests últims anys els treballs de restauració han consistit en millores parcials, sense que les modificacions reals s’hagin realitzat. Tanmateix, avui, gràcies al formigó armat, és possible emprar un remei absolutament eficaç. Aquesta admirable tècnica contribuirà a la conservació dels nostres edificis de l’Edat Mitjana sense canviar el seu esperit…”7. Els primers exemples d’usos del formigó armat a França varen ser: Paul Gout (1880) va reparar uns forjats amb formigó armat al Mont Saint Michel. Emile Brunet (1897) va col·locar una closca de formigó armat per sobre de les voltes i va reforçar el pòrtic nord de la catedral de Chartres. Anatole Baudot (1899) va consolidar els fonaments de l’església de Sant Nicolas de Blois.

Emile Brunet (1905) va col·locar al creuer un forjat de formigó armat a la catedral de Laon. Paul Gout (1906) va reforçar amb bigues de formigó armat les dues torres de la catedral de Reims i a la catedral de Beauvais (1906 – 1910) va substituir la coberta original per un forjat de formigó armat. En el cas d’Itàlia, l’ús del formigó armat es va centrar a solucionar problemes sísmics. La catedral de Messina, a Sicília, es va malmetre fortament pel terratrèmol del 28 de desembre de 1908. Francesco Valentí va realitzar el projecte de restauració estructural i la solució es va basar en “reconstruir integralment l’obra, amb la prèvia demolició de tots els murs perimetrals que havien suportat el sisme”, però amb la singularitat que la nova estructura portant fos realitzada amb formigó armat per satisfer la norma sísmica de 1909.

Les primeres restauracions amb formigó armat es realitzen a cegues i coincideixen amb l’èxit de la construcció moderna És important tenir present que els primers edificis històrics restaurats amb formigó armat “es realitzen a cegues i coincideixen amb l’èxit de la construcció moderna; aquesta confiança per la

Tag

4t trimestre 2009 [ 23 ]

Catedral de Tui, 1965. Vista del formigó en les voltes del claustre

Imatge del llibre Ruinas en Construcciones Antiguas. Detall del reforç en voltes amb llosa de formigó armat

nova tecnologia influeix en el fet que es traspassin alguns conceptes estructurals a la restauració”8. Després de la Segona Guerra Mundial, la immensa destrucció provocada “va generar que l’ús del formigó armat tingués un auge molt important per a la reconstrucció del patrimoni”9. Entre les raons principals varen destacar: els factors econòmics i la urgència amb què s’havia d’intervenir en els monuments. Les estructures de formigó armat estaven considerades materials de baix cost, rapidesa de fabricació i reforç excel·lent. A més, proporcionaven “l’avantatge de múltiples actuacions com: fusteries originals que estaven deslligades dels murs de maçoneria; reforç als elements estructurals, com arcs, voltes, cúpules i torres molt fetes malbé per les bombes; tensors dintre del mur per lligar-los; injeccions de ciment per fer més rígids els paraments, i elements decoratius deteriorats”10. En aquesta època la versatilitat que va oferir el recurs del formigó armat va afavorir les múltiples reconstruccions estructurals malmeses. Entre els principals exemples a Itàlia per a les reparacions de la guerra destaquen: l’església de San Lorenzo Fuori le Mura, a Roma, i l’església de San Francesco, a Viterbo, on es va emprar un enginyós sistema d’elements horit-

Rehabilitació

Templo de la Compañía, Puebla, Mexico. Danys després del sisme de 1999. La nau central va presentar esquerdes de fins 6cm. Aquesta església, als anys cinquanta, va ser intervinguda amb formigó (reconstrucció de cúpula i voltes). En aquest exemple es va comprovar que: “la resposta sísmica dels edificis històrics es significativament diferent dels edificis modernes; això es deu a las diferents formes i sistemes estructurals, així com a las diverses propietats dels materials.” (Meli, R. 2001)

Santa Maria Cosmedin, Roma. 1958. Els murs, les voltes i el campanar van ser intervinguts amb el sistema de cosits armats

Uxmal, Cuadrángulo de las Monjas. México. (2005). Danys a la majoria de les llindes reforçades amb formigó armat. Presència d’oxidacions, sals i carbonatació del formigó zontals i verticals, per tesar i col·locar a plom les parets. Un altre exemple va ser el pont de Verona, reconstruït segons la seva forma original; a l’interior tenia estructures de formigó armat i per l’exterior estava folrat amb maó. L’església de Santa Chiara, a Nàpols, va quedar molt malmesa; per això es va decidir buidar les pilastres per privar-les de la seva funció estàtica i reforçar-les a l’interior amb peces ocultes de formigó armat. A més,

es va reconstruir la coberta amb un forjat de formigó armat. A França, l’edifici més representatiu per a les actuacions de després de la guerra en què es va aplicar el formigó armat va ser la catedral de Reims. Henri Deneux va emprar el formigó per “simular elements prefabricats de la coberta; aquest nou material permetia fer un muntatge fàcil, mantenir l’aspecte original i baixar els costos per la dificultat d’aconseguir fusta”11. Es van substituir unes 1.200 bigues de fusta per bigues prefabricades de formigó i es varen reforçar els pilars mitjançant injeccions de ciment líquid. En el cas d’Espanya, un dels tècnics pioners en introduir el formigó armat en les intervencions d’edificis històrics va ser l’arquitecte tècnic López Collado12. El criteri a seguir era: “En l’actualitat, disposem de materials moderns que poden millorar la duració del monument i allargar-li la vida; per això a les zones ocultes empraren aquests materials”13. López Collado va escriure el llibre Ruinas en construcciones antiguas (1974). Aquest document es va convertir en el manual de restauració, a partir dels anys setanta i encara fins als noranta, per a la majoria d’universitaris i arquitectes interessats en la conservació del patrimoni espanyol. Era dels pocs materials que existia a l’època que proporcionava pautes a seguir en les actuacions dels edificis de fàbrica. Per tant, aquest llibre va tenir una gran difusió i influència en el sector de la restauració. Algunes de les solucions que proposa són: les voltes i els arcs “es podran reforçar emprant el formigó armat a zones no vistes; també, s’optarà per construir cèrcols i tirants, armar pilars de pedra, forjar cobertes i pisos, i reforçar interiorment murs amb aquest material”. En el cas de les cobertes de fusta, estableix que “no hem de repetir la coberta per una altra de fus-

Tag

4t trimestre 2009 [ 24 ]

ta, amb vida limitada i risc d’incendis; la substituirem per una amb elements i procediments actuals, com el formigó armat o metàl·lic, segons els casos i mitjans econòmics. Aquesta solució sí serà eficaç i duradora”14. Estableix que es justifica la introducció del formigó perquè “millora i assegura la permanència dels elements i l’edifici accepta aquests materials per a la seva consolidació”. Afegeix que malgrat que no siguin indispensables per a l’edifici “sempre s’han d’utilitzar reforços de formigó, encara que de moment no els considerem necessaris, ja que d’aquesta manera evitarem moviments que escurcin l’estabilitat en un futur pròxim a l’edifici”15.

Després de la Segona Guerra Mundial, la immensa destrucció provocada “va generar que l’ús del formigó armat tingués un auge molt important per a la reconstrucció del patrimoni” Els usos més emprats Els criteris d’intervenció més emprats varen ser: micropilotatges en fonaments16, reforços en contraforts, injeccions armades i resines epoxi en els murs17 i voltes, cèrcols als murs, malles armades a l’entredós i a l’extradós de voltes18 i cúpules, reforços en arcs19 i columnes, i reconstrucció de cobertes amb forjats de formigó armat. Les raons que varen dur a l’èxit i provocaren una generalització d’aquesta tècnica de restauració, a partir dels anys cinquanta, a Europa, i després dels anys setanta, a Amèrica i Àsia, varen ser les següents: confiança excessiva en el formigó, absència d’una teoria específica20 sobre el seu ús, influència dels mètodes de càlcul i fort avanç de la tecnologia com a signe d’actualitat.

Rehabilitació L’escenari propici per a l’expansió: una confiança excessiva en el material, l’absència d’una teoria específica de l’ús, la influència dels mètodes de càlcul i el fort avanç de la tecnologia Valoració de l’estat actual Desafortunadament, la durabilitat d’aquestes intervencions no va ser l’esperada, ja que a partir de la dècada dels vuitanta es va iniciar un ràpid procés de deteriorament en aquelles obres intervingudes amb formigó armat. Durant aquesta dècada, a la restauració varen començar a concórrer posicions contradictòries sobre la forma d’intervenir el patrimoni històric, el que va produir diverses alternatives sobre un mateix problema. D’una banda, va sorgir la tendència a recuperar les tècniques tradicionals i interpretar el comportament estructural dels edificis històrics. Un dels principals científics que tenia la intenció de recuperar les tècniques tradicionals que estaven ja oblidades i treballar amb materials tradicionals, evitant utilitzar mitjans invasius o materials inapropiats com el formigó o el ferro, va ser l’enginyer d’Italià Antonino Giuffrè. En la mateixa línia de rescatar les tècniques tradicionals es varen enfocar dos congressos, el de l’ICCROM a Roma (1981), on per primera vegada apareixen documents especialitzats que fan referència als problemes del ciment pòrtland a la restauració, i el de Salamanca (1984), on es van estudiar els problemes de l’alteració de la pedra i dels utilitzats, establint que: “Els morters de ciment pòrtland són incompatibles amb els morters de calç”.21 D’altra banda, i oposant-se al respecte de la tradicionalitat, es va continuar amb la pràctica generalitzada de l’ús del formigó sense reflexionar sobre la seva idoneïtat sinó més com una recepta apresa i amb una alta confiança per la seva tecnologia. Aldo Aonzo considerava aquest material “com l’instrument i la tècnica determinant a la restauració, com el mitjà constructiu modern, científicament controlable i necessari per a la conservació”.22 Sobre una de les tècniques més utilitzades, l’engrapament en murs i voltes, el 1988, l’arquitecte italià Paolo Marconi va dir: “Té una durabilitat dubtosa per possibles efectes més perjudicials que beneficiosos, ja que les oxidacions i disgregacions de l’armadura poden

Ca Michele delle Colonne, Venecia. Al 1960 es va reforçar amb forjats de formigó armat. AL 1995 per les nombroses esquerdes es va iniciar una recerca del estat de l’estructura. Es va verificar que la intervenció amb formigó armat: “va produir incompatibilitats amb la elasticitat que era necessari garantir per absorbir eventuals assentaments; es va poder concloure que l’estructura va ser alterada de manera irreversible”. (Lionello, 2000)

agredir l’estabilitat del mur que es volia reparar”23. Un altre problema que es va comprovar sobre aquest tipus d’intervencions, no sols a Espanya sinó a la majoria de països24, és que en gairebé totes el material va ser aplicat de forma excessiva, més com una moda que com una necessitat. Així ho expressa Javier Rivera sobre la intervenció de Luis Cervera Vela a la catedral de Valladolid, el 1974, on es “varen substituir amb formigó armat parts que no es trobaven excessivament malament, ja que era la moda a totes les catedrals”.25 Al final del segle xx es va començar a observar, en major grau, que les restauracions amb formigó armat, que es pensaven com a molt eficaces, no estaven superant la “prova del temps”26. Es manifestaven incompatibilitats amb els elements, tant per les característiques internes dels materials com pels errors d’execució de l’obra, atesos els problemes de la tècnica d’execució, la qualitat o la quantitat de material. És a dir, aquest període de prova ha servit com el millor instrument de mesura per conèixer i valorar l’efectivitat d’aquestes intervencions.

Oposant-se al respecte de la tradicionalitat, es va continuar la pràctica generalitzada de l’ús del formigó sense reflexionar sobre la seva idoneïtat i aplicant-lo de forma excessiva Efectes negatius En les primeres restauracions realitza-

Tag

4t trimestre 2009 [ 25 ]

La Alhambra. Granada (2002). Danys causats pels arrebossats executats amb ciment pòrtland als anys setanta, i la seva incompatibilitat amb els morters de cal originals

des amb formigó armat, durant els anys trenta i quaranta, a les zones arqueològiques del mediterrani, com el Partenó d’Atenes, i al patrimoni històric reconstruït després de la postguerra, a França i Itàlia, a partir dels anys vuitanta es varen començar a presentar múltiples patologies. En la majoria dels casos es va poder comprovar que existien fortes degradacions, despreniments entre els materials originals i el formigó, corrosió dels elements metàl·lics, i constant presència de sals, esquerdes i fissures. Una de les raons per les quals es varen produir aquests danys va ser l’oxidació del ferro i la carbonatació del formigó. Un altre factor que es va comprovar va ser que després de cinquanta anys d’aquestes actuacions, sí que es podia corroborar el comportament real de les restauracions: com s’havia comportat l’estructura antiga amb els nous reforços, l’envelliment de les pròtesis i la interacció d’ambdós materials dintre del context. En la dècada dels noranta va augmentar el nombre d’especialistes que desaconsellaven l’ús del formigó armat pels constants problemes que estava generant i que consideraven que aquesta tècnica no era tan durable, ni compatible, ni reversible ni autèntica com s’esperava amb les construccions antigues. L’arquitecte Antón Capitel, fent referència a l’aplicació de les tècniques de restauració diu: “No és suficient tro-

Rehabilitació bar una tècnica eficaç i impedir la ruïna d’un monument. També és necessari que aquesta tècnica no es produeixi en contra de la naturalesa dels valors tècnics d’aquest”. En podrien ser exemple els reforços estructurals amb formigó armat –un cèrcol– per a una fàbrica antiga del gòtic –la solució tècnica pot ser eficaç però ‘trairia’ el sentit estructural original, ja que en el gòtic la forma resolia per si sola el comportament mecànic i la seva voluntat d’expressió”27. No és suficient trobar una tècnica eficaç i impedir la ruïna d’un monument; també és necessari que aquesta tècnica no es produeixi en contra de la naturalesa dels valors tècnics d’aquest Sobre la durabilitat del formigó28 varen destacar tres tipus de patologies: la incompatibilitat fisicoquímica i la mecà-

nica. Els danys fisicoquímics varen estar representats per: porositat, erosió entre materials pel geldesgel, condensació a causa de la barrera de vapor que el formigó va causar, oxidació del ferro, carbonatació del formigó, sals solubles pel ciment pòrtland, atac dels materials tradicionals per la presència de sulfats i silicats, i reacció àrid-àlcalis. Les incompatibilitats mecàniques varen ser: fissures, esquerdes i retraccions per la diferència de rigidesa. Es va comprovar a la mostra representativa que la introducció d’aquests reforços va modificar substancialment el comportament estructural original ja que presenten formes de treballar diferents; en rigiditzar-les, aquestes estructures de fàbrica es tornen més vulnerables perquè són capaces d’absorbir els moviments, especialment els sísmics. Bàsicament, s’haurien de buscar altres alternatives i no aplicar-les com a receptes sinó com a solucions per a

cada cas, desmitificant els materials moderns, modificant la visió a curt termini de les actuacions i els hàbits dels responsables del patrimoni, introduint una metodologia sobre l’anàlisi dels danys “on es trobin la ciència, la història i l’arquitectura per avaluar el significat i les conseqüències de cada una de les alteracions i modificacions de la concepció original”29. Per això s’hauran de recuperar i assimilar les condicions sobre les tècniques tradicionals i entendre més el comportament estructural de la construcció històrica. Actualment, després de valorar la situació actual del formigó hem de limitar-lo, ja que una correcta elecció dels materials i la seva aplicació idònia evitarà majors alteracions del nostre patrimoni

12 Gabriel López Collado va ser l’arquitecte tècnic per excel·lència. Va treballar en el Servicio de Regiones Devastadas del 1939 al 1957. Després va ser una peça clau en el Servicio de Monumentos de Arquitectura. En acabar la guerra civil existien problemes tècnics i econòmics per resoldre les intervencions urgents. A Espanya es va produir el fenomen de múltiples reconstruccions “més d’estil i de forma”, basades a comprendre les qüestions constructives i les condicions d’estabilitat dels edificis històrics. Això va coincidir amb la resta d’Europa a la postguerra. 13 López Collado, Gabriel. 1984. Restauración de monumentos I. Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Sevilla. 14 López Collado, Gabriel. 1976. Ruinas en construcciones antiguas: causas, consolidaciones y traslados, pàg. 49. 15 López Collado, Gabriel. 1976. Pàg. 269 16 Palau San Carlos en Trujillo, Cáceres i església de la Concepción, Tenerife (1970). 17 Església de Santa Clara, Huelva (1973) i monestir Monfero, La Coruna (1971). 18 Colegiata de Toro, Zamora (1973) i Catedral de Tui (1969). 19 Catedral de Santiago Compostel·la (1970) i església de Santiago Jerez de Frontera, Cadis (1962). 20 Referint-se a la carència de principis teòrics, intervencions de forma empírica i aplicació de receptes. 21 Garate Rojas, Ignacio. 1994. Artes de la cal. 22 Aonzo, Aldo. Era el president de l’Associació Italiana Tècnica del Ciment quan va escriure el pròleg del llibre Restauro e cemento in architettura. CARBONARA, 1985. Itàlia. AITEC. 23 Garate Rojas, Ignacio. 1994. Artes de la cal, pàg. 282. 24 Aquesta forma d’intervenir amb formigó armat no sols es va generalitzar a Espanya, sinó en molts països, i el seu punt àlgid va ser del 1960 fins al 1990. Per això

vaig realitzar una anàlisi exhaustiva dins la tesi als arxius de l’ICCROM, on es va constatar que a gairebé tots els països d’Europa, a la majoria d’Amèrica i en alguns d’Àsia es varen registrar majoritàriament restauracions a través d’aquesta tècnica. En aquestes actuacions es destaca la gran influència del formigó, aplicat com una simple recepta de restauració, sense conèixer a fons el seu comportament, ni els possibles efectes, creient que era la millor solució per a tots els casos. Rivera, Javier. 1997. Patrimonio, restauración y nuevas tecnologías. Universitat de Valladolid. pàg. 153. El factor temps ha estat l’element primordial per valorar els efectes del formigó armat en la restauració, comprovant l’eficiència i utilitat. Un dels principals inconvenients és que aquest material experimenta amb el temps un deteriorament molt més accentuat amb els agents externs que els materials tradicionals executats. De fet, la calç té una considerable millora amb el pas del temps. González Capitel, Antón. 1996. “Ciencia y técnica especializada en la restauración de monumentos: problemas conceptuales y otros problemas”, en Ingeniería Civil. Sepulcre, Alberto. 1997 “Durant dècades va existir una indiferència cap al coneixement dels materials i tècniques constructives històriques, possiblement, perquè es pensava que la resistència i la durabilitat del formigó armat podia reemplaçar eficaçment els materials tradicionals, o simplement per desídia davant del predomini d’aquests nous materials”, en Consideraciones sobre los morteros para la consolidación de fábricas de edificios históricos, pàg. 85. Croci, Gorgio. 1994. “Per una metodologia d’anàlisi estructural” en Curs de diagnosi, patologia i intervencions en sistemes estructurals de parets de carrega. Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Mariana Esponda Cascajares Doctora arquitecta Col·laboradora i consellera de TRAC

NOTES 1 Esponda Cascajares, Mariana. 2004. Evolución de los criterios de intervención con hormigón armado en la restauración de edificios históricos en España, Méjico e Italia. Director: Doctor José Luis González MorenoNavarro. Universitat Politècnica de Catalunya. 2 Garate Rojas, Ignacio. 1994. Artes de la cal. Ministerio de Cultura. Instituto Español de Arquitectura. 2a edició, pàg. 298. 3 Sorrentino, Luigi. 1999. Comportamento sismico delle costruzioni murarie storiche. Cap. 4. L’opera di Antonio Giuffre: riflessioni sul restuaro strutturale nel novecento. Tesi di laurea. Universita La Sapienza, Roma. 4 Sobre l’arribada dels nous materials DÁgostino diu: “El formigó armat i l’acer, el desenvolupament de la teoria de l‘elasticitat i la idea del ‘marc rígid’ dels edificis moderns varen suposar que les construccions antigues perdessin el sentit d’unitat”. DÁgostino, Salvatore. 1994. The use of brickwork in the conservation and restoration of archaeological monuments. Proceedings of International Symposium. Ed. P. Vicenzini. Itàlia. p. 255. 5 Huerta, Santiago. 1995. Teoría, historia y restauración de estructuras de fábricas. Heyman Jacques. Espanya. 6 Mouton, Benjamin. 1997. Reinforced concrete in reinforcement structures. Monumenta, França, pàg. 56. 7 Pallot, Enric. 1997. Lútilisation du béton dans la restauration des monuments historiques. pàg. 50. 8 Pallot, Enric. 1997. Lútilisation du béton dans la restauration des monuments historiques. 9 Pierra Sette, María. 2001. Il Restauro in Architettura Quadro storico. UTET Librería. Torino. 1a edició. 10 Pallot, Enric. 1997. Lútilisation du béton dans la restauration des monuments historiques. 11 Pallot, Enric. 1997. Lútilisation du béton dans la restauration des monuments historiques, pàg. 51.

Tag

4t trimestre 2009 [ 26 ]

25 26

27 28

Rehabilitaci贸

Tag

4t trimestre 2009 [ 27 ]

Patrimoni ARQUITECTURA MODERNISTA (6) TEATRE METROPOL Josep Maria Jujol Rambla Nova, 46 · 01/01/1908 Restauració: Josep Llinàs (1995) El Patronat Obrer Tarraconense era associació confessional catòlica creada el 1888, depenent de la Mitra tarragonina, vinculada al món del treball i tenia com a principal objectiu el foment d’activitats educacionals, recreatives i associatives dels obrers cristians. Els fills dels obrers hi aprenien a llegir, escriure, cultura general, gimnàstica, aritmètica, solfeig, etc. L’objectiu era ajudar culturalment i moral el treballador. La seu del Patronat era al carrer Armanyà 11, al darrere de la casa de Simó Lloberas, que tenia un jardí al pati d’esbarjo dels alumnes. El 1907 va decidir la construcció d’un teatre relacionat amb els fins de l’associació, i per això va utilitzar els patis de la casa del c. d’Armanyà, 11, i de la casa de la Rambla Nova, 46, adquirida un any abans per l’associació. L’encàrrec va recaure en el jove arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol (1879-1949) col·laborador d’Antoni Gaudí, i va ser el seu primer treball com arquitecte independent d’un edifici de nova planta, ja que va acabar la carrera el 1906. Segons l’arquitecte Josep Llinàs Carmona, autor de la restauració i reforma del teatre l’any 1998, ”la actuació jujoliana va consistir fonamentalment a desmuntar la planta baixa (A) de l’edifici del carrer Armanyà per formar-hi l’escenari, i (B), construir al pati o jardí posterior la sala del públic. Jujol hi va bastir també una galeria (C), suposem que per donar accés a aquesta sala des de la Rambla Nova, a través de la planta baixa de l’edifici que dóna a aquest carrer. Per raons que ignorem, l’accés a aquest nivell mai no es va arribar a utilitzar. Així mateix va modificar, amb petites però inspirades actuacions, l’arrencada i la caixa de l’esca-

la de l’edifici del carrer Armanyà (D). És important fer notar que l’accés per la Rambla Nova és una planta per sobre de l’accés pel carrer d’Armanyà, de manera que des de la Rambla Nova s’arriba a la sala al nivell de l’amfiteatre primer”. El Teatre del Patronat Obrer, propietat del Bisbat de Tarragona, també tot l’edifici plurifamiliar entre mitgeres, era una obra modesta que oferia un equipament senzill, adequat per a petites representacions, festes o actes institucionals locals, vinculats a l’Església. El teatre que per desavinences amb la propietat Jujol no va arribar a acabar (per exemple, el coronament de la boca de l’escenari es va posar en mans d’un altre professional), ha sofert diverses vicissituds. El 1952, el Bisbat encarregà a l’Associació d’Antics Alumnes La Salle l’explotació del teatre; aleshores s’hi van fer obres de reforma (canviar la boca de l’escenari, cegar finestres, etc.), d’entre les quals va ser especialment desafortunda la substitució de les baranes originals per unes altres de massisses de planxa de gruix. El 1979, l’associació subarrendà l’explotació a un empresari particular que l’utilitzà com a cinema, la qual cosa va significar noves obres d’adequació, que una altre vegada van fer poca atenció a l’arquitectura original, segons Llinàs. El 1987 el cinema es tanca definitivament i l’edifici. Abandonat, inicia un procés de deterioració i ruïna. Finalment l’Ajuntament, a instàncies de diverses institucions, entre las quals hi havia el mateix Col·legi d’Arquitectes de Tarragona, va comprar el local i va decidir reconvertir-lo en Teatre Municipal. Aquest es va fer amb mitjans econòmics mínims i estrictament locals i és en aquestes circumstàncies bastant precàries quan Jujol es troba en la seva salsa i desplega desinhibidament la seva prodigiosa capacitat d’animació de la construcció inerta.

En la decoració d’aquets teatre va aplicar, per primer cop en la seva pròpia obra, amb enginy i desinhibició, les investigacions plàstiques realitzades per a Gaudí a la Casa Milà barcelonina, la Pedrera. Aquí va afegir als sorprenents i ondulants sostres un nou element: el color. En el llibre de José Llinàs, el fill de Jujol escriu “que el interior fue concebido como figuración de una alegoría religiosa: un barco, ´la nave de la iglesia´, en el que van los espectadores, en lucha contra las olas del mar de la vida. En efecto, el teatro está lleno de referencias marinas; por lo que he deducido, se apoyan en la idea de que la superficie del mar coincide con la del primer anfiteatro o nivel de acceso desde la Rambla. Los techos de la platea se ven como la superficie del agua cuando desde el fondo se mira hacia ella. Cuando el agua llega a las rocas rompe, salta y se eleva entre espuma; eso parece expresar la barandilla del anfiteatro primero. En los peldaños de bajada a la platea aparecen peces y unas rayas que recuerdan las que deja el mar en la arena de la playa. Los pasamanos de las barandillas que dan acceso al anfiteatro segundo son gigantescas agujas de coser... ¿quizá para reparar las redes de pesca?”. L’elecció de Jujol fou força discutida i un any abans d’iniciar-se les obres, els diaris tarragonins anunciaven l’arribada del mestre Gaudí a la ciutat i especificaven que venia per dirigir les obres del Patronat Obrer. El 12 de setembre de 1907, arribava Gaudí a la ciutat, acompanyat de l’arquitecte Jeroni Martorell, de l’escultor Carles Mani i del rector de la Sagrada Família, mossèn Parés. Després, segons Anna Isabel Serra, “celebraren un dinar amb altres personalitats, com F. Vidal i Barraquer, que aleshores era el fiscal eclesiàstic de l’arquebisbat. La notícia d’aquesta visita indica que anaren

Hipòtesi sobre l’estat de l’edificacció quan va començar l’actuació de Jujol. © Dibuix: llibre Metropol. Teatre del Patronat Obrer

Tag

4t trimestre 2009 [ 28 ]

Patrimoni a las dependències del Patronat, acompanyats per membres de l’entitat, pels arquitectes Jujol i Pujol. Tot seguit visitaren la catedral i la muralla. L’arquitecte reusenc però se’n tornà cap a Barcelona el mateix dia”. Finalment fou Jujol qui dibuixà els plànols del Metropol, però hi ha qui pensa que el ressò de la veu del mestre Gaudí devia planar d’una manera o d’una altra sobre les decisions que el jove Jujol, 29 anys, prenia sobre el nou teatre. Aquesta construcció va estar acompanyada de polèmica tant a l’inici com en l’acabament de l’obra. De fet Jujol no va finalitzar les obres de la façana –les acabà l’any 1910 Josep Maria Pujol de Barberà amb un forjat, enllestit per Josep Porqueras–, ni tampoc les de l’interior de l’edifici –les acabà l’escenògraf Salvador Alarma, que era conegut a Tarragona per la seva tasca de decorador. Ara s’ha pensat, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ho ha manifestat més d’un cop i la recent Comissió del Modernisme també té aquest objectiu, que el Metropol podria hostatjar un arxiu museu, un centre de documentació modernista, amb tot l’arxiu de Jujol i altres arquitectes amb obres a Tarragona. CASA FRANCESC ICART. CASA BOIXÒ Francesc Barba/ Pujol de Barberà Rbla. Nova, 41 · 05/01/1864-1924

Casa Boixò Edifici plurifamiliar d’habitatges entre mitgeres, construït el 1864 segons projecte i direcció de Francesc Barba i Masip. Hi ha baixos comercials i quatre plantes de pisos on sobresurt una tribuna vidrada situada a la segona planta, que es deu al projecte de Josep Maria Pujol de Barberà, realitzat aproximadament l’any 1923 i té els cantons esmussats, que se sosté en una simple estructura metàl·lica. La planta baixa consta

de quatre portes d’accés, totes elles en forma d’arc de mig punt on s’hi ha emprat la pedra de llisós, típica de la Rambla Nova tarragonina, procedent de l’excavació de l’Eixample. A la primera planta tenim quatre balcons decorats amb motius florals, tots ells amb ferro forjat, igual que a l’últim pis, obra de Pujol. A destacar l’ampit dels balcons i altres fórmules que són molt semblants a altres projectes pujolians i ramblistes. Francesc Barba utilitza unes formes força acadèmiques, mentre que Pujol col·locant una tribuna empra un llenguatge modernista de caràcter neomedieval. Es tracta d’una reforma datada l’any 1924, quan en altres ciutats ja s’havia superat el modernisme. L’any 1990 l’arquitecte Luis Carlos Merelo de Barberà projecta una rehabilitació parcial consistent en una planta més de locals comercials i una altra de despatxos. CASA BOFARULL Josep Maria Pujol de Barberà Rambla Nova, 37 · 29/10/1921 L’arquitecte Pujol va rebre de les germanes Dolors i Pepita Bofarull (o sols va ser promotora Dolores Bofarull Pallarès) l’encàrrec per tal de fer-hi un edifici d’habitatges amb dues façanes importants, una a la Rambla amb quatre obertures i a l’altre al carrer de Sant Agustí amb cinc, (emmarcades per pseudo-pilars en laterals i cantonada que, a la part superior, hi té uns enormes medallons ovalats) amb baixos comercials i cinc plantes de vivendes; la darrera compta amb una extensa terrassa. En l’ornamentació de la façana de la Rambla, que és la principal i a la part superior de la porta d’entrada es manté la inicial del cognom de la propietat amb ferro forjat, s’estableix una ordenació jeràrquica a l’edifici amb les mides que es dóna als balcons i altres obertures. Hi ha una particular interès per ordenar la façana, per aquest motiu s’ha dividit en tres cossos verticals: el central, més ample que els laterals. La decoració del cos central és més important ja que hi ha una tribuna vidrada que ocupa las primera i segona plantes. A destacar el treball acurat de la ferreria forjada dels balcons, realitzada en un dels tallers de serralleria més importants de Tarragona, el de Ramon Magarolas Sanet, així com els elements decoratius vegetals de composició simple, a més hi tenim impostes i voladissos. L’acabament d’aquest immoble ve també donat per dues capçaleres laterals. Horizontalment s’han definit els pisos principals amb unes pilastres, d’orde gegant, que acaben amb un capitell de regust noucentista, que agafen les tres primeres plantes de l’edifici

Tag

4t trimestre 2009 [ 29 ]

Casa Bofarull diferenciant així el pis superior. Durant la Guerra Civil (1936-39) l’edifici va ser destinat a altres usos, com ara a sales de correus i a locals de la Confederació Nacional de Treball/CNT. A inicis dels 40, s’hi feren algunes reparacions amb la direcció tècnica de l’arquitecte Antoni Pujol Sevil. Hores d’ara hi ha oficines i habitatges. L’any 1946 es varen realitzar obres de reforma interior, intervenint els germans Salvador i Josep Maria Ripoll Sahagún, arquitecte i aparellador, respectivament. La casa Bofarull aposta pel llenguatge compositiu derivat del modernisme vienès i amb l’obra de l’arquitecte Otto Wagner, utilitzant els recursos artístics que li oferia una expressió geomètrica i refinada de la sezession. Josep Maria Buqueras Arquitecte Tècnic

BIBLIOGRAFIA I NOTES Arxiu Històric Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Delegació de Tarragona. Buqueras Bach, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona, siglos XIX y XX. Lliberia Guardias i autor, Tarragona, 1980. Buqueras Bach, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona des del segle XII. Ajuntament de Tarragona, Tarragona, 1991. Catàleg de Bèns Protegits. poum. Aprovació inicial 15/05/2007. Tarragona. Dollens, Dennis; Flores, Carlos; Jujol jr, Josep Maria; Lahuerta, Juan José; Molema, Jan. L’Univers de Jujol. Ministerio de Fomento i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Centre de Documentació. 1998. Llinàs, José i Sarrà, Jordi. Josep Maria Jujol. Taschen. 1996. Llinàs Masdeu, Josep. Metropol. Teatre del Patronat Obrer. Fomento de Construcciones y Contratas, S.A. i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Tarragona. 1998. Serra Masdeu, Anna Isabel. Recorregut per la Tarragona Modenista. Cossetània Edicions, Valls, 2003. Serra Masdeu, Anna Isabel. Ruta Modernista. Ajuntament de Tarragona, Opuscle del Patronat de Turisme, 2008. NOTES (1) Si no es diu el contrari l’autor del projecte és arquitecte. (2) (P) Correspon a la data del projecte. © Fotografies: Josep M. Buqueras

Patrimoni “LA TRADICIÓ”. UNA OBRA DE L’ESCULTOR AGUSTÍ QUEROL

l Museu d’Història de Tarragona conserva en les seves col·leccions, un conjunt de peces d’un destacat escultor català de la segona meitat del segle XIX, Agustí Querol i Subirats, en el present article ens centrarem en l’estudi de dues d’elles que reprodueixen la mateixa figura i que pertanyen a una de les obres més conegudes i admirades de la seva producció i amb la qual va obtenir diversos guardons, ens referim al grup escultòric que portava per títol “La Tradición”. Agustí Querol i Subirats. Notes biogràfiques Agustí Querol (Tortosa, 1860 – Madrid, 1909) va estudiar a la seva ciutat natal amb l’escultor Ramon Cervato, amb divuit anys marxar a ampliar la formació a Barcelona, estudiava a l’Escola de “Llotja” i treballar al taller de l’escultor Domènec Talarn i al dels germans Vallmitjana. Fou pensionat dues vegades per anar a estudiar a Roma entre els períodes de 1884–1887 i 1889–1891, de retorn s’estableix definitivament a Madrid on obtingué la protecció del polític Antonio Cánovas del Castillo; amb les seves grans dots de seguida aconsegueix nombrosos encàrrecs tant a Espanya com a Amèrica del Sud, i a la vegada fama, prestigi i guardons. Malauradament morí als 49 anys, a banda de l’escultura també es dedicar a d’altres negocis, a la literatura, al teatre i també a la política, fou diputat a Corts. La seva obra està inserida dins de la corrent eclèctica que combina el classicisme, el realisme, el modernisme i un neobarroquisme, rebé les influències d’escultors alemans com Begas, Eberlein i Benk, del francès Rodin i dels italians Monteverde, Zanelli i Bistolfi. El grup escultòric de “La Tradició” (fig. 1) Estant l’any 1884 l’escultor pensionat a Roma va realitzar el grup escultòric en guix anomenat “La Tradició” (1’60

x 0’65 cm, en la part davantera de la base hi ha inscrit “La Tradición”); l’any 1887 fou presentada a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid on va obtenir la medalla de primera classe i el reconeixement unànime de la crítica pel seu extraordinari realisme i la perfecció anatòmica, amb la mateixa versió en guix en l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 també obtingué medalla d’or, mentre que en l’Exposició Universal de París de 1889 aconseguí medalla de plata, en féu d’altres rèpliques (bronze, marbre, guix) que també presentar en d’altres exposicions internacionals Munich (1891), Berlin, Chicago (1893), París (1900) i Viena. L’obra en guix realitzada l’any 1884 fou adquirida per Reial Orde de 19 de juliol de 1887 per l’Estat Espanyol i entregada al Museu del Prado, posteriorment fou dipositada a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona per Reial Orde del 18 de novembre de 1887, l’any 1960 fou traslladada al Museu d’Art Modern de Barcelona (actualment Museu Nacional d’Art de Catalunya). El tema representa a una dona vella sentada, coronada amb heura, que simbolitza “La Tradició”, damunt de les espatlles porta un corb que li explica una història i que a la vegada ella va narrant a dos nens que resten embadalits i atents davant les seves paraules, un està sentat al terra i l’altre dempeus es recolza en les cames d’ella. L’obra vol simbolitzar la transmissió dels coneixements i la comunicació entre generacions. Segons alguns estudiosos es creu que li fou font d’inspiració l’obra “La parca i l’amor” de l’escultor francès Gustave Doré. Agustí Querol féu diverses rèpliques del grup escultòric sencer, així com també esbossos i rèpliques (en diversos materials) de diferents parts individualitzades, a continuació detallem les que hem documentat.

Grup sencer

- Museu Nacional d’Art de Catalunya. guix policromat. 109,5 x 73 cm. (núm inv. 114757). És la primera versió que realitzar l’any 1884 a Roma, malaura-

Tag

4t trimestre 2009 [ 30 ]

dament s’ha perdut el fragment de la dona. Entorn a la propietat de l’obra hi ha una certa confusió, que no hem pogut acabar d’aclarir, el Museu del Prado considera que pertany al seu fons, mentre que fonts del Museu Nacional d’Art de Catalunya mantenen que es tracta d’un dipòsit d’un particular. - Museu del Prado, Madrid. Versió en bronze. 1889. 1,60 x 75 cm. Signada “A. Querol/Roma “ (lateral esquerre), en la part posterior “Fond-Crescenzi/ Roma”. (núm inv. E- 912). Realitzada a partir d’un versió en guix de l’any 1887. Fou dipositada pel mateix escultor al Museu del Prado. - Museu Municipal de Belles Arts de Santa Cruz de Tenerife. Guix. 1,64 cm.Fou una donació del mateix escultor. - Exposició General de Belles Arts de 1897 (tenia el número d’inventari 1277) i Exposició Universal de París de 1900. Versió realitzada en marbre. 1,10 cm. - Exposició General de Belles Arts de 1897. Versió en bronze. 1,85 cm. Tenia el número d’inventari 1278), en aquesta mostra com podem veure i presentar dues versions en diferent material i mides. - Una versió que l’escultor tenia en el seu estudi a Roma i que l’any 1892, va sol·licitar fer-ne entrega a l’administrador dels Llocs Pius de la ciutat de Roma. - Exposició Nacional de 1906. Versió en marbre. 2 m. Va obtenir la medalla d’honor.

Figura de la dona

- Museu de Belles Arts de Còrdova. Cap de la dona. Esbós. guix policromat. 53 x 41’5 cm . (núm inv. CE 2621E). És un esbós del cap de la dona sense el corb, està situat damunt una base ornada amb elements florals. Fou una donació del propi escultor l’any 1906 al museu.

Figura del nen assegut

- Versió en marbre. Desconeixem la

Patrimoni

1. La Tradició. fotografia reproduïda a La Ilustración Española y Americana (8-6- 1887) seva localització, en tenim constància per una fotografia.

Figura del nen dempeus

- Museu del Prado. Marbre. 60 x 50 cm. (E-947). Fou adquirida pel Museu d’Art Modern de Madrid l’any 1948. Des de l’any 1992 està en dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (núm inv. 200318). - Club o Casino Español. Buenos Aires (Argentina). Marbre. En aquest apartat hem d’incloure-hi els dos exemplars que conserva el Museu

2. Nen dempeus. guix. Museu Història de Tarragona

d’Història de Tarragona, es desconeix la seva procedència: - Versió en guix, esbós, no signada. 50 x 33 cm. núm inv. MHT- 4926. En l’escultura es pot observar el puntejat de mesuració en llapis, per després posteriorment passar-ho a un altre tipus de material i fer-ne una rèplica. (fig.2) - Versió en marbre. no signada. 50 x 33 cm. núm inv. MHT- 4018.S’observa alguna diferència amb la del Museu del Prado. (fig.3)

3. Nen dempeus. marbre. Museu Història de Tarragona

Nota: El meu agraïment a Cristòfol Salom (Museu Història de Tarragona), Mercè Doñate (Conservadora del Museu Nacional d’Art de Catalunya), Elena Virgili (Hemeroteca Municipal de Tarragona), Mari Carmen Duque (Museu Municipal de Belles Arts de Santa Cruz de Tenerife), José Mª Palencia (Museu de Belles Arts de Córdoba).

Ramon Ribera Gassol Historiador de l’art

BIBLIOGRAFIA

Gil, Rodolfo. Agustín Querol. Editores Saenz de Jubera Hermanos. Madrid, 1910. Subirachs Burgaya, Judith. L’escultura del segle XIX a Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1994. Tarquis Rodríguez, Pedro. Desarrollo del Museo Municipal de Bellas Artes de Santa Cruz de Tenerife. (Edición, Introducción y Notas de Ana Luisa González Reimers). Edita Ayuntamiento de Santa Cruz de TenerifeOrganismo Autónomo de Cultura, Santa Cruz de Tenerife, 2001.

Tag

4t trimestre 2009 [ 31 ]

Reyero, Carlos. Escultura, museo y estado en la España del siglo XIX. Fundación Eduardo Capa. Alicante, 2002. Melendreras, José Luís. Un gran escultor monumental del eclecticismo y modernismo español del siglo XIX: Agustín Querol y Subirats (1860-1909). Murcia, 2005. El siglo XIX en el Prado. Catàleg exposició. Museu Nacional del Prado. Madrid, 2007. Pàgs. 416-420.

Espai al temps NISSAGUES MARINERES SETCENTISTES (III) En aquest tercer article farem esment als patrons mercants: els Llorac, els Malet i els Marc

ELS LLORAC Coneixem a tres Llorac: Francesc Llorac i a Vicenç Llorac i Mancé, pare i fill respectivament, i la individualitat de Joan Llorac. Francesc Llorac. El seu pare fou Joan Llorac i la seva mare es deia Francesca. Feia de mariner quan, el 3 de febrer de 1754, es va casar amb la torrenca Teresa Mancé i Canals, donzella, habitant de la nostra ciutat. Era filla de Jaume Mancé i de Maria Canals.1 El juliol de 1781 va comprar a Agustina Clariana, vídua del notari de Tarragona, Antoni Russa, el dret de lluir una botiga a la platja del port, pel preu de 302 lliures,2 la qual redimí aviat, ja que dos mesos després la va capbrevar.3 El juny de 1789 era propietari de dues botigues al moll.4 L’any 1785 va adquirir, a carta de gràcia, una casa a la plaça d’en Ripoll, per un import de 900 lliures, a la vídua del notari Josep Bigaray i Pons,5 i el 1791 va comprar al seu fill, també notari, Eudald Bigaray i Fàbregues, el dret de lluir-la, així como el d’una caseta contigua, que tenia a carta de gràcia, la vídua de Carles de Castellarnau. El preu total de la transacció de quitar fou de 1.430 lliures.6 Juntament amb Pau Llima, com a representant del Gremi de Navegants de Tarragona, el dia 13 de desembre de 1795, va lliurar als curadors dels cabals pel finançament de la rehabilitació del port, la quantitat de 333 lliures, 6 sous i 8 diners. Aquest import era a compte del donatiu de 2.000 lliures que el gremi havia assignat per a les obres.7 Vengué perpètuament per 2.500 lliures, l’octubre de 1797, una casa al carrer del Port al pagès Marià Altés i Gil, rebent en metàl·lic 500 lliures, i per les restants 2.000 li va crear un censal.8 Féu donació el 1799 de tots els seus béns, una vegada hagués traspassat, a la seva jove Josepa Ferrer i Martí, vídua del seu fill Vicenç.9 Per a poder finançar el viatge a Amèrica del seu nét Josep Llorac i Ferrer,

Coneixement d’embarcament del patró Joan Llorac (Arxiu Històric de Tarragona. Fons Moragas)

estudiant de nàutica, el 4 de febrer de 1802 va vendre, a carta de gràcia, una casa a la plaça dels Sedassos, pel preu de 600 lliures, i, l’any següent, es va obligar com a fiador d’un crèdit fins un màxim de 100 duros de plata, perquè els negociés a Màlaga a canvi marítim, ja que anava embarcat, com a pilotí, a la pollacra Virgen del Carmen, sota l’autoritat del patró Joan Moré i Catalan, veí de Lloret.10 El març de 1804 va vendre a carta de gràcia, per 400 lliures, una caseta a la plaça d’en Ripoll, a Rosa Grau.11 Pocs dies després, per tal de redimir la casa de la plaça dels Sedassos, que havia venut a carta de gràcia per a sufragar les despeses del viatge ultramarí del seu nét, va vendre, també amb el pacte de retre, una peça de terra d’un jornal i mig a la partida de la Budallera, d’aquest terme, al comerciant Josep Pinyeiro. L’import de la venda fou de 700 lliures.12 Disposà testament el 17 de març de 1807. Va llegar 15 lliures a la seva néta Teresa Canyelles i Llorac i 10 lliures per

Tag

4t trimestre 2009 [ 32 ]

a ajudar a pagar el daurat de l’altar de Sant Benet de Palerm, de l’església dels franciscans. Fa constar que a les seves filles Teresa i Antònia, difuntes, ja se’ls havia donat l’herència. Designà hereva universal a la seva nora Josepa Ferrer i Martí.13 Vicenç Llorac i Mancé. Fill del precedent, l’11 de febrer de 1781 es va casar amb Josepa Ferrer i Martí, filla del matriculat Josep Ferrer i de Francesca Martí. En aquell moment ja feia de patró.14 Morí abans del 20 de setembre de 1799, ja que en aquesta data la seva esposa roman vídua15, i, la qual, el 30 de març de 1805 va pactar capítols matrimonials amb Josep Riera, fadrí, comerciant de la vila de Cardona, resident a Tarragona. En aquest acte el seu sogre, Francesc Llorac, li confirmà la donació, feta el 1799, de tots els seus béns en agraïment per la seva sol·licitud en vers ell, però amb el compromís formal de lliurar-los al seu nét, Josep Llorac i Ferrer.16 Joan Llorac. D’aquest patró només tenim informació d’un viatge que va fer,

Espai al temps des de Barcelona al nostre port, el 9 de juliol de 1789, amb el seu xabec La Santa Cruz, transportant mercaderia per a Fidel Moragas i Fill.17 ELS MALET

Francesc Malet i Ferrer (a) “Canets”18. Es el pare de Pau i Francesc

Malet i Moragas, també patrons. Nasqué cap el 1730, ja que diu que té 65 anys el 1795.19 Era fill de Joan-Antoni Melet, pescador, i d’Antònia Ferrer.20 Estava casat amb Manuela Moragas, de Constantí, i l’u de juliol de 1759 van batejar la seva filla Teresa.21 El febrer de 1767 va entrar arròs i blat a la ciutat.22 Com prohom del Gremi de Descarregadors, el 25 de maig de 1783, li fou presentat, a la platja del port, un requeriment notarial, a instància de l’administrador del dipòsit de sal de la ciutat, Ivo Roperto, per incompliment del contracte, amb pretextes frívols, que tenien establert amb la Corona de desembarcar els vaixells de sal del Rei. En aquest cas concret es tractava de desestibar 476 faneques de sal d’una embarcació que feia aigües i es malmetia la càrrega. En aquest acte hi estava present el patró Manuel Boni, també com prohom.23 Va dictar testament el 3 de novembre de 1793, disposant hereu universal al seu fill Pau, i a la seva esposa li atorgà el gaudiment de l’usdefruit i l’administració de tots els seus béns, mentre romangués vídua. Vivien al carrer de Santes Creus, en una casa de la seva propietat.24 Juntament amb Josep Mallol, com a representant del Gremi de Navegant de Tarragona, el dia 19 d’octubre de 1794, va lliurar als curadors dels cabals pel finançament de la rehabilitació del port, la quantitat de 333 lliures, 6 sous i 8 diners. Aquest import era a compte del donatiu de 2.000 lliures que el gremi havia assignat per a les obres.25 El mes d’octubre de 1797 el seu fill Francesc, navegant, va signar capítols matrimonials amb Antònia Sardà i Gil, donzella, filla del pagès Manuel Sardà i de Magdalena Gil. Per mitjà d’aquest negoci jurídic ens assabentem que el seu fill primogènit, Pau, que fou designat hereu universal en el seus pactes prematrimonials, i confirmat en el testament, havia estat desheretat, conforme a les clàusules legalment establertes, per haver abandonat la casa pairal per desavinences. Per

Coneixement d’embarcament del patró Francesc Malet i Moragas (Arxiu Històric de Tarragona. Fons Moragas)

Coneixement d’embarcament del patró Paul Malet i Moragas (Arxiu Històric de Tarragona. Fons Moragas) tant, en aquest acte, constitueix al seu fill Francesc en hereu amb el compromís de fer una sola taula i habitació i treballar tots a utilitat de la casa. Destaca que ja és d’avançada edat, i que ha hagut de complir el pacte reversional de tornar el dot a la dona del seu fill Pau.26 Pau Malet i Moragas. Nasquè el 27 d’abril de 176727 i es va esposar, el 30 de gener de 1791, amb Gertrudis Bover i Pallejà,28 filla del fuster i comerciant,

Tag

4t trimestre 2009 [ 33 ]

Francesc Bover, difunt, i de Gertrudis Pallejà. Els capítols matrimonials no els van instituir fins el mes de desembre d’aquell any.29 Va realitzar, amb la tartana Las Almas del Purgatorio, per comissió de Fidel Moragas i Fill, dos viatges el 1795, el primer Tarragona-Barcelona amb deu fardells amb pells i, el segon, viceversa amb cànem.30 El mateix 1795, la unitat familiar dels

Espai al temps Malet, va rebre de la mare i germà de la seva muller, en compliment dels pactes firmats en els capítols matrimonials, la cessió, a carta de gràcia, d’una casa al carrer de Santa Anna i 600 lliures a compte de les 1.000 acordades.31 Ell, com hereu, li havia fet un esponsalici de 100 lliures i la va associar a compres i millores.32 Amb motiu d’haver estat desheretat, per desavinences amb els seus pares, a finals de 1796 va rebre d’aquests el dot aportat per la seva dona, i, a més, tres vuitenes parts del valor del bastiment Las Almas del Purgatorio, que comandava.33 En diferents operacions, de juny a desembre de 1799, va descarregar a Tarragona, ferro i carregà vi blanc, garnatxa i raimes de paper blanc,34 i l’any 1800 carregà civada.35 Francesc Malet i Moragas. Hereu del seu pare per desheretament del seu germà Pau, el 29 d’octubre de 1797 va formalitzar capítols matrimonials amb Antònia Sardà i Gil, donzella, filla del pagès Manuel Cerdà i de Magdalena Gil.36 L’any 1800 solament tenim constància d’una operació d’entrada, a Tarragona, de bacallà.37 El juliol de 1807 patronejava el llaüt San Antonio, amb el qual va ver un viatge a Castelló, portant bacallà per compte de Fidel Moragas i Fill.38 L’any següent, amb el llaüt Nuestra Señora del Carmen, va anar dos cops a Benicarló, també noliejat pels mateixos negociants, el primer va transportar bótes, paper d’estrassa, claus i reblons, i, el segon, fusta i pipes.39 Vicenç Malet. D’aquest patró només sabem que estava domiciliat al carrer Nou, de la Plaça de Sant Antoni, que, el 1795, tenia 28 anys i romania solter.40 ELS MARC

Bru Marc. Tota la informació que

podem aportar d’aquest patró és que el 1795 tenia 68 anys, estava casat i vivia al carrer de Santa Anna.41 Francesc Marc. Una relació de tributs pendents de cobrament, del dret de quartera, mercaderies i vi negre foraster, de 1767, ens dóna a conèixer, si més no, una part del gènere que va descarregar a Tarragona aquell any, Francesc

Marc, i que va ser: al març, ordi i durant els mesos d’agost a desembre, arengades.42 Ensems amb el patró de tràfic, Josep Mallol, i el comerciant Josep Comes, ambdós de la nostra ciutat, el mes de juliol de 1776, va designar procurador a Antoni Maspons, boter de Vinaroz.43 El 5 de març de 1779, interposà, per mitjà de l’advocat Josep Urgell i Pons, un requeriment davant del tinent corregidor i alcalde major de Tarragona, Antoni Sala Torres de Bages, en funcions de jutge ordinari, com a conseqüència que, tres dies abans, pels vols de mitjanit, i per ordre d’aquest, els capitans de barri i agutzils, acompanyats de soldats, s’endugueren detingudes les seves nebodes solteres: Clara, Gertrudis, Tecla i Josepa Adsarà, les quals foren internades en una cambra de l’hospital, lloc on tothom anomenava La Galera, si bé el nom oficial era Casa de Recogidas. Aquest institució benèfica s’havia fundat l’any 1755 per acollir mugeres de mal vivir. Fa constar que la conducta de les quatre germanes és irreprotxable, i que la forçada convivència amb dones públiques, d’acord amb la más sana Theologia y la mejor jurisprudencia pràctica, pot tenir conseqüències nefastes per a les innocents, ja que existeix el risc d’entaular-se, entre elles una relació d’amistat. El desconeixement dels càrrecs imputats motiva que es vulgui aclarir si l’acusació se sosté sobre la base que la seva neboda Clara, en alguna discussió, havia pronunciat alguna paraula pujada de to, la qual cosa no era causa suficient per un càstig tan sever i menys involucrar-hi a les altres germanes. També s’especula pel fet que l’habitatge on viuen, propietat d’un capità de barri, hi resideix Tecla Ferrer i Oliver, tia de les encausades, la qual cobejava des de feia temps les desnonessin per encabir-hi la seva filla i el seu gendre i, per tant, raó suficient per ordir un complot per a difamar-les i fer-les fora. Per últim va sol· licitar la llibertat immediata de les detingudes, ja que, en cas contrari, recorreria a la Reial Audiència.44 Va capbrevar a l’Ajuntament, al juny de 1789, una botiga al port.45 Josep Maria Sanet i Jové

Tag

4t trimestre 2009 [ 34 ]

NOTES

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45

AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 147v. ACPT. Fons JPOP. Reg. 157. AHT. FMT. Economia i Hisenda. Reg. 222, f. 132. AHT. FMT. Economia i Hisenda. Reg. 221, f. 34. AHT. PT. Reg. 750, f. 875. AHT. PT. Reg. 722, f. 412-413. AMT. Reg. 91, s/f. AHT. PT. Reg. 766, f. 353-354. Reg. 768, f. 11. AHT. PT. Reg. 732, f. 279-280. Reg. 734, f. 46. J.M. SANET “Alumnes de nàutica de Tarragona. Segle XVIII”. TAG 42, juny 2007, p. 14. AHT. PT. Reg. 736, f. 104-105. AHT. PT. Reg. 736, f. 118-119AHT. PT. Reg. 839, f. 108. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 277. AHT. PT. Reg. 732, f. 279-280. AHT. PT. 775, f. 102. AHT. Fons Moragas. Coneixements. Reg. 1494. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 42, f. 385. AHT. FMT. Miquelets. Tom 7. AHT. PT. Reg. 810, f. 213. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 14, f. 273. AHT. Acords municipals. Sessió del 31 de desembre de 1768. AHT. PT. Reg. 658, f. 189-190. AHT. PT. Reg. 810, f. 213. AMT. Reg. 92, s/f. AHT. PT. Reg. 767, f. 331-333. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 15, f. 137. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 42, f. 385. AHT. PT. Reg. 722, f. 1-4. AHT. Fons Moragas. Coneixements. Reg. 1494. AHT. PT. Reg. 765, f. 2v-3. AHT. PT. Reg. 722, f. 1-4. AHT. PT. Reg. 739, f. 546. ACPT. Fons JPOP. Reg. 185. ACPT. Fons JPOP. Reg. 128. AHT. PT. Reg. 767, f. 331-333. ACPT. Fons JPOP. Reg. 128. AHT. Fons Moragas. Coneixements. Reg. 1506. AHT. Fons Moragas. Coneixements. Reg. 1507. AHT. FMT. Miquelets. Tom 7. AHT. FMT. Miquelets. Tom 7. AHT. Acords municipals. Sessió del 10 d’octubre de 1768. AHT. PT. Reg. 562, f. 276. AHT. PT. Reg. 642, f. 104-107. AHT. FMT. Economia i Hisenda. Reg. 221, f. 35.

Espai al temps

Tag

4t trimestre 2009 [ 35 ]

Patrimoni

Tag

4t trimestre 2009 [ 36 ]